Plato III
22
Teoria Antropològica
Transcript of Plato III
Teoria Antropològica
ANTROPOLOGIA PLATÒNICA
L’ésser humà és una dualitat, cos i ànima, en unió accidental.
L’ésser humà és una dualitat, cos i ànima, en unió accidental.
La Teoria de l’ànima és dualista
El cos és un destorb per a l’ànima
En realitat, per tant, els que de veritat filosofen s’exerciten en morir i l’estar mort és, per aquestes persones, poc temible.
Fedó, 67b
En realitat, per tant, els que de veritat filosofen s’exerciten en morir i l’estar mort és, per aquestes persones, poc temible.
Fedó, 67b
El Mite del Carro Alat (Fedre)
• MITE DEL CARRO ALAT (Fedre, 246a)Les ànimes són eternes, viuen des de l´eternitat al món
intel·ligible (en el Topos hiperuranos, el món de sobre del cel) contemplant les idees que també són eternes.
Allí les ànimes són felices. Les ànimes marxen en processó cada una a dalt d'un carro tirat per un auriga, amb un cavall bo i hermós i un cavall salvatge.
En un moment determinat el cavall dolent es desboca, surt del camí i malgrat els esforços de l´auriga perd les seves ales i cau en el món sensible i esdevé mortal.
L’auriga representa la part racional de l’ànima que la guia i la condueix.
El cavall bo i hermós representa la part irascible (violenta) i el cavall salvatge la part concupiscible (volitiva) de l’ànima, que és la més baixa.
Plató creia que les ànimes són eternes i que s´encarnen en el cos com a càstig d’un pecat de sensualitat.
La relació entre el cos i l’ànima és purament accidental
Per tant, podem comparar aquesta relació a la que tenen el cavall i el cavaller o el pilot i la nau: el pilot governa la nau però no és la nau. L’ànima governa el cos però no és del cos.
Com a instrument de coneixement de les Idees, les ànimes són pures, eternes, immortals, indivisibles, espirituals i simples.
Les ànimes humanes tenen les mateixes característiques que les Idees, per tant l’ànima es troba simplement presonera del cos que és mortal i canviant.
L'ànima pretén fugir del cos a través d’un procés de purificació que és la dialèctica ascendent i que implica la millora moral.
COMENTARI DE TEXT:MITE DEL CARRO ALAT
Plató, Fedre 246 a-e
TEXT 7
Fedó, Plató
TEORIA DEL CONEIXEMENT
Plató
• D’on prové el concepte d’igualtat?• Com podem explicar la llei de la causalitat?• Com és possible, es demana Plató, queun simple
esclau pugui accedir a Idees que mai ningú li ha ensenyat?
• D’on prové el concepte d’igualtat?• Com podem explicar la llei de la causalitat?• Com és possible, es demana Plató, queun simple
esclau pugui accedir a Idees que mai ningú li ha ensenyat?
D’on procedeix el saber?
Ha d’existir un coneixement A Priori
• A través del Mite del carro alat sabem que l’ànima humana contempla les Idees.
• Però quan l’ànima entra al Món sensible i s’uneix a un cos, oblida les idees.
• Quan contempla les coses pot recordar-les.• El coneixement de les coses és record (anamnesis).
Quin és el paper del món sensible?
Proporciona l’ocasió per al record.
DE LA PENOMBRA A LA LLUM• Conèixer les Idees suposa
abandonar el món dels sentits, de les aparences, de les meres opinions, i “ascendir” per la via dialèctica fins a la “visió” de les Idees.
• Plató se serveix de l’al·legoria de la caverna per traslladar-nos la seva interpretació de la vida i el coneixement humans. Presoners de les aparences, només aconseguim saber la veritat si fugim dels lligams dels sentits i ens guiem per la llum de la raó, un camí, no obstant això, difícil de recórrer.
MITE DE LA CAVERNA
En la metàfora de la línia, Plató proposa que tracem una línia AB i que la dividim en parts desiguals pel punt C, d’aquesta manera obtenim dos subsegments: l’AC i el CB, sent el primer d’ells més curt que el segon. Tot seguit Plató proposa que considerem el segment més curt com si es tractés d’una imatge o còpia del segment CB i, per tant, més imperfecta (de la mateixa manera que una còpia és inferior a l’original, o que una ombra o un reflex tenen una existència dependent de l’objecte del qual són ombra o reflex), d’aquí que la representi amb una longitud menor. Posteriorment, assigna a cadascun dels segments la representació de diferents graus de la realitat i de diferents graus del coneixement. D’aquesta manera, ens introdueix en la seva tesi d’una gradació de la realitat en què cal considerar diferents graus d’imitació o representació de les idees, així com diferents graus i camins de coneixement. Al seu torn, diu, dividim cadascun d’aquests dos segments mitjançant els punts D i E, seguint la mateixa proporció. De forma que:AD/DC = CE/EB i, en general, com AC/CB.
El camí del Coneixement: Teoria de la Línia
EL CAMÍ DEL CONEIXEMENT: la Dialèctica
• El camí ascendent del coneixement comença amb la mera representació del món sensible que obtenim per mitjà de la percepció.
• El pas següent suposa anticipar el que succeirà, basant-se en l’experiència. Es tracta de la creença raonable, que és mera opinió.
• El coneixement (episteme) s’inicia amb el raonament sobre objectes intel·ligibles –entitats matemàtiques– i continua amb el saber sobre les causes dels fenòmens –coneixement discursiu.
• Però el veritable coneixement –el coneixement de les Idees– només pot ser intuït. Plató el denomina dialèctica i consisteix en la visió del món de les Idees.
