Pla de treball

8
Dinamització del projecte “La Llagosta Ciutat Educadora” PROJECTE DEL PRÀCTICUM I DE PSICOPEDAGOGIA UOC Dinamització del projecte “La Llagosta Ciutat Educadora” “Per educar un infant cal tota la tribu.“ (proverbi africà) Abstracte El Projecte Educatiu de Ciutat és un instrument de planificació i un espai de participació que es desenvolupa en un àmbit concret que és la ciutat i que té com a objectiu consolidar l’educació com a element central i que sobrepassa la concepció tradicional. Així doncs, el Projecte Educatiu de La Llagosta pren en consideració la participació oberta a tota la ciutadania, vinculada o no formalment, a l’àmbit educatiu, com un element central. Es parteix de dos gran objectius: per una banda, fer avançar l’educació amb un treball en xarxa integrat per a tothom que permeti fer realitat els principis d’equitat, inclusió, convivència i solidaritat, i per una altra banda, esdevenir el projecte organitzador i articulador de les polítiques educatives municipals. Partint d’aquest marc d’intervenció, el desenvolupament del Pràcticum es centrarà en la dinamització del Projecte en les línees d’actuació que des de l’oficina tècnica i el grup impulsor del PEC han definit com a prioritàries. Aquestes línees d’actuació versen entorn l’escola de pares i mares i sensibilitzar i incloure els agents educatius locals per iniciar el treball en xarxa. Paraules clau: Projecte Educatiu de Ciutat, Escola de mares i pares, Ajuntament de La Llagosta, participació ciutadana, agents educatius. Fonamentació teòrica de l’informe Els Projectes Educatius de Ciutat es situen en el marc teòric de les ciutats educadores i escoles ciutadanes. Els principals referents els trobem en l’informe de la UNESCO (1973) Aprender a ser , dirigit per Edgar Fauré, en el Manifest de les ciutats educadores (1990) sorgit en el primer Congrés de Ciutats Educadores a Barcelona al 1990, i revisat al de Bolonya (1994) i al de Gènova (2004). D’altres referents sorgeixen de l’AICE (Associació Internacional Ciutats Educadores), on es reconeix l’essènica de les ciutats educadores en la Declaració Mundial sobre Educació per a tothom (1990) i la declaració Universal sobre Diversitat Cultural (2001). Alhora que s’ha anat desenvolupant la idea de ciutat educadora, s’ha anat perfilant el concepte d’escola ciutadana amb Freire , la qual va en la línea d’afavorir entorns de transformació social de l’escola cap enfora, comprometent-se amb les realitats de l’entorn i estant atent a les necessitats dels ciudatans i ciutadanes. Un cas conegut d’aquest tipus de propostes és l’escola ciutadana de Porto Alegre (1993) pel Alumna: Montserrat Casas i Bul Consultora: Roser Parejo Març del 2012

Transcript of Pla de treball

Page 1: Pla de treball

Din

am

itz

ac

ió d

el

pr

oje

cte

“L

a L

lag

os

ta C

iuta

t E

du

ca

do

ra

PROJECTE DEL PRÀCTICUM I DE PSICOPEDAGOGIA UOCDinamització del projecte “La Llagosta Ciutat Educadora”

“Per educar un infant cal tota la tribu.“

(proverbi africà)

Abstracte

El Projecte Educatiu de Ciutat és un instrument de planificació i un espai de participació que es desenvolupa en un àmbit concret que és la ciutat i que té com a objectiu consolidar l’educació com a element central i que sobrepassa la concepció tradicional. Així doncs, el Projecte Educatiu de La Llagosta pren en consideració la participació oberta a tota la ciutadania, vinculada o no formalment, a l’àmbit educatiu, com un element central.Es parteix de dos gran objectius: per una banda, fer avançar l’educació amb un treball en xarxa integrat per a tothom que permeti fer realitat els principis d’equitat, inclusió, convivència i solidaritat, i per una altra banda, esdevenir el projecte organitzador i articulador de les polítiques educatives municipals.Partint d’aquest marc d’intervenció, el desenvolupament del Pràcticum es centrarà en la dinamització del Projecte en les línees d’actuació que des de l’oficina tècnica i el grup impulsor del PEC han definit com a prioritàries. Aquestes línees d’actuació versen entorn l’escola de pares i mares i sensibilitzar i incloure els agents educatius locals per iniciar el treball en xarxa.

Paraules clau: Projecte Educatiu de Ciutat, Escola de mares i pares, Ajuntament de La Llagosta, participació ciutadana, agents educatius.

Fonamentació teòrica de l’informe

Els Projectes Educatius de Ciutat es situen en el marc teòric de les ciutats educadores i escoles ciutadanes. Els principals referents els trobem en l’informe de la UNESCO (1973) Aprender a ser , dirigit per Edgar Fauré, en el Manifest de les ciutats educadores (1990) sorgit en el primer Congrés de Ciutats Educadores a Barcelona al 1990, i revisat al de Bolonya (1994) i al de Gènova (2004). D’altres referents sorgeixen de l’AICE (Associació Internacional Ciutats Educadores), on es reconeix l’essènica de les ciutats educadores en la Declaració Mundial sobre Educació per a tothom (1990) i la declaració Universal sobre Diversitat Cultural (2001).Alhora que s’ha anat desenvolupant la idea de ciutat educadora, s’ha anat perfilant el concepte d’escola ciutadana amb Freire , la qual va en la línea d’afavorir entorns de transformació social de l’escola cap enfora, comprometent-se amb les realitats de l’entorn i estant atent a les necessitats dels ciudatans i ciutadanes. Un cas conegut d’aquest tipus de propostes és l’escola ciutadana de Porto Alegre (1993) pel seu plantejament participatiu i d’autonomia de centre per construir ciutadania com a practica pedagògica.Els dos corrents convergeixen en el Moviment de Ciutats Educadores de Porto Alegre (2001) i que es desenvolupa en el X Seminari D’Educació a Porto Alegre al 2002.

Els enfocaments teòrics esmentats, em serviran per interpretar la realitat i els fets sobre els quals es centra la demanda de la meva intervenció. D’altre banda, i tenint present l’àmbit d’intervenció, es tindran en compte els referents teòrics envers la intervenció socioeducativa i comunitària.El procés d’intervenció tindrà en compte el model col·laboratiu treballat en diferents assignatures de Psicopedagogia, especialment per la concreció de les fases d’intervenció i per les estratègies i recursos a emprar.

L’Ajuntament de La Llagosta, centre el desenvolupament del PEC en l’oficina tècnica representada pels tècnics d’igualtat, educació, cultura i participació ciutadana.

Raons de l’elecció, interès i prospectiva professional

Les raons de l’elecció de l’àmbit i de l’objecte del Pràcticum són diverses. En primer lloc hi trobem raons personals, referides a interessos i gustos. En la meva carrera professional he treballat en els dos àmbits, l’escolar i el sociocomunitari, tenir l’oportunitat de treballar en un

Alumna: Montserrat Casas i Bul Consultora: Roser Parejo Març del 2012

Page 2: Pla de treball

Din

am

itz

ac

ió d

el

pr

oje

cte

“L

a L

lag

os

ta C

iuta

t E

du

ca

do

ra

PROJECTE DEL PRÀCTICUM I DE PSICOPEDAGOGIA UOCDinamització del projecte “La Llagosta Ciutat Educadora”

projecte que contempla els dos àmbits alhora, em desperta molt d’interès i ganes de investigar, conèixer i fer aportacions des de la meva experiència i des la meva formació com a estudiant de psicopedagogia. En segon lloc hi trobem raons de prospectiva professional. Actualment estic treballant com a docent en una escola pública, després d’haver passat per quasi bé totes les modalitats i espais on es pot exercir de mestra (infantil, primària, secundaria, adults, coordinadora, directora...), l’obtenció de la llicenciatura m’obra la possibilitat d’altres perspectives professionals, en d’altres àmbits d’intervenció diferent a l’escolar.

Subjectes, nivell i dimensions

Els subjectes objecte de la intervenció seran els agents educatius de la comunitat. Aquests agents els classifico en dos grups, depenent dels objectius de treball. El primer, els agents que realitzen la demanda o sigui, els agents del grup de treball de l’escola de pares i mares, i els agents que integren l’oficina tècnica del PEC. El segon grup està format pels agents educatius de la comunitat a quals va dirigit l’objectiu de sensibilització i implicació en el PEC. Aquests són: els representats dels centres formatius tant formals com no formals, els representants de les AMPES, , els agents dels serveis educatius territorials (coordinadora LIC, EAP, Inspecció), els agents educatius de l’àmbit de al salut i. els agents de la biblioteca municipal. Sóc conscient de la no inclusió dels agents educatius de l’àmbit del lleure i la cultura. La raó és que l’Ajuntament i dins del PEC, està iniciant un treball específic amb entitats de lleure, esport i cultura. Per tant, per evitar duplicitats i tenint en compte les limitacions envers el temps, he considerat oportú, dissenyar el Pla de treball segons les possibilitats que disposo.

El nivell de la pràctica educativa en el qual es desenvoluparà el projecte és la comunitat. Especialment en les entitats i serveis que treballen , atenen o tenen relació amb pares i mares de la població en edat escolar.

Les dimensions o variables d’anàlisi de la pràctica educativa rellevants per l’orientació de la meva intervenció seran: com millorar la difusió i la implicació dels agents educatius en el PEC de La Llagosta, com iniciar el treball en xarxa amb els agents educatius, quines estratègies millorarien la seva dinamització, quins objectius comuns poden ajudar a dissenyar un pla d’actuació a curt termini pel grup de treball.

Bibliografia

Marc normatiu

Catalunya (2010). Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència. (DOGC 02/06/2010), núm. 5641.

Bibliografia Bàsica

Civis Zaragoza, Mireia; Riera Romaní, Jordi (2007). “La nueva pedagogía comunitaria. Un marco renovado para la acción psicopedagógica interprofesional. Nau Ilibres. Valencia

Funes i Artiaga, Jaume (2008). "L'acompanyament educatiu dels infants i adolescents, de les seves famílies, de les escoles, des del municipi". De Prop: Revista de política educativa local, núm. 26. [Ponència realitzada el 8 de maig de 2008 a Sant Vicenç dels Horts durant la VII Jornada de Bones Pràctiques Locals en Educació amb el títol Acompanyament a l'escolaritat: una aproximació pràctica, organitzada per l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona][Consulta 31/08/2011]

Lago Martinez, J.R., Onrubia Goñi, Javier (2008). Assessorament psicopedagògic i millora de la pràctica educativa. Editorial Eumo.

Alumna: Montserrat Casas i Bul Consultora: Roser Parejo Març del 2012

Page 3: Pla de treball

Din

am

itz

ac

ió d

el

pr

oje

cte

“L

a L

lag

os

ta C

iuta

t E

du

ca

do

ra

PROJECTE DEL PRÀCTICUM I DE PSICOPEDAGOGIA UOCDinamització del projecte “La Llagosta Ciutat Educadora”

Bibliografia complementària

Diputació de Barcelona. Àrea d'Educació [coord.];Aliusmodus i Digrup. (2011) Acompanyament a l'escolaritat a les famílies en situacions de vulnerabilitat. Orientacions i criteris per a la intervenció dels ajuntaments. Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea d'Educació. 64 p.

Diputació de Barcelona. Àrea d'Educació (2010). El decret d'autonomia dels centres educatius [Comentari i anàlisi des de l'òptica del món local d'aquesta norma i accés al text complet del decret]

Vilà Mancebo, Antoni (2011). Impacte de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència en les polítiques educatives locals [en format pdf, 572,13 Kb] . Barcelona : Diputació de Barcelona. Àrea d'Educació. 66 p.

Viñas, Jordi; Pérez, Marta (2010). Estudi dels usos dels espais escolars fora de l'horari lectiu. Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrees d'Educació i Esports. 130 p. [+ annex]

Cubel, Maria; Romagosa, Joan (2010). Preus públics i equitat en l'accés als serveis educatius municipals. Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea d'Educació. 77 p.

Plandiura, Ramon (2009). "La Llei d'educació des del món local". De Prop: Revista de política educativa local, núm. 32. [Ponència realitzada per l'autor el – de setembre de 2009 durant el XV Fòrum Local d'Educació: la Llei d'Educació de Catalunya i els ajuntaments][Consulta 31/08/2011]

Proposta metodològica

1. La meva intervenció psicopedagògica es centrarà en un primer moment en l’avaluació de l’estat actual i el grau de desenvolupament del Projecte Ciutat Educadora, centrat en l’Escola de Pares i Mares(EPM), amb la finalitat de detectar els punts fort i les mancances del mateix per poder concretar els continguts de millora.

2. En un segon moment dissenyaré el pla d’actuació per assolir els objectius referits als continguts de millora. En aquesta fase serà important el treball col·laboratiu amb els membres de l’oficina tècnica i els membres del grup impulsor.

3. En la fase pròpia d’intervenció es portarà a terme les actuacions que es precisin i s’hagin dissenyat en el pla d’actuació. Serà el moment de treballar sota el model col·laboratiu amb els agents educatius de la població i elaborar les produccions i materials que es precisin.

4. Per últim es realitzarà l’avaluació no sols dels objectius assolits del pla d’intervenció, sinó també de tot el procés intervenció.

Basant-me en les informacions prèvies que disposo i partint de la demanda inicial, puc elaborar les següents hipòtesis referides als objectius de la meva intervenció:A) L’escola de pares i mares tot just ha començat a realitzar les seves primeres activitats en

la població i pel grau d’acollida i el coneixement que en tenen d’elles els diferents agents educatius locals, es possible que hi hagi una manca de sensibilització i acollida del pla per part dels agents educatius locals.

B) Això em porta a pensar que segurament seria útil millorar els canals de comunicació horitzontal i vertical.

C) D’altre banda, possiblement la implicació de les escoles i el seu compromís en la participació del pla, facilitaria la creació dels primers nuclis per un treball en xarxa, on les AMPES, conjuntament amb la representació del professorat i els altres agents educatius trobessin un espai de treball conjunt.

D) Segurament en els espai de treball conjunt es podran trobar necessitats i interessos comuns que puguin dibuixar el pla d’actuació de l’escola de pares i mares. Actuacions, les quals al fer-les seves aconsegueixin una major implicació i participació.

Alumna: Montserrat Casas i Bul Consultora: Roser Parejo Març del 2012

Page 4: Pla de treball

Din

am

itz

ac

ió d

el

pr

oje

cte

“L

a L

lag

os

ta C

iuta

t E

du

ca

do

ra

PROJECTE DEL PRÀCTICUM I DE PSICOPEDAGOGIA UOCDinamització del projecte “La Llagosta Ciutat Educadora”

FASE 1 : Avaluació Psicopedagògica DATA: 14-23 de març HORES: 15 horesObjectius: Conèixer els objectius, programació, recursos i organització de l’Escola de Pares i Mares. Detectar punts fort i mancances, i reformular l’objecte de la demanda si s’escau. Formular propostes de millora. Destinataris/àries: Grup de treball de l’Escola de Pares i Mares i representats Oficina Tècnica del PEC.ACTIVITATS CONTINGUTS

1. Entrevista amb l’oficina tècnica del PEC

2. Reunió amb l’equip de treball de l’EPM.

Promoció i orientació de la demanda.

Negociació i delimitació dels rols i participants.

Definició del contingut d’assessorament.

1. Anàlisi del coneixement envers l’EPM de diferents agents educatius locals.

2. Anàlisi del grau de sensibilització dels diferents agents educatius i predisposició en participar en l’EPM, especialment les AMPES i els docents dels centres educatius.

3. Anàlisi dels canals de comunicació emprats per difondre les activitats i la participació en l’EPM.

4. Anàlisi de documents i experiències sobre les necessitats objecte d’assessorament.

Recollida i anàlisi respecte els continguts de millora.

Elaboració d’hipòtesi respecte possibles innovacions en els plànols més significatius.

Formulació de les propostes de millora.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES. Guió per l’entrevista amb l’oficina tècnica del PEC i graella de registre de la

informació obtinguda.. Guió per la reunió amb l’equip de treball de l’EPM i graella de registre de la

informació obtinguda.. Qüestionari pels agents educatius locals.. Guió i Entrevista amb les AMPES i Equips Directius dels centres formatius.. Graella per la valoració dels canals de comunicació emprats.

INDICADORS D’AVALUACIÓIndicadors de l’avaluació

objecte de l’assessoramentIndicadors del procés

d’assessorament

Número de canals de comunicació utilitzats.Número de participants en cada activitat.Número de qüestionaris entregats i recollits omplerts.Grau de coneixement del PEC i l’EPM segons els qüestionaris i entrevistes.Número de qüestionaris amb resposta afirmativa a la predisposició a participar.Número d’assistents a les reunions.Grau de satisfacció de les entrevistes amb AMPES i centres formatius.

Grau d’assoliment dels objectius d’aquesta fase.Grau d’adequació de les activitats proposades per l’assoliment dels objectius.Grau d’adequació dels instruments d’avaluació emprats.

FASE 2 :Disseny del Pla DATA:26-30 març HORES: 10 horesObjectius: Dissenyar el Pla d’actuació, consensua’l, i repartir les tasques.

Alumna: Montserrat Casas i Bul Consultora: Roser Parejo Març del 2012

Page 5: Pla de treball

Din

am

itz

ac

ió d

el

pr

oje

cte

“L

a L

lag

os

ta C

iuta

t E

du

ca

do

ra

PROJECTE DEL PRÀCTICUM I DE PSICOPEDAGOGIA UOCDinamització del projecte “La Llagosta Ciutat Educadora”

Destinataris/àries: Grup de treball de l’Escola de Pares i Mares i representats Oficina Tècnica del PEC.ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Reunió amb el grup de treball de l’EPM i els representant de l’oficina tècnica conjuntament per fer el retorn de la fase d’avaluació i presentar el Pla de treball, consensua’l i planificar la implementació.

Delimitació de les propostes de millora.

Canvis a introduir per cadascuna.

Selecció dels instruments més adients per cada proposta.

Acordar el procés d’introducció.

Acordar els indicadors de millora.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES. Guió per la reunió. Presentació digital dels resultats i informe escrit.. Document del Pla de Millora (tantes còpies com assistents) i graelles per complimentar de forma col·laborativa, els continguts a treballar en la reunió( canvis, instruments, temporalització, rols i indicadors de millora).

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Indicadors del procés d’assessorament

Grau d’assoliment dels objectius d’aquesta fase.Grau de satisfacció després de la reunió de tots els assistents.Grau de capacitats comunicatives utilitzades per l’assessor.FASE 3 : Implementació DATA: 2 abril-18 maig HORES: 35 hores

Objectius: Col·laborar en el desenvolupament i seguiment del Pla de millora.

ACTIVITATS 1. Reunió amb “L’AMPA d’Ampes de La Llagosta”, conjuntament amb la

tècnica d’educació, per presentar la proposta de l’EPM. L’objectiu seria donar a conèixer, sensibilitzar de la importància de la participació de totes les AMPES i aconseguir vocals de cadascuna de les AMPES a ser possible de diferents nivells educatius.

2. Reunió amb la Inspecció, EAP i coordinadora LIC de zona, conjuntament amb la tècnica d’educació (membre de l’oficina tècnica), per presentar el PEC, el pla de treball de l’EPM i aconseguir el seu recolzament i implicació en el mateix. Així com, preparar la reunió de presentació en els centres educatius.

3. Reunió amb les Direccions dels centres educatius i l’oficina Tècnica el PEC, conjuntament amb la Inspecció i professionals dels Serveis Educatius de la zona, per plantejar la importància de participar activament amb el PEC i aconseguir que de cada centre surti un coordinador que es pugui incorporar al grup de treball de l’EPM.

4. Sessió de formació pels docents dels diferents centres educatius i pactar amb els centres educatius que es consideri la seva acreditació.

5. Creació d’un blog de l’EPM, on es publiqués la seva programació, les activitats fetes o per fer, es recomanés lectures, altres activitats educatives de la població i tingués enllaços a totes les AMPES i centres educatius de la població, així com a d’altres entitats considerades agents educatius. Pactar amb el grup de treball de l’EPM el responsable del seu manteniment. Així mateix, demanar posar en les pàgines web dels centres educatius i de les AMPES, i de l’Ajuntament, enllaços al blog de l’EPM.

6. Crear una base de dades amb els correus electrònics dels membres de cada AMPA, i amb els docents i altre personal de cada centre educatiu per millorar la comunicació horitzontal dins de cada entitat envers les activitats de l’EPM.

7. Crear una base de dades amb els correus electrònics dels coordinadors dels centres educatius i vocals de les AMPES, membres del grup de treball actual de l’EPM, per millora la comunicació vertical, des de l’oficina tècnica, l’EPM i els agents educatius implicats.

Alumna: Montserrat Casas i Bul Consultora: Roser Parejo Març del 2012

Page 6: Pla de treball

Din

am

itz

ac

ió d

el

pr

oje

cte

“L

a L

lag

os

ta C

iuta

t E

du

ca

do

ra

PROJECTE DEL PRÀCTICUM I DE PSICOPEDAGOGIA UOCDinamització del projecte “La Llagosta Ciutat Educadora”

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES Guió per la reunió amb l’AMPA de les Ampes de La Llagosta i

presentació digital dels objectius i funcions de l’EPM. Guió per la reunió amb Serveis Educatius i dossiers amb les

propostes i projecció del PEC i l’EPM. Informació i acompanyament per la creació del blog Grelles per recollir les bases de dades dels correus electrònics

INDICADORS D’AVALUACIÓ Nombre d’assistents a les reunions amb les Ampes Nombre de representats de les AMPES que s’impliquen en el Pla. Nombre de representants dels centres docents que s’impliquen

en el Pla. Grau d’implicació i recolzament dels Serveis Educatius de la

Zona.

FASE 4 : Avaluació i proposta de continuïtat DATA: 22, 24 i 28 maig HORES: 5 hores

Objectius: Avaluar el procés d’assessorament i el grau d’assoliment dels objectius objecte d’assessorament. Valorar la seva continuïtat i les noves necessitats presentades.

Destinataris/àries: Grup de treball de l’Escola de Pares i Mares i representats Oficina Tècnica del PEC, la mateixa assessora.ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Reunió amb l’equip de treball de l’EPM per valorar conjuntament el procés d’assessorament i els resultats obtinguts.

2. Realitzar la primera reunió amb el nou equip de treball de l’EPM, amb la incorporació dels nous representants a fi de delimitar funcions i responsabilitats, i dissenyar estratègies per trobar interessos i necessitats comunes de totes les entitats representades i en conseqüència definir els objectius de treball pel curs vinent.

3. Reunió amb l’oficina tècnica per avaluar el procés d’assessorament en la seva globalitat i valorar la seva continuïtat i les noves necessitats presentades.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Qüestionari de satisfacció.Rúbrica dels objectius objecte d’assessorament al llarg de tot el procés i habilitats i estratègies emprades.

INDICADORS D’AVALUACIÓGrau de satisfacció dels membres de l’equip de treball de l’EPM i de l’Oficina Tècnica, envers el procés d’assessorament.Grau d’assoliment dels objectius objecte d’assessorament.

Alumna: Montserrat Casas i Bul Consultora: Roser Parejo Març del 2012