PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’AMBIT CENTRAL...4 TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL...

1

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’AMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA NORMATIVA

ÍNDEX

TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació 004

Article 2. Naturalesa jurídica 004

Article 3. Marc legal 004

Article 4. Finalitats 004

Article 5. Determinacions 004

Article 6. Documentació 005

Article 7. Vinculació normativa de les determinacions 007

Article 8. Interpretació de les determinacions 007

Article 9. Obligatorietat 008

Article 10. Vigència 008

Article 11. Seguiment i actualització 008

Article 12 Modificació 008

Article 13. Circumstàncies justificatives de la revisió 008

Article 14. Adaptació 009

Article 15. Desplegament del Pla Director Urbanístic 009

Article 16. Instruments de cooperació i compensació territorial 009

TÍTOL II. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS

Capítol I. Determinacions generals

Article 17. Definició 009

Article 18. Tipologia d’espais oberts 009

Article 19. Regulació normativa del sòl no urbanitzable en el PDU 010

Article 20. Sòls subjectes a riscos 010

Article 21. Ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic 010

Article 22. Precisió de límits 010

Capítol II. Espais de protecció especial Secció Primera.- Disposicions generals Article 23. Definició 010

Article 24. Tipología d’espais de protecció especial 011

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció especial

Article 25. Espais d’especial interès natural ( PEIN ) i Xarxa Natura 2000 (PE-1) 011

Article 26. Habitats d’interès comunitari prioritari (PE-2) 011

Article 27. Interès geològic (PE-3) 012

Article 28. Zones humides de l’inventari de Catalunya (PE-4) 012

Article 29. Altres sòls d’interès (PE-5) 012

Article 30. Sòl no urbanitzable costener del PDUSC (PE-6) 013

Capítol III. Espais de protecció territorial Secció Primera.- Disposicions generals Article 31. Definició 013

Article 32. Tipología d’espais de protecció territorial 013

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció territorial

Article 33. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic (PT-1) 013

Article 34. Sòl de potencial interès estratègic (PT-2) 014

Article 35. Sòl de riscos i afectacions (PT-3) 014

Article 36. Sòl de preservació de corredors d’infraestructures (PT-4) 015

2

Article 37 Actuacions d’interès territorial 015

Capítol IV. Espais de protecció preventiva Secció Primera.- Disposicions generals


Article 39. Tipología d’espais de protecció preventiva 016

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció preventiva

Article 40. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic (PP-1) 016

Article 41 Sòl d’interès natural i/o forestal (PP-2) 016

Article 42. Sòl d’interès connector i/o d’amortiment envers sòls de protecció especial (PP-3) 016

Article 43. Vials de segon ordre i camins estructurants (PP-4) 017

Article 44. Cursos d’aigua d’interès ambiental -rieres i torrents (PP-5) 018

Article 45 Elements d’interès patrimonial i/o arqueològic (PP-6) 018

TÍTOL III. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS Capítol I. Disposicions generals

Article 46. Criteris de compacitat en el desenvolupament urbà i de gradualitat i

Continuïtat física de les actuacions 020

Article 47. Condicions ambientals per als nous assentaments urbans 020

Article 48. Sòls urbans i urbanitzables existents o de desenvolupament ordinari 020

Article 49. Àrees residencials estratègiques (AREs) 021

Article 50. Sòls urbanitzables amb determinacions específiques del PDU 021

Article 51. Projectes estratègics 021

Capítol II. Sectors d’ordenació Article 52. Sectors d’ordenació en sòl urbanitzable amb determinacions

específiques del PDU 021

Capítol III Espais d’eventual transformació

Secció Primera.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat (ADUC).


Article 54. Caracterització 028

Article 55. Régim jurídic 028

Article 56. Condicions pel desenvolupament dels Àmbits de desenvolupament

urbanístic condicionat, be sigui d’ús mixt o d’ús especialitzat 028

Secció Segona.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt ( U.M.)

Article 57. Definició I característiques 029

Article 58. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ùs mixt

supramunicipal 029

Article 59. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ùs mixt

municipal 029

Secció Tercera.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat ( U.E.)

Article 60. Definició i caracteristiques dels àmbits d’ús especialitzat 030

Article 61. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat supramunicipal 030

Article 62 Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat municipal 031

Capítol IV. Parcs i equipaments supramunicipals

Article 63. Ordenación dels parcs, equipaments i dotacions supramuncipals 031

Capítol V. Directrius bàsiques per a la incorporació dels aspectes ambientals en els Plans d’ordenació urbanística municipal, planejament derivat i projectes que desenvolupin el PDU.

Article 64. Objectius i criteris ambientals 031

Article 65. Directrius ambientals en relació amb els residus 031

Article 66. Directrius ambientals en relació amb el cicle de l’aigua 032

Article 67. Directrius ambientals en relació amb l’ambient atmosfèric 034

Article 68. Directrius ambientals en relació als riscos associats a les materies perilloses 034

Article 69. Directrius en relació a altres aspectes ambientals 035

Capítol VI. Criteris ambientals per al desenvolupament urbanístic dels municipis Article 70. Criteris ambientals en relació a l’eficiència energètica 036

3

Article 71. Criteris ambientals en relació al cicle de l’aigua 037

Article 72. Criteris ambientals en relació a la contaminació acústica 038

Article 73. Criteris ambientals en relació a la contaminació lluminosa 038

Article 74. Criteris ambientals en relació a la integració de la biodiversitat en el

tractament dels espais lliures i la vegetació urbana 039

Article 75. Criteris ambientals en relació a la protecció del sòl 039

Article 76. Criteris ambientals en relació als materials i als residus 040

Article 77. Criteris ambientals en relació a la mobilitat sostenible 040

TÍTOL IV. ORDENACIÓ DE LES INFRASTRUCTURES Capítol I. Infraestructures de mobilitat Article 78. Tipología 041

Article 79. Integració de mesures ambientals i paisatgístiques 041

Article 80. Ordenaió de les infraestructures de mobilitat viària i ferroviària 041

Capítol II. Infraestructures sectorials

Article 81. Tipología 042

Article 82. Ordenació de les infraestructures sectorials 042

Article 83. Estudis d’impacte i integració paisatgística de les infraestructures 042

DISPOSICIONS FINALS

Primera Adaptació del panejament urbanístic general al PDU 043

Segona Aplicació directa i preferent de la normativa del PDU 043

4

TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

1. El present Pla Director Urbanístic ( en endavant, el PDU ) ordena el territori de l’Àmbit Central del

Camp de Tarragona. Aquest àmbit territorial esta integrat pels municipis d’Altafulla, El Catllar,

Constantí, El Morell, Els Pallaresos, Perafort, La Canonja (segons Llei del Parlament de

Catalunya de data 15 d’abril de 2010), La Pobla de Mafumet, La Riera de Gaià, Salou, La

Secuita, Tarragona, Torredembarra, Vilallonga del Camp, Vila-seca, de la comarca del

Tarragonès; Almoster, Cambrils, Castellvell del Camp, Reus, Riudoms, La Selva del Camp,

Vinyols i Els Arcs, de la comarca del Baix Camp; i El Garidells, de la comarca de l’Alt Camp.

2. Per a aquest àmbit, el PDU estableix determinacions que han de ser respectades i

desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques, les

d’infraestructures de mobilitat, l’ordenació dels assentaments i activitats económiques, i les

derivades de les polítiques de protecció del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic.

Article 2. Naturalesa jurídica Aquest Pla té la naturalesa de Pla Director Urbanístic, d’acord amb el que s’estableix al Decret

Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme ( en endavant,

TRLU ) i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme (en

endavant, RLU).

Article 3. Marc legal

1. Aquest Pla, s’ha redactat d’acord amb la legislació territorial, sectorial i urbanística vigent, així

com amb les restants disposicions legals que li son d’aplicació.

2. Les determinacions del present Pla Director Urbanístic són coherents amb les del Pla Territorial

Parcial del Camp de Tarragona ( en endavant. el PTPCT ), les quals complementen i

desenvolupen, amb el benentès que les normes del PTPCT són també d’aplicació directe a

l’àmbit del present Pla.

3. Tota referència a la “legislació territorial, sectorial i urbanística vigent” s’ha d’entendre que remet

a l’ordenament jurídic aplicable a Catalunya.

Article 4. Finalitats

Aquest Pla Director Urbanístic, té com a finalitats establir:

a) Les directrius per a coordinar l'ordenació urbanística del territori d'abast supramunicipal

corresponent a l’Àmbit Central del Camp de Tarragona, i concretar les directrius per al planejament

urbanístic determinades en els articles 5, 6 i 7 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.

b) Les determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de les persones i

mercaderies i el transport públic.

c) Les mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l'estructuració orgànica

d'aquest sòl.

d) La concreció de les reserves de sòl per a les grans infraestructures.

e) La programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge concertades amb els ajuntaments.

Article 5. Determinacions

1. El present PDU estableix en els seus plànols d’ordenació les diferents categories d’espais oberts,

dels sectors i espais d’eventual transformació en els assentaments urbans i de les

infraestructures.

2. El contingut propositiu dels diferents ordres de determinacions gràfiques completa la seva definició

en la normativa del PDU interpretada en el marc del conjunt de la seva documentació i en relació

als objectius previstos a l’article 56 TRLU.

3. Els límits dels diferents àmbits podrà ser justificadament ajustat pel planejament urbanístic

municipal que defineixi l’ordenació a escales més detallades, sempre que es tracti d’ajustos

puntuals i menors, no hi hagi disminució substancial de superfície de sòl protegit i que es tracti

d’adequar aquells límits a elements naturals o construïts conformadors de l’estructura territorial

(límits topogràfics, de l’estructura cadastral, traçats viaris... ).

5

4. El caràcter obert de l’estructura d’àmbits facilita que, mitjançant modificacions del PDU, es

puguin incloure nous àmbits amb les finalitats assenyalades o d’altres tipus. En concret, això

permet l’eventual incorporació al PDU de les directrius de paisatge corresponents a les diverses

unitats que defineixi el Catàleg de paisatge que s’ultimi amb posterioritat a la seva vigència.

Article 6. Documentació

1. La documentació del PDU inclou els documents següents:

A) MEMÒRIA (texts i plànols de d’ordenació)

1. Introducció

• presentació del document

• àmbit territorial del pla director urbanístic

• problemes, necessitats i oportunitats per a l’ordenació urbanística

2. Continguts d’un pla director urbanístic

3. Un mètode d’aproximació per a la construcció del pla

4. Previsions demogràfiques i de població activa

5. Criteris mediambientals per al pla director

6. Alternatives per a l’ordenació urbanística de l’àmbit

7. Ordenació dels espais oberts, paisatge i territori

8. Ordenació de les infraestructures de mobilitat

8.1. sistema viari

8.2. sistema ferroviari: passatgers i mercaderies

8.3. tram-camp

8.4. aeroport

8.5. camins de vianants i carrils bici intermunicipals

9. Ordenació dels assentaments urbans i els equipaments supramunicipals

10. Ordenació de les xarxes de subministrament, sanejament i residus

11. Riscos per instal·lacions fixes i transport de mercaderies perilloses

12. Riscos d’incendi, geológic i d’inundació

13. Reordenació de la mobilitat

14. Proposta d’ordenació de conjunt i per municipis

15. Projectes estratègics.(sense valor normatiu).

• Eix Cívic de la T-11, nova Estació Central i Parc Esportiu

• Eix Cívic de Bellisens / N-340

• Polígon Industrial Sud, ZAL del Port i Universitat Laboral

• Parc Fluvial del Francolí

• Parc Fluvial del Gaià

• Corredor ambiental de Sant Ramon

• Estació de Mercaderies. Polígon de Constantí

• Eix Cívic Salou - Cambrils

B) INFORMACIÓ URBANÍSTICA (texts i plànols)

1. Matriu mediambiental: espais oberts, paisatge i patrimoni

2. Infraestructures de mobilitat: viaria, ferroviària, aeronàutica

3. Transport públic per carretera

4. Assentaments urbans i equipaments. potencial de creixement

5. Risc tecnològic. installacions i transport de mercaderies

6. Xarxes de subministrament, sanejament i residus

C) BASES TÈCNIQUES I ECONÒMIQUES

D) PROGRAMACIÓ DE LES ACTUACIONS

E) NORMATIVA

6

2. La documentació gràfica del PDU esta integrada pels següents plànols:

Plànols d’ordenació:

ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS, PAISATGE I TERRITORI

▪ Ordenació dels espais oberts: Espais de protecció especial,

territorial i preventiva 1/50.000 A1

1/100.000 A3

ORDENACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT

Sistema viari

▪ Ordenació de la xarxa viària 1/50.000 A1

1/100.000 A3

▪ Ordenació de la xarxa viària - fases 1/200.000 A3

Sistema ferroviari: passatgers i mercaderies

▪ Ordenació de la xarxa ferroviària 1/50.000 A1

1/100.000 A3

▪ Ordenació de la xarxa ferroviària - escenari <2016 1/100.000 A3

▪ Ordenació de la xarxa ferroviària - escenari >2016 1/100.000 A3

▪ Ordenació de la xarxa ferroviària - fases 1/200.000 A3

Tram-Camp

▪ Ordenació de la xarxa ferroviària / Tren Tramvia 1/100.000 A1

1/200.000 A3

ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS I ELS EQUIPAMENTS SUPRAMUNICIPALS

▪ Ordenació dels assentaments urbans segons planejament 1/50.000 A1

vigent 1/100.000 A3

▪ Ordenació dels assentaments urbans 1/50.000 A1

1/100.000 A3

RISCOS PER INSTAL·LACIONS FIXES I TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES

▪ Riscos per instal·lacions fixes i transport de

mercaderies perilloses 1/100.000 A3

PROPOSTA D’ORDENACIÓ DE CONJUNT I PER MUNICIPIS

▪ Síntesi de l’ordenació 1/50.000 A1

1/100.000 A3

▪ Síntesi de l’ordenació (quatre fulls) 1/25.000 A1

1/50.000 A3

PROJECTES ESTRATÈGICS.(sense valor normatiu).

▪ Projectes estratègics 1/50.000 A1

1/100.000 A3

▪ Eix cívic de la T-11, Estació Central i Parc Esportiu 1/20.000 A3

▪ Eix cívic de Bellisens / N-340 1/20.000 A3

▪ Polígon Industrial Sud, ZAL del Port i Universitat Laboral 1/10.000 A3

▪ Parc Fluvial del Francolí 1/30.000 A3

▪ Parc Fluvial del Gaià 1/20.000 A3

▪ Corredor ambiental de Sant Ramon 1/20.000 A3

▪ Estació de Mercaderies. Polígon de Constantí 1/20.000 A3

▪ Eix Cívic Salou - Cambrils 1/10.000 A3

Plànols d’informació urbanística

Àmbit espacial del pla – comarques i municipis 1/100.000 A3

MATRIU MEDIAMBIENTAL: Espais oberts, paisatge i patrimoni

▪ Planejament vigent -Sòl no urbanitzable i proteccions 1/100.000 A3 ▪ Delimitació de zones inundables i situacions sensibles 1/100.000 A3 ▪ Espais oberts d’especial interès - Espais protegits 1/100.000 A3 ▪ Cobertes del sòl 1/100.000 A3 ▪ Activitats extractives 1/100.000 A3

7

INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT: Viaria, ferroviària, aeronàutica

▪ Infraestructures existents - xarxa viària 1/100.000 A3

▪ Infraestructures existents -

Estudi de l’estat actual de l’A7 - 3 fulls 1/10.000 A3

▪ Infraestructures existents -

Estudi de l’estat actual de l’AP7 - 4 fulls 1/10.000 A3

▪ Infraestructures - Planejament i propostes viàries 1/100.000 A3 ▪ Infraestructures existents - xarxa ferroviària 1/100.000 A3

▪ Infraestructures - Planejament i propostes ferroviàries 1/100.000 A3 ▪ Infraestructures existents - aeroport de Reus 1/100.000 A3

TRANSPORT PÚBLIC PER CARRETERA

▪ Infraestructures existents - transport públic per carretera 1/100.000 A3

▪ Infraestructures existents - transport públic - autobusos 1/100.000 A3

ASSENTAMENTS URBANS I EQUIPAMENTS. Potencial de creixement

▪ Assentaments urbans -

Sòl urbanitzable segons planejament vigent 1/100.000 A3

▪ Equipaments existents 1/100.000 A3

▪ Equipaments i espais lliures existents i

previstos per planejament 1/100.000 A3

RISC TECNOLÒGIC. INSTAL.LACIONS I TRANSPORT DE MERCADERIES

▪ Riscos tecnològic. Instal·lacions i transport de mercaderies 1/100.000 A3

XARXES DE SUBMINISTRAMENT, SANEJAMENT I RESIDUS

▪ Xarxes d’abastament d’aigua en alta 1/300.000 A3

▪ Consum d’aigua per municipi 1/300.000 A3

▪ Saturació de les estacions depuradores 1/300.000 A3

▪ Xarxes i instal·lació d’energia elèctrica 1/300.000 A3

▪ Producció elèctrica per municipi 1/300.000 A3

▪ Consum elèctric per municipi 1/300.000 A3

▪ Xarxes i instal·lació de gas 1/300.000 A3

▪ Producció de residus municipals 1/300.000 A3

▪ Percentatge de recollida de residus 1/300.000 A3

▪ Gestors de residus existents i proposats 1/300.000 A3

Article 7. Vinculació normativa de les determinacions

1. A través del conjunt de la seva documentació, el PDU estableix normes que s’expresen mitjançant

el seu redactat o la seva expressió gràfica.

2. Els plànols d’ordenació i la normativa són documents que han d’ésser interpretats amb el conjunt

de documents que integren aquest PDU.

3. Les normes del present PDU són d’obligat compliment pel planejament urbanístic, pels projectes

d’infraestructures i per les altres actuacions en el territori que són objecte de regulació.

4. La normativa del present Pla vincula tant als particulars com a l’administració, de manera que

qualsevol intervenció sobre el territori – de caràcter provisional o definitiva, d’iniciativa pública o

privada- haurà de adaptar-se a les seves determinacions, d’acord amb allò previst en la legislació

vigent.

5. El PDU estableix determinacions per a ésser desenvolupades mitjançant plans especials

urbanístics que facin possible l'exercici de competències pròpies dels ens supramunicipals.

6. El planejament urbanístic que resulti afectat per les determinacions del PDU s'hi ha d'adaptar als

seus continguts.

7. En tot cas, el desenvolupament del PDU s’ajustarà a la legislació urbanística aplicable a

Catalunya. Les obres i els usos que excepcionalment es puguin autoritzar no contemplats en el

present PDU seguiran la tramitació legalment establerta i en cap cas podran constituir dispensa

singular.

Article 8. Interpretació de les determinacions 1. Les determinacions del PDU i concretament aquestes normes s’interpretaran en base a criteris

que, partint del sentit propi de les paraules en relació amb el context i els antecedents, atenent a la

seva unitat i coherència com a parts integrants del PDU; en l'acompliment dels objectius i finalitats

del Pla formulats a la Memòria, i a la realitat social de l'àmbit d'aplicació. En tot cas, es tindran en

compte els següents criteris:

8

a) En la interpretació dels plànols i representacions gràfiques, prevalen les determinacions

expressades en el plànol d'ordenació a escala 1/25.000.

b) Les Normes prevalen sobre els restants documents del PDU.

c) Els dubtes d'interpretació del planejament urbanístic per imprecisions de la cartografia o

per contradiccions entre documents d'igual rang es resolen d'acord amb el que estableix

l'article 10 TRLU.

2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, la delimitació de sistemes, àrees urbanes, reserves i

sectors de planejament assenyalats pel Pla, tenint en compte les toleràncies i imprecisions de la

cartografia, podrà ser precisada o ajustada en els documents de planejament que despleguin el

PDU. Les regles gràfiques d'interpretació que permeten aquests ajustaments son les següents:

a) No es podrà alterar la superfície de l’àrea delimitada en els plànols d'ordenació, segons la

interpretació literal, en més/menys un 5% si l'ordenació específica no estableix un altre

criteri.

b) No es podrà alterar substancialment la forma de l'esmentada àrea, excepte en aquelles

precisions que es derivin del necessari ajust gràfic entre el que estableix el PDU i el

planejament urbanístic municipal en relació a:

* La delimitació dels sistemes

* La delimitació del sol no urbanitzable.

* La delimitació de les diverses àrees urbanes en relació a la classificació i qualificació

del sol urbà i urbanitzable.

* La delimitació de les reserves per a infraestructures.

Article 9. Obligatorietat Les administracions públiques, les entitats que d’elles depenen i els particulars estan obligats a complir

les determinacions i disposicions que estableix el PDU..

Article 10. Vigència

1. El PDU entra en vigor l’endemà de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva i de les seves

normes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i mantindrà la vigència, de manera

indefinida, fins que, degut a una revisió del Pla Territorial General de Catalunya o de les

disposicions del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, s’hagués de produir una

adaptació del mateix

2. En el marc dels criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya i de les seves

hipòtesi de desenvolupament econòmic i demogràfic s’estableix com a termini de previsió temporal

de les determinacions d’aquest PDU l’any 2026.

Article 11. Seguiment i actualització

El procés de seguiment i actualització del present PDU es durà a terme d’acord amb el desenvolupament

i evolució del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona vigent.

Article 12. Modificació

1. Amb l’objectiu d’adequar les determinacions del PDU a circumstàncies no previstes que es detectin

en el seu seguiment i en els supòsits previstos reglamentàriament es podrà procedir a la

modificació del Pla, d’acord amb el procediment legalment establert

2. El projecte de modificació del Pla que es redacti, haurà de tenir el grau de precisió propi d’un Pla

director urbanístic i haurà d’anar acompanyat d’una avaluació que expliqui la incidència de les

noves determinacions en l’ordenació general establerta per aquest Pla, la seva adaptació als seus

criteris i objectius i els efectes sobre el planejament urbanístic i sectorial.

3. No tindran la consideració de modificacions:

a) La variació dels límits entre unitats de paisatge o entre àrees urbanes que persegueixin un

millor desenvolupament del PDU.

b) L'ampliació de les reserves de sol per a infrastructures, que millori el seu

desenvolupament i la seva integració paisatgística i aquella altra derivada de la legislació

sectorial vigent.

4. En qualsevol cas, el projecte de modificació del PDU haurà de donar compliment a l'article 94

TRLU, i haurà de tenir, com a mínim, el grau de precisió propi del PDU i haurà d’anar

acompanyat d’una avaluació que expliqui la incidència de les noves determinacions en l’ordenació

general establerta pel Pla, la seva adaptació als criteris i objectius inicials del Pla i els efectes sobre

el planejament urbanístic.

Article 13. Circumstàncies justificatives de la revisió Seran circumstàncies que justifiquen la revisió d'aquest PDU:

9

1. Si es constata que la regulació urbanística que es proposa no es eficaç en la protecció dels

valors ambientals , paisatgístics del territori.

2. La revisió del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona o l’aprovació d’un Pla Sectorial

quan modifiqui substancialment la xarxa d'infrastructures prevista.

3. L'esgotament de les àrees de creixement previstes pel conjunt en mes de les dues terceres

parts.

4. El transcurs del termini de setze anys previst per a la seva execució, comptats a partir de la data

de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva del PDU. Article 14. Adaptació 1. Si el planejament territorial d’aquest àmbit es revisa o és objecte de modificacions que impliquen

alteracions respecte del contingut d’aquest PDU, es procedirà a la seva adaptació.

2. La formulació i tramitació de l’adaptació serà la mateixa que la de les modificacions, sense

perjudici de desenvolupar el procés de participació previst per a l’elaboració del Pla si, per la

naturalesa i l’abast dels canvis que comporta l’adaptació, es considerés necessari.

Article 15. Desplegament del Pla Director Urbanístic

1. Els Plans d'ordenació urbanística municipal desenvoluparan aquelles determinacions que

assenyali el PDU; aquelles que es vulguin detallar amb major precisió o aquelles que - per la

seva dimensió o circumstàncies- han de ser desplegades en aquest tipus de document.

2. Els Plans especials urbanístics de caràcter supramunicipal desenvoluparan aquelles

determinacions que estableixi el PDU.

3. Es podran redactar Plans especials de caràcter supramunicipal sense necessitat d'estar

assenyalats en el PDU si s'amplia o augmenta la protecció del medi i el paisatge.

Article 16. Instruments de cooperació municipal i compensació territorial

S’aplicaran els instruments de cooperació municipal i de compensació territorial que estableixi el

PTPCT per aquelles actuacions del present PDU que responguin a una lógica de caràcter

supramunicipal.

TÍTOL II. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS

Capítol I. Determinacions generals

Article 17. Definició

1. El sistema d’espais oberts de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona comprèn els terrenys

qualificats com a espais lliures, a més de tot el sòl classificat com no urbanitzable pel planejament

urbanístic, i tot aquell classificat com urbanitzable ( delimitat o no delimitat) en tant aquest no s’hagi

desplegat.

2. Aquest PDU reconeix específicament dins d’aquest sistema d’espais oberts les diferents matrius

dominants o “ vocacions” del territori ( agrícola, forestal, agroforestal, fluvial...), fruit de les seves

característiques, a través de la definició d’un conjunt d’àrees.

3. Mitjançant el sistema d’espais oberts, el PDU assenyala aquelles parts del territori que, en principi,

han d’ésser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin afectar

negativament els seus valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense perjudici

de les actuacions que es poden autoritzar en les circumstàncies i condicions que aquestes normes

estableixen.

4. El PDU considera el sistema d’espais oberts un component fonamental de l’ordenació del territori i,

per tant, cal considerar les determinacions que el regulen com a bàsiques per al desenvolupament

del Pla.

5. El sistema d’espais oberts esta delimitat en el planol d’ordenació del PDU a escala 1/25.000

Article 18. Tipologia d’espais oberts 1. Amb la finalitat de modular les normes de protecció en funció de les condicions de les diferents

àrees de sòl i dels papers que han de representar en el territori, el Pla Director s’ajusta als tres tipus

bàsics de sòl en els espais oberts que estableix el PTPCT:

a) Sòl de protecció especial

b) Sòl de protecció territorial

c) Sòl de protecció preventiva

10

2. Dins de cadascun d’aquests tipus de sòl, el present PDU distingeix subtipus en funció de la seva

naturalesa específica i de les mesures de protecció que convingui establir en cada cas.

Article 19. Regulació normativa del sòl no urbanitzable en el PDU

1. El present PDU assoleix en relació a la regulació normativa del sòl no urbanitzable un nivell alt

de definició. No obstant, els POUMs o els Plans especials d’àrees o sectors específics podran

aportar major precisió en la seva ordenació i major restricció respecte als usos i les condicions

d’edificació que les establertes per aquest PDU.

2. El PDU concreta en els sòls no urbanitzables indicats, els paràmetres de regulació de les obres,

usos i edificacions admissibles.

Article 20. Sòls subjectes a riscos

1. En funció del que s’estableixi a la legislació sectorial vigent en el seu moment, i en especial a la

legislació i planificació esmentada en l’informe de la Direcció General de Protecció Civil que

s’annexa al Document de referència elaborat per la Direcció General de Polítiques Ambientals i

Sostenibilitat, així com a la Guia de criteris per a la planificació del territori en l’entorn dels

establiments industrials afectats per la legislació d’accidents greus, del Servei de seguretat

d’instal.lacions del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, el planejament urbanístic

delimitarà amb precisió les zones de risc i determinarà les mesures específiques de protecció i

prevenció que siguin adequades d’acord amb l’ordenació.

2. El planejament urbanístic per tal d’establir les mesures adequades que permetin assolir uns nivells

suficients de protecció enfront dels riscs naturals i tecnològics, vindrà acompanyat dels estudis

geològics pertinents que avalin la preservació de la urbanització i l’edificació d’aquelles zones de

risc per a la seguretat i el benestar de les persones que, d’acord amb la normativa sectorial

aplicable, siguin totalment incompatibles amb llur urbanització o edificació, llevat que es prevegi

l’execució d’obres vinculades a la mateixa protecció i prevenció dels riscs.

3. Els sòls subjectes a riscos geològics o d’inundació quedaran exclusos de qualsevol destinació que

hagi de comportar risc greu per a les persones.

4. Quant al risc d’inundació s’estarà al disposat en l’article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel

qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme i es regularà mitjançant l’adaptació del Pla al

corresponent planejament sectorial, on s’estableixin els usos admisibles que no hagin de

comportar risc per a la seguretat de les persones a les àrees inundables en funció del període de

retorn, com també de la fondària i la velocitat de l’aigua previsibles en cas d’inundació.

5. Quant a riscos d’incendis, s’atendrà especialment a les determinacions d’incidència urbanística de la

Llei 5/2003, de 23 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions,

sense continuïtat immediata amb la trama urbana i el Decret 123/2005, de 14 de juny, que desplega

aquestes mesures.

6. Quant a riscos geològics, s’atendrà a les determinacions sectorials vigents en cada moment per

aquelles zones on s’hagi detectat un risc geològic per estudis específics i per a les zones on hi hagi

una pendent superior al 20%.

Article 21. Ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic

El planejament urbanístic haurà d’adscriure les diverses zones del sòl no urbanitzable a alguna de les

àrees definides en la present normativa del PDU i podrà complementar les mesures de protecció i la

regulació d’actuacions, usos i construccions que aquí s’estableixen.

Article 22. Precisió de límits Els plànols del PDU assenyalen a escala 1/50.000 i 1/25.000 els límits dels diferents tipus de sòls que

composen el sistema d’espais oberts. Aquests límits podran ésser precisats pels instruments de

planejament urbanístic que defineixin l’ordenació a escales més detallades, sempre que no hi hagi

augments substancials de superfície de sòl de menor protecció en detriment del de major protecció.

Capítol II. Espais de protecció especial.

Secció Primera.- Disposicions generals

Article 23. Definició Aquests sòls parteixen de la seva delimitació en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i

inclouen aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de

les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Comprèn aquells sòls que formen part

d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i aquells que el PTPCT considera que cal

11

preservar pel seu valor com a peces i connectors d’interès natural, o com a àrees d’usos agraris i

també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental.

Article 24. Tipología d’espais de protecció especial Els plànols d’ordenació del PDU distingeixen, dins dels espais de protecció especial diferents àrees:

PE-1 PEIN i Xarxa Natura 2000

PE-2 Habitats d’interes comunitari prioritaris

PE-3 Interes geologic

PE-4 Zones humides de l’Inventari de Catalunya

PE-5 Altres sòls d’interès

PE-6 Sòl no urbanitzable costaner del PDUSC

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció especial.

Article 25. Espais d’especial interès natural ( PEIN ) i Xarxa Natura 2000 (PE-1)

1. En l’àmbit territorial del PDU s’inclou dins d’aquesta categoria d’espais:

a) La Sèquia Major ( XN codi ES5140004 LIC )

b) Tamarit – Punta de la Mòra (PEIN DOGC/2512 )

c) Desembocadura del riu Gaià ( PEIN DOGC/ 4007)

d) Platja de Torredembarra (PEIN DOGC/ 2474)

e) Costes del Tarragones ( XN codi ES5140007 LIC)

f) Riu Gaià (codi ES5140019 LIC+ZEPA)

g) Muntanyes de Prades ( codi ES5140008 LIC+ZEPA)

2. Aquestes àrees inclouen també aquells terrenys forestals que per les seves condicions naturals

han de ser objecte d’especial protecció impedint les actuacions que puguin perjudicar els seus

valors forestals, paisatgistics i naturals que els caracteritzen.

3. Aquests sòls es troben delimitats en el PDU en el plànol d’informació dels espais oberts ( escala

1/100.000 )

4. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat i la funció equilibradora

dels fluxos ecològics ( aire, aigua, sòl, biologia, etc. )

5. L’espai d’interès natural del PEIN i els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 queden subjectes a

la corresponent legislació sectorial vigent.

6. El planejament urbanístic tindrà en consideració les determinacions i recomanacions de les

directrius de la legislació sectorial per a la conservació de la natura, especialment alló previst en el

PEIN i en les directrius de gestió de la xarxa Natura 2000.

7. En casos necessaris i excepcionals es requerirà per la nova implantació d’infraestructures la

declaració d’interés general per part de la administració pública competent i l’avaluació d’impacte

ambiental i d’integració paisatgística per part de la Generalitat de Catalunya. En aquests espais

serà obligatòri que el projecte d’infraestructura asseguri la permeabilitat suficient de les vies en

funció de les característiques dels habitats presents.

8. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que pugui

afectar de manera substancial el sistema ecològic o el paisatge de l’espai d’interès natural.

9. Tan sols seran admesses les edificacions autoritzades per la normativa del PEIN.

10. Les edificacions existents en espais del PEIN o de la Xarxa Natura 2000 estaran subjectes a les

determinacions normatives del PEIN, a les directrius de gestió de la Xarxa Natura 2000 i a tota

aquella legislació o directrius que desenvolupin la protecció d’aquests espais.

Article 26. Habitats d’interès comunitari prioritari (PE-2)

1. Els hàbitats d’interès existents en el sistema d’espais oberts del present PDU son aquells hàbitats

naturals d’interès comunitari presents en el territori de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona,

amenaçats de desaparició, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a

aquesta a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en

el seu territori.

2. Els habitats d’interès comunitari es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació dels

espais oberts ( escala 1/50.000 ).

3. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat .

12

4 Els habitats d’interès comunitari inclosos en el present PDU queden subjectes a la

corresponent legislació sectorial vigent en cada moment.

5. La nova implantació de infraestructures requerirà la declaració d’interès general per part

l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental per part de la Generalitat de

Catalunya.

6. La implantació d’infraestructures en el subsòl estarà condicionada en qualsevol cas a la no

alteració dels espais d’interès hidrogeològic, d’acord amb la legislació sectorial respectiva.

7. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que

pugui afectar de manera negativa el sistema ecològic dels diferents habitats.

Article 27. Interès geológic (PE-3)

1. Els elements d’interès geològic existents en el sistema d’espais oberts del present PDU, son

els establerts l’Inventari d’espais d’interès geològic a Catalunya ( DES/2001)

2. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic,

cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la historia de la

Terra i els processos que l’han modelat. L’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya

(IEIGC) selecciona aquells afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien

l’evolució geològica del territori català, i que cal preservar com a patrimoni geològic.

3. Els espais d’interès geològic es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais

oberts ( escala 1/50.000 ).

4. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat i la conservació del

patrimoni geològic. 5. Els espais d’interès geològic del PDU queden subjectes a la corresponent legislació sectorial

vigent.

6. La normativa dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal haurà de delimitar i establir les

determinacions específiques necessàries per a la protecció bàsica dels espais geològics, és a

dir, per garantir l’existència d’un règim jurídic que permeti fer front a les causes de degradació

més importants o comuns en aquests espais.

7. S’establirà una estratègia coherent per a la conservació del Patrimoni Geològic, i l'elaboració d'un

Inventari de llocs geològics d'interès en els diferents POUMs. 8. La implantació d’infraestructures en el subsòl estarà condicionada en qualsevol cas a la no

alteració dels espais d’interès hidrogeològic, d’acord amb la legislació sectorial respectiva.

9. En aquestes àmbits no s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de

transformació del sòl.

Article 28. Zones humides de l’Inventari de Catalunya (PE-4)

1. Les zones humides existents en el sistema d’espais oberts del present PDU es concreten al que

s’estableix en el Inventari de Catalunya.

2. Les zones humides es troben delimitades en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais oberts

(escala 1/50.000 ).

3. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat .

4. Les zones humides presents en el PDU quedaran subjectes a la corresponent legislació sectorial

vigent.

5. La nova implantació de infraestructures requerirà la declaració d’interès general per part

l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental per part de la Generalitat de

Catalunya.

7. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que pugui

afectar de manera negativa a aquesta zona humida.

Article 29. Altres sòls d’interès (PE-5)

1. Comprèn aquells sòls que cal preservar pel seu valor, per la seva localització i per la seva funció

específica en l’equilibri mediambiental.

2. Aquesta categoria d’espais compren tambe aquells terrenys principalment forestals que per les

seves condicions naturals han de ser objecte d’especial protecció impedint les actuacions que

puguin perjudicar els seus valors forestals, paisatgístics i naturals que els caracteritzen.

13

Article 30. Sòl no urbanitzable costaner del PDUSC (PE-6)

Inclou els espais qualificats pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC 1 i PDUSC 2 )

Capítol III. Espais de protecció territorial


Article 31. Definició 1. Aquests sòls parteixen de la seva delimitació en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona

i inclouen aquells sòls que sense assolir el grau de valors naturals, agraris i mediambientals que

tenen els sòls de protecció especial convé preservar, en principi, de la transformació per algun

dels següents motius:

a) Valor paisatgístic, identitari o d’estructuració territorial a regular pels catàlegs i directrius del

paisatge.

b) Valor de reserva estratègica per raons de localització, connectivitat i condicions de l’àrea.

c) Existència de riscos geològics, d’inundabilitat o d’altres afectacions que fan inadequat el

seu aprofitament urbanístic i que per la seva extensió o significació territorial convingui

assenyalar.

2. Dins d’aquesta categoria també s’han inclós aquells sòls urbanitzables a extingir o a reduir la

seva extensió proposats pels tràmits de revisió del planejament municipal vigent, o pel present

PDU, per motius del seu interès i d’una millor adequació a l’entorn.

Article 32. Tipología d’espais de protecció territorial Els plànols d’ordenació del PDU distingeixen, dins dels espais de protecció territorial diferents àrees:

PT-1 Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic

PT-2 Sòl de protencial interès estratègic

PT-3 Sòl de riscos i afectacions

PT-4 Sòl de preservación de corredors d’infraestructures

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció territorial. Article 33. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic (PT-1)

1. Els sòls d’interès agrari i/o paisatgístic es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació

dels espais oberts ( escala 1/50.000 )

2. La finalitat que estableix el present PDU per aquests espais és la preservació d’aquests sòls

agraris per tal d’assegurar la continuïtat dels usos agrícoles i dels cultius de la zona, atès el seu

valor econòmic, social i cultural.

3. Els criteris emprats en el present Pla per a la delimitació de sòl d’interès agrari i/o paisatgístic,

d’acord amb el PTPCT son els següents:

a) Valor productiu: relacionat directament amb la productivitat agrícola del sòl, ja sigui pel

rendiment, per l’alta rotació de cultius o per zones agrícoles amb denominació d’origen o

indicació geogràfica protegida.

b) Valor ecològic: relacionat amb aspectes ecològics i paisatgístics, i especialment amb

produccions ecològiques. Els valors de funcionalitat ecològica poden venir doncs

bàsicament per tres motius: funció de connectivitat ecològica, interès paisatgístic, i per

funció de tampó d’àrees urbanes i/o industrials.

c) Valor cultural: relacionat amb aspectes socioculturals de les àrees agrícoles, que fins i tot

poden incloure elements històrics ( construccions tradicionals agrícoles i/o ramaderes..). i /o

construccions relacionades amb l’agricultura.

4. Els projectes que hagin de desenvolupar les noves infraestructures de mobilitat, tant viàries com

ferroviàries, hauran de garantir que no comprometen la funcionalitat ecològica dels espais amb

valor connector entre els espais protegits.

En casos necessaris es requerirà per la nova implantació de infraestructures la declaració d’interès

general per part de l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental i d’integració

paisatgística per part de la Generalitat de Catalunya.

5. El planejament derivat, en la mida del possible, haurà de localitzar i delimitar els corresponents

espais oberts locals o “zones verdes” en contigüitat als espais protegits d’interès agrari i/o

paisatgístic.

14

6. S’haurà d’evitar el risc de desenvolupament de nuclis de població i edificació dispersa. Així

mateix, en aquest espais només seran autoritzades edificacions i instal.lacions lligades a les

activitats agràries.

7. En aquests espais es tindran especialment en consideració els marges i feixes en relació a la

seva preservació, de forma compatible amb l’activitat agrària.

Article 34. Sòl de potencial interès estratègic (PT-2)

1. Sòn aquelles àrees delimitades pel Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.com a sòls amb

valor de reserva estratègica que per raons de localització, connectivitat, topografía o altres

condicions poden tenir en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels

assentaments, les activitats i les infraestructures i, en conseqüència, cal condicionar la seva

possible transformació a un reconeixement de l’interès territorial d’aquesta.

2. D’acord amb l’article 3.23 del PTPCT, la possibilitat de classificar alguna peça de sòl urbanitzable

en el sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic que s’assenyala a l’entorn de

l’aeroport de Reus resta condicionada a actuacions d’interès estratègic i d’elevat valor afegit

vinculades a la proximitat de la terminal aeroportuària i la nova estació central de tren situada al

sud de l’aeroport.

3. Les actuacions d’interès territorial estratègic que es puguin produir en el sòl de protecció

territorial mitjançant el procediment que estableix l’article 1.14 del PTPCT podran comportar,

mitjançant la tramitació d’un Pla director urbanístic, extensions addicionals a les previstes pel Pla

en els assentaments de l’entorn i, a banda de l’interès general, miraran de donar compliment a

l’interès local mitjançant la promoció d’usos que aportin valor afegit al territori.

Article 35. Sòl de riscos i afectacions (PT-3)

1. Comprèn aquells sòls de riscos i afectacions, d’origen natural, tecnològic o altres afectacions (en

aquest cas degut principalment a la presencia de l’aeroport de Reus, i de les indústries químiques

i petroquímiques).

2. Aquesta categoria d’espais compren també les zones inundables corresponents a la zonificació

de l’espai fluvial de la Conca del Francolí segons la planificació elaborada per l’Agència Catalana

de l’Aigua i zones inundables del riu Gaià i de les principals rieres i torrents dins de l’àmbit del

PDU:

3. La zonificació de l’espai fluvial correspon a les quatre categories següents:

a) Llera: període de retorn de 2 anys i mig

b) Zona fluvial ( ZF ): període de retorn de 10 anys

c) Sistema hídric ( SH ): període de retorn de 100 anys

d) Zona inundable per episodis

extraordinaris ( ZI ): període de retorn de 500 anys

4. Dins la Zona Fluvial ( ZF ) s’admeten els següents usos:

a) Operacions per a millorar-ne la funcionalitat hidràulica i ambiental

b) Instal.lació d’infraestructures transversals sempre que es respectin la continuïtat ambiental i

hidràulica

c) Instal.lació d’infraestructures canalitzades sempre que es respectin la continuïtat hidràulica i

morfodinàmica.

Queda prohibida qualsevol tipus d’urbanització d’aquests terrenys així com les instal.lacions

dedicades al transport de matèries perilloses que suposin un risc de contaminació del medi

ambient.

5. Dins el Sistema Hídric ( SH ) s’admeten els següents usos

a) Els usos agràris sense que es pugui admetre cap instal.lació o edificació, ni tampoc

l’establiment de hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel.les.

b) Els parcs, zones lliures, zones enjardinades i usos esportius a l’aire lliure, sense edificacions

ni construcciones de cap mena.

c) Els llacunatges i les estacions de bombament d’aigües residuals o potables.

d) L’establiment longitudinal d’infraestructures de comunicació i transport, sempre que permeti

la preservació del règim de corrents.

e) La implantació d’infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i

protegides i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la

qualitat de les aigües.

f) Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.

Queda prohibida cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una modificació

sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux d’aigua o alteració

del règim de corrents en cas d’avinguda. També queda prohibida la instal.lació de zones de

camping i de instal.lacions dedicades al transport de matèries perilloses amb risc de contaminació

del medi ambient.

15

Nomes es podran destinar a usos diferents quan el planejament urbanístic amb informe favorable

de l’administració hidràulica, prevegi l’execució de les obres necessàries per tal que les cotes

definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d’inundació

adequades per a la implantació de la ordenació i usos establerts per l’indicat planejament.

6. Dins la Zona inundable per episodis extraordinaris ( ZI ), s’admeten els següents usos:

a) Els usos admesos dependran de si els terrenys es troben en una de les tres categories

següents en funció dels paràmetres hidràulics disponibles de cabal i de velocitat de

l’avinguda:

1 Zona de inundació greu

2 Zona de inundació moderada

3 Zona de inundació lleu

b) En funció d’aquesta classificació els usos admesos son:

1. La zona amb risc d’inundació lleu: no està subjecte a limitacions del usos

admissibles fins a la cota mínima a la del risc d’inundació moderat.

2. La zona amb risc d’inundació moderat: es permeten els usos industrials,

d’emmagatzematge, i comercials fins a la cota mínima a la de risc d’inundació greu.

Nomes es podran destinar a usos diferents quan el planejament urbanístic, amb informe

favorable de l’administració hidràulica, prevegi l’execució de les obres necessàries per tant que

les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc

d’inundació adequades per a la implantació de la ordenació i usos establerts per l’indicat

planejament.

7. En qualsevol cas, s’estarà al que disposa l’article 6 del Decret 305/2006 i alló que s’estableixi a

la legislació sectorial vigent en cada moment.

8. En cas que s’hagin de realitzar obres dins del sistema hídric s’haurà de preveure les actuacions

necessàries per a la adopció de les mesures de protecció front als riscos d’inundació. El

planejament urbanístic general podrà condicionar les actuacions de transformació dels usos o

reimplantació d’usos preexistents a l’execució, a càrrec de l’actuació, de les infraestructures

necessàries que adeqûin el risc d’inundació a l’ordenació urbanística.

9. En els parcs fluvials que poden comportar riscos d’inundació, s’haurà de tenir en compte aquests

riscos en establir l’ordenació d’usos del sòl d’acord amb els criteris previstos en els apartats

anteriors.

Article 36. Sòl de preservació de corredors d’infraestructures (PT-4)

1. Comprèn aquells espais situats a l’entorn dels sistemes territorials o urbanístics i d’espais lliures

públics ( hidrològic, vies rurals, parcs, serveis tècnics, connectors ecològics ), que tenen per

finalitat protegir els sistemes generals d’infraestructures existents o proposades pel PDU.

2. Les àrees de protecció d’infraestructures es troben delimitades en el PDU en el plànol d’ordenació

dels espais oberts, ( escala 1/50.000 ) d’acord amb la vigent Llei de Carreteres i el seu Reglament,

així com segons s’estableix a la resta de legislació sectorial corresponent a cada tipus

d’infraestructura.

3. La principal funció d’aquests espais és la seguretat de les persones i dels bens.

4. Les determinacions especifiques per al sistema de protecció d’infraestructures venen establertes a

la legislació sectorial vigent.

5. Aquests espais de protecció de sistemes tindran naturalesa de sistema general urbanístic.

6. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació o de transformació del sòl que pugui afectar de manera

clara al sistema de protecció d’infraestructures.

Article 37. Actuacions d’interès territorial

En el suposit d’actuacions puntuals amb un elevat interès territorial que afectin determinades peces de

sòl de protecció territorial, sera d’aplicació l’article 1.14 de la normativa d’ordenació territorial del PTPCT.

Capítol IV. Espais de protecció preventiva.


Article 38. Definició S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que

no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial.

16

Article 39. Tipología d’espais de protecció preventiva 1. El present PDU distingeix entre els sòls de protecció preventiva de caràcter ordinari - no

sotmesos a proteccions específiques - i els sòls restringits pels seus valors reconeguts en els

respectius planejaments municipals vigents o en tràmit d’aprovació inicial, o pel present PDU.

2. Les àrees del sòl restringit no podran incorporar-se com a eventual sòl urbanitzable, per part dels

planejaments municipals fins que el sòl urbà, l’urbanitzable i el de protecció preventiva de

caràcter ordinari del terme municipal s’hagin exhaurit en un 75% de la seva extensió, o be, si

previa declaració d’interès públic per part de l’administració responsable de l’ordenació territorial i

urbanística es considerés necessaria la seva ocupació i/o transformació per a instal.lacions,

infraestructures, urbanització i edificació d’usos i activitats no localitzables per les seves

caracteristiques en el sòl urbà o urbanitzable municipals.

3. Els plànols d’ordenació del PDU, dins dels espais de protecció preventiva estableix les següents

categories:

Àrees:

PP-1 Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic

PP-2 Sòl d’interès natural i/o forestal

PP-3 Sòl d’interès connector i/o d’amortiment envers sòls de protecció especial.

Elements lineals o traces de valor estructurador o mediambiental:

PP-4 Vials de segon ordre i camins rurals estructurants

PP-5 Cursos d’aigua d’interès ambiental (rieres i torrents)

Elements de caràcter puntual:

PP-6 Elements d’interes patrimonial i/o arqueológic

4. Les diferents categories d’espais de protecció preventiva provenen o be del planejament general

vigent en el moment de redacció del present PDU i que classifica la zona com a sòl no

urbanitzable; o be del planejament general que es troba en un tràmit avançat de modificació o

revisió; o be com a proposta directa del PDU.

5. Dins la categoria d’espais de protecció preventiva comú cal considerar els següents espais

d’eventual transformació:

Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat (ADUC):

a) Supramunicipals d’us mixt (UM) o d’ús especialitzat (UE)

b) Municipals d’ús mixt (UM) o d’ús especialitzat (UE)

La regulació específica d’aquests espais ve establerta en el Capítol III del Títol III de la present

Normativa.

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció preventiva.

Article 40. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic ( PP-1)

1. Inclou els terrenys en sòl no urbanitzable de protecció preventiva on el present PDU preten la

consolidació de l’activitat agrària com a element bàsic per a contribuir a l’assentament de la

població rural i millorar les condicions en què aquesta activitat s’exerceix,. Es objectiu del Pla per

aquests sòls el manteniment i dinamització de les explotacions productives existents pel tal que

esdevinguin un sector economic competitiu i de qualitat, fent compatible aquesta activitat agraria

amb el respecte dels valors naturals i paisatgístics del territori.

2. El caràcter multifuncional d’aquests sòls agricoles ve regulat pel present PDU, per la legislació

sectorial que afecti a les diferents activitats agraries que en ells es desenvolupen i per la legislació

urbanística, ambiental i paisatgística en relació als usos que es puguin dur a terme, a les

condicions per les edificacions , construccions, instal.lacions i infraestructura agraria i a les

mesures de conservació dels elements d’estructuració d’aquest territori rural.

Article 41. Sòl d’interès natural i/o forestal ( PP-2)

1. Inclou els terrenys en sòl no urbanitzable de protecció preventiva on el present PDU preten la

protecció de diferents sòls amb interès natural i/o forestal.

2. El caràcter multifuncional d’aquests sòls ve regulat pel present PDU, per la legislació sectorial, i per

la legislació urbanística, ambiental i paisatgística en relació als usos que es puguin dur a terme en

aquest tipus de sòl i a les mesures de conservació dels elements d’estructuració d’aquest territori

rural.

Article 42. Sòl d’interès connector i/o d’amortiment envers sòls de protecció especial ( PP-3)

1. Es definiexen com a connectors ecològics aquells espais que per la seva qualitat i disposició

estrategica garanteixen el desplaçament de les especies, i també, en el context del pla, aquells

elements i àmbits que reforcen i asseguren la permeabilitat ecològica entre els espais d’especial

interès connector i els que asseguren la permeabilitat ecològica de la matriu territorial.

17

2. Es consideren connectors ecològics la totalitat dels cursos fluvials i dels espais de protecció

especial natural.

3. El planejament urbanístic municipal, en funció de les caracterìstiques i valors específics dels sòls

que tenen la consideració de connector ecològic, ha de classificar el sòl en alguna de les

categories de sòl no urbanitzable de protecció (agrària, forestal, paisatgística...) indicant

específicament el seu valor de connector ecològic i establint mesures per tal de garantir:

a) La continuïtat, evitant la formació d’efectes barrera.

b) La preservació de la permeabilitat ecològica, definint mesures específiques en funció de

cada sistema o zona. Aixó afecta als projectes d’infraestructures, que han de preveure la

connectivitat ecològica dels trams que es disposen sobre connector, a les zones agrícoles

que han de conservar les condicions de connectivitat i a les àrees d’assentament o

edificació, a on s’han de determinar mesures per tal de minimitzar l’efecte barrera.

c) La limitació o regulació específica de les transformacions territorials i els usos en relació

als punts anteriors.

d) La limitació de les edificacions a la recuperació d’aquelles existents i les directament

relacionades amb les activitats i tntensitats admeses.

e) El reconeixement explícit d’edificacions i activitats existents, regulant les condicions de

permanència, ampliació o extinció d’acord amb els objectius definits als apartats anteriors i

el contingut d’aquestes Normes.

4. El planejament urbanístic municipal, sectorial o especial, les directrius del paisatge i els projectes

d’infraestructures, han de justificar les mesures tendencials a la preservació de la connectivitat

ecològica.

5. Les determinacions de mesures específiques de protecció dels connectors ecològics

desenvolupades a traves de les directrius de paisatge o d’un pla sectorial d’ordenació dels

connectors ecològics es consideren vinculants per el planejament municipal.

Article 43. Vials de segon ordre i camins rurals estructurants ( PP-4)

1. La xarxa de camins rurals que es grafia en el present PDU estan formades per:

a) Vials de segon ordre

b) Camins rurals estructurants

2. Les determinacions generals per a la xarxa de camins rurals venen establertes a la legislació

sectorial vigent.

3. Les determinacions mes específiques per els camins rurals venen enunciades amb caràcter

general en els preceptes del PDU que regulen les diferens àrees dels espais oberts.

4. Per altra banda, aquest PDU defineix com a pistes forestals aquelles vies de terra o pavimentades

connectades amb els camins rurals i forestals, i de característiques similars, construïdes

primordialment per al transport dels aprofitaments forestals i per la prevenció d’incendis.

S’estableixen per a les pistes forestals les següents determinacions:

a) La conservació de les pistes forestals es promourà des de les administracions públiques

actuants en el territori, dins del marc de les mesures de foment.

b) No es poden obrir noves pistes forestals que no estigui prevista en els Plans d’Ordenació

Urbanística Municipal , en els Plans Especials que en sòl no urbanitzable poden

desenvolupar-lo, en els Plans de Gestió Forestals o Programes de l'Administració

d'Agricultura, amb l'informe previ corresponent de la Direcció General del Medi Natural del

Departament de Medi Ambient i Habitatge.

c) Si estan previstos en els esmentats Plans o Programes, l’obertura, modificació de traçat o

variació del perfil longitudinal o transversal de les pistes forestals necessiten una llicència

municipal prèvia. A la memòria del corresponent projecte de sol·licitud, cal justificar la

necessitat i conveniència de la nova pista forestal o de la modificació proposada, així com

també la integració del nou traçat dins del paisatge i la no producció d’efectes degradants al

medi.

d) L’amplada dels camins rurals no superarà els quatre metres (4 m.) amb una separació a la

tanca de quatre metres (4 m.) més des de l’eix i de sis metres (6 m.) més de separació a

l’edificació.

e) Bàsicament per a prevenció d’incendis i en el supòsit de camins d’accés a les finques on es

dugui a terme una explotació agropecuària, es podrà autoritzar una amplada superior a

quatre metres (4 m) i inferior a sis metres (6 m).

f) Les pistes forestals han de tenir la base en bon estat i ser convenientment senyalitzats.

5. El planejament que desenvolupi els diferents sectors haurà d’establir les mesures que siguin

necessàries per tal de garantir l’accessibilitat i el bon manteniment d’aquesta xarxa de camins

rurals i la seva continuïtat, sense interrupcions ni fragmentacions.

18

6. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació o de transformació del sòl en les zones d’afecció

establertes per la legislació vigent.

Article 44. Cursos d’aigua d’interès ambiental – rieres i torrents ( PP-5)

1. En els terrenys de les lleres dels rius, torrents i rieres i al seu àmbit d’influència es delimita

l’espai fluvial, segons criteris geomorfològics i ambientals. Aquest espai forma part del sistema

general hidrogràfic que comprèn l’espai de domini públic hidràulic i els seus entorns.

2. El sistema hidrogràfic es troba delimitat en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais oberts

(escala 1/50.000 ).

3. Les rieres i torrents del sistema hidrològic constitueixen el sistema estructurador del paisatge,

amb comunitats i hàbitats d’interès ecològic que s’han de protegir i restaurar, donat que actuen

com a corredors ecològics per a moltes espècies. 4. Les determinacions del sistema hidrogràfic venen establertes a la legislació sectorial vigent.

5. Atès el paper fonamental de les rieres i els torrents en el sistema d’espais oberts, el tractament

específic que hauran de rebre, inclosos els treballs de neteja i manteniment s’haurà de

desenvolupar a través dels mecanismes de programació que les administracions competents

acordin per fer compatible la funció ambiental amb la pertinença al sistema hidràulic territorial.

6. El planejament que desenvolupi els diferents sectors haurà d’establir les mesures que siguin

necessàries per tal de preservar-ne la continuïtat i el bon manteniment d’aquests espais, en tant

que es tracta d’elements fonamentals dins del sistema de corredors biològics del territori.

7. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que no

vagin encaminades a la seva principal funció hidrològica.

Article 45. Elements d’interès patrimonial i/o arquològic ( PP-6)

1. Els elements d’interès patrimonial del present PDU son:

a) Els monuments historics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional ( BCIN )

b) Elements d’interès etnològic ( altres masies, com a elements arquitectònics lligats a l’espai

rural i molins )

c) Els jaciments arqueològics i paleontològics.

d) Els elements del patrimoni arquitectònic rural ( aljubs, barraques de pedra seca, bordes,

casetes d’estris, corrals, eres, pletes, pous, sèquies...)

2. Dins dels elements d’interès patrimonial, el present PDU recull els monuments històrics ( BCIN ).

3. Dins dels jaciments i zones d’interès arqueològic i paleontològic, el present PDU incorpora

parcialment en la seva documentació gràfica alguns d’aquests elements, tot i que el Pla preserva la

totalitat de jaciments i zones d’interès arqueològic i paleontològic que s’estableixen en els

corresponents Inventaris del Patrimoni Arqueològic i del Patrimoni Paleontològic de Catalunya.

4. Els elements d’interès patrimonial que inclou aquest PDU s’adequen a la definició de patrimoni

cultural de Catalunya, a les categories , tipologíes i finalitats que s’estableixen a la Llei 9/1993, de

30 de setembre, del patrimoni cultural català.

5. Els Ajuntaments inclosos en el àmbit territorial del PDU redactaran els corresponents catàlegs a

partir dels Inventaris del patrimoni cultural, etnològic, fonts, arqueològic i paleontològic del

municipi per tal de completar la relació d’elements d’interès inclosos en el present Pla.

L’Inventari del patrimoni de cada municipi establirà els següents nivells diferents de protecció

segons les característiques particulars de cadascun dels elements a protegir, per tal de concretar

les condicions especials de protecció de cadascun dels elements:

a) Nivell 1 - Béns culturals d'Interès Nacional tindran el nivell de protecció integral que els

assigna la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català i que correspon amb

la dels béns d'interès cultural definida a la Llei del patrimoni històric espanyol.

b) Nivell 2 - Edificis i elements d'interès. Elements catalogats sotmesos a les condicions

generals de protecció que aquestes normes determinen per al precatàleg.

c) Nivell 3 - Àrees arqueològiques i paleontològiques - jaciments arqueològics. Quedaran

protegits per un radi de 50 m, o en el seu cas, per una delimitació específica. Les llicències

d'obres dins d'aquest radi hauran de ser objecte d'informe previ del Àrea de Coneixement i

Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que podrà dictaminar la realització de

sondeigs arqueològics, per tal de delimitar el jaciment i decidir posteriorment l'actuació més

adient.

6. Els elements d’interès patrimonial es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació dels

espais oberts ( escala 1/50.000 ).

19

7. Els elements d’interès patrimonial establerts pel PDU queden subjectes a la Llei 9/1993, de 30

de setembre, del patrimoni cultural català, al Decret 78/2002 del Reglament de protecció del

Patrimoni arqueològic i paleontelògic de Catalunya, i a la corresponent legislació sectorial vigent

en cada moment.

8. El possible aprofitament urbanístic així com la possible implantació d’infraestructures restarà

condicionada en qualsevol cas a la preservació del patrimoni paleontològic i arqueològic, d’acord

amb la legislació sectorial respectiva.

9. La reconstrucció i la rehabilitació de les edificacions rurals s’ajustarà a les determinacions del

Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme.

10. El present PDU estableix per a les Masies i edificacions rurals d’interès que cal preservar i/o

recuperar per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques i d’identitat les següents

determinacions:

a) Es permet reconstruir i rehabilitar les Masies i edificacions rurals que calgui preservar i/o

recuperar per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques i d’identitat, o que hagin

estat incloses en l’Inventari corresponent. La reconstrucció i la rehabilitació s’ajustarà a les

determinacions del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós

de la Llei d’Urbanisme.

b) La reconstrucció i la rehabilitació de les Masies i edificacions rurals han de respectar el

volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats.

c) Si no s’alteren les característiques originals de l’edificació, se’n pot admetre la divisió

horitzontal, amb les limitacions que siguin establertes pel planejament urbanístic i d’acord

amb la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat.

11. Es podrà promoure el turisme rural i l’agroturisme tant a les masies i edificacions rurals d’interès i

a les edificacions rurals, destinades als usos associats al concepte de turisme rural d’acord amb

les determinacions següents:

a) Les condicions d’ordenació i d’edificació hauran d’assegurar la integració al medi rural en

que s’emplacin.

b) Les condicions de l’activitat i els usos admesos hauran de ser coherents amb les

determinades de la legislació sectorial vigent.

12. El present PDU admet en les masies i edificacions rurals les cases de colònies, els albergs, les

granges escola i les aules de natura d’acord amb les següents definicions:

a) Les cases de colònies son aquelles edificacions i instal·lacions que permanentment o

temporalment es destinen a donar allotjament a grups d’infants o de joves participants en

activitats educatives en el temps lliure, cultural i de lleure.

b) Els albergs son aquelles edificacions i instal·lacions com a lloc de pas, d’estada o de

realització d’una activitat, a joves en forma individual i col·lectiva, i també en determinades

condicions a famílies, adults i grups d’infants.

c) Les granges escola son aquelles cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i

adequats per al treball didàctic amb infants o joves amb tècnic agràries i ramaderes.

d) Les aules de natura son aquelles cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i

adequats per al treball didàctic amb infant o joves per al coneixement del medi natural i en

l’educació ambiental.

Totes aquestes edificacions i instal·lacions hauran d’adequar-se a la normativa sectorial vigent.

20

TÍTOL III. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS

Capitol I. Disposicions generals Article 46. Criteris de compacitat en el desenvolupament urbà i de gradualitat i continuïtat

física de les actuacions

1. El PDU determina l’ordenació dels assentaments a partir de criteris de compacitat en el

desenvolupament urbà, i prioritza el reompliment i la rehabilitació de les trames urbanes en front

de la nova ocupació de sòl.

2. Per tal d’evitar la creació de nous sectors residencials de baixa densitat, tots els creixements

previstos de nou pel Pla Director hauran de respectar les preexistències i característiques

orogràfiques i mediambientals, així com desenvolupar-se en contigüitat a les trames urbanes

existents, amb densitats sempre superiors o equivalents als 50 habitatges per ha, amb presencia

d’activitats o usos compatibles amb l’ús principal, amb l’objectiu de generar noves trames de

caracter compacte i mixtura d’usos, ben servides pel transport públic.

3. Les revisions del planejament urbanístic dels municipis s’adaptaran a les estratègies de

desenvolupament que el Pla estableix per a cada àrea urbana o especialitzada del territori. Així

mateix, el planejament urbanístic municipal establirà mesures per tal que el creixement per

extensió es produeixi de manera gradual i contínua respecte a l’assentament existent i es

mantingui una proporcionalitat entre l’extensió de les àrees en procés d’urbanització i l’àrea

urbana consolidada.

Article 47. Condicions ambientals per als nous assentaments urbans

1. El PDU incorpora les infraestructures suficients per a l’abastament i sanejament d’aigua i gestió de

residus i preveu les reserves de sòl per a la seva construcció, d’acord amb el que fixa el PTPCT.

En aquells casos en què no resultin possibles aquestes determinacions en el moment actual, es

condicionen els creixements derivats del PDU a l’existència dels recursos i les infraestructures

necessaris d’abastament d’aigua, sanejament, subministrament energètic i gestió dels residus.

2. En el moment d’incorporar els nous creixements establerts en el PDU al Pla d’Ordenació

Urbanistica del municipi corresponent, caldrá justificar que es disposa de la capacitat necessaria

en relació amb l’abastiment d’aigua i energía, així com en la xarxa de sanejament i en el

tractament dels residus.

3. Als efectes de minimitzar la incidència dels contaminants que previsiblement seran emesos a

l’atmosfera com a conseqüència de l’increment de població i d’activitats resultants dels nous

creixements urbans previstos al PDU, es faran servir com a referència els mapes de vulnerabilitat i

capacitat del territori, d’acord amb el que s’estableix a la Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació

de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, o alló que s’estableixi a

la normativa sectorial vigent en cada moment.

4. Als efectes de minimitzar la incidència de la contaminació acustica, el PDU integra els objectius de

qualitat acústica d’acord amb les zones de sensibilitat acustica alta, moderada i baixa, i aquelles

zones sotmeses a règims especials, d’acord amb la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra

la contaminació acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament

de la Llei 16/2001, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els

annexos, així com el que s’estableixi a la normativa sectorial vigent en cada moment. També caldra

complir amb alló establert en el mapa estratègic de soroll de l’aeroport de Reus i les altres

determinacions que preveu el Real Decreto 1513/2005, de 16 de diciembre, por el que se desarrolla

la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a la evaluación y gestión del ruido

ambiental.

.5. Als efectes de minimitzar la incidència de la contaminació lluminosa, els diferents usos establerts pel

PDU hauran de tenir en compte el compliment dels nivells de contaminació lluminosa d’acord amb la

zonificació establerta pel Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya, el Decret

82/2006, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació

ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, així com el que s’estableixi a la

normativa sectorial vigent en cada moment.

Article 48. Sòls urbans i urbanitzables existents o de desenvolupament ordinari

1. El present PDU incorpora amb caràcter general les determinacions dels sòls urbans i urbanitzables

que s’estableixen en el planejament urbanístic vigent per cada municipi, així com les determinacions

específiques establertes a l’article 3.12 de les normes territorials del Pla Territorial Parcial del Camp

de Tarragona, en aplicació de les estratègies definides a l’article 3.11 de les citades normes

territorials.

21

2. Respecte als sòls urbans consolidats de caràcter residencial, es tracta fonamentalment

d’operacions de completament i millora, o puntualment de reforma interior. El present PDU

estableix com a finalitat prioritaria d’aquestes operacions adequar les estructures urbanes

heretades a les dinàmiques i exigències actuals de quailitat, eficiència i justicia social.

3. Respecte als sòls urbanitzables, sobre els que s’hauran de produir els creixements mixtes i

especialitzats a curt termini, el PDU els recull en la seva pràctica totalitat o excepcionalment

proposant el seu ajust o transferència d’aprofitaments a un altre sector. Les determinacions

especials per aquests sectors son les fixades en els plànols d’ordenació, a la memòria i a

aquesta normativa del PDU.

4. Es tindra especial atenció a la relació de les noves peces de desenvolupament urbà amb el

sistema dels espais oberts territorials o locals, contribuint a la seva configuració i a l’equilibri

entre ambdós ambits. S’hauran de tenir especialment en compte els vectors ambientals com

l’aigua, la depuració i el sanejament, l’energía, etc. com a paràmetres decisoris per avaluar la

conveniència i la grandària del creixement i en el seu cas, per establir les garanties per a la seva

transformació.

Article 49. Àrees Residencials Estratègiques (AREs)

En relació a les Àrees Residencials Estratègiques, aquest PDU es remet integrament a les

determinacions normatives fixades en el vigent PDU-AREs del Camp de Tarragona i a la regulació de

l’ordenació detallada que es fixa per a cada ARE inclosa en aquest àmbit territorial.

Article 50. Sòls urbanitzables amb determinacions específiques del Pla Director Urbanistic

1. El present PDU, amb caràcter general, incorpora les determinacions dels sectors de sòl

urbanitzable establertes en el planejament urbanístic municipal vigent, així com, també

incorpora alguns sectors proposats pel planejament municipal en revisió o modificacions

parcials en tràmit.

2. Sobre alguns sectors de sòl urbanitzable del planejament urbanístic municipal vigent o en tràmit,

el present PDU fixa unes determinacions específiques, per tal que el seu futur desenvolupament

sigui coherent, tant amb els criteris i objectius del propi PDU, com amb els del vigent Pla

Territorial Parcial del Camp de Tarragona.

3. El planejament urbanístic municipal haura d’adaptar l’àmbit, els objectius, les determinacions i

els paràmetres urbanístics d’aquests sectors de sòl urbanitzable a les determinacions

específiques fixades pel PDU un cop aquest sigui executiu.

4. Com a conseqüència de les determinacions d’alguns planejaments sectorials, i especialment del

fet que l’Administraciò Ambiental hagi contemplat la presència d’hàbitats d’interès comunitari

prioritari (HIC) en els sectors afectats, les localitzacions i delimitacions d’aquells hauran de

considerar-se provisionals fins a la seva precisió per part de l’avaluació ambiental de l’instrument

de planejament derivat corresponent.

Article 51. Projectes estratègics

Amb l’objectiu de presentar de manera visible les principals estratègies ordenadores del present Pla i

de senyalar aquells elements territorials claus per el nou ordre territorial, el PDU orienta el

desenvolupament, amb caràcter no vinculant, d’un conjunt d’esquemes de projecte d’aquells elements

estratègics de l’ordenació per aquest àmbit territorial, quins objectius i localització queden indicats en

la seva memòria i documentació gràfica.

Capitol II. Sectors d’ordenació Article 52. Sectors d’ordenació en sòl urbanitzable amb determinacions específiques del PDU.

El present PDU fixa un conjunt de determinacions específiques o condicions de desenvolupament pels

següents sectors de sòl urbanitzable:

TORREDEMBARRA

Sector SUD – 4b “Platja de Muntanyans”:

1. Àmbit:

S’haurà d’excloure del sector l’àmbit afectat per l’existència d’un hàbitat d’interès comunitari

prioritari (HIC).

• Superficie del sector: 16,82 ha.

• Superficie provisionalment exclosa als efectes de l’article 50.4 d’aquesta normativa: 2,56 ha.

• Superficie restant: 14,26 ha.

2. Determinacions específiques:

Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.

22

3. Condicions de desenvolupament:

Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal

vigent per aquest sector.

Sector PP-4D SUND “Sinia de Cabeces”:

1. Àmbit:


prioritari (HIC).









Sector PP-3D SUND “Camí dels Caus”:

1. Àmbit:


prioritari (HIC).







Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal vigent

per aquest sector.

ALTAFULLA

Sector SUD/ Els Munts “Els Munts”:

1. Àmbit:


prioritari (HIC).

• Superfície del sector: 1,30 ha.

• Superfície provisionalment exclosa als efectes de l’article 50.4 d’aquesta normativa: 1,30 ha.

• Superfície restant: 0,00 ha.




No hi ha desenvolupament.

Sector SUD S-9 “Els Munts”:

1. Àmbit:


prioritari (HIC).

• Superfície del sector: 3,70 ha.

• Superfície provisionalment exclosa als efectes de l’article 50.4 d’aquesta normativa: 3,40 ha.

• Superfície restant: 0,30 ha.



23


Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent

per aquest sector.

Sector S-10 “ Brises de Mar” :

1. Àmbit:

L’enorme tamany de l’ampliació de la urbanització existent i la seva proximitat al ferrocarril

Reus - Roda de Barà, fa convenient recomanar l’alliberament de la franja immediata al traçat,

per raons de protecció civil envers el transport de mercaderies perilloses

També s’haurà d’excloure l’àmbit afectat per hàbitat d’interes comunitari prioritari. (HIC)







• S’haurà de temporalitzar el desenvolupament del sector, al menys en dues fases, la primera

més a prop de la urbanització existent, desenvolupant la segona una vegada s’hagi ocupat

per l’edificació privada el 75% de l’anterior.

• Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal

vigent.

EL CATLLAR

Sector SUD-13 (antic PP-04) “Sud de Mas de Moregons”:

1. Àmbit:


• Superficie exclosa: 1,70 ha.



Les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.

El sector haura de cedir com a espai obert (zona verda) l’ocupat pel connector ambiental

proposat pel present PDU i previst pel PTPCT vigent.



per aquest sector.

Sector SND-15 “La Quadra”:

1. Àmbit:

S’exclou del sector l’àmbit situat sobre el sòl de protecció especial (SPE) delimitat pel PTPCT

vigent.








per aquest sector.

Sector SUD – 47 (antic PP-12 NNSS, Industrial) “Industria”:

1. Àmbit:

S’exclou en la seva totalitat per estar situat sobre sòl de protecció especial (SPE) del PTPCT

vigent..



24

• Superficie restant: 0 ha.




No hi ha desenvolupament.

Sector SND-55 (antic PP-19) “Llevant de Mas de Moregons”:

1. Àmbit:






El sector haura de cedir 3,35 ha com a espai obert (zona verda) l’ocupat pel connector

ambiental proposat pel present PDU i previst pel PTPCT vigent.




Sector SUD-58 “Cocons-Palau”:

1. Àmbit:






L’ordenació del sector haurà de respectar la plantació d’arbres existent, concentrant la

cessió sobre ella.



per aquest sector.

Sector SUD-100 “Camí de Tarragona”:

1. Àmbit:


prioritari (HIC).








per aquest sector.

Sector SUND-101 (ampliació de l’antic PP-02) “Medol-Esplai”:

1. Àmbit:

S’exclou la superfície d’ampliació del sector per estar situada sobre sòl de protecció especial

(SPE) delimitat pel PTPCT vigent.




25






TARRAGONA

Sector PP-52 “Eixample Ferran”:

1. Àmbit:

La revisió en tràmit del POUM de Tarragona, amb la finalitat de resoldre l’accés i continuïtat de

les trames residencial separades existents, proposa una petita ampliació. No obstant, la

qualificació dels sòls que envolten l’assentament existent de sòl de Protecció Especial per part

del ara vigent PTPCT no permet acceptar en la seva totalitat la nova superfície reclamada.

Amb la finalitat de facilitar el trobament entre les dos trames residencials existents el present

PDU proposa que es qualifiqui com a sòl urbanitzable la superfície de 7.116 m2, excloent la

resta proposada, 14.427 m2 i mantenint la consideració d’Espai de Protecció Especial (SPE)

que l’atorga el PTPCT.





Únicament les que estableix aquest PDU en relació a l’àmbit.


• Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic vigent per

aquest sector.

• Edificabilitat màxima: 0.40 m2st/m2s

Sector PP 42-43 (antic PAU 05) “ Mas d’en Sorder”:

1. Àmbit:

L’Avanç de la revisió del POUM proposa la desclassificació d’una bona part de la seva extensió

com a sòl urbanitzable, i el manteniment de la part altimètricament més baixa.

No obstant això, gran part de l’àrea proposada com a mantenir, està afectada per l’existència

d’un hàbitat d’interès comunitari (33,85 ha) , i per la franja de protecció civil sobre l’AP-7 ( 8,31

ha + 4,21 ha) , pel qual el Pla proposa la seva exclusió del sector, mantenint tres petites àrees

no afectades.







• Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic vigent per

aquest sector.

• Edificabilitat màxima: 0.30 m2st/m2s

• Densitat: 7 hab./ha.

Sector PP 24 “La Budellera”:

1. Àmbit:

Per la seva gran extensió i característiques territorials diferents, el present Pla Director estableix

la subdivisió d’aquest sector en dos subsectors diferents, I, de 45,31 ha. i II, de 75,13 ha. de

superfície, establint determinacions específiques comuns per ambdós, i singulars pel subsector

II.


• Per la seva posició territorial, el sector haurà de resoldre les adequades relacions amb els

assentaments de baixa densitat existents a llevant i a sud del mateix, i el respecte a les

26

preexistències forestals i arbòrees existents, als camins, als cursos d’aigua i a les

característiques orogràfiques del sector.

• Específicament, haurà d’incorporar la transformació del tram desafectat de l’actual autovia

A-7, per a la seva conversió en el futur eix cívic, una vegada traslladat la totalitat del seu

traçat al costat de l’Autopista.

• Amb la possibilitat de crear sobre el tram un important domini de sòl públic per a la futura

creació d’un eix d’equipament públics -des de les actuals instal·lacions del Gimnàstic de

Tarragona fins a les instal·lacions de La Savinosa- les cessions obligatòries per a equipament

del sector es situaran en la referida franja.

• En relació als sector II, i donades les seves característiques ambientals, paisatgístiques i

orogràfiques, el PDU restringeix l’ocupació del sòl a la franja més plana a costat i costat del

camí existent.


• Edificabilitat màxima del sector I: 0,45 m2st/m2s per a l’ús residencial, comercial, i terciari

en general (oficines, hotels). Aquesta edificabilitat incorpora l’edificabilitat de l’antic PP-27

Platja Llarga.

• Edificabilitat màxima del sector II: 0,45 m2st/m2s per l’ús residencial i comercial (petit

comerç)

• No podrà desenvolupar-se el segon sector fins a l’ocupació per a l’edificació privada del 75%

de la superfície privada del sector I

Sector “Santuari de Llorito” i equipament municipal

Àmbit:

La revisió en tràmit del POUM, preveu l’ampliació del sector discontinuo avui existent, integrat

per l’actual Santuari, de 9.800 m2 i una gran peça urbanitzable per a equipament, de 13,70

has.

Donades les característiques ambientals del sector, i la qualificació de l’entorn com a sòl de

protecció especial (SPE) per part del PTPCT, no es pertinent ampliar el sector actualment

vigent, que per altra part coincideix amb la delimitació del Pla Territorial.


• Superficie exclosa: ---

• Superficie restant: ---





per aquest sector.

Sector PP 41 “Terres Cavades” sector discontinu:

1. Àmbit:

Aquest sector té unes característiques posicionals i orogràfiques que fan possible pensar en la

seva adequada transformació com a un dels eixamples futurs de Tarragona.


• Superficie d’equipament: 7,67 ha.



• S’haura de cedir la superficie de 7,67 ha destinada a equipament amb la finalitat de construir

un hospital de referència.

• L’ordenació del sector haurà de respectar les preexistències forestals i arbòrees existents, els

camins i cursos d’aigua i les característiques orogràfiques del sector, amb especial cura en la

relació de la nova ordenació amb les trames d’habitatge de baixa densitat existents.

• Aquest sector s’haurà de responsabilitzar de la conversió de l’actual tram de l’autovia A-7 que

pel sud el delimita, en un tram de l’eix cívic en el que aquesta via podrà transformar-se una

vegada es produeixi el seu trasllat al costat de l’AP-7.

• Donada l’enorme extensió del sector, i la conveniència del seu desenvolupament adequat a les

necessitats urbanes i disponibilitat de recursos, el present Pla Director introdueix la

determinació de que el sector es desenvolupi per fases, al menys per dos subsectors, primer a

sud i després a nord, sense que això sigui impediment per a una cessió avançada o a compte

del sòl necessari per a la construcció del nou hospital.


27

• Edificabilitat màxima: 0,60 m2st/m2s en el sector I, per a l’ús residencial, comercial, i

terciari en general (oficines, hotels) Aquest sector incorpora part de l’edificabilitat del sector

PP-28 Platja Llarga.

• L’àrea exterior, de superficie 7,67 has, comptabilitzarà als efectes de la cessió

d’equipaments.

• No podrà desenvolupar-se el segon sector en les mateixes condicions establertes pel

planejament vigent per al sector fins a l’ocupació per a l’edificació privada del 75% de la

superfície privada del sector I.

Sector “Platja Llarga” (antic PP 28, inclòs a efectes d’edificabilitat en el PP 41):

1. Àmbit:

D’acord amb les previsions de la revisió del Pla General d’Ordenació, es recull la

desclassificació de 41,85 has. per les seves característiques posicionals i paisatgístiques,

restant una franja lineal costera de 12,23 has. per a l’espai obert i instal·lacions de la platja.



• Superficie restant: 0 ha.




L’aprofitament del sector exclòs es recondueix al previst PP41.

Sector PP 59 “Sant Pere de Sescelades”

1. Àmbit:

Per la seva posició al costat de l’actual N-240, entre l’AP-7 i el Campus Educacional, el present

PDU estableix , en principi, com adequada la seva adscripció a l’equipament i les dotacions,

com a possible Parc Tecnològic i/o Empresarial.

No obstant, la seva posició relativament pròxima a l’AP-7 i al futur corredor d’infraestructures

previst al seu costat, fa convenient excloure un àrea de 5,27 has. (sòl de protecció especial

SPE) afectada per la franja de protecció civil sobre l’autopista, restant per tant una superfície de

42,13 has. per als usos indicats.





• La configuració orogràfica, i les preexistències forestals, arbòrees, de camins, etc. fan que el

projecte de la transformació d’aquest sector al nou ús haurà de ser enormement curós amb

aquelles característiques.


• Edificabilitat màxima: 0,40 m2st/m2s

• Usos: Instal·lacions d’equipament públic i dotacions (serveis) privats al desenvolupament

tecnològic i als treballadors del Parc Tecnològic i Campus, admetent-se com a complementari

l’ús residencial vinculat a l’activitat principal.

Sector PP 46 “Horta Gran”:

1. Àmbit:

La revisió del POUM de Tarragona en tràmit proposa la delimitació d’aquest important sector

com a sòl urbanitzable a l’altre costat del riu Francolí, i entre aquest i el barri de Torreforta.

La condició de proximitat al riu, i d’inundabilitat del sector proposat fan que el Pla Territorial

Parcial i el present Pla Director proposin com a sòl de protecció especial (SPE) l’àrea de 23,25

has. lindant al Francolí, restant 93,55 has. per al desenvolupament residencial, comercial i

terciari (oficines, hotel, etc.).





La condició de la seva eventual inundabilitat fa que es condicioni el desenvolupament del nou

sector delimitat amb l’execució de la perforació dels dos ponts ferroviaris existents sobre el riu

en el sector industrial i portuari, de manera suficient per poder garantir que el sector queda

exclòs del perill d’inundació.

28


• Edificabilitat màxima: 0,45 m2st/m2s per al ús residencial, comercial i terciari en general

(oficines, hoteler, etc.), sobretot en els fronts dels proposats eixos cívics de la T-11 i de la

N-340.

CONSTANTÍ

Sectors PP -9, PP- 10 i PP 11 del Polígon Industrial-Estació de Mercaderies

1. Àmbit:

La reordenació de l’accés des de la N-240 i nova autovia de Montblanc al polígon i a l’aeroport,

fa convenient excloure, dins de cada un dels tres sectors, d’una petita part de 9,61, 2,7 has. i

2,4 has. respectivament, permeten regularitzar el perímetre o la frontera que la carretera

suposa entre el polígon i l’aeroport.

A canvi, com es pot veure en l’apartat de la memòria “Àmbits de desenvolupament

condicionat” el PDU proposa que l’àrea de 10,18 has. restant, situada a ponent i sobre la

carretera pugui completar l’espai del polígon tal i com es pot veure en l’apartat “Projectes

estratègics” de la memòria.

PP-9 PP-10 PP-11 TOTAL • Superficie del sector: 42,12 16,15 15,93 74,20 ha.

• Sòl destinat a espais de cessió obligatòria : 9,61 2,75 2,44 14,80 ha.

• Superficie restant: 32,51 13,40 13,49 59,40 ha.




Les establertes pel planejament urbanistic municipal per aquest sector.

Capítol III. Espais d’eventual transformació Secció Primera. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat (ADUC) Article 53. Definició Integren els àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat aquells sòls del sistema d’espais

oberts, que tenen actualment la classificació de sòl no urbanitzable ordinari de protecció preventiva i

que en el marc de les condicions plantejades pel present PDU son espais d’eventual transformació i per

tant, poden ésser classificats com a urbanitzables pel planejament urbanístic municipal.

Article 54. Caracterització

1. El PDU contempla en aquesta categoria de sòl els àmbits de futur desenvolupament urbà, a curt,

mig o llarg termini, condicionats a l'execució de certes infraestructures i a l’existencia de l’acord

entre els ajuntaments afectats per el seu desenvolupament en el cas de sectors intermunicipals.

2. Aquests espais d’eventual transformació poden ser:

a) Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat supramunicipal:

D’ús mixt ( U.M. )

D’ús especialitzat ( U.E.)

Equipaments

b) Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat municipal

D’ús mixt ( U.M. )

D’ús especialitzat ( U.E.)

Equipaments

3. En els plànols d’ordenació del present PDU s’assenyalen de manera detallada aquells elements

(cursos d'aigua, marges, arbrat, configuracions paisatgístiques específiques, elements amb valor

històric i cultural, etc.) que hauran de conservar-se o integrar-se en l'ordenació urbanística en el

cas que es desenvolupesin aquests terrenys com a sòls urbanitzables.

Article 55. Régim jurídic

En tant no reuneixin les condicions pel seu desenvolupament urbanístic els ADUC mantindran el règim

jurídic i la classificació de sòl no urbanitzable.

Article 56. Condicions pel desenvolupament dels Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat, be sigui d’ús mixt o com d’ús especialitzat

1. El desenvolupament urbanístic d’aquests àmbits haurà de complir entre d’altres les següents

condicions:

a) La execució de certes infraestructures necessaries per el seu funcionament.

29

b) La existencia de l’acord entre els ajuntaments afectats per al seu desenvolupament, en el

cas de sectors intermunicipals.

En aquest suposit sera condició necesaria la constitució previa d’un consorci urbanístic o

una altra figura de cooperació intermunicipal.

2. En aquests àmbits es determinaran els instruments de cooperació intermunicipal i compensació

territorial per al millor repartiment dels beneficis i les càrregues generats per les diferents

actuacions urbanístiques i territorials.

Secció Segona. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt ( U.M.)

Article 57. Definició i característiques

1. Els àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’us mixt es troben fora del que el

planejament vigent defineix com a sòl urbà i urbanitzable; tanmateix es proposen per a la seva

ubicació estratègica, per generar noves centralitats que satisfacin els escenaris de creixement

elevat plantejats, i a més per factors externs de traçats de noves infraestructures.

2. A tenor de la seva ubicació i al grau d’importància per al desenvolupament de l’àmbit en conjunt,

aquests sectors es classifiquen en:

a) Supramunicipals

b) Municipals

3. En el plànol “Ordenació dels assentaments urbans” ( escala 1/ 50.000) es determinen els àmbits

de desenvolupament urbanístic condicionat.

4. Els POUM i, en el seu cas, la planificació sectorial d’habitatge, preveuran quan sigui necessari,

en funció de les circumstàncies de cada municipi i del conjunt de l’àmbit d’aquest PDU, la

dotació d’habitatges amb protecció oficial en determinades intrevencions, per sobre dels mínims

exigits obligatòriament per la Llei d’Urbanisme vigent.

5. Es recomana que el planejament urbanístic i sectorial estableixi que el nombre d’unitats

d’habitatge amb protecció oficial arribi fins al 50% del total en els sectors residencials de nova

urbanització, sempre que es doni alguna de les següents circumstàncies:

a) Municipis amb una dinàmica de creixement superior a la mitjana de l’Àmbit Central del Camp

de Tarragona

b) Municipis on la demanda pressiona el mercat a l’alça i el fa inabastable per a les noves llars

autòctones.

c) En els àmbits on el PDU proposa eixamples residencials o iniciatives liderades per

l’administració pública.

Article 58. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt supramunicipal 1. Els objectius i criteris d’ordenació per aquests sectors son els establerts a la Memoria del present

PDU.

2. Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament les normes

urbanístiques municipals tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i

els següents paràmetres bàsics orientatius:

Sector front residencial i terciari sobre l’eix de la T-11 ( Constantí)

Determinacions generals;

Davant del segon subsector de Cimalsa encara per desenvolupar - el contingut del qual seria

recomanable reduir cap a usos terciaris i d’equipaments, millor que a l’ús logístic - , es proposa una

petita franja de 10,6 has. de sòl, amb la finalitat de connectar els sectors residencials previstos al

llarg de la carretera en el terme municipal de Tarragona amb els desenvolupaments terciaris

existents pròxims a la futura Estació Central.

Paràmetres bàsics:

a) Superfície: 10,6 has.

b) Usos previstos: Comercial, oficines i altres usos terciaris compatibles amb l’ús residencial

com a complementari.

c) Edificabilitat màx.: 0,50 m2st/m2s

Article 59. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt municipal 1. Els objectius i criteris d’ordenació per aquests sectors son els establerts a la Memoria del present

PDU.

2. Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament les normes

urbanístiques municipals tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i

els següents paràmetres bàsics orientatius:

30

Sector residencial “La Canonja / Bonavista” (Tarragona)


Aquest sector esta integrat per dos subsectors de 19,2 has. I 8,8 has, situat en la frontera entre

Bonavista i l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de La Canonja, i sobre el nou eix d’accés a

l’actual A-7 (que s’haura de transformar en un eix cívic articulador de les trames urbanes

existents i previstes) i que per sobre de la segona fase del sector Cimalsa portarà a l’eix principal

de la T-11. Es preveu un desenvolupament mixt.



b) Usos previstos: Residencial, comercial, oficines i altres usos terciaris en general.

c) Edificabilitatt màx.: 0,50 m2st/m2s

Sector d’ampliació del barri de La Plana (Vila-seca)


Amb l’objectiu de millorar l’accés i completar el petit barri situat al costat de la ronda sud-oest de

Reus i molt a prop de la C-14 entre Reus i Salou, es preveu aquest sector de 1,19 has. per a l’ús

dotacions complementàries.

La seva superfície i delimitació es conseqüència de les proteccions dels eixos viaris assenyalats,

es per aixó que la millora de l’accés haurà de tenir especialment en compte la normativa de

carreteres per a la seva resolució.



b) Usos previstos: Dotacions complementàries.

c) Edificabilitat màx: 0,50 m2st/m2s

Sector residencial “Rojals” (Reus)


Situat a llevant de la ciutat, en continuïtat al sector urbà sobre un dels eixos d’entrada i

sortida (l’antiga traça de la T-11), es troba aquest sector, que pel seu costat de llevant té els

terrenys agrícoles que el separen de les Rondes.

El desenvolupament del sector pot contribuir de manera decisiva a la configuració de la façana

urbana de llevant, al llarg de la qual es produeixen els moviments entre la conurbació central i

l’eix de la C-14, i l’accés tant a l’aeroport com al polígon industrial de Constantí (Estació de

Mercaderies).



b) Usos previstos: Residencial, comercial i oficines

c) Edificabilitat màx: 0,50 m2st/m2s

Secció Tercera. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat ( U.E.)

Article 60. Definició i característiques dels Àmbits d’ús especialitzat

1. Aquests àmbits d’activitat econòmica, igual que els àmbits d’ús mixt ( U.M.), es troben fora del que el

planejament vigent defineix com a sòl urbà i urbanitzable; tanmateix es proposen pel seu potencial

per a satisfer les demandes de creixement d'activitats econòmiques (indústria, terciari) i generar nous

llocs de treball.

2. En el plànol “Ordenació dels Assentaments Urbans” (escala 1:50,000) es determinen els àmbits de

desenvolupament urbanístic condicionat per aquestes àrees.

Article 61. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat supramunicipal Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament les normes

urbanístiques municipals tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i els

següents paràmetres bàsics orientatius:

Estació Central Intermodal


Situat en l’encreuament entre el Corredor Ferroviari Mediterrani i la carretera T-11 que es pretén

convertir com l’eix cívic (carrer Major) de la conurbació central.

Per aquesta Estació hauran de passar tot tipus de trens de passatgers (TAV, altres prestacions,

rodalies...) el Tram Camp, i segons el desenvolupament de l’aeroport, incorporar noves terminals

aeroportuàries al sud del mateix. Es contempla també compartir el mateix recinte amb una nova estació metropolitana

d’autobusos, i els serveis de taxi, aparcament etc. propis d’una àrea de centralitat d’aquesta

importància.

31

Situada al final de l’eix de la T-11, és la ròtula espacial entre les ciutats que formen la

conurbació central, a partir de l’estació aeroport prevista pel MFO i Adif. Caldra un bon disseny arquitectònic d’aquesta peça, que ha de convertir-se en imatge de

referència de la conurbació.



b) Usos previstos: Estació de ferrocarril, d’autobusos, oficines, comerç i instal.lacions

culturals.

c) Edificabilitat màx.: 0,5 m2st/m2s

Estació de mercaderies- Polígon Industrial (Constantí)


Aquest sector es planteja com un completament de l’actual polígon, racionalitzant el traçat del

seu accés rodat i reforçant el seu paper com a una potent Estació de Mercaderies per a tot

l’àmbit del sector central.

L’àrea de completament té una superfície de 10,18 has. i contribuirà a resoldre la façana del

polígon a l’aeroport.



b) Condicions de desenvolupament: les establertes pel planejament municipal vigent per a la

resta del polígon.

Article 62. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat municipal Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament les normes

urbanístiques municipals tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i els

següents paràmetres bàsics orientatius:

Instal.lacions esportives i socio-culturals (Vila-seca)


Com a complement de les instal.lacions ja existents, es preveu al sud de la Vila i al costat de

l’actual traçat de l’Autovia A-7 aquest sector de 10,7 has. per al desenvolupament dels

equipaments públics necessàris, al costat de la porta sud de la Vila i de l’eix viari d’accés a Port

Aventura i a Salou.



b) Usos previstos: Esportiu, social i cultural

c) Edificabilitat màx. La fixada pels equipamente en el planejament municipal vigent

Capitol IV. Parcs i equipaments supramunicipals

Article 63. Ordenació dels parcs, equipaments ,i dotacions supramunicipals

1. Els criteris d’ordenació dels parcs, dels equipaments i de les dotacions supramunicipals seran els

establerts a la Memòria del present PDU.

2. Donada la extensió i varietat en els usos i les activitats continguts en els equipaments proposats

pel present PDU, la seva importancia pel conjunt del sistema, així com els seus emplaçaments

singulars per la seva trascendencia, s’admetran com a dotacions aquells usos que per la seva

rellevància supramunicipal, encara que siguin de domini i gestió privada, tinguin aquesta

significació.

Capítol V. Directrius bàsiques per a la incorporació dels aspectes ambientals en els plans

d’ordenació urbanística municipal, planejament derivat i projectes que desenvolupin el PDU

Article 64. Objectius i criteris ambientals

En general els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes

que desenvolupin el present PDU, adoptaran els objectius i criteris ambientals comuns definits al

Document de referència del Pla director urbanístic de delimitació i avaluació de les Àrees Residencials

Estratègiques del Camp de Tarragona que resultin d’aplicació en funció del tipus de pla o projecte de que

es tracti.

Article 65. Directrius ambientals en relació amb els residus

Els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes que

desenvolupin el PDU, tindran en compte per aquesta matèria, les següents directrius ambientals:

32

• Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar correctament

la recollida de residus municipals (ubicació i superficie física necessaris per a la recollida

selectiva, condicions constructives dels edificis per a la recollida pneumàtica dels residus, si és

el cas, etc.), i la resta de previsions urbanístiques i d’equipaments urbans recollits a l’article 49

del Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels

residus.

• Incorporar la determinació física i urbanística de les infraestructures de residus municipals

contemplades i concretades en el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de residus

municipals de Catalunya.

• Qualificar els espais a què fa referència els paràgrafs anteriors com a serveis tècnics inclosos

en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris segons l’article 33.3 del Reglament de la

Llei d’Urbanisme.

• En el supòsit d’existència de terrenys susceptibles d’estar contaminats, condicionar l’aprovació

de qualsevol actuació urbanística als criteris establerts per l’Agència de Residus de Catalunya.

• Vincular qualsevol llicència o altra autorització d’obres al compliment de la normativa sobre

residus de la construcció.

• Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el

desenvolupament del pla en instal.lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i

d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus.

• Qualsevol actuació que es desenvolupi en el emplaçament relacionat amb activitats

potencialment contaminants del sòl, cal que s’ajusti al compliment del Real decreto 9/2005, de

14 de gener, pel que s’establei la relació d’activitats potencialment contaminants de sòl i els

criteris i estàndars per a la declaració de sòls contaminats.

• En cas que es prevegui enderrocar edificacions que presentin elements de fibrociment amb

contingut d’amiant, caldrà donar compliment al Real decreto 396/2006, ded 31 de març, pel

que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc

d’exposició a l’amiant, així com al Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió

de residus. Aquests residus es gestionaran en instal.lacions autoritzades per l’Agència de

Residus de Catalunya.

• Caldrà donar compliment als criteris establerts en el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual

es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

Article 66. Directrius ambientals en relació amb el cicle de l’aigua

En general, els planejaments urbanístics i els projectes de desenvolupament hauran d’anar adaptant-se

a les disposicions que es derivin de l’aplicació de la directiva marc de l’aigua i, en particular, en el

moment que estigui aprovat, al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.

1. Directrius específiques per l’abastament d’aigua:

Els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat tindran també en

compte les directrius ambientals següents:

• Condicionar el desenvolupament dels creixements urbanístics i de les renovacions urbanes a

l’execució prèvia o simultània de les infraestructures necessàries per atendre les necessitats

d’abastament d’aigua que generin, i també a una garantia prèvia de l’abastament que asseguri

l’existència del recurs i la sostenibilitat del seu subministrament, en base a un ús sostenible

d’aquest.

• Internalitzar el cost de l’abastament d’aigua: els creixements urbanístics han d’internalitzar el

cost global de la disposició, distribució i garantía del nou abastament derivat del seu

desenvolupament. Aquest cost no es refereix únicament a la xarxa de distribució sinó també a la

infraestructura d’abastament en alta que caldrà ampliar per donar servei a l’augment de la

demanda.

• Regularitzar la situació jurídico-administrativa dels aprofitaments: els municipis que estiguin

usant aigua procedent de fonts pròpies per abastir-se caldrà que disposin de la corresponent

concessió d’aigües d’acord amb el previst en el Text Refós de la Llei d’Aigües (TRLLA) i el seu

Reglament.

• Col.locar comptadors a la xarxa d’abastament d’aigua en alta i, especialment, a la xarxa de

distribució (comptadors domiciliaris).

• Preveure i fomentar l’aprofitament d’aigües pluvials, seguint l’establert als articles 84,85 i 86 del

Reglament del Domini Públic Hidràulic.

• Preveure i fomentar la reutilització d’aigües residuals depurades, acomplint en tot cas amb els

articles 272 i 273 del RDPH i 109 del TRLLA, així com amb es “Criteris de reutilització d’aigües

regenerades” de l’ACA.

• Preveure aquells sistemes d’estalvi i eficiència que garanteixin un ús sostenible del recurs, tant a

nivell d’urbanització com en l’edificació.

33

• Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar

correctament les aigües pluvials, tot fomentant-ne la reutilització, l’abastament i el

subministrament d’aigües.

• Qualificar els espais a què fa referència el punt anterior com a serveis tècnics inclosos en el

sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’Urbanisme).

• Protegir i conservar les fonts i els altres punts d’abastament d’aigua tradicionals del territori.

2. Directrius específiques pel sanejament:



• En les noves trames urbanes, preveure xarxes de sanejament separatives, tal i com estableix

el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament (Decret 130/2003, de 13 de maig).

• En zones urbanes consolidades, adaptar-se a les disposicions del Pla de sanejament de les

aigües residuals urbanes (PSARU), del Pla de sanejament d’aigües residuals industrials

(PSARI), del Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya (un cop entri en vigor), i del

Reglament de Serveis Públics de Sanejament.

• Internalitzar el cost de la depuració de les aigües residuals, tant el cost referit al clavegueram

com al col.lector en alta com a la depuradora.

• Preveure el pretractament dels abocadors industrials en aquelles industries de nova

implantació en sectors consolidats.

• Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar

correctament el sanejament de les aigües.

• Qualificar els espais a què fa referència el punt anterior com a serveis tècnics inclosos en els

sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’Urbanisme).

3. Directrius específiques sobre hidrologia-hidràulica i inundabilitat:



• Compatibilitzar els usos, activitats, obres i actuacions previstes en zona fluvial, sistema hídric i

zona inundable amb el que estableixen els articles 5 i 6 i les disposicions transitòries 1a. i 2a.

del Reglament de la Llei d’Urbanisme.

• Realitzar estudis hidrogeològics per determinar les possibles afeccions del creixement urbanístic

envers els aqüifers i les aigües subterrànies (extracció de cabals, contaminació de les aigües,

rebaix o afecció del nivell freàtic, paviments permeables, etc.).

• Adoptar mesures de minimització, correcció i/o compensació de les impermeabilitzacions

hidrogràfiques derivades dels desenvolupaments urbanístics.

• En aquells àmbits on existeixi planificació d’espais fluvials (PEF), desenvolupats a una escala de

més precisió, considersar l’ordenació dels usos i les activitats i les altres determinacions que

ontenen. Les actuacions derivades sobre espais fluvials hauran de seguir les “Directrius de

planificació i gestió de l’espai fluvial”, redactades per l’ACA.

• Realitzar estudis d’inundabilitat en cas de no existir planificació dels espais fluvials, ni INUNCAT,

ni estudis de detall (d’acord amb la disposició transitòria segona del Reglament de la Llei

d’Urbanisme). Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic

“Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat local” aprovat per l’ACA.

• Considerar els punts crítics en relació a la hidrología i la hidràulica. Les obres de pas i

encreuaments de conduccions o serveis sota lleres es determinaran seguint el document tècnic

“Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb

l’espai fluvial”, redactat per l’ACA, o successives actualitzacions d’aquest.

• Protegir les lleres i minimitzar les intervencions en elles 8desviaments, eixamplaments,

estretaments, enfonaments, canalitzacions, entubaments...).

• Existència de mines. Prèviament a qualsevol creixement urbanístic i implementació de noves

infraestructures cal analitzar la possible presència de mines d’aigua que poguessin quedar

afectades pel desenvolupament urbanístic, i determinar si estan operatives. En aquest cas,

caldrà l’autorització de la corresponent comunitat de regants prèviament a qualsevol actuació

sobre aquesta. En cas de no estar operatives, caldrà realitzar un pou de drenatge de manera

que les aigües es retornin a l’aquïfer del qual en procedeixen.

4. Directrius específiques per als plans i projectes d’infraestructures que afectin espais fluvials:



• Les infraestructures de sanejament, abastament, estacions de bombament d’aigües o de

matèries primeres i similars, hauran de situar-se fora de l’espai fluvial més dinàmic, respectant

les zones inundables per a cabals associats a períodes de retorn mitjans-alts.

• Les línies aèries elèctriques, de telefonia i similars s’hauran de disposar de manera que els seus

suports no ocupin zones inundables alb flux i velocitat apreciable. Així mateix, els seus traçats

longitudinals en l’espai fluvial s’hauran de situar fora de la zona ocupada del bosc de ribera.

34

• Les infraestructures soterrades de conducció d’aigües, matèries primeres o similars es

situaran, sempre que sigui possible, fora de les terrasses baixes i de les zones

morfodinàimicament actives i de risc d’erosió.

• En tot cas i durant la fase d’instal.lació d’aquestes infraestructures es tindrà cura de preservar

al màxim l’estructura i funcionalitat del bosc de ribera i si fos indispensable l’afecció al mateix

caldrà posteriorment dur a terme una recuperació i restauració ambiental que garanteixi el bon

estat del sistema un cop finalitzades les actuacions.

• Caldrà seguir les Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixin

amb l’espai fluvial (ACA, 2008).

• En general, les reserves de sòl de preservació de corredors d’infraestructures que discorrin o

continguin espais fluvials garantiran la funció connectora de rieres i barrancs.

Article 67. Directrius ambientals en relació a l’ambient atmosfèric



• El Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori serviran de referència en la redacció del

planejament urbanístic (art. 8.1 del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de

la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric). Les determinacions

de planejament respectaran les orientacions sobre assignacions d’emissions al territori pel que

fa a les previsions de desenvolupament i a les regularitzacions d’usos (art. 8.2 del Decret

322/1987)-

• Es preveuran mesures o directrius urbanístiques per reduir els impactes sonors detectats en

l’àmbit del pla, basant-se, si existeixen, en els mapes de capacitat acústica i els mapes

estratègics de soroll ( art. 23 de la Llei 16/2002).

• Programar la redacció de plans especials urbanístics de sanejament acustic i/o ordenances

reguladores de la contaminació acústica (art. 21 de la Llei 16/2002), si escau.

• Preveure la redacció d’ordenances o de normes urbanístiques específiques de control de la

contaminació lluminosa en l’enllumenat exterior i/o plans d’adequació de la il.luminació exterior,

si escau.

• Preveure la redacció de plans especials per a l’ordenació de la implantació de les instal.lacions

de radiocomunicació i/o d’ordenances municipals específiques, si escau.

Article 68. Directrius ambientals en relació als riscos associats a les materies perilloses

1. Els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes que


• Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar-ne la

seva urbanització i edificació.

• Adoptar els criteris de gestió dels riscos tecnológics aplicats a la planificació dels usos del sòl

establerts per la Direcció General de Protecció Civil en el seu informe d’implicacions de riscos

de protecció civil al PDU.

2. En relació a les propostes per el nous assentaments urbans fixades pel present PDU, es recomana:

a) En relació a la compleció de la Canonja, que es destinarà a ús mixt. La part inferior

d’aquest nou desenvolupament queda dins de l’anomenada ‘‘zona d’intensitat límit a

l’exterior’’ del polígon sud de Tarragona. Per la qual cosa aquesta compleció no podra

suposar en valor absolut un increment de més de 500 persones,. El sector no podra

suposar incrementar un increment en més d’un 5% la seva vulnerabilitat.

b) La compleció del nucli urbá de Vila-seca, destinada a ús especialitzat, concretament a

zona esportiva. Aquest nou desenvolupament quedarà dins de la ‘‘zona de confinament

general dels escenaris I’’ (a l’oest) i dins de la zona d’intensitat límit a l’exterior (a l’est).

Aquest desenvolupament no comporta cap increment de la població, però s’haurà de

garantir que la vulnerabilitat no s’incrementi en més d’un 5%. Per tal de millorar les

capacitats d’autoprotecció dels usuaris de la instal·lació, s’haura de preveure la instal·lació

i manteniment d’una xarxa perimetral de sensors que permetin la detecció primerenca de

la presència de substàncies tòxiques i la instal·lació, implantació i manteniment de sirenes

d’avís a la població.

3. En relació a les propostes per als nous eixos viaris fixades pel present PDU, es recomana:

a) El trasllat més al nord de l’A-7 entre Tarragona i Vila-seca, En previsió d’un futur trànsit

de mercaderies perilloses en aquesta via, s’hauria de preveure una franja de seguretat de

500 metres a banda i banda de la via en els que no seran viables previsions de

desenvolupament en sòl urbanitzable (residencial, pública concurrència o àmbits d’oci en

general), però on es permetrien desenvolupaments amb usos industrials sempre i quan

s’assegurin les mesures compensatòries escaients, en previsió de que en el futur per

aquesta via circuli un flux important o molt important de mercaderies perilloses.

35

b) La via lateral especialitzada per camionatge i paral·lela a la C-31b, segregarà tot el

trànsit de mercaderies perilloses provinent del port de Tarragona, i no generarà noves

‘‘zones de indefensió envers l’autoprotecció’’. Per tant haurà de seguir mantenint una

franja de seguretat de 500 metres a banda i banda de la via en els que no seran viables

previsions de desenvolupament en sòl urbanitzable (residencial, pública concurrència o

àmbits d’oci en general), però on es permetrien desenvolupaments amb usos industrials

sempre i quan s’assegurin les mesures compensatòries escaients.

4. En relació a les noves propostes d’eixos ferroviaris fixats pel present PDU, es recomana:

En el nou traçat de mercaderies entre Tarragona - Reus, que estableix noves variants per l’est

de Vila-seca i de Reus allunyades de la ciutat, s’haurà de definir una franja de seguretat de

250 metres a banda i banda de la via, en les que no seran viables previsions de

desenvolupament en sòl urbanitzable (residencial, pública concurrència o àmbits d’oci en

general), però on es permetrien desenvolupaments amb usos industrials sempre i quan

s’assegurin les mesures compensatòries escaients, atès que es preveu que tot el trànsit de

mercaderies entre aquest dos punts, es passi a realitzar en el nou traçat.

5. En relació al rack de canonades previst pel present PDU, es recomana:

a) Caldrà assolir una franja de protecció al llarg de tot el seu recorregut, per tal de

disminuir l’impacte visual quan transcorre per terrenys que no són industrials, amb un

tractament unitari als marges de la instal·lació actual i exercir de corredor biològic

vertebrador del medi natural pel qual circula. Per tal de disminuir aquest impacte

s’estableix una franja de protecció lineal al llarg del seu recorregut per sòl no

urbanitzable, de 100 metres d’amplada a banda i banda .

b) L’espai s’ordenarà com un espai verd lineal irregular en sòl no urbanitzable, de tal

manera que incorpori la totalitat de les finques expropiades, garantint la continuïtat de

l’espai fluvial del Francolí i facilitant la connectivitat biològica del seu recorregut fins el

mar.

c) Caldrà substituir l’actual configuració aèria del rack, per motius d’impacte visual i de

seguretat amb les següents opcions:

• Soterrament de tots els trams del rack que siguin possibles, especialment els

encreuaments amb vies de comunicació, i trams propers a aquestes vies.

• Substituir l’actual configuració aèria per una configuració en rasa (similar als

canals hidràulics) en tots aquells trams en els que no sigui possible el seu

soterrament. La configuració en rasa, produiria l’efecte cubeta utilitzat en els

emmagatzematges de productes químics i contindria els vessaments impedint la

seva propagació i contaminació de terrenys propers.

• Incorporar elements de detecció idonis, sistemes d’avis a la població i, en els trams

en configuració en rasa i si la geometria ho permet sistemes d’extinció per escumes

i/o aigua polvoritzada que aprofitin l’efecte cubeta del disseny proposat per a

l’extinció i/o inertització de fuites d’inflamables en fase líquida, evitat la vaporització

del toll format,. També caldria estudiar la implantació de basses de recollida de

vessaments, en els casos viables.

Article 69. Directrius en relació a altres aspectes ambientals


desenvolupin el PDU, tindran en compte en general, les següents directrius ambientals:

• Adoptar els criteris de gestió del risc d’inundació aplicats a la planificació dels usos del sòl

establerts per la Direcció General de Protecció Civil en el seu informe d’implicacions de riscos de

protecció civil al PDU.

• Contenir la proliferació de construccions en sòl no urbanitzable i vetllar per la seva integració en

el paisatge.

• Evitar el contacte de sòls urbanitzables amb sòls de protecció especial.

• Assegurar la integració del patrimoni en el paisatge urbà.

• Establir mesures d’ecoeficiència per a l’edificació.

• Preveure millores en l’eficiència energètica dels sistemes urbans.

• Elaborar plans de recuperació de les lleres i de la vegetació de ribera, en aquelles que ho

necessitin.

• Regular específicament les tanques de manera que es garanteixi la permeabilitat per a la fauna.

En sòl agrícola no s’haurien d’admetre (en tot cas es pot admetre un tancat amb paret de pedra a

la zona del voltant de les edificacions existents) i les que siguin per funcions cinegètiques

s’haurien de limitar al filtats longitudinals, tanques de fusta o vegetals. En sòl forestal s’hauria de

prestar especial atenció per evitar trencar el paisatge i no impedir la permeabilitat per a la fauna.

• Fomentar politiques que afavoreixin la conservació dels usos tradicionals mantenidors d’aquest

paisatge. En aquest sentit caldria incentivar la continuïtat de l’activitat agrícola i ramadera.

• Impulsar acords de custòdia del territori.

36

Capítol VI. Criteris ambientals per al desenvolupament urbanístic dels municipis

Article 70. Criteris ambientals en relació a l’eficiència energètica

Per tal de mantenir uns elevats estàndars de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents

criteris:

1. Criteris en relació a l’enllumenat exterior

• Amb la finalitat d’estalvi energètic, les instal·lacions i els aparells d’enllumenat exterior, tant en

espais públics com en parcel·la privada, han de complir els requeriments establerts al Decret

82/2005 pel que s’aprova el Reglament per al desenvolupament de la Llei 6/2001 d’ordenació

ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn; i al Real Decret 1890/2008, pel

que s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les

seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.

2. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: estalvi energètic

• S’ha de donar compliment als requeriments relatius a l’estalvi energètic, establerts al Codi

Tècnic de l’Edificació (aprovat pel Real Decret 314/2006, de 17 de març) i els especificats al

Decret 21/2006 pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificis.

• En el moment de considerar els paràmetres d’ecoeficiència relatius als materials i sistemes

constructius relatius a l’eficiència energètica especificats a l’article 6 del Decret 21/2006, es

prioritzarà l’aplicació d’aquells que hagin estat contrastats com a més eficients en l’estalvi

energètic, sens perjudici dels criteris de puntuació establerts pel citat Decret 21/2006. A

continuació es llisten les solucions constructives en l’edificació en ordre de més a menys

eficients:

- La reducció en un 30% del coeficient mitjà de transmitància tèrmica (Km) dels tancaments

verticals exteriors, respecte al Km= 0,70 W/m2K fixat a l’article 4 (d’obligatori compliment).

És a dir, aconseguir un coeficient mitjà de transmitància tèrmica ≤ 0,49 W/m2K.







-

- Construcció de façanes ventilades quan aquestes estan orientades cap al SW.

- Enjardinament de la coberta de l’edificació, per facilitar que es pugui utilitzar la vegetació com

a controlador ambiental passiu.

- Construcció de cobertes ventilades en els edificis.

- Edificis on el 80% d’habitatges rebin 1 h d’assolellament directe a l’obertura de la sala entre

les 10 i les 12 h del solstici d’hivern.

• Així mateix caldrà tenir presents els dos paràmetres següents, per bé que la seva eficiència

energètica depèn de la seva forma d’integració a la construcció (abast, ús i magnitud):

- L’enllumenat en espais comunitaris o d’accés dels habitatges ha de comptar amb detectors

de presència. La seva efectivitat en l’estalvi energètic global, depèn de la previsió d’aquests

espais en els edificis d’habitatges i els seus accessos.

- Ús d’energies renovables per obtenir la climatització (calefacció/refrigeració). La seva

efectivitat en l’estalvi energètic global depèn de la contribució d’aquestes sobre el consum

total.

• Els edificis (de nova construcció i els existents que es modifiquin, reformin o rehabilitin

integralment) cal que disposin de la certificació d’eficiència energètica, d’acord amb les

prescripcions establertes al Reial Decret 47/2007 de certificació d’eficiència energètica, amb un

nivell mínim “C”, per a l’obtenció de la llicència urbanística.

3. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: energies renovables

• Cal incorporar sistemes de captació i transformació d’energia solar fotovoltaica, segons

determina el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) a la secció HE5 (Contribució fotovoltàica mínima

d’energia elèctrica), per edificis d’hipermercats, multitenda i centres d’oci, naus

d’emmagatzematge, edificis administratius, hotels i hostals, hospitals i clíniques i pavellons de

recintes firals, quan aquests superen els límits de superfície i ocupació determinats al CTE.

• Cal dotar d’espai lliure les cobertes de noves edificacions de manera que sigui viable la

instal·lació dels captadors solars tèrmics i/o fotovoltaics exigits al Decret 21/2006 i el Codi

Tècnic de l’Edificació. S’adoptarà una solució constructiva arquitectònicament integrada i

energèticament eficient.

• Als projectes d’edificació s’ha de detallar el percentatge de la demanda energètica coberta amb

energies renovables i descriure les tecnologies emprades. En qualsevol cas, s’intentarà

maximitzar la generació d’energia amb energies renovables.

37

4. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: ventilació i orientació

• Caldrà considerar els fluxos naturals d’aire (els vents topogràfics) a l’hora de dissenyar els

edificis i els habitatges per tal d’afavorir la ventilació natural a l’estiu i/o la protecció contra

vents dominants (no la protecció contra vents topogràfics, donat que aquests afavoreixen la

ventilació natural).

• Cal que més del 50% de les edificacions destinades a habitatges tinguin orientació sud (±

45º), excepte en aquells sectors en què la seva dimensió reduïda o la topografia ho

impossibilitin. S’afavorirà la ventilació natural dels habitatges i una doble orientació; a tal

efecte són d’aplicació dels directrius següents:

- Es prioritzarà la tipologia d’habitatge passant preferentment amb orientació sud d’una de

les façanes.

- Els habitatges a banda i banda tindran preferentment l’orientació NE-SW i NW-SE.

- Per edificis amb molta profunditat però que no permetin la tipologia d’habitatge passant, és

necessari considerar l’ús de patis i espais de ventilació i de llums amb mides que

garanteixin la il·luminació i ventilació natural correcta dels espais als quals serveixen.

5. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització: repercussió en estalvi

energètic

• En els semàfors i la senyalització, s’ha d’utilitzar dispositius electrònics LED, sistemes més

eficients i amb menor cost de manteniment.

• Les instal·lacions i aparells d’enllumenat públic cal que reuneixin les característiques següents:

a) Utilització en la vialitat de dispositius d’alta eficiència en els enllumenaments exteriors, com

ara làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP) o LED. Es

prioritzarà aquest ús també per la resta d’espai públic.

b) Aplicació de mecanismes automàtics d’accionament en l’enllumenat públic (cèl·lules

fotoelèctriques o rellotges astronòmics) i sistemes de regulació del nivell lumínic (fluxors).

Article 71. Criteris ambientals en relació al cicle de l’aigua


criteris:

1. Criteris en relació a la prevenció del risc d’inundació

• En el projecte del tractament dels espais lliures públics i privats s’establiran mesures tècniques

per minimitzar els riscos d’inundació, considerant:

a) La percolació de l’aigua de pluja (mitjançant l’enjardinament dels espais lliures públics i

privats)

b) El drenatge i la infiltració de l’aigua en el sòl (minimitzant les superfícies impermeables i

fomentant els paviments drenants).

2. Criteris en relació a la minimització del consum d’aigua i foment de l’estalvi i de la reutilització

• Amb la finalitat de maximitzar la utilització de les aigües pluvials, les edificacions de les parcel·les

públiques o privades amb espai verd incorporat, hauran de recollir les aigües pluvials de les

teulades i de les cobertes planes i hauran de preveure els dipòsits per a l’emmagatzematge amb

les dimensions necessàries per als usos als que es destinaria l’aigua (regs i neteja). Per al seu

dimensionament es tindran en compte la zona geogràfica, la superfície de reg i la tipologia de

vegetació proyectada

• Es reutilitzaran les aigües grises en edificis per a recàrrega de cisternes de WC, tant en les

noves construccions d’edificis d’habitatges com en les seves rehabilitacions integrals. Els

projectes d’edificacions destinades a usos diferents dels habitatges (a excepció dels sanitaris

que queden exclosos de l’aplicació d’aquest criteri) contindran una anàlisi específica de la

conveniència i possibilitat d’implantar aquests sistemes de reutilització d’aigües grises.

• El sistema de reg s’ha de contemplar en els projectes de zones verdes i vialitat. Haurà de ser per

degoteig soterrat (exceptuant les àrees de gespa/prat si n’hi ha) i es regularà en funció del grau

d’humitat (sensors de pluja i/o d’humitat).

• En el cas d’espais públics que continguin fonts o altres instal·lacions amb demanda d’aigua

potable, el projecte preveurà dues xarxes d’abastament d’aigua: una d’aigua potable (per

abastament de fonts, etc.) i l’altra d’aigua regenerada, amb connexió amb la xarxa municipal

d’aigua regenerada, existent o en previsió de la seva futura creació. Aquesta segona xarxa

donarà servei a tots els usos compatibles amb la qualitat de l’aigua regenerada, d’acord amb la

normativa aplicable.

• Als espais lliures privats la xarxa independent d’aigua pluvial (recollida i emmagatzemada en

parcel·la privada,) també preveurà la possibilitat de connexió amb una xarxa municipal d’aigua

regenerada.

• S’ha de donar compliment als paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua establerts al Decret

21/2006 pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificis.

38

• Les activitats que requereixin elevades necessitats d’abastament d’aigua han de justificar els

seus consums a l’hora d’obtenir les autoritzacions d’acord a la Llei 4/2004, d'1 de juliol,

reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la

Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental. En aquesta

justificació, cal determinar l’ús d’aigua pluvial o regenerada apte per als usos que es

determinin, segons la normativa aplicable.

3. Criteris en relació a la protecció del medi i dels recursos hídrics

• En cas que existeixin pous dins l’àmbit del planejament, tant en l’espai públic com en parcel·la

privada, el projecte d’urbanització cal que contempli les mesures per evitar l’aprofitament

incontrolat i l’afecció a l’aqüífer, d’acord amb l’òrgan competent en matèria d’aigua. Quan així

es determini i quan sigui possible, s’adequarà administrativament l’aprofitament dels pous per

al seu possible ús per a reg.

Article 72. Criteris ambientals en relació a la contaminació acústica


criteris:

1. Condicions acústiques per als projectes d’urbanització i d’espais lliures

• Per tal de reduir la contaminació acústica, s’ha de col·locar indicatius de reducció de velocitat

en vials interiors amb major intensitat de trànsit rodat.

• Quan, per al compliment dels objectius de qualitat acústica establerts legislativament, resulti

necessària l’adopció de sistemes de protecció acústica, s’han de justificar l’eficiència i

suficiència d’aquests vers l’emissor i els límits de qualitat acústica aplicables d’acord amb la

legislació vigent.

• Les proteccions acústiques estaran integrades en el paisatge. Amb aquesta finalitat, s’aplicaran

els criteris següents::

a) Ús preferent de motes, talussos i murs revegetats:

- Aquests sistemes s’ubicaran el més pròxims possible a la font de soroll.

- S’utilitzaran plantacions d’alta densitat arbòria.

- Es seleccionaran espècies vegetals de fullatge dens, perenne i no filiforme.

b) Ús d’apantallaments artificials (pantalles d'obra, de formigó, vidre, de material reciclat de

RSU, de material d'origen vegetal, etc,.), especialment en aquells casos en que no hi hagi

prou espai per a sistemes vegetals..

2. Condicions acústiques en les edificacions

• A les edificacions s’ha de donar compliment als requeriments relatius al soroll, establerts al Codi

Tècnic de l’Edificació (aprovat pel Real Decret 314/2006, de 17 de març) i els especificats al

Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i

d’ecoeficiència en edificis.

Article 73. Criteris ambientals en relació a la contaminació lluminosa


criteris:

1. Criteris en relació a les instal.lacions d’enllumenat exterior:

• Per tal d’evitar la contaminació lluminosa, les instal·lacions d’enllumenat exterior (tant públic com

privat), han de complir els criteris tècnics fonamentats en les disposicions del Decret 82/2005, de

3 de maig, pel que s’aprova el Reglament per al desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de

maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, en particular pel

que fa a:

a) Tipus de làmpades segons la classificació de la zona on s’ubica l’actuació

b) Percentatge màxim de flux d’hemisferi superior d’un pàmpol d’un llum

c) Enlluernament pertorbador màxim en il·luminació exterior de tipus viari

d) Índex màxim d’enlluernament en enllumenats per a vianants

e) Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals

f) Il·luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i/o al pas de vianants

g) Intensitat lluminosa màxima emesa en direcció a àrees protegides (E1)

39

Article 74. Criteris ambientals en relació a la integració de la biodiversitat en el tractament dels espais lliures i la vegetació urbana


criteris:

1. Criteris en relació als espais i elements amb valors naturals rellevants:

• En els espais o elements amb valors naturals rellevants que han estat objecte de protecció pel

Pla director mitjançant una clau específica, les actuacions que s’hi desenvolupin han de

garantir el manteniment de les seves característiques i valors específics.

2. Criteris en relació als espais lliures de parcel.la:

• Els projectes d’edificació han d’incloure un projecte de revegetació i/o enjardinament dels

espais lliures de parcel·la i, si s’escau, de restauració de les àrees denudades de nova creació.

a) S’entén que les obres d’enjardinament es realitzen als espais lliures, d’ús públic o privat.

b) S’entén que les obres de restauració es duen a terme en aquelles àrees d’ocupació

temporal que no han de ser urbanitzades ni enjardinades però que han sofert una alteració

a causa de les obres (talussos i àrees perimetrals, parcel·les emprades com abocadors i

préstecs, zones de instal·lacions auxiliars de les obres, etc.).

L’objectiu de la restauració és la restitució de l’ús original del terreny (forestal/rural) en cas

que aquest no es modifiqui cap a urbanitzable o bé, la revegetació d’un àrea per evitar

fenòmens erosius, la desestabilització de talussos o per fomentar la integració

paisatgística de l’actuació.

3. Criteris en relació als espais vegetals en zones verdes i espais lliures urbans:

• A les zones verdes i espais lliures urbans, la tria d’espècies vegetals cal que respecti els

criteris següents:

a) Adequar-se a les característiques climàtiques, edafològiques i topogràfiques de l’àmbit

d’actuació.

b) Presentar baixes necessitats hídriques i simplicitat de manteniment

c) No necessàriament seran espècies autòctones, però no s’utilitzaran espècies amb

demostrat comportament invasor. En aquest sentit, la detecció d’espècies invasores en les

zones a urbanitzar requereix el seu control o la seva retirada immediata per evitar-ne la

propagació, i la gestió dels residus vegetals es farà de manera que no generi noves

dispersions.

d) A les àrees properes a zones boscoses, i especialment als municipis amb alt risc d’incendi,

es recomana emprar plantes de baixa inflamabilitat (relacionades a l’annex 2 del Decret

123/2005).

• A les àrees a restaurar s’han d’emprar sempre espècies autòctones; s’ha d’estendre en primer

lloc terra vegetal, s’ha d’aplicar una hidrosembra o sembra (segons el pendent del terreny) i, si

s’escau, es faran plantacions arbòries i/o arbustives.

• En el disseny de parcs i jardins s’han de seleccionar les espècies considerant la seva capacitat

de regulació climàtica i cal compaginar aquest criteri amb el consum hídric de l’espècie. Així, s’ha

de considerar:

a) Quan la necessitat de refredar el microclima sigui compatible amb la capacitat hídrica del

municipi, cal definir en els espais verds, especialment en vials, arbrat i vegetació amb alta

evapotranspiració i capacitat d’ombreig, per tal de reduir la temperatura a l’interior de la

ciutat

b) Es prioritzarà la plantació d’espècies caducifòlies prop de les façanes meridionals dels

edificis, de tal manera que permetin la insolació al hivern, i protegeixin del sol a l’estiu.

4. Altres criteris en relació amb els espais lliures:

• En el supòsit que alguna de les zones verdes de la urbanització limiti amb una carretera, els

projectes han d’establir les mesures de prevenció d’incendis forestals i les franges de seguretat i

protecció establertes a la normativa aplicable (Decret 130/1998).

• D’acord amb la Resolució AAR/2999/2007, de 28 de setembre, per la qual es prohibeix la

plantació en espais públics d’espècies susceptibles al foc bacterià (Erwinia amylovora), a les

zones verdes públiques (incloent l’arbrat viari), no es podran plantar espècies dels gèneres

recollits al Decret 42/2007, pel que s’estableixen mesures de prevenció del foc bacterià.

Article 75. Criteris ambientals en relació a la protecciò del sòl


criteris en relació a la prevenció de l’erosió i reutilització de sòls:

• El disseny de la geometria dels talussos de terres permanents han de presentar un pendent

màxim de 3H:2V, sempre d’acord a les prescripcions dels estudis geotècnics, de tal manera que

es garanteixi la seva estabilitat a llarg termini, es previngui l’erosió, es faciliti la revegetació i es

limitin les pèrdues de sòl (d’acord amb els criteris de la FAO). Amb caràcter d’excepció, podran

admetre’s puntualment pendents superiors condicionats a l’aplicació de tècniques de

bioenginyeria en la revegetació dels talussos.

40

• Els projectes que desenvolupin els espais verds, públics o privats. i les restauracions d’espais

afectats, han de contemplar el decapatge i preservació de la terra vegetal per ser utilitzada

posteriorment a les àrees a enjardinar o restaurar. Els projectes també han de considerar la

possibilitat d’adequació i millora de la terra vegetal mitjançant l’addició d’adobs minerals i fems

orgànics.

Article 76. Criteris ambientals en relació als materials i als residus


criteris:

1. Criteris en relació a la sostenibilitat en els materials i sistemes constructius:

• En l’edificació es prioritzarà l’ús de sistemes constructius industrialitzats o prefabricats, els

quals permeten reduir considerablement la generació de residus durant la fase d’obra i

optimitzen el cicle de vida de producció del material.

• Per aquest propòsit, es tindrà en compte que s’empraran aquests sistemes al 80% de la

superfície de les estructures i dels tancaments exteriors dels edificis.

• La selecció d’alternatives de materials es basarà en els criteris següents:

a) Valorar l’energia consumida des de l’elaboració i el transport del material, fins a la seva

col·locació i el seu posterior reciclatge.

b) Prioritzar els productes locals, fabricats o estrets de l'entorn proper, atès que la reducció

de la distància de procedència dels materials comporta una disminució important del

consum energètic total.

c) Els materials d’origen natural (fusta, pedra natural, terres, àrids, etc) han de provenir

d’explotacions controlades, convenientment legalitzades

d) Cal potenciar l’ús de productes amb distintiu de qualitat ambiental així com distintius que

determinin l’explotació controlada i sostenible dels materials emprats.

• Caldrà contemplar l’ús de materials i productes reciclats o reutilitzats. Es considerarà la

incorporació d’elements realitzats a partir de material reciclat (especialment plàstic i vidre

reciclat), com ara mobiliari urbà (bancs, papereres, etc.), panells de senyalització, pilones,

paviments de carril bici, elements delimitadors de parterres, etc.

2. Criteris en relació a la previsió d’espais en habitatges:

• Els habitatges del sector hauran de comptar amb els espais adequats per poder realitzar

recollida selectiva de residus. Cal preveure un espai fàcilment accessible de 150 dm que permeti

la separació de: envasos, matèria orgànica, vidre, paper i cartró i rebuig.

Article 77. Criteris ambientals en relació a la mobilitat sostenible


criteris en relació a la prevenció de l’erosió i reutilització de sòls:

1. Criteri general:

• Els projectes d’edificació i d’espais lliures incorporaran les mesures establertes a l’Estudi

d’avaluació de la mobilitat generada i inclouran una justificació del seu compliment.

2. Criteris en relació a l’aparcament fora de la via pública:

• Tots els edificis de nova planta s’han de projectar amb aparcaments a l’interior de l’edifici o en

terrenys edificables del mateix solar, d’acord amb les condicions següents:.

a) Les dimensions mínimes de les places de garatge o aparcament han de complir les

condicions establertes a l’annex 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació

dels estudis de la mobilitat generada.

b) El nombre, les dimensions i l’entorn de les places reservades per a persones amb mobilitat

reduïda s’ajustaran al que disposa la normativa sectorial vigent.

• El nombre mínim de places d’aparcament de bicicletes que s’hauran de preveure en edificis

d’habitatge és el valor màxim d’aplicar 2 places/habitatge. Pel que fa als altres usos, el nombre

mínim vindrà determinat per l’annex 1 del Decret 344/2006, de 10 de setembre, i en funció de

les característiques específiques de l’ús.

3. Criteri en relació a la reserva d’espai per a magatzem en els locals comercials:

• Els locals comercials hauran de destinar per a magatzem un mínim del 10% del sostre, a l’interior

de l’edifici o en terrenys edificables del mateix solar, llevat que es tracti d’activitats comercials

que per les seves característiques especials, justifiquin adequadament la manca de necessitat de

magatzem per als seus productes.

41

4. Criteris en relació a la reserva d’espai per a càrrega i descàrrega:

• Per tal d’aconseguir una distribució àgil i ordenada de les mercaderies s’han de destinar places

de càrrega i descàrrega en la xarxa viària de dimensions 3 x 8 metres amb els següents ràtios:

a) Ús comercial: 1 plaça per cada 1.000 m2 de superfície de venda o 1 plaça per cada 8

establiments.

b) Ús d’oficines-terciari: 1 plaça per cada 2.000 m2 de sostre.

TÍTOL IV. ORDENACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES Capítol I. Infraestructures de mobilitat Article 78. Tipologia

El present PDU determina les següents infraestructures de mobilitat:

• Sistema viari

• Sistema ferroviari

Article 79. Integració de mesures ambientals i paisatgístiques

Les infraestructures de mobilitat hauran de integrar les condicions ambientals i paisatgístiques

necesaries tant quan el seu traçat - be sigui en superficie o soterrat- travessi el territori com les ciutats,

Article 80. Ordenació de les infraestructures de mobilitat viaria i ferroviària

1. S’estara a allò que determina el PTPCT per a la xarxa viaria i ferroviària que transcorri per l’àmbit

del present PDU.

2. Els estudis i els projectes a que es refereix l’article 13.2 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de

Carreteres de Catalunya, un cop aprovats definitivament, tenen la condició de xarxa viària bàsica,

als efectes de planejament urbanístic, i prevalen sobre les determinacions d’aquest, d’acord amb

les condicions de coordinació amb el planejament urbanístic establertes a l’article 12 de la citada

Llei.

2. Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla d’ordenació urbanística municipal o d’un pla

urbanístic derivat, caldra sol.licitar un informe als organismes afectats per raó de les seves

competencies sectorials, els quals el tenen que emetre en el termini d’un més, excepte que alguna

disposició autoritzi un de més llarg, d’acord amb l’article 83.5 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26

de juliol, pel que s’aprova el Text refos de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

3. El present PDU incorpora el contingut del Capítol II de la Llei de l’Estat 25/1988, de juliol, de

Carreteres i del Títol II, Capítol I del Reglament General de Carreteres R. D. 1812/1994, de 2 de

setembre, en tot alló referent a les zones d’us i defensa de les carreteres.

4. La zona de domini públic no podra ser destinada a cap sistema viari ni adscriures a cap zona de

reserva ja que forma part de la carretera. La zona de servitud haurà de quedar totalment lliure de

qualsevol actuació inclús de sistemes de vialitat, d’acord amb la vigent Llei estatal de carreteres.

42

5. Caldrà respectar la línea d’edificació, segons contempla la Llei estatal de Carreteres i el seu

Reglament.

6. Els traçats infraestructurals proposats s’hauran de tenir especialment en compte les condicions

biofísiques al llarg del seu recorregut, així com les condicions d’inserció en l’entorn urbà on

s’implanten i el manteniment de la connectivitat ecològica.

Capítol II. Infraestructures sectorials Article 81. Tipologia

El present PDU determina les següents infraestructures sectorials:

a) Infraestructures medioambientals

b) Infraestructures energètiques

c) Infraestructures de telecomunicació

d) Infraestructures hidràuliques

Article 82. Ordenació de les infraestructures sectorials

1. En la ordenació de les infraestructures sectorials s’estarà al que determinin, amb caràcter

general, les respectives legislacions vigents en cada moment.

2. Les infraestructures sectorials hauran de integrar les condicions ambientals i paisatgístiques

necesaries tant quan la seva implantació o el seu traçat - be sigui en superficie o soterrat-

travessi el territori com les ciutats,

3. Els sistemes mediambientals que hagin de ser necessaris contra la emissió de fums, gasos,

sorolls, etc produïts pel tràfic de la xarxa viaria, així com els que siguin necessaris contra

l’emissió de fums, vapors o altres substàncies volàtils emesses per les futures edificacions i que

puguin invaïr la calçada d’aquesta xarxa, reduïnt la visibilitat dels conductors i augmentant el risc

d’accidents, aniràn a càrrec dels promotors de les instal.lacions o, en el seu defecte, dels

corresponents Ajuntaments al que pertanyin les zones on es construeixi, tot aixó de conformitat

amb la Llei de la Generalitat de Catalunya 3/1998 de 27 de febrer, d’Intervenció Integral de

l’Administració Ambiental i el seu Reglament 136/1999, de 18 de maig.

4. Pel que fa a les infraestructures d’abastament i sanejament, cal tenir en compte les previsions

consegüents relatives a instal.lacions i infraestructures per a la gestió de l’aigua destinades a

atendre els possibles dèficits preexistents i les necessitats generades.

a) En el cas que el PDU impliqui modificacions destacables pel que fa a l’abastament d’aigua,

aquestes s’hauran d’acompanyar amb les actuacions necessàries per garantir l’abastament.

En tot cas, seran compatibles amb el Pla Sectorial d’Abastament d’Aigües de Catalunya.

b) En el cas que el PDU impliqui modificacions destacables pel que fa als sistemes de

sanejament, aquests hauran de ser a càrrec del promotor i hauran de complir amb els

requisits de qualitat de l’abocament, segons els objectius establerts en la Directiva Marc de

l’Aigua 2000/60/CE, concretat en el Pla de Gestió de Conca Fluvial.

5. En el supòsit que, per manca de desenvolupament de la planificació sectorial o per altres motius

justificats, no resulti possible concretar algunes de les determinacions a que fa referencia el punt

anterior, el present PDU condiciona el desenvolupament de les diverses àrees d’expansió o de

renovació urbana a l’execució prèvia o simultània de les instal.lacions necessàries per atendre les

necessitats que generin. Aquesta mesura, que cal entendre-la com a fonamental, serà requisit

d’aplicació general a tots els sòls urbanitzables.

6. Les infraestructures de serveis tècnics comprenen les instal·lacions i els espais vinculats a l’estalvi

energètic mitjançant la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus, i també d’investigació i

divulgació d’aspectes relacionats amb la protecció del medi ambient. Formen part d’aquests

serveis, a més dels serveis de les companyies, les estacions depuradores d’aigües residuals, les

instal·lacions de reutilització i reciclatge de residus, etc. i tot aquells serveis i activitats destinades

al foment de l’educació ambiental.

Les infraestructures de serveis tècnics incloses en el present PDU queden subjectes a la

corresponent legislació sectorial vigent en cada moment, i en especial al Decret Legislatiu 1/2009,

de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora dels Residus, i a les propostes

del programa de gestó de residus de Catalunya (PROGREMIC 2007-2012 i PROGRIC 2007-2012.

7. En relació a les servituts aeronàutiques, s’estarà al que estableix la Llei 48/60, de 21 de julio sobre

navegació aèrea i el Decret 584/72, de 24 de febrer, modificat pel Decret 2490/74, de 9 de agosts i

pel Reial Decret 1541/2003, de 5 de desembre, així com la resta de legislació sectorial vigent y en

el seu cas, les seves modificacions.

Article 83. Estudis d’impacte i integració paisatgística de les infraestructures

1. A més dels casos previstos en aquesta norma, l’òrgan que hagi d’atorgar la llicència podrà

demanar un informe d’impacte i integració paisatgística en aquells casos en què ho consideri

convenient, com en els suposits de:

43

a) Plans especials urbanístics per a la ubicació de construccions de nova planta destinades a

activitats de turisme rural o de càmping a què fa referència l’apartat 6 e) de l’article 47

TRLU

b) Edificacions de qualsevol tipus en sòls urbans i urbanitzables que hagin de romandre

aïllades de manera indefinida, o ubicades en punts molt visibles, i per les seves

dimensions hagin de tenir una presència acusada en el paisatge. L’informe serà preceptiu

quan a més de la ubicació especialment visible, la construcció superi algun dels

paràmetres establerts a l’apartat b).

c) Canvis de paisatge rural motivats per concentracions parcel·laries que afecten un àmbit de

més de 100 ha.

d) Nous traçats de camins rurals, i les variacions de traçat dels existents, de més de 1000

metres de longitud.

e) Tanques de finques, parcel·les o àmbits d’activitats de més de 1000 metres de longitud.

f) Totes les construccions visibles que se situïn en les proximitats dels penya-segats, de les

riberes fluvials i de les làmines d’aigua de llacs o embassaments.

2. Tots els projectes que s’hagin de sotmetre a l’informe d’impacte i integració paisatgística

incorporaran l’estudi d’impacte i integració paisatgística

DISPOSICIONS FINALS Primera. Adaptació del planejament urbanístic general al PDU

La planificació urbanística vigent en els municipis on sigui d’aplicació el present Pla s’adaptaran durant

els seus procesos de modificació i revisió del planejament a les determinacions d’aquest PDU.

Segona. Aplicació directa i preferent de la normativa del PDU

En tant no s’hagi produït el procès d’adaptació dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, les

determinacions del present PDU seran d’aplicació directa i preferent. No obstant, quan les Normes del

PDU hagin establert que el desenvolupament d’algun dels seus preceptes s’hagi de realitzar

necessàriament mitjançant el planejament general o derivat, aquestes Normes s’aplicaran

subsidiàriament llevat que siguin més concretes i restrictives en quin supósit seran d’aplicació

preferent.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’AMBIT CENTRAL...4 TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL...

Documents

Transcript of PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’AMBIT CENTRAL...4 TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL...