Pla d’internacionalització de Sant Cugat del Vallès · El context català Catalunya i Espanya...
44
Pla d’internacionalització de Sant Cugat del Vallès Anàlisi de context i DAFO (en fase d’aprovació inicial) Juny 2017
Transcript of Pla d’internacionalització de Sant Cugat del Vallès · El context català Catalunya i Espanya...
Pla d’internacionalització de Sant
Cugat del Vallès
Anàlisi de context i DAFO
(en fase d’aprovació inicial)
Juny 2017
2
Coordinació:
Carme Oliver Riera, gerent de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Maite Ramos Gómez, responsable de Planificació i Control de l’Institut de Gestió Estratègica,
Promoció Econòmica i Societat de la Informació de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Equip:
Agustí Fernández de Losada Passols, director del departament d’Estudis i Assistència Tècnica
Internacional de Tornos Abogados
Anna Calvete Moreno, consultora del departament d’Estudis i Assistència Tècnica Internacional
de Tornos Abogados
3
Contingut
1. Contextualització del Pla d’internacionalització de Sant Cugat del Vallès ............................ 4
2. Anàlisi de context .................................................................................................................. 5
2.1. Context político-institucional ........................................................................................ 5
2.1.1. El context internacional......................................................................................... 5
2.1.2. El context català .................................................................................................... 6
2.1.3. El context local ...................................................................................................... 7
2.2. Fonaments jurídics i context institucional per a l’acció internacional de les ciutats .... 7
2.2.1. Fonaments jurídics per a l’acció internacional de les ciutats ................................ 7
2.2.2. El context institucional local .................................................................................. 8
2.3. Context sòcio-econòmic .............................................................................................. 10
2.3.1. Demografia .......................................................................................................... 10
2.3.2. Economia ............................................................................................................. 11
2.3.3. Cultura, coneixement i innovació ........................................................................ 14
2.3.4. Societat ................................................................................................................ 16
2.4. Principals indicadors ambientals ................................................................................. 18
3. Governança municipal de l’acció internacional .................................................................. 19
3.1. Organització municipal ................................................................................................ 19
3.2. L’acció internacional en el Pla d’Actuació Municipal i en els plans sectorials ............ 20
3.2.1. El Pla d’Actuació Municipal 2015-2019 ............................................................... 20
3.2.2. Plans sectorials .................................................................................................... 23
3.3. Experiència europea i internacional ............................................................................ 24
3.4. Política de cooperació, pau i drets humans ................................................................ 27
4. La internacionalització dels operadors de la ciutat ............................................................. 28
4.1. Centres universitaris i de recerca ................................................................................ 28
4.2. Empreses privades i entitats que les associen ............................................................ 30
4.3. Entitats culturals, entitats esportives i altres organitzacions de la societat civil ........ 31
5. Anàlisi DAFO ........................................................................................................................ 33
5.1. Fortaleses .................................................................................................................... 34
5.2. Oportunitats ................................................................................................................ 39
5.3. Debilitats ..................................................................................................................... 41
5.4. Amenaces .................................................................................................................... 44
4
1. Contextualització del Pla d’internacionalització de Sant Cugat del
Vallès
Sant Cugat del Vallès s’ha convertit en el darrers anys en un referent indiscutible de ciutat
cohesionada, sostenible, creativa i innovadora. Disposa d’un teixit productiu d’alt valor afegit,
un sector cultural consolidat, una societat civil dinàmica i compromesa i institucions lligades al
coneixement i a la innovació de primera línia. Tot això, junt amb habitat urbà de gran qualitat i
una ubicació òptima, per l’entorn natural, la proximitat a Barcelona i a les principals
infraestructures del país com el port o l’aeroport, fan que Sant Cugat tingui un potencial molt
important de projecció internacional.
En aquest sentit, el Pla d’Actuació Municipal 2015-2019 (PAM) ha inclòs el Pla
d’Internacionalització com un dels deu plans estratègics que l’Ajuntament ha d’impulsar en
aquest mandat. El Pla haurà de servir per definir la estratègia que guiï la internacionalització de
la ciutat així como les principals línies d’acció a abordar en aquest mandat.
El PAM ha establert, a més, altres línies d’actuació que tenen un clar potencial
d’internacionalització, com són l’atracció de talent i inversió a la ciutat, el turisme de proximitat
i la promoció del Monestir i del seu entorn com a centre singular, el pla d’innovació o l’aposta
per la sostenibilitat, la qualitat urbana, la cultura i la creativitat.
