PLA ESTRATÈGIC DE QUALITAT DEL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES MÈDIQUES BÀSIQUES

1. PROCÉS DE PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA. L'inici del procés de planificació estratègica al departament, s'ha iniciat al mateix temps que sen's ha imposat una reducció de plantilla a totes llums inacceptable, ja que no hi ha cap indicador docent i molt menys de recerca que ho justifiqui. Reducció associada a una modificació del pla d'estudis vigent per part de la junta de govern de la URV, sense capacitat legal o al menys sense haver seguit el procediment correcte per fer-ho. Això ha ocasionat un desencís i un mal estar profund en tots els membres del departament. Malgrat això i encara que sense il·lusió s'ha elaborat el Pla Estratègic amb la participació de tots els professors numeraris. S'han creat 9 grups de treball corresponents a cadascun dels punts a desenvolupar i que a continuació es detallen: 1. Política, organització i desenvolupament de la recerca i de la transferència 2. Elements de suport a la recerca i a la transferència J.L. Domingo (responsable de grup) M.J. Figueras J.M. Tomàs J. Folch 3. Docència de 1r i 2n cicle M.R. Fenoll D. Sànchez V. Piera (responsable de grup) J. Fernàndez 4. Doctorat, formació continuada i de postgrau J. Gené (responsable de grup)

1

M. Jové M. Gómez J.L.Paternáin J. Fernàndez 5. Gestió de Personal M. López J. Mallol (responsable de grup) J.L. Paternáin R. Nogués 6. Planificació i Qualitat M. Giralt M.A. Lanuza J.J. Sirvent (responsable de grup) V. Arija 7. Organització i gestió administrativa J. Guarro (responsable de grup) D. Sànchez M. Pallás V. Piera 8. Gestió pressupostària i gestió d’infraestructures M. López J. Mallol (responsable de grup) M. Santafé J.M. Tomàs 9. Relacions externes M.R. Fenoll (responsable de grup) J. Cano X. Pastor T. Gomis Els grups consten de 3 o 4 professors i un coordinador que dinamitza els grups i convoca les reunions. Un cop finalitzat el treball, cada grup el presenta al Consell de Departament per a la seva discussió i aprovació. L'equip de direcció, en base als informes aprovats, ha elaborat el Pla Estratègic del Departament definitiu.

2

En relació al futur s'aplicarà de forma esglaonada el pla de millores previst i, en quant a l'elaboració dels punts forts estratègics, ja que el grau de participació de tots els implicats ha resultat satisfactori, es seguirà un procés semblant.

3

2. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA SITUACIÓ DEL DEPARTAMENT. El Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques pateix unes característiques peculiars degut al nombre d'àrees de coneixement que l'integren (13 àrees): • Anatomia Patològica • Biologia Cel·lular • Bioquímica i Biologia Molecular • Ciències Morfològiques • Farmacologia • Fisiologia Humana • Immunologia • Medicina Legal i Forense • Medicina Preventiva i Salut Pública • Microbiologia • Parasitologia • Radiologia i Medicina Física • Toxicologia Això fa que aquesta gran diversitat, dificultés enormement la coordinació de totes les activitats que el departament n'és responsable (docència i recerca). La manera de superar aquesta heterogeneïtat i facilitar les tasques de direcció, organització i coordinació, fou el crear una estructura basada en 13 unitats docents que són: UNITAT CAP DE LA UNITAT Anatomia Humana V. Piera Anatomia Patològica J.J. Sirvent Bioestadística T. Gomis Biologia M. J. Figueras Bioquímica J.L. Paternáin Farmacologia J. Mallol Física Mèdica M. López Fisiologia Humana D. Sànchez Histologia J. Tomàs Medicina Preventiva J. Fernàndez Microbiologia J. Guarro Radiologia R. Hernández Toxicologia J.L. Domingo Al front de cada unitat docent hi figura un cap, escollit entre els membres de la unitat, que actua en delegació del Consell de Departament en totes les tasques del Departament en que la Unitat està implicada. Les unitats es van crear en la reunió

4

del Consell de Departament del setembre de 1987 i així consta en el seu reglament. Donat la gran complexitat del Departament, tant pel que fa referència al nombre de professors, ensenyaments en els que imparteix docència (Medicina, Fisioteràpia, Infermeria, Relacions Laborals, ETAIAA, Enologia i Bioquímica), etc., per tal d'agilitar altres tràmits burocràtics, també es creà una nova estructura com és la Permanent del Departament que l'integren el director, el secretari i tot els caps d'unitat o aquells en qui deleguin, amb plena capacitat per resoldre i prendre decisions sempre que no afectin a canvis de plantilles, espais o afers econòmics que superin les 500.000'- PTA.

5

3. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ 3.1. RECERCA I TRANSFERÈNCIA: POLÍTICA, ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT 3.2. ELEMENTS I SERVEIS DE SUPORT A LA RECERCA I A LA TRANSFERÈNCIA 3.1.1. Punts Forts • Existència de grups de recerca capdavanters i competitius en diferents camps.

El Departament ocupa el 1r. lloc tant en nombre de treballs publicats com en la suma dels seus Índex d'Impacte, entre els departaments de la URV. Veure Annex 1.

• Èxit en l'obtenció d'ajuts públics i contractes privats. • Adequació del projecte a les prioritats de l'entorn immediat. • Els investigadors són majoritàriament personal ordinari i estable de la URV. 3.1.2. Punts Febles • Quotes de finançament de la recerca insuficients. • Manca de becaris i personal tècnic. • Limitada difusió social dels resultats científics. • Manca d'espais específics per a la recerca. • Elements de suport limitats (estabulari, etc.).

6

3.3. DOCÈNCIA DE 1r. I 2n. CICLE 3.3.1. Situació Actual del Departament El departament de Ciències Mèdiques Bàsiques existeix des de l’any 1986. Director : Dr. Josep Guarro Artigas Secretari: Dr. Domènec Sànchez Cervelló Des del seu inici ha passat de 32 a 78 professors dels quals hi ha: 4 CU, 15 TU, 3 CEU, 7 TEU, 1 TUI., 1 TEUI., 30 Associats, 10 Ajudants i 7 Becaris. El personal d’administració i serveis està composat per 4 persones: Montserrat Pallás i Cristina Fornos (a la secretaria del departament), i Amparo Aguilar i Carme Sanmartí (tècnics de laboratori). El departament està constituït per 13 Unitats a les que pertanyen les següents àrees de coneixement: Àrea de Coneixement Unitat Anatomia Patològica Anatomia Patològica Biologia Celular Biologia Bioquímica i Biologia Molecular Bioquímica Ciències Morfològiques Anatomia Humana + Histologia Farmacologia Farmacologia Fisiologia Humana Fisiologia Humana Immunologia Microbiologia Medicina Legal i Forense Toxicologia Medicina Preventiva i Salut Pública Medicina Preventiva + Bioestadística Microbiologia Microbiologia Parasitologia Microbiologia Radiologia i Medicina Física Física Mèdica + Radiologia Toxicologia Toxicologia El departament està ubicat a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut on imparteix docència a la Llicenciatura de Medicina i a la Diplomatura de Fisioteràpia.

7

Alguns dels professors de les seves unitats imparteixen docència en altres centres, així: - F. d’Enologia: Dr. J. Cano i Dra. J. Gené (unitat de Microbiologia):

Assignatures troncals i optatives. - F. de Química (Bioquímica): Dres. M. J. Figueras, J. Gené i Drs. LL.

Punsola i J. Guarro (unitat de Microbiologia). Assignatures obligatòries. - F. de Ciències Jurídiques (Relacions Laborals): Dr. Santamaria i Dra.

Rico (unitat de Medicina Preventiva). Assignatures optatives i obligatòries. - E. d’Infermeria: Dra. M. Gómez (unitat de Bioquímica) i Dra. M. Giralt

(unitat de Farmacologia). Assignatures obligatòries. Tenim 1 representant a la Comissió de Doctorat (Dra. J. Gené) i 2 a la Comissió de Recerca (Dr. J. Folch i Dr. J. Cano). 3.3.2. Punts Forts • Les funcions del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques estan

perfectament definides i especificades i estan a l’abast de tothom. • El Departament té una política de docència de 1r i 2n cicle molt ben definida,

però donada la seva heterogeneïtat, la seva assignació està delegada pel cap de Departament entre els diferents caps d’unitat que l’integren. Per aquest motiu són les diferents unitats les que marquen els seus objectius específics, estableixen les prioritats, planifiquen i defineixen els mecanismes de seguiment i control de la seva docència específica.

• L’assignació de docència teòrica i pràctica entre els professor que integren les

unitats es realitza en funció de la categoria docent de cada un d’ells, acomplint els objectius de la titulació i de la política docent del Departament.

• L’alumne disposa des de l’inici del curs de tota la informació necessària pel

correcte desenvolupament de les diferents assignatures, així com dels horaris de consulta de tots i cadascun dels professors de cada unitat. Tanmateix sel's informa dels mecanismes i elements emprats per a l’avaluació del seu aprenentatge.

• L’anàlisi, la revisió periòdica dels programes i dels seus continguts, així com la

coordinació docent entre els seus professors, i tots aquells aspectes que fan referència a les assignatures impartides per una mateixa unitat (sigui quin sigui

8

l’ensenyament al que pertanyen), son responsabilitat delegada del director del Departament, als diferents caps d’unitat.

3.3.3. Punts Febles • La heterogeneïtat del Departament ha fet difícil que existeixi una política unitària

de docència de 1r i 2n cicle. No hi ha establerts mecanismes de seguiment i control ni de incorporació de millores. Tampoc existeixen mecanismes que garanteixin la participació i la comunicació en la elaboració de la política de docència. No hi ha una dinàmica positiva de renovació i millora pedagògica.

• Tot i que entre alguns dels centres on s’imparteix docència, després de grans

esforços s’ha aconseguit una mínima coordinació, entre altres, és pràcticament inexistent i primen, per damunt dels interessos finals de la titulació, els dels Departaments i/o unitats que els componen.

• El estatuts actuals del centre no contemplen la representació, com a membre

nat, del cap del Departament, ni tampoc en el sí de la Comissió Acadèmica. Per altre banda, també hi ha una manca de representació dins de les Comissions Acadèmiques dels diferents centres on el Departament està implicat en docència, aquest fet fa difícil l’intercanvi entre els diferents centres i el Departament.

