FORÈS Conca de Barberà

FORÈS Conca de Barberà

Memòria i normativa específica

NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC. MUNICIPIS DEL CAMP DE TARRAGONA Aprovació provisional Desembre 2014

Normes de planejament urbanístic. Municipis del Camp de Tarragona Servei de Planificació Urbanística. Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme

Normes de planejament urbanístic. Municipis del Camp de Tarragona

Forès CONCA DE BARBERÀ

_INFORMACIÓ Territori El municipi de Forès està situat a la part nord de la comarca de la Conca de Barberà. El castell de Forès era termenat. Fou donat a Mir Foguet i Bernat pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer el Vell i Almodis, cap a l'any 1058. El terme del castell de Forès, que s'estenia des de Conesa a Solivella, comprenia també els actuals termes de Sarral i Rocafort de Queralt. A partir de l'any 1178 va començar-se a dividir i solament a l'edat mitjana i moderna va conservar el domini sobre el Fonoll i Savella. Fou vila reial i va tenir representació a les Corts Catalanes fins que l'any 1390 va complir-se el testament de Pere el Gran (3 de novembre de 1285) i fou del monestir de Santes Creus fins a la supressió dels senyorius (1835). De les tres creus de terme que tenia la vila, avui encara en resten dues, la situada a la cruïlla dels camins a la Conesa i a Rocafort de Queralt i l'altra al peu de la Bassa; ambdues són de tronc octogonal amb capitell esculpit. Limita al nord i a l’oest amb el municipi de Passanant, al nord-est amb el de Conesa, al sud-est amb el de Rocafort de Queralt, al sud amb el de Sarral i al sud-oest amb el de Solivella, tots de la comarca de la Conca de Barberà. Té una superfície de 16 km2. Es troba a 740 m. d’altitud, i es troba disposat a la serra del Tallat (dita serra de Forès en aquest sector), a l’ interfluvi entre els vessants del riu d’Anguera, pel migdia, i els del Riu Corb, pel nord, forma el sector més meridional de Comalats, que a l’oest del terme té el punt més alt, el tossal de Comalats (870 m). Per la part meridional del terme, mirant a la Conca, corren diversos barrancs (de la Fusina, del Queràs), que s’ajunten al terme de Sarral amb la Riera Salada, la qual s’aiguabarreja amb el riu de Vallverd, al sud-oest de la vila de Sarral. A la part septentrional del terme neix el torrent de Forès, que després de travessar els termes de Passanant i de Vallfogona desguassa per l’esquerra al Riu Corb, després d’aquesta última població. Forès es comunica amb la resta de poblacions per la carretera local que cap al nord passa per Passanant, per Ciutadilla i enllaça amb la comarcal C-14 entre Montblanc i Tàrrega, i pel sud s’uneix a carretera local que va des de Sarral, per on passa la C-241 de Montblanc a Manresa, fins a la C-14. Per la banda occidental del terme, una carretera menor porta a Conesa. D’aquesta pista arrenca el camí que va cap a Savella. Altres pistes i camins comuniquen Forès amb Belltall, Glorieta, la Sala de Comalats, el Fonoll, Solivella i Rocafort de Queralt. El poble està constituït per dos nuclis de població, l'antic i el raval del Pla de la Bassa. El nucli antic està situat al cim d'un turó, a l'extrem nord-est de la serra del Tallat, mentre que el raval està situat al peu d'un turonet, a la cruïlla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa, on s'han construït les cases més modernes. La seva privilegiada elevació fa de Forès el mirador natural de la Conca, amb una esplèndida vista de tota la comarca i de bona part de les veïnes. El nucli de Forès presenta dues zones amb morfologies diferents. La zona situada a l’oest és plana i la zona situada a l’est és un turó que presenta uns pendents mitjans de 20º. Tot el nucli queda delimitat al sud pel vessant meridional de la serra del Tallat que presenta uns pendents entre 25 i 35º. La serra del Tallat divideix el municipi en dues parts, una al nord i l’altra al sud. La primera té uns pendents suaus que davallen cap al nord amb una alçada màxima de 870 metres, i la segona forma un vessant cap el sud amb pendents que es van suavitzant després d’un escarpament, fins la cota dels 550 metres.


La xarxa hidrogràfica del terme també ve condicionada per la serra del Tallat, que la divideix en dos. El barranc de la Teulera i la rasa de Forès al nord de la serra, que drenen les aigües cap al riu Corb que pertany a la conca de l’Ebre, i el barranc del Xano, la rasa de la Fassina i la rasa de l’Escancera que davallen cap al sud drenant les aigües cap al Francolí. Població, economia i habitatge Segons consta en les dades de l’ Institut d’Estadística de Catalunya (2009), Forès té una població de 43 habitants i una densitat de 2,7 hab./km2. El 44,2% té una edat superior als 65 anys. Té una taxa negativa de creixement de la població del -16,4 per mil habitants en el quinquenni 1996-2001. La població activa és del 53% i l’activitat principal de la població són els serveis, seguit de l’agricultura i la indústria. Tant al 2006 com al 2007 no s’han construït habitatges nous. El nombre total d’habitatges del municipi és de 94 unitats distribuïts en 26 principals (27,6%), 58 de secundaris (61,7%) i 10 de vacants (10,64%). D’aquests principals, el 92,3% són de propietat i el 30,8% tenen més de 120 m2 de superfície, seguit d’un 61,5% entre 90 i 119 m2. Aquest municipi s’ha convertit en un poble d’estiueig. Entre els veïns varen decidir que les façanes de les cases serien de pedra exclusivament. Això li dóna al conjunt un caràcter homogeni i d’estètica uniforme. A la documentació gràfica queden identificats els elements de patrimoni a protegir, entre els quals destaquen:

1. L'església de Sant Miquel. Edifici originàriament d'una sola nau amb absis semicircular a la capçalera que es va aterrar en una reforma molt recent. Dues capelles de planta quadrada obertes en la zona immediatament anterior al presbiteri (s.XIII-XIV). Les voltes de carreus són un xic apuntades, sobretot les dels braços del creuer.

Té dues portes d'entrada. La principal, dita de les Dones (s. XIV), és a la façana de migdia de la nau i està a un nivell més baix del carrer, a la qual es baixa per una ampla graonada.

Aquesta portalada adovellada té arquivolta decorada amb dibuixos angulars a l'igual que l'àbac. Quatre columnes amb els seus capitells molt desgastats al costat dret i tres a l'esquerre, puix la columna que hi falta està a l'interior. Al timpà, molt esborrat, s'hi veuen alguns motius com un arbre, una creu i diverses creuetes escampades. L'altra porta, anomenada dels Homes, és molt petita i senzilla i està situada a la façana sud del braç del creuer. Conté 13 dovelles petites i una arquivolta, i un àbac decorat d'estrelles. Sobre aquesta porta hi ha una petita finestra.

El campanar, del segle XVIII, està construït sobre el braç sud del creuer, al damunt de la porta dels Homes i al mateix temps és considerat el campanar més alt de tota la Conca de Barberà.


L'església parroquial de Forès, dedicada a Sant Miquel, és esmentada en les llistes parroquials del bisbat de Vic de la segona meitat del s. XII. És una de les poques parròquies existents en crear-se l'arquebisbat de Tarragona (1154). És un edifici romànic, amb planta d'una sola nau, avui mancat de l'absis. En afegir-se, al segle XIV, dues capelles laterals, ha donat lloc a una falsa planta de creu llatina. Té dues portes, les dues a migdia. La més antiga està decorada amb quatre columnes per banda, timpà esculpit i semicercle d'amples dovelles. Està situada més d'un metre per sota el nivell del carrer i s'hi accedeix mitjançant uns esglaons de pedra. La segona porta, oberta a una capella lateral, porta dels homes, és més sòbria i és una obra arcaïtzant. A sobre seu s'alça el campanar, bastit sobre la pròpia volta de creuer. És de planta quadrada en el seu tram inicial i la seva part superior fou reconstruïda en època barroca amb tronc octogonal. Sols s'hi pot accedir des de l'exterior.

S'hi conserva una fidel reproducció policromada d'una imatge gòtica (1324) de la Mare de Déu de la Salut, dipositada al Museu Diocesà de Tarragona. Aquesta imatge va ser encarregada el 1306 pels jurats de Forès a l'artista montblanquí Francesc de Penedès i havia de ser a imatge i semblança i el més exacta possible a la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, a la qual tenien molta devoció els fidels de Forès.

L'església i el seu entorn, avui són procés d'una forta restauració, (en aquests moments les teulades, retornant a la distinció de les diferents naus i capelles), properament la reconstrucció de l'àbsis i la nova sagristia, la totalitat de les façanes, il·luminació i supressió de barreres arquitectòniques i l'adequació de l'entorn.

2. La bassa. Es troba a l’entrada del nucli de població situat a la cruïlla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa, on s'han construït les cases més modernes.


3. Mirador de la Conca. Actualment coneixem Forès com el Mirador de la Conca de Barberà, però antigament va ser un dels llocs més buscats, ja que de tota la serralada del Tallat és la punta més esvelta i alhora fa de ratlla natural i divisòria de comarques i províncies.

En els inicis de la restauració cristiana, possessionar-se d’aquesta punta fou sempre la gran cobejança dels comptes de Barcelona, conqueridors de la nostra terra. Cada vegada que la host catalana avançava pels territoris de la Catalunya Nova i podia veure alguna sima de muntanya, fitava la mirada a occident per si podia abastar aquest lloc altament estratègic. La història reflexa el que avui hom pot admirar des del Mirador. La seva privilegiada elevació fa de Forès el mirador natural de la Conca, amb una esplèndida vista de tota la comarca i de bona part de la veïna, la Segarra. La serra de Montserrat sembla a tocar i, si el dia és clar i l'hora de matinada, hom pot admirar el Montseny i albirar el mar per l'estret del coll de Cabra. Situant-se a la part nord del poble, la visió de les terres de Lleida queda emmarcada pels Pirineus fins allí on allarga la vista. 4. Les creus de terme: A Forès antigament hi havien tres creus de Terme, tot i que ara se'n conserven dues: La Creu "De La bassa" la qual està situada a l'entrada del poble venint des de Passanant o solivell-Sarral. L'altra Creu "Rocafort" està ubicada a la carretera venint des de Conesa. Creu de la Bassa: Creu de Terme de tronc octogonal i capitell fet de nou copiant l'original. Al Capitell octogonal s'hi poden veure 4 apòstols i un escut rodó amb la creu templera. A la creu hi ha, en un cantó, la Verge i el Nen, i en l'altra Jesucrist. La base de la creu està decorada amb motius florals. Creu del camí a Rocafort de Queralt: Coneguda com la Creu de Rocafort té el peu de fus hexagonal de pedra a igual que el capitell i la creu. La creu presenta en una cara la Verge amb el Nen al braç esquerre i un àngel que li fa de peana. A l'altra cara hi ha el crucifix. És d'estil Gòtic


5. El cementiri: Les esteles discoïdals s'implanten a partir del segle XI i XII i tenen la funció de senyalització d'un enterrament, encara que aquesta no sigui la única finalitat a què podien ser destinades, ja que alguna vegada i segons la història les podem trobar recordant un fet o per assenyalar que en aquell indret hi ha hagut alguna activitat remarcable. Les esteles discoïdals són formades per dues parts ben diferenciades: El Peu: Serveix per fixar l'estela a terra, generalment de forma triangular o de trapezi El Cap: Generalment un cercle en el qual hi han dibuixats diferents símbols, bàsicament representació dels oficis i diverses creus o dibuixos foliats. Entre les esteles de Forès, n'hi ha una en la qual el motiu decoratiu és una orla en ziga-zaga denticular, al voltant d'un dibuix foliat amb negatiu de sis fulles. L'orla radial i en ziga-zaga remunta els seus orígens en la prehistòria, apareix al paleolític i es desenvolupa al neolític en la decoració de la ceràmica, sobretot en la cultura del vas campaniforme. 6. El colomer. Probablement del segle XIV o principis del segle XV, és una construcció que no ha estat gaire valorada, segurament per la desconeixença amb la seva història. Aquest colomer és sols una mostra dels diferents que es poden trobar dintre del terme de Forès i reflecteixen l'antiga tradició que hi havia a la vila per la cria de coloms. Cal dir que en segles reculats la carn de colom era una de les que més a l'abast tenia la gent normal. La seva criança salvatge, alimentant-se pels camps, el feia del tot assequible. Moltes vegades els coloms formaven part del pagament als senyors dels delmes, primícies o altres impostos.

Tots segueixen una mateixa línia arquitectònica: Planta rectangular, de 9,15 m de llarg per uns 3 m d'ample i uns 5 m. d'alçada. La coberta era feta amb grans lloses i terra.


A la part superior hi ha les diferents entrades per als coloms, que acostumaven ser unes 20 aproximadament. 7. El cub de vi. Antic cup per a trepitjar el raïm i fer vi. Actualment està restaurat i es troba com adorn a la plaça del Mirador.

Morfologia urbana Està conformat per dos nuclis de població: el nucli antic situat sobre un turonet i la zona del Raval del Pla de la Bassa que es posiciona al llarg de la carretera que connecta amb Passanant i Conesa. Tots dos nuclis tenen una característica principal en relació a la imatge que ofereixen: les edificacions que els constitueixen són de pedra, fet que dona un caràcter unitari i de paisatge que val la pena remarcar. El nucli antic té una estructura de carrers estrets i adaptats a la topografia natural del turó. La tipologia edificatòria és de cases en alineació a vial entre mitgeres. En la part més elevada del turó trobem les ruïnes del que fou el castell de Forès de 1058. La imatge del nucli de població situat al Pla de la Bassa, on es troben cases més modernes, resulta molt diferent a la del nucli antic. Queda assentat sobre terreny més planer i al llarg d’un tram de la carretera T-222, que porta a Passanant i Conesa. En aquest nucli (Pla de la Basa), les edificacions es presenten ordenacions obertes al constituir-se pel conjunt format per la juxtaposició de l’agrupació de diversos volums amb diferents usos (cases, pallers...) a l’entorn d’una era o pati, formant conjunts consolidats a conservar. El carrer, en aquest tipus d’ordenació, es troba ben delimitat per l’edificació o la tanca i l’espai privat buit (pati o era) té tanta importància com el ple (casa) en la formació del teixit del nucli. Planejament vigent Estat actual Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament a Catalunya, a l’àmbit del Camp de Tarragona, aprovades definitivament el 15 d’octubre de 2010 i publicades al DOGC 5747 de 3 de novembre de 2010.


Anteriorment a l’aprovació d’aquestes normes el municipi disposava d’una Delimitació de Sòl Urbà, aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona, en data 9 de setembre de 1982. Aquesta Delimitació de Sòl Urbà no ha sofert cap modificació puntual tot i que en el municipi s’han tramitat alguns Plans Especials, conjuntament amb d’altres municipis, com són el Pla Especial del Parc Eòlic de Conesa ( 5 de setembre de 2008), el Pla Especial de la línia aèria d’evacuació d’energia elèctrica parc eòlic Montargull ( 26 d’agost de 2008), i el Pla Espacial urbanística del Parc eòlic de Conesa II ( el 17 de novembre de 2009). Planejament territorial El Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTP del Camp de Tarragona), aprovat definitivament pel govern de la Generalitat de Catalunya en data 12 de gener de 2010, estudia l’estructura actual del sistema d’assentaments, arribant a la conclusió de l’existència d’una jerarquia de nuclis urbans que es desenvolupa mitjançant una xarxa nodal jerarquitzada, resultant de la història i heretada de la tradició mediterrània. El PTP del Camp de Tarragona caracteritza tots i cadascun dels nuclis de població que integren els diferents municipis. També assenyala una estratègia de desenvolupament urbanístic per a cadascun dels nuclis en funció de l’entitat, les característiques, l’accessibilitat i la disponibilitat de sòl físicament apte per a un creixement per extensió. El Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona preveu l’estratègia pel nucli de Forès, un creixement moderat ja que es tracta d’un nucli de mitjana o petita dimensió urbana que per les seves condicions de sòl i de connectivitat pot tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. El planejament urbanístic, doncs, definirà els àmbits de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable constituents del creixement i farà explícita la comprovació que no excedeixen del límit establert. No obstant això, i amb la finalitat que les limitacions del creixement convencional no afectin negativament la solució de necessitats o oportunitats de millora de l’àrea urbana, s’admetrà com a justificació per a sobrepassar si és necessari el límit d’extensió establert la provisió de sòl per a habitatges de protecció pública en proporció superior al mínim establert per la legislació, establiments hotelers, equipaments públics supramunicipals, equipaments privats qualificadors del nucli i àrea urbana (culturals, turístics, científics, sanitaris, educatius...) o propostes de compactació de sòl urbanitzable classificat en el planejament vigent. Pel que fa a la resta del territori municipal, el PTP del Camp de Tarragona considera la meitat sud-est del sòl no urbanitzable com sòl d’interès agrari i/o paisatgístic i l’altra meitat nord-oest com a sòl de protecció especial.


_CRITERIS, OBJECTIUS I PROPOSTES És objectiu principal d’aquest document, el manteniment de l’estructura urbana existent, reconeixement del seu límit i la salvaguarda dels espais lliures que envolten el nucli, de manera que es preservi la imatge característica del conjunt de la població, com a valor paisatgístic i turístic, a desenvolupar i explotar. En aquest sentit cal evitar que les noves edificacions trenquin amb l’harmonia de l’entorn i amb l’estructura dels nuclis preexistents, havent-se d’integrar seguint les condicions edificatòries tradicionals del lloc. Aquest document proposa la delimitació de tres polígons d’actuació urbanística als efectes d’aconseguir diversos objectius què queden descrits a l’apartat següent: un al nucli antic i dos a la zona del Raval del Pla de la Bassa.


Nucli: Forès

Forès Descripció Com s’ha dit anteriorment Forès està conformat per dos nuclis de població. D’una banda el nucli antic situat damunt turonet i la zona del Raval del Pla de la Bassa que es posiciona al llarg de la carretera que connecta amb Passanant i Conesa.

Tots dos nuclis presenten edificacions majorment fetes de pedra, fet que dona un caràcter unitari i de paisatge que val la pena remarcar.


El nucli antic ve configurat per les edificacions pròximes a l’emplaçament de l’antic castell, situades a cota més alta i l’extensió al llarg del camí cap a Conesa i Rocafort de Queralt. La part més antiga disposa d’estrets carrers que van circumdant l’emplaçament de l’antic castell, on els itineraris venen sovint assistits per trams d’escales. L’extensió d’aquest centre històric, ve determinat per edificacions entre mitgeres principalment disposades a la façana sud del camí cap a Conesa i Rocafort de Queralt. També als inicis dels camins que a aquell conflueixen, apareixen àmbits edificats amb construccions entre mitgeres que van definint alineacions transversals a aquell eix principal. A la zona del Raval del Pla de la Bassa, situat damunt una topografia més plana, van recolzant-se edificacions i eres a l’eix estructurant principal d’aquest nucli, la carretera que connecta Passanant i Conesa, i definint un àmbit principal al tram comprés des de on es troba la Creu de la Bassa fins a la bifurcació amb el camí que porta al nucli antic de la població. Algunes edificacions es situen pròximes a l’inici d’aquest camí així com també a l’extrem ponent a la sortida d’aquest nucli cap a Passanant.


Objectius i propostes Dins del nucli urbà de Forés es proposen tres Polígons d’actuació urbanística, dos al nucli antic i un al nucli del Pla de la Bassa, aquests són els següents: . PAU 1: Situat al raval del Camí de Conesa del nucli antic de Forés. Són objectius a assolir per aquest polígon l’obtenció d’una zona verda annexa a la vialitat existent i possibilitar la construcció d’un màxim de tres habitatges. . PAU 2: Situat al nucli del Pla de la Bassa, al costat sud oest del carrer transversal existent que surt a la carretera T-222. Amb aquest Polígon es pretén millorar l’accés a edificacions existents, i alinear l'edificació resultant fent trama amb cessió de sòls qualificats de vialitat obtenint alternatives de circulació viària.

. PAU 3: Situat a la part sud est del nucli antic de Forès en un carrer transversal a l’eix principal, i avui sense continuïtat. Es pretén generar un àmbit de gir per a vehicles alhora que donar sortida a aquest espai connectant-lo amb camí existent.


PAU - 1 Camí de ConesaCamí de Conesa Forès

Polígon d'actuació urbanísticaSòl urbà no consolidat

SUPERFÍCIE TOTAL 815,0m2 100%

Sistemes V zona verda 362,2m2 44%

Total 362,2m2 44%

Zones 1c nucli històric obert 452,8m2 56%

Total 452,8m2 56%

HABITATGES 3 hab

SOSTRE MÀXIM 450,0m2 100%

Residencial 450,0m2 100%

Altres

Condicions de gestió i execució

Usos Ús dominant: ResidencialÚs compatible: Els admesos en les diferents zones

Es fixa un únic polígon d’actuació urbanística.

Sistema de reparcel·lació amb la modalitat per compensació bàsica.

S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats de zona verda.

Condicions d'ordenació

Situat a la cruïlla del Camí de Conesa amb l'accés al nucli urbà.

L'obtenció d'un espai lliure públic annex a la vialitat d'accés al nucli urbà i possibilitar la dotació de sòl per habitatge.

Àmbit

Objectius


PAU - 2 Nou girNou gir Forès

Polígon d'actuació urbanísticaSòl urbà consolidat

SUPERFÍCIE TOTAL 1.225,0m2 100%

Sistemes X vialitat 740,0m2 60%

Total 740,0m2 60%

Zones 1c nucli històric obert 485,0m2 40%

Total 485,0m2 40%

HABITATGES 1 hab




Situat al nucli del Pla de la Bassa, al costat sud oest del carrer transversal existent que surt a la carretera T-222.

Es pretén millorar l’accés a edificacions existents, i alinear l'edificació resultant fent trama amb cessió de sòls qualificats de vialitat obtenint alternatives de circulació viària.

Àmbit

Objectius

Altres





S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats de vialitat.


PAU - 3 Nou gir Nou gir Forès

Polígon d'actuació urbanísticaSòl urbà consolidat

SUPERFÍCIE TOTAL 339,2m2 100%

Sistemes X vialitat 137,2m2 40%

Total 137,2m2 40%

Zones 1b nucli compacte 202,1m2 60%

Total 202,1m2 60%

HABITATGES 4 hab



Altres





S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats de vialitat.


Situat a la part sud est del nucli superior de Forès en un carrers transversal, avui sense continuïtat

Es pretén generar un àmbit de gir per a vehicles alhora que donar sortida a aquest espai connectant-lo amb camí existent.

Àmbit

Objectius


Fitxa normativa de l’edificacióPlanaUn vessant X

Quatre vessantsComplexesTeula envellida o color terrós XPissarraLlosaRajola ceràmicaAltres<5%5<x>25%25<x>35% X>35%

Volat amb biguesVolat amb estructura complexaAmb cornisa XEnrassatsAcroteri

Terrats Material Rajola ceràmica color terròs XXX

Vernissada/Tenyida/NaturalPintadaCalada XOpacaPintada color fosc XTransparentOpac

Proporció de buit sobre ple >80% X

Mitgeres Tractament com a façana XPenjats/VistosOcults XCarejadaParedat ordinari d'acabat tradicional XAplacatTotxanaObra vistaArrebossat de morter i pintatMonocapa d'acabat raspatFusta

Mixta Pedra-Monocapa

CarejadaParedat ordinari d'acabat tradicional XAplacatTotxanaObra vistaArrebossat de morter i pintat XMonocapa d'acabat raspat XFusta

Mixta Pedra-Monocapa o arrebossat i pintatX

Verticals XHoritzontalsQuadrades XComplexesMig puntApuntatRebaixat XPedra carejada XCeràmica maó massís XFustaMateix material façana X

Forma

Material

Pendent

Aparells

BalconsBaranes Fusta

Aires Condicionats

LlucanesRàfecs

Forès

Dues vessants amb el carener paral·lel a carrerDues vessants amb el carener perpendicular a carrer

X

Ceràmica

Revestida

Galeries

Revestida

Altres

Obertures façanes

Pedra

Ceràmica

Façanes a primer pla de carrer Pedra

TIPOLOGIA

Ortogonals

Elements llindants ornamentals

Amb Arc

Metàl·lica

Solanes/ porxos/ eixides

Vidre

Façanes fora del primer pla de carrer

Altres

Cobertes


Mateix material façana XRogencsTerres XGrisencsPastelsClares XMitgesFosquesMates XSatinadesBrillants

Coure XCeràmicsGalvanitzatsXapa lacada color fosc XFerro colat i pintat color fosc XPVC

Vernissada/Tenyida/Natural XPintadaAnoditzat foscLacat mateSimulant fusta XBlancColorSimulant fusta X

TIPOLOGIA De corda X

De llibret X

Enrotllables amb caixa vista

Enrotllables amb caixa oculta X

Porticons X

Altres

Vernissada/Tenyida/Natural X

Pintada color marró X

Anoditzat fosc

Lacat mate

Simulant fusta X

Blanc

Color

Simulant fusta X

Metàl·liques Pintades de color fosc X

Vol a planta baixa <15 cm XVol a plantes pis <15 cm XVol de ràfec de coberta <45 cm X

A coberta XA façanaD'obra i material i acabat segons condicions de façana X

Metàl·licD'obra i integrat a l'entorn XMetàl·lic amb acabat color fosc XMetal·lic amb altres acabatsOpaques X

Calades X

Mixtes X

Part massissa Materials i acabats d'acord a les condicions de façana corresponent X

Part calada Metàl·lica pintada de color fosc X

<0,80 m

Alçada segons Normativa X

X Opció dominant

Textures

Forma

Xemeneies

Tanques

Tons

Intensitats

Alçada

Persianes

Conducte

Barret

Alumini

Elements sortints

Situació

PVC

Baixants i canalons

Tipus

PVC

Fusta

Alumini

Reixes d'oberturesAltres

Fusteria Fusta

Cromatisme façanes


BÉNS CULTURALS PROTEGITS

BÉNS DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC

Turó del Xano / partida dels Masos Tuells Cal Celdoni

FORÈS Conca de Barberà

Documents

Transcript of FORÈS Conca de Barberà