Pla Lector 15-16

GENERALITAT VALENCIANACONSELLERIA D’ EDUCACIÓ

C.P. “Mª. Fca. Ruiz Miquel “LA TORRETAPtda. La Torreta, 4303570 - LA VILA JOIOSATeléfon 966 87 07 45Infantil 966 87 07 [email protected]

Pla defoment

lector decentre.

CURS 2015-2016

ÍNDEX

1. Justificació del Pla de foment de la lectura.2. Anàlisi prèvia de les necessitats en el àmbit de la lectura (enquestes).3. Objectius específics que es pretenen aconseguir amb el

desenrotllament d’este pla.-Objectius, actuacions i criteris d’avaluació per a cadascun dels sectorsimplicats:

3.1. EL PROFESSORAT.3.2. L’ALUMNAT:

Activitats inserides dins del currículum ordinari de l’alumnat i del’aula: aprenentatge de la lectura i aprenentatge mitjançant lalectura.

Activitats específiques de foment de la lectura (pel gust de llegir):de motivació prèvia, a fer durant la lectura i per a després de lalectura, tant a l’aula com a la biblioteca, etc.

Activitats commemoratives relacionades amb el llibre i la lecturad’àmbit general: de cicle, de centre, de localitat, etc.

Estratègies de reforçament i de consolidació permanent.3.3. LES FAMÍLIES.3.4. L’ENTORN DEL CENTRE (BIBLIOTECA, AJUNTAMENT, LLIBRERIES, ENTITATS

CÍVIQUES I SOCIALS, EDITORIALS, ETC.).4. Planificació i temporalització durant el curs escolar d’activitats que

s’han de realitzar amb la finalitat d’assolir els objectius del pla.5. Recursos materials, humans i organitzatius per a la consecusió d’este

pla.Recursos disponibles i necessaris per a aplicar el pla lector de centre:

5.1. BIBLIOTEQUES D’AULA.5.2. BIBLIOTECA DEL CENTRE.5.3. AULA D’INFORMÀTICA.5.4. RECURSOS HUMANS.

ALTRES RECURSOS6. Avaluació del resultats.7. Documents de d’ampliació i de suport:

7.1. MODELS PER A ELABORAR EL PLA DE FOMENT DE LA LECTURA ANUAL DECENTRE.

7.2. MODELS PER A LA PROGRAMACIÓ DE LES ACTIVITATS I ACTUACIONS

8. Anexes

1.-Justificació del Pla de foment de la lectura.

La comunitat educativa s’ha plantejat com transmetre l’interés per la lectura alsxiquets i les xiquetes per crear-los l’hàbit lector i iniciar-los en el camí del’aprenentatge autòcton: és a dir, que siguen capaços d’aprendre a aprendre.Sobretot, perquè sense l’adquisició d’aquesta habilitat privem les persones delconeixement personal cívic i cultural necessari per a moure’s en la societat ambautonomia conscient i llibertat plena. Sent necessari un context social i familiar quen’estimule l’aprenentatge.

Veiem la necessitat de concretar un pla de foment de la lectura que siga capaçd’unificar estratègies, optimitzar recursos i sistematitzar accions per a obtenirresultats més satisfactoris entre l’alumnat del centre que augmenten els índexslectors, afavorisquen la comprensió lectora i que impliquen l’aprenentatge de lescompetències bàsiques, especialment:

a) la comunicació lingüística,b) el tractament de la informació i la competència digital,c) la competència cultural i artística,d) la competència per a aprendre a aprendre.

Conclusions que considerem necessàries de tenir en compte:

La lectura és una font d’informació, d’aprenentatge i de plaer. Per tant,llegim de manera diferent segons quin siga el nostre objectiu.

Llegir no és únicament saber descodificar un text, sinó saber entendre’l.Si no els comprenem, els textos acaben per resultar-nos avorrits i lalectura deixa de ser una activitat satisfactòria. Per això, el treball sobrela comprensió lectora és bàsic i ineludible en qualsevol projecte o pla defoment lector que es vulga fer amb garanties d’èxit.

Si la lectura és una font d’informació i d’aprenentatge, això significa quela lectura no és una activitat exclusivament de caràcter literari i, perconsegüent, en un pla de foment de la lectura s’han de programartambé activitats de lectura relacionades amb les temàtiques de les àreesno lingüístiques: coneixement del medi, artística, religió, matemàtiques,història, ciències, filosofia, educació física, etc.

Tampoc no s’ha d’associar la lectura als textos que es transmeten enformat llibre, ja que també es fomenta l’hàbit lector mitjançant elscòmics, les revistes –d’informació general o específica, de temàticamusical, esportiva, etc.–, els periòdics... i, sobretot, en l’època actual nohem d’oblidar mai que es fa molta lectura amb l’ús de suports digitals iamb Internet, sobretot per part del jovent.

Per a nosaltres, el foment de la lectura és el conjunt d’activitats, jocs i estratègiesque faciliten, a poc a poc, el contacte dels xiquets i les xiquetes amb els llibres i quepermeten, a través del plaer de la lectura, la creació, la formació i la consolidaciód’un hàbit lector permanent i necessari per a la formació integral de les persones.

De fet, la lectura en veu alta de l’enunciat d’un problema matemàtic i la resolució de laincògnita plantejada és també un exercici de comprensió lectora i, per tant, de fomentlector. I com ho és també, sens dubte, qualsevol activitat que potencie l’ús del’escriptura, tant a l’hora d’expressar bé les idees i els continguts que es pretenencomunicar als altres.

2.-Anàlisi prèvia de les necessitats en el àmbit de la lectura(enquestes).

Per tal d’analitzar les necessitats del nostre Centre a començament de curs esfarà una enquesta als mestres, als alumnes i als pares. Aquesta enquesta intentadetectar i confirmar les pràctiques en relació a l'aprenentatge de la lectura i lautilització de la lectura dins l'aprenentatge que portem a terme a l'escola. També estàplantejada amb la intenció de copsar la opinió que hi ha dins el col·lectiu de mestres,pares i alumnes sobre la rellevància de la lectura dins la nostra feina diària i quinaimportància creiem que té per assolir els aprenentatges i en definitiva per "aprendre".(Anexe 2)

3.-Objectius específics que es pretenen aconseguir amb eldesenrotllament d’este pla.Segons l’Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació de la GeneralitatValenciana, per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en elscentres de la Comunitat Valenciana, els objectius generals que s’han de promouresón els següents:

1. Fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i desenrotllar l’hàbitlector.

2. Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits imòduls del currículum.

3. Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi.

4. Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membresde la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades delsplans de foment de la lectura.

5. Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text,tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual.

6. Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per mitjà deltractament de la informació.

7. Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents iadequar-les als objectius i actuacions arreplegats en el pla.

8. Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans desuport a la lectura.

9. Contribuir al desenrotllament de la competència lingüística en l’alumnat.

Per altra banda, a més dels objectius especificats en l’Ordre 44/2011, de 7 de juny,el nostre centre considera també important afegir-ne els següents:

Incidir de manera especial a l’hora de promoure la lectura literària en elconeixement dels escriptors i les escriptores de literatura infantil ijuvenil en valencià, com també de tots els qui formen part de la ricatradició literària en la nostra llengua, sense que això signifique oblidar elconeixement literari de les altres llengües.

Fer del foment de la lectura un recurs útil i motivador per a celebrar alcentre les efemèrides anuals que es consideren d’interés educatiu: l’anydedicat a un escriptor o escriptora en particular, o bé a un gènere, o aun fet històric o una matèria o tema concret –per exemple, any de laquímica, de la filosofia, dels boscos, etc.–.

Fer present la lectura en totes les activitats didàctiques fetes per atreballar els temes transversals i les commemoracions periòdiques quetenen lloc tots els cursos escolars: el 9 d’Octubre, el Dia de la Pau, el Diade l’Arbre, el Dia de la Dona, etc.

-Objectius, actuacions i criteris d’avaluació per a cadascun delssectors implicats:

3.1. PROFESSORAT.

3.1. PROFESSORATOBJECTIUS:

1. Participar en l'elaboració del pla de foment lector anual del centre aportant idees i fent-neuna avaluació del pla en finalitzar cada curs escolar.

2. Informar-se sobre la lectura infantil i juvenil: tècniques per millorar-la, bibliografia, autors iautores, publicacions, tendències, etc.

3. Elaborar les normes d’ús de la biblioteca del centre, conéixer-les i saber com s’organitza.4. Elaborar amb l’alumnat les normes d’ús de la biblioteca de l’aula.5. Col·laborar en les activitats d'animació a la lectura que s'organitzen col·lectivament al

centre i específicament de cara a l'alumnat de l'aula.

ACTUACIONS I ACTIVITATS: CRITERIS D’AVALUACIÓ:

Constitució de la comissió coordinadoraencarregada de redactar el pla de foment lector decada curs escolar.

Realització d’una reunió informativa per part delprofessorat encarregat de la biblioteca i la resta delclaustre en la que s’informarà del material existenta la biblioteca, així com les normes d’ús ifuncionament.

Preparació d'activitats lúdiques i divulgadoresdestinades a l'alumnat: celebració d'una setmanadel llibre, organització de campanyes d'informaciólectora i planificació d'activitats específiques

–Creació de la comissió coordinadorade la redacció del pla: sí o no?–S’han establit uns criteris clars iconsensuats sobre el disseny i laredacció anual del pla de fomentlector de cada curs escolar?–S’ha fet el dossier informatiu sobreles normes d’ús i funcionament de labiblioteca del centre?–S’ha treballat en equip, per cicle i/odepartaments per a preparar activitatslúdiques i formatives de foment de lalectura?–Quantes activitats conjuntes de cicle

destinades a cada nivell i aula.

Elaboració de llistes de llibres per a recomanar enels diversos nivells educatius.

Confecció d'un sistema de seguiment i avaluaciódel pla acceptat per tot el professorat: fitxes delectura, notes d'observació, presentacions de llibresllegits, etc.

Avaluació en claustre del pla lector.

i/o departament i de centre s’hanprogramat a l’any?–Quin ha estat el grau de satisfaccióen l’elaboració d’aquestes activitats?–Grau de satisfacció de les llistes dellibres elaborats.–S’ha confeccionat i s’ha consensuatun model de seguiment i avaluació deles activitats de foment lector.–Elaboració de l’avaluació final del plalector per a incloure-la en la memòriageneral del centre.

3.2. L’ALUMNAT:

6.2. ALUMNATOBJECTIUS:

1. Familiaritzar els xiquets i les xiquetes amb els llibres i amb la biblioteca del centre i del'aula.

2. Iniciar-los en el maneig de les tècniques bibliogràfiques elementals i en l'ús de labiblioteca.

3. Aficionar l'alumnat a la lectura i crear situacions funcionals que la facen necessària.4. Crear hàbits de respecte i de cura envers els llibres i la biblioteca de l’aula, del

centre...5. Informar-los de les diferents possibilitats d'accés al llibre i a la lectura que es donen

fora de l'àmbit escolar: biblioteca municipal, llibreries, fires del llibre, etc.6. Iniciar i/o consolidar la necessitat de constitució i formació de la pròpia biblioteca

personal.


A començament de cada curs escolar, se seleccionaran,programaran i elaboraran les activitats de foment de la lectura ide l’escriptura a fer en cada cicle i nivell educatiu.

Per a la selecció de les activitats es tindrà en compte larelació següent:- ACTIVITATS INSERIDES DINS DEL CURRÍCULUM ORDINARI DE

L’ALUMNAT I DE L’AULA: APRENENTATGE DE LA LECTURA IAPRENENTATGE MITJANÇANT LA LECTURA.

Després de la lectura d’un text, tant d’un llibrecom d’una unitat didàctica elaborada dequalsevol àrea, dedicar un temps per acomprendre’l, amb preguntes i comentaris.

Aprofitar la lectura d’un fragment literariseleccionat en el llibre de text o en la unitatdidàctica programada per a proposar activitatsde recerca d’informació sobre l’autor en llibres,enciclopèdies, Internet, etc. A més, decomentar i incentivar la lectura de l’obracompleta.

–Realització d’una prova inicial decomprensió lectora i d’expressióescrita, tant de textos literaris com detextos no literaris, a començament decurs.–Relació de les accions i de lesactivitats de foment de la lectura i del’escriptura inserides dins delcurrículum ordinari de l’alumnat fetesen cada nivell i àrea. S’han fet totes lesprogramades?–Grau de satisfacció del professorat i

Aprofitar els textos poètics i teatrals queapareguen a les unitats didàctiques per a recitaren veu alta, memoritzar, llegir amb lapronunciació i l’entonació adequada, etc.

Buscar informació sobre un tema tractat en unaunitat de coneixement del medi, música,plàstica, matemàtiques, etc. i fer-ne un treballd’ampliació de continguts.

Seleccionar textos de caràcter divulgatiu sobretemes del currículum de l’alumnat per a llegir-los i comentar-los.

Redactar habitualment textos literaris a partirdel contingut d’una lectura del llibre del text ounitat programada o bé imitant-ne l’estil, elgènere, el punt de vista narratiu, etc.

Redactar textos expositius sobre els temestreballats en les àrees no lingüístiques.

Lectura col·lectiva dels textos redactats perl’alumnat.

- ACTIVITATS ESPECÍFIQUES DE FOMENT DE LA LECTURA (PELGUST DE LLEGIR): DE MOTIVACIÓ PRÈVIA, A FER DURANT LALECTURA I PER A DESPRÉS DE LA LECTURA, TANT A L’AULA COMA LA BIBLIOTECA, ETC.

Activitats de motivació prèvies a la lectura: Visitar una biblioteca pública. Organitzar i decorar la biblioteca d'aula. Elaborar o revisar les normes d'ús i de

funcionament de la biblioteca d'aula. Estudi de les cobertes dels llibres de lectura

(anterior i posterior). Lectura de ressenyes. Redacció de recomanacions lectores per al

tauler de la biblioteca d'aula. Presentar llibres a la classe i a la resta dels

companys del centre. Fer jocs d’endevinació amb gestos o amb

paraules relacionades amb els llibres i els seustítols.

Visitar una llibreria, una impremta, unaexposició, etc.

Elaborar recomanacions de lectures: lectures ala carta.

Redacció d'una carta a un escriptor o escriptoraper demanar informació sobre la seua obraliterària i sobre alguns aspectes biogràficsimportants.

Programació i realització de l'hora setmanal delconte.

Confecció de murals poètics amb la reproducciód'aquelles poesies preferides.

Estudi de les característiques principals d'un

de l’alumnat.–Realització de proves d’avaluaciófinal per a valorar els progressosaconseguits per l’alumnat en relació ala comprensió lectora i l’expressióescrita, tant de textos literaris com detextos nos literaris.

–Nombre i relació de les accions i deles activitats de foment de la lectura ide l’escriptura específiques fetes encada cicle i nivell. S’han fet totes lesprogramades?–Grau de satisfacció del professorat ide l’alumnat.–Enquesta a l’alumnat per a detectarles activitats més gratificants iinteressants.–Relació de les dificultats plantejadesen el desenvolupament de les accions ide les activitats programades.

gènere o subgènere literari determinat i quesuscita l'interès de l'alumnat.

Projecció de pel·lícules basades en obresliteràries.

Activitats a realitzar durant la lectura:

L'hora de la biblioteca. Lectura en veu alta de fragments i comentaris

sobre el contingut. Recitació de textos poètics. Dramatització de textos. Lectura col·lectiva d'un llibre.

Activitats a realitzar després de la lectura:

La fitxa de lectura o conversa amb elprofessorat per a comentar l’obra llegida.

Visita d'un escriptor o escriptora. Realització de jocs relacionats amb la temàtica i

el contingut del llibre llegit: el telegramamisteriós, sopa de lletres, jeroglífics, buscar laparaula oculta, la perxa de les paraules, etc.

Realització de jocs relacionats amb lesil·lustracions: endevinar el personatge ocult,buscar diferències entre dues il·lustracions, etc.

Il·lustració d'algun passatge determinat. Transformació en còmic d’alguna escena. Dramatització d'algun succés o escena del llibre. Realitzar un taller d'escriptura a partir de

qualsevol fragment de l'obra llegida. Recerca d'informació en llibres, enciclopèdies i

Internet sobre l'autor o l'autora d'un llibre,sobre el gènere utilitzat, la temàtica, etc. irealització en equip de murals, etc.

Realització d'activitats artístiques relacionadesamb la lectura del llibre: exposició de dibuixossobre els personatges, disseny d'una novaportada, confecció d’una maqueta de la ciutat oparatge on es desenvolupa l'acció de la història,confecció de l'escenari i la decoració per adramatitzar un text teatral llegit, realitzaciód'un recital de poemes, etc.

Invenció d'endevinalles sobre la trama de lahistòria d'una obra llegida.

- ACTIVITATS COMMEMORATIVES RELACIONADES AMB EL LLIBRE

I LA LECTURA D’ÀMBIT GENERAL: DE CICLE, DE CENTRE, DELOCALITAT, ETC.

Assistència a la representació d’obres de teatreinfantil per tal de potenciar la lectura de textosdramàtics.

Organització i celebració d'un dia o d'unasetmana cultural al centre sobre el món de lalectura: 2 d'abril (dia internacional del llibreinfantil) o 23 d'abril (dia internacional delllibre).

Convocatòria de campanyes de sensibilització:publicitat, eslògans, manifestos a favor de lalectura, confecció de punts de lectura, etc.

Decoració d'una estança del centre amb elspersonatges i els objectes apareguts en unllibre.

- ESTRATÈGIES DE REFORÇAMENT I DE CONSOLIDACIÓPERMANENT.

Mantenir un contacte permanent i habitualamb l’alumnat per a esbrinar què estan llegint isaber-ne l'opinió.

Compartir lectures amb l'alumnat. Valorar l'esforç i la tasca lectora de l'alumnat en

els informes d'avaluació continua i en els decaràcter trimestral.

Respectar les opinions que manifesten enrelació a les lectures que realitzen.

Fer molt de cas quan els alumnes porten unllibre a l'aula i mostrar-lo a la resta delscompanys, ressaltar si l'han llegit pel seucompte i motivats pel plaer de la lectura.

Suggerir lectures de llibres: és a dir, exercir enl'alumnat una espècie d'orientació sobre quineslectures són les adequades per a cada alumnesegons les seues respectives tendències i gustospersonals.

Promoure i facilitar en l'aula l'intercanvi dedades informatives d'interés sobre possibleslectures entre l'alumnat.

Destacar i comentar habitualment notícies de lapremsa relacionades amb el món de la cultura idels llibres: concessió de premis a escriptors iescriptores, celebracions de fires de llibre,exposicions, articles d'opinió interessants, etc.

Oferir una imatge de persona lectora davantl'alumnat a l'aula i fer-ho de manera freqüent:llegir a classe mentre els alumnes fan lestasques habituals, quan no requereixenl'atenció del mestre.

–Nombre i relació de les activitats defoment de la lectura relacionades ambel llibre i la lectura d’àmbit generalfetes al centre. S’han fet totes lesprogramades?–Grau de satisfacció del professorat,de l’alumnat i de les famílies de cadauna de les activitats.–Valoració de la comissiócoordinadora i dels responsables decada una de les activitats pel querespecta a l’organització i eldesenvolupament de les activitatsfetes.–Nombre de professorat i d’alumnatque ha participat en cada una de lesactivitats commemoratives i defoment de la lectura de tot el centre.–Grau d’implicació de l’AMPA i de lesfamílies del centre.–Resultats avaluables de les activitats ide les campanyes d’animació lectoradutes a terme.

–Nombre de professorat que haaplicat en les seues classes lesestratègies de reforçament i deconsolidació permanent.–Relació de quines han sigut lesestratègies més utilitzades.–Relació de quines han sigut lesestratègies més efectives de cara al’alumnat.

Renovar i ampliar amb una certa freqüència ladotació dels llibres de la biblioteca d'aula.

Visitar amb freqüència la biblioteca del centre ila biblioteca pública més pròxima.

3.3. LES FAMÍLIES.

3.3. LES FAMÍLIESOBJECTIUS:

1. Informar i formar els pares i les mares de la importància de la lectura: la seuarepercussió en el bon funcionament i rendiment escolar i en la formació integral de lapersona.

2. Orientar-los sobre les fórmules per aconseguir un ambient familiar favorable a lalectura.

3. Proposar i facilitar la participació i col·laboració de les famílies en les activitats defoment lector que s’hi programen.

4. Implicar l’AMPA del centre en el pla anual de foment de la lectura del centre.


Realització de fulls informatius per als pares i lesmares amb la doble intenció d'informar-los sobre laimportància de la lectura i orientar-los iconscienciar-los sobre la formació d'un ambientfamiliar favorable a la lectura.

Implicació de la junta directiva de l’AMPA delcentre en el pla anual de foment de la lectura ambl’organització d’activitats i amb una aportacióeconòmica per augmentar el fons bibliogràfic de labiblioteca del centre o per a donar suport a lesactivitats del centre que ho necessite.

–S’han fet? Sí o no?–S’han establit uns procediments peravaluar la lectura dels fulls i lasatisfacció o conformitat de lesfamílies amb el contingut exposat? Sis’han tingut en compte, quins resultatss’han extret?–S’ha implicat la junta directiva del’AMPA en el pla anual de foment de lalectura?–Nombre d’activitats organitzadesdirectament per l’AMPA i grau desatisfacció.–Ha destinat una assignacióeconòmica per al suport de lesactivitats de foment de la lectura delcentre? De quina quantitat? En quès’ha destinat?–La junta directiva de l’AMPA haelaborat una memòria per avaluar laimplicació i participació de l’associacióen el pla anual de foment de la lecturadel centre? S’ha inclòs en la memòriadel pla?

3.4. L’ENTORN DEL CENTRE (BIBLIOTECA, AJUNTAMENT, LLIBRERIES,ENTITATS CÍVIQUES I SOCIALS, EDITORIALS, ETC.).

3.4. L’ENTORN DEL CENTRE (BIBLIOTECA, AJUNTAMENT, LLIBRERIES, ENTITATS CÍVIQUES I SOCIALS,EDITORIALS, ETC.)OBJECTIUS:

1. Mantenir un contacte periòdic i una actitud de col·laboració mútua amb les institucions ientitats públiques i privades que promouen iniciatives educatives i culturals relacionadesamb el foment de la lectura, especialment amb les de l’entorn més pròxim al centre:biblioteca municipal, Ajuntament, etc.

2. Establir els procediments i la col·laboració entre el centre i els mitjans de comunicació del’entorn.

3. Afavorir la comunicació i la informació del centre amb el món dels llibres –escriptors iescriptores, il·lustradors i il·lustradores, llibreries, editorials, distribuïdores, etc.– per apropiciar la col·laboració i la realització d’activitats.


Participació en les activitats de foment de la lecturaconvocades per la biblioteca municipal de lalocalitat.

Participació en l’oferta cultural i educativa queprograma l’Ajuntament, especialment larelacionada amb el foment de la lectura.

Participació en els concursos d’escriptura que esconvoquen a la localitat i en altres, d’altres llocs,que es consideren interessants.

Contactar amb escriptors i escriptores, i altresprofessionals relacionats amb el món del llibre –producció, difusió i distribució–, per organitzarxarrades adreçades a l’alumnat.

Concretar, en cada curs escolar, les accions i lesactivitats que es faran amb el suport i laparticipació de les institucions i entitats públiques iprivades que col·laboren en el pla anual de fomentde la lectura.

–Nombre d’activitats en què s’haparticipat amb la biblioteca municipal,amb l’Ajuntament o amb altresinstitucions o entitats.–Grau de satisfacció de cada una deles activitats anteriors i idoneïtat per alnivell educatiu en què es feien.–Nombre de participants del centre iresultats aconseguits en els concursosd’escriptura en què s’ha participat.–Nombre de visites i xarrades fetesper professionals relacionats amb elmón del llibre, la lectura i l’escriptura.–Grau de satisfacció de cada unad’aquestes visites i xarrades.–Relació de les accions i de lesactivitats fetes amb el suport i laparticipació de les institucions ientitats públiques i privades, i grau desatisfacció en cada una d’aquestes.

4.- Planificació i temporalització durant el curs escolar d’activitats ques’han de realitzar amb la finalitat d’assolir els objectius del pla.

EDUCACIÓ INFANTIL

NIVELL ACTIVITAT TEMPORALITZACIÓ

3-4-5ANYS

OBSERVACIÓ DELÀMINES

ANUAL( 2- 3 AL

TRIMESTRE)3

ANYSINTERPRETACIÓ

DE PICTOGRAMES(CAP DE SETMANA)

ANUAL

3-4-5ANYS

LECTURAD’IMATGES

(BITSD’INTEL.LIGÈNCIA)

4-5 ANYSANUAL

3 ANYS 2n-3rTRIMESTRE

3-4-5ANYS

SEQÜENCIACIÓD’IMATGES

3 ANYS 3rtrimester4-5 ANYS

ANUAL3-4-5ANYS

PARTICIPACIÓSAMBORI

2n TRIMESTRE

4-5ANYS

PRÉSTEC DELLIBRES A CASA

( PARTICIPACIÓ DELA FAMILIA)

2n- 3rTRIMESTRE

3-4-5ANYS

VISITA A LABIBLIOTECA DEL

CENTRE

MENSUAL

3-4-5ANYS

SETMANAD’ANIMACIÓ

LECTORA

SETMANAACORDADA

3-4-5ANYS

REPRESENTACIÓTEATRAL

2n- 3rTRIMESTRE

4ANYS

RIMA DEL NOM ANUAL

5ANYS

POESIAPROTAGONISTA

1r-2nTRIMESTRE

5ANYS

INVENCIÓ DELCONTE PROPI I

LECTURA EN VEU

1r-2nTRIMESTRE

1r Nivell

1r Nivell- Diàriament, lectura i realització de fitxes de lectura per a clase de cada una de les

lletres treballades.

- Cartilla de lectura: cada dia el tutor marca un full al llibre i els alumnes deuen de llegir-lo a casa amb la família. Al dia següent lligen el full amb el tutor o mestre de reforç i esprocedix a valorar la correcció de la pronunciació dels sons, el ritme i la velocitatlectora.

- “Biblioteca de corredor”, forma part d’un dels racons de l’aula dels quals fan ús elsalumnes quan acaben la tasca de cada sessió. La biblioteca està situada al corredor iels alumnes poden eixir a llegir en uns coixins o entrar-se el llibre a l’aula. Lacomparteixen les dos clases de primer.

- Al segon trimestre comença a funcionar la biblioteca d’aula. Es treballa amb duescoil·leccions: Primeres lectures, El Micalet i El zoo de les lletres, Brúixola”. Els alumnesagafen un llibre per setmana i se l’emporten a casa, on l’han de llegir amb la familia. Esporta un registre dels préstecs.

- Lectura compartida: es va a la biblioteca del Centre i es realitza una “roda de lectura” anivel de gran grup.

- Aquest curs volem afegir l’animació lectora, per part del tutor, a la biblioteca delCentre. Estem preparant una col·lecció de llibres, entre els quals tenim: “Jo matarémonstres per tú”, “El monstre de colors”, “El punt”, etc.

- Participació en la Setmana Cultural del Centre (on es treballen rondalles, conta-contes,animacions, etc).

- A més a més, les activitats que vagen sortint durant el curs: visites d’autors,animacions de centre, visita a la biblioteca municipal, etc.

2n Nivell- Setmanalment, es fa lectura grupal en valencià i en castellà de col·leccions deixades

voluntàriament en donació d’alumnes de cursos passats i que serveixen com aampliació de biblioteca d’aula. Un llibre o dos per trimestre.

Es treballen a l’aula col·lectivament: comprensió lectora, activitats diverses,estructures Kagan, etc.

Una vegada treballats els propis llibres, s’intercanvien amb els de l’altra aula.

- Setmanalment tenim comprensions lectores, tant en castellà com en valencià.

- “Biblioteca de corredor”, forma part d’un dels racons de l’aula dels quals fan ús elsalumnes quan acaben la tasca de cada sessió. La biblioteca està situada al corredor iels alumnes poden eixir a llegir en uns coixins o entrar-se el llibre a l’aula. Lacomparteixen les dos clases de segon.

- Biblioteca d’aula: des del primer trimestre s’emporten llibres curtets de la bibliotecad’aula per a llegir a casa. Ja al segon i tercer trimestre els llibres seran més llargs.

- A partir del segon trimestre traurem una comprensió lectora, en valencià i en castellà,per al cap de setmana.

- Lectura compartida: es va a la biblioteca del Centre i es realitza una “roda de lectura” anivel de gran grup.

- Aquest curs volem afegir l’animació lectora, per part del tutor, a la biblioteca delCentre. Estem preparant una col·lecció de llibres, entre els quals tenim: “Jo matarémonstres per tú”, “El monstre de colors”, “El punt”, etc.



3r Nivell- Bilioteca d’aula: a partir el mes de noviembre es realitzarà un préstec de llibres

mensual. És de caire obligatori. S’ompli una fitxa tipo ressenya, on els xiquets escriuensi els ha agradat el llibre, etc. Es porta un registre d’afafada i tornada del llibre.

- També es treballa a l’aula la comprensió lectora i estructures Kagan en relació a lalectura (rodes de lectura, etc), tant en castellà com en valencià.



TOTS- Adequació d’un Racó de Biblioteca atractiu i motivador.- Animació Lectora per part d’entitats o persones que vajen sortint durant el curs.- Visita guiada a la Biblioteca Municipal i recomanació als pares de fer el “carnet de

biblioteca”.- Activitats de comprensió lectora a la piçarra digital.- Lectura i activitats amb textos motivadors a la xarxa (acudits, rimes, contes, etc.)- Elaboració d’ una llibreta de “poemes, dites i endevinalles”- Biblioteca d’aula, mínim un llibre al mes. Control mitjançant una graella

d’autocontrol.- Lectura col.lectiva en castellà i valencià mínim 2 vegades setmanals.- Introducció de llibres a la biblioteca d’aula en anglés.- Visita i utilització de la Biblioteca de Centre (préstec de llibres i consulta)- Visita i realització de les activitats programades per la Biblioteca Municipal.- Elaboració en classe de les normes de la biblioteca d’aula. Cartell a classe.- Lectura col.lectiva, per equips, per parelles o individual de diferents tipus de texts

(conte, teatre, poesia,...)- Representació teatral d’una lectura treballada en classe.

- Proposar al 1r Cicle la creació de la figura de “padrins de lectura”- Recital de poesia als més xicotets.- Realització de llibres temàtics entre tota la classe.- Participació de totes les animacions lectores que vajen sorgint durant el curs.

- Tant a 4r, 5é com a 6é durant la lectura es treballaran a l’aula col.lectivament:comprensió lectora, resums, activitats diverses, treballs, estructures Kagan, etc- Llibre de comprensió lectora de l’alumne, 1 h setmanal en castellà i 1h en valencià.- Visita a la biblioteca Municipal durant el 1r trimestre: “Misteri a la Biblioteca”- Biblioteca d’aula: mínim un llibre al trimestre, del que es faran activitats variades(fitxes, activitats, etc). Cómics i revistes adequats a l’edat que s’utilitzaràn lliurementquan acaven els treballs.- Ademés faràn ús de la Biblioteca de Centre (1h setmanal)- Afegit a tot açó cal anomenar que quedaràn registrats els llibres que els alumneslligen a casa lliurement, motivant-los amb un registre visual. Així com introduirenguany la recomanció entre ells de “llibres preferits”, que poden dur-los a classe pera compartir o simplement informar de títol, tema, etc, per a animar a companys a queel lligen.- Creació de llibres per part dels alumnes amb temàtica variada, utilitzan estructuresKagan (Round Robin, Round Table,...)- Obres de teatre ( una per classe) basant-se en obres literàries o en textos creats perells mateixos.- Totes les animacions que vajen sorgint durant el curs.

5.- Recursos materials, humans i organitzatius per a laconsecució d’este pla.

5.1. BIBLIOTEQUES D’AULA

Les biblioteques d’aula són un recurs imprescindible per a fomentar la lectura,sobretot en l’Educació Infantil i Primària, perquè aproximen el llibre als xiquets i lesxiquetes i el fan visible en l’entorn de l’aula, l’espai físic en què passen la major partdel temps de la seua vida escolar.Per tot això, considerem que les biblioteques d’aula al nostre centre són un recursde cabdal importància per a l’èxit de les actuacions i de les activitats del pla defoment de la lectura i, en aquest sentit, acordem que:

La persona responsable del bon funcionament de les biblioteques d’aulaés el professor tutor o en el cas de les aules específiques –PT, Anglés,Música, etc.– el professorat especialista encarregat de l’aula.

Al començament de cada curs escolar, en les aules de cada nivell escolarel tutor o tutora organitzarà i muntarà la biblioteca d’aula en l’espai físicque considere idoni i procedirà a la decoració del lloc amb la intervencióde l’alumnat. A les aules específiques també es procedirà a la posada enfuncionament de les seues biblioteques amb la col·laboració, sempreque siga possible, de l’alumnat que les utilitza.

S’elaboraran unes normes d’ús de la biblioteca d’aula senzilles ipràctiques que s’exposaran en un cartell ben visible en el racó assignatper a la biblioteca d’aula.

S’establirà un seguiment de lectures consensuat per l’alumnat de laclasse en què es reflectirà els llibres llegits per cadascú –ambindependència que aquests siguen llibres de la biblioteca d’aula, de ladel centre, de la localitat o llibres particulars de l’alumnat– i fent-nedistinció de la llengua en què estan escrits: valencià, castellà, anglés…

El professorat tutor o especialista, amb la participació de l’alumnat,establirà les estratègies que en cada aula faciliten la motivació per lalectura: tauler de recomanacions, recompenses i distincions,presentacions de llibres, exposicions temàtiques de llibres de labiblioteca d’aula o d’altres aportats per l’alumnat, etc.

En cada curs escolar serà necessària una renovació de la bibliotecad’aula. D’una banda, es donaran de baixa aquells llibres que estiguen jaen un estat molt deteriorat i, per l’altra, s’efectuaran noves adquisicionsper augmentar-ne el fons bibliogràfic si és possible.

El professorat tutor o especialista farà sempre una avaluació final al’acabament del curs escolar que traslladarà a la comissió coordinadoradel pla de foment de la lectura per a la seua consideració en la memòriadel pla.

5.2. BIBLIOTECA DEL CENTRE

LA BIBLIOTECA DEL CENTRE ÉS, CONJUNTAMENT AMB LES BIBLIOTEQUES D’AULA, UN DELS PILARSFONAMENTALS AL VOLTANT DEL QUAL S’HA DE SUSTENTAR UNA PART SIGNIFICATIVA DE LES ACCIONS I DELES ACTIVITATS DEL PLA DE FOMENT DE LA LECTURA AL NOSTRE CENTRE. EN CONSEQÜÈNCIA, PER AL BONFUNCIONAMENT I PER A L’ÈXIT DEL PLA S’HAN DE COMPLIR LES NORMES I ELS ASPECTES SEGÜENTS:

Aquest curs escolar s’ha anomenat, a Justa Ramis i Cristina Morales coma responsables de la biblioteca del centre que vetlaràn per l’organitzaciócorrecta i el bon funcionament.

S’establirà un horari d’atenció i de funcionament del servei de préstecque serà comunicat a l’alumnat i al professorat i es donarà a conéixer ala comunitat educativa mitjançant una circular d’informació a lesfamílies.

S’assignarà també un horari d’ús col·lectiu de la biblioteca de centre pera cada una de les aules per a fer aquelles activitats curriculars en què ésnecessària la consulta de fonts bibliogràfiques o per a fer actesd’animació lectora que requereixen l’espai de la biblioteca.

S’elaborarà un document amb les normes d’organització i defuncionament de la biblioteca del centre que s’haurà d’aprovar pelConsell Escolar per a incloure’l com a annex al pla de foment de lalectura del centre.

L’equip de biblioteca, amb la participació de la comissió coordinadoradel pla de foment de la lectura, planificarà per a cada curs escolar unprograma d’actuacions i d’activitats que s’inclourà en el pla anual i, perconsegüent, en la programació general del centre.

L’equip de biblioteca s’encarregarà del manteniment del fonsbibliogràfic i de la renovació d’aquest amb l’adquisició anual de nousllibres i de materials complementaris d’ús adequat per a la biblioteca. Enaquest aspecte, entenem el fons bibliogràfic tal com s’entén actualmenten les biblioteques públiques, amb presència de suports textualsdiferents: llibres, revistes, CD, DVD, etc.

L’equip de biblioteca i la comissió coordinadora del pla de foment de lalectura planificaran anualment els contactes i les col·laboracions que esconsideren oportunes i interessants amb la biblioteca pública de lalocalitat i les institucions i entitats que oferisquen activitats relacionadesamb el foment de la lectura o que puguen donar-ne suport.

La biblioteca disposa d’un carnet d’usuari de la biblioteca municipal coma centre, amb el que es poden fer préstecs col·lectius de llibres de fins200 ejemplars cada dos messos,per tal d’ampliar temporalment el fonsbibliogràfic de les biblioteques d’aula.

Una altra manera d’ampliar el nombre d’ejemplars de la biblioteca decentre es mitjançant donacions de les famílies: durant el primertrimestre del curs es comunica a les families la campanya de donacionsde llibres, Cds, DVDs, revistes, etc, que poden donar per a augmentar elnombre d’ejemplars per a la biblioteca del seu col.legi.

A l’acabament del curs, l’equip de biblioteca farà una avaluació de lesaccions i de les activitats fetes per a incloure-la en la memòria anual delpla de foment de la lectura.

5.3. AULA D’INFORMÀTICA

DES DE LA IRRUPCIÓ D’INTERNET I L’AUGE I PERFECCIONAMENT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓI LA COMUNICACIÓ (TIC), LES AULES D’INFORMÀTICA HAN ESDEVINGUT MOLT MÉS QUE UN ESPAI PER AAPRENDRE A UTILITZAR UNS APARELLS –ELS ORDINADORS– I UNS PROGRAMES INFORMÀTICSDETERMINATS. A HORES D’ARA, SÓN TAMBÉ UNES AULES AMB UNS RECURSOS INFORMATIUS I DIDÀCTICSD’UNA DIVERSITAT EXTRAORDINÀRIA QUE NO HEM DE DESAPROFITAR ESPECIALMENT SI ES TRACTA DEFOMENTAR LA LECTURA I L’ESCRIPTURA ENTRE L’ALUMNAT DEL CENTRE. PER AIXÒ, ACORDEM QUE ENCADA CURS ESCOLAR:

S’anomenarà, entre el professorat del centre, una persona o equipresponsable de l’aula d’informàtica que en tindrà cura de l’organització idel bon funcionament.

S’establirà un horari d’ús de l’aula d’informàtica per a cada grupd’alumnes del centre i l’equip directiu facilitarà en la distribució horàriadel centre, sempre que siga possible, la formació de grups d’alumnesmés reduïts per a una atenció més individualitzada per part delprofessorat i una correcta adquisició dels continguts impartits.

S’elaborarà un document amb les normes d’organització i defuncionament de l’aula d’informàtica que, quan estiga redactat, s’hauràd’aprovar pel Consell Escolar i s’inclourà en la documentació general delcentre.

L’equip encarregat de l’aula, amb la participació de la comissiócoordinadora del pla de foment de la lectura, planificarà per a cada cursescolar un programa d’activitats relacionades amb el foment de lalectura per a desenvolupar en l’aula d’informàtica. Aquestes activitatss’inclouran en la planificació general de l’aula i en el pla anual de fomentde la lectura, documents que formen part de la programació generalanual del centre.

L’equip de l’aula d’informàtica s’encarregarà del manteniment delsaparells i del bon funcionament dels programes informàtics, com tambéde la renovació i actualització dels recursos digitals que ofereix l’aula.

L’equip de l’aula d’informàtica, en col·laboració amb la comissió decoordinació del pla de foment de la lectura, proposarà cada curssessions formatives per al professorat en què s’informe de lespossibilitats que la xarxa electrònica té per a motivar en l’alumnat elgust per la lectura.

L’equip encarregat proposarà també, en col·laboració amb la comissiócoordinadora del pla, la creació de grups de treball de formació delprofessorat per a aprofundir en les possibilitats que els programes deprocessadors de textos tenen per a millorar el treball de creativitat id’expressió escrita de l’alumnat.

L’equip encarregat de l’aula facilitarà informació periòdica dels cursosque les institucions i entitats acadèmiques convoquen relacionats ambl’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

A l’acabament del curs, l’equip de l’aula informàtica farà una avaluacióde les activitats fetes per a incloure-la en la memòria anual del pla defoment de la lectura.

5.4. RECURSOS HUMANS

D’acord amb el que s’ha exposat als apartats anteriors i amb el que s’exposarà al’apartat sobre a qui li correspon aplicar totes i cadascuna de les actuacions del pla defoment lector, queda ben clar que tot el professorat del centre hi ha d’estar implicat i,en conseqüència, forma part dels recursos humans de què es disposa. Però, a més delprofessorat, hi ha altres recursos humans que poden –i han de– ser utilitzats, si se’lsdemana la col·laboració. Ens referim, per exemple:

Als pares i les mares, mitjançant l’AMPA, que poden participar activamenten aquelles activitats en què la seua presència es considere oportuna i/onecessària.

A personal que treballa en la biblioteca pública de la localitat –bibliotecaris,auxiliars, etc.– que sempre pot exercir una funció d’assessorament i amb elqual es poden fer activitats conjuntament.

Als tècnics municipals d’educació i cultura que poden programar activitatspatrocinades per l’ajuntament i que s’adeqüen als interessos i objectius delpla de foment de la lectura.

Als psicopedagogs escolars que, per la seua implicació en els centres, podenaportar moltes idees i participar en les activitats que necessiten de la seuacol·laboració.

Als contacontes o narradors tradicionals, professionals o familiars del’alumnat del centre.

5.5. ALTRES RECURSOS

A més de tots els recursos relacionats amb anterioritat, n’hi ha d’altres que tambéés necessari tenir en compte, com per exemple:

Els recursos econòmics, sense els quals no es pot planificarcorrectament cap tipus d’iniciativa. En aquest sentit, ja hem comentat laconveniència d’assignar una quantitat anual per a les bibliotequesd’aula, per a la biblioteca del centre i per a l’aula d’informàtica, peròaquestes quantitats han de formar part d’un pressupost econòmic quecontemple les despeses del conjunt de totes les activitats de foment dela lectura del centre i que s’inclourà en el pla anual. L’aportacióeconòmica assignada procedirà, com és lògic, del pressupost general delcentre, però també podrà contemplar altres assignacions –de l’AMPA,de la dotació d’un projecte presentat a l’ajuntament o qualsevol altrainstitució o entitat pública, de la participació en un premi, etc.

Els recursos materials i humans que ens pot oferir la bibliotecamunicipal. Ja hem dit que sempre es pot disposar de l’assessoramentdel personal tècnic de la biblioteca, però, a més, l’espai físic de labiblioteca pública de la localitat és un lloc en què es poden fer activitatsplanificades pel centre o bé participar en les que organitza la biblioteca.També convé no oblidar que es fan préstecs col·lectius de llibres de labiblioteca municipal per a ampliar temporalment el fons bibliogràfic deles biblioteques d’aula.

L’ajuntament, del qual es poden aconseguir subvencions i recursoseconòmics mitjançant projectes. A més, convé informar-se de lesactivitats educatives i culturals programades al llarg del curs –convocatòria de concursos de redacció, representacions teatrals,conferències, presentacions de llibres, etc.– per a participar-hi ambl’alumnat o amb el professorat.

La revista escolar del centre que, sens dubte, afavoreix l’expressióescrita i l’interés de l’alumnat per llegir els escrits dels companys.

Les institucions i les entitats públiques i privades de caràcter cultural ieducatiu que tenen, sovint, una relació directa amb les activitats defoment de la lectura i a les quals podem sol·licitar suport, assessoramenti col·laboració: editorials que oferixen activitats per al Foment de laLectura, fundacions bancàries, instituts culturals de caràcter local,comarcal, provincial, autonòmic o estatal, etc.

Les editorials: que ofereixen recursos com ara propostes didàctics sobretítols concrets, plans lectors, animacions lectores, etc.

6.- Avaluació del resultats.

Necessàriament, reflectirà els aspectes següents:a) Els avanços de l’alumnat quant a hàbits lectors.b) Les activitats exercides en el pla.c) La consecució dels objectius proposats.d) L’aprofitament dels recursos del centre.e) Altres continguts previstos en el pla.

De l’avaluació que se’n faça, s’extrauran les conclusions que permeten expressarles propostes de millora que s’acorden per a introduir-les en el pla de foment de lalectura, en cas necessari, o per a tenir-les en compte a l’hora d’elaborar la propostad’activitats per al curs següent.

Pel que respecta a l’avaluació de les activitats concretes, cada equip o personaresponsable haurà de portar un registre d’avaluació –nombre d’accions o activitatsfetes, grau de satisfacció, resultats aconseguits, etc.– que ha de servir de consultaimprescindible per a fer un bon seguiment de com s’aplica el pla de foment de lalectura a l’hora d’elaborar la memòria anual del pla.

ANEXES

ANEXE 1

HORARI BIBLIOTECA DE CENTRE CURS 2015.16

Els informem de l’ HORARI DE BIBLIOTECA durant el qual els seus fillspodràn fer servei de prèstec o devolució de llibres:

DIMARTS (CELIA)...............................DE 10 h A 11h DIMECRES (ANA ROSIQUE)………………………………….. de 12:20h-13:15 h DIJOUS ()………………………………… de 15.30 h a 16.15 h MENJADOR (CURADORA)…………………………de 14.30 h a 15.15 h

Et recordem les normes que tenim que respectar a la nostra bibliotecaper a que tot funcione correctament:

- El préstec serà de 7 dies, que podràs renovar si ho necesites.- No pots dur-te un altre llibre si ja en tens un en préstec.- Tant el préstec com la devolució de llibres es fara dins l’horari

marcat i amb el personal encarregat, quedant registrat a l’ordinador.- Els llibres es tornen en perfecte estat, en cas de perdua o

deteriorament hauràs de reposar-ho per un altre similar.

Gràcies i que trobes els llibres quet’agraden per a gaudir, ja que “ la lectura és la

porta de la cultura i la imaginació”T’esperem!

*Aprofitem també per a comunicar-li que hem començat la“IV Campanya de donacions de llibres/DVDs/CDs/revistes”

que poden dur al col.legi per tal d’augmentar els ejemplars de la Bibliotecade Centre. Recordem que han de ser de contingut adequat per als xiquets ique estiguen en bon estat.

Les donacions les faràn als professors tutors, que despréss’encarregaràn de donar-los identificats amb el nom del xiquet-a a lesprofesores encarregades de la biblioteca i quedaràn registrats a la sala.

Moltes gràcies!

ANEXE 2

Enquestes per elaborar el PLA LECTOR

ENQUESTA MESTRES(Per favor contesteu tenint en compte el que feu realment i pensant en els compromisos que caldràassumir per millorar).

1. Quin tipus de textos proposeu llegir més sovint als alumnes a les vostres classes ? Marca els dosque treballeu més sovint.

Enunciats dels llibres de text

Textos instructius dels llibres de text

Informació en altres suports en paper (articles, monogràfics, enciclopèdies, ..)

Textos digitals (Wiquipèdia, articles web, pàgines monogràfiques, ... )

Textos literaris (llibres, revistes, lectures, ... )

Altres tipus de textos (missatges, publicitat, etiquetes, ..)

Altres:

2. A quines àrees feu incidència intencionadament en la lectura i la competència informacional ?

Llengua Valenciana

Llengua Castellana

Matemàtiques

Coneixement del Medi

Educació Artística

Informàtica

Educació Física

Tutoria, ensenyaments altrenatius

Religió

3. D'una activitat tipus de qualsevol àrea quant temps dediqueu a la lectura i la comprensió lectora?

5 minuts

10 minuts

15 minuts

+ de 20 mínuts

4. Teniu en compte la competència lectora dels alumnes en avaluar-los de qualsevol tema ?

Per treballar la comprensió lectora és necessari...

Un treball específic

Incloure aquest aspecte dins de qualsevol treball

Les dues coses

5. Proposes activitats que requereixin una recerca de informació fora dels materials escolars ?

6. Proposeu lectures literàries obligatòries als alumnes en qualsevol llengua?

Sí, dues per trimestre

Sí, una per trimestre

Sí dues al llarg del curs

Sí una al llarg del curs

No

7. Proposeu lectures literàries i no literàries als alumnes fora del treball de classe ? En cas deresposta afirmativa : de quin tipus i quantes

8. Utilitzen els vostres alumnes la biblioteca pública o la del centre en la recerca d'informació ?

Sí, les dues

Sí, la Biblioteca Pública

Sí, la Biblioteca del Centre

NO

9. Cita algunes activitats de comprensió lectora que portis a terme de forma continuada durant tot elcurs:

10. Treballeu de forma continuada amb les noves eines digitals ?

Com avalues el rendiment lector i la capacitat de comprensió dels alumnes? (A qualsevol àrea)

Observació i anotació sistemàtica

Proves puntuals

Dins dels exercicis habituals de classe

No faig cap avaluació específica

Altres11. Quins hàbits lectors consideres oportú proposar des de l'escola ? De qualsevol tipus i des dequalsevol àrea

12. Valora les activitats de foment de la lectura al Centre

13. Com valoren els nens les activitats que proposem mestres i biblioteca de promoció de la lectura?

1 2 3 4 5

Molt avorrides Molt engrescadores

14. Cita les activitats generals d'escola que penses podrien realitzar-se lligades al foment de lalectura. (p e. el concurs literari )

15. Quin paper penses que ha de representar la Biblioteca escolar dins l'escola ?

Foment de lalectura

Centre derecursos

Programaciódel PLALECTOR

Coordinaciódel PLALECTOR

Una mica detot

Paper principal

16. Quin paper dónes a la lectura i la competència lectora dins l'aprenentatge?1 2 3 4 5

Poc Molt

17. Fas actuacions concretes per millorar la competència lectora dels teus alumnes ?

NO

SÍ

Altres:

18. La introducció de les noves eines digitals en l'aprenentatge ha canviat la forma de treballar lalectura? Raona

19. Com et definiries com a lector ?

Llegeixo llibres i diaris habitualment

Llegeixo llibres i diaris de quan en quan

Llegeixo premsa habitualment

No llegeixo llibres habitualment

No llegeixo ni premsa ni diaris.

20. Què caldria fer des de l'escola i com a mestre per millorar la competència lectora dels nostresalumnes? (activitats, actituds, plans estratègics, formació, ...)

ENQUESTA PER ALS ALUMNES

1. T’agrada llegir? (Molt - Poc - Res ) Per qué?

2. Qué és el que més t’agrada dels llibres?

3. I qué és el que t’agrada menys?

4. Entens bé quan lliges llibres? (Molt – Poc – Res)5. Per a qué creus que lliges en classe?

6. Com són els llibres que tens que llegir en el col.legi? (divertits - aborrits - interessants -complicats - sencills)

7. Qué es per a tu una biblioteca?

8. Creus que en la teua classe hi ha biblioteca? Sí ( ) No ( )9. I al col.legi, hi ha biblioteca? Sí ( ) No ( )10. Saps qué és una biblioteca pública? Sí ( ) No ( )11. Tens carnet de biblioteca? Sí ( ) No ( )12. T’agrada llegir...? (M=Molt – P=Poc – R=Res)

Cómics: ________ Libres d’aventures: ________Libres de terror: ________ Llibres de poesia: ________Llibres d’ humor: ________ Llibres sobre pel.lícules: ________Periòdics: ________ Revistes : ________

13. Escriu el títol i l’autor de dos llibres que t’hajen encantat

14. Quins llibres t’agradaria que es compraren per a la biblioteca?

15. Consideres que els teus pares són lectors, poc lectors o gens lectors? (Subratlla)16. Es conten contes o lligen poesies els teus pares en casa?17. T’agradaria que ho feren?

ENQUESTA PARES

1. Considera que el seu fill du amb freqüència llibres de la biblioteca a casa?�Si�No�No ho sé�Menys dels que caldria

2. Creu que l’apertura de la biblioteca per l’Associació de Mares i Pares a partir deles 5 seria positiva per al foment de la lectura i per a educar en el temps lliure?.�Si, molt bó�Regular�Tinc igual

3. El seu fill llig o consulta llibres, revistes, contes etc., o altr tipus de documents ambFreqüencia?�Si�No més quan li obligue�A vegades�Normalment no

4. Coneix la biblioteca del col.legi?�Si�No�No, peró m’agradaria conéixer-la

5. En el cas de conéixer-la, li pareix agradable i adequada per als xiquets?�Si�No

6. A la Biblioteca Municipal i a la del col.legi es realitzen diversos actes (dia del llibre,conta contes, animacions lectores, etc. ) per tal d’afavorir en els seus fills reaccionspositives cap als llibres i la lectura. Creu que al seu fill li afavoreix en la lectura?�Molt, li agrada més llegir�Pot ser tinga més il.lussió�Ja li agradava molt llegir�No llegia i segueix sense fer-ho

7.- Llig o mira llibres amb els seus fills?�Si, prou�A vegades�Poc, menys del que caldria�No ho considere necessari

8.- Faja una valoració segons la idea que vosté tinga de la biblioteca del col.legi (teninten compte que a major número millor valoració)

1 - 2 - 3 - 4

9. Finalment quina satisfacció troba el seu fill-a en la lectura o mirant llibres? (tenint encompte que 1 és molt poc i un 4 molta satisfacció)1 - 2 - 3 - 4

Pla Lector 15-16

Documents

Transcript of Pla Lector 15-16