Pla de promoció de l'ús del Vehicle elèctric a la AMB. 16 ... · Live (Logística per a la...

El Pla de promoció de l’ús del vehicle elèctric a l’AMB

16 d’octubre de 2012

1

Índex

1.- La mobilitat sostenible a la AMB

2.- Estat actual del vehicle elèctric a l’AMB

2

3.- Pla de promoció de l’ús del VE

4.- Conclusions: El paper dels municipis al Pla

Índex



3



1.- La mobilitat a l’AMB

Els canvis en el model econòmic, social i urbanístic a l’àrea metropolitana de Barcelona suposen un procés d’evolució continu

dels patrons de mobilitat.

Aquest procés es reflexa en un model de creixement urbanístic que impulsa l’augment de la mobilitat a causa de l’allunyament

entre els centres generadors de mobilitat ( treball, educatius, compres, oci) i una progressiva segregació i especialització

d’usos del sòl. Tanmateix, la situació econòmica ha suposat un canvi de tendència invertint el procés.

A continuació es constaten alguns dels principals ítems que caracteritzen la mobilitat a l’AMB:

La mobilitat a l’AMB

1.1.- Context

4Font: EMEF 2006-2011

ü Els desplaçaments de caràcter intern guanyen pes respecte als de connexió fruit de la recessió econòmica.

82,00%

83,00%

84,00%

85,00%

86,00%

87,00%

2006 2007 2008 2009 2010 2011RMB

Evolució del pes dels desplaçament interns a la mateixa comarca (RMB)


ü La comarca del Barcelonès presenta el rati

d’autocontenció més elevat de l’RMB. A més també

concentra la major part dels intercomarcals.

ü El 90% dels desplaçaments de l’àmbit metropolità són de

caràcter intern i el 9% dels desplaçaments són de

connexió amb la resta de la Regió Metropolitana.

1%

La mobilitat a l’AMB: desplaçaments interns

Evolució la distribució de la mobilitat a l’AMB durant el 2011 Tipologia de fluxos

1.1.- Context

5Dades en milers de desplaçaments. Font: EMEF 2011

90%

9%

Interns Resta RMB Resta de Catalunya

Font: EMEF 2011

Principals desplaçaments intercomarcals


ü L’evolució de la mobilitat segueix una tendència decreixent

fruit de la recessió econòmica. Es constata que el

transport privat experimenta la major davallada.

44,00%

Evolució del pes de la mobilitat en vehicle privat a l’RMB

El vehicle privat perd pes en el conjunt de la mobilitat

ü El pes de la mobilitat en vehicle privat augmenta a

mesura que ens allunyem del centre de Barcelona.

90%

100%

Repartiment modal de la mobilitat motoritzada durant el 2011

1.1.- Context

6

30,00%

32,00%

34,00%

36,00%

38,00%

40,00%

42,00%

2006 2007 2008 2009 2010 2011

RMBFont: EMEF 2006-2011

50,0% 46,3%38,2%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

AMB Primera Corona STI Barcelona

Transport públic Transport privatFont: EMEF 2011


ü Augment de la mobilitat personal respecte a la

ocupacional.

ü Dels modes motoritzats, el transport privat és majoritari

tant en desplaçaments ocupacionals com en personals.

Ús del desplaçament i mode transport

80%

100%

Evolució de la mobilitat segons motiu de desplaçament

21,9%80%90%

100%

Ús del desplaçament i mode transport durant el 2011 a l’RMB

1.1.- Context

7

Font: EMEF 2001-2011 Font: EMEF 2011

0%

20%

40%

60%

80%

2001 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

24,3% 31,3% 32,2% 32,8% 32,6% 37,20% 39,20% 40%

28,0% 23,8% 23,1% 22,8% 22,1% 18,40% 17,80% 17%

Personal Ocupacional Tornada a casa

46,8%25,7%

31,0%

14,0%

60,5%

0%10%20%30%40%50%60%70%80%

Ocupacional Personal

No motoritzat Transport públic Transport privat


1.1.- Context

• Com afecta la situació econòmica als patrons de mobilitat?

ü La mobilitat segueix una tendència decreixent

ü Els desplaçaments de caràcter intern guanyen pes respecte als de connexió.

ü El transport privat disminueix perd pes respecte la resta de modes

ü La mobilitat personal augmenta respecte a la ocupacional.

8

• A grans trets, quins són els patrons de mobilitat bàsics per definir l'estratègia d’implantació del VE?

ü El 90% dels desplaçaments de l’àmbit metropolità són de caràcter intern, encaixen per tant, amb els

requeriment del VE.

ü El pes de la mobilitat en vehicle privat augmenta a mesura que ens allunyem del centre de Barcelona.

ü Es constata un augment de la mobilitat personal respecte a la ocupacional.


Problemàtica ambiental a l’AMB

ü L’any 2010 entren en vigor dels valors límit per al diòxid de

nitrogen (NO2) i de partícules de diàmetre inferior a 10

micròmetres (PM10) determinats per directives europees.

Es constata que en 40 municipis de les zones de qualitat de l’aire

ü El transport terrestre i la mobilitat van suposar l’any 2008 un 45,1% de les emissions globals de partícules de diàmetre

inferior a 10 micres i el 47% de les emissions globals d’òxids de nitrogen.

1.1.- Context

9

ü Es constata que en 40 municipis de les zones de qualitat de l’aire

1 i 2 de Catalunya, focalitzades a l’àmbit metropolità, es

sobrepassen els límits de contaminants marcats.

En aquest context, l’Àrea Metropolitana de Barcelona preveu l’adopció de diferents mesures en l’àmbit deltransport terrestre i la mobilitat amb l’objectiu de reduir la seva incidència sobre la qualitat de l’aire, així comla seva afectació sobre el clima. Una d’aquestes mesures és l’elaboració del El Pla de promoció de l’ús delvehicle elèctric a l’AMB

El nou marc competencial de l’AMB


ü L’Àrea Metropolitana de Barcelona presenta un paper actiu en l’impuls de la mobilitat sostenible en el seu marc de

gestió i planificació. El nou àmbit competencial es composa de

§ 36 municipis.

§ 636 km2

§ 3.180.000 habitants.

§ 12 milions de desplaçaments diaris

1.2.- El rol de l’AMB

10

El pla de promoció del VE s'inscriu de forma transversalment en el nou marccompetencial de l’AMB.


Competències de l’AMB en la mobilitat Sinergies amb el Pla de promoció del VE

Transport públic urbà col·lectiu de viatgers de superfície (excepte tramvia)

Hibridació i electrificació de les flotes de transport1

Prestació del servei de transport públic subterrani de viatgers

Potencialitat d'implantació de punts de recarrega lligats a la xarxa de metro (tipus ferrolineras)

2

Ordenació i intervenció administrativa servei del taxi Viabilitat d’implantació del VE. 3

1.2.- El rol de l’AMB

11

Aprovació del pla metropolità de mobilitat urbana Desplegament del pdM on s'inscriuen diferents actuacions de promoció del VE.

4

Participació en la programació i gestió del trànsit a la xarxa viària bàsica5

Coordinació i gestió dels serveis complementaris de la mobilitat

L’AMB assumeix, per delegació dels ajuntaments, lacoordinació i gestió dels serveis complementaris de la mobilitatque comporten un ús especial o privatiu de la via pública.

6

Ordenació i gestió del transport de viatgers cultural i turístic7

Promoció del transport sostenible8 El pla de Promoció del VE s'inscriu de ple en aquest àmbit d’actuació.

Actuacions en infraestructures i gestió de la mobilitat9 Introducció dels requeriments específics del VE en l’execució i la gestió de les infraestructures de mobilitat

Índex



12



2.- Situació actual del VE a l’AMB

El mercat del VE a l’AMB

Des de l'any 2010, quan es van començar a comercialitzar els vehicles elèctrics, a Catalunya se n'han matriculat 535.

D’aquests, una amplia majoria s’han matriculat a l’AMB.

El parc de vehicles elèctrics a Catalunya al 2015 es pot situar entre 23.000 i 40.000 en funció del escenari de penetració

considerat:

Previsions

Hipòtesis 1 Hipòtesis 2

2.1.- Introducció

13

020.00040.00060.00080.000

100.000120.000140.000160.000180.000200.000

Previsión de la evolución de las matriculaciones y el parque de VE (Caso Renault-Nissan)

Matriculaciones anuales de VE

Acomulado de matriculaciones de VE

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

Previsión de la evolución de las matriculaciones y el parque de VE (Caso: J.D. Power)

Matriculaciones anuales de VE

Acomulado de matriculaciones de VEFont: Elaboració pròpia

Les previsions de vendes per segments a l’horitzó 2015, apunten que motocicletes i turismes seran els segments que

concentraran en un inici la major part les vendes de VE.

Xarxa de punts de recarrega a l’AMB

Actualment, la ciutat de Barcelona concentra la majoria de punts de recarrega no vinculats.

Municipis Grau d’implantació

Barcelona ElevatBadalona i Sant Cugat InicialHospitalet de Llobregat i Sant Just Desvern Mínim


2.1.- Introducció

14

Font: Electromaps

Resta de municipis S/C

Es constata una manca d’harmonització de la disposició de punts de recàrrega no vinculats en els municipis de l’AMB.

Caldria doncs, iniciar un procés d'implantació de punts de recarrega a escala metropolitana.

2.2.- Antecedents: el projecte LIVE

Live (Logística per a la Implementació del Vehicle Elèctric) és una plataforma públic - privada que neix amb l’objectiu de donar

suport i impulsar al desenvolupament de la mobilitat elèctrica a la ciutat i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els objectius operatius són:

• Promocionar projectes demostradors en mobilitat elèctrica.

• Facilitar les eines per impulsar la recerca (R+D+i) i la indústria relacionada.

• Suport a la creació de consorcis locals, en projectes estatals i europeus, per a la transferència tecnològica i de


15

• Suport a la creació de consorcis locals, en projectes estatals i europeus, per a la transferència tecnològica i de

coneixement.

• Organització i acollida d’esdeveniments d’impuls de la mobilitat elèctrica a Barcelona.

• Impulsar el desplegament de xarxes de recàrrega i flotes públiques/privades.

• Creació de la primera oficina d’informació tècnica i ciutadana d’Europa per al desplegament de la mobilitat elèctrica.

Els principals resultats del projecte LIVE

• Integració de més de 240 punts de recàrrega per a vehicleselèctrics geolocalitzats per Google Maps que es combinenuna targeta interoperable.

• Suport a l’introducció del VE a flotes privades (Correos,PIAGGIO-AENA, a l’Aeroport del Prat).

2.2.- Antecedents: el projecte LIVE


16

• Transformació de part la flota publica electrificada.

• Participació i suport a esdeveniments de promoció del VE

• Suport a proves pilot (SEAT, NISSAN, RENAULT i TOYOTA) i ala emprenedoria (MOBECPOINT, E-Motria, V-Moto, Ecomotive,QUIMERA ...)

2.3.- Antecedents: el projecte IVEA


17

Fase 1.1. El marc de la mobilitat

• Marc instrumental de la mobilitat.• La mobilitat a Catalunya• Segmentació de la mobilitat

Fase 1.2. L’oferta del V.E.

• L’oferta actual de Vehicle elèctric.• Acumuladors d’energia.• Modalitats de recàrrega



Fase 2.1 Models operatius viables Fase 2.2. Quantificació

• Dimensionament estimatiu de segments

• Encaix entre patrons de mobilitat i tecnologia disponible.• Identificació i anàlisi d’experiències existents.• Identificació dels factors crítics per a la implantació.

18

Fase 3 Models de negoci

• Possibilitats de prestació de serveis

• Models de negoci i agents

Fase 4. Conclusions

Factors clau per a l’entrada de l’usuari potencial en el mercatdel vehicle elèctric:

2.1.- L’adaptació del VE als hàbits de mobilitat de l’usuari (i a la inversa):

§ Autonomia requerida diàriament no excedeixi la que ofereix el vehicle elèctric.

§ Temps suficient (entre 4 i 8 hores en funció del vehicle) per a la recàrrega completa.

2.2.- L’existència d’una Infraestructura de recàrrega:



19

2.2.- L’existència d’una Infraestructura de recàrrega:

§ Disponibilitat d’un aparcament vinculat al VE (o model de negoci de canvi de bateries).

§ Que existeixi una xarxa de punts de recàrrega de complement.

2.3.- Una rendibilitat que sigui visible a curt-mig termini per a l’usuari:

§ Que la rendibilitat del vehicle sigui visible a curt – mig termini.

§ Assegurar un valor econòmic per al vehicle de segona mà.

2.4.- Altres elements relevants:

§ Facilitats / incentius des de l’Administració per a l’entrada en el mercat.

§ Facilitats des del sector privat per l’entrada al mercat.

SEGMENTS DE MOBILITAT

Tipus de vehicle Propietat - Client potencial Tipus de desplaçamentsÀmbit

Nº1 2 3

Desplaçament al lloc de treball X X 1

El desenvolupament del vehicle elèctric implica un encaix entre les sevesprestacions i els hàbits de mobilitat de l’usuari potencial.



20

Cotxe

Client particular – Persona físicatreball X X 1

Desplaçaments per estudis X X 2

Desplaçaments personals X X X 3

Vehicles de flota – Empresa privada

Departaments comercials X X 4

Serveis tècnics X X 5

Correus X 6

Lloguer X X X 7

Vehicles de flota – Empresa privadaTaxi X X 8

Client particular – Autònomo

Vehicles flota – AA.PP. Treball propi de cada departament X X 9


Tipus de vehicle Propietat - Client potencial Tipus de desplaçamentÀmbit

Nº1 2 3

Mot

ocic

leta

Menos de 50 cc

Client particular - Persona física Tots X X 10

Vehicles de flota – Empresa privada Correus, paqueteria,repartidors, lloguer, etc. X X 11

Client particular - Persona física Tots X X X 12

Correus, paqueteria,

L’adaptació del VE als hàbits de mobilitat de l’usuari



21

Cic

lom

otor

/M

otoc

icle

ta

De 50 a 125 cc

Vehicles de flota – Empresa privada Correus, paqueteria,repartidors, lloguer, etc. X X 13

Vehicles de flota – AA.PP Treball propi de cada departament X X X 14

Mas de 125 cc Client particular - Persona física Tots X X X 15

Furgoneta

Empresa privada / Client particular Paqueteria – Repartiment X X 16

Vehicles de flota – Empresa privada Servei tècnic, manteniment, etc. X X 17

Client particular – Autònomo Reformes, reparacions domèstiques, etc. X X 18

Autobús

Vehicles de flota – Empresa privada Autobús de ruta X X 19

Vehicles de flota – Empresa públicaMinibús de barri X 20

Autobús de ruta X 21


Tipus de vehicle Propietat - Client potencial Tipus de desplaçamentÀmbit

Nº1 2 3

Camió(< 3,5 T MMA)

Vehículos de flota – Empresa privadaDistribució de mercaderies X X 22

Cliente particular – Autónomo

Lleuger (3 t Vehícles de flota – Empresa privada




22

Camió (> 3,5 T MMA)

Lleuger (3 t càrrega útil)

privada Distribució de mercaderies X X X 23Client particular – Autònomo

Mitjà (10 t càrrega útil)

Vehicles de flota – Empresa privada Distribució de mercaderies X X X 24Client particular – Autònom

Pesant (16 t càrrega útil)

Vehicles de flota – Empresa privada Distribució de mercaderies X X 25Client particular – Autònom

Altres Vehicles de flota – Empresa pública / Empresa privada amb concessió

Ambulàncies X X X 26

Recollida de Residus X 27

Parcs i jardins X 28

Neteja Viària X 29

§ Pel que fa al turisme particular, la majoria de desplaçaments de mobilitat obligada a nivell

particular, podrien realitzar-se amb el VE.

§ La major disponibilitat en les flotes d’aparcaments vinculats, afavoreix en major mesura el

desenvolupament del VE.

§ La furgoneta elèctrica s’adapta especialment a recorreguts d’àmbit urbà i per a mercaderia de




23

§ La furgoneta elèctrica s’adapta especialment a recorreguts d’àmbit urbà i per a mercaderia de

pes reduït.

§ La menor disponibilitat d’aparcaments vinculat per motocicletes (especialment en el segment

particular), dificulta el seu desenvolupament.

§ Els requeriments d’autonomia i potencia dels autobusos són actualment un factor limitant per

implantar el VE pur. L’híbrid presenta un potencial de reducció d'emissions del 25%.

§ Existeixen experiències d’èxit en la introducció de camions elèctrics de fins 12t.

§ Els segments centrats en serveis municipals (neteja, manteniment, parcs i jardins) compten amb

nombroses experiències d’èxit en la introducció del VE.

– El vehicle elèctric té tendència a ser comparat (i a voler ser assimilat) al vehicle de combustió, en basea paràmetres en els que el vehicle de combustió ofereix millors prestacions (autonomia, temps i lloc pera la recàrrega, preu d’adquisició, etc.).

Canvis en els patrons de mobilitat poden convertir en viables,segments a priori no viables.




24

– La introducció de modificacions en els hàbits de mobilitat pot fer que segments a priori no viables perla utilització del vehicle elèctric (falta d’autonomia, dificultats per la recàrrega, etc.), es converteixin ensegments viables.

– Es necessari incentivar la possibilitat d’establir un canvi en els patrons de mobilitat de les empreses ambl’objectiu d’adaptar l’operativa diària a les prestacions del vehicle elèctric. (cas de mensajerossostenibles)

– Centrar la major part dels esforços a incentivar / facilitar la instal·lació de punts derecàrrega vinculats, especialment en:

§ Habitatges multipropietat.

§ Habitatges unifamiliars.

§ Empreses amb aparcaments per a flotes / centres de treball.

– Seguir treballant en ampliar la xarxa de punts de recàrrega no vinculats, especialment

L’existència d’una infraestructura de recàrrega



25

– Seguir treballant en ampliar la xarxa de punts de recàrrega no vinculats, especialmentfora de la via pública:

§ Aparcaments de rotació

§ Centres comercials

§ ...

– Implantar un sistema intel·ligent de gestió per als punts de recàrrega no vinculats, quepermeti consultar la seva disponibilitat i reservar plaça per franges horàries. Aquestsistema va lligat necessàriament a una xarxa de punts de recàrrega interoperables.

– Establir un marc normatiu compartit a nivell estatal i europeu que unifiqui el tipus deconnector del vehicle amb la infraestructura de recàrrega, de manera que qualsevol cotxepugui recarregar en qualsevol punt de recàrrega no vinculat sense necessitat d'utilitzar unadaptador. (Està previst que a finals d'any, la ITC-BT52 introdueixi la recomanació d'instal · larel tipus 2 a la xarxa pública de recàrrega)

Seat Leon vs. Nissan LeafComparativa costos turisme

Rendibilitat visible a curt-mig termini per a l’usuari



§ L'escenari positivista (E1) per al turisme elèctric (increment interanual del 15% de combustible convencional) mostra com la rendibilitat del VE amb ajudes i sense ajudes s'obté per 82.000km o 5,5 anys i 111.000km o 7 anys respectivament.

§ L'escenari posimista (E1) per al turisme elèctric (increment interanual del 5% de combustible convencional) mostra com la rendibilitat del VE amb ajudes i sense ajudes s'obté per 108.000km o 7 anys i 160.000km o 10,5 anys respectivament.

§ Els estalvis aconseguits al final de la vida útil (202.800km o 13 anys) del turisme elèctric respecte al convencional són:

o A l’escenari optimista (E1) s’estimen uns estalvis d’entre 30.100€ - 36.100€.

o A l’escenari pessimista (E2) s’estimen uns estalvis d’entre 5.700€ - 11.700€.

26

§ El cost d’adquisició és actualment una important barrera d’entrada per la introducció del vehicleelèctric. Tot i que els costos d’explotació són inferiors, el cost inicial endarrereix el punt de rendibilitat fins als5 – 7 anys. (en funció de l’escenari considerat).

§ L’element clau en el diferencial de preu entre el vehicle elèctric i el convencional, és el cost de la bateria,que suposa al voltant del 30 – 40% del cost total del vehicle.

§ Entre 2010 y 2015 està previst que el cost de la bateria es redueixi al voltant del 40% (Font: Bosch yNissan)

Rendibilitat visible a curt-mig termini per a l’usuari



27

§ Existeix encara una elevada incertesa sobre quin serà el valor econòmicde la bateria al final de la seva vida útil, i per tant també sobre quin seràel valor econòmic d’un VE de segona mà. Aquest fet és especialmentrellevant per a la introducció del VE a flotes de renting.

§ El desenvolupament de models de negoci basats en l’aprofitament dela segona vida de les bateries, contribuiran al desenvolupament delmercat del VE.Fuente: National Renewable Energy

Laboratory

Nissan)

El recolzament al mercat del vehicle elèctric des de l’Administració esclau per a seguir afavorint la seva introducció.

ü Establir criteris de puntuació favorables al vehicle elèctric en concessions o llicències ambl’Administració pública.

ü Reducció o exempció dels principals impostos sobre el vehicle (impost de matriculació, circulació,etc.)

ü Implantació de carrils preferencials per a vehicles elèctrics en carrils designats per alta ocupació

Altres factors rellevants



28

ü Implantació de carrils preferencials per a vehicles elèctrics en carrils designats per alta ocupació(VAO).

ü Impulsar tarifes reduïdes per vehicles elèctrics en autopistes i túnels.

ü Implantació d’aparcaments gratuïts o de tarifa reduïda en zones públiques (cas de zona blava overda a Barcelona).

ü Tracte preferencial a zones de Park and Ride (P&R) com estacions de tren, ferrocarril, etc.

ü Establir limitacions d'accessibilitat al trànsit a determinades zones de la ciutat, amb permís decirculació per a vehicles de mobilitat elèctrica.

ü Substituir progressivament la flota de vehicles de l’administració pública (a destacar l’efecte difusiósobre els potencials usuaris).

ü Organització de jornades de difusió d'experiències existents amb vehicles elèctrics.

ü Promoure el suport econòmic inicial necessari (públic i privat) dels nous models de negoci basats enserveis de mobilitat elèctrica (missatgeria, turisme, distribució urbana, lloguer de vehicles, etc.).

Restar complexitat a l’entrada de l’usuari potencial al mercat delvehicle elèctric.

Restar complexitat i facilitar la formació de l’usuari potencial: L'entrada d'un usuari en el mercatdel vehicle elèctric implica la necessitat d'adquisició del vehicle, l'assessorament i instal·lació del puntde recàrrega, i en determinats casos pot suposar un nou contracte d'energia. És important oferir alclient del V.E. un producte ampliat que inclogui la possibilitat de gestionar a través d'un únic

Altres factors rellevants



29

client del V.E. un producte ampliat que inclogui la possibilitat de gestionar a través d'un únicinterlocutor:

§ L’assessorament, la compra i instal·lació del punt de recàrrega.

§ El contracte d'energia en cas de ser necessari.

Índex



30




3.1.- Objectius del Pla 3.2.- Eixos d’acció3.3.- Model

d’implantació dels punts de recàrrega

31

OBJECTIU DEL PLA: Definir conjuntament amb els municipis, les directrius de

treball necessàries per a l’impuls del vehicle elèctric a l’AMB.

EIXOS D’ACCIÓ DEL PLA:

OBJECTIU DEL PLA: Definir conjuntament amb els municipis, les directrius de

treball necessàries per a l’impuls del vehicle elèctric a l’AMB.

EIXOS D’ACCIÓ DEL PLA:


3.2.- Eixos

3.1.-Objectius del Pla

Plantejament preliminar

32

a) EIX 1: Impuls de POLÍTIQUES DE MOBILITAT orientades a afavorir l’ús del

vehicle elèctric.

b) EIX 2: Promoció del vehicle elèctric entre els SEGMENTS DE MOBILITAT

PRIORITARIS.

c) EIX 3: Extensió de la XARXA DE PUNTS DE RECÀRREGA de l’AMB.

a) EIX 1: Impuls de POLÍTIQUES DE MOBILITAT orientades a afavorir l’ús del

vehicle elèctric.

b) EIX 2: Promoció del vehicle elèctric entre els SEGMENTS DE MOBILITAT

PRIORITARIS.

c) EIX 3: Extensió de la XARXA DE PUNTS DE RECÀRREGA de l’AMB.

3.2.- Eixos d’acció del Pla

3.3.- Model d’implantació per als punts de recàrrega

Beneficis al VE a Noruega:

§ Exempció de la taxa de compra.

§ Exempció del 25% d’IVA

§ Exempció dels peatges

§ Gratuïtat en els aparcaments municipals

§ Accés lliure al carrils BUS



3.2.- Eixos


a) EIX 1: Polítiques de mobilitat que afavoreixin l’ús del Vehicle elèctric

33

§ Accés lliure al carrils BUS3.2.- Eixos d’acció del Pla


Beneficis actuals a Barcelona

§ Reducció de fins a un 75% a l’impost de matriculació.

§ Recarrega a tarifa 0€ en tots els punts municipals en via pública.

§ Estacionament a tarifa 0€ a qualsevol zona regulada de la ciutat (Àrea Verda i Àrea Blava).

§ Nous aparcaments públics amb un 2% de places reservades per a vehicles elèctrics.


ü Implantació d’aparcaments gratuïts o de tarifa reduïda a zones públiques

ü Reducció o exempció de l’impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica

ü Establiment de limitacions d’accessibilitat al trànsit a determinades zones de la

ciutat, amb permís de circulació per a vehicles sostenibles (cas del VE).3.2.- Eixos



a) EIX 1: Polítiques de mobilitat que afavoreixin l’ús del Vehicle elèctric

34

ciutat, amb permís de circulació per a vehicles sostenibles (cas del VE).

ü Tracte preferencial a zones de Park and Ride (P&R) com estacions de tren,

ferrocarril, etc.

ü Permissió per als vehicles elèctrics d’utilitzar els carrils designats per alta

ocupació (VAO).

ü Impuls de tarifes reduïdes per a vehicles elèctrics a la xarxa viària de pagament.



b) EIX 2: Promoció del vehicle elèctric entre els segments de mobilitat prioritaris

A escala municipal, la penetració del vehicle elèctric presenta moltes possibilitats. No

obstant l’exercici de priorització indica centrar els esforços en:

1. Vehicles de flotes dependents (directa o indirectament) de l’administració

pública.




3.2.- Eixos

35

2. Vehicles d’ús privat, amb especial atenció a:

§ Les flotes d’empreses privades amb possibilitat d’espai per disposar de

punts de recàrrega per als vehicles.

§ Els vehicles d’ús particular amb possibilitat de disposar d’un punt de

recàrrega vinculat al vehicle (assegurant la disponibilitat per a la recàrrega).

3. Flotes de transport públic, on la hibridació presenta un potencial de reducció de les

emissions del 25%.




Introducció del VE a FLOTES DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA:

Els segments centrats en serveis municipals compten amb nombroses

experiències d’èxit. Cal doncs:

§ Tenir en compte en la renovació de la flota municipal, la

possibilitat d’adquirir vehicles elèctrics.


3.2.- Eixos



36

Tipus Nombre d’experiències Nombre de vehicles

Serveis de neteja7 experiències positives 148 vehicles

1 experiència negativa 15 vehicles

Serveis de Manteniment6 experiències positives 12 vehicles

2 experiències negatives 16 vehicles

Parcs i jardins 2 experiències positives 35 vehicles

Font: Institut Cerdà (en base a les experiencias analizadas)

possibilitat d’adquirir vehicles elèctrics.

§ Incloure a les concessions municipals criteris que valorin la

introducció de vehicles elèctrics.




3.2.- Eixos



Introducció del VE a FLOTES D’EMPRESES PRIVADES (amb possibilitat de disposar d’un

Punt de recàrrega). Algunes de les mesures a impulsar són:

§ Difusió i promoció activa: Programa de visites a grans empreses de la AMB.

§ Promoure conjuntament amb la Generalitat l’adopció del distintiu de qualitat ambiental per

a flotes de vehicles.

§ Facilitar la instal·lació de punts de recàrrega de flotes en aparcaments públics.


37


PÚBLIC OBJECTIU:

§ Flotes de distribució urbana

§ Serveis tècnics§ Vehicles de lloguer§ Desplaçaments per motiu laboral.§ Etc.


§ Facilitar la instal·lació de punts de recàrrega de flotes en aparcaments públics.



3.2.- Eixos


Introducció del VE entre els USUARIS PARTICULARS. Algunes de les mesures a impulsar:

§ Difusió de la viabilitat i beneficis (legislació, exempcions fiscals, facilitats a la implantació, etc.)

§ Donar a conèixer la xarxa de punts de recàrrega habilitada.

§ Posar a disposició del públic general un catàleg d’empreses proveïdores que

proporcionen solucions (de finançament, d’instal·lació de punts, etc.).


38



PÚBLIC OBJECTIU: (sempre amb aparcament propi)

§ Vivendes amb un vehicle: híbrid endollable

§ Vivendes amb més d’un vehicle: Elèctric pur per ús urbà.

§ Motocicletes: Àmbit urbà.

Impulsant la hibridació de les flotes de transport públic.

– Els autobusos, representen pel que fa a nombre total de matriculacions un percentatge inferior al1%. No obstant, en percentatge d’emissions de NOx suposen a l’entorn metropolità al voltant del7%, xifra que a escala municipal arriba a un 21% en el cas de Barcelona.

– El vehicle híbrid o híbrid endollable es presenta com una bona opció per a la reducció delconsum (estimada en un 25%) y per tant de les emissions.

– Cal tenir en compte l’efecte difusió al que contribueix la introducció de vehicles híbrids / elèctrics

3.- Pla de promoció de l’ús del VE3.- Pla de promoció de l’ús del VE


3.2.- Eixos



39

– Cal tenir en compte l’efecte difusió al que contribueix la introducció de vehicles híbrids / elèctricsen el segment del transport públic, contribuint a que la introducció a la resta de segments sigui vistcom una possibilitat.





3.2.- Eixos


c) EIX 3: Xarxa de punts de recàrrega:

§ Tipologies de localització§ Modalitats de recàrrega§ Model d’implantació per als punts de recàrrega

Principals tipologies de localització per implantar punts de recàrrega:

PUNT DE RECÀRREGA VINCULAT

PUNTS DE RECÀRREGA NO VINCULATS (recàrrega de complement)

40



VINCULAT (recàrrega de complement)

APARCAMENTS ESTACIONS DE SERVEI

Normal Semi-ràpida Ràpida

Corrent CA (monofàsica) CA (trifàsica) CC (monofàsica)

Modalitats de recàrrega existents:



3.2.- Eixos



41

Tensió 250 V 480 V 500V

Intensitat 16A 32A 125 A

Potència 3,7 KW 11- 20 KW 50 KW

Temps de recàrrega 6 – 8 h 2 h (80%) 15 - 30 minuts

COST 3000 € 9.000 € 30.000 €



Ubicació / Tipus de recàrrega Normal Semi-ràpida Ràpida

Punt de recàrrega vinculat (vivendes, aparcaments de flotes, centres de treball, etc.)

Ubicació / Tipus de recarrega:



3.2.- Eixos



42

aparcaments de flotes, centres de treball, etc.)

Punts de recàrrega no vinculats

Via pública

Aparcaments a pols generadors de mobilitat: Centres comercials, infraestructures, etc.

Estacions de servei



§ LIDERAR LA IMPLANTACIÓ D’UNA XARXA DE RECÀRREGA NO VINCULADA:


La funció de la AMB i dels municipis en la implantació dels punts de recàrrega:

? Via pública:

• Accelerant la tramitació dels permisos de obra

• Identificant possibles espais amb potencial per a laimplantació de punts de recàrrega.

• Buscant les col·laboracions públic - privades


3.2.- Eixos


43

? Aparcaments dels pols generadors de mobilitat:

• Identificant ubicacions potencials: centrescomercials, esportius, hotels, hospitals, etc.

• Promovent-ne la implantació: mitjançant accionsde concertació. Facilitar els contactes necessarisamb empreses instal·ladores / gestors de recàrrega,presentant els models de negoci existents, etc.

• Difonent casos d’èxit en funcionament.

• Buscant les col·laboracions públic - privadesnecessàries per tal de minimitzar la inversió inicial iafavorir la viabilitat econòmica del model de negoci amig termini: CONCESSIÓ



Expansió de la xarxa no vinculada a la via pública: és necessària la participació

dels ajuntaments de la AMB per liderar la implantació de nous punts.3.1.-Objectius

del Pla

3.2.- Eixos




44




? Establint una xarxa de punts que sigui compatibleper a qualsevol usuari de vehicle elèctric,independentment del municipi en que es trobi.?

§ ASSEGURAR LA INTEROPERABILITAT DE LA XARXA DE RECÀRREGA NOVINCULADA:


3.2.- Eixos



45

? Generant una xarxa que permeti la consulta de ladisponibilitat i la reserva de punts, per a laplanificació dels recorreguts.

§ FACILITAR L’EXPANSIÓ DE PUNTS DE RECÀRREGA VINCULATS? Fonamentalment a través de les polítiques d’incentius a la mobilitat elèctrica i lapromoció activa dels segments prioritaris. (Eixos 1 i 2 del Pla)



PRINCIPALS ELEMENTS DE LA CONCESSIÓ PER ALS PUNTS DE RECÀRREGA A VIA PÚBLICA:

§ Model d’implantació:? Inversió i instal·lació a càrrec del licitador en un nombre mínim (a definir) de punts de recàrrega.? Concessió per part de l’Ajuntament de la plaça d’aparcament a llarg termini.

§ Característiques tècniques de la recàrrega: Semi - ràpida (80% de la bateria en 2h)



3.2.- Eixos



46

Característiques tècniques de la recàrrega: Semi - ràpida (80% de la bateria en 2h)

§ Model tarifari

§ Solució tecnològica per a la identificació d’usuaris

§ Solucions per a la interoperabilitat:? Amb altres xarxes de recàrrega preexistents.? Amb altres targetes de pagament sense contacte, i tecnologies de pagament amb mòbil NFC.

§ Usos complementaris del punt de recàrrega: explotació publicitària, font d’alimentació per altres usos,etc.

§ Manteniment i gestió del sistema (reparacions, servei d’atenció a l’usuari, etc.)





Índex

47


4.- El paper dels municipis en l’impuls del Pla


a) Reflexió a nivell municipal sobre la pròpia estratègia d’impuls del VE i compartir-la amb la AMB.

b) Tenir en compte el VE a l’hora d’impulsar Plans de mobilitat urbana.

c) Impulsar polítiques de mobilitat orientades a afavorir l’ús del vehicle elèctric.

a) Difusió de casos d’èxit en funcionament.

Qüestions generals

48

b) Promoció activa: Identificar i visitar possibles empreses susceptibles d’introduir el vehicle elèctric.

c) Difusió de la viabilitat i beneficis (legislació, exempcions fiscals, facilitats a la implantació, segell dequalitat ambiental de la Generalitat, etc.).

d) Introduir el vehicle elèctric a la flota municipal.

e) Facilitar la instal·lació de punts de recàrrega vinculats en aparcaments públics.

f) Posar a disposició del públic general un catàleg d’empreses proveïdores que proporcionen solucions(de finançament, d’instal·lació de punts, etc.).

g) Donar a conèixer la xarxa habilitada de punts de recàrrega no vinculats.

Promoció activa del

vehicle elèctric

Impuls d’una infraestructurade recàrrega no vinculada


a) Adherint-se a aquest Pla d’impuls, que permetrà dotar d’una xarxa de recàrrega no vinculada alsmunicipis de la AMB, assegurant:

§ Minimitzar el cost d’implantació per als municipis.

§ La interoperabilitat entre punts de recàrrega dels diferents municipis de la AMB.

§ Integrar la gestió de la xarxa no vinculada a escala supramunicipal, de forma que permeti laconsulta sobre la disponibilitat dels punts de recàrrega, la reserva de punts, etc.

b) Sent proactiu en la identificació de possibles espais amb potencial per a la implantació.

49

de recàrrega no vinculada b) Sent proactiu en la identificació de possibles espais amb potencial per a la implantació.

c) Accelerant la tramitació dels permisos d’obra en el cas de punts a la via pública.

d) En el cas d’infraestructura no vinculada ubicada a aparcaments privats (centres comercials, hotels,hospitals, etc.), realitzant accions de concertació per tal de facilitar els contactes necessaris ambempreses instal·ladores / gestors de recàrrega, presentant els models de negoci existents, etc.

e) Difonent casos d’èxit en funcionament.

Numancia 185 Diego de León, 3008034 Barcelona 28006 MadridTel 932802323 Tel 915 639 572Fax [email protected] www.icerda.es

50

Pla de promoció de l'ús del Vehicle elèctric a la AMB. 16 ... · Live (Logística per a la...

Documents

Transcript of Pla de promoció de l'ús del Vehicle elèctric a la AMB. 16 ... · Live (Logística per a la...