Pla Treball Practicum

8/8/2019 Pla Treball Practicum

1/46

Generalitat de CatalunyaDepartament dEnsenyamentInstitut Joan Brudieu

C/ Bisbe Iglesias Navarri, 27 25700 - La Seu d'UrgellTelfons: 973 35 04 03 Faxos: 973 35 56 50 973 35 56 49

A/e: [email protected] W eb: www.iesjoanbrudieu.net

Aquest document (1112 Pla Treball Practicum) pot quedar obsolet una vegada imprs (7-nov-11) Pgina1 de 46


2/46





ndex

1 CARACTERSTIQUES DEL CENTRE................................................................................. 3

Histria breu de linstitut Plantejament institucional Estructura organitzativa Gesti de la diversitat i convivncia mbit curricular Orientaci i tutoria Famlia i entorn

2 COMPETNCIES DEL DOCENT ....................................................................................... 32 Competncies personals i professionals del docent

3 ASPECTES ORGANITZATIUS DE LINSTITUT EN RELACI AMB EL PRCTICUM ................... 34 Aspectes generals Concreci dels horaris i de lalumnat Calendari Coordinaci del prcticum: funcions i proposta dindicadors de seguiment Tutoritzaci del prcticum: funcions i proposta dindicadors de seguiment

4 AVALUACI ................................................................................................................ 42 Avaluaci del Pla de Treball del prcticum


3/46





I - CARACTERSTIQUES DE LINSTITUT

Histria breu de lInstitut

Lany 1933, a partir de laplicaci de la Llei de Confessions i Congregacions Religioses de 2 de juny de 1933, que prohibia lensenyament als Ordes i Congregacions Religioses, el MinisteridInstrucci Pblica i Belles Arts del Govern de la Segona Repblica va decretar el 26 dagostde 1933 la creaci de tretze Instituts Nacionals de Segona Ensenyana i vint-i-vuit InstitutsElementals de Segona Ensenyana arreu del territori espanyol.

El 25 de setembre de 1933, amb un altre decret, i amb la conformitat del Consell Regional deSegona Ensenyana de Catalunya, van quedar definitivament creats a Catalunya tres InstitutsElementals (Matar, Terrassa i Vilafranca del Peneds) i cinc Instituts Nacionals: tres aBarcelona (els actuals INS Ausis March; INS Mil i Fontanals, iniciat amb el nom dInstitut Pi i

Margall; INS Menndez y Pelayo, inicial amb el nom dInstitut Salmern), un a Badalona (lactualINS Isaac Albniz) i lltim a la Seu dUrgell (lactual INS Joan Brudieu). En aquest mateix decrettamb sexplicitava que quedaven creats dos Instituts Elementals ms (Igualada i Vilanova i laGeltr), sempre i quan els respectius ajuntaments contribussin econmicament amb la quantiafixada.

El 28 doctubre de 1933 va sortir un darrer decret, publicat a La Gaceta de Madrid el 30doctubre, que aglutinava totes les disposicions aparegudes prviament que feien referncia a lacreaci daquests nous Centres de Segona Ensenyana, en qu apareixia la llista dels centres quevan quedar definitivament creats lany 1933 a lEstat Espanyol: a Catalunya, concretament, cincInstituts Nacionals i cinc Instituts Elementals.

El factor decisiu que va possibilitar la concessi de linstitut a la Seu dUrgell, una poblaci allada iamb poc ms de 4.500 habitants lany 1933, va ser, sens dubte, la proximitat dAndorra i lanecessitat que els alumnes de batxillerat andorrans no anessin a estudiar a Frana. Sobreaquesta qesti, Enric Canturri, alcalde de la Seu lany 1933, explica a les seves Memries quequan va anar a parlar amb el ministre dinstrucci pblica Domingo Barns, aquest es mostrainicialment contrari a la concessi de linstitut, allegant lescassa poblaci de la Seu i comarca i lanecessitat de donar prioritat a altres nuclis de poblaci ms grans que tampoc disposavendinstitut; per la posici del ministre canvi de sobte en fer referncia a la proximitat dAndorra, onhi havia escoles espanyoles i franceses que competien per guanyar-los cada pas a la sevabanda, per la qual cosa lexistncia dun institut a la Seu evitaria que els andorrans de les casesbenestants enviessin a estudiar els seus fills a centres francesos, i que caiguessin sota lainfluncia de la generaci educada a Frana. Aquest argument fou decisiu pel ministre que digu:

Sr. alcalde: este ltimo argumento lo encuentro de un peso decisivo y me lleva a laresolucin de proponerlo al Consejo de ministros en que se efecten las adjudicaciones delos nuevos Institutos. Le prometo defender su peticin, con inters y, sin que pueda hacerleuna promesa afirmativa, creo que al Consejo no slo escuchar mi peticin, sino que laaprobar para que sean atendidos los deseos de su ciudad, comarcas vecinas y de maneraespecial Andorra, donde nos interesa conservar nuestra influencia, en la que el Instituto serfactor primordial. En breve tendr usted noticias al respecto. CANTURRI Enric. Memries,pg. 104

L1 de novembre de 1933 va comenar, a les mateixes dependncies de lAjuntament, el primer

curs escolar de lInstitut Nacional de Segona Ensenyana de la Seu dUrgell, el segon Institut de laprovncia de Lleida, amb una plantilla oficial de 10 professors i una primera matrcula de 35


4/46





alumnes oficials i 99 de no oficials, repartits per tots els diferents cursos de batxillerat que esrealitzaven. A partir del curs 1934-1935, lInstitut es trasllad al pis principal de la Cooperativa deLleteries, situat al carrer de sant Ermengol.

Pgines de lagenda personal de Josep Gassiot, primer director de lInstitut

Notcia apareguda a La Vanguardia (06-12-1933)

La vida acadmica de lInstitut transcorregu amb normalitat fins que el devenir de la Guerra Civil

lalter profundament. A mitjans del curs acadmic 1938-1939 lInstitut fou clausurat per les novesautoritats, constitudes en una Comissi Gestora Provisional.

LOrdre de 3 de novembre de 1939 proclam la reobertura provisional de lInstitut, ara anomenatdEnsenyana Mitja, per al curs 1939-40:

en atencin especial a las especiales circunstancias territoriales y demogrficas de lascomarcas de Seo de Urgel y a su notorio influjo sobre la inmediata Repblica de Andorra .

Des daquest irregular curs 1939-1940, amb tan sols tres professors, dos de religiosos (RamonAlvi i Joan Corts) i un de civil (Francesc Payarols), aquest arribat al mes de mar de 1940, iinstallats a la Torre Viader, la vida acadmica a lInstitut de la Seu sha anat desenvolupat demanera ininterrompuda fins als nostres dies.


5/46





Ramon Alvi Joan Corts Francesc Payarols

Hi podem trobar diferents etapes, resumides de la segent manera:

1940 - 1959 Dificultat a trobar professorat titular de

determinades matries: contractaci de

farmacutics Escuela Hogar a partir de 1952-53 per a les

alumnes Importncia creixent de lalumnat lliure Institucionalitzaci de la festa de Sant Toms

dAquino Aparici de la Tuna (1958-59)

Lany 1960 lInstitut es trasllad a lactual edifici del carrerBisbe Iglesias Navarri, el qual fou renovat i ampliat des delcursos 1996-1997 fins al 1998-99.

1960 - 1979 Institut nou, professorat jove, aires nous Creaci de lAssociaci de Pares Estudis nocturns, des del 1964-65 al 1981-82 Secci delegada a Andorra, des del 1965-66 al

1968-69: lactual Institut espanyol dAndorra, queal 2008-09 compleix 40 anys

Centres collegiats (Escolapis de Puigcerd,Lestonnac i La Salle de la Seu) i Collegis lliuresadoptats (Sort i Esterri)

Augment del professorat agregat, a partir de ladcada dels 70

Primeres classes en catal: inici del procs denormalitzaci lingstica

El cor de linstitut, el cor den Cagigs (1963-1993)

Amb la Llei dEducaci de 1970, els Instituts passen anomenar-se Instituts Nacionals de Batxillerat, i amb la LleiOrgnica General del Sistema Educatiu de 1990 (LOGSE),Instituts dEducaci Secundria. Des de lany 1980, peracord del claustre de professors i professores celebrat el 25de febrer, ratificat pel Ministeri en carta datada el 1981,

lInstitut passa a nomenar-se Joan Brudieu, en homenatge al compositor dorigen occit, mestrede capella de la catedral de la Seu dUrgell al segle XVI.

La Vanguardia Espaola, 22/04/1970


6/46





1980 1995 Linstitut ja t nom: Joan Brudieu (1980) Celebraci del 50 aniversari

Primers intercanvis internacionals: Sucia Jubilacions de professorat de lInstitut: normalitat laboral

1996 actualitat ESO i, de nou, alumnat de 12 anys Ampliaci i reforma de ledifici Totes les modalitats del Batxillerat La Formaci Professional Expansi de lalumnat i del

professorat Projectes dinnovaci: Escola verda,

Salut i escola, Convivncia i mediaci

escolar, Educaci ambiental,Educaci per a la salut

Diversitat Celebraci del 75 aniversari Qualitat i millora contnua: norma ISO 9001:2000 Programa Qualificat Centre de suport de lIOC Pla Educatiu dEntorn i Pla Catal dEsport a lEscola INS dAtenci a la prctica esportiva: piragisme i esqu de fons eduCAT1x1 Pla dAutonomia PROA Projectes Comenius

Amb laplicaci de la Llei Orgnica General del Sistema Educatiu de 1990 (LOGSE) a partir delcurs 1996-1997 sinicien els estudis dEducaci Secundria Obligatria, amb els nivells de 1r i

3r, que es completen el curs segent amb 2n i 4t. A partir de 1998-1999 sinicia el Batxillerat LOGSE, amb les quatre modalitats previstes, inclosa lArtstica, la gran novetat.

I a partir del curs 1999-2000 sinicien, per primera vegada a lInstitut, estudis de FormaciProfessional, amb els estudis de grau mitj de Comer, de 1400 hores, de la famliaprofessional de COMER I MRQUETING.

Posteriorment, aquesta oferta destudis professionals sha anat ampliant i modificant fins a arribaral curs 2009-2010 en qu es tenen consolidats quatre cicles formatius de grau mitj i dos ciclesformatius de grau superior de quatre famlies professionals diferents, i el Curs de Preparaci a laProva daccs a CFGS.

El curs 2001-2002 es van iniciar els primers estudis de formaci professional de grau superior ambel curs Desenvolupament daplicacions informtiques, de 2000 hores, de la famlia professional


7/46





dINFORMTICA, el qual tan sols van durar una nica promoci dalumnes.

El curs 2002-2003 es va posar en marxa el cicle formatiu de grau mitj Cures auxiliarsdinfermeria, de la famlia professional de SANITAT, de 1400 hores.

El curs 2004-2005 es va iniciar el cicle formatiu de grau mitj Explotaci de sistemesinformtics, de 2000 hores, de la famlia professional dINFORMTICA.

El curs 2006-2007 es va iniciar el cicle formatiu de grau mitj Atenci sociosanitria, de 2000hores, de la famlia professional de SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT.

A partir del curs 2007-2008, sintenta donar un nou impuls als estudis de formaci professional a laSeu dUrgell, en concret, i a lAlt Urgell, en general, i, a partir de la promulgaci del decret240/2005, de 8 de novembre, pel qual s'estableixen diverses mesures flexibilitzadores de l'ofertadels ensenyaments de formaci professional especfica, a lInstitut Joan Brudieu es proposennoves propostes organitzatives dels estudis de formaci professional en el grau mitj, molt ms

atractives per a lalumnat de la nostra comarca pirinenca.

Apareix el cicle formatiu de grau mitj Gesti administrativa, de 1300 hores, de la famliadADMINISTRACI, en substituci del cicle formatiu de grau mitj Comer, de 1400 hores, de lafamlia de COMER I MRQUETING. Aquest cicle, conjuntament amb el ja existent dExplotaci desistemes informtics, de 2000 hores, de la famlia dINFORMTICA, conformen la nova propostaconjunta dorganitzaci singular, amb un total de 2880 hores, a realitzar en dos cursos escolars iun trimestre. LInstitut Joan Brudieu ha estat autoritzat a impartir conjuntament en tres anys elscicles formatius de grau mitj de Gesti administrativai dExplotaci de sistemes informtics,segons la Resoluci d1 de setembre de 2007.

Parallelament, tamb es proposa una organitzaci singular amb els altres dos cicles formatius degrau mitj existents: el cicle formatiu de grau mitj Cures auxiliars dinfermeria, de la famliaprofessional de SANITAT, de 1400 hores; i el cicle formatiu de grau mitj Atenci sociosanitria,de 2000 hores, de la famlia professional de SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT; amb untotal de 2600 hores, a realitzar en dos cursos escolars. LInstitut Joan Brudieu ha estat autoritzat aimpartir conjuntament en dos anys els cicles formatius de grau mitj de Cures auxiliarsdinfermeria i dAtenci sociosanitria, segons la Resoluci de 4 doctubre de 2007.

Aquest mateix curs escolar 2007-2008, lInstitut Joan Brudieu recupera de nou la impartici delscicles formatius de grau superior amb linici del cicle Administraci de sistemes informtics, de2000 hores, de la famlia professional dINFORMTICA.

Tamb en aquest curs escolar 2007-2008 sinicia el Curs de Preparaci a la Prova dAccs deCicle Formatiu de Grau Superior.

Al curs 2008-2009, loferta de cicles formatius de grau superior samplia amb linici del cicleEducaci infantil, de 2000 hores, de la famlia professional de SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LACOMUNITAT.

En el curs 2009-2010, en el marc del desplegament de la Llei Orgnica dEducaci de 3 de maigde 2006 (LOE), sinicia la implantaci progressiva de les noves titulacions de formaciprofessional. En el cas de lInstitut Joan Brudieu sinicia substituint el cicle formatiu de grau mitjExplotaci de sistemes informtics, de 2000 hores, de la famlia professional dINFORMTICA, perla nova titulaci Sistemes microinformtics i xarxes, de 2000 hores, de la nova famlia

professional dINFORMTICA I COMUNICACIONS. Amb aquest canvi es produeix una reorganitzaci dela proposta conjunta dorganitzaci singular existent, ara amb la nova titulaci LOE, amb un total


8/46





de 2874 hores. LInstitut Joan Brudieu ha estat autoritzat a impartir conjuntament en tres anys elsels cicles formatius de grau mitj de Gesti administrativa i de Sistemes microinformtics ixarxes, segons la Resoluci de 15 de maig de 2009.

I, en aquest mateix curs 2009-2010, tamb es produeix la substituci del cicle formatiu de grausuperior Educaci infantil, de 2000 hores, de la famlia professional de SERVEISSOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT, pel nou ttol, amb el mateix nom, Educaci infantil, de 2000hores, de la mateixa famlia professional.

Al curs 2010-11, toca el torn al cicle formatiu de grau mitj Gesti administrativa, de 14000hores, de la famlia professional dADMINISTRACI, per la nova titulaci, amb el mateix nom,Gesti administrativa, per ara de 2000 hores, de la famlia professional dADMINISTRACI IGESTI. Amb aquest canvi es produeix una nova reorganitzaci de la proposta conjuntadorganitzaci singular existent, ara amb les noves titulacions LOE, amb un total de 3140 hores.LINS Joan Brudieu ha estat autoritzat a impartir conjuntament en tres anys els els cicles formatiusde grau mitj de Gesti administrativa i de Sistemes microinformtics i xarxes, segons la

Resoluci d11 de maig de 2010.

I, en aquest mateix curs 2010-2011, tamb es produeix la substituci del cicle formatiu de grausuperior Administraci de sistemes informtics, de 2000 hores, de la famlia professional deINFORMTICA, pel nou ttol, Administraci de sistemes informtics en xarxa, de 2000 hores, de lafamlia professional dINFORMTICA I COMUNICACIONS.

CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJ (CFM) Sistemes microinformtics i xarxes LOE [famlia Informtica i comunicacions] i Gesti

administrativa - LOE [famlia Administraci i gesti] Cures auxiliars dinfermeria [famlia Sanitat] i Atenci sociosanitria [famlia Serveis

socioculturals i a la comunitat] CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR (CFS)

Administraci de sistemes informtics en xarxa [famlia Informtica i comunicacions] Educaci infantil [famlia Serveis socioculturals i a la comunitat]

PREPARACI PROVA DACCS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR Curs de 18 hores de la part comuna de la prova daccs

A partir del curs 2007-2008, sinicien, progressivament, els estudis de secundria i batxilleratdacord amb la Llei Orgnica dEducaci de 3 de maig de 2006 (LOE): S1 i S3 (2007-2008); S2,S4 i B1 (2008-2009); i B2 (2009-2010). La novetat radica en la transformaci de les quatremodalitats del batxillerat-LOGSE a tres modalitats: Humanitats i cincies socials, Cincies itecnologia, i Arts (via darts plstiques, imatge i disseny).

A partir del curs 2009-2010, amb laplicaci de la Llei Catalana dEducaci de 2009 (LEC) escanvia la nomenclatura de lInstitut: deixa de ser Institut dEducaci Secundria per passar anomenar-se Institut Joan Brudieu.

El curs 2009-2010, lInstitut obt la certificaci ISO 9001:2008 de gesti de la qualitat, atorgadaper lempresa certificadora Applus.


9/46





Plans destudis de lInstitut Joan Brudieu al llarg de la histria

En el transcrrer de tots aquests anys, des de 1933, a lInstitut shi han estudiat diferents plansdestudis:

Pla destudis de 13 de juliol de 1932 (de Fernando de los Ros) basat en el Pla destudis de7 dagost de 1931 (de Marcelino Domingo San Juan) que era un Pla dadaptaci per al curs1931-1932 que cobria el buit que deixava la derogaci del Pla destudis de 25 dagost de 1926(Pla Callejo) i que reestablia, amb adaptacions, el Pla destudis de 6 de setembre de 1903(del ministre Gabino Bugallal) que alhora era una modificaci del Pla destudis de 17 dagost de1901 (del Comte de Romanones).

Pla destudis de 29 dagost de 1934 (de Filiberto Villalobos Gonzlez). Pla destudis de 20 de setembre de 1938 (de Pedro Sinz Rodrguez), lligat amb la Llei de 20

de setembre de 1938 de Reforma de la segona ensenyana. Pla destudis de 12 de juny de 1953 (de Joaqun Ruiz-Jimnez y Corts) sota lempara de la

nova Llei de 26 de febrer de 1953 dOrdenaci de lEnsenyana Mitja. Pla destudis de 31 de maig de 1957 (de Jess Rubio y Garca-Mina), que corregeix i

complementa algunes de les idees i situacions plantejades en el de 1953. Pla destudis del batxillerat elemental de 31 de maig de 1967 (de Manuel Lora Tamayo) Pla destudis de 23 de gener de 1975 (Cruz Martnez Esteruelas) sota lempara de la nova

Llei General dEducaci i Finanament de la Reforma Educativa de 4 dagost de 1970 (delministre Jos Lus Villar Palas), amb el Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) i el CursdOrientaci Universitria (COU).

Plans destudis sota lempara de la nova Llei dOrdenaci General del Sistema Educatiu(LOGSE) de 3 doctubre de 1990 (del ministre Jos Antonio Maravall) amb els nous estudisdEnsenyament Secundari Obligatori (ESO), Batxillerat i Cicles Formatius. ESO: Decret 096/1992, de 28 dabril

Decret 223/1992, de 25 de setembreDecret 075/1996, de 5 de marDecret 127/2001, de 15 de maigDecret 179/2002, de 25 de juny

BTX: Decret 082/1995, de 5 de marDecret 127/2001, de 15 de maigDecret 182/2002, de 25 de juny

CFM: Decret 053/1996, de 6 de febrer ComerDecret 203/1997, de 30 de juliol Cures auxiliars dinfermeriaDecret 423/2004, de 2 de novembre Explotaci de sistemes informticsDecret 104/2005, de 31 de maig Atenci sociosanitriaDecret 057/1996, de 6 de febrer Gesti administrativa

CFS: Decret 175/1997, de 22 de juliol Administraci de sistemes informticsDecret 182/1998, de 8 de juliol Educaci infantil

Plans destudis sota lempara de la nova Llei Orgnica dEducaci (LOE) de 3 de maig de2006 (de la ministra Mara Jess San Segundo) amb els nous estudis dEnsenyamentSecundari Obligatori (ESO). ESO: Decret 143/2007, de 26 de juny BTX: Decret 142/2008, de 15 de juliol CFM: RD 1691/2007, de 14 de desembre Sistemes microinformtics i xarxes

RD 1631/2009, de 30 doctubre Gesti administrativa CFS: RD 1394/2007, de 29 doctubre Educaci infantil

RD 1629/2009, de 30 doctubre Administraci de sistemes informtics en xarxa


10/46





LInstitut Joan Brudieu, avui

LInstitut Joan Brudieu s linstitut pblic densenyament secundari de referncia de la comarca delAlt Urgell. Creat lany 1933, lInstitut t adscrits gaireb a totalitat de les escoles pbliques de la

comarca de lAlt Urgell, excepte les situades al sud de la comarca, i tamb t adscrites les escolesms orientals de la comarca de la Cerdanya. Concretament, lInstitut Joan Brudieu t una zonadescolaritzaci fora extensa i que es concreta en:

ESC Sant EsteveAls

ESC CastellciutatCastellciutat

ESC Els golsMontferrer

ESC Arnau Mirel Pla de Sant Tirs

ESC Portella BlancaLles de Cerdanya

ESC Pere SarretMartinet ESC RidolainaMontell ESC el PuigPrullans

ESC Sant ClimentColl de Narg

ESC Miret i SansOrgany

ESC de TuixnTuixn


11/46





ESC Mossn Albert Vivesla Seu dUrgell

ESC Pau Clarisla Seu dUrgell

Plantejament institucional

Projecte per a la Millora de la Qualitat dels Centres Educatius Pblics (PMQCE)

LInstitut Joan Brudieu participa en el Projecte per a la Millora de la Qualitat dels CentresEducatius Pblics (PMQCE).

Projecte de Qualitati Millora Contnua (PQiMC)

Projecte per a la Millorade la Qualitat dels centresEducatius Pblics (PMQCE) Projecte dAutonomia de Centres (PAC09)

El Departament d'Educaci, tenint en compte els objectius educatius plantejats per la UniEuropea per al 2010, el contingut del Pacte Nacional per a la Educaci, els objectius del Pla deGovern 2007-2010, el Programa de apoyo y refuerzo en educacin secundaria (PROA) i el pla decooperaci per al suport a la implantaci de la LOE, del Ministerio de Educacin, promou elProjecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics (PMQCE), pla de plans,que t com a finalitat incrementar els resultats educatius, millorar la cohesi social i prevenirl'abandonament prematur en els centres educatius pblics a travs de l'impuls de l'equitat,l'excellncia, l'autonomia, la millora de la qualitat i la inclusivitat.

El PMQCE es concreta en dues lnies d'actuaci: una primera de carcter general, a la qual poden acollir-se tots els centres educatius pblics, i una ms especfica, adreada als centres que imparteixen dues o ms famlies de formaci

professional o sn centres especfics de formaci professional, i que s'anomena Projecte de

qualitat i millora contnua (PQiMC).

Projecte dAutonomia de Centres

El projecte sha concretat en el Projecte d'autonomia de centres, amb format de pla estratgic ifins lactualitat el desenvolupen centres educatius pblics de diferents tipologies que formen partde diferents iniciatives segons l'any d'entrada en el projecte: PAC05, PAC06, PAC07, PAC08 iPAC09

El Departament d'Educaci, mitjanant els plans estratgics regulats pel Decret 132/2001, de 29de maig, promou l'autonomia pedaggica, d'organitzaci i de gesti per afavorir la millora contnua

en l'educaci pblica.


12/46





L'elaboraci i aplicaci dels plans estratgics corresponen al centre educatiu, i el seguiment,assessorament i la dotaci de recursos addicionals corresponen al Departament d'Educaci.Ambdues parts concreten el seu comproms en un acord a mig termini i fan un seguiment del'aplicaci del pla que inclou una rendici de comptes al final de cada curs.

LInstitut Joan Brudieu ha formalitzat documentalment amb el Departament d'Educaci, un plad'actuaci immediata per a la millora dels resultats educatius i la cohesi socialper al curs2009-2010 i un acord quadriennal d'aplicaci d'un pla estratgic per a la millora de la qualitat ila promoci de l'autonomia del centre educatiudurant els cursos 2010-2011, 2011-2012, 2012-2013 i 2013-2014, tot amb la finalitat de potenciar les iniciatives dels centres per millorar elsresultats educatius i la cohesi social.

Els Instituts amb estudis d'ensenyament secundari obligatori (ESO), hauran d'incorporar-hiiniciatives, dirigides a aquest nivell educatiu, d'acord amb les orientacions segents: Reforar les capacitats bsiques de l'alumnat que ha finalitzat l'educaci primria i ho necessiti

per seguir amb aprofitament l'educaci secundaria.

Reforar l'alumnat que promocioni dintre de l'ensenyament bsic sense haver superat totes lesrees o matries.

Implementar actuacions per reduir l'abandonament prematur a l'educaci secundriaobligatria.

Donar suport a actuacions en les rees i matries de l'ensenyament bsic amb menor xiteducatiu.

Diversificar el currculum i l'opcionalitat a l'educaci secundria.

Dentre les diferents propostes daccions, cal destacar:

Tallers dEstudi Assistit Tallers de Refor Escolar Taller de cant coral i orquestra

Projecte de Qualitat i Millora Contnua (PQiMC)

El Projecte de qualitat i millora contnua t com objectiu ajudar lInstitut a dissenyar, implantar imillorar contnuament el seu propi sistema de gesti de centre basat en els principis de la qualitatamb la finalitat daconseguir lexcellncia en els resultats i la confiana de lalumnat, les famlies iles empreses. LInstitut ha delaborar el seu propi programa dactuaci que, a travs del seu Pla demillora o Pla estratgic de centre, introdueixi la cultura de la millora contnua.

Mitjanant aquests sistemes de gesti es vol ajudar els centres a orientar les seves actuacions per

donar resposta a les necessitats formatives de lalumnat, les famlies, les empreses i lentornsocial, dacord amb els requeriments establerts; potenciar estratgies de desenvolupament iimplicaci de les persones que hi treballen; gestionar, de manera sistemtica i transparent, elsprocessos que shi desenvolupen; fomentar la cultura de la millora contnua, la innovaci ilintercanvi de bones prctiques amb altres centres; promoure el comproms collectiu i lacoherncia dobjectius en la definici i el desenvolupament dels valors, les poltiques i lesestratgies de centre; impulsar la definici i la gesti de nous mbits dautonomia que contribueixina la millora global del centre i, orientar el centre cap a la consecuci de resultats excellents enrelaci amb els seus objectius, centrats en la millora dels resultats educatius, de cohesi social ide millora de la confiana dels seus grups dinters.

El curs 2009-2010, lInstitut obt la certificaci ISO 9001:2008 de gesti de la qualitat, atorgada

per lempresa certificadora Applus.


13/46





Missi, Visi i Valors

MISSILInstitut Joan Brudieu s el centre educatiu pblic i aconfessional de referncia a lAlt Pirineu,arrelat i vinculat a lAlt Urgell, que sexigeix de proporcionar, amb un projecte educatiu propi, en els

nivells densenyament de lESO, del BTX i de la FP: una educaci de qualitat per tal de preparar l'alumnat per a lexercici de la ciutadania i per a la

participaci activa en la vida econmica, social i cultural, amb actitud crtica i responsable, totrespectant el pluralisme i els drets i llibertats fonamentals;

una educaci integral i completa en coneixements, destreses i valors; amb una gran flexibilitatper adequar-la a la diversitat daptituds, interessos, expectatives i necessitats del jovent;basada en la responsabilitat individual i en el mrit i esfor personal en un marc dequitat,dinclusi educativa i dinterculturalitat.

una orientaci personal, acadmica i professional de lalumnat tot collaborant amb la comunitateducativa en la satisfacci de les respectives aspiracions de formaci

LInstitut Joan Brudieu es proposa de garantir, amb lesfor compartit de les famlies i delprofessorat, en un entorn daprenentatge ric, motivador i exigent, una educaci que abraa elsconeixements i les competncies bsiques que sn necessaris en la societat actual

VISILInstitut Joan Brudieu vol continuar essent un centre de prestigi i referncia a lAlt Pirineu, queadequa loferta formativa a les necessitats de lentorn, i que continua vetllant per la millora de lacohesi social, donant resposta a la diversitat en un marc dinclusi educativa.

LInstitut Joan Brudieu vol ser un centre on es treballa per: Cercar estratgies que permetin millorar els resultats acadmics

Incorporar les tecnologies de la informaci i els mitjans de comunicaci audiovisual a la culturade treball quotidi


14/46





VISI Implicar tota la comunitat educativa per tal que participi activament en el centre i en el seu

model dorganitzaci Utilitzar la metodologia de la millora contnua per consolidar i millorar el funcionament del centre

VALORSLeducaci que sofereix a lInstitut Joan Brudieu es basa en els valors segents: Desenvolupament de la personalitat de lalumnat i de totes les seves capacitats, individuals i

socials, intellectuals, culturals i emocionals Preparaci per a lexercici de la ciutadania i per a la participaci activa en la vida econmica,

social i cultural, amb actitud crtica i responsable, tot respectant el pluralisme i els drets illibertats fonamentals

Coeducaci com a base per educar en la igualtat entre nois i noies Inclusi i normalitzaci de lalumnat en les activitats educatives del centre

Participaci dels membres de la comunitat educativa en el funcionament i/o gesti del centre Foment del respecte envers un mateix, els companys i companyes i lentorn, aix com tambladquisici dhbits saludables

Serveis que ofereix lInstitut

Amb la voluntat dapropar els serveis educatius a la Seu dUrgell, lInstitut Joan Brudieu ha anatintroduint serveis a la seva organitzaci per tal que el ciutad no shagi de desplaar a lhoradefectuar-los.

BatxilleratCicles FormatiusCurs de preparaci a les proves daccs

Centre de suportde lINS Obert de Catalunya

Curs de formaci a les proves daccsCFM Cures auxiliars dinfermeriaCFM Atenci sociosanitriaCFM Sistemes microinformtics en xarxaCFM Gesti administrativaCFS Educaci infantil

Centre Qualificat

CFS Administraci de sistemes informtics en xarxaProves daccs a CFM

Proves daccs a CFSInstitut formador del prcticum del mster en formaci del professorat

CISCO Networking Academy Program (CNAP)MICROSOFT IT Academy Program (nivell IT Pro)

Acreditacions oficials dempresespunteres en el mn informtic

LINUX


15/46





Projectes dinnovaci de lInstitut

Xarxa Europea dEscolesPromotores de Salut

Educaci per a la salutSalut i Escola Consulta JoveConvivncia i mediaci escolar Mediaci escolarEscoles verdesEducaci ambiental

ProgramesdInnovaciEducativa

eduCAT1x1

Xarxa Europea dEscoles Promotores de Salut

La Xarxa dEscoles promotores de Salut est formada per aquells centres que desenvolupenprojectes educatius a travs del Programa d'Educaci per a la Salut a l'Escola.

Les escoles promotores de salut tenen per finalitat el foment i l'adopci d'estils de vida sans en unambient favorable a la salut i, per al seu compliment, es comprometen a promoure un entorn fsic ipsicosocial saludable. Per tal d'assolir la citada finalitat s'ofereixen, tant a l'alumnat com alpersonal docent i no docent, diverses opcions realistes i, a la vegada, atractives, en matria desalut.

Educaci per a la Salut

El programa d'Educaci per a la Salut a l'Escola pretn vetllar per la incorporaci de l'educaciper a la salut, als centres educatius, des d'una perspectiva de prevenci de conductes de risc i

promoci de conductes saludables, en tots els seus aspectes (sexualitat i afectivitat, higienepersonal, hbits alimentaris, prevenci de drogodependncies), a fi que el conjunt de lacomunitat educativa desenvolupi bons hbits i assoleixi una actitud i un estil de vida de qualitat.

Salut i Escola (Departaments Salut i Educaci)

El programa Salut i escola t els segents objectius generals:

Millorar la salut dels adolescents a travs daccions als centres educatius de promoci de lasalut, prevenci de les situacions de risc i atenci preco als problemes de salut.

Potenciar la coordinaci dels centres docents, els serveis educatius i els serveis sanitaris en

accions de promoci i prevenci de la salut relacionats preferentment amb: la salut mental la salut afectivosexual el consum de drogues, alcohol i tabac els trastorns relacionats amb lalimentaci

Afavorir laccessibilitat de cara a la prevenci de situacions de risc i atenci preco alsproblemes de salut dels adolescents a latenci sanitria amb garanties de privacitat,confidencialitat i proximitat: Consulta Oberta

Convivncia i Mediaci Escolar

El programa de Convivncia i mediaci escolar t com a objectiu formar en la convivncia


16/46





fomentant les relacions positives i la resoluci pacfica de conflictes en el si de cada centre.Parteix del diagnstic previ de la prpia realitat escolar i planteja propostes d'actuaci basades enexperincies contrastades i bones prctiques de convivncia per tal de crear referents vlids per ales escoles.

Escoles Verdes

El programa Escoles Verdes queda incls dins el programa dEducaci ambiental. Des del curs2006-2007, lInstitut Joan Brudieu t el Distintiu dEscola Verda, amb una validesa de tres anys.En el curs 2009-2010 sha tornat a demanar la validesa, ara per tres anys ms.

Educaci Ambiental

El programa d'Educaci ambiental vol impulsar, en els centres educatius, projectes que motivin

la comunitat educativa envers el desenvolupament sostenible, que s el que satisf lesnecessitats del present sense posar en perill la capacitat de satisfer les necessitats degeneracions futures.

eduCAT2.0

Les tecnologies de la informaci i la comunicaci han recorregut un llarg cam per a fomentar lainnovaci en l'ensenyament i millorar els processos i els resultats de l'aprenentatge. El ProjecteeduCAT2.0, que a ms de noves dotacions a les aules (pissarres digitals interactives, msconnectivitat wi-fi) i la disponibilitat d'un ordinador porttil per cada alumne, comprn eldesplegament exploratori dels llibres de text en format digital. Aquesta actuaci vol ser unaaportaci ms destinada a l'adquisici i el desenvolupament de les competncies necessries enla societat del coneixement.

El Projecte eduCAT2.0 s una de les estratgies d'innovaci educativa ms importants delDepartament d'Educaci. L'objectiu s millorar els resultats educatius de l'alumnat a partir de l'sd'eines tecnolgiques a l'aula. L'eduCAT2.0 converteix els ordinadors porttils en una nova einade treball personal. A ms, dota les aules de pissarres digitals i accs a Internet. Tambcontribueix a la substituci progressiva dels llibres de text en paper pels llibres de text electrnics.

Pla Educatiu dEntorn: Pla Esport a lEscola

Pla Educatiu dEntorn Pla Esport a lEscola

Els Plans educatius dentorn sn una proposta educativa innovadora que vol donar resposta ales mltiples necessitats de la nostra societat. Sadrecen a tot lalumnat, i a tota la comunitateducativa, per amb una especial sensibilitat als sectors socials ms desafavorits. Des del curs2006-2007, el municipi de la Seu dUrgell ha signat un conveni de collaboraci amb elDepartament dEducaci per desenvolupar un Pla Educatiu dEntorn, amb el segents objectiusgenerals: Aconseguir lxit educatiu de tot lalumnat, en totes les seves dimensions: personal, social,

acadmica i laboral, per tal que tots els nois i noies desenvolupin una identitat personal, rica iequilibrada, adquireixin les competncies necessries per respondre de forma satisfactria als

reptes de la vida quotidiana i tinguin les habilitats socials i les actituds idnies per conviure a la


17/46





societat actual. Promoure la cohesi social a travs de leducaci intercultural, lequitat i el foment de ls de la

llengua catalana, per contribuir a crear un espai com de valors compartits per tota laciutadania que, des del respecte a la diversitat, afavoreixi la convivncia.

I els segents objectius especfics: Incrementar lxit escolar, reduint desigualtats entre collectius. Enfortir xarxes educatives. Enfortir la participaci en activitats de lleure, reduint desigualtats entre collectius. Enfortir els vincles entre les famlies, lescola i lentorn. Millorar la presncia i ls social de la llengua catalana.

Pla Esport a lEscola

Programa adreat principalment a incrementar la participaci dels infants i joves en activitats

fsiques i esportives en horari no lectiu en el propi centre educatiu i, alhora, emprar aquestesprctiques per a la difusi i educaci en valors i per a l'adquisici d'hbits saludables.

El Pla pretn posar a l'abast de tots els alumnes de secundria, amb una incidncia especial en elcollectiu de noies i en lalumnat nouvingut, la prctica d'activitats fsiques i esportives, i aprofitar elgran potencial d'aquestes activitats per contribuir a la formaci personal i cvica dels nostresinfants i joves, a travs de la funci integradora i de cohesi social de lesport escolar.

Des de 2006, est creada lAssociaci Esportiva Escolar IES Joan Brudieu, inscrita al Registredentitats esportives de la Generalitat amb el nmero 12646, i, des de maig de 2007, aquesta AEEforma part de lAgrupaci Esportiva dAssociacions dEsport Escolar de Catalunya (AEDAEEC).Est formada per professorat, alumnat i representants de lAssociaci de Pares (APA), t com aobjectiu bsic lorganitzaci de les activitats esportives extraescolars per a tot lalumnat delinstitut.

A lInstitut, la prctica esportiva extraescolar es concreta amb activitats com: Multiesport, Aerbic,Krate, Tennis, etc

A ms,

Esport a lesbarjo (campionats desports) Competicions de JEEC (dissabtes)

La inscripci per a aquestes activitats es realitza a lhora de fer la matrcula per al curs segent.


18/46





Altres

Projecte INS dAtencia la Prctica Esportiva

PiragismeEsqu de fons

Formaci per a ls didcticde les noves tecnologiesInstinetAtenci a la diversitat a lINS

Altres

Intercanvis internacionals

Projecte INS dAtenci a la Prctica Esportiva

Alumnat que fa esport als Centres de Tecnificaci Esportiva (Piragisme Esqu de fons)de lAlt Urgell.

LINS roman incls dins la Xarxa dinstituts de secundaria amb una especial atenci a la

prctica esportiva per tal de desenvolupar un programa dactuaci conjunta amb elsDepartaments dEducaci i la Secretaria General de lEsport que faciliti el pont de connexiescolaclub.

s didctic de les Noves Tecnologies

Formaci prctica de ls de les noves tecnologies del centre, des del centre, amb el maquinari i elprogramari especfic del centre. Es faran dos grups que suposaran dos cursos que simpartiran demanera simultnia.

InstiNet

Programa intern de lInstitut, molt lligat als objectius del programa dEscoles Verdes i aldEducaci ambiental, amb els segents objectius:

Impulsar la cultura de la netedat i lordre Respectar el mobiliari Controlar lestat de les aules i del mobiliari Manteniment i neteja de les zones exteriors, els patis Cercar la complicitat plausible dels delegats i delegadesIntercanvis internacionalsDes del curs 2005-2006, i fins a finals del curs 2007-2008, lInstitut ha participat en un Projecte

Comnius conjuntament amb linstitut Christelijke Scholengemeenschap ComeniusCollege de Capelle aan den Ijssel a Holanda, a pocs quilmetres de Rotterdam; i linstitutDozsa Gyorgy Gazdasdgi Muszaki Szakkozepiskola es Szakiskola de Kalocsa, situada a lameitat sud dHongria, amb el projecte com, EUCIFF, que vol dir European Investigation Forthe Future, amb la finalitat de conixer i donar a conixer la realitat de tres regions petiteseuropees mitjanant l'estudi de temes tan diversos com la cultura, l'esport, la religi, l'oci, lagastronomia, etc.

Des del curs 2008-2009, lInstitut participa en un Projecte de collaboraci amb linstitutChristelijke Scholengemeenschap Comenius College de Capelle aan den Ijssel aHolanda, a pocs quilmetres de Rotterdam. El projecte, que es desenvolupa durant dos anysacadmics, t lobjectiu de conixer les diferents realitats europees a lalumnat participant. Elprojecte de lalumnat de lIES Joan Brudieu es vertebra al voltant de lestudi de lobra El diari,


19/46





dAnna Franck, mentre que el de lalumnat dHolanda es vertebra al voltant de lobra Lombra delvent, de Carlos Ruz Zafn.

A partir del curs 2010-2011, lInstitut ha demanat reiniciar un nou projecte Comenius bilateral, tot i

que a hores dara la petici es troba en reserva.


20/46





Estructura organitzativa

Organigrama


21/46





Fluxos dinformaci

LInstitut, com a comunitat viva que s, ha de disposar dun sistema de comunicaci i departicipaci senzill, rpid i transparent.

Circuit 1

REUNI DELEQUIP DIRECTIU: Divendres, 2 hores setmanals (1a i 2a hora)

[Director, Cap dEstudis, Cap dEstudis de CF, Cap dEstudis adjunt, Coordinador Pedaggic, Secretria]

REUNI DELSCAPS DE DEPARTAMENT: Dimarts, 1 hora quinzenal (1a hora)

[Director, Cap dEstudis, Coordinador Pedaggic, Caps de Departament, Cap de Seminari dOrientaci i Diversitat]

REUNI DELS

DEPARTAMENTS: Dimecres, 1 hora. (5a hora)

Circuit 2

REUNI DELEQUIP DIRECTIU: Divendres, 2 hores setmanals (1a i 2a hora)

[Director, Cap dEstudis, Cap dEstudis de CF, Cap dEstudis adjunt, Coordinador Pedaggic, Secretria]

REUNI DELSCOORDINADORS: Dimarts, 1 hora setmanal (3a hora)Preparar la reuni de tutors i equips docents

[Director, Cap dEstudis, Cap dEstudis de CF, Cap dEstudis adjunt, Coordinador Pedaggic, Coordinadora ESO,Coordinadora BTX, Coordinador CF, Coordinadora Activitats i Serveis escolars]

REUNI DETUTORS: S1/S2: Dimecres, 1 hora setmanal (2a hora)

[Coordinadora ESO, Tutors de S1 i S2, Tutor dAcollida]

S2/S3: Dimecres, 1 hora setmanal (3a hora)[Cap dEstudis adjunt, Tutors de S3 i S4, Tutor dAcollida]

B1/B2: Dimecres, 1 hora setmanal (4a hora)[Coordinadora BTX, Tutors de B1 i B2]

CF: Dimecres, 1 hora setmanal (4a hora)[Cap dEstudis de CF, Coordinador de CF, Tutors dels CFMs]

Preparaci de la tutoria

TUTORIES: Tots els cursos, a excepci dels de CFM

REUNI DELSEQUIPS DOCENTS: Dimecres, 1 hora, amb planificaci prpia. (6a hora) Seguiment individual de lalumnat del curs Valoraci de la marxa dels grups Preparaci dactivitats conjuntes

Circuit 3

REUNIONS OBERTES i/o DE FORMACI:Dimecres, 1 o 2 hores, alternant amb les reunions dEquips Docents i fins i tot amb les de

Departament, amb calendari propi. (5a i/o 6a hora)Almenys, una per trimestre.


22/46





Preparaci i discussi de propostes per a les reunions de lEquip Directiu.Formaci del profesorat dins lhorari de permanncia

Altres reunions

REUNI DELA DIVERSITAT: Dimecres, 1 hora setmanal (1a hora)

[Cap dEstudis, Cap dEstudis de CF, Cap dEstudis adjunt, Coordinador Pedaggic, Cap de Seminari dOrientaci iDiversitat, Coordinadora LIC, Tutor dAcollida, Professional de lEAP]

REUNI DENOVES TECNOLOGIES: Dijous, 1 hora, almenys, mensual (2a hora)

[Director, Coordinador dInformtica, Sots coordinador dInformtica, Responsables daules informtiques]

REUNI DEMANTENIMENT - INSTINET: Dijous, 1 hora, almenys, mensual (4a hora)

[Secretria, Coordinadora Prevenci de Riscos laborals, Consergeria]

REUNIDESCOLA VERDA: Dijous, 1 hora setmanal (3a hora)

[Cap dEstudis de CF, Secretria, Responsables dEscola Verda]

REUNI DELA QUALITAT: Dimarts, 1 hora quinzenal (1a hora)

[Director, Cap dEstudis, Coordinador Pedaggic, Coordinadora Qualitat, 2 membres de la Comissi de Qualitat]


23/46





Gesti de la diversitat i la convivncia

Atenci a la diversitat


24/46





Atenci a la Diversitat a lINS

Sempre que hi hagi disponibilitat de recursos humans, de cada dos grups classe es fan tresgrups destudi, dos grups 1 i un grup 3.

Grup 1: Alumnes que poden seguir el curs amb normalitat i que no requereixenadaptacions curriculars. Grup 3: Alumnes que requereixen adaptacions curriculars, especialment a les rees

instrumentals. Fem futur: alumnes de 4t dESO amb caracterstiques semblants a les de laula oberta i amb

16 anys complerts (o que els facin abans de lu de gener del curs escolar vigent). A partir delsegon trimestre els alumnes fan prctiques en empreses a les tardes per tal de facilitar la sevaincorporaci al mn del treball.

Aula oberta AOBAula dacollida ACO

Unitat de suport a leducaci especial USEEUnitat dEscolaritzaci Compartida UEC

LInstitut Joan Brudieu de la Seu dUrgell ha estat acreditat pel Ministeri dEducaci, PolticaSocial i Esport amb el tercer guard dels premis de carcter estatal per a lany 2008 per al centresdocents que desenvolupen accions dirigides a lalumnat que presenta necessitats educativesespecials, segons surt publicat al BOE de l1 de gener de 2009 (Ordre ESD/3836/2008, de 4 dedesembre). A ms de lacreditaci, la dotaci econmica del premi que ha rebut lInstitut JoanBrudieu ha estat de 18.000 euros.

Els premis reconeixen la qualitat del treball de lInstitut que, en aplicaci de les accions destinadesa latenci de lalumnat que presenta necessitats educatives especials, evidencia bons resultats iaconsegueix, mitjanant la millora contnua dels seus processos, facilitar una educaci de qualitatper a tots i entre tots.


25/46





Aula Oberta

Des de lAula Oberta satn principalment dues tipologies dalumnat: Alumnes amb un retard important en el seu procs densenyament-aprenentatge. La

majoria sn alumnes amb les capacitats bsiques de Primria no assolides, per tamb hitrobem alumnes que a mesura que avana lescolaritat es van perdent cada cop ms.Mnimament assoleixen els objectius de Primria, per la manca de motivaci vers elsaprenentatges acadmics implica una desviaci progressiva de lassoliment de lescompetncies bsiques i dels objectius finals detapa.

Alumnes conductuals. El seu comportament impedeix el normal funcionament de lamajoria de les classes. Conductes molt disruptives; o b alumnes que el seu comportamentdistorsiona el desenvolupament dalgunes classes. (Influeixen diverses variables:agrupaci concreta dels alumnes, rea, professor/a,...)

Unitat de Suport a lEducaci Especial (USEE)

Des de la USEE satn lalumnat amb necessitats educatives especials ms greus i quepresenta uns nivells equivalents als primers cursos de letapa inicial de primria.

Unitat dEscolaritzaci Compartida (UEC)

A la UEC, sn tractats alumnat amb les segents caracterstiques generals: Dificultats daprenentatge. Problemes de motivaci i rebuig a la instituci escolar. Alumnes dincorporaci tardana. Dificultats dadaptaci al sistema establert densenyament dins la ESO. Absentisme. Manca dautoestima. Manca de relaci interpersonal. Nivell baix de socialitzaci. Dificultat de cooperar amb companys i monitors.

Aula dAcollida

Espai que intenta daconseguir que l'alumnat nouvingut s'integri de forma rpida al grup classe ial centre, adquireixi la comprensi bsica de la llengua catalana i de les competncies

bsiques que els han de permetre accedir al mn laboral, als programes de transici al treball ob continuar en l'ensenyament reglat.


26/46





Pla de Convivncia i Mediaci

A lInstitut hem elaborat un Pla de Convivncia, que encara est en fase desborrany, quepromou la mediaci en la resoluci de conflictes.


27/46





mbit curricular

LInstitut, des de totes les praxis que genera, malda per promoure la innovaci pedaggica i per

incorporar nous enfocaments que, duna manera o daltra, permetin millorar els processosdensenyament i daprenentatge. En aquest sentit shan incorporat materials didctics innovadors imotivadors: els ordinadors porttils (projecte eduCAT1x1), les aules multimdia...

Cada departament, seguint les indicacions de la direcci i a partir dels currcula oficials, en laprogramaci anual de la matria, incorpora, duna banda, la concreci de les competnciesbsiques que shan dassolir i, daltra banda, selecciona els continguts que shan dexplanar. Desdels departaments didctics satenen les demandes de la comissi pedaggica i de la comissi dela diversitat i sintrodueixen i es dissenyen les adaptacions curriculars necessries perqulalumnat pugui atnyer la titulaci corresponent.

Quant a les dinmiques que es generen a laula, abracen diferents metodologies per tal de

consolidar en lalumnat el raonament lgic, el pensament crtic, la creativitat i la correcci enlexpressi oral i escrita. El professorat anima lalumnat, mitjanant reforos positius, a treballarconstantment i correcta. Es tracta de contaminar el virus de la curiositat; el qual abocar lalumnata continuar estudiant no noms ensenyaments postobligatoris sin que tamb ensenyamentssuperiors.

Al llarg dels anys, la collaboraci de lInstitut amb les Universitats ha estat, podrem dir,permanent:a) hem rebut sempre llicenciats que cursaven el CAP;b) hem collaborat amb lICE;c) el nostre professorat ha format part dels tribunals de les PAU;d) hem ajudat a doctorands o grups de treball a poder desplegar les seves recerques...

Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat s contnua. Aix doncs, quan es detectaque lalumnat no progressa adequadament, el centre, en qualsevol moment del curs, estableix lesmesures pertinents de refor educatiu i la realitzaci dactivitats de recuperaci. Lavaluaci delsprocessos daprenentatge de lalumnat es du a terme en relaci amb els criteris davaluaci decada matria i lassoliment global de les competncies bsiques. El professorat t en compte queels objectius de cada matria es poden assolir mitjanant diferents tipus de continguts.


28/46





Orientaci i tutoria

El centre disposa d'un Pla dacci tutorial i un Pla d'orientaci acadmica i professional,

valorat i posat en prctica, que s'avalua i s'actualitza peridicament.

Reglament de rgim interior: funcions de la tutoria de grup i de la tutoria personal

ARTICLE 41.LACCI TUTORIAL

1. Lacci tutorial s el conjunt daccions educatives (activitats dacollida, dorientaci personal,acadmica i professional) que contribueixen a desenvolupar i potenciar competncies bsiques /professionals / clau de lalumnat, a orientar-lo per tal daconseguir la seva maduraci i autonomia ia ajudar-lo a prendre decisions coherents i responsables.

2. La tutoria i lorientaci de lalumnat forma part de la funci docent. Tot el professorat que formapart del Claustre de lInstitut pot exercir les funcions de professor/a tutor/a de grup i/o les funcionsde professor/a tutor/a personal, quan correspongui.

ARTICLE 42.EL PROFESSORAT TUTOR DE GRUP

1. Cada unitat o grup dalumnes t una persona professora tutora de grup, amb les funcionssegents:

a) Tenir coneixements del procs daprenentatge i devoluci personal de lalumnat i vetllar pelprogressiu assoliment de les competncies bsiques / professionals / clau.

b) Coordinar amb la persona professora tutora de laula dacollida lacci tutorial de lalumnatnouvingut que assisteixi durant una part del seu horari a laula dacollida.c) Responsabilitzar-se de lavaluaci del seu grup dalumnes en les sessions davaluaci i

redactar-ne lacta, que reculli els acords presos i les propostes. Aix mateix elaborar, de formacoordinada amb la resta de tutors del seu nivell, lacta de les reunions dEquip Docent i arxivar-les en el sistema informtic.

d) Informar i comentar amb el grup classe els resultats i acords de les sessions davaluaci i deles reunions de lequip docent.

e) Tenir cura, juntament amb el secretari o la secretria, quan correspongui, de vetllar perlelaboraci dels documents acreditatius dels resultats de lavaluaci i de la comunicacidaquests als pares o representants legals de lalumnat.

f) Coordinar-se amb el professorat tutor personal per portar a terme les tasques dinformaci i

dorientaci acadmica, laboral i professional de lalumnat.g) Informar a lalumnat sobre el funcionament del centre i vetllar pel bon funcionament del grupdacord amb les normes del reglament de rgim intern del centre (RRI), i per la convivncia delgrup dalumnes fomentant la seva participaci en les activitats de lInstitut.

h) Informar i fer denlla, si sescau, per la realitzaci dactivitats complementries i/oextraescolars.

i) Coordinar-se amb les altres persones professores tutores de grup del mateix nivell per tal degarantir la coherncia del desenvolupament de la tutoria i fer el seguiment i lavaluaci de lesactivitats que es duen a terme.

j) Coordinar-se amb el tutor/a personal per canalitzar les demandes de seguimentpsicopedaggic de lalumnat que ho necessiti.

k) Vetllar pel control dassistncia dels alumnes del grup, segons normativa del RRI .

l) Mantenir i actualitzar larxiu personal de lalumnat de la tutoria, conjuntament amb el tutor/apersonal.


29/46





m) Aquelles altres que li encomani el director o directora o li atribueixi el Departament dEducaci.

2. El cap o la cap destudis adjunt coordina lexercici de les funcions del professorat tutor de grup iprograma laplicaci del pla dacci tutorial de lalumnat de lInstitut dacord amb el projecte

educatiu, conjuntament amb els coordinadors o coordinadores dESO, BTX i CF. En detall, el capo la cap destudis adjunt es concentra en els cursos de S1 i S2; el coordinador o coordinadoradESO, a S3 i S4; el coordinador o coordinadora de BTX, a B1 i B2; i el coordinador ocoordinadora de CF, a tots els cursos de CFM i CFS.

3. El professorat tutor de grup es nomena de la segent manera:

a) El professorat tutor de grup s nomenat pel director o directora de lInstitut, escoltat eldepartament al qual se li ha assignat una determinada crrega horria, entre les hores de lesmatries / crdits / mduls, les hores dels diferents crrecs, etc.

b) Intentar que els crrecs de tutories de grup siguin assumits per professorat amb destinacidefinitiva a lInstitut, amb ms dun any dantiguitat.

c) Intentar que els crrecs de tutories de grup no recaiguin en professorat substitut.d) En cap cas dos crrecs de tutoria poden ser assumits per dues mitges dedicacions que

equivalen a una nica persona i a una nica plaa.e) Del nomenament o cessament, segons correspongui, del professorat tutor de grup, el director o

directora en dna compte al Consell Escolar de lInstitut.

ARTICLE 43.EL PROFESSORAT TUTOR PERSONAL

1. Per tal de millorar lacci tutorial de tot lalumnat del centre, simplementa la figura del tutor/apersonal, que complementa i refora la tasca del tutor/a de grup.

2. La figura del professor/a tutor personal aconsegueix una implicaci ms directa de tot elprofessorat en l'educaci dels estudiants i ofereix una millor qualitat de servei a les famlies. Endefinitiva, aquest recurs serveix per optimitzar la tasca del professorat tutor de grup i, per extensi,de tot el professorat. Cada tutor/a personal vetlla pel rendiment acadmic, actitud, comportament iassistncia dun grup dalumnes.

3. Aquest professorat tutor personal disposar duna hora no lectiva setmanal (lhora de Visita ales famlies) per desenvolupar, especficament, les funcions segents:

a) Fer el seguiment del procs daprenentatge de l'alumnat assignat i lanlisi de la seva evoluci .b) Fer el seguiment del comportament i la disciplina de l'alumnat assignat.c) Dur a terme les tasques dinformaci i dorientaci acadmica, laboral i professional de

lalumnat assignat, conjuntament amb el tutor/a de grup.d) Fer de pont amb les famlies respectives: caldr entrevistar-se amb els pares i mares orepresentants legals, com a mnim, una vegada desprs de la primera avaluaci, i sempre quesigui convenient a demanda de les famlies o d'ell/a mateix/a.

e) Mantenir i actualitzar larxiu personal de lalumnat de la tutoria, conjuntament amb el tutor/a degrup.

f) Reunir-se peridicament amb lalumnat assignat sempre que ho cregui convenient.g) Ser el responsable del seguiment puntual de lalumnat assignat en cas d'absentisme reiterat.h) Comunicar les acumulacions de faltes de disciplina als pares i les sancions adoptades.i) Canalitzar les demandes de seguiment psicopedaggic de lalumnat que ho necessiti,

coordinant-se amb el tutor/a de grup, i coordinar-se amb la resta de professorat de lequipdocent quan sigui necessari.

j) Assistir a les reunions generals amb els pares i mares o representants legals.


30/46





k) En definitiva, sentir-se el professor/a responsable del seguiment individual de lalumnatassignat sempre que es parli d'ell.

4. El professorat tutor personal es nomena de la segent manera:

a) A lESO, es nomenar, de mitjana, un professorat tutor personal per cada 10 alumnes.b) Al BTX i al CF, es nomenar, almenys, un professorat tutor personal per cada grup, tot abaixant

la rtio sempre que hi hagi professorat disponible.c) El director o directora i el cap o la cap destudis no poden ser nomenats professorat tutor

personal.d) Tot el professorat tutor personal ser nomenat una vegada shagi fet tota la distribuci horria

entre el professorat, no ms tard del 20 de setembre, procurant que tingui la mxima crregalectiva amb aquest alumnat.


31/46





Famlia i Entorn

Aspectes concrets

El centre mant relacions de manera habitual amb altres agents de l'educaci formal i no formalde la zona i s'implica en projectes de territori. Concretament, amb el Collegi La Salle, laltre escolade la Seu que fa ESO. Tamb t contactes peridics amb les escoles de primria de tota la sevarea dexpansi, sobretot amb les escoles del municipi de la Seu dUrgell: Escola Albert Vives,Escola Pau Claris i Escola de Castellciutat. A la Seu dUrgell, a ms, lInstitut participa activamentdel Pla Educatiu dEntorn de la poblaci.

El centre recull les necessitats i les expectatives de les famlies pel que fa a l'educaci del seu fill ofilla. A lInstitut hi ha la voluntat de mantenir a tothora les famlies informades de tots els processosorganitzatius i acadmics que sorganitzen a lentorn de lInstitut.

Existeix una participaci positiva i de confiana per part de les famlies i l'entorn, pel que fa a latasca educativa del centre, de manera que la imatge del centre en el territori s una imatge dequalitat.


32/46





II- COMPETNCIES DELS DOCENTS

Competncies personals i professionals dels docents

I. Les competncies personals

L'aprenentatge es vehicula per mitj de la relaci entre el professor/a, l'alumne/a i el grup, i tambde la relaci amb la resta de mestres del claustre i de tota la comunitat educativa. Sabem queaquesta relaci t sempre una dimensi afectiva i emocional que provoca complicitat,convenciment i punts de contacte estimulants, per tamb pot produir resistncies, desinters,oposici. Per aix, es fa necessari atendre el desenvolupament de la persona com a base de laformaci, per a l'equilibri i maduresa individual i per a l'harmonitzaci de la vida social.

El fet d'adquirir competncies personals comporta aprendre a mobilitzar coneixements, capacitats,

habilitats i activitats que han de permetre resoldre amb eficincia les tasques quotidianes i afrontarnous reptes amb illusi, eficcia i responsabilitat des de l'autoconeixement, l'autoestima i elcreixement personal.

Les competncies personals bsiques per ensenyar sn intrapersonals i interpersonals. Lesintrapersonals sn adreades a la conducci de la prpia vida. Aquestes competncies comportenla vivncia de les emocions prpies, el coneixement de les causes i situacions que les produeixeni la regulaci emocional per orientar-les cap a les necessitats i expectatives del subjecte. Van del'autoconeixement a l'autoestima.

1. Autoregular- se com a persona, en equilibri amb si mateix i en les relacions interpersonals,integrant les accions de pensar, sentir i fer.

2. Establir relacions positives amb els altres i facilitar la cooperaci.

II. Les competncies professionals

En les competncies professionals es contemplen les ms relacionades en l'acci educativad'ensenyar i aprendre cincia i en la manera de gestionar la vida del centre. Qu i com ensenya elmestre / professor? Qu i com aprn l'alumne? Com s'organitza i gestiona un centre? Com esrelaciona amb l'entorn familiar i social?

3. Conixer i comprendre els continguts de la disciplina, per poder seleccionar aquells quel'alumnat ha d'aprendre.

4. Ensenyar a parlar per aprendre: a comunicar oralment, per escrit i audiovisualment perconstruir coneixements en tots els mbits del saber.

5. Comprendre la comunicaci audiovisual i saber-la utilitzar.6. Construir i planificar dispositius d'aprenentatge i seqncies didctiques.7. Implicar l'alumnat en el seu aprenentatge i en el propi treball. Potenciar el treball cooperatiu.8. Utilitzar les tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement.9. Gestionar la diversitat i la progressi dels aprenentatges.10. Treballar en equip. Participar en la gesti del centre.11. Informar i Implicar les famlies en la tasca educativa dels seus fills.12. Organitzar la prpia formaci permanent.13. Conixer les metodologies especfiques adequades als ensenyaments de rgim especial de

carcter professionalitzador.


33/46





Objectius en relaci amb la formaci inicial de lalumnat en prctiques per afavorirladquisici de les competncies docents

LInstitut Joan Brudieu, facilitador de ladquisici de les competncies professionals als estudiants

en prctiques del Mster de professorat, estableix els segents objectius en relaci amb laformaci inicial de lalumnat en prctiques per afavorir ladquisici de les competncies docents.

Conixer i comprendre els continguts de la matria.

Aquesta competncia implica: Saber que els coneixements i les habilitats es construeixen de manera diversa i complexa, la qual cosa

comporta que el professorat ha de tenir un gran domini conceptual de la disciplina i ser un bon comunicadorsobre el que pretn aconseguir en els aprenentatges dels seus alumnes.

Saber relacionar els conceptes i les competncies amb situacions i amb objectius d'aprenentatge per taldaconseguir aprenentatges estructurats i slids.

Saber analitzar de manera reflexiva i crtica les situacions d'aprenentatge i les activitats.

Utilitzar les tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement.

Aquesta competncia implica: Conixer la utilitzaci educativa i formativa de les tecnologies de la informaci. Saber que formar en tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement s formar l'opini, el sentit crtic, el

pensament hipottic i deductiu. Saber que les TIC sn un bon instrument per a la recerca i captaci de la informaci, per adquirir criteris de

selecci i per utilitzar programes i recursos que permeten aprendre. Saber utilitzar estratgies prpies de l'aprenentatge, treball en xarxa, treball telemtic...

Gestionar la diversitat i la progressi dels aprenentatges.

Aquesta competncia implica: Saber que tot el que es pretn ensenyar s'ha de plantejar estratgicament, des d'una perspectiva de llarg

recorregut, en qu cada situaci, acci i/o activitat es decideix en funci de la progressi esperada en elsaprenentatges de cadasc.

Saber observar, valorar i avaluar l'alumnat en situacions i condicions d'aprenentatge, d'acord amb les finalitats iobjectius plantejats i des d'un enfocament formatiu i qualitatiu.

Saber avaluar i regular les competncies bsiques, i saber prendre les mesures correctores necessries ipossibles per progressar i aconseguir els objectius previstos.

Saber organitzar el treball escolar de manera diferenciada perqu tot lalumnat, des de la seva prpia diversitat,pugui aprendre i progressar.

Saber desenvolupar la cooperaci i la collaboraci entre lalumnat perqu l'ensenyament mutu entre lalumnatss una bona estratgia per impulsar i regular els aprenentatges.

Treballar en equip. Participar en la gesti del centre.Aquesta competncia implica:

Saber interrelacionar-se amb els altres docents, amb les famlies i amb els serveis educatius i socials del'entorn. La cooperaci professional s imprescindible per construir un model educatiu collaboratiu, compartit isolidari.

Saber que la coherncia educativa de lInstitut, i tamb el nivell d'xit escolar de l'alumnat, est condicionadapel fet de saber gestionar adequadament el treball en equip.

Cal saber escoltar, saber comunicar i estar disposat a compartir i ajudar. Cal saber compartir mbits de transversalitat. I saber acceptar compromisos de collaboraci en la gesti i

organitzaci del centre. Saber valorar la importncia de la vida social del centre i saber potenciar espais de convivncia, de participaci

dels alumnes i de les famlies, d'implicaci en les decisions que es prenen i d'impulsar el sentit de pertinena alcentre.


34/46





III- ASPECTES ORGANITZATIUS DE LINSTITUT EN RELACI AMB ELPRCTICUM

Aspectes generals

El centre en la concreci del seu pla de treball amb la universitat ha de preveure tres formesd'intervenci:a) Prctiques d'observaci: t per finalitat fer l'anlisi global al centre, el seu model de prctica

educativa i de gesti i la seva relaci amb l'entorn, aix com establir un primer contacte ambl'aula.

b) Prctiques d'intervenci acompanyada: t per finalitat dur a terme intervencions puntuals al'aula amb el suport i la supervisi del tutor/a del centre i el seguiment i reflexi del tutor/a delgrau o del mster i disseny de la unitat de programaci, que aplicar ms endavant, amb elsuport dels/les dos/dues tutors/es.

c) Prctiques d'intervenci autnoma: t per finalitat l'execuci de la seva unitat deprogramaci el seguiment i l'avaluaci i l'actuaci com a professor/a responsable del grupclasse, prenent les decisions que correspongui per gestionar l'aula i, en el cas de formaciprofessional, fer el seguiment de la formaci en centres de treball.

Funcions dels agents implicats en les diferents fases del prcticum en el centre

Fases Lalumnatdel prcticum

El/la coordinador/a El/la tutor/adel centre

El /la tutor/ade la universitat

Prctiquesdobserv

aci

Establir un primercontacte amb laula.

Fer lanlisi global

del centre. Conixer el seumodel de prcticaeducativa i degesti

Valorar la sevarelaci amb lentorn

Assistir a lesreunions del centre

Presentar els espais delcentre.

Presentar el model

organitzatiu Facilitar els documents:Horaris, calendaris dereunions, PEC, PAT

Presentar lalumnat als/lestutors/es

Recull de dades delalumnat del prcticum.

Presentar el grup classe ifacilitar la seva entrada.

Informar del dia a dia de

lalumnat en el centre:patis, menjadors, tallers,agrupaments,adaptacions

Presentar les persones,les tasques i el calendaride reunions de lequipdocent i el departament.

Justificar les decisionsque es prenen a laula.

Explicitar els objectiusdel prcticum ivisualitzar els aspectes

competencials i decontingut que estreballen.

Fer visible la funcidels/les tutors/es delprcticum en laformaci inicial.

Collaborar amb elprofessorat del centreen lorganitzaci delprcticum


35/46





Fases Lalumnatdel prcticum El/la coordinador/aEl/la tutor/adel centre

El /la tutor/ade la universitat

Prctiques

dintervenciacompanyada

Intervenirpuntualment alaula amb la

supervisi del/latutor/a i elseguiment i reflexidel/la tutor/a delmster.

Dissenyar la unitatde programaci,amb el suportdels/les dos/duestutors/es.

Participar en lesactivitats del centre(sortides, visites,tallers...)

Facilitar espais i tempsper a poder analitzarsituacions daprenentatge,

i de gesti daula i decentre. Seguiment del prcticum

Acordar intervencionspuntuals de lalumnat delprcticum i reflexionar al

respecte. Justificar les decisions

que es prenen a laula. Facilitar els criteris per a

la selecci de continguts ila proposta de materialsper realitzar les activitats ilavaluaci

Motivar a lalumnat enprctiques per treballar enequip entre el/la tutor/adel centre, el/la tutor/a dela universitat i elprofessorat del centre.

Implicar lestudiant enprctiques en el procsdavaluaci.

Aplicar la formacididctica i pedaggicaen el disseny de les

unitats de programaci Facilitar la recerca de

materials idonis pertreballar a laula

Facilitar la preparacide les unitats deprogramaci encollaboraci ambels/les tutors/es delcentre.

Proposar espais dediscussi i debat sobreel que es pretn queaprengui lalumnat del

centre., (competncies,continguts, activitats )i concretar els criterisdavaluaci.

Impulsar activitats iprojectes de treball enel que hi hagin departicipar i/o collaborarel professorat delcentre i el de launiversitat.

Prctiquesdintervenciautnoma

Executar la unitatde programacidissenyada

Fer-ne el seguimenti lavaluaci

Actuar com aprofessor/aresponsable delgrup classe,prenent lesdecisions quecorrespongui pergestionar laula

Participar en lesreunions del centre.

Reflexi compartida(tutoria i grup )

Facilitar que lestudiant enprctiques , el/la tutor/adel centre i el/la tutor/a dela universitat, tinguin espaii temps per valorarlactivitat de laula ianalitzar quins aspectespodrien millorar i com hofarien.

Reflexionar conjuntamenti valorar laplicaci de launitat de programaci quelestudiant del prcticumha desenvolupat a classe.el contingut, les activitats,la gesti del grup classe,la participaci delalumnat i lavaluaci.

Supervisar el disseny iaplicaci de la unitat deprogramaci

Reflexionar al voltantde les intervencions delalumnat de prctiques

Acompanyar-los enlelaboraci de lamemria.

Finaldelprcticum

Elaborar una

memria resum delperode deprctiques i de laseva intervenci alaula.

Autoavaluacireflexionada i

justificada Valorar del perode

de prctiques iproposar aspectesde millora.

Avaluar el pla de treball Revisar els acords amb launiversitat per al proper

curs si sescau Valorar del perode de

prctiques i proposaraspectes de millora

Memria del curs

Avaluar la gesti del grup

del prcticum Avaluar el prcticum en el

centre Avaluar el model

dorganitzaci Valorar del perode de

prctiques i proposaraspectes de millora

Compartir lavaluaci

de lalumnat deprctiques amb el/latutor/a del centre.

Compartir lavaluacidel Pla de treball ambel/la tutor/a i el/lacoordinador/a delcentre

Valorar el perode deprctiques i proposaraspectes de millora


36/46





Organitzaci del prcticum

A lInstitut Joan Brudieu, es prioritzaran les prctiques a l'ESO.

En el cas de les prctiques del professorat de les especialitats de psicologia i pedagogia,s'inclouran tasques especfiques d'orientaci, assessorament i atenci a la diversitat que snprpies d'aquests especialitats, tal com estan regulades.

Coordinador/a de lInstitut: Xavier Falc i Gres

Tutors/es dalumnat en prctiques del Mster a lInstitut: De cada especialitat que esnecessiti, lInstitut cercar la disponibilitat adient dentre el professorat adscrit al departament i/oseminari didctic corresponent. A cada tutot/ra de prctiques es recomanable que se li assignin, sisescau, de tres a cinc alumnes de prctiques per tutor/a per facilitar l'observaci, el dileg i eltreball en equip entre ells i el tutor/a del centre, aix com facilitar el treball cooperatiu a l'aula .

Concreci dels horaris de lalumnat

El marc horari de lalumnat de prctiques garantir la seva participaci en la vida del centre,reunions de departament, equips docents, claustres i reunions amb les famlies; aix com ensessions de treball peridiques amb el tutor/a de la universitat i el tutor/a del centre per garantir elseguiment i avaluaci del prcticum, per a la reflexi de la teoria en la prctica i per dissenyar iexecutar conjuntament el projecte plantejat.

HORARI MARC

ESO BTX-CF1a 09:00 a 09:55 1a 09:00 a 09:552a 09:55 a 10:50 2a 09:55 a 10:50

Esb. 10:50 a 11.15 3a 10:50 a 11.453a. 11:15 a 12:10 Esb. 11:45 a 12:104a 12:10 a 13:05 4a 12:10 a 13:055a 13:05 a 14:00 5a 13:05 a 14:00

MAT

6a 14:00 a 14:55 6a 14:00 a 14:55Din. 14:55 a 15:30 Din. 14:55 a 15:307a 15:30 a 16:25 7a 15:30 a 16:258a 16:25 a 17:20 8a 16:25 a 17:20

Desc 17:20 a 17:40 Desc 17:20 a 17:40

9a 17:40 a 18:35 9a 17:40 a 18:3510a 18:35 a 19:30 10a 18:35 a 19:30

Desc 19:30 a 19:40 Desc 19:30 a 19:4011a 19:40 a 20:35 11a 19:40 a 20:35

TARDA

12a 20:35 a 21:30 12a 20:35 a 21:30

Observacions: Al mat, lESO realitza primer lesbarjo i desprs la 3a hora. El BTX i els CF, a linrevs: primer la 3a hora i desprs lesbarjo.


37/46





CFM SMX+GAD-1r CFS ASIX-1r CFM CAI+ASS-1r CFS EDI-1r32

Dl Dt Dc Dj Dv28 28

Dl Dt Dc Dj Dv25

Dl Dt Dc Dj Dv

1 1 1 1

2 2 2 2

3 3 3 3

4 4 4 4

5 5 5 5

6INS

6INS

6INS

6INS

7 7 7 7

8 8 8 8

9 9 9 9

10 10 10 101

11 11 11 11

12 12 12 12 IA IA IA IA IA

CFM SMX+GAD-2n CFS ASIX 2n CFM CAI+ASS-2n CFS EDI-2n30

Dl Dt Dc Dj Dv27

Dl Dt Dc Dj Dv27

Dl Dt Dc Dj Dv22

Dl Dt Dc Dj Dv

1 1 1 1

2 2 2 2

3 3 3 3

4 4 4 4

5 5 5 5

6INS

6INS

6INS

6INS

7 7 7 78 8 8 8

9 9 9 9

10 10 10 10

11 11 11 11

12 12 IA IA IA IA IA 12 12 IA IA IA IA IA

CFM SMX+GA-3r Prep. Prova Accs CFS BTX: 12 ESO: 123415

Dl Dt Dc Dj Dv18

Dl Dt Dc Dj Dv30

Dl Dt Dc Dj Dv30

Dl Dt Dc Dj Dv

1 1 1 1

2 2 2 2

3 3 3 3

4 4 4 4

5 5 5 5

6INS

6INS

6INS

6INS

7 7 7 7

8 8 8 8

9 9 9 9

10 10 10 10

11 11 11 11

12 12 12 12


38/46





Horari per facilitar la participaci de lalumnat del prcticum

Cal fer constar lhorari del/la tutor/ra del centre i les reunions peridiques del centre

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres1a 09:0009:55

R.CapsDep. R.Eq.Dir

2a 09:5510:50 R.Eq.Dir

Esb. 10:5011:15

3a 11:1512:10

4a12:1013:05

5a 13:0514:00 R.Dep

6a14:0014:55 R.Eq.Doc.

Din. 14:0015:30

7a 15:3016:25

8a 16:2517:20

Esb. 17:2017:40

9a 17:4018:35

10a 18:3519:30

Esb.19:3019:40

11a 19:4020:35

12a 20:3521:30


39/46




Pla Treball Practicum

Documents

Transcript of Pla Treball Practicum