Sant Adrià de Besòs, 30 de juny de 2014

Essent les dinou hores, a la sala de sessions, es constitueixen, en primera convocatòria, sota la presidència de l’alcalde, Joan Callau Bartolí, per tal de dur a terme la sessió ordinària que correspon al dia d’avui, els membres del Ple de l’Ajuntament que tot seguit es diran, assistits per mi el sotasignat secretari de la corporació, Josep Reverendo Carbonell. Assisteix també l’interventor, Francisco Javier Martínez Gilaberte.

HI ASSISTEIXEN:

Alcalde: Joan Callau Bartolí

Tinents d’alcalde: Pedro Rivero HidalgoFilomena Cañete CarrilloIrene Aldabert GonzálezRuth Soto GarcíaJosefa López NavarreteJosé Luis Martínez Cardoso

Regidors: Josefa Pérez ContrerasJuan Carlos Ramos SánchezM. Dolores Ocaña JiménezHugo Ferrer SáezGregorio Belmonte FerrerGregorio Camacho AlcaldeJesús A. García BragadoLaura Rodera FelizDesiree Aguilar MolinaMireia Hernández HernándezXavier Soley ManuelMenchu Martí MatasÓscar Marjalizo Hernández

S'ha excusat d'assistir-hi Isabel Marcuello García.

Vist que s’ha assolit la majoria absoluta del nombre de membres del Ple de l’Ajuntament, el president obre la sessió.

L'alcalde, abans de començar la sessió dóna la paraula al president del Comitè d'Empresa de SCHOTT IBÉRICA i manifesta:

30.06.2014

– Que en nom del Comitè d'Empresa vol donar les gràcies a tots els grups polítics municipals pel suport que han rebut i, en especial, a l'equip de govern, sobretot a Filomena Cañete.

1. Aprovació, si escau, dels esborranys de les actes de les sessions ordinàries que van tenir lloc el dies 28 d'abril i 26 de maig de 2014

S’aprova, sense esmenes, l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària que va tenir lloc el dia 28 d'abril de 2014.

L'esborrany de l'acta de la sessió ordinària que va tenir lloc el dia 26 de maig de 2014 es deixa per a la propera sessió del Ple de l'Ajuntament.

ALCALDIA

2. Moció del PSC de suport a la llei de renda garantida de ciutadania i per demanar la reforma urgent de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció

“La crisi ha incrementat el nombre de persones i famílies en risc d’exclusió social, per la manca d’ocupació i les dificultats d’accedir o mantenir l’habitatge. La pobresa a Catalunya ha anat augmentant els darrers anys fins al punt que un de cada cinc catalans disposen de rendes inferiors al llindar de la pobresa.

Sant Adrià té una taxa d’atur important i l’Ajuntament, com a institució més propera a la ciutadania, coneix el patiment de molts dels seus ciutadans i ciutadanes.

Les reformes de la Llei 10/1997 de regulació de la renda mínima d’inserció que ha realitzat el govern de CIU els anys 2011 i 2012 han deixat fora d'aquest Programa moltes persones i famílies, ja que s'han restringit les condicions per beneficiar-se'n, s'ha limitat la permanència en el programa i s'ha condicionat la prestació econòmica a què el govern tingui disponibilitat pressupostària, entre d'altres modificacions.

El passat dia 26 de març d’enguany es va presentar el projecte de llei per una renda garantida de la ciutadania al Parlament de Catalunya. Aquesta iniciativa legislativa popular ha estat possible gràcies a l'ampli suport social que ha rebut: 121.191 persones que van signar aquesta Iniciativa i la col.laboració de més de 60 organitzacions i entitats. Aquesta Llei desenvolupa l´article 24.3 de l´Estatut d'Autonomia de Catalunya que estableix: “les persones o famílies que es troben en situació de pobresa

2

30.06.2014

tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna, d'acord amb les condicions que legalment s'estableixen”.

El govern de Sant Adrià de Besòs s’ ha sumat a la crida que ha fet aquesta Comissió Promotora ILP Renda Garantida Ciutadana, col·laborant en la “Setmana de la Dignitat” que ha tingut lloc del 23 al 28 de juny. Concretament, s'ha penjat una banderola a l’ Ajuntament amb el lema: “ Setmana de la dignitat. Del 23 al 28 de juny. Per una Catalunya sense atur, pobresa i desigualtat, renda garantida de la ciutadania JA! Rescatem les persones”.

Fins que aquesta nova llei s' aprovi, cal però, fer canvis en la Llei vigent de la renda mínima d’inserció.

Per tot això, el Grup Municipal del PSC proposa al Ple de l’ Ajuntament que adopti els següents

ACORDS:

1. Sol·licitar al Parlament de Catalunya la reforma urgent de la Llei 10/1997 de regulació de la renda mínima d'inserció per tal que es garanteixi:

• La restitució de la renda mínima d’inserció com un dret subjectiu i universal de les persones amb uns ingressos insuficients per fer front a les seves necessitats bàsiques, que compti amb un procés individualitzat d’inserció laboral i amb una partida pressupostària amb caràcter ampliable.

• El manteniment del programa de la Renda Mínima d’Inserció a les persones que mantenen les circumstàncies que van generar el dret a percebre-la desprès dels 60 mesos de permanència.

• Que les persones beneficiàries puguin demanar la prestació desprès d’haver estat durant 4 mesos sense ingressos i es garanteixi el pagament efectiu de la prestació el mes següent a la seva resolució positiva.

• Pel que fa a les famílies sense ingressos que estan excloses de la Renda Mínima d’Inserció:

✔ Garantir que totes les famílies amb infants i sense ingressos

siguin beneficiàries de la Renda Mínima d’Inserció. ✔ Elaborar i executar un pla extraordinari d’orientació, de formació,

inserció i experiència laboral per a les persones actives que viuen en llars amb zero ingressos.

✔ Garantir el manteniment de la llar i dels consums de subministraments bàsics. Alhora, establir conjuntament amb les empreses de subministraments, l’aplicació automàtica de tarifes

3

30.06.2014

socials en els consums dels subministraments a totes aquelles famílies amb ingressos inferiors a l’IRSC, famílies amb tots els seus membres en situació d’atur, persones majors de 65 anys i persones amb diversitat funcional.

✔ Augmentar els recursos destinats als ajuts d’urgències socials que gestionen els ajuntaments i entitats socials.

2. Donar el suport institucional al projecte de llei presentat el dia 26 de març de 2014 sobre la renda garantida de la ciutadania, participant en la “Setmana de la Dignitat“ convocada per la Comissió Promotora ILP Renda Garantida Ciutadana.

3. Comunicar aquests acords als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, a la Comissió Promotora de la ILP i als mitjans de comunicació locals.”

Defensa la moció Pedro Rivero (PSC).

Òscar Marjalizo (regidor no adscrit) manifesta:

– Que és un tema de justícia social i solidaritat, però que dubta que pugui tirar endavant i que la part econòmica que es pugui dur a terme.

Menchu Marti (PxC) diu:

– Que en un Ple anterior ja es va presentar una moció semblant i va dir que l'important era saber d'on es podien treure diners, de quines partides pressupostàries per poder implementar el que aquí es demana, ja que demanar sense saber d'on treure els fons necessaris és un brindis al sol amb cert tuf demagògic.

– Que alguns punts d'aquesta ILP, com tenir la residència continuada a Catalunya durant un mínim de 12 mesos li semblaven irrealitzables, ja que generarien un efecte crida de gent de la resta d'Espanya i d'immigrants que es podrien instal·lar a Catalunya inassumibles en termes socials i econòmics en aquests moments.

– Que si Catalunya està en aquesta catastròfica situació econòmica i social, amb 50.000 milions € de deute i 900.000 aturats, bona part de culpa amb el malbaratament dels diners dels catalans és a causa dels 7 anys de tripartit.

4

30.06.2014

– Que hi votarà a favor perquè hi ha molts catalans que ho estan passant molt malament i necessiten totes les ajudes possibles, encara que aquesta moció sigui una utopia.

Mireia Hernández (CiU) manifesta:

– Que compateixen els motius d'aquesta moció, però no el model.

– Que estan d'acord que la nova llei de renda garantida passi al Parlament, però molts dels requisits no els comparteixen, perquè no s'ha de fomentar la cultura del subsidi, sinó la de l'ocupació i que el que realment dignifica la dignitat és alguna cosa més que penjar una pancarta a l'Ajuntament o presentar una moció.

– Que si realment volen salvar la dignitat de les persones i estar al seu costat s'hauria d'invertir per promoure ocupació.

– Que l'Ajuntament té possibilitats de fer coses per crear ocupació, possibilitats d'atraure empreses repensant un model pels polígons com podria ser el sector emergent de la logística; oportunitats per als joves repensant els centres de formació per oferir una formació dual en les empreses d'aquest sector, per tant, estan més a favor d'aquella cultura que entén la dignitat com el dret que tota persona té a tenir un lloc de treball i no com la subsidiarietat.

– Que la renda mínima d'inserció s'ha de reformar a fons. Que quan es va tractar aquest tema ja van qüestionar l'actuació dels dos consellers i es van mostrar disconformes de com havien fet aquesta reforma, però que han de repensar el model per anar més enllà, perquè s'ha demostrat que l'objectiu d'aquesta renda mínima, que era tornar a inserir les persones en el mercat de treball, ha fracassat i, per tant, cal revisar-la a fons perquè l'objectiu estigui al servei de l'instrument i no que l'instrument sigui per anar posant-t'hi pedaços.

– Que els preocupen molt els retards en el pagament de la renda mínima, que creuen que la gestió s'hauria de millorar.

– Que s'abstenen perquè un estat de dret ha de garantir que tots els ciutadans que ho passen malament tinguin els serveis necessaris coberts, però que també són conscients que no són els amos dels diners, que el Govern de Catalunya no és l'amo dels diners que recapta a Catalunya i possiblement totes aquestes polítiques actives d'ocupació que serien les que veritablement defensarien la dignitat de les persones amb un concert econòmic o amb un estat independent seria molt més fàcil aconseguir-les.

5

30.06.2014

Desirée Aguilar (PP) diu:

– Que la crisis económica y la falta de recursos públicos, unidos a una mala gestión de la renta mínima de inserción, han sidos los principales problemas que han condenado al fracaso el objeto de esta renta de subsistencia.

– Que no pueden basar la lucha contra la pobreza y la exclusión social solo en un modelo asistencial como se había hecho hasta ahora, sino con un modelo con acciones y medidas transversales para que se impliquen al máximo el máximo de agentes sociales.

– Que este nuevo modelo ha de poner las bases y ha de dar respuesta a la actual situación económica, ya que por desgracia cada día hay más demandantes de esta ayuda.

– Que en el nuevo modelo se ha de profundizar en los planes individuales de inserción laboral y social, debido a que con la renta mínima de inserción hay mucho fraude desde su punto de vista para ser beneficiario de esta ayuda y se deberían cubrir los siguientes requisitos:

Que la persona acredite una residencia continuada en Catalunya; que la prestación tenga una duración máxima; que se revise su otorgamiento de forma anual; que la prestación sea menor al salario mínimo, que el beneficiario se comprometa a recibir cursos de formación tanto para la inserción social como para la inserción laboral.

– Que, sobre la renta garantizada, no pueden dar su apoyo, ya que no hay margen presupuestado para poder hacer frente a esta ayuda, lo único que se crean son falsas expectativas a los posibles beneficiarios, y que una renta de estas consistencias desincentivaría la participación activa en el mercado laboral, por eso se abstendrán.

Pedro Rivero (PSC) contesta:

– Que el deute de la Generalitat és de 60 mil milions no de 50 milions. Al 2011 el tripartit va deixar el deute viu amb uns 32 mil milions de deute, i en tres anys el deute ha passat a 60 mil milions. S'ha doblat el deute en tres anys i ben bé no se sap on han anat a parar aquests diners.

– Que, pel que fa al model, ell estaria d'acord a canviar-lo si això beneficiés els programes, però CiU no canvia el model.

6

30.06.2014

– Que a Sant Adrià abans de la crisi ja hi havia un grapat de famílies que depenien de la renda mínima d'inserció, perquè Sant Adrià sempre ha estat una ciutat amb una renda per capita molt baixa.

– Que no neguen que hi podia haver algunes famílies que amb la picaresca podien viure d'això, però que només seria un mínim sobre les famílies que realment estaven aguantant amb aquesta renda mínima.

– Que quan es modifica el Llei 10/97, no es pensa en aquestes famílies sinó en la resta, és a dir, les que realment depenien d'aquesta renda.

– Que quan això es produeix, els ajuntaments han de dotar els seus serveis socials, tant de personal com de recursos econòmics, per anar cobrint aquesta mancança.

– Que en aquest Ajuntament el primer bloc de despesa és el de serveis socials que puja a tres milions i mig d'euros.

– Que aquest és el canvi de model que ells fan, un canvi de model obligats per la necessitat.

– Que sobre els plans d'ocupació, la Generalitat no n'ha tret cap aquest any, que els que s'han fet han estat amb recursos propis o d'entitats municipalistes, mai de la Generalitat.

– Que un canvi de model no és immediat, que pot dependre d'un canvi de partides pressupostàries, d'uns ingressos que s'han de trobar, i tot això mai és immediat, i mentre això es produeix es pregunta què passa amb les famílies que depenen d'aquesta renda.

– Que si es demana això és perquè els ajuntaments ja no poden ni absorbir ni abordar la trista realitat de famílies en una situació de crisi extrema.

Mireia Hernández (CiU) diu:

– Que els diners que es recapten a Catalunya pertanyen als catalans i en aquest sentit és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya.

Es dirigeix a Pedro Rivero i li contesta:

– Que la renda garantida és un dret que recull el nou Estatut de Catalunya i que, per tant, el Parlament de Catalunya està treballant en aquesta llei, però que no comparteixen la manera com estan concebuts alguns apartats de la proposta.

7

30.06.2014

– Que ells fan èmfasi en la inversió en polítiques d'ocupació, en la dignificació de les persones perquè el que un rep s'ho guanyi amb el seu esforç i d'aquesta manera es pot sentir valorat i compensat, però que mentre això no es produeix ells són partidaris que l'Estat cobreixi totes les situacions de les persones que ho passen malament, que es veuen en risc d'exclusió.

– Que saben quina és la situació de Sant Adrià, però que si no fan coses per revertir aquesta situació sempre tindran una de les ciutats amb renda per capita més baixa de Catalunya i els seus ciutadans patint i en la cua de l'exclusió.

– Que s'ha d'apostar pel model que crea ocupació i que des de l'Ajuntament hi ha possibilitats de fer-ho, per exemple, enlloc d'invertir 90.000 € en la gespa d'un camp de futbol, invertir-los per fer arribar fibra òptica als polígons i que així siguin atractius per atraure empreses.

– Que des de CiU destaquen l'esforç que fa el Departament de Serveis Socials d'aquest Ajuntament, el posen en valor i el feliciten, amb la seva cap al capdavant, perquè consideren que és una de les regidories que millor funcionen.

– Que des d'altres administracions on CiU governa, com és el cas de la Diputació de Barcelona, s'han fet apostes i plans extraordinaris per mirar de pal.liar aquestes situacions difícils i compromeses que viuen moltes persones.

Pedro Rivero (PSC) torna a repetir que els continuen preocupant els “mentrestants” perquè ja tenen l'experiència amb la Generalitat. Que dediquen molts esforços a Serveis socials i mentrestant tenen pendents pagaments de la Generalitat de 2012, 2013 i del 2014 no han ingressat res del programa que han avançat, és a dir, que els “mentrestants” hi ha persones que no els poden esperar, perquè les necessitats que hi ha són d'urgència.

Mireia Hernández (CiU) li contesta que per això mentre tot això no passi el que ha de fer un estat és garantir que aquestes persones tinguin la majoria de serveis.

S'aprova per majora absoluta amb el resultat següent:

8

30.06.2014

Vots a favor: quinze (15) – PSC (10), ICV-EUiA (3), PxC (1) i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit (1)Abstencions: cinc (5) – PP (3) i CiU (2)

Els punts 3 i4 es fusionen en un de sol.

3. Moció per demanar un referèndum per decidir entre monarquia i república

“Des del compromís amb els ideals de justícia, llibertat, igualtat i fraternitat, hereus i hereves del llegat social, cultural i emancipador de la II República, els grups municipals del PSC i d'ICV-EUiA no accepten un relleu automàtic mitjançant una Llei orgànica sense obrir l’oportunitat democràtica de consultar la ciutadania i debatre i decidir sobre el model d’estat.

En la recent abdicació del rei Joan Carles de Borbó es posa de manifest la fi d'una transició política i en especial el model d’estat i les relacions Catalunya-Espanya. Un model que ha regnat a l’Estat espanyol en els darrers 40 anys i que s’ha demostrat esgotat i accentuat pel fet que moltes generacions no l’han pogut escollir, el qual demana la reforma constitucional i la convocatòria d'un referèndum on sigui la ciutadania qui decideixi lliurement amb els seus vots tot allò que afecta les seves vides i on puguin decidir quin sistema polític, quin model econòmic i quin model de societat desitgen.

Per fer-ho, és imprescindible abordar la reforma constitucional. S'han de constitucionalitzar els drets civils i individuals, garantir les polítiques públiques fonamentals com l'educació, la sanitat i els serveis socials i establir nous mecanismes de participació ciutadana i de transparència.

Per aquest motius els grups municipals de PSC i d'ICV-EUiA proposen al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següent

ACORDS:

1. Demanar al president del Govern de l'Estat espanyol i als grups parlamentaris del Congrés de Diputats la convocatòria d'un referèndum perquè la ciutadania decideixi entre monarquia i república com a model d'Estat.

2. Comunicar aquest acord a presidència i els grups parlamentaris del Congrés.”

Defensa la moció Gregorio Camacho (ICV-EUiA).

9

30.06.2014

Óscar Marjalizo (regidor no adscrit) manifesta:

– Que està d'acord que la Constitució ha de tenir una reforma, que tot en aquesta vida evoluciona, però que no ha ser la ciutadania qui decideixi el model d'estat sinó els partits que estan representats en el Congrés de Diputats, que han de reunir dues terceres parts de la cambra i votar aquest model.

– Que no està d'acord quan diuen que s'han de garantir les polítiques públiques fonamentals com l'educació, la sanitat i els serveis socials i de participació ciutadana, ja que creu que amb la monarquia aquestes polítiques no han estat en perill.

Menchu Martí (PxC) diu:

– Que, amb 3.946 aturats a Sant Adrià, sense oblidar que és una de les 10 ciutats de Catalunya amb major índex d'atur estructural, aquesta moció li sembla una broma de mal gust i que haurien de parlar de les coses que realment importen als veïns, en el dia a dia i en els múltiples problemes que hi ha a la ciutat.

– Que punts com "constitucionalitzar els drets civils i individuals, garantir les polítiques públiques com l'educació, sanitat i serveis socials i establir nous mecanismes de participació ciutadana i de transparència" ni els desenvolupen ni els concreten, només els enumeren i ja està.

– Que pequen d'ambigus, aquests punts no són més que una simple declaració d'intencions sense definir ni estructurar amb claredat el que demanen, com desenvolupar aquests punts, de quina forma, com, quan i on, perquè això i res és el mateix.

– Que és com si no tinguessin problemes, com si no hi hagués suficients problemes per solucionar en aquesta ciutat en les seves respectives àrees de govern amb gairebé 4.000 aturats; com si no fos Sant Adrià una de les ciutats amb major índex d'absentisme i fracàs escolar més alt de Catalunya, però que es dediquen a jugar a la guerra de banderetes com l'altre dia, que van donar vergonya aliena.

– Que té la seva pròpia idea de perquè serveix aquesta dinastia liberal borbònica, però que amb gairebé 4.000 aturats aquí, prefereix parlar i dedicar-se als múltiples problemes de Sant Adrià que perdre el temps a utopies estèrils.

10

30.06.2014

– Que estan enmig d'una crisi econòmica i social brutal i que ells demanen un referèndum, que volen gastar-se els diners dels espanyols amb bestieses.

Mireia Hernández (CiU) manifesta:

– Que lamenten que la proposta que han fet a la Junta de Portaveus per fusionar els textos que els dos grups va aprovar al Ple de la Diputació de Barcelona no l'hagin adoptat, sobretot, per un dels acords, ja que no entenen quin mal hi ha en el segon punt que deia: “declarem que hem de continuar el procés per a l'exercici del dret a decidir i que el poble de Catalunya s'expressi en llibertat”. Que si els presenten una moció per demanar que el poble d'Espanya decideixi lliurement si vol monarquia o república, també seria correcte que en algun d'aquests acords s'esmenti què vol decidir el poble de Catalunya.

Laura Rodera (PP) diu:

– Que el viernes pasado, un articulo periodístico decía que dentro de los diez países con mayor bienestar social siete son monarquías y seis de ellos ocupan los primeros lugares, por lo tanto, no cree que la república pueda ofrecer esa seguridad.

– Que España en el periodo que va desde la abdicación del rey Juan Carlos a la toma de posesión del rey Felipe ha sido ejemplo de total normalidad, de total madurez y de gran responsabilidad democrática.

– Que por desgracia, ciertas aventuras y ciertos viajes que algunos proponen están muy lejos de esta madurez.

– Que es curioso que justo en este momento ICV-EUiA se preocupe por saber que modelo de estado quieren los ciudadanos.

– Que en ningún libro de historia podrán leer que durante las repúblicas anteriores los homólogos del partido que presentan esta moción mostrasen interés alguno en saber que quería la ciudadanía promoviendo ningún referéndum.

– Que lo que su memoria no puede olvidar es que durante el reinado del antiguo rey haya gobernado con toda normalidad UCD, PSOE y PP.

– Que ahora presentan una moción para pedir un referéndum para elegir entre monarquía y república, CiU con el tema de si españoles sí, españoles no.

11

30.06.2014

– Que los ciudadanos no buscan mesías, aunque algunos se crean que lo son.

– Que España es una democracia parlamentaria porque así lo quieren los españoles desde 1978, que la monarquía es el mejor símbolo de la unidad y permanencia del estado y es la opción que mejor garantiza la imparcialidad, la estabilidad política y la continuidad en las instituciones, y en definitiva, la convivencia en paz que es indispensable para el progreso y la prosperidad.

– Que a veces se olvida que hace 39 años España era una economía con un desarrollo medio, un país sin libertades fundamentales, un actor internacional aislado de sus vecinos y poco relevante en la escena internacional, que hoy a pesar de las dificultades y de la larga crisis, a pesar de todos los problemas que aún se deben superar, España es una sociedad desarrollada, un país de derechos y libertades, una sociedad abierta al futuro y un actor internacional integrado y respetado. Que son una democracia consolidada y estable y este gran proceso de transformación es el fruto de la decisión de la sociedad española de escribir su futuro en concordancia y libertad, es el fruto de la dirección que supieron imprimir al mismo los gobiernos de distintos signos políticos y sin la menor duda es el fruto del impulso y del liderazgo catalizadores del cambio que don Juan Carlos imprimió a su reinado desde el mismo momento de su proclamación.

