ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’AMPLIACIÓ … · L'AMPLIACIÓ D'UNA EXPLOTACIÓ...

AGROXARXA SL. OFICINA D’ENGINYERIA AGRÀRIA 1

P. de Ronda 1, esc. esquerra, 25002 LLEIDA; C.I.F.: B-25269358

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’AMPLIACIÓ D’UNA

EXPLOTACIÓ PORCINA SITUADA AL TM DE BARBERÀ DE LA CONCA.

PROMOTOR: RAMON ROVIRA MORATÓ

L'ENGINYERA TÈCNICA AGRÍCOLA

ELENA TORRA I MARSIÑACH

Col.legiada núm. 2.687 del Col.legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya

MAIG DE 2019

OFICINA D’ENGINYERIA AGRÀRIA

Aquest document és una còpia autèntica del document electrònic original custodiat per Ajuntament de Barberà de la Conca. Podeu verificar la seva autenticitat a

través del servei de validació de la Seu Electrònica de l'Ens amb el CVE CD8E5DDE38F94939BAAF36292615F5FB i data d'emissió 24/07/2019 a les 10:06:03

SIGNAT ELECTRÒNICAMENT PER:MARIA ELENA TORRA MARSIÑACH el dia 30/04/2019 a les 11:57:45

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ PER L'AMPLIACIÓ D'UNA EXPLOTACIÓ PORCINA SITUADA AL TM DE BARBERÀ DE LA CONCA







ÍNDEX

11 MEMÒRIA ............................................................................................................................ 7

11.1 Introducció. ............................................................................................................... 7

11.2 Descripció general del projecte......................................................................... 7

11.2.1 Objecte del projecte. ........................................................................................... 7

11.2.2 Descripció de la ubicació del projecte. ......................................................... 8

11.2.3 Descripció de les característiques físiques del conjunt del projecte, inclosos, quan sigui procedent, els requisits de les obres de demolició que s’imposin, i de les necessitats quant a l’ús de la terra, durant les fases de construcció i d’explotació. ................................................................................................. 9

11.2.3.1 Fase de construcció: .................................................................................... 9

11.2.3.2 Fase d’explotació o funcionament: ........................................................ 9

11.2.3.3 Fase de cessament:.................................................................................... 10

11.2.4 Descripció dels materials a utilitzar, sòl i terra a ocupar, i altres recursos naturals ................................................................................................................. 10

11.2.5 Descripció de les característiques principals de la fase d’explotació del projecte ........................................................................................................................... 11

11.2.6 Descripció dels tipus, les quantitats i la composició dels residus produïts durant les fases de construcció, explotació i, si s’escau, demolició. Previsió dels abocaments i les emissions que es puguin donar (per exemple, la contaminació de l’aigua, de l’aire, del sòl i del subsòl) tant si són de tipus temporal, durant la realització de l’obra, o permanents, quan ja estigui realitzada i en operació, en especial, sorolls, vibracions, olors, emissions lluminoses, calor, radiació, emissions de partícules, etc. ...................................... 11

11.2.6.1 Fase de construcció: .................................................................................. 12

11.2.6.2 Fase de funcionament: ............................................................................. 13

11.2.6.2.1 Residus produïts i emmagatzematge. ........................................ 13

11.2.6.2.1.1 Purí:.................................................................................................. 13

11.2.6.2.1.2 Càlcul del N que es produeix a l’explotació: .................... 15

11.2.6.2.1.3 Cadàvers ........................................................................................ 15

11.2.6.2.1.4 Altres residus especials ............................................................ 16

11.2.6.2.2 Emissions a la atmosfera de metà, òxid de dinitrogen i amoníac. 17

11.2.6.2.3 Projecte lumínic .................................................................................. 18

11.2.6.2.4 Estudi d’impacte acústic .................................................................. 19

11.2.6.2.5 Pla territorial parcial del Camp de Tarragona .......................... 20






11.2.7 Les tecnologies i les substàncies utilitzades. ............................................ 26

11.3 Descripció de les diverses alternatives raonables estudiades que tinguin relació amb el projecte i les seves característiques específiques, inclosa l’alternativa zero, o de no realització del projecte, i una justificació de les principals raons de la solució adoptada, tenint en compte els efectes del projecte sobre el medi ambient. ..................................................................................... 26

11.3.1 Examen multicriteri, estudiat pel promotor, de les diferents alternatives que siguin ambientalment més adequades, i siguin rellevants per al projecte, inclosa l’alternativa zero, o de no actuació, i que siguin tècnicament viables per al projecte proposat i les seves característiques específiques; i una justificació de la solució proposada, inclosa una comparació dels efectes mediambientals, que ha de tenir en compte diversos criteris, com l’econòmic i el funcional, i entre els quals s’ha d’incloure una comparació dels efectes mediambientals. La selecció de la millor alternativa ha d’estar suportada per una anàlisi global multicriteri, on es tinguin en compte no només aspectes econòmics sinó també els de caràcter social i ambiental. .............................................................................................................................. 26

11.3.1.1 Criteri ubicació ............................................................................................ 27

11.3.1.2 Criteri forma dels edificis, tipologia dels materials i distribució dels edificis dins de la parcel·la. ............................................................................... 31

11.3.1.3 Criteri tractament de les dejeccions ramaderes ............................. 32

11.3.1.4 Criteri Gestió del residus ......................................................................... 33

11.3.2 Descripció de les exigències previsibles en el temps, per a la utilització del sòl i altres recursos naturals, per a cada alternativa examinada. 33

11.3.2.1 Descripció dels aspectes pertinents de la situació actual del medi ambient (hipòtesi de referència, alternativa 0), i una presentació de la seva evolució probable en cas de no realització del projecte, en la mesura en què els canvis naturals respecte a la hipòtesi de referència es puguin avaluar mitjançant un esforç raonable, d’acord amb la disponibilitat d’informació mediambiental i els coneixements científics. ............................ 34

11.4 Inventari ambiental, i descripció dels processos i les interaccions ecològiques o ambientals clau. ....................................................................................... 36

11.4.1 Estudi de l’estat del lloc i de les seves condicions ambientals, abans de la realització de les obres, així com dels tipus existents d’ocupació del sòl i aprofitaments d’altres recursos naturals, tenint en compte les activitats preexistents. .......................................................................................................................... 36

11.4.1.1 Medi sòcio-econòmic ............................................................................... 37

11.4.1.2 Població. Altres habitatges propers .................................................... 38






11.4.1.3 Salut humana............................................................................................... 38

11.4.1.4 Vegetació i Fora: ......................................................................................... 38

11.4.1.5 Fauna: ............................................................................................................. 40

11.4.1.6 Figures i categories de protecció existents ...................................... 40

11.4.1.7 Biodiversitat: ................................................................................................ 41

11.4.1.8 Geomorfologia: ........................................................................................... 41

11.4.1.9 Geodiversitat:............................................................................................... 42

11.4.1.10 Edafologia, terra. Usos del sòl. Sòl i subsòl .................................... 42

11.4.1.11 Aire ................................................................................................................ 42

11.4.1.12 Aigua ............................................................................................................ 44

11.4.1.13 Clima ............................................................................................................ 44

11.4.1.14 Canvi climàtic ............................................................................................ 45

11.4.1.15 Paisatge: ...................................................................................................... 45

11.4.1.16 Bens materials i patrimoni cultural .................................................... 46

11.4.1.17 Zona sísmica .............................................................................................. 46

11.4.2 Descripció de les interaccions ecològiques clau, i la seva justificació. 47

11.4.3 Delimitació i descripció cartografiada del territori afectat pel projecte, per a cadascun dels aspectes ambientals definits................................ 48

11.4.4 Estudi comparatiu de la situació ambiental actual, amb l’actuació derivada del projecte objecte de l’avaluació, per a cada alternativa examinada. 48

11.5 Identificació i valoració d’impactes, tant en la solució proposada com en les seves alternatives..................................................................................................... 49

11.5.1 Alternativa 0, accions a estudiar: .................................................................. 51



11.6 Establiment de mesures preventives, correctores i compensatòries per reduir, eliminar o compensar els efectes ambientals significatius ..................... 66

10 ) Mesures de prevenció d’incendis forestals: ........................................................ 70

10.1.1 Pressupost de les mesures correctores o compensatòries ................. 70

10.2 Programa de vigilància i seguiment ambiental. ........................................ 72

10.3 Vulnerabilitat del projecte. ................................................................................ 74






10.4 Avaluació ambiental de repercussions en espais de la Xarxa Natura 2000. 76

10.5 Avaluació ambiental de repercussions per la ubicació en sòl de protecció especial de valor natural i de connexió segons el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (ACORD GOV/4/2010).......................................... 76

10.6 Resum no tècnic de l’estudi d’impacte ambiental i conclusions en termes fàcilment comprensibles. .................................................................................... 79

10.7 Llista de referències bibliogràfiques consultades per a l’elaboració dels estudis i anàlisi i llista de la normativa ambiental aplicable al projecte. .......... 80

11 ANNEXES A LA MEMÒRIA ........................................................................................... 83

11.1 ANNEX NÚM 1.- MATRIUS DE L’VALUACIÓ MULTICRITERI ................. 83

11.2 ANNEX NÚM 2.- SOL·LICITUD DE L’INFORME SOBRE AFECTACIÓ AL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC............................................................................................. 83

12 PLÀNOLS ............................................................................................................................ 85






11 MEMÒRIA

11.1 Introducció.

El Sr. Ramon Rovira Morató, amb NIF: 39.659.064-A, i domiciliat al carrer Societat, 29 de Barberà de la Conca (CP 43422), Tel. 977630112 com a promotor del que desprès es descriu, encarrega a l’Enginyera Tècnica Agrícola: D. ELENA TORRA MARSIÑACH, col·legiada núm. 2.687 del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya la redacció del present document, anomenat:

“ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ PER L'AMPLIACIÓ D'UNA EXPLOTACIÓ PORCINA SITUADA AL TM DE BARBERÀ DE LA CONCA”.

11.2 Descripció general del projecte.

11.2.1 Objecte del projecte.

El promotor es un empresari agrari, que veient la baixa rendibilitat dels conreus herbacis de secà (ordi i altres) va decidir complementar la renda amb la construcció d’una explotació ramadera. A l’any 1993 va iniciar els tràmits per construir una granja porcina d’engreix, conscient de les afectacions provocades per les granges, ja va triar una ubicació:

1) Lluny de les zones vulnerables per la contaminació per Nitrats, 2) Fora de les zones amb hàbitats d’interès comunitari, ni en Xarxa Natura

2000 i/o PEIN. 3) Lluny dels nuclis habitats.

Fruit d’aquell projecte ara ja te una l’explotació porcina existent, de 900 porcs d’engreix. Ara amb aquest projecte vol ampliar fins una capacitat total de 2500 porcs d'engreix. En la parcel·la 15 del polígon 7 on vol fer les noves naus ramaderes corresponents a l’ampliació ja hi te construïda una bassa de purins de l’explotació existent.

La baixa rendibilitat dels conreus de secà obliga a la pagesia de la zona a complementar la renda amb explotacions ramaderes per no veure’s obligada a abandonar l’activitat. L’abandonament de l’activitat ramadera suposaria abandonar la zona per anar a un altre lloc a buscar feina ja en la comarca no hi ha alternatives de treball.

Es pretén construir els següents elements per l’ampliació de capacitat de l’explotació:

- Nau 3 nova de 48.4 m de llargada per 14.3 m d’amplada, en total 692.12 m2. - Nau 4 nova de 48.4 m de llargada per 14.3 m d’amplada, en total 692.12 m2. - Sitges de pinso. - Tanca perimetral.






L’explotació a que ens referim te una capacitat autoritzada de 900 porcs d’engreix i desprès de l’ampliació objecte del projecte tindrà una capacitat total de 2500 porcs d'engreix, per tant s’ha de sotmetre al tràmit d’Avaluació ambiental ordinària d’acord amb l’article 15 bis de la llei 20/2009 i l’article 7 de la llei 21/2013 del 9 de desembre.

L’explotació ramadera ampliada d’acord amb la llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, capítol V: Modificació de la Llei 20/2009 de 4 de desembre de prevenció i control ambiental de les activitats, es classifica dins l’annex II: Codi: 11.1.b.ii- Porcs d’engreix (de més de 20 kg) amb un nombre de places d’entre 2000 i 2500.

Per realitzar aquest tràmit d’avaluació d’impacte ambiental s’ha tingut en compte l’article 35 de la llei 21/2013 del 9 de desembre modificat per la llei 9/2018 de 5 de desembre.

11.2.2 Descripció de la ubicació del projecte.

L’explotació ramadera es situa al pol. 7 parc. 15 i 24 paratge Conills del TM de Barberà de la Conca.

La parcel·la on es situa l’explotació no es troba en cap hàbitat d’interès comunitari ni en Xarxa Natura 2000 i/o PEIN. La distància al nucli de Barberà de la Conca és d’uns 3.3 km

L’explotació existent es situa segons el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (ACORD GOV/4/2010) en sòl de protecció especial de valor natural i de connexió.

La granja es troba a 275 m de l'espai natural protegit del Sistema Prelitoral Central (ES5110015). No hi ha cap espai natural de protecció especial, ni espai d'interès geològic, ni zona humida.

No es troba a dins de cap Àrea d'interès Faunístic i Florístic (AIFF).

L'hàbitat al voltant de l'explotació ramadera, és de conreus herbacis extensius de secà. Proper a alguns hàbitats d'interès comunitari (HIC):

• HIC 9240. Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i de roure africà (Quercus canariensis) No prioritari. A uns 640 m a l'oest.

• HIC 9340 Alzinars i carrascars. No prioritari. A uns 275 m a nord.

• HIC 9540: Pinedes mediterrànies. No prioritari. 760 m a l’est i a l’oest.

No hi ha presència de flora amenaçada, pell Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.






L'àmbit no està inclòs en zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (Acord GOV/283/1998).

No hi ha masies aïllades als votants de l’explotació ramadera.

11.2.3 Descripció de les característiques físiques del conjunt del projecte, inclosos, quan sigui procedent, els requisits de les obres de demolició que s’imposin, i de les necessitats quant a l’ús de la terra, durant les fases de construcció i d’explotació.

11.2.3.1 Fase de construcció:

La utilització del sòl en la fase de construcció es limitarà a anivellar les superfícies on s'ubicaran les naus de nova construcció, a obrir els fonaments per encabir les fosses, els pous dels pilars i els fonaments de les parets.

Els moviments de terres es realitzaran en dues fases:

1) Extracció de la capa arable que es repartirà per la resta de la finca on no es preveu construir cap edifici, ni instal·lació. 2) Extracció i repartiment de la capa profunda, i pot servir al compactar-la de llit de les superfícies que es pavimentaran i per construir camins interns de comunicació del camí general a la granja i d'una nau a l'altra.

Al construir els fonaments i paviment s’utilitzarà formigó extern que es portarà amb cubes, es muntarà les armadures i es col·locarà el formigó. Els altres elements es portaran prefabricats: jàsseres, biguetes, plaques de formigó prefabricades per les parets, etc. es transportaran fins al peu d’obra on s’instal·laran.

Es construiran les següents edificacions o instal·lacions:

- Nau 3 nova de 48.4 m de llargada per 14,3 m d’amplada, en total 692.12 m2. Alçada a carener de 4.8 m

- Nau 4 nova de 48.4 m de llargada per 14,3 m d’amplada, en total 692.12 m2. Alçada a carener de 4.8 m

- Sitges de pinso. - Tanca perimetral.

11.2.3.2 Fase d’explotació o funcionament:

Es tracta d’una granja de porcs d’engreix amb marca oficial 088 AE i que tindrà capacitat per 2500 porcs d'engreix.

La fase de funcionament consisteix en:

S’entra porcs de 20 kg de pes viu i es cuiden fins als 90 - 100 Kg de pes viu, que es porten a l’escorxador.






Els animals consumeixen pinso, aigua, medicaments i s’obté com producte essencial carn de porc.

Es generen residus que es descriuen més endavant. Les dejeccions ramaderes s’utilitzen com adob a les terres que disposa el promotor i que estan descrites al pla de gestió de les dejeccions ramaderes. Tota la base agrícola que disposa el promotor al pla de gestió de les dejeccions ramaderes es situa fora de zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries.

El pinso i els medicaments s’obtenen d’altres empreses, l’altre recurs, l’aigua per veure els animals s’obté de la xarxa municipal.

Les necessitats estimades d’aigua seran: 7300 m3/any.

11.2.3.3 Fase de cessament:

En cas de baixa definitiva de l’activitat serà necessari :

1) Retirar tots els animals. 2) Retirar els pinsos de les tolves. 3) Retirar tots els residus. 4) Desconnectar i anular els subministraments d’aigua i energia elèctrica. 5) Desmuntar totes les instal·lacions, intentant vendre-les per reciclar a

altres empreses similars o a empreses de gestió de residus. 6) Desmuntar els edificis per una empresa especialitzada, que haurà de

gestionar els residus de la construcció. 7) Reposar amb terra vegetal la superfície ocupada pels edificis i altres

instal·lacions, a fi i efecte de tornar a conrear cereals, tal y como es feia abans de construir les granges.

11.2.4 Descripció dels materials a utilitzar, sòl i terra a ocupar, i altres recursos naturals

Es construiran les naus amb parets de blocs de termoargila i coberta de fibrociment imitant color teula.

El sòl a ocupar és el de la superfície de les naus a construir descrites en l’apartat anterior i la tanca perimetral que les encercla. L’explotació i masia existents situades al pol. 7 parc. 24 (superfície parcel·la 6728 m2) ocupen un total de 3432 m2. L’ampliació està situada al pol. 7 parc. 15 que te una superfície total de 8050 m2 i ocuparà una superfície de 2160 m2. En total l’explotació i la masia ocuparan 5592 m2.

Serà necessari transportar els materials fins a peu d’obra i l’ús d’aigua. Al lloc on es realitzaran les obres s’hi accedeix per un camí de finques que surt de la carretera TP2311, aquest camí te una longitud de 150 m fins a la finca.






11.2.5 Descripció de les característiques principals de la fase d’explotació del projecte

La fase de funcionament consisteix en:

S’entra porcs de 20 kg de pes viu i es cuiden fins als 90 - 100 Kg de pes viu, que es porten a l’escorxador.

Els animals consumeixen pinso, aigua, medicaments i s’obté com producte essencial carn de porc.

El pinso i els medicaments s’obtenen d’altres empreses.

L’aigua que s’utilitza en la granja existent i que es continuarà utilitzant prové de la xarxa municipal. Les necessitats estimades d’aigua seran: 7300 m3/any.

La potència del tractor que utilitzarà és de 80 Cv.

Per l’energia elèctrica tindrà connexió a la xarxa. El consum anual s’estima en 10000 kwh.

El consum de gas-oil del tractor previst és de 1000 l.

Es generen residus que es descriuen més endavant. Els residus produïts son bàsicament purí, cadàvers i restes de productes zoosanitaris.

-- El purí que es produeix a l’explotació s’utilitzarà com adob orgànic a les finques rústiques de les quals disposa el promotor de 68.78 ha situades fora de zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries.

La utilització d’aquest residus com adob orgànic a dosis adequades minimitza la seva acció contaminant per l’extracció de les plantes cultivades, i suposa un estalvi en costos d’adobat químic.

-- Pel que fa als cadàvers, el promotor ampliarà la pòlissa amb Agroseguro perquè sigui un gestor autoritzat qui s'encarregui dels animals morts, una vegada finalitzades les obres i obtingui el LER.

-- De les restes de zoosanitaris se n'encarregarà un gestor autoritzat.

11.2.6 Descripció dels tipus, les quantitats i la composició dels residus produïts durant les fases de construcció, explotació i, si s’escau, demolició. Previsió dels abocaments i les emissions que es puguin donar (per exemple, la contaminació de l’aigua, de l’aire, del sòl i del subsòl) tant si són de tipus temporal, durant la realització de l’obra, o permanents, quan ja estigui realitzada i en operació, en especial, sorolls, vibracions, olors, emissions lluminoses, calor, radiació, emissions de partícules, etc.






11.2.6.1 Fase de construcció:

Els residus de la fase de construcció seran els següents:

A) Els de les excavacions de terres: Retirada de capa vegetal i obertura de fonaments i clots de les basses.

B) Els de la mateixa construcció:

B.1) Els de l’activitat de construir, que son les restes de obres de fàbrica, restes de formigons, restes de petris i altres.

B.2) Els embalatges dels materials

S’estima una producció de residus de:

No es previst emissió de matèria, ni energia.

Volum i característiques dels residus:

Els de les excavacions de terres: Retirada de capa vegetal i obertura de fonaments

(codi 17.05.04)

Volum

terres(m3) Coef.:

Volum de terres excavades: 137.04 0.09 12.3336 m3

Pes de les terres excavades: 137.04 0.02 2.7408 Tm

Els de la mateixa construcció que són de dos tipus:

1) Els de l'activitat de construir.

Superfície(m2) Coef.:

Volum : 1384.24 0.000123 0.17 m3

Pes : 1384.24 0.0004 0.55 Tm

Aquests residus es poden classificar:

TIPUS SUPERFÍCIE Coef vol.: M3 Coef: pes Tm

Obra de Fàbrica (codi 17.01.02) 1384.24 0.00008 0.1107 0.0001 0.1384

Formigons (codi 17.01.01) 1384.24 0.000012 0.0166 0.0001 0.1384

Petris (codi 17.05.04) 1384.24 0.000018 0.0249 0.0001 0.1384

Altres 1384.24 0.000013 0.0180 0.0001 0.1384






2) Els dels embalatges dels materials.

Superfície(m2) Coef.:

Volum: 1384.24 0.000017 0.0235 m3

Pes: 1384.24 0.000018 0.0249 Tm

Aquests residus es poden classificar:

TIPUS SUPERFÍCIE Coef vol.: M3 Coef: pes Tm

Fusta (codi 17.02.01) 1384.24 0.00001 0.0138 0.000012 0.0166

Plàstic (codi 17.02.03) 1384.24 0.000004 0.0055 0.000003 0.0042

Paper i cartró (codi 03.03.01) 1384.24 0.000002 0.0028 0.000002 0.0028

Metalls (codi 17.04.05) 1384.24 0.000001 0.0014 0.000001 0.0014

A més en aquesta fase hi haurà un increment del consum d’aigua.

11.2.6.2 Fase de funcionament:

En el projecte presentat es fa una exhaustiva relació dels residus generats per l’activitat de producció de porcs, i del seu tractament.

També es relaciona la legislació vigent en matèria de gestió dels residus ramaders.

Els residus més importants seran: Purí, nitrogen, cadàvers, restes de zoosanitaris, inventari europeu d’emissions i fonts contaminants.

Es produirà un increment de trànsit pels camins des de la granja fins les finques on te previst aplicar purí.

11.2.6.2.1 Residus produïts i emmagatzematge.

11.2.6.2.1.1 Purí:De les dejeccions ramaderes s’obté purí que constitueix el residu més important de la granja.

Segons el decret 136/2009, article 15.1, s'haurà de disposar d’un sistema d’emmagatzematge de les dejeccions construït amb materials i formes que garanteixin l’estanqueïtat, evitin la lixiviació, la percolació o l’escolament, sense produir cap mena d’afectació al domini públic hidràulic, i ha de tenir una autonomia d’emmagatzematge, mesurada en mesos, suficient en funció de les






possibilitats d’aplicació agrícola de les dejeccions, i com a mínim la que s’indica a l’annex 6 de l’esmentat decret.

S'estima una producció de purí a l’any de:

PRODUCCIÓ RAMADERA Purí (m3/any)

Nº Caps/explotació Purí explotació (m3/any)

Porcs d’engreix 1.65 2500 4125

TOTAL 4125

Donat que la producció total és de 4125 m3/any de purí, la producció mensual serà de 343 m3, per tant la producció en sis mesos serà 2062.5 m3 de purí.

Per emmagatzemar aquests purins disposarà de les capacitats de la següent taula:

Identificació del femer, fossa o

bassa

Capacitat assignada a l'explotació (m3)

Dimensions (m)

Nau 1a 214.90 2X71.3X1.1X1.37X1

Nau 1b 30.53 1X7.4X2.5X1.65X1

Nau 2a 189.00 1X20X9X1.05X1

Nau 2b 13.65 1X13X1X1.05X1

Bassa lateral 148.05 1X23.5X6X1.05X1

Bassa circular 430.00 1X215X1X2X1

Nau 3, nova 624.00 1X48X13X1X1

Nau 4, nova 624.00 1X48X13X1X1

2274.12

Total: 2274.12 m3

El balanç entre producció i capacitat de purins és

2062.5 – 2274.12 = - 211.62 m3.

amb la qual cosa la capacitat és suficient i les necessitats queden cobertes.

El destí final del purí serà com adob orgànic a les finques de municipis situats fora de zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries que es detallen en el Pla de gestió de les dejeccions ramaderes presentat amb el projecte.

La superfície aportada permet utilitzar el purí en dosis adequades per no sobrepassar els límits legals establerts de la directiva 91/676/ CE de 12 de desembre i segons els Decrets 283/1998, de 21 d’octubre i 476/2004, de 28 de






desembre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

11.2.6.2.1.2 CàlculdelNqueesprodueixal’explotació:

PRODUCCIÓ RAMADERA Kg N/plaça

(red. 40%)

Nº Caps/explota

ció

N explotació

Porcs d’engreix 4.35 2500 10875

TOTAL 10875

El promotor presenta junt amb el present projecte el pla de gestió de dejeccions ramaderes de l’explotació d’acord amb el Decret 136/2009, d’1 de setembre.

El Pla de Dejeccions es presenta segons un model normalitzat i està redactat per un tècnic competent.

El purí es destinarà a l’aprofitament agrícola com fertilitzant a les terres de conreu. Les terres es troben en municipis que no són designats com zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries pel Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

Per l’ampliació s’utilitzaran terres de zona no vulnerable.

Es tindrà en compte el Decret 136/2009 d’1 de setembre. Els conreus són els habituals en la zona: Cereals d’hivern i terres d’abandó per la PAC. Aquests conreus absorbeixen el Nitrat, Fòsfor i Potassa del purí produït, d’acord amb la normativa de la CEE. La utilització del purí com fertilitzant es farà d’acord amb les recomanacions del Decret 205/2000 de 13 de juny, d’aprovació del programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

11.2.6.2.1.3 CadàversEs complirà el que disposa l’article 8 del decret 40/2014, de 25 de març pel que fa a la gestió dels animals morts.

Per tal de donar compliment al Reglament CE 1774/2002, de 3 d’octubre en el qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als productes animals no destinats al consum humà, cal gestionar aquests residus (cadàvers) per una empresa homologada i per això cal fer una assegurança amb Agroseguro, que la






contractarà abans d’iniciar l’activitat, i es renovarà cada any. El promotor disposa d’una pòlissa amb Agroseguro per la gestió dels animals morts. El promotor es compromet a ampliar la cobertura de la pòlissa de porcí quan s'autoritzi l'ampliació de l'explotació.

A la mateixa explotació s’instal·larà un contenidor homologat per a posar-hi les baixes abans no les passin a recollir.

S'estima un 3 % de baixes a l’any:

PRODUCCIÓ RAMADERA Percentatge baixes

Volum (m3)

Nº Caps/explotació

Animals morts

Volum que ocupen

Porcs d’engreix 3% 0.2 2500 75 15

TOTAL 15

El destí dels cadàvers serà l’empresa homologada de recollida i eliminació de cadàvers que el promotor contractarà a traves de l’assegurança amb Agroseguro per a les despeses de retirada i destrucció d’animals morts a l’explotació.

11.2.6.2.1.4 AltresresidusespecialsSegons l’ordre MAM/304/2002 de 8 de febrer, BOE 19 febrer 2.002, i la llista de residus perillosos publicada a la decisió de la comissió del 3 de maig de 2.000, els residus que es produiran són en dos grups:

15 RESIDUS D’ENVASOS DE MEDICAMENTS.

15 01 envasos 15 01 01 Envasos de paper i cartró. 15 01 02 Envasos de plàstic. 15 01 08 Residus d’envasos que contenen restes de substàncies perilloses.

18 RESIDUS DE SERVEIS VETERINARIS.

18 02 Residus de la investigació, diagnòstic, tractament o prevenció de malalties dels animals. 18 02 01 al 18 02 08 de la llista europea.

La producció anual prevista és:

Tipus de residu Kg/any previst 15 01 01 i 15 01 02 10 15 01 08 7 18 02 01 a 18 02 08 10






Per la gestió d’aquests residus es contractarà una empresa homologada: Aquesta empresa facilitarà un recipient homologat per guardar, una vegada utilitzats, els residus 15 01 08, 18 02 01 al 18 02 08, i un altre recipient pels residus 15 01 01 i 15 01 02; substituirà periòdicament aquests recipients per uns altres de buits; tindrà l’autorització corresponent de transport d’aquests residus; realitzarà el tractament legal adequat per aquest tipus de residus.

11.2.6.2.2 Emissions a la atmosfera de metà, òxid de dinitrogen i amoníac.

Les emissions a l’atmosfera de metà, òxid de nitrogen i amoníac d’aquesta activitat (creixement dels animals a la granja i gestió de les dejeccions con adob orgànic), són un dels factors principals de la contaminació atmosfèrica, i implicada amb el canvi climàtic.

Així, la Decisió 2000/479/CE, de 17 de juliol, de la Comissió Europea sobre l’Inventari Europeu d’Emissions Contaminants (EPER), diu que les explotacions amb més de 2000 places de porcs d’engreix o 750 places de truges han de notificar aquelles dades que han de formar part de l’Inventari d’Emissions i Fonts Contaminants.

A mes li és d’aplicació la Decisió d’execució (UE) 2017/302 de la Comissió, de 15 de febrer de 2017, per la que s’estableixen les conclusions sobre les millors tècniques disponibles (MTD) en el marc de la Directiva 2010/75/UE del Parlament Europeu i del Consell respecte a la cria intensiva d’aus de corral o de porcs.

En el cas d’explotacions ramaderes els contaminants que s’han de notificar són els relacionats amb els processos de fermentació entèrica i de gestió d’adobs. Aquests contaminants són referents a emissions a les aigües (en aquest tipus d’explotacions ramaderes no hi ha emissions a les aigües), i emissions a l’atmosfera (Metà, Òxid de dinitrogen, Amoníac i partícules amb diàmetre igual o inferior a 10 micres).

Pel seu càlcul s’utilitza un mètode proposat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat que es basa en una estimació de la producció de les emissions en funció del número de places de la granja.

Càlcul d’emissions a l’atmosfera:

Factor emissió Porcí (truges i porcs engreix)

Càlcul final Metà 28750

Factor emissió Porcí (truges i porcs engreix)

Càlcul final Òxid de dinitrogen 50

Factor emissió Porcí truges

Càlcul final amoníac 15975






11.2.6.2.3 Projecte lumínic

Dades de l’empresa i títol del projecte.

El Sr. Ramon Rovira Morató amb NIF: 39.659.064-A i domicili al carrer Societat, 29 de al TM de Barberà de la Conca (CP 43422), com a promotor del que després es descriu, encarrega a l’Enginyera Tècnica Agrícola: Elena Torra Marsiñach, col·legiada núm 2.687 del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya la redacció del present projecte, anomenat:

“PROJECTE D’IL·LUMINACIÓ EXTERIOR D’UNA GRANJA PORCINA AL TM DE BARBERÀ DE LA CONCA”.

Descripció del projecte.

Amb aquest projecte es pretén descriure les característiques de la il·luminació exterior d'una granja.

Situació, emplaçament i zona de protecció envers la contaminació lluminosa:

La parcel·la objecte d'aquest projecte, on es construirà la nova explotació ramadera, està situada en el pol. 7 parc. 15 i 24 paratge Conills del TM de Barberà de la Conca.

Les Coordenades UTM 31N ETRS89 són: X=355355; Y=4585700.

Els accessos actuals son per camí de finques.

Es considera una ZONA E2, sol no urbanitzable fora d'un espai d'interès natural, d'una àrea de protecció especial o d'una àrea de la Xarxa Natura 2.000.

Característiques de les instal·lacions i els aparells.

Es tracta de dues naus noves de 14.3 m d'ample per 48.4 m de llargada, els aparells d'il·luminació exterior es situaran davant de les façanes frontals de les naus.

Làmpades

S'instal·laran làmpades, una a cada façana, a una alçada de 3 metres del sòl, a 20 cm de la paret i ubicat al centre de la façana, les làmpades seran VSBP: Làmpades de vapor de sodi a baixa pressió. El comandament d'obertura i tancament serà automàtic quan detecta presència. La potencia serà de 200 W.

Pàmpols

Cada làmpada portarà un pàmpol metàl·lic que garantirà un percentatge de Flux d'hemisferi superior, inferior a 1.

Il·luminació

La il·luminació intrusa que rebrà cada façana, serà com a màxim de 2 lux.






Les finestres són de polièster translúcid, que deixa passar molt poca llum de l'interior cap a l'exterior, i es compleix que la luminància màxima que s'emet de l'interior cap a l'exterior, es inferior a 20 cd.m-2.

Sistema de regulació horària.

Pel tipus d'activitat la majoria de tasques es realitzen en horari diürn, entrada i sortida d'animals, carrega de les dejeccions ramaderes, subministrament de pinso, i la visita (o com a molt dues visites) diària (es) del ramader a la granja per controlar els automatismes i veure els animals com creixen.

Durant els mesos d'hivern, on les hores de sol son inferiors, es farà una visita en hores de vespre. La visita tindrà una durada màxima de 30 min., que serà el temps en que estaran obertes les llums exteriors. El ramader quan arriba a la granja obre les llums de les façanes i quan marxa les apaga.

Programa de manteniment.

Es netejarà les làmpades i pàmpols una vegada cada tres mesos. Coincidint amb la neteja es controlarà l'enfocament dels pàmpols dels llums.

A més un instal·lador autoritzat es cuidarà de reparar les possibles avaries i farà una revisió anual de tota la instal·lació elèctrica.

Ús en horari de nit.

Pel tipus d'activitat, habitualment no hi haurà ús de les llums en horari de nit.

Llistat de les legislacions d'obligat compliment.

Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

11.2.6.2.4 Estudi d’impacte acústic

Anàlisi acústica de la capacitat del territori

Descripció de les zones de sensibilitat acústica de l’activitat i el seu entorn.

Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada de nivell sonor.

Nivells d’immissió que atorga el Mapa de capacitat acústica a l’emplaçament i l’entorn de l’activitat.

Valor límit d'immissió en l'horari diürn: LAr 60

Anàlisi acústica de l’activitat

Descripció del local de l’activitat que especifiqui els usos dels locals adjacents i llur situació respecte a usos sensibles al soroll, com ara habitatges, escoles i hospitals.

L’ explotació es situa a més de 3000 m de Barberà de la Conca.






Detall dels focus sonors o vibratoris.

La maquinària que es farà servir a l’explotació son els motors dels bisenfins per la distribució de pinso.

Estimació del nivell d’emissió d’aquests focus a l’interior i a l’exterior de l’activitat.

El nivell d'immissió s'estima en LAr 20 dB a l’ interior de la nau i LAr 10 dB a l’exterior de les nau, es troben molt per sota del nivell d’emissió límit.

Avaluació de l’impacte acústic

3.1. Els nivells d’immissió acústica de l’activitat estimats no incrementen els nivells de les zones de sensibilitat acústica de la capacitat del territori, l’impacte acústic és compatible amb el seu entorn.

3.2. No fa falta un projecte d’aïllament que asseguri els objectius establerts pel Mapa de capacitat acústica.

11.2.6.2.5 Pla territorial parcial del Camp de Tarragona

El 12 de gener de 2010 s’aprova definitivament el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, l’explotació que s’ha d’ampliar es troba en un àrea de sòl de protecció especial de valor natural i connexió.

Regulació del sòl de protecció especial:

1. El sòl de protecció especial ha de mantenir la condició d’espai no urbanitzat, sens perjudici de la precisió de límits que es regula en l’apartat 2 de l’article 2.4. Amb aquesta finalitat ha de ser classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal llevat que, excepcionalment i de manera justificada, convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent. En els sòls de protecció especial determinats pel Pla s’ha d’aplicar el règim que estableix aquest article.

2. Amb relació a les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels apartats 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i dels articles concordants del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret

305/2006, de 18 de juliol, s’entén que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’article esmentat, i que són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial.

3. En el sòl de protecció especial, només es poden autoritzar les següents edificacions de nova planta o ampliació de les existents:






a) Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la gestió de l’espai en el marc dels objectius de preservació que estableix el Pla, la qual cosa comporta el compliment de les especificacions que s’assenyalen en l’apartat 7 del present article. Aquestes edificacions corresponen al tipus A de l’article 2.5.

b) Les edificacions i ampliacions que podrien ser admissibles d’acord amb el que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, quan es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 del present article per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. Aquestes edificacions o instal·lacions corresponen als tipus B i C de l’article 2.5.

4. En el sòl classificat com de protecció especial que es destini a activitats agràries, s’entén com a edificacions motivades per a la millora de la seva gestió les necessàries per a l’agricultura a cel obert i la ramaderia extensiva, tal com els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites, per al bestiar o la maquinària agrícola i similars i, en general, aquelles que preveuen el punt 6 a) i b) de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i els articles concordants del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol.

5. Les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles o ramaderes, com també totes aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables considerades del tipus B en l’apartat 3 de l’article 2.5 requereixen, per a ser autoritzades, la incorporació a l’Estudi d’impacte i integració paisatgística, que és preceptiu d’acord amb el que disposa l’article 6.4 per tractar-se d’edificacions aïllades, d’un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl, sense perjudici del que s’assenyala a l’apartat 8.

6. Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en sòl de protecció especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe de sòl, han d’adoptar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han d’evitar interferir els connectors ecològics, corredors hidrogràfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic) i cultural. Quan el sòl de protecció especial es destini a activitats agràries, caldrà adoptar també solucions que minimitzin l’impacte a les explotacions agràries i les seves infraestructures. L’estudi d’impacte ambiental quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra ha de tenir en compte la circumstància de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi d’impacte ambiental és preceptiva la realització, dins l’Estudi d’impacte i integració paisatgística que disposa l’article 6.4, d’una valoració de la inserció de la infraestructura en l’entorn territorial que expressi el compliment de les condicions esmentades sense perjudici del que s’assenyala a l’apartat 8.






7. L’anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial ha de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els valors de l’àrea de sòl de protecció especial on s’ubicarien. L’estudi ha de considerar les següents

variables, amb especial atenció a les relacionades amb els valors a protegir i el possible impacte de l’activitat:

a) Vegetació i hàbitats de l’entorn

b) Fauna de l’entorn

c) Valor edafològic

d) Funcions de connector biològic

e) Estabilitat del sòl

f) Funcions hidrològiques

g) Connectivitat territorial

h) Gestió dels residus

i) Accessibilitat i necessitat de serveis

j) Increment de la freqüentació

k) Patrimoni cultural i històric

l) Patrimoni geològic

m) Zones humides

n) Paisatge

o) Qualitat atmosfèrica

p) Millora esperada de l’espai protegit

q) Valor productiu agrari

En tot cas, les dimensions de l’àrea de sòl – superfície, amplada, etc.– seran determinants en la valoració dels efectes de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial.

8. Mitjançant instruments de planejament urbanístic –plans directors urbanístics, plans d’ordenació

urbanística o plans especials–, o directrius de paisatge que s’incorporin al Pla territorial o d’altres instruments de planificació sectorial, es poden, en el marc de les regulacions d’ordre general que s’expressen en aquestes normes, desenvolupar de forma detallada les condicions per a l’autorització de les edificacions i activitats a què es refereix l’apartat 5, com també les condicions específiques per a la implantació de les infraestructures necessàries. Quan hi hagi aquestes regulacions, no és necessari analitzar i valorar la inserció en l’entorn






territorial a què es fa referència, amb caràcter general, en aquest article, sense perjudici de:

a) Les avaluacions d’impacte ambiental que exigeix la legislació vigent per a determinades actuacions en funció de la seva naturalesa i dimensió.

b) Les avaluacions d’impacte ambiental que exigeix la normativa ambiental de Catalunya per als espais compresos en el pla d’espais d’interès natural.

c) Les condicions específiques de caràcter més restrictiu establertes per als sòls que formen part de la xarxa Natura 2000.

9. En els espais de protecció especial destinats a la producció agrària s’ha d’afavorir l’ambientalització de les activitats agrícoles i ramaderes, principalment pel que fa al manteniment i millora de les tanques de vegetació natural (reticles, tanques verdes, illes de vegetació, mosaics i altres) i a la incorporació de mesures agroambientals, d’acord amb les polítiques agràries i els instruments de suport i finançament existents. Els departaments competents han de definir projectes de restauració i programes de foment amb aquests objectius per tal que les reposicions no gravin significativament l’activitat agrària.

VALORACIÓ SOBRE ELS EFECTES DE LA INSERCIÓ DELS EDIFICIS EN L’ENTORN TERRITORIAL

Antecedents:

L’ampliació està inclosa en un entorn d’altres edificis amb ús ramader intensiu que compleix les condicions establertes a l’article 47 del Text Refòs de la Llei d’Urbanisme. Es tracta d’una edificació autoritzable considerada del tipus B i requereix per ser autoritzada la incorporació a l’Estudi d’Impacte i integració paisatgística, una anàlisi dels efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial que demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

Es projecta l’ampliació d’una explotació ramadera, que actualment te 1075.50 m2 construïts i es pretén ampliar 1384.24 m2 més en dues naus de porcs d’engreix. El total construït després de l’ampliació de l’explotació ramadera serà de 2459.74 m2. Tot i ser una sola explotació la part existent està separada 26 m de l’ampliació.

El promotor es el Sr. Ramon Rovia Morato veí de Cabra del Camp, ocupat totalment a l’agricultura i ramaderia.

Els edificis existents i els de nova construcció es troben al pol. 7 parc. 15 i 24 paratge Conills del TM de Barberà de la Conca, de superfície 0.8050 ha +0.6728 ha = 1.4778 ha.

Els edificis i la finca estant ubicats en sòl no urbanitzable agrícola de secà.






En el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona es inclòs en un sòl de protecció especial.

Valoració expressa sobre els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial de protecció especial.

Es construirà en una parcel·la de conreu, i els moviments de terres seran els mínims imprescindibles per la construcció, retirada de la capa vegetal i fonaments, la terra vegetal sobrant s’escamparà per la resta de la finca, i degut al poc volum generat tindrà una incidència molt baixa, 137 m3, repartits per una superfície de 14778 m2, suposa 1.38 cm d’increment de cota en els 14306 m2.

Les dimensions dels edificis existents i dels nous dins de l’espai no interfereixen la connexió, la connexió de les aus no es talla, ni s’interfereix.

L’afectació dels nous edificis als valors a protegir per aquest tipus d’espais de protecció especial es:

a) Vegetació i hàbitats de l’entorn: Es construeix en terreny destinat a conreu. No afecta hàbitats d’interès comunitari.

b) Fauna de l’entorn: Les espècies de fauna de més interès de conservació són les que tenen els seus hàbitats als relleus muntanyosos que tanquen la conca.

Alguns rapinyaires que nidifiquen als vessants occidentals de les serres de Comaverd, de les Guixeres, de Carbonària i de Jordà com són l’àguila marcenca, l’àguila cuabarrada, i el falcó peregrí, tenen una àrea de campeig que inclou el mosaic agroforestal de la conca. El fet d’ampliar una explotació ramadera en una finca de conreu de cereal, no afecta el mosaic agroforestal de la Conca.

c) Funcions de connectivitat biològica: No s’interfereix en els corredors biològics. La dimensió de l’explotació dins de l’entorn de l’espai afectat per la connexió no tallarà la connexió de les aus protegides.

d) Estabilitat del sòl: la construcció en una finca de conreu no afectarà l’estabilitat del sòl. Els moviments de terres seran els mínims imprescindibles per la construcció de les naus.

e) Funcions hidrològiques: No s’interfereix en els corredors hidrogràfics. Entre les parcel·les 15 i 24 on està situada l’explotació passa un curs fluvial de molt baixa entitat que no te continuació. Aquest curs no s’afecta amb l’ampliació de la granja.

f) Fragmentació del sòl: No es produirà. g) Connectivitat territorial: No afecta h) Gestió de residus i aigües residuals: Els residus es gestionen segons la normativa vigent. No es produeixen aigües residuals. i) Accessibilitat i necessitat de serveis: Similars a la resta de construccions agràries i ramaderes del municipi i comarca.






j) Increment de la freqüentació: No s’incrementa ja que el promotor amplia una explotació existent. k) Patrimoni cultural i històric: No afecta. l) Patrimoni geològic: No afecta. m) Zones humides: En l’entorn no n’hi ha. n) Paisatge: L’explotació ramadera es situa a la unitat de paisatge de La Conca de Poblet que gaudeix d’un paisatge força homogeni. Coincideix amb una vasta àrea de relleu deprimit i ben delimitat per les serres que l’envolten per tots costats. Els conreus ocupen una gran extensió a causa dels materials sedimentaris tous que també han facilitat l’acció erosiva de buidat per part dels rius Francolí i Anguera. La vinya és el conreu més estès i que dóna caràcter a la unitat. Els camps no ocupen extensions molt grans i estan delimitats pel traçat sinuós de la xarxa de torrents que drena la conca. Pinedes de pi blanc i fragments d’alzinar colonitzen els barrancs, els turons testimoni i els vessants perifèrics, ja que són aquests els únics espais que han quedat al marge de l’activitat agrícola. Un paisatge agrícola tradicional en mosaic que només és alterat per la presència d’algunes granges.

La revalorització en els darrers anys dels productes vinícoles, ha provocat que cada vegada es tendeixi més a una homogeneïtzació dels cultius de la zona i a una pèrdua del tradicional paisatge en mosaic, esdevenint la vinya el principal protagonista. Això produeix sobre el medi una pèrdua de biodiversitat i una modificació dels hàbitats naturals de moltes espècies de flora i fauna. En aquest procés, s’aprofiten al màxim els millors terrenys, fins i tot roturant petites masses forestals que serveixen de refugi per moltes espècies de fauna i que són bàsiques com a corredors biològics. D’altra banda, i paradoxalment, amb la jubilació de molts pagesos s’estan abandonant els terrenys menys productius que s’ocupen ràpidament per comunitats vegetals molt inflamables augmentant el risc d’incendi forestal.

o) Qualitat atmosfèrica: No afecta. p) Millora esperable de l’espai protegit: No millora, ni empitjora. q) Valor productiu agrari: La petita superfície d’aprofitament agrícola que té el promotor i la inoportunitat dels conreus, per problemes de comercialització, obliguen a ell i a la resta de pagesos de la zona a complementar les activitats agràries amb les ramaderes. Així, tenen més hores ocupades, i de la seva activitat se’n deriven productes més elaborats, com són els productes càrnics, que generen un marge brut superior.






11.2.7 Les tecnologies i les substàncies utilitzades.

Es tracta d’una explotació ramadera, es duran a terme les millors tècniques disponibles (BREF) descrites més endavant.

11.3 Descripció de les diverses alternatives raonables estudiades que tinguin relació amb el projecte i les seves característiques específiques, inclosa l’alternativa zero, o de no realització del projecte, i una justificació de les principals raons de la solució adoptada, tenint en compte els efectes del projecte sobre el medi ambient.

Alternativa 0: no realització del projecte.

Alternativa 1: construir les naus noves lluny de l’explotació ramadera en sòl de protecció preventiva.

Alternativa 2: construir les naus noves al costat de les naus existents.

11.3.1 Examen multicriteri, estudiat pel promotor, de les diferents alternatives que siguin ambientalment més adequades, i siguin rellevants per al projecte, inclosa l’alternativa zero, o de no actuació, i que siguin tècnicament viables per al projecte proposat i les seves característiques específiques; i una justificació de la solució proposada, inclosa una comparació dels efectes mediambientals, que ha de tenir en compte diversos criteris, com l’econòmic i el funcional, i entre els quals s’ha d’incloure una comparació dels efectes mediambientals. La selecció de la millor alternativa ha d’estar suportada per una anàlisi global multicriteri, on es tinguin en compte no només aspectes econòmics sinó també els de caràcter social i ambiental.

El promotor decideix ampliar la granja porcina per complementar l’activitat agrícola-ramadera actual.

Els criteris contemplats pel promotor podrien ser:

1) Ubicació diferent. 2) Forma dels edificis, tipologia dels materials i distribució dels edificis dins de la

parcel·la. 3) Tractament diferenciat de les dejeccions ramaders (fem o purí). 4) Diferent forma de gestionar els residus generats.






11.3.1.1 Criteri ubicació

Les alternatives són

Alternativa 0: No fer res. Això suposaria una pèrdua de població amb activitat agrària al municipi ja que el promotor i els seus fills haurien de treballar en altres activitats. La renda resultant sense l’ampliació de l’explotació ramadera no és viable pel promotor i la seva família. La no execució del projecte suposaria la pèrdua de llocs de treball agraris directes i indirectes en una zona amb un creixement econòmic agrari poc accentuat. Aquesta alternativa suposaria incrementar el despoblament agrari de la zona i per tant un deteriorament del medi per abandonament.

Segons es veu a la gràfica següent de l’IDESCAT partir del 2011 el padró d’habitants disminueix. El 2017 i 2018 està estable.

A més, també es preveu que segueixi la transformació i el creixement d’algunes poblacions de la comarca, sobretot les de Pira, Sarral i Barberà, que es troben més a prop de Montblanc i que ara ja comencen pobles dormitori de la capital de la comarca, com a conseqüència dels preus més assequibles de l’habitatge.






Del total de 99 afiliacions a la Seguretat Social, només 17 són a l’agricultura, no arriba a un 17% del total. Com es pot veure en les taules següents:

Afiliacions al règim general de la S.S. segons ubicació del compte de cotització. Per sectors. 3/2019

Barberà de la Conca Conca de Barberà Catalunya

Agricultura 8 42 9.465 Indústria 16 3.360 443.755

Construcció 0 312 140.930 Serveis 27 2.372 2.182.099 Total 51 6.086 2.776.249

Font: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.






Afiliacions al règim general de la S.S. segons ubicació del compte de cotització. Per sectors. 3/2019

Barberà de la Conca Conca de Barberà Catalunya

Agricultura 9 345 23.162 Indústria 0 172 43.278

Construcció 7 233 67.962 Serveis 29 970 416.138 Total 48 1.720 550.540

La base imposable general per declarant de L’IRPF és 5537 euros inferior al municipi de Barberà de la Conca respecte a Catalunya.

Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Euros. 2016

Barberà de la Conca

Conca de Barberà Catalunya

Base imposable general per declarant 17.537 18.098 23.074

Quota resultant de l'autoliquidació per declarant 4.268 4.157 6.327

La no execució del projecte suposaria la pèrdua de llocs de treball directes i indirectes en una zona amb un creixement econòmic poc accentuat i amb un alt índex d’atur juvenil. Aquesta alternativa suposaria incrementar el despoblament de la zona i per tant un deteriorament del medi per abandonament.

Alternativa 1: Construir les noves naus lluny de l’explotació ramadera en sòl de protecció preventiva. Es podrien considerar altres emplaçaments per la ubicació de les noves naus. Implicaria més impacte ambiental ja que dues explotacions separades generen més impacte que ampliar una explotació existent. En cas d’haver de construir una nova explotació hi ha una sèrie d’infraestructures i instal·lacions que s’han de realitzar de nou (camins d’accés, tancats, xarxa d’aigua, xarxa elèctrica, etc...) i generen impacte al medi ambient. Aquesta alternativa augmentaria el cost de trasllats del ramader i dels inputs i outputs d’una explotació a l’altra.

Tenint en compte les limitacions legals de que no es pot ubicar una granja porcina nova a menys de 1.000 m del sol urbà ni es pot ubicar una granja porcina nova a menys de 1.000 m d’una que ja existeixi, i com es mostra en el plànol 5 adjunt les alternatives que te el promotor d’ubicar la granja nova en sòl de protecció preventiva són molt limitades.






Valoració econòmica de l’alternativa 1:

Alternativa 1 Despeses Beneficis Co

nstr

ucci

ó

Construcció naus 132,162.00 € Moviment terres 616.68 € Instal·lació dipòsit recollida aigües pluvials 589.00 € Gestió residus obra 415.27 € Instal·lació llum i aigua 40,000.00 €

Func

iona

men

t

Producció carn porc (2500 porcs * 2.2 engreixades/any) 87,202.50 €Anàlisi terres 3,000.00 € Gestió dejeccions 7,425.00 € Assegurança cadàvers 550.00 € Gestió residus fase funcionament 120.00 €

184,877.95 € 87,202.50 €

S’ha estimat una mitja de 15.855 euros/porc de benefici, menor que l’alternativa 2 ja que els desplaçaments del promotor i inputs i outputs entre les dues explotacions fan disminuir el benefici de l’explotació.

Alternativa 2: Construir les naus noves al costat de les naus existents. El fet d’ampliar una explotació existent amb una sèrie d’infraestructures i instal·lacions que no s’han de realitzar de nou (camins d’accés, tancats, xarxa d’aigua, xarxa elèctrica, etc...) fa que disminueixi l’impacte respecte a tenir dues explotacions separades. Aquesta alternativa disminueix el cost de trasllats del ramader i dels inputs i outputs, a l’hora que incrementa la renda de ramader impedint que s’hagi de desplaçar a viure fora del municipi, amb el conseqüent abandonament del medi per part dels agricultors i ramaders que el cuiden.

Valoració econòmica de l’alternativa 2:

Per l’alternativa 2 s’ha estimat una mitja de 17.855 euros/porc de benefici, major que l’alternativa 1 ja que no hi ha desplaçaments del promotor, inputs i outputs al trobar-se totes les naus juntes.

Alternativa 2: ampliació de l'explotació existent Despeses Beneficis

Cons

truc

ció

Construcció naus 132,162.00 € Moviment terres 616.68 € Instal·lació dipòsit recollida aigües pluvials 589.00 € Gestió residus obra 415.27 €






Instal·lació llum i aigua 5,000.00 € Fu

ncio

nam

ent

Producció carn porc (2500 porcs * 2.2 engreixades/any) 98,202.50 €Anàlisi terres 3,000.00 € Gestió dejeccions 7,425.00 € Assegurança cadàvers 550.00 € Gestió residus fase funcionament 120.00 €

149,877.95 € 98,202.50 €

Valor del marge econòmic de l’Observatori del Porcí (DARP) Informe anual del sector porcí 2017 elaborat del Grup de Gestió Porcina, Universitat de Lleida.

Per tot l’ exposat, i aquest criteri d’ubicació, l’alternativa 2 proposada en el projecte és la que menys afecta en tots els nivells.

11.3.1.2 Criteri forma dels edificis, tipologia dels materials i distribució dels edificis dins de la parcel·la.

Cal tenir en compte el cost, la ventilació interna, reduir els moviments del cuidador, l’impacte visual, etc.

S’ha elegit formes el més quadrades possibles en front a les allargades, les formes quadrades redueixen els materials emprats i els residus de la mateixa construcció, redueixen el cost i redueixen els moviments del cuidador.

La tipologia dels materials constructius serà la que provoqui un impacte visual menor sobre l’entorn.






En la distribució de les naus dins de la parcel·la s’ha tingut en compte la ventilació natural per evitar consumir energia externa amb ventilació forçada i el complir la legislació sanitària sobre porcí.

L’edifici es situa en parcel·les agrícoles, on la incidència ambiental es va produir fa molts anys al transformar els paratges naturals en parcel·les agrícoles. Ara el fet d’ampliar l’explotació porcina en una finca on ja hi ha altres naus té molt poca incidència ambiental en l’entorn.

11.3.1.3 Criteri tractament de les dejeccions ramaderes

El promotor pot elegir entre construir una granja amb fems, amb purins o bé unes produccions amb fems i les altres amb purins.

En relació a l’impacte ambiental el contaminant que es té més en compte de les dejeccions ramaderes és el Nitrat. Tant el fem com el purí contenen la mateixa quantitat de nitrat per plaça de porc.

El purí és quasi líquid i el Nitrat arriba més ràpid a les aigües subterrànies, donant poc temps al conreu que l’ha d’utilitzar, provocant una major contaminació, el nitrat del fem es manté més temps al sòl i les plantes cultivades el poden aprofitar millor.

El fem és molt més car de tractament, cal palla per barrejar-la amb les dejeccions ramaderes i el moviment del fem és molt costós, ja que cal més hores de maquinària. L’impacte ambiental es produeix per la major utilització de maquinària i combustible.

En l’ampliació de l’explotació s’ha elegit utilitzar purí.

Les possibles alternatives de gestionar els purins són:

- Gestió per tercers. Una empresa externa gestiona el purí i el fem produït, el recull de les fosses o del femer i el gestiona: portant-lo a una planta de tractament de purí o de fem per tractar-lo i obtenint un adob orgànic de millor qualitat.

- Tractaments físics, biològics (aeròbics o anaeròbics) amb una depuradora construïda a la mateixa granja, de la que s’obtindria un sòlid que seria adob i un líquid que compliria els paràmetres per anar a la llera pública. Aquesta alternativa es molt cara, es calcula que costa 6 euros /m3, i s’ha desestimat.

S’ha elegit l’alternativa de gestionar els purins com adob orgànic com a millor solució, per estalvi d’adobs químics i per la millora que suposa per les finques l’aportació de matèria orgànica. 1






11.3.1.4 Criteri Gestió del residus

Per gestionar els cadàvers també podria haver varies alternatives, tot i que el Reglament CE 1774/2002, de 3 d’octubre en el qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als productes animals no destinats al consum humà, estableix que:

Cal fer una gestió per tercers, per la que cal contractar una assegurança amb Agroseguro, la qual ja està contractada però que s’ampliarà abans d’iniciar l’activitat. Es tracta de la línia MAR d’Agroseguro, per a les despeses de la recollida i eliminació d’animals no bovins morts en l’explotació.

11.3.2 Descripció de les exigències previsibles en el temps, per a la utilització del sòl i altres recursos naturals, per a cada alternativa examinada.

Alternativa 0: No dur a terme el projecte. Això suposaria una pèrdua de població al municipi en el futur ja que el promotor hauria de marxar a treballar a fora. La renda resultant sense l’ampliació de l’explotació ramadera no és viable pel promotor i la seva família. La no execució del projecte suposaria la pèrdua de llocs de treball directes i indirectes en una zona amb un creixement econòmic poc accentuat. Aquesta alternativa suposaria incrementar el despoblament agrari de la zona i per tant un deteriorament del medi per abandonament.

Alternativa 1: Construir les noves naus lluny de l’explotació ramadera en sòl de protecció preventiva. Es podrien considerar altres emplaçaments per la ubicació de les noves naus encara que són molt reduïts amb poca probabilitat d’accedir a la propietat d’una finca. Implicaria més impacte ambiental ja que dues explotacions separades generen més impacte que ampliar una explotació existent. En cas d’haver de construir una nova explotació hi ha una sèrie d’infraestructures i instal·lacions que s’han de realitzar de nou (camins d’accés, tancats, xarxa d’aigua, xarxa elèctrica, etc...) i generen impacte al medi ambient. Aquesta alternativa augmentaria el cost de trasllats del ramader i dels inputs i outputs d’una explotació a l’altra.

Tenint en compte les limitacions legals de que no es pot ubicar una granja porcina nova a menys de 1.000 m del sol urbà ni es pot ubicar una granja porcina nova a menys de 1.000 m d’una que ja existeixi, i com es mostra en el plànol 5 adjunt les alternatives que te el promotor d’ubicar la granja nova en sòl de protecció preventiva són molt limitades.

Alternativa 2: Construir les naus noves al costat de les naus existents. El fet d’ampliar una explotació existent amb una sèrie d’infraestructures i instal·lacions






que no s’han de realitzar de nou (camins d’accés, tancats, xarxa d’aigua, xarxa elèctrica, etc...) fa que disminueixi l’impacte respecte a tenir dues explotacions separades. Aquesta alternativa disminueix el cost de trasllats del ramader i dels inputs i outputs, a l’hora que incrementa la renda de ramader impedint que s’hagi de desplaçar a viure fora del municipi, amb el conseqüent abandonament del medi per part dels agricultors i ramaders que el cuiden.

11.3.2.1 Descripció dels aspectes pertinents de la situació actual del medi ambient (hipòtesi de referència, alternativa 0), i una presentació de la seva evolució probable en cas de no realització del projecte, en la mesura en què els canvis naturals respecte a la hipòtesi de referència es puguin avaluar mitjançant un esforç raonable, d’acord amb la disponibilitat d’informació mediambiental i els coneixements científics.

Situació actual

La granja es troba situada al pol. 7 parc. 15 i 24 paratge Conills del TM de Barberà de la Conca a la comarca de la Conca de Barberà. El lloc de la parcel·la on es construiran les noves naus es troba en sòl de protecció especial, sòl de valor natural i de connexió segons el pla territorial parcial del Camp de Tarragona.

L’explotació ramadera es situa en un finca aplanada des de la qual es pot veure el Turó de Conills al nord-est i el Tossal Rodó a l’est. A l’oest es situa la població de Barberà de la Conca.

La comarca de la Conca de Barberà és la més interior de les incloses en l’àmbit del Camp de Tarragona, ja al límit amb les terres de Lleida. Ocupa uns 650 km2, que representen un 21,7% del total de l’àmbit del Camp de Tarragona, i poc menys del 2% de la superfície de Catalunya. El seu perímetre recorre 189,21 km

La comarca comprèn 22 municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Llorac, Montblanc, Passanant, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí.

Montblanc és la capital de la comarca, amb un terme municipal de 91,1 km2, el més extens de la comarca, que representa un 14% de la seva superfície. El segueixen Pontils i Vimbodí i Poblet que, amb més de 65 km2 representen cadascú un 10% de la superfície comarcal. El més petit és Pira, amb 8 km2 (1,23%).

A la comarca hi ha 56 entitats singulars de població.

Geogràficament, la comarca de la Conca de Barberà està formada per dues unitats clarament diferenciades: Per una banda, la zona sud-occidental i central de la comarca, que correspon a la Conca de Barberà estricta i que es tracta d’una unitat






natural molt clara, perfectament delimitada per un conjunt de relleus més alts que l’envolten per tots costats. Per altra banda, el sector nord-occidental de la comarca constitueix una altra unitat natural, coneguda amb el nom de Baixa Segarra o Alt Gaià, que forma part de la Segarra històrica.

La Conca de Barberà pròpiament dita és un territori planer, que ocupa la part central de la comarca i aproximadament la meitat de la seva superfície, amb alçades que varien entre els 400 i els 600 m El paisatge és suau, i solament en sobresurten petits turons: Tossal Gros d’Ollers (535 m), Rocacorba (566 m), el Tossal (619 m), Pla del Pi (621 m) entre molts d’altres. Està solcada per diversos rius i torrents que provenen de les muntanyes perifèriques, i que a l’altura de Montblanc s’uneixen al riu Francolí. El terreny planer ha facilitat l’aparició de força nuclis urbans, encara que de petites dimensions: Montblanc, capital de comarca, Sarral, Pira, Rocafort de Queralt, Blancafort, Solivella...

També les principals vies de comunicació (carreteres, autopistes i vies de tren) passen per aquesta zona.

Aquesta conca central està vorejada de muntanyes més altes, que formen part de diferents massissos i serres de la serralada prelitoral catalana. Començant pel sud-oest de la comarca, les Muntanyes de Prades, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i, en menor mesura, l’Alt Camp, representen el principal accident orogràfic de la Conca. L’alçada màxima correspon al Tossal de la Baltasana (1.203 m), però també destaquen la Mola del Guerxet (1.122 m), el Tossal Gros (1.106 m) i la Punta del Sales (1.046 m), i altres alçades menors a la part occidental , com la Castellona (936 m). Es tracta d’un territori complex des del punt de vista orogràfic, amb barrancs i penya-segats que han provocat que les comunicacions siguin difícils, i l’ocupació humana baixa, de manera que solament en destaca el nucli de Vilanova de Prades.

Prolongació de les Muntanyes de Prades cap a l’oest, la serra de la Llena fa de límit amb les Garrigues i el Priorat. Les alçades són similars a les de les Muntanyes de Prades (Punta del Curull, 1.021 m; Penya Alta, 1.015 m), però la superfície i la complexitat orogràfiques són molt menors. A continuació, el conjunt format per la serra de Vilobí i la serra del Tallat forma un continu al límit occidental de la Conca amb les Garrigues i l’Urgell. Es tracta de serralades poc definides, d’estructura lineal i alçades modestes: 728 m a Los Morellons (serra de Vilobí) i 804 m al Tossal Gros de Vallbona (serra del Tallat).

Més cap al nord, un conjunt de serres i muntanyes que, sense assolir grans alçades (Pla de Maria, 895 m, la Cogulla, 889 m, Cap de Cans 757 m) sí que abasten una superfície superior i una disposició més àmplia que la serra del Tallat, de la qual en són la continuació natural. També aquí les poblacions són poques i de reduïda extensió: Savallà del Comtat, Llorac i Vallfogona de Riucorb.

Continuant cap a l’est, i separades de les anteriors per un territori relativament planer, on es situa Santa Coloma de Queralt, hi ha tot un conjunt de serres






diverses, entre les quals la serra de la Portella, que assoleix els 800 m a l’extrem nord-est de la comarca, la serra de Queralt, de la qual solament arriben a la Conca de Barberà, per l’est, els contraforts més occidentals, la serra de Brufaganya, la més complexa del conjunt que assoleix els 924 m al Puig de les Creus.

A continuació al sud-est de la comarca, el conjunt format per la serra de Comaverd i Saburella, al límit amb l’Alt Camp, que queda separat de les muntanyes de l’est per la vall del Gaià. El conjunt forma un territori força estès i complex, amb alçades que arriben als 826 m al Serrat del Conillera (a Saburella), als 908 m al Puig de Comaverd i als 948 m al Montclar. I finalment, la serra de Miramar tanca el cinturó de muntanyes pel sud. Amb una estructura altra cop força lineal, assoleix els 867 m al Tossal Gros, i queda separada de les Muntanyes de Prades per la vall del Francolí

En resum, la Conca de Barberà presenta una geografia complexa, amb diverses serralades poc habitades que tanquen una plana central on es desenvolupen les principals activitats econòmiques de la comarca (indústries, transport, agricultura...), mentre que a la perifèria aquestes activitats són molt més modestes.

El municipi de Barberà de la Conca comprèn el poble de Barberà de la Conca i l’agregat d’Ollers. El terme és travessat per la seva part nord-occidental per la carretera comarcal C-37 de Montblanc a Manresa, de la qual surt un ramal que en direcció est-oest travessa el centre del territori i que a l’est s’ajunta amb la carretera local de Sarral a Cabra del Camp. Altres vies menors uneixen Barberà amb Pira i amb Sarral.

11.4 Inventari ambiental, i descripció dels processos i les interaccions ecològiques o ambientals clau.

11.4.1 Estudi de l’estat del lloc i de les seves condicions ambientals, abans de la realització de les obres, així com dels tipus existents d’ocupació del sòl i aprofitaments d’altres recursos naturals, tenint en compte les activitats preexistents.

Descripció, cens, inventari, quantificació i, si s’escau, cartografia, de tots els factors que defineix l’article 35, apartat 1, lletra c), que es puguin veure afectats pel projecte: la població, la salut humana, la biodiversitat (per exemple, la fauna i la flora), la terra (per exemple, l’ocupació del terreny), la geodiversitat, el sòl (per exemple, la matèria orgànica, l’erosió, la compactació i el segellat), el subsol, l’aigua (per exemple, les modificacions hidromorfològiques, la quantitat i la qualitat), el medi marí, l’aire, el clima (per exemple, les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, els impactes significatius per a l’adaptació), el canvi climàtic, els béns materials, el patrimoni cultural, així com els aspectes arquitectònics i






arqueològics, el paisatge en els termes del Conveni europeu del paisatge, i la interacció entre tots els factors esmentats. Si s’escau, per a les masses d’aigua afectades s’ha d’establir: la seva naturalesa, la caracterització de l’estat, les pressions, els impactes i els objectius ambientals assignats per la planificació hidrològica.

11.4.1.1 Medi sòcio-econòmic

La unitat de paisatge de la Conca de Poblet es troba en un moment clau de profunda transformació econòmica i poblacional, i les polítiques que s’apliquin a curt i mitjà termini seran determinants per disminuir els possibles impactes i preservar el paisatge.

En la zona nord de la unitat, allà on el pes de les terres de conreu encara és important, és probable que l’evolució del paisatge vagi molt lligada al futur del sector agrari. Fins ara s’ha pogut constatar que a mesura que va disminuïnt el nombre de persones dedicades a l’agricultura, augmenta la superfície de conreus erms. Sembla que la tendència en els propers anys serà la mateixa, mantenint-se conreades només les terres més bones i productives i tendint a una homogeneïtzació en els tipus de cultius. Això portarà a un augment de la superfície forestal i a una pèrdua de les discontinuitats entre aquestes masses, fet que comporta un augment del el risc d’incendi forestal. El risc d’incendis es pot veure agreujat per la tendència a disminuir el règim de precipitacions dels darrers anys fruit del canvi climàtic. Així i tot, les directrius de la PAC (Política Agrària Comunitària) han de tenir molta importància en aquest futur escenari. De fet, la Conca de Barberà és la comarca pilot de la demarcació de Tarragona del programa de contractes globals d’explotació del DAR, i que ha de servir com una de les vies per tal de solucionar alguns dels problemes d’aquest sector, com el de l’abandonament dels conreus, mitjançant el foment de la pagesia entre les noves generacions. D’altra banda, encara que es pugui aturar la davallada del sector agrícola, difícilment s’aconseguirà que tornin a ser productives moltes de les terres abandonades en els últims anys, de manera que es preveu que el tradicional paisatge en mosaic anirà disminuint i s’esdevindrà un paisatge més uniforme, amb poques discontinuïtats. A més, també es preveu que segueixi la transformació i el creixement d’algunes poblacions de la comarca, sobretot les de Pira, Sarral i Barberà, que es troben més a prop de Montblanc i que ara ja comencen pobles dormitori de la capital de la comarca, com a conseqüència dels preus més assequibles de l’habitatge. D’aquesta manera, sembla que continuarà el seu creixement urbanístic i, en menor incidència, també es preveu que segueixi augmentant el sòl industrial, fet que tindria, sens dubte, incidència en el paisatge del paisatge tradicional d’aquella zona.

La base econòmica de Barberà de la Conca és l’agricultura, dedicada especialment al secà. Hi predomina la vinya, seguida dels cereals. També és present la fruita






seca, especialment l’ametller, mentre que l’olivera, en retrocés, ha quedat reduïda a alguns claps aïllats. Al regadiu, trobem una considerable extensió d’horta. Pel que fa a la ramaderia, destaca el bestiar porcí i l’aviram.

Una de les activitats principals, paral·leles a l’agricultura, és l’elaboració de vins i cava. La Cooperativa Agrícola de Barberà fou el primer celler cooperatiu de Catalunya i el Sindicat Agrícola de Barberà creat el 1913 es fusionaren el 1934. La Cooperativa Agrícola comercialitza vins blancs i rosats, sota la denominació d'origen de la Conca de Barberà. També produeix cava de gran qualitat. Les instal·lacions de la planta envasadora es troben al mateix poble de Barberà.

11.4.1.2 Població. Altres habitatges propers

El poble de Barberà de la Conca es troba a més de 3 km de l’explotació ramadera. 11.4.1.3 Salut humana

La nova explotació ramadera afavoreix la renda del ramader i la seva família i el fixa al territori. No es produeix abandonament del medi.

Els sistemes moderns de cria de porcs fan que les exigències en mà d’obra siguin escasses, amb 1 ó 2 persones es podran cuidar els porcs.

Es generarà un moviment de camions que portaran pinso i trauran animals, aquest increment de trànsit, suposa poc comparat amb el trànsit habitual a la zona.

Una major incidència sobre la població la tindrà la emissió d'olors, tant de la mateixa granja com dels purins que es tiraran als camps com adob orgànic. S’aplicaran mesures especials per minimitzar aquestes olors i en l'aplicació es tindrà en compte les recomanacions de l'Ordre de 22 d’octubre de 1.998, del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen.

11.4.1.4 Vegetació i Fora:

La Conca de Poblet és un paisatge eminentment agrícola, especialment vitivinícola. Bona part de la producció s’adscriu a la denominació d’origen Conca de Barberà, creada l’any 1989 i que s’estén per uns límits semblants als de la unitat. El 2005 va recollir més de 23 milions de quilos de raïm, dada que exemplifica l’important pes del sector.

Les vinyes emparades per la denominació d’origen Conca de Barberà s’estenen pel territori que integren els següents termes municipals: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí.






El segon tipus de conreu en importància són els cereals, que es concentren a diferents àrees: als voltants de Montblanc, on darrerament forma un paisatge en mosaic amb els edificis de les noves indústries, al nord de Vimbodí, al Pla d’Anguera a Barberà de la Conca i a alguns sectors de Cabra del Camp. Al nord de la conca, al municipi de Rocafort de Queralt, hi ha també una important presència de conreus herbacis, en uns relleus que connecten amb els de la Baixa Segarra a través del coll de Deogràcies.

A part de la vinya i els cereals, la resta de cultius tenen una presència molt més residual. Al corredor entre Montblanc, l’Espluga de Francolí i Vimbodí hi ha alguna presència de conreus arboris, principalment oliveres i avellaners. L’important pes que el sector agrícola ha tingut històricament té un dels seus millors exemples en la formació i consolidació de les cooperatives agrícoles, un fenomen que es dóna a pràcticament tots els municipis de la conca.

De la interacció entre la vegetació espontània i l’espai agrícola en surt el mosaic paisatgístic típic de la conca de Poblet: un espai amb dominància de l’agricultura, especialment la vinya, acompanyada sovint d’altres tipus de conreus i amb la vegetació espontània que ocupa els espais amb major pendent. El paisatge és més heterogeni al nord oest, pel que fa a les formes i la varietat de colors, producte de la diferent configuració del relleu, mentre que en el centre de la cubeta com a Pira o a Sarral, el relleu més planer implica un paisatge més homogeni i també unes explotacions agrícoles més grans.

El fons de la conca està ocupat pels conreus i la vegetació queda reduïda al cim dels turons o en els vessants de les serres perifèriques. La vegetació autòctona estaria formada per boscos d’alzines als sectors inferiors i de coscolls als sectors més elevats i de clima més continental, mentre que el roure predominaria a les muntanyes. A l’actualitat, els camps de conreu i les zones de matoll, garriga i pinars dominen el paisatge i els boscos d’alzines, coscolls i roures s’assenten únicament en aquelles zones en què el cultiu és molt difícil.

Les característiques fisiogràfiques de la conca de Poblet han afavorit el desenvolupament de l’activitat agrícola, que ha anat en detriment de les grans masses forestals. La vegetació espontània, aproximadament una quarta part de la superfície total de la Conca de Poblet, es dóna preferentment als petits turons testimoni, a les zones amb major pendent i, especialment a les serres de les Guixeres, Carbonària i de Jordà, al límit entre la conca i la Plana de l’Alt Camp.

Els boscos aciculifolis són els dominants, especialment les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), molt esteses a les serres Carbonària i de Jordà i a petits sectors de tot el nord de la unitat, a la zona de contacte amb la serra del Tallat. A la serra Carbonària abunden les comunitats de caràcter arbustiu, com les garrigues de coscoll (Quercus coccifera) o les brolles de romaní (Rosmarinus officinalis). També hi ha pinedes de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) i rodals de pinastre (Pinus






pinaster). A les solanes de les serres de Vilobí del Tallat hi destaca la presència de les espècies: Centaurea linifolia, Euphorbia nevadensis i Sideritis spinulosa.

A causa de la morfologia planera i el predomini dels usos del sòl agrícoles els espais naturals protegits se situen a les serres que envolten la conca.

La totalitat de les serres Carbonària i de Jordà, unes 1500 Ha, estan incloses dins la Xarxa Natura 2000 tot formant part del sistema Pre-litoral central Saburella-Ancosa.

11.4.1.5 Fauna:

Avifauna annex N1: Àrees prioritàries de reproducció, alimentació, dispersió i concentració local d'espècies d'aus amenaçades existents a Catalunya, exclosos el trencalós, el bitó, la gavina corsa i les Zepa.

Les espècies de fauna de més interès de conservació són les que tenen els seus hàbitats als relleus muntanyosos que tanquen la conca.

Alguns rapinyaires que nidifiquen als vessants occidentals de les serres de Comaverd, de les Guixeres, de Carbonària i de Jordà com són l’àguila marcenca, l’àguila cuabarrada, i el falcó peregrí, tenen una àrea de campeig que inclou el mosaic agroforestal de la conca.

La unitat de paisatge de la Conca de Poblet te una funció com a corredor biològic, ja que moltes espècies animals i vegetals necessiten espais no massa transformats per desplaçar-se o expandir- se. En aquest context són molt interessants, sobretot per la fauna, els boscos illa entre els conreus que els hi fan de refugi. També són de vital importància els espais fluvials del Francolí i l’Anguera els quals encara conserven trams amb destacades comunitats naturals de ribera, sobretot al voltant del seu aiguabarreig. Altres biòtops molt interessants de la zona són els marges dels camins i dels camps de conreu, veritables reserves de biodiversitat i refugi de moltes espècies de fauna. També són d’interès, les comunitats rupícoles que es localitzen en petits cingles i sectors de roca de la zona. Finalment, s’ha de destacar, pel seu important valor ecològic, la comunitat d’alzinar litoral de la Mata, al terme de Vimbodí i prop de l’antiga granja de Riudabella, ja que està considerat l’alzinar en terreny pla més extens de Catalunya, una part del qual està inclòs dins el paratge natural d’interès nacional de la Vall del Monestir de Poblet.

11.4.1.6 Figures i categories de protecció existents

En la zona on s’ubica la parcel·la no se n’ha trobat cap.

La parcel·la es situa propera a zona de Xarxa Natura 2000 (ZEPA) i àmbits de recuperació del Trencalòs, el Bitó i la Gavina Corsa.






11.4.1.7 Biodiversitat:

Hi ha tres classes de diversitat biològica, la varietat d’ecosistemes, la varietat d’espècies i la varietat de gens. Amb la construcció d’una nau ramadera no s’afecta la biodiversitat ja que es construeix en una parcel·la de cultiu. L’explotació no afecta cap hàbitat d’interès comunitari.

11.4.1.8 Geomorfologia:

La unitat de paisatge de la Conca de Poblet és una conca d’erosió ampla i lleugerament ondulada, amb alguns turons, ben delimitada per un conjunt de serres.

La conca de Poblet es correspon amb una cubeta modelada pel treball erosiu dels rius Anguera i Francolí que han actuat sobre els materials sedimentaris tendres de l’Oligocè.

L’estructura del relleu ha facilitat el modelat de la conca. Al sud, a la serra de Miralles, hi afloren les pissarres paleozoiques del sòcol hercinià i a sobre la sèrie estratigràfica del Triàsic, present a moltes muntanyes del Camp de Tarragona. A causa de l’aixecament del bloc de la serra de Miralles les capes dels materials del Triàsic estan molt basculades cap el nord. A sobre d’aquests materials s’hi van dipositar tota una sèrie de capes sedimentàries ja d’edat eocena i paleocena. Els més antics a la vora sud, els més moderns a la vora nord. Els materials de l’Eocè només són visibles a l’extrem sud-oest de la conca, al sector de Vilaverd, i a mesura que ens desplacem cap el nord apareixen els materials de l’Oligocè. Així, entre Montblanc i Sarral el terreny està constituït per margues llimoses de color vermell que cap a Barberà de la Conca s’intercalen amb nivells de conglomerats i gresos també de color vermell. Més al nord, en els municipis de l’Espluga de Francolí, Blancafort, Solivella i Rocafort de Queralt, apareixen gresos i margues rogenques que més al nord són substituïts per gresos i margues groguenques ja en la transició cap als relleus de les serres de Vilobí del Tallat. Aquest sector septentrional és de relleu més trencat, amb tot un conjunt de turons i serres baixes separades per torrents, a diferència del sector central on la monotonia de la plana només és trencada per l’aparició d’alguns turons testimoni. Els Ullastres i el Tossal Gros d’Ollers, tots dos al municipi de Barberà de la Conca, en són bons exemples.

L’acció erosiva dels rius Anguera i Francolí ha buidat els materials tendres fins a configurar una cubeta d’erosió tancada pels relleus muntanyosos que han quedat en ressalt. La serra de Vilobí i la serra del Tallat la tanquen pel nord. El coll de Deogràcies per l’est. Les serres de Comaverd, Carbonària i de les Guixeres pel sud, mentre que el gran massís de les muntanyes de Prades s’aixeca pel costat de ponent.






11.4.1.9 Geodiversitat:

Amb la construcció de l’explotació ramadera no s’afecta la geodiversitat.

Explotació ramadera: (PEix) Margues amb nivells de guixos i argiles. Bartonià-Priabonià. 11.4.1.10 Edafologia, terra. Usos del sòl. Sòl i subsòl

En la DO Conca de Barberà els sòls són, en la seva gran majoria, de naturalesa calcària i pobres en contingut de matèria orgànica. Poden ser argilosos, amb un característic color rogenc o d’una textura més lleugera i coloració bruna. Al fons de la conca hi ha terrasses fluvials. A l’extrem sud-oest de la comarca i a la falda de les muntanyes de Prades, també hi són presents els sòls de llicorella.

Les margues, els gresos i les lutites són els materials predominants, roques tendres de l’Oligocè que permeten l’establiment de conreus.

L’ús del sòl en la parcel·la on es situa l’explotació és terra campa de secà. Pels voltants els usos del sòl són conreus herbacis, vinya i pineda de Pi Blanc.

11.4.1.11 Aire

A Catalunya es va dividir el territori en 15 zones (zones de qualitat de l’aire) segons els criteris següents: emissions similars i condicions de dispersió similars El municipi de Barberà de la Conca es troba a la zona 14 de ZQA de Terres de Ponent.

Explotació

Ramadera






ZQA Aglomeració Número

de municipis

Superfície Població Densitat Punts de

mesurament XVPCA (2)

14 Terres

de Ponent

No 146 4708 365087 78 3

Dins de cada zona de qualitat de l’aire es poden identificar diferents àrees, segons l’ocupació del sòl (urbanes, suburbanes o rurals) i el tipus de fonts emissores de contaminants a l’atmosfera de les quals reben més influència (trànsit, industrial o fons). D’acord amb aquests criteris, cada punt del territori pertany a una zona de qualitat de l’aire i està caracteritzat per un tipus d’àrea. Aquest fet comporta que, per tal d’avaluar la qualitat de l’aire, no sigui necessari disposar de punts de mesurament a tots els municipis, sinó que, d’acord amb la normativa, n’hi ha prou amb disposar de dades per a cada tipus d’àrea existent dins d’una zona. Estat de la qualitat de l’aire a la Zona de Qualitat de l’Aire: 14. Terres de Ponent A la Zona de Qualitat de l’Aire 14, Terres de Ponent, els nivells de qualitat de l’aire mesurats pel el benzè, clor, clorur d’hidrogen, diòxid de nitrogen, el diòxid de sofre, Hidrocarburs Aromàtics Policíclics (Benzo(a)pirè), metalls pesants (As, Cd, Ni, Pb) estan per sota dels valors límit establerts per la normativa vigent durant l’any 2017.

L’avaluació de la qualitat de l’aire respecte al monòxid de carboni (CO) durant l’any 2017 ha estat bona a tot el territori. No s’ha enregistrat cap superació del valor límit 8-horari per a la protecció de la salut humana, que estableix la legislació. Els nivells enregistrats a tots els punts de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) són molt baixos i es troben lluny del valor límit, fins i tot a les ubicacions amb un entorn de trànsit més intens. Cal destacar que enguany s’ha produït una lleugera disminució respecte l’any anterior en aquests punts de mesurament.

Ozò troposfèric (O3): A la zona 14 no s’ha superat el llindar d’informació ni el llindar d’alerta. A més dels llindars d’informació i d’alerta, la legislació vigent estableix un valor objectiu de protecció de la salut humana (VOPS) i un valor






objectiu de protecció de la vegetació (VOPV) que va entrar en vigor l’any 2010. A la zona 14 durant el 2017 s’ha superat el VOPS i el VOPV.

Partícules en suspensió – PM10 i PM2,5: Durant l’any 2017 s’ha ha complert l’objectiu de qualitat de l’aire anual i diari a la zona 14.

Sulfur d’hidrogen: no es disposa de mesuraments d’aquest contaminant a la zona 14.

11.4.1.12 Aigua

Les minses pluges que s’acostumen a registrar a la Conca de Poblet provoquen que els cursos d’aigua que la solquen siguin d’escassa importància.

El riu d’Anguera neix a la serra de Cogulló. A l’alçada d’Ollers rep el cabal del riu de Vallverd, que aporta les aigües del nord de la conca. Després de travessar bona part de la unitat, el riu d’Anguera desguassa al Francolí.

El Francolí drena el sector occidental de la conca i segueix un traçat que voreja les muntanyes de Prades des de Vimbodí i l’Espluga de Francolí fins a Vilaverd i la Riba, on s’escola entre les muntanyes de Prades i la serra de les Guixeres per obrir-se pas a la Plana del Camp.

11.4.1.13 Clima

La comarca de la Conca de Barberà te un clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental, registra les majors precipitacions a les zones pròximes a les muntanyes centrals i presenta la màxima estacional a la tardor.

En la DO Conca de Barberà es registra un clima mediterrani de transició entre la suavitat de les comarques tarragonines del litoral, donada la relativa proximitat al mar, i la continentalitat pròpia de les comarques lleidatanes. La modesta altitud de la serra de Miramar i l’estret de la Riba permeten una certa influència dels vents humits i temperats de la costa, però per altra banda, les marcades inversions tèrmiques hivernals accentuen les gelades a les parts baixes. Tot plegat fa que existeixi un diferencial tèrmic notable entre el dia i la nit, amb uns hiverns freds i uns estius no massa calorosos.

No obstant això, l’acció combinada del relleu i l’altitud contribueixen a l’aparició de microclimes amb notables particularitats.

La pluviometria anual es troba entre 450 i 550 mm, amb el següent règim estacional, de més a menys pluviositat: tardor-primavera-estiu-hivern.

Respecte a les temperatures, la mitjana anual se situa entre 13 i 14 ºC, amb màximes a l’estiu que poden pujar fins als 35 ºC i mínimes a l’hivern sovint per sota dels 0 ºC. La insolació està entorn de les 2.500 h/any






11.4.1.14 Canvi climàtic

El canvi climàtic el causa l’excés de gasos d'efecte hivernacle (GEH) que s'han acumulat a l'atmosfera els darrers 150 anys. Els GEH, principalment vapor d'aigua, diòxid de carboni, metà i òxid nitrós envolten la terra com una manta transparent que manté la temperatura a un nivell que fa el planeta habitable, al voltant dels 15ºC de mitja.

Hi ha sis gasos d’efecte hivernacle (GEH) afectats pel protocol de Kyoto, però el més important és el diòxid de carboni CO2.

Els sis GEH són: el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l'òxid de nitrogen (N2O) i l'hexafluorur de sofre (SF6), i dos grups de gasos: els hidrofluorocarbonats (HFCs) i els perfluorocarbonats (PFCs).

La contribució antropogènica a l'escalfament es reparteix aproximadament entre tres quartes parts pel CO2 (77%) i una quarta part la resta de GEH (23%).

El N2O representa un 8% del total de GEH i majoritàriament prové dels terrenys agrícoles.

Les emissions de metà fan un 14% del total i provenen majoritàriament de l’extracció i refinat de petroli i gas natural, cultiu de l'arròs, dels residus i abocadors i de la ramaderia.

11.4.1.15 Paisatge:

Segons el Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona, la parcel·la on s’ubica l’explotació ramadera es troba en la unitat de paisatge 4: Conca de Poblet.

Trets distintius d’aquesta unitat:

• Conca d’erosió. • Lleugerament ondulada en el sector nord. L’existència d’alguns petits turons possibilita la presència d’algunes clapes de vegetació espontània, especialment bosquines i matollars. • El riu Anguera i el Francolí són els principals cursos d‘aigua, i han estat els principals agents implicats en la gènesi de la conca. • Les margues, els gresos i les lutites són els materials predominants, roques tendres que permeten l’establiment de conreus. • Paisatge eminentment agrícola, especialment vitivinícola. La producció vinícola s’adscriu en bona mesura sota la Denominació d’origen Conca de Barberà, que s’estén per un territori similar a la Conca de Montblanc. • Els cultius de caràcter herbaci s’estenen per varis llocs al llarg de la unitat, especialment al nord de Sarral i Rocafort de Queralt i al voltant de Montblanc. • El paisatge agrícola secular ha està més transformat a Montblanc i rodalies, on hi proliferen alguns polígons industrials.






• El monestir de Poblet, que dóna nom a la unitat, és un element amb un alt valor històric, religiós i identitari.

11.4.1.16 Bens materials i patrimoni cultural

Hi pot haver una possible afectació al patrimoni cultural i s’ha sol·licitat un informe del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya pel que fa al Patrimoni cultural. 11.4.1.17 Zona sísmica

Conca de Barberà






Zones sísmiques per a sòls de tipus mitjà (ICC, 1997) Barberà de la Conca, es situa a la comarca de la Conca de Barberà i es troba en zona d’intensitat sísmica Z1: I=VI. L’activitat sísmica és baixa. El risc sísmic es defineix, en general, com la probabilitat de danys i pèrdues en els elements exposats a l’acció d’un terratrèmol (població, habitatges i infraestructures, economia, etc.) com a conseqüència d’aquest o dels seus efectes, i de les mesures prèvies de mitigació i prevenció existents. En l’avaluació del risc sísmic hi intervenen dos components bàsics, la perillositat i la vulnerabilitat sísmiques: Risc sísmic = Perillositat sísmica * Vulnerabilitat sísmica La perillositat sísmica quantifica el moviment del terreny produït per terratrèmols en un lloc específic i la probabilitat que aquest moviment superi uns nivells. La vulnerabilitat sísmica subministra la mesura del potencial de pèrdua de valor d’elements exposats com a resultat de l’ocurrència i de les conseqüències físiques, econòmiques i socials d’un terratrèmol. En regions de sismicitat moderada i amb valors moderats de perillositat sísmica (p. ex. Catalunya) els terratrèmols poden representar un risc elevat si es combinen amb densitats altes de població i un gran desenvolupament econòmic i social, juntament amb unes mesures de preparació i prevenció insuficients. No és el cas de la zona on es construiran les noves naus ramaderes. 11.4.2 Descripció de les interaccions ecològiques clau, i la seva justificació.

Interaccions ecològiques: En un ecosistema, un organisme no viu autònomament o totalment aïllat del seu entorn. Tot és part del medi ambient, ric en elements no vius matèria inorgànica, ric en altres organismes, des d'una espècie a una altra, amb els quals formen una interacció.

Cada espècie en una comunitat ecològica interactua amb diversos o moltes altres espècies. La resposta evolutiva a la interacció amb una espècie pot ser influenciada per l'efecte d'una altra, en qualsevol de moltes formes possibles. RELACIONS ECOLÒGIQUES a) SALINITZACIÓ DE RECURSOS HUMANS b) EUTROFITZACIÓ c) VECTORS MALALTIES-INSECTES d) CADENES ALIMENTÀRIES e) SALINITZACIÓ DEL SÒL f) INVASIÓ DELS MATOLLS g) ALTRES

No es dona cap d’aquestes relacions.






La dinàmica de la successió vegetal per part de la vegetació natural, que d’altra banda envaeix marges i zones no cultivades, pot veure’s alterada pels incendis forestals.

La poca extensió i continuïtat de les masses forestals en el centre de la conca fan que el risc de gran incendi forestal se situï a les serres veïnes.

Els Perímetres de Protecció Prioritària de les muntanyes de Prades i de l’Alt Gaià afecten els boscos situats al sud de Sarral i Rocafort de Queralt i que recobreixen els primers contraforts de la serra de Comaverd.

11.4.3 Delimitació i descripció cartografiada del territori afectat pel projecte, per a cadascun dels aspectes ambientals definits.

S’adjunta en els plànols.

11.4.4 Estudi comparatiu de la situació ambiental actual, amb l’actuació derivada del projecte objecte de l’avaluació, per a cada alternativa examinada.

Les descripcions i els estudis anteriors s’han de fer de manera succinta, en la mesura en què siguin necessaris per a la comprensió dels possibles efectes del projecte sobre el medi ambient.

Alternativa 0: Els efectes negatius són per abandonament del medi.

Alternativa 1: Els efectes negatius són per que s’incrementa el nombre de desplaçaments i per la necessitat de construir noves infraestructures i instal·lacions (llum, ).

Alternativa 2: Noves naus al costat de les existents. Es disminueixen els desplaçaments pel transport de inputs i outputs entre explotacions. No s’han de construir noves infraestructures i instal·lacions, ja que les naus noves es situen al costat de les existents. La parcel·la on es construeixen les naus te poca pendent i per tant els moviments de terres necessaris són mínims. Sòl de valor natural i connexió. No s’afecta Xarxa Natura 2000.





11.5 Identificació i valoració d’impactes, tant en la solució proposada com en les seves alternatives.

En aquest apartat es procedeix a la identificació, quantificació i valoració dels efectes significatius previsibles, de les activitats projectades sobre els aspectes ambientals que indica l’inventari ambiental per a cada alternativa examinada.

S’emparà un mètode matricial per la valoració dels impactes: Matriu causa-efecte.

Aquest mètode consisteix en un quadre de doble entrada –matriu- en el que es disposen com a fileres els factors ambientals que poden ser afectats i com a columnes les accions que vaguin a tenir lloc i que seran causa dels possibles impactes.

El sumatori per columnes ens indicarà les incidències del conjunt sobre cada factor ambiental i per tant, la seva fragilitat davant del projecte. La suma per fileres ens donarà una valoració relativa de l’efecte que cada acció produirà en el medi i per tant, la seva agressivitat.

De forma específica aquest mètode considera la qualificació dels efectes segons els criteris (Buroz, 1994; Meneses y Gayoso, 1995) que s’aniran valorant per matrius:

Matriu causa efecte: En aquesta matriu s’identifica el caràcter de l’impacte en relació a l’estat previ de cada acció. Un signe negatiu (-1) implica un impacte advers i un signe positiu (+1) un impacte benèfic. Un zero implica que no hi ha impacte produït.

Matriu intensitat (Ii): Valora el vigor amb el qual es manifesta el canvi per les accions del projecto. El valor numèric d'intensitat varia de 1 a 3 depenent del grau de canvi sofert, essent 3= valor indicatiu de major impacte, 2 = molt baix impacte, es designa el valor 1 als impactes lleus o imperceptibles i 0 per impactes inexistents.

Matriu extensió (Ei): Valora la superfície afectada per les accions del projecte tant directa com indirectament o l’alcans global sobre el component ambiental. El valor de l'extensió és de 3 per impactes regionals, 2 per impactes locals, 1 per impactes puntuals i 0 per impactes inexistents.

Matriu duració (Di): Estableix el període de temps durant el qual les accions proposades involucren canvis ambientals. El valor numèric de la duració és de 3 per impactes de llarg termini (més de 10 anys), 2 per impactes de mig termini (5 a 10 anys), 1 per impactes de curt termini (menys de 5 anys) i 0 per impactes de cap duració.

Matriu reversibilitat (RGi): Capacitat del sistema de retornar a una situació d’equilibri similar o equivalent a la inicial. El valor numèric de la reversibilitat és de 3 per impactes irrecuperables, 2,5 per impactes recuperables a llarg termini (més de 20 anys), 2 per impactes parcialment reversibles, 1 per impactes altament reversibles y 0 para impactes neutres.

Matriu risc (Ri): Probabilitat d’ocurrència de l‘efecte sobre la globalitat del component. El valor numèric del risc és de 3 per impactes que tenen una probabilitat d’ocurrència alta (més del 50%), 2 per impactes que tenen una probabilitat mitja (del 10 al 50%).

Aquest document és una còpia autèntica del document electrònic original custodiat per Ajuntament de Barberà de la Conca. Podeu verificar la seva autenticitat através del servei de validació de la Seu Electrònica de l'Ens amb el CVE CD8E5DDE38F94939BAAF36292615F5FB i data d'emissió 24/07/2019 a les 10:06:03

SIGNAT ELECTRÒNICAMENT PER:

MARIA ELENA TORRA MARSIÑACH el dia 30/04/2019 a les 11:57:45



Matriu magnitud (Mi): Es un indicador que sintetitza la intensitat, duració i influencia espacial. És un criteri integrat que te la següent fórmula matemàtica:

*matriu causa efecte.

S’aplica una ponderació de:

Pes del Factor Intensitat, Wi: 0.40 Pes del Factor Extensió, We: 0.40 Pes del Factor Duració, Wd: 0.20

Es compleix que Wi + We + Wd = 1

En la matriu magnitud es veuen els impactes positius i negatius i la seva magnitud.

Matriu de valoració d’impacte ambiental (VIA): S’obté a partir de les matrius de reversibilitat, risc i magnitud segons la següent fórmula matemàtica.

S’aplica una ponderació de:

Pes del Factor Reversibilitat, WR: 0.30

Pes del Factor Risc, WRG: 0.30

Pes del Factor Magnitut, WM: 0.40

WR + WRG + WM = 1

Matriu significança: Es refereix a la importància relativa o al sistema de referència emprat per avaluar l’impacte. Consisteix en classificar l’Índex o VIA obtingut, segons les següents categories:

VIA = 0 : Neutre

0< VIA ≤1 :Baix

1< VIA ≤2 : Mitjà

2<VIA ≤ 3 : Alt






11.5.1 Alternativa 0, accions a estudiar:

No realització del projecte.

S’adjunten les matrius als annexos.

9.- SIGNIFICANCIA DE L'IMPACTE AMBIENTAL

IMPACTES FACTORS AMBIENTALS

Alternativa 0, no fer res

POBL

ACIÓ

. ASP

ECTE

S SO

CIO-

ECON

ÒMIC

S

POBL

ACIÓ

. ALT

RES

HABI

TATG

ES P

ROPE

RS

SALU

T HU

MANA

FLOR

A

FAUN

A

BIOD

IVER

SITA

T

GEOD

IVER

SITA

T

TERR

A. U

SOS

DEL

SÒL

SÒL

I SUB

SÒL

AIRE

AIGU

A

CLIM

A

CANV

I CLI

MÀTI

C

PAIS

ATGE

BENS

MAT

ERIA

LS I

PATR

IMON

I CUL

TURA

L

Fase Construcció

Construcció de nous edificis neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Moviments de terres neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Circulació de vehicles neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Producció de pols neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Emissions de sorolls i vibracions neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Consum aigua neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Generació de residus construcció neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Construcció noves infraestructures (aigua, llum) neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre

Fase Funcionament

Emmagatzematge i extracció de purins neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Adobar amb el purí les finques proposades i detallades en el pla de gestió de les dejeccions ramaderes presentat al DARP neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Transport de farina, animals vius, purí, cadàvers, etc. amb vehicles adequats a cada tipus de transport neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre






Producció, Emmagatzematge i tractament de restes de zoosanitaris neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Producció d’animals morts neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Emissions a la atmosfera de metà, òxid de dinitrogen y amoníac neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Emissions de sorolls i vibracions neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Emissions de pols neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Emissions de males olors neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Consum aigua per beure els animals neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Generació de residus: olis usats, bateries usades, rodes, bombetes foses, … neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Producció carn de porcí per alimentació humana neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Desplaçaments ramader, i de inputs i outputs entre les explotacions separades neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Permanencia de l'agricultor i ramader al medi alt neutre neutre alt alt alt neutre alt alt neutre neutre neutre neutre alt alt

Fase desmantellament

Gestió dels enderrocs neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Gestió retirada restes de pinso neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Restitució terra vegetal al lloc que ocupaven els edificis neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre

Accidents greus o catàstrofes

Incendi forestal alt alt neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Terratrèmol (possibles vessaments) neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre

Significancia dels impactes, si VIA = 0 : Neutre, 0< VIA ≤1 :Baix, 1< VIA ≤2 : Mitjà, 2<VIA ≤ 3 : Alt.






Resultats consolidats de les Matrius d'Avaluació d'Impactes Ambientals

TAULES DE JERARQUITZACIÓ Alternativa 0, no fer res

ACTIVITATS DEL PROJECTE VIA consolidat positiu VIA consolidat negatiu Percentatge

Construcció de nous edificis 0.00 0.00 0.00% Moviments de terres 0.00 0.00 0.00% Circulació de vehicles 0.00 0.00 0.00% Producció de pols 0.00 0.00 0.00% Emissions de sorolls i vibracions 0.00 0.00 0.00% Consum aigua 0.00 0.00 0.00% Generació de residus construcció 0.00 0.00 0.00% Construcció noves infraestructures (aigua, llum) 0.00 0.00 0.00%

Emmagatzematge i extracció de purins 0.00 0.00 0.00% Adobar amb el purí les finques proposades i detallades en el pla de gestió de les dejeccions ramaderes presentat al DARP

0.00 0.00 0.00%

Transport de farina, animals vius, purí, cadàvers, etc. amb vehicles adequats a cada tipus de transport

0.00 0.00 0.00%

Producció, Emmagatzematge i tractament de restes de zoosanitaris 0.00 0.00 0.00%

Producció d’animals morts 0.00 0.00 0.00% Emissions a la atmosfera de metà, òxid de dinitrogen y amoníac 0.00 0.00 0.00%

Emissions de sorolls i vibracions 0.00 0.00 0.00% Emissions de pols 0.00 0.00 0.00% Emissions de males olors 0.00 0.00 0.00% Consum aigua per beure els animals 0.00 0.00 0.00%






Generació de residus: olis usats, bateries usades, rodes, bombetes foses, … 0.00 0.00 0.00%

Producció carn de porcí per alimentació humana 0.00 0.00 0.00%

Desplaçaments ramader, i de inputs i outputs entre les explotacions separades 0.00 0.00 0.00%

Permanencia de l'agricultor i ramader al medi 0.00 21.46 80.51%

Gestió dels enderrocs 0.00 0.00 0.00% Gestió retirada restes de pinso 0.00 0.00 0.00% Restitució terra vegetal al lloc que ocupaven els edificis 0.00 0.00 0.00%

Incendi forestal 0.00 5.20 19.49% Terratrèmol (possibles vessaments) 0.00 0.00 0.00%

TOTAL 0.00 26.65 100.00%

COMPONENTS AMBIENTALS

VIA consolidat positiu

VIA consolidat negatiu

POBLACIÓ. ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS 0.00 5.28 19.81% POBLACIÓ. ALTRES HABITATGES PROPERS 0.00 2.60 9.75%

SALUT HUMANA 0.00 0.00 0.00% FLORA 0.00 2.68 10.06% FAUNA 0.00 2.68 10.06% BIODIVERSITAT 0.00 2.68 10.06%






GEODIVERSITAT 0.00 0.00 0.00% TERRA. USOS DEL SÒL 0.00 2.68 10.06% SÒL I SUBSÒL 0.00 2.68 10.06% AIRE 0.00 0.00 0.00% AIGUA 0.00 0.00 0.00% CLIMA 0.00 0.00 0.00% CANVI CLIMÀTIC 0.00 0.00 0.00% PAISATGE 0.00 2.68 10.06% BENS MATERIALS I PATRIMONI CULTURAL 0.00 2.68 10.06%

Total 0.00 26.65 100.00%

Simbologia dels colors: Impacte Alt Mitjà Baix

Impacte total Alternativa 0 26.65

La valoració de l’impacte de l’alternativa 0 és negatiu amb un valor VIA de 26.65.







Construcció nova explotació porcina en sòl de protecció preventiva.




Alternativa 1, explotació nova en sòl de protecció preventiva

POBL

ACIÓ

. ASP

ECTE

S SO

CIO-

ECON

ÒMIC

S

POBL

ACIÓ

. ALT

RES

HABI

TATG

ES P

ROPE

RS

SALU

T HU

MANA

FLOR

A

FAUN

A

BIOD

IVER

SITA

T

GEOD

IVER

SITA

T

EDAF

OLOG

IA. U

SOS

DEL

SÒL

GEOL

OGIA

. SÒL

I SU

BSÒL

AIRE

AIGU

A

CLIM

A

CANV

I CLI

MÀTI

C

PAIS

ATGE

BENS

MAT

ERIA

LS I

PATR

IMON

I CUL

TURA

L

Fase Construcció

Construcció de nous edificis alt mitjà neutre neutre neutre neutre neutre mitjà mitjà neutre neutre neutre neutre alt mitjà Moviments de terres mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà mitjà neutre neutre neutre neutre mitjà mitjà Circulació de vehicles mitjà mitjà mitjà neutre mitjà neutre neutre neutre neutre baix neutre neutre baix neutre neutre Producció de pols neutre mitjà baix neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre Emissions de sorolls i vibracions neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Consum aigua neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre baix neutre neutre neutre neutre Generació de residus construcció mitjà neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre baix neutre mitjà neutre neutre baix neutre Construcció noves infraestructures (aigua, llum) neutre neutre neutre alt mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre alt alt

Fase Funcionament

Emmagatzematge i extracció de purins mitjà mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà mitjà neutre neutre neutre neutre Adobar amb el purí les finques proposades i detallades en el pla de gestió de les dejeccions ramaderes presentat al DARP alt mitjà mitjà mitjà neutre neutre neutre mitjà mitjà mitjà mitjà neutre neutre neutre neutre Transport de farina, animals vius, purí, cadàvers, etc. amb vehicles adequats a cada tipus de transport mitjà neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre






Producció, Emmagatzematge i tractament de restes de zoosanitaris mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre Producció d’animals morts mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre Emissions a la atmosfera de metà, òxid de dinitrogen y amoníac neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre alt neutre neutre alt neutre neutre Emissions de sorolls i vibracions neutre mitjà neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Emissions de pols neutre mitjà mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre Emissions de males olors neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre Consum aigua per beure els animals neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre Generació de residus: olis usats, bateries usades, rodes, bombetes foses, … mitjà neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre mitjà neutre neutre baix neutre Producció carn de porcí i boví per alimentació humana alt neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Desplaçaments ramader, i de inputs i outputs entre les explotacions separades mitjà neutre mitjà neutre mitjà neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre Permanencia de l'agricultor i ramader al medi alt alt alt alt alt alt neutre alt neutre neutre neutre neutre neutre alt alt


Gestió dels enderrocs mitjà neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre baix baix neutre neutre neutre mitjà neutre Gestió retirada restes de pinso mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre baix neutre neutre neutre neutre neutre Restitució terra vegetal al lloc que ocupaven els edificis mitjà mitjà neutre mitjà mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre


Incendi forestal neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre Terratrèmol (possibles vessaments) neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre mitjà neutre neutre neutre neutre







TAULES DE JERARQUITZACIÓ Alternativa 1, explotació nova en sòl de protecció preventiva




0.00 5.70 5.93%


0.00 1.23 1.28%



Emissions de sorolls i vibracions 0.00 2.41 2.51% Emissions de pols 0.00 3.67 3.83% Emissions de males olors 0.00 2.82 2.94% Consum aigua per beure els animals 0.00 1.59 1.66% Generació de residus: olis usats, bateries usades, rodes, bombetes foses, … 0.00 3.52 3.66%






Producció carn de porcí i boví per alimentació humana 4.06 0.00 4.23%

Desplaçaments ramader, i de inputs i outputs entre les explotacions separades 0.00 6.83 7.11%




TOTAL 32.73 63.30 100.00%




POBLACIÓ. ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS 25.55 0.00 25.24% POBLACIÓ. ALTRES HABITATGES PROPERS 0.00 7.77 7.68% SALUT HUMANA 0.00 5.33 5.26% FLORA 0.25 0.00 0.24% FAUNA 0.00 2.87 2.83% BIODIVERSITAT 2.51 0.00 2.48% GEODIVERSITAT 0.00 0.00 0.00% EDAFOLOGIA. USOS DEL SÒL 7.03 0.00 6.94%






GEOLOGIA. SÒL I SUBSÒL 0.00 9.60 9.49% AIRE 0.00 20.78 20.53% AIGUA 0.00 10.60 10.47% CLIMA 0.00 0.00 0.00% CANVI CLIMÀTIC 0.00 3.04 3.01% PAISATGE 0.00 3.61 3.57% BENS MATERIALS I PATRIMONI CULTURAL 0.00 2.30 2.27%

Total 35.33 65.90 100.00%



La valoració global de l’impacte de l’alternativa 1 és de 35.55 – 65.90 = - 30.57.







Ampliació de l’explotació ramadera existent en sòl de valor natural i connexió.




Alternativa 2, ampliació explotació existent

POBL

ACIÓ

. ASP

ECTE

S SO

CIO-

ECON

ÒMIC

S

POBL

ACIÓ

. ALT

RES

HABI

TATG

ES P

ROPE

RS

SALU

T HU

MANA

FLOR

A

FAUN

A

BIOD

IVER

SITA

T

GEOD

IVER

SITA

T

TERR

A. U

SOS

DEL

SÒL

SÒL

I SUB

SÒL

AIRE

AIGU

A

CLIM

A

CANV

I CLI

MÀTI

C

PAIS

ATGE

BENS

MAT

ERIA

LS I

PATR

IMON

I CUL

TURA

L

Fase Construcció

Construcció de nous edificis alt mitjà neutre neutre mitjà neutre neutre mitjà mitjà neutre neutre neutre neutre alt mitjà Moviments de terres mitjà neutre neutre neutre mitjà neutre neutre mitjà mitjà neutre neutre neutre neutre mitjà mitjà Circulació de vehicles mitjà baix mitjà neutre baix neutre neutre neutre neutre baix neutre neutre baix neutre neutre Producció de pols neutre baix baix neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre Emissions de sorolls i vibracions neutre baix neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Consum aigua neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre baix neutre neutre neutre neutre Generació de residus construcció mitjà neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre baix neutre mitjà neutre neutre baix neutre Construcció noves infraestructures (aigua, llum) neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre

Fase Funcionament Emmagatzematge i extracció de purins mitjà mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà mitjà neutre neutre neutre neutre Adobar amb el purí les finques proposades i detallades en el pla de gestió de les dejeccions ramaderes presentat al DARP alt mitjà mitjà mitjà neutre neutre neutre mitjà mitjà mitjà mitjà neutre neutre neutre neutre






Transport de farina, animals vius, purí, cadàvers, etc. amb vehicles adequats a cada tipus de transport mitjà neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre Producció, Emmagatzematge i tractament de restes de zoosanitaris mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre Producció d’animals morts mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre Emissions a la atmosfera de metà, òxid de dinitrogen y amoníac neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre alt neutre neutre alt neutre neutre Emissions de sorolls i vibracions neutre mitjà neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Emissions de pols neutre mitjà mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre Emissions de males olors neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre Consum aigua per beure els animals neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre Generació de residus: olis usats, bateries usades, rodes, bombetes foses, … mitjà neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre mitjà neutre neutre baix neutre Producció carn de porcí per alimentació humana alt neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Desplaçaments ramader, i de inputs i outputs entre les explotacions separades neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre Permanencia de l'agricultor i ramader al medi alt alt alt alt alt alt neutre alt neutre neutre neutre neutre neutre alt alt


Gestió dels enderrocs mitjà neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre baix baix neutre neutre neutre mitjà neutre Gestió retirada restes de pinso mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre baix neutre neutre neutre neutre neutre Restitució terra vegetal al lloc que ocupaven els edificis mitjà mitjà neutre mitjà mitjà neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre


Incendi forestal neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre neutre neutre neutre neutre Terratrèmol (possibles vessaments) neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre neutre mitjà neutre mitjà neutre neutre neutre neutre







TAULES DE JERARQUITZACIÓ Alternativa 2, ampliació explotació existent




0.00 5.57 6.65%


0.00 1.11 1.33%



Emissions de sorolls i vibracions 0.00 2.29 2.73% Emissions de pols 0.00 3.55 4.24% Emissions de males olors 0.00 2.70 3.23% Consum aigua per beure els animals 0.00 1.59 1.90%






Generació de residus: olis usats, bateries usades, rodes, bombetes foses, … 0.00 3.52 4.20%

Producció carn de porcí per alimentació humana 4.06 0.00 4.85% Desplaçaments ramader, i de inputs i outputs entre les explotacions separades 0.00 0.00 0.00%




TOTAL 32.73 51.03 100.00%




POBLACIÓ. ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS 27.45 0.00 28.27% POBLACIÓ. ALTRES HABITATGES PROPERS 0.00 6.57 6.77% SALUT HUMANA 0.00 3.57 3.68% FLORA 2.41 0.00 2.48% FAUNA 0.00 3.94 4.06% BIODIVERSITAT 2.51 0.00 2.58% GEODIVERSITAT 0.00 0.00 0.00%






TERRA. USOS DEL SÒL 7.03 0.00 7.24% SÒL I SUBSÒL 0.00 9.60 9.89% AIRE 0.00 19.02 19.59% AIGUA 0.00 10.60 10.91% CLIMA 0.00 0.00 0.00% CANVI CLIMÀTIC 0.00 3.04 3.13% PAISATGE 0.00 1.23 1.26% BENS MATERIALS I PATRIMONI CULTURAL 0.00 0.13 0.13%

Total 39.40 57.70 100.00%



La valoració global de l’impacte VIA de l’alternativa 2 és de 39.4 – 57.70 = - 18.30.

L’alternativa 2 globalment te menys impacte que l’alternativa 1, i l’alternativa 0.





L’ avaluació global del projecte sobre el medi es moderada.

Es compatible en fase de construcció, es produeixen residus de la construcció que es gestionen amb gestor extern, i es produeix un petit increment de trànsit de vehicles.

Es moderada en la fase de funcionament per la producció de residus (purí, cadàvers, restes de zoosanitaris i altres) males olors, emissions a la atmosfera i un petit increment de trànsit de vehicles.

11.6 Establiment de mesures preventives, correctores i compensatòries per reduir, eliminar o compensar els efectes ambientals significatius

S’hi han de descriure les mesures previstes per prevenir, corregir i, si s’escau, compensar, els efectes adversos significatius de les diferents alternatives del projecte sobre el medi ambient, tant pel que fa al disseny i la ubicació com quant a l’explotació, el desmantellament o la demolició. En particular, s’hi han de definir les mesures necessàries per pal·liar els efectes adversos sobre l’estat o el potencial de les masses d’aigua afectades.

Les mesures compensatòries consisteixen, sempre que sigui possible, en accions de restauració, o de la mateixa naturalesa i efecte contrari al de l’acció empresa.

El pressupost del projecte ha d’incloure aquestes mesures amb el mateix nivell de detall que la resta del projecte, en un apartat específic, que s’ha d’incorporar a l’estudi d’impacte ambiental.

Fase de construcció

Abans d’iniciar les obres, caldrà prospectar la zona d’actuació per detectar possibles exemplars d’espècies protegides i evitar-ne l’afecció. En cas de detectar alguna espècie protegida que es pogués veure afectada per les actuacions, caldrà notificar-ho als agents rurals i/o a la Secció de Biodiversitat i Medi Natural del DTES de Lleida per tal de preveure l’adopció de mesures adients.

El trànsit de camions en aquesta fase és temporal. Per evitar la pols, en èpoques de sequera, es regarà el camí d’accés a l’explotació ramadera.

No es modificaran els accessos existents, es mantindrà l’amplada actual i en cas que sigui necessari fer-ne tasques de manteniment es respectaran els marges. En aquest cas les rases per la instal·lació i/o manteniment de les canonades de l’abastament de l’aigua, es faran per dins de la mateixa finca, i no hi ha necessitat d’aprofitar els camins.

En la construcció de les naus, a més de condicionar un sistema de xarxa separativa d’aigües pluvials, s’instal·larà un dipòsit de recollida d’aquestes aigües pluvials per al seu posterior ús dins les instal·lacions.






Fase de funcionament

Es proposen les següents mesures en fase de funcionament:

1) Mantenir cultivada la resta de la finca no ocupada per la granja.

2) Gestionar el purí com adob orgànic en altres finques agrícoles i complir l’establert al decret 136/2009 per la gestió de les dejeccions ramaderes, i els decrets posteriors relacionats amb el mateix. Caldrà tenir especial cura en l’aplicació de les dejeccions ramaderes en camps pròxims a torrents o cursos fluvials per evitar qualsevol afectació als hàbitats i espècies lligats a aquests ambients. Evitar abocar dejeccions ramaderes en espais naturals protegits.

3) Gestionar els cadàvers a través d’un gestor autoritzat. Comprovar els contenidors periòdicament i evitar accidents.

4) Gestionar els residus zoosanitaris fora de la granja amb una empresa homologada. Comprovar els contenidors i evitar accidents.

5) Per minimitzar les males olors i les emissions a la atmosfera es proposa aplicar el codi de bones pràctiques agrícoles, el decret 136/2009, els decrets addicionals relacionats amb el decret 136/2009 i les millors tècniques disponibles, entre altres i com més importants per disminuir les emissions, en l’aplicació dels purins a les finques com adob orgànic, l’ús de tubs penjants, evitar tirar el purí en hores de màxima insolació, enterrar el purí com mes aviat millor.

6) Pel que fa als accidents per ofegament de la fauna de l’entorn (ocells i ratpenats) a la bassa de purí es farà un seguiment d’inspecció visual i si s’observa que hi cauen ocells i/o ratpenats (cosa poc probable) s’estudiarà un sistema per cobrir la bassa. Hi ha moltes basses repartides pel territori per càrrega d’aigua per incendis, cap està coberta i no es troben ocells ni ratpenats morts dins d’elles.

7) Evitar l’ús de biocides (insecticides i raticides), a l’exterior de les edificacions, per evitar l’afecció a la fauna salvatge.

8) per evitat el pols derivat de l’increment de trànsit de camions, es regarà en èpoques de sequera.

9) Descripció de les Millors Tècniques Disponibles que es duran a terme a l’explotació ramadera:

MTD Tècnica Descripció

BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS

MTD02 02_a-e

a. Una ubicació adequada de la nau/explotació per a minimitzar transports, molèsties, efectes meteorològics adversos i considerant el potencial desenvolupament futur de l’explotació i possible contaminació de l’aigua (pot no ser aplicable en naus/explotacions existents)

b. Una correcta formació del personal en normativa, producció animal, sanitat, benestar animal, gestió de les dejeccions, seguretat laboral, transport i aplicació al camp de les dejeccions, planificació de les activitats, planificació i gestió de les situacions d’emergència, reparació i manteniment de l’equipament. (MTD1.4.b)






c. Un pla d’emergència per fer front a emissions i incidents imprevistos (MTD1.4.h)

d. Una comprovació periòdica, reparació i manteniment d’equips i d’estructures

e. Un correcte emmagatzematge dels animals morts de manera que s'evitin o redueixin les emissions

GESTIÓ NUTRICIONAL

MTD03 03a a. Reduir el contingut de proteïna bruta mitjançant una dieta equilibrada en nitrogen

MTD03 03b b. Aplicar una alimentació multifases amb una formulació del pinso adaptada a les necessitats específiques del període productiu

ÚS EFICIENT DE L'AIGUA

MTD05 05b b. Detectar i reparant les fuites d'aigua

MTD05 05c c. Utilitzar sistemes de neteja a alta pressió per a la neteja dels allotjaments d'animals i els equips

MTD05 05d d. Utilitzar abeuradors específics garantint la disponibilitat d'aigua (ad libitum)

EMISSIONS D’AIGÜES RESIDUALS. Aplicar sistemes de reducció de la generació d’aigües residuals:

MTD06 06b b. Minimitzar l'ús d'aigua

MTD06 06c c. Segregar les aigües pluvials de les residuals

EMISSIONS D’AIGÜES RESIDUALS. Aplicar sistemes de reducció de l’abocament d'aigües residuals:

MTD07 07a a. Drenar les aigües residuals cap a un contenidor especial o emmagatzematge de purins

ÚS EFICIENT DE L’ENERGIA

MTD08 08c c. Aïllament dels murs, terres i/o sostres dels allotjament per a animals

MTD08 08d d. Ús de sistemes d'enllumenat de baix consum

MTD08 08h h. Aplicar un sistema de ventilació natural

EMISSIONS ACÚSTIQUES. Aplicar sistemes per evitar o reduir les emissions de soroll

MTD10 10a a. Vetllar perquè hi hagi una distància adequada entre la nau / explotació i els receptors sensibles

MTD10 10c c. Prendre mesures durant les operacions habituals per reduir els sorolls (com tancar portes i finestres, evitar activitats sorolloses a la nit i caps de setmana, mesures de control del soroll, ús eficient de cintes transportadores, etc)

EMISSIONS DE POLS. Reducció de l’emissió de pols als allotjaments del bestiar

MTD11 11a3 3. Alimentació ad libitum (a demanda)

MTD11 11a4 4. Pinsos humits, pinso granulat o afegint aglutinants al pinso sec

EMISSIONS D’OLORS

MTD13 13a a. Vetllar per una distància adequada entre la nau / explotació i els receptors sensibles

MTD13 13b1 1. Mantenir els animals i les superfícies seques i netes

MTD13 13e3 3. Reduint al mínim l'agitació del purí

EMISSIONS PER EMMAGATZEMATGE DE PURINS. Evitar o reduir les emissions a l'atmosfera procedents de l'emmagatzematge de purins

MTD16 16a2 2. Reduir la velocitat del vent i l'intercanvi d'aire sobre la superfície del purí, i/o disminuint el nivell d'ompliment del dipòsit






MTD16 16a3 3. Reduir al mínim l'agitació del purí

MTD16 16b3 1. Cobertes flotants (p.e. pellets de plàstic, materials lleugers a granel, cobertes flotants flexibles, plaques de plàstic geomètriques, cobertes pneumàtiques, crosta natural, palla)

EMISSIONS PER EMMAGATZEMATGE DE PURINS. Reduir les emissions d'amoníac a l'atmosfera generades per les basses de purins

MTD17 17a a. Reduir al mínim l'agitació del purí

MTD17 17b b. Cobrir la bassa de purins amb una coberta flotant (p.e. làmines de plàstic flexibles, materials lleugers a granel, crosta natural, palla)

EMISSIONS PER EMMAGATZEMATGE DE PURINS. Evitar les emissions al sòl i a l'aigua generades per la recollida i conducció de purins i per un dipòsit o una bassa de purins

MTD18 18a a. Utilitzar instal·lacions d'emmagatzematge que puguin suportar tensions mecàniques, químiques i tèrmiques

MTD18 18b b. Utilitzar una instal·lació d’emmagatzematge amb capacitat suficient per conservar els purins durant els períodes en què no és possible procedir a la seva aplicació al camp

MTD18 18d d. Emmagatzemar els purins en basses amb una base i parets impermeables

MTD18 18f f. Comprovar la integritat estructural de la instal·lacions d'emmagatzematge com a mínim un cop a l'any

PROCESSAT IN SITU DE LES DEJECCIONS. Aplicació al camp les dejeccions generades

MTD20 20a a. Analitzar el terreny on va a escampar les dejeccions

MTD20 20b b. Mantenir la distància suficient entre els terrenys on s'escampen les dejeccions

MTD20 20c c. No aplicar-les quan hi pugui haver un risc significatiu d'escorrentia

MTD20 20e e. Sincronitzar l'aplicació al camp de les dejeccions en funció de la demanda de nutrients dels cultius

MTD20 20f f. Revisar les zones disseminades a intervals regulars per comprovar que no hi hagi signes de vessament i respondre de forma adequada quan sigui necessari

MTD20 20g g. Assegurar un accés adequat al femer i càrrega de les dejeccions sense vessament

MTD20 20h h. Comprovar el bon estat de la maquinària

PROCESSAT IN SITU DE LES DEJECCIONS. Reducció de les emissions d'amoníac a l'atmosfera generades per l'aplicació al camp de purins

MTD21 21b b. Escampador en bandes (tubs penjants o falques metàl·liques)

PROCESSAT IN SITU DE LES DEJECCIONS. Temps per a l’aplicació de les dejeccions al sol

MTD22 22 Si aplica les dejeccions al sòl, el període de temps que transcórrer entre l'aplicació al camp de les dejeccions i la seva incorporació al sòl és d’entre 0 i 4 hores, i en cas advers i justificat fins a un màxim 12 hores

SUPERVISIÓ DE LES EMISSIONS I ELS PARÀMETRES DEL PROCÉS

MTD29 29a a. Verificació del funcionament del sistema de depuració d'acord amb un protocol de mesurament prescrit i utilitzant mètodes normalitzats o altres amb una qualitat científica equivalent (una sola vegada)

MTD29 29b b. Consum d'energia elèctrica (registres)

MTD29 29d d. Nombre d'entrades i sortides d'animals (registres)

MTD29 29e e. Consum de pinso (registres)

MTD29 29f f. Generació de dejeccions (registres)






10 ) Mesures de prevenció d’incendis forestals:

- Dins del període comprès entre el 15 de març i el 15 d'octubre, caldrà demanar autorització a la Direcció General del Medi Natural per a fer foc o per la utilització de bufadors o similars.

- Dins del període comprés entre el 16 d’octubre i el 14 de març es tindrà en compte el que preveu l’Ordre MAB 62/2003, per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el Decret 64/95, referit a la obligació de comunicació -als òrgans previstos per l’Ordre-, sobre qualsevol actuació amb foc realitzada a menys de 500 m de terrenys forestals.

- Es tindrà en compte el que estableix el Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI pel que fa a l'emmagatzematge de productes, combustibles o materials inflamables. Necessitat de compartimentació. Els establiments o locals dedicats a activitats artesanals, industrials o d'emmagatzematge situats en edificis amb altres usos o adjacents han de tenir qualitats de resistència al foc per mantenir la seva estabilitat en cas d'incendi, oposar-se a la propagació del foc als locals veïns i facilitar la intervenció dels bombers. No s’escau.

- En el cas de què entrin en vigor les mesures extraordinàries per risc d’incendi forestal que disposa l’article 18 del Decret 64/1995, es podrà establir in situ, pels agents rurals o altres agents de l’autoritat mesures complementàries per tal de millorar la seguretat.

10.1.1 Pressupost de les mesures correctores o compensatòries

Fase de construcció: a) Prospecció de la zona d’actuació per detectar possibles exemplars

d’espècies protegides: 3 h x 15 €/h = 45 €. b) Instal·lació de dipòsit de recollida d’aigües pluvials de 500 l de polietilè:

556 €

“DEPURPACK SL. CARACTERÍSTICAS GENERALES:

Depósitos fabricados en polietileno rotomoldeado, en una sola pieza, sin uniones ni soldaduras. Modelos verticales y horizontales según la capacidad. Instalación de los accesorios de entrada y salida de fácil ejecución con una broca o corona. Instalación en superficie y/o enterrados formato vertical u horizontal según la capacidad elegida.

Elevada resistencia física y mecánica, ligeros en su manejo y de comportamiento excelente ante la corrosión. Aptos para todo tipo de líquidos, desde agua potable, pluviales, residuales y algunos tipos de ácidos.”






c) Instal·lació de conducció de l’aigua de les canaleres al dipòsit de recollida d’aigües pluvials: Segons amidament sobre plànol, hi haurà 22 m de canonada de polietilè. El cost d’aquesta instal·lació serà de 22 m x 1.5 €/m = 33 €.

d) En fase d’obres s’ha de fer la gestió dels residus de la construcció. El pressupost d’aquesta gestió és de:

Residus d’obra: 1384.24 m2 x 0.2 €/m2 = 276.85€. Residus d’embalatges: 1384.24 m2 x 0.1 €/m2 = 138.42 €.

e) Regar el camí d’accés: cost estimat 20 €.

El pressupost total de la vigilància i seguiment ambiental en la fase d’obres és de MIL SEIXANTA-NOU EUROS AMB VINT-I-SET CÈNTIMS (1069.27 €).

Fase de funcionament: Per vigilar la contaminació de nitrats que es pugui produir per una dosi inadequada de purí o de fem a les finques proposades cal fer una anàlisi terra en finques alternes cada dos anys que costa 60 euros per anàlisi i amb totes les finques aportades. Això suposa un cost aproximat de 3000 euros/any. Pressupost de l’extracció del purí i transport a les finques agrícoles:

El cost de extracció del purí i del transport és de 1.8 euros/m3. El pressupost de la gestió del purí és de: 4125 m3/any a 1.8 euros/m3……………………….7425 euros/any.

Aquest pressupost inclou: regar els camins en èpoques de sequera, control GPS de les aplicacions, analítiques de la concentració de N amb un conductímetre, Pressupost de l’assegurança per la recollida i eliminació dels cadàvers:

PRODUCCIÓ RAMADERA Euros/plaça Nº Caps/explotació

Euros totals

Porcs engreix 0.22 2500 550

El subministrament d’un contenidor estanc per emmagatzemar els residus zoosanitaris i el contracte de recollida cada sis mesos costa 120 euros/any, segons preus facilitats per una empresa homologada. El pressupost total anual de vigilància i seguiment ambiental en la fase d’explotació és de ONZE MIL NORANTA-CINC EUROS (11095 €).






Fase de cessament En cas de cessament de l’activitat es desmantellarà la nau i es reciclaran tots els materials possibles, la resta es gestionarà tal com estableix la normativa vigent. La parcel·la es retornarà al seu estat actual. El pressupost en cas de cessament de l’activitat serà de VINT MIL EUROS (20.000 €).

10.2 Programa de vigilància i seguiment ambiental.

El programa de vigilància ambiental ha d’establir un sistema que garanteixi el compliment de les indicacions i de les mesures previstes per prevenir, corregir i, si s’escau, compensar, contingudes a l’estudi d’impacte ambiental, tant en la fase d’execució com en la d’explotació, desmantellament o demolició. Aquest programa ha d’atendre la vigilància, durant la fase d’obres, i el seguiment, durant la fase d’explotació del projecte. El pressupost del projecte ha d’incloure la vigilància i el seguiment ambiental, en fase d’obres i fase d’explotació, en un apartat específic, el qual s’ha d’incorporar a l’estudi d’impacte ambiental.

Els objectius del programa de vigilància i seguiment ambiental són els següents:

a) Vigilància ambiental durant la fase d’obres:

1r Detectar i corregir desviacions, amb rellevància ambiental, respecte al que s’ha projectat en el projecte de construcció.

2n Supervisar l’execució correcta de les mesures ambientals.

3r Determinar la necessitat de suprimir, modificar o introduir noves mesures.

4t Seguiment de l’evolució dels elements ambientals rellevants.

b) Seguiment ambiental durant la fase d’explotació. L’estudi d’impacte ambiental ha de justificar l’extensió temporal d’aquesta fase considerant la rellevància ambiental dels efectes adversos previstos:

1r Verificar l’evolució correcta de les mesures aplicades en la fase d’obres.

2n Seguiment de la resposta i l’evolució ambiental de l’entorn de la implantació de l’activitat.

3r Dissenyar els mecanismes d’actuació davant l’aparició d’efectes inesperats o el mal funcionament de les mesures correctores previstes.

Els efectes ambientals negatius significatius del projecte són:

Emmagatzematge i eliminació del purí .

Emmagatzematge i eliminació de cadàvers.

Emmagatzematge i eliminació de restes de zoosanitaris.






Increment d’emissions a l’atmosfera

La incidència en el medi del purí ve donada per la seva producció (kg, m3 a l’any) i per la possibilitat de valoritzar-se o no, eliminar-se en la pròpia instal·lació o amb una eliminació externa.

El purí és el que es produeix en major quantitat i es pot valoritzar com adob orgànic a les finques de conreu proposades. El pla de gestió de les dejeccions ramaderes acredita que l’explotació ter suficient base agrícola per aplicar el purí a dosis adequades. Es compleixen els criteris del decret 136/2009 per l’ampliació.

Tal com marca la normativa es complimenta el llibre de gestió de les dejeccions ramaderes per acreditar la correcta gestió del purí.

Es duran a terme les millors tècniques disponibles descrites en l’apartat anterior.

Per vigilar la contaminació de nitrats que es pugui produir per una dosi inadequada de purí a les finques proposades al pla de gestió de les dejeccions ramaderes cal fer una anàlisi de terres cada dos anys en finques alternes.

La producció de restes de zoosanitaris és molt baixa, cal disposar d’un contenidor hermètic i un contracte de recollida i eliminació de restes de zoosanitaris amb una empresa autoritzada. Cada sis mesos s’ha de fer un control visual del contenidor per vigilar que no hi hagi fuites.

La producció de cadàvers és baixa, cal disposar d’un contenidor homologat i contractar una assegurança per la recollida i eliminació d’animals morts (MAR). Cada sis mesos s’ha de fer un control visual del contenidor per vigilar que no hi hagi fuites.

Els cadàvers i les restes de zoosanitaris seran gestionats per tercers i es gestionaran lluny de la granja no provocant cap efecte sobre la granja ni el seu entorn. S’adjunta amb el projecte full de compromís per ampliar la capacitat d’aquests contractes.

Per minimitzar les emissions s’aplicaran les millors tècniques disponibles destinades a minimitzar l’efecte negatiu de les emissions:

A nivell de granja:

EMISSIONS PER EMMAGATZEMATGE DE PURINS. Evitar o reduir les emissions a l'atmosfera procedents de l'emmagatzematge de purins

MTD16 16a2 2. Reduir la velocitat del vent i l'intercanvi d'aire sobre la superfície del purí, i/o disminuint el nivell d'ompliment del dipòsit

MTD16 16a3 3. Reduir al mínim l'agitació del purí

MTD16 16b3 1. Cobertes flotants (p.e. pellets de plàstic, materials lleugers a granel, cobertes flotants flexibles, plaques de plàstic geomètriques, cobertes pneumàtiques, crosta natural, palla)

EMISSIONS PER EMMAGATZEMATGE DE PURINS. Reduir les emissions d'amoníac a l'atmosfera generades per les basses de purins






MTD17 17a a. Reduir al mínim l'agitació del purí

MTD17 17b b. Cobrir la bassa de purins amb una coberta flotant (p.e. làmines de plàstic flexibles, materials lleugers a granel, crosta natural, palla)

EMISSIONS PER EMMAGATZEMATGE DE PURINS. Evitar les emissions al sòl i a l'aigua generades per la recollida i conducció de purins i per un dipòsit o una bassa de purins

MTD18 18a a. Utilitzar instal·lacions d'emmagatzematge que puguin suportar tensions mecàniques, químiques i tèrmiques

MTD18 18b b. Utilitzar una instal·lació d’emmagatzematge amb capacitat suficient per conservar els purins durant els períodes en què no és possible procedir a la seva aplicació al camp

MTD18 18d d. Emmagatzemar els purins en basses amb una base i parets impermeables

MTD18 18f f. Comprovar la integritat estructural de la instal·lacions d'emmagatzematge com a mínim un cop a l'any

En l’aplicació de purins.

PROCESSAT IN SITU DE LES DEJECCIONS. Reducció de les emissions d'amoníac a l'atmosfera generades per l'aplicació al camp de purins

MTD21 21b b. Escampador en bandes (tubs penjants o falques metàl·liques)

PROCESSAT IN SITU DE LES DEJECCIONS. Temps per a l’aplicació de les dejeccions al sol

MTD22 22 Si aplica les dejeccions al sòl, el període de temps que transcórrer entre l'aplicació al camp de les dejeccions i la seva incorporació al sòl és d’entre 0 i 4 hores, i en cas advers i justificat fins a un màxim 12 hores

10.3 Vulnerabilitat del projecte.

Una descripció dels efectes adversos significatius del projecte en el medi ambient a conseqüència de la vulnerabilitat del projecte davant el risc d’accidents greus i/o catàstrofes rellevants, en relació amb el projecte en qüestió.

Definicions:

Accident greu: succés, com una emissió, un incendi o una explosió d’una gran magnitud, que resulti d’un procés no controlat durant l’execució, l’explotació, el desmantellament o la demolició d’un projecte, que comporti un perill greu, ja sigui immediat o diferit, per a les persones o el medi ambient.

Catàstrofe: succés d’origen natural, com inundacions, la pujada del nivell del mar o terratrèmols, aliè al projecte que produeix una destrucció o un dany gran sobre les persones o el medi ambient.

Informe justificatiu sobre la no aplicació d’aquest apartat al projecte.

No hi ha efectes adversos significatius sobre la salut humana, el patrimoni cultural o el medi ambient derivats de la vulnerabilitat del projecte davant d’accidents greus o de catàstrofes.






Es tracta d’una construcció ramadera per tant es podria produir un accident però mai podria arribar a ser de gran magnitud. En l’explotació ramadera no es produeixen emissions, tampoc hi ha productes explosius. Es podria produir un incendi dins la nau ramadera però no afectaria els voltants (el purí emmagatzemat a les fosses no és inflamable). Als voltants de l’explotació ramadera hi ha conreus de cereal que fan de tallafocs naturals. A l’apartat mesures correctores s’han establert les mesures a complir per l’explotació ramadera.

BARBERÀ DE LA CONCA es troba inclòs a la llista de MUNICIPIS DECLARATS D'ALT RISC D'INCENDI FORESTAL.

Potencial d'incendi tipus: Convecció estàndard: si Convecció amb vent: si Topogràfic estàndard: si Topogràfic litoral: no Topogràfic proper a vall principal o estret: si Vent a les planes: no Vent amb relleu: si Vent amb subsidència: no Risc 3 RISC: Alt

El fet de disposar d’un dipòsit d’aigua per a ús ramader és un avantatge a l’hora de sufocar un possible incendi a la zona quan encara està en estat inicial. El fet que hi hagi una explotació a la zona implica que hi ha persones que poden donar l’alarma en cas d’incendi forestal al poc temps de produir-se i d’aquesta manera s’impedeix que surti de control al poder-se sufocar abans.

La dinàmica de la successió vegetal per part de la vegetació natural, que d’altra banda envaeix marges i zones no cultivades, pot veure’s alterada pels incendis forestals. La poca extensió i continuïtat de les masses forestals en el centre de la conca de Barberà fan que el risc de gran incendi forestal se situï a les serres veïnes.

En cas de catàstrofe natural, es podria considerar un terratrèmol (no s’escau parlar de pujada del nivell del mar ni de inundacions per la diferència de cota existent entre la nau i el mar o el torrent més proper). L’afectació en cas de terratrèmol només seria a la nau ramadera que és d’alçada reduïda i no pot causar cap gran dany sobre les persones (zona de poca densitat de població). Pel que fa a l’afectació al medi ambient es podria produir un vessament de les fosses de purí en cas d’un sisme d’intensitat elevada ja que estan construïdes amb formigó armat, però això és poc probable per la zona sísmica on s’ubica l’explotació.






10.4 Avaluació ambiental de repercussions en espais de la Xarxa Natura 2000.

L’apartat d’avaluació de repercussions del projecte sobre la Xarxa Natura 2000 ha d’incloure, de manera diferenciada per a cadascuna de les alternatives del projecte considerades, el següent:

a) Identificació dels espais afectats, i per a cada un, identificació dels hàbitats, les espècies i altres objectius de conservació afectats pel projecte, juntament amb la descripció dels seus requeriments ecològics més probablement afectats pel projecte i la informació disponible quantitativa, qualitativa i cartogràfica descriptiva del seu estat de conservació a escala de l’espai conjunt.

b) Identificació, caracterització i quantificació dels impactes del projecte sobre l’estat de conservació dels hàbitats i les espècies pels quals s’ha designat el lloc, sobre la resta dels objectius de conservació que especifica el pla de gestió corresponent, i, si s’escau, sobre la connectivitat amb altres espais i sobre els altres elements que atorguen una importància particular a l’espai en el context de la Xarxa i contribueixen a la seva coherència. L’avaluació d’aquests impactes s’ha de basar en informació real i actual sobre els hàbitats i les espècies objecte de conservació al lloc.

c) Mesures preventives i correctores destinades a mitigar els impactes, i mesures compensatòries destinades a compensar l’impacte residual, i amb això s’evita un deteriorament net del conjunt de variables que defineixen l’estat de conservació en el conjunt del lloc dels hàbitats o les espècies afectats pel projecte.

d) Especificitats del seguiment dels impactes i les mesures previstos.

No s’escau aquesta apartat ja que l’explotació en projecte no afecta espais de la Xarxa Natura 2000.

10.5 Avaluació ambiental de repercussions per la ubicació en sòl de protecció especial de valor natural i de connexió segons el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (ACORD GOV/4/2010).

El 12 de gener de 2010 s’aprova definitivament el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, l’explotació que s’ha d’ampliar es troba en un àrea de sòl de protecció especial de valor natural i connexió.

VALORACIÓ SOBRE ELS EFECTES DE LA INSERCIÓ DELS EDIFICIS EN L’ENTORN TERRITORIAL






Antecedents:

L’ampliació està inclosa en un entorn d’altres edificis amb ús ramader intensiu que compleix les condicions establertes a l’article 47 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme. Es tracta d’una edificació autoritzable considerada del tipus B i requereix per ser autoritzada la incorporació a l’Estudi d’Impacte i integració paisatgística, una anàlisi dels efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial que demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

Es projecta l’ampliació d’una explotació ramadera, que actualment te 1075.50 m2 construïts i es pretén ampliar 1384.24 m2 més en dues naus de porcs d’engreix. El total construït després de l’ampliació de l’explotació ramadera serà de 2459.74 m2. Tot i ser una sola explotació la part existent està separada 26 m de l’ampliació.

El promotor és el Sr. Ramon Rovia Morato veí de Cabra del Camp, ocupat totalment a l’agricultura i ramaderia.

Els edificis existents i els de nova construcció es troben al pol. 7 parc. 15 i 24 paratge Conills del TM de Barberà de la Conca, de superfície 0.8050 ha +0.6728 ha = 1.4778 ha.

Els edificis i la finca estant ubicats en sòl no urbanitzable agrícola de secà.

En el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona es inclòs en un sòl de protecció especial.

Valoració expressa sobre els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial de protecció especial.

Es construirà en una parcel·la de conreu, i els moviments de terres seran els mínims imprescindibles per la construcció, retirada de la capa vegetal i fonaments, la terra vegetal sobrant s’escamparà per la resta de la finca, i degut al poc volum generat tindrà una incidència molt baixa, 137 m3, repartits per una superfície de 14778 m2, suposa 1.38 cm d’increment de cota en els 14306 m2.

Les dimensions dels edificis existents i dels nous dins de l’espai no interfereixen la connexió, la connexió de les aus no es talla, ni s’interfereix.

L’afectació dels nous edificis als valors a protegir per aquest tipus d’espais de protecció especial es:

a) Vegetació i hàbitats de l’entorn: Es construeix en terreny destinat a conreu. No afecta hàbitats d’interès comunitari.

b) Fauna de l’entorn: Les espècies de fauna de més interès de conservació són les que tenen els seus hàbitats als relleus muntanyosos que tanquen la conca.

Alguns rapinyaires que nidifiquen als vessants occidentals de les serres de Comaverd, de les Guixeres, de Carbonària i de Jordà com són l’àguila marcenca,






l’àguila cuabarrada, i el falcó peregrí, tenen una àrea de campeig que inclou el mosaic agroforestal de la conca. El fet d’ampliar una explotació ramadera en una finca de conreu de cereal, no afecta el mosaic agroforestal de la Conca.

c) Funcions de connectivitat biològica: No s’interfereix en els corredors biològics. La dimensió de l’explotació dins de l’entorn de l’espai afectat per la connexió no tallarà la connexió de les aus protegides.

d) Estabilitat del sòl: la construcció en una finca de conreu no afectarà l’estabilitat del sòl. Els moviments de terres seran els mínims imprescindibles per la construcció de les naus.

e) Funcions hidrològiques: No s’interfereix en els corredors hidrogràfics. Entre les parcel·les 15 i 24 on està situada l’explotació passa un curs fluvial de molt baixa entitat que no te continuació. Aquest curs no s’afecta amb l’ampliació de la granja.

f) Fragmentació del sòl: No es produirà. g) Connectivitat territorial: No afecta h) Gestió de residus i aigües residuals: Els residus es gestionen segons la normativa vigent. No es produeixen aigües residuals. i) Accessibilitat i necessitat de serveis: Similars a la resta de construccions agràries i ramaderes del municipi i comarca. j) Increment de la freqüentació: No s’incrementa ja que el promotor amplia una explotació existent. k) Patrimoni cultural i històric: No afecta. l) Patrimoni geològic: No afecta. m) Zones humides: En l’entorn no n’hi ha. n) Paisatge: L’explotació ramadera es situa a la unitat de paisatge de La Conca de Poblet que gaudeix d’un paisatge força homogeni. Coincideix amb una vasta àrea de relleu deprimit i ben delimitat per les serres que l’envolten per tots costats. Els conreus ocupen una gran extensió a causa dels materials sedimentaris tous que també han facilitat l’acció erosiva de buidat per part dels rius Francolí i Anguera. La vinya és el conreu més estès i que dóna caràcter a la unitat. Els camps no ocupen extensions molt grans i estan delimitats pel traçat sinuós de la xarxa de torrents que drena la conca. Pinedes de pi blanc i fragments d’alzinar colonitzen els barrancs, els turons testimoni i els vessants perifèrics, ja que són aquests els únics espais que han quedat al marge de l’activitat agrícola. Un paisatge agrícola tradicional en mosaic que només és alterat per la presència d’algunes granges.

La revalorització en els darrers anys dels productes vinícoles, ha provocat que cada vegada es tendeixi més a una homogeneïtzació dels cultius de la zona i a una pèrdua del tradicional paisatge en mosaic, esdevenint la vinya el principal protagonista. Això produeix sobre el medi una pèrdua de biodiversitat i una modificació dels hàbitats naturals de moltes espècies de flora i fauna. En aquest procés, s’aprofiten al màxim els millors terrenys, fins i tot roturant petites masses






forestals que serveixen de refugi per moltes espècies de fauna i que són bàsiques com a corredors biològics. D’altra banda, i paradoxalment, amb la jubilació de molts pagesos s’estan abandonant els terrenys menys productius que s’ocupen ràpidament per comunitats vegetals molt inflamables augmentant el risc d’incendi forestal.

o) Qualitat atmosfèrica: No afecta. p) Millora esperable de l’espai protegit: No millora, ni empitjora. q) Valor productiu agrari: La petita superfície d’aprofitament agrícola que té el promotor i la inoportunitat dels conreus, per problemes de comercialització, obliguen a ell i a la resta de pagesos de la zona a complementar les activitats agràries amb les ramaderes. Així, tenen més hores ocupades, i de la seva activitat se’n deriven productes més elaborats, com són els productes càrnics, que generen un marge brut superior.

10.6 Resum no tècnic de l’estudi d’impacte ambiental i conclusions en termes fàcilment comprensibles.

El promotor planteja l’ampliació de la granja existent per complementar la baixa rendibilitat dels conreus de la zona,

L’ampliació es fa sobre una granja existent en la que al seu dia ja es va escollir una ubicació:

- Lluny d’altres granges porcines, i altres granges d’altres espècies.

- Fora de zones vulnerables per la contaminació per nitrats.

- Lluny dels nuclis urbans.

- Fora de zones d’espais protegits: xarxa Natura 2000, i/o PEIN, hàbitats d’interès comunitari, espais humits etc.

La l’ampliació de l’explotació existent té una moderada incidència ambiental, millora la renda dels habitants de la zona, contribueix a l’arrelament de la població al medi rural i evita el despoblament.

En el present estudi d’impacte ambiental s’han analitzat els efectes positius, neutres i negatius del projecte, en la fase de construcció, en la fase de funcionament, en la fase de desmantellament i també en cas de que es produïssin catàstrofes naturals.

S’han proposat diverses mesures correctores per minimitzar els efectes negatius o adversos, en totes les fases del projecte.

Els efectes negatius mes importants sobre la població i sobre el medi ambient son: contaminació de les aigües, contaminació del sol, contaminació atmosfèrica






(males olors, pols, emissions), generació de residus i afectació de sòl de valor natural i connexió.

Per eradicar o minimitzar els impactes esmentats s’han proposat diverses mesures correctores: Algunes en aplicació de diversos preceptes legals ja obligatoris, i aplicació de les Millors tècniques disponibles i altres mesures no contemplades preceptes legals.

Contaminació d’aigües i del sol:

1) Es pot produir per una mala gestió en l’emmagatzematge i en l’aplicació al sol del purí; es considera suficient aplicar l’amplia i extensa legislació vigent.

2) Es pot produir per una mala gestió en l’emmagatzematge i en la eliminació de cadàvers, es proposa la gestió amb un gestor extern.

3) Es pot produir per una mala gestió en l’emmagatzematge i en la eliminació dels residus zoosanitaris, es proposa la gestió amb un gestor extern.

Contaminació atmosfèrica:

1) Pols i males olors, ja s’ ha triat una ubicació lluny de nuclis urbans (més de 3 km al nucli de Barberà de la Conca).

2) Emissions d’amoníac, metà i òxid de dinitrogen, es proposen mesures a nivell de granja i a nivell d’aplicació de purins als camps de conreu.

Residus : es proposa gestió amb empreses externes

Afectació de sòl de valor natural i connexió, es dona compliment a la legislació vigent del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona.

Es proposa un Pla de Vigilància Ambiental amb el que es garantirà el compliment d’aquestes mesures preventives i correctores.

En conseqüència es reduirà la incidència ambiental del projecte fins nivells admissibles.

10.7 Llista de referències bibliogràfiques consultades per a l’elaboració dels estudis i anàlisi i llista de la normativa ambiental aplicable al projecte.

- Gran Geografia Comarcal de Catalunya, segona edició. Conca de Barberà, Enciclopèdia Catalana, 1993. Redactora en cap: Roser Pubill.

- Projecte bàsic i d’execució de l’ampliació de la granja redactat pel tècnic: Elena Torra Marsiñach amb data febrer de 2019.

- Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona - Observatori del Paisatge. Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona. - Idescat. Institut d'Estadística de Catalunya. - Mapa de sismicitat de Catalunya 1977-1997. Institut Cartogràfic de Catalunya.






- La qualitat de l’aire a Catalunya Anuari 2017. Departament de Territori i Sostenibilitat.

- Llei 21/2013, de desembre de 2013, d'avaluació ambiental. - Llei 9/2018, de 5 de desembre, per la qual es modifica la Llei 21/2013, de 9 de

desembre, d'avaluació ambiental, la Llei 21/2015, de 20 de juliol, per la qual es modifica la Llei 43 / 2003, de 21 de novembre, de Montes i la Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

- Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

- Decisió d’execució (UE) 2017/302 de la Comissió, de 15 de febrer de 2017, per la que s’estableixen les conclusions sobre les millors tècniques disponibles (MTD) en el marc de la Directiva 2010/75/UE del Parlament Europeu i del Consell respecte a la cria intensiva d’aus de corral o de porcs.

Tàrrega, maig de 2019. L'ENGINYERA TÈCNICA AGRÍCOLA ELENA TORRA MARSIÑACH Col·legiada núm 2.687 del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya






11 ANNEXES A LA MEMÒRIA

11.1 ANNEX NÚM 1.- MATRIUS DE L’VALUACIÓ MULTICRITERI

11.2 ANNEX NÚM 2.- SOL·LICITUD DE L’INFORME SOBRE AFECTACIÓ AL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC






12 PLÀNOLS




ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’AMPLIACIÓ … · L'AMPLIACIÓ D'UNA EXPLOTACIÓ...

Documents

Transcript of ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’AMPLIACIÓ … · L'AMPLIACIÓ D'UNA EXPLOTACIÓ...