PLA ESPECIAL DE REORDENACIÓ VOLUMÈTRICA DEL … · caixa i en segona instància als obrers de la...

Ajuntament de Mataró

PLA ESPECIAL DE REORDENACIÓ VOLUMÈTRICA DEL CONJUNT CATALOGAT: GRUP GOYA 2 Servei d’Urbanisme. Secció de patrimoni arquitectònic.

PLA ESPECIAL DE REORDENACIÓ VOLUMÈTRICA DEL CONJUNT CATALOGAT: GRUP GOYA

1. MEMÒRIA INFORMATIVA

1.1 ANTECEDENTS El Projecte de les “cases barates” L’any 1925, la “Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Mataró” va encarregar a l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig i a l’enginyer Ignasi Mayol i Pasant, el projecte de construcció d’un conjunt de 33 habitatges, situats en uns terrenys adquirits per la l’esmentada caixa a la zona d’eixample de la ciutat, prop de l’àrea industrial situada a l’entrada a Mataró pel Camí del Mig. L’objectiu era la construcció d’habitatges destinats, en primer lloc, als seus impositors i a falta de sol.licituds, als obrers en general de la ciutat. El projecte, plantejat a partir dels paràmetres de funcionalitat i higiene i d’un llenguatge arquitectònic clàssic, característics de l’època noucentista, responia a un tipus d’habitatge familiar que oferia diverses variants apropiades a les necessitats dels futurs ocupants. Mataró, abans del 1977 En el període comprès entre la dècada dels anys 50 i el 1975 les principals ciutats industrials catalanes van experimentar un important creixement demogràfic, fruit bàsicament de migracions provinents d’altres regions de l’estat. En aquest període, la ciutat de Mataró va veure triplicada la seva població, la qual cosa va propiciar la creació d’un nou cinturó suburbial fora rondes, més enllà de la ciutat històrica i de l’Eixample projectat el 1878 al Pla d’Eixample d’Emili Cabanyes i Melcior de Palau. Tot i l’important creixement demogràfic derivat d’aquesta situació, la ciutat de Mataró continuava essent una de les darreres ciutats mitjanes de Catalunya que no disposava d’un Pla General d’Urbanisme per a regular el seu creixement.

Pla General del 1977 En data 25-2-77, es va aprovar definitivament el Pla General d’Ordenació Urbana i Territorial de Mataró. Aquest pla tenia en compte per primera vegada la morfologia de les illes a l’hora de fixar les fondàries edificables però continuava essent permissiu amb les alçades de les construccions que es mesuraven segons l’amplada dels carrers. Aquest pla encara no havia incorporat el concepte de patrimoni arquitectònic en el planejament per la qual cosa les seves disposicions en molts casos no s’ajustaven al teixit urbà que calia protegir i la deformació de la imatge urbana continuava essent una constant en el creixement de la ciutat. El Pla del 77 qualificava el conjunt de cases del Grup Goya, com a sector general i li adjudicava una edificabilitat de dues plantes (pb + pis) que es corresponia amb el nombre de plantes del projecte original.



Tot i que reconeixia els patis davanters de les parcel.les, el pla no tenia en compte la fondària edificable originària del conjunt, atorgant una major edificabilitat a les parcel.les a partir d’una major fondària edificable, de 12 metres, la qual cosa no beneficiava la preservació d’aquest teixit edificatori.

Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró L’any 1983, marca l’inici d’un procés per a protegir i dinamitzar l’arquitectura de la ciutat al aprovar-se el primer instrument de planejament de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat: el Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró. Es tracta d’un pla de xoc, tota vegada que cataloga una sèrie d’elements quina volumetria és discomforme respecte al pla d’ordenació urbana de 1977, vigent aleshores. Aquest pla va valorar i protegir per primera vegada les cases del Grup Goya, d’estil noucentista, i en va reconèixer el seu interés com a conjunt amb valor patrimonial, protegint-ne les façanes i volumetria (nivell de protecció B). Pla General d’Ordenació de Mataró, 1996 L’any 1996, s’aprovà el nou Pla general d’ordenació de Mataró, 1996. Aquest pla revisa l’anterior planejament de 1977 i defineix un nou model territorial, tot incorporant en la seva base el pla especial del catàleg del Patrimoni de 1983, amb la qual cosa s’elimina en gran part les discrepàncies existents entre l’anterior planejament i els elements protegits pel catàleg. En aquest sentit, el nou pla general qualifica el conjunt de cases del Grup Goya com a zona de conjunts unitaris, subzona del grup Goya (clau 1e1). La nova ordenació reconeix el nombre de plantes de l’edificació originària així com els patis davanters i interiors d’illa.



Proposa també ajustar les fondàries edificables a les de les construccions originàries catalogades, reduint la fondària edificable de l’anterior pla a 10 metres. Aquesta fondària es correspon efectivament amb la fondària edificable de les cases situades als extrems de les illes del grup Goya, però no es detecta que les cases situades a les parcel.les interiors del conjunt, tenen una fondària edificable menor que les dels extrems (8,5 metres de fondària aproximadament)

1.2 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT 1.2.a Situació i emplaçament. Parcel.les afectades. L’àmbit objecte d’aquest Pla Especial es troba situat just al límit del primer cinturó de rondes de la ciutat, a l’Eixample de ponent de Mataró, prop de la zona industrial situada a l’entrada a Mataró pel Camí del Mig. Ocupa els terrenys compresos entre la Ronda Prim, l’actual carrer Pompeu Fabra (antic torrent de Vedruna) i els carrers Goya i de Benet i Serra. Degut a la seva important extensió, aquests terrenys foren subdividits en 3 illes pels carrers de Maluquer i Viladot i el carrer Francesc Moragas la qual cosa va fer possible l’actual parcel.lació en 33 unitats independents. La superfícíe total de l’àmbit és de 4.464 m2, excloent l’àmbit dels carrers Maluquer i Viladot i Francesc Moragas que atravessen transversalment aquest conjunt . Respecte a la parcel.lació, observem que aquest àmbit te una estructura molt definida, de parcel.les rectangulars, perpendiculars als carrers de Pompeu Fabra, Maluquer i Viladot, Francesc Moragas i Ronda Prim, d’una amplada d’aproximadament 5,7 metres a excepció de les 4 parcel.les situades als núms 24, 25, 30 i 32 del carrer Maluquer i Viladot amb una amplada major, d’aproximadament 8,5 metres.



Respecte a la fondària edificable de les construccions catalogades, s’observa que en el projecte original del Grup Goya, les cases situades als extrems dels carrers Maluquer i Viladot, Francesc Moragas i Ronda Prim tenen major fondària edificable (10 metres) que les situades a l’interior d’aquestes illes (fondària d’aproximadament 8,5 metres) segurament responent a criteris de composició del conjunt. Aquest criteri però en la realitat es veu alterat en les cases situades als núms. 22 i 28 del carrer Maluquer i Viladot i la casa núm. 15 del carrer Francesc Moragas que presenten una fondària edificable de 8,5 metres en comptes dels 10 metres com els correspondria. Aquestes mateixes edificacions presenten una façana lateral al carrer Benet i Serra sense obertures com si es tractés de simples mitgeres preparades per a que s’hi adosés una altra construcció a continuació. Es desconeix els motius pels quals aquestes edificacions van rebre aquest tractament. El quadre resum de propietats dins l’àmbit del pla especial, segons les dades que consten al Cadastre Municipal i d’acord amb la numeració que figura al plànol d’informació I.3 “Àmbit Pla especial. Propietats afectades” a escala 1/500, és el següent: ADREÇA REF. CADASTRAL SUP- PARCEL.LA

1 C. Maluquer i Viladot 28 29895-01 127 m2 2 29 29895-02 129 m2 3 30 29895-03 188 m2 4 31 29895-04 196 m2 5 32 29895-05 128 m2 6 33 29895-06 134 m2 7 22 30897-01 123 m2 8 23 30897-13 128 m2 9 24 30897-12 182 m2 10 25 30897-11 185 m2 11 26 30897-10 125 m2 12 27 30897-09 122 m2 13 C. Francesc Moragas 15 30897-02 125 m2 14 16 30897-03 125 m2 15 17 30897-04 124 m2 16 18 30897-05 122 m2 17 19 30897-06 124 m2 18 20 30897-07 126 m2 19 21 30897-08 120 m2 20 8 30895-01 127 m2 21 9 30895-14 125 m2 22 10 30895-13 127 m2 23 11 30895-12 124 m2 24 12 30895-11 126 m2 25 13 30895-10 128 m2 26 14 30895-09 127 m2 27 Ronda Joan Prim 33 30895-02 145 m2 28 31 30895-03 141 m2 29 29 30895-04 136 m2 30 27 30895-05 136 m2



31 25 30895-06 132 m2 32 23 30895-07 131 m2 33 21 30895-08 126 m2 SUPERFÍCIE TOTAL DE L’ÀMBIT

4.464 m2

1.2.b Projecte de les cases barates del “Grup Goya” Segons consta a l’expedient de l’any 1925, es tracta del projecte de construcció d’un grup de 33 habitatges en filera, per a la “Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Mataró”, sobre terrenys situats a la Ronda de Prim i carrer de Goya. Aquest conjunt, d’estil noucentista, fou projectat per l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig i l’enginyer Ignasi Mayol i Pasant i fou inaugurat l’any 1926. L’objecte d’aquesta promoció, acollida a la tercera “Ley de casas baratas” de l’any 1924, era la construcció d’un grup d’habitatges familiars destinats en primer lloc als impositors de la caixa i en segona instància als obrers de la ciutat de Mataró. Partint de la definició d’uns paràmetres estructurals i d’higiene (solidesa, ventil.lació, asoleiament...) s’estableixen les condicions constructives, de materials, instal.lacions i distribució dels nous habitatges que permeten diferenciar 4 tipus diferents, apropiats a les necessitats dels diferents tipus de famílies: Tipus 1: habitatge de planta baixa per a 6 ocupants Tipus 2: habitatge de planta baixa i pis per a 7 ocupants Tipus 3: habitatge de planta baixa i pis per a famílies nombroses Tipus 4: habitatge de planta baixa i pis, en cantonada, per a 8 ocupants.

Detall de planta originària del conjunt

Tots i cadascun dels habitatges, agrupats en un conjunt de tres illes, disposaven de dues terrasses o patis: el pati davanter, com a espai de transició amb el carrer i amb l’accés principal a la vivenda i el pati posterior, de caràcter més privat, on es situen les cambres



higièniques i rentadors, adosats al volum principal de l’habitatge i que conjuntament amb els patis de les parcel.les veïnes, configuren l’espai interior d’illa. El projecte defineix també i grafia el tractament que atorga als diferents elements que constitueixen el conjunt: l’edificació principal, les tanques davanteres i les tanques posteriors i laterals dels patis.

1.3 PLANEJAMENT VIGENT Segons PGOM/96 El Pla general vigent, qualifica el conjunt de cases anomenant Grup Goya, objecte d’aquest document, com a sòl urbà, zona de conjunts unitaris, clau 1e. Aquesta zona comprèn una sèrie de conjunts edificats de característiques pròpies, singulars i específiques respecte la resta de construccions, i que van ser construïdes de forma unitària en algun moment de la formació de la ciutat. El seu valor de conjunt, fa que la seva regulació s’hagi de realitzar de forma unitària, més enllà del fet concret d’un sol edifici individual. Dins aquesta zona, el mateix Pla General, identifica amb un subíndex varies subzones amb característiques i paràmetres propis per cadascuna d’elles. Entre aquestes subzones, s’dentifica el conjunt unitari del Grup Goya, clau 1e1. A continuació es transcriu l’article 299 de les NN.UU. que regula les condicions de parcel.lació, edificació i ús de la zona 1e.



article 299. Zona de conjunts unitaris. Clau 1e

1. Comprèn una sèrie de conjunts edificats de característiques pròpies, singulars i

específiques respecte la resta de les construccions, i que van ser construïdes de forma

unitària en algun moment de la formació de la ciutat. El seu valor de conjunt, fa que la seva

regulació s'hagi de realitzar de forma unitària, més enllà del fet concret d'un sol edifici

individual.

S'identifica en els plànols d'ordenació amb la clau 1e.

2. Subzones. El Pla General identifica les corresponents subzones, amb un subíndex que

s'afegeix a la clau de la zona. Els possibles Plans Especials o Estudis de Detall que es

redactin posteriorment podran establir subzones en la mesura que regulin de forma més

precisa els paràmetres establerts en aquesta zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

Subzona del Pla General Clau

- Conjunt unitari del "Grup Goya" Clau 1e1

- Conjunt unitari de Peramàs Clau 1e2

- Conjunt Unitari de les cases de l'Esplanada Clau 1e3

- Conjunt unitari del grup "Els Molins" Clau 1e4

- Conjunt unitari "El Salvador" Clau 1e5

- Conjunt unitari fronts urbans de "la ciutat jardí" Clau 1e6

3. Condicions de parcel·lació de la zona 1e

Paràmetre Cond. gral. Condicions particulars

Parcel·lació i reparcel·lació art.58 -

Parcel·la mínima art.60 L'existent

Front mínim de parcel·la art.61 L'existent

Fons de parcel·la art.62 -

Fondària mínima de parcel·la art.63 L'existent

4. Condicions de l'edificació de la zona 1e

4.1. Paràmetres referits al carrer de la zona 1e


Alineació de carrer art.68 Segons plànol de regulació detallada del sòl urbà.

Rasant de l'alineació de carrer art.69 -

Rasant de carrer art.70 -

Amplada de vial art.71 -

Alineació de l'edificació art.72 Segons plànol de regulació del sòl urbà.

L'alineació de l'edificació, segons cada subzona,

haurà de coincidir o no amb l'alineació de carrer o

vial

Alç. Reguladora referida al carrer art.73 Condicions generals excepte subzones:

1e3, 1e4 i 1e5: segons l'annex d'ordenança gràfica

Punt aplic. A.R. referida al carrer art.74 -

Nombre de plantes referit al carrer art.75 Segons plànol de regulació detallada del sòl urbà.

Planta baixa referida al carrer art.76 -



Front principal i secundari art.77 L'aplicació d'aquests paràmetres no donaran una

major edificabilitat que la definida en els plànols de

regulació del sòl urbà i en els annexes

d'ordenança gràfica

4.2. Paràmetres referits a l'illa de la zona 1e


Fondària edificable art.78 Segons plànol de regulació del sòl urbà

Pati d'illa art.79 Segons plànol de regulació del sòl urbà

4.3. Paràmetres referits a la parcel·la de la zona 1e


Solar Art.80 -

Edificabilitat màxima de parcel·la Art.82 L'edificabilitat màxima es la que resulta de

multiplicar la superfície, definida entre el front i la

fondària edificable, pel nombre de plantes referit a

carrer

Densitat màx. d'habitatges neta Art.85 -

Ocupació màxima de la parcel·la art.86 Segons fondària edificable i tipus de pati d'illa

Sòl de parcel·la lliure d'edificació art.87 Segons plànol de regulació del sòl urbà. Serà

preferentment ajardinat

Pati davanter i post. de parcel·la art.88 Segons plànol de regulació del sòl urbà

Dimensions i mida de la parcel·la art.89 Superfície Les existents

Front Els existents

Fondària Les existents

Separacions mínimes art.94 Les assenyalades en el plànols de regulació del

sòl urbà

Tanques art.95 Segons el que assenyali l'annex d'ordenança

gràfica corresponent i en el seu defecte el definit

en el paràmetre general

Adapt. Togràf. i mov de terres art.96 Només són admesos els que en el conjunt d'un

Estudi de Detall deixin els patis davanters a nivell

de carrer i els patis posteriors a nivell de les

parcel·les veïnes

Unitat mínima de projecte art.97 Segons plànol de regulació del sòl urbà

4.4. Paràmetres referits a l'edificació de la zona 1e


Posició de l'edificació art.98 L'edificació es col·locarà segons l'ocupació

predeterminada en el plànol de regulació del sòl

urbà

Edificació pral. i auxiliar art.99 -

Planta baixa art.100 Condicions generals excepte subzones:

1e1,1e2 i 1e6: manteniment de l'alçada actual


Planta soterrani art.101 -

Plantes pis art.102 Condicions generals excepte subzones:

1e1,1e2 i 1e6: manteniment de l'alçada actual




Planta coberta art.103 Condicions generals excepte subzones:

1e1,1e2 i 1e6: manteniment de la coberta actual


Planta sotacoberta art.104 -

Volum màxim d'un edifici art.105 Condicions generals excepte subzones:


Regles sobre mitgeres art.106 -

Cossos sortints art.107 Condicions generals excepte subzones:

1e1,1e2 i 1e6: manteniment dels tipus existents


Elements sortints art.108 Condicions generals excepte subzones:

1e1,1e2 i 1e6: manteniment dels tipus existents


Patis de llum art.109 -

Composició de façana art.110 Condicions generals excepte subzones:

1e1: Conservació total de les façanes i tanques

actuals. Ajardinament del pati davanter

1e2: Segons ED a tramitar; transitòriament

manteniment de l'actual

1e3: No s'admeten balcons massissos ni tribunes.

La cornisa serà obligatòria. Els materials de façana

seran: pedra, arrebossat, estucat o pintat amb

colors terres clars, ocres o terrossos. Balcons vol

màxim 0,50mts,; longitud màx 2mts i gruix

0,15mts i baranes de ferro. L'obertura màxima en

planta baixa inferior a 3mts

1e4 i 1e5: segons l'annex d'ordenança gràfica

1e6: Segons ED a tramitar; transitòriament

manteniment de l'actual

5. Condicions d'ús de la zona 1e Habitatge

Unifamiliar

Habitatge

Plurifamiliar

Habitatge

rural

Hoteler Comerç

petit

Comerç mitjà Comerç

gran

Dominant Condic. (1) Incompatible Incompatible Condic. (1) Incompatible Incompatib.

Oficines i

serveis

Restauració Recreatiu Magatzems Indústria I Indústria II Indústria III

Condic. (1) Condic. (2) Condic. (3) Condic. (4) Condic. (4) Incompatible Incompatib.

Educatiu Assistencial Sanitari Sòcio-cultural Esportiu Administrat.

Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible

Serveis

tècnics

Estac. i

aparcament

Agrícola Pecuari Forestal Altres usos

Incompatible Condic. (5) Incompatible Incompatible Incompatible Condic. (6)

Els diferents condicionants per a cadascun dels usos responen a la necessitat prèvia de

justificar que l'ús no crearà distorsions en el teixit edificat, s'integrarà en el conjunt urbà

consolidat i no crearà conflicte respecte de l'ús dominant establert pel Pla General per a

cada sector, zona o subzona. La justificació de què l'ús condicionat és compatible amb la

zona o subzona corresponent es realitzarà mitjançant sol·licitud, llicència, Pla Especial o



qualsevol altre document que estableixi l'ordenança corresponent.

(1) Es cuidarà especialment la integració arquitectònica d'aquestes construccions en el conjunt on

estan edificats

(2) Es condiciona l'ús als efectes molestos que puguin produir sobre les edificacions veïnes i en

especial les activitats d'aquest tipus que es puguin realitzar en el pati davanter i posterior de parcel·la

(3) Condicionats al compliment de la corresponent ordenança municipal reguladora dels usos

recreatius

(4) Resten condicionats segons la superfície, el trànsit i la càrrega i descàrrega que puguin generar

aquests tipus d'usos. No es permetran en aquells carrers que es prevegin destinar al ús peatonal.

(5) Els possibles edificis d'aparcament respectaran especialment la integració en el conjunt en el que

siguin edificats.

(6) Condicionats a la definició general prèvia definida anteriorment

6. Condicions de l'ús d'aparcament de la zona 1e

Regulació particular de l'ús d'aparcament D'acord amb l'art.140 i següents de les NNUU.

Segons el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró. El conjunt de cases del Grup Goya estava ja catalogat al primer Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró de l’any 1983, amb nivell de protecció B, referit a les façanes i volums. Quan l’any 2002 es va revisar i aprovar el nou Pla especial del patrimoni Arquitectònic de Mataró (aprovat definitivament en data 11 de desembre de 2002), es va mantenir la catalogació del conjunt de les 33 cases del Grup Goya amb nivell de protecció B/s referida a la protecció de façanes i volumetria del conjunt. Aquesta protecció queda recollida a les fitxes núms. 118, 142 i 187 del catàleg, referides a les “cases barates” situades al carrer Francesc Moragas, al carrer Maluquer i Viladot i a la Ronda Prim, totes elles formant part del Grup Goya. A continuació s’adjunten les esmentades fitxes normatives del catàleg.

PLA ESPECIAL DE REORDENACIÓ VOLUMÈTRICA DEL … · caixa i en segona instància als obrers de la...

Documents

Transcript of PLA ESPECIAL DE REORDENACIÓ VOLUMÈTRICA DEL … · caixa i en segona instància als obrers de la...