– Que si son capaces de no ser estrechos de miras y ver un poca más allá, por ejemplo, de la foto de Botswana o del caso Urdangarín, tendrán que reconocer que la corona ha sido y es el mejor de los embajadores que este país ha tenido. Que, por ejemplo, la construcción del AVE Medina La Meca, son seis mil setecientos millones de euros para España, este logro económico lo ha conseguido el gobierno del PP, pero es de ley reconocer que auspiciado por la buena relación de la casa real con los emiratos árabes.

– Que se pregunta que en el hipotético caso de que España en un futuro en que forma este cambio de gobierno iba a afectar a los ciudadanos en el día a día, no desaparecería el paro, no desaparecerían los casos de corrupción, no desaparecerían los problemas de las familias que no llegan a fin de mes.

Pedro Rivero (PSC) diu:

12

30.06.2014

– Que CiU troba a faltar a la moció el dret a decidir i els socialistes troben a faltar un futur d'estat federal, però malgrat tot creuen que val la pena donar suport aquest text.

– Que quan es parla de reforma constitucional és aprofitar la reforma per donar-li un paràmetre de primer ordre a tots els temes que tenen a veure amb els drets civils, individuals, les polítiques públiques fonamentals d'educació, de sanitat, de serveis socials i establir nous mecanismes de participació ciutadana i de transparència.

Gregorio Camacho (ICV-EUiA) diu:

– Que també es podria atribuir a la monarquia totes les coses dolentes, no només les bones: que la corrupció és conseqüència de la monarquia, com també la desocupació, la desigualtat, la involució, el descrèdit cap a tots els estaments públics, perquè si es queden en què la monarquia és la que ha aconseguit totes les coses bones li sembla injust i mentider.

– Que l'any 1975 els partits republicans hi estaven d'acord perquè volien llibertat.

Laura Rodera (PP) dice que cuando hablaba de un futuro pluscuamperfecto, es porque cuando hablan de república venden humo, venden mentiras, venden a la gente que todo eso va a desaparecer, y eso no es cierto. Que además el rey reina, no gobierna.

S'aprova per majoria absoluta amb el resultat següent:

Vots a favor: quinze (15) – PSC (10), ICV-EUiA (3) i CiU (2)Abstencions: dues (2) – PxC (1) i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit (1)Vots en contra: tres (3) - PP

5. Moció d'ICV-EUiA per adherir-se als acords adoptats pel Consell de Cooperació al Desenvolupament de suport a la continuïtat de la cooperació municipal al desenvolupament a Catalunya

“El Consell de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, en data 28 d'abril de 2014, va acordar:

“Des del Consell de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya volem fer un reconeixement públic de la trajectòria i valor de la cooperació municipal que des de fa més de 25 anys va ser la primera instància de

13

30.06.2014

l’administració catalana que va dedicar recursos públics a la cooperació al desenvolupament com a resposta a les demandes inicials de la ciutadania de destinar el 0’7% del PIB a la cooperació amb els països del Sud. Aquest fet que ha anat creixent de forma progressiva partia del convenciment que en un món globalitzat com l’actual tot el que a l’àmbit local té repercussions també en té a l’àmbit global i viceversa. En aquest sentit, podem afirmar que la cooperació municipal catalana ha estat durant molt anys pionera a nivell europeu i mundial de com, des de la pròpia autonomia local, calia actuar per combatre els desequilibris Nord/Sud tant a través del suport a iniciatives de cooperació al desenvolupament al Sud, com per mitjà de propostes d’educació al desenvolupament al Nord. També cal destacar que des de la pròpia administració local s’han impulsat iniciatives d’incidència i de diplomàcia pública internacional del món local per promoure, en tots els àmbits i a través de les xarxes de ciutats, polítiques públiques que responguin més a les necessitats de la ciutadania tot reivindicant la importància creixent i l’eficàcia del desenvolupament que es promou des d’àmbit local i amb participació de la ciutadania.Per aquest motiu podem afirmar que la cooperació municipal catalana és una decisió política fruit d’una consciència col·lectiva i que s’empara en un seguit de lleis i normatives, a tots nivells, que avalen des de fa dècades, aquesta capacitat d’actuació.• Carta Europea d’Autonomia Local del 15 d’octubre de 1985 ratificada

per l’Estat espanyol l’1 del març del 1989, en el seu article 10.3 estableix que <<les entitats locals poden, en les condicions eventualment previstes a la llei, cooperar amb les entitats d’altres Estats>>.

• Els successius Estatuts d’Autonomia de Catalunya de l’any 1979 i de 2006 estableixen competències exclusives en règim local a la Generalitat de Catalunya.

• Llei 23/1988. Llei espanyola de 7 de juliol de Cooperació Internacional per al Desenvolupament que estableix a l’article 20 que <<la cooperació al desenvolupament que realitzen les CCAA i les entitats locals és expressió solidària de les respectives societats>> i entén que <<l’acció que les esmentades entitats en la cooperació al desenvolupament es basa amb els principis d’autonomia pressupostària i autoresponsabilitat en el seu desenvolupament i execució>> .

• Llei 26/2001. Llei catalana de cooperació al desenvolupament aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el 17 de desembre, entén la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional, com a bé públic global en la realització de la qual s'ha compromès la societat catalana. Una de les especificitats més importants del model català de cooperació que recull aquesta Llei, és la concepció de la intervenció pública com a complementària i impulsora de les iniciatives cíviques de solidaritat i de cooperació.

A banda de tot aquest marc normatiu hi ha també diversos pronunciaments internacionals des de principis dels anys 80 del s. XX sobre el rol important creixent del paper dels municipis en el treball per la cooperació, la pau i els drets

14

30.06.2014

humans. Destaquem els més significatius de cada dècada tot destacant que cada vegada hi ha un consens molt més ampli que recull i valora el pes dels municipis en promoure el desenvolupament.• 1a Conferència Europea de Ciutats i Desenvolupament (1985) en les

conclusions de la qual es deia <<Fem una crida a les autoritats locals perquè donin suport i estimulin els intercanvis de cooperació Nord/Sud, junt amb les ONGD>>.

• Carta de Berlín (1992) és un dels primers document aprovats i es feia a la Conferència celebrada amb la presència d’ONGD, administracions locals i moviments socials de 53 països i conté recomanacions importants, per la cooperació des de l’àmbit local, a través del document <<Iniciatives Locals pel Desenvolupament Sostenible>>.

• Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat (2000), document aprovat per més de 400 ciutats a tota Europa, entre d’elles un centenar de catalanes, que recull la solidaritat com un dret i la cooperació municipal com una obligació.

• Declaració de París (2005) sobre l’eficàcia de l’ajuda es destaca el paper de les autoritats locals en la planificació del desenvolupament.

• La Comunitat Europea (2013) publica una important comunicació adreçada al Parlament Europeu, al Consell , al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions titulat Capacitació de les autoritats locals en els països socis en ares a la millora de la governabilitat i l’eficàcia dels resultats del desenvolupament.

En aquest sentit, el CONSELL DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT en la reunió celebrada el 28 d’abril de 2014 ACORDA: 1) CONSIDEREM que la cooperació municipal al desenvolupament és un dels trets d’identitat del model català de cooperació al desenvolupament i de treball per la pau i VALOREM MOLT POSITIVAMENT la tasca duta a terme per les administracions locals en els darrers més de 25 anys de trajectòria.2) VALOREM COM UN RETROCÉS I REBUTGEM l’actual Llei 27/2013 de 27 de desembre de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) perquè suposa un intent de recentralització competencial de l’Estat espanyol que es basa en una concepció centralista i antiga de l’acció exterior que ens remet a fa moltes dècades, i que d’aplicar-se suposaria una involució competencial del model de governabilitat internacional i un retrocés democràtic impropi del segle XXI, ja que va en sentit contrari a l’evolució de l‘acció exterior a nivell mundial i a l’agenda global de noves tendències del desenvolupament.3) RECOMANEM als més de 400 ajuntaments, diputacions, mancomunitats i institucions locals que des de Catalunya tenen actuacions en cooperació al desenvolupament, la pau i els drets humans que, en base a tota la legislació que empara el ple exercici de l’autonomia local, es doni continuïtat a aquesta política pública que no ha estat fruit només d’un desplegament normatiu sinó que és resultat de la concepció solidària del Poble de Catalunya.4) DONAR SUPORT a les iniciatives del Govern, al Parlament i a les associacions municipalistes del nostre país, a fer tots els esforços necessaris per la modificació de la LRSAL o que, si més no, aquesta llei no sigui aplicable a Catalunya en base al fet que l’Estatut d’Autonomia confereix competències exclusives al Govern de la Generalitat en l’Administració local, ja que segons

15

30.06.2014

estableix el recent dictamen Consell de Garanties Estatutàries vulnera diversos preceptes, en redueix les competències locals i afecta el principi de subsidiarietat.5) El Govern de la Generalitat ha impulsat una proposta de Llei de governs locals pròpia, fruit del consens amb les entitats municipalistes i basada en els principis d’autonomia local, estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera, subsidiarietat i racionalitat. I per això, RECOMANEM als partits polítics catalans que, en el marc de la reforma local catalana presentada al Parlament el 6 de novembre de 2013, i actualment en tràmit parlamentari, treballin per garantir la possibilitat de continuar duent a terme la cooperació municipal al desenvolupament com a competència voluntària per part dels municipis. Per aquesta via es preservaria i desenvoluparia la competència exclusiva en matèria de règim local que preserva l’Estatut d’Autonomia, per la qual cosa l’aplicació de la LRSAL a Catalunya hauria, en tot cas, de respectar el sistema institucional propi i el desenvolupament normatiu català en aquesta matèria.6) PROPOSEM també als partits polítics catalans, d’incloure una referència explícita a la importància de l’acció exterior dels municipis i a la cooperació local al desenvolupament dins l’articulat del projecte de Llei d’Acció Exterior que actualment també està sent tramitat pel Parlament de Catalunya, com a expressió de l’acció exterior multinivell que es fa des de Catalunya des de fa dècades.7) DEMANEM al Govern de la Generalitat que denunciï, davant les instàncies que convingui, la pretensió i les accions del Gobierno de España dirigides a assolir el dèficit 0 de les administracions locals i la contenció absoluta del dèficit de les administracions autonòmiques, mentre els nivells de dèficit de l'Administració de l'Estat segueixi essent molt superior al de les administracions esmentades, ja que aquesta política només suposa una pèrdua progressiva d'autonomia i capacitat d'acció de les administracions més properes a la ciutadania.8) DIFONDRE aquest posicionament enviant aquesta moció aprovada a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i a totes les administracions locals catalanes per tal que en tinguin coneixement i si ho consideren oportú s’hi adhereixin. Donarem també trasllat al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i a tots els Grups Parlamentaris.9) CAL RECORDAR que tanmateix la Llei 27/2013, en principi, no modifica l’articulat de la Llei de bases de règim local relatiu a l’activitat de foment o de cooperació i desenvolupament. Conseqüentment, l’activitat que en aquest àmbit venen prestant els governs locals, en principi no resultat afectada. 10) En darrer lloc, des del CONSELL DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT ens COMPROMETEM, a partir d’aquest moment, a fer un seguiment exhaustiu i a difondre públicament totes les dificultats que es pugui trobar el món local a l’hora de promoure polítiques públiques, iniciatives i projectes de cooperació municipal al desenvolupament, la pau i els drets humans.”

Per tot això, el grup municipal d'ICV-EUiA proposa al Ple de l'Ajuntament que adopti el següent

ACORD:

16

30.06.2014

1. Adherir-se als acords adoptats pel Consell de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya de suport a la continuïtat de la cooperació municipal al desenvolupament a Catalunya i de rebuig a la nova llei espanyola 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local.

2. Comunicar aquest acord al Consell de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la presidència del Govern i al Parlament de Catalunya.”

Pren la paraula un representant del Consell de Solidaritat i manifesta:

Des del moviment solidari de Sant Adrià de Besòs donem el nostre suport a la moció, considerant que l'exercici de la solidaritat des de l'àmbit municipal és el resultat de la concepció solidària del Poble de Catalunya, i, en aquest cas de la població de Sant Adrià de Besòs.

Considerem de relleu importància la lluita social per aconseguir els recursos dels quals avui es disposa l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.

Tal i com expressa la moció, la Llei de cooperació al desenvolupament va ser aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya al desembre de 2001. És la normativa que estableix i regula l’activitat de la Generalitat de Catalunya en matèria de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, enteses com a béns públics globals en la realització de les quals s’ha compromès la societat catalana.

Aquesta Llei reflecteix la voluntat de contribuir des de Catalunya al compliment dels compromisos assumits pels països desenvolupats, en el marc de les Nacions Unides, de destinar el 0’7% del producte interior brut al desenvolupament dels països i dels pobles en desenvolupament.

La cooperació oficial catalana segueix les directrius de les normes generades a Catalunya i també es regeix per la legislació estatal.

A més, la cooperació oficial catalana s’emmarca en les directrius que, en l’àmbit internacional, organismes com les Nacions Unides i la Unió Europea donen en matèria de cooperació al desenvolupament, construcció de pau i ajuda d’emergència.

Les polítiques públiques de cooperació internacional al desenvolupament estan patint diverses envestides. La crisi financera dels donants i les retallades dels governs que no creuen en la cooperació. És evident que

17

30.06.2014

aquesta situació té el seu origen i fonamentació en causes polítiques, resultat de la inacció o negligència política del govern i de la pròpia comunitat internacional.

Les associacions de solidaritat entenem que aquesta concepció solidària que té la ciutadania de Sant Adrià de Besòs es produeix com a fruit dels anys de treball del moviment solidari amb la cooperació municipal, representada en la regidoria de Solidaritat i Cooperació de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, que ha suposat un avenç en matèria de cooperació internacional, ajuda humanitària i, sobretot, considerem que ha estat un avenç per la ciutadania de Sant Adrià de Besòs, perquè s'ha pogut desenvolupar una xarxa social que ha permès l'establiment de vincles personals, una xarxa social que suposa el desenvolupament d'una solidaritat efectiva i afectiva amb persones dels països empobrits.

Com exemple, dir que aquesta xarxa solidària ha permès que famílies coneguin i comparteixin durant uns dies la convivència amb famílies destinatàries de la solidaritat de Sant Adrià de Besòs.

També han donat l'oportunitat de presentar a altres ciutadans de Sant Adrià de Besòs una forma diferent de concebre la vida compartint allò que tenim amb aquelles persones que no ho tenen, bàsicament per l'espoli econòmic que generalment han exercit els països del nord sobre els països del sud i que ha afectat, i continua afectant de forma directa i exclusiva a la població.

Considerem que la Llei 27/2013 ignora les necessitats de la ciutadania i els nivells de qualitat, eficàcia i eficiència dels serveis que presten avui els ajuntaments.

Entenent que els ajuntaments, en ser l'Administració més propera a la ciutadania, porten a terme competències pròpies, delegades d'altres administracions i també competències no estipulades.

Entenent que la Carta Europa d'Autonomia Local estableix que els ens locals són un dels principals fonaments de la democràcia, ja que és en aquest nivell territorial en el que el dret a la ciutadania a participar en les polítiques públiques pot ser exercit més directament i per tal que això es faci efectiu és necessari que els ajuntaments tinguin competències efectives.

Entenent que l'autonomia local no està renyida amb una administració eficaç sinó tot el contrari, a més d'eficàcia, s'hi afegeix proximitat a l'hora d'afrontar els problemes de la ciutadania i arbitrar solucions.

Entenem que traspassar competències dels ajuntaments a d'altres administracions allunya el centre de decisió del ciutadà. És l'ajuntament qui coneix millor les mancances i necessitats de la seva comunitat i qui pot

18

30.06.2014

prestar més eficientment els serveis que la ciutadania precisa. La proximitat significa eficiència i difícilment altres administracions podran substituir el coneixement de la problemàtica local i la sensibilitat d'un ajuntament.

Des del moviment solidari, considerem que els diners no desequilibren per res el pressupost de l'Ajuntament que dedica el 0,7% a solidaritat i la resta del pressupost, el 99,3% és exclusiu per a tota l'altra feina que té aquest Ajuntament, que no és poca.

És a través del 0.7% dels ingressos propis de l'Ajuntament que es duen a terme els objectius de la regidoria de Solidaritat i Cooperació de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Una part d'aquest 0,7% es destina a cooperació internacional, a través de projectes cofinançats amb entitats locals de solidaritat i cooperació i un altra part a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

Part d'aquest 0,7% es dedica també a la sensibilització i educació pel desenvolupament dins del nostre municipi, realitzant activitats durant tot l'any.

Activitats que han permès consolidació de la xarxa i la concepció solidària de la població de Sant Adrià de Besòs.

Per tot l'exposat i donant suport a la moció presentada, considerem que algunes de les conseqüències derivades de la no-continuïtat de la cooperació municipal al desenvolupament i sostenibilitat podrien ser:

• Paralització de projectes de cooperació al desenvolupament.• Suspensió de nous projectes que estan per arribar.• Desaparició d’organitzacions socials als països més empobrits, aliats

de les ONG, per la impossibilitat de mantenir la mínima estructura de gestió dels projectes que es desenvolupen conjuntament.

• Conseqüències socials en forma de majors desigualtats i un deteriorament i tancament de serveis que afectarà directament a la població.

Això suposaria una situació de desemparament de les ONG, que han de continuar treballant i mantenint el seu compromís amb els projectes, amb les contraparts, amb la població beneficiària i amb la població civil (socis, donants particulars que tenim diàriament).

Però sobretot significaria la pèrdua del avanços socials aconseguits per la població catalana i tot el conjunt de la societat durant molts anys.

Les ONG denunciem que les conseqüències per a milions de persones beneficiaries d’aquests projectes serien irreversibles.

19

30.06.2014

Menchu Martí (PxC) diu:

– Que tant a PxC com a ella no els importen gens si hi ha ingerències del govern central o no a la crida cooperació internacional.

– Que els disgusta la xarxa d'associacions, entitats, persones i empreses vinculades directament o indirectament a partits polítics que fan negoci amb l'anomenada "cooperació i solidaritat internacional", sous, alliberats de partits col.locats, etc., que fins fa poc han viscut parasitant dels diners públics, que són els diners de tots els catalans, i ara que hi ha crisi es queixen. O aquells elements com el expresident del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i alcalde socialista de Santa Margarida de Montbui, imputat per malversació de fons, que en els seus nombrosos viatges es donava bona vida. Que a Sant Adrià també hi ha agraciats amb molta sort que han pogut anar a llocs com Palestina.

– Que PxC està frontalment en contra de gastar els diners dels catalans, de gastar milions d'euros per als anomenats projectes de cooperació internacional mentre hi hagi gent de casa que ho està passant malament, mentre hi ha 900.000 catalans a l'atur, 4.000 Sant Adrià.

Xavier Soley (CiU) manifesta:

– Que no poden posar en dubte la solidesa del moviment solidari de moltes entitats i especialment les de Sant Adrià, que això demostra una sensibilitat dels ciutadans d'aquesta ciutat cap al seu entorn i les necessitats que hi ha fora del país.

– Que no es poden despullar els ajuntaments del suport a les polítiques en aquest sentit, sempre en la seva justa mesura en equilibri a les necessitats locals.

– Que sempre donaran suport als projectes que vagin a buscar ajudes en problemàtiques com ara pot ser l'arribada de menors estrangers indocumentats.

– Que, malgrat això, tampoc no deixaran de qüestionar la regidoria corresponent per manca d'informació, claredat i transparència en algunes de les actuacions que es duen a terme.

Jesús A. García (PP) diu:

20

30.06.2014

– Que con la ley de racionalización de la administración local lo que se pretende es una administración, una competencia.

– Que entienden que la cooperación local puede ayudar al desarrollo en cooperación internacional, pero no obstante, sí que es cierto que desde Catalunya se ha presentado un recurso de inconstitucionalidad a esta ley, por tanto, la aplicación ahora mismo esta por ver si se llevará a cabo, es decir que a día de hoy no se ha prohibido que se pueda desarrollar esta cooperación municipal.

– Que en la exposición de motivos se afirma que la cooperación municipal es una decisión política fruto de conciencia colectiva y que se ampara en una serie de leyes y normativas, por tanto, se trata de decisiones políticas si se hace o no cooperación municipal.

– Que la cooperación municipal es una descentralización de esas actividades que se hacen, por tanto, a pesar de toda la buena intención que puedan tener, sí que son actuaciones pequeñas y que por tanto aquella actividad que hacen es pequeña en su transformación allí donde lo hacen, por tanto, sí que puede haber más de un discurso de sensibilización desde donde se hace y ellos a veces denuncian es más un discurso adoctrinador, de pretender dar algún sesgo.

– Que su grupo abogaría por crear un mecanismo de evaluación para saber cual es el impacto que se hace en esos territorios donde se realiza.

Irene Aldabert (ICV-EUiA) contesta:

– Que sobre la transparència, la regidoria de Solidaritat s'ha dotat d'un mètode participatiu en què fins i tot, el grup de CiU hi forma part però no va a les reunions. Que, a més, el procediment administratiu no els falta ni un informe.

– Que la Llei de racionalització està pensada per ofegar els ajuntaments i per despullar-los de competències per poder fiscalitzar-los i intervenir-los.

– Que els projectes que es duen a terme des del Consell de Solidaritat segurament són aportacions petites, però són projectes coparticipats, on diputacions i altres entitats, el Fons Català etc., fan les seves aportacions en un mateix projecte precisament per intentar arribar a la seva màxima expressió la capacitat o l'impacte que puguin tenir sobre la zona amb la qual s'actua, per tant, no només les aportacions es fan des de l'Ajuntament.

21

30.06.2014

Xavier Soley (CiU) diu:

– Que una cosa és l'actuació que fan moltes entitats que no han de ser les que han d'explicar què fan o deixen de fer, sinó que és la regidoria qui ho ha de fer i d'això es queixen.

– Que li recorda que fa molt temps que demanen aclariments sobre determinats convenis i no els han donat encara cap explicació.

Irene Aldabert (ICV-EUiA) li torna a repetir que el grup de CiU forma part del Consell però que no hi participa. Que sobre els expedients als quals es refereix, els tenen a la seva disposició per quan vulguin consultar-los.

Mireia Hernández (CiU) diu que van presentar una instància el juliol de 2013 en què demanaven una còpia del conveni amb Ancón, saber el seu grau de compliment i si el seu objecte s'havia complert, i que volien saber si regidors o l'alcalde d'aquest consistori havien anat a aquell municipi a comprovar l'objectiu del conveni. Que fa cinc o sis plens ho va tornar a reclamar, però que encara no tenen aquesta documentació.

S'aprova per majoria absoluta amb el resultat següent:

Vots a favor:setze (16)- PSC (10), ICV-EUiA (3), CiU (2) i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit (1) Vots en contra: quatre (4) – PP (3) i PxC (1)

6. Moció de PxC per demanar el reintegrament del cèntim sanitari a l'Ajuntament

Es retira.

7. Proposta relativa a la designació de la comissió d'estudi encarregada de redactar el text de l'avantprojecte del ROM

“Fets

1. Cal designar la comissió d'estudi encarregada de redactar el text de l'avantprojecte del ROM.

Fonaments de dret

22

30.06.2014

Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals

Article 62Formació de l'avantprojecte1. Acordada la formació o modificació d'una ordenança, s'ha de designar una comissió d'estudi encarregada de redactar el text de l'avantprojecte de la norma.2. L'esmentada comissió està integrada per membres de la corporació i personal tècnic, propi o aliè, sota la presidència d'un d'aquells. La comissió pot proposar que s'encomanin per aquesta finalitat estudis, informes o dictàmens a professionals aliens a l'ens.3. La corporació pot sol·licitar al consell comarcal a què pertanyi, a la diputació o a l'Administració de la Generalitat en la funció d'assistència als ens locals l'elaboració del text de l'avantprojecte de l'ordenança, com també la col·laboració tècnica necessària fins a l'aprovació definitiva, les quals s'han de prestar sempre que se'n justifiqui la necessitat.

Article 63Aprovació inicial, informació pública i audiència.1.Correspon al ple de la corporació aprovar inicialment l'avantprojecte de l'ordenança.2.L'acord d'aprovació, juntament amb el projecte de la norma, s'han de sotmetre a informació pública mitjançant un anunci que s'ha de publicar al Butlletí Oficial de la província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i en el tauler d'anuncis de la corporació, pel termini mínim de trenta dies, per a la formulació de reclamacions i al·legacions.3.En tot cas, s'ha de concedir audiència als veïns o les associacions que hagin exercit la iniciativa.

Article 64Proposta d'aprovació1. Les reclamacions i al·legacions presentades s'han de trametre a la comissió informativa que correspongui o que es constitueixi a aquest efecte, la qual n'ha de proposar l'estimació o desestimació total o parcial i formular la proposta d'aprovació de l'ordenança.2. La composició i el funcionament de l'esmentada comissió es regeix pel reglament orgànic de la corporació, si s'escau, i per la normativa aplicable de règim local.Article 65Aprovació definitiva i tramesa a l'Administració de l'Estat i de la Generalitat1.L'aprovació definitiva de les ordenances correspon al ple de la corporació, el qual no pot delegar aquesta atribució en altre òrgan. En cas que s'hagin presentat reclamacions o al·legacions durant el tràmit d'informació pública i d'audiència, s'han de resoldre de forma raonada, en el mateix acord d'aprovació. Quan no s'hagi presentat cap reclamació o al·legació l'acord d'aprovació inicial esdevé definitiu.2.Les ordenances s'aproven per majoria simple, com a regla general. Només requereix la majoria absoluta l'aprovació i la modificació de les normes i les ordenances que formin part dels plans i dels instruments d'ordenació urbanística, les ordenances fiscals i el reglament orgànic de la corporació.

23

30.06.2014

3.Els ens locals han de trametre a l'Administració de l'Estat i a la de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies, l'acord d'aprovació definitiu de l'ordenança i la còpia íntegra i fefaent d'aquesta.

PROPOSTAPer tant, proposo al Ple de l’Ajuntament que adopti el següent

ACORD:

1. Designar la comissió d'estudi encarregada de redactar el text de l'avantprojecte del ROM, que estarà presidida per l’alcalde o regidor en qui delegui i estarà integrada per un representant de cada grup municipal i, a més, el regidor no adscrit. Actuarà com a secretari el de la corporació o funcionari en qui delegui. Els acords es prendran per majoria simple dels vots.

2. Cada representant polític tindrà un vot ponderat equivalent al nombre de regidors que tingui aquell grup en el ple.

3. La comissió d’estudi es reunirà a convocatòria de l’alcalde o quan ho sol.licitin dos grups polítics.

4. Facultar indistintament l’alcalde i el regidor delegat perquè realitzin tants actes i gestions com calguin per executar el present acord.”

Defensa la proposta l'alcalde.

Menchu Martí (PxC) diu:

– Que el 24 de febrer el grup municipal de CiU va presentar una moció exactament igual que aquesta per formar una comissió d'estudi per a la modificació del ROM i l'equip de govern la va rebutjar.

– Que, després de 4 mesos, presenten la mateixa proposta. Voldria saber què ha variat.

Mireia Hernández (CiU) diu:

– Que el que ha variat del febrer fins ara és que en aquell moment el procés que s'estava duent a terme no era legal i això és el que ha provocat que ara l'alcalde presenti aquesta proposta de creació de creació de ROM.

24

30.06.2014

– Que porten tres anys reclamant un nou ROM, que reguli les funcions dels regidors i regidores, els seus drets i deures, però sobretot que obri la participació als ciutadans, una cosa que el reglament actual no preveu o preveu molt minsament.

S'aprova per unanimitat.

TERRITORI

8. Dictamen relatiu a l'aprovació de la modificació de l'addenda al conveni de col·laboració en el manteniment i conservació de les rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via nord

Fets

1. El Ple de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, en sessió ordinària de data 25 de juliol de 2011, va aprovar el conveni de pròrroga de la col·laboració entre l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i el Consell Comarcal del Barcelonès en relació amb el manteniment i conservació del tram de la Ronda Litoral (B-10) que transcorre pel terme municipal de Sant Adrià de Besòs, la titularitat del qual correspon a l’esmentat Ajuntament, mitjançant el qual es perllonga fins al 31 de desembre de 2013 la vigència del conveni signat entre les parts en data 5 de novembre de 2003.

2. Que les administracions autonòmica i municipals signatàries d’aquest conveni són titulars del conjunt viari de les Rondes de Barcelona, entre el nus del Llobregat i el Morrot, i de la Gran Via Nord, d’acord amb la distribució de titularitats que a continuació s’enumera:a) La Generalitat de Catalunya és titular del tram de la Ronda de Dalt

(C-32) entre el nus del Llobregat i el nus de la Diagonal.b) L’Ajuntament de Barcelona és titular:– Del tram de la Ronda de Dalt (B-20) entre el nus de la Diagonal i el

nus de la Trinitat, incloent el propi nus de la Trinitat i els accessos a la C-58.

– Dels trams de la Ronda Litoral ubicats al terme municipal de la ciutat, entre el nus de la Trinitat i el terme de Sant Adrià d’una banda i entre el límit amb el terme de Sant Adrià i el Morrot de l’altra.

– Del tram de la Gran Via Nord entre la plaça de les Glòries i el límit del terme municipal.

c) L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs és titular del tram de la Ronda Litoral que transcorre pel seu terme municipal.

d) L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet és titular del tram de les Rondes que es correspon amb el denominat Pont de Can Peixauet.

25

30.06.2014

3. Que totes les administracions signatàries consideren que importants raons, tant de naturalesa tècnica com econòmica i d’eficiència en la gestió, fan aconsellable que el servei de manteniment s’executi de manera coordinada i conjunta en la totalitat de les Rondes (Ronda de Dalt i Ronda Litoral), atès que en realitat es tracta de diferents trams d’un mateix sistema viari, amb característiques similars.El mateix esperit d’unificació en el manteniment es considera convenient aplicar-lo a la vialitat de connexió entre les Rondes i les trames viàries urbanes, fent referència com a mínim inicialment al tram de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona de la Gran Via Nord, de significativa transcendència supramunicipal. En aquest àmbit, les parts manifesten la seva voluntat de donar continuïtat al procés d’unificació en el manteniment viari, completant tota l’anella de les Rondes i incorporant-hi, si s’escau, altres vials de connexió a aquestes. A aquest efecte, les parts manifesten unànimement la seva convicció que l’Àrea Metropolitana de Barcelona pot ser l’entitat idònia per impulsar els mecanismes que permetin l’assoliment d’aquest objectiu, tant per les dimensions del territori en el qual actua com per les funcions d’interlocució amb altres administracions publiques que té assignades en la defensa dels interessos i la implantació de serveis supramunicipals.

4. Que des de l’any 1999, i amb diverses ampliacions de l’àmbit territorial, les administracions titulars de les vies esmentades han arbitrat els mecanismes que han permès la gestió integrada d’aquest manteniment viari, mecanismes que s’han formalitzat mitjançant la signatura de diversos convenis, la vigència dels quals finalitza el 31 de desembre de 2011, en els quals s’encomanava al Consell Comarcal del Barcelonès la gestió unificada d’aquest manteniment viari.

5. Que la disposició addicional sisena de la Llei 31/2010 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, precepte inspirat en la naturalesa supramunicipal d’aquestes vies i en la conveniència acreditada de garantir-ne un manteniment conjunt i unificat, ha previst que sigui la nova administració metropolitana la que assumeixi la gestió de les Rondes de Barcelona. Aquesta assumpció de la gestió es fonamenta al mateix temps en la competència de l’Àrea Metropolitana en matèria de mobilitat urbana dins l’àrea de gestió unitària, segons l’article 14, B) lletra d) de la Llei esmentada.

6. Que el passat dia 21 de juliol de 2011 es va constituir el primer Consell Metropolità, en aplicació de les previsions de la disposició transitòria cinquena de la Llei 31/2010, amb la qual cosa la nova administració metropolitana va iniciar efectivament la seva existència.

7. D'acord amb tot l'exposat, arran de l'inici de la nova Àrea Metropolitana de Barcelona, és preferible aprovar un conveni nou conjunt de les Rondes en el qual l'Àrea Metropolitana de Barcelona assumeix la competència de manteniment i n'encomana la gestió al Consell Comarcal de Barcelona durant els anys 2012 i 2013. Amb l'addenda es perllonga la vigència durant l'exercici 2014.

26

30.06.2014

Modificació de l'addenda

1. El Ple de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, en sessió ordinària de data 25 de novembre de 2013, va aprovar l'addenda del conveni de col·laboració en el manteniment i conservació de les rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via nord signat en data 14 de maig de 2012.

2. El Ple de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, en sessió ordinària de data 2 de desembre de 2013, va aprovar una modificació de l'addenda del conveni de col·laboració en el manteniment i conservació de les rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via nord signat en data 14 de maig de 2012.

3. Posteriorment, el Consell Comarcal del Barcelonès ha comunicat a l'Ajuntament que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha manifestat la necessitat d'introduir nous canvis en el redactat de l'addenda. Aquests canvis no alteren els compromisos adoptats per l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.

Fonaments jurídics

1. D'acord amb el que disposa l’article 4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i l’article 303 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.

Dictamen

Aquesta Comissió Informativa de Territori proposa al Ple de l’Ajuntament que adopti el següent

ACORD:

Aprovar una nova modificació de l'addenda del conveni de col·laboració en el manteniment i conservació de les rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via nord signat en data 14 de maig de 2012.”

Defensa el dictamen

Xavier Soley (CiU) diu:

– Que en el proper conveni es podria estudiar la possibilitat d'incloure també el tram de la N-II, i potser seria un fórmula per poder després assumir la titularitat.

27

30.06.2014

S'aprova per unanimitat.

9. Dictamen relatiu a l'aprovació provisional de la modificació puntual del Pla especial de reforma interior de l'illa delimitada per l'avinguda de la Platja, l'avinguda d'Eduard Maristany, el carrer de Ramon Vinyas i el carrer de la Torrassa

“Fets

1. Immochan España, SA va presentar, en data 28 de març de 2014, un projecte de modificació puntual del Pla especial de reforma interior de l'illa delimitada per l'avinguda de la Platja, l'avinguda d'Eduard Maristany, el carrer de Ramon Vinyas i el carrer de la Torrassa. Immochan España, SA promou la modificació puntual del Pla especial de reforma interior amb la finalitat d'incorporar nous usos en els locals del centre comercial en el marc d'un conjunt d'actuacions que s'estan duent a terme per revitalitzar econòmicament aquest centre comercial. Aquests nous usos són l'ús esportiu, l'ús sanitari, l'ús d'oficines, l'ús de solàrium i l'ús recreatiu en general.

2. El Pla especial de reforma interior de l'illa delimitada per l'avinguda de la Platja, l'avinguda d'Eduard Maristany, el carrer de Ramon Vinyas i el carrer de la Torrassa va ésser aprovat definitivament pel Consell Metropolità de la Corporació Metropolitana de Barcelona en data 29 de maig de 1986. El Pla especial de reforma interior tenia per objecte la creació d'un centre comercial dins del polígon industrial del Sot.

3. L'enginyer industrial Alberto Corral Zaballos és el tècnic redactor que ha elaborat el document de la modificació puntual del Pla especial de reforma interior de l'illa delimitada per l'avinguda de la Platja, l'avinguda d'Eduard Maristany, el carrer de Ramon Vinyas i el carrer de la Torrassa.

4. El document de planejament està format pels documents següents: una memòria i 5 plànols.

5. No s'han presentat al·legacions dins del tràmit d'informació pública.6. La Direcció General de Comerç del Departament d'Empresa i Ocupació de

la Generalitat de Catalunya és l'organisme afectat per raó de llurs competències sectorials.

Fonaments jurídics

Procediment i competència

1. D’acord amb l’article 94 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el planejament

28

30.06.2014

urbanístic, atès que és una disposició administrativa de caràcter general, té vigència indefinida i és susceptible de suspensió, modificació i revisió.

2. D’acord amb l’article 96 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, la modificació de qualsevol dels elements d’una figura del planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació.

3. D'acord amb l'article 101.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, la iniciativa privada pot formular plans especials urbanístics, plans de millora urbana, plans parcials urbanístics d'acord amb el planejament urbanístic general aplicable.

4. D’acord amb l’article 85.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, l’aprovació inicial i l’aprovació provisional dels plans d’ordenació urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats que afecten el territori d’un únic municipi corresponen a l’ajuntament corresponent.

5. D’acord amb el que disposen l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i l'article 52.2.c) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, correspon al Ple l'aprovació inicial del planejament general del municipi i l'aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d'ordenació urbanístics. Així doncs, correspon al Ple, amb majoria simple, l'aprovació provisional.

6. D’acord amb el que disposa l’article 47.2.ll) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del número legal de membres de les corporacions per a l'adopció d'acords en les matèries següents: els acords que correspongui adoptar a la corporació en la tramitació dels instruments de planejament general previstos en la legislació urbanística. Per tant, en aquest expedient n'hi haurà prou amb el vot favorable de la majoria simple dels membres de la corporació municipal.

7. D’acord amb l’article 80.c) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, correspon a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l'Àmbit Metropolità de Barcelona del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya aprovar definitivament els plans especials urbanístics de desenvolupament, llevat dels que correspon d'aprovar als ajuntaments de conformitat amb l'article 81.

8. D'acord amb l'article 5.1.b) del Estatuts del Consorci del Besòs, el Consorci tindrà com a finalitat garantir una unitat d’acció pública en l’àmbit del sector d’actuació, orientada especialment a la formació del planejament urbanístic, la seva execució i conservació, així com a la prestació dels diversos serveis als ciutadans. A aquest efecte gaudirà de les següents competències: b) L’elaboració, formulació i proposta de tramitació dels instruments urbanístics de desenvolupament i modificació

29

30.06.2014

del planejament en l’àmbit territorial del sector d’actuació, corresponent l’aprovació inicial i provisional als ajuntaments respectius en funció del territori que afectin.

Contingut

9. D’acord amb l’article 97.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, les propostes de modificació d'una figura de planejament han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l'oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents.La modificació puntual del Pla especial de reforma interior de l'illa delimitada per l'avinguda de la Platja, l'avinguda d'Eduard Maristany, el carrer de Ramon Vinyas i el carrer de la Torrassa cal emmarcar-la dins del procés de modernització i renovació del centre comercial Alcampo. En una primera fase, el centre comercial Alcampo es va reformar i ampliar. En la fase següent, l'objectiu és donar contingut a la galeria comercial amb una oferta que inclogui una varietat d'usos que pugui resultar atractiva per al públic potencial. En aquest context, i en consonància amb els objectius que persegueix la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, cal considerar d'interès públic concurrent eliminar obstacles jurídics i afavorir la llibertat d'establiment de serveis i activitats als efectes de millorar l'ocupació i la cohesió social, i assolir un creixement econòmic sostenible.

10.D'acord amb l'article 311.2.a) de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità, podran admetre's els usos comercial, d'oficines, religiós i cultural, recreatiu i esportiu en parcel·les perifèriques de l'àrea industrial, accessibles des de l'exterior d'aquesta, que siguin contigües a zones l'ús principal de les quals sigui el residencial. En aquest sentit, la modificació puntual incorpora els usos següents: l'ús esportiu, l'ús sanitari, l'ús d'oficines, l'ús de solàrium i l'ús recreatiu en general.

11.D’acord amb l'article 69 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i l'article 94 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, el document de planejament que s'aprova inicialment conté la documentació preceptiva.

Dictamen

Aquesta Comissió Informativa de Territori proposa al Ple de l’Ajuntament que adopti els següents

ACORDS:

30

30.06.2014

1. Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla especial de reforma i interior de l'illa delimitada per l'avinguda de la Platja, l'avinguda d'Eduard Maristany, el carrer de Ramon Vinyas i el carrer de la Torrassa, elaborada per l'enginyer industrial Alberto Corral Zaballos, promoguda per Immochan España, SA i tramesa per l’Ajuntament.

2. Trametre el document de la modificació puntual del Pla especial de reforma i interior de l'illa delimitada per l'avinguda de la Platja, l'avinguda d'Eduard Maristany, el carrer de Ramon Vinyas i el carrer de la Torrassa a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l'Àmbit Metropolità de Barcelona del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya als efectes de procedir, si escau, a la seva aprovació definitiva.

Defensa el dictamen Ruth Soto (PSC).

Óscar Marjalizo (regidor no adscrit) manifesta:

– Que es diu que l'obertura d'un equipament esportiu pot portar càrregues negatives al poliesportiu Marina-Besòs, però que considera que és una oferta oberta per a un altre tipus de persones que vulguin dedicar-se a una activitat esportiva més reduïda.

Menchu Martí (PxC) diu:

– Que no li ha agradat la manera fosca i opaca en què s'ha portat aquest assumpte, sense informar l'oposició de res, que sembla que sigui el seu estil habitual de dur aquests assumptes quan hi ha totxo, quan es tracta d'urbanisme i construcció o ajudes econòmiques per a serveis socials.

– Que no creu, tampoc que sigui positiu per als ciutadans aquest projecte que busca construir un gimnàs privat, de pagament, que xocarà frontalment amb les instal.lacions municipals del poliesportiu Marina-Besòs, que estan dotades també de una zona d'aparcament com el de l'Alcampo que fa que sigui el complex esportiu més atractiu per als usuaris, venint el 50% de la gent d'altres ciutats amb 2.256 abonaments.

– Que la instal.ació del nou gimnàs que es vol construir a l'Alcampo podria significar per la concessionària del Marina-Besòs un cop dur, ja que representa una clara competència que li pot comportar una pèrdua d'abonats i que podria, fins i tot, demanar a l'Ajuntament responsabilitats per aquesta autorització, ja que pot contradir la clàusula

31

30.06.2014

6 del Plec de clàusules administratives que regeix la concessió del poliesportiu Marina-Besòs.

– Que s'ha de tenir en compte que les instal.lacions esportives municipals no estan al màxim de la seva capacitat d'abonats, per tant, poden rebre és abonats; que ja estan construïdes i són públiques, per la qual cosa la presència d'operadors privats provocarà un efecte en cadena a les instal.lacions que afectarà negativament als comptes d'explotació, generant encara més dèficit per a l'Ajuntament del que ja té. Que s'ha de mirar per les arques municipals i no per d'altres arques.

– Que els concessionaris dels poliesportius han demanat una rebaixa de l'IBI perquè passen per moments crítics i si ara els posen un low cost encara els anirà pitjor.

– Que no sap perquè tenen aquest interès a donar suport a aquest projecte privat en comptes de potenciar les instal.lacions públiques, a les quals afectarà negativament i portarà una greu baixada d'ingressos a aquest Ajuntament.

Mireia Hernández (CiU) diu:

– Que no creuen que la instal.lació d'un gimnàs d'aquestes característiques sigui una competència per als poliesportius municipals, sinó tot el contrari, que amb una bona tasca de col.laboració es poden oferir serveis complementaris que podrien arribar a dinamitzar molts dels poliesportius municipals.

– Que, vist l'informe de la tècnica d'esports, demanen que durant aquest període la regidoria de Promoció Econòmica emeti un informe de l'impacte econòmic que una instal.lació d'aquestes característiques tindria i de les activitats que es podrien oferir o conveniar amb els poliesportius municipals.

Gregorio Belmonte (ICV-EUiA) manifesta:

– Que hi votaran en contra, perquè la seva preocupació està relacionada amb la situació dels diversos equipaments esportius municipals.

– Que fa temps que el desequilibri econòmic d'aquestes instal.lacions és clara i contundent. Que ara s'ha trobat una sortida al poliesportiu del Besòs i saben molt bé per les dificultats que està passant el Marina-Besòs, per tant, sense resoldre aquest desequilibri que hi ha en les

32

30.06.2014

diverses instal.lacions municipals, troben un contrasentit aprovar a un operador privat la concessió d'un gimnàs.

– Que l'impacte que hi haurà sobre la instal.lació de Marina-Besòs serà previst, que a vegades és possible que hi hagi noves persones que s'apuntin a aquest gimnàs i que no en venen d'una altra, però que els impactes que aquesta instal.lació causarà es donaran.

– Que sí que hi poden haver nous llocs de feina, però que també s'estan

jugant els llocs de feina del Marina-Besòs i no creuen que aquesta nova posició sigui la més favorable per als interessos municipals, perquè això pot costar diners als ciutadans i ciutadanes de Sant Adrià.

– Que, per tant, creuen que aquesta aprovació no s'hauria de fer ara, sinó que primer s'hauria de resoldre la situació a nivell municipal i trobar una altra solució.

– Que segons l'informe d'Esports podrien tenir alguna dificultat legal amb Marina-Besòs pel desequilibri que li pot representar aquesta instal.lació.

– Que a causa d'Alcampo cada cop han de tancar més comerços a Sant Joan Baptista i aquest no és el model comercial i de ciutat que ells voldrien, és a dir, potenciar encara més l'Alcampo perquè acabin de tancar els pocs comerços que hi queden.

Jesús A. García (PP) le pide al secretario que lea las conclusiones del informe de la técnica de Deportes.

El secretari diu que l'informe és de 31 d'octubre de 2013 i les conclusions són:

• Per a l’Ajuntament representarà un problema a curt termini si s’autoritza l’obertura d’un gimnàs “Low cost” perquè les concessions administratives no podran suportar la pèrdua d’abonats, el que representarà un cost per a l’ Ajuntament, si el concessionari sol·licita una compensació econòmica pel desequilibri.

• La pèrdua d’abonats del Poliesportiu Ricart, també pot agreujar el problema del cost de la instal·lació.

• Les instal·lacions esportives del municipi no estan al màxim de la seva capacitat d’abonats per tant tenen una gran capacitat de poder rebre més abonats. Estan construïdes i són públiques, la presència d’operadors privats provocarà un efecte en cadena a les instal·lacions que afectarà negativament en els comptes d’explotació.

33

30.06.2014

• Els beneficis d’un augment de practicants a fer esport, no és motiu suficient, ja que no tots els practicants seran de nova incorporació i del municipi, sinó que l’objectiu de l’empresa de tenir 6.000 abonats no representarà un augment directe de practicants, sinó un transvasament d’abonats d’altres equipaments com ha succeït en altres municipis.

Una vez leído, JesúsA.García dice que votarán en contra.

L'alcalde diu:

– Que aquest és un tema que han debatut molt. Que les crisis dels equipaments municipals ja s'estan resolent. Que el del Besòs es va poder solucionar amb un nou operador a qui li van fer saber que hi hauria un gimnàs low cost, però que no li va afectar. Que el gestor de Marina-Besòs, segons un informe de la Diputació, podria vendre o cedir la gestió i aquesta seria la via: acabar els tres anys que li queden de la concessió o buscar un altra operador. Que l'equip de govern està per ajudar-los i que també els amoïnen els llocs de treball, fins i tot, en el del Besòs una de les condicions va ser que es mantinguessin els llocs de treball i intentaran salvar Marina-Besòs.

S'aprova per majoria absoluta amb el resultat següent:

Vots a favor: tretze (13) – PSC (10), CiU (2) i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit (1)Vots en contra: set (7) – ICV-EUiA (3), PP (3) i PxC (1)

10. Dictamen relatiu al desistiment d'un concessionari titular de la parada núm. 30 del futur mercat municipal d'abastaments

“La Junta de Govern Local, en sessió ordinària de data 2 de febrer de 2011, va adjudicar definitivament la concessió per a l’ús privatiu de diverses entitats A, B i C (parades, magatzems i aparcaments) del futur mercat municipal d’abastaments, entre d’altres acords, i comprenent-se en aquest acord l'adjudicació de la parada número 30 al Sr. Enrique Martínez-Portillo Cantero, per un cànon total de 37.888 € (euros), havent dipositat l'interessat una garantia definitiva de 1.894,40 € (euros).

En compliment del que estableix el Plec de condicions que regeix la concessió, el Sr. Martínez-Portillo ha efectuat el pagament del 30% del cànon adjudicat (en dos moments i per import del 15% cadascun) per un

34

30.06.2014

total d'11.366,40 € (euros), a raó de 5.683,20 € (euros) per cada 15% del cànon adjudicat.

L'adjudicació esmentada dóna dret al concessionari a anar al mercat provisional, en el qual actualment exerceix l'activitat de paradista.

En data 4 d'abril de 2014, el Sr. Enrique Martínez-Portillo Cantero va presentar un escrit en aquest Ajuntament en què manifestava que té una malaltia crònica que l'impossibilita per la continuïtat en el negoci. Per aquest motiu, demana que se li retorni el 30% del cànon que ja ha abonat i que no se li girin més rebuts de la taxa del mercat provisional.

Adjunta a la instància fotocòpia d'un informe psiquiàtric i fotocòpia d'un informe mèdic amb el qual l'interessat vol justificar el motiu de la seva renúncia.

Vist l'informe emès pels Serveis Generals i la Secretaria d'aquest Ajuntament, en el qual s'hi conclou que el Ple de l'Ajuntament podrà adoptar els següents acords:

– Acceptar el desistiment del Sr. Enrique Martínez-Portillo Cantero, concessionari titular de la concessió per a l’ús privatiu de la parada número 30 del futur mercat municipal d’abastaments, qui ocupa actualment el mercat provisional.

– Pel que fa al retorn del percentatge de cànon ja abonat pel concessionari, el plec de condicions no diu res al respecte per la qual cosa no hi hauria justificació legal per retornar-lo. Malgrat això el Ple de l'Ajuntament haurà de valorar l'oportunitat de retornar-lo, amb el benentès del precedent que podria comportar els acords que adopti.

– La garantia definitiva dipositada pel concessionari podrà retornar-se sempre que el concessionari deixi lliure i expedita la parada de la qual ara és adjudicatari en el mercat provisional, i així es verifiqui per tècnic municipal competent.

Vist l'informe emès per la Intervenció Municipal.

Aquesta Comissió Informativa proposa al Ple l'adopció dels següents

ACORDS:

1. Acceptar el desistiment del Sr. Enrique Martínez-Portillo Cantero, concessionari titular de la concessió per a l’ús privatiu de la parada número 30 del futur mercat municipal d’abastaments, que ocupa actualment el mercat provisional.

35

30.06.2014

2. Retornar el percentatge de cànon ja abonat pel concessionari, el qual ascendeix a un total d'11.366,40 € (euros), havent-se valorat favorablement l'oportunitat de retornar-lo.

3. Retornar la garantia definitiva dipositada pel concessionari una vegada aquest hagi deixat lliure i expedita la parada de la qual ara és adjudicatari en el mercat provisional, i així es verifiqui per tècnic municipal competent.

4. Delegar en la Junta de Govern Local l'adopció de futurs acords referents a la finalització de la relació concessional dels paradistes del mercat municipal d'abastaments.

5. Notificar els presents acords al Sr. Enrique Martínez-Portillo Cantero.”

Defensa el dictamen Gregorio Camacho (ICV-EUiA).

S'aprova per unanimitat.

GOVERNACIÓ, SERVEIS CENTRALS, PROMOCIÓ I EDUCACIÓ

11. Dictamen relatiu a l'aprovació inicial de l'Ordenança de regulació de fitxers que contenen dades de caràcter personal de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

“Els diversos Serveis Municipals que composen aquest Ajuntament, per a l’exercici de les seves funcions, requereixen sovint el tractament de dades de caràcter personal mitjançant la seva creació, modificació i/o supressió.

Per mitjà d’acord plenari de data 17 de març de 2005, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va crear diversos fitxers automatitzats amb dades de caràcter personal i es va acordar mantenir i actualitzar-ne uns altres que ja havien estat declarats, a part de publicar l’acord al diari oficial i d’inscriure els fitxers automatitzats recollits en aquell acord a l’Agència Catalana de Protecció de Dades (en endavant ACPD).

Malgrat l’aprovació de l’esmentat acord, s’han recopilat una sèrie de fitxers que no figuraven en l’acord plenari de 2005 i que és necessari la seva inscripció per part de l’ACPD. Aquesta tasca s’ha realitzat a partir de la constitució formal del Comitè de Protecció de Dades d’aquest Ajuntament, mitjançant decret de l’alcaldia de data 16 de juliol de 2012.

36

30.06.2014

Aquest Comitè, en la memòria proposta de data 13 de juny de 2014 i que figura en l'expedient, afirma que analitzats els diversos fitxers que han facilitat els serveis municipals corresponents, i comparant-los amb els fitxers que ja estaven creats per aquest Ajuntament, es creu oportú mantenir-ne alguns dels que ja estaven creats i suprimir-ne d'altres ja que el seu contingut es troba superat i/o actualitzat pels nous fitxers que seran objecte d'aprovació per l'Ajuntament.

Així, el Comitè proposa mantenir determinats fitxers, suprimir-ne uns altres i crear-ne uns de nous, tot segons l'ordenança que es proposarà aprovar i que s'annexa a aquest dictamen, els quals es troben desenvolupats en tots els seus requisits de contingut en les fitxes que han estat facilitades pels serveis i departaments corresponents i que seran objecte d'inscripció una vegada hagin estat aprovats segons les dades resumides que es comprenen en l'ordenança. Així, d’acord amb l’article 20 de la LOPD i l’article 54 del RLOPD, en les fitxes que s'inscriuran s’estableix la denominació, la descripció de la seva finalitat i usos previstos; les persones o col·lectius sobre els quals s’obtenen les dades; el procediment de recollida de les dades i la seva procedència; l’estructura bàsica del fitxer mitjançant la descripció detallada dels tipus de dades personals que s’inclouen i el sistema de tractament que s’utilitzarà; les comunicacions de dades, indicant-ne els destinataris i, si s’escau, les transferències de dades a països tercers, amb indicació d’aquests països; l’òrgan responsable del fitxer; els serveis o unitats davant les quals es poden exercir els corresponents drets i, finalment, els nivells de seguretat que resulten aplicables. Tots aquestes dades dels fitxers, les quals es troben incorporades en les respectives fitxes, seran comunicades a l'ACPD per la seva inscripció.

Vist que l’article 20 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, requereix la creació dels fitxers de les administracions públiques mitjançant una disposició general publicada al butlletí oficial corresponent.

Vist el que es disposa en l'informe emès per la Secretaria de l'Ajuntament en data 13 de juny de 2014, en què, entre d'altres qüestions, s'informa que aquests fitxers de protecció de dades hauran de ser aprovats per mitjà d'una disposició general (que en el cas dels ens locals adopta la forma d'ordenança), per l'òrgan competent (el Ple de l'Ajuntament) i d'acord amb el procediment d'aprovació i altres qüestions formals allà detallades.

Vist que, per tant, és necessari aprovar inicialment l'Ordenança de regulació de fitxers que contenen dades de caràcter personal de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, d'acord amb els arts. 63 a 65 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, i la normativa compresa en l'informe de Secretaria.

37

30.06.2014

Per tot l'exposat, aquesta Comissió Informativa proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

ACORDS:

1. Aprovar inicialment l'Ordenança de regulació de fitxers que contenen dades de caràcter personal de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i sotmetre-la a informació pública per a la formulació de reclamacions i al·legacions, mitjançant un anunci que s'ha de publicar al BOP, al DOGC, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i en el tauler d'anuncis de la corporació per termini de trenta dies a comptar des de la darrera publicació.

2. Establir que en cas de no produir-se al·legacions l'Ordenança es considerarà aprovada definitivament un cop transcorregut l'esmentat termini.

3. Facultar indistintament l’alcalde i la regidora delegada perquè realitzin tants actes i gestions com calguin per executar els presents acords, entre els quals s'inclouran, una vegada l'Ordenança estigui aprovada definitivament, els relatius a la comunicació a l'Agència Catalana de Protecció de Dades de la creació, manteniment i supressió dels fitxers que es referencien en l'Ordenança mitjançant la tramesa de la totalitat de les dades de cada fitxer, en compliment del que disposa l'article 20 de la Llei orgànica de protecció de dades.”

Defensa el dictamen Filomena Cañete (PSC).

S'aprova per unanimitat.

12. Donar compte del decret de la regidora delegada sobre un nomenament interí

Tot seguit, els assistents resten assabentats del decret de la regidora delegada pel qual es va disposar el nomenament interí de Adriana Oltra Hernández com a TM Promoció Econòmica.

13. Donar compte dels decrets de la regidora delegada sobre diverses contractacions

Tot seguit, els assistents resten assabentats dels decrets de la regidora delegada pels quals es van contractar les persones següents:

38

30.06.2014

Pla d'ocupació “Finançament dels plans locals d'ocupació, fase 1

Monleon Ribas, M. Pilar, com a administrativaCarreras Cruz, M. Ángeles, com a administrativa (TP)Cortés Gómez, Tamara, com a administrativa (TP)Gómez López, Ana Belén, com a administrativa (TP)Mejías Méndez, José M., com a administratiu (TP)Sánchez Alonso, M. Luz, com a administrativa (TP)Aumatell Arnau, Victoria, com a agent cívicaCollado Arroyo, Juan, com a agent cívicaDe Diego Cortés, Raquel, com a agent cívicaGonzález González, Miguel A., com a agent cívicGonzález Raya, José M., com a agent cívicMasip Montesinos, Judith, com a agent cívicaMonreal Besora, Manuel Ángel, com a agent cívicaPaton Lozano, Marta, com a agent cívicaRomero Lozano, Ángel, com a agent cívicTorres Amestoy, Antonio F. ,com a agent cívicRoges Arajol, Neus, com a TM Medi ambientSantos Jorda, Esther, com a treballadora socialCortés Flores, Antonio, com a peóLosada Prado, Miguel, com a peóNúñez Mico, Ricard, com a `peóSoto Pulido, Juan ,com a peó

“Pla d'ocupació de prospecció, neteja i civisme”

Pujol Tirado, Carmen, com a administrativaExpósito Cuesta, Ramon ,com a oficial peonsBravo Funes, Francisco, com a peóCabrera Pastor, José, com a peóGómez Cortés, Josué, com a peóGonzales Aguilar, Marcial ,com a peóLetryz Vera, Sara Esther, com a peóLópez Garcia, Vicente Marcos, com a peóMoreno Ramírez, Ángel, com a peóMuñoz Fernández, Antonio, com a peóTorrejón Monge, M. Carmen, com a peóVinaixa Férez, Concepción ,com a peó

14. Assumptes urgents

39

30.06.2014

De conformitat amb el que preveu l’article 91 del Reial decret 2568/86, de 28 de novembre, pel qual es va aprovar el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, i el 14 del Reglament orgànic municipal, a proposta de l’alcalde, per raons d’urgència, s’acorda per unanimitat sotmetre a la consideració del Ple, per al seu debat, els assumptes següents:

14.1 Aprovar el Pla economicofinancer de l'Ajuntament per als exercicis 2014 i 2015 i el Pla de sanejament financer per als exercicis 2014 a 2017

“Vist i examinat l'expedient de Pla economicofinancer per als exercicis 2014 i 2015, i el Pla de sanejament financer per als exercicis pressupostaris 2014 a 2017 que es proposa aprovar per a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, un cop que s'hagi aprovat la liquidació del pressupost de l'exercici de 2013.

Vist i tingut en compte, també, el pressupost municipal per a l'exercici 2014 aprovat pel Ple de l'Ajuntament, en sessió del dia 31 de gener de 2014.

Vist l'informe de la Intervenció de Fons Municipals.

Aquesta Alcaldia proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

ACORDS:

1. Aprovar el Pla economicofinancer de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs que serà d'aplicació per als exercicis pressupostaris 2014 i 2015.

2. Aprovar el Pla de sanejament financer de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs que serà d'aplicació per als exercicis pressupostaris 2014 a 2017.

3. Aprovar que el romanent de tresoreria negatiu per importe de -542.986,46 € que resulta de la liquidació del pressupost de 2013 sigui subsumit en el pressupost de 2015 que es recull en els esmentats plans, per al que s'aprovarà l'any 2015 uns pressupostos amb un superàvit mínim de l'import del romanent de tresoreria negatiu que resulta de la liquidació de 2013, tot això en compliment de l'articule 193. 3 del Real decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLHL).

4. Donar coneixement i trametre els plans esmentats al Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, i sol.licitar l'autorització de l'operació de crèdit per un import de 3.700.000 € recollit en el pressupost de 2014 i en els plans esmentats per al finançament de l'obra d'inversió de construcció del mercat municipal. Els plans esmentats

40

30.06.2014

aprovats substituiran els anteriors planes aprovats que estiguessin en vigor.

5. Aprovar contractar l'operació de crèdit per un import de 3.700.000 € que es recull en el Pressupost de 2014 i en els plans esmentats, una cop ho autoritzi la Generalitat de Catalunya, delegar en l'alcalde la contractació de l'operació, i donar compte al Ple de l'Ajuntament d'aquesta contractació.”

Defensa la proposta Pedro Rivero (PSC).

S'aprova per majoria absoluta amb el resultat següent:

Vots a favor: disset (17) – PSC (10), ICV-EUiA (3), CiU (2), PxC (1) i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit, (1)Abstencions: tres (3) – PP

14.2 Aprovar contractar amb l'entitat financera La Caixa un crèdit destinat a la inversió municipal recollida al pressupost municipal de 2014 de construcció del mercat municipal

El pressupost de l’exercici 2014, aprovat pel ple de l’Ajuntament en sessió ordinària de 31 de gener de 2014, recull la contractació d’una operació de crèdit per import de 3.700.000 € per finançar la inversió de construcció del mercat municipal.

D’acord amb el pressupost de 2014 aprovat, s’han sol·licitat a les entitats financeres ofertes d’operacions de crèdit per l’import màxim de 3.700.000 €, amb una carència dels anys 2014 i 2015 on només s’abonaran interessos, i una amortització del crèdit del 1-1-2016 a 31-12-2023, amb una comissió per amortització avançada de 0%, i s’han rebut les següents ofertes i amb les condicions que consten a l’expedient :

Entitat / Concepte La Caixa Banco Popular BBVA BANKIAImport 3.700.000 € 3.700.000 € 1.850.000 € 1.700.000 €

Termini

6 períodes de carència i 32 períodes d’amortització

2 anys carència i 8 anys d’amortització

Carència fins al 31-12-2015. Préstec fins al 31-12-2023

18 mesos de carència + 84 mesos d’amortització

Periodicitat pagament Trimestral Trimestral Trimestral Trimestral

Liquidació Amortització constant

Amortització constant

Amortització constant

Amortització constant

Interès Euribor Trimestral + Euribor 3 mesos + Euribor 3 mesos + Euribor 3 mesos +

41

30.06.2014

2,5 % 2,95 % 2,9 % 4,5 %Amortització avançada 0 % 0 % 0 % 0 %

Comissió obertura 0,50 % 0,50 % 0,50 % 1,00 %Comissió estudi 0 % 300 € 0 % 0 %Comissió no disposat 0,25 %

Comissió excedit 4 %

Examinades les propostes presentades, resulta la més favorable als interessos municipals la presentada per La Caixa, per la qual cosa es proposa al Ple de l'Ajuntament l’adopció del següent

ACORD:

1. Aprovar contractar amb l'entitat financera La Caixa un crèdit per import de 3.700.000,00 € destinat a la inversió municipal recollida al pressupost municipal de 2014 de construcció del mercat municipal, d’acord amb l’oferta presentada i les condicions següents:

Tipus d’Interès: Euribor trimestral + 2,50 %, revisió trimestral.Termini: Carència fins al 31-12-2015 + 32 períodes d’amortització (Pagaments trimestrals).Data límit d’amortització: 31-12-2023.Comissió d’obertura: 0,50 %.Comissió d’amortització avançada: 0,00 %.Comissió d’estudi: 0,00 %.

2. Comprometre’s a consignar en l’estat de despeses dels pressupostos dels exercicis en què hagi de reintegrar-se el crèdit, les aplicacions pressupostàries corresponents per atendre l’abonament a La Caixa de l’import de les anualitats fixades per al reintegrament del crèdit que es concedeix.

3. Sol·licitar autorització per a contractar i signar el crèdit als serveis de tutela financera del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la legislació vigent.

4. Delegar en l’alcalde perquè realitzi tots els tràmits necessaris per poder contractar el crèdit, així com la signatura del corresponent contracte de crèdit un cop autoritzat per la Generalitat de Catalunya.”

Defensa la proposta Pedro Rivero (PSC).

S'aprova per majoria absoluta amb el resultat següent:

42

30.06.2014

Vots a favor: disset (17) – PSC (10), ICV-EUiA (3), CiU (2), PxC (1) i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit, (1)Abstencions: tres (3) – PP

15. Precs i preguntes

L'alcalde llegeix un manifest del Ple de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs sobre l'agressió que hi va haver al Metro:

“Davant de l'agressió racista perpetrada el dissabte 28 de juny al Metro de Barcelona, el Ple de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs condemna aquest fet de forma contundent.

Sant Adrià de Besòs ha estat i vol esdevenir una ciutat de convivència i respecte entre totes les persones sigui quina sigui la seva procedència, la seva ètnia i la seva cultura i religió.

Sant Adrià ha estat històricament una terra d’acollida, exemple de respecte als nouvinguts i un municipi intercultural on la diversitat ha estat un element enriquidor.

Sant Adrià continuarà fomentant els valors del respecte, la solidaritat i la paut entre la seva ciutadania, perquè siguin valors fonamentals en l'educació de les persones i lamenta, en el cas que es confirmi que l'agressor sigui veí de Sant Adrià, que entre el seu veïnatge hi hagi persones amb aquesta ideologia i actitud.”

Menchu Martí (PxC) vol saber quin operatiu de control i si s'està investigant l'autoria dels actes vandàlics que es van produir durant la revetlla de Sant Joan, on es van cremar molts contenidors i diversos cotxes en els barris de Sant Joan Baptista i la Mina

Pedro Rivero (PSC) li contesta que a hores d'ara aquesta informació la tenen els Mossos d'Esquadra i encara no els han informat de res.

Xavier Soley (CiU) diu:

43

30.06.2014

– Que volen agrair a la gerència d'EUSAB, SA, pels tràmits i gestions que està fent pel rescabalament del cèntim sanitari de les despeses d'hidrocarburs realitzades pels vehicles municipals entre 2010 a 2012.

– Que seguint aquest mateix criteri de transparència, eficàcia i celeritat, reclamen que Pla de Besòs pugui presentar com més aviat millor l'aprovació l'estat de comptes de 2013.

Mireia Hernández (CiU) diu:

– Que volen donar suport als agents dels Mossos d'Esquadra pels fets que van partir fa dues setmana al barri del Besòs perquè no anaven a una velocitat excessiva. Que, per tant, depèn de l'activitat que es fa s'hauria de tenir molta cura dels nens que estan sols i jugant a pilota.

– Que, en el Festival Primavera Sound el promotor va fer unes aportacions, els agradaria saber a quina quantitat pugen i per a quines finalitats socials es destinaran.

Pedro Rivero (PSC) li respon:

– Que els ingressos que ha rebut l'Ajuntament d'aquestes aportacions, per llicència 1.500 € i quant a aportacions hi ha hagut cinc ingressos: 4.584, 1.812, 2.622, 1.992 i 2.775, en total 13.785 €, d'aportacions voluntàries.

– Que en aquest conveni es va acordar que les aportacions anirien als programes de serveis socials.

Mireia Hernández (CiU) diu:

– Que, quan hi tornin a haver aquests tipus de convenis, els agradaria que els ho fessin saber. Que també estaria bé que quan algun promotor aporti diners se'n doni compte a la ciutadania.

– Que demana que a la propera Comissió Informativa de Serveis Socials la regidora delegada els concreti quina haurà estat la destinació final d'aquests diners.

Jesús A. García (PP) dice:

44

30.06.2014

– Que en un comunicado del equipo de gobierno se dice que el Festival de Atlanta Barcelona ha producido una incompatibilidad entre el uso ciudadano del espacio público de la playa y dicha actividad por lo que no va a autorizar el uso de la playa del Parc del Litoral para actividades de esta índole. Que por tanto, le gustaria saber si el evento parecido que tendrá lugar el de 26 de julio se va a celebrar.

L'alcalde li contesta que són coses diferents. Que el comunicat es refereix a aquesta platja, els promotors d'aquest concert en volien fer més, però l'equip de govern després analitzar com havia anat, com que no ha anat bé han decidit que en aquesta platja no se'n faran més.

Jesús A. García li pregunta quina és la diferència.

I l'alcalde li respon que aquesta platja és més d'ús familiar, i que l'oci ha d'anar a l'altra platja.

I, no havent-hi més assumptes per tractar, s’aixeca la sessió a les 21.35 hores del dia de la data, de la qual s’estén aquesta acta que, un cop llegida i trobada conforme, firmen amb mi, el secretari, tots els assistents. Certifico.

45