L’Ajuntament compta ja amb una rellevant experiència internacional que es canalitza a través
de la implicació en iniciatives com l’Smart City Protocol o la participació en projectes finançats
per la Unió Europea, fonamentalment en el marc del Programa Horizon 2020 i en l’Erasmus+. La
participació en aquests projectes ha permès al municipi implementar accions amb altres ciutats
europees, empreses i universitats en diversos àmbits com l’eficiència energètica, els esports i la
mobilitat. D’aquesta manera, s’ha pogut compartir un coneixement d’alt valor afegit, trobar
solucions que millorin la vida dels ciutadans i possibilitar a les empreses d’ampliar la seves
possibilitats de fer negoci.
Per altra banda, la ciutat té un fort compromís amb la cooperació al desenvolupament, els drets
humans i la pau, un compromís que l’Ajuntament va plasmar en el Pla Director per a la
Cooperació, la Pau i els Drets Humans (2012-2015) i que inclou accions de cooperació directa
(fonamentalment amb Tarija, Bolívia), de col·laboració amb les ONGD de la ciutat i de
sensibilització i educació pel desenvolupament.
Igualment, la ciutat és seu d’institucions amb una important acció internacional, ja sigui en el
terreny empresarial —empreses punteres com HP, Boehringer Ingelheim, Grifols—, el cultural
—el Teatre-Auditori de Sant Cugat—, l’acadèmic i de la recerca —ESADE, la Universitat
Autònoma de Barcelona o el Sincrotró Alba— o el de la cooperació al desenvolupament, la pau
i els drets humans —la Universitat per la Pau i les altres entitats que conformen la Taula de
Cooperació, Pau i Drets Humans—.
5
2. Anàlisi de context
Per mitjà de l’anàlisi de context es ressalten tots aquells elements característics de la ciutat de
Sant Cugat i dels seus actors que són rellevants per a la seva projecció internacional, incloent-hi
el context político-institucional mundial, català i local; els fonaments jurídics i el context
institucional per a l’acció internacional de les ciutats; el context sòcio-econòmic, i els principals
indicadors ambientals.
2.1. Context político-institucional
El context político-institucional permet entendre els esdeveniments polítics i les dinàmiques
institucionals que han marcat el desenvolupament global en els últims anys i mesos, tant a nivell
internacional com a nivell català i local.
2.1.1. El context internacional
Les relacions internacionals estan canviant a un ritme vertiginós. Europa ha de fer front a reptes
molt complexos que de ben segur reconfiguraran el procés d’integració europea. En primer lloc,
haurà de superar el dèficit democràtic i l’allunyament de la ciutadania respecte de les
institucions europees. En segon, Europa està experimentant una crisi humanitària sense
precedents davant l’arribada massiva de refugiats al continent. Aquest fenomen, junt amb els
atemptats terroristes patits per diferents ciutats europees, estan darrera de l’auge dels
extremismes nacionalistes en països com Hongria, Polònia, Holanda o França, que acusen als
immigrants de tots els mals que viuen alguns dels països de la regió. Mentrestant, el Regne Unit
ja ha activat l’article 50 per marxar de la Unió, un procés que serà llarg i que provoca moltes
incerteses. A la vegada, s’enfronta a les peticions d’un nou referèndum per part d’una Escòcia
que no vol abandonar el club europeu.
A Síria es perpetuen les violacions sistemàtiques dels drets humans, de les quals la població és,
de lluny, la major afectada. I és que la regió d’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica continua travessant
una època de transició, en què els greus conflictes a Iraq, Líbia o el Iemen contrasten amb una
relativa estabilitat de Marroc i Jordània, per exemple.
Amèrica Llatina ha passat d’una època de gran creixement econòmic i d’amplis processos de
democratització a un seguit de convulsos processos polítics com el que va tenir lloc a Brasil amb
l’impeachment a Dilma Roussef i un canvi de socis comercials: de l’Atlàntic al Pacífic. La crisi dels
migrants es confirma com un mal endèmic del subcontinent agreujat, evidentment, per
l’arribada al poder de Donald Trump als Estats Units (amb les seves polítiques exteriors que ja
han revolucionat les relacions intergovernamentals al món). Mentre Colòmbia segueix treballant
per aconseguir un acord de pau consensuat amb la ciutadania, la violència i les vulneracions dels
drets humans lligades al tràfic de drogues, les mares i la pobresa a l’Amèrica Central no cessen.
L’Àfrica segueix sent el continent més pobre. L’accelerat creixement demogràfic representa un
repte enorme, particularment al món local, atès que és el continent amb més concentració de
6
megaurbs (després d’Àsia), i han augmentat les desigualtats. Tanmateix, en les últimes dècades
hi ha hagut molts avenços positius. Entre d’altres, han augmentat l’esperança de vida i
l’escolarització, i la major part dels països del continent han experimentat processos de
democratització importants.
El monopoli dels governs nacionals pel que fa a les relacions internacionals està en crisi. Les
empreses multinacionals (i també de manera principal els capitals financers internacionals)
exerceixen un fort lobby en sectors tan diversos com les energies, les farmacèutiques o la
indústria armamentista. D’altra banda, els ens locals estan tenint un paper cada vegada major
en l’esfera global i, molt especialment, s’han convertit en actors clau del desenvolupament i la
consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible emmarcats en l’Agenda 2030 de les
Nacions Unides. Xarxes internacionals com Ciutats i Governs Locals Units i fòrums com Hàbitat
III, promogut per les Nacions Unides, actuen com a plataforma perquè els ens locals alcin la veu
i defensin els interessos locals i de la ciutadania en àmbits que els afecten directament: la
promoció econòmica, la cultura, la sanitat, l’educació o la promoció de la pau, entre d’altres.
No s’ha de desaprofitar, doncs, el paper creixent dels ens locals en els principals fòrums
internacionals, que recentment va tenir com a colofó el reconeixement del dret a la ciutat per
part de les Nacions Unides, i les noves agendes internacionals com l’Agenda 2030 de
Desenvolupament Sostenible, la Nova Agenda Urbana, la COP 21 sobre el canvi climàtic o
l’Agenda d’Acció d’Addis Abeba sobre finançament per al desenvolupament.
2.1.2. El context català
Catalunya i Espanya segueixen fent front a les conseqüències d’una crisi que va començar sent
econòmica i ha derivat a molts altres àmbits com el social i el político-institucional amb una certa
pèrdua de confiança de la ciutadania en els representants polítics. Tot i la dependència de
Catalunya de les exportacions i la inversió estrangera, la crisi econòmica també ha derivat en un
augment de l’atur (especialment l’atur juvenil), en unes retallades de serveis bàsics com la
sanitat o l’educació i en una fugida del talent cap a altres països amb millors previsions
econòmiques.
La relació política de Catalunya amb Espanya és més complexa que mai. El fenomen sobiranista
ha crescut en els darrers anys i les relacions entre els governs d’Espanya i Catalunya són
especialment tenses. El Govern central no està disposat a negociar amb l’executiu català sobre
una via pactada per la independència. Aquest, per la seva banda, prepara l’anomenada
desconnexió unilateral. Aquestes dificultats en la relació entre el Govern central i el català poden
comportar conseqüències importants en l’ordre econòmic, pressupostari i competencial.
Però més enllà del procés independentista i de les males relacions entre els governs de
Catalunya i Espanya, la projecció internacional de Catalunya s’està potenciant. La Generalitat fa
temps que aposta per la internacionalització en diferents àmbits. Captació d’inversions, ajuts a
les empreses exportadores per mitjà d’ACCIÓ, difusió de la llengua i la cultura catalanes a través
de l’Institut Ramon Llull, una acció concertada entre el Govern i els ajuntaments en matèria de
7
cooperació al desenvolupament a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament,
etc.
Un dels pocs sectors que no s’ha vist tan afectat per la crisi ha estat el del turisme. Les xifres de
visitants van a l’alça, i el turisme cada cop està més desestacionalitzat i diversificat, fugint de la
clàssica cerca de sol i platja per passar a un turisme especialitzat en oci, esports, gastronomia i
negocis.
La marca Barcelona segueix sent el màxim exponent de l’atractivitat turística del territori, però
la capital de Catalunya també gaudeix de reconeixement mundial en molts altres àmbits i gràcies
a una multitud d’actors. Així, és referent mundial en l’esport des de l’organització dels Jocs
Olímpics i gràcies també al FC Barcelona. Té algunes de les millors escoles de negocis del món
com IESE i ESADE. És seu d’esdeveniments i d’institucions internacionals com el Mobile World
Congress i l’ISGlobal, respectivament.
En definitiva, Catalunya i Barcelona ofereixen molts elements per a la internacionalització dels
ens locals del territori, i s’han de convertir en grans aliats d’aquest procés.
2.1.3. El context local
En els últims anys, Sant Cugat del Vallès ha esdevingut un referent indiscutible de ciutat
cohesionada, sostenible, creativa i innovadora. Sense ser capital de comarca, ha sabut aprofitar
els seus nombrosos actius per atraure grans empreses multinacionals, tant nacionals com
internacionals, convertir-se en la segona localitat catalana amb la renda familiar més elevada i
oferir a la seva ciutadania benestar, qualitat i una gran diversitat de serveis i activitats.
Disposa d’un teixit productiu d’alt valor afegit, un sector cultural consolidat, una societat civil
dinàmica i compromesa i institucions lligades al coneixement i a la innovació de primera línia. La
ubicació òptima de Sant Cugat, atesos l’entorn natural i la proximitat a Barcelona i a les principals
infraestructures del país (AP-7, C-16, futur corredor mediterrani, el port i l’aeroport), fa que Sant
Cugat tingui un potencial molt important de projecció internacional.
2.2. Fonaments jurídics i context institucional per a l’acció
internacional de les ciutats
Aquesta secció mostra quin marge de maniobra tenen els ens locals catalans en l’acció
internacional a nivell legal, així com quines institucions poden condicionar, de manera tant
positiva com negativa, aquesta acció a nivell santcugatenc.
2.2.1. Fonaments jurídics per a l’acció internacional de les ciutats
Malgrat que la Llei de Bases de Règim Local de 1985 (modificada per la Llei de Racionalitat i
Sostenibilitat de l’Administració Local —LRSAL— de 2013) no fa esment de les competències
dels governs locals en l’àmbit internacional, aquestes es poden inferir de diferents normes de
8
caràcter internacional, estatal o autonòmic. De totes formes caldrà tenir en compte les
limitacions establertes en LRSAL pel que fa a les competències “no pròpies” (art. 7.4) que, en
principi, obliga els governs locals a sol·licitar informes de no duplicitat i de sostenibilitat
financera.
En primer lloc cal fer esment a la Carta Europea de l’Autonomia Local promulgada pel Consell
d’Europa l’any 1985 i ratificada per l’Estat espanyol l’any 1988, que en el seu article 10.3
estableix que les Entitats locals poden, en les condicions eventualment previstes per la llei,
cooperar amb institucions d’altres Estats.
En aquest sentit, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya reconeix en el seu article 199 l’acció
exterior dels ens locals catalans al establir que “la Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en
l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres
ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin”.
Igualment, el Capítol I, article 10 de la Llei 16/2014, del 4 de desembre, d'acció exterior i de
relacions amb la Unió Europea reconeix als Ens locals com a Actors de l’acció exterior catalana
tot establint:
“1. El Govern, en el marc competencial propi, i respectant el principi d’autonomia local, coordina
les actuacions dels ens locals en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea i els
presta suport per a dur-les a terme.
2. El Govern i l’Administració de la Generalitat han d’aprofitar l’experiència derivada de les
accions exteriors de la resta d’administracions públiques de Catalunya i, conseqüentment, han
d’impulsar la col·laboració amb els ens locals per a generar sinergies positives, concertar espais
d’intercanvi d’informació que permetin definir estratègies compartides, evitar duplicitats o
actuacions contradictòries i disposar amb la màxima eficiència dels recursos disponibles, amb la
finalitat de millorar l’efectivitat de l’acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea.”
Igualment, la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de Cooperació Internacional al Desenvolupament, a
l’article 20, reconeix (com ja reconeixia la Llei catalana 26/2001, de 31 de desembre, de
cooperació al desenvolupament) el rol de les corporacions locals en l’àmbit de la cooperació
internacional al desenvolupament establint que “la acción de dichas entidades en la cooperación
para el desarrollo se basa en los principios de autonomía presupuestaria y autorresponsabilidad
en su desarrollo y ejecución, debiendo respetar las líneas generales y directrices básicas
establecidas por el Congreso de los Diputados a que se refiere el artículo 15.1 de la presente Ley
y el principio de colaboración entre Administraciones públicas en cuanto al acceso y participación
de la información”.
2.2.2. El context institucional local
La col·laboració i la coordinació entre els diferents nivells de govern resulta fonamental per a la
projecció internacional dels territoris. En aquest sentit cal apuntar que hi ha altres
administracions públiques que, en el marc de les seves competències diverses, poden incidir en
la projecció internacional de Sant Cugat. En l’entorn local, el Consell Comarcal del Vallès
9
Occidental, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona han desplegat
estratègies que poden contribuir a la internacionalització de la ciutat. A nivell nacional, la política
exterior de la Generalitat és un marc de referència obligat per a la internacionalització de tots
els actors del territori. Igualment, la política internacional del govern de l’Estat ha de ser tinguda
en compte.
El Consell Comarcal té una projecció internacional limitada. En els darrers anys han promogut
iniciatives amb suport de la Unió Europea en el camp del turisme esportiu i cultural, la mobilitat
internacional o la internacionalització de pimes. El Consell ha impulsat també accions en el camp
de la cooperació internacional al desenvolupament i les emergències, especialment en matèria
de co-desenvolupament i suport als refugiats.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona compta amb una Àrea d’Internacional que gestiona les
iniciatives de l’ens metropolità en el terreny de les relacions internacionals i la cooperació al
desenvolupament. Des de l'acció internacional, l'AMB ofereix serveis als ajuntaments que la
conformen, en particular, informació i suport en l’elaboració de candidatures a finançament de
la UE, participació en xarxes internacionals i europees centrades en qüestions metropolitanes
(CGLU, Metropