PLA DE GESTIÓ DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE … · Declaració de les mesures de consulta 3.1....
Transcript of PLA DE GESTIÓ DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE … · Declaració de les mesures de consulta 3.1....
PLA DE GESTIÓ DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNYA
Calendari de treball i mesures de consulta
previstes per a la seva elaboració i aprovació
En compliment de l'Article 14 de la Directiva marc de l'aigua (2000/60/CE)
Novembre de 2006
ÍNDEX
1. Objecte del present document...................................................................... 1
2. Calendari de treball previst per a la redacció del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya ........................................................ 2
3. Declaració de les mesures de consulta ......................................................... 5 3.1. LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA I LA DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA........................................... 5 3.2. MESURES DE CONSULTA ADOPTADES....................................................................................... 5
3.2.1. Primer nivell de participació: Informació ........................................................................ 7 3.2.2. Segon nivell de participació: Consulta ............................................................................. 8 3.2.3. Tercer nivell de participació: Participació activa............................................................. 9
3.3. CONSELLS DE CONCA: ÒRGAN FUNCIONAL I PLURIDISCIPLINAR DE TREBALL A NIVELL
TERRITORIAL......................................................................................................................................10 3.4. CONSIDERACIONS FINALS .......................................................................................................13
ANNEX ........................................................................................................... 15
4. Principals problemàtiques i línies d’actuació prioritàries a desenvolupar.............................................................................................. 15
4.1. INTRODUCCIÓ .........................................................................................................................15 4.2. PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES................................................................................................20 4.3. LÍNIES D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIES ..........................................................................................28
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 1
1. Objecte del present document
Aquest document s’ha elaborat en compliment del previst a l’Article 14 de la Directiva
2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual
s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües (en endavant DMA), i
de l’Article 14 del Reglament de la planificació hidrològica aprovat mitjançant el Decret
380/2006, de 10 d’octubre, publicat al DOGC núm. 4740 de 16 d’octubre de 2006.
En compliment d’aquestes normes, i com a pas previ a l’elaboració del Pla de gestió del
Districte de Conca Fluvial de Catalunya, l’Administració hidràulica competent ha de publicar i
posar a disposició de la ciutadania un calendari de treball i una declaració de les mesures de
consulta que s’adopten en l’elaboració del Pla com a mínim tres anys abans de la publicació i
entrada en vigor del Pla.
A aquest efecte, l’Agència Catalana de l’Aigua ha elaborat el present document amb els
següents continguts:
Calendari de treball amb el desenvolupament temporal de les tasques previstes fins
a la publicació i entrada en vigor del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de
Catalunya, prevista per desembre de 2009.
Declaració de les mesures de consulta que està previst seguir en el procés
d’elaboració del Pla.
Informació addicional (Annex) sobre les principals problemàtiques i línies bàsiques
d’actuació que es plantegen en el Districte de Conca Fluvial de Catalunya, en base a
la informació del document de “Caracterització de masses d’aigua i anàlisis del risc
d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) a
Catalunya”, per a ser analitzada i consensuada mitjançant el procés participatiu. En
el procés de participació, organitzat territorialment a través del consells de conca
(veure capítol 3) i de la informació pública en general, les principals problemàtiques i
línies d'actuació es treballaran i desglossaran a nivell d'àmbit territorial dels consells
de conca.
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 2
2. Calendari de treball previst per a la redacció del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya
El calendari que es presenta a continuació és el resultat de la planificació temporal dissenyada
des de l’Agència Catalana de l'Aigua en relació al procés d’elaboració i aprovació del Programa
de Mesures i del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, en compliment del
marc normatiu exposat en el capítol anterior. Els processos de participació previstos en
l’elaboració del Programa de Mesures s’articularan a través dels futurs Consells de Conca
(vegeu capítol 3 d’aquest mateix document que conté les línies orientatives d’aquests nous
òrgans), i del Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA) tal i com preveu el Decret
legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria
d'aigües a Catalunya.
El calendari de treball consta de,
• Una primera fase, que dóna compliment a l'article 14 del Decret pel qual s'aprova el
Reglament de Planificació (380/2006), on es fa públic el calendari d'actuacions i el model
de participació a desenvolupar, així com un resum dels principals problemes i línies
d'actuació prioritàries i resumides per tal d'assolir els objectius de la Directiva marc de
l'aigua (resum i extracció del document IMPRESS). Aquest document és presentarà al
Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA) per a la seva informació i valoració.
• Una segona fase en la qual es redactaran la proposta de programa de mesures i l'informe
de sostenibilitat ambiental, mitjançant el consens i la participació ciutadana organitzada
territorialment a través dels Consells de Conca. En aquesta fase també es consultaran els
diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya així com la Comissió
Interdepartamental per a la Implantació de la Directiva Marc de l'Aigua (CIIDMA)
constituïda a través de la resolució que dóna publicitat a l'Acord de Govern (DOGC núm.
4408, del 17 de juny de 2005). El resultat final serà informat al CUSA el qual emetrà
informe al respecte abans d'elaborar la Memòria Ambiental que serà tramesa, juntament
amb el projecte de Programa de Mesures i l'Informe de Sostenibilitat Ambiental, a l'òrgan
ambiental competent de conformitat amb la normativa d'avaluació dels efectes ambientals
dels plans i programes. Finalment s'aprovarà i es publicarà el Programa de Mesures.
• Una tercera fase on es redactarà el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de
Catalunya donant compliment als articles 12 i 13 del Reglament de Planificació (Decret
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 3
380/2006), i hi haurà un retorn als Consells de Conca per efectuar una valoració del
procediment de participació i de les aportacions efectuades.
El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, a més del resum del
Programa de Mesures (d'acord amb l'Annex IV del Reglament de Planificació. Decret
380/2006), inclourà els continguts detallats a l'article 13 del Reglament. Aquest Pla de
Gestió es posarà a la disposició del públic un any abans de la seva aprovació i gaudirà
d'un termini mínim de sis mesos perquè el públic en general, els diversos Consells de
Conca, i el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA) realitzin les observacions i
aportacions que estimin adients.
Nota: Pel que fa al model de participació a les conques catalanes de l'Ebre, aquest està fora de
l'àmbit del Reglament de Planificació Hidrològica (Decret 380/2006) i, per tant, s'han previst els
seus terminis de manera més laxa. En aquestes zones, el procés participatiu comptarà amb el
consens i coordinació de l'organisme de conca competent, la Confederació Hidrogràfica de
l'Ebre, i el model a seguir, a proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua serà el mateix que el
proposat en la resta d'àmbits territorials dels Consells de Conca de les conques internes de
Catalunya.
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 4
CALENDARI DE TREBALL D'ELABORACIÓ DEL PLA DE GESTIÓ DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNYA Compliment dels articles 14 i 15 del Reglament de lanificació Hidrològica (Decret 380/2006) i de l''article 14 de la Directiva marc de l'aigua
9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
PROCÉS D'ELABORACIÓ I APROVACIÓ DEL PROGRAMA DE MESURES (PM) I DEL PLA DE GESTIÓ
Publicació al DOGC del Programa de Mesures
Publicació al DOGC de la Proposta de Pla de Gestió
Publicació al DOGC del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
* participació conjunta amb l'organisme de conca de l'Ebre i la Comissió per a la Sostenibilitat de les Teres de l'Ebre.** òrgan de govern de l'ACA i Acord del Govern de la Generalitat *** òrgan de govern de l'ACA i Decret del Govern de la Generalitat
El Fluvià, Rieres Ponent, Rieres Llevant, Cardener-
Llobregat
Proves Pilot del model participatiu
Consells de Conca Alt Ter i Gaià-Francolí
Ajust del model participatiu
Pla de difusió i comunicació als Consells de Conca
Redacció del calendari de treball, declaració de les mesures de
consulta i participació, i principals probemàtiques i línies estratègiques per a l'assolimenmt d'objectius de la
DMA
Consulta a Dpts. Generalitat i
altres (CIIDMA)
Alt Ter i Gaià-Francolí
Consulta i validació de les línies estratègiques, del Pla de Mesures (PM) i de l'Informe de Sostenibilitat
Ambiental (ISA)
Redacció i proposta de Programa de Mesures (PM)
Elaboració de l'Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) Compliment de la Directiva
d'Avaluació Ambiental Estratègica (2001/42/CE)
Retorn. Consulta i validació del Pla de
Gestió
Baix Ter, La Tordera, Foix i les rieres del Garraf
El Fluvià, Rieres Ponent, Rieres Llevant, Cardener-
Llobregat
Alt Segre, Baix Segre, Les Nogueres i Ebre *
2a. FASE Preparació i elaboració de la proposta del Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (Art. 15.2), seguint les línies consensuades del procés de consulta
Publicació i entrada en
vigor del Pla de Gestió
3a. FASE: Retorn al procés participatiu i validació (Art. 15.3)
Procediment administratiu d'aprovació del Pla de Gestió (Arts. 15.4 i 15.5)
Calendari de treball i declaració de mesures de consultaPublicació i posada a disposició de la
ciutadania
Tràmits d'aprovació del Pla de Gestió
***
1a FASE: Principals problemàtiques i línies d'actuació prioritàries (Art. 14)Preparació i elaboració d'un esquema provisional dels temes més importants que afecten el Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
Proposta del Pla de GestióPublicació i posada a disposició de
la ciutadania
Principals problemàtiques i línies d'actuació prioritàries
Publicació i posada a disposició de la ciutadaniad'un esquema provisional
2006 2007 2008 2009
La Muga, Baix Llobregat i el Besòs
Disposició PúblicaPla de Gestió
Tràmits d'aprovació del PM **
Baix Ter, La Tordera, Foix i les rieres del
Garraf
Redacció de la Proposta de Pla de Gestió
Recollida aportacions dels Consells de Conca
La Muga, Baix Llobregat i el Besòs
Alt Segre, Baix Segre, Les Nogueres i Ebre *
Disposició Pública PM + ISA
Mod
el d
e pa
rtic
ipac
ió m
itjan
çant
els
Con
sells
de
Con
ca
Informe CUSA (PM + ISA)
ACA: Presentació de la Proposta de Memòria
Ambiental del PM
DMAH: avaluació d'efectes ambientals
ACA: incorporaciópropostes
Informe CUSA + CC del Pla de Gestió
Informe CUSA
Des
envo
lupa
pent
del
Dec
ret d
e Pl
anifi
caci
ó (3
80/2
006)
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 5
3. Declaració de les mesures de consulta
3.1. La participació ciutadana i la Directiva Marc de l’Aigua
En compliment de l’Article 14 de la DMA i de l’Article 14 del Reglament de la planificació
hidrològica aprovat mitjançant el Decret 380/2006, la redacció del Programa de Mesures i del
Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, s’han de dur a terme mitjançant un
procés participatiu que garanteixi la informació, la consulta i la participació activa dels ciutadans
i ciutadanes i les entitats tant pel que fa al diagnòstic (Caracterització de masses d’aigua i
anàlisis del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) a
Catalunya) com en la fase d’elaboració del Pla i del Programa.
3.2. Mesures de consulta adoptades
El procés de participació serà continu i comptarà amb tres nivells:
• Informació
• Consulta
• Participació activa
L’ACA juntament amb la Direcció General de Participació Ciutadana del Departament de
Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya han elaborat un protocol
per fer efectiu un procés de participació obert a tothom on es treballin cadascun dels nivells de
l’esquema. La informació que es detalla a continuació, i que segueix els tres nivells de
participació, són les bases sobre les quals es treballarà per la implementació de la DMA a
través de la participació pública. Aquests processos permetran establir criteris orientatius per a
la futura creació dels Consells de Conca: òrgans consultius pluridisciplinars per tot el territori
per afavorir la informació, el diàleg, el consens i la valoració de cadascuna de les etapes que
estableix la Directiva amb calendari d’execució fins el 2009:
PARTICIPACIÓ ACTIVA CONSULTA INFORMACIÓ
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 6
Primera i segona FASES de participació:
Diagnosi: Consulta i valoració dels documents de diagnosi de l’estat actual
(Caracterització de masses d’aigua i anàlisis del risc d’incompliment dels objectius
de la DMA (2000/60/CE) a Catalunya) (Document IMPRESS)
• Línies estratègiques: Definició de les principals línies d’actuació.
• Programa de mesures i informe de sostenibilitat ambiental
Tercera FASE:
• Redacció del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Els tres primers punts, que corresponen a la primera i segona fases descrites al capítol 2, es
duran a terme mitjançant un procés esglaonat i simultani en els 14 àmbits territorials dels
Consells de Conca entre els períodes de gener de 2007 i agost de 2008.
En el quart punt, que correspon a la tercera fase descrit al capítol 2, hi haurà un retorn amb la
valoració de les mesures proposades així com del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial
de Catalunya, que serà simultani en els 16 àmbits territorials dels Consells de Conca en el
període comprès entre gener i juny de 2009.
Prèviament, entre els períodes de novembre de 2006 i març de 2007 es realitzaran dues
proves pilot per ajustar el procés de participació i testar els mecanismes i organització prevista.
Aquesta prova pilot es durà a terme als àmbits territorials de l'alt Ter i el Gaià-Francolí.
Per cadascun dels tres nivells de participació (informació, consulta i participació) s’han elaborat
eines que permetran fer efectiu el procés de participació en els diferents àmbits territorials.
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 7
3.2.1. Primer nivell de participació: Informació
Aquest tipus de participació s’entén com la relació unidireccional que s’estableix entre els
responsables impulsors de la DMA (en aquest cas, l’òrgan competent és l’ACA), i els agents
socials. La informació serà oberta a la ciutadania, i per tant ha de comptar amb un llenguatge
planer, entenedor i motivador per afavorir la implicació d’aquests agents als següents nivells de
participació.
En aquest sentit s’han elaborat un seguit de materials i s’han creat els canals adients per fer
arribar als ciutadans i ciutadanes la informació que s’està elaborant des de l’ACA a nivell tècnic,
així com informació pròpiament de la mateixa DMA.
Eines de suport Continguts Públic adreçat Document de difusió de la DMA i el procés participatiu Explicació genèrica de la DMA General
Adaptació de l’IMPRESS a diferents nivells:
Consell de Conca Descripció de fàcil interpretació de les principals problemàtiques i mesures de la conca
Agents directes i/o indirectes de la Conca on es duu a terme el procés participatiu.
Sinòptic (aprox. 30 pàgs) Resum que permet una introducció general que es debatran durant el procés participatiu
General
Complert (aprox . 800 pàgs) Document informatiu disponible al web amb continguts tècnics. General - Expert
Aplicació interactiva per internet Aplicació amb cartografia i informació associada al doc. IMPRESS General
Xerrades informatives des de les entitats que estan en conveni amb l’ACA (CONFAVC, Projecte Rius, Ecologistes en Acció, Xarxa de Custòdia del Territori, etc.)
Explicació genèrica de la DMA Persones vinculades amb les respectives entitats
Informació a diversos òrgans: CTIDMA, CIIDMA, CUSA, Consell Administratiu
Explicació genèrica de l’IMPRESS i principals línies de treball
Responsables de departaments, conselleries i d’òrgans vinculats a la gestió de l’aigua externs a l’ACA
WEB Explicació de la DMA i del procés participatiu General
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 8
3.2.2. Segon nivell de participació: Consulta
Aquest segon nivell de participació de caràcter bidireccional permet obtenir el retorn per part
dels agents socials de la informació rebuda. Les eines que s’han treballat i s’empraran per
obtenir aquest tipus d’informació són les següents:
Eines de suport Continguts Públic adreçat WEB Creació d’espais que ofereixin el retorn de les aportacions fetes per les persones que consultin el web de l’ACA.
Enquesta de percepcions
Preguntes més freqüents
Espai d’opinions
General
Consulta al CUSA Processos participatius, creació dels Consells de Conca Membres del CUSA
Consulta a diversos òrgans CTIDMA, CIIDMA, CUSA, Consell Administratiu
IMPRESS, priorització de les principals problemàtiques, línies estratègiques i programes de mesures
CTIDMA: Interdepartamental-ACA
CIIDMA: Interdepartamental- Conselleries
CUSA i Consell Administratiu-representants de diversos sectors
Enquesta de percepció a les sessions informatives des de les entitats que estan en conveni amb l’ACA (CONFAVC, Projecte Rius, Ecologistes en Acció, Xarxa de Custòdia del Territori, etc.)
Retorn personalitzat a les sessions informatives
Persones vinculades amb les respectives entitats
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 9
3.2.3. Tercer nivell de participació: Participació activa
En aquest tercer nivell de participació, els agents socials entren a formar part activa del procés i
a partir de grups de treball es valoren les diagnosis, s’efectuen propostes sobre el caràcter
prioritari de determinades problemàtiques i les línies estratègiques que es contemplaran en el
Pla de Gestió de la Conca.
Eines de suport Continguts Public adreçat Procés participatiu de les proves pilot* per la creació dels grups de treball i futurs Consells de Conca
valoració de l’IMPRESS
proposta de definició de les principals línies d’actuació
Tots els sectors implicats
Seguiment de la implementació de la DMA a nivell “personal” des de tots els sectors: CTIDMA, CIIDMA
IMPRESS, propostes de priorització de les principals problemàtiques, de les línies estratègiques i del programes de mesures
CTIDMA: Interdepartamental-ACA
CIIDMA: Interdepartamental- Conselleries
CUSA Valoració de les propostes fetes des dels grups de treball i des de la CIIDMA
CUSA -representants de diversos sectors
* Procés descrit mes endavant
Relació bidireccional entre els agents implicats en els processos participatius
Consell per a l’ús sostenible de l’aigua (CUSA)
Consells de conca
Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 10
3.3. Consells de Conca: òrgan funcional i pluridisciplinar de treball a nivell territorial
Els Consells de Conca són espais de participació propers al territori i organitzats sobre la base
de la conca hidrogràfica, on debatre els Plans i Programes que es deriven de la implantació de
la Directiva Marc de l'Aigua.
Previ a la creació dels Consells de Conca, es va creure convenient fer una divisió orientativa
per treballar de manera eficient a tot el territori català. Per això, es va fer una divisió funcional
per tal de crear grups de treball a nivell de subconques a l’hora de fer les sessions plenàries
informatives i de crear els espais de debat propers territorialment a les persones que s’hi poden
implicar. El resultat va ser la creació de 16 unitats (Mapa 3.1) per dur a terme el procés de
participació tal i com s’enumeren a continuació:
Proposta d'àmbits de participació per la consolidació dels Consells de Conca
1- La Muga La Muga, Rieres del Cap de Creus, Rec Madral, Rec Sirvent
2- El Fluvià El Fluvià, Rieres del Montgrí Empordà 3- Alt Ter Ter
4- Baix Ter Ter, Daró
5- Rieres de Llevant Rieres del Cap de Begur i Blanes, Rieres del Maresme
6- La Tordera La Tordera
7- El Besós El Besòs
8- Cardener - Alt Llobregat Cardener i Llobregat
9- Baix Llobregat Anoia i Llobregat
10- Foix i les Rieres de Garraf Foix, Rieres del Garraf, Rieres de Calafell i Torredembarra
11- Francolí-Gaià Francolí i Gaià
12- Rieres de Ponent Rieres de Calafat-Golf Sant Jordi, Rieres de Llaberia-Vandellós, Rieres de Riudecanyes, Rieres del Baix Camp
13- Ebre Ebre
14- Baix Segre Segre
15- Alt Segre Segre
16- Les Nogueres Noguera Pallaresa,Noguera Ribagorçana, Garona
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 11
Mapa 3.1. Divisió territorial en 16 unitats o àmbits de participació per la creació dels futurs Consells de Conca.
La finalitat d’aquesta divisió va ser principalment crear unes àrees de treball que permetessin
unir afinitats, conflictes i perfil de la població, així com afavorir el màxim la participació creant
espais funcionals i assequibles quant a extensió territorial.
Per dur a terme aquest procés s’ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana, que treballa estretament amb l’ACA i dóna suport a partir de la
contractació de dues empreses expertes en participació per engegar aquests processos.
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 12
Aquesta fase de participació activa ha començat a treballar-se en dues àrees que anomenem
proves pilot. Aquestes proves pilot s’han començat a l’Alt Ter- aigües amunt de Sau, que
comprèn les comarques d’Osona i Ripollès, i les conques del Gaià i el Francolí.
Per cadascuna d’aquestes conques, tal i com es farà a continuació a la resta de conques
catalanes, es treballa seguint uns nivells que descrivim a continuació:
Fases del procés participatiu (participació activa) de les proves pilot:
NIVELL 1: PREPARATÒRI
Preparació de l’estratègia:
• Elaboració de la base de dades dels agents • Presentació a les Delegacions Territorials de l’ACA i als Serveis Territorials de cada
província. • Detecció de possibles conflictes i entitats que poden “liderar” el procés
NIVELL 2: INFORMACIÓ I DIFUSIÓ
Materials:
• Elaboració dels materials de difusió específics pels processos segons taula INFORMACIÓ • Elaboració d’un DVD divulgatiu • Creació d’un espai web específic de cada àmbit de participació del procés
Sessions informatives:
• Reunions informatives als Consells Comarcals • Reunions informatives als Ajuntaments amb alcaldes i tècnics de medi ambient • Reunions informatives a les entitats ambientalistes “clau” de les conques on s’inicia el procés• Reunió informativa al CUSA • Reunió informativa oberta a les entitats ambientalistes de Catalunya
Enquesta de percepció: Neix amb l’objectiu de detectar les múltiples i diferents visions de l’aigua per identificar els possibles temes centrals de debat.
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 13
NIVELL 3: CREACIÓ DELS ESPAIS PARTICIPATIUS
Valoració del diagnòstic i propostes pel programa de mesures
• Sessions informatives obertes a la ciutadania per la presentació de la DMA, l’IMPRESS i el procés participatiu.
• Creació dels grups de treball temàtics segons les problemàtiques detectades a les reunions informatives generals: o Reunions específiques de cada grup de treball per tractar les problemàtiques i fer les
propostes segons la priorització de les problemàtiques. Es crea un grup específic pel pla sectorial de cabals de manteniment.
o Dinamització dels grups a partir de l’espai web propi. Espai de trobada virtual per consulta dels documents generats en els grups de treball, espai d’opinió, de convocatòria...
NIVELL 4: TREBALL DE RESULTATS • Redacció d’un esborrany de les propostes per al futur pla de mesures. • Reunió informativa plenària dels grups de treball per exposar els resultats dels diversos
grups de treball.
NIVELL 5: RETORN I VALORACIÓ • Avaluació del procés participatiu • Difusió dels resultats • Retorn de totes les propostes als participants i de les mesures proposades
3.4. Consideracions finals
La finalitat dels processos participatius és la creació dels Consells de Conca. El procés de
constitució dels Consells de Conca requereix un estudi en profunditat a nivell jurídic per tal
d’establir les bases que donaran cobertura a aquests òrgans permanents tal i com són
concebuts des de l’ACA: òrgans pluridisciplinars on les persones que hi participen representen
l’administració, entitats o empreses, no només aquells/es amb un dret sobre l'aigua, sinó tots
aquells "actors" dels ambients vinculats a l’aigua, aquelles persones que hi fan alguna activitat
relacionada o que treballen per la seva preservació o recuperació.
Participar en aquests processos és un aprenentatge social basat en el diàleg, fet que permet
obtenir informació, des de la igualtat d’oportunitats. Per això participar en processos com el que
es plantegen permetrà:
• El reconeixement dels actors socials que hi ha entorn de les masses d’aigua.
• Interacció entre tots els actors socials
• Un grau mínim d’obertura i confiança
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 14
• Un procés d’autoreflexió crítica de tots els participants pel que fa a objectius i
interessos, prejudicis sobre el sistema de gestió, efectes de les pròpies actuacions
sobre els altres actors.
• Desenvolupament d’una percepció compartida dels problemes.
• Desenvolupament i validació crítica de les solucions potencials.
• Presa de decisions de manera conjunta
La implementació de la Directiva Marc de l’Aigua i assolir la fita establerta de millorar la
qualitat de les masses d’aigua del país, passa per un procés participatiu rigorós i amb la
vinculació del màxim nombre d’agents possibles.
Aquest procés serà extensiu per tot el territori tal i com s’ha detallat anteriorment amb la
intenció d’arribar a totes aquelles persones que poden contribuir, donar continuïtat i implicar-se
en els processos i en els futurs consells de conca. Aquest procés requereix un esforç i un gran
desplegament de recursos humans, econòmics, logística i, per sobre de tot, una coherència en el treball, en el missatge, en els continguts i en els canals per transmetre’ls. És per això
que un procés com aquest no depèn només de l’administració que té competències sobre la
gestió de l’aigua (l’ACA), si no que cal un treball intern transversal de tots els Departaments i Conselleries de la Generalitat perquè un cop fetes les diagnosis cal integrar les línies
estratègiques, cercar punts en comú i prioritzar conjuntament les línies d’actuació pels
Programes de Mesures.
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 15
ANNEX
4. Principals problemàtiques i línies d’actuació prioritàries a desenvolupar
4.1. Introducció
Avui dia, les exigències de la societat i l’estat del medi ambient han dut a entendre l’aigua no
només com un recurs per a la humanitat sinó també com a part estructural i funcional
indispensable del medi natural. Per recollir aquesta sensibilitat i per garantir una gestió basada
en la sostenibilitat apareix la nova Directiva marc en política d’aigües de la Comunitat Europea
(2000/60/CE), coneguda amb el nom de Directiva marc de l’aigua (en endavant DMA). La DMA
suposa un canvi important en la gestió de l’aigua, ja que té com a objectiu garantir el bon estat
dels sistemes aquàtics, tant en qualitat com en quantitat, a través d’un ús sostenible de l’aigua
que es basi en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics.
Quatre aspectes són claus per aconseguir la sostenibilitat que proclama la DMA:
1. Sostenibilitt ambiental: l’assoliment del bon l’estat de les masses d’aigua i compliment
del principi de no deteriorament.
2. Sostenibilitat en l´ús dels recursos mitjançant la seva gestió integrada
3. Sostenibilitat econòmica, valorant tots els costos (financers, del recurs i ambientals) i
tendint a la seva plena recuperació.
4. Sostenibilitat social, entesa com a participació pública proactiva en les decissions que
es prenguin
La DMA només es podrà implementar de forma eficient, dissenyant un estricte calendari dels
treballs que s’han de realitzar progressivament per assolir, a la fi del 2015, el bon estat de les
aigües. Un pas clau per elaborar un Pla de Gestió que permeti assolir els objectius de la DMA
ha estat identificar els problemes que poden afectar la qualitat del medi (és a dir, les pressions
antròpiques existents), i de l’altra, veure quin és l’estat actual del medi (és a dir, quins impactes
hi detectem). De l’anàlisi de pressions i d’impactes podem veure el risc d’incomplir els objectius
de la DMA. Aquesta fita ja ha estat assolida per l’ACA amb la redacció del document IMPRESS
(que es pot consultar a la seva web)
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 16
D’altra banda, la mesura de l’estat químic, ecològic i quantitatiu, i per tant, la determinació del
compliment o no dels objectius de la DMA, cal fer-la sobre un espai determinat en què les
característiques naturals, les pressions antròpiques i els impactes siguin homogenis. Aquesta
unitat és l’anomenada massa d’aigua, que pot ser un tram de riu, un estany, un tros de costa,
aigües subterrànies, etc. Les masses d’aigua de Catalunya estan en aquest moment
perfectament delimitades i per tant es possible dissenyar un programa de mesures específic
per cada una d’elles.
Les pressions antròpiques
Els sistemes aquàtics, superficials i subterranis, poden veure’s afectats per diverses activitats
humanes. Considerem pressions, per exemple, les alteracions morfològiques dels ecosistemes,
les alteracions del règim de cabals o les extraccions d’aigües subterrànies, l’ocupació dels
marges fluvials i de les zones inundables, les fonts puntuals de contaminació i la contaminació
difusa. És a dir, considerem pressió tot allò que potencialment pot causar efectes als sistemes
aquàtics tot fent-ne disminuir la qualitat.
L’anàlisi de pressions sobre les masses d’aigua s’ha realitzat de manera específica en funció
del tipus de sistema aquàtic en el document IMPRESS. A la Taula 4.1 es detallen les pressions
analitzades i les categories sobre les que s'han valorat.
Els impactes al medi
L’activitat humana pot comportar impactes sobre el medi, que es tradueixen en alteracions de
la hidromorfologia, la química, la fisicoquímica i la biologia dels ecosistemes, o de la quantitat i
la química de les aigües subterrànies. Els impactes els podem detectar mitjançant l'anàlisi
directe, per exemple analitzant la concentració en l’aigua dels diferents compostos químics o
fisicoquímics d’interès (nitrats, amoni, metalls pesants, pesticides, etc.) o bé mesurant el cabal
que passa per un tram de riu o el nivell piezomètric d’una massa d’aigua subterrània, però
també podem detectar-los mitjançant la determinació de diferents índexs. Així, per exemple, de
l’estudi de les comunitats aquàtiques podem extreure’n diferents índexs biològics que ens
informin sobre l’estat d’aquestes comunitats (algues, macroinvertebrats, peixos, etc). Els
indicadors fisicoquímics, hidromorfològics i biològics utilitzats en l'anàlisi d'impactes, que es pot
trobar de forma detallada en el document IMPRESS, es presenten a la Taula 4.2.
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 17
Taula 4.1. Pressions analitzades en les diferents categories de masses d'aigua de Catalunya.
Tipus de pressió Pressió Masses d’aigua on s’ha analitzat*
Preses i assuts R
Endegament del llit fluvial R
Artificialització de la costa C
Alteracions morfològiques
Regeneració de platges C
Captacions d’aigua R, S
Alteració hidrològica per embassaments R
Alteració del règim de cabals
Derivació cap a centrals hidroelèctriques R
Invasió de la zona d’inundació per usos urbans R
Invasió de la zona d’inundació per activitats extractives R
Ús del sòl en marges fluvials
Invasió de la zona d’inundació per explotacions forestals de creixement ràpid R
Abocaments biodegradables amb sistema de sanejament (EDAR) R, E, C
Abocaments biodegradables no sanejats R, E, C
Abocaments de descàrregues de sistemes unitaris (DSU) R, E, C
Abocaments industrials R, E, C, S
Abocaments de fangs de les estacions depuradores d’aigües residuals R, E, S
Aportacions dels rius C
Abocadors de residus sòlids urbans R, E, S
Abocadors de residus sòlids mixtos (industrials i urbans) R, E, S
Dipòsits i tancs soterrats S
Clavegueram i col·lectors urbans i industrials S
Usos del sòl agrícoles R, E, C
Usos del sòl urbans R, E, C
Dejeccions ramaderes R, E, S
Excedents de nitrogen de l’agricultura i la ramaderia R, E
Adobat i tractaments fitosanitaris S
Retorns de reg S
Sòls contaminats o potencialment contaminats R, E, S
Vies de comunicació R, E
Zones mineres R, E
Extraccions d’àrids S
Fonts de contaminació (puntuals i difuses)
Runams salins R, E, S
Espècies invasores R, E, C
Turisme C
Pesca C
Altres
Ports C
*R: rius i estuaris, E: embassaments, C: aigües costaneres i badies, S: aigües subterrànies.
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 18
Taula 4.2. Indicadors fisicoquímics, hidromorfològics i biològics analitzats en les masses d'aigua de Catalunya.
S'especifiquen els elements i paràmetres mesurats i les categories de masses d'aigua on s'han mesurat.
Tipus d’indicador Elements i paràmetres (impacte) Masses d’aigua on s’ha analitzat*
Transparència E, L, H
Condicions tèrmiques (temperatura) L
Salinitat (conductivitat, clorurs, etc) L, S
Sulfats S
Silicats C
Nutrients (nitrats, fosfats, amoni, nitrogen, fòsfor, etc) R, E, L, C, S
Acidificació (pH, alcalinitat) L
Indicadors químics i fisicoquímics
Substàncies perilloses (organoclorats volàtils, plaguicides, metalls, etc) R, E, C, S
Continuïtat fluvial R Indicadors hidromorfològics Zona de ribera (índex QBR, vegetació helofítica, índex ECELS) R, L, H
Fitobentos (índex IPS) R
Fitoplàncton (espècies, clorofil·la, etc) E, L, C
Altra flora aquàtica (espècies, fisiologia de Posidonia oceanica, índexs, etc) L, C
Invertebrats (espècies bentòniques, índex IBMWP, QAELS, etc) R, L, H, C
Indicadors biològics
Peixos (espècies, índex IBICAT) R, E, L
*R: rius i estuaris, E: embassaments, L: estanys, H: zones humides, C: aigües costaneres i badies, S: aigües subterrànies.
L’estat de les aigües i el risc d’incompliment dels objectius de la DMA
A Catalunya, en el document IMPRESS, s’han delimitat un total de 588 masses d’aigua entre
rius, embassaments, estanys, zones humides, aigües de transició, aigües costaneres i aigües
subterrànies. Actualment 147 masses d’aigua (un 25%) presenten un impacte mitjà o alt, és a
dir, no assoleixen el bon estat, però cal tenir present que no es disposa de dades de 205
masses més (un 35%). Les pressions i els impactes existents provoquen que 217 masses
d’aigua (un 37%) estiguin en risc d’incomplir els objectius de la DMA, és a dir, no assolir el bon
estat ecològic, químic o quantitatiu. A la Taula 4.3 es presenta el resultat de l'anàlisi de
pressions i impactes en les masses d'aigua de Catalunya.
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 19
Taula 4.3. Resultat de l’anàlisi de pressions i impactes en cada categoria de masses d’aigua de Catalunya.
S’especifiquen el nombre de masses per categoria i la seva valoració respecte les pressions, impactes i risc
d’incompliment. També s’indica el nombre de masses d’aigua sense dades.
Categoria Nombre de MA MA amb pressió MA amb impacte MA en risc d’incompliment
Rius 368 Alta-mitja: 219 (60%)
Baixa-nul·la: 149 (40%)
Alt-mità: 81 (22%)
Baix-nul: 160 (43%)
Sense dades: 127 (35%)
Alt-mitjà: 137 (37%)
Baix-nul: 231 (63%)
Embassaments 30 Alta-mitja: 7 (23%)
Baixa-nul·la: 23 (77%)
Alt-mità: 3 (10%)
Baix-nul: 18 (60%)
Sense dades: 9 (30%)
Alt-mitjà: 3 (10%)
Baix-nul: 27 (90%)
Estanys i zones humides 74 Sense dades
Alt-mità: 18 (15%)
Baix-nul: 44 (39%)
Sense dades: 52 (46%)
Alt-mità: 18 (15%)
Baix-nul: 44 (39%)
Sense dades: 52 (46%)
Aigües de transició 29 Alta-mitjana: 3 (10%)
Sense dades: 26 (90%)
Alt-mità: 7 (24%)
Baix-nul: 15 (52%)
Sense dades: 7 (24%)
Alt-mità: 12 (42%)
Baix-nul: 17 (58%)
Aigües costaneres 34 Significativa: 23 (68%)
No significativa: 11 (32%)
Molt probable: 3 (9%)
Probable: 15 (44%)
Nul: 16 (47%)
Alt-mità: 18 (53%)
Baix-nul: 16 (47%)
Aigües subterrànies 53 Alta-mitja: 39 (73%)
Baixa-nul·la: 14 (27%)
Alt-mità: 35 (66%)
Baix-nul: 8 (15%)
Sense dades: 10 (19%)
Sí: 29 (55%)
No: 24 (45%)
Les masses d’aigua que presenten un estat inferior al bo, o bé que estan en risc d’incomplir els
objectius de la DMA, hauran de ser gestionades per tal de millorar la qualitat, i assolir el bon
estat abans de finalitzar el 2015. Cal doncs dissenyar les mesures correctores necessàries,
procés que s’ha de fer amb participació pública i amb racionalitat econòmica. En alguns casos,
la recuperació pot ser molt lenta i complexa, i l’assoliment del bon estat per a finals de 2015 pot
arribar a ser un objectiu inabastable des d’un punt de vista tècnic o econòmic; en aquests
casos la DMA preveu la possibilitat de demanar pròrrogues o excepcions temporals del
compliment d’objectius. D’altra banda, per a les masses d’aigua que ja tenen un bon estat la
gestió s’ha d’enfocar a la prevenció dels deterioraments, ja que cal conservar el bon estat en
què actualment es troben.
Un cop determinat el risc d’incompliment que presenten les masses d’aigua de Catalunya a
partir de l’anàlisi de pressions i impactes, l’elaboració del Pla de gestió del districte de Conca
Fluvial de Catalunya (PGDCFC) requereix:
• la identificació de les principals problemàtiques responsables de l’existència d’un risc
d’incompliment (alt o mig) en el conjunt de les masses d’aigua de Catalunya,
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 20
• la determinació de les línies d’actuació necessàries per resoldre aquestes
problemàtiques, i
• engegar el procés de participació ciutadana en l’elaboració del Pla de gestió de les
masses d’aigua de Catalunya per assolir els objectius mediambientals de la DMA.
4.2. Principals problemàtiques
A partir de l’anàlisi de pressions i impactes, les deu principals problemàtiques que expliquen el
risc d'incompliment dels objectius de la DMA de les masses d'aigua de Catalunya són les
següents:
extraccions d’aigua i regulació del cabal,
alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric,
contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes,
contaminació per aigües d’escorrentia i d'escolament de sòls agrícoles,
contaminació per nitrats d’origen ramader,
contaminació d’origen industrial,
alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides,
canvis morfològics a la costa,
contaminació per runams salins,
descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament,
generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua
contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament,
gestió de recursos pesquers.
Aquestes problemàtiques afecten de manera més o menys específica a les diferents categories
de masses d’aigua. A la Taula 4.4 es mostren les categories que es veuen afectades per
cadascuna de les problemàtiques mencionades.
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 21
Taula 4.4. Principals problemàtiques presents en cadascuna de les categories de masses d’aigua de Catalunya: EX: extraccions d’aigua i regulació del cabal; AH: alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric; RU: contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes; UA: contaminació per aigües d’escorrentia de sòls agrícoles; EI: espècies invasores; NR: contaminació per nitrats d’origen ramader; CI: contaminació d’origen industrial; AM: alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides; CMC: canvis morfològics a la costa; RS: contaminació originada als runams salins; DSU: descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament; GR: generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua; NSS: contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament, i RP: gestió de recursos pesquers.
Categoria EX AH RU UA EI NR CI AM CMC RS DSU GR NSS RP
Rius X X X X X X X X X X X
Embassaments X X X
Estanys X X
Zones Humides X X X X X
Aigües costaneres X X X X X X X X
Aigües de transició X X
Aigües subterrànies X X X X X X X
Valoració de la importància de les problemàtiques
La importància de cadascuna d'aquestes problemàtiques en el conjunt de Catalunya s’ha
obtingut considerant:
• l’abast territorial de la problemàtica
• la criticitat de la problemàtica sobre el medi aquàtic.
La quantificació de la importància s’obté multiplicant els valors d'abast territorial i de criticitat. El
sistema aplicat es resumeix a l’esquema de la Figura 4.1, i a la Taula 4.5. es presenta el
resultat de la valoració de la importància de les principals problemàtiques que afecten les
masses d’aigua de Catalunya.
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 22
Figura 4.1. Criteri utilitzat en la quantificació de la importància de les problemàtiques seleccionades.
L'abast territorial (AT) de la problemàtica s'obté del percentatge del nombre de masses
d'aigua afectades per la problemàtica (considerant totes les categories) respecte el total de les
masses d'aigua potencialment afectades.
Abast territorial
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
EA AH RU UA EI NR CI AM CMC RS DSU GR NSS RP
Problemàtica
%
Figura 4.2. Percentatge d’abast territorial calculat per les principals problemàtiques que afecten les masses d’aigua de Catalunya. EX: extraccions d’aigua i regulació del cabal; AH: alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric; RU: contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes; UA: contaminació per aigües d’escorrentia de sòls agrícoles; EI: espècies invasores; NR: contaminació per nitrats d’origen ramader; CI: contaminació d’origen industrial; AM: alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides; CMC: canvis morfològics a la costa; RS: contaminació originada als runams salins; DSU: descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament; GR: generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua; NSS: contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament, i RP: gestió de recursos pesquers.
Abast terrirtorialValor sobre % masses afectades
CriticitatMagnitud x Singularitat
MagnitudPromig del valor de les pressions
Singularitat1 + puntuació
ImportànciaAbast territorial x Criticitat
Abast terrirtorialValor sobre % masses afectades
CriticitatMagnitud x Singularitat
MagnitudPromig del valor de les pressions
Singularitat1 + puntuació
ImportànciaAbast territorial x Criticitat
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 23
El valor d'abast territorial es troba entre 1 i 2, aplicant la següent equivalència:
Percentatge Valoració AT
< 10% 1
10 - 50% 1,5
> 50% 2
La criticitat s'avalua a partir de la magnitud de les pressions associades a la problemàtica, i de
la singularitat o particularitats que mereixen una especial atenció i que es presenten en les
masses d'aigua afectades. El valor de criticitat s'obté de multiplicar els valors obtinguts de
magnitud i singularitat. El resultat obtingut per les diferents problemàtiques considerades es
mostra a la Figura 4.3.
La magnitud es calcula per cada problemàtica considerant el valor promig de la magnitud
obtinguda a partir de l’anàlisi de pressions i impactes. Es consideren només aquelles masses
d’aigua -de totes les categories- que presenten pressió i/o impacte significatiu (comprobat o
probable) relacionat directament amb la problemàtica.
El criteri d’assignació d’un valor de magnitud a cada massa d’aigua difereix segons la categoria
a la que pertany, donat que l’anàlisi de pressions i impactes s’ha realitzat de manera diferent
per cada categoria. El valor final de magnitud per una problemàtica determinada es calcula com
la mitjana de les magnituds calculades per cada categoria per separat.
El criteri per assignar un valor de magnitud a cada massa d’aigua en funció de la categoria és
el següent:
• Rius i embassaments: s’utilitza el valor numèric obtingut en l’anàlisi de pressions a
partir de valors >1,2. Es considera un valor màxim de 5, de manera que als valors
>5 se’ls assigna aquest valor màxim. En el cas que existeixi un impacte directament
associat a una problemàtica i les pressions relacionades no siguin significatives,
s’assigna un valor de 1,5 o de 3 depenent de si l’impacte és mig o elevat.
• Estanys: la magnitud s’estima a partir de l’estat ecològic que resulta de l’anàlisi
d’impactes, ja que no existeix anàlisi de pressions. S’assigna un valor de 1,5 si
l’estat ecològic és deficient, i de 3 si l’estat ecològic és dolent.
• Zones Humides: tampoc s’ha realitzat un anàlisi de pressions. La magnitud s’estima
a partir dels valors dels índexs QAELS i ECELS, per les masses d’aigua que
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 24
presenten uns nivells de qualitat III (mediocre), IV (deficient) o V (dolent) per aquests
índex. L’índex QAELS s’utilitza per les problemàtiques relacionades amb la qualitat
de l’aigua, mentre que l’índex ECELS s’utilitza per aquelles problemàtiques
relacionades amb alteracions morfològiques de les zones humides. El valor de
magnitud per ambdós índexs s’obté reescalant els valors dels índex considerant
que: se li assigna el valor de magnitud màxima (5) al valor mínim dels índex (0), i el
valor de magnitud mínima (1) al valor llindar de l’índex que defineix el nivell de
qualitat III (és a dir, el valor llindar entre els nivells de qualitat II i III). El valor de
magnitud pel QAELS i per l’ECELS s’obté aplicant les equacions: 5)__67,6( +−= QAELSíndexxvalorMagnitud
5)__057,0( +−= ECELSíndexxvalorMagnitud
• Aigües costaneres i aigües de transició (Badies): s’utilitza el valor numèric obtingut
en l’anàlisi de pressions normalitzat pel valor llindar de significació. Es consideren
afectades aquelles masses d’aigua amb valors >1, i un valor màxim de 5 (als valors
>5 se’ls assigna aquest valor màxim).
• Aigües subterrànies: s’assigna valors de magnitud en funció del resultat de l’anàlisi
de pressions: un valor de 1,5 si existeix una pressió mitjana, i un valor de 3 si
existeix una pressió elevada. En el cas d’existir un impacte elevat directament
relacionat amb la problemàtica, s’assigna un valor de 3.
El criteri descrit es resumeix a la taula següent:
Categoria Resultat de l'anàlisi de pressions Equivalència Observacions
Rius Quantitatiu Valor numèric obtingut Pressió significativa si el valor > 1,2
Valor màxim de la pressió =5
Embassaments Quantitatiu Valor numèric obtingut Pressió significativa si el valor > 1,2 Valor màxim de la pressió =5
Estanys
No hi ha anàlisi de pressions
Magnitud estimada a partir de l'estat ecològic
EE deficient Valor= 1,5 EE dolent Valor= 3
Zones Humides
No hi ha anàlisi de pressions
Magnitud estimada a partir del valor dels
índexs QAELS i ECELS
ECELS: Magnitud=(-4/70) valor de l’índex + 5 QAELS: Magnitud=(-20/3) valor de l’índex + 5 Només per als nivells de qualitat III, IV i
V de cada índex
ECELS per a alteracions morfològiques
QAELS per a qualitat de l’aigua
Aigües costaneres Semi-quantitatiu iósignificacdellindarValor
obtingutValor___
_ Pressió significativa si el valor > 1 Valor màxim de la pressió =5
Aigües de transició (Badies) Semi-quantitatiu iósignificacdellindarValor
obtingutValor___
_ Pressió significativa si el valor > 1 Valor màxim de la pressió =5
Aigües subterrànies Qualitatiu Pressió mitja Valor= 1,5
Pressió alta Valor= 3
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 25
Els valors de magnitud obtinguts per les diferents problemàtiques considerades es mostren a la
Figura 4.3.
La singularitat s'avalua considerant cinc particularitats diferents de les masses d'aigua
afectades. Cada particularitat que es dóna puntua en 0,5 punts. El valor final de singularitat és
el resultat de la puntuació resultant +1, de manera que el valors de singularitat estaran entre 1 i
3,5. Els resultats obtinguts per les diferents problemàtiques considerades es mostren a la
Figura 4.3.
Les particularitats que es consideren són:
Particularitat
1. El número de masses d'aigua afectades d'una categoria és més del 50% del total de masses d'aquella categoria
2. Més del 50% del total de masses afectades pertanyen al registre de zones protegides
3. Al menys una massa d'aigua afectada està protegida per abastament
4. Existeix percepció social del problema
5. Existeix algun impacte detectat associat a la problemàtica analitzada
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 26
A
Magnitud
0
1
2
3
4
5
EA A H RU UA E I NR CI A M CMC RS DSU GR NSS RP
P r oble màt i ca
B
Singularitat
0
1
2
3
4
5
EA AH RU UA EI NR CI AM CMC RS DSU GR NSS RP
P r obl emàt i ca
C
Criticitat
0
2
4
6
8
10
12
EA AH RU UA EI NR CI AM CMC RS DSU GR NSS RP
Pro b lemàt ica
Figura 4.3. Valors de Magnitud (A), Singularitat (B) i Criticitat (C) calculats per les principals problemàtiques que afecten les masses d’aigua de Catalunya. EX: extraccions d’aigua i regulació del cabal; AH: alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric; RU: contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes; UA: contaminació per aigües d’escorrentia de sòls agrícoles; EI: espècies invasores; NR: contaminació per nitrats d’origen ramader; CI: contaminació d’origen industrial; AM: alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides; CMC: canvis morfològics a la costa; RS: contaminació originada als runams salins; DSU: descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament; GR: generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua; NSS: contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament, i RP: gestió de recursos pesquers.
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 27
Taula 4.5. Llistat de les principals problemàtiques amb la seva valoració d’importància. S’especifica quines alteracions causa cada problemàtica en el medi, i si existeixen impactes quantificats associats a cada problemàtica (impacte valorat) o bé si l’impacte és estimat. Es mostra l'icona que, en endavant, representarà cada problemàtica.
PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES Valor
1 Extraccions d’aigua i regulació del cabal
- Manca de cabal i disminució de la quantitat del recurs
Impacte valorat 15,1
2 Alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric
- Trams de riu amb cabal insuficient i variacions importants del nivell de l’aigua en estanys
Impacte estimat 14,5
3 Contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes
- Nivells elevats de DQO - Concentracions elevades de fòsfor i amoni - Afectació de la fauna piscícola per excés de càrrega orgànica (amoni i amoníac)
Impacte valorat 12,1
4 Contaminació per aigües d’escorrentia de sòls agrícoles
- Concentracions elevades de compostos de nitrogen (nitrats) - Presència de substàncies perilloses i prioritàries (herbicides, pesticides, etc.)
Impacte valorat 10,6
5 Espècies invasores
- Desestructuració dels ecosistemes - Manca de qualitat ambiental - Danys en infrastructures de transport d’aigua (abastament i regadiu)
Impacte estimat
10,2
6 Contaminació per adobs d’origen ramader
- Concentracions elevades de nitrats
Impacte valorat 9,1
7 Contaminació d’origen industrial
- Nivells elevats de DQO - Concentracions elevades de fòsfor - Presència de substàncies perilloses i prioritàries - Afectació de la fauna piscícola per excés de càrrega orgànica (amoni i amoníac)
Impacte valorat 9,0
8 Alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides
- Pèrdua de la naturalitat de les zones de ribera -.Disminució de la diversitat dels hàbitats fluvials - Degradació del litoral de les zones humides
Impacte valorat 8,2
9 Canvis morfològics a la costa
- Pèrdua de naturalitat de la costa per la construcció d’espigons, ports, passeigs marítims... - Pèrdua de naturalitat de la costa per aportació de sorra a les platges - Degradació del fons marí per extracció de sorra per la regeneració de platges
Impacte estimat
8,1
10 Contaminació per runams salins
- Increment de la salinitat de l’aigua
Impacte valorat 7,8
11 Descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament
- Nivells elevats de DQO i metalls (cadmi, plom, etc.) - Concentracions elevades de fòsfor i amoni - Afectació de la fauna piscícola per excés de càrrega orgànica (amoni i amoníac)
Impacte estimat 7,5
12 Generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua
- Pèrdua de la qualitat de les aigües costaneres per: acumulació de residus sòlids en les pròpies aigües i a la costa provinents d’activitats lúdiques, pesqueres, comercials i industrials, o per abocament de les aigües negres dels vaixells.
Impacte estimat
5,3
13 Contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament
- Nivells elevats de DQO - Concentracions elevades de fòsfor - Afectació de la fauna piscícola per excés de càrrega orgànica (amoni i amoníac)
Impacte valorat 3,1
14 Gestió de recursos pesquers
- Sobreexplotació pesquera dels fons marins.
Impacte estimat
3,1
Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 28
4.3. Línies d’actuació prioritàries
Les mesures necessàries per afrontar i resoldre les principals problemàtiques existents a les
masses d’aigua de Catalunya es sintetitzen en vuit línies d’actuació prioritàries. Les
problemàtiques que tracten cadascuna d'aquestes actuacions es presenten a la Taula 4.6.
Taula 4.6. Línies d’actuació prioritàries necessàries per resoldre les principals problemàtiques de les masses d’aigua
de Catalunya. S’especifica les problemàtiques que afronta cadascuna de les línies d’actuació.
Línia d’actuació Problemàtiques
Model de gestió sostenible de recursos i demandes, i implantació del règim de cabals ambientals
Alteracions del règim de cabals per aprofitaments hidroelèctrics
Manca de cabal al riu per extraccions d’aigua i regulació del cabal
Millora dels sistemes de sanejament
Contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes
Descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament (anti-DSU)
Contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejar
Contaminació d’origen industrial (contaminants emergents i substàncies prioritàries)
Ordenació territorial i dels usos del sòl
Demandes d’aigua amb manca de recursos propis i descentralitzades en excés
Canvis morfològics a la costa
Alteracions del règim de cabals (crescudes)
Endegaments de rius, prevenció de riscos en zones inundables
Contaminació per aigües d’escorrentia i escolament de sòls urbans i industrials
Degradació morfològica del litoral en zones humides
Gestió i control d’activitats agrícoles i ramaderes
Contaminació per adobs d’origen ramader
Contaminació per aigües d’escorrentia de sòls agrícoles
Preservació i recuperació hidromorfològica
Canvis morfològics a la costa
Desaparició dels boscos de ribera i ocupació de zones inundables
Alteracions morfològiques de les lleres
Degradació dels hàbitats fluvials
Manca de connectivitat fluvial
Degradació morfològica del litoral en zones humides
Control, prevenció i minimització del risc en zones potencialment perilloses
Runams salins
Contaminació d’origen industrial
Gestió de residus de ports i navegació Acumulació de residus sòlids i abocaments d’aigües negres dels vaixells
Gestió i control de recursos pesquers, espècies invasores, i activitats recreatives i d’accés al medi natural
Desestructuració dels ecosistemes
Manca de qualitat ambiental
Danys en infraestructures de transport d’aigua (abastament i regadiu)
Sobreexplotació pesquera dels fons marins