Pla Local de Joventut Molins de Rei 2010 - 2013

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

NDEX 1.- Introducci 1.1. Origen i evoluci de les poltiques de joventut a Espanya 1.2. La importncia del Pla Director de Joventut a Molins de Rei 1.3. Els eixos vertebradors del Pla Local 2.- Caracterstiques estructurals 2.1 Recursos humans 2.2 Recursos financers 2.3 Recursos funcionals 3-. Principis de funcionament 3.1 Interdepartamentalitat 3.2 Interinstituionalitat 3.3 Participaci Jove 4.- Caracterstiques metodolgiques 4.1 Diagnosia. Anlisis de la realitat b. Visualitzaci c. Diagnstic

3 4 6 11 11 12 13 15 17 19

4.2 Disseny del Pla Local de Joventuta. Objectius b. Projecte c. Temporalitzaci d.Pressupost per projectes

94

4.3 Avaluaci 5.- Annexos 6.- Bibliografia

184 189 190

2


1. Introducci 1.1. Origen i evoluci de les poltiques de joventut a Espanya

Linici del disseny duna acci pblica a favor dels joves a lEstat espanyol no es produeix fins lany 1979, data de larribada dels primers ajuntaments democrtics. s a partir daquest moment que es reconeix la joventut com a un collectiu amb una idiosincrsia i unes necessitats socials prpies. Malgrat aix, no s fins la dcada dels vuitanta, concretament el 1985 i aprofitant la celebraci de lany Internacional de la Joventut, quan neix el primer projecte jove a Espanya: el Projecte Jove de lAjuntament de Barcelona, que metodolgicament pren com a referent experincies europees. s lany zero de les denominades poltiques integrals que defineixen letapa jove com un perode de transici cap a ledat adulta. Actualment, aquest concepte de joventut com a etapa de transici ha canviat. El motiu principal daquesta evoluci s la prpia transformaci de la condici juvenil. Ara per ara, els joves tenen uns comportaments socials diferents que en dcades anteriors. Hi ha uns fets diferencials (canvi de mentalitat, de valors i de cultura) que han provocat lemergncia de la joventut entesa com un nou perode vital de lindividu. Segons aquesta concepci sha dafirmar que els joves i les joves sn ciutadans de ple dret, aix com constatar que lespai juvenil actua com un potent camp dinnovaci social i cultural i que, per tant, les respostes que els joves plantegen als seus problemes serveixen tamb a tota la societat. Tot aix provoca un canvi en la manera dentendre i implementar les poltiques de joventut. Es passa de les Poltiques Integrals a les Poltiques Afirmatives. Aquestes es deixen de concebre com a programes de transici i passen a ser accions afirmatives de la nova condici juvenil, s a dir, poltiques orientades a potenciar la plena ciutadania del joves. Tot i introduir canvis significatius, les poltiques afirmatives no trenquen radicalment amb el model integral, i shan dentendre com levoluci lgica daquest antic model. Tot i aix, els plantejaments inicials dambdues poltiques difereixen conceptualment en la definici mateixa de la joventut i en el seu objectiu principal. Si el model de poltiques integrals definia a la joventut com un perode de

3


transici i tenia com objectiu principal la inserci social i professional, les poltiques afirmatives la defineixen com una etapa plena de la vida i el seu objectiu, per tant, s aconseguir lautonomia personal i la plena ciutadania del jove. La continutat queda establerta en el punt de partida dambds models poltics perqu tots dos models parteixen de la perspectiva global i integral per acostar lAdministraci a la realitat dels joves. 1.2. La importncia del Pla Director de Joventut a Molins de Rei Els canvis en la condici juvenil condueixen a un replantejament en el model

dintervenci i gesti pblica capa de donar una resposta adequada a les noves orientacions de la poltica juvenil. Dintre daquest nou model denfocament afirmatiu de les poltiques de joventut, un dels elements importants dintre de lactuaci de lAdministraci, s el desenvolupament del Pla Director de Joventut. Aquest s una eina fonamental de lAjuntament de Molins de Rei per a desenvolupar les poltiques adreades a les joves i als joves de la ciutat. El Pla Director de la poltica de Joventut es dissenya seguint la metodologia establerta per les Noves Poltiques Afirmatives. Per tant, es contempla la joventut com una etapa plena de vida on cal desenvolupar la plena ciutadania i entendre els joves i les joves des duna perspectiva global. En aquest sentit proposem treballar cinc eixos per a desenvolupar la nova manera dentendre aquesta condici juvenil: lautonomia, la ciutadania, la creativitat, la mobilitat i lexperimentaci. Des de lAjuntament de Molins de Rei, en concret, des del Negociat dEmancipaci Juvenil, hem engegat diferents programes per impulsar algunes de les noves demandes de la joventut actual. Aix doncs, el Pla Director vol ser una eina que desenvolupi lacci poltica adreada als joves de Molins de Rei. Es vol configurar com un instrument obert, dinmic i participatiu, fet per als joves i amb el joves del municipi. Creiem en la necessitat dun Pla Director perqu els joves necessiten suport a la seva creativitat, a la seva formaci, a les seves iniciatives, a les seves empreses. Daquesta manera, estem donant suport al progrs de la nostra poblaci. Els joves de Molins de

4


Rei intenten divertir-se, estudien, sn la base del mn associatiu, treballen, consumeixen, creen riquesa i ja shan convertit en el motor econmic de la nostra vila. Aquesta necessitat dels joves queda palesa ja en el Pla Estratgic de Molins de Rei, on safirma que un dels reptes del municipi en els propers anys s intentar marcar les lnies dactuaci que facin possible la integraci social i professional dels joves; proporcionar, donar suport i dur a terme activitats, projectes, programes, serveis i equipaments que facilitin als joves els instruments necessaris perqu esdevinguin vilatans actius que spiguen trobar la soluci dels seus problemes i, a ms, facin de Molins de Rei un municipi amb lesperit que planteja el Pla Estratgic, un municipi obert, plural, integrador, culturalment actiu i socialment cohesionat que vetlla per la qualitat ambiental i el desenvolupament econmic. Volem que el nostre Pla Director sarticuli en funci daquests objectius generals perqu responen a les necessitats dels joves i les joves de Molins de Rei, i es vertebri segons els cinc eixos esmentats anteriorment. La Participaci ha de ser un dels eixos vertebradors perqu els i les joves siguin protagonistes actius de la vila amb el doble objectiu de promoure la seva participaci activa i el seu desenvolupament social. Els i les joves de Molins viuen de ple a la seva vila: constitueixen i formen part dentitats, organitzen accions concretes, canalitzen actuacions adreades al collectiu juvenil. Aquesta s un realitat evident, per hi volen participar ms. Necessiten ms espais de participaci. s per aquest motiu que la participaci ha de ser un dels objectius prioritaris dactuaci. LHabitatge s el segon objectiu o eix vertebrador. La qualitat de vida i lemancipaci personal dels joves i de les joves passen per tenir un espai propi on desenvolupar-se. Ladquisici dun primer habitatge s un problema seris per aquells collectius menys afavorits, entre els quals es troben els joves que necessiten comprar o llogar el seu primer pis. La Cultura, com a element integrador i relacional dels joves ha de ser un dels eixos ms importants. Els joves de Molins utilitzen els recursos culturals de la seva ciutat,

5


per en necessiten encara ms. Volen expressar la seva prpia cultura, necessiten nous espais per poder fer-ho i volen sentir-se recolzats. Cultura s aqu necessitat dinnovaci, equipaments i integraci.

1.3. Els eixos vertebradors del Pla Director Autonomia Realment ser jove s molt dur, per algunes coses ets gran i per daltres petit. Qu sc? Postadolescent? Adulta? No nhi ha prou a fer un carnet jove. Els joves serem els adults i governants del futur.

Les noves poltiques afirmatives, tal i com shi ha fet referncia amb anterioritat, sn dafirmaci de la joventut com una nova etapa de la vida de lindividu, entesa en un sentit ple. Perqu els joves puguin assolir aquesta plenitud han de gaudir dautonomia. En conseqncia, un dels nostres objectius s assegurar la igualtat dels joves per tal que gaudeixin plenament de les potencialitats que els ofereix la seva condici. Hem dassegurar la igualtat dels joves posant laccent en els dficits formatius dels joves amb ms dificultats, aix com estimular les iniciatives dautoaprenentatge i autoocupaci. Hem dafavorir laflorament dels nous jaciments docupaci. Tot aix ho hem desenvolupat des de programes que lAjuntament de Molins dur a terme en matria dinserci laboral i igualtat doportunitats. Hem de canalitzar la informaci de lexistncia daquests programes, aix com potenciar els programes existents i fomentar-ne la creaci daltres de necessaris i inexistents en lactualitat. No podem deixar de banda les situacions clssiques de risc social i salut, que haurem dafrontar des del camp de la sanitat i les bones prctiques de consum, ajudant-nos duna eina imprescindible com s la informaci adreada als joves.

6


Finalment, tampoc podem oblidar que un dels pilars essencials de lautonomia personal passa per la possibilitat daccedir a un espai vital propi, que saconsegueix a travs de lhabitatge. En aquest camp, hem dintervenir de manera decidida en lhabitatge de lloguer i en lhabitatge de promoci pblica per a joves. Ciutadania Ens agradaria que hi hagus codecisi amb els joves, que no sigui noms consultiu.

El concepte de ciutadania corre el risc desdevenir quelcom vacu i abstracte, a causa que moltes persones no tenen interioritzats els fonaments que constitueixen la mateixa definici de ciutad. En aquest sentit, els joves del present viuen i pensen la seva condici duna manera que permet omplir de continguts reals una abstracci que, per a moltes generacions anteriors, s tan sols una paraula que omple documents. Per contra, per la joventut davui els fonaments de la democrcia, els drets individuals, la solidaritat, lecologia i el medi ambient sn qestions que donen sentit vital al seu paper dintre les nostres societats. Els joves dara se senten ciutadans del mn, del seu continent, del seu pas i del seu municipi. Tant des duna vessant ms global com des dun punt de vista local aquests han trobat una transcendncia real al concepte de ciutadania. Per tant, des daquesta perspectiva el nostre Pla Director ha daplegar totes aquelles propostes relacionades amb la participaci dels joves, des del dileg individual a lintercanvi didees amb collectius, ja sigui amb les diferents entitats juvenils de la nostra ciutat o b amb altres formes potencials dagrupaci. Aquesta participaci ha de ser bidireccional, ja que de tenir present la comunicaci contnua entre els joves de Molins i la instituci municipal, es consoliden com a un espai real dexpressi. Lobjectiu s establir nous canals participatius peridics i assegurar conductes fiables dinformaci per tal que els joves puguin accedir a aquesta i, aix, potenciar la seva opini individual i les formes dintercanvi.

7


No ens hem doblidar daquells grups de poblaci juvenil amb ms dificultats daccs a la informaci. Hi ha joves que per la seva trajectria individual o per certs condicionants socials manifesten algunes dificultats de comunicaci. s sobre aquests sectors on sha de fer una ressenya especial, i cal intentar socialitzar-los a travs de la interioritzaci dels seus propis drets, com una de les mximes de la participaci. Cal promocionar i donar suport a iniciatives dassociacionisme, voluntariat, solidaritat i cooperaci. Hem de mirar daconseguir que la participaci i la solidaritat tinguin cabuda als mitjans de comunicaci per tal que arribin a la resta de la societat. No hem de deixar de banda que el ms important daquests processos s fer partcip a tota la poblaci, tant des del punt de vista de la informaci com, sempre que sigui possible, des de la implicaci. Creativitat Estar de bars est molt b, per si ten canses on vas? Des de lAjuntament de Molins de Rei volem i hem de reivindicar lesttica jove. Hem de donar suport tant a lapropiaci daquesta esttica com a lacceptaci per part dels adults daquestes noves formes creatives. Els joves utilitzen els recursos culturals que ofereix la nostra vila i aix ens ha de conduir a superar la dicotomia que es produeix entre cultura artstica de mitjana o alta qualitat, per adults, i cultura artstica no entesa pels adults i considerada de baixa qualitat, destinada als joves. Aquest trencament conceptual, que ara per ara es produeix noms en una direcci, la jove, sha de traduir en el foment de les experincies culturals juvenils. De la mateixa manera que els joves han fet un esfor per apropar-se a les arts institucionalitzades, alhora shan dimpulsar les creacions i els treballs simblics del jovent. Segons aquest criteri, des de lAjuntament de Molins, hem doferir una democratitzaci de les prctiques culturals establertes sense deixar de fomentar, donar suport i reivindicar la creaci amb segell jove com a punt de partida. En aquest sentit, hem dimpulsar equipaments destinats tant a la producci de nous creadors com al consum cultural que sen deriva. Ha de ser tamb la nostra prioritat sensibilitzar el conjunt dels joves i de les joves de Molins, en concret, i el conjunt de la poblaci molinenca, en

8


general, vers la creaci jove, a travs de la difusi i lintercanvi de qualsevol tipus dexpressi cultural intrnsecament jove. s necessari tamb que els canals de comunicaci amb lAjuntament senforteixin i els joves puguin ser protagonistes directes de la cultura que volen rebre. Aix, un dels elements ms destacats que provoqui un apropament entre el jove i la cultura ha de passar per potenciar mecanismes de participaci cultural. Mobilitat Es valoren molt els intercanvis cap altres llocs dEuropa La mobilitat s el principi ms visible de la nova condici juvenil. Els joves es mouen, es relacionen i viatgen. I tot aix ho fan tant a fora del municipi com a la mateixa vila. Els joves sn el grup dedat que ms viatja per Europa. Si partim daquesta dada, cal promoure ms el turisme jove. Hem daprofundir ms en frmules dintercanvi que potencin la solidaritat, la multiculturalitat i la participaci. No obstant aix, la mobilitat daquesta nova condici juvenil es manifesta de manera ms freqent i quotidiana en lespai urb. s per aix que hem dentendre i estendre la particularitat de la nostra situaci geogrfica i parar especial atenci a lespai metropolit i la facilitat amb la qual, sovint, desapareixen les fronteres entre ciutats. Haurem de centrar-nos en el disseny de programes de mobilitat nocturna i adequar aix tots els serveis pblics a les necessitats dels joves i del territori, amb lobjectiu, duna banda, de reforar aquest intercanvi entre ciutats i les ofertes culturals que cadascuna delles programa durant la nit i, de laltra, intentar disminuir la sinistralitat juvenil en accidents de trnsit durant aquestes hores. Per aconseguir aix ltim, hem de promoure ls dels transport pblic, sobretot entre els ms joves.

9


Experimentaci Haurien de potenciar ms lesport Els joves viuen de manera molt diferent el seu temps escolar i formal (de dilluns a dijous) i el temps doci, que aglutina tots el caps de setmana. s durant el cap de setmana que el jove t un espai de llibertat que aquest considera propi, un autntic lloc de diversi i de lleure. Les poltiques afirmatives que hem daplicar han darticular aquest mbit, com un eix central de la nova condici juvenil. Daltra banda, el camp de lexperimentaci aconsegueix atreure al jove cap a altres vessants de la seva vida, transformant-les i vertebrant-les. s aqu on rau la seva importncia i la necessitat, per part de les administracions, doferir poltiques en aquest sentit. Les lnies dactuaci sn poc tangibles com el concepte mateix, per s possible enfocar la poltica de joventut sobre la base de tres nivells. Primer, a partir de lampliaci dels espais doci, amb lobertura de nous equipaments i serveis educatius i esportius. Segon, en una nova poltica despais juvenils que passi per lapropiaci i locupaci dels espais pels joves mateix. I, tercer, ha doferir espais daccs a les noves tecnologies.

10


2.- Caracterstiques estructurals 2.1 Recursos humans Crrec Regidor Cap de Negociat N 1 1 B Dedicaci exclusiva a joventut amb jornada completa Animadores socioculturals Informadora juvenil Auxiliar administrativa 2 1 C C 2 C Dedicaci exclusiva a joventut amb jornada completa Dedicaci exclusiva a joventut a jornada dedicaci parcial a joventut Categoria laboral Temps de dedicaci

2.2 Recursos financers

2003 Politiques educatives i culturals(1) Poltiques daccs al mn del treball Poltiques daccs a lhabitatge Poltiques de promoci de la salut Poltiques de participaci i associacionisme Poltiques d'informaci i assessorament 7.750,26 1.351,00 18% 3,10% EUROS 32.200,78 % 78,90%

2004 EUROS 35.158,01 % 83%

2005 (2) EUROS 61.936,39 % 68,70%

2006 (2) EUROS 61.717,80 % 59,40%

2007 (2) EUROS 61.698,53 2.468,33 % 60,00% 2,40% 11,90% 0,5 22,90% 2,12%

2008 (2) EUROS 48.375,12 3.000,00 13.809,96 3.220,00 25.396,08 5.826,50 % 49,50% 3,20% 14,7 3,6 23,49% 5,51%

13.755,07 599,69 5.483,58 2.860,00 11% 6% 12.569,54 1.432,02

15,00% 0,67% 14,03% 1,60%

13.080,41 200,00 27.174,08 3.852,00

12,20% 0,20% 24,50% 3,70%

12.233,69 520,00 23.563,08 2.225,00

39.951,04

100%

40.641,59

100%

88.860,69 Notes

100,00%

102.172,29

100,00%

102.708,63

100,00%

93.801,16

100%

(1) inclou les accions d'informaci juvenil, realitzades des del Servei d'Informaci Juvenil- Punt Jove (2) s'han inclos les partides de capitol 2 i 4

11


2.3 Recursos funcionals EquipamentPunt Jove Centre Comunitari Pont de la Cadena Centre Cvic de lngel Poliesportiu

Tipus activitatInformaci Juvenil Sala Ordinadors Dinamitzaci Activitats socioculturals Activitats socioculturals Activitats esportives Espai entitats

Carcters especfic

s especfic s especfic Sectorial s especfic

Casal de Joves

12


3. Principis de funcionament 3.1 Interdepartamentalitat Vivim en un mn de xarxes socials, on les relacions sn vitals pel funcionament de la nostra societat1. Les persones s'interrelacionen amb altres persones a la vida quotidiana: amb els amics, amb la famlia, amb els companys de feina. De fet, l'home per naturalesa s un zoom politicon, un animal poltic que necessita viure en societat i s per aix que ha creat institucions i estructures socials, que alhora tamb es relacionen entre s. Les poltiques que es desenvolupen des de les administracions no poden ser alienes a aquesta caracterstica tan intrnseca a l'sser hum, i s'han d'elaborar persones. En aquest sentit, les poltiques de joventut no sn quelcom diferent. El jove o la jove que fa esport s el mateix que estudia i que busca feina, i el mateix que est vivint el despertar de la seva sexualitat, el mateix que necessita un habitatge i demana un equipament cultural o que hi hagi un centre comercial a la seva ciutat. Utilitzant una metfora, el jove s un organisme compost per molts toms, per realitats mltiples integrades. Davant aquesta realitat, les poltiques els han d'oferir respostes que no estiguin pensades de manera fragmentada. Calen poltiques integrals per a una realitat integrada. Les poltiques de joventut han de ser concebudes des dels criteris de transversalitat i integraci, no de forma segmentada. No noms han d'atendre les necessitats dels joves i oferir determinats serveis puntuals i allats, sin treballar des d'una perspectiva global que interrelacioni els diversos mbits de la vida dels joves i de les joves: l'oci, el treball, l'habitatge, la salut, la participaci democrtica. Aix implica que totes les administracions i els seus nivell d'organitzaci estableixin mecanismes de treball des d'una perspectiva global, amb capacitat de posar en relaci les diferents dimensions que configuren, de forma interdependent, la realitat de les

1 Les xarxes socials constitueixen la nova morfologia social de les nostres societats i la difusi de la seva lgica d'enlla modifica de forma substancial l'operaci i els resultats dels processos de producci, l'experincia, el poder i la cultura. La Era de la Informacin. Economa, sociedad y cultura. Manuel Castells. Editorial: Alianza Editorial: Pg. 505.

13


conjunt entre responsables i tcnics de diferents departaments per donar una resposta unitria i global a les necessitats de la joventut i de la ciutadania en general.

Fa esport Vol un Centre comercia l Busca feina

Demana un Casal de joves

EL/// LA EL LA EL LA JOVE JOVE JOVE

Estudia

Vol un pis

Viu la seva sexualitat

A Molins de Rei s'ha desenvolupat una labor important quant a l'assumpci dun model unitari i de les programacions de caire transversal, sobretot a lrea de Serveis a les Persones. S'ha avanat molt en el desenvolupament de programacions transversals que produeixen eficients lnies d'actuaci per a la consecuci dels objectius de benestar i cohesi social, sota una base potent de plantejament d'un model de Serveis Personals integral, estratgic, comunitari i participatiu. Les regidories i serveis adscrits a lrea de Serveis a les Persones (ASP), sn actualment: Regidoria de Cultura, Regidoria d'Educaci, Regidoria d'Emancipaci Juvenil, Regidoria d'Esports, Regidoria Gent Gran, Regidoria d'Infncia, Regidoria de Nova Ciutadania i Drets Humans, Regidoria de Poltiques d'Igualtat entre Home i Dona, Regidoria de Sanitat, Regidoria de Serveis Socials i Regidoria de Solidaritat, Cooperaci i Pau. Lequip est format per 9 caps de negociat, 8 tcnics i 5 regidors.

14


Lequip sorganitza a travs de reunions quinzenals en qu participen els caps de negociat i el Director de lASP, que es configura com un rgan de coordinaci interdepartamental estable. A ms a ms hi ha grups de treball especfics per a alguns programes: projecte XEL, Trencaclosques, Taula nit segura Amb els diferents Plans locals que shan elaborat des de la regidoria dEmancipaci Juvenil sest reforant la conscincia de continuar treballant conjuntament i, sobretot, el fet de copsar temes transversals com s el de joventut, valorant la definici de lnies de treball conjunt entre els diferents departaments de lAjuntament. Aix doncs, el treball interdepartamental s un dels pilars fonamentals de les poltiques globals i de joventut del municipi. 3.2 Interinstitucionalitat Amb lobjectiu de vertebrar les accions i projectes que es duen a terme tant en el territori com en lmbit supramunicipal, es fa necessari un treball interinstitucional, per tal de sumar esforos i recursos que possibilitin millorar els serveis i les accions que sadrecen a un mateix collectiu. A ms a ms, el treball interinstitucional permet ampliar les interpretacions i les respostes a les necessitats; en resum permet abordar les problemtiques amb ms sentit i fora. Actualment, des de lAjuntament de Molins de Rei estan establertes les relacions interinstitucionals segents: Centres educaci Secundria

Mitjanant el programa PIDCES, que vam iniciar al curs 2002 i que des de loctubre de 2008 sest implementant als 4 centres de secundria de la Vila, es fa arribar informaci als joves sobre diferents mbits de la seva vida amb lobjectiu de treballar per la igualtat doportunitats a travs de la informaci i dinamitzaci; es fomenta

15


ladquisici dhbits consultius i participatius entre els joves dins del seu mbit ms proper i, durant tot el procs de desenvolupament personal, es potencien els mecanismes de participaci tot contribuint a la creaci i consolidaci dassociacions i grups juvenils, i la vinculaci dels joves a entitats ja existents, es promou la realitzaci dactivitats per part dels joves, de difusi i creaci cultural, esportives, formatives i de temps lliure i es treballa la prevenci de conductes i hbits de risc a travs de la informaci. En cada un dels centres sha delegat un referent del centre que setmanalment es coordina amb la responsable del servei, una de les informadores juvenils. Dos cops lany (setembre-octubre i maig-juny), es fan reunions en cada centre de presentaci i avaluaci del programa, en les quals participen la informadora juvenil, la cap del negociat i lequip directiu dels centres educatius. CAP de Molins de Rei IES. La coordinaci daquestes es fa

Es duen a terme activitats conjuntes als coordina el programa Salut i escola.

mitjanant la informadora juvenil responsable del PIDCES i la persona del CAP que

Tcnics / tcniques de Joventut dels ajuntaments del Baix Llobregat Centre

Des de lany 2006, sest treballant de forma conjunta amb els ajuntaments de Cervell, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervell, Pallej, el Papiol, Sant Vicen dels Horts, Santa Coloma de Cervell, Torrelles de Llobregat i Vallirana en diferents projectes, concretament la Borsa Jove dHabitatge del Baix Llobregat Centre i el circuit de msica Sona Centre. Els tcnics dels diferents municipis es troben cada dos mesos per coordinar els dos projectes esmentats i noves propostes de treball conjunt adreats als joves dels municipis esmentats. Consell Comarcal del Baix Llobregat

Mitjanant el conveni marc de collaboraci en matria de joventut, signat a lAjuntament de Molins de Rei amb lOficina Comarcal dInformaci i Serveis a la Joventut del Baix Llobregat.

16


Es duen a terme diverses reunions, tant en lmbit poltic com tcnic, que sn convocades per lOficina Comarcal, aix com es mant una relaci fluda i constant amb el personal tcnic de loficina.

Diputaci de Barcelona

Treballem conjuntament amb lOficina del Pla Jove, don rebem diferents subvencions per a la implementaci del Pla Director de Joventut i el programa PIDCES (Programa dInformaci i Dinamitzaci als Centres de Secundria). Participem en el Pla formatiu que ofereix la Diputaci i en altres propostes dintercanvi i coneixement que es posen a disposici del tcnics de joventut. Secretaria de Joventut

Treballem conjuntament amb la Secretaria de Joventut, don rebem diferents subvencions per a la implementaci del Pla Director de Joventut. Participem en les ofertes de formaci de la secretaria i en altres propostes dintercanvi i coneixement que es posen a disposici del tcnics de joventut. 3.3 Participaci jove La participaci dels joves en la definici de les poltiques de joventut, considerem que s el pilar fonamental de tot Pla director de Joventut. Amb aquesta intenci, en els dos plans directors de Joventut que fins a dia davui ha tingut Molins de Rei, shan dut a terme processos de participaci i avaluaci que pretenien i pretenen que els joves associats o no tinguin lopci de manifestar les seves necessitats i prioritats, i per tant puguin incidir en la definici de les poltiques. Per a lelaboraci del 3r Pla Director de Joventut sha elaborat un procs de participaci en els joves en la diagnosi. Concretament shan fet entrevistes a joves

17


associats, entrevistes a joves individuals i enquestes a joves dels IES. Tamb es es far un procs de participaci per a lelaboraci del Pla que es far una vegada finalitzat el procs de diagnosi. Amb relaci a la comunicaci continuada amb els joves de la vila, hi ha diversos canals que shan anat creant i consolidant des de laprovaci del 1r Pla director de Joventut: web del Punt Jove (www.molinsderei.cat/puntjove). Agenda dactivitats conjuntes on les entitats poden consultar els calendaris dactivitats programades per tal devitar solapaments, aix com donar a conixer les seves activitats: mailing especfic de joventut, per tal de poder fer arribar als joves de Molins informaci relativa a qualsevol temtica que pot ser del seu inters. Una tercera via de comunicaci amb els joves s la que sestableix mitjanant el programa PIDCES, que es fa a lIES on els joves poden fer arribar les seves propostes i demandes a la informadora juvenil. Mitjanant aquesta via shan implementat diverses activitats adreades als joves com un curs de hip-hop, acompanyament a una entitat de Parkour, etc. Per ltim, shan creat diverses taules temtiques amb entitats o usuaris de diferents serveis com, per exemple: Entitats de lleure, que mitjanant el projecte Viu el lleure! campanya de visualitzaci i millora dels seus serveis a la Vila. Usuaris espai dAssaig. Entitats que treballen per a la programaci dactivitats socioculturals. estan fent una

18


4.- Caracterstiques metodolgiques 4.1 Diagnosi El procs de diagnosi s essencial per a planificar unes poltiques de joventut que donin resposta a la realitat del municipi i dels joves, tant en referncia a la intervenci que es planifiqui per donar resposta a les seves necessitats, com per al coneixement daquestes i al disseny de projectes que han de donar resposta a les seves inquietuds i potencialitats. La diagnosi ha de contemplar els diferents eixos en qu sestructura el pla director i cal utilitzar dues metodologies que aporten informacions complementries: la metodologia quantitativa i la qualitativa. a.- Anlisis de la realitat Anlisi quantitativa Sha elaborat a partir del model dEstudi de dades estadstiques III (EDEIII), facilitat per la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Lestudi recull dades de poblaci, educaci, treball, habitatge i context socioeconmic. Les dades utilitzades han estat les disponibles a lIdescat, Informe mensual datur registrat elaborat per la Unitat de Promoci i Desenvolupament del Baix Llobregat 2008 del Consell Comarcal del Baix Llobregat i les dades facilitades pel Servei Ocupaci Laboral de Molins de Rei. Anlisi qualitativa Per elaborar lanlisi qualitativa shan realitzat diverses accions: Entrevistes semiestructurades a: Mostra aleatria de joves: 8 Representants dassociacions juvenils: 14 Tcnics i serveis a la poblaci i joventut: 8

19


Representants AMPA centre educaci secundria: 2 Alumnes de secundria: 136

Enquesta per conixer les opinions i necessitats dels joves a: Taula dexperts en matria de joventut, en qu van participar 14 experts en diverses temtiques (educaci, seguretat, poltiques de joventut, habitatge, treball, informaci juvenil, salut...)

b.- Visualitzaci Descripci de totes les poltiques existents al municipi destinades als joves. Sha utilitzat el mtode 3 Q, que proposa la Secretaria de Joventut. c.- Diagnstic El diagnstic s el resultat de comparar el que es fa (visualitzaci) i el que shauria de fer (anlisi de la realitat) amb unes conclusions coherents, s a dir, que no presenti contradiccions entre els resultats dambdues parts i que sigui versemblant. Presentem seguidament els tres apartats: a.- Anlisis de la realitat Anlisi quantitativa 1. POBLACI Evoluci de la poblaci En el perode de temps que va del 1981 al 1991, la poblaci de Molins de Rei va disminuir lleugerament, per va comenar a recuperar-se al 1996 per continuar augmentant molt lentament fins als 23.544 habitants lany 2007. Aquesta evoluci positiva ha estat tamb la tendncia general a la comarca del Baix Llobregat.

20


Evoluci de la poblaci de Molins de Rei 1981-200725.000 20.000 1 5.000 1 0.000 5.000 0

2,5 2 1,5 1 0,5 0 -0,5 1981 1986 1991 1996 2001 2007 Habitants Increment a(1)

(1) Increment Anual Brut Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Padr continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadstica de Poblaci 1996. Idescat.

Estructura de poblaci La pirmide de poblaci de Molins de Rei ens mostra una estructura de poblaci que seixampla amb la franja dedat de persones entre els 30 i els 34 (la franja dedats ms destacada, quantitativament parlant) seguida de la franja dedat de 35 a 39 anys. Es podria parlar duna poblaci jove, per la base estreta de la pirmide indicaria una possible davallada de la poblaci (alentiment de levoluci positiva de la poblaci) i per tant denvelliment daquesta. Pirmide de poblaci de Molins de Rei de 2007De 80 a 84 anys de 70 a 74 anys De 60 a 64 anys De 50 a 54 anys De 40 a 44 anys De 30 a 34 anys De 20 a 24 anys De 1 a 1 anys 0 4 De 0 a 4 anys 2000 1 500 1 000 500homes

0dones

500

1 000

1 500

Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Padr continu de poblaci. Idescat.

Tot i que lestructura de poblaci de Molins de Rei s semblant a les estructures que podem trobar al Baix Llobregat i a tot Catalunya, cal destacar limportant pes de la franja dedat dels 30 als 34 anys aix com el seu paper en laugment de lamplada de la base de la pirmide (0-4 anys), tendncia no tan marcada en lestructura de poblaci de Catalunya. En comparaci amb els ndexs denvelliment i de dependncia global de

21


Catalunya (113 i 52 respectivament), Molins de Rei t uns ndexs lleugerament inferiors (91 i 43 respectivament) de manera que la poblaci en edats dependents representa una crrega inferior respecte a la poblaci en edats de treballar que la mitjana catalana. ndexs de poblaci de 2007Habitants Molins de Rei Baix Llobregat Catalunya ndex de dep. 2007 juvenil 23.544 22 771.516 25 7.210.508 23 ndex d'envelliment 91 83 113 ndex de dependncia 43 41 52

Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Padr. Idescat.

ndex de dependncia juvenil (Poblaci < 15 anys / poblaci de 15 a 64 anys)*100 ndex d'envelliment (Poblaci > 64 anys / Poblaci < 15 anys)*100 ndex de dependncia global [(Poblaci < 15 + Poblaci > 64) / Poblaci de 15 a 64 anys)]*100

Poblaci jove La proporci de poblaci jove (de 15 a 29 anys) respecte a la poblaci total de Molins de Rei s actualment dun 17,82%. Aquest percentatge ha anat disminuint al llarg dels anys passant dun 24,47% lany 1996 a les xifres actuals. Comparant levoluci de la poblaci jove del municipi amb aquelles del Baix Llobregat i Catalunya, unitats territorials on tamb ha disminut la poblaci jove, Molins de Rei ha vist reduda la seva poblaci jove en un 6,65% en els ltims 11 anys, xifra superior a la mitjana de Catalunya (4,76%) per inferior a la disminuci mitjana del Baix Llobregat (7,67%). Observant lestructura interna de la poblaci jove de Molins de Rei, es fa evident el gran pes de la franja dedat compresa entre els 25 i els 29 anys, com a resultat del procs denvelliment de la poblaci total, aix com larribada a aquestes edats de les persones nascudes al baby boom dels anys 70. Aquest fenomen s encara ms marcat entre les persones de 30 a 34 anys.

22


Evoluci de la proporci de joves de 15 a 29 per grups dedat quinquennals (percentatges).1 00% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 1 0% 0% 1 996 2001 2007 32,06 24,44 23,93 34,20 33,38 30,42 33,74 42,1 8 45,65 25-29 20-24 1 9 5-1

Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades de l'Estadstica de Poblaci 1996, Cens 2001, Padr continu d'habitants. Idescat.

Migracions internes La diversitat en el lloc de procedncia dels joves s un altre aspecte interessant de la poblaci jove. En les tres unitats territorials daquesta anlisi, Molins de Rei, el Baix Llobregat i Catalunya, es donen dinmiques semblants. Si fins ara la proporci de joves nascuts a la resta de lEstat espanyol era ms alta que la de joves nascuts a lestranger, en lactualitat aquesta proporci sest invertint. Com a resultat de les migracions internes que es donen dins Molins de Rei, el saldo de joves s positiu, tot i que de menor valor que en anys anteriors. La franja dedat que rep ms nombre de persones i que obt un saldo ms elevat s la compresa entre els 25 i els 29 anys. La resta de franges dedat tenen un saldo negatiu com a resultat de la diferncia entre els joves que arriben i els que marxen.

Migracions internes dels joves de 15 a 29 anys i del conjunt de la poblaci de Molins de Rei (dades absolutes) 2004 arriben marxen 35 46 78 83 272 182 385 311 964 saldo -11 -5 90 74 208 2007 arriben marxen 28 32 83 90 191 168 302 290 933 1.035 saldo -4 -7 23 12 -102

15-19 20-24 25-29 15-29 total poblaci 1.172

Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades de Moviments migratoris. Idescat.

23


Migracions externes Aprofundint ms en la diversitat de la poblaci jove de Molins de Rei, pel que fa les migracions externes (entre pasos), lany 2007 el 4,95% de la poblaci era estrangera, una proporci molt inferior a la de Catalunya (13,49 %) i a la del Baix Llobregat (9,93%). Una de les caracterstiques a destacar dels 1.165 habitants de nacionalitat estrangera de Molins de Rei s que el 32,36% sn joves de 15 a 29 anys, per tant es podria parlar duna poblaci estrangera principalment jove, representant el 8,99% del total de la poblaci jove del municipi. La poblaci jove de nacionalitat estrangera de Molins de Rei ha augmentat respecte la poblaci total de joves sobretot en el perode 2001-2007, passant dun 2,59% a un 8,99%. Dades generals sobre la poblaci i els joves estrangers. Municipi, comarca i Catalunya. 2007. PNE 1.165 76.63 4 972.5 07 JNE 377 23.65 5 308.4 26 JNE %PNE/to %JNE (-rUE) tal P /J 314 4,95 8,99 19.15 0 9,93 16,00 240.7 76 13,49 22,37 %JNE/P NE 32,36 30,87 31,71

Molins de Rei Baix Llobregat CatalunyaPNE JNE

Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Padr continu de poblaci. Idescat. Poblaci de nacionalitat estrangera Poblaci jove de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera

JNE (-rUE) Poblaci jove de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera excepte els de la resta de la UE %PNE/tota lP Proporci de poblaci de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al conjunt de la poblaci %JNE/J %JNE/PN E Proporci dels joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al total dels joves Proporci dels joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al total de poblaci de nacionalitat estrangera

Entrant en lanlisi de la poblaci jove estrangera, els joves estrangers es concentren sobretot en les edats que van dels 20 als 34 anys i sn principalment procedents de lAmrica del Sud (318 habitants), dfrica (128 habitants) i de la Uni Europea (113

24


habitants). Hi ha paritat de sexes en la majoria de les categories de procedncia dels joves estrangers excepte en aquells vinguts de lAmrica del Sud, on predominen les dones, i els joves dsia i dOceania, amb predominana masculina. La major part daquests joves, tant dones com homes, estan solters.Joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera segons continent d'origen i per grups d'edat. 2007. (dades absolutes i percentatges) UE-15 Resta Amr. Amrica sia i (-) E E frica N i C S Oceania 15-19 9 1 20 1 26 2 20-24 13 3 27 6 66 8 25-29 41 5 35 8 92 14 15-29 63 9 82 15 184 24 %15-29 16,71 2,39 21,75 3,98 48,81 6,37 100 Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Padr continu de poblaci. Idescat.

2. EDUCACI Nivell dinstrucci En lestudi del nivell dinstrucci dels joves de Molins de Rei, sha fet servir la franja dedat dels 15 als 29 per tamb shan fet servir dades per a les edats entre 25 i 29 en considerar que s ledat ms adient per conixer el nivell educatiu mxim que hagi pogut assolir la persona. El nombre i la proporci de joves de Molins de Rei que no saben llegir o escriure, i que estan sense estudis donen uns percentatges baixos del 0,35% i de l1,66%, respectivament. Aquestes baixes proporcions sn un bon indicador del nivell educatiu dels joves del municipi. El percentatge de joves amb lESO, lEGB o el Batxillerat elemental acabats s del 32,41%. Un 9,96% dels joves tenen lFP grau mitj; el 9%, lFP grau superior; un 18,92%, el Batxillerat superior; el 9,81% tenen una diplomatura i el 6,36%, una llicenciatura. En comparaci amb les dades de Catalunya, els percentatges en el nivell dinstrucci de Molins de Rei donen millors resultats que els

25


autonmics, excepte en el cas de lFP grau superior i la llicenciatura/doctorat, en qu hi ha una lleu diferncia. Daltra banda, en comparaci amb la comarca del Baix Llobregat, Molins de Rei t un percentatge de joves amb estudis obligatoris inferior (un 35,26% vers el 48,62% de la comarca), un percentatge de joves amb estudis postobligatoris no universitaris semblant al del Baix Llobregat, per un percentatge fora ms gran de joves amb estudis universitaris: un 27,20% vers el 13,49%. Joves de 15 a 29 anys segons nivell d'instrucci. Molins de Rei i Catalunya. 2001.35, 00

M o lins de Rei30, 00

Catalunya

25, 00

20, 00

15, 00

10, 00

5, 00

0, 00 No s ap l l egi r o esc r i ur e Sens e es t udi s P r i mer gr au E SO, E GB o B at x. el ement al FP gr au mi t j FP gr au super i or B at xi l l er at super i or Di pl omat ur a Ll i c enci at ur a i doc t or at

Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.

Pel que fa als joves amb edats entre els 25 i els 29 anys, en comparaci amb aquelles persones majors de 29 anys, existeix un percentatge menor de joves amb estudis obligatoris o inferiors per els percentatges pels estudis postobligatoris no universitaris i universitaris sn ms elevats. En aquest sentit, levoluci del nivell instructiu des del 1996 a 2001 fa pals aquest augment.

26


Evoluci dels joves de 25 a 29 anys segons nivell d'instrucci. Municipi. 1996-2001.

100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

17,76

E. universitaris 27,20 E. postobl. no univ. E. obligatoris o inferior

48,39

37,54

33,85

35,26

1996

2001


Escolaritzaci En lanlisi de lescolaritzaci dels joves del municipi, concretament lavaluaci dels alumnes de segon cicle dESO dels IES de Molins de Rei, levoluci des del curs 20002001 mostra, per als centres pblics, una disminuci del percentatge de joves que es graduen en ESO al mateix temps que hi ha un augment en el percentatge dalumnes que repeteixen curs. Avaluaci dels alumnes de segon cicle d'ESO dels IES de Molins de Rei Sector pblicSector pblic (1) Curs 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 Avaluats T 266 184 183 150 176 Graduats Certificats ens. en ESO sec. T % T % 200 75,19 52 19,55 150 81,52 149 81,42 6 3,28 113 75,33 20 13,33 131 74,43 11 6,25 Romanen cicle T % 14 5,26 34 18,48 28 15,30 17 11,33 34 19,32

100,00 100,00 100,00 100,00

Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Departament d'Educaci. (1) els cursos sempre fan referncia al curs anterior

27


Evoluci ndexs dxit i fracs escolar i ndex de repetidors als IES pblics. Molins de Rei (percentatges)100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

13,33 10,26

10,49 19,75

9,89 18,13

7,95 14,77

10,83 13,33

3,95 11,18

5,00 10,00 ndex de repetidors ndex de fracs escolar ndex d'xit escolar

76,41

69,75

71,98

77,27

73,33

84,87

86,00

20 00 /2 00 1 20 01 /2 00 2 20 02 /2 00 3 20 03 /2 00 4

Els alumnes estrangers matriculats a lESO representen un percentatge baix del nombre total dalumnes matriculats, un 4,72%. La major part daquests alumnes sn procedents del Magrib i dAmrica del Sud, amb un total el curs 2003-2004 de 14 alumnes del Magrib i 12 dAmrica del Sud.

Alumnes estrangers matriculats a l'ESO segons zona d'origen. Sector pblic. Uni Resta Resta Amrica Amrica sia i Total Total (1) Curs Europea d'Europa Magrib de l'frica del N. C. i S. Oceania estrangers alumnes 1999-2000 7 2 9 639 2000-2001 9 2 11 613 2001-2002 12 5 17 573 2002-2003 1 2 11 10 24 608 2003-2004 1 2 14 12 1 30 636Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Departament d'Educaci. (1) els cursos sempre fan referncia al curs anterior

Mobilitat educativa No tots els joves i les joves de Molins de Rei resten al municipi per estudiar. Existeix, per tant, mobilitat per motius educatius, tenint com a principal municipi de destinaci la ciutat de Barcelona (434 alumnes lany 2001), seguida de municipis vens a Molins de Rei com Sant Feliu de Llobregat (40 alumnes), Cornell de Llobregat (29 alumnes) i

20 04 /2 00 5 20 05 /2 00 6 20 06 /2 00 7

28


Esplugues de Llobregat (29 alumnes) per nomenar noms els quatre municipis amb ms rellevncia en la mobilitat educativa, quantitativament parlant. Deu primers municipis on es desplacen els joves de 15 a 29 anys del municipi per motius educatius. 2001.Sant Joan Desp

Vilanova i la Gelt r M art orell Sant Cugat del Valls Terrassa Sant Just Desvern Cerdanyola del Valls Hospit alet de Llobregat , l' Esplugues de Llobregat

A lest ranger

Lleida Girona

B arcelo na Sant Feliu de Llo bregat Cornell de Llobregat Esplugues de Llo bregat Hospitalet de Llo bregat, l' Cerdanyo la del Valls Sant Just Desvern Terrassa Sant Cugat del Valls M arto rell Vilano va i la GeltrBarcelona

Cornell de Llobregat

Sant Feliu de Llobregat

Sant Jo an Desp A l estranger Lleida Giro na

Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat

3. TREBALL Situaci laboral Tenint en compte la poblaci dentre 15 i 34 anys, hi ha ms del doble de joves classificats com a actius que joves no actius. Dins la categoria dactius, la majoria de les persones ocupades pertanyen a la franja dedat dels 25-29 i dels 30-34 anys, i hi ha ms joves desocupats amb ocupacions anteriors que joves desocupats buscant una primera ocupaci. Pel que fa al grup de joves no actius, el gruix daquests es dedica a estudiar, mentre que una petita part es dedica a feines de la llar o a altres situacions. La situaci laboral dels joves dentre 15 i 29 anys s molt semblant a les dades obtingudes pel Baix Llobregat i per Catalunya. Si es comparen les anteriors dades de lany 2001, amb les dades de 1996, sobserva que lany 2001 augmenta el nombre de joves ocupats a totes les edats, disminueix el nombre de desocupats buscant una primera ocupaci, disminueix tamb el nombre de

29


joves desocupats amb alguna ocupaci anterior. Per tant, es podria dir que els joves sincorporen abans al mn laboral. Aquest augment en els joves ocupats en el perode de temps entre 1996 i 2001 es relaciona tanmateix amb la disminuci en el nombre de joves no actius que es dediquen a estudiar (fet que tamb sexplica per lenvelliment de la poblaci comentada anteriorment en aquest document).

Poblaci de Molins de Rei de 15 a 34 anys segons situaci laboral i per grups dedat (percentatges). 2001100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 1 0% 0% 15-19 20-24 25-29 30-34altr. situacions feines llar estudia desocp. ocp. anterior desoc.1a ocp. ocupats

1996100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 15-19 20-24 25-29 30-34

altr. situacions feines llar estudia desocp. ocp. anterior desoc.1a ocp. ocupats


Si es fa una comparaci entre sexes, la dada on es troben les diferncies ms evidents s en el nombre de dones que es dediquen a les feines de la llar en comparaci amb el nombre dhomes: 56 dones vers 12 homes. Hi ha 1.296 dones ocupades, per 1.519 homes ocupats i estudien 678 dones en comparaci amb els 586 homes. Als joves davui els ha tocat entrar al mercat de treball en un context fora diferent del que van viure els seus pares. Al llarg dels anys noranta la desregulaci del mercat de treball i la consolidaci de latur i la precarietat han contribut a generar un marc laboral per la incertesa. La situaci dels joves en el mercat de treball es pot resumir a partir de les segents dimensions: atur, precarietat i sobrequalificaci; la taxa datur dels joves

30


s sempre ms gran que la de la poblaci de ms edat. entre els joves la precarietat laboral s tamb molt elevada i molt per sobre de la poblaci ms gran i es defineix la precarietat en termes de temporalitat, condicions de treball, protecci social i ingressos. Activitat La taxa dactivitat2 dels joves de 16 a 29 anys ha augmentat entre el 1996 i el 2001 dun 63,33% a un 71,22%. La taxa dactivitat de 2001 de Molins de Rei s lleugerament inferior a la taxa del Baix Llobregat, per superior si es compara amb la de Catalunya. Ocupaci Pel que fa lestructura docupaci, la taxa docupaci3 dels joves de Molins de Rei ha augmentat dun 47,04% lany 1996, a un 64,05% el 2001, una taxa docupaci superior a la del Baix Llobregat (63,10%) i Catalunya (60,44%). Les principals branques dactivitat que ocupen els i les joves de Molins de Rei sn la indstria manufacturera, el comer i la reparaci, les immobiliries i lloguers, la construcci, el transport i la comunicaci. En algunes branques dactivitat existeixen grans diferncies per sexe com ara les indstries manufactureres, amb 565 homes i 317 dones; la construcci, amb 218 homes i noms 25 dones; leducaci, amb 27 homes, per 81 dones; la sanitat i serveis socials, amb 24 homes i 98 dones, i el personal domstic amb 1 home ocupat enfront les 18 dones ocupades. Les branques principals dactivitat a Molins de Rei sn semblants a les de Catalunya destaca la diferncia en la branca dindstries manufactureres que ocupa, en proporci, a ms joves a Molins de Rei que en el conjunt del pas.

2 La taxa dactivitat dels joves diu quina proporci de joves de 16 a 29 anys est ocupada o fa gestions per incorporarse al mercat de treball, s a dir, est buscant feina. 3 La taxa docupaci diu quina proporci de joves de 16 a 29 anys est ocupada.

31


Joves de 16 a 29 anys ocupats segons branques d'activitat per sexe. Molins de Rei, 2001. (dades absolutes) Agricultura i ramaderia Pesca Indstries extractives Indstries manufactureres Electricitat, gas i aigua Construcci Comer i reparaci Hostaleria Transport i comunicaci Mediaci financera Immobiliries, lloguers Adm. pblica, defensa i SS Educaci Sanitat i serveis socials Altres serveis Personal domstic Organismes extraterritorials homes dones total 12 3 15 0 0 0 0 565 14 218 251 58 116 32 128 35 27 24 37 1 0 1 317 8 25 268 67 92 53 146 50 81 98 68 18 0 1 882 22 243 519 125 208 85 274 85 108 122 105 19 0


La situaci professional dels joves de Molins de Rei, lany 2001, s principalment dassalariat fix (58,83%) i assalariat eventual (34,20%), sent els joves amb una situaci professional dempresari per compte propi els minoritaris (6,58%), situaci igual a la de les dades de tota Catalunya pel mateix any. Fent una comparaci entre sexes, hi ha ms homes que dones en situaci professional dassalariat fix, per el mateix nombre dassalariats eventuals tant per dones com per homes. Si la comparaci sestableix amb els joves majors de 29 anys, sobserva que la tendncia amb ledat s passar de la situaci professional dassalariat eventual a assalariat fix, per la qual cosa augmenta tamb el nombre dempresaris per compte propi pels majors de 29 anys.

32


Analitzant la professi dels joves, destaquen quantitativament les professions classificades en els grups de tcnics i professionals de suport (495 persones), artesans i treballadors qualificats de la indstria i la construcci (446 persones), treballadors de serveis i venedors de comeros (425 persones), i empleats administratius (419 persones). Existeixen, per, diferncies entre les franges quinquennals dedat, que augmenten amb ledat el nombre de joves en gaireb totes les professions. Respecte a les diferncies entre sexes, es dna una situaci semblant en les professions ocupades per homes i dones. Els homes dentre 16 i 29 anys estan principalment ocupats per les professions dartesans i treballadors qualificats dindstria i construcci, operaris dinstallacions, maquinria i muntatge, i en tercer lloc com a treballadors no qualificats. Les dones daquestes edats estan ocupades principalment per la professi dempleades administratives, treballadores qualificades dagricultura i pesca, i com a tcniques i professionals de suport. El gruix de la poblaci jove est ocupat per a professions de nivell de qualificaci mitj en primer lloc, seguit de professions de nivell de qualificaci baix i, per ltim, nivell de qualificaci alt. Aquesta diferncia entre lalt nivell destudis dels joves en lactualitat (el ms alt de la histria de Catalunya) i locupaci com a nivell de qualificaci mitj estaria enllaada amb la precarietat laboral i la sobrequalificaci a qu es feia esment abans. Atur Al llarg del 2008, la taxa datur registrat al Baix Llobregat ha augmentat fins al 13,0%. Al desembre de 2008, el nombre absolut daturats ha estat de 2.386 persones ms respecte al mes anterior. Latur registrat a Catalunya tamb continua en augment, i se situa en el 13,7%, s a dir, 0,7 punts per sobre de la taxa datur comarcal. Dins el Baix Llobregat, tots els municipis han augmentat la seva taxa de persones aturades. Tot i aquest augment generalitzat, Molins de Rei se situa entre els quinze municipis amb una taxa daturats inferior a la del conjunt del Baix Llobregat (13,0%),

33


amb un 10,7% a finals del 2008, molt superior a les taxes datur registrades pel 2005 (8,2%), 2006 (7,7%) i 2007 (7,1%). Pel que fa latur en els joves, el nombre daturats registrats menors de 25 anys al Baix Llobregat tamb ha experimentat un increment i sha situat en 4.733 persones a finals de 2008, i ha apujat la taxa datur registrat daquest collectiu al 8,8%. Latur juvenil a Catalunya ha augmentat, cosa que ha fet apujar la seva taxa fins al 10,2% de la poblaci activa. A Molins de Rei totes les franges dedat entre els 16 i els 30 anys han tingut un creixement de latur significatiu entre desembre de 2007 i desembre de 2008. Aix, entre els 16 i els 19 anys sha passat de 7 a 23 aturats, entre els 20 i els 24 anys de 50 a 86 aturats, i entre els 25 i els 29 anys sha passat de 82 a 151 persones aturades. Evoluci de latur juvenil. Desembre 2007-2008160 140 120 100 80 60 40 20 0

151

82 50 7Desembre 2007 16-19 anys 20-24 anys

86

23Desembre 2008 25-29 anys

Comparaci de latur registrat per edats a Molins de Rei ATUR REGISTRAT Desembre 2007 = 45 anys TOTAL 7 50 82 308 296 743 % Novembre 2008 23 85 148 461 382 1.099 % Desembre 2008 23 86 151 469 402 1.131 % CREIXEMENT ABSOLUT Nov. Des. 0807Des. 08 Des. 08 0 16 1 3 8 20 32 36 69 161 106 388 CREIXEMENT EN % Nov. Des. 0807Des. Des. 08 08 0,0% 228,6% 1,2% 2,0% 1,7% 5,2% 2,9% 72,0% 84,1% 52,3% 35,8% 52,2%

0,9% 6,7% 11,0% 41,5% 39,8% 100,0%

2,1% 7,7% 13,5% 41,9% 34,8% 100,0%

2,0% 7,6% 13,4% 41,5% 35,5% 100,0%

Font: Observatori Permanent del Mercat de Treball del Baix Llobregat (OPMT-BL) a partir de dades del Servei dOcupaci de Catalunya

34


Contractaci La tipologia de contractes que tenen els joves indica una temporalitat laboral elevada en lactualitat. Els contractes temporals registrats en joves de 16 a 29 anys van augmentar entre 2001 i 2005 de 2.555 contractes a 4.398, mentre que els contractes indefinits, al llarg daquest mateix perode, es van mantenir al voltant dels 590 contractes. Evoluci dels contractes registrats en joves de 16 a 29 anys entre 2001 i 2005 a Molins de Rei. (dades absolutes)5000 4000 3000 2000 1000 0 2001 2002 2003 2004 2005 Indefinit Temporal

Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Departament de Treball i Indstria. Observatori del treball.

Concretant per franges dedat entre el 2001 i el 2005, levoluci dels diferents tipus de contractes indiquen una disminuci en el nombre de contractes indefinits per totes les franges dedat excepte entre els 25 i els 29 anys, i un augment marcat en els contractes temporals per totes les franges dedat excepte per les persones entre 30 i 34 anys en qu aquest augment s inferior. Pels joves entre 16 i 24 anys, del 2005 a 2007, el percentatge de contractes temporals registrats respecte el total de contractes va estar en tot moment per sobre del 80%: lany 2005 va ser dun 89,9%, el 2006 dun 87,2%, i el 2007 un 87,1%.

35


Mobilitat laboral La mobilitat per motius laborals s una altra de les caracterstiques que defineix la situaci dels joves en el mercat de treball. Els principals municipis on es desplacen els joves i les joves de Molins de Rei sn Barcelona i municipis vens com Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicen dels Horts. Deu primers municipis on es desplacen els joves de Molins de Rei per motius laborals. 2001. (dades absolutes)

Municipi dest Barcelona Sant Feliu de Llobregat Diversos municipis Sant Vicen dels Horts Castellbisbal Cornell de Llobregat Martorell Papiol, el Sant Andreu de la Barca Hospitalet de Llobregat, l' Prat de Llobregat, el Sant Joan Desp Sant Just Desvern Esplugues de Llobregat Pallej

Joves que s'hi desplacen 519 142 119 95 79 70 63 61 57 55 46 44 40 39 31


4. HABITATGE Emancipaci Les dificultats en el mercat de treball i laugment dels preus de lhabitatge han provocat un fort retard en lemancipaci. Lany 2003, el 58% dels joves catalans vivien a casa dels pares, i del 1999 al 2003 els joves de 30 a 34 anys que viuen a casa dels pares ha passat del 15% al 25%. Lesfor econmic que ha de fer un jove si vol comprar un habitatge s del 66,9% dels seus ingressos; tenint en compte que seria del 54,4% si

36


hagus de comprar un habitatge als municipis de Catalunya que sn fora de lentorn metropolit, del 82,4% si fos en lmbit metropolit de Barcelona (a on pertany el municipi de Molins de Rei), i del 114,7% si fos a la ciutat de Barcelona4. Concretant en el municipi de Molins de Rei, lany 2001, noms el 53,20% dels joves de 20 a 34 anys eren emancipats i, daquests, un 80,9% eren joves de 30 a 34 anys. Aquests percentatges eren encara menors lany 1996 (47,69% dels joves estaven emancipats) per tant, tot i lactual situaci laboral, sembla que els joves aconsegueixen emancipar-se. Poblaci de 20 a 34 anys segons si est emancipada per grups d'edat. Molins de Rei. 2001.1 20,00 1 00,00 1 8,1 80,00 60,00 40,00 20,00 0,00 20-24 25-29 30-34 81 ,9 46,3 1 9,1 53,7 80,9 Emancipats No emancipats


Aquests percentatges sn molt semblants a aquells del Baix Llobregat (53,3% joves emancipats) i de Catalunya (50,1% joves emancipats). Rgim de tinena En la poblaci jove de 20 a 34 anys emancipada, lany 2001, el 81,06% tenien un habitatge de propietat. Es tracta dun percentatge molt semblant al del Baix Llobregat (81,29%) per superior al de Catalunya (66,12%). El nombre de joves que es decanten

4

Aquestes dades han estat extretes de Els joves catalans i lhabitatge, 1999-2003. Observatori Catal de la Joventut. Secretaria General de Joventut.

37


per la vivenda en lloguer s molt inferior en qualsevol franja dedat tot i que disminueix encara ms en els joves de 30 a 34 anys. Poblaci de 20 a 34 anys emancipada segons el rgim de tinena de l'habitatge per grups d'edat. Molins de Rei, Baix Llobregat i Catalunya. 2001. (dades absolutes i percentatges)

20 - 24 25 - 29 30 - 34 Molins de Rei, 20-34 Baix Llobregat Catalunya

Altres Propietat Lloguer situacions Total j % j % j % j 181 65,34 76 27,44 20 7,22 277 855 82,37 138 13,29 45 4,34 1038 1280 83,01 165 10,7 97 6,29 1542 2316 81,06 379 13,27 162 5,67 2857 82037 81,29 14239 14,11 4643 4,60 100919 494196 66,12 207851 27,81 45418 6,08 747465

100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00


5. CONTEXT SOCIOECONMIC ndexs macroeconmics de la comarca del Baix Llobregat Lany 2007 el PIB ha estat negatiu pel sector primari (-6,3%) i positiu pels sectors de la indstria (1,73%), la construcci (6,75%) i serveis (5,13%), donant un PIB anual de 4,02%, lleugerament superior al de lmbit metropolit de Barcelona (3,61%) i del de Catalunya (3,54%). Ha crescut el nombre de persones afiliades per tots el anteriors sectors excepte el dindstria i la taxa de creixement interanual de latur ha estat negatiu en tots els sectors excepte el de la construcci.

38


Anlisis qualitativa En aquest apartat de la diagnosi, shan realitzat un total de: 32 entrevistes a joves, professionals de lajuntament i de serveis de joventut i representants de les AMPAS de dos centres de secundria. una enquesta a 136 alumnes de 4t dESO i batxillerat dels quatre centres de secundaria de Molins de Rei, dos centres pblics i dos concertats. Una taula dexperts en matria de joventut, on van participar 14 experts en diverses temtiques (educaci, seguretat, poltiques de joventut, habitatge, treball, informaci juvenil, salut,..) Fita de les entrevistes i enquesta Obtenir informaci directa dels joves de Molins de Rei, professionals de lajuntament i de serveis de joventut i representants de les AMPAS de dos centres de secundria, que permeti una major recollida de dades qualitatives per a lanlisi de la realitat del Pla Local de Joventut. Tipus entrevista i enquesta Shan dissenyat uns models dentrevista i enquesta semiestructurada i tancada, on la majoria de preguntes tenen una opci de resposta pautada que facilita el buidatge de les dades recollides. Per tamb hi ha un apartat de lliure resposta, que permet a la persona respondre de forma ms lliure i amplia, ja que s til i significatiu per a recollir aspectes que inicialment, al fer el disseny, no shan valorat. Objectius 1. Obtenir informaci general sobre el perfil de joves entre 16 i 29 anys 2. Obtenir informaci entre els professionals que treballen amb la poblaci jove a Molins de Rei 3. Obtenir informaci del pares dadolescents i joves de la Vila 4. Conixer la situaci socioeconmica dels joves: estudis, situaci laboral, emancipaci, oci, mobilitat,...

39


5. Recollir informaci entorn els interessos doci i participaci daquests joves: activitat principal, associats,... 6. Detectar el grau de coneixement i acceptaci dels serveis juvenils actuals: PIJ, accions per als joves. 7. Conixer els serveis, programes i/o accions adreats als joves que existeixen a Molins de Rei 8. Recollir la opini dels pares entorn all que els preocupa 9. Copsar la correspondncia entre edats i interessos En aquest apartat sofereixen les conclusions, de cada una de les tcniques utilitzades, i unes conclusions finals. Enquestes alumnes dESO i Batxiller. Dades personals Edat: Franja: 14- 18 anys. Mitjana dedat5: 15,85 anys. Localitat de residncia: A Molins de Rei viuen: 94 joves (69%) Els altres joves viuen a les segents localitats: El Papiol: 9 joves. Cervell: 6 joves Vallirana: 6 joves. La Palma de Cervell: 5 Corbera de Llobregat: 4 Pallej: 2 joves. Olesa de Bonesvalls: 1 Cerdanyola del Valls: 1 Fontpineda: 1 Collbat: 1

5

Suma del total danys (2125) dividit per 134 (total dentrevistats menys 2 que no van indicar ledat)

40


Castellbisbal: 1 Sant Vicen dels Horts: 1

Curs acadmic que fan els joves que han donat resposta a lenquesta: 1. 77 alumnes de 4t dESO (32 alumnes de IES Bernat El Ferrer i 45 alumnes del Collegi Sant Miquel), 2. 40 alumnes de 1r de batxillerat del Collegi Virolai. 3. 19 alumnes de 2n de batxillerat de Llus de Requesens.

3 14%

2 29%

1 57%

Aspectes especfics de Joventut. 1) La segent taula t, a la primera columna, un llistat de programes i serveis que fa lAjuntament de Molins de Rei pels joves; a la segona columna, t la quantitat de joves que coneixen tals programes o serveis i la tercera columna informa ls que fan els joves dels serveis que brinda lAjuntament.

41

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de ReiPrograma/ Servei PTT: Pla de Transici al Treball ESO-SEFED Projecte Pont (prctiques prelaborals) ESO-UAC (Escola taller) Servei dOrientaci Laboral (SOL) Servei dAssessorament Laboral per Joves Punt Jove Punt Jove als IES (PIDCES): informaci i xerrades Aules destudi (Biblioteca) Fira Jove (Fira de la Candelera) Borsa Jove dHabitatge Suport a entitats juvenils (subvencions, difusi, cessi espais, esponsoritzaci) Projecte de suport al lleure educatiu: Viu el lleure! Programaci dactivitats trimestrals del Mou! (Mercat dintercanvi, Mercat Art Jove, Sona Centre...) Tallers i activitats centres cvics Espais dassaig musical Activitats esportives clubs esportius Trencaclosques 73 (53,6%) 77 (56,6%) 119 (87,5%) 10 (7,3%) 10 (7,3%) 13 (9,5%) 59 (43,3%) 2 (1,4%) 13 (9,5%) 34 (25%) 3 (2,2%) 4 (2,9%) Quantitat de joves que coneixen el Prog/Servei 16 (11,7%) 101 (74,2%) 27 (19,8%) 55 (40,4%) 39 (28,6%) 26 (19,1%) 122 (89,7%) 74 (54,4%) 130 (95,5%) 122 (89,7%) 8 (5,8%) 25 (18,3%) 0 (0%) 31 (22,7%) 0 (0%) 2 (1,4%) 1 (0,7%) 0 (0%) 48 (35,2%) 27 (19,8%) 81 (59,5%) 76 (55,8%) 1 (0,7%) 9 (6,6%) s

42

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei140 120 Quantitat de joves 100 80 60 40 20 0 Pla d Transici al Treball Punt Jove Fira Jove (Fira de la Candelera) Suport a entitats juvenils Tallers i activitats centres cvics ESO-SEFED ( ESO-UAC (Escola taller) Servei dOrientaci Laboral Assessorament Laboral per Joves Punt Jove als IES (PIDCES) Aules destudi rojecte de suport al lleure educati..

...

Borsa Jove dHabitatge

ProPgramaci dactivitats trimestrals

Espais dassaig musical

Activitats esportives

Trencaclosques

Projecte Pont

:

Coneixement s Sha de destacar la diferncia entre el grau de coneixement i ds. En la majoria dels programes o serveis hi ha hagut ms coneixement que no pas s. Els programes o serveis ms coneguts sn: Aules destudi (Biblioteca), s el servei ms conegut (95,5%) i el ms usat per tots els joves sn les Aules dEstudi de la Biblioteca Pau Vila. Punt Jove i Fira Jove,sn els serveis que en segon lloc ms coneixen els joves de Molins de Rei (89,7%) Activitats esportives i clubs esportius, es troben en el tercer lloc (87,5%) ESO-SEFED, ocupa el quart lloc (74,2%).

Els programes menys usats (els fan servir noms un, dos o cap jove) sn: PTT: Pla de Transici al Treball, Projecte Pont , ESO-UAC (Escola taller), Servei dOrientaci Laboral, Servei dAssessorament Laboral per Joves, Borsa Jove dHabitatge i Trencaclosques.

43


Les opinions recollides van ser escasses en relaci a la quantitat total denquestes. Malgrat aix es pot veure que sn molt semblants entre s mateixes, reflectint un consens de perspectives i necessitats. A continuaci sexposen les opinions ms representatives: Amb relaci al ... ESO-SEFED: B per a preparar-se per la feina. Punt Jove: Tothom lutilitza, s til, Est b per informar-te. Aules destudi: Est perfectament equipada. Les opinions recollides sn molt favorables, destaquen la possibilitat de trobar la informaci que requereixen. Aix mateix, demanen ms espai i ms horaris. Activitats esportives: Est b, Hi ha molta varietat desports. Fira Jove : s divertida!, Hauria de durar ms temps, Hi falten activitats de nit. Punt Jove als IES: Troben interessant aquest serveis per a informar-se. Si tens algun dubte pots anar-hi. Espais dassaig musical:Est bastant b, Falta insonoritzaci!.

2) A la primera columna de la segent taula apareixen temes que es treballen des de lAjuntament de Molins pels joves. A la segona columna sinforma la quantitat de joves que consideren interessant aquest tema i a tercera el valor en percentatges de aquestes quantitats.Quantitat de joves interessats: 111 100 100 100 84 83 87 80 105 97 101 65 97 85 61 99 Quantitat en percentatges: 81,6% 73,5% 73,5% 73,5% 61,7% 61% 63,9% 58,8% 77,2% 71,3% 74,2% 47,7% 71,3% 62,5% 44,8% 72,7% -

Temes treballats pel Ajuntament: Esport Inserci laboral Salut i Consum Habitatge Poltiques digualtat Dona Home Participaci, associacionisme, solidaritat i cooperaci Serveis Socials (prestacions, tramitacions) Medi Ambient - Sostenibilitat Informaci juvenil Noves Tecnologies Difusi joves creadors Promoci i difusi cultural Mobilitat Urbana: medis de transport Turisme Nouvinguts Mobilitat europea: estudis i treball Altres que vulguis indicar (especificar):

44

El grfic segent mostra els diferents nivell dinteressos dels joves:

120 100 80 60 40 20 0

Sha de destacar que en, ordre de prioritats, els joves van fer una notable preferncia a Esport. A continuaci el grfic reflexa quin dels interessos esmentats abans sn ms prioritaris per a ells.Esport Inserci laboral Salut i Consum Habitatge Poltiques digualtat D-H Participaci, associacionisme, solidaritat Serveis socials Medi Amb- Sostenibilitat Informaci juvenil Noves Tecnologies Difusi creadors Promoci i difusi cultural Mobilitat Urbana Turisme Nouvinguts Mobilitat europea:

Al grfic sobserva que en segon lloc de prioritats es troba Salut i consum, seguit de Inserci laboral. El tema Nouvinguts no va ser senyalat com prioritari por cap jove. A continuaci sexposen alguns comentaris que van fer els joves:

Es po rt Ins er ci la ... Salut i Co.. . Habit atge Pol tiq ues d ... Partic ipaci , as so c iac io Serv e n ism e is So.. , so lid . ari tat i coop Medi e rac i Amb ie .. Inform ac i ju v enil Nov e s T ec nolog ies Difu s i jov .. Pr om oc i i ... Mobil itat U ... T urism e Nouv ingu ts Mobi li tat e.. .


45


Encara que es fan obres a lescola de msica, es necessita un auditori i promoci, Fa falta bucs d'assaig musical Cal fer installacions per tenis i padel. Ms ciclisme Teatre: haurien de vindre a representar ms obres. En relaci a Mobilitat urbana: Deixen molt que desitjar. Tindrien que haver dos busos per pujar als matins, Cal millorar els horaris del transport pblic. Loci nocturn.a.

Tipus doci que trien els joves: Anar de compres, a botigues, a centres comercials. Discoteques. Bars, bars musicals. Cinema.

Molts joves destaquen la importncia de trobar-se amb amics i estar amb ells per divertir-se, ballar, anar a sopar o, simplement, estar pels carrers.b.

s de medis de transport:

La gran majoria dels joves fan servir transport pblic. Ells marxen cap a centres comercials, al cine, a Barcelona o a Cornell.c.

Valoraci de loferta doci de Molins de Rei: Amplia, B, Normal, Millorable, Insuficient, Malament Nefasta.

Els joves qualifiquen loferta doci nocturn com:

Gran quantitat de joves accentuen la falta doferta doci per menors de 18 anys: Molins de Rei s per persones majors de 18 anys, no per persones joves. Altres comentaris significatius i que reflecteixen lopini de varis joves: Magradaria que hagus un bar musical per la nostra edat, Falta un cinema,

46


A partir de les 3:00 h no es pot fer res. Els bars tanquen molt dhora, la policia ens fa fora de les places, si no s en dies puntuals al poble no tenim res que fer.

d.

Els principals problemes i necessitats dels joves de Molins de Rei segon els mateixos: Gran quantitat de joves coincideixen en trobar a faltar: 1- cinema, 2- centre comercial i 3- discoteques per menors de 18 anys. Lopini generalitzada s que falten ofertes doci (futbolins, boleres, sales de jocs) i aix fa que shagin de desplaar. A ms expressen que es necessita tramvia, metro i ms transport directe a Barcelona i que Falta altre autobs pel mat. Tamb manifesten problemes en relaci a altres temtiques, encara que en menor proporci que lopini referent a labsncia de cinema, discoteca i centre comercial. Aquestes sn: Preus de les consumicions. Manca dinformaci de sortides laborals. Poca informaci sobre lESO i els itineraris de batxillerat. Laccs al treball. Massa ocupaci illegal. Poca implicaci ciudatana. La inseguretat. Alg diu que Els joves no en tenim cap problema. Altre jove opina Els centres de lAjuntament no estan al centre i molts no els coneixen, no estan b enunciats.e.

Solucions proposades pels joves per aquests problemes i necessitats:

Les solucions proposades sn profundament relacionades amb els problemes esmentats abans. Un gran proporci de joves proposen construir: 1- cinema, 2- centre comercial i 3discoteques per menors de 18 anys. Alguns joves proposen construir un local autogestionat i legalitzat, per fer xerrades i altres activitats doci. Altres propostes... Ms implicaci de lajuntament, Ms implicaci policial, Tenir tramvia i metro a Molins de Rei. Ms horaris de autobusos.

47


f.

El que ms agrada de Molins de Rei als joves:

Ha hagut cert consens al moment de expressar qu s el que ms els agrada. A la segent llista senumeren: La gent, la tranquillitat. La Fira de la candelera. Les festes (Major, carnestoltes). El Camell. La piscina, el poliesportiu. El Foment, LEi two. La proximitat i bona comunicaci amb altres localitats.g.

El que menys els agrada de Molins de Rei: La manca doci nocturn per joves menors de 18 anys. Barris conflictius.

Una jove diu: Moltes activitats les fan els socis de Lagrupa amb Lesplai, si no ets soci no pots entrar-hi. Entrevistes mostra aleatria de joves Dades personals Edat: Franja: 17- 29 anys Mitjana dedat6: 22,25 anys Els joves entrevistats han estat contactats mitjanant el Punt Jove, Servei dOrientaci Laboral, Poliesportiu Municipal i CAP. Dades generals Nivell destudis: Estudis universitaris: 3 Estudis postobligatoris no universitaris: 3 Estudis obligatoris o inferiors: 2

6

Suma del total danys (177,999999) dividit pel total dentrevistats (8)

48


Treballant: S: 5 No: 2 Puntualment: Atur: 1

Relaci del contracte amb el nivell destudis: Mateix: 3 Inferior: 2 Tipus de contracte (temporal, indefinit,...): Temporal: 2 Indefinit: 3 Autnom: Desplaament per anar a treballar, lloc: S: 1 No: 2 Emancipats: S: 2 (les dues mares joves: de 26 i 29 anys) Percentatge ingressos lloguer/hipoteca: Les dues han respost que entre el 75 i el 80% de seu sou va per la hipoteca i el del seu company per la resta de despeses. No: 6 Fills o algun altre familiar al seu crrec: S: 2 No: 6 Aspectes especfics de joventut a) Mirat els segents programes/serveis que fa lAjuntament per joventut. Coneixes algun daquests programes i/o serveis? En fas servir algun dells? Si s aix, quina opini en tens? Per alguns serveis/programes existeix una diferncia marcada entre el grau de coneixement i el ds. Llocs: Sant Joan Desp, Viladecans, Barcelona i Matar

49

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei Programa/ Servei PTT: Pla de Transici al Treball ESO-SEFED Projecte Pont (prctiques prelaborals) ESO-UAC (Escola taller) Servei dOrientaci Laboral (SOL) 2 5 1 4 Borsa ofertes, cursos. Ofertes molt limitades i per nivells educatius baixos. Ofertes relacionades amb SEFED. Servei dAssessorament Laboral per Joves Punt Jove Punt Jove als IES (PIDCES): informaci i xerrades Aules destudi (Biblio) (Dll,dc,dv 9-14, Dss 161, Dg 16-22) Fira Jove (Fira de la Candelera) Borsa Jove dHabitatge 6 5 1 2 5 3 B per tamb estaria b durant lany. s quan era petita. Pisos protecci oficial. Noms tenen lloguer compra. Suport a entitats juvenils (Per suport sentn: subvencions, difusi, cessi espais, esponsoritzaci) Projecte de suport al lleure educatiu: Viu el lleure! Programaci dactivitats trimestrals del Mou! (Mercat dintercanvi, Mercat Art Jove, Sona Centre, etc.) Tallers i activitats centres cvics Espais dassaig musical Activitats esportives clubs esportius Trencaclosques 3 1 7 2 6 Bsquet, vlei. Monitors. Encara no lha fet servir per est interessada en passar-shi (mares joves) 1 4 1 Coneixement del mercat dintercanvi per no s. Proposta interessant. 1 1 Monitora del MIB 2 1 Centre Excursionista de Molins de Rei, MIB i estaria b tamb de 8 1 6 s internet, tramitaci carnet transport, consulta activitats. Coneixement 2 6 2 Orientaci grau mig administratiu. Valoraci positiva. s Opini

50


Destaquen el programa de lESO-SEFED conegut per 6 dels entrevistats i usat noms per 2, la programaci dactivitats trimestrals del Mou! conegut per 4 entrevistats i usat per 1, i Fira Jove (6 1) i la Borsa Jove dHabitatge (5 2). En canvi, existeix correlaci en el grau de coneixement i s en el Punt Jove (8 de les persones entrevistades el coneixen i 6 lhan fet servir), les activitats esportives dels clubs esportius (7 6) i el Servei dOrientaci Laboral (5 - 4). Sha de destacar que les dues entrevistades amb fills coneixen el servei del Trencaclosques. Tenen fills amb noms dos mesos de vida i encara cobreixen les seves necessitats informatives amb latenci rebuda al CAP. Tot i aix mostren inters per apropar-se ms endavant a aquest servei. b)Com a jove de Molins de Rei, hi ha algun dels segents temes que es treballen des de lAjuntament que tinteressi especialment?Temes: Esport Inserci laboral Salut i Consum Habitatge Poltiques digualtat Dona-Home Participaci i associacionisme Solidaritat i cooperaci Serveis Socials (prestacions, tramitacions) Medi Ambient - Sostenibilitat Informaci juvenil Noves Tecnologies Difusi joves creadors Promoci i difusi cultural Mobilitat Urbana: medis de transport Turisme Nouvinguts Mobilitat europea: estudis i treball Altres que vulguis indicar (especificar): Conciliaci feina i famlia 1 11 1111 11111 11 1111 2 222 22 22 2 2 22 22 22 2 3 Ordre de prioritat:

3

3

1 1 11 1 1

22 22 22

333 3

Els joves de la mostra aleatria, tot i estar la majoria per sota dels 23 anys, han senyalat com a mbits de ms importncia: la inserci laboral (5), lhabitatge (4) i lesport (4). Lhabitatge i la inserci laboral, per, han estat els temes que ms joves

51


han indicat com a prioritari en primer o segon lloc. Altres temes que ocupen linters dels joves s la salut i el consum, i la mobilitat urbana (medis de transport) que tot i no figurar com a tema prioritari, s que ha estat assenyalat (en primer, segon o tercer lloc) per 6 dels entrevistats. c)Quan surts, qu tagrada fer (tipus doci)? Thas de desplaar? Qu trobes a faltar doferta doci a Molins de Rei? Com valores loferta doci (nocturn) de Molins de Rei. Els joves entrevistats en la mostra aleatria, 4 persones opinen que ja est b loferta doci nocturn de Molins de Rei. Tres persones pensen que hi ha poca oferta i poca variabilitat. Daquestes tres, dues sintenten adaptar al que hi ha quan surten per la nit i una persona marxa a Barcelona. Dels 8 entrevistats, 6 tenen alguna reivindicaci com: No existeix oferta doci nocturn per la franja dels 15 als 17 anys. Troben a faltar altres tipus doci nocturn diferent duna discoteca i bars. Per exemple un cinema i un centre comercial. Els bars tanquen a les 2:30 i partir daquesta hora noms existeix lEitwo. El transport pblic durant la nit i els caps de setmana s deficitari. El MolinsBus no circula els dissabtes per la tarda. Pel que fa els cartells sobre els concerts que es fan, faria falta ms informaci sobre tipus de concert, estil de msica, components del grup, instruments... d) Quins creus que sn els principals problemes i necessitats dels joves de Molins de Rei? Els principals problemes i necessitats dels joves girarien entorn el mn laboral (5) i lhabitatge (5). En parlar daquests temes fan referncia a lemancipaci com leix engloba treball i habitatge. Tots opinen que costa emancipar-se, que tenen sous baixos en comparaci amb els preus dels habitatges que sn massa alts (tant de lloguer com de compra) i que s difcil trobar una feina relacionada amb els estudis realitzats. Altres necessitats que han sortit reflectides en aquesta pregunta sn la necessitat oci alternatiu, ladaptaci i millora de laccessibilitat dels carrers (mare jove

52


que va amb cotxet del nad) i el tema destudis/formaci com a via daccs i millora de la feina.

e)Des del teu punt de vista, quines serien les millors solucions a aquests problemes i necessitats? Propostes fetes: Potenciar els pisos de protecci oficial. Fer publicitat la Borsa Jove dHabitatge Baixar els preus dels habitatges. Ajudes municipals per lemancipaci. Apropar als joves el SOL (existeix la sensaci que s un servei desconegut) Millorar i augmentar loferta dels cursos de formaci per la inserci laboral Creaci dun espai per joves que ofereixi diferents tipus de tallers i activitats f) All que ms tagrada de Molins de Rei... En general es valora positivament Molins de Rei com a municipi on viure. Els entrevistats han valorat lambient de vila, en especial al barri centre, i la tranquillitat del poble. (5) Tamb sha valorat la programaci de festes tradicionals de Molins de Rei com ara la Festa Major, la Candelera, el Carnestoltes, el Camell, els Tres Tombs. Aquesta apreciaci es podria considerar un reflex daquesta valoraci positiva de lambient de poble de Molins de Rei. (3) Tamb agrada la proximitat amb la ciutat de Barcelona per les possibilitats que ofereix. (3) g) All que menys tagrada de Molins de Rei... No hi ha hagut coincidncies sobre all que no agrada de Molins de Rei. Les opinions recollides han estat les segents: Lambient de vila t alhora els seus inconvenients. A Molins de Rei ja tho coneixes tot i pot ser molt monton. Es coneix tothom i tot queda com molt tancat.

53


Hi manca dinamitzaci del jovent amb oferta doci nocturn i de caps de setmana (2). Hi ha barris apartats que estan molt oblidats per lAjuntament. Alguns carrers no tenen llum. Adaptaci accessibilitat voreres. Carrers per vianants del voltant de lestaci que tot i ser per vianants tenen una circulaci de cotxes molt alta. Entrevistes Joves representants dassociacions juvenils Dades personals Edat: Franja: 19-31 anys. Mitjana dedat: 23,11 anys7 Crrec: La majoria dels representants entrevistats ocupen crrecs alts dins lentitat (president, vicepresident, cap, persona amb la mxima responsabilitat). Algunes associacions per veuen aquest tipus de classificaci com a jerrquica i prefereixen dir que sn representants duna entitat horitzontal. Nivell destudis: Estudis universitaris: 8 Estudis postobligatoris no universitaris: 8 Estudis obligatoris o inferiors: 1 Treballant: S: 9 No: 6 Puntualment: 2 Relaci del contracte amb el nivell destudis: Mateix: 5 Inferior: 4 Tipus de contracte (temporal, indefinit,...): Temporal: 4 Indefinit: 4 Autnom: 1 Altres: 1 (negoci familiar)

7

Shan entrevistat 13 entitats per per algunes han vingut ms dun representant (un total de 17 persones)

54


Desplaament per anar a treballar, lloc: S: 5 No: 2 Emancipats: S: 5 Percentatge ingressos lloguer/hipoteca: Dues persones no paguen o paguen un lloguer molt baix perqu el pis s dun familiar. La resta: 40%, 50%, i 70%. No: 9 Fills o algun altre familiar al seu crrec: Les respostes ms habituals sn si de cas ms endavant i amb aquest sou impossible. Caracterstiques de lentitat a) Caracterstiques de lentitat: any de fundaci, seu social, nombre de socis, edat dels socis, procedncia geogrfica, nivell destudis, nivell dimplicaci. Any fundaci: La que ms porta 50 anys per tamb existeixen moltes associacions amb pocs anys i algunes que acaben de comenar (es declaren en estat embrionari) teixit associatiu viu que continua transformant-se. Sis entitats porten menys de dos anys (algunes noms porten uns mesos) i quatre daquestes entitats estan relacionades amb les joventuts poltiques. Seu social: De les 13 entitats entrevistades; 3 tenen una seu amb lloguer social/conveni amb lAjuntament, 1 t la seva seu en un espai cedit per lAjuntament, 5 tenen un local propi o de lloguer (associacions poltiques), i 4 no tenen seu. Nombre socis: Hi ha dos entitats amb ms de 100 socis, 2 entitats amb 50-60 socis, 3 entitats amb ms de 20 socis, 1 entitat amb uns 15 socis, 2 entitats amb ms de 6 socis, i 3 entitats amb entre 3 i 2 socis. Nivell dimplicaci: El gruix de la responsabilitat acostuma a recaure en un grup redut de socis que tenen un nivell dimplicaci ms alt, parlant en termes de continutat. En el moment de les activitats, per, augmenta el nombre de socis amb nivell dimplicaci. Llocs: 4 BCN, 1 El Prat, 1 St. Andreu de la Barca, 1 a tot arreu.

55


Franja dedat socis: Algunes cobreixen franges molt mplies (2- 70 anys) per la majoria estan entre els 15 i els 35 anys. Procedncia geogrfica: Majoritriament de Molins de Rei amb algun membre dalgun municipi ve. b) Quines sn les fons de finanament de lentitat? La principal font de finanament s les activitats que munten, seguida de les quotes dels socis, el marxandatge, i finalment les subvencions. Les entitats que depenen de les subvencions de lAjuntament consideren que aquestes sn insuficients i desitgen tendir cap a lautofinanament. c) On acostumeu a desenvolupar les activitats de la vostra entitat? Quina valoraci feu? Algunes entitats fan servir espais municipals molt espordicament. Sha recollit una valoraci per aquelles que fan servir algun espai amb prou continutat.ESPAI Casal de joves Poliesportiu Ca nAmetller Av. Collserola CEIP Ferran Agull AA.VV. El Canal C.C. Pont de la Cadena PUNTUACI (mitjana) 3 (8+7)/2= 7,5 (10+7+7,5)/3= 8 (10+4)/2= 7 8 5 6

d) Quines sn les principals avantatges i inconvenients daquests espais? Casal de Joves: Valoren positivament que els hi ofereix un espai de reuni per el consideren petit, vell, i passen fred a lhivern i calor a lestiu. Poliesportiu: Es considera un espai gran i tancat (hivern) amb un condicionament apropiat. Ca nAmetller: Shan valorat diferents espais de Ca nAmetller. El pati de Ca nAmetller s un bon espai per activitats puntuals quan arriba lestiu per en ser un espai compartit lAjuntament prioritza aquelles activitats programades per lAjuntament, en cas de coincidir. Daltra banda, es ser un espai envoltat de vivendes, segons quina activitat que impliqui soroll pot molestar els vens. La sala dactes es valora positivament per es considera un espai molt sollicitat que no sempre est disponible quan es necessita.

56


Av. Collserola: s un espai descobert on hi ha molta corrent daire i per tant no apropiat per fer activitats durant lhivern. Es valora, per, que estigui apartat de la poblaci i per tant no hi hagi tant de risc de conflicte venal per motius de soroll. CEIP Ferran Agull: El consideren allunyat de la zona centre i valoren negativament que no tingui un espai on poder deixar el seu material. AA.VV. El Canal: Ben ventilat i illuminat, possibilitat s nocturn, per sutilitza com a espai puntual i t linconvenient que sha de recollir tot el material. C.C. Pont de la Cadena: Es valora que sigui un espai adaptat i preparat per nens, amb linconvenient que no hi ha espai per deixar el material. Daltra banda, s un espai compartit amb altres entitats i sovint existeixen problemes de coordinaci amb lnic joc de claus que existeix. e) Les activitats que desenvolupeu estan destinades exclusivament als joves? Moltes de les entitats entrevistades tenen la caracterstica que treballen amb infncia i/o joventut exclusivament com els esplais i les joventuts dels partits poltics. La resta dentitats reconeixen que les activitats que fan estan pensades per joves per no exclusivament i, per tant, es mostren obertes a la resta de la poblaci. Nivell de coneixement de les actuacions de lajuntament a) Com a associaci, coneixeu algun dels programes i/o serveis de joventut? Feu s dalgun dells? Quina opini en teniu? Sha de destacar la diferncia entre el grau de coneixement i ds. Per la majoria de programes i serveis hi ha hagut ms coneixement que no pas s. El programa de suport a les entitats s el ms conegut (10) i el ms usat (7) sobre tot pel que fa les subvencions i la cessi despais. El Punt Jove s el servei ms conegut (8) i usat (5) com a lloc dassessorament sobre activitats programades en el municipi. Tot i ser el servei ms conegut, algunes entitats opinen que s un servei que nece

Pla Local de Joventut Molins de Rei 2010 - 2013

Documents

Transcript of Pla Local de Joventut Molins de Rei 2010 - 2013