Presentacin de PowerPoint

Planificaci i programaci duna AF

albert@gelpi.net

Les set diferncies?COMPONENTS DELS PROGRAMES FORMATIUS

Tot programa formatiu pretn adaptar unes finalitats a les caracterstiques concretes de les persones que participen en aquest programa, constituint per tant, un nucli operatiu bsic en torn al qual sestableixen les orientacions organitzatives i didctiques de lacci formativa.EL PROGRAMA FORMATIU

NOTES CARACTERSTIQUES Coherncia Contextualitzaci Utilitat Realisme Collaboraci Flexibilitat Diversitat COMPONENTS BSICS Els OBJECTIUS (per a qu) Els CONTINGUTS (qu ensenyar) La METODOLOGIA (cm ensenyar) Els MITJANS I RECURSOS DIDCTICS (amb qu ensenyar) LAVALUACIELS OBJECTIUS

OBJECTIUS: Capacitats a desenvolupar en lalumnatCONTINGUTS:Permeten assolir els objectiusHan dadaptar-se a la diversitat de lalumnatResponen a la classificaci (conceptuals, actitudinals, procedimentals)

CARACTERSTIQUES DELS OBJECTIUSEs defineixen en termes de capacitats i no de conductesContemplen cinc tipus de capacitats:Cognitives o intellectualsMotriusEquilibri personal o AfectivesRelaci personal i Integraci socialDesenvolupament o ticSon intencions educatives /formativesReferent per a la prctica educativaReferent per a lavaluaci: les capacitats no son directament avaluablesFinalitat: quin alumnat volem?En un objectiu podem trobar ms duna capacitatNo existeixen prioritats entre un objectiu i altres.DIFERENCIES ENTRE OBJECTIUS GENERALS I DIDCTICSOBJECTIUS GENERALSOBJECTIUS DIDCTICSGran grau dabstracciSon concretsPoden fer-se servir estratgies diverses pera la seva consecuciAmb una sola estratgia seria suficient per assolir-loAfecten a un perode llarg de tempsAfecten a un perode curt de tempsNecessiten plantejar-se mtodes a llarg terminiLos mtodos para su consecucin se plantean para poco tiempoSon difcilment avaluablesSon fcils davaluarCARACTERSTIQUES QUE HAN DE TENIR ELS OBJECTIUSHan de ser explicitsEl seu contingut ha de ser sobre:- Fets i conceptes - procediments- actituds la millor seqncia dependr de:- laprenentatge anterior- letapa de desenvolupament en que es trobi- el carcter del material a sequenciar- las diferncies individualsHan de ser seqenciatsMs caracterstiques que identifiquen als objectius :

Ser mesurables, s a dir es pot conixer el grau dassoliment dun objectiuSer assolibles, per que es puguin assolir amb flexibilitatEstar coordinatsSer un repte i comprometedorsInvolucrar al personalPoder desenvolupar-se en plans dactuaciPARAULES CLAU (VERBS)Fets Conceptes -PrincipisProcedimentsActituds - ValorsIdentificarReconixerClassificarDescobrirCompararConixerExplicarRelacionarSituarRecordarAnalitzarInferirGeneralitzarComentarInterpretarTreure conclusionsDibuixarIndicarEnumerarResumirDistingirAplicarEtceterar.Fer servirConfeccionarUtilitzarConstruirAplicarRecollirRepresentarObservarExperimentarProvarElaborarSimularDemostrarReconstruirPlanificarExecutarComposarEtc.Comportar-seTolerarApreciarValorarAcceptarPracticarSer conscient de...Reaccionar a Conformar-se ambActuarConixerAdonar-se deEstar sensibilitzat SentirPrestar atenci aInteressar-se perObeirPermetreAccedir aReaccionar aEtc.Qu quiero que aprendan? Definicin de objetivos

Qu es un objetivo?

Un objetivo es la expresin de una fita que se quiere conseguir y que debe permitir la articulacin de una serie de acciones encaminadas a su consecucin.

Los objetivos se redactan comenzando con un verbo en infinitivo y deben ser evaluables, es decir, deben permitir la comprobacin del resultado.

Hay diferentes clases de objetivos segn cul sea el nivel de correccin o a quin se dirijan. Segn el nivel de concrecin pueden ser generales o especficos y segn destinatario o finalidad pueden ser de formacin o de aprendizaje.Para qu sirve un objetivo?

Para formular con concrecin y objetividad los resultados deseados. Para planificar las acciones. Para orientar los procesos. Para medir o valorar los resultados.

Es lo mismo un objetivo de formacin que un objetivo de aprendizaje?

Los objetivos de formacin expresan las necesidades o problemas por resolver desde el punto de vista de quien redacta el objetivo o de quien tiene clara la finalidad que quiere alcanzar. Por ejemplo un objetivo de formacin es el que pretende capacitar a algunas personas de una institucin en algn procedimiento. El enfoque, por lo tanto, es desde quien redacta o forma o desde la institucin.

Normalmente, su formulacin es general.

Los objetivos de aprendizaje expresan los conocimientos, habilidades y actitudes que deben adquirir las personas a quien se dirige una accin formativa para desarrollar unas funciones determinadas. As pues, los objetivos de aprendizaje son aquellos que deben ser alcanzados por el aprendiz y que por lo tanto deben ser evaluados por l mismo. Hay que formular los objetivos de aprendizaje en forma de conocimientos (qu hay que saber), habilidades (qu hay que saber hacer) y actitudes (cmo hay que ser).Cmo tiene que ser un objetivo?

Claro y concreto; expresado en trminos que permitan una sola interpretacin. Medible; formulado de manera que su resultado sea medible en la realidad, de forma objetiva. Observable; que su contenido se refiera a cosas reales, concretas y que puedan ser observadas.

Objetivos de aprendizajeEjemplosDe conocimientosAnalizar, conocer, describir, enumerar, explicar, recordar, relacionar, resumir, etc.De habilidadesAplicar, construir, demostrar, elaborar, experimentar, hacer funcionar, manejar, usar, utilizar, planificar, etc.De actitudesAceptar, apreciar, comportarse, preferir, respetar, sentir, tolerar, valorar, etc.Cmo se formula un objetivo?

Los objetivos se redactan empezando por un infinitivo verbal.

La Taxonomia de BloomEl que els educadors volen que aprenguin els alumnes i les alumnes pot ser organitzat en una jerarqua en nivells cognoscitius des del ms senzill fins el ms complexe. La Taxonomia Cognoscitiva cont sis nivells.La Taxonomia de Bloom revisada per AndersonNivells originals de Bloom:

ConeixementComprensiAplicaciAnlisiSntesi AvaluaciNivells revisats per Anderson (2001):

MemoritzarComprendreAplicarAnalitzarAvaluarCrearCATEGORAMEMORIZAR Recollir InformaciCOMPRENDRE Confirmaci explicaciAPLICAR Fer s del coneixementExemples de Paraules indicadoresas Indicadoras- defineix- llista- rotula- nombra- identifica- repeteix- qui- qu - quan on- compta- descriu- recull- examina- tabula- Citaprediu- associa- estima- diferencia- estn resumeix- descriu- interpreta- discuteix- contrasta- distingeix - explica- parafrasea- illustra - compara- aplica - completa- illustra- mostra- examina- modifica- relata- canvia- classifica- experimenta- descobreix- usa- computa- resol- construeix- calcula Ejemplos de TareasCATEGORIAANALITZAR(ordre superior) Dividir, DesglossarAVALUAR (ordre superior) Jutjar el resultatCREAR (ordre superior) Reunir, IncorporarExemples de paraules. Indicadors- separa- ordena- explica- connecta- divideix- compara- selecciona - explica- infereix- arregla- classifica- analitza- categoritza - compara- contrasta- decideix- Estableix gradaci- prova- mesura- jutja- explica- valora- critica- justifica- recolza- convens- conclou- selecciona- prediu - argumenta-combina- integra - reordena - planeja- inventa - que passa si? - prepara - generalitza- composa- modifica- disenya- planteja hiptesi - inventaDesenvolupa reescriu Ejemplos de Tareas22ELS CONTINGUTS

CARACTERSTIQUES DELS CONTINGUTSSelecci rellevant de sabers. Selecci segons criteris de racionalitat, eficcia i funcionalitatSorganitzen en rees de coneixementsAdequats a les caracterstiques intellectuals i afectives de lalumnat, aix com a les seves necessitats formativesEssencials pel desenvolupament de capacitats No son una finalitat en si mateixos sin l'instrument de desenvolupament de capacitatsHan de ser significatiusPROCEDIMENTALS

qu cal saber fer?TIPOLOGIES DE CONTINGUTSCONCEPTUALS

Qu cal saber?ACTITUDINALS

cm cal ser?qu cal saber?FETS I CONCEPTESActivitats de repeticiActivitats per descobriment:* partir de coneixements previs* Fer una exposici coherent* establir relacionsHan de recordar-se literalment, no s necessari comprendelsSon els que donen significat als fets i dadesSaprenen duna vegadaSaprenen gradualmentSobliden rpidamentAprenentatge memorsticSobliden lentament i gradualAprenentatge significatiu

PROCEDIMENTSConjunt daccions ordenades, orientades a lassoliment duna fita de saber fer.

ACTITUTSConjunt daccions ordenades, orientades a lassoliment duna fita saber ferTe tres components:CognitiuAfectiuConductualTcniques pel canvi:Role-playingDileg i discussiExposicions en pblicFormaci - No informaciCm s'aprnCm sensenyaConceptesRepetici verbalSexposaEs facilita el recordProcedimentsFent-losExercitant-losReflexionant sobre ellsAplicar-los a daltres contextsFer que imitinFer-ho sota guia Fer-ho de manera autnomaActitudsPer modelPer interioritzaciAcceptar-les sense qestionarPremi / cstigActuar de modelPersuadirExercir influnciaDilegExposici dideesFASES DE SEQUENCIACI DE CONTINGUTSIniciar la seqncia a partir dun bloc o tema.Definir unes idees - eix en torn a les que desenvoluparem els continguts.Elaborar idees - suports, ms concretes i que desenvolupin les anteriors.Distribuir el temps.CRITERIS PER A SEQUENCIAR ELS CONTINGUTSHan destar dacord amb els coneixements previs de lalumnat.Tenir present la lgica i estructura interna de lrea.Estructurar en torn a idees, blocs, mduls...Els continguts han destar equilibrats, sense prioritats.Assegurar en cada rea la presncia dels temes transversals.Vetllar per si els continguts s'adeqen a la proposta metodolgica que sha decidit dur a termeELS RECURSOS DIDCTICS

Heu ents el significat de la diapositiva anterior?

Passeu al segent fullSITorneu a llegir el full anteriorNO

Ara, acoloreix com tu vulguis* a lAlcia. *Nota pel professorat: el com tu vulguis s per afavorir la creativitat, com a eix transversal

Dibuix lliure:RECURSOS DIDCTICS

1. Concepte2. Paper dels materials didctics 3. Classificaci: mbits dintervenciLa intencionalitat o funciSegons els continguts i la manera dorganitzar-losSegons el suport:Recursos o mitjans realsRecursos o mitjans formatiusRecursos o mitjans simblics Noves tecnologiesTerminologia: recurs, recurs didctic, mitjans, mitj de formaci, materials curriculars,...

MATERIALS CURRICULARS:Son tots aquells instruments i mitjans que proporcionen al formador pautes i criteris per a la presa de decisions, tant en la planificaci com en la intervenci directa del procs dE-A i en la seva avaluaci.

MITJANS:Son qualsevol recurs que el formador preveu fer servir en el disseny o desenvolupament de lacci formativa -per la seva part o la de lalumnat- per aproximar o facilitar els continguts, fer de mediador en les experincies daprenentatge, provocar situacions, desenvolupar habilitats cognitives, recolzar les seves estratgies metodolgiques o facilitar o enriquir lavaluaci (Blquez, 1995:82)CLASSIFICACI:

MBITS DINTERVENCI: tot el centre, aula, ndole individual.LA INTENCIONALITAT O FUNCI: orientar, guiar, exemplificar, illustrar, proposar, divulgarSEGONS ELS CONTINGUTS I LA MANERA DORGANITZAR-LOS: Conceptuals: llibres, monografiesProcedimentals: programes informtics, fitxes, quaderns de prctiquesActitudinals: programes, gravacions, vdeosSEGONS EL SUPORT

RECURSOS O MITJANS REALS: son els objectes que poden servir dexperincia directa a lalumne/a per poder accedir a ells amb facilitat. Enriqueixen les activitats, milloren la motivaci, donen significats als continguts, enriqueixen lavaluaci,...

materials de lempresaInstallacionsTot all que ens apropi a la realitat de la personaCLASSIFICACI SEGONS EL SUPORT

RECURSOS O MITJANS DEL CENTRE: els propis del centre, la finalitat dels quals s collaborar en els processos daprenentatge:Laboratoris i aules d'aprenentatge.Biblioteca, mediateca i hemeroteca.Laboratori didiomes.PissarresOrdinadors Etc.

CLASSIFICACI SEGONS EL SUPORTRECURSOS O MITJANS SIMBLICS: son aquells que poden aproximar la realitat a lestudiant, a travs de smbols o imatges. Aquesta transmissi es fa mitjanant el material imprs o ls de les noves tecnologies: Suport paper: Fitxes quaderns llibres, revistes Libres de text Noves Tecnologies: Icnics: retroprojector, diapositives Sonors: radio, discos Audiovisuals: vdeo, Televisi, cine Interactiu: informtica, Internet CLASSIFICACI SEGONS EL SUPORTObjectiu: Aprendre a fer la tombarellaBen fcil!!!: collocar als alumnes en filera davant una estora de punta a punta del gimns i dir-los amb to saberut i veu contundent:

Ara farem una tombarella. La tombarella consisteix en la rotaci del cos hum en relaci a un eix virtual que passa ms o menys pel melic, de manera que per mitj dun impuls de les extremitats inferiors ens desplacem des daquest punt A, a aquest altre B. Per va, vinga com que soc un professor actiu us ho demostrar. Heu vist? A ms com que magraden les TIC us ho he illustrat amb dues fotos tretes del google... Va, ara a lordre de tres feu tots la tombarella. Una, dos, tres... Molt b, Merc un 10; tu Guillem, un 8; Carlota, un 7; i tu Consol, molt malament, un tres...

De Antoni Zabala: La Prctica educativa. Com ensenyar. Ed. Gra.