• Pel que fa a la Llicenciatura de Medicina creiem que hi ha assignatures a 3r

curs que estan fora del seu lloc; haurien d’estar en cursos superiors (o al menys estructurades d’un altre forma dins del seu itinerari curricular) per tal què els alumnes puguin arribar a assolir la totalitat dels coneixements que se’ls hi han de transmetre. Aquest seria el cas de l’Anatomia Patològica, Farmacologia, Radiologia i Microbiologia.

• Hi ha molt poca optativitat i això comporta que també algunes d’aquestes

assignatures, pensades inicialment per fer-se a partir de segon cicle, la Comissió Acadèmica, mitjançant la Junta de Centre, ha obligat als seus professors responsables a fer-les durant el primer cicle (Tècnica anatòmica, Anatomia radiològica i topogràfica, Anatomia quirúrgica, Arteriosclerosis). Això fa que tant els seus objectius, com els seus continguts hagin tingut que ser modificats per que poguessin ser assolits pels alumnes.

• Pel que fa referència a Fisioteràpia creiem que algunes de les assignatures de

1r. , que s’imparteixen des del nostre departament (Estructura i funció del cos humà i Sistema neuromuscular esquelètic), tenen uns continguts que s’allunyen dels objectius generals de la Diplomatura. En ambdós casos ha sigut el centre el que ha obligat a fer les coses d’aquesta manera.

9

• Existeix un solapament de programes i dels seus continguts per manca de comunicació entre algunes àrees de coneixement.

• Les enquestes que es realitzen als alumnes són molt deficitàries, per tant, el

grau de coneixement de la valoració del professorat i de la satisfacció dels alumnes, és del tot insuficient.

• Els laboratoris de pràctiques dels alumnes són excessivament petits i en el cas

específic de la sala de dissecció ha quedat totalment desfasada i en grans mancances d’espai i d’equipament.

• Part de la gestió acadèmica que ha de dur a terme el PAS no es pot acomplir

per greus mancances dels programes informàtics proporcionats pels Serveis Centrals de la URV, que no permeten introduir la totalitat de les tasques docents dels professors del departament.

10

3.4. DOCTORAT, FORMACIÓ CONTINUADA I POSTGRAU 3.4.1. Introducció • En l'actualitat el departament disposa de: - Programa de doctorat estable des de fa 10 anys. - El nom del programa és “Metodologia de la Investigació Biomèdica” amb

la Dra. Josepa Gené com a coordinadora. - Cursos de postgrau de recent impartició (aprox. 2 anys). - Aquests són: “Metodologia científica aplicada a la recerca en ciències de

la salut” i “Aplicació del programa estadístic SPSS a la recerca en ciències de la salut” de la unitat de Medicina Preventiva amb el Dr. Joan Fernández com a responsable; i “Curs d’actualització en biologia molecular” i “Introducció a la biologia molecular a l’ensenyament de les ciències”, ambdós de la unitat de Bioquímica amb el Dr. José L. Paternáin com a responsable.

- No té oferta de cursos de formació continuada. • Disposa però d’infrastructura i medis suficients pel desenvolupament de cursos

teòric-pràctics (aules, laboratoris, docents ...) pel tercer cicle. • A més, des d'aquest curs acadèmic la Facultat pot acreditar cursos de formació

continuada a la que podrien acollir-se els cursos del nostre departament per ser més atractius i tenir més acceptació.

3.4.2. Punts forts • Doctorat: - Tenim una política de doctorat en quant a tipus de programa, tipologia d'alumnes,

selecció d'alumnes, avaluació de treballs d'investigació i reconeixement de crèdits.

- El nostre programa de doctorat inclou diferents matèries relacionades amb la

biomedicina, el que garanteix les diferents necessitats del nostre alumnat per a desenvolupar una recerca de qualitat.

- L'heterogeneïtat del departament augmenta l'oferta i flexibilitat dels cursos de 3r

cicle per a cobrir la demanda dels professionals relacionats amb el camp de la biomedicina.

11

- El departament disposa d'una comissió de doctorat (coordinador i tutors) que dissenya, desenvolupa i avalua el doctorat.

- Es té un sistema de seguiment i avaluació de la qualitat de les tesis doctorals

abans de procedir a la defensa pública. 3.4.3. Punts febles • Doctorat: - No hi ha una política de selecció de professorat ni un disseny de programes

especialitzats. - No s'avalua la qualitat del programa de doctorat. - Hi ha un baix percentatge de lectura de tesis (menys del 30%, veure annex). - No existeix política de difusió de cursos de 3r cicle des del departament. • Postgrau: - Poc temps d'experiència per a realitzar una valoració global d'aquests cursos. • Formació continuada: - No disposem d’una oferta de cursos de formació continuada des del

departament.

12

3.5. GESTIÓ DEL PERSONAL 3.5.1 Punts Forts 3.5.1.1. Personal Acadèmic i Investigador. • Consolidació de la plantilla en fase molt avançada, amb predomini de

professors amb dedicació a temps complet. • Piràmide d'edat favorable a una estabilitat de la plantilla i a una consolidació i

potenciació dels grups de recerca a mig termini. • Valoració en general positiva de la activitat docent i investigadora de professorat

del departament. 3.5.1.2. Personal d’Administració i Serveis. • Participació activa i eficaç del personal d’administració i serveis en les tasques

pròpies del departament, amb esperit de cooperació. 3.5.2. Punts Febles 3.5.2.1 Personal Acadèmic I Investigador. • L’estructura heterogènia del departament fa difícil establir objectius coherents i

unitaris, propis d’un departament universitari. La disparitat de criteris, objectius docents i de recerca, càrrega docent, etc., de les diverses unitats, dificulta la presa de decisions satisfact˜ries per la majoria de professors i l’establiment d’objectius de tota mena.

• Hi ha una excessiva càrrega de tasques administratives, de gestió i planificació,

desproporcionada a la plantilla existent que, juntament amb les obligacions docents, dificulta el desenvolupament de la recerca. Aquesta situació es veu agreujada per la manca de personal investigador propi del departament i la dificultat de disposar de becaris i estudiants de postgrau per la realització de tesis doctorals.

• Les limitacions imposades al creixement de la plantilla, basada exclusivament

en criteris de càrrega docent, no genera expectatives ni incentiva la dedicació del professorat a les tasques pròpies del departament : planificació, distribució de responsabilitats, determinació d'objectius, etc.

13

• Aquesta dimensió reduccionista es trasllada a les diverses unitats que

composen el departament, dificultant la promoció del professorat, estades a l’estranger, anys sabàtics, etc., puix que la manca d'algun professor carrega excessivament l’esforç dels altres components de la unitat.

3.5.2.2. Personal d'Administració i Serveis • La mateixa diversitat de continguts i activitats de les diferents unitats genera

una major complexitat al personal d’administració i serveis del departament. • Hi ha una manca considerable de personal tècnic auxiliar de laboratori.

14

3.6. PLANIFICACIÓ I QUALITAT 3.6.1. Introducció

Per tal d’elaborar aquest document sobre Planificació i Qualitat del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques s’ha partit de les següents consideracions. S’ha entès per Planificació aquella metodologia que hauria de seguir el departament en la que es plantejarien uns objectius estratègics prioritzats i periodificats en la redacció dels quals participarien, d’una manera preestablerta, tots els membres del departament. Aquests objectius haurien de ser revisables i s’hauria de poder fer un seguiment de les accions concretes que se’n derivessin. Similarment, s’ha entès per Qualitat aquella que se’n deriva de la qualitat de les activitats de docència, recerca, gestió i transferència pròpies del departament.

Entenent que la política de qualitat del departament ha d'incloure aspectes de les activitats de docència, recerca, gestió i transferència, en aquest document s'ha intentat analitzar cada un d’aquests aspectes encara que com és obvi les activitats de docència i recerca tenen un pes predominant i específic. En aquest sentit, la qualitat de la docència i de la recerca s’han tractat separadament i el referent a transferència s’ha inclòs en l’apartat de recerca.

En iniciar aquest informe sobre l'estat de la Planificació i Qualitat al Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques es vol fer constar que el present document s'ha fet sense tenir la informació complerta necessària per poder elaborar-lo correctament. Tanmateix, es vol remarcar la falta de formació com a avaluadors de Qualitat, així com de planificació d'un Pla Estratègic, la qual cosa fa que les valoracions que en aquest document s'inclouen podrien ser, sens dubte, millorades. 3.6.2. Punts Forts. • Docència:

- Alta diversitat d'àrees de coneixement que pot facilitar l'intercanvi d'informació i coneixements.

- Alt percentatge de professorat amb dedicació exclusiva.

- Idoneïtat dels continguts acadèmics i mètodes pedagògics utilitzats.

- Incorporació i utilització de noves tecnologies pedagògiques.

- Percentatge elevat de professors amb capacitat d'adaptar-se als nous reptes universitaris.

- Valoració positiva del professorat entre l'alumnat.

15

- Bona planificació docent dins de cada unitat.

• Recerca:

- Grups de recerca capdavanters i competitius en diferents camps.

- Presència de recerca multidisciplinària.

- Alt percentatge de professorat amb dedicació exclusiva.

- Incipient realització de programes específics de recerca lligats al tercer cicle.

- Encara que de forma no uniforme, suficient infraestructures i equipaments per a la recerca.

- Organització de projectes de cooperació internacional amb intercanvi d'investigadors.

3.6.3. Punts Febles Manca d'un programa de qualitat global. • Docència:

- Manca d'avaluació i millora de la qualitat de la docència.

- Manca de sistemes de seguiment i avaluació del rendiment de les assignatures que s'imparteixen des del departament.

- Alta diversitat d'àrees de coneixement que porta a una baixa coordinació entre les unitats docents.

- Baixa coordinació i coherència dels programes docents.

- Deficient comunicació entre persones d'algunes unitats docents.

- Manca de recursos destinats a la docència pel que fa sobretot a espais en els laboratoris i la baixa dotació de l'aula d'informàtica.

• Recerca:

- Manca d'avaluació interna de la qualitat de la recerca.

16

- Deficient atracció, captació i manteniment de joves investigadors i en particular de metges investigadors.

- Manca d'un sistema eficient d'informació sobre les activitats de recerca i els seus recursos.

- Poca mobilitat del personal investigador per al seu enriquiment científic.

- Poca dotació econòmica per tal de dur a terme els diferents treballs d'investigació.

- Manca d'estructuració i organització de la transferència.

17

3.7. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ADMINISTRATIVA 3.7.1. Punts Forts • Les funcions del departament estan perfectament definides i especificades en el

seu reglament que per altre banda són les marcades pels estatuts de la URV i la LRU. Les tasques estan distribuïdes tant les comunes com les específiques de docència, entre les diferents unitats. La coordinació de la recerca l'estableixen els propis equips que integren el departament.

• Els processos claus del departament es centren en la docència i la recerca.

Com a indicadors específics per la docència en tots els seus aspectes s'utilitzen el nombre d'aprovats i els resultats de les enquestes anuals. Pel que fa a la recerca es fan servir el nombre total de publicacions i els seus índex d'impacte.

• El Departament disposa de mecanismes que garanteixen la participació dels

membres del departament en totes les preses de decisions i en les seves diferents activitats sense que faci falta que siguin avaluades de cap manera perquè l'índex de col·laboració és alt i es coneixen perfectament els sistemes emprats per les preses de decisions. Les comissions que funcionen en l'actualitat són:

- Doctorat: formada pel representant del Departament a la comissió

corresponent de la URV més 3 membres del Departament. - Recerca: dos membres a la comissió corresponent de la URV. - Economia: 3 membres del departament. - Pla Estratègic: el cap del departament com a coordinador general ha

creat sots-comissions per a l'estudi i col•laboració en cada un dels seus apartats.

- Comissió ètica i de benestar animal formada entre d'altres pels 4 catedràtics del Departament.

- Unitat mixta clínico-experimental Hospital Sant Joan de Reus / Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

• Disposa i utilitza canals i instruments de comunicació efectius. Té una política

de comunicació definida i la dóna a conèixer periòdicament als membres del departament i als altres centres o a la Universitat quan els temes ho requereixen.

• El departament disposa, a través del cap del departament i dels representants

de les comissions delegades del seu Consell, dels mecanismes que garanteixen l'obtenció de tota la informació necessària per al seu funcionament.

18

• Els procediments administratius del Departament estan ben definits i documentats, els revisa i millora amb la participació de tots els seus membres.

• La recollida de suggeriments i queixes està perfectament garantida perquè el

Consell del Departament permet assistir a tot el personal del departament, a totes les seves reunions, encara que no siguin membres, sigui quina sigui la seva categoria acadèmica o administrativa, amb veu però sense vot.

• El departament disposa de sistemes de coordinació dels processos de gestió

amb els serveis centrals alguns dels quals són força efectius realitzant-se reunions periòdiques per a millorar-los.

3.7.2 Punts Febles • La complexitat i heterogènia del Departament, fa que la organització centrada

només en un cap de Departament i un secretari, sigui totalment insuficient. • La mancança d'una memòria docent, investigadora i econòmica per capítols

pressupostaris. • En quant a l'existència de sistemes de coordinació, sovint són inoperants o les

decisions preses venen imposades com per exemple: dotació de la plantilla de professorat i PAS, gestió acadèmica, etc... Pel que fa al nostre centre i en la mesura que el cap del Departament no és membre nat de la Comissió Acadèmica, queda poc definida la nostra participació en les qüestions comunes i la elaboració/modificació dels plans d'estudi, així com en l'itinerari curricular.

19

3.8. GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA I GESTIÓ D'INFRAESTRUCTURES 3.8.1. Punts Forts 3.8.1.1. Gestió Pressupostària • Es fa un repartiment del pressupost docent d’acord amb criteris consensuats,

entre totes les unitats, que s’adapta cada any tenint en compte els canvis que es poden produir en la docència i la estructura de la plantilla.

• Hi ha una comissió econòmica que vetlla pel compliment dels acords presos en

la distribució del pressupost docent i que informa als caps de cada unitat. • Hi ha una programació per racionalitzar les despeses corrents. 3.8.1.2. Gestió Infraestructures • Tenim experiències d’accions puntuals per prioritzar les necessitats

d’infrastructures docents, en les ocasions en les quals s’ha disposat d’ofertes de la URV (Fons FEDER).

• Es disposa d’un servei administratiu (cap de manteniment del centre) per

gestionar i tramitar les solálicituds de reparacions i substitucions d'algun material inventariable, de docència i de recerca, en cas d’avaria.

3.8.2. Punts Febles 3.8.2.1. Gestió Pressupostària • La configuració del nostre departament en unitats heterogènies es un

inconvenient important per a definir objectius unitaris i portar a terme una política veritable de departament. Aquesta situació dificulta la planificació docent i els objectius de recerca. En aquest apartat, el nostre departament es limita distribuir el pressupost docent en funció dels barems propis de la URV.

• No s’informa directament a tots els membres del departament de la distribució

del pressupost. No hi ha una planificació per tal de millorar l’eficàcia. • No es racionalitzen les compres per optimitzar els costos. 3.8.2.2. Gestió Infraestructures

20

• No hi ha una política d’infrastructures amb objectius definits per a la recerca. No

hi ha una priorització rigorosa. La distribució econòmica no respon a cap planificació.

• No hi ha una política de gestió d’infrastructures pròpia del departament. • No hi ha un pla de manteniment preventiu general i complet.

21

3.9. RELACIONS EXTERNES 3.9.1. Punts Forts • Diversitat de disciplines, àmbits de recerca i àrees de coneixement. • Existència d’accions puntuals en temes de recerca amb institucions, empreses

privades i grups de recerca capdavanters. • La impartició de docència en diferents ensenyaments en altres centres facilita,

indirectament, el coneixement de les línies de recerca a altres grups de la URV. 3.9.2. Punts Febles • Manca de comunicació i difusió d’activitats de recerca i els seus resultats a

altres estaments i a la societat en general. • Manca donar a conèixer les línies de recerca i serveis que pot oferir el

departament al seu entorn. • Manca la figura d'un coordinador i/o comissió de relacions exteriors. • No existeix cap víncul ni connexió amb centres ni amb personal docent de

secundària. • Escaig nombre de mobilitats a l’exterior amb finalitats acadèmiques.

22

4. PLA DE MILLORA DE LA QUALITAT 4.1/4.2 RECERCA I TRANSFERÈNCIA: POLÍTICA, ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT • Estabilitzar els punts forts. • S'estimularà a aquells membres del Departament que no formen part de grups

de recerca a que s'integrin als ja existents o que en formin de nous. • Aconseguir becaris i personal de suport a la recerca. • Col·laborar i prendre les mesures necessàries perquè l'estabulari estigui

homologat en el decurs de l'any 2000. • Intentar que els recursos que la URV destina per a la recerca als diferents

departament estigui en concordància amb la seva producció científica.

23

4.3. DOCÈNCIA DE 1r. I 2n. CICLE • Atesa la heterogeneïtat de la docència del departament, creiem necessària la

figura d’un sots-director de docència (equivalent a un cap d’estudis), que fes de coordinador i portaveu dels diferents caps d’unitat per poder dur a terme una política de seguiment i millora de la docència.

• Modificació dels estatuts del centre per incloure-hi al cap del Departament com

a membre nat, la qual cosa faria que també ho fos de la Comissió Acadèmica, per poder participar de forma activa en tots els aspectes que derivin de la docència. Tanmateix per millorar la relació amb la resta de centres en els que els professors del Departament imparteixen docència, s’hauria de aconseguir la presència física del cap de Departament o persona en qui delegués, a les Juntes de Centre i Comissions Acadèmiques amb veu però sense vot a fi i efecte de poder adaptar millor els continguts a cadascun dels ensenyaments.

• Aconseguir la reforma dels plans d’estudis vigents, d'acord amb les directius

que establiran les comissions anomenades a l'efecte. • Establir vies de comunicació amb els alumnes, mitjançant les creacions de,

seminaris d’intercanvi, etc., per tal d’avaluar la qualitat de la docència (grup corresponent).

• Ampliar l’oferta d’optatives a 1r cicle . • Ampliar el nombre de grups de pràctiques. • Millorar les enquestes que es realitzen als alumnes: - Control de qualitat extern de les preguntes. - Poder situar els resultats globals d’una unitat en el conjunt del

departament, de la mateixa manera que és pot situar el departament dins de la universitat.

- Que el professorat pugui ser avaluat en totes les seves activitats docents

(teòriques/pràctiques, troncals/obligatòries/optatives). - No admetre resultats d’enquestes fetes a menys d’un 75% d’alumnes

d’una assignatura. • Caldria un pressupost anual específic per assolir les millores/manteniment del

recursos necessaris per la millor qualitat de la docència, sense que calgui cofinançament.

24

• Adequació dels sistemes informàtics a les peculiaritats del departament. • En el context dels espais adquirits per l'Ajuntament de Reus destinats a la

Facultat i aquell que l'Hospital Sant Joan hauria de facilitar com a resultat de la creació de les Unitats Docents, s'intentarà l'ampliació dels laboratoris de Pràctiques pels alumnes.

• Remodelació urgent i equipament adient de la sala de dissecció, per tal de fer-la

més segura tant per als alumnes com per als professors. • De la mateixa manera que la creació de la unitat docent per els cursos clínics a

afavorit la vinculació a la Facultat dels facultatius dels hospitals concertats, creiem que aquesta vinculació hauria de ser bidireccional. Aconseguir que els professors dels cursos preclínics que ho necessitessin, per millorar la seva tasca docent, poguessin vincular-se als hospitals.

25

4.4. DOCTORAT, FORMACIÓ CONTINUADA I POSTGRAU • Potenciar la participació de doctors de prestigi d'altres institucions tant en

cursos de doctorat com de postgrau. • Potenciar la mobilitat acadèmica dels alumnes de tercer cicle entre Universitats

o altres institucions europees • Fer difusió dels cursos de tercer cicle, per exemple mitjançant tríptics, webs,

etc, en els àmbits on hi hagi un potencial d’alumnes interessats en les nostres disciplines per augmentar la demanda dels cursos i permetre una millor selecció de l’alumnat.

