Plaerdemavida 46

8/13/2019 Plaerdemavida 46

1/16

PLAERDEMAVIDA - 46Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell

HIVERN-PRIMAVERA2014

Opini

Histria Local

Testimonis

Notcies dac i dall

Club de lectura

Notcies Macarella

Recomanacions

www.macarella.org

AssociaciCultural

Ma

carella

Alguna cosa ha entratdins algun vers que s

que podr escriure, i nos quan, ni com, ni qusavindr a dir. Si puc

tel dur cap a tu.

Gabriel Ferrater


2/16

LAIXETA

2

Activitat conscient de lhome orientada a obtenir els bns o mitjans per satisfer les seves

necessitats transformant la naturalesa que lenvolta.

El treball, la seua consecuci o la seua manca,

s una de les grans preocupacions de la nostra socie-

tat, i en un context de crisi econmica el tenim ms

encara com una mena de preuat b. Aix les coses

que alg ens diga que no li agrada la feina que fa pot

portar-nos a pensar es tracta dun inconformista, ns

i tot dun antisistema. Sarriba a pensar duna manera

molt estesa que treballar s quelcom desagradable,que disgust i treball van de la m, s el que hi ha, i el

que es mou no ix en la foto: treballar s patir, o com

a mnim que un patisca mentre daltres el contemplen

patir, confortador vaja.

Les darreres reformes laborals i les condicions laborals precries que generalitzen estan enfortint

lapreciaci del treball en la lnia que apuntava, dactivitat desagradable, per imprescindible per la super-

vivncia en aquesta societat, societat on sense diners no fas res, no vas enlloc: tant tens, tant vals portem

escrit a la cara. Guanya de nou el principi viure per treballar, sobre el treballar per viure, i un acaba con-

templant tot plegat com un retorn a cert esclavatge on la reivindicaci ni es planteja, per por a rebre s clar.

El que he descrit va de la m tamb de la precaritzaci dels serveis pblics i la seua privatitzaci,

fent del treball principal font de recursos per fer front a bns bsics com ara lensenyament, la sanitat. El

desmuntatge de lestat del benestar llana per terra la construcci de la societat de loci, consagra el treball

com lactivitat que ocupa una part substancial del propi temps, tornant a la submissi i la despersonalit-

zaci, a les limitacions de la formaci, a la manca de vida familiar.

Tot plegat ens porta paradoxalment a una societat on es produeix i consumeix massa de tot, i on

abundncia i consum ens acaben eixint carssims. Cert que tenim necessitats, per algunes o, tal vegada,

moltes sn suprues i prescindibles, i podrem viure amb menys. Ara b, aqueixes necessitats no les

denim nosaltres amb independncia, ens les imposen des de fora: no podrem estalviar-nos-en algunes i

en proporci treballar menys?

La transformaci de la naturalesa que va associada al treball est tenint unes conseqncies ter-

ribles, de les que el canvi climtic dna testimoni alarmant. El treball hum sovint va associat a unes activi-

tats destructives del medi ambient, de la salut que el fan fortament qestionable. Quin progrs demanem

associat a un treball extractiu, destructor, abusiu, malbaratador de recursos, productor de deixalles incon-

trolades?

La dignitat de les persones va de la m de la dignitat de les seues ocupacions, del seu treball,

i la dignitat del treball va lligada al model de societat que volem construir. La desorientaci actual o la

constataci dun model de societat competitiva, agressiva, excloent, classista expliquen el concepte de

treball que tenim, allunyat de qualsevol aspiraci de realitzaci professional, creixement interior i de contri-buci al benestar social, que serien ben desitjables.

TREBALL


3/16

3

Comencem pels clssics, els pioners que posen

els fonaments del gnere cinematogrc del western.John Fords el director de westerns per excellncia: Elcavall de ferro, La diligncia, Fort Apatxe, La legi invenci-

ble, Ro Grande, Centaures del desert, Missi daudaos,

El sergent negre, Dos cavalquen junts, Lhome que mat

a Liberty Wallance, La conquesta de lOest, El gran com-

bat (Els xeiennes)... La diligncia (1939) est protagonit-

zada, entre altres, per John Wayne i Claire Trevor. Moltes

daquestes pellcules foren rodades al Monument Valley,

una gran vall que forma part del territori dels indis navajos

i que sestn al sud-est de lestat de Utah.

Duel de titans (Burt Lancaster, Kirk Douglas) de

John Sturgesnarra el violent enfrontament esdevinguta O.K. Corral lany 1881 i t una excellent banda sono-

ra composta per Dimitri Tiomkin. Horitzons de grandesa

de William Wyler s espectacular en tots els sentits:largument, els espais oberts, la banda sonora de Jerome

Moross, els actors i actrius (Gregory Peck, Jean Sim-

mons, Charlton Heston...). Altres grans directors sn els

segents: Raoul Walsh(Moriren amb les botes posades,Una trompeta llunyana),Anthony Mann(Win-chester 73, La porta del diable),Fred Zinnemann(Sol davant el perill), Howard Hawks (Ro Rojo, RoBravo) i Richard Brooks(Els professionals). El darrer pistoler (1976) deDon Siegel s un homenatgeen vida a lactor John Wayne.

Del director Sam Peckinpah, Major Dundees un western ambientat en la Guerra de Seces-si (1861-1865) on es produeix un duel interpretatiu antolgic entre Charlton Heston (ocial nordista)i Richard Harris (ocial sudista). La balada de Cable Hogues un western tragicmic i crepuscular

on es retrata el nal del salvatge Oest nord-americ vctima del creixement urbanstic i del progrs

tecnolgic. Grup salvatge s un western violent i crepuscular ambientat en lpoca de laRevoluciMexicana (1910-1920).

Dos hmens i un dest (Paul Newman i Robert Redford) s un western que cavalca entre all

crepuscular i all hippy. La batalla dels turons del whisky (Burt Lancaster) i El club social de Cheyenne(James Stewart, Henry Fonda) sn comdies que serveixen per a fer crtica social i stira de la doblemoral. El dia dels tramposos (Kirk Douglas, Henry Fonda) s un western penitenciarique tracta eltema de la corrupci. Ms enll del Missouri(Clark Gable) iLes aventures de Jeremiah Johnson (Robert

Redford) sn westerns de tipus ecologista, propugnen una relaci harmoniosa entre lhome i el medinatural.

El procs dexpansi territorial dels Estats Units dAmrica durant el segle XIX es fa a costa,

sobretot, dels indis nord-americans i dels mexicans. Films proindis que denuncien aquesta injustcia

histrica sn, entre altres, els segents: Apatxe(Burt Lancaster),Un home anomenat Cavalli les tresversions sobre el moviment de resistncia encapalat pel cabdill apatxeGernimo. En el tercer Gerni-

moi en Ballant amb llops escoltem, per , als indis nord-americans parlar en la seua respectiva llengua

prpia acompanyada de subttols.

LLoren dArbia

SUBGNERES DEL WESTERN (segona part)

EL PLANETA DELS SIMIS


4/16

4

CLUB DE LECTURA

Desprs de proposar i aprovar en lassemblea general de Macarella la convocatria de quatre

sessions del club de lectura per al present any 2014, vam proposar i votar les obres de lectura. Elprocs de tria va acabar amb lelecci de dos ttols amb claredat: Una biblioteca en el desert de

Joan Francesc Mira i El Banquer de Nria Cadenas; havent-se produint un empat, al tercer lloc,

entre les obres: Societat limitada, Balzac i la petita modista xinesa i 1984.

Aix les coses, llegirem aquest any els dos primers ttols, tot atenent a la posici aconseguida,

tractant de desfer lempat mltiple al tercer lloc en la primera trobada lectora, decisi que farem

pblica el ms prompte possible.

Dit a, el programa per a les dues primeres sessions del Club de lectura de lassociaci Ma-

carella per lany 2014, resta de la manera segent:

QUARTA EDICI DEL CLUB DE LECTURA

POLS A LA GOLA

Tenia somnis fets destels i de gesmil.

Tenia sols daurats i nvols de cot blanqussim

amb un cel molt blau

ple deternitat i sospirs.

Fins i tot tenia el meu propi monestir,

amb grans arcs,

on guarir la pell, els pensaments, les hores

Ara tinc arraps de terra

fent solcs a la vida,

tinc arraps de terra

alant murs de tristor,

tapiant el cor.

Ara tinc peus de fang,

fets de sorra i llgrimes,

llavors sense fruit.

Tinc peus de fang

caminant pel buit

nima dombres,

pols a la gola.

RAC POTIC

Raquel Muoz Sedeo

Divendres 28 de febrer, 22h

Centre Cvic

Una biblioteca en el desertJoan Francesc Miraeditorial Bromera

Divendres 6 de juny, 22h

Centre Cvic

El banquerNria Cadenaseditorial 1984


5/16


6/16

6

HISTRIA LOCAL

Les cases antigues de Bonreps i Mirambell

Introducci

Hem iniciat amb el nmero 46 de la revista Plaerdemavida una srie descrits que expliquen la

histria i la forma de les cases ms antigues del poble. Hem preguntat als propietaris, als habitants antics

i actuals sobre la vida passada en aquestes cases. Ens ho han explicat tot amb una gran amabilitat. Per

illustrar lestudi, ens han perms fer fotos i hem de dir que estem molt agrats per diverses raons: primer

perqu ens han ats molt b i segon perqu les han conservades amb molt damor. Les cases estan encara

boniques i tenen uns espais tan amples i tan airejats que la vida en elles s ms natural i ms sana que en

les noves construccions.

Casa del carrer sant Joan n 3

Aquesta casa est habitada des de 1957 per lafamlia de Pepe Hurtado. Havien comprat la casa, als

Estevenets, un temps abans per a causa de la riua-

da primer hagueren de netejar-la per posar-se a viu-

re. Des daleshores han fet poqussimes reformes per

lamor que li tenen. Encara que la part dels animals es

conserva en mal estat, preferirien restaurar-la abans

que enderrocar-la. A landana hi ha una data pintada

a un pilar: 1883. Potser ser lany de construcci de

la casa. Tamb hi ha moltes pintures religioses.

Rosa Peris, flla dels antics propietaris,

parla de la casa

La casa de Mirambell era dels meus avis, Ramon

Peris Guanter i lvia Rosa Muoz Remoh, lavi era de Mi-

rambell i lvia era dAlbalat. Els besavis la feren per a ells

perqu shi installaren quan es casaren. Els avis a Miram-

bell tenien dues cases: la casa gran cantonera, del carrer

de sant Joan, que era la casa on vivien i on nasqueren el

pare i la resta de germans, i la granja, com li deien, on vi-

via desprs Esteban. A la granja es quedaren a viure el tioRamon, que era aleshores fadr, i la tia Conxa, la segona

esposa de lavi, que era de Carpesa. Lavi Ramon i lvia

Rosa tingueren 5 lls. Lvia es mor jove i lavi es cas amb la tia, madrastra del pare, Conxa.

Tornant a la casa gran, all nasqueren la generaci del meu pare, que eren cinc germans. Dels ho-

mes, 3 van ser religiosos salesians. El iaio Ramon era benefactor dels Salesians, els regalava queviures i

ajudava als frares en tot el que necessitaven . Ell tenia un germ carmelit i un altre germ molt sabut, el

tio Esteve, que era com enginyer, inventava i construa rellotges de sol i de paret. Del nom Esteve els ve a

la famlia el sobrenom d Estevenets. En aquesta casa nasqurem tots els meus germans, que rem vuit:

lls de Josep Peris Muoz i Maria Guanter Ros. Era una casa gran, la ms gran de Mirambell, en ella vivem

onze persones: la portalada que dna a la mar es comunicava amb la portalada del carrer de sant Joan en

lnia recta, era leix central, sempre obert a lentrada dels vens de Mirambell. A banda i banda daquest eixse situaven les habitacions, nhi havia quatre, que les recorde amb bressols. La cuina, el pastador, el menja-

dor amb la gran llar, lescala que pujava a landana. I per darrere les quadres, els llavadors, les escales que

pujaven als galliners i les conilleres i molt despai per al carro, les ferramentes.


7/16

7

HISTRIA LOCAL

Casa de la plaa de lEsglsia n 6

Aquesta casa est habitada, en rgim delloguer, des de fa molts anys, per Pilarn Ros i laseua famlia. Conserven la casa amb un amor ex-traordinari com es pot comprovar en entrar i obser-var els elements antics que encara conserva.

Informaci proporcionada per

Juan Guanter, propietari de la casa

Data de construcci de la casa: el 1800aproximadament.

Segons dades duna txa cadastral antiga,

cap al 1915 hi hagu una reforma en la primeraplanta, perqu hi ha una alteraci de la descripci cadastral. La descripci cadastral que apareix en un ttolde propietat dabans de 1915, diu que la casa consta de: planta baixa, amb quatre dormitoris, cuina, corrali quadra, i a la primera planta una andana (piso o desvn). Aquest piso o desvn es convert en duesvivendes. La casa tenia un trull, per a fer vi , els cups per xafar el ram, fa poc de temps encara estaven en unacoberta que ha desaparegut en lltima de les cessions que sha fet al ve. Aix ens ho conta Pilarn, quehabita la casa des qu va nixer, perqu els seus pares ja la van tindre en lloguer. La construcci de la casa deuria ser abans que la de les quatre cases que lenvolten perqu la casatenia espais que es clavaven dins de les altres quatre. Eixos espais han anat cedint-se a tres de les casesdel voltant quan els vens han volgut ampliar les seues i shan fet alineaments rectes.

Cap al 1990 es fa una reforma per a reforar lestructura i substituci de part del forjat, davant elperill densorrament del sostre de la planta baixa. Aquesta casa mai no ha estat ocupada pels seus propietaris, que sapiem ara. Els propietaris de quiens ve lherncia eren els pares o parents de la meua via, Hiplita Giner Baillach. La meua via era de Go-della i es cas amb el meu avi, Joan Ros Sabater, que era dac i es posaren a viure al castell, on visc jo ara.(El castell, que es deia aix perqu tenia una torre mirador enmig, va ser construt pels pares del meu avi pera casar-se.) No ens consta si els pares o altres familiars de lvia la compraren als amos primigenis. En totcas no lhabitaren. Els llogaters que ara puc anomenar que habitaren la casa des de 1940 ns a 1950 sn:

al pis de dalt de lesquerra Francesc Sanchis, els pares dels Llorers. Al pis de la dreta la senyora AmparoCapilla, la mare del doctor Dolz. A la planta baixa fou llogater Francesc Ros, el pare de lactual llogateraPilar Ros. De 1960 a 1970 visqueren als pisos de dalt Vicent Bellver, el fuster, i Rosa; Mximo Monteverde

i la seua dona Nati Ros, germana de Pilar.

Recorde els anys de la meua infantesa i adolescncia en una casa acollidora, oberta. A Mirambell

aleshores hi havia molta pobresa i pense que mon pare i ma mare feien de benefactors. rem molt religio-sos: tots els dies resvem el rosari i al mes de maig fiem processons pels carrers de Mirambell, amb unaimatge de Maria Auxiliadora. Venien xiquets de Mirambell i de Bonreps. Anna tamb venia. Acollien tot el

mn. El pati ple de gent per a la despellofada de la dacsa. Ma mare torrava moniatos i cacau, tot era unafesta. Era una vida natural. Quan venia el carro ho sabem abans de veurel pel soroll caracterstic i el mateixpassava amb els necs, que passaven el dia al barranc i quan, a poqueta nit, venien a casa, cada nec seseparava dels altres per entrar a sa casa. Quan anvem a les monges de Meliana a aprendre, el iaio Elies enshi duia i venia a per nosaltres amb tartana . Desprs els meus 3 germans anaren als Salesians a Valncia,per les germanes no estudirem ms que la primria perqu no estava b que les xiques anaren a Valn-cia, com els xics. He de recordar Milagros. Vingu dAlcoi i es pos en ma casa a cuidar dels Estevenets.Estigu en casa ns que es va casar.


8/16

8

HISTRIA LOCAL

Pilar Laguarda

Ara fa cinquanta anys vaig vindre a viure a la casa delcarrer Major n18, abans carrer de lEsglsia n24, i en elsanys de la dictadura franquista carrer Caudillo n18.

La nostra casa era propietat de la famlia del meuhome, en els anys 60, quan vaig comenar a viure en ella,era propietat de Jos i Clotilde Amig Ros, pare i tia del meumarit. Ms tard va passar a ser propietat del meu home,Jos Amig Ferrer, i tamb meua. Ara s propietat de lesmeues lles i meua.

Hem pogut esbrinar que el primer Amig que va viurea la casa va ser Jos Amig Antoni, que era el besavi del

meu home; este es va casar amb Francisca Fabra Martnez, iel seu ll Jos M Amig Fabra, germ de lavi del meu homei casat amb Camen Ferrer Civera, va ser el darrer Amig queva viure a la planta baixa abans que ho tornrem a fer nosal-tres, ja que els altres propietaris (Jos i Clotilde Amig) maivaren viure en la casa.

Segons el que jo sempre he escoltat, i all que hepogut esbrinar, s una de les cases ms antigues del poble iuna de les primeres cases del carrer Major; prova daix sque la casa est envoltada de nestres, unes deu nestres

envoltaven tota la casa, hui en dia encara en queden cinc

obertes, que donen a les actuals cases de Jos M Ferrer ila casa on est lescoleta (abans casa del tio Domingo) i a lacasa de Dolores Laguarda.

La casa estava antigament enmig de camps de cultiu, i amb total seguretat va ser construda primerla part de darrere, al voltant del 1500. Pels papers antics que hi havien a la casa, consta que pel 1781 tenienbarraques i terres arrendadespor tres aos 108 libras y 6 sueldos. Resulta molt curis i interessant lescoses que he trobat en documents antics que estaven en la casa i que jo conserve.

Sembla que pel 1800 van fer la casa ms gran, ns arribar a la faana actual del carrer Major, en

aquell moment carrer de lEsglsia. Damunt de la porta daccs principal de la casa es pot llegir 1820.La faana la conservem tal com es va fer a lany 1820, sols hem canviat, en la darrera reforma, la

porta i hem pintat les parets. Quan entraves a la casa, era com tornar al segle passat, tenia lloses al terra,perqu era lentrada dels carros i dels cavalls, a m dreta i m esquerra hi havien habitacions en alcova,

i a m dreta hi havia una cuina amb llar, el terra tenia mosaic valenci i les parets eren de taulellet tambvalenci.

En la casa, a m dreta, hi havia una escala que pujava al primer pis, on era landana, amb unes salesgrans, i esta escala tamb era tota destil valenci amb els taulellets tpics de lpoca. Al corral hi havia unarc, que encara es conserva, que donava pas a la primitiva casa, i que ms tard es va habilitar com a qua-dres per als animals, on es criaven porcs, vaques, gallines, conills, etc. All hi tenien tamb els cavalls pera treballar al camp; tamb hi havia un pou don brollava laigua i una cisterna que arreplegava laigua de lapluja; hi havia una gerra empotrada en la paret on conservaven el pa; la paret del corral estava tota plena decasetes per als coloms.

Quan el meu home i jo ens vrem casar ens frem el pis a la primera planta, on era andana i all hemviscut ms de 40 anys. La planta baixa de la casa sha conservat com vos he explicat ns fa 10 anys. La

major illusi del meu home, i tamb la meua, era baixar a viure baix, per la casa dels avantpassats estavamolt deteriorada, aix que varem decidir arreglar-la, conservant all que es va poder i aix s com, desprsde ms de quatre generacions, tornem a habitar la planta baixa del carrer Major n18.

Si les parets de la casa ens parlaren de segur que ens contarien coses ben interessantsno us po-deu imaginar com magradaria poder escoltar eixes histries!

Casa al carrer de lEsglsia n 24,

ara al carrer Major n 18


9/16

9

HISTRIA LOCAL

El nostre patrimoni: quina qesti!

El signicat de la paraula patrimoni pot ser aquest: els bns heretats dels nostres avantpassats.Pot

ser material i immaterial. Crec que tots alguna vegada hem sentit que el Tribunal de les Aiges de Valncias patrimoni immaterial de la Humanitat. El patrimoni pot ser de titularitat pblica, tots els bns de la Gene-ralitat, de lEstat o de lAjuntament, o de titularitat privada, palaus, edicis eclesistics, etc. Pel que respecta

a ls que sen fa tamb es pot classicar en s privat o ds public. Els edicis eclesistics sn patrimoni

de titularitat privada i ds pblic. La Universitat igualment s de titularitat privada i ds pblic.Tot aix ens porta a una reexi sobre el patrimoni de Bonreps i Mirambell. Haurem darmar que

el nostre poble no ha tingut lamor que hauria dhaver tingut pel seu patrimoni. Si frem una enquesta a lanostra gent amb les segents preguntes:

- Anomeneu 3 personatges histrics del poble i el seu treball. - Anomeneu 3 monuments histrics del poble i dieu en quin temps van ser construts. - Anomeneu i dieu 3 esdeveniments histrics que hagen tingut repercussi en el nostre poble.

En les respostes podem comprovar quin valor hem donat al nostre patrimoni, tant material comimmaterial. Evidentment es podria dir que saber aquestes coses s cultura i s amor a la terra, al poble, ales nostres arrels. Tinc a les meues mans un registre dedicis de lHorta (cases construdes abans de lany

1900) i la seua antiguitat i veig que el nostre poble s, desprs dAlmssera, amb noms 4 cases, el quemenys en conserva, noms 7. s casualitat? O s falta dautoestima? Tot seguit expose alguns exemples, que potser ens donen peu per a fer articles ms endavant, per aobrir un debat intens i enriquidor per crear conscincia i autoestima, que crec que ens fa falta com a poble.Primerament valdria la pena pensar en tot el que tenim encara i que hem de defensar per les generacionsfutures: - El barranc de Carraixet, com a espai natural. - El llavador de Mirambell, cal recuperar-lo pel seu valor histric i antropolgic. - Lermita de sant Joan.

- La trama urbana i el conjunt del poble morisc de Mirambell.- Lesglsia de la Mare de Du del Pilar.- Els edicis del segle XIX i primers anys del segle XX.

Han desaparegut unes quantes cases notables. I tot un smbol del poble com ledici de lantic ajun-tament, datat lany 1920, tamb fou enderrocat incomprensiblement. El mateix va ocrrer uns anys abansamb la font del Pou de Mirambell.

I tot el poc que queda s per pur amor de la gent, que es-tima les coses, perqu per part de lAjuntament no sha aprovatcap mesura de protecci per a res. I aix que tots els ajuntamentsestaven obligats a fer un catleg de bns patrimonials i a aprovar -gures de protecci per a eixos bens, abans de lany de laprovaci

de la Llei de Patrimoni Valenci de 1998 i modicada en 2004. Els pobles del voltant han conservat les faanes dels seusajuntaments, les escoles velles sn centres socials o biblioteques,algunes fbriques han passat a patrimoni municipal i sn museusi centres culturals, alguns escorxadors tamb han tingut eixa sort.En canvi ac, a Bonreps i Mirambell, res. Les majories absolutes o

absolutistes que ens han manat i ens manen, han fet i fan callar laveu dels ms menuts (moci del grup municipal del BLOC, sobre

protecci de Patrimoni presentada el 10 de mar de 2009 no va seraprovada). Aquestes majories absolutes i insensibles han permsuna gran desfeta pel que respecta a patrimoni. Per conservar el que

encara resta i perqu no torne a passar el que ha passat al nostrepoble, hem de reexionar i ser ms exigents amb els que ens go-vernen, pel b de tots nosaltres i les generacions que vnen i tenendret a gaudir de la nostra histria. Sense el nostre patrimoni sermolt ms difcil contar-la.

Llavador de Mirambell,

exemple de patrimoni deteriorat


10/16

10

HISTRIA LOCAL

Un poble, 100 articles (1982-2012).Recull darticles sobre Bonreps i Mirambell -primera part-

En una carpeta vinc recollint articles de premsa relacionats amb el meu poble, Bonreps i Mirambell,

des de fa anys. La collecci, que va des del 1982 ns el 2012, aplega uns cent articles, principalment deldiari Levante-El Mercantil Valenciano (Levante-emv), edici de lHorta, encara que no en falten, en moltmenor nmero aix s, de ledici valenciana del peridic El Pas, El Peridic de lHorta-El Punt i la Guiade lHorta Nord. De Las Provincias noms tinc una referncia, aix com duna publicaci poc conegudaper mi de nom Ecomagazine entre comarcas. En comenar aquest personalssim recull no pretenia resms que deixar un testimoni material dinformacions que de manera principal o secundria tenien al muni-cipi com a referncia. Sempre mha agradat llegir la premsa diria i informar-me per aquest mitj, retallar elsarticles i guardar-los per mi ha estat una aci ms dins del meu inters pel pas, per la comarca, pel meu

poble. Evidentment no he tractat amb aquesta relaci de ser exhaustiu, no hi sn tots els articles publicatssobre el poble, s clar, per s que sn tots els arreplegats articles sobre el poble. Duna lectura dels titularssobserva com la poltica local, la vida cultural, el medi ambient sn els temes ms alludits, seguits per lesreferncies a les festes patronals i les falles, als successos i lagricultura.

En el perode referenciat han passat moltes i diverses coses, tot no arriba a les fulles dels diaris opapers comarcals, aquestos han de ser considerats com una font, valuosa, per font que caldr contrastaramb daltres pels estudiosos . Duna lectura dels ttols de seguida sintueix que aquestos trenta anys hanestat els de la conguraci de lAjuntament que coneixem avui en dia, amb molts anys de govern del PSPV,

en solitari o en coalici amb daltres forces poltiques, del desenvolupament urbanstic ms important de lavida del municipi, amb els impactes mediambientals que aix suposa, i de la transformaci duna societatque sha bastit sobre nous i signicatius creixements poblacionals a partir duna altra en canvi des dels

anys seixanta.A continuaci us oferesc la relaci ordenada per data de publicaci, amb referncia al mitj, la pgi-

na, lautor i el ttol dels primers 15 articles. Espere que tot plegat siga del vostre inters!

1.- 10-02-1982, Levante-emv, pgina 11, Bernat Bono i Barber, Bonreps y Mirambell

2.- 07-02-1987,El Pas, no tinc la referncia de la pgina, signat per Consuelo Calabuig, Suspendida de mili-tancia una concejala socialista de Bonreps

3.- 01 a 15-03-1992,Guia Horta Nord, pgines 42-43, Alexandre Ros, Reciclatge4.- 01 a 15-04-1992, Guia Horta Nord, pgines 46-47, Alexandre Ros, Falla popular5.- 16 a 30-04-1992,Guia Horta Nord, pgina 46, Alexandre Ros, Pop i rock des de Rockreps i ...;Acti-

vitats de la regidoria de cultura6.- 27-11-1994,Levante-emv, no em consta la pgina, Maricruz Arroyas, Los expertos recomiendan vol-ver a la forma tradicional del cultivo de la chufa7.- 04-11-1995, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, El PP se opone al campo de ftbolpor no haberse determinado el coste global8.- 28-12-1995,Levante-emv, no em consta la pgina, Rosa Biot, La falla de San Juan obtiene el segundo

premio en el concurso de belenes9.- 27-01-1996, Levante-emv, pgina 44, Ana Gimeno, El PP arma que el prximo ao presentar un pre-

supuesto alternativo10.- 03-02-1996,Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, El PP de Bonreps pide un censo

de asociaciones11.- 07-07-1996, Las Provincias, pgina 41, Rosa M Marcos, Bosch: Las aguas negras es el principal

problema que padecemos en Bonreps

12.- 04-10-1996, Levante-emv, pgina 35, Mnica Bonda, El Bloc presentar hoy 400 rmas en contra

del deterioro del Carraixet13.- 05-10-1996, Levante-emv, pgina 50, J.M.V., 3.500 personas asistirn a la XIII paellada popular del 9de Octubre14.- 11-12-1996,Levante-emv, pgina 19, Elena Lis, Un hombre asesina a su ex esposa de un tiro en elpecho con una escopeta fabricada por l15.- 28-12-1996, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, Bonreps renovar el alcantarillado

con fondos europeos por valor de 13 millones

lex Ros


11/16

11

OPINI

Diuen que van a ampliar lescola

Crec que les persones hem dinformar-

nos del que es fa al poble i ms enll del poble.Crec que hem de reexionar sobre el que sens

informa i crec que hem de donar la nostra opini

perqu tots som responsables del present i del

futur que construm per al poble.

Si les autoritats foren democrtiques no

ocultarien informaci. Si les autoritats no accep-

ten opinions diverses i les valoren com cal, si

decideixen fer obres de manera poc transparent

s perqu seguixen el seu propi inters, o el del

seu partit, o els dels seus amics empresaris i qupassa aleshores?: que les obres es fan mal i el

poble en pateix les conseqncies.

A Bonreps i Mirambell les autoritats,

amb poder absolut o absolutista, han pres deci-

sions nefastes per a la ciutadania: la plaa del Po-

ble, la destrucci del vell Ajuntament, locupaci

de lespai escolar amb ms i ms aules, i ms

coses. Anem a la histria de lescola: el 1974

sinaugura una escola de 8 unitats dEducaci

General Bsica , que compta amb 3.324 metres

quadrats dextensi, 8 classes, espais interclasse, sala de reunions, laboratori...i un pati adequat a les ne-

cessitats educatives de la infncia, amb terra premsada, amb ors i plantes, amb zona esportiva,

amb porxo per als dies de pluja...etc (rellegiu el Plaerdemavida-37).

Ai! Ja en 1978 comencen a pensar que cal tancar un espai per fer una classe per a tercer. I en la d-

cada dels 80 ve la primera gran malifeta: socupa el pati amb dos blocs de classes ms. Aix arribem que, en

lespai aquell de 1974, hi ha 16 classes i 3 barracons. Com s possible que una alcaldessa que tamb era

regidora durbanisme i un arquitecte que se suposa que ha dentendre de construccions escolars, aproven

aix?

Alguns mestres ens hi oposrem, diem que si feien falta classes, perqu no agafaven terrenys adja-

cents. Ni cas. Ara ve ms horror. Horror! perqu ara ens ve una altra ampliaci. Amb el major secretisme,

pareix que van a fer 4 classes de primria i 2 dinfantil. El projecte ning no el coneix. No sha discutit ni

amb els regidors de loposici, ni amb lAMPA, ni amb la ciutadania. Ja no parlem de preguntar als xiquets

o xiquetes, perqu la democrcia infantil no s si es cuida, per shauria de cuidar.

Al plenari del 29 de gener proppassat, ni lalcalde ni la regidora deducaci van explicar on anirien

eixes classes, potser samuntegaran tamb. El que s digueren s que les obres comenarien i acabarien en

estiu. Explicaran clarament el projecte? Agafaran els terrenys que hi ha per a lampliaci de lescola? Si no

ho fan aix que no diguen que fan una ampliaci de lescola. Aix s condemnar els xiquets i les xiquetes a

viure en un espai insucient, que els augmenta lagressivitat i el nerviosisme, factors que repercuteixen molt

negativament en leducaci i laprenentatge.

Mirem els pobles del voltant. Tots tenen escoles normals, amb patis sucients i amb espais de na-tura. Quan ac a Bonreps i Mirambell tindrem autoritats que estimem el poble, leducaci, la cultura?...I

quan respectaran la gent del poble? La democrcia s deixar temps per discutir,entre tots i totes, aportar

idees entre tots i totes, decidir entre tots i totes, construir un poble millor entre totes i tots.

Roser Santolria - mestra de lescola des de 1982 a 1987-


12/16

NOTCIES DAC I DALL

12

ENS HAN DEIXAT SENSE MITJANS EN VALENCI!

EL TANCAMENT DE RTVV

Va ser el 29 de novembre de 2013. On sha vist que una

rdio i televisi que hem pagat tots els valencians amb els nostres

impostos, una televisi i rdio que ens han servit per reconixer-nos

en les festes, en els reportatges sobre el medi natural, en els docu-

mentals sobre els nostres autors, en programes meteorolgics, en la

nostra gastronomia, en les sries com LAlqueria Blanca es tanque

i au? No era una bona rdio i televisi perqu des del principi, fa 24

anys, i ms encara en lltima llarga etapa en qu governa el PP amb

majoria absoluta i absolutista, ha estat al servei del partit i dels lders

del partit que governen. Com s possible que en lloc de millorar la

gesti runosa de la rdio i televisi pbliques, en lloc de millorar elscontinguts, fent-los ms plurals i veraos, enlloc daugmentar ls

del valenci, objectiu pel qual fou creada la nostra rdio i televisi,

com s possible que en lloc de sanejar-la, millorar-la, ara la tan-

quen?

Miren, senyors governants: la Rdio Televisi Valenciana (RTVV) no s seua. RTVV s de tots els

valencians, ens ha costat ben cara , vosts ens lhan feta malb, se nhan aprotat sense vergonya, i ara la

tanquen. All que digueren que, com no hi ha diners, shavia de triar entre RTVV o sanitat i educaci, s

mentida: tots tenim dret a una informaci vera i plural en la nostra llengua, tots tenim dret a una educaci

pblica de qualitat, tots tenim dret a una sanitat pblica de qualitat. No ens vinguen amb excuses, han tan-

cat RTVV i ara estan tancant escoles i retallen serveis sanitaris necessaris. Per qu tanquen RTVV? Perqu

vosts sn dun partit centralista, que no estima els valencians i no els importa res la nostra cultura ni la

nostra llengua. En tota Europa noms shan tancat dues televisions pbliques: la televisi pblica de Grcia

i la valenciana. Ens han furtat RTVV i han deixat sense feina a molta gent. Quina poca vergonya, senyors

del PP!

Hem de dir que la resposta de la ciutadania a esta decisi, ha estat contundent: manifestacions i

concentracions que encara duren. Els ltims dies i sobre tot lltim dia demissi, els treballadors van dir

la veritat de les misries que havien aguantat durant tants anys. Tenem una RTVV segrestada i miserable,

per ara ja no en tenim cap. Ens han deixat sords i cecs.

TANCAMENT DE LES EMISSIONS DE CATALUNYARDIO

El 21 de gener de 2014 a les vuit de la vesprada talla-ven les emissions de Catalunya Rdio. Acci Cultural del Pas

Valenci (ACPV), propietria de les antenes que feien possible

laudici de Catalunya Rdio i Catalunya Informaci a tot el llarg

i ample del Pas Valenci, ha estat obligada a tallar-les davant

les dues multes de 500.000 euros que li imposa el Ministeri

dIndstria, fent cas duna denncia dun grup dextrema dreta.

Ja el 17 de febrer de 2011 ACPV hagu de tancar els repetidors

que enviaven el senyal de TV3, Canal 33 i Canal 3/24 i ens que-

drem sense senyal televisiu.

Aix que, en noms 3 anys, ens hem quedat sense rdio i televisi en la nostra llengua. La persecucia la nostra llengua i a la nostra cultura s constant. El nostre dret a una informaci vera, plural i en la nostra

llengua pateix lagressi ms gran i insuportable. Algun periodista ha denit com a genocidi cultural el que

ha fet el govern valenci i lespanyol amb tots el valencians i valencianes: ara ja no existim. El PP noms vol

que existisca lEspanya del PP, justament la ms negra Espanya.


13/16

NOTCIES DAC I DALL

13

Al Tall. Lexemple

El passat 18 doctubre vrem poder assistir al concert de comiat dAl Talla la ciutat de Valncia, enun Palau de Congressos ple a vessar on els sentiments de cadasc dels assistents (i no cal dir dels msics)

uen a cada acord. Desprs de 39 anys dexemple (amb tantes paraules com es podrien emprar: de lluita,

de travessia, de trajectria, de fdelitat, dillusi... em quede amb la dexemple) arriba lhora de prendres

les coses amb ms calma per a ells.

Valga el nostre agrament etern als msicsVicent Torrent i Manolo Miralles, al cap de la formacides del primer dia, aix com a la resta de membres i el nostre discret homenatge amb aquestes lnies per

explicar perqu sn un referent. De com va anar el concert, aix com de la trajectria, ja donaran testimoni

les incomptables crniques que rebran i que ja han anat rebent des qu ens varen anunciar que plegaven.

Jo aproftar aquest espai al Plaerdemavida per compartir la meua experincia i demostrar breument elperqu deixe exemple que vos parle.

Trenta-nou anys donen per a molt, quan nosaltres formrem el grup Riusecells eren un model aseguir, un espill on mirar-se. Els veus all dalt, amb la seua trajectria darrere tan impressionant, que quan

tens ocasi de conixer-los i veus com de senzills sn, la illusi i lenergia amb que treballen, tadones del

perqu de la seua saviesa. Quan et brinden la seua ajuda saps que ser incondicional i sincera. Sn gent

que estimen el que fan i es preocupen per difondre i prolongar el seu llegat ms enll del que puga ser el seu

grup, convenuts que aix ha de ser. Crec que ning que shaja arrimat a ells demanant-los consell shaur

sentit mai decebut.

Aix els vrem conixer Degu de ser lany noranta-huit, un dia em vaig plantar davant la Conselleria de Cultura amb la

intenci desbrinar si existia cap tipus dajuda per a la msica. Des del noranta-sis Riusecanvem fentles nostres actuacions, per ignorvem si existia cap programa dajudes daquest tipus. Aix, recorde que

en entrar hi havia una cua inacabable de gent, com que jo no sabia si estava exactament al lloc adequat

vaig preguntar a un home assegut darrere duna taula tot sol, esperant que em renys i menvis al fnal de

la cua. Sorprenentment em va indicar, amb certa desgana, que pugs al primer pis i pregunts en algun

despatx si alg sabia alguna cosa de beques o ajudes a la msica. Al primer pis una parella em va atendre,

aquesta vegada amb un poc ms dinters, per cap dells sabia on havia de preguntar, fns que la xica va

dir que igual Vicent podria ajudar-me (jo no podia saber a quin Vicent es referia). El cas s que em varen

enviar a no recorde quina planta (potser la tercera), pel corredor, al fnal a la dreta hi havia un despatx, que

hi pregunts em varen dir. Quan vaig arribar la porta era oberta, en apuntar el capVicent Torrentem va ferpassar amb un gest. En acabar de parlar per telfon jo ja havia tingut temps per reposar-me de la impressi.

Vrem passar una estona que mai oblidar parlant de msica, de projectes...

Des daleshores sempre que lhem buscat no

ha dubtat en atendrens, aquell dia em va encaminar

al programa del SARC, en altres ocasions ens va obrir

les portes de la Fonoteca de Materials per passar-nos informaci, sempre agraint-nos a nosaltres que li

hagurem demanat consell.

Una altra ancdota va ser en un concert on ellanava a collaborar amb Carraixet(juntament amb al-tres msics emblemtics com Paco Muoz, amb quitamb estarem sempre en deute).

AL TALL: PER SEMPRE!


14/16

Manel Hurtado

14

NOTCIES DAC I DALL

Eixe dia ens havem saludat desprs de la

proba de so, a lhora de sopar es va quedar senselloc a la taula dels msics i en lloc desperar-se a

que li posaren cadira i cobert, Vicent es va acos-

tar al bar on sabia que estvem els de Riuseci vasopar amb nosaltres. Un deixos moments per a la

memria.

Un altre dia, seria pel noranta-nou, tocvem

a Meliana. Lleonart, el tcnic que solem portar,va veure per la vesprada a Manolo Mirallesi li vacomentar que anava a sonoritzar-nos, que rem

un grup jove de folk valenci. Paraules mgiquesper a Manolo, joves, grup valenci... Lleonart no ens

havia comentat res i quan durant el concert aparegu al costat de la taula

de so Manolo Miralles, a dalt de lescenari anvem tots fent-nos mirades de complicitat veient quiestava mirant-nos. Aquella nit ens en anrem de copes junts i des de llavors hem assolit una bona amistat

amb ell compartint sopars i experincies sempre enriquidores.

Manolo ens va produir el nostre darrer disc Espardenyes noves. Vrem passar hores junts en les que

vrem aprendre molt i el resultat va quedar enregistrat al CD, on a ms tingurem el plaer de comptar amb

la collaboraci de msics comXimo Caffarena(antic component dAl Tall) i dAbdel Hakim Elmerraoui(component del grup marroqu Muluk el hwaamb qui Al Tall va gravarXarq Al-Andalus).

Hi ha ms ancdotes, per valguen aquestes lnies com a homenatge i mostra del que sn Vicenti Manolo, dos persones, dos msics, que han lluitat (sobretot els primers anys, contra corrent) perqu la

cultura del Pas Valenci tingus un futur, amb ells tenim un referent i un exemple i amb ells estarem sempre

amb deute els qui estimem la nostra cultura i el nostre pas. Ells ja fa temps que formen part de la histria, i

la histria resta per sempre a la nostra memria, aix que si b no els gaudirem en directe tenim el seu llegat

en forma de discos, de llibres, que restaran per temps immemorial com a exemple del que sn uns msics

honestos.

Seria injust no recordar en aquestes lnies a tants msics que han passat tamb per la formaci, els

actuals Xavier Ahuir, Maribel Crespo, Jordi Reig, Enric Banyuls, Roberto Moreno; i els histrics com Miquel

Gil, Ximo Caffarena, Eliseo Parra, Vicent-Llus Fontelles, Xema Senabre, entre daltres. A tots ells el nostre

reconeixement i la nostra gratitud.

ManoloMirallesambRiuSec, 04-09-1998

Properes Activitats de Macarella28 de febrer: Club de lectura. Comentari dUna biblioteca al desert de J.F. Mira

6 de mar:Setmana de les dones. Xarrada, pellcula i sopar22 al 25 dabril: Setmana Cultural.Any Joan Ros de Corella

28 dabril:Pasqua al barranc.Taller de catxirulos i a botar a la corda17 de maig: Excursi a Millares i Bicorp. 1 de juny: Baixada al Palmaret6 de juny: Club de lectura. Comentari d El banquer de Nria Cadenas

23 de juny: Foguera de sant Joan


15/16

LA RATETA DIGITAL

MITJANS DE COMUNICACI

Malauradament, i per incompetncia dels qui ens desgovernen, els valen-

cians i valencianes ens hem quedat sense cap mitj de comunicaci pblic, dequalitat i en valenci. Primer va ser deixar-nos sense senyal de TV3, desprs lERO

contra els treballadors de RTVV, que va acabar amb lapagada de la televisi i

rdio pbliques valencianes, darrerament ens han tallat la possibilitat descoltar

Catalunya Rdio en la FM... Tot plegat, ha fet que sorgiren iniciatives en un espai

que encara sembla resistir als embats de la poltica, us parle dInternet, que ha

esdevingut lnic canal de comunicaci lliure i sense censures on podem desco-

brir projectes en qu els drets humans, la pau i la no-violncia, el respecte per la

natura i el medi ambient i la cultura, llengua, patrimoni i histria del Pas Valenci

sn valors que es promocionen sense embuts.

LA VEU DEL PAS VALENCI.Diari digital www.laveupv.com

Un exemple daquesta defensa per la dignitat dels valencians i valencianes s

el que fan el grup de periodistes del diari digitalLaveupv.com, nascut l1 de generde 2013 amb lobjectiu de vertebrar el Pas Valenci, de ser una veu diferent, inde-

pendent i rigorosa que contribusca al canvi social, a travs de les noves tecnologies

de la informaci i de la comunicaci, que en ple segle XXI ens permeten a la vegada

parlar de nosaltres els valencians i valencianes, i connectar-nos directament amb la

resta del mn. Els continguts del diari sestructuren i divideixen en sis grans rees:

per una banda tenimActualitat,Temticai Territorial, elaborades per la mateixa redac-

ci, agncies de notcies i un grup dopinadors; i per laltra, compten amb tres rees

participatives dedicades a la participaci directa dels lectors ParticiVeu, EspaiCvici ValenXarxa, que sn elaborats per membres dassociacions, ONGs, federacions i

societats musicals.

SOFTCATAL.Web amb programari i maquinari en valenci. www.softcatala.org

Un altre projecte que ajuda a millorar la presncia de la nostra llengua en les noves tecnologies s

el portal Softcatal.org, creat per un grup dusuaris dInternet que des de 1998 sencarreguen de traduir

eines i programari informtic tan coneguts com el navegador Mozilla, el paquet LibreOfce.org, aix com la

versi en catal del sistema operatiu Windows. A ms, aquest portal funciona com un punt de trobada per

a tots els usuaris i usuries dInternet que cerquen productes informtics en catal, que necessiten ajuda

tcnica o que volen intercanviar experincies i iniciatives de programari lliure (GNU/Linux). Us animem a

viure les noves tecnologies plenament en la nostra llengua i vos convidem al seu Rebost, on trobareu tot el

programari que necessiteu per al vostre ordinador, aix com les aplicacions ms interessants per al vostre

telfon mbil. Ah, i tot debades!!!

PAISATGES CULTURALS REIAL SQUIA DE MONTCADA.www.paisatgesculturals-rsm.org

Per ltim, us proposem una visita a la pgina web de la Reial Squia de Montcada, un projecte

creat per laFundaci Assut, per defensar el paisatge de lHorta i el seu patrimoni natural i cultural. Aix, en

aquesta web podem trobar vdeos dentrevistes, com la del gegraf valenci Josep Vicent Boira, que ens

fa anlisis dels processos econmics, socials i poltics que afecten el territori de la nostra comarca; vdeos

sobre la funci dels guardes de la squia de Montcada i sobre la importncia del reg a manta, o enllaos

dinteressants rutes per observar la ora i la fauna, etc. En resum, una proposta molt pedaggica per enten-

dre el nostre paisatge cultural ms proper.

15

@ la rateta digital


16/16

Hem fet el Plaerdemavida-46:Xusa Alemany, Llus M. Antol G.,Llus Antol S., Juan Guanter, Manel Hurtado, Pilar Laguarda, Trini Martnez,

Raquel Muoz, Rosa Peris, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolria.

Illustracions: Neus Arazo (portada) i Josep Vicent Ros (contraportada).Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer.Coordinaci: Rosella Antol.

Correcci lingstica: Alexandre Ros.Impressi: Grfques Bolea de Meliana.

Edita: Associaci Cultural Macarella.Dipsit Legal: V-2407-2004

Collabora

Diuen que ja hem tocat fons,que leconomia ja no pot empitjorar.

A Espanya creixen les desigualtats.Ms del 50% de joves no troben treball,els estudis shan encarit,

el futur no es veu en cap lloc.Els poltics a Espanya i a Valncia,amb el poder absolut que tenen,fan lleis que ens amarguen la vida,que ens lleven els drets adquirits.

Atur, treball precari, ms impostos,pujades d aigua i llum, repagament sanitari.Governen amb enganys i corrupci.Ens inciten a fer caritat amb els vensdel poble que estan molt pitjor.La gent senzilla clar que s sensible

i dna aliments, per no s aix,totes les persones tenim dret al treball,a educaci, sanitat, vida i vivenda dignes.Tamb tenim dret a informaci vera i en valencii ens han llevat RTVV, TV3 i Catalunya Rdio.Lluitarem units contra els abusos,per alerta contra la repressi:governants que es diuen catlicshan posat ganivets a les reixes de Melillaque fan talls al cos dels immigrants.No els importa denunciar i posar multes

quan ens defensem contra la injustcia.Per units com els burgalesosdel barri de Gamonal, la situaciS ES POT canviar per a tots.

Plaerdemavida 46

Documents

Transcript of Plaerdemavida 46