PLA DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL DE BARCELONA1/2006 de 13 de març, desenvolupa la instrucció de...

PPPLLLAAA DDDEEE

PPPRRROOOTTTEEECCCCCCIIIÓÓÓ CCCIIIVVVIIILLL MMMUUUNNNIIICCCIIIPPPAAALLL

DDDEEE BBBAAARRRCCCEEELLLOOONNNAAA

RRReeevvviiisssiiióóó 333,,, AAAccctttuuuaaallliiitttzzzaaaccciiióóó 3

DOCUMENT BÀSIC (A)

Seguretat i Prevenció

A: Document bàsic

Pla de Protecció Civil Municipal________________________________________________________ Pàgina 1 /125

Document A - Document bàsic

Document A - Document bàsic ..................................................................................... 1

1 INTRODUCCIÓ, NORMATIVA I DISPOSICIONS LEGALS......................................... 3 1.1 Introducció................................................................................................................................. 3 1.2 Normativa .................................................................................................................................. 4 1.3 Disposicions legals .................................................................................................................... 6 Per a més informació: ..................................................................................................................... 8 2. DADES GENERALS DEL MUNICIPI ........................................................................... 9 2.1 Situació ..................................................................................................................................... 9 2.2 Orografia i hidrografia. ............................................................................................................ 13 2.3 Dades de Població. ................................................................................................................. 15 2.4. Climatologia. .......................................................................................................................... 17

Dies de precipitació ...................................................................................................................... 24 2.5 Infraestructures i vies de comunicació. ................................................................................... 29

2.5.1 Vies de Comunicació Terrestres (carretera). ......................................................................... 29 2.5.1.1 Accessos a la ciutat per carretera i vies de connectivitat externa ................................... 29 2.5.1.2 Principals vies de connectivitat interna ......................................................................... 33 2.5.1.3 Principals vies de comunicació al voltant de la ciutat ................................................... 35

2.5.2 Vies de Comunicació Terrestres (ferrocarrils). ..................................................................... 37 2.5.2.1 ADIF - RENFE.............................................................................................................. 37 2.5.2.2 Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) .............................................................................. 40 2.5.2.3 Xarxa de Metro.............................................................................................................. 40

2.5.3 Xarxa d'Autobusos. ................................................................................................................. 41 2.5.4 Funiculars, Tramvies (Trambaix, Trambesòs) i Tramvia Blau. .......................................... 42 2.5.5 Telefèric Montjuïc. .................................................................................................................. 46 2.5.6 Port de Barcelona. ................................................................................................................... 47 2.5.7 Aeroport de Barcelona ............................................................................................................ 51 2.5.8 Transport Privat ...................................................................................................................... 55

2.6 Activitats Econòmiques i Productives. ..................................................................................... 55 2.7 Serveis bàsics. ........................................................................................................................ 57

2.7.1 Sanitat i Salut Pública. ............................................................................................................ 57 2.7.2 Serveis de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament (SPEIS). ......................................... 58 2.7.3 Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB). .................................................................................. 58 2.7.4 Serveis socials. .......................................................................................................................... 59 2.7. 5 Xarxes de serveis al carrer. .................................................................................................... 59 2.7.6 Xarxa de Clavegueram ............................................................................................................ 61 2.7.7. Servei de Recollida d’Escombreries ...................................................................................... 65 2.7.8 Servei d’Electricitat. ................................................................................................................ 66 2.7.9 Servei de Gas. ........................................................................................................................... 67 2.7.10 Servei d’Aigua. ....................................................................................................................... 67 2.7.11 Servei de Telèfon. ................................................................................................................... 69 2.7.12 Serveis Funeraris. .................................................................................................................. 69

3. ANÀLISI DE RISC I VULNERABILITAT MUNICIPAL. ............................................. 74 3.1 Riscos Especials. .................................................................................................................... 80

A: Document bàsic


3.1.1 Inundacions. ............................................................................................................................. 81 3.1.2 Incendis Forestals. ................................................................................................................... 82 3.1.3 Riscs d’Accidents Greus. ......................................................................................................... 84 3.1.4 Transport per Vies Urbanes ................................................................................................... 84 3.1.5 Nevades i Glaçades. ................................................................................................................. 86 3.1.6 Sismicitat. ................................................................................................................................. 89 3.1.7 Contaminació marina ................................................................................................ 91 3.1.8 Radiològic .................................................................................................................. 92 3.1.9 Aeronàutic .................................................................................................................. 94 3.2 Riscos Específics. ........................................................................................................ 95 3.2 Riscos Específics. ........................................................................................................ 95 3.2.2 Transport Subterrani (vies fèrries) ........................................................................................ 96 3.2.3 Sinistre i/o Manca de Servei d'Electricitat ............................................................................. 97 3.2.4 Sinistre i/o Manca de Servei de Gas Combustible ................................................................. 98 3.2.5 Transport Marítim ................................................................................................................ 100 3.2.6 Sinistres Sanitaris .................................................................................................................. 103

3.3 Altres riscos........................................................................................................................... 108 3.3.1 Atemptats o Amenaces Terroristes ...................................................................................... 109 3.3.2 Incendis Urbans, Explosions i Desplom d’Infraestructura o Construcció ........................ 109 3.3.3 Incendis i Explosions en Instal·lacions Industrials ............................................................. 110 3.3.4 Ventades ................................................................................................................................. 105 3.3.5 Esllavissaments ...................................................................................................................... 106 3.3.6 Sequeres .................................................................................................................................. 106 3.3.8 Contaminació Atmosfèrica.................................................................................................... 108

3.4 Definició de campanyes. ....................................................................................................... 111 4. ORGANITZACIÓ MUNICIPAL DE LA PROTECCIÓ CIVIL. ................................... 117 4.1 Estructura Institucional. ......................................................................................................... 119 4.2 Funcions i Responsabilitats del Municipi. .............................................................................. 121

4.2.1 Estructura Organitzativa del Pla d’Emergències................................................................ 124 4.3 Centres Operatius i de Gestió del Pla Municipal. .................................................................. 125

4.3.1 Centre Receptor d'Alarmes (CRA) ...................................................................................... 125 4.3.2 Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL). .............................................. 126 4.3.3 Centre de Comandament Avançat (CCA) ........................................................................... 127

5. 5 BASES PER AL PLA DE RECUPERACIÓ QUE ESTABLEIX L'ARTICLE 31 DE LA LLEI 4/1997 ................................................................... 128

5.1 Identificació i avaluació dels danys i perjudicis produïts ....................................................... 129 5.2 Establiment de les mesures de recuperació ......................................................................... 130 5.3 Sol·licitud d’ajuts econòmics ................................................................................................. 132

A: Document bàsic


1 INTRODUCCIÓ, NORMATIVA I DISPOSICIONS LEGALS

1.1 Introducció El present document correspon a la revisió del vigent Pla Bàsic d'Emergència Municipal de la ciutat de Barcelona homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el 12 de juliol de 2001 amb l'adaptació a la nova estructura que fixa el Decret 210/1999, de 27 de juliol. La Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, desenvolupa en el capítol XVII els aspectes competencials de l'Ajuntament de Barcelona en els conceptes relatius a la Protecció Civil. En la Carta Municipal s'indica la competència de l'Ajuntament en l'elaboració, aprovació i implantació dels seus plans de protecció civil, i s’especifica, en l'article 139, la seva tipologia i abast. En concret, en l'apartat e) es defineix el Pla bàsic com el conjunt sistemàtic d'actuacions que tots els serveis municipals i altres administracions han de fer coordinadament en totes les situacions d'emergència en la ciutat; és a dir, és la peça bàsica en l'estructuració de tot el sistema de planificació en matèria de protecció civil. La Llei 1/2006 de 13 de març, pel qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona, en el títol II, capítol I, article 7, recull que la participació de l’Ajuntament de Barcelona en la gestió d'infraestructures de titularitat de l’Administració General de l’Estat no impedeix que l’Ajuntament exerceixi les seves competències pròpies en matèria de planejament, gestió i disciplina urbanística, seguretat i policia local, protecció civil i prevenció i extinció d’incendis, protecció de la salubritat pública, mobilitat i ordenació del trànsit de vehicles i persones, medi ambient i qualsevol altra que així mateix correspongui a l’Ajuntament. El Decret d'Alcaldia, de 25 d'abril de 2007, en virtut de l’article 13è de la Llei 1/2006 de 13 de març, desenvolupa la instrucció de Protecció Civil Municipal de Barcelona, que a la seva introducció sobre la protecció civil fa un breu resum de la resposta municipal als diferents riscos de la ciutat, per anar desenvolupant posteriorment els punts següents: . 1. Objectiu de la Protecció Civil Municipal 2. Finalitats bàsiques de la Protecció Civil Municipal. 3. Les funcions de la Protecció Civil Municipal són: 4. Actuació de la protecció civil municipal en els actes multitudinaris. 5. Plans de Protecció Civil Municipal

A: Document bàsic


La finalitat d'aquest Pla de Protecció Civil Municipal és establir un MODEL MARC DE COORDINACIÓ I ACTUACIÓ OPERATIVA PER A LA RESOLUCIÓ DE LES DIFERENTS TIPOLOGIES DE SINISTRES QUE ES PUGUIN ORIGINAR O PUGUIN AFECTAR AL MUNICIPI DE BARCELONA I QUE NO ESTIGUIN CONTEMPLATS EN ALTRES PLANS D’EMERGÈNCIA. Per tant, aquest Pla defineix la LÍNIA BÀSICA que cal seguir en els Plans de tipus específic i especial. Els objectius principals que es pretenen assolir són:

• Rescatar, salvar i atendre a les víctimes i/o persones afectades pel sinistre,

• Atenuar els efectes del sinistre, • Preveure i impedir que es produeixin danys addicionals, • Rehabilitar les àrees, serveis i infraestructures malmeses o pertorbades, • Determinar les causes i avaluar el sinistre, • Facilitar informació a les autoritats competents i a la població.

1.2 Normativa "La Ley 2/1985, de 21 de enero, sobre Protección Civil" estableix el marc constitucional per posar en funcionament el sistema de planificació i resposta enfront situacions de greu risc col·lectiu, calamitat pública o catàstrofe extraordinària tot definint l'elaboració, amb tipologia -plans territorials i especials- i continguts, dels Plans d'Emergència Municipal. Amb aquesta Llei es dóna suport legal a una sèrie de Plans d'actuació que ja existeixen en alguns municipis per donar resposta adequada a les situacions d'emergència. A continuació, la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya, a l’art. 64, estableix la obligatorietat d'elaborar Plans Bàsics d'Emergència Municipal per tots aquells municipis de més de 20.000 habitants, així com aquells en els quals es desenvolupin activitats turístiques. En desenvolupament d'aquesta, es dicta el Decret 142/1990, de 28 de maig, de regulació del procediment per l'elaboració, l'aprovació i l'homologació dels plans d'emergència municipal. De conformitat amb l'article 2.a) del Decret i seguint aquesta "línia bàsica" l'Ajuntament de Barcelona va elaborar el seu corresponent Pla Bàsic d'Emergència Municipal, homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya en 1992.

A: Document bàsic


A nivell intern de l'Ajuntament, l'Alcaldia de Barcelona, en data 8 de juny de 1993, va aprovar un Decret de Normativa sobre emergències que constitueix el marc base per a l'organització dels mitjans i planificació de les actuacions necessàries a fi de preveure les situacions d'emergència i evitar o pal·liar les conseqüències que puguin derivar-se. Posteriorment, la Llei 4/1997 del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, regula els diversos instruments de planificació de la protecció civil, amb la finalitat de cobrir les diverses situacions de riscs que presenta la realitat i oferir un marc territorial i orgànic adequat per afrontar-les. Amb l'entrada en vigor de la Llei, quedava derogada la citada línia bàsica i s'establia la base per l'elaboració del Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova la nova estructura dels continguts per l'elaboració i l'homologació dels plans de protecció civil municipal. En base a aquest Decret, l'Ajuntament de Barcelona elabora la present actualització del Pla Bàsic d'Emergència Municipal. Alhora, tal com es descriu en la Carta Municipal de Barcelona, a l'Ajuntament li correspon, dins del marc de les seves competències, elaborar, aprovar i implantar els plans d'emergència ja siguin territorials, especials o específics. D'aquesta forma s'emmarquen els Plans d'Actuació Municipal corresponents als riscs especials -riscs d'inundacions, de transport de mercaderies perilloses, d'incendis forestals, etc.- i els Plans Específics d'Emergència Municipal en resposta als riscs concrets particulars del municipi -transport subterrani, etc. La Llei 1/2006 de 13 de març, títol II, capítol I ,article 7, recull que la participació de l’Ajuntament de Barcelona en la gestió d'infraestructures de titularitat de l’Administració General de l’Estat no impedeix que l’Ajuntament exerceixi les seves competències pròpies en matèria de planejament, gestió i disciplina urbanística, seguretat i policia local, protecció civil i prevenció i extinció d’incendis, protecció de la salubritat pública, mobilitat i ordenació del trànsit de vehicles i persones, medi ambient i qualsevol altra que així mateix correspongui a l’Ajuntament. El present Pla de Protecció Civil Municipal és, per tant, el document sobre el què s'estructura el sistema de planificació en matèria de protecció civil i a partir del qual es realitzen tots els Plans d'Actuació i Específics de que disposa l'Ajuntament de Barcelona amb desenvolupaments més concrets de cadascun dels riscs. Paral·lelament, és responsabilitat de l'Ajuntament:

• La promoció d'estudis científics dels riscos que poden afectar la població i els béns; la investigació sobre els mitjans i les tècniques de

A: Document bàsic


resposta i els estudis sociològics necessaris per determinar les necessitats informatives de la població.

• La potenciació de la participació de tots els ciutadans en la reducció dels riscos que la mateixa societat genera i en les tasques preventives d'emergències per augmentar la corresponsabilitat social, especialment per mitjà de campanyes d'informació i divulgació.

El contingut del presents Pla, d'acord amb el Annex 2 del Decret 210/1999, de 27 de juliol, és el següent:

• Document A: DOCUMENT BÀSIC, recull d'informació documental prèvia que fonamenta el Pla de Protecció Civil Municipal.

• Document B: MANUALS D'ACTUACIÓ DEL PLA, fa referència a les actuacions concretes a dur a terme pels riscs especials i específics identificats. Tenen tota la informació que pot ser necessària en el moment de l'emergència i la definició de les funcions i actuacions concretes a dur a terme.

• Document C: ANNEXOS GENERALS, on es recullen el conjunt de dades de suport que pel seu volum és convenient que estiguin annexades. És comú per als diferents riscs als que pugui estar exposat el municipi.

• Document D: PROGRAMA D'IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA MUNICIPAL, que recull el conjunt d'accions necessàries perquè el Pla sigui concretat i alhora conegut i assumit i es pugui comptar amb tot el que sigui necessari per a obtenir sempre la seva màxima operativitat. És comú per als diferents riscs als que pugui estar exposat el municipi.

1.3 Disposicions legals Les disposicions legals en matèria de planificació d'emergències per la seva directa aplicació al present Pla són:

• Ley 2/1985, de 21 de Enero, sobre protección civil (BOE). • Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya

(DOGC). • Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya (DOGC). • Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona

(DOGC). • Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del

contingut per a l'elaboració i homologació dels plans de protecció civil municipal.

• Llei 1/2006, de 13 de març, pel qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona. (BOE)

A: Document bàsic


• Decret d'Alcaldia, de 25 d'abril de 2007, que desenvolupa la instrucció de Protecció Civil Municipal de Barcelona. (Deroga el Decret d'Alcaldia de 30 de novembre de 2000).

D'altra banda, existeix en l'actualitat un extens cos legal sobre la planificació d'emergències en àmbits o activitats específics. Entre d'altres es destaquen les següents, per la seva importància pel que fa al present Pla, en ordre cronològic:

• Orden de 2 de Abril de 1.993 por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros que aprueban la Directriz Básica de Planificación de Protección Civil de Emergencia por Incendios Forestales (BOE).

• Resolución de 31 de Enero de 1.995, de la Secretaría de Estado de Interior, por la que se dispone la publicación del Acuerdo del Consejo de Ministros por el que se aprueba la Directriz Básica de Planificación de Protección Civil ante el Riesgo de Inundaciones (BOE).

• Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals (DOGC).

• Resolució de 5 de maig de 1995, de la Secretaria d'Estat d'interior, pel que s'aprova la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant Risc Sísmic (BOE), modificada per la Resolució de 17 de setembre de 2004.

• Real Decreto 387/1996, de 1 de Marzo, por el que se aprueba la Directriz Básica de Planificación de protección civil ante el riesgo de accidentes en los transportes de mercancías peligrosas por carretera y ferrocarril. Resolución de 4 de julio de 1994 (BOE).

• Ordenança de Circulació de vianants i de vehicles, aprovada definitivament per acord del Consell Plenari en data de 27 de novembre de 1998, de conformitat amb l'article 70.2 de la Llei reguladora de les Bases de Règim Local.

• Real Decreto 1254/99, de 16 de Julio, por el que se aprueban medidas de control de los riesgos inherentes a los accidentes graves en los que intervengan sustancias peligrosas (BOE).

• Decret 174/2001, de 26 de juny, pel qual es regula l'aplicació a Catalunya del Real Decreto 1254/99 (DOGC).

• Real Decreto 1196/2003, de 19 de septiembre, por el que se aprueba la Directiva Básica de Protección Civil para el control y planificación ante el riesgo de accidentes graves en los que intervengan substancias peligrosas

• Real Decreto 948/2005, de 29 de julio, por el que se aprueban las medidas de control de los riesgos inherentes a los accidentes graves en los que intervengan substancias peligrosas (BOE).

A: Document bàsic


Per a més informació:

• Legislació • Centro de documentación - Normativa

A: Document bàsic


2. DADES GENERALS DEL MUNICIPI En aquest capítol es descriuen les característiques bàsiques de la ciutat de Barcelona en els aspectes relatius al:

• territori, • població, • clima, • medi ambient, i • infraestructures i serveis

Nom del municipi: Barcelona Codi INE del municipi: 08019 Nom de comarca: Barcelonès Codi de comarca: 13 Perímetre: 45.063,2 m (45,1 km) Àrea: 48.668.369,2 m² (4.866,8 ha) Aquesta informació correspon a les dades actuals. Per al seu manteniment i actualització es pot accedir a les pàgines webs referenciades en cada cas, així com per ampliar la informació. Alhora, l'accés a la cartografia municipal permet consultar les dades cartogràfiques del municipi (DOCUMENT C, ANNEX 3. Cartografia Bàsica).

2.1 Situació La ciutat de Barcelona es troba situada a la costa mediterrània, en una plana d'uns cinc quilòmetres d'amplària limitada pel mar, la Serralada Litoral i els deltes dels rius Llobregat i Besòs. Aquesta plana té una superfície d'uns 170 km2, dels que 102,2 km2 corresponen al terme municipal de Barcelona, que inclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l'antic terme de Vallvidrera i part del de Santa Creu d'Olorda.

A: Document bàsic


El terme municipal de Barcelona es troba enquadrat per la línia de la costa i les coordenades:

UTM X=422.000, X=437.000 i Y=4.589.000 (o, equivalentment, pels meridians 1º 54' i 2º 18' E i els paral·lels 41º16' i 41º30' N).

Altitud: 13 metres (Pl. Sant Jaume) Longitud del litoral Longitud de les platges 4.395 m Sant Sebastià 660 m Sant Miquel 440 m Barceloneta 400 m Somorrostro 500 m

A: Document bàsic


Nova Icària 400 m Bogatell 700 m Mar Bella 500 m Nova Mar Bella 420 m Llevant 375 m Perímetre dels ports Port Autònom 29,3 Km Port Olímpic 2,6 Km Perímetre Fòrum – Zoo Marítim 1,9 Km Longitud i superfície dels carrers Longitud dels carrers 1362 Km Superfície de calçades 10,9 Km2

Superfície de voreres 9 Km2

Administrativament, pertany a la comarca del Barcelonès, d'una superfície total de 145,8 km2 i una població de gairebé 2,254.052 milions d'habitants. La situació i l'abast del terme municipal de Barcelona s'indica en la següent figura i en els plànols inclosos en el DOCUMENT C, ANNEX 3 (Cartografia Bàsica).

A: Document bàsic


El terme municipal limita amb els de: El Prat de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Just Desvern Sant Feliu de Llobregat Molins de Rei Sant Cugat del Vallès Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac Santa Coloma de Gramenet Sant Adrià de Besòs El territori municipal es troba dividit en 10 districtes amb un total de 73 barris:

DISTRICTES SUPERFÍCIE (Km2) SUPERFICIE INDUSTRIAL

1. Ciutat Vella 4,4

2. Eixample 7,5

3. Sants-Montjuïc 22,9 1.247,9

4. Les Corts 6,0

5. Sarrià-Sant Gervasi 20,1

6. Gràcia 4,2

7. Horta-Guinardó 11,9

8. Nou Barris 8

9. Sant Andreu 6,6 80

10. Sant Martí 10,5 138

A: Document bàsic


A la web de l'Ajuntament es disposa de dades més detallades. Plànols més detallats de cada districte s'inclouen en el DOCUMENT C, ANNEX 3 (Cartografia Bàsica).

2.2 Orografia i hidrografia. El relleu del terme municipal de Barcelona pertany a tres unitats: la Serralada Litoral, el pla de Barcelona i els deltes del Besòs i el Llobregat. El fragment de la Serralada Litoral comprès dins el terme és format essencialment per la serra de Collserola, cadena contínua de formes arrodonides que s'aixeca bruscament sobre el pla i es manté a una altitud de 300 a 500 metres, amb culminació al Tibidabo (512 m). Orogràficament, el municipi de Barcelona es caracteritza per una forta pendent mitjà del 4% que s'estén des del peu de la Serra de Collserola, amb cota altimètrica màxima a la muntanya del Tibidabo de 512 m, fins a la línia que ve definida per la Gran Via de les Corts Catalanes i la seva prolongació cap al riu Llobregat, a partir d'on es suavitza de forma brusca amb pendent d'un 1% fins al mar. En aquest marc, emergeixen nombrosos turons al nord-est de la ciutat de Barcelona que són l'extrem de la Serra de Collserola: Turó Altitud (m) Turó de la Rovira 261 Turó de la Peira 133 Turó de la Creueta del Coll 249 Turó del Carmel o d'en Móra 267 Turó del Putxet 181 Turó de Monterols 121 Destaquen també El Coll dels Penitents de 170 m i El Mont Tàber, de 15 m. Tots ells estan constituïts per material paleozoics i gairebé totalment edificats. Al costat del mar s'eleva la muntanya de Montjuïc de 173 m constituïda en la seva majoria per argiles i gresos micènics, que s'aixeca suaument sobre el pla, mentre que, tallat per una falla, cau bruscament sobre la mar, formant un cingle de més de 150 m (el Morrot).

A: Document bàsic


Altres cotes importants (en metres) de la ciutat de Barcelona són les següents: Ciutat Vella Pl. Sant Jaume 13 Pl. Pla de Palau 5 Eixample Pl. Joan Carles I 45 Pl. Catalunya 20 Sants-Montjuïc Pl. Sants 30 Pl. Espanya 27 Les Corts Pl. Pedralbes 118 Pl. Pius XII 66 Sarrià-Sant Gervasi Pl. Bonanova 122 Pl. Sant Gregori Taumaturg 68 Gràcia Pl. Lesseps 86 Pl. del Sol 61 Horta-Guinardó Pl. Catalana 89 Pl. Eivissa 77 Nou Barris Pl. Karl Marx 106 Pl. Virrei Amat 55 Sant Andreu Pl. Congrés Eucarístic 42 Pl. Orfila 24 Sant Martí Pl. Les Glòries 15 Pl. Voluntaris 7 Nota: Cotes referides al nivell del mar Font: Institut Municipal d'Informàtica. Sots-Direcció de Sistemes Gràfics i Cartografia. En el plànol inclòs en el DOCUMENT C, ANNEX 3 (Cartografia Bàsica), s'hi indiquen les principals cotes altimètriques de la ciutat de Barcelona.

Hidrografia: Al nord-est i al sud-oest el pla inferior de Barcelona continua sense interrupció per les planes deltaiques del Besòs i del Llobregat, respectivament. L'àmbit hidrològic de Barcelona compren totes les conques vessants dels termes municipals de Barcelona i L'Hospitalet, així com part de les d'Esplugues i Sant Adrià, englobant petites zones dels termes municipals de Cornellà, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola i Montcada i Reixac. En termes d'extensió, suposa un àrea de 12.764 ha (128 km2). No existeixen en el terme municipal canals, llacs o embassaments a destacar.

A: Document bàsic


Rius Riu Llobregat i Riu Besòs Rieres a destacar Veure plànol en DOCUMENT B. CARTOGRAFIA

ESPECÍFICA. Rieres i Torrents

Torrents a destacar Veure plànol en DOCUMENT B. CARTOGRAFIA ESPECÍFICA. Rieres i Torrents

Canals -- Llacs -- Embassaments -- En el plànol inclòs en el DOCUMENT C, ANNEX 3 (Cartografia Bàsica), s'hi indiquen les principals rieres de la ciutat de Barcelona.

2.3 Dades de Població. Les dades que aporta el padró municipal d'habitants segons xifres oficials a de juny de 2013 del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona es recullen en la taula següent, on queda palesa la distribució de la població en els districtes de la ciutat i la densitat de la població en una superfície total de 102,2 km2, a partir de les superfícies parcials. Districte TOTAL Homes Dones Hab./Km2 TOTAL 1.614.090 769.492 850.347 15.849 1. Ciutat Vella 105.220 55.704 49.516 23.913 2. Eixample 265.592 122.714 142.878 35.412 3. Sants-Montjuïc 183.700 88.432 95.268 8.021 4. Les Corts 82.238 38.474 43.764 13.706 5.Sarrià-St Gervasi 145.413 66.424 78.989 7.234 6. Gràcia 121.550 55.885 65.665 28.940 7. Horta-Guinardó 168.525 79.346 89.179 14.048 8. Nou Barris 167.175 79.501 87.674 20.896 9. Sant Andreu 146.963 70.153 76.810 22.267 10. Sant Martí 233.463 112.859 120.604 22.234

A: Document bàsic


A nivell informatiu, s'adjunta a continuació la distribució de la població (dades del padró municipal d'habitants a 1 de gener de 2012) en diferents grups d'edat.

Grups d'edat TOTAL Homes Dones TOTAL 1.619.839 769.492 850.347 0-4 anys 70.544 36.428 34.116 5-9 anys 67.098 34.247 32.851 10-14 anys 61.951 31.768 30.183 15-19 anys 64.074 33.147 30.927 20-24 anys 79.395 39.981 39.414 25-29 anys 114.734 56.502 58.232 30-34 anys 142.520 72.600 69.920 35-39 anys 143.663 73.971 69.692 40-44 anys 125.194 63.379 61.815 45-49 anys 117.533 57.255 60.278 50-54 anys 107.288 50.739 56.549 55-59 anys 95.125 43.813 51.312 60-64 anys 92.211 41.785 50.426 65-69 anys 85.105 38.116 46.989 70-74 anys 66.181 28.922 37.259 75-79 anys 71.148 28.877 42.271 80-84 anys 59.419 21.754 37.665 85-89 anys 37.602 11.703 25.899 90-94 anys 14.824 3.702 11.122 95 anys i més 4.230 803 3.427 Piràmide d'edats quinquennals. 2012

Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.

A: Document bàsic


Pot ampliar-se aquesta informació amb les dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament, on es poden trobar dades respecte a cadascun dels districtes en particular i disposar de la seva actualització.

2.4. Climatologia. Barcelona gaudeix d'un clima mediterrani marítim amb temperatures no extremes distribuïdes en estius calorosos i secs i hiverns suaus amb ambient temperat i humit, amb màximes de precipitació a la primavera i a finals d'estiu i principis de tardor. El clima de la zona es pot englobar a l'àrea climàtica Cs (mediterrani o subtropical d'estius secs) segons la classificació de Köppen. En qualsevol cas, les dades indicades tot seguit per als diferents paràmetres meteorològics es poden ampliar en els recursos d'informació indicats a continuació. Per a més nombre de dades i actualitzacions, es disposa d'informació estadística de climatologia (temperatura, pressió, nebulositat, precipitació, humitat relativa, vent). Més informació i dades climàtiques es poden trobar a la pàgina del Servei Meteorològic de Catalunya Anuaris de dades meteorològiques (en la mateixa pàgina s'hi poden consultar les dades on-line dels observatoris, concretament de l'Observatori Fabra). Per tal de disposar de més informació sobre la meteorologia, es pot consultar el servidor INFOMET. Temperatures La temperatura mitjana anual és d'uns 15,9 ºC, amb unes mitjanes mensuals que oscil·len entre els 1,6 ºC (febrer 1956) i els 28,5 ºC (agost 2003). La temperatura màxima enregistrada a l'Observatori Fabra en els últims 30 anys, és de 39,8 ºC al juliol del 1982 i la mínima de -5,6 ºC al mes de gener del 1985.

A: Document bàsic


Les oscil·lacions diürnes són d'uns 6 ºC i mai no són superiors a 15 ºC. Les màximes oscil·lacions es produeixen a la primavera. El gener té temperatures relativament altes i és en general, assolellat; durant les nits hivernals es forma una illa de calor centrada entre el carrer d'Urgell i el passeig de Gràcia, on la temperatura pot arribar a assolir fins a 7 ºC més que a la perifèria. L'evolució de temperatures segons dades proporcionades pel Servei Metereològic de Catalunya , a Barcelona a l'any 2012 fou:

Longitud: 02° 12' 04'' E. Greenwich Latitud: 41° 23' 12'' N Altitud: 25 m.

A: Document bàsic


Evolució de la temperatura mitjana anual a l’Observatori Fabra (1914-2012)

L’Observatori Fabra ha enregistrat una temperatura mitjana anual al 2012 de 16,1 ºC. 1,6 ºC per sobre de la mitjana de referència 1961-1990.

Temperatura mitjana anual 16,1ºC Temperatura màxima anual absoluta 35,2 ºC Temperatura mínima anual absoluta -4,2 ºC Mesos més càlids agost / juliol

A: Document bàsic


Mesos més freds Gener / febrer Dades de l’observatori Fabra (dades de temperatures de l’any 2012)

Temperatura mitjana anual 18 ºC Temperatura màxima anual 34,3 ºC Temperatura mínima anual 0,5 ºC Mesos més càlids agost / juliol Mesos més freds Gener / febrer Dades de l’observatori Can Bruixa (dades de temperatures de l’any 2012) Precipitacions La precipitació màxima es dóna durant la tardor. L'hivern, generalment, és sec i a l'estiu es produeixen pluges de caràcter tempestuós, tempestes que la característica principal és la forta intensitat que tenen, cau molta aigua en poca estona, poden produir, d'aquesta manera, algunes inundacions de subterranis i baixos de cases i magatzems. . La precipitació és, en general, de caràcter torrencial i violència extrema. Per exemple, a l'Observatori Fabra es van recollir 196 mm durant 24 hores en el desembre de 1989, sobre una precipitació mitjana anual de 672 mm. La mitjana anual de dies de pluja al 2012 va ser de 102, mentre que els de neu van ser 4. Precipitació mitjana anual 479,7 mm Mesos més plujosos Octubre Mesos més secs Juny

A: Document bàsic


Evolució de la precipitació anual a l’Observatori Fabra (1914-2012)

Isolínies de precipitació (CLABSA)

A: Document bàsic


Humitat Relativa La humitat relativa oscil·la entre el 56% i el 68%, molt constant al llarg de l'any, però amb diversificacions acusades a causa de la topografia. Els barris menys humits són els dels volts de Gràcia i els més humits els que sobrepassen els 200 m d'altitud i els del costat del mar. Pressió Atmosfèrica La pressió mitjana anual és de 968,1 hpa, a nivell de l’observatori i de 1016,9 hpa a nivell de mar amb variacions mensuals molt petites. L'oscil·lació diària mitjana és de l'ordre dels 4 hpa. Aproximadament. La pressió màxima absoluta a nivell de l’observatori va ser de 985,4 hpa, i la mínima absoluta de 944,6 hpa, segons dades del 2012 del observatori Fabra. Vents El règim de vents acostuma a obeir, segons la classificació de Beaufort a calmes o ventets. Hi ha un règim regular de vents, en el qual alternen les marinades de sud-sudoest (S-SW), pràcticament durant tot l'any i sobretot a l'estiu, amb els terrals (més suaus, que bufen aproximadament del nord i són més importants a l'hivern que no a l'estiu) i amb vents esporàdics de llevant i de ponent, que són els que provoquen els grans temporals (poden arribar a 200 km per hora). Dades de vent 2012: Mes

Velocitat mitjana

Ràfega màxima

Dies de vent fort >55 Km/h

Gener 15,2 66 0 Febrer 17,4 64 0 Març 14,5 71 0 Abril 14,8 73 0 Maig 14.2 63 0 Juny 12,8 50 0 Juliol 15,4 53 0 Agost 12,4 53 0 Setembre 13,6 64 0 Octubre 13,9 72 0 Novembre 16,0 68 0 Desembre 14,1 77 0 Dades de l’Observatori Fabra.

A: Document bàsic


En la següent taula es recopilen les roses de vents de diferents punts de Barcelona com són l'observatori Fabra, el del Raval i l'extrem Nord del Moll d'Inflamables del Port de Barcelona.

Rosa de Vent de l’observatori Fabra Velocitat i direccions dels vents dominants.

Rosa de Vent de l’observatori del Raval Velocitat i direccions dels vents dominants.

A: Document bàsic


Rosa de Vent de l’Estació de la Sirena (Port de Barcelona) Velocitat i direccions dels vents dominants.

La xarxa meteorològica del Port de Barcelona consta de 6 estacions de mesura (5 fixes i una mòbil). La xarxa automàtica del Port consta en aquest moments de dues estacions fixes situades a la Porta Coeli i a la Dàrsena Sud. Més dades climatològiques de Barcelona es poden trobar en la pàgina del Departament d'Estadística. A nivell descriptiu general, s'adjunta a continuació el resum de les dades climàtiques de l'OBSERVATORI FABRA de BARCELONA durant l'any 2012. Per tal de trobar més quantitat d'informació i dades actualitzades, es pot consultar la pàgina web del SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA , amb dades dels observatoris de: Barcelona Ciutadella, Barcelona Fabra.

Estació de Barcelona – Observatori Fabra

gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des any T mitjana 9,4 6,8 13,4 12,5 17,9 22,3 23,2 26 21,4 17,3 12,6 9,9 16,1 Precipitació 4,8 11,1 33,0 83,2 33,4 2,9 21,9 17,4 81,6 145,9 38,8 5,7 479,7 Mitjana de T màx. 12,9 10,8 17,6 16,4 21,9 26,6 27,6 30,8 25,7 20,7 15,5 13,2 20 Mitjana de T mín. 6,0 2,8 9,1 8,6 13,9 18 18,8 21,2 17,1 13,8 9,8 6,6 12,1 Dies de rosada 6 3 0 2 0 1 2 2 4 11 3 1 35 Dies de precipitació 5 4 5 17 11 5 6 7 10 16 12 4 102 T màx. absoluta 16,7 18,9 24,3 21,5 28,3 31,7 32,6 35,2 29,5 26,7 19,1 18,5 35,2 T mín. absoluta 1,3 -4,2 4,8 4,9 8,1 13,2 13,4 15,6 12,8 3,6 2,4 0,9 -4,2 Humitat relativa mitjana 66 52 55 72 62 62 68 62 69 78 71 67 65 Velocitat mitjana 15,2 17,4 14,5 14,8 14,2 12,8 15,4 12,4 13,6 13,9 16,0 14,1 14,5

A: Document bàsic


Medi Ambient Es destaquen a continuació diferents aspectes mediambientals dels que se’n pot obtenir més àmplia informació a la web municipal de medi ambient. El cicle natural de l’aigua a Barcelona es pot representar segons l'esquema següent

El flux de l’aigua a Barcelona

A: Document bàsic


Espais verds i naturals amb que compta Barcelona apareixen resumits a les taules següents:

2008 2009 2010 2011 2012 Arbrat viari(unitats) 154.103 231.899 232.153 232.761 237.548 La disposició dels parcs i jardins de Barcelona es pot visualitzar en el següent esquema:

El repartiment del verd urbà a Barcelona suposa que a cada habitant li

corresponen 6,8 m2 d’espais verds o 18,41 m2 si afegim Collserola.

A: Document bàsic


Verd urbà. 2003-2012

m² de verd urbà m² verd urbà/habitant(1) 2003 10.357.300 6,5 2004 10.399.700 6,6 2005 10.423.000 6,5 2006 10.518.200 6,6 2007 10.620.800 6,6 2008 10.757.181 6,7 2009 10.771.312 6,6 2010 10.816.563 6,7 2011 10.981.127 6,8 2012 11.021.419 6,8

(1) Aquest indicador s'ha calculat a partir de la població a 1 de gener dels diferents anys. Repartiment d'espais verd per districte

DISTRICTE m² de verd urbà m² verd urbà/habitant(1) Ciutat Vella 629.855 6,0 Eixample 486.340 1,8 Sants-Montjuïc 3.156.899 17,2 Les Corts 755.892 9,2 Sarrià-Sant Gervasi 974.787 6,6 Gràcia 402.704 3,3 Horta-Guinardó 1.239.145 7,3 Nou Barris 1.083.336 6,5 Sant Andreu 576.776 3,9 Sant Martí 1.715.685 7,4 Es destaca el Parc de Collserola, que ocupa una superfície de més de 8.000 ha distribuïdes en 9 municipis. Al municipi de Barcelona hi pertanyen 1.795 ha.

A: Document bàsic


Barcelona disposa de les platges de Sant Sebastià, de la Barceloneta, de la Nova Icària, del Bogatell, de la Mar Bella i de Llevant, que es mostren a l’esquema següent:

La qualitat de l’aire és un altre factor mediambiental a considerar.

Evolució de la qualitat de l’aire de 2002 – 2012

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

PM 10 (microg./m3)

46 48 47 46 47 44 36 37

29

32

31

NO2 (microg/m3)

54 55 53 58 54 54 50 49

47

48

44

Ozó (microg/m3)

27 30 29 32 32 33 35 39

44

40

44

CO (mg/m

3) 0,8 0,7 0,6 0,6 0,5 0,5 0,4 0,4

0,4

0,5

0,5

1990 1Font: Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental. Agència de Salut Pública de Barcelona2004 2005

A: Document bàsic


El PM10 s’ha reduït. Els nivells de NO2 i CO s’han mantingut constants. Els nivells d’ozó a l’aire han crescut en un 11.1%. CIÓ DE LA QUALITAT DE L'AIRE QUE RESPIREM El soroll és molt present en les grans ciutats, especialment derivat del trànsit rodat i del tipus de teixit urbanístic. A més, els grans sistemes urbans consumeixen molta energia, la qual cosa implica el consum de fonts no renovables, un increment de contaminació atmosfèrica i una contribució a l’efecte hivernacle i a l’alteració de la capa d’ozó. L’elevat consumisme que es produeix en una ciutat com la de Barcelona, condueix a la generació de residus i al plantejament de la neteja urbana. En aquest sentit, existeixen el Programa metropolità de gestió de residus municipals i el Programa de gestió de residus municipals de Generalitat de Catalunya. Es poden obtenir dades actualitzades i concretes sobre medi ambient pertanyent al Departament d’Estadística de l’Ajuntament (estacions de mostratge pel control ambiental de l’aire, nivells mitjans de fums, CO, NO2, O3, inspecció de focus contaminants, soroll de vehicles, control sanitari d’aigües i actuacions del servei de control de residus industrials) a càrrec de la Direcció de Serveis de Programes Ambientals de l'Ajuntament de Barcelona.

2.5 Infraestructures i vies de comunicació. 2.5.1 Vies de Comunicació Terrestres (carretera). Les vies de comunicació terrestre s’han dividit en tres grans grups: Accessos a la ciutat i connectivitat externa. Principals vies de connectivitat interna (de primer nivell). Principals vies de comunicació al voltant de la ciutat 2.5.1.1 Accessos a la ciutat per carretera i vies de connectivitat externa Els principals accessos mitjançant vies de comunicació terrestres a la ciutat (carretera), són:

A: Document bàsic


Pel sud-oest, les Autopistes A-2 i AP-7. Pel Sud, l’Autopista C-32 i la comarcal C-17, les rondes Litoral i de Dalt(B-20, B-10). Per l’Oest, la C-16 (a través dels Túnels de Vallvidrera). Pel Nord, l’Autopista C-33, C-58 i la N-152 i les rondes Litoral i de Dalt (B-20, B-10) Pel nord-est, l’Autopista C-31 i la N-II. Així mateix, es pot accedir a diferents punts de la ciutat a través de les rondes (ronda de dalt i ronda litoral), ambdues unides en ambdós extrems de la ciutat (Nord i Sud). Les principals vies de connexió amb els accessos externs a la ciutat i les principals vies de connectivitat externa s’indiquen en les dues taules següents. Vies de connectivitat amb els accessos a la ciutat:

VIA LONGITUD IMD Veh x km Gran via de les Corts Catalanes 10.071 68,386 688,711

Avda. Diagonal 3.676 69,862 256,811 Ronda del Mig 7.583 76,011 576,394 c/ d'Aragó 4.828 62,154 300,079 Avda. Meridiana 5.197 100,774 523,725 Vies de connectivitat externa

VIA LONGITUD IMD Veh x km c/ del Comte d'Urgell 0.798 34,111 27,220

Avda. Sarrià 0.806 36,817 29,674 Via Augusta 1.574 48,952 77,051 c/ de Tarragona 0.409 43,950 17,976 c/ de la Marina 0.506 38,375 19,418 c/ de Tarragona / c/ de Numància 1.709 13,581 23,209

Ronda del Guinardó / Rio de Janeiro

3.985 12,347 49,203

A: Document bàsic


Avda. Mare de D. De Montserrat 2.222 26,100 57,994

la taula següent s’identifiquen els túnels del Terme Municipal de Barcelona de més de 50 metres de longitud, corresponents a les principals vies de connectivitat externa i als accessos a la ciutat.

• Ronda del Mig: Túnel de Badal, 2.200 m., entre la boca sud a l’Avinguda del Carrilet i la

boca nord al c/. Mejía Lequerica.

Túnel de Mitre, 564 m., entre la Plaça Prat de la Riba i el c/. Alt de Gironella.

Túnel de Camèlies, 381 m., entre el c/. Alegre de Dalt i el c/. Sardenya.

• Túnel de la Rovira, 1.318 m., entre la boca sud a la Ronda del Guinardó amb el c/. Padilla i la boca nord a la Rambla del Carmel amb el c/. del Llobregós.

• Ronda Litoral (B-10): Túnel de Colom, 417 m., entre la Plaça de les Drassanes i el Moll de la

Fusta.

Túnel de Pla de Palau, o de Pau Vila, 455 m., entre el Moll de la Fusta i el c/. Carbonell amb el c/. del Doctor Aiguader.

Túnel de Vila Olímpica, 812 m., entre el c/. de Trelawny amb el c/. del Doctor Aiguader i el c/. de Frederic Mompou amb el c/. de Salvador Espriu (sortides 22 i 23 de la Ronda Litoral).

Túnel de Poble Nou, 507 m., entre el c/. Llacuna amb el c/. de Salvador Espriu i el Parc Esportiu de la Mar Bella (sortides 23 i 24 de la Ronda Litoral).

Túnel del Moll de la Fusta, 571 m., només hi ha cobertura en sentit Llobregat i està oberta lateralment pel costat mar.

Túnel del Fòrum, 381 m., disposa de obertures zenitals molt importants.

Túnel de Bon Pastor, 320 m., seguit del túnel de Baró de Viver, 170 m., estan oberts completament pel costat Besòs.

• Ronda de Dalt (B-20): Túnel de l’Oreneta, 783 m., entre l’Avinguda Pearson i el c/. Can Caralleu

(sortides 10 i 9 de la Ronda de Dalt).

A: Document bàsic


Túnel d’Almansa, o de Guineueta, 490 m., entre el c/. del Castor –costat mar- o bé la Ronda de la Guineueta –costat muntanya- i el c/. d’Almansa (sortides 3 i 2 de la Ronda de Dalt).

Túnel de Borràs, 529 m., en la connexió amb la C-16 cap els Túnels de Vallvidrera, són realment dos trams de túnel amb un tram central obert sota la Plaça Borràs.

La cobertura de la B-20 entre la Plaça Karl Marx i la Ronda de la Guineueta Vella té tres trams: una primera semicobertura, 210 m., amb obertures zenitals molt importants, el túnel de Rambla Caçador, 215 m., i una segona semicobertura, 175 m., també amb obertures zenitals.

Túnel de Jaume Pinent, o de Via Júlia, 315 m., amb pendents del -6,5%, -2,5% i -7,1% sentit Besós.

Túnel de Palamós, 305 m., amb pendents del -7,5% i -4,2% sentit Besós.

• Túnel de Vallvidrera, 2.511 m., entre la boca sud amb tres accessos possibles (la Via Augusta amb el Passeig de la Bonanova, la rampa del c/. Dolors Moncerdà i el nus de la Plaça Borràs) i l’eix de Vallvidrera conformat per quatre túnels més (La Floresta de 440 m., Can Llobet de 391 m., Valldoreix-Mirasol de 857 m. i Can Rabella de 378 m.) fins les calçades laterals de l’AP-7 a Sant Cugat del Vallès.

A continuació s’indiquen esquemàticament en les figures adjuntes.

A: Document bàsic


2.5.1.2 Principals vies de connectivitat interna Barcelona disposa de 1.200 km de carrers. Aquests presenten una gran dispersió de dissenys i de funcions que requereixen atencions diferents en quant a la gestió del trànsit Les principals vies de comunicació que hi trobem son les següents (vies de connectivitat interna de 1r nivell):

Via Longitud (m) IMD Pg. Zona Franca 1.913 22,460 Paral·lel 2.195 20,893 Rda. del Litoral (laterals) 11.086 20,371 c/ del Comte d'Urgell 1.936 12,014 c/ d'Entença 2.374 12,536 Avda. de Madrid / c/ de París

3.539 18,282

Travessera de les Corts 2.207 17,237 Avda. de Sarrià 0.719 14,625 c/ de Muntaner 1.677 12,536 c/ d'Aribau 1.483 16,192 c/ de Balmes 4.22 25,072

A: Document bàsic


Via Augusta 2.308 18,282 c/ de Còrsega 0.82 13,581 c/ de Roselló 0.549 12,014 Pg. de Sant Joan 0.41 13,581 c/ de Pau Clarís 1.366 13,581 Via Laietana 1.137 25,072 Túnel de la Rovira 3.244 37,309 c/ de Pelai 0.413 18,282 c/ de Fontanella 0.543 12,014 c/ Jonqueres 0.242 12,014 Rda. de la Universitat 1.523 19,849 c/ de Roger de Llúria 1.299 15,670 c/ de Sant Antoni Mª Claret

1.912 14,103

c/ de la Indústria 1.837 11,491 Pg. de Maragall 1.917 21,416 c/ de Lepant 1.873 8,201 c/ de Padilla 1.811 8,514 c/ de Mallorca 4.681 13,267 c/ de València 3.923 17,185 Bac de Roda / Felip II 4.429 14,625 c/ del Doctor Pi i Molist / Pg. del Verdum

0.955 12,536

Pg. de Valldaura 1.086 11,491 c/ de Martín Luther King 1.429 6,268 c/ de Ferran Junoy 1.457 8,357 Indicadors de densitats dels turismes. 2012

Districtes Habitants Turismes Superfície

(km2) Habitants/

Turisme Turismes/

Km2 BARCELONA 1.619.839 584.848 102,2 2,8 5.724,8 1. Ciutat Vella 105.220 24.556 4,4 4,3 5.621,2 2. Eixample 265.592 98.973 7,5 2,7 13.238,1 3. Sants-Montjuïc 183.700 61.862 22,9 3,0 2.696,6 4. Les Corts 82.238 38.106 6,0 2,2 6.332,5 5. Sarrià-Sant Gervasi 145.413 71.769 20,1 2,0 3.571,6 6. Gràcia 121.550 41.859 4,2 2,9 10.000,9 7. Horta-Guinardó 168.525 60.637 11,9 2,8 5.075,5 8. Nou Barris 167.175 55.614 8,0 3,0 6.915,9 9. Sant Andreu 146.963 50.486 6,6 2,9 7.689,8 10. Sant Martí 233.463 80.252 10,5 2,9 7.625,8 No consta - 734 - - -

A: Document bàsic


La superfície i longitud dels carrers en cadascun dels districtes és la que s’indica a la taula següent, segons dades de l’any 2012:

Superfície de voreres i calçades i longitud dels carrers Districte Calçades m2 Voreres m2 m lineals de

carrers Nº carrers

TOTAL 11.347.549 9.279.002 1.369.487 4.036 Ciutat Vella 413.528 651.547 86.634 604 Eixample 1.508.350 1.261.441 115.504 89 Sants-Montjuïc

1.791.861 1.105.025 192.822 508

Les Corts 796.630 693.812 78.262 216 Sarrià-Sant Gervasi

1.479.843 811.496 213.123 587

Gràcia 543.456 460.353 83.910 314 Horta -Guinardó

1.074.019 822.996 149.284 462

Nou Barris 835.070 717.695 119.524 366 Sant Andreu 1.123.221 872.367 105.884 338 Sant Martí 1.781.571 1.882.270 176.507 386 Carrers que pertanyen a més d’un districte

48.035 166

2.5.1.3 Principals vies de comunicació al voltant de la ciutat Recorrent de Nord i Sud l’amplària de la ciutat, pel seu perímetre, s’hi troben les Rondes:

la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral.

Volum de trànsit als carrers amb més intensitat circulatòria. 2008-2012 Lloc de control d'intensitat de trànsit 2008 2009 2010 2011 2012 Ronda de Dalt (Anella Collserola) 166.611 165.319 167.468 163.513 161.025 Ronda Litoral (Vila Olímpica) 108.456 106.481 106.698 102.988 102.396 Dades de la ciutat > Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2013 > Transports i circulació

http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/index.htm

http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/anuari/index.htm

http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/anuari/cap15/index.htm

A: Document bàsic


Rondes VIA LONGITUD IMD Vehicles x km Ronda de Dalt 10.818 144,987 1,568,466 Ronda del Litoral 13.303 75,093 998,964 TOTAL 24.121 2,567,430 Més dades sobre les vies de comunicació per carretera a la ciutat de Barcelona es poden obtenir a la pàgina del trànsit de la web de Barcelona:

En la web de l’Ajuntament de Barcelona pot observar-se l’estat del trànsit en temps real actualitzada cada 5 minuts amb visionat de cameres distribuïdes per les principals vies de la ciutat per la supervisió i regulació del trànsit:

A: Document bàsic


2.5.2 Vies de Comunicació Terrestres (ferrocarrils). El transport per ferrocarril és gestionat per tres operadors: ADIF - RENFE, i FERROCARRILS DE LA GENERALITAT (FGC) FERROCARRILS METROPOLITANS DE BARCELONA (METRO) 2.5.2.1 ADIF - RENFE ADIF - RENFE disposa al municipi de Barcelona de 8 estacions: Sants Arc Triomf França Sant Andreu Arenal Pg. Gràcia Clot-Aragó Pl. Catalunya Sant Andreu Comtal

A: Document bàsic


Moviment de viatgers per estacions.

Evolució del moviment de viatgers per tipus de línia a estacions de Barcelona

LLARGA

DISTÀNCIA

Estació TOTAL AVE Mitja

distància Rodalies 2003 56.301.934 4.030.800 7.034.500 45.236.634 2004 56.485.862 4.079.285 6.571.863 45.834.714 2005 60.308.014 4.046.900 7.127.700 49.133.414 2006 56.301.934 4.030.800 7.034.500 45.236.634 2007 53.031.349 3.874.152 6.537.573 42.619.624 2008 54.604.733 5.468.587 6.721.228 42.414.918 2009 57.967.587 6.517.871 7.113.954 44.335.762 2010 52.693.042 6.055.970 6.750.428 39.886.644 2011 53.912.942 6.118.303 6.911.509 40.883.130 2012 58.457.555 5.872.800 - - Sants 41.792.450 5.872.800 - - Pg. Gràcia 15.285.105 - - - França 1.380.000 - - - Font: Delegació de Comunicació, Marca i Publicitat de Catalunya. RENFE Mitjana de viatgers de rodalies en dia feiner. 2009-2012 Estacions de rodalies 2009 2010 2011 2012 TOTAL 280.868 272.901 264.925 265.129 Estació de Sants 88.570 90.243 84.406 89.645 Estació de França 2.822 3.420 4.165 4.718 Passeig de Gràcia 39.160 39.948 37.915 34.299 Plaça de Catalunya 64.651 63.035 64.210 62.631 Arc de Triomf 33.004 27.191 19.296 20.300 Sant Andreu Arenal 19.615 18.988 14.993 12.194 Sant Andreu Comtal 7.221 5.282 5.128 5.179 La Sagrera-Meridiana (1) - - 12.200 13.394 Clot Aragó 25.825 24.794 22.612 22.769

A: Document bàsic


A la Guia de Barcelona es pot consultar la ubicació de les estacions de RENFE. Les línies de comunicació per ferrocarril mitjançant ADIF s’indiquen en l’esquema adjunt. Per a més informació, anar la pàgina web de RENFE. Hi ha una part important del recorregut de les línies de RENFE que transita per túnels, pels subterranis de la ciutat. S’indiquen en la taula següent.

Túnels ADIF Longitud Barcelona-Clot 1.717 m Barcelona Termino 920 m Barcelona 5.578 m Aragón 2.381 m Barcelona 11.700 m Les línies de comunicació per ferrocarril mitjançant ADIF s'indiquen en l'esquema adjunt.

A: Document bàsic


2.5.2.2 Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) FERROCARRILS DE LA GENERALITAT disposa de les estacions indicades a la taula adjunta al municipi de Barcelona: Plaça Catalunya Plaça Catalunya Sarrià, Provença, Provença, Reina Elisenda Gràcia, Gràcia, Peu del Funicular Plaça Molina, Sant Gervasi, Ctra. de les aigües, Pàdua, Muntaner, Vallvidrera, El Putxet, La Bonanova, Avinguda Tibidabo Les Tres Torres, Pl. Espanya - Magòria La Campana - Ildefons Cerdà Moviment de viatgers (milions) Línies 2008 2009 2010 2011 2012 TOTAL 51 51,4 52,7 54,2 51,7 Per a més informació, anar la pàgina web de FERROCARILS DE LA GENERALITAT. 2.5.2.3 Xarxa de Metro. La xarxa de metro de Barcelona té 92,5 km amb un total de 7 línies, que recorren el subsòl de la ciutat tal i com s'indica en el plànol integrat següent:

A: Document bàsic


Per a més informació es pot accedir a la pàgina web del transport metropolità de Barcelona.

2008 2009 2010 2011 2012 Viatgers (milions) 376,4 361,7 381,2 389,0 373,5 Existeix més informació al Departament d'Estadística de l'Ajuntament. 2.5.3 Xarxa d'Autobusos. Barcelona disposa d'una xarxa molt àmplia d'autobusos (que cobreixen una longitud total de 973,08 km), diürns i nocturns amb un total de 102 línies. També operen diverses companyies privades d'autobusos.. Disposa de 4 cotxeres: Horta, Zona Franca, Ponent i Triangle. A cada cotxera hi tenen sortidors de Gas-Oil, i/o Gas Natural (Zona Franca). Per a més informació sobre les línies que integren la xarxa i altres serveis, es pot accedir a la pàgina web del transport metropolità de Barcelona.

A: Document bàsic


La xarxa d'autobusos s'estén a tota l'àrea metropolitana, amb línies d'entrada i sortida de Barcelona. Any 2012: Nombre d’autobusos: 1.072 Passatgers: 180 milions Dins del transport públic de la ciutat s'hi troba la flota de taxis amb un total de 10.523 al 2012. El Departament d'Estadística de l'Ajuntament disposa de dades actualitzades sobre el moviment de viatgers en taxi a la ciutat: . 2.5.4 Funiculars, Tramvies (Trambaix, Trambesòs) i Tramvia Blau. A la ciutat s'hi troben les infraestructures següents Funicular de Montjuïc, Funicular de Vallvidrera, Funicular del Tibidabo, i Tramvia Blau Trambaix Trambesòs

Funicular del Tibidabo: Es troba a la part nord de Barcelona i permet accedir al cim del Tibidabo (512 m). El funicular es va inaugurar l'any 1901. És el funicular amb el traçat més llarg de Catalunya, tot ell en línia recta. Característiques:

A: Document bàsic


Longitud de la línia 1130 m Altitud estació inferior 226 m Altitud estació superior 501 m Desnivell 275 m Pendent màxima 25,7 % Vehicles 2 Capacitat de cada vehicle 113 persones Capacitat de transport (en un sol sentit) 1356 persones/hora Velocitat 4,1 m/s Diàmetre del cable 38 mm Amplada de via 1000 mm

Funicular de Vallvidrera: Es va inaugurar l'any 1906 per tal de poder comunicar la línia del Vallès (estació Peu del Funicular) amb el poble de Vallvidrera. Característiques: Longitud de la línia 736 m Altitud Vallvidrera-Inferior 196 m Altitud Vallvidrera-Superior 359 m Desnivell 158 m Pendent màxima 28,9 % Vehicles 2 Capacitat dels vehicles 50 persones Capacitat de transport (en un sol sentit) 500 persones/hora Velocitat 5,0 m/s Diàmetre del cable 30 mm (Fatzer) Accionament del motor Elèctric Amplada de via 1000 mm Viatgers

Any FUNICULARS

Vallvidrera Tibidabo

A: Document bàsic


2003 614.100 468.550 2004 614.100 493.131 2005 700.064 496.354 2006 748.496 482.444 2007 739.524 650.617 2008 730.494 683.061 2009 732.678 720.882 2010 672.210 728.007 2011 688.186 768.212 2012 754.756 716.784

A la Guia de Barcelona es pot consultar la ubicació de les estacions dels tramvies, funiculars i telefèric.

Funicular de Montjuïc Proporciona accés a la muntanya de Montjuïc des del centre urbà (Paral·lel). En tan sols dos minuts accedeix al Palau Sant Jordi, l'Estadi Olímpic, la Universitat de l'Esport i la Fundació Miró. Capacitat de transport per hora en cada sentit: 8000 passatgers Capacitat màxima per tren: 400 passatgers Velocitat màxima: 10 m/sg Temps de recorregut: 120 sg Longitud de recorregut: 759 m Pendent màxim: 18 % Pendent mitjà: 10,1 % Composició del tren: 3 veh./tren Nombre de portes: 18 Temps de parada: 60 s

Tramvia del Tibidabo, o Tramvia Blau

A: Document bàsic


Proposa l'accés més bonic i agradable a la muntanya del Tibidabo. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Recorregut: 1,4 km Desnivell: 93 m Velocitat: 6,4 m/s Es pot consultar més informació sobre el moviment de viatgers en funiculars i tramvia blau. Viatgers de l'any 2012: Tramvia Blau: 256.794

Tramvies (Trambaix i Trambesòs). Està gestionat per TRAM com a concessió a una agrupació d’empreses per part de diferents administracions. La zona sud de la ciutat està coberta pel TRAMBAIX i a Barcelona entra per l’Av. Xile, discorre per tota l’Av. Diagonal fins arribar a la Pl. Francesc Macià. En el cas del TRAMBESÒS, hi ha dos traçats; Un que entra per la zona Fòrum i va per l’Av. Diagonal fins a la Pl. de les Glòries i des d’aquí per Av. Meridiana fins a Ciutadella - Vila Olímpica. L’altre entra per la Gran Via des de la Ronda del Litoral, va a Pl. de les Glòries i des d’aquí segueix el mateix camí que l’anterior (en aquest cas discorre paral·lel a la semi cobertura de la Gran Via). En total hi ha 27 parades. L’alimentació és realitza per catenària a 750V de corrent continua. L’ample de la via és d’1,435 m (norma UIC). Tramvies. 2008-2012

2008 2009 2010 2011 2012

Trambaix (T1, T2, T3) Nombre de tramvies (unitats: ute) 19 19 19 23 23

Passatgers transportats 15.665.985 16.266.037 15.835.723 16.142.463 16.000.347 Trambesòs (T4, T5, T6)

A: Document bàsic


Nombre de tramvies (unitats: ute) 18 18 18 18 18 Passatgers transportats 7.503.397 7.679.556 7.985.513 8.053.511 7.661.827

2.5.5 Telefèric Montjuïc. La ciutat disposa d'una línia de transport aeri mitjançant el sistema de telefèric. Telefèric de Montjuïc: L’obertura del renovat telefèric es va produir el 16 de maig del 2007. Té tres estacions: Parc Montjuïc – Mirador – Castell. 2008 2009 2010 2011 2012 Viatgers 1.159.815 1.138.573 1.182.528 1.367.413 1.392.942 CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

Data d'inauguració de la línia original 21.05.1970 Data d'inauguració de la darrera reforma 16.05.2007 Longitud de la línia 752 m Altitud estació inferior 88,65 m Altitud estació superior 173,2 m Altitud estacio intermitja 129,5 m Desnivell 84,55 m Nombre de cabines 55 Capacitat de cada cabina 8 persones Capacitat de transport (en un sol sentit) 2990 persones/hora Velocitat 5 m/s Durada del trajecte 4 min 30 seg Nombre de suports intermitjos 12 Alçada màxima de les cabines 24 m

A: Document bàsic


Distància mínima entre cabines 48 m Tracció 400 kvA Contrapès Tracció hidràulica

Es pot consultar més informació sobre el moviment de viatgers en el telefèric.

Telefèric aèri del Port. És una línia que uneix la zona de Miramar, a la muntanya de Montjuïc, amb la Torre de Jaume I, al costat del World Trade Centre del Port Vell amb la Torre de Sant Sebastià, situada ja al límit del port i tocant a la platja. Bona part del recorregut es realitza per sobre les aigües del port, amb un recorregut sense grans pendents que té el seu punt més alt a la torre de Jaume I, situada just a la meitat del recorregut. Característiques tècniques: Longitud 1303 m Altitud estació inferior 55 m Altitud estació superior 102 m Desnivell 46 m Suports intermedis 2 Vehicles 2 Capacitat de cada vehicle 20 persones Capacitat de transport 150 persones/hora Velocitat 3,0 m/s Diàmetre del cable 45 mm Font: Enciclopèdia dels Transports d'Europa vol.1 Carles Salmerón i Bosch (Ed.Terminus) 2.5.6 Port de Barcelona. El Port de Barcelona, un dels més importants del Mediterrani, és una de les portes del sud d'Europa per a l'entrada de mercaderies, essent el seu hinterland natural de més de 20 milions d'habitants.

A: Document bàsic


El Port de Barcelona, que s'estén al llarg de la ciutat vella i de Montjuïc i de la Zona Franca amb una superfície de 1081,35Ha, és el primer port del Mediterrani en transport de vehicles, i el tercer en tràfic de contenidors. La seva ubicació fa que estigui connectat directament a la xarxa ferroviària i a una ràpida connexió a les autopistes europees.

A: Document bàsic


Dades tècniques del Port de Barcelona.

Font: Anuari del Port de Barcelona.

Latitud 41º 21'N Longitud 2º 10'E Marees Amplada 125 cm BOCANA SUD Orientació 191,8º

Amplada 370 m Calat 16m

BOCANA NORD Orientació 205º Amplada 145 m Calat 11,5m

Superfície terrestre 1.081,35 ha Molls i atracadors 22,238 km Remolcadors 8 Rampes ro-ro 28 Emmagatzematge Cobert: 203.304 m2 Descobert: 4.802.463 m2 Grues de moll 37 (totes de contenidors) Nombre de terminals 31 Dic sec Eslora: 215 m

Mànega: 35 m Capacitat: fins a 50.000 t de pes mort

Dic flotant Eslora: 120 m Mànega: 19 m Capacitat d'elevació: fins a 4.500 t

A: Document bàsic


RESUM TRÀFIC MARÍTIM 2012: Granels líquids: 10.431.485 Granels sòlids : 4.685.744 Mercaderia General : 26.370.194 Tràfic de vaixells en milers de tones G.T. : 287.421.030

Evolució del trànsit de vaixells. 2007-2012 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Mercant 9.122 8.690 7.619 7.329 7.126 6.987 Ferris línia regular 4.237 3.257 2.715 2.493 2.487 2.365 Creuers turístics 820 892 799 851 881 770

Evolució del trànsit de passatgers per moviment. 2007-2012 2007 2008 2009 2010 2011 2012

TOTAL 2.879.864 3.236.976 3.201.696 3.444.491 3.827.062 3.422.519

Embarcats 1.048.905 1.178.017 1.107.549 1.184.165 1.348.041 1.238.456 Desembarcats 1.041.550 1.135.902 1.122.921 1.175.656 1.321.311 1.213.812

En trànsit 789.409 923.027 971.226 1.084.670 1.157.710 970.251

A: Document bàsic


El Departament d'Estadística de l'Ajuntament disposa de més informació referent a les característiques de les instal·lacions i de l'activitat del Port i també a l'evolució del trànsit de passatgers per tipus de navegació. Per a més informació, anar la pàgina web de L'AUTORITAT PORTUÀRIA DE BARCELONA. 2.5.7 Aeroport de Barcelona L'aeroport, ubicat en el terme municipal d'El Prat de Llobregat, és la infraestructura de comunicació aèria de Barcelona.

A: Document bàsic


Dades generals. 2012 Característiques Distància de Barcelona (km) 10 Nombre de terminals T1 T2 Superfície (m2) 544.066 149.300 Places d’aparcament cobertes en edifici 8.947 367 Places d’aparcament en superfície 1.442 7.080 Places PMR en edifici i superfície 128 70 Places d’aparcament de motos gratuïtes 882 650 Longitud pista 7R/25L 2.660 m X 60 m Longitud pista 07L/25R 3.352 m x 60 m Longitud pista 02/20 2.528 m X 45 m El resum del moviment de vols és el següent:

Evolució del tràfic d’avions 2003 - 2012

Totals Interior Internacional 2003 276.214 126.409 149.805 2004 284.243 131.406 152.837 2005 300.254 146.113 154.141 2006 319.508 155.589 163.919 2007 343.473 164.633 178.840 2008 314.435 142.672 171.763 2009 278.965 124.135 154.830 2010 277.832 117.321 160.511 2011 303.047 119.193 183.854 2012 290.006 99.950 190.056

A: Document bàsic


El resum del moviment de passatgers és el següent:

Evolució del trànsit de passatgers 2003 – 2012

Total Trànsit interior

Trànsit internacional

2003 22.541.624 10.602.267 11.939.357

2004 24.363.294 11.477.278 12.886.016

2005 26.941.215 13.367.590 13.573.625

2006 29.835.713 14.370.238 15.465.475

2007 32.705.447 15.084.042 17.621.405

2008 30.169.663 12.771.240 17.398.423

2009 27.421.682 11.184.898 16.236.784

2010 29.209.536 11.634.862 17.574.674

2011 34.398.226 12.683.523 21.714.703

2012 34.945.184 11.465.906 23.479.278

Es poden obtenir més dades generals de l’aeroport al Departament d’Estadística de l’Ajuntament.

A: Document bàsic


Alhora es pot accedir a informació més detallada mitjançant els links a les empreses relacionades, fonts de la documentació:

A: Document bàsic


2.5.8 Transport Privat Dins del transport en la ciutat, també té un pes específic important el transport privat a la ciutat (tipologia de vehicles, antiguitat segons tipologia, densitats de turismes, etc.) i els factors associats a la circulació en la ciutat (evolució del trànsit als accessos i evolució del trànsit a la ciutat, accidents per districtes i accidents per mesos, aparcaments a la ciutat, etc.). Com a dada significativa i orientativa, destacarem la següent relació d’indicadors de densitats dels turismes de l’any 2012:

Indicadors de densitats dels turismes 2012

Districtes Habitants Turismes Superfície

(km2) Habitants/

Turisme Turismes/

Km2 Turismes/ 1000 hab.

Turismes/ llar (1)

TOTAL 1.619.839 584.848 102,2 2,8 5.724,8 361 0,9 1. Ciutat Vella 105.220 24.556 4,4 4,3 5.621,2 233 0,6 2. Eixample 265.592 98.973 7,5 2,7 13.238,1 373 0,9 3. Sants-Montjuïc 183.700 61.862 22,9 3,0 2.696,6 337 0,8 4. Les Corts 82.238 38.106 6,0 2,2 6.332,5 463 1,2 5. Sarrià-Sant Gervasi 145.413 71.769 20,1 2,0 3.571,6 494 1,3 6. Gràcia 121.550 41.859 4,2 2,9 10.000,9 344 0,8 7. Horta - Guinardó 168.525 60.637 11,9 2,8 5.075,5 360 0,9 8. Nou Barris 167.175 55.614 8,0 3,0 6.915,9 333 0,8 9. Sant Andreu 146.963 50.486 6,6 2,9 7.689,8 344 0,9 10. Sant Martí 233.463 80.252 10,5 2,9 7.625,8 344 0,9 No consta - 734 - - - - -

Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona 2.6 Activitats Econòmiques i Productives. Barcelona s’ha consolidat com a centre de serveis de la seva àrea metropolitana i de Catalunya, així com a centre turístic internacional. El complex industrial de Barcelona i la seva àrea metropolitana ha estat el centre de la xarxa industrial catalana, centrada en la Zona Franca com a gran àrea pròpiament industrial. La participació de cada subsector en la ocupació, prenent els treballadors assalariats i autònoms afiliats al Règim General de la Seguretat Social en el 4t trimestre de l'any amb la font del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i l’elaboració del Departament d'Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, és:

A: Document bàsic


Sectors Centres de

cotització % Treballadors

Règim general % Treballadors

autònoms % 2008 (CCAE-93) 76.618

917.061

121.170

2009 (CCAE-2009) 73.524

880.584

115.972 2010 (CCAE-2009) 72.124

874.976

114.151

2011 (CCAE-2009) 72.013

853.132

112.678 2012 (CCAE-2009) 70.003 100,0 824.745 100,0 110.485 100,0

A. Agricultura, ramaderia i pesca 32 0,0 269 0,0 164 0,1 B. Indústries extractives 5 0,0 41 0,0 10 0,0 C. Indústries manufactureres 3.012 4,3 58.467 7,1 6.371 5,8 D. Energia elèctrica i gas 51 0,1 2.298 0,3 26 0,0 E. Aigua, sanejament, residus 76 0,1 9.459 1,1 28 0,0 F. Construcció 4.355 6,2 24.561 3,0 7.840 7,1 G. Comerç i reparacions 16.991 24,3 123.977 15,0 27.201 24,6 H. Transports i emmagatzematge 2.517 3,6 38.295 4,6 7.814 7,1 I. Hostaleria 7.095 10,1 59.840 7,3 10.386 9,4 J. Informació i comunicacions 2.711 3,9 42.249 5,1 4.454 4,0 K. Activitats financeres i d'assegurances 1.048 1,5 38.797 4,7 2.030 1,8 L. Activitats immobiliàries 3.857 5,5 9.747 1,2 2.207 2,0 M. Activitats professionals, tècniques 8.211 11,7 66.083 8,0 16.363 14,8 N. Activitats administratives i serveis auxiliars 4.077 5,8 89.011 10,8 6.348 5,7 O. Administració pública 400 0,6 74.463 9,0 17 0,0 P. Educació 2.098 3,0 59.082 7,2 2.886 2,6 Q. Activitats sanitàries i serveis auxiliars 3.215 4,6 80.402 9,7 4.797 4,3 R. Activitats artístiques, recreatives 1.289 1,8 18.856 2,3 4.135 3,7 S. Altres serveis 5.140 7,3 23.894 2,9 7.396 6,7 T. Llars que ocupen personal domèstic 3.776 5,4 4.640 0,6 8 0,0 U. Organismes extraterritorials 47 0,1 314 0,0 4 0,0

Considerant l’ocupació per sectors i el autònoms per sectors:

Sectors Centres de

cotització % Treballadors

Règim general % Treballadors

autònoms % 2008 (CCAE-2009) 76.618

917.061

121.170

2009 (CCAE-2009) 73.524

880.584

115.972 2010 (CCAE-2009) 72.124

874.976

114.151

2011 (CCAE-2009) 72.013

853.132

112.678 2012 (CCAE-2009) 70.003 100,0 824.745 100,0 110.485 100,0

Primari 32 0,0 269 0,0 164 0,1 Indústria 3.144 4,5 70.265 8,5 6.435 5,8 Construcció 4.355 6,2 24.561 3,0 7.840 7,1 Serveis 62.472 89,2 729.650 88,5 96.046 86,9

Es pot accedir a informació més especialitzada sobre treball i activitat econòmica de la ciutat.

http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/anuari/cap10/C1003010.htm

http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/anuari/cap10/C1003030.htm

http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/anuari/cap10/index.htm



A: Document bàsic


2.7 Serveis bàsics. Els serveis bàsics dels que disposa el terme municipal de Barcelona es detallen a continuació, amb la indicació de les principals fonts d’informació per al seu manteniment i futures revisions. 2.7.1 Sanitat i Salut Pública. La població de Barcelona disposa d’un servei de sanitat i salut pública amb els següents serveis. Ambulàncies Assistència domiciliària Assistència hospitalària Atenció primària Bancs sanitaris Centres mèdics privats Centres de malalties tropicals Centres de salut mental Centres de toxicomanies Centres de vacunació Dispensaris Farmàcies Laboratoris anàlisis clíniques Planificació familiar Per a més informació, es pot accedir a les dades estadístiques de sanitat i salut pública elaborades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament i classificades: Estat de salut (salut escolar, serveis d’atenció a les drogodependències, etc.) Atenció primària (centres d’atenció primària, etc.) Atenció hospitalària (oferta hospitalària, etc.) Atenció a les urgències (activitat dels Centres d’Atenció Continuada, etc.) Atenció sociosanitària (recursos sociosanitaris, etc.) Atenció a la salut mental (recursos d’internament, etc.) Control dels aliments (escorxador, mercat central, etc.) Control de zoonosi i vectors (desinfecció, recollida d’animals, etc.) Activitats analítiques de control alimentari, ambiental i epidemiològic Cementiris



A: Document bàsic


. 2.7.2 Serveis de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament (SPEIS). La ciutat de Barcelona disposa d'un servei de Bombers integrat per un total de 7 parcs:

• Eixample, • Sant Andreu, • Vallvidrera,

• Llevant, • Zona Franca • Vall d'Hebron • Montjuïc

Les principals dades de tipus de serveis són: Tipus de serveis. 2008-2012

2008 2009 2010 2011 2012

TOTAL 14.445 15.720 15.415 14.533 14.752 Falsa alarma 2.459 2.810 2.776 2.522 1.859 Incendi o explosió 3.566 3.608 3.564 3.119 3.605 Salvament 3.839 4.090 4.065 3.588 3.904 Assistència tècnica 4.581 5.212 5.010 5.304 5.384 Es pot accedir a les dades estadístiques de seguretat i protecció en el municipi, elaborades pel Departament d’Estadística. 2.7.3 Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB). El grup d’ordre de la ciutat de Barcelona correspon a la Guàrdia Urbana (GUB), distribuïda territorialment en els 10 districtes de la ciutat i organitzada en diferents casernes. Es pot accedir a les dades estadístiques de seguretat i protecció en el municipi, elaborades pel Departament d’Estadística:

• Desperfectes observats que afecten la circulació. • Denúncies infraccions de circulació. • Alcoholèmies. • Serveis de grua. • Desperfectes observats a la via pública. • Infraccions de les Ordenances Municipals. • Actuacions d'ajut i assistència.

A: Document bàsic


• Seguretat ciutadana. Intervencions. • Vehicles recuperats.

2.7.4 Serveis socials. El municipi de Barcelona disposa d’uns serveis socials en diferents camps: Atenció a immigrats estrangers i refugiats Atenció diürna per a persones sense sostre Atenció a la població en general Atenció a la infància i adolescència Centres de dia per a gent gran Atenció a la dona Centres d'acolliment temporal i d'urgències Centres oberts i pretallers per infants i adolescents Equipaments per a disminuïts Centres residencials per infants i joves Habitatges tutelats per a la gent gran Equips d'inserció social Residències per a la gent gran Menjadors A la web de l’Ajuntament de Barcelona existeix una completa informació dels serveis socials en el municipi classificada per tipologia de serveis, de salvaments i assistències tècniques. Alhora, es pot accedir a les dades estadístiques de serveis socials elaborades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament i classificades en els establiments d’atenció social, els programes d'atenció primària i especialitzada municipal, etc. 2.7. 5 Xarxes de serveis al carrer. Les xarxes de serveis al carrer estan estructurades en diferents aspectes, classificats en:

• Neteja pública, recollida i tractament d'escombraries • Enllumenat públic • Mobiliari urbà

A: Document bàsic


• Manteniment i serveis Es pot accedir a les dades estadístiques de xarxes de serveis al carrer elaborades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

• Àrea de Medi Ambient Integra tots aquells serveis relacionats amb el manteniment de la ciutat: neteja urbana, recollida d’escombraries, manteniment de les estructures vials, pavimentació, enllumenat, control mediambiental i gestió dels parcs i dels jardins públics. Cal esmentar, també, la vinculació existent amb altres ens relacionats:

• ECOPARC Barcelona (Planta metropolitana de tractament integral de residus), empresa que presta el servei de gestió, tractament i eliminació de residus sòlids i assimilables en l’àmbit de la ciutat de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana.

A: Document bàsic


2.7.6 Xarxa de Clavegueram Barcelona disposa d’una xarxa de clavegueres unitària, és a dir, transporta conjuntament les aigües residuals i les pluvials. En cas de pluges torrencials, es pot desbordar la capacitat del sistema, provocant inundacions en superfície i descàrregues directes (DSU) d’aquest sistema unitari al mar pels sobreeixidors. Per controlar aquestes variacions de cabal, s’han construït diferents dipòsits de retenció, construïts amb els següents objectius:

• Evitar les variacions dels cabals que arriben a la depuradora del Besòs per tal de millorar-ne l'eficàcia.

• Augmentar la capacitat de regulació de la xarxa de clavegueram.

• Controlar les possibles riades en temps de pluja. • Evitar els abocaments d'aigües no tractades del clavegueram als

mitjans receptors. Aquests dipòsits són:

• El dipòsit de Viladomat (35.000 m³ de capacitat) • El dipòsit de Zona Universitària (145.000 m³) • El dipòsit de Bori i Fontestà (93.000 m³) • El dipòsit de Doctors Dolsa (61.500 m³) • El dipòsit de Vilalba dels Arcs (18.500 m³) • El dipòsit de Parc Joan Miró (70.000 m³) • El dipòsit de Taulat (80.000 m³) • El depòsit de Plaça Fòrum

A: Document bàsic


Mitjançant comportes controlades informàticament i una xarxa aproximada de 3,8 Km de col·lectors, els dipòsits permeten la retenció i regulació de les aigües de pluges torrencials. La xarxa municipal de clavegueres té 1.693 Km, dels quals aproximadament un 35% són visitables. Per aquesta xarxa passen cada any uns 137 Hm³ d’aigua i 411 km constitueixen la xarxa principal.

* De la gestió d’aquesta xarxa se n’encarreguen el Servei de Conservació del Clavegueram del Departament d'Aigües i CLABSA (Clavegueram de Barcelona, S.A.). Aquesta última s'ocupa del disseny de les propostes de millora del sistema de drenatge de la ciutat (captació i evacuació controlada de les aigües pluvials i residuals).

Amb la gestió integral del funcionament de la xarxa de clavegueram s’obté:

* Previsió meteo - pluviomètrica. Alertes. Previsió del nivell del riu Besòs.

* Control en temps real d'insuficiències drenants i de pol·lució pluvial. Avís i seguiment d'emergències de pluja.

A: Document bàsic


* Regulació pluvial i control de les inundacions mitjançant el Telecontrol amb les seves dos principals funcions: Telesupervisió iTelecomandament d’ instal·lacions

* Control de la pol·lució. Control de Qualitat (abocament, DSU). * Seguiment diari de comprovació. (Recepció de dades,

funcionament d'actuadors, detecció d'anomalies programes d'ajuda a l'explotació). Guàrdies.

* Desenvolupament de noves estratègies i millores. Anàlisi i documentació.

A Barcelona la secció transversal mitja dels col·lectors és bastant gran, si es compara amb altres ciutats homologues a Barcelona, existint 1843 seccions diferents. La seva dimensió per unitat de superfície urbana, es unes tres vegades superior a les dimensions mitjanes d’altres ciutats. Aquesta xarxa es distribueix a efectes hidrològics en 31 conques vertents, que ocupen una extensió de 12.326 ha, que no inclou les 438 ha de petites subconques locals que desemboquen al mar, bé sigui a la zona portuària o bé a les platges. A la vegada aquestes conques es subdivideixen a efectes del seu anàlisis en 1.292 subconques en total, que donen una mitja de 95 ha per cada subconca.

A: Document bàsic


Barcelona disposa d’un Pla Especial del Clavegueram (PECLAB 1997), per a l'explotació centralitzada de la xarxa de clavegueres municipals. Mitjançant aquest Pla, es planifiquen i es dissenyen les noves instal·lacions i, sobretot, es controla la seva operativitat, cosa que permet l’optimització del seu funcionament. El PECLAB inclou diversos sistemes d’informació que fan possible una gestió correcta del clavegueram:

* Sistema d’Informació Territorial del Clavegueram de Barcelona. * Sistema informàtic de modelització hidrològica, hidràulica i de

qualitat de l’aigua. * Sistema informàtic de telecontrol.

A la seva vegada, el PECLAB 1997 és un document urbanístic que persegueix dos objectius principals. Analitzar les deficiències actuals del clavegueram de Barcelona, i el seu àmbit hidrològic, i proposar les actuacions conseqüents per solucionar els problemes detectats coordinadament amb els grans canvis urbanístics que es produiran a Barcelona i el seu entorn en un futur proper, garantint el correcte funcionament de la xarxa amb un horitzó de 25 anys.

El PECLAB 2003 és l'actualització del Pla Especial de Clavegueram de Barcelona de 1997. S'introdueixen les actuacions finalitzades i s'analitza el seu funcionament. Es revisen les actuacions planificades i s'introdueixen noves actuacions per a la millora del funcionament de la xarxa.

A: Document bàsic


En aquest nou document s'inclouen estudis sobre Nivell Freàtic, Fosses Sorreres, Rehabilitació del clavegueram i Embornals.

El llistat dels 136 sensors, punts fixes de mesura, i els actuadors que es troben en funcionament en la xarxa o bé s’instal·laran en un futur, s'inclouen en el ANNEX 3. PLÀNOL DE SITUACIÓ I RELACIÓ DELS SENSORS I ACTIVADORS DE TELECONTROL DE CLAVEGUERAM, DEL PAM PER INUNDACIONS. Després d’haver estat utilitzades, part de les aigües residuals de Barcelona i, d’altres punts de l’àrea metropolitana, són conduïdes a través de la xarxa de clavegueram fins l’estació depuradora del Besòs, planta metropolitana on són tractades mitjançant un sistema físic - químic. 2.7.7. Servei de Recollida d’Escombreries El gruix de les deixalles es presenta en contenidors de rebuig-grisos. Aquest es recullen diàriament els 365 dies de l’any. La resta de contenidors són de selectiva que fent una generalització es podria dir que es recullen:

• Orgànic-marró: Diàriament. • Envasos-grocs: Diàriament excepte festius. • Paper/cartró: Diàriament excepte festius. • Vidre: Un cop per setmana.

Els treballs s’efectuen a la via pública transportant els residus mitjançant els camions específics a les plantes de tractament i/o eliminació. Bàsicament es realitza el servei en horari nocturn menys en el cas del vidre i alguna part de fraccions selectives que s’efectuen en horari diürn. El control del servei s’efectua a través de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus i, en concret, del Departament de Gestió Operativa. També es disposa d’una inspecció externa, ECA, que de forma aleatòria i també, si cal, puntual que efectua inspecció sobre l’acompliment del servei i de les normes. A la ciutat de Barcelona existeixen actualment 5 zones de recollida pneumàtica amb sistema fixa (central de recollida per succió independent); el tub de recollida té un diàmetre de 500 mm. Amb registres cada 100 m. També existeixen 2 zones de recollida pneumàtica mòbil (succió des d’un camió) essent en aquest cas el diàmetre del tub de 300 mm. Durant la jornada es realitzen diverses succions, diferenciant els bujols de recollida de brossa orgànica i els de rebuig.

A: Document bàsic


La brossa recollida de forma convencional i pneumàtica van als ECOPARCS (Zona Franca i Montcada) de la fracció orgànica se’n fa compost i el rebuig va als abocadors de Vacarisses o Hostalets de Pierola i a la Incineradora. L’altra va a zones de transferència (Gavà – Viladecans, Mollet) on no es fa tria. 2.7.8 Servei d’Electricitat. El servei d’electricitat al municipi de Barcelona es realitza a través de la companyia elèctrica FECSA - ENDESA L’empresa disposa de departaments centralitzats de l’operació i control per a les xarxes d’alta, mitjana i baixa tensió, coordinats des d’una mateixa unitat organitzativa. Els departaments són:

* Operació de la xarxa de Producció i Transport (DISPATCHING),que dirigeix el control de les xarxes amb tensió superior a 66 kV,

* Operació de la xarxa de Mitjana Tensió (DEMAN), que controla les xarxes de tensió entre 1 i 66 kV, i

* Operació del Telèfon d’Avaries, que controla les xarxes de tensió inferior a 1 kV.

* Dispatching de Producció i Transport, que opera i controla la producció i transport fins a les Estacions Receptores i Subestacions,

* Dispatching de Distribució, que regula, opera i controla tota la xarxa de distribució entre 1 i 25 kV,

A: Document bàsic


2.7.9 Servei de Gas. El servei de gas al municipi de Barcelona es realitza a través de dues empreses de forma diferenciada:

* REPSOL BUTANO, mitjançant les habituals bombones de butà i repartiment amb vehicles (camions)

* GAS NATURAL, a través de la xarxa de gas de la ciutat. Ambdós serveis de gas s’abasteixen de tancs de gasos liquats, en un cas de gas butà i el segon de gas natural. 2.7.10 Servei d’Aigua. Les fonts actuals de subministrament d’aigua a Barcelona provenen de dos tipus de recursos: les aigües superficials i les aigües subterrànies. El subministrament d’aigües superficials és assegurat per la companyia Aigües Ter-Llobregat (ATLL). El subministrament d’aigua que compleixi els requeriments higiènic-sanitaris de potabilitat està garantit per Aigües de Barcelona SA (AGBAR), empresa concessionària d’aquest servei. La xarxa d’abastament d’aigua potable actual del municipi disposa de dues fonts de subministrament:

* La planta depuradora d’aigua superficial del Ter (planta de Cardedeu),

* Les plantes depuradores d’aigües superficials del riu Llobregat (Sant Joan Despí i Abrera),

El cabal d’aigua que prové del riu Ter està regulat pels embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. Pel què fa al riu Llobregat, el cabal d’aigua està regulat pels embassaments de Sant Ponç i la Baells. L’aigua procedent de la conca del riu Ter és el recurs fonamental per al subministrament de la ciutat, ja que representa el 53% del cabal total entregat a la xarxa.

A: Document bàsic


Les aigües superficials del riu Llobregat representen el 36% del subministrament total i la corresponent a la captació, potabilització i impulsió de les plantes de tractament de Sant Joan Despí i Abrera. Els trets més característics i fonamentals de la xarxa són la dualitat de les fonts d’aportació del Ter - Llobregat, situats a ambdós extrems, i la divisió de la xarxa en pisos de pressió independents, donat el desnivell existent entre la costa i el peu de la Serra de Collserola. Es troba en construcció una galeria per passar una canonada que neixi a nivell des del subministrament. El 2% restant prové de la capa subvàlvea del Llobregat i del Besòs, de menor importància degut a l’esgotament actual dels aqüífers. L’extracció de l’aigua d’aquests aqüífers es fa mitjançant pous, i es destina a l’abastament de sectors molt concrets o bé per cobrir la demanda en cas d’urgència, com poden ser les pertorbacions inesperades de les aigües superficials a conseqüència de tempestes o de abocaments incidentals. Actualment, i a causa de la sobreexplotació que es dóna a l’aqüífer del Llobregat, s’està substituint l’ús d’aigües subterrànies per el d’aigües superficials o bé per altres recursos alternatius. També s’utilitza com a font d’abastament l’aigua del subsòl de la ciutat, que es destina a usos que no requereixin tanta qualitat com el consum humà, com poden ser el rec, la neteja de carrers i clavegueres, les fonts ornamentals, i diferents usos industrials. L'aigua, en una ciutat, es destina bàsicament a ús domèstic, industrial i comercial, i a serveis municipals com el rec de jardins o la neteja dels carrers. Una complexa xarxa de distribució condueix l'aigua des dels orígens fins a aquests punts de consum. Esquema del subministrament i de l’àmbit:

A: Document bàsic


Subministrament d’aigua a Barcelona

2.7.11 Servei de Telèfon. La infraestructura de telefonia fixa del municipi correspon a l’operador dominant: TELEFONICA, tot i que el servei pot ésser prestat per altres companyies o operadors creixents, com són, entre d’altres ONO, JAZZTEL, UNIDOS, ORANGE. En l’actualitat la gran difussió de la telefonia mòbil permet garantir una certa independència de la xarxa de telefonia fixa. La infraestructura i el servei és aportat per diferents companyies:

* MOVISTAR, * VODAFONE, i * ORANGE.

Existeixen altres empreses de comunicació de dades i veu a través de cable que en l’actualitat estan provant les zones existents i implantant la seva infraestructura en altres. 2.7.12 Serveis Funeraris. A l’any 1983 es va crear l'Institut Municipal dels Serveis Funeraris de Barcelona com a organisme autònom de caràcter administratiu. Des d’aquí es gestionen els nous cementiris de la ciutat.

A: Document bàsic


Ja a l’any 1997, l'Institut Municipal dels Serveis Funeraris de Barcelona es va transformar en la societat mercantil Serveis Funeraris de Barcelona, S.A. sent una empresa mixta participada en un 51% per l’Ajuntament de Barcelona i en un 49% pel Grup Mémora. Ofereix un servei integral a les famílies incloent tot el servei funerari:

o Organització de l’acte d’enterrament, o Sales de vetlla o Tanatoris: Collserola, Les Corts, Sancho

d’Àvila i Sant Gervasi o Gestió o realització dels serveis complementaris i trasllat dels

difunts als nou cementiris de la ciutat, o a altres poblacions d’Espanya i de l’estranger).

En cas d’emergència els Serveis Funeraris de Barcelona té en estoc unes 1.500 caixes, a més a més de 99 unitats refrigerades ubicades als seus tanatoris. També es podria fer ús de les 68 sales de vetlla dels tanatoris i d’una carpa mòbil amb capacitat per 35 dipòsits més. L’empresa funerària HBCN S.A. forma, amb altres empreses funeràries catalanes, el grup Serveis Funeraris Integrals que gestiona el tanatori de Ronda de Dalt a Horta amb 20 sales de vetlla més. Més tard a l’any 2006 neix Cementiris de Barcelona per gestionar i atansar la gestió dels cementiris als operadors funeraris (mitjançant la rehabilitació i restauració) dels 9 cementiris de la ciutat:

Montjuïc Poblenou, Sant Andreu

Horta Sant Gervasi Sarrià

Les Corts Sants Collserola

i els dos crematoris: Montjuïc i Collserola. Aquesta empresa també és una societat mixta, participada en un 51% per l’Ajuntament de Barcelona i en un 49% per el Grup Mémora .

A: Document bàsic


Les principals dades dels cementiris de Barcelona són les següents: CEMENTIRIS SUPERFÍCIE M2 SEPULTURES Collserola 1.700.000 86.267 Montjuïc 560.000 152.590 Les Corts 34.417 28.663 Sant Gervasi 16.239 4.712 Sants 11.003 5.531 Sarrià 4.569 2.188 Sant Andreu 39.021 24.840 Horta 3.700 1.377 Poblenou 56.632 30.923 TOTAL 2.425.581 337.091 2.7.13 Galeries de Serveis. La construcció de les Rondes a Barcelona propicià l’aprovació d’un Pla Especial que definia unes galeries de serveis transitables en el subsòl de la ciutat, discorrent paral·lelament a elles. L’anàlisi prèvia i racional d’una obra d’aquestes característiques desembocà en unes galeries tipus que resolien molts problemes urbanístics, des d’evitar obres a les voreres o calçades per a les noves instal·lacions de comunicacions, electricitat, aigua i gas, fins a aconseguir que el manteniment i control d’aquests serveis es poguessin fer des de l’interior de les mateixes galeries. Les dimensions d’aquestes galeries faciliten els treballs de reparació i manteniment als operaris de les companyies usuàries, alhora que permeten instal·lacions pròpies de control i seguretat. A la Unitat de Protecció Civil del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament, es disposa, en forma detallada, del conjunt de plànols tan en suport digital com en paper. Tipologia de les galeries: Longitud : 31 Km, aproximadament. Segueixen longitudinalment sota els vials, les grans vies (Rda.Dalt, C/Santander, Rbla. Prim i Rda.Litoral). Sistema de construcció: Secció rectangular (mòduls de formigó prefabricats rectangulars de 2m d’amplada x 2,5m d’alçada x 5m de longitud). Secció circular (2,4m de diàmetre x 5m de longitud. Només hi ha 2,5km). Contingut: cables elèctrics de mitjana i alta tensió i serveis de comunicacions. Zones d’encreuament: Hi ha 26 encreuaments de 60m de longitud de mitjana. Es van construir in situ i travessen perpendicularment les Rondes i en alguns

A: Document bàsic


casos, línies ferroviàries. Es van construir amb dos pous en els extrems units per una galeria transversal. Formigó armat, rectangulars i de dimensions variables (3 a 3,5m d’amplada x 2,2 m d’alçada). Dintre hi ha cables elèctrics de mitjana i alta tensió, serveis de comunicacions, conduccions d’aigua i reserva per a conduccions de gas). Aspectes destacables: 127 entrades de personal a la galeria longitudinal, situades en voreres o parterres, a les quals s’accedeix mitjançant escala i porta de seguretat. La distància entre sortides d’emergència varia entre un mínim de 60m i un màxim de 600m. Entroncament de galeries; confluència de tres o més trams de galeries. Previsió d’entrades i sortides d’instal·lacions en els carrers transversals a les Rondes. També davant de cada central de comunicacions o ET. Pous d’estesa de cable, aproximadament cada 200m. Instal·lacions pròpies de les galeries: Il·luminació general i d’emergències. Compartimentació per trams amb portes tallafocs cada 800m si és galeria longitudinal, i cada 400m si hi ha creuament de galeria perpendicular. Senyalització. Circuit de potència. Equips de bombament. Intercomunicació telefònica. Equipament d’extintors. Ventilació forçada. Unió a presa de terra de tots els elements metàl·lics. Sistemes de seguretat i control: Accés davant l’obertura de qualsevol tapa o porta mitjançant clau i targeta identificativa. En cas d’intrusió es desconnecta el sistema elèctric i s’activen alarmes acústiques. Els eventuals incendis mitjançant detectors de fum que desbloquegen les entrades i activen alarmes acústiques. La presència de gas. En cas positiu es desconnecta el sistema elèctric, es bloquegen les entrades i s’activen les alarmes acústiques. La temperatura si és massa elevada, s’activa el sistema de ventilació forçada. Les inundacions, posant-se en funcionament els equips de bombament. Les avaries del subministrament elèctric, la ventilació, el bombament i la il·luminació.

A: Document bàsic


Altres Galeries i prismes de Serveis.- Galeria Municipal Pl. Sant Jaume Galeria Municipal Via Laietana ambdós costats de les voreres on passen diferents serveis. Galeria Municipal de Plaça Espanya Galeria Municipal Vila Olímpica i Av. Diagonal- C.P.P.R. Prisma de Serveis PRONOBA Prisma de Serveis Diagonal Mar Prisma de Serveis Av. Meridiana

A: Document bàsic


3. ANÀLISI DE RISC I VULNERABILITAT MUNICIPAL. El risc es defineix en general com una mesura de la probabilitat que es produeixi un determinat succés en funció a les seves conseqüències. En el marc de la planificació de protecció civil, aquest succés es concreta en una determinada situació d’emergència que pot afectar les persones, el medi ambient o els béns. També en aquest marc, es tendeix a identificar el terme risc amb el fet que origina aquesta situació d’emergència (un accident, una inundació, un incendi, etc.). Es considera que un risc està present quan existeix la possibilitat de que es produeixi un succés que pugui posar en perill la vida o els béns de les persones. O sigui, l'existència d'un risc implica una "situació potencial" d'un accident que pot arribar a materialitzar-se. Si un risc potencial es materialitza, dóna lloc a un accident, provocant danys personals o patrimonials o un incident si no produeix cap tipus de dany. Es considera catàstrofe quan la materialització del risc pot afectar a una comunitat de persones o béns i requereix la intervenció coordinada dels recursos amb els que compten les respectives administracions. Per últim, es produeix una calamitat quan la catàstrofe afecta a extenses zones geogràfiques i, per tant, s'han d'adoptar mesures dràstiques per contenir la seva propagació, socórrer als afectats i procedir a la reparació dels danys causats per la mateixa. Així, la seqüència segons el nivell de severitat d'un succés és: INCIDENT ACCIDENT CATÀSTROFE CALAMITAT Els riscs, prenent com a referència la causa que els origina, es poden classificar en:

• Naturals: meteors (inundacions, nevades, glaçades, etc.), fenòmens geològics (moviments sísmics, esllavissaments, etc.), processos biològics (contaminació, etc.).

• Antròpics: derivats de la pròpia activitat humana (conductes antisocials, sabotatges, atemptats, incendis forestals, etc.).

• Tecnològics: derivats d’instal·lacions fixes (incendis industrials, manca de serveis, etc.) i mòbils (transport per ferrocarril, en la via pública, etc., de passatge i tant de mercaderia normal com perillosa).

A: Document bàsic


Sota aquesta perspectiva, i en funció de la seves característiques, hi ha una sèrie de riscos que requereixen metodologies tècnic - científiques adequades i més o menys sofisticades, per estudiar-los, tractar-los i avaluar-los. Dintre d'aquests, els riscos especials són aquells per als quals hi ha planificació d’emergències a nivell autonòmic, és a dir, aquells per als quals la Generalitat de Catalunya ha aprovat el corresponent pla especial de protecció civil. Els riscos específics són aquells que poden afectar el municipi i per als quals no hi ha un pla especial. Segons la normativa vigent (Llei de Protecció Civil de Catalunya: Llei 4/1997, de 20 de maig) i segons els plans d’emergència especials de la Generalitat de Catalunya, el municipi de Barcelona és objecte dels riscos especials següents:

• Químic (instal·lacions incloses al Plaseqcat). • Transport de mercaderies perilloses en Vies Urbanes. • Inundacions. • Incendis forestals. • Nevades i Glaçades. • Sisme. • Contaminació Marítima Accidental • Radiològic • Aeronàutic

D’acord amb el corresponent estudi de risc, el municipi també és objecte dels riscos específics següents:

• Transport Subterrani (vies fèrries). • Sinistre i/o Manca de Servei d’Electricitat. • Sinistre i/o Manca de Servei de Gas Combustible. • Sinistre i/o Manca de Comunicació. • Sanitari. • Túnels viaris.

Metodología d’identificació dels riscos Al llarg d’aquest capítol, es concreten les dades relatives a la identificació del risc, utilitzant dues metodologies diferenciades i alhora complementàries:

• Anàlisi històrica, recopilant les principals dades sobre antecedents històrics ocorreguts en relació al risc. La identificació s’ha basat

A: Document bàsic


principalment en la recopilació de les dades dels diferents Plans d’Actuació Municipal i els Plans Específics d’Emergència Municipal.

• Índex numèrics obtinguts per a diferents tipus de risc, especialment els tecnològics. S’ha realitzat en les instal·lacions fixes, com és el cas del Port de Barcelona.

Alhora, s’han identificat i analitzat els corresponents riscos específics, amb la finalitat de determinar quan són prou importants per considerar l’adopció d’accions de planificació d’emergències en els corresponents Plans Específics d’Emergència Municipal. En l’apartat 2 del document B, Coneixement del risc i vulnerabilitat, s'indiquen les conclusions de l’anàlisi de risc i l’anàlisi de les conseqüències i l’estudi de vulnerabilitat. Per l’elaboració dels plans associats als diversos riscs, la Llei de Protecció Civil de Catalunya (4/1997, de 20 de maig) diferencia, a més dels d’àmbit territorial i d’autoprotecció, els riscs especials i específics. D’aquesta forma sorgeixen els plans corresponents, que, tal i com s’ha indicat anteriorment, s’han pres com a base per a l’anàlisi d’aquests riscos. Plans Territorials Els plans territorials preveuen amb caràcter general les emergències que es poden produir en l'àmbit respectiu. Els nivells bàsics de planificació són el conjunt de Catalunya i els municipis. Plans Especials Es refereixen a riscos concrets. Són objecte de plans especials, en els àmbits territorials que ho requereixin (PAM), les emergències produïdes pels riscs:

• d'inundacions, • sísmics, • químics, • de transport de mercaderies perilloses, • d'incendis forestals, • per nevades, • per contaminació accidental marina

A: Document bàsic


• radiològic • aeronàutic i, • els altres que determini el Govern, sens perjudici de la legislació vigent.

Els plans especials es declaren d'interès de Catalunya.

A: Document bàsic


Tipus de risc - Pla especial de la Generalitat Afectació al municipi (Sí/No)

Nivell de risc del municipi (molt

important, important, mitjà...)

Obligació / recomanació

d’elaborar el PAM

Incendis forestals, contemplat al Pla Especial d’Incendis Forestals de Catalunya (INFOCAT)

SI Molt important Obligat

Inundacions, contemplat al Pla Especial d’Inundacions de Catalunya (INUNCAT).

Si Molt important Obligat

Sísmic, contemplat al Pla Especial de Sismes de Catalunya (SISMICAT).

SI Intensitat MSK VII Obligat

Químic, contemplat al Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT)


Transport de mercaderies perilloses, contemplat al Pla Especial de Transport de Mercaderies Perilloses de Catalunya (TRANSCAT)


Nevades, contemplat al Pla Especial d’Emergències per a Nevades a Catalunya (NEUCAT)


Contaminació marina, contemplat al Pla Especial d’Emergències per Contaminació Accidental d’Aigües Marines a Catalunya (CAMCAT)


A: Document bàsic


Tipus de risc - Pla especial de la Generalitat Afectació al municipi (Sí/No)

Nivell de risc del municipi (molt

important, important, mitjà...)

Obligació / recomanació

d’elaborar el PAM

Radiològic contemplat al Pla Especial per Emergències Radiològiques a Catalunya (RADCAT)

SI 2na cat. Obligat

Aeronàutic, contemplat al Pla Especial per a emergències aeronàutiques a Catalunya (AEROCAT)

SI Important Obligat

A: Document bàsic


Plans Específics Els municipis que tenen riscs concrets diferents dels riscs a què es refereixen els plans especials, poden elaborar plans específics municipals (PEM). 3.1 Riscos Especials. L'objectiu de l'anàlisi es correspon a les emergències generades per uns tipus de riscos determinats, la naturalesa dels quals requereixen uns mètodes tècnics i científics adequats per a avaluar-los i tractar-los. Els plans d'emergència que se'n deriven a nivell municipal són els Plans d'Actuació Municipal que desenvolupen a nivell municipal els plans especials elaborats per la Generalitat de Catalunya. Els estableixen el conjunt sistemàtic d'actuacions que els serveis municipals i altres externs han de dur a terme coordinadament en cas de risc, sinistre o calamitat, resultat d'una anàlisi de les conseqüències provinents d'una zonificació de risc, establerta per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya a través dels plans especials de Catalunya. L’Ajuntament de Barcelona disposa dels següents Plans d'Actuació Municipal:

• PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER A RISC D’INSUFICIÈNCIA DRENANT (INUNDACIONS).

• PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER A RISC INCENDIS FORESTALS. • PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER A ACCIDENTS GREUS EN

EMPRESES AMB RISC QUÍMIC. • PLA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL PER A NEU I GEL. • PLA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL PER A RISC SÍSMIC. • PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER CONTAMINACIÓ ACCIDENTAL

DE LES AIGÜES MARINES. • En el cas particular del risc en el transport de mercaderies perilloses,

com a risc especial, és contemplat en el PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER A ACCIDENTS EN EL TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES.

A: Document bàsic


3.1.1 Inundacions. Es produeixen sobretot a finals de l'estiu (tardor) amb tempestes, moltes vegades intenses i de curta durada i a la tardor, encara que no es pot descartar que succeeixi en altres estacions, amb les "llevantades", una massa d'aire calenta i humida, que ve del mar i xoca amb una massa freda provocant nombroses pluges tempestuoses. Podem considerar que és el meteor més catastròfic. A nivell d'antecedents històrics, podem destacar:

• Inundacions a Barcelona i a tota la comarca, el dia 21 de juliol de 1896. • El 15 de gener de 1898, es desborden els rius Llobregat i Besòs. Hi

varen haver inundacions a Can Tunis, St. Martí i St. Andreu. Es van haver d’interrompre els serveis de correus i de trens.

• Inundacions al pla de Barcelona, el dia 20 de febrer de 1920. • Temporal el dia 13 de desembre de 1951 que va destruir les

instal·lacions dels banys de la Mar Bella, al Poble Nou. • Inundacions al Somorrostro, el 26 d'agost de 1953. • A la tardor de 1962, inundacions al Baix Llobregat, al Barcelonès, al

Maresme i al Vallès, destacant la catàstrofe al Vallès Occidental, quan varen caure 250 l/m2·dia, que provocaren 712 morts i desapareguts.

• Temporal al 9 de novembre de 1964 destrueix el Somorrostro: 642 persones són refugiades a l'Estadi i al Palau de Missions.

• El mes de setembre de 1970, el desbordament del Llobregat va produir 20 morts i molts danys materials al Baix Llobregat, provocant com a conseqüència la pèrdua total del pont de Carles III, a Molins de Rei, el mes de desembre de l'any següent.

• El 21 d'agost i el 3 de setembre del 1981 varen haver-hi inundacions al barri del Raval degut a les fortes pluges.

• El dia 24 d'agost de 1993 va caure sobre la ciutat de Barcelona una tromba d'aigua que va provocar inundacions dels baixos d'algunes cases i a la Rambla Sta. Mònica i el c/. Anselm Clavé aquestes foren de residus del clavegueram que hagués pogut comportar problemes de tipus higiènic - sanitàries.

Vers aquest risc l’Ajuntament de Barcelona disposa del Pla d’Actuació per a Risc d’Insuficiència drenant (Inundacions).

A: Document bàsic


3.1.2 Incendis Forestals. La zona afectada per aquest sinistre és la serra de Collserola. El Parc de Collserola és el pulmó natural més gran del Municipi de Barcelona, amb una superfície de 1.800 Ha. dintre del terme municipal. A més, constitueix un lloc amb una gran varietat d'activitat biològica pel número i diversitat d'espècies vegetals i animals. En la seva totalitat, el Parc de Collserola té una superfície de més de 8.000 Ha, de les quals, aproximadament 7.500 Ha. estan qualificades com a Parc Forestal i la resta com equipaments, espais lliures, etc. Perímetre: 162239.2 m (162.2 km) Àrea: 76056311.3 m² (7605.6 ha) Nom de l'espai: Serra de Collserola El Parc de Collserola es considera com un espai natural amb un important paper ecològic i a la vegada, element paisatgístic destacable pel seu relleu i situació de domini visual sobre l'entorn urbà, integrat el mitjà natural en el espai de la ciutat. En definitiva, Collserola no pot entendre's únicament com a zona verda de bosc, ja que sobre l'espai natural es troben activitats i ambients varis. Disposa d'una estructura rural definida per edificacions associades a l'activitat agrícola i agrupacions, formant aglomeracions més o menys denses i importants. Tot això vinculat per una xarxa viària de carrers asfaltats i camins de terra, amb característiques d'amplada i pendents diverses. Per a més informació sobre el Parc de Collserola es pot visitar la seva pàgina web. El Parc de Collserola es considera un espai PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya). El seu abast s’esquematitza en la següent figura:

A: Document bàsic


A l’Àrea Metropolitana de Barcelona es va posar en marxa l’any 1.983 el dispositiu de Prevenció d'Incendis de l'Àrea Metropolitana . Les campanyes de Prevenció d’Incendis Forestals a Collserola es porten a terme des de fa gairebé 15 anys, de forma progressivament millor en relació a l’organització de les diferents estructures operatives i mitjans requerits. L'estudi amb detall de les causes dels incendis permet adoptar millors mesures per tal d'evitar-los. Cal conèixer amb precisió qui o què els produeix. Excepte en el cas del llamp, totes les causes es poden reduir a uns mínims tolerables, ja que és l'home qui, directament o indirecta els produeix: treballs agrícoles i forestals, focs d'esbarjo, abocadors, línies elèctriques, màquines o motors, reproduïts, negligències o intencionats. Hi ha una majoria d'incendis dels que no es pot assegurar quina ha estat la seva causa d'inici. Un foc produït per un llamp, per treballs agrícoles o per alguna causa indirecta s'identifica amb certa facilitat. Un incendi generat per causa desconeguda té la màxima probabilitat d'ésser provocat per un foc d'esbarjo o unes actituds negligents o intencionades. Les urbanitzacions ubicades en la zona de Collserola desenvolupen els seus Plans d’Autoprotecció (PAU’s).

A: Document bàsic


Vers aquest risc l’Ajuntament de Barcelona disposa del Pla d’Actuació Municipal per a Risc d’Incendis Forestals. 3.1.3 Riscs d’Accidents Greus. Aquesta tipologia de risc ve determinat per les empreses ubicades en el terme municipal de Barcelona, enquadrades en els articles 7 i 5 dels Reials Decrets 886/88 i 952/90, actualment derogats pel RD 1254/99, de 16 de juliol. En funció del RD 1254/99, de 16 de juliol i pel RD 119/2005, de 4 de febrer, modificatiu del RD 1254/99, el risc ve determinat per les empreses ubicades en el terme municipal de Barcelona i afectades per l’article 2 en el cas de trobar-s’hi presents substàncies perilloses en quantitats iguals o superiors a la columna 3 de les parts 1 i 2 del seu annex 1. Les anàlisis de risc es documenten en els Estudis de Seguretat (ES) de cadascun dels Establiments Industriales i resumit en els Plans d'Emergència Interior (PEI’s) i es troben recopilats al PLASEQCAT. En relació a la localització de les indústries químiques, en general, a Barcelona, la major part es localitzen en la Zona Franca. Al moll d’inflamables del Port s’hi troben un gran nombre d’emmagatzematges i activitats d’empreses químiques. Vers aquest risc l’Ajuntament de Barcelona disposa del Pla d’Actuació Municipal per a accidents greus en empreses amb risc químic. 3.1.4 Transport per Vies Urbanes L’anàlisi del risc en el transport té dues vessants principals:

• Riscos en el transport convencional, • Riscos en el transport de matèries perilloses (el transport de

Mercaderies Perilloses és considerat un RISC ESPECIAL). Els Ferrocarrils de la Generalitat només transporten mineral de potassa al moll del Contradic. De l’anàlisi d’antecedents històrics es poden destacar els riscos indicats a continuació:

A: Document bàsic


En el transport convencional:

• En relació a les persones • víctimes mortals, • ferits de diversa consideració, • necessitat d'assistència i ajuda, • desinformació i episodis de pànic.

• En relació als immobles • danys a estructures provocats pel sinistre, • sinistre produït per danys a infraestructures, • instal·lacions de serveis públics afectades.

• En relació a l'entorn i zona d'influència • serveis públics afectats, • greus alteracions de trànsit, • calçades fora de servei per acumulació de restes.

Aquesta vessant havia estat contemplada, però en realitzar el PAEM per accident amb matèries perilloses, es va suprimir. En el transport de mercaderies perilloses: A més dels riscos esmentats anteriorment cal afegir els incidents que es puguin produir en el transport de matèries perilloses, que dependran de:

• el producte o matèria transportada, • el lloc on succeeixen, • les condicions atmosfèriques existents, • el tipus d'accident,

Es poden afegir els riscos següents:

• En relació a les persones • persones intoxicades, • lesions inherents a la matèria, • assistència a persones desallotjades, • allotjament amb caràcter temporal.

• En relació als immobles • danys produïts pel foc, • danys produïts per explosió.

• En relació a l'entorn i zona d'influència • contaminació atmosfèrica, • contaminació física, • afectació per abocaments a la xarxa de clavegueram.

A: Document bàsic


Per matèries perilloses s’entenen aquelles que estan classificades com a tals pels reglaments nacionals i internacionals que regulen el transport per carretera i ferrocarril (ADR i RID). La classificació de les substancies d’acord amb aquests reglaments s’estructura en classes, indicant per cadascuna les normes a complir.

Classe 1: Explosius Classe 2: Gasos comprimits, liquats o dissolts a pressió Classe 2: Matèries líquides inflamables Classe 3: Matèries sòlides inflamables Classe 4.1: Matèries sòlides inflamables Classe 4.2: Matèries susceptibles d’inflamació espontània Classe 4.3: Matèries que, al contacte amb l’aigua, desprenen gasos inflamables Classe 5.1: Matèries comburents Classe 5.2: Peròxids orgànics Classe 6.1: Matèries tòxiques Classe 6.2: Matèries infeccioses Classe 7: Matèries radioactives Classe 8: Matèries corrosives Classe 9: Matèries i objectes perillosos diversos

Vers aquest risc l’Ajuntament de Barcelona disposa del PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER A ACCIDENTS EN EL TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES.

3.1.5 Nevades i Glaçades. Nevades Les precipitacions de neu també han provocat emergències en el municipi de Barcelona. De l’anàlisi d’antecedents històrics (període estudiat de 1903 a 2006) es dedueix el nombre de nevades al municipi en funció del gruix acumulat i el mes en el que ocorregué:

A: Document bàsic


a) En funció del gruix de neu acumulat:

Fenòmen Nombre de Vegades

Precipitació sense quallar 77 % Precipitació amb una acumulació de neu inferior a 5 cm 10 %

Precipitació amb una acumulació de neu entre 5 i 25 cm 12 %

Precipitació amb una acumulació de neu entre 25 i 50 cm 0 %

Precipitació amb una acumulació de neu superior a 50 cm 1 %

TOTAL 100 % b) Per el mes en que ocorregué:

Mes Nombre de Vegades

Desembre 16 Gener 25 Frebrer 49 Març 6 Abril 2

Com a conclusió de l’anàlisi històrica es poden recollir les 21 nevades més importants, que presenten la següent distribució:

Mes Nombre de Vegades

Desembre 5 Gener 5 Febrer 10 Març 1

Del període de cent anys analitzat, es té constància de que ha nevat 94 dies, en 17 dels quals va quallar. La caiguda de neu es va produir en 51 dels anys i en els 49 anys restants no es detectaren nevades.

A: Document bàsic


D’acord amb les característiques climàtiques de la ciutat de Barcelona, les èpoques de risc de nevades són les següents: MAJOR INCIDÈNCIA: 11 al 27 de Gener i 14 a 28 de Febrer. Les èpoques de risc de neviscades són les següents: MAJOR INCIDÈNCIA: mes de Febrer, amb un cert desplaçament cap al mes de març. La caiguda de neu ha arribat principalment en hores nocturnes i de matinada, i també per la tarda; en menor mesura el fet ha passat durant el matí. En els anys de neu, la mitjana de díes afectats ha estat de 2,4. Gelades En quan a les glaçades, s'ha de preveure que es puguin produir encara que no sigui normal en el clima de Barcelona. La formació de clapes de gel si les temperatures són molt baixes després d’una pluja o nevada, poden ocasionar situacions de crisi que depenen del tipus i intensitat dels meteors. De l’anàlisi d’antecedents històrics es pot destacar:

• La glaçada del 17 de gener de 1891, en que es va arribar a Barcelona a 9,7ºC sota zero. La cascada de la Ciutadella va quedar glaçada.

• La glaçada del més de gener de l'any 1985 en que es varen enregistrar temperatures molt inferiors a les normals, arribant a -5,6ºC.

Aquestes onades de fred varen comportar molts problemes en la vida ciutadana, sobretot per que es varen glaçar canonades, va augmentar el consum d'energia elèctrica, comportant problemes amb el subministrament d'aigua i electricitat. Finalment, no es té constància de cap pedregada significativa i important. Vers aquest risc l’Ajuntament de Barcelona disposa del Pla d’Actuació Municipal per a Risc de Neu i Gel.

A: Document bàsic


3.1.6 Sismicitat. Existeixen zones amb més tendència que d’altres a rebre moviments sísmics, fins i tot la magnitud del moviment pot ésser diferent segons la zona. La Mediterrània Occidental està situada en una zona de col·lisió entre plaques tectòniques d’Europa i Àfrica, en la que la taxa de convergència és moderada i per tant els terratrèmols es produeixen amb poca freqüència. Tot i així, els efectes generals que poden ocasionar els moviments sísmics i el seu caràcter destructor fan necessària la consideració d’aquest risc. El procés d’anàlisi de risc sísmic s’estructura en tres grans àrees:

• Resposta sísmica dels sòls: els estudis de resposta sísmica dels sòls permeten establir una zonificació de la ciutat de Barcelona. En aquestes zones, els efectes d’amplificació sísmica poden considerar-se de la mateixa magnitud. El grau d’amplificació es degut a les diferències del subsòl i al nivell de perillositat sísmica esperat.

• La vulnerabilitat sísmica: la vulnerabilitat sísmica dels edificis de la ciutat de Barcelona es determina des d’un punt de vista qualitatiu, basat en els diferents detalls constructius històrics de la zona d’estudi, i des d’un punt de vista quantitatiu, basat principalment en l’any de construcció. Per a cadascuna de les 38 zones estadístiques grans de la ciutat, que corresponen a agrupacions de les seccions estadístiques creades pel Departament d’Estadística, i per consideració conjunta de la vulnerabilitat dels seus edificis amb la perillositat sísmica, s’obtenen els danys per a una intensitat MSK donada. A la taula es mostren les escales d’intensitat i magnitud relacionades amb la descripció del fenomen:

INTENSITAT (MSK)

MAGNITUD (Ritchter) DESCRIPCIÓ

I - No percebut. II - Només percebut per persones en repòs. III - Percebut dins d’edificis. IV 3,0 – 4,0 Oscil·lació d’objectes penjats. V 4,0 – 4,5 Desplaçament d’objectes lleugers. VI 4,5 – 5,0 Danys lleus. VII 5,0 – 5,5 Danys moderats. VIII 5,5 – 6,0 Danys greus. IX 6,0 – 7,0 Danys greus generalitzats.

A: Document bàsic


• Escenaris de danys: els diferents escenaris de danys corresponen a la consideració de diferents intensitats. L’avaluació dels danys per a cada escenari es determina per l’afectació a les edificacions en general, a les persones, als edificis i a les línies vitals. Els danys ocasionats a edificis en general han estat calculats mitjançant matrius de probabilitat de danys obtingudes pel terratrèmol d’Irpina de 1980. S’obté el nombre d’edificis inhabitables. Els danys que la població patiria han estat calculats en base a les dades per districte del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona de 01.01.98, de forma que s’obté com a principals paràmetres el nombre de persones sense habitatges, ferits lleus, greus i morts. Com a edificis essencials o vitals s’entenen aquells que el seu mal funcionament sigui capaç de provocar un increment dels danys o dificultar les actuacions necessàries per a la reducció de les conseqüències del fenomen i per a la recuperació del funcionament normal dels serveis a la població. S’obté com a principal paràmetre el percentatge d’edificis vitals que no estarien operatius al 100 %. Per l’avaluació dels danys esperats a les línies vitals de la ciutat s’ha seguit la metodologia proposada a l’ATC-13 i ATC-25. Les línies analitzades han estat les següents:

• vies urbanes, • instal·lacions de gas, • xarxa elèctrica, • aigües brutes i clavegueram, • abastament d’aigües, • sistema de comunicacions, • activitats de riscos majors, • transport, • ponts i túnels i • terminals portuàries.

Per moviments sísmics d’intensitats III i IV s’estima que únicament es provoquin efectes d’alarma social sobre la població. A partir d’un intensitat V l’anàlisi de risc preveu danys molt lleugers en algunes edificacions. Per intensitats VI, VII i VIII MSK els danys poden ser importants. A nivell d'antecedents històrics, podem destacar:

• Pel que fa a tot Catalunya en general, el primer moviment sísmic del que es té constància és de l'any 1152, amb una intensitat epicentral arbitrària de VIII. Molt més tard, el 2 de febrer de 1428, s'enregistrà el

A: Document bàsic


terratrèmol de més importància documentat fins ara a terres catalanes. Aquest moviment sísmic de IX-MSK, va tenir com a epicentre Olot.

• Durant el segle XX s'han enregistrat diversos terratrèmols de poca importància. El 26 de setembre de 1984 es produir un de magnitud 4 a l'escala Richter, amb epicentre al Ripollès. Durant l'any 1989 l'activitat sísmica fou més notòria: el 6 de gener, un sisme de magnitud 5, amb epicentre als Pirineus francesos, afectà la meitat nord de Catalunya; uns mesos més tard, el 24 d'agost, un terratrèmol de magnitud 3,6 a l'escala Richter amb epicentre al mar, en front de Torredembarra, va afectar diverses poblacions de la costa.

• Un moviment sísmic de magnitud 3,5 a l'escala Richter, amb epicentre al mar (a 25 quilòmetres al sud de l'observatori Fabra de Barcelona) es va detectar el 15 de desembre de 1991. No es varen haver de lamentar danys personals ni materials encara que el seus efectes es varen sentir a les comarques del Barcelonès, Garraf, Maresme, Alt i Baix Penedès i el Vallès Oriental i Occidental.

• El setembre de 1994, dos terratrèmols percebuts a Barcelona i poblacions properes (dies 17 i 26) amb magnituds 4 i 4,2 a l'escala de Richter van generar inquietud a la població encara que no va generar cap dany personal ni material. Arrel d'aquest es va desenvolupar el Pla Específic d'Emergència Municipal per a sismes a Barcelona.

Vers aquest risc l’Ajuntament de Barcelona està elaborant el Pla d’Actuació per a Risc Sísmic. 3.1.7 Contaminació marina Del recull de les dades històriques d’episodis de contaminació marina, fins a dia d’avui, Barcelona encara no ha patit una contaminació marina important. En canvi l’alteració de la qualitat bacteriològica de les aigües de bany per descàrregues anòmales del sistema de sanejament no es menyspreable, dons coincideix part de la temporada de banys amb l’època de pluges fortes i pot donar-se que en alguna tormenta important es produeixi una descàrrega d’aigües brutes del sistema de sanejament (clavegueram / depuradores) mitjançant els sobreeixidors del sistema.

L’Ajuntament disposa del PAM per Contaminació Accidental de les Aigües marines que té dues línies d’actuació ben diferenciades: • En el cas d’una contaminació “convencional (tipus Prestige)” greu, els

grups operatius municipals s’integraran al Pla CAMCAT, que estarà activat així com, segurament, el Pla Estatal.

• En el cas de la gestió sanitària de les aigües de bany (descarregues anòmales del sistema de sanejament, petites taques, sòlids flotants arrossegats pels rius, meduses etc.) normalment es considera, malgrat

A: Document bàsic


que s’avisi al CAMCAT, que l’Ajuntament pot resoldre les incidències pels propis mitjans.

De les set platges de Barcelona: Barceloneta, Nova Icaria, Bogatell, Marbella i Nova Marbella tenen la bandera blava, les altres dues (Sant Sebastià i Llevant) encara no la tenen demanada però no és per la qualitat d’aigua i sorra sinó per unes obres de condicionament del reraplatja que s’han de realitzar. 3.1.8 Radiològic Una emergència radiològica pot donar-se en diversos llocs: instal·lació nuclear, instal·lació radioactiva, en un altra tipus d’instal·lació o fora de qualsevol instal·lació. Les instal·lacions radioactives poden ser de 1ª,2ª o 3ª categoria (major a menor perillositat) en funció de la quantitat i activitat dels isòtops radioactius presents i/o l’energia de les radiacions que es produeixen. A la ciutat de Barcelona només hi han instal·lacions de 2ª i 3ª categoria. Poden produir-se accidents radioactius associats a instal·lacions no radioactives (per descuit, terrorisme, etc). Un exemple representatiu són les foneries (no ni ha cap a Barcelona ciutat) on s’han produït accidents radioactius significatius quan s’ha fos material radioactiu no identificat prèviament. Poden donar-se emergències no associades a cap instal·lació per raons accidentals, robatori, terrorisme etc.: material radioactiu abandonat, caiguda de satèl·lits amb material radioactiu, atemptat amb bomba bruta etc. Un cas que s'ha donat es el robatori d’equips radioactius per mesurar la compactació d’afermats de carreteres i carrers, que desprès han estat abandonats. Cal remarcar que, els accidents radiològics a les Instal·lacions radioactives seran, les més de les vegades, produïts per altres accidents: incendis, explosions, inundacions etc. L’Ajuntament està elaborant actualment el PAM per a Emergències Radiològiques. Es té en consideració la classificació de les instal·lacions plantejada a la Ley 15/1980 de 22 de Abril, de creació del Consejo de Seguridad Nuclear.

A: Document bàsic


Aquesta classificació és la següent: Categoria Tipus d’instal·lació

Primera

Les fàbriques de producció d’urani, tori i els seus compostos. Les fàbriques de producció d’elements combustibles d’urani natural. Les instal·lacions industrials d’irradiació.

Segona

Les instal·lacions en les que es manipulin o emmagatzemin nucleïds radioactius que es puguin utilitzar amb finalitats científiques, mèdiques, agrícoles, comercials o industrials, l’activitat total dels quals correspongui als valors que siguin superiors a 100 mCi, 10 mCi o 1 mCi, d’acord amb la classificació de radionucleïds que estableix el Govern, tenint en compte la reglamentació internacional. Les instal·lacions que utilitzin aparells generadors de raigs X que puguin funcionar amb una tensió de pic superior a 200 kV. Els acceleradors de partícules i les instal·lacions en les que s’emmagatzemin fonts de neutrons.

Tercera

Les instal·lacions en les que es manipulin o emmagatzemin nucleïds radioactius amb activitat total superior a 0.1, 1, 10 i 100 mCi per als diferents grups, d’acord amb el Govern, tenint en compte la reglamentació internacional, i inferior als citats en el punt anterior. Les instal·lacions que utilitzin aparells generadors de raigs X amb una tensió de pic inferior a 200 kV.

De l’anàlisi de les dades del Servei de Gestió es determina que únicament podrien haver instal·lacions de categoria segona o tercera en el municipi de Barcelona, bàsicament ubicades en instal·lacions de tipus sanitari (hospitals, centres de salut, etc.). El que diu el RADCAT literalment al seu apartat 2.3, és el següent: Davant d’un accident radiològic es delimiten dues zones de planificació:

• Zona d’intervenció. Zona en la qual cal adoptar mesures de protecció urgents per tal de protegir les persones de la irradiació i la contaminació radioactiva.

• Zona d’alerta. Zona de seguretat establerta al voltant de la zona de intervenció.

A: Document bàsic


La IAEA1 recomana radis per a la zona d’intervenció, en funció del tipus d’esdeveniment que tingui lloc. Es distingeix entre esdeveniments que es poden donar a l’exterior i esdeveniments que es poden donar a l’interior d’un edifici. ESDEVENIMENT RADI DE LA ZONA

D’INTERVENCIÓ Exterior Font potencialment perillosa, malmesa o sense blindatge

30 m al voltant2

Fuita important d’una font potencialment perillosa

100 m al voltant

Foc, explosió o fum associat a una font potencialment perillosa

300 m al voltant

Possible bomba bruta (abans o després d’explotar)

400 m o més per protegir-se de l’explosió

Interior d’un edifici Font potencialment perillosa malmesa, sense blindatge o amb fuites

Àrea afectada i adjacent, incloent la planta de dalt i la de sota.

Foc o un altre esdeveniment associat a una font potencialment perillosa que pot escampar materials en l’edifici (per exemple a través del sistema de ventilació)

Interior de l’edifici i distància a l’exterior com s’indica més amunt.

3.1.9 Aeronàutic Es transcriu literalment el que diu l’AEROCAT. D’acord amb l’anàlisi de risc realitzat, se sap que de les diferents fases de vol d’un avió les que tenen un major risc d’accident són les que corresponen a l’aterratge i a l’enlairament. D’altra banda en aquestes fases on l’aeronau encara no ha assolit l’alçada final, si es produeix un accident, hi ha major probabilitat de supervivència que en els casos d’accident

1 Agència Internacional d’Energia Atòmica 2 Proporciona protecció contra exposició externa de fonts molt intenses (per exemple 100 TBq de Cs-137), que podrien resultar en efectes deterministes severs.

A: Document bàsic


per caiguda d’avió en règim estable, on l’alçada a la que vola l’avió és molt superior. Per tant, els municipis amb major risc són aquells que s’ubiquen a les rodalies d’una instal·lació aeronàutica, i majorment aquells que es troben alineats amb la pista d’aterratge i/o enlairament. Alhora, també són aquests municipis els que podran dur a terme les accions més ràpides encaminades a ajudar els supervivents de l’aeronau. L’Ajuntament de Barcelona està elaborant el Pla d’Actuació Municipal per Emergències Aeronàutiques (PAM AEROCAT)..

3.2 Riscos Específics. L'anàlisi de riscs desenvolupat a la ciutat de Barcelona presenta un conjunt de riscs que poden desencadenar situacions d'emergència que en no estar recollits en plans d'emergència d'àmbit autonòmic reben la denominació de Riscs Específics. Els plans d'emergència que se'n deriven a nivell municipal són els Plans Específics d’Emergència Municipal, i responen a riscs concrets del municipi que donades les particularitats pròpies precisen l'elaboració d'estudis i anàlisi més detallats. L’Ajuntament de Barcelona disposa (aprovats i homologats) dels següents Plans Específics d’Emergència Municipals:

• PLA ESPECÍFIC D’EMERGÈNCIA MUNICIPAL PER A TRANSPORT

SUBTERRANI. • PLA ESPECÍFIC D’EMERGÈNCIA MUNICIPAL PER A SINISTRE I/O

MANCA DE SERVEI D’ELECTRICITAT. • PLA ESPECÍFIC D’EMERGÈNCIA MUNICIPAL PER A SINISTRE I/O

MANCA DE SERVEI DE GAS COMBUSTIBLE. • PLA ESPECÍFIC D’EMERGÈNCIA MUNICIPAL PER MANCA DE

COMUNICACIÓ (VEU i DADES). • PLA ESPECÍFIC D’EMERGÈNCIA MUNICIPAL EXTERIOR DEL

PORT DE BARCELONA. • PLA ESPECÍFIC D’EMERGÈNCIA MUNICIPAL PELS TÚNELS VIARIS • PLA ESPECÍFIC D’EMERGÈNCIA MUNICIPAL PER A RISC

SANITARI. També disposa dels protocols per Onada de calor, Ventades, i Mal Estat de la Mar. 3.2.1 Transport per vies urbanes (túnels de la Ronda del Mig) En relació amb les infraestructures de comunicació pel transport en la ciutat, i adequat al Decret 210/99, va ser aprovat per la Comissió Municipal de Protecció Civil en data 26 de Juliol de 2000 el Pla Específic d’Emergència Municipal dels Túnels de la Ronda del Mig (Badal i Mitre).

A: Document bàsic


Aquest Pla d'Emergències, és de caràcter intern i descriu l'operativa dels grups municipals enfront les emergències en aquests túnels. 3.2.2 Transport Subterrani (vies fèrries) L'objectiu de l'anàlisi és el risc derivat de les instal·lacions subterrànies de transport de passatgers. De l’anàlisi de les infraestructures i els sistemes de transport es dedueixen els següents riscos:

• Incendi • Incendi de tren en túnel. • Incendi de tren en estació. • Incendi en instal·lacions fixes de túnel. • Incendi en instal·lacions fixes d'estació. • Incendi en subestació.

• Incidents sobre el material mòbil • Col·lisió de trens • Descarrilament

• Incidents relacionats amb l'energia/comunicacions • Manca total d'energia • Manca total de comunicacions

• Incidents sobre elements constructius • Afectació als elements constructius en túnel • Afectació als elements constructius en estacions

• Incidents causats per factors meteorològics • Inundacions en túnels • Inundacions en estacions • Acumulació de neu a la xarxa exterior • Acumulació de neu en els accessos a estacions • Acumulació de neu en platges de vies exteriors

• Incidents causats per factors exteriors • Afectació d'una Companyia per incident en alguna de les altres

dues. • Presència de matèries perilloses per basament o filtració. • Atemptat terrorista i/o amenaça de bomba. • Suïcidi

A continuació es relaciona una estimació de la freqüència en que els riscs ressenyats es produeixen, o poden produir-se. Aquestes dades són el resultat d'integrar les informacions aportades sobre aquest aspecte per les tres Companyies: Metro, RENFE i FGC:

A: Document bàsic


Emergència Amb víctimes Sense víctimes Incendis 2 en 50 anys uns 20 / any Incidents material mòbil 2 en 50 anys uns 2 / any Incidents relacionats amb l’energia i/o comunicacions - 1 en 50 anys

Incidents sobre elements constructius - -

Incidents causats per factors meteorològics - sobre 1 / 2 anys

Incidents causats per factors externs 1 en 20/any sobre 1/any

Vers aquest risc l’Ajuntament de Barcelona disposa del Pla Específic d’Emergència Municipal per a Transport Subterrani. 3.2.3 Sinistre i/o Manca de Servei d'Electricitat L'anàlisi del risc ha fet considerar com a accidents de fluït elèctric:

• Successos fortuïts que hagin produït danys materials o personals amb energia elèctrica com a causant primari.

• Successos fortuïts no iniciats pel fluït elèctric, però en el quals aquest participa clarament i amplia l’agreujament de les conseqüències.

Les xarxes d’alta i mitja tensió són mallades, pel que l’avaria d’una línia pot provocar inestabilitats en la xarxa, el que podria donar lloc a avaries en altres línies i a les estacions receptores. La xarxa de baixa tensió és igualment mallada, però les potències transmeses són més baixes, pel que una avaria en una central transformadora de mitja a baixa tensió no tindria grans conseqüències. El cas més desfavorable és el 0 (ZERO) en la xarxa de distribució nacional que s'ha donat un a l'any 87, un altre l'any 93 i l’últim a l’any 2007, concretament el 23 de juliol. D'aquest incidents el més greus van ser el de juliol de l'any 93 en el que va caure un llamp al transformador que la Companyia Elèctrica FECSA té al barri de St. Andreu provocant un espectacular incendi i la fallada del subministrament elèctric no només de Barcelona sinó de gran part de Catalunya, i el de 23 de juliol de 2007 on l’afectació va ser aproximadament

A: Document bàsic


de 458.000 abonats, degut a la caiguda de les línies d’alta tensió de 220 kV. Les subestacions i estacions receptores afectades per l’incident van ser: Collblanc, Sants, Maragall, Les Corts i Urgell. En el cas de la subestació de Maragall, es va produir un incendi a la sala GIS de la planta baixa i a l’entreplanta inferior. Van ser necessaris la instal·lació de 165 grups electrògens en total, 143 connectats a estacions transformadores i els altres 22 a edificis concrets Vers aquest risc l’Ajuntament de Barcelona disposa d’un Protocol per manca de subministrament elèctric. 3.2.4 Sinistre i/o Manca de Servei de Gas Combustible L'anàlisi del risc ha fet considerar com a accidents de gas:

• Successos fortuïts que hagin produït danys materials o personals amb gas combustible com a causant primari.

• Successos fortuïts no iniciats pel gas, però en el quals aquest agent participa clarament i amplia l’agreujament de les conseqüències.

De l’anàlisi d’antecedents històrics es pot destacar:

CONSEQÜÈNCIES ANY ACCIDENT Utilització Distri

bució Pressió Personal Material Socials

1981 Explosió Sala Demag en Fca. Barceloneta

X MPB Greu Greu Greu

1984 Explosió c/. Cristobal Moura

X BP Greu Greu Greu

1990 Explosió c/. Comte Borrell

X BP Greu Greu Greu

1991 Perforació i incendi en Nus de la Trinitat

X AP Nul·la Poca Greu

La classificació de sinistres que se'n deriva és:

• Incident amb efectes directes • Fuita de gas a l’aire lliure xarxa alta, mitja o baixa pressió. • Fuites de gas a l’aire lliure enceses.

A: Document bàsic


• Fuites de gas en recintes tancats, encès o no. • Incident d’efectes indirectes

És aquell que tenint el gas com a causa primària produeix incomoditats serioses o estat d’intranquil·litat considerables. Incidents d’aquest tipus seran els talls de circulació en punts neuràlgics i les alarmes greus per fuita d’odoritzant.

• Incidents per problemes de subministrament. Poden presentar-se per: • Excés o defecte de pressió del gas. • Manca total de gas. • Gas d’unes característiques tals que sigui impossible una

combustió mínimament correcta. • Incidents segons conseqüències:

• Explosió amb enderroc d’un edifici o habitatge. • Fuita amb formació de núvol explosiu.

• Incidents aliens a la xarxa de distribució • Atemptat terrorista. • Intent de suïcidi.

Vers aquest risc l’Ajuntament de Barcelona disposa del Pla Específic d’Emergència Municipal per a Sinistre i/o Manca de Servei de Gas.

A: Document bàsic


3.2.5 Transport Marítim El cas d’accidents en el transport de mercaderíes o de viatgers, així com en la zona terrestre del port, està contemplat en el Pla d’Emergència del Port de Barcelona. A efectes de realització de l’anàlisi del risc, es realitza la distinció entre la zona terrestre i la zona marítima. Anàlisi del risc en la ZONA TERRESTRE Les activitats considerades en la identificació del risc són les que s’enumeren a continuació:

• Empreses que manipulen o emmagatzemen productes químics a granel o bé productes químics classificats (mercaderies perilloses) i racks.

• Empreses que manipulen o emmagatzemen mercaderies a granel no classificades.

• Empreses que manipulen mercaderies, incloent el trànsit de productes químics classificats.

• Indústries que realitzen processos de fabricació. • Empreses de reparació i manteniment d’embarcacions i/o maquinària

portuària. • Empreses que manipulen mercaderies no classificades. • Gasolineres i assortidors de combustibles.

D’aquí en surten un número aproximat de 70 concessions, que es poden agrupar en 6 categories, discriminades tenint present les conseqüències finals que es poden generar en funció del tipus de substància o producte que manipulen:

• CONCESSIONS QUE EMMAGATZEMEN, CARREGUEN I DESCARREGUEN MATÈRIES PERILLOSES. Són concessions que generalment ocupen grans superfícies, per la qual cosa la magnitud de les conseqüències que es pot esperar és també més gran (més capacitat de emmagatzematge i més probabilitats d’efecte dòmino).

• CONCESSIONS QUE EMMAGATZEMEN I MANIPULEN MERCADERIES SÒLIDES A GRANEL EN FORMA DE POLS (sitges de ciment, pols de gra, fava de soja, etc.).

A: Document bàsic


• CONCESSIONS QUE EMMAGATZEMEN O MANIPULEN SUBSTÀNCIES INFLAMABLES I DERIVATS DEL PETROLI (estacions de servei, assortidors, racks, etc.).

• CONCESSIONS AFECTADES PELS RD. 1254/99 I 948/2005, el tractament i la responsabilitat és mixta a les empreses ubicades al Port de Barcelona. La resta recauen sobre la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil de la Generalitat de Catalunya. Aquestes concessions, si bé s’han inclòs en la identificació inicial, no s’han seleccionat per a l’anàlisi posterior de l’abast de les conseqüències.

• CONCESSIONS AMB MERCADERIES I ACTIVITATS DIVERSES. • MAGATZEMS I TALLERS (reparació de vaixells, tallers elèctrics, etc.). • Si l’origen de l’incident és d’empreses químiques, s’activarà el PAEM

per accident greu en empreses químiques i si es tracta d’un transports de matèries perilloses, s’activarà el PAEM corresponent.

Anàlisi del risc en la ZONA MARÍTIMA La principal font d’informació per a la selecció d’hipòtesis accidentals en la Zona Marítima del Port de Barcelona ha estat l’anàlisi històrica d’accidents realitzat a través del banc de dades MHIDAS. La informació s’ha tractat agrupant-la en 6 categories interrelacionades, cada una d’elles dividida a la vegada en grups representatius:

• Tipus d’activitat • Càrrega / descàrrega de vaixell en moll • Transport • Manteniment • Fabricació • Emmagatzematge • Bucs amarrats o en situació de espera • Altres activitats

• Causa del accident • Error humà • Fallada mecànica • Col·lisió amb un altre vaixell • Col·lisió en port • Impactes / enfonsaments / embarrancaments • Causes externes • Causes no identificades

• Conseqüències finals • Fuita producte + Incendi + Explosió.

A: Document bàsic


• Fuita producte + Explosió • Fuita producte + Incendi • Foc + Explosió • Fuita producte • Incendi • Explosió • Vessament en aigua • No identificades • Sense conseqüències

• Tipus de producte involucrat • Llista de productes identificats en els diferents escenaris

accidentals, conseqüentment classificats segons els seus factors de risc intrínsec.

• Nombre de morts. • Nombre de ferits.

Les conseqüències derivades de les activitats de càrrega i descàrrega han estat considerades en la identificació del risc en la Zona Terrestre. A partir d’aquesta informació han estat determinades aquelles activitats que, associades a un tipus de producte determinat, originen un accident que evoluciona cap a unes conseqüències més greus per a les persones o el medi ambient. S’han identificat, a més a més, les següents categories:

• Actes de sabotatge en vaixells de passatgers. • Altres escenaris accidentals que afecten vaixells de passatgers. • Accidents que comportin la contaminació de l’ecosistema marí amb un

grau d’afectació important a les platges de la ciutat de Barcelona. Per a la Zona Marítima, i atenent exclusivament l’abast de les conseqüències i els procediments d’actuació que es poden requerir, la sectorització considerada en l’anàlisi del risc és la següent:

• Aigües de l’interior del Port de Barcelona: part compresa entre la bocana i els diferents molls i dics interiors.

• Aigües exteriors dintre del cercle imaginari de dos milles de radi amb centre en el senyal lluminós verd del final del dic Est.

Es contemplen en l’anàlisi cinc (5) tipologies de risc per als vaixells que transportin mercaderies perilloses o altres productes, a saber:

A: Document bàsic


1. Incendi 2. Explosió 3. Abocament. Vessaments al mar de substàncies / productes en fase líquida 4. Fuita. Fuita de productes en fase gas 5. Contaminació ambiental. Contaminació al ecosistema marí. Escapaments de pols (soja i similars) amb els consegüents efectes nocius, irritants o tòxics sobre el medi ambient (afectació a la ciutat de Barcelona).

Exclusivament per als vaixells de passatgers s’han identificat quatre (4) tipologies de risc:

• Incendi a bord • Enfonsament • Col·lisió amb un vaixell que transporta mercaderies perilloses • Amenaces i actes de sabotatge

Vers aquest risc l’Ajuntament de Barcelona disposa del Pla Específic d’Emergència Municipal Exterior del Port de Barcelona i els diferents PAEMs i PEEMs. 3.2.6 Sinistres Sanitaris De l’anàlisi d’antecedents històrics es pot destacar:

• Al segle XIX van haver-hi unes epidèmies molt greus, el 1821 la febre groga provocà 18.000 morts a Barcelona i en els anys 1834, 1854, 1860 i 1865 es va declarar la còlera (la darrera encara va provocar 6.000 morts).

• En el segle XX, el 24 d'octubre de 1914 comença l'epidèmia del tifus a causa del mal estat de l'aigua. Es varen clausurar les fonts públiques que portaven aigua de Montcada. El dia 15 de novembre es va començar a fer la desinfecció de les aigües. El dia 28 de novembre s'acaba l'epidèmia amb el balanç de 2.036 persones mortes.

• L'última epidèmia catastròfica ha estat la grip del dia 25 de maig de 1918, que també provocà moltes víctimes (1.554 morts) entre els 150.000 afectats.

• El darrer fenomen de tipus sanitari d’afectació a la població ha estat durant el mes de novembre de 2.000, en què s’han produït aproximadament uns 50 afectats per legionel·la.

Durant els darrers 50 anys no hi ha hagut epidèmies greus als municipis de Barcelona i veïns. La grip benigna actual afecta com a màxim unes 50.000 persones a Barcelona.

A: Document bàsic


El desenvolupament de la Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida (SIDA) no ha estat a Barcelona essencialment diferent de l'urbà espanyol i l'europeu. La intoxicació més freqüent és per la salmonel·losi, es pot estimar una mitjana de 500 persones per any a Barcelona, però mai s'ha produït una emergència greu per aquest motiu. Per a aquest risc l’Ajuntament disposa del PEEM per risc sanitari. 3.2.7 Manca de comunicacions. La xarxa de telecomunicacions de la ciutat de Barcelona està formada per dos elements principals, la terminal d’usuari i els medis de transmissió. La terminal d’usuari és l’element on es produeix l’origen i el destí de les telecomunicacions. A través dels medis de transmissió es realitza la connexió a les centrals de commutació entre sí i amb els terminals d’usuari. Hi ha tres tipus de medis de transmissió:

1. Els enllaços entre centrals es realitzen a través de fibra òptica mitjançant trames digitalitzades multiplexades en el temps. D’aquesta manera es divideix el medi de transmissió en múltiples canals i es poden comunicar diferents punts alhora.

2. El bucle d’abonat es realitza sobre par de fils i s’obtenen connexions analògiques full-duplex que permeten que diferents persones puguin parlar alhora i la qualitat de la veu no es degradi.

3. A les centrals de commutació es realitza l’establiment i l’alliberació de les connexions. S’estableixen connexions entre una sèrie de línees que comencen a l’emissor i acaben al receptor, de tal manera, que durant la trucada hi ha continuïtat entre els dos punts cosa que fa possible la comunicació.

Vers el risc de impossibilitat d'oferir els seus serveis, ja sigui per motius propis o aliens, l’Ajuntament de Barcelona disposa del PEEM per manca de comunicacions. 3.3 Riscos inclosos dintre el pla bàsic El pla bàsic municipal de protecció civil és el pla que, amb caràcter general, s’utilitza a nivell municipal per a la gestió de les emergències, llevat d’aquells riscos que en disposin d’un pla municipal propi (especial o específic). Els plans bàsics d’emergència municipals són homòlegs al PROCICAT i estan vinculats a aquest, amb el qual s’han de coordinar. A banda dels riscos anteriors, el PBEM també ha de tenir en compte si el municipi està afectat per: el “Pla d’actuació del Procicat per a emergències en el transport de viatgers per

A: Document bàsic


ferrocarril” i/o pel “Pla d’actuació del Procicat per pandèmies”. En cas afirmatiu, el PBEM ha de preveure les actuacions a fer per gestionar a nivell municipal, aquests riscos. La taula següent indica si el municipi té risc de pandèmia o risc associat al transport de viatgers per ferrocarril:

Tipus de risc Afectació al municipi

(Sí/No)

Municipi obligat /

recomanat Risc en el transport de viatgers per ferrocarril (Pla d’actuació del Procicat per a emergències en el transport de viatgers per ferrocarril)

SI obligat

Risc de pandèmia (Pla d’actuació del Procicat per pandèmies) SI obligat

Finalment, el pla AEROCAT (Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya) estableix que tenen obligació de contemplar en el Pla Bàsic Municipal (PBEM) una estructura operativa específica, així com actuacions concretes de suport logístic per donar resposta a emergències de tipus aeronàutic, els municipis que compleixin alguna de les condicions següents:

Municipis inclosos en la zona d’afectació de 8 kilòmetres que envolta els aeroports, que tinguin una població superior a 20.000 habitants.

Municipis inclosos total o parcialment en la zona I o zona II dels aeroports, i que el territori inclòs en alguna d’aquestes zones NO tingui elements vulnerables.

La taula següent indica si el municipi compleix alguna de les dues condicions anteriors, i per tant si té obligació de preveure al seu PBEM les actuacions a fer:

Tipus de risc (Sí/No) Municipi obligat / no obligat a preveure-ho al PBEM

El municipi està inclòs en la zona d’afectació de 8 kilòmetres que envolta els aeroports i té una població superior a 20.000 habitants?

SI

El municipi està inclòs total o parcialment en la zona I o zona II dels aeroports, i el territori inclòs en alguna d’aquestes zones NO té elements vulnerables?

NO

3.3.4 Ventades Les ventades a Barcelona no han provocat moltes emergències catastròfiques. Per a que això passi calen vents molt forts. De l’anàlisi d’antecedents històrics es pot destacar:

• Ventada del 28 de febrer de 1.915 en que hi va haver un huracà a Barcelona. Ventada del 24 i 25 de gener de 2009.

A: Document bàsic


No s’en pot destacar cap altre de significatiu. Vers aquest risc s’ha elaborat un Protocol per Ventades,que es troba com a annex al Document B. 3.3.5 Esllavissaments Els esllavissaments només s'han produït a causa de pluges molt intenses, sobretot en els camins de la Serra de Collserola. De l’anàlisi d’antecedents històrics es pot destacar:

• El 15 de desembre de 1915, un despreniment de roques a Montjuïc causà la mort de dues dones i una nena.

• El dia 2 de febrer de 1972 hi va haver un enfonsament de terres al Paral·lel amb la caiguda d'un autobús sobre les obres del metro. Va morir una persona.

• També hi ha hagut esllavissament de terres que ha afectat a habitatges en construcció als barris del Carmel i de la Mina al febrer, maig i desembre de l'any 1991. En concret, el 12 de desembre es va enfonsar un mur de contenció de terres al passeig de Nostra Senyora del Coll (al Carmel) com a conseqüència de les intenses pluges caigudes durant la segona setmana de desembre, provocant la destrossa de set vehicles. Aquestes pluges provocaren també un important esllavissament el dia 5 d'aquest mateix mes al Besòs, amb l'enfonsament del capçal del pont de l'anomenada "pota nord" del 2on Cinturó.

3.3.6 Sequeres De l’anàlisi d’antecedents històrics es pot destacar:

• L'any 2007/08 a Catalunya hi va haver una manca de pluja que va comportar una disminució de la capacitat dels pantans a menys de la meitat. Aquest fenomen no va arribar a comportar a la ciutat de Barcelona la restricció d'aigua, tot i que es va demanar al ciutadà que l'estalviés i es varen prendre mesures per si no millorava la situació.

La sequera també pot produir indirectament altres tipus d'emergències com per exemple l'augment de la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. 3.3.7 Onada de calor Un altre risc a tenir en compte és el /la calor de l'estiu. Sabem que Barcelona té un clima mediterrani i segons la classificació de Koeppen Csa y Csb:

A: Document bàsic


El clima de Barcelona seria En funció de la temperatura mitjana mensual.- grup climàtic C .- com a clima temperat i humit amb temperatura mitjana en el mes més fred inferior a 18ºC i superior a -3ºC i al menys 1 mes a l'any la temperatura mitjana és superior a 10ºC. En funció de la humitat seria un subgrup f: humit sense estació seca i.- a .- perquè sa temperatura mitjana en el mes més càlid supera els 22ºC D'aquesta combinació de grups i subgrups resulta un clima temperat humit amb estius secs, on les precipitacions del mes més sec de l'estiu són inferiors a 300 mm i on la precipitació del mes més plujós de l'hivern és tres vegades superior als 300 mm.

Des de fa anys s'ha observat que en la gent gran i en les persones vulnerables, una calor sostinguda i elevada durant uns dies provoca un excés de mortalitat. La Generalitat juntament amb l'Administració local han portat a terme uns estudis sobre "Com prevenir els efectes de l'onada de calor sobre la salut (POCS)” i el PBEM per a Onada de Calor així com el Protocol d’Actuació per Onada de Calor del Servei d’Emergències Socials.

A: Document bàsic


3.3.8 Contaminació Atmosfèrica De l’anàlisi d’antecedents històrics es pot destacar:

• En quant al risc sanitari provocat per la contaminació, cal esmentar el que es va produir per la descàrrega de soja a la terminal de ERGRANSA al port de Barcelona durant el període 1980-1987, en el qual els malalts d'asma varen patir greus problemes. L'any 1984 es varen produir 2 morts i entre el 4 i 7 de setembre de 1987, 4 morts i 128 afectats. El fenomen es produïa en determinades situacions microclimàtiques, amb altes temperatures i molta humitat.

Les autoritats varen haver d'actuar de manera ràpida i varen fer instal·lar filtres a la terminal de ERGRANSA per tal de solucionar el problema. La contaminació ambiental es considera que es pot produir per diferents aspectes:

• Contaminació atmosfèrica per fums de combustió de xemeneies, escapaments vehicles, etc i condicions climàtiques determinades,

• Risc radiològic, i • Agressió derivada d’un accident en indústries químiques o en el

transport de matèries perilloses, que originin una contaminació atmosfèrica important (contaminació química).

Contaminació per fums de combustió, etc En relació amb la contaminació del medi ambient atmosfèric, existeix una xarxa de control anomenada Xarxa Automàtica de Control de la Pol·lució de l’Aire, gestionada per l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona determina el llindars de concentració dels diferents contaminants detectables (SO2, NO2, CO, O3 i partícules), basats en els nivells adoptats per l’Estat Espanyol. 3.4 Altres riscos Altres tipus de riscs específics presents en el municipi es poden considerar:

• Els atemptats o amenaces d’actes terroristes, • Les aglomeracions de persones en grans esdeveniments esportius,

culturals o manifestacions, • Incendis urbans en edificis o empreses, i • Desplom infraestructures, empreses o edificis.

A: Document bàsic


3.4.1 Atemptats o Amenaces Terroristes En aquesta tipologia de riscos s’inclouen els actes de terrorisme, dels quals s’inclou a continuació una relació històrica en la ciutat de Barcelona. De l’anàlisi d’antecedents històrics, referents a comandos terroristes d’ETA, es pot destacar:

• El primer grup batejat com a comando Barcelona va aparèixer el 1985, va cometre, entre altres, l'atemptat d'Hipercor el 1987. Va matar 24 persones.

• El 1990, el comando va renéixer. Fins a la mort dels seus dos membres en un tiroteig, va matar 14 persones.

• El 1993 el comando hi va deixar dos morts. • El 21 de setembre del 2000, el quart comando Barcelona d'ETA

iniciava una macabra campanya en terres catalanes assassinant el regidor del PP a Sant Adrià de Besòs.

• El 2 de novembre de 2000 es va produir l'explosió d'un cotxe als jardins Clara Campoamor, al costat de la Diagonal.

• El 21 de novembre de 2000, es va produir l’assassinat d’un ex-ministre socialista.

• El 14 de desembre de 2000, va esclatar una bomba a la furgoneta d’un regidor del PP de Viladecavalls.

• El 20 de desembre de 2000, es va produïr l’assassinat d’un Guàrdia Urbà de Barcelona, tirotejat per dos etarres als quals es va acostar al veure que empenyien un cotxe que van abandonar després d'assassinar-lo i que portava una bomba.

3.4.2 Incendis Urbans, Explosions i Desplom d’Infraestructura o Construcció S’engloben en aquest apartat l’incendi, explosió i desplom d’edificis o infraestructura. Malgrat que la lluita contra un incendi és de natura diferent que la d’una explosió o desplom, com els elements susceptibles de patir les conseqüències són comuns, s’han agrupat els tres tipus de risc en un, atenent a les conseqüències que produeixen, que són la dificultat de l’auxili d’un nombre important de víctimes.

A: Document bàsic


L’evolució dels incendis/explosions urbans en la Ciutat de Barcelona es reflecteixen en la següent taula. Tipus de serveis 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Incendi o explosió 4.018 3.725 3.915 3.566 3.608 3564 3119 3605 i s’analitzen les dades per districte, a l’any 2012:

Districte Incendis i Explosions 1. Ciutat Vella 334 2. Eixample 722 3. Sants-Montjuïc 447 4. Les Corts 131 5. Sarrià-St Gervasi 224 6. Gràcia 232 7. Horta-Guinardó 256 8. Nou Barris 364 9. Sant Andreu 281 10. Sant Martí 609 Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. Font: Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament. Ajuntament de Barcelona.

Es pot completar aquesta informació en la pàgina web de l’Ajuntament, amb dades del Departament d’Estadística. Edificis o estructures de major risc

• Grans centres i superfícies comercials. • Estacions de més aforament de RENFE i FERROCARRILS DE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA i del METRO. • Túnels de la Rovira (1.250 m), Vallvidrera (2.500) i de la Ronda del

Mig. 3.4.3 Incendis i Explosions en Instal·lacions Industrials Aquest apartat es refereix a les instal·lacions industrials no afectades per la normativa d’Accidents Majors (en l’actualitat d’Accidents Greus).

A: Document bàsic


Instal·lacions industrials de major risc

• Grans magatzems de distribució de productes amb una càrrega de foc significativa (embalatges, tèxtil, etc).

• Instal·lacions de fabricació, manipulació, emmagatzematge o venda de productes combustibles i/o inflamables, sòlids, líquids o gasosos.

• Benzineres. • Pirotècniques.

3.4 Definició de campanyes. L’Ajuntament de Barcelona estructura totes les campanyes de prevenció del risc a la població com així també als referits a riscs específics que poden afectar a la població a través de la web municipal. Els comunicats directes a la població es fan directament en aquelles zones amb un risc major de catàstrofe. Prevenció El conjunt d’accions adreçades a la prevenció es basen en:

• els bans, • les mesures de prevenció que periòdicament es pengen a la pàgina

web de l’Ajuntament de Barcelona, de forma similar als bans, i • publicacions i fulletons.

Consells de Prevenció Els consells de prevenció dirigits a la població es recullen per un gran nombre de riscos, estructurats en tres grans grups:

• Riscos Naturals, • Riscos Antròpics, • Riscos Tecnològics.

Bans

• Ban de Prevenció d’Incendis Forestals. • Ban de Platges

A: Document bàsic


Mesures de Prevenció

• Mesures de prevenció a tenir en compte durant les actuacions populars i tradicionals amb grups de foc.

• Mesures de prevenció a tenir en compte durant les pluges intenses, incendis, etc.

Publicacions i Fulletons L’Ajuntament, en ocasions de forma individual i d’altres en col·laboració amb altres entitats, ve emetent fulletons informatius de prevenció per a la població en relació a diferents tipus de riscos, a mode d’exemple:

• UTILITZEM LA PIROTÈCNIA AMB SENY. • TANCA LA PORTA AL FOC. • MESURES DE PREVENCIÓ D’INCENDIS A CASA. LES PICADES DE

MEDUSES. • INCENDIS ALS TÚNELS VIARIS.

En matèria de prevenció, cadascú dels diferents grups operatius involucrats en els diferents Plans d’Emergència del municipi duen a terme diverses campanyes de prevenció, generalment de forma estacional i periòdica. A mode d’exemple s’indiquen les següents:

• BOMBERS DE BARCELONA: Cursos de formació en prevenció i extinció d'incendis per a empreses. Són cursos adreçats als treballadors de les empreses que necessitin conèixer la utilització dels equips d'extinció. Hi ha tres nivells de curs: Bàsic, Mitjà i Superior.

• EMERGÈNCIES SOCIALS. Serveis d’atenció als immigrants, persones sense sostre, etc.

• GUÀRDIA URBANA. Realització periòdica de campanyes de sensibilització de la població mitjançant controls per a la prevenció d’accidents de trànsit (alcoholèmies, serveis de grues, seguretat ciutadana, desperfectes a la via pública, etc).

Existeix el PIPIF, Pla Integral de Prevenció d’Incendis Forestals, desenvolupat pel Patronat Metropolità Parc de Collserola. Aquest Pla neix de la petició de l’Ajuntament al Patronat que redactés un document de síntesi de totes les millores necessàries en matèria de prevenció d’incendis dins l’àmbit de la zona forestal del terme municipal de Barcelona. Es tracta d’una planificació a llarg termini que inclou les actuacions i infraestructures de prevenció d’incendis: camins de xarxa bàsica, franges de protecció, hidrants, basses d’helicòpter, etc. i és també un instrument de planificació econòmica

A: Document bàsic


per preveure les inversions dels diferents agents institucionals (Ajuntament de Barcelona, Patronat, Diputació i altres) en els propers anys. Els objectius del Pla són:

• Reduir les causes d’inici d’incendis forestals. • Reduir la superfície mitjana cremada en cada incendi. • Reduir la possibilitat de que es produeixin grans incendis.

També ha estat important a efectes de la prevenció, la tasca informativa i de col·laboració duta a terme pels diferents estaments municipals, a fi de redactar els PAU. Protecció En relació a les consignes de protecció a la població en situació de risc, s’inclouen en la pròpia pàgina web de Bombers de Barcelona els consells d’actuació en cas de diferents tipus de riscs, també agrupats, seguint la mateixa estructura i metodologia que els consells de prevenció, en

• Riscs Naturals, • Riscs Antròpics i, • Riscs Tecnològics,.

En cas d’emergència i, segons la seva pròpia tipologia, per part de la Direcció Tècnica i el Consell Assessor es defineixen les consignes de protecció a la població a comunicar i el mitjà a utilitzar en cada cas. Aquestes consignes són dirigides pel Gabinet d’Informació. Mesures preventives contra els incendis forestals a les urbanitzacions Les urbanitzacions estan sotmeses al Decret 64/1995 de 7 de març, que fa referència a mesures de prevenció, normes generals i específiques segons període en urbanitzacions, neteja i manteniment, publicació de municipis d’alt risc, abocadors i sancions. Simulacres Els simulacres són exercicis que simulen una situació d’emergència i posen de manifest l’eficàcia de les actuacions a portar a terme per reduir o mitigar-ne els efectes. S’adjunta a continuació un dels protocols tipus per a la realització de simulacres:

A: Document bàsic


1.- Objectius 2.- Proposta de simulacre i supòsit 3.- Responsables del simulacre 3.1.-AAVV 3.2.-Operatius de l'Ajuntament de Barcelona a) GUB b) SPEIS c) Districte 3.3.-Planificació i coordinació a) Veïns b) Districte c) SPEIS d) SEM e) Protecció Civil 4.- Data i lloc de l'exercici 5.- Tasques prèvies al simulacre 5.1.- Informacions prèvies 5.2.- Anul·lació o suspesa del simulacre Per raons de força major i/o altres el simulacre podrà ser "anul·lat" o "suspès" pels responsables d'aquest, s'informarà en el moment que es consideri necessari, amb els següent missatge. Abans del simulacre: " Atenció: El/La responsable del Pla d'Autoprotecció de ................, suspèn el simulacre del dia ..... de juny a les ...... hores de l'any ....... per raons de força major. Oportunament es donarà més informació". Durant el simulacre: " Atenció: La responsable del Pla d'Autoprotecció de ............................... i el responsable operatiu municipal Director Tècnic del Pla ............................., suspenen el simulacre per raons de força major. Els Serveis Operatius han de retornar als seus llocs habituals amb normalitat. Oportunament es donarà més informació. Gràcies per la seva col·laboració". 6.- Recomanacions per a tots els participants en el simulacre. 7.- Desenvolupament cronològic de les tasques i funcions en el simulacre dels grups operatius i altres. 7.1.- Veïns 7.2.- Grup d’Intervenció (SPEIS) 7.3.- Grup d’Ordre - GUB- (Guàrdia Urbana de Barcelona) 7.4.- Entitats involucrades 7.5.- Grup Sanitari 7.6.- Grup Logístic Tècnic

A: Document bàsic


7.7.- Grup Logístic Social 7.8.- Gabinet d’Informació Recomanacions de realització dels simulacres La simulació es realitzarà en les condicions més reals possibles a efectes de poder extreure unes conclusions com més exactes millor. No obstant, en cap cas s'han d'adoptar postures o situacions de risc per a les persones o coses. Davant qualsevol eventualitat, informar al seu responsable directe per a que s'adopti les mesures que correspongui. Tota la informació dels veïns a la premsa o altres mitjans de comunicació es faran mitjançant un responsable, de tal manera que actuï coordinadament com únic portaveu de la zona. La portaveu es ............................... i per part de l’Ajuntament de Barcelona el Regidor del Districte o persona en qui delegui.

Plans d’Autoprotecció Els plans d’autoprotecció preveuen, per a determinats centres, empreses i instal·lacions, les emergències que es poden produir com a conseqüència de llur pròpia activitat i les mesures de resposta davant situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques que els poden afectar. Aquests plans d’autoprotecció estableixen, juntament amb els riscs generats per llur pròpia activitat, la relació de coordinació amb plans territorials, especials i específics que els afectin. En definitiva, el pla d’autoprotecció és un conjunt sistemàtic d’actuacions que el titular d’un risc determinat ha de fer per a garantir-ne la pròpia seguretat i el seu entorn des de la prevenció i la coordinació operativa en les situacions d’emergència.

A: Document bàsic


Es duran a terme les següents campanyes de prevenció i d’informació a la població: Calendari d’Activitats de Protecció Civil Local i Campanyes Informatives:

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Incendis forestals

Inundacions

Transport de mercaderies perilloses

Nevades/Glaçades

Sismes

Substàncies perilloses

Contaminació marina

Radiològic

Accident aeronàutic

Onada de calor

Ventades

Preparació de la campanya: planificació o actualització del pla, reunions prèvies i mesures.

Campanya d’informació a la població i planificació o actualització dels PAU.

Campanya i període de risc.

A: Document bàsic


4. ORGANITZACIÓ MUNICIPAL DE LA PROTECCIÓ CIVIL. La protecció civil és un servei públic i l’Ajuntament hi té competències plenes en el seu terme municipal. L'Ajuntament, com a entitat bàsica de protecció civil, disposa de capacitat general d'actuació, planificació i coordinació en aquesta matèria, amb l'objectiu principal de garantir la protecció física de les persones i els béns en situació de greu risc col·lectiu, calamitat pública o catàstrofe extraordinària, en què la seguretat i la vida de les persones puguin perillar o sucumbir massivament, així com també minimitzar els riscos naturals, antròpics i/o tecnològics que puguin afectar els serveis bàsics i/o el funcionament normal de la ciutat i el seu entorn metropolità. Tots els serveis municipals, davant les diferents situacions de risc que es poden generar, actuaran en forma coordinada i planificada per garantir l’eficiència de la seguretat del conjunt de la població i el funcionament normal de la ciutat. La protecció civil és un servei basat en la col·laboració de tots els implicats en les diferents situacions d’emergència; per tant la integració dels ciutadans en el compliment dels seus deures i la seva col·laboració voluntària són la garantia de protecció de tots. Les finalitats bàsiques de les accions en matèria de protecció civil són:

a. La previsió de riscos greus, entesa com anàlisi objectiva d'aquests riscos i llur localització a la ciutat.

b. La prevenció a través d'accions encaminades a disminuir els riscos i llur detecció immediata mitjançant els mecanismes de detecció adients.

c. La planificació de les respostes davant situacions de gran risc col·lectiu, calamitat pública o catàstrofe extraordinària.

d. La intervenció per tal d'anul·lar les causes o minimitzar els efectes derivats dels riscos naturals, antròpics i/o tecnològics que puguin afectar la població i al conjunt de la ciutat.

e. La rehabilitació i/o restabliment dels serveis essencials i l'elaboració de plans de recuperació.

f. La informació i formació de les persones i col·lectius que poden ésser afectats per grans riscos col·lectius, calamitats públiques o catàstrofes extraordinàries, així com dels grups d'actuació.

A: Document bàsic


Les funcions de la Protecció Civil Municipal són:

a. Coordinar l’elaboració i actualització del Pla de Protecció Civil del Municipi, els plans d’actuació municipal i, en general, qualsevol altre instrument de planificació de protecció civil d’àmbit municipal, amb el suport dels serveis municipals implicats.

b. Estudiar i proposar mesures o plans preventius encaminats a reduir els riscos naturals, tecnològics i antròpics, i les conseqüències perjudicials que se’n deriven.

c. Estudiar i proposar mesures organitzatives que assegurin l’eficàcia de l’actuació.

d. Planificar i impulsar el desenvolupament de simulacres o actuacions que garanteixin les corresponents implantacions, actualitzacions i coneixements dels plans d’emergència municipals.

e. Potenciar la protecció civil en tots els àmbits de l’administració tant tècnica com tecnològica.

f. Potenciar l’intercanvi d’informació sobre riscos greus, calamitats públiques i catàstrofes amb tots els nivells nacionals i/o internacionals en l’àmbit de la protecció civil.

g. Proposar millores i actualitzacions dels sistemes de comunicació, actuació, coordinació, informació i altres per a l’optimització i eficàcia dels recursos disponibles, i també l’adequació d’aquestes a les noves tecnologies per a l’actuació en casos d’emergències.

h. Donar assessorament tècnic a la Comissió de Protecció Civil Municipal. i. Donar assistència tècnica a les empreses, centres i entitats que hagin

de disposar d’un pla d’autoprotecció. j. Analitzar i localitzar a la ciutat els riscos que poden afectar la població i

els béns. k. Potenciar la participació de tots els ciutadans en la reducció dels riscos

que la societat genera i en les tasques preventives, per augmentar la corresponsabilitat social.

l. Impulsar el desenvolupament de programes de cultura de l’autoprotecció en la població i en les activitats econòmiques i socials.

m. Informar la Comissió de Protecció Civil Municipal de l’estat de les bases de dades dels recursos tant propis com externs de cadascun dels grups d’actuació.

n. Elaborar i proposar a la Comissió de Protecció Civil Municipal la revisió de les disposicions vigents sobre seguretat d’empresa, activitats, indústries, escoles, hospitals, espectacles, locals i serveis públics.

o. Elaborar i proposar a la Comissió de Protecció Civil Municipal les disposicions que en l’àmbit municipal s’hagin de dictar en matèria de protecció civil.

p. Coordinar l’actuació dels secretaris/es de Prevenció dels districtes, en quant a protecció civil.

A: Document bàsic


q. Emetre informes sobre condicions d’acceptabilitat de nivells de riscs de les diferents activitats que la llei 3/1998, de 27 de febrer de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (IIAA) estableix i altres que puguin afectar a la seguretat de la ciutat.

4.1 Estructura Institucional. L’Excm/a. Sr/a. Alcalde/essa de Barcelona. És la màxima autoritat de protecció civil en l'àmbit municipal de Barcelona, el qual podrà encomanar funcions de direcció dels plans als regidors/es en qui delegui. La Comissió de Protecció Civil Municipal. La Comissió de Protecció Civil Municipal és un òrgan consultiu, deliberant i coordinador per a la planificació i el control de la protecció civil municipal, adscrit a la Comissió de Seguretat i Mobilitat, constituït d’acord amb allò que disposen l’article 51 de la Llei 4/1997 de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, i l’article 138 de la Carta Municipal. La Comissió de Protecció Civil Municipal és presidida per l’Excm./a. Sr./a. Alcalde/essa.. La Comissió Municipal de Protecció Civil podrà actuar en Ple i en Comissió Executiva. La Comissió de Protecció Civil Municipal té per objecte:

a. Planificar i controlar la protecció civil municipal a través del Servei de Protecció Civil Municipal.

b. Informar sobre els Plans de Protecció Civil Municipals i altres de menor nivell i, en general, qualsevol altre instrument de planificació de protecció civil a l’àmbit municipal de Barcelona.

c. Informar sobre la revisió de les disposicions vigents sobre seguretat d’empresa, activitats, indústries, escoles, hospitals, espectacles, locals i serveis públics.

d. Informar sobre les mesures preventives encaminades a reduir els riscos, les catàstrofes o les calamitats públiques i les conseqüències perjudicials que se’n deriven.

e. Establir relacions amb les Comissions municipals d’altres municipis i amb la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

f. Les altres que li atribueixin els Plans de Protecció Civil Municipals.

A: Document bàsic


Protecció Civil Municipal. Les competències en matèria de Protecció Civil, seran:

• Formarà part de la Comissió Municipal de Protecció Civil amb les funcions pròpies descrites.

• Disposarà del conjunt dels documents escrits, cartogràfics i informàtics que integrin el Pla de Protecció Civil Municipal, Plans Especials d’Emergència Municipal, Plans d’Actuació d’Emergència Municipal i Normatives sobre emergències municipals.

• Curarà de controlar i dirigir tots els processos propis de la Implantació del Pla.

• Curarà d’organitzar les campanyes divulgatives i d’informació, així com les tasques d’informació i formació de responsables.

• Proposarà a la Comissió Municipal de Protecció Civil, d’acord amb els caps de serveis actuants, la realització de simulacres.

• Donarà a conèixer les seves responsabilitats i funcions corresponents als càrrecs municipals dins dels Plans, a les persones que passin a ocupar aquests càrrecs.

• Proposarà a la Comissió Municipal de Protecció Civil, l’elaboració dels Plans Especials d’Emergència que cregui convenients.

• Proposarà a la Comissió Municipal de Protecció Civil actuacions municipals en matèria de Protecció Civil preparant les previsions pressupostàries per realitzar-les.

Per les característiques tan diferenciades que es donen en els deu Districtes que constitueixen el terme municipal de Barcelona, es fa necessària la designació d’un Secretari/a Tècnic/a de Prevenció per a cadascun d'ells. Representant municipal de plans d’àmbit superior El representant municipal en els plans especials, que s’indiquen en la següent taula, serà en qui delegui l'Alcalde/essa.

A: Document bàsic


PLANS ESPECIALS INUNCAT CAMCAT

INFOCAT NEUCAT

RISC QUÍMIC TRANSCAT

SISMICAT RADIOCAT

AEROCAT PROCICAT* *El representant municipal en els plans especials i en el PROCICAT, forma part del Consell Assessor d’aquest pla. Cal tenir en compte que, si s’activa un pla especial que afecti al municipi o si s’activa el Procicat, els grups actuants estaran dirigits pel Conseller d’Interior, que és el seu director. 4.2 Funcions i Responsabilitats del Municipi. Els municipis, en acompliment del Decret 210/99, de 27 de Juliol, han d’elaborar els corresponents plans d’emergència (pla bàsic, plans d’actuació i plans específics), en funció de determinats paràmetres d’acord amb el que s’indica en l’article 2 del citat Decret. Així, han de disposar d’un únic pla municipal que coordini i unifiqui totes les actuacions derivades dels diferents riscos. La Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, en el seu capítol XVII, sobre protecció civil, estableix que: L’objecte principal de la protecció civil municipal és garantir la protecció física de les persones i els béns en situació de greu risc col·lectiu, calamitat pública o catàstrofe extraordinària en què la seguretat i la vida de les persones puguin perillar o sucumbir massivament. L’objecte complementari de la protecció civil municipal és minimitzar els efectes derivats dels riscs naturals, antròpics i tecnològics que puguin afectar el conjunt de la població, els serveis bàsics i el funcionament normal de la ciutat i el seu entorn metropolità. A l’Ajuntament de Barcelona li correspon, dins el marc de les seves competències, elaborar, aprovar i implantar els seus plans de protecció civil, ja siguin plans territorials, especials o específics, amb excepció dels de risc bèl·lic o de central nuclear de potència, i per a tots els riscs que disposen o han de disposar de directriu bàsica aprovada per l’Estat i aquells que

A: Document bàsic


determini la Generalitat de Catalunya. Els plans municipals han d’esser homologats per la Comissió de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya. La competència en matèria de protecció civil de l’Ajuntament de Barcelona s’estén a tot el seu territori, i correspon a l’alcalde o alcaldessa o la persona en qui delegui. L’alcalde o alcaldessa de Barcelona forma part del Comitè de Direcció en els plans especials de la Generalitat i els tècnics municipals especialistes formen part del Comitè Assessor d’aquests plans. La planificació i el control de la protecció civil són exercits per la Comissió de Protecció Civil Municipal. L’actuació en matèria de protecció civil s’estructura d’acord amb el repartiment de funcions de l’organització municipal. La tipologia i l’abast dels plans d’emergència de competència municipal són:

g. Plans d’autoprotecció: conjunt sistemàtic d’actuacions que el titular d’un risc determinat ha de fer per garantir-ne la pròpia seguretat i el seu entorn des de la prevenció i la coordinació en les situacions d’emergència.

h. Plans d’Emergència Interior: estableix el conjunt sistemàtic d’actuacions que el titular d’un risc tecnològic ha de fer per a la seva pròpia seguretat i la del seu entorn en cas d’una emergència.

i. Plans d’acció: estableix el conjunt sistemàtic d’actuacions que els serveis municipals han de fer en cas d’emergències que siguin cobertes pel mateix servei.

j. Plans específics: estableix el conjunt sistemàtic d’actuacions que diversos serveis municipals i altres externs han de fer coordinadament en situacions de riscs específics.

k. Pla bàsic: estableix el conjunt sistemàtic d’actuacions que tots els serveis municipals i altres administracions han de fer coordinadament en totes les situacions d’emergència en la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona ha de potenciar la participació de tots els ciutadans en la reducció dels riscs que la mateixa societat genera i en les tasques preventives d’emergències, per a augmentar la corresponsabilitat social. L’Ajuntament de Barcelona ha d’impulsar el desenvolupament de programes de cultura de l’autoprotecció en la població i en les activitats econòmiques i socials.

A: Document bàsic


L’autoritat de protecció civil municipal, d’acord amb el principi de legalitat constitucional, pot mobilitzar els béns i els drets de persones i ens jurídics que consideri imprescindibles per a atendre les situacions d’emergència. Les funcions i responsabilitats municipals dependran del tipus de pla que s’activi: A) Activació de Pla d’Àmbit Superior En cas d’activació d’un pla especial que afecti al municipi o si s’activa el Procicat, les funcions municipals seran bàsicament:

• Activar i desactivar el Pla de protecció civil municipal. • Avisar i informar la població. • Organitzar i executar les mesures de protecció a la població. • Donar suport i acollida a la població.

Els grups actuants estaran dirigits pel Conseller d’Interior, que és el director dels plans especials i Procicat. Hi ha una subordinació del Pla de protecció civil municipal al Pla especial o al Procicat. Les decisions que es prenguin des de la direcció d’aquests plans condiciona la funció directiva des del municipi. En aquest cas, el Director del Pla Municipal, a més a més de les funcions definides en l’apartat 5 del Document B, s’haurà de:

• Informar i coordinar amb el director del pla especial o Procicat. • Avaluar i determinar els elements vulnerables, i posar-ho en

coneixement del director del pla especial o del Procicat. • Si és convenient, haurà de propiciar l’activació dels diversos

PAU que ho requereixin. • Assegurar l’execució de la part de les funcions compartides que

el municipi podrà assumir i vetllar per la correcta execució d’aquestes funcions.

• Ordenar la dotació als grups d’actuació del pla especial dels mitjans i recursos municipals disponibles per garantir la protecció i la seguretat de la població.

B) Activació del PPCM sense que s’hagi produït l’activació d’un pla especial o del Procicat En aquest cas, el Director del Pla Municipal, desenvoluparà les funcions definides en l’apartat 5 del Document B.

A: Document bàsic


4.2.1 Estructura Organitzativa del Pla d’Emergències L’estructura organitzativa de qualsevol pla d’emergència municipal s’estructura d’acord amb els següents càrrecs, grups i infraestructures:

• DIRECTOR DEL PLA, • DIRECTOR TÈCNIC DEL PLA, • GABINET D'INFORMACIÓ, • CONSELL ASSESSOR, • GRUPS D'ACTUACIÓ, • CENTRE RECEPTOR D’ALARMES (CRA), i • CENTRE DE COORDINACIÓ OPERATIVA MUNICIPAL (CECOPAL).

COMITÈ MUNICIPAL

D’EMERGÈNCIES CENTRES OPERATIUS I DE GESTIÓ

• DIRECTOR DEL PLA • DIRECTOR TÈCNIC DEL

PLA * • CONSELL ASSESSOR • GABINET

D'INFORMACIÓ

• CENTRE RECEPTOR D'ALARMES (CRA)

• CENTRE DE COORDINACIÓ OPERATIVA MUNICIPAL (CECOPAL)

• CENTRE DE COMANDAMENT AVANÇAT (CCA)

*En el cas particular del Director Tècnic es podrà ubicar on consideri més adient per portar a terme la coordinació (CECOPAL o CCA) o altre que determini. El Comitè Municipal d’Emergències s’ubica en el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL). GRUPS D’ACTUACIÓ

• Grup Local d’Intervenció. Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament (SPEIS).

• Grup Local d’Ordre. Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB). • Grup Local Sanitari. Servei Coordinador d'Urgències de

Barcelona (S.E.M). • Grup Local Logístic Tècnic. Area Ecologia Urbana.

• Grup Local Logístic Social. Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB).

A: Document bàsic


4.3 Centres Operatius i de Gestió del Pla Municipal. 4.3.1 Centre Receptor d'Alarmes (CRA) Els Centres Receptors d'Alarmes (CRA) són els llocs on s'ubica la infrastructura o servei amb capacitat de resposta les 24 hores del dia, destinats especialment a rebre qualsevol tipus d'alarma procedent tant de fets sinistrals com d'avisos de riscos, independentment de la seva procedència o gravetat. Les seves funcions són:

• Rebre alarmes i avisos de riscos. • Valorar, segons els protocols establerts, la importància de l’alarma. • Transmetre'ls segons procediments establerts, d'acord amb la tipologia

del sinistre i els possibles mitjans d'actuació habituals. • Posar en marxa els avisos d’activació del Pla de Protecció Civil

Municipal. • Coordinar, valorar i ordenar tota la informació que generi el fet sinistral. • Totes les altres accions que no quedin assumides per un òrgan

competent o superior. • Notificar al 112 i al CECAT l’emergència.

AQUESTS CENTRES SÓN ELS PROPIS DE CADA GRUP D'ACTUACIÓ

GRUP D’ACTUACIÓ CENTRE RECEPTOR D’ALARMES Grup d’Intervenció Servei de Prevenció, Extinció

d'Incendis i Salvament- CGE (SPEIS)

Grup d’Ordre

Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB)

Centre de Control de Trànsit de

les Rondes

Centre de Control de Trànsit, Via Pública

A: Document bàsic


Grup Sanitari

SEM

Àrea de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona

Grup Logístic Tècnic Àrea d’Ecologia Urbana,

Grup Logístic Social Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB)

4.3.2 Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL).

El Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL) és el lloc des del qual s’exerceix el control operatiu de la gestió. Les seves funcions són:

• Facilitar les actuacions a desenvolupar en l'emergència. • Transmetre les ordres del Director del Pla i del Director Tècnic del Pla. • Mantenir contacte directe i continu amb el Centre de Coordinació

Operativa de Catalunya (CECAT/112). • Notificar al CECAT/112 l’activació i desactivació del Pla de Protecció

Civil Municipal, i rebre d’aquest centre i transmetre segons els protocols la informació relativa a activació, evolució i desactivació dels plans especials i del Procicat.

El mateix pla d’emergència, el Director del Pla o el Director Tècnic del Pla són els responsables de decidir el seu emplaçament en funció de la millor coordinació i presa de decisions enfront l’emergència i la seqüència de les actuacions. El CECOPAL pot ser:

• Sala Conjunta de Comandament • Àrea de Seguretat i Mobilitat: • CECOPORT • CMO

A: Document bàsic


4.3.3 Centre de Comandament Avançat (CCA) El CCA és el lloc proper a la zona de l’emergència, que utilitzen els comandaments dels serveis operatius actuants per coordinar-se entre ells i des d’on dirigeixen les accions a realitzar. Aquest centre serà establert pel primer grup d’actuació que arribi, en el local, vehicle o lloc que reuneixi les millors condicions, en funció de la situació del sinistre i el seu desenvolupament, i acabarà de situar-lo el Director Tècnic. El Cap del CCA és el Director Tècnic o un representant d’aquest. Les funcions del CCA són:

• Exercir la coordinació in situ dels treballs dels diferents grups d’actuació en un dels escenaris per fer front a l’emergència.

• Estar en coordinació amb els diferents centres de control i coordinació dels grups.

Es pot constituir més d’un CCA d’acord amb les característiques de l’emergència.

A: Document bàsic


5. 5 BASES PER AL PLA DE RECUPERACIÓ QUE ESTABLEIX L'ARTICLE 31 DE LA LLEI 4/1997 Tal com s’indica a l'article 31 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, les corporacions locals, els Consells Comarcals o el Govern, poden aprovar un pla de recuperació de la normalitat, un cop finalitzada la situació d'emergència. "Els poders públics, dins llurs competències, han de restablir els serveis essencials per a la comunitat afectats per una catàstrofe o una calamitat". "... el Govern i les administracions supramunicipals han de prestar assistència als municipis per a elaborar i executar els plans de recuperació establerts per l’article 31". En el Pla de Protecció Civil Municipal figuren les bases d’aquest pla, que contemplen la identificació i avaluació dels danys produïts i les mesures de rehabilitació a adoptar. S’ha d’entendre, doncs, que el Pla de Recuperació s’activa un cop finalitzada la situació d’emergència, en funció de la gravetat dels danys causats. L’activació del pla de recuperació serà en fase d’alerta, mentre es realitzin les tasques que permetin el retorn a la normalitat. En el pla de recuperació s’ha de fer constar:

* La identificació i l’avaluació dels danys i els perjudicis produïts. * Les mesures a adoptar directament per l’administració que aprova el

pla, amb una programació temporal de les actuacions de rehabilitació. * La proposta de mesures que correspon d’adoptar a altres

administracions. Si el pla de recuperació comporta ajuts d’altres administracions, el pla ha de comptar amb l’aprovació d’aquestes, amb l’informe previ de la Comissió de Recuperació. La Comissió de Recuperació estarà integrada per representants de l’Administració de l’Estat, de l’Administració de la Generalitat i de l’Administració local. Té la missió de coordinar les mesures i els ajuts que el Pla estableix per a les diverses administracions i, a aquests efectes, d’establir el procediment per a la sol·licitud d’ajuts i per a la materialització d’aquests.

A: Document bàsic


5.1 Identificació i avaluació dels danys i perjudicis produïts El responsable d’identificar i avaluar els danys produïts, així com de definir les actuacions del Pla de Recuperació serà el Director Tècnic del Pla d’emergència que s’ha activat, o bé la persona en qui aquest delegui. La recollida de dades dels danys produïts la duran a terme els Secretaris/es de Prevenció. Els grups d’actuació que han intervingut en el risc o calamitat han d’elaborar els informes pertinents i lliurar-los al Director Tècnic. Les fonts d’informació per tal de poder realitzar la identificació i avaluació dels danys, són diverses:

* Secretaris/es de Prevenció, * Grup Local d’Intervenció, * Grup Local d’Ordre, * Grup Local Logístic Tècnic, * Grup Local Logístic Social, * Grup Local Sanitari, * Cossos de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil, * Serveis sanitaris, * Companyies de llum, gas, aigua, electricitat i telèfon, * Companyies de transports: ferrocarrils, metro, autobusos urbans,

autocars, etc. * Concessionàries i entitats titulars de carreteres, * Indústries i comerços del municipi, * Persones particulars, * Guardes fluvials, * Altres.

La informació bàsica a recaptar seria la següent: Localització de les àrees afectades: identificació de les zones

geogràfiques afectades, establint els diferents nivells d’aquesta afectació en funció de la gravetat dels danys i en cas necessari i operatiu, confeccionant una cartografia il·lustrativa.

Causes que han provocat els danys: descripció del fenomen o accident que ha donat lloc a la situació d’emergència. El coneixement de les causes que han provocat els danys és determinant per tal de restablir la normalitat i, en especial, per preveure l’evolució de la situació i evitar un increment de danys.

A: Document bàsic


Elements estratègics afectats: inventari dels elements considerats com a estratègics, afectats pel sinistre. S’entenen com a elements estratègics aquells que són o poden ser de vital importància per a la recuperació i manteniment de la normalitat o el seu mal funcionament pot provocar un increment de danys o dificultar les tasques de retorn a la normalitat (hospitals o centres mèdics, ponts, infraestructures de comunicació, serveis bàsics d’electricitat, aigua, gas i telèfon, etc.). Cal avaluar l’estat de les estructures que aparentment semblin utilitzables.

Elements afectats: inventari dels elements afectats pel sinistre. S’inclouen les persones, els béns i el medi ambient. En cas necessari i viable, es pot confeccionar una cartografia representativa dels danys. Població: quantificació de la població afectada, considerant la població

resident i la itinerant, segons nivells de gravetat (tant per les conseqüències sobre la salut de les persones com per les necessitats d’alberg i atenció social). Considerar també el tipus de població afectada i les edats.

Béns: quantificació dels béns afectats, en especial pel que fa referència als habitatges que han quedat destruïts o inutilitzables. Cal avaluar l’estat de les estructures que aparentment semblin utilitzables. Considerar també les instal·lacions d’alta tensió, centrals nuclears i tèrmiques o gasolineres i qualsevol altre tipus d’instal·lació amb risc potencial que hagi sofert danys importants.

Medi ambient: quantificació dels elements mediambientals afectats pel sinistre, especialment a tenir en compte els que poden transcendir a la salut humana i la recuperació dels valors mediambientals malmesos. Els possibles elements afectats són: les aigües superficials i subterrànies, la fauna i la flora, les zones forestals, el paisatge, la orografia i la contaminació atmosfèrica.

Elements d’interès històric o cultural afectats: inventari dels elements considerats d’interès històric o cultural afectats, considerant la gravetat dels danys i la recuperabilitat dels seus valors.

5.2 Establiment de les mesures de recuperació Les mesures de recuperació són aquelles accions dissenyades i encaminades a restablir la situació normal enfront els efectes d’un desastre. El Pla de Recuperació ha de contenir:

* les mesures a adoptar (de caràcter immediat i a mig i llarg termini, si s’escau) directament per l’administració que aprova el Pla, amb una programació temporal de les actuacions de rehabilitació.

* En el cas de comportar ajuts d’altres administracions, cal que siguin aprovades per la Comissió de Recuperació.

A: Document bàsic


El Pla de Recuperació establirà les mesures apropiades per a la recuperació de la situació provocada per l’emergència. En general, aquestes mesures poden dirigir-se cap a les següents actuacions: 1. Actuacions immediates: Portar a terme les tasques de salvament i informació a la població.

Generalment correspon als cossos de bombers realitzar aquesta tasca i també amb forces de policia, grups de muntanyisme, submarinisme i altres. Desenrunament i neteja.

Senyalitzar totes les zones de perill. Recerca de mitjans i recursos. Acollida de la població: Albergar provisionalment els damnificats. Es poden

utilitzar hotels, residències, albergs, escoles, esglésies, naus industrials, recintes esportius, entre d’altres. S’han de preveure serveis de primers auxilis, aliments i aigua, serveis sanitaris, mantes, abrics i calefacció, servei d’informació i de comunicacions.

Posar en funcionament els serveis de sanitat i higiene, així com assegura el proveïment de recursos a la població. S’ha d’assegurar la bona condició sanitària de les persones, garantir l’abastament de medicaments, serveis mínims d’higiene i la selecció d’afectats per gravetat. S’ha d’informar sobre l’ús de l’aigua i les mesures a prendre en cas que estigui contaminada.

Controlar les aigües contaminades i prohibir el consum d’aigua no controlada. Les autoritats competents han de garantir el subministrament i potabilitat de l’aigua per al seu consum. En cas necessari s’utilitzaran vehicles cisterna per al subministrament d’aigua potable. Cal que s’emetin els avisos necessaris a la població.

Controlar l’estat dels aliments i el seu consum. Cal la mobilització d’aliments per a la població necessitada mitjançant voluntaris o personal professional.

Restablir en condicions segures els serveis de subministrament d’energia: electricitat i gas. Es pot procedir a la utilització de generadors, grups electrògens i qualsevol sistema que permeti subministrar energia, prioritàriament a centres sanitaris, equips de rescat i albergs.

Restablir el funcionament de les infraestructures de comunicació terrestre. Prioritàriament, s’han de restablir els sistemes necessaris de transport per a les persones danyades o evacuades, per als materials de socors i d’abastament a la població. S’ha d’escollir una via d’entrada i una altra de sortida cap a la zona d’actuació i també una comunicació entre vehicles de transport i ferits i els centres de la seva recepció. Pot ser necessari determinar zones d’aterratge d’helicòpters.

A: Document bàsic


2. Actuacions a mig termini: Valorar econòmicament els danys i perjudicis del desastre i descriure les

obres, reparacions, etc., a realitzar per recuperar o reparar els danys. Netejar les zones afectades tant com sigui possible, evitant la proliferació

d’epidèmies. Retirar de forma prioritària els cadàvers. Demolir les estructures i vivendes danyades, en cas que n’existeixin, i

retirar les runes que hi pugui haver. Assegurar l’ordre i evitar els actes vandàlics i violents. Elaborar un cens de morts i desapareguts. Restablir els serveis de comunicació i d’informació, en cas que resultessin

danyats. Realitzar les obres públiques i civils necessàries per restablir l’activitat

normal. Descontaminar possibles zones afectades per agents contaminants, com

sigui possible. Acondicionar la zona d’acollida dels damnificats, ja sigui la zona afectada

o una altra. Efectuar el trasllat dels damnificats. 3. Actuacions a llarg termini: Determinar els terrenys aptes i suficients per a la construcció dels

habitatges substitutius necessaris i procedir a la seva construcció. Procedir a les compensacions establertes. Posar en funcionament la totalitat de les infraestructures i serveis públics. Promoure la recuperació de l’activitat econòmica de la zona. Promoure l’activitat social de la zona.

5.3 Sol·licitud d’ajuts econòmics Un cop restablerta la normalitat o anul·lat el risc, l’Ajuntament pot sol·licitar les peticions d’acord amb la legislació vigent a l’Administració General de l’Estat, a través de la Delegació del Govern a Catalunya. De manera provisional la recopilació de tota la informació disponible sobre el cost de les pèrdues a les diferents Administracions i Serveis pot servir per obtenir una primera valoració que indiqui al Delegat del Govern a Catalunya l’oportunitat o no de proposar al Govern de la Nació l’aprovació d’una norma que contingui mesures amb caràcter extraordinari. Si s’escau, poden iniciar els tràmits per a a seva concessió per part de la Unió Europea. En cas de decretar zona d’actuació especial o catastròfica els ajuts provindran de l’Estat, el qual aprova un Reial decret llei (primer l’aprova el Consell de

A: Document bàsic


Ministres i posteriorment el validen les Corts), per establir de forma concreta i per a cada catàstrofe totes les mesures, actuacions i procediments a seguir. S’hi estableixen, també, les previsions de finançament mitjançant el crèdit extraordinari. Al marge de les subvencions que dóna l’Estat, pot haver-hi ajuts de les comunitats autònomes, la Unió Europea, les diputacions... En aquest cas, cal tenir en compte que aquests ajuts són incompatibles amb els que pugui donar l’Estat. Cal destacar que queden exclosos els ajuts de les diferents administracions als danys produïts en béns assegurats, ja que existeix el Consorci de Compensació d’Assegurances, entitat autònoma de caràcter públic que actua com a reasseguradora de les companyies privades en cas que es produeixin catàstrofes. Actua amb caràcter subsidiari, doncs només indemnitzarà quan l’entitat asseguradora privada no cobreixi el riscs extraordinari o sigui insolvent. El Consorci de Compensació d’Assegurances va ser institucionalitzat a l’any 1.954 per Llei, i només indemnitzarà quan l’entitat asseguradora privada no cobreixi el risc extraordinari o sigui insolvent. Cal tenir present que no seran indemnitzables pel Consorci de Compensació d’Assegurances els danys o sinistres que per la seva magnitud i gravetat siguin qualificats pel Govern de la Nació com a "catàstrofe o calamitat nacional".

PLA DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL DE BARCELONA1/2006 de 13 de març, desenvolupa la instrucció de...

Documents

Transcript of PLA DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL DE BARCELONA1/2006 de 13 de març, desenvolupa la instrucció de...