• Organitzar itineraris curriculars a partir de les diferents matèries que oferim en el

programa de doctorat. Per a tal finalitat seria bo ampliar l’oferta de cursos des del propi departament o en col·laboració amb altres departaments proposant, aleshores, el programa com a interdepartamental.

• Destinar els recursos econòmics generats pel programa de doctorat entre les

unitats que hi col·laboren. • Potenciar la producció científica mitjançant tesis en format d'articles. • Consolidar i ampliar l'oferta de postgrau existent. • Col·laborar en la creació d'un programa de formació continuada des del centre.

26

4.5. GESTIÓ DEL PERSONAL • Completar la plantilla de professorat segons els objectius previstos per a cada

unitat docent. • Implantar la dotació de places d’investigador, potenciar la oferta de becaris i

doctorands i ampliar la plantilla de tècnics de laboratori. • Avaluar les activitats docents, continguts de programes de primer, segon i tercer

cicle, per tal de racionalitzar els esforços de cada unitat, d’acord amb els objectius docents del departament i dels plans d’estudis.

• Promoure la comunicació entre les diferents unitats de les seves activitats de

recerca, per tal de trobar possibles línies de coincidència i potenciar el desenvolupament de la activitat científica i la competitivitat.

• Crear càrrecs de gestió per tal d'assolir aquestes accions de millora, mitjançant

la definició d’objectius concrets en cadascuna de les àrees proposades. La realització d’aquestes tasques de gestió hauria d’anar acompanyada d’una reducció de la càrrega docent.

27

4.6. PLANIFICACIÓ I QUALITAT • Constitució d'una Comissió de Qualitat del Departament que pugui realitzar

propostes de millora des del punt de vista docent i d'investigació.

• Millorar de forma continuada els continguts acadèmics i els recursos materials per desenvolupar les tasques docents: laboratoris i infraestructures, aula d'informàtica i noves tecnologies.

• Adequació de l'estructura, continguts i organització dels plans d'estudis als objectius a assolir.

• Crear mecanismes de control de l'activitat docent: enquestes, figura del Cap d'Estudis o sots-director de docència, etc.

• Millorar el disseny i la coordinació dels estudis de tercer cicle.

• Afavorir la continuïtat dels ensenyaments de primer cicle a través d'uns de segon més especialitzats.

• Cooperar amb d'altres universitats i institucions.

• Estimular la integració de l'alumne en els processos de gestió acadèmica del departament..

• Editar una memòria de docència anual.

• Potenciar la recerca multidisciplinària.

• Avaluar la qualitat de la recerca i l'explotació de les conclusions d'aquesta avaluació.

• Incentivar la recerca científica de qualitat.

• Potenciar la mobilitat exterior de les persones per al seu enriquiment científic i una xarxa de relacions internacionals.

• Editar una memòria de recerca anualment.

• Impulsar els contractes Universitat-empresa.

• Incrementar la participació en projectes internacionals de recerca i de transferència.

28

4.7. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ADMINISTRATIVA • Només es podria aconseguir una millor gestió i organització administrativa del

departament si s'incrementa el nombre i la formació de l'equip directiu per dur a terme totes les tasques que li pertoquen, creiem que l'estructura de direcció més adient hauria d'estar formada per:

- Director/a i/o Gerent - Sots-directors/es: Recerca i Docència - Secretari/ària - Cap administratiu/va • Per a millorar la comunicació entre el Departament i els diferents centres on

impartim docència demanem: - Pel que fa referència a la nostra Facultat, la reforma dels seus estatuts

per tal que el membre del Departament sigui membre nat de la Junta de Facultat i de la Comissió Acadèmica i que la representació dels seus professors sigui proporcional, com a mínim, a la seva càrrega docent.

- Respecte als altres centres, demanem que el cap del Departament o

persona en qui delegui formi part de les seves Comissions Acadèmiques.

29

4.8. GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA I GESTIÓ D'INFRAESTRUCTURES • Definir la política pressupostària d’acord amb un pla d’objectius docents i de

recerca, desenvolupant i potenciant els mecanismes ja existents, per tal de millorar-los i adequar-los a la situació real del departament.

• Crear un inventari de tot l’equipament instrumental de recerca i docència,

generant una fitxa tècnica de cada aparell o equip on consti : data d’adquisició, cost, despeses generades pel seu ús (manteniment i reparacions), nombre d’usuaris, grau d’utilització, etc.

• Elaborar un pla de necessitats d’infrastructures quadrianual, per optimitzar els

processos d’adquisició en funció de les diverses ofertes públiques de finançament que es produeixen : FEDER, CICYT, PIR, etc.

• Participar en la definició i distribució dels espais propis del departament i

comuns de la facultat, per tal de racionalitzar la seva utilització, d’acord amb les necessitats docents i de recerca : estabulari, laboratoris de prˆctiques, aules de seminaris, etc.

• Revisar periòdicament els punts febles, per tal de tenir-ne constància i millorar-

los.

30

4.9. RELACIONS EXTERNES 4.9.1. Relacions i aliances • Conèixer les relacions i aliances actuals i l’àmbit de cooperació. • Crear la figura de "coordinador/sots-director de recerca" responsable

d'incrementar la comunicació interna, elaborar material d'informació de les activitats en l'àmbit de la recerca i línies d'investigació del departament. Principalment, per tal de fomentar projectes de recerca multidisciplinaris.

4.9.2. Mobilitat, intercanvi i relacions internacionals • Fomentar la mobilitat amb altres institucions per activitats acadèmiques, dins el

marc de programes coordinats des dels centres, des de l'oficina de relacions internacionals de la URV (ORI) i/o des d'altres institucions.

• Fomentar entre el personal docent, PAS i estudiants, activitats de millora en la

competència lingüística d'idiomes europeus. • Dinamitzar la participació del personal docent i dels estudiants en reunions

d’educació mèdica. • Potenciar relacions amb docents d’ensenyament de secundària per tal de

conèixer i preveure l’impacte de LOGSE en els futurs estudiants de nou ingrés als diferents ensenyaments on el departament imparteix docència.

• Potenciar la figura ja existent a nivell de Facultat de "coordinador/comissió de

projecció exterior", per tal d'incrementar i coordinar les activitats en l'àmbit de docent del departament amb altres centres d'ensenyament de secundària i amb altres universitats (a nivell de l'estat, a nivell europeu i a nivell internacional).

4.9.3. Impacte en l’entorn i satisfacció dels agents externs (Projecció del departament en el seu entorn) • Sistematitzar accions des del departament per tal d’identificar agents externs

“interessats” en activitats de docència i/o recerca del departament. • Donar difusió dels diferents serveis que ofereix el departament. • Avaluar l’impacte directe i indirecte de les activitats del departament sobre

l’entorn. • Avaluar el grau de satisfacció dels agents externs amb els que està vinculat el

departament.

31

5. POSICIÓ ESTRATÈGICA RECERCA I TRANSFERÈNCIA: POLÍTICA, ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT ELEMENTS I SERVEIS DE SUPORT A LA RECERCA I A LA TRANSFERÈNCIA • Mantenir com a mínim el mateix nivell de productivitat cada any es farà una

anàlisi de la situació, per tal d'aplicar les mesures necessàries. • S'analitzaran les causes que puguin motivar la baixa producció de determinats

grups per tal de trobar sol·lucions que poden ser del tipus de prioritzar infraestructures de recerca, becaris, etc.

DOCÈNCIA DE 1r. I 2n. CICLE • Crear la figura d'un coordinador de docència que faria les funcions del sots-

director de docència (veure punt 3.7.). • Es convocaran les reunions necessàries entre les diferents unitats implicades

en la impartició de matèries integrades per tal d'aconseguir programes homogenis.

• Augmentar en un grup el nombre de grups de pràctiques (1r i 2n curs) per tal

d'aconseguir la millor adecuació als laboratoris existents. • Es faran els esforços necessaris per facilitar la implantació de noves titulacions

en el nostre centre, especialitat Dietètica i Nutrició, així com d'altres ensenyament en els que puguin estar implicats altres centres com Biologia i/o Farmàcia.

• Promoure a través de la Junta de Facultat la revisió dels plans d'estudis de

Medicina i Fisioteràpia. DOCTORAT, FORMACIÓ CONTINUADA I POSTGRAU • Potenciar la participació de doctors de prestigi d'altres institucions tant en

cursos de doctorat com de postgrau. • Potenciar la mobilitat acadèmica dels alumnes de tercer cicle entre Universitats

o altres institucions europees.

32

• Fer difusió dels cursos de tercer cicle, per exemple mitjançant tríptics, webs, etc, en els àmbits on hi hagi un potencial d’alumnes interessats en les nostres disciplines per augmentar la demanda dels cursos i permetre una millor selecció de l’alumnat.

• Organitzar itineraris curriculars a partir de les diferents matèries que oferim en el

programa de doctorat. Per a tal finalitat seria bo ampliar l’oferta de cursos des del propi departament o en col·laboració amb altres departaments proposant, aleshores, el programa com a interdepartamental.

• Destinar els recursos econòmics generats pel programa de doctorat entre les

unitats que hi col·laboren i que hauria de ser proporcional al nombre de crèdits impartits per una unitat i/o al nombre de matriculats per curs.

• Potenciar la producció científica mitjançant tesis en format d'articles. • Consolidar i ampliar l'oferta de postgrau existent. • Col·laborar en la creació d'un programa de formació continuada des del centre. • Intentar que el programa de doctorat amb les modificacions adients pugui ser un

programa interdepartamental. PLANIFICACIÓ I QUALITAT • Elaborar una memòria anual de docència, recerca i econòmica. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ADMINISTRATIVA • Reclamar als òrgans competents un equip de direcció del departament tal i com

figura en el punt 4.7. • Reivindicar a través de la Junta de Facultat una representació dels professors

del Departament equivalent a la seva càrrega docent. GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA I GESTIÓ D'INFRAESTRUCTURES • Conjuntament amb representants del departament de Medicina i Cirurgia es farà

una nova redistribució dels espais de la Facultat, a fi i efecte de poder ubicar possibles nous ensenyaments així com el Servei de Protecció Radiològica.

33

34

RELACIONS EXTERNES • El departament potenciarà a nivell de la Facultat la figura d'un coordinador de

Projecció Exterior (veure punt 4.9.2.).