1

Pla Nacional per a la Reactivació de l’Esport i l’Activitat Física a Catalunya davant dels efectes del COVID-19

versió 8 de maig de 2020

2

ÍNDEX

1. Un Pla Nacional: un gran acord com a resposta als efectes del COVID-19............................................................................. Pàg. 3

2. Mesures adoptades per la Generalitat de Catalunya fins a la data 9 d’abril del 2020............................................................... Pàg. 5

3. Noves mesures econòmiques i jurídiques a adoptar en el sí de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física.......... Pàg. 13

4. Mesures a abordar conjuntament en el sí de la Mesa Sectorial de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya i a incorporar en aquest Pla Nacional....................................................................... Pàg. 16

5. Annexos

- Pla Marshall UFEC Pàg. 22 - Mesures CN Atlètic Barceloneta Pàg. 29 - Mesures UNI Girona Pàg. 30 - Mesures Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Pàg. 31 - Mesures Gestiona Pàg. 32 - Mesures CN Sabadell Pàg. 33 - Mesures BM Granollers Pàg. 35 - Mesures INDESCAT Pàg. 36 - Mesures Fundació Catalana per a l’Esport Pàg. 42 - Mesures GEIEG Pàg. 44 - Pla de transició del confinament, desconfinament gradual i la

nova normalitat de la GC Pàg.45

- Proposta de desconfinament del sector esportiu Pàg.46 - Plan para la transición a una nueva normalidad Pàg.56

6. Llistat d’entitats participants........................................... Pàg 58

3

1. Un Pla Nacional: un gran acord com a resposta als efectes del COVID-19

La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria d’esport i activitat física, d’acord amb l’article 134 de l'Estatut d'Autonomia del 2006 tal i com ja establia l’Estatut d’Autonomia del 1979. La Secretaria General de l'Esport i de l'Activitat Física desenvolupa aquestes competències exclusives i és l'òrgan de direcció de l'Administració esportiva de la Generalitat de Catalunya, adscrita al Departament de la Presidència, que té assignades les competències en matèria esportiva.

D’acord amb aquestes competències, li correspon a la Secretaria General de l'Esport i de l'Activitat Física exercir les funcions que li assenyala la Llei de l'esport de Catalunya i alhora dirigir, mitjançant el Consell Català de l'Esport, l'execució i gestió de la política esportiva del Govern. D’entre aquestes funcions, destaca la de treballar per incrementar la pràctica de l'activitat física, els esports de lleure i de competició que fomenten les corporacions locals i promouen i organitzen les federacions i els clubs esportius, els consells esportius, els centres universitaris, les associacions escolars, els centres esportius comercials i altres entitats.

D’acord amb aquestes competències i davant dels efectes esportius, econòmics, laborals i socials ocasionats per la pandèmia del virus COVID-19 a partir del mes de març de l’any 2020 en el conjunt del sector de l’esport i l’activitat física a Catalunya, el Govern de la Generalitat, a través de la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física, impulsa aquest Pla Nacional amb la voluntat que aglutini i coordini el conjunt d’accions i mesures a realitzar tant per part de les administracions públiques – Generalitat, Diputacions i Ajuntaments- com del teixit esportiu per tal de revertir-los i contribuir de forma conjunta a la reactivació d’aquest sector a Catalunya.

Un sector que ha contribuït des del primer moment a mantenir la salut de la població i que ha sacrificat el seu funcionament, tot i representar per Catalunya el 2.1% del Producte Interior Brut, que ocupa a més de 95.000 treballadors i que representa un 3,2% del total de l’ocupació del nostre país d’acord amb les dades de l’Observatori Català de l’Esport. Un sector que té una importància cabdal en la cohesió social i territorial, en la formació dels nostres infants i joves, en el benestar i la salut del conjunt de la ciutadania, així com en la projecció de Catalunya al món.

Un sector plural que inclou agents públics, associatius sense ànim de lucre i empresa privada, basat en la cooperació entres les administracions públiques i el teixit associatiu esportiu format, entre d’altres, per 73 federacions esportives catalanes que apleguen més de 600.000 esportistes federats, 45 consells esportius repartits per tot el territori que apleguen més de 450.000 esportistes escolars, més de 18.000 clubs i entitats esportives, 12 universitats catalanes que participen als Campionats de Catalunya Universitaris i formen part de l’Esport Universitari de Catalunya, un sector del fitness potent i divers que combina entitats privades i clubs esportius, una potent indústria esportiva, una àmplia oferta formativa educativa i universitària i més de 40.000 instal·lacions i equipaments esportius repartits arreu del Principat.

El pes del sector es complementa amb enorme transversalitat i serveix de facilitador d’altres sectors, diferents estudis demostren que la pràctica d’activitat física augmenta l’estalvi sanitari i millora la productivitat d’estudiants i treballadors.

Aquest Pla Nacional és un document viu i obert, que s’elaborarà sota la direcció i coordinació de la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat de

4

Catalunya, que incorporarà les mesures adoptades tant per les diferents administracions públiques –les quals es comprometen a actuar de manera coordinada- així com del conjunt del sector esportiu català, tant associatiu sense ànim de lucre com privat, a través de la Mesa Sectorial de l’Esport i l’Activitat Física de Catalunya.

Aquest Pla Nacional no es limitarà a recollir les mesures a adoptar pel conjunt del sector en l’àmbit de Catalunya, sinó que també podrà recollir propostes a formular en altres àmbits de decisió, tant públics com privats, a nivell estatal, europeu i internacional. Mesures a curt, mitjà i llarg termini, amb la finalitat d’aconseguir minimitzar els efectes de la pandèmia del COVID-19 en el sector de l’esport i l’activitat física pe tal d’aconseguir que el conjunt del sector en surti amb estructures esportives sòlides així com incrementar la pràctica de l’activitat física en el conjunt de la ciutadania de Catalunya i millorar la així la salut dels ciutadans.

5

2. Mesures adoptades per la Generalitat de Catalunya

Des de l’adopció de les primeres mesures adoptades pel Govern de la Generalitat en el marc del Pla d’Actuació del PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial d’alt risc vinculades al virus COVID-19 la primera setmana de març de 2020, el conjunt de l’activitat esportiva va ser aturada i la totalitat d’instal·lacions esportives de Catalunya varen ser tancades en menys de cinc laborables. Mesures reforçades a partir de la decretació de l’Estat d’Alarma en el conjunt de l’Estat espanyol.

Davant d’una situació inèdita per al conjunt del país així com per al sector de l’activitat física i l’esport, la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, a través del Consell Català de l’Esport, ha adoptat una sèrie de mesures dirigides als diferents agents que configuren el sector esportiu de Catalunya amb la finalitat de garantir la continuïtat dels programes, línies d’actuació i activitats esportives afectades per la pandèmia del COVID-19

1. Mesures immediates i excepcionals incorporades al Decret Llei 8/2020, de 24 de marc, de modificació parcial del Decret llei 7/2020, de 17 de marc, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica, i d'adopció d'altres mesures complementàries.

1.1. Mesures aplicables amb efectes immediats sobre els programes de subvencions contemplats en el Pla Estratègic de subvencions 2019-2021.

1.1.1. Adopció de mesures de flexibilització, d’acord amb la normativa de subvencions i de procediment administratiu comú, amb relació a les condicions establertes a les bases reguladores i convocatòries amb la finalitat de donar la viabilitat màxima a les actuacions objecte de subvenció o ajut que s’han vist afectades pel context generat pel COVID-19 o per les mesures preses per combatre’l.

1.1.2. Adopció de mesures en els expedients de subvencions o ajuts en els quals no s’hagi complert l’objecte i la finalitat com a conseqüència del COVID-19 o de les mesures preses per combatre’l, en funció de les circumstàncies de cada expedient, ja sigui:

a) Ajornar el termini de compliment de l'objecte i finalitat de la subvenció o ajut i de la seva justificació, el qual en cap cas es podrà considerar un motiu per aplicar expedients de regulació d’ocupació en relació amb els llocs de treball vinculats a les actuacions subvencionades.

b) Finançar les despeses realitzades per les persones beneficiàries encara que no s’hagi assolit, totalment o parcialment, l’objecte i finalitat de la subvenció o ajut.

c) Establir altres actuacions per evitar perjudicis als beneficiaris derivats del compliment de les seves obligacions envers del procediment subvencional.

2. Impuls de la campanya de promoció de l’activitat física durant el confinament “Gent Activa des de Casa”, per a promoure un confinament actiu i saludable, a partir del 20 de març

6

http://esport.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/nota-campanya-des-de-casa

3. Propostes complementàries a les mesures aprovades pel Decret Llei 8/2020 de 24 de marc, que la Secretaria General de l’Esport i de l’activitat Física planteja en els diferents àmbits d’actuació que a continuació es detallen:

3.1. Mesures aplicables als programes de subvencions vigents i previstos per l’any 2020.

3.1.1. Mantenir i agilitzar els procediments de convocatòries de subvencions de concurrència pública, i de subvencions nominatives corresponents als programes i línies de subvencions previstes a l’avantprojecte del pressupost 2020, sense esperar l’aprovació definitiva del pressupost de la Generalitat de Catalunya per part del Parlament.

3.1.2. D’acord amb les mesures excepcionals impulsades tant pel Govern Espanyol com pel Govern de la Generalitat de Catalunya s’aprova:

a) Suspendre el termini per donar compliment al tràmit d’acceptació atorgat a les entitats proposades com a beneficiàries de les subvencions en tramitació.

b) Suspendre els terminis legalment fixats per a la presentació de la documentació justificativa d’aquelles entitats esportives beneficiàries que ja hagin percebut el 80% de subvencions corresponents als programes tramitats a l’empara de les Resolucions vigents.

3.1.3 Analitzar i preparar, junt amb el Departament responsable, la convocatòria de diferents programes a favor d’entitats esportives públiques i privades, universitats i municipis amb la finalitat de cobrir els perjudicis econòmics ocasionats com a conseqüència de les mesures de prevenció i control del Covid-19.

4. Mesures per tal d’oferir liquiditat a les empreses i entitats esportives afectades per la crisi sanitària del Covid-19.

4.1. Posar a disposició del teixit esportiu català, especialment per als que no tinguin accés a crèdit mitjançant les entitats financeres, una línia de finançament directe entre el Institut Català de Finances (ICF) i el Consell Català de l’Esport de 10.000.000 euros per a operacions d’entre 20.000 euros i 300.000 euros amb carència del primer any i termini de retorn màxim de 5 anys. Posem a disposició de les entitats que hi puguin estar interessades la direcció del Consell Català de l’Esport i les Representacions Territorials de l’Esport per acompanyar-vos en aquests procediments.

4.2. Posar a disposició del teixit esportiu català, especialment per a necessitats de liquiditat, la línia de finançament a través de la qual AVALIS i l’Institut Català de Finances avalen el 80% dels préstecs que atorguin les entitats financeres, les quals assumeixen el 20% del risc. Es tracta de préstecs a quatre anys amb el primer any de carència. La informació complerta d’aquesta operativa es troba en l’enllaç

http://www.icf.cat/ca/productes-financers/avals/icf-avalis-liquiditat/

4.3. Impulsar la implementació del contracte programa així com la declaració d’entitats col·laboradores de l’administració en aquells programes de subvencions i projectes impulsats per la Secretaria General de l’Esport i l’activitat Física que garanteixin un finançament més estable.

7

5. Mesures excepcionals de suport als esportistes que formen part del programa ARC degut a l’ajornament dels JJOO de Tokio2020

5.1. Prorrogar el Programa de l’Alt Rendiment Català (ARC), inicialment previst pel cicle 2017-2020, fins al 2021, per tal de garantir als 530 esportistes catalans inclosos en aquest programa les mateixes condicions per intentar accedir als Jocs de Tòquio del 2021.

5.2. Garantir l’aportació econòmica necessària per tal de fer efectiva la pròrroga d’un any més del Programa d’Alt Rendiment Català, de nou milions d’Euros addicionals, que se sumaran als 36 milions d’Euros ja destinats per la Secretaria General de l’Esport a aquest programa en el cicle 2017 – 2020, aportació econòmica destinada majoritàriament al col·lectiu d’esportistes, federacions i tècnics inclosos dins aquest programa, per tal de garantir les ajudes en forma de beques i subvencions als efectes de seguir preparant la cita olímpica pel 2021.

6. Mesures complementàries en l’àmbit pressupostari per tal de donar resposta estructural i econòmica al sector esportiu.

6.1. Reestructurar el pressupost i així la previsió econòmica dels programes de subvencions i línies d’ajudes dirigides al sector esportiu als efectes de pal·liar les conseqüències estructurals i econòmiques, tant a curt com a llarg termini, produïdes per la crisi sanitària en el sector esportiu.

7. Mesures excepcionals adoptades pels diferents centres de l’INEFC

7.1. En relació a la suspensió de la docència presencial fins 3/4/2020, acordades per Consell d’Estudis (16.03.20), s’afegeixen mesures més específiques en relació a classes teòriques, Treballs de Final de Grau, màsters, treballs de final de màster i Pràcticums, tant de grau com dels màsters, les quals queden explicitades a l’enllaç: http://inefc.gencat.cat/web/.content/05_actualitat/noticies/Documents/Document-de-mesures-academiques-INEFC-BCN-_-COVID19-_-2020_03_20.pdf

8. Mesures complementàries per tal de donar suport i visibilitat a programes d’activitat física en els domicilis

8.1. Donar suport i visibilitat a les iniciatives del sector esportiu que busquin acompanyar la ciutadania, que aquests dies viu confinada a les seves llars, amb la proposta d’activitats i exercicis físics, a través de la iniciativa institucional “Gent activa des de casa”.

9. Mesures respecte determinats tràmits administratius específics

9.1. Suspendre els terminis per a realitzar qualsevol actuació davant del Tribunal Català de l’Esport durant la vigència de la situació excepcional d’alarma. Sense perjudici de la suspensió en el còmput de dies en els terminis afectats pels procediments iniciats, es podran seguir presentant recursos i altres escrits davant el Tribunal Català de l’Esport, d'acord amb els mitjans habilitats per la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, sense que això s’entengui com admesos a tràmit, així mateix els terminis dels mateixos quedaran suspesos.

9.2. Informar de la suspensió del termini per presentar propostes a la convocatòria EAC / A02 / 2019 per a totes les accions de l’Erasmus + Esport (associacions en

8

col·laboració, petites associacions en col·laboració i esdeveniments esportius sense ànim de lucre).

10. En virtut de l’entrada en vigor en data 28 de marc del DECRET LLEI 10/2020, de 2 7 de març, pel qual s'estableixen noves mesures extraordinàries per fer front a l'impacte sanitari, econòmic i social del COVID-19, la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física (SGEAF) comunica al sector esportiu català, tant públic com associatiu i privat, l’adopció de diverses mesures relatives al funcionament de les entitats esportives a Catalunya, que tindran una vigència des de la data d’avui i fins que no s'aixequi l'estat d'alarma. Aquestes mesures responen a les demandes i inquietuds formulades durant aquest període per determinats agents esportius de Catalunya pel que fa a diversos aspectes que afecten al desenvolupament de la seva activitat.

10.1. Se suspèn la realització d'assemblees generals, tant ordinàries com extraordinàries, de les entitats esportives de Catalunya, deixant sense efecte qualsevol convocatòria que ja hagi estat acordada i comunicada i que tingui previsió de fer-se a partir de l'entrada en vigor del present Decret llei. Una vegada aixecada la suspensió, per raons de seguretat jurídica i per evitar situacions d'indefensió, s'hauran de tornar a convocar i comunicar, respectant els períodes establerts legalment

10.2. Se suspèn la facultat per convocar, per part dels òrgans competents, procediments electorals per elegir la Junta Directiva o la Comissió Directiva de les entitats esportives a Catalunya. Els procediments electorals en curs resten suspesos fins a l'aixecament de l'estat d'alarma. En el termini d'un mes, comptat a partir de la data en què s'aixequi la suspensió, les juntes electorals de les entitats esportives han d'aprovar i publicar la reformulació del calendari que haurà de regir el procediment, respectant els terminis previstos per a cada fase del procediment electoral pendent de realitzar que hagués aprovat l'òrgan convocant i d'acord amb el que determina la normativa vigent en matèria d'esports sobre aquesta matèria

10.3. El mandat dels òrgans directius de les entitats esportives a Catalunya que expiri durant l'estat d'alarma es perllonga automàticament fins que es pugui convocar i realitzar el corresponent procediment electoral, d'acord amb el que determina l'apartat ‘b’ d'aquest article.

El que es disposa en aquest Decret llei restarà vigent fins que no s'aixequi l'estat d'alarma decretat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, que declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, excepte que s'estableixi un altre termini de vigència.

11. Activitats de les hípiques i tràmits administratius

Al marge del que estableix aquest Decret llei, la SGEAF ha pres diverses mesures excepcionals que afecten l’àmbit de l’hípica i determinats tràmits administratius específics vinculats al teixit esportiu del país. En el primer cas, i amb l’objectiu de garantir que els cavalls destinats a la pràctica esportiva de l’hípica disposin del màxim benestar possible i d’evitar el deteriorament de la seva salut i el desenvolupament de patologies, es considera imprescindible desenvolupar les tasques següents:

L’alimentació i el manteniment bàsic de la salut dels cavalls, com a prioritat de les activitats de les hípiques catalanes

9

Donar als cavalls el moviment necessari a càrrec del personal habitual de manteniment de les instal·lacions esportives i dels genets professionals, sempre que sigui viable. En cas que l’estructura del club no permeti assolir la feina esmentada per part del personal habitual, poden fer aquesta tasca els propietaris dels animals

Queda prohibida qualsevol activitat social dins de l’àmbit de les hípiques. Les instal·lacions recreatives, el bar, etc. hauran de romandre tancades i, en el cas que els propietaris moguin els cavalls, hauran de mantenir les distàncies establertes i les precaucions disposades al Real Decret.

Les hípiques i clubs organitzaran degudament torns específics per fer factible aquestes activitats.

12. Publicació nota d’aclariments sobre el pagament de les quotes de les entitats i les empreses esportives durant la crisi sanitària del coronavirus d’acord amb l’Agència Catalana de Consum, en data 31 de marc de 2020

En virtut de la declaració de l'estat d'alarma, per part del Govern de l’Estat, des del 15 de març de 2020, a conseqüència de la pandèmia del coronavirus, la qual cosa implica l’aplicació de mesures que afecten directament les persones consumidores, com ara el tancament de les instal·lacions esportives públiques i privades, la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física i l’Agència Catalana del Consum volen aclarir els dubtes existents sobre les quotes dels clubs i entitats esportives amb o sense ànim de lucre, i més concretament si aquestes quotes estarien afectades pel que preveu la normativa general de consum sobre el dret a la devolució dels imports pagats pels consumidors en cas que no es prestin els serveis.

Aquesta comunicació té per objecte aclarir els dubtes plantejats per la Secretaria General de l’Esport respecte a les quotes dels clubs i entitats esportives, i més concretament si aquestes quotes estarien afectades pel que preveu la normativa general de consum sobre el dret a la devolució dels imports pagats pels consumidors en cas que no es prestin els serveis.

Pel que fa a les quotes socials abonades a entitats culturals i esportives sense finalitat de lucre, legalment creades i inscrites com a tals, no generen dret a devolució. Són aportacions a fons perdut per contribuir al manteniment de l’entitat i reflecteixen l’adhesió i la pertinença a un projecte compartit per totes les persones associades.

Cal tenir en compte que si estem parlant de quotes a una entitat en qualitat de soci, i que aquesta condició comporti ser copropietari de l’entitat (cosa relativament freqüent en el cas de molts clubs i entitats esportives i culturals), aquest fet exclou la relació de consum i, per tant, ja no hi hauria lloc a cap devolució.

Si que es podria demanar, en canvi, la devolució de les quotes addicionals que eventualment s’hagin abonat per activitats opcionals ofertes per l’entitat que comportin una contraprestació directa i concreta com, per exemple, cursos d’aprenentatge o activitats especials de lleure i esbarjo.

En aquest casos, i malgrat que la persona usuària té el dret al retorn dels diners pagats, l’Agència Catalana del Consum està preparant un recomanació per tal que els consumidors busquin solucions pactades amb les empreses o les entitats que han organitzat i han cobrat per aquests serveis. L’objectiu és que aquesta recomanació tingui la màxima difusió.

10

Sense minvar els drets que les persones consumidores han assolit al llarg del temps i que estan reconeguts per les lleis i els Tribunals, també s’ha de considerar que estem vivint una crisi social i econòmica de la que no en tenim precedents, i que aquestes empreses afronten una manca de liquiditat molt important i en molts casos, els serà impossible retornar els diners.

Per aquest motiu, en aquesta recomanació també s’inclourà la petició que els consumidors demanin la devolució dels diners només en els casos d’absoluta necessitats, evidentment sempre que les condicions que ofereixin les empreses i entitats siguin adequades i raonables.

13. Nota interpretativa en relació manteniment de les instal·lacions esportives d’acord amb Reial Decret 10/2020, de 29 de marc, emesa el 3 d’abril de 2020.

El Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, va adoptar un seguit de mesures relacionades amb la mobilitat de les persones, així com de les activitats econòmiques, socials i estretament vinculades en l’àmbit esportiu. Des de la seva aprovació i publicació, el Govern de l’estat espanyol ha anat adoptant mesures complementàries que han permès adequar l’abast efectiu de les mesures, i en especial l’afectació en la mobilitat de les persones.

Paral·lelament, el Govern de la Generalitat de Catalunya també ha anat adoptant mesures extraordinàries per fer front a l'impacte sanitari, econòmic i social del COVID-19 a Catalunya i que han permès adequar cadascuna de les adoptades per l’estat espanyol en el sí del territori català.

En darrer terme, el diumenge 29 de març es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat el Reial Decret-llei 10/2020, de 29 de març, pel que se regula un permís retribuït recuperable per a les persones treballadores per compte aliè que no prestin serveis essencials, amb l’objecte de reduir la mobilitat de la població en el context de la lluita contra el COVID-19, el qual adopta noves mesures que aprofundeixen a les actuals i que tenen una afectació al teixit esportiu d’una forma transversal en el sentit que a continuació es descriu.

Àmbit d’aplicació del Reial Decret-llei 10/2020, de 29 de març

L’abast subjectiu de la norma s’estén als treballadors i treballadores que presten serveis a empreses i institucions, tant públiques com privades, l’activitat de les quals no ha estat paralitzada per la declaració de l’estat d’alarma decretada pel Decret 463/2020 de 14 de març.

En aquest sentit cal destacar que l’article 10.3. del Decret 463/2020 de 14 de març, acorda la suspensió d’obertura al públic, entre altres instal·lacions, els locals i establiments en els que es desenvolupessin espectacles públics, activitats esportives i d’oci en termes generals, els quals en major concreció es troben llistats al mateix annex. Així, en suspendre’s l’obertura al públic també se suspenen les tasques relacionades amb les activitats dirigides al seu públic, però no les tasques relacionades amb el manteniment de les instal·lacions, les quals estarien incloses en l’àmbit del Reial Decret Llei 10/2020, de 29 de març.

Excepcionalitat aplicable en l’àmbit de les instal·lacions esportives

11

Així, en el sector esportiu es posa de manifest que determinades tasques professionals relacionades amb instal·lacions esportives esdevenen completament imprescindibles i necessàries per garantir el manteniment, la seguretat, salut i salubritat de les mateixes instal·lacions. Entre aquestes instal·lacions de caràcter esportiu cal fer un especial referència a les hípiques esportives, les piscines, els camps de golf i els camps de pitch & Putt.

En aquest sentit, l’article 4 del Reial decret-llei 10/2020 de 29 de març, és el que determina quin ha de ser l’abast d’aquestes tasques, que en l’àmbit esportiu s’interpreta que permet a les entitats que gestionen equipaments esportius establir un nombre mínim de plantilla o els torns de treball estrictament imprescindibles, per tal d’efectuar els treballs necessaris per garantir l’activitat de manteniment imprescindible i indispensable.

Complementàriament a les disposicions de l’article 4 referenciat, el mateix Reial decret-llei 10/2020 preveu en el seu epígraf 18 de l’Annex que s’entendran com serveis essencials, i per tant exclosos d’aplicar el permís retribuït recuperable, regulat en la mateixa disposició legislativa, aquelles activitats relacionades amb els serveis de neteja, manteniment, reparació d’averies, així com els serveis de recollida, gestió i tractament de residus perillosos, residus sòlids urbans, recollida i tractament d’aigües residuals, activitats de descontaminació i altres serveis de gestió i transport i retirada de subproductes o en qualsevol de les entitats incloses com a Sector públic d’acord amb l’article 3 de la llei 9/2017 de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

Per tant, i en consonància amb tot el descrit, les entitats que gestionin instal·lacions esportives, els equipaments de les quals poden veure’s afectades àmpliament per una aturada de l’activitat, podran excepcionalment efectuar-hi tasques de manteniment essencials i imprescindibles respecte, especialment les següents:

- El manteniment dels camps de golf i pitch & putt, tot garantint les tasques de subministrament de matèria primera, reg i manteniment de la gespa, així com les inherents a les pròpies de manteniment per garantir el seu estat òptim.

- Les tasques de manteniment, alimentació, cura i tractament de la salut dels cavalls que es troben en hípiques esportives, tot incloent el moviment dels mateixos per evitar el seu deteriorament, sempre que s’efectuï amb caràcter individual, a les instal·lacions esportives, i pels genets professionals, sempre que sigui viable.

- S’autoritzen les tasques de manteniment preventiu de maquinària de piscines als únics efectes d’evitar el deteriorament, desperfectes o funcionament irregular producte de la falta d’activitat a la instal·lació esportiva.

14. Publicació espai de consulta amb les preguntes més freqüents sobre l’afectació del coronavirus al funcionament de l’esport català a la web de la Secretaria General de l’Esport, en data 8 d’abril del 2020.

La Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física ha habilitat al seu web un espai de preguntes freqüents sobre els tràmits i les mesures en relació a l'impacte de la COVID-19. En aquest espai, l’ampli teixit esportiu del país pot trobar resposta als dubtes motivats per l’aturada de l’activitat del sector a causa de la situació d’emergència i conèixer les actuacions que està realitzant el Govern per ajudar les entitats i els esportistes a pal·liar-ne els efectes.

http://esport.gencat.cat/ca/SG_Esport_i_Activitat_Fisica/tramits-i-mesures-en-relacio-a-limpacte-del-covid-19/

12

15. Esborrany de Pla de desconfinament del sector de l’Esport. Annex 11 Proposta de desconfinament de la Generalitat de Catalunya Annex 12. Proposta de PLA de desconfinament del sector esportiu

16. Proposta Llei de mecenatge

17. Modificacions legislatives per reforçar l’activitat del sector esportiu:

- Facilitar les assemblees generals telemàtiques, modificant el Decret llei 10/2020, de 27 de març, pel qual s'estableixen noves mesures extraordinàries per fer front a l'impacte sanitari, econòmic i social del COVID-19, que suspenia la realització d'assemblees generals, per tal que clubs i federacions puguin realitzar aquestes reunions de manera telemàtica, amb garanties de seguretat.

- Racionalització del teixit esportiu, canvi normatiu fa referència a facilitar “la fusió o l’absorció d’entitats petites, les que més pateixen la crisi”, per afavorir que hi hagin clubs més forts.

- Modificar la disposició transitòria setena de la Llei 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici l’exercici de les professions de l’esport, ampliant el termini de suspensió del règim sancionador de la Llei, únicament per al col·lectiu dels socorristes per a la propera temporada d’estiu, fins al 30 de setembre de 2020. Aquesta ampliació, és una mesura excepcional, obeeix a la problemàtica generada per la dificultat de trobar professionals entre un col·lectiu que està marcat per la temporalitat i al fet que no es podrà comptar amb uns 1.400 socorristes en previsió de poder treballar, un grup que inclou tant els que no podran acabar els cursos de formació iniciats abans de la irrupció del coronavirus (especialment, les parts pràctiques) i no podran figurar així al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPEC), un requisit necessari per poder exercir la professió, com molts professionals provinents d’altres països que veuen com els tràmits de convalidació s’han aturat. En total, 9.270 socorristes estan en disposició de treballar en platges i piscines aquest estiu, on hauran d’exercir en unes condicions especials i seguint uns protocols específics d’aforament, higiene i seguretat

13

3. Mesures econòmiques i jurídiques a adoptar en el sí de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física

1. 61.571.000 Euros directes al teixit esportiu

Des del punt de vista econòmic i financer, la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat injectarà directament al conjunt del teixit esportiu de Catalunya durant l’any 2020 un total de 61.571.000 Euros, dels quals 51.571.000 a través de programes i subvencions adreçats al teixit esportiu a través del Consell Català de l’Esport i del Centre d’Alt Rendiment, i 10 milions a través de crèdit directe a entitats esportives entre el Consell Català de l’Esport i l’Institut Català de Finances.

Aquests recursos van adreçats a esportistes, clubs, federacions, consells esportius, universitats, ajuntaments i organitzadors d’esdeveniments esportius. Aquesta xifra podria ser augmentada en el cas que durant la tramitació pressupostària s’assoleixin nous ingressos per a destinar a política esportiva.

a. En relació a les subvencions

- S’està treballant per agilitzar al màxim la tramitació administrativa dels ajuts i subvencions dirigits a entitats esportives, adequant-la a les necessitats temporals sorgides pels efectes del COVID19, s’han fet pagaments pendents i esta previst nous pagaments de bestretes pendents d’anys i temporades anteriors.

- Totes les convocatòries independentment de la fase en que es trobin afegiran mesures de flexibilització d’acord amb la normativa de subvencions, amb la finalitat de donar viabilitat als efectes del COVID-19. Les activitats que no s’han pogut realitzar però han suposat una despesa o fer possible el sosteniment de l’activitat ordinària d’aquestes entitats davant dels efectes de la pandèmia.

- Augmentar la convocatòria d’IMPACTE fins als 2,5M€ (1,5M€ d’augment respecte

l’any anterior) per subvencionar les activitats realitzades abans de l’inici de la pandèmia, les despeses compromeses degut a la preparació d’aquestes activitats que no s’han pogut disputar i pel funcionament de les entitats durant la pandèmia.

- Estudiar la possibilitat de treure noves convocatòries de subvencions i destinar mes

recursos per a cobrir les afectacions generals de les entitats esportives catalanes a

causa de la crisi sanitària pel covid19, durant la temporada 2019-2020. En aquest

sentit, el passat dimarts 5 de maig el Govern va autoritzar el Consell Català de

l’Esport a realitzar una despesa pluriennal de 14,5 milions d’euros amb l’objectiu de

donar suport, d’una banda, a l'acció de les federacions esportives catalanes (per un

import total de 9,5 milions d’euros: 7,6 milions d’euros al 2020 i 1,9 milions d’euros

al 2021- i, de l’altra, als programes d’esport escolar dels consells esportius de

Catalunya (5 milions d’euros: 4,1 milions d’euros aquest any 2020 i 900.000 euros

l’any 2021) .La finalitat és subvencionar les activitats portades a terme, les que no

s’han pogut celebrar a causa de la Covid-19 però que han generat algun tipus de

despesa, així com les ajornades que se celebrin fins al desembre d’enguany.

-

14

b. Bonificacions i ajuts

- Estudiar amb les entitats municipalistes la necessitat d’arribar a donar suport a la ciutadania per impulsar la pràctica de l’activitat física el retorn a la normalitat (xecs d’AF).

- Treballarà per poder crear una línia d’ajuts a esportistes d’alt nivell d’acord amb la disponibilitat pressupostàries.

- Sol·licitar al CSD que destini partides pressupostaries per compensar als clubs que cedeixen els seus esportistes a les seleccions nacionals.

c. Finançament a les entitats esportives

- Agilitzar al màxim l’aportació de la línia ICF- CCE, reduint al màxim el tipus d’interès. Així, el passat dimarts 5 de maig el Govern va aprovar un Decret llei pel qual autoritza el Consell Català de l’Esport (CCE) a prestar garantia durant l'exercici 2020 fins a una quantitat màxima global de 8 milions d’euros a favor de l’Institut Català de Finances (ICF) per fer efectiu l’atorgament dels préstecs “ICF Esports Liquiditat”. L’objectiu és facilitar la liquiditat de les entitats esportives inscrites en el Registre d’Entitats Esportives afectades per la Covid-19.

- Estudiar les dificultats que les entitats esportives estan tenint per sol·licitar la línia de finançament d’ICF i GC mitjançant les entitats bancaries.

2. Estudi d’impacte econòmic del COVID-19 al sector

En paral·lel a l’adopció de mesures immediates per pal·liar els efectes del COVID en el conjunt del sector esportiu de Catalunya, la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física, mitjançant el Consell Català de l’Esport, elaborarà un estudi exhaustiu de l’impacte real en termes econòmics, socials i laborals del COVID-19 en la globalitat del sector.

Un estudi que, a més de permetre tenir el coneixement real de l’abast d’aquest impacte, permetrà guiar la política esportiva del Govern, del conjunt de les administracions i del sector esportiu de les properes temporades i exercicis pressupostaris.

Aquest estudi inclourà, com a mínim, l’impacte econòmic en el món local, en els clubs esportius, en les federacions esportives, en els consells esportius, en els serveis d’esports de les universitats, en les empreses esportives i en els professionals de l’esport.

Així mateix, l’estudi que impulsa la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, es complementarà amb els pròpiament encarregats per la UFEC i INDESCAT a fi i efecte de conèixer, amb la major amplitud possible, l’afectació global en el teixit esportiu.

3. Valoració de mesures pròpies dins l’àmbit de la Generalitat de Catalunya en termes tributaris

Des de la Secretaria General de l’Activitat Física i l’Esport s’avaluarà, conjuntament amb els Departaments implicats de la Generalitat de Catalunya, la possibilitat de revertir en el

15

pressupost disponible per a política esportiva ingressos procedents de taxes i tributs propis de la Generalitat, així com accions en el marc dels jocs, apostes i loteries propis de la Generalitat de Catalunya.

4. Nova legislació esportiva

El Govern de la Generalitat es compromet a incorporar en la nova legislació esportiva en

tràmit al Parlament de Catalunya d’aquelles mesures estructurals que contribueixin

augmentar la pràctica de l’activitat física en el conjunt de la ciutadania i a enfortir les

estructures esportives de Catalunya d’acord amb allò que s’estableixi en el marc de la Mesa

Sectorial de l’Esport i l’Activitat Física de Catalunya, especialment en clau de cohesió social

i territorial i de creació d’ocupació. Considerant en el tràmit parlamentari les esmenes

proposades pel sector.

5. Proposta de nova legislació pel mecenatge esportiu no professional de

Catalunya

En el marc de les competències pròpies, tant fiscals com en matèria d’esports, es fa

necessari l’impuls de mesures que incentivin les donacions, aportacions i suports

econòmics d’empreses i persones físiques a favor de projectes i entitats esportives. Per

aquest motiu, es planteja un marc normatiu per desenvolupar eficientment aquestes

mesures i facilitar un impuls reactiu pel sector esportiu.

6. Continuació de l’adequació dels Decrets associats al COVID-19 en clau esportiva a Catalunya

Tal i com s’ha realitzat des de l’inici de la Pandèmia a Catalunya, la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física continuarà interpretant i transposant jurídicament tota la normativa tant de la Generalitat de Catalunya com de l’Estat que tingui efectes sobre l’activitat física i l’esport a Catalunya.

16

4. Mesures a abordar conjuntament en el sí de la Mesa

Sectorial de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya i a incorporar en aquest Pla Nacional

1. Desconfinament esportiu

Tenint en compte la diversitat de casuístiques existents en el sector de l’activitat física i l’esport de Catalunya, la Mesa Sectorial coordinarà el desconfinament del sector esportiu en la globalitat del seu abast.

Annex 11 Proposta de desconfinament de la Generalitat de Catalunya

Annex 12. Proposta de PLA de desconfinament del sector esportiu

Annex 13 Plan para la transicion hacia una nueva normalidad

Donat que amb motiu de l’estat d’alarma no té les competències en matèria esportiva, la Secretaria General de l'Esport i de l'Activitat Física comunica permanentment al sector la metodologia d’aplicació de cada fase del pla de desconfinament esportiu en base al contingut de les ordres ministerials que fa públiques el Govern de l’Estat, incorporant-hi les algunes recomanacions pròpies.

Les informacions que la SGEAF ha fet arribar als agents de la Mesa Sectorial són les següents:

1.Comunicat de la SGEAF en relació al Plan para la transición hacia una nueva normalidad presentat ahir pel Gobierno de España

2. Comunicat de la SGEAF en relació a la fase inicial del retorn a la pràctica de l’activitat física i l’esport

3. Infografia sobre la sortida a l’exterior per fer activitat física (individual i no professional):

17

18

4.Comunicat de la SGEAF en relació al retorn a la pràctica de l’activitat física i l’esport per part del món federat i professional

La normativa de referència aprovada pel govern de l’estat la relacionem a continuació (Fase 0 del desconfinament i el desconfinament de l’esport federat i professional):

Orden SND/380/2020, de 30 de abril, sobre las condiciones en las que se puede realizar actividad física no profesional al aire libre durante la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19. https://www.boe.es/eli/es/o/2020/04/30/snd380/dof/spa/pdf Orden SND/388/2020, de 3 de mayo, por la que se establecen las condiciones para la apertura al público de determinados comercios y servicios, y la apertura de archivos, así como para la práctica del deporte profesional y federado. https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/03/pdfs/BOE-A-2020-4793.pdf Real Decreto 1006/1985, de 26 de junio, por el que se regula la relación laboral especial de los deportistas profesionales. https://www.boe.es/buscar/pdf/1985/BOE-A-1985-12313-consolidado.pdf Real Decreto 971/2007, de 13 de julio, sobre deportistas de alto nivel y alto rendimiento. https://www.boe.es/buscar/pdf/1985/BOE-A-1985-12313-consolidado.pdf Procedimiento de actuación para los servicios de prevención de riesgos laborales frente al la exposición al SARS-CoV-2 https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/documentos/PrevencionRRLL_COVID-19.pdf Resolución de 4 de mayo de 2020, protocolo básico sanitario https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/06/pdfs/BOE-A-2020-4837.pdf

Això significa que, entre d’altres, caldrà valorar:

- La possibilitat de reprendre les competicions esportives de la temporada 2019 / 2020 en el territori de Catalunya. Si es dóna aquesta possibilitat, de quina manera s’ha de reprendre aquesta competició tant en termes esportius com en termes de seguretat sanitària dels propis esportistes i públic. En el cas que no sigui possible la represa d’aquestes competicions, s’abordarà la millor solució per a cada cas en concret, també considerant aquelles que tinguin una interconnexió amb categories d’àmbit estatal.

- Demanar l'anul·lació de la temporada 19/20 de totes les competicions d'esports no professionals i prioritzar els esforços en la temporada 20/21.

- Si és possible desenvolupar i, en cas afirmatiu, en quines condicions, les activitats

esportives d’estiu.

- Com es desenvoluparan els serveis de salvament i socorrisme desenvolupats per professionals de l’esport en les piscines i platges catalanes durant el proper estiu, en el cas que les autoritats corresponents permetin l’obertura d’aquests espais. Aquesta tasca es farà amb especial coordinació amb el món municipal, les principals empreses del sector i els professionals del salvament i el socorrisme.

- Com haurà de ser la represa de l’activitat esportiva en la temporada 2019/2020, tant de les competicions escolars com de les competicions federades, d’acord amb les recomanacions de les autoritats sanitàries

19

- El retorn als entrenaments dels esportistes d’alt nivell tant en els seus propis clubs com en els centres de tecnificació i Centre d’Alt Rendiment de la Generalitat de Catalunya, de manera coordinada amb les federacions estatals, el Consejo Superior de Deportes i els Comitès Olímpic i Paralímpic Espanyols especialment per als esportistes del programa ARC i amb opcions de participar als Jocs Olímpics i Paralímpics de Tòquio del 2021.

- El retorn a la pràctica d’activitat física i esport en els gimnasos i centres de fitness en el conjunt de les seves modalitats de gestió i naturalesa (clubs, concessions i empreses).

- El retorn a la pràctica de l’activitat física i l’esport de manera lliure en els diferents espais públics del territori

- L’afectació del COVID-19 a les diferents formacions esportives en curs i en tots els nivells incloent la formació universitària, tant pel què fa a la represa de les formacions que han quedat interrompudes com al plantejament del curs vinent. Tant pel què fa als aspectes docents com a les instal·lacions necessàries disponibles per a la realització de les pràctiques físiques.

- L’afectació als grans esdeveniments esportius internacionals previstos de ser realitzats a Catalunya durant el 2020 així com la planificació de nous esdeveniments esportius internacionals en els propers anys. El suport econòmic als grans esdeveniments posposats o cancel·lats dins la mesura de lo possible.

- La recuperació dels espais esportius que s’hagin transformat en “espais salut” durant la pandèmia del COVID-19

- La recuperació de l’activitat en el conjunt del sector tenint en compte els efectes econòmics de les quotes que no hagin pogut ésser cobrades i la reincorporació dels treballadors que han estat sotmesos a ERTOs de forma progressiva i coordinada amb la reincorporació de la massa social.

- Posar en marxa campanyes permanents de comunicació i promoció de

l’activitat física i de l’esport orientades a tota la ciutadania.

- Protocol d’actuació per a la reobertura d’espais esportius, que inclouria

mesures de protecció per els socis i usuaris, mesures de protecció per als

professionals, protocol de neteja i accés a les instal·lacions (amb cura, per damunt

de tot, de la gent amb més possibilitat de risc).

- Digitalització de les entitats esportives.

2. Coordinació institucional

En el marc del Pla Nacional, es proposa que el conjunt d’administracions públiques de Catalunya treballin de manera coordinada i amb unitat de criteris tant pel què fa a les diferents mesures de desconfinament en clau esportiva esmentades en l’apartat anterior com especialment a l’hora de prioritzar el destí dels recursos públics disponibles per a la política esportiva tant a nivell local com a nivell català.

En aquest sentit, es proposa que Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions i Generalitat de Catalunya estableixin de forma conjunta les prioritats i els criteris en els que destinar els recursos públics destinats a polítiques esportives per als exercicis pressupostaris, com a mínim, 2020 i 2021.

Es proposa que aquestes prioritats siguin per als pressupostos del 2020 i 2021 el suport al teixit esportiu amb el doble objectiu de:

20

- preservar el sistema esportiu català i la supervivència de les seves entitats esportives: federades, escolars, universitàries i també les empreses relacionades amb la salut i el fitness.

- prioritzar la recuperació de la pràctica d’activitat física i esport tant organitzada com del conjunt de la ciutadania per davant de la construcció de noves infrastructures i instal·lacions esportives coma criteri general .

Seguint aquests criteris generals, es proposa que el conjunt d’administracions puguin fer aflorar el conjunt de recursos disponibles per a política esportiva per tal de visualitzar la globalitat dels recursos disponibles i coordinar el repartiment d’aquests recursos al conjunt del sector i de la promoció d’activitat esportiva de la manera més eficient i ràpida possible.

Els acords de coordinació institucional als que es puguin arribar en aquest sentit entre les diferents administracions públiques, seran compartits en el marc de la Mesa Sectorial de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya i incorporats en aquest Pla Nacional.

Es treballarà sota els principis de cooperació, de bona fe i de lleialtat institucional.

3. Coordinació Institucional / teixit esportiu

Aquesta coordinació entre institucions públiques es demana que sigui corresposta per part del conjunt del teixit esportiu del país, el qual plantejarà les seves propostes en el marc de la Mesa Sectorial i, les que sigui acceptades per la majoria dels seus membres, seran incorporades en aquest Pla Nacional.

Les entitats del sector també treballaran sota els mateixos principis de cooperació, bona fe i lleialtat institucional tant entre els agents de la Mesa com entre aquests i les administracions públiques.

4. Mesures a sol·licitar a d’altres institucions

En el sí de la Mesa Sectorial, es podran plantejar mesures que es considerin responen a l’objectiu que persegueix el Pla Nacional de reactivació de l’esport i l’activitat física a Catalunya, l’àmbit competencial de les quals sigui diferent al català, especialment quan es tracti de proposar mesures que hagin de ser adoptades pel Govern de l’Estat o pel Congrés dels Diputats, així com d’altres instàncies d’àmbit comunitari si s’escau.

Mesures que s’hauran de plantejar des de l’òptica de la voluntat de cooperació i contribució a la millora del conjunt del teixit esportiu i no des de l’òptica de la confrontació institucional.

En aquest sentit, des del Govern de la Generalitat es proposen les següents mesures a plantejar al Govern d’Espanya a través del Consejo Superior de Deportes:

- No cobrament de les quotes bancàries de les operacions de finançament que ja tinguin contretes les entitats esportives mentre no puguin recuperar l’activitat. Moratòria del cobrament de quotes bancaries.

- Creació d’una línia d’ajuts específica per als treballadors autònoms del sector de l’activitat física i l’esport fins que no puguin recuperar la seva activitat.

- Adequar el tipus d’IVA esportiu al 4 % en relació a la prestació de serveis vinculats en l’esport i l’activitat física o igualar-lo l’IVA cultural.

- Establir un mecanisme de compensació econòmica a favor dels clubs amb esportistes integrants de seleccions esportives segons modalitat.

21

- Adequació de la càrrega econòmica per despeses de la Seguretat Social als Clubs per a la contractació d’esportistes, entrenadors i preparadors físics d’alt rendiment.

- Impulsar i agilitzar la declaració d’Utilitat Pública pel conjunt d’entitats esportives

sense ànim de lucre per obtenir beneficis en matèria tributària.

- Aplicar la clàusula de reequilibri econòmic de les concessions per causa de força major, aliena a la gestió i explotació del Club concessionari.

- Transferència directament a les CCAA de part de la recaptació de l’Estat a través

de loteries, jocs i apostes per tal de poder disposar de més recursos per al desenvolupament de polítiques esportives.

- Deducció en la declaració de l’IRPF de la totalitat de les quotes abonades pels

associats i abonats a qualsevol tipus de centre esportiu.

- Supressió de l’IVA en obres i inversions que realitzin entitats esportives sense ànim de lucre en les seves instal·lacions.

- Ampliació de les desgravacions fiscals per a empreses patrocinadores d’entitats esportives i esdeveniments esportius, així com l’impuls de legislació específica per al mecenatge esportiu.

- Compromís institucional i contribució econòmica del Consejo Superior de Deportes

per a finançar els grans esdeveniments esportius oficials que puguin ser realitzats tant a Catalunya com a la resta de l’Estat de la mà de les federacions esportives espanyoles corresponents.

Catalunya, 8 de maig de 2020

22

5. Annexos

ANNEX 1

PROPOSTA UFEC PER A LA RECUPERACIÓ DE LES ENTITATS ESPORTIVES

En plena primera meitat de la quarantena superada, els experts d’arreu comencen a

coincidir que la crisi de la COVID-19 no serà només una crisi sanitària, sinó que els seus

efectes es deixaran sentir en una crisi econòmica i social segurament com mai havíem

viscut. La generació que ja va viure el col·lapse del sistema financer l’any 2008, ara ha de

fer front a una nova situació que posa en risc els avenços que com a societat havíem assolit

en drets i dignitat.

L’evolució epidemiològica del coronavirus és una incertesa que ens avoca cada dia a

treballar sota una incògnita permanent. Tanmateix, el seu impacte en l’economia comença

a deixar-se veure i avui sabem que l’economia xinesa, origen de la pandèmia, s’ha contret

un 13’5% en termes interanuals. El passat 13 de març, la Comissió Europea pronosticava

una contracció de l’economia de la zona derivada de la crisi en 1’1% envers l’1’4% de

creixement que preveia a principis d’any. Tanmateix, alguns experts comencen ja a apuntar

que aquesta estimació es veurà superada i que l’afectació global tindrà un major impacte.

Després d’aquesta crisi, en això sí que hi ha consens, res tornarà a ser el mateix i els

sectors comencen a dissenyar mesures que els permetin reactivar-se l’endemà d’aquesta

situació. Sens dubte, el trànsit d’aquesta evolució serà progressiu i anar coneixent els

efectes de la crisi ens donarà les eines per a la recuperació. En aquest sentit, per poder

tenir un punt de partida com més global millor, la Unió de Federacions Esportives de

Catalunya treballa amb la consultora Pricewaterhouse Coopers en l’elaboració d’un estudi

d’impacte sectorial sobre l’afectació de la crisi a federacions i clubs catalans. La radiografia

del teixit associatiu esportiu abans i després de la COVID-19 ens ha de permetre cercar les

mesures adients per preparar el nostre sector davant dels nous escenaris.

Tanmateix, estem convençuts que hi ha un seguit de mesures que ja creiem necessàries i

que, de fet, el sector ve reivindicant en la majoria de casos la seva activació i

acompanyament per part dels poders públics. El present document vol ser el preàmbul d’un

Pla de recuperació global del sector que ha d’ajudar entitats, practicants i professionals a

transformar-se d’una vegada i així sobreviure en una societat que ja no serà la mateixa.

Les mesures que aquí es presenten s’articulen per mitjà de quatre pilars estructurals

d’actuació: a) digitalització, b) fiscalitat, c) ocupació i d) finançament. Quatre pilars que

alhora acullen mesures transversals de cadascun dels àmbits de la gestió i la pràctica de

l’esport i contemplen les accions formatives per garantir l’adaptació a aquesta nova realitat.

23

Mesures per a la recuperació: quatre pilars

De la digitalització

La pandèmia i l’estat d’alarma instaurat per la crisi sanitària del coronavirus va suposar des

del primer moment l’aturada i suspensió de l’activitat esportiva en tots els seus vessants:

instal·lacions públiques i privades, fitness o competició, entrenament o pràctica individual.

El món de l’esport s’ha vist obligat a parar i, en l’àmbit associatiu, el funcionament orgànic

de les entitats n’ha estat també afectat.

En un sector altament precaritzat per la dedicació de caràcter voluntari que la majoria de

persones hi destinen en federacions i clubs, la crisi de la COVID-19 ha arribat abans que

la digitalització del teixit esportiu. L’escenari en què de sobte ens hem vist ubicats ha posat

de manifest la urgent necessitat de treballar en la implementació a mitjà termini d’una

vertadera estratègia de transformació digital de l’esport català.

“Vivim en un context de disrupció tecnològica permanent sense precedents, en el

qual les tecnologies digitals estan tenint un gran desenvolupament, amb efecte

transversal, perquè són Tecnologies de Propòsit General (GPT)5, com ho van ser en

el seu moment la màquina de vapor o l'electricitat. Si bé aquesta disrupció constitueix

el germen de l'actual Revolució Digital, el seu veritable abast està encara per venir.

El seu impacte serà imparable, irreversible, afectarà a tots i redefinirà la posició que

cadascun ocupem, el nostre statu quo. Pot haver-hi punts de vista diferents, amb

enfocaments des d'altres angles, que considerin que estem en una evolució més que

en una revolució, però segur que es comparteixen alguns principis bàsics:

1. Tot el que es pugui digitalitzar es digitalitzarà.

2. Tot el que es pugui automatitzar, s'automatitzarà.

3. Tot el que es pugui connectar es connectarà.

4. Tot el que es pugui analitzar s'analitzarà.”

CEOE 2018, Pla digital 2025

En la digitalització de la societat en què vivim, l’esport no en pot quedar al marge i l’actual

crisi ha posat en evidència que el sector ha d’emprendre aquest camí. Només la facilitació

de les condicions per part del poder públic i l’acompanyament a les entitats faran possible

que el món de l’esport no arribi encara més tard a la quarta revolució industrial.

24

- Es proposa:

a) Signatura digital

1. Habilitar el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat per a la prestació de

serveis de certificació digital i l’emissió de signatura electrònica dels càrrecs

directius vigents de les entitats esportives.

b) Acords telemàtics

2. Estendre la previsió del Reial decret llei 8/2020 sobre la validesa de les reunions

dels òrgans de govern i administració de les entitats celebrades de forma telemàtica

o sense sessió més enllà de la vigència de l’estat d’alarma; amb subjecció a les

condicions d’acreditació de la identitat dels membres.

c) E-sports

3. Reconèixer la pràctica digital de videojocs com a disciplina esportiva de la modalitat

corresponent a la qual es dedica.

d) Competició

4. Habilitar una línia de subvenció, en cofinançament amb el Departament

responsable d’innovació, per al desenvolupament de projectes que permetin

l’organització de competició oficial digital de les federacions.

e) Formació

5. Incorporar en els plans formatius dels ensenyaments esportius de caràcter reglat o

titulacions pròpies contingut docent en l’ús de noves tecnologies i hàbits saludables

per al consum digital.

f) Digitalització de la gestió

6. Habilitar una línia de subvenció, en cofinançament amb el Departament

responsable d’innovació, per al suport en l’adquisició de recursos per al treball

telemàtic a les entitats.

7. Habilitar una línia de subvenció, en cofinançament amb el Departament

responsable d’innovació, per a la formació en habilitats per al treball telemàtic de

les persones treballadores de les entitats.

De la fiscalitat

La fiscalitat en l’esport ha estat en els darrers anys un assumpte de reivindicació recorrent

tant del sector profit com del sector non profit. La campanya contra els greuges a l’esport

que s’iniciava el 2015 ja incorporava peticions contra l’IVA del 21% en serveis esportius,

l’eliminació de l’exempció de l’Impost de Societats per a entitats sense afany de lucre o la

millora del sistema de mecenatge per a l’esport. La situació que resultarà d’aquesta crisi és

incerta i l’estudi d’impacte econòmic que s’està realitzant ens ha de permetre radiografiar

el sector i detectar els punts més vulnerables del sistema per llavors dotar-lo de recursos

que ens facin més forts.

Podem avançar, però, i anticipar mesures que ara esdevenen urgents. Mesures que el

sector ja ha reclamat abans i que han de procurar reduir el cost indirecte de practicar esport

per justament incentivar l’augment de despesa directa en pràctica esportiva. El sacseig a

l’estat del benestar que aquesta crisi ens ha suposat ens obliga a restar vigilants perquè

l’escenari resultant no suposarà cap retrocés de les fites aconseguides. L’accés

generalitzat a la pràctica esportiva és justament el quart pilar fonamental de l’estat del

benestar i irrenunciable per a una societat desenvolupada.

- Es proposa:

25

a) . IVA:

8. Establir el gravamen al tipus superreduït del 4% sobre serveis esportius, quan el

prestador no siguin federacions esportives o clubs reconeguts com de caràcter

social, que n’estan exempts.

9. Suprimir l’IVA en inversions d’equipaments esportius.

b) IS:

10. Establir l’exempció de presentar l’Impost de Societats per a entitats sense afany de

lucre amb ingressos que no superin els 100.000 €.

c) IRPF:

11. Establir la deducció en l’Impost sobre la Renda de Persones Físiques per l’import

de les quotes satisfetes per l’abonament a instal·lacions esportives públiques o

privades.

12. Establir la deducció en l’Impost sobre la Renda de Persones Físiques per l’import

satisfet per l’obtenció de llicència federativa.

13. Establir la deducció sobre el tram autonòmic de la quota íntegra de l’Impost sobre

la Renda de Persones Físiques per a les persones directives d’entitats esportives

que desenvolupin les seves tasques en règim de voluntariat, durant els exercicis en

què ostentin aquesta condició.

14. Establir, durant el primer any posterior a l’estat d’emergència, l’exempció de l’import

que es correspon amb el pagament a compte de l’Impost sobre la Renda de

Persones físiques que realitza l’ocupador

De l’ocupació

La capacitat de despesa en personal de les entitats esportives de Catalunya, tot i que

evoluciona en el seu model, és d’abast limitat. El 67’8% dels clubs esportius catalans tenen

menys de 100 socis, i en aquestes estructures fins al 75% de les persones col·laboradores

ho fan en règim de voluntariat. Aquest fet no és exclusiu del nostre país, a Itàlia l’acció de

voluntariat a l’esport suposa una mitjana de cinc hores setmanals equivalents al 0’30% del

PIB, o a França amb una mitjana de 4 hores setmanals suposa el 0’62% del PIB. A

Catalunya l’aportació del voluntariat esportiu suposa un estalvi de 213 milions d’euros en

funcions executives i juntes directives, segons dades de l’Observatori de l’Esport.

Tanmateix, el concepte de voluntariat legalment previst no ha evolucionat com ho ha fet la societat, i continua definint-se principalment per l’absència de compensació de cap mena, més enllà del rescabalament de les despeses degudament justificades que els ocasioni l’exercici de l’activitat voluntària. Davant d’aquesta situació, per mitjà de la Disposició Addicional 16a de la Llei 14/2013, el Govern es va comprometre a l’elaboració d’un estudi per analitzar el degut enquadrament en la Seguretat Social dels col·laboradors en entitats esportives sense ànim de lucre. Tanmateix, el posterior informe va mantenir el concepte restrictiu de les relacions de voluntariat, allunyant-se de la tendència normativa d’altres països del nostre entorn i de la mateixa Unió Europea, i va perdre l’oportunitat de procurar una figura contractual que facilités la transició a la professionalització de les entitats. El reconeixement del denominat pocket money o allowance d’ordenaments jurídics del nostre entorn o l’adaptació de modalitats contractuals per la formació dual de forma específica pel sector, creiem que ajudarà a evitar la descapitalització en recursos humans que l’esport pot arribar a patir en una situació de previsible crisi econòmica.

a) Contracte de formació

26

15. Implementar el contracte formatiu en l’esport, com a règim específic del Reial decret

1529/2012 amb reconeixement específic de les formacions federatives.

b) Pocket money

16. Excloure de l’àmbit de la laboralitat, i de l’obligació d’alta a la seguretat social, les

prestacions realitzades en l’àmbit esportiu amb caràcter voluntari a les quals

s’atorgui un rescabalament de despesa no justificada per import màxim de 450 €

mensuals.

Del finançament

Just abans de l’esclat de l’epidèmia, el sector ja s’havia conjurat per reclamar un

finançament digne que el situés en els nivells d’aportació pública similars als països del

nostre entorn i li permetés treballar de forma digna per apropar la pràctica esportiva a

tothom. El sector esportiu ha estat tradicionalment maltractat pels pressupostos públics,

que a Catalunya hi destinen una mitjana del 0’2% a polítiques esportives, amb una despesa

de 8’4€/habitant, mentre que en països com França, Holanda o Suècia la mitjana és entre

120€ i 200€ d’inversió anual per habitant en esport. El conjunt del sector ha demanat

recentment que almenys l’1% del pressupost públic de la Generalitat es destini a polítiques

esportives i aquesta demanda s’havia cristal·litzat incorporant-se en el text de la Proposició

de Llei de l’esport i l’activitat física en tràmit parlamentari.

Però més enllà de demanar que es destini un percentatge suficient i realista dels

pressupostos públics actuals a les polítiques esportives de país, el sector ha reclamat

també en els darrers anys la cerca de noves fórmules de finançament que li procurin una

estabilitat i permanència en la planificació de l’activitat i li permetin competir –mai millor dit–

en igualtat d’oportunitats amb les entitats dels països del nostre entorn.

a) Afectació d’impostos pel financament de l’esport

17. Incorporar les federacions esportives d’àmbit autonòmic en el repartiment de la

recaptació derivada de l’Impost sobre activitats de joc en relació amb les apostes

mútues esportives.

18. Afectació de la taxa fiscal sobre rifes, tómboles, apostes i combinacions aleatòries

per destinar-lo a les federacions i els clubs esportius de Catalunya.

19. Creació i afectació d’impost sobre aliments considerats ultraprocessats per

destinar-lo a programes esportius de practicants en edat escolar i universitària de

federacions, consells i universitats.

b) Subvencions

20. Atorgar sense tràmit el 50% de l’import corresponent a la subvenció atorgada a les

federacions esportives en l’exercici 2019 com a crèdit per a la liquiditat amb càrrec

a la bestreta de la subvenció 2020.

21. Destinar 25 milions d’euros per a subvencions a clubs, federacions, consells

esportius i altres entitats esportives sense afany de lucre per al sosteniment de

l‘activitat esportiva en general i pal·liar el dèficit derivat de la crisi de la COVID-19.

22. Establir com a data límit per realitzar l’activitat esportiva subjecta a subvenció de

l’any 2020 aquella que així comuniqui als efectes cada federació esportiva, d’acord

amb el calendari previst per a la recuperació de la temporada present.

23. Flexibilitzar les bases reguladores de la subvenció 2020, eximint de vincular

l’activitat a subvencionar a un pla d’actuació o pressupost previ, i procurar

compensar els danys i perjudicis derivats de la pèrdua d’ingressos o de l’augment

27

de despesa per la suspensió de la competició oficial de les federacions esportives

catalanes.

24. Contemplar com a despesa elegible per a la justificació de subvenció el pagament

de les quotes en seguretat social que en el seu cas hagin hagut d’efectuar les

entitats esportives que han adoptat Expedients de Regulació Temporal de

l’Ocupació per força major.

25. Ajornar i fraccionar les condicions de retorn de les aportacions reintegrables.

26. Articular el contracte programa com a mecanisme principal de finançament amb les

entitats col·laboradores de l’administració esportiva.

c) Ajudes a la pràctica esportiva

27. Crear un fons de beques individuals per l’accés a activitat de pràctica esportiva per

persones que es trobin en situació socioeconòmica desfavorable.

L’àmbit competencial de les mesures

Mesures Àmbit territorial de l’administració loca

l Autonòmic estatal

1 signatura digital 2 Reunions telemàtiques

3 e-sport 4 competició oficial digital

5 formació consum digital

6 ajudes teletreball 7 formació teletreball 8 IVA esportiu superreduït

9 equipaments IVA 0% 10 impost societats 11 deducció abonaments esportius

12 deducció llicències federatives

13 deducció directius 14 exempció ocupador 15 contracte formatiu esport

16 pocket Money 17 quinieles esport base

18 taxa loteries esport base

19 impost ultraprocessats

20 crèdit 50% subvencions

21 subvenció impacte clubs

22 subvenció recuperació temporada

28

23 compensació competició oficial cancel·lada

24 subvenció seguretat social

25 ajornament retorn imports

26 contracte programa 27 ajudes esportives

29

ANNEX 2

PROPOSTA DE MESURES DEL CLUB NATACIÓ ATLÈTIC BARCELONETA

Reducció de despeses de la Seguretat Social als Clubs per a la contractació

d’esportistes, entrenadors i preparadors físics d’alt rendiment.

Protecció per les entitats sense afany de lucre i declarades d’utilitat pública per part

de les administracions locals:

o Exempció d’impostos locals.

o Supressió de cànon.

o Aplicar la clàusula de reequilibri econòmic de les concessions per causa de

força major, aliena a la gestió del Club concessionari.

Desgravacions fiscals per a partides de despeses dels clubs destinades a

les seccions esportives

Deducció a l’import de les quotes federatives dels nostres esportistes proporcional

al temps que no han pogut gaudir durant el confinament

Estudi i elaboració del protocol o condicions en las que es desenvoluparan les

activitats esportives per a la incorporació dels socis a es instal·lacions esportives

o Aforaments

o Gimnasos i classes col·lectives

o Cursets i campus d’estiu

o Piscines i socorrisme

o Vestuaris

o Protocols higiènic-sanitaris

30

ANNEX 3

PROPOSTA DE MESURES DE L’UNI GIRONA

- Complicacions per reprendre les competicions.

- Les activitats d’estiu seran com mai una necessitat perquè les famílies puguin conciliar

la vida familiar amb la vida laboral.

- Mesures que puguin ajudar a portar a terme les activitats:

o Les famílies hauran de signar una declaració responsable que els participants no

tenen símptomes de coronavirus, ni han tingut en un termini de 2 setmanes abans

del començament de l’activitat.

o Les entitats haurem de tenir una càmera tèrmiques per prendre la temperatura als

participants cada dia tot just abans d’entrar al recinte de l’activitat.

o Els familiars esperaran fora a una distància prudencial, (o millor dins dels vehicles),

en les entrades i sortides de la mainada.

o Els participants segons vagin entrant aniran a rentar-se les mans amb aigua i sabó

e hidrogels.

o Les activitats es realitzaran en grups reduïts de 18-20 participants amb 2 monitors,

que no tindran contacte amb altres grups de participants.

o Cada grup disposarà de material exclusiu únicament per aquell grup durant la

setmana. Cada setmana hi haurà rotació de material prèvia neteja i desinfecció.

o El personal del menjador utilitzarà material sanitari homologat, mascaretes,

hidrogels, etc. Es faran torns als horaris i els espais propis dels menjadors.

- Liquidar amb urgència les subvencions de les temporades 17-18 i 18-19, així com

la de la temporada 19-20.

- Necessitat de saber avants de planificar la temporada en quina quantia pots

disposar de subvenció i rebre una bestreta al mes d’octubre.

31

ANNEX 4

PROPOSTA DE MESURES DE LA UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA

- Posar en marxa campanyes permanents de comunicació i promoció de

l’activitat física i de l’esport orientades a tota la ciutadania.

- Destinar recursos mitjançant línia de subvenció específica per fomentar la

digitalització i la prescripció telemàtica d’activitat física per part dels diferents

operadors (públics i privats).

- Per tal de fomentar la participació i la tornada de la ciutadania a les instal·lacions

esportives, establir un sistema d’ajudes econòmiques (Xecs/AF -activitat física-)

en benefici de les persones esportistes i/o usuàries que s’inscriguin en centres i

clubs esportius. Distribuir, equitativament, aquests Xecs/AF per instal·lacions i

organitzacions esportives que s’hi vulguin acollir.

- Incorporar les universitats en totes les actuacions relacionades amb el sector

esportiu.

32

ANNEX 5

PROPOSTA DE MESURES DE GESTIONA

Reflexions sobre el pla Nacional per a la Reactivació

- Per la població escolar: o Lluita contra el sedentarisme de la població en edat escolar. De març a

octubre sense fer esport i activitat física. Possibilitat de subvencionar els campus Olímpia/esportius i casals.

o Beques per l'esport en edat escolar, increment de partida i reducció d'exigències a les famílies.

o Avançar la temporada escolar/esportiva al 15 setembre

- Disminució o eliminació tràmits administratius, de no valor afegit, que sumen molt cost a l’empresa Ex. control horari, simplificació en les justificacions, ...

- Locals subvencionats (lloguers) pels arrendataris esportius/sanitaris

- Entrega de material subvencionat d’EPIS a les organitzacions i usuaris. - Protocol compartit per a l’obertura dels centres i activitats, per als promotors i gestors

de l’esport i l’activitat física, amb normativa de seguretat i salut pels usuaris i treballadors (ben dimensionat i rigorós).

- Exempció d’IVA en obres i inversions en els centres esportius en general - Condonació d’IBI’s i cànon. - Bonificacions a la Seguretat Social per empreses. - Possible congelació dels convenis laborals (Hosteleria de les Balears). - Declaració d’Utilitat Pública per entitats esportives sense ànim de lucre. - Treballar amb Sanitat plans d’activitat física saludable per a la població en general i

amb atenció amb col·lectius de risc, ni que sigui com a prevenció. - Definir i crear una GRAN CAMPANYA DE COMUNICACIÓ per afrontar l’obertura dels

centres quan s’acabi l’estat d’alarma i ens autoritzin a obrir-los. Incrementar la base i la periodicitat amb un missatge positiu i engrescador relacionat amb la pandèmia.

- Campanya comunicació activa espais esportius = espais segurs = espais de salut. - Quan es comenci l'activitat, cobertura de les despeses fixes proporcional al % de

l'aforament limitat, mitjançant subvencions. Durant el període en què l'Administració fixi les limitacions.

33

ANNEX 6

PROPOSTA DE MESURES DEL CLUB NATACIÓ SABADELL

- Incrementar subvencions a nivell local (Diputació, Consells Comarcals,

Ajuntaments), per a les activitats que els clubs realitzem en l'àmbit de l'esport escolar,

la salut, la gent gran, els infants, la formació i la integració social.

- Activar el més aviat possible la línia de finançament ICF CCE, aconseguir un tipus

d'interès 0 i el capital hauria de convertir-se en subvenció de capital per part de

la SGE durant els 5 anys vinents.

- Incloure a la pròrroga del programa d'Alt Rendiment Català de manera excepcional l'any

vinent, als clubs catalans al mateix nivell que esportistes, tècnics i federacions.

- Consolidar una línia específica de finançament a futur per les entintats sense afany de

lucre per tal de garantir per una banda, la formació i promoció en l’esport, i per altre

banda la internacionalització de l’esport i clubs.

- Respecte a l’aportació de 51.571.000 € destinats a programes i subvencions són els

que estan previstos als pressupostos de la Generalitat per l'any 2020, no representen

cap injecció nova d’ajudes, perquè són els necessaris (i per cert insuficient) per a un

any "normal".

- Es necessita una línia especial de subvencions a programes i entitats afectades i

perjudicades per la COVID-19 (podrien ser els 25 milions d'euros que proposa

la UFEC).

- AECNC realitzar un protocol d’actuació per a la reobertura d’espais esportius, que

inclouria mesures de protecció per els socis i usuaris, mesures de protecció per als

professionals, protocol de neteja i accés a les instal·lacions (amb cura, per damunt de

tot, de la gent amb més possibilitat de risc)

- Moratòria de cobrament quotes d’entitats bancaries d'un mínim de 6 mesos,

prorrogable en funció de l'evolució de la situació, allargant el venciment de les

operacions en el temps que duri la moratòria per poder fer el pagament d'aquestes

quotes

- Activar el pagament de totes les subvencions concedides per la SGE en els

anys anteriors al 2020, durant el mes d'abril.

- Bonificació de les quotes satisfetes a la Seguretat Social per part dels clubs a través

de diferents programes:

- Suprimir les quotes de SS dels esportistes quant estan amb les seleccions

autonòmiques i estatals.

- Determinar les inversions dels club en l'esport d'elit nacional i definir bonificacions a

les quotes socials dels tècnics, metges, fisioterapeutes, nutricionistes, psicòlegs, etc.

- Activació del concepte de Pocket Money pel qual determinades funcions de tècnics,

auxiliars, fisioterapeutes, etc., fins a un determinat import mensual,

quedaran exemptes del pagament de quotes a la SS.

- Determinar la inversió de cada club en l’esport formatiu es definiran bonificacions a les

quotes socials dels tècnics, així com dels professionals relacionats amb aquesta

formació. Aquesta bonificació hauria de ser molt important, doncs és la base del

creixement de l’esport d’èlit.

- Mesures fiscals d'ajuda als clubs respecte dels esportistes d'elit.

- Assimilar el tractament fiscal dels contractes dels clubs amb esportistes que reben

beques ADO o de Federacions, al tractament fiscal que reben aquestes beques.

- Definició d'un programa especial d'ajudes als clubs per part del CSD per a la

preparació dels Jocs Olímpics de Tòquio, que cobreixin els següents punts:

34

o Pagar a cada club la mateixa quantitat que rebi un esportista del seu club

en concepte d'ajudes del pla ADO o beques de las Federacions Nacionals.

o Subvencionar els plans d'entrenaments destinats a preparar els esportistes

pels Jocs Olímpics.

o Subvencionar els esdeveniments esportius lligats a la preparació dels JO.

- En l’àmbit de les Administracions:

- ampliació de les concessions administratives per a totes les entitats sense afany

de lucre i que tinguin com objecte principal el foment de l’esport, i concretament el

foment de l’esport per al que va ser concebuda la instal·lació.

- Incorporar en tots els concursos de licitació de gestió de les instal·lacions

esportives amb fons públics, punts extres per a les entitats sense afany de lucre

i que tinguin com objecte principal el foment de l’esport, i concretament el foment

de l’esport per al que va ser concebuda la instal·lació.

- Un Pla Nacional de Inversions en instal·lacions públiques esportives i privades

que gestionin entitats d’interès públic, per a poder fer front a la remodelació que per

seguretat i salut s’hauran de realitzar a totes les instal·lacions esportives del país.

- Un Pla Nacional de Inversions en instal·lacions públiques esportives i

privades que gestionin entitats d’interès públic, en concret en les piscines per a

millorar la qualitat del aire en aquests recintes així com poder realitzar amb

seguretat les competicions tant locals, com nacionals, com internacionals.

- Un Pla Nacional d’Educació Esportiva, per tal de garantir que el màxim de infants

en edat preescolar es puguin iniciar en la pràctica esportiva.

- En les concessions d’equipaments públics a empreses amb ànim de lucre, limitar

els beneficis i fer servir els excedents per a compensar a les empreses sense

ànim de lucre en virtut de la promoció de l’esport que facin aquestes.

- Compensar a les entitats privades sense ànim de lucre o d’utilitat publica que

gestionen instal·lacions pròpies i que fan tasques socials de promoció de l’esport,

de forma equivalent al que les entitats privades que gestionen instal·lació pública

reben d’aquestes concessions en forma de menys despesa (inversions, despeses

corrents, etc.).

- Examinar a les entitats sense ànim de lucre de certs impostos o taxes associats al

consum de subministraments com llum, gas, aigua, telefonia, etc.

35

ANNEX 7

PROPOSTA DE MESURES DEL BM GRANOLLERS

- Contemplar a les subvencions ajuts puguin cobrir despeses generals i d’estructura i per la pèrdua d’ingressos (taquilla, patrocinis, ingressos vinculats a la formació dels joves esportistes –com quotes de formació-, etc.) atès que l’activitat està aturada completament des del 14 de març.

- Flexibilitzar les bases reguladores de les subvencions corresponents a 2020,

eximint de vincular l’activitat a subvencionar a un pla d’actuació o pressupost previ, i procurar compensar els danys i perjudicis derivats de la pèrdua d’ingressos o de l’augment de despesa per la suspensió de la competició oficial de les federacions esportives catalanes.

- Incrementar la partida de subvencions prevista per a entitats i clubs esportius, no sé

si seria possible la xifra dels 10 M€ que es poden deduir del document presentat per la UFEC en el que parlen de 25 M€ - als una mica més de 15 M€ que figuren al projecte de pressupost per a 2020 per a entitats i clubs s’hi afegirien els 10 M€ sol·licitats.

- Agilitzar el cobrament dels 20% i 80% que resta de subvencions atorgades en

convocatòries corresponents a anys anteriors.

- Contemplar com a despesa elegible per a la justificació de subvenció el pagament de les quotes en seguretat social realitzades pels clubs i entitats esportives aquesta temporada.

- Necessitat de realitzar activitat física tant en aquesta etapa de confinament com en la

posterior i que aquesta pràctica juntament amb la de l’esport aporta beneficis per a la salut de les persones i pels valors associats a la seva realització.

36

ANNEX 8

PROPOSTA DE MESURES D’INDESCAT

Contextualització

Des del clúster INDESCAT agraïm l’oportunitat de poder traslladar les propostes provinents

de la indústria de l’esport en general i dels nostres membres en particular, a fi que puguin

incorporar-se al Pla Nacional per a la Reactivació de l’Esport i l’Activitat Física a Catalunya.

És important que aquest document també consideri la indústria i hi constin propostes

concretes per a aquelles entitats i agents amb ànim de lucre que són clau per a una pràctica

segura, de qualitat i amb totes les garanties.

Ens agradaria destacar que el camí per superar l’impacte d’aquesta pandèmia no passa

tan sols per intentar recuperar tot el que teníem abans del Covid-19, ja que considerem

que serà molt complex i esdevindria un error. Considerem que la fórmula per superar

aquesta crisi ha d’incloure necessàriament la innovació; hem d’aprofitar aquesta

situació per reinventar el sector esportiu i actuar de manera diferent a com s’ha fet

fins ara. Per realitzar aquest procés, posem a INDESCAT a total disposició per

acompanyar a tot al sector esportiu català en aquest dur, però a la vegada reptador i

interessantíssim procés, que ha de portar-nos a tenir un esport català més robust, resilient,

de qualitat, adaptat a tots els tipus d’esportistes i practicants esportius que ens requeriran

necessitats diferents a allò que s’ha fet fins ara.

Som-hi!

Introducció a les Propostes

A continuació presentem diferents propostes definides entre l’equip d’INDESCAT i les

aportacions dels membres que conformen el clúster. Per aquest motiu, les propostes

provenen de diferents empreses i/o entitats que conformen les tres cadenes de valor

representades a INDESCAT: esdeveniments esportius, instal·lacions esportives,

béns/productes i serveis esportius. Aquestes propostes estan orientades a solucionar els

següents àmbits:

• Àmbit Organitzatiu

• Propostes Generals

• Específiques per a Esdeveniments Esportius

• Específiques per a Turisme Esportiu

• Específiques per a Instal·lacions Esportives

• Àmbit Fiscal i de Finançament

• Àmbit de la innovació

Nota: Per tal de no repetir propostes ja esmentades per altres àmbits o agents, en aquest

document tan sols tenim en compte aquelles més rellevants com a clúster i que considerem

claus per a la indústria, i que no han estat esmentades anteriorment o suficientment

desenvolupades. Recolzem, per tant, propostes ja esmentades per altres agents de

37

l’esport, com l’IVA reduït, millora de les condicions d’exempció fiscal pel patrocini

esportiu/mecenatge, deducció fiscal de l’IRPF, etc. orientades a construir un esport català

més robust, de qualitat i segur en tots els sentits; i que aconsegueixi que tots els agents

remin cap a una mateixa direcció.

Propostes: Àmbit Organitzatiu, Organitzatiu: Generals

• Proposem la consideració d’INDESCAT com a entitat col·laboradora de

l’administració i la signatura de contracte programa per aconseguir els reptes i

objectius que s’acordin entre ambdues parts quant a: innovació, talent esportiu de

la indústria, emprenedoria, internacionalització, networking i visibilitat; per tal que

sigui accessible per a qualsevol entitat, empresa, associació o agent de l’esport

català.

• Com a continuació de la campanya “Gent Activa a casa”, incentivar accions de

gamificació i reptes que es tradueixin en premis post-covid, i que les empreses

s’apuntin per fidelitzar o captar clients.

• Gran campanya durant el “Desconfinament” que promocioni l’activitat física com

a element de prevenció de malalties, beneficis per a la salut i la ment, etc. a fi

d’aconseguir que la població torni a fer esport, ja sigui de forma lliure o en

esdeveniments esportius. A la vegada, que promocioni que els practicants esportius

tinguin la confiança de fer esport als espais de pràctica esportiva habituals

(instal·lacions esportives municipals, centres de fitness, parcs, entorns naturals,

etc.), insistint en què són espais segurs (hem de gestionar la “por” de tornar a

aquests espais). Cal que el sector públic torni a ser tractor del sector esport/salut,

per tal que això desencadeni més pràctica i, per tant, més demanda del sector

productiu i proveïdors que faciliten aquesta pràctica.

• Confecció de material formatiu, píndoles i contingut específic i protocols com

a punt d’informació de referència per a les empreses i entitats del sector.

• Donar suport organitzatiu i econòmic per garantir la continuïtat dels projectes

esportius de clubs, entitats i empreses del sector que han hagut de suspendre

l’activitat. Hem d’ajudar les famílies perquè totes elles tinguin accés altre cop a la

pràctica esportiva o a l’activitat física, perquè el ciutadà/practicant és la clau que fa

que tot el que hi ha al darrera torni a funcionar: clubs, entitats, federacions,

esdeveniments esportius, proveïdors de materials, serveis, instal·lacions, etc. És

l’administració qui ha de liderar aquest rol tractor per tornar a començar a funcionar:

serà clau com s’executen els plans de confinament, com es gestionen les

expectatives i com es comuniquen aquests plans.

Propostes: Àmbit Organitzatiu, específiques per Esdeveniments Esportius

• Promoció d'esdeveniments esportius: tan aviat com sigui possible, que des de

les administracions es posin facilitats i es promoguin nous esdeveniments, en el

format que sigui viable. Hem de recuperar les curses, els campionats, els torneigs,

i també pensar en nous formats i modalitats (per exemple eSports, esdeveniments

en família, propostes intergeneracionals, etc.)

38

• Es necessita suport organitzatiu per a les empreses que produeixen o són

proveïdores de serveis i/o materials en esdeveniments esportius: tot està ajornant-

se a la tardor, però només en aquest període no tindrem ni prou dies per executar

tanta activitat ni prou ciutadans que hi participin. L’administració (SGE i

Diputacions) podrien jugar un rol d’agent “prioritzador” quant a les dates de

celebració d’aquests esdeveniments.

• S’ha de crear un protocol d’actuació que especifiqui com han de ser a partir

d’ara els esdeveniments esportius per a un desconfinament segur i viable. Per

a elaborar aquest protocol, proposem la creació d’un comitè d’experts format per:

representants d’administracions, empreses i clubs que produeixen esdeveniments,

amb representats de salut i seguretat, etc. Les normes han de ser clares i aplicables

per tothom, i ho hem de fer ràpid i bé.

• Seguretat sanitària i jurídica: cal que, un cop es permetin realitzar activitats

públiques, es defineixin clarament els requeriments per tal de dissenyar

correctament i de forma segura aquests esdeveniments (en termes legals i de

salut). Necessitarem tenir clares les regles de joc.

Organitzatiu: especifiques per Turisme Esportiu

• Pla de promoció del Turisme Esportiu amb les dues direccions generals

coordinades (Esport i Turisme.

• Relacionar el teixit associatiu i empresarial existent que fins ara només considerava

com a client potencial el ciutadà del propi barri/ciutat o entorn, i promoure què

s’adoni del potencial del turisme actiu d’un ciutadà d’altres regions i/o àrees

dintre de Catalunya. Enguany el Turisme de llarga distància serà difícil de captar:

aprofitem-ho per captar turistes catalans d’altres àrees/ciutats/regions, oferint

turisme actiu i esportiu de qualitat.

Organitzatiu: específiques per Instal·lacions Esportives (i)

• Que es compti amb l'experiència dels gestors professionals d'instal·lacions

esportives a l'hora d'efectuar i dissenyar la metodologia que caldrà emprar en

reactivar els equipaments esportius. S’ha de treballar conjuntament entre el

Departament de Salut i la SGE, però sabem que algunes mesures caldrà readaptar-

les a les característiques de les instal·lacions. Proposem la generació d’un equip

d’experts específic de desconfinament, que hauria de:

• Elaborar el pla de desconfinament específic per a instal·lacions esportives

• Utilitzar les fitxes tècniques que la SGEAF ja té definides i adaptar-

les/adequar-les als nous requeriments (com s'han d'adaptar els vestidors,

les sales de fitness, les circulacions, els pavellons, els camps de futbol, etc.)

a fi que hi hagi una norma estandarditzada i homogènia per a totes les

instal·lacions esportives (per exemple, aforaments per cada tipus d’espai,

actuacions d’higiene i desinfecció, entre d’altres). Creiem que caldria una

directriu en aquest sentit.

• Amb aquests requeriments anteriors definits, elaborar un estudi municipi

per municipi dels cost de l’adaptació d’aquesta nova normativa, per tal de

valorar quina part es pot assumir des de l’administració i/o quina pot o ha de

ser suportada pel sector privat.

39

Organitzatiu: específiques per Instal·lacions Esportives (ii)

• Buscar solucions imaginatives i de poc cost (mesures toves), com per exemple

fer ús d’espais exteriors que abans no eren un espai principal però que ara poden

prendre protagonisme, ja que el risc de contagis a l’aire lliure es minimitza molt i

permet augmentar l’aforamanent total en detriment de la capacitat dels espais

interiors que es veurà afectada. També pensar nous usos a espais que havien

quedat en desús: pistes poliesportives, allargar temporada de la vida de les piscines

exteriors fent-les més utilitàries amb escalfament solar de l’aigua o utilitzant teixits

senzills de neoprè, etc. Aquestes accions haurien de ser subvencionables.

• Com que aquesta tasca no podria ser assumida en exclusiva per la pròpia SGEAF,

proposem la creació d’aquest equip d’experts específic. Per estalviar-se la

“lentitud” de l'administració pública, es podria arribar a un acord amb el sector de la

consultoria catalana i referents del sector, fent que es treballés conjuntament el pla

entre tots, establint les condicions de cost/hora i nombre d'hores, i distribuint la feina

per tot el territori.

• Ja que els camps de gespa artificial estan totalment en desús, es pot aprofitar

per avaluar aquells camps que necessiten una renovació i/o manteniment

correctiu i executar-lo. Les empreses del sector estan totalment parades, però

disposades a activar-se i oferir aquest tipus de serveis: des de suport en l’elaboració

de projectes bàsics per facilitar la feina a Ajuntaments que ho necessitin, fent que

així les licitacions surtin al més aviat possible, fins a manteniments correctius de la

dimensió que es requereixin.

Propostes: Àmbit Fiscal i de Finançament (i)

• Realització i financament de l’Estudi de l’impacte de la Covid-19 al sector

esportiu català:

• INDESCAT ja ha impulsat l’inici de la realització d’aquest estudi i està oferint

a d’altres associacions i agents del sector que s’hi sumin per tenir una

“fotografia” de l’impacte de la Covid-19 al sector esportiu amb ànim de lucre.

A més a més, la UFEC ha fet el mateix pas amb l’estudi de l’impacte a les

entitats sense ànim de lucre (Federacions i entitats), motiu pel qual no és

necessari que la SGE faci un altre estudi de nou. Per coordinar esforços

i recursos, proposem que s'alineïn totes les parts i s’elabori un gran únic

estudi entre tots. Es proposa que UFEC i INDESCAT facin la “fotografia” de

l’impacte fins a l’abril i que la SGE faci un segon estudi de l’estat de la

situació més endavant (per exemple al juny).

• En relació al punt anterior, es podria dotar de suport econòmic a les

associacions o estaments que realitzin aquest estudi (per exemple

UFEC, INDESCAT i la resta que s’hi sumin) i així fer més eficient la dedicació

de recursos a l’estudi de l’impacte per evitar duplicitats.

40

• El clúster té ja la confirmació d’algun dels seus membres per oferir-se a

liderar l’agregació de tots els estudis dels diferents sectors i

informacions de pes econòmic de l’esport per acabar tenint una

fotografia final.

• Necessitat d’ajornament d’impostos i tributs durant propers mesos. Les

accions actuals en aquest sentit són insuficients, hem d’arribar a més.

• Es demana que tots aquells ajuts i subvencions pendents de cobrament

d'endarreriments i convocatòries d’anys anteriors o de l’actual siguin

pagats amb la major brevetat possible, siguin pel col·lectiu que siguin.

• Els processos de sol·licitud i obtenció de les línies de crèdit,

subvencions, etc. han de quedar molt clars: com, a on, amb qui, amb

quines condicions, etc. Tenim empreses que volen acollir-se a aquests

ajuts però estan perdudes. Els bancs no posen cap facilitat (realment hem

de passar per ells?). Es necessiten millors condicions (interès 0 donada

l’excepcionalitat), ja que, quan aprofundeixes, aquestes són poc

avantatjoses (només ajornes el problema, que l’empresari es trobarà més

endavant).

• S’hauria de buscar la manera que, ja que ens hem de reinventar i que es

necessitaran proveïdors en diferents àmbits, es promogui que aquestes

noves solucions/serveis/productes siguin d’origen català. El lliure

mercat moltes vegades no ho permet, però, podem trobar maneres de

promocionar el sector productiu català com el proveïdor d’aquestes

necessitats per superar la crisi?

• Els autònoms societaris són els gran oblidats. Darrera de cada PIME, hi

ha un propietari que, per ser administrador, ha de ser autònom i no se’l

recolza. S’ha de pensar en ells i donar-los facilitats.

• Suport econòmic a les PIMES i/o start-ups del món de l’esport, per tal

que tinguin el mateix suport i s’incloguin dins dels 61 milions d’€ que consten

a la primera versió del Pla Nacional, a fi que puguin superar financerament

l’impacte de la pandèmia.

• Obrir ajuts públics a la innovació (CUPONS), però ja amb el “tòpic”

específic ESPORT (com hi pot haver de salut, sostenibilitat, industria 4.0,

etc..) de forma coordinada entre SGEAF i departaments d’Economia i

Indústria, ACCIÓ, etc. S’ha de premiar aquells projectes d’innovació en

tecnologies, serveis i productes que aporten valor al teixit esportiu:

associatiu i del practicant, espais de pràctica, etc.

Propostes: Àmbit de la Innovació (i)

• Creació del Hub de l’Esport (SportsTech Hub), un espai físic i extensible

virtualment, on tots els agents de l’esport es relacionen en cerca de la innovació

(posant en un mateix espai a tots els departaments d’I+D de les grans empreses,

pimes, start-ups, consultors, etc. nacionals i internacionals que vulguin relacionar-

se amb l’esport català), la formació del talent en temes de digitalització i

transformació estratègica, el finançament (unint a VC, entitats bancàries, CDTIs,

ENISA’s, Business Angels, etc.), imitant iniciatives internacionals que han

posicionat a països com UK, França i Alemanya com a Hubs d’SportsTech de

referència internacional.

41

• Necessitat d’apostar per la innovació i la digitalització per aplicar canvis

estratègics, com a eina per reinventar-se i poder superar aquesta crisi. Proposta

de subvenció/finançament a projectes esportius que provinguin d’empreses i vagin

en aquesta direcció, i que el valor vagi cap a federacions, clubs, sector esportiu

català. INDESCAT com a connexió amb més de 2.500 empreses catalanes que

poden aportar aquestes solucions.

• Aprofitar el “momentum” que ha provocat el confinament en relació a les

eines de teletreball i “streaming” per dinamitzar nous serveis de formació,

execució i seguiment en l’esport (coach personal, renting de material de pràctica

des de casa, temes de nutrició, recuperació de lesions, seguiment d’estat de salut,

etc.). Aquests serveis podrien sorgir a partir de la creació de grups de treball on es

convidaria a participar a tots aquells agents implicats que hi tinguin interès.

• Facilitar processos de transformació estratègica, aplicar innovació, aprendre

d’altres iniciatives internacionals i relacionar-nos amb elles, aplicar formació de

valor al talent, relacionar-nos amb les iniciatives disruptives que aporten les start-

ups esportives, potenciar el networking connectant el sector esportiu amb més de

2.500 empreses que actualment formen part dels clústers catalans d’altres àmbits,

com la digitalització, l’energia, l’educació, la moda, la fotònica, etc.

42

ANNEX 9

PROPOSTA DE MESURES DE LA FUNDACIÓ CATALANA PER A L’ESPORT

CONSTRUIR UN NOU FUTUR - Desprès de la consulta feta i les propostes d'altres entitats, proposo les accions a realitzar en el nou futur, que ens espera, per sortir amb més força. Realitats a considerar: - Desconfinament amb màscares, guants, distància, etc. por i difícil pràctica dels equips - Demandes per competicions fora calendari amb contractes vençuts, ascensos i descensos - Greu situació econòmica amb augment de l'atur, reducció de sous, baixa de socis i abonats - Reducció de patrocinis i mecenatges per l'esport, una Llei clarament insuficient - Suport insuficient de les Administracions, amb altres prioritats - Problemes anteriors de dèficits, incloses inversions, i/o fons negatius propers a la fallida Accions a realitzar (33): E - Insistir en reducció d'impostos, ajornaments, ingressos d'apostes, millor llei mecenatge, etc E - Demanar crèdits ICO, ICF, bancs o a mecenes, per tenir tresoreria que caldrà tornar E - Negociar ERTO 's (temporals) i regular les plantilles, mitjançant l'adequació d'estructures E - Preparar uns pressupostos molt realistes i progressius per la supervivència de l'entitat. E - Analitzar les possibilitats de Declaracions d'Utilitat Pública i la Llei 49/2002 per reduir l'IBI E - Reformular, si s'escau, els contractes de tots els professionals per adequar-los a la realitat E - Rebre de les Administracions amb urgència, les subvencions total o parcials pendents E - Establir un sistema més àgil de justificacions de les subvencions públiques rebudes E - Negociar amb els acreedors tots els deutes existents per possibilitar la seva liquidació E - Cal ingressos ara, fons propis, socis/abonats, patrocinis/mecenes, crèdits i cobros pendents O - Estudiar i crear noves activitats i esports que responguin a noves necessitats i demandes O - Reduir els costos administratius amb digitalització, teletreball i simplificació de tràmits O - Replantejar el funcionament de totes les activitats de les entitats a curt i mig termini. O - Estudiar la fusió d'entitats dèbils per enfortir-les i salvaguardar la pràctica dels esportistes O - Evitar que, a les Escoles Esportives, quedin exclosos alumnes per dificultats econòmiques O - Redefinir espais de les instal·lacions per a nous usos i millorar les especialitats O - Disposar, abans d'obrir les instal·lacions, d'un complet pla de ruta amb la flexibilitat adient C - Promoure una Campanya "salvació general" amb incorporació solidària de nous voluntaris C - Incorporar persones amb temps lliure (aturades, apartades i decepcionades) a temps parcial

43

C - Revisar els formats de competició per fer-los provisionalment més reduïts i econòmics C - Promoure l'orgull de pertinença a cada entitat per aconseguir el seu suport i fidelitat C - Quantificar l'estalvi en la sanitat pública derivada de la pràctica esportiva saludable. D - Fixar mesures de protecció per cada esportista, tot garantint la seguretat i mobilitat adient D - Preparar als esportistes quan reprenguin la temporada, introduint les noves tecnologies D - Dissenyar i fabricar nous materials per la pràctica esportiva adients a noves necessitats D - Revisar els resultats dels esportistes acollits al Pla d'Alt Rendiment i fer una selecció acurada F - Formar equips de dirigents i gestors, units i capacitats per solucionar els problemes S - Accedir a instal·lacions amb control de temperatura, passaport sanitari o prova PCR S - Revisar els vestidors i espais generals per adequar-los a les noves exigències sanitàries S - Designar a cada instal·lació la persona responsable del compliment de normes de seguretat S - Col·locar a les instal·lacions en llocs visibles, informatius de les mesures de seguretat L - Modificar la normativa estatutària per adaptar-la a la nova realitat i evitar problemes legals L - Estudiar l'ajornament excepcional d'eleccions presidencials regulades per aquest any olímpic Tenim: 10 E (economia), 7 O (organització), 5 D (esport), 4 S (seguretat), 4 C (comercial), 2 L (legal) i 1 F (formac

44

ANNEX 10

PROPOSTA DE MESURES DEL GEIEG

Cursos Formatius de les federacions esportives siguin subvencionables a través de la fundació Tripartita. Aquest fet ens permetria als Clubs poder ser més competitius alhora de donar qualitat en l’oferta de serveis d’activitat física i alhora de donar un valor afegit al treballador. Campanya de promoció de l’esport i l’activitat física com a eina de prevenció i recuperació de malalties (covid 19, Càncer...) i socialització i integració de la població Es evident i ha quedat ben palès durant aquesta crisi que l’esport i l’activitat física és una eina que en primera instància ajuda a la recuperació i prevenció de persones en qualsevol malaltia. Per altre banda, el fet de realitzar esport i activitat física en espais organitzats, potencia la socialització i integració de les persones que hi participen. El confinament de la població ha provocat una manca d’aquests dos factors a la població. És per això que es proposa una campanya de promoció de l’esport i l’activitat física amb el següents objectius: - Prevenir i ajudar a recuperar a persones que estiguin patint malalties.

- Fomentar espais de socialització i integració de la població.

- Aconseguir estalviar en partides com sanitat.

45

ANNEX 11

PLA DE TRANSICIÓ DEL CONFINAMENT, DESCONFINAMENT GRADUAL I NOVA

NORMALITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

46

ANNEX 12

PROPOSTA PLA PEL DESCONFINAMENT PROGRESSIU EN EL SECTOR ESPORTIU

DE CATALUNYA

1.- Introducció.- El present document esdevé la proposta que, des dels serveis mèdics i els serveis tècnics de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, es planteja com a Pla de desconfinament progressiu pel Sector Esportiu de Catalunya. Una proposta que, en qualsevol dels casos, no esdevé aïllada ni independent, sinó que parteix de la necessària coordinació i consideració de totes aquelles pautes que s’estableixin amb caràcter general per part de les autoritats competents de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, cal posar de relleu que el sector esportiu de Catalunya és molt divers, singular i comprèn una amplitud de realitats així com singularitats que, des d’una perspectiva global, quedarien desateses. Per aquest motiu, i d’acord amb les consideracions prèvies, es fa necessari adequar un Pla pel sector esportiu que estableixi les mesures de seguretat i salut de forma concreta per tal d’executar un desconfinament efectiu, sempre seguint els paràmetres generals establerts per les autoritats sanitàries competents. Com a darrera consideració introductòria, resulta oportú destacar que aquest document va dirigit a la població en general com a practicants potencials i especialment a tots els agents que configuren el teixit esportiu de Catalunya, és a dir entitats esportives, administracions locals i empreses que tenen per objecte la promoció, el foment i la prestació de serveis vinculats amb l’esport i l’activitat física a Catalunya1; en segon terme és un document estrictament orientatiu i objectiu per donar resposta a les necessitats del moment que s’està vivint, donat que la diversitat del sector esportiu al nostre territori és molt àmplia i rica, fet que pot deixar excepcions per atendre; i en tercer terme és un pla sotmès a una temporalitat i consideració subjecta als criteris del comitè tècnic del Pla d’Actuació del PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial d’alt risc vinculades al virus COVID-19, el qual es reuneix de forma habitual i constant, en el que el Consell Català de l’Esport en forma part com assessor directe. 2.- Consideracions inicials El present Pla parteix de diferents àmbits d’actuació específics que comprèn el sector esportiu de Catalunya, i per tant, les consideracions adoptades en el present document comprendrà, amb caràcter exhaustiu i no limitatiu, les mesures segons els següents àmbits: A) Tipologia de practica d’activitats físiques i esportives. L’adequació de les mesures que es proposen en el present document han d’estendre’s en caràcter general a les diferents modalitats de pràctica esportiva. És a dir: - Activitats esportives individuals o col·lectives no organitzades a realitzar en el medi natural. - Activitats de modalitats esportives que es practiquen de forma col·lectiva (Esports col·lectius) ja sigui en formats indoor com outdoor; - Activitats de modalitats esportives que es practiquen de forma individual (Esports individuals), ja sigui en formats indoor com outdoor; - Activitats de modalitats esportives que requereix contacte físic entre persones; - Activitats esportives aquàtiques i de vela, de motor i aèries;

47

- Activitats de modalitats esportives en les que es requereix una interacció amb animals (esports hípics, esports amb gossos i esports amb ocells); - Activitats esportives al medi natural, en espais rocosos, d’escalada, barrancs i espeleologia, entre altres, així com activitats d'alta i mitja Muntanya. B) Activitats organitzades d’especial interès - Competicions esportives i trobades esportives; - Campus esportius i casals esportius; - Estades esportives amb i sense pernoctació; - Concentracions d’entrenament esportiu individuals i grupals; - Activitats esportives extraescolars; - Activitats esportives amb afluència de públic (entenent-se com a tal una participació superior a 1.000 persones); C) Espais de pràctica - Espais i instal·lacions esportives i poliesportives tant delimitades perimetralment com obertes, tant cobertes com descobertes; - Espais urbans practicables com places, parcs i rutes saludables; - Centres hípics, espais d’agility i altres espais de modalitats esportives amb animals. - Pistes per esports de raqueta, tir i llançament; - Piscines i centres aquàtics coberts i descoberts; - Centres de fitnes i gimnasos; - Refugis de muntanya; - Residències d’esportistes i centres de tecnificació; - Instal·lacions esportives de centres educatius, públics, concertats o privats; - Espais naturals per a la pràctica de l’activitat física i l’esport, de forma individual com col·lectiva (muntanya, platja, mar i aeri); 3.- Condicions generals i d’obligatorietat mínima En compliment de les diferents fases proposades de desconfinament pel sector esportiu de Catalunya, tots els àmbits d’actuació descrits en el punt precedent, hauran de donar compliment i garantir el compliment de les següents mesures, considerades com essencials per a la salut, seguretat i higiene per a la pràctica esportiva: Mesures informatives i de prevenció Covid19: 1) Disposar visiblement per a les persones usuàries, sòcies i abonades, així com treballadors/es, de qualsevol espai practicable panels i infografies informatives de les mesures d’higiene bàsiques i essencials establertes pel departament de salut i ministeri de salut. 2) És aconsellable adequar el pla de contingència, identificant el risc d’exposició al virus de les diferents activitats que es desenvolupin en les instal·lacions esportives, adoptant mesures de protecció en cada cas d’acord amb la normativa aplicable. En aquest sentit es recomana designar una persona responsable de la instal·lació per tal de donar compliment al protocol de seguretat, higiene, distanciament i concentració de persones, i vigili el seu compliment. 3) Qualsevol activitat esportiva o pràctica d’activitat física ha de guiar-se pel principi de minimització de risc. Per tant, tota activitat que comporti risc associat així com alta concentració de persones s’han d’evitar fins haver superat amb èxit totes les fases del desconfinament. 4) Facilitar, en el cas que sigui possible, espais de circulació en zones comunes d’espais, instal·lacions i equipaments esportius per a minimitzar la proximitat de les persones en els seus desplaçaments dins de les mateixes.

48

5) Atendre les mesures de pràctica esportiva descrites en el present adequant les diferents fases de desconfinament progressiu en funció de la territorialitat i la densitat de població segons el municipi, regió o zona adscrita.https://dobetter.esade.edu/es/covid-19-zonas-verdes 3.- Condicions generals i d’obligatorietat mínima En compliment de les diferents fases proposades de desconfinament pel sector esportiu de Catalunya, tots els àmbits d’actuació descrits en el punt precedent, hauran de donar compliment i garantir el compliment de les següents mesures, considerades com essencials per a la salut, seguretat i higiene per a la pràctica esportiva: Mesures informatives i de prevenció Covid19: 1) Disposar visiblement per a les persones usuàries, sòcies i abonades, així com treballadors/es, de qualsevol espai practicable panels i infografies informatives de les mesures d’higiene bàsiques i essencials establertes pel departament de salut i ministeri de salut. 2) És aconsellable adequar el pla de contingència, identificant el risc d’exposició al virus de les diferents activitats que es desenvolupin en les instal·lacions esportives, adoptant mesures de protecció en cada cas d’acord amb la normativa aplicable. En aquest sentit es recomana designar una persona responsable de la instal·lació per tal de donar compliment al protocol de seguretat, higiene, distanciament i concentració de persones, i vigili el seu compliment. 3) Qualsevol activitat esportiva o pràctica d’activitat física ha de guiar-se pel principi de minimització de risc. Per tant, tota activitat que comporti risc associat així com alta concentració de persones s’han d’evitar fins haver superat amb èxit totes les fases del desconfinament. 4) Facilitar, en el cas que sigui possible, espais de circulació en zones comunes d’espais, instal·lacions i equipaments esportius per a minimitzar la proximitat de les persones en els seus desplaçaments dins de les mateixes. 5) Atendre les mesures de pràctica esportiva descrites en el present adequant les diferents fases de desconfinament progressiu en funció de la territorialitat i la densitat de població segons el municipi, regió o zona adscrita Mesures d’higiene i condicionament de les instal·lacions 6) Tota instal·lació, equipament o espai esportiu on es desenvolupin activitats de caràcter esportiu i/o físic, per tal de ser oberta al públic, haurà de realitzar les oportunes tasques de manteniment, desinfecció i control lliure de SARS-CoV2 per tal de donar compliment a totes les mesures sanitàries i d’higiene que adopti el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i/o el Ministerio de Sanidad segons correspongui. 7) Cal tenir a disposició de tothom qui accedeixi a tota instal·lació on es realitzi pràctica esportiva o d’activitat física de solucions hidroalcohòliques a l’entrada de cada instal·lació, així com a l’espai de màquines de musculació, càrdio i fitnes; 8) Cal garantir el distanciament de seguretat de 2 metres entre les persones que desenvolupin qualsevol pràctica esportiva o física a instal·lacions, equipaments o espais esportius. 9) Cal extremar les mesures d’higiene de les instal·lacions i espais de pràctica esportiva tant per persones usuàries com de la pròpia instal·lació, especialment en els espais de pràctica d’activitat. 10) Evitar la identificació “digital o tàctil” per entrar a qualsevol instal·lació o espai per a la pràctica de l’activitat física i l’esportiva. 11) En el cas d’instal·lacions indoor, cal realitzar tasques de ventilació constant i permanent a tota instal·lació esportiva. 12) Intentar mantenir les portes obertes per tal d’evitar que moltes persones toquin les manetes o tiradors. 13) Cal evitar els assecadors de mans i cabells de vestidors o de lavabos per mitjà de dispositius d’aire calent. S’han de garantir l’ús de mitjans mecànics i d’un sol ús.

49

14) Prohibir qualsevol desplaçament de persones descalces en qualsevol part de la instal·lació esportiva, especialment zona de vestidors i dutxes. 15) Cal tenir a disposició i utilitzar detergents així com productes de lleixiu o desinfectants per a les rutines de neteja, sempre en condicions de seguretat. 16) Tenir a disposició material d’higiene i prevenció per les persones que ho requereixi, especialment per a tècnics/ques, entrenadors/es personals, entrenadors/es i monitors/es esportius, arbitres i tutors de joc, fisioterapeutes, recepcionistes, ... 17) Mantenir un control de la higiene, neteja i desinfecció de les instal·lacions i material esportiu de forma habitual i constant d’acord amb l’ús massiu que se’n pugui fer. Mesures de salut i seguretat 18) Cal prohibir la pràctica esportiva i l’accés a la instal·lació esportiva a tota Persona simptomàtica (Febre > 37,3ºC, o símptomes respiratoris,...). 19) Cal facilitar, sempre que sigui possible i d’acord amb les recomanacions de l’autoritat competent, el control de temperatura dels usuaris abans d’entrar a tota instal·lació, espai o recinte esportiu. 20) Cal facilitar, d’acord amb els criteris i els procediments establerts per l’autoritat competent, la possibilitat d’efectuar testos de control i prevenció fora de centre hospitalari als esportistes, tècnics i ciutadania usuària d’instal·lacions esportives. 21) Cal advertir i posar en coneixement de les persones que tinguin la voluntat d’accedir a una instal·lació esportiva, que si s’ha estat en contacte estret amb una persona afectada per la COVID-19, encara que amb símptomes lleus, ha d’abstenir-se d’accedir a la instal·lació esportiva un mínim de 7 dies, així com participar de les activitats esportives o físiques, i seguir el protocol d’actuació referit pel seu centre sanitari. 22) Esglaonar els horaris d’accés a instal·lacions esportives per evitar una alta concentració de persones. Sens perjudici del compliment de les fases de desconfinament establertes, en qualsevol cas es recomana no superar mai els 2/3 del l’aforament d’un espai delimitat. 23) Garantir i acreditar que els Professionals, monitors, entrenadors i tècnics que treballen en instal·lacions o equipaments esportius, així com aquells que desenvolupen la pràctica econòmica vinculada amb l’activitat física i l’esport han d’estar asimptomàtics i d’haver donat negatiu en el test COVID19. 24) Cal establir un distanciament entre màquines i aparells de musculació, càrdio i fitnes de mínim 2 metres entre elles. 4.- Fases del desconfinament progressiu. Per mitjà del present es proposa dividir el desconfinament en quatre fases temporals concretes i cada fase disposarà de les pròpies mesures que caldria adoptar per garantir amb èxit i seguretat el referit desconfinament. D’acord amb els criteris epidemiològics vigents, la duració de cadascuna de les fases descrites es preveu de 15 dies mínim, però aquesta està sotmesa a una condició de variabilitat i evolució del control i prevenció del COVID-19. La monitorització dels períodes d’adaptació a cada canvi (retorn al treball, sortida a carrer, ...), permetrà detectar a temps els problemes que aquestes mateixes puguin suscitar i corregir-los degudament. Per aquest motiu es farà un seguiment constant de la reacció del conjunt de la societat (demandes, problemàtiques, ...), tot reforçant les mesures de monitoratge en relació a la detecció i seguiment dels contagis (detecció de nous casos i els seus contactes i aïllament) i els seus efectes amb la coordinació del Departament de Salut. Primera Fase.- Pràctica individual, lliure i controlada en espais oberts

50

Objectiu: possibilitar gradualment la pràctica esportiva i d’activitat física de caràcter individual, lliure i amb els paràmetres de mínim risc en entorns oberts i espais naturals. Facilitar el retorn excepcional de l’activitat per esportistes d’alt nivell i alt rendiment. Cal mantenir el nivell d’excepcionalitat i màxima prudència. a. Retornar a la pràctica de l’activitat física i l’esport de manera individual i lliure en els diferents espais públics i oberts en el territori. b. Facilitar la pràctica esportiva individual i lliure de baixa intensitat durant una franja temporal concreta en espais urbans practicables i naturals de forma gradual, mantenint sempre les mesures de prevenció, de distanciament i seguretat detallades a l’Annex 1 del present document. c. No desenvolupar la pràctica esportiva individual amb risc associat per evitar possibles accidents i així, la sobrecàrrega del sistema sanitari (esports d’aventura, de velocitat, a motor, ciclisme BTT, ciclisme de carretera, aigües obertes, aeris i de muntanya). Es recomana en aquesta fase especialment, la pràctica esportiva individual al medi natural i de caràcter moderada com córrer, marxa nòrdica i caminar (senderisme). d. No utilitzar estructures, bancs i maquinària tant de musculació com de càrdio instal·lades a l’aire lliure així com en espais públics. e. No utilitzar el vehicle i desplaçar-se a altres llocs per fer la pràctica esportiva descrita, llevat dels esportistes descrits en el punt h) de la present fase, els quals, excepcionalment podran dirigir-se al lloc d’entrenament atenint a criteris de responsabilitat. f. Romandre tancades al públic les instal·lacions, equipaments i infraestructures esportives, tant delimitades perimetralment com obertes. g. No celebrar cap sessió d’entrenament o preparació esportiva organitzada de caràcter col·lectiu, ni competició esportiva, sigui oficial o no, en cap instal·lació o infraestructura esportiva. h. En el moment en què l’autoritat reguladora competent ho autoritzi i es disposin dels mitjans de protecció necessaris, permetre l’accés i l’entrenament al CAR de Sant Cugat i altres centres d’entrenament dels esportistes classificats pels Jocs Olímpics i Paralímpics de Tokio 2021, així com els que hagin de competir per a la seva classificació, així com els i les esportistes d’Alt Rendiment segons Reial Decret 971/2007, de 13 de Juliol, sobre esportistes d’alt nivell i alt rendiment, d’acord amb el protocol de reobertura del centre per tal de garantir les condicions generals i de seguretat mínimes establertes. Segona Fase.- Fase de transició a la normalitat des de l’abandó de l’estat d’alarma Objectiu: possibilitar gradualment la pràctica esportiva i d’activitat física de caràcter individual, lliure i amb els paràmetres de mínim risc en espais i instal·lacions esportives i també algunes pràctiques col·lectives. Atesa la possible interacció entre practicants cal evitar el contacte físic i garantir les mesures de seguretat, higiene i distanciament essencial entre els mateixos, tot protegint especialment les persones majors de 65 anys. Cal mantenir un nivell reservat d’excepcionalitat i prudència. a. Permetre la pràctica esportiva i de l’activitat física individual i lliure en espais i instal·lacions esportives, centres de fitnes, gimnasos i anàlegs mantenint sempre mesures de prevenció, de distanciament i seguretat no inferiors a 2 metres entre persones, tot garantint un aforament màxim que no superi la ràtio de seguretat fixada d’acord amb el distanciament social i de seguretat no inferior a 2 metres entre persones o els paràmetres d’aforament fixats per l’autoritat competent. b. Permetre la realització de sessions d’activitat física organitzades i dirigides a la col·lectivitat en espais i instal·lacions esportives, centres de fitnes, gimnasos i espais a l’aire lliure mantenint sempre mesures de prevenció, de distanciament i seguretat no inferiors a 2 metres entre persones, tot garantint un aforament màxim que no superi la ràtio6 de seguretat fixada d’acord amb el distanciament social i de seguretat no inferior a 2 metres entre persones o els paràmetres d’aforament fixats per l’autoritat competent..

51

c. En el moment en què l’autoritat reguladora competent ho autoritzi i es disposin dels mitjans de protecció necessaris, permetre la realització de sessions d’activitats esportives extraescolars organitzades i dirigides a infants i adolescents en espais i instal·lacions esportives, mantenint sempre mesures de prevenció, de distanciament i seguretat no inferiors a 2 metres entre persones, tot garantint un aforament màxim que no superi la ràtio de seguretat fixada d’acord amb el distanciament social i de seguretat no inferior a 2 metres entre persones o els paràmetres d’aforament fixats per l’autoritat competent. d. Facilitar l’accés preferencial a instal·lacions esportives, centres de fitnes, gimnasos i anàlegs a les persones majors de 65 anys durant una franja horària específica i concreta, mantenint sempre mesures de prevenció, de distanciament i seguretat no inferiors a 2 metres entre persones, tot garantint un aforament màxim que no superi la ràtio de seguretat fixada d’acord amb el distanciament social i de seguretat no inferior a 2 metres entre persones. e. Realitzar les tasques d’higiene personal un cop acabada l’activitat física o la pràctica esportiva en el propi domicili, evitant compartir els espais de dutxa comuns, saunes, banys termals o qualsevol tractament corporal anàleg. f. No desenvolupar la pràctica esportiva individual amb risc associat per evitar possibles accidents i així, la sobrecàrrega del sistema sanitari. g. No celebrar cap entrenament, sessió, dinàmica o preparació esportiva pròpia d’esports col·lectius en el que hi hagi contacte o possibilitat de contacte físic d’acord amb la naturalesa de la pròpia pràctica, en cap instal·lació o infraestructura esportiva. h. D’acord amb els criteris i protocols d’actuació establerts pel Servei d’Emergències Mèdiques per a la normalització de l’atenció sanitària hospitalària, permetre la pràctica esportiva vinculada a esports marítims, aeris i a motor. i. No celebrar cap competició esportiva, sigui oficial o no, en cap instal·lació o infraestructura esportiva. j. Evitar la concentració de gent en espais de relació social tancats, com menjadors col·lectius, dormitoris col·lectius, residències esportives i zones tancades amb alta concentració de persones, a no ser que es pugui garantir un aforament que no es supera la ràtio de seguretat fixada d’acord amb el distanciament social i de seguretat no inferior a 2 metres entre persones; k. Es permet l’accés als refugis muntanya garantint que no es pugui superar un aforament d’acord amb la ràtio11 de distanciament social i seguretat no inferiors a 2 metres entre persones. *L’amplitud i intensitat de les mesures adoptades en aquesta fase quedaran especialment condicionades a l’execució de controls i tests massius, així com la drenació del sistema sanitari provocat per la COVID19 . Tercera Fase.- Fase prèvia a la normalitat social i col·lectiva Objectiu: possibilitar la pràctica esportiva i d’activitat física de qualsevol tipologia, evitant la concentració de persones en espais i recintes esportius, tant oberts com tancats. Cal mantenir un nivell moderat d’excepcionalitat i prudència. a) Permetre la celebració d’entrenaments, sessions o preparacions d’esports col·lectius mantenint sempre mesures de prevenció i seguretat establertes així com la ràtio fixada per evitar una alta concentració de persones en un mateix espai. b) Permetre la celebració de competició esportiva, sigui oficial o no, tot evitant la concentració de persones en instal·lacions, recintes i espais esportius i garantint un aforament màxim fixat per les ràtios de seguretat d’acord amb els criteris de distanciament social òptims i necessaris. c) Facilitar la pràctica esportiva col·lectiva en campus, casals esportius (sense pernoctació) i concentracions o campus esportiu (amb pernoctació) mantenint sempre mesures de prevenció i seguretat entre persones, tot evitant la concentració de gent en

52

espais de relació social tancats, com menjadors col·lectius, dormitoris col·lectius i zones tancades amb alta concentració de persones, així com garantint les mesures de distanciament social. d) Garantir l’activitat esportiva no competitiva a tots els nivells, tot donant compliment a les condicions generals i d’obligatorietat mínima establertes en aquest document. *L’amplitud i intensitat de les mesures adoptades en aquesta fase quedaran especialment condicionades a l’execució de controls i tests massius, així com la drenació del sistema sanitari provocat per la COVID19. Quarta fase.- Nova normalitat social i col·lectiva post-Covid19 Objectiu: desenvolupar l’activitat esportiva i l’activitat física sense condicionants més enllà del compliment de les mesures d’higiene, seguretat i salut òptimes pel desenvolupament de les activitats. No existeix excepcionalitat. a) Permetre la celebració d’entrenaments, sessions o preparacions d’esports col·lectius i individuals a qualsevol instal·lació esportiva sense limitacions d’aforament. b) Permetre els desplaçaments col·lectius per atendre els compromisos de la competició esportiva, sempre i quan aquesta no tingui la consideració de competició esportiva amb molta afluència de públic o esdeveniments esportius massius. c) Permetre la celebració i assistència a competicions esportives amb participació de públic, llevat dels esdeveniments esportius massius o competicions esportives amb molta afluència de públic. Quedarà exceptuada la celebració i assistència a competicions internacionals a països en situació de risc pel COVID-19 o la participació d’esportistes que provinguin de zones encara en situació de risc o amb alt risc d’infecció. d) Garantir el compliment de les mesures de seguretat, higiene i salut en esdeveniments i instal·lacions esportives. e) Facilitar la pràctica esportiva col·lectiva en campus, casals esportius i concentracions esportives mantenint sempre mesures de prevenció, salut i seguretat entre persones sense limitacions d’aforament. Cinquena fase.- Celebració d’esdeveniments esportius massius i competicions amb gran afluència de públic. Tindran consideració d’esdeveniments esportius massius aquells en què hi participin un nombre igual o superior a 500 esportistes de forma simultània i en un mateix espai, encara que aquest sigui obert (per exemple curses populars). Per altra banda tindran la consideració de competicions amb gran afluència de públic aquelles que acullin i/o puguin acollir un nombre igual o superior a 500 espectadors. D’acord amb el Pla Estratègic del confinament al desconfinament progressiu aprovat pel Govern de la Generalitat el 25 d’abril de 2020, “es desaconsella qualsevol esdeveniment multitudinari o concentracions de més de 30 persones, tant en espais oberts com tancats, fins que el risc sigui molt baix, donat que la possibilitat d’un brot en un esdeveniment d’aquestes característiques és molt elevat. Considerar que els nivells de confinament poden ser reversibles i cal que s’ adeqüin al risc de rebrot mitjançant un esquema d’esglaonament i desesglaonament”. Objectiu: Celebrar i participar en esdeveniments esportius massius o competicions esportives amb gran afluència de públic. a) Permetre l’organització i desenvolupament de competicions esportives amb una alta participació simultània d’esportistes, ja sigui en espais tancats com en circuits o espais.

53

b) Permetre l’assistència com a públic en esdeveniments esportius destinats a una gran afluència de públic, sigui en espais tancats –estadis, pavellons o circuits de motociclisme- com en espais oberts –espais i circuits tant urbans com naturals-, tot garantint un esglaonament d’accés i sortida de les persones assistents.

c) Permetre els desplaçaments col·lectius per assistir com a públic en competicions esportives amb molta afluència de públic o esdeveniments esportius massius. Fase d’excepcionalitat com a conseqüència d’un nou confinament Si en qualsevol moment de les fases descrites es fa necessari un nou confinament, i llevat que les mesures no hagin de ser extremes, i per tant decretades pels òrgans competents, es prioritzarà garantir les activitats descrites en la primera fase del desconfinament.

54

ANNEX 1.- MESURES DE PREVENCIÓ, DE DISTANCIAMENT I SEGURETAT PER FACILITAR LA PRÀCTICA ESPORTIVA INDIVIDUAL I LLIURE DURANT LA PRIMERA FASE DE DESCONFINAMENT D’acord amb els consells epidemiològics que comunament s’estan desenvolupant, diferents estats com el Principat d’Andorra han desenvolupat uns consells semblants als indicats, els quals han estat adoptats també com a referència. S’entendran persones vulnerables aquelles que estiguin afectades per patologies cròniques o aquelles que tinguin una patologia persistent i curable (com per exemple càncer) i que, en cap cas, estiguin relacionades amb el COVID-19 o siguin patologies lleus. D’acord amb els paràmetres establerts a la primera fase del desconfinament previst en aquest document, es permetrà la pràctica esportiva individual i lliure durant una franja temporal concreta, en espais urbans practicables i naturals de forma gradual sempre que es compleixin les indicacions següents: 1.- Pràctica gradual sense aglomeracions - La pràctica esportiva serà de caràcter individual i en cap cas acompanyat/da. Les persones menors d’edat, dependents o amb discapacitat podran anar acompanyades dels respectius progenitors, cuidadors o assistents/guies.

- Les persones convivents podran desenvolupar la pràctica esportiva de forma conjunta.

- La pràctica esportiva individual i lliure es podrà desenvolupar exclusivament en dies alterns, mai de forma consecutiva.

- Per evitar les aglomeracions i garantir la pràctica en dies alterns, les persones que viuen en edificis de número parell podran sortir els dies parells del mes i les que viuen en edificis de numero senar podran sortir els dies senars del mes.

- Es reserva la franja horària de 6.00 hores a 9.00 hores del matí, i de 19.00 hores a 21.00 hores, per a persones que surtin a córrer, a realitzar marxa nòrdica o pràctica física anàloga.

- Es reserva una franja horària específica, per a les persones a partir de 65 anys -65 inclosos- i persones vulnerables17, les quals podran anar acompanyades del respectiu cuidador o convivent.

- Les mesures descrites en aquest apartat podran flexibilitzar-se en municipis que tinguin un nombre inferior de 10.000 habitants. En aquest cas cada Ajuntament adequarà les mesures presentades als efectes de garantir la pràctica esportiva sense aglomeracions. 2.- Màxim temporal - El temps màxim que es permet desenvolupar la pràctica esportiva individual i lliure en espais urbans practicables i naturals serà de 90 minuts al dia, sempre en dies alterns. 3.- Mesures de distanciament per a la pràctica esportiva de caràcter individual i lliure - La pràctica serà individual, i per tant no es podrà desenvolupar cap activitat en la que es vagi acompanyat/da de persones llevat d’aquelles persones considerades

- Pel desenvolupament d’activitats esportives i físiques com el córrer, la marxa nòrdica o pràctiques anàlogues cal establir un espai de seguretat de 10 metres respecte la persona del davant.

- Les sortides a caminar o activitats d’intensitat baixa, cal establir un espai de seguretat d’entre 4 i 5 metres respecte la persona del davant. 4.- Excepcionalitat - Les mesures descrites en aquest apartat podran exceptuar-se en funció de municipis Nota informativa mèdica.-

55

El dia 9 d’abril de 2020, el portal mèdic https://www.redaccionmedica.com, va publicar un article a través del que s’informava sobre el recent estudi mèdic vinculat a la separació social recomanada al sortir a córrer. En aquest sentit, si bé la separació social recomanada fins ara per les autoritats és entre 1 i 2 metres en zones d’interior o en una zona on no hi hagi vent, aquesta situació canvia quan la persona es troba en espais oberts. Cal tenir present que les partícules del virus que s’expulsen en moviment suren, per aquest motiu, els experts aconsellen establir un espai d’entre 4 i 5 metres amb la persona que hi hagi davant quan es camina i la distancia recomanada augmenta fins als 10 metres en cas de córrer. Veure enllaç: https://www.redaccionmedica.com/images/destacados/coronavirus-distancia-minima-de-4-metros-al-andar-yhasta-10-corriendo-9032_620x368.jpg

Veure enllaç: https://www.redaccionmedica.com/images/destacados/coronavirus-distancia-minima-de-4-metros-al-andar-yhasta-10-corriendo-9032_620x368.jpg

Veure el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?time_continue=15&v=vTzjC5HATXg&feature=emb_logo

56

ANNEX 13

PLAN PARA LA TRANSICION HACIA UNA NUEVA NORMALIDAD

57

ANEXO II.- PREVISIÓN ORIENTATIVA PARA EL LEVANTAMIENTO DE LAS LIMITACIONES DE ÁMBITO NACIONAL ESTABLECIDAS EN

EL ESTADO DE ALARMA, EN FUNCIÓN DE LAS FASES DE TRANSICIÓN A UNA NUEVA NORMALIDAD

58

6. Llistat d’entitats participants

Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física (SGEAF) 1. Gerard M. Figueras, secretari general de l’Esport i l’Activitat Física 2. Antoni Reig, director del Consell Català de l’Esport 3. Ramon Terrassa, director del CAR de Sant Cugat 4. Jordi Solà, director INEFC 5. Jordi Congost, director del Canal Olímpic de Catalunya 6. Joan Fontseré, director Circuit de Catalunya 7. Oriol Marcé, subdirector general d’Activitats i Infraestructures 8. Lluis Pallisera, subdirector general de Gestió i Recursos Humans 9. Santi Siquier, responsable de coordinació territorial 10. Quim Perisé, responsable de coordinació i seguiment de les polítiques esportives 11. Pere Vilà, RT de l’esport de Barcelona 12. Josep Pujols, RT de l’esport de Girona 13. Joan Plana, RT de l’esport de Tarragona 14. Cinta Espuny, RT de l’esport de Terres de l’Ebre 15. Joan Segura, RT de l’esport de Lleida 16. Monica Amat, responsable del Museu i centre d’estudis Melcior Colet 17. Dani Brotons, cap de la Unitat d’Esports i Salut 18. Gemma Vilaró, cap de l’àrea de Formació 19. Albert Mayol, departament de premsa Sector municipal: 1. David Escudé, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona 2. Alex Garrido, alcalde de Manlleu, Francesc Alemany, alcalde de Palafolls Federació Catalana de Municipis FCM. 3. Eloi Rovira, Associació Catalana de Municipis ACM 4. Álvaro Ferrer, regidor d’Esports Ajuntament de Granollers 5. Jordi Masquef, Carles Ramonet, Diputació de Girona, 6. Jordi Verdú, Gemma Vilarasau Diputació de Lleida 7. Joan Josep Garcia Rodríguez, Diputació de Tarragona 8. Patrícia Illa, regidora d’Esports d’Igualada 9. Isaac Santiago, regidor d’Esports de Berga Entitats esportives 1. Gerard Esteva, Unió de Federacions Esportives de Catalunya 2. Jaume Domingo, Unió de Consells Esportius de Catalunya 3. Pere Manuel, Col·legi de Professionals de l’Esport de Catalunya 4. Xavier Vinyals, Plataforma ProSeleccions Catalanes 5. Ulpi Roman, Universitat de Barcelona 6. Andreu Benet, Universitat Autònoma de Barcelona 7. Pere Sust, Fundació Catalana de l’Esport 8. Anna Pruna, Oriol Serra, INDESCAT 9. Josep Viladot, Gestiona 10. Toni Brocal, ADECAF 11. Ramon Canela, gimnasos DIR 12. Josep Campanya, ACGEP 13. Beto Agustí, BCN SPORT CULTURA 14. Jordi Roqué, Seven Mila

59

Federacions Esportives Catalanes: 1. Joan Soteras, Federació Catalana de Futbol 2. Ferran Aril, Federació Catalana de Bàsquet 3. Enric Bertran, Federació Catalana de Natació 4. Xavier Torres, Federació Catalana de Vela 5. Jordi Merino, Federació Catalana d’Entitats Excursionistes 6. Ramon Basiana, Federació Catalana de Patinatge 7. Maribel Zamora, Federació Catalana de Voleibol 8. Oscar Cruz, Federació Catalana d’Esport d’Hivern 9. Marina Gómez, ACELL 10. Josep M. Manyé, Federació Catalana de Motociclisme Consells Esportius: 1. Jaume Mora, Consell de l’Esport Escolar de Barcelona 2. Manel Requena, Territorial de Tarragona i Terres de l’Ebre UCEC 3. Salvador Valls, Territorial de Barcelona UCEC 4. Joan Ubach/Josep Ramon Vidal Territorial de Lleida i Pirineus UCEC Clubs esportiu del territori: RT. BARCELONA 1. Josep Vives, Futbol Club Barcelona 2. RCD Espanyol, 3. Rubèn Peris, Associació Esportiva la Volta Ciclista a Catalunya 4. Claudi Martí, Club Natació Sabadell 5. Julian Garcia, Club Natació Atlètic Barceloneta 6. Josep Pujadas, Club Balonmano Granollers 7. Carles Sixto, Club Bàsquet Manresa 8. Miquel Martinez, Unió Esportiva Santboiana 9. Aman Barfull, RACC 10. Ton Barnils, Centre Excursionista de Catalunya 11. Bernat Antras, Club Natació Barcelona 12. Eduard Escandell, President de l’AECNC RT. TERRES DE L’EBRE 13. Josep Maria Chavarria, Club de Rem Tortosa 14. Pau Cecília, Unió Atlètica Montsià 15. Marc Fornós, CT Amposta i regidor d’Esports d’Amposta RT. LLEIDA 16. Albert Esteve, Lleida Esportiu 17. Pere Porta, Associació Esportiva Sedis Bàsquet 18. Enric Vall, Club de Tennis Taula Borges Blanques 19. Lluis Rabaneda, Roc Roi 20. Jordi Cassanya, Sicoris Club RT. TARRAGONA 21. Mònica Balsells Pere, Reus Deportiu 22. Pere Lluís Bergadà Roig, Club de Tennis Tarragona 23. Josep M. Andreu Prats, Club Gimnàstic de Tarragona RT. GIRONA

24. Gemma Soy, Club Natació Olot 25. Cayetano Pérez , Club UNIGIRONA 26. Francesc Cayuela, GEiEG

60

27. Delfí Geli , Girona FC 28. Xavier Ponsati, Club Tennis la Bisbal ALTRES DEPARTAMENTS DE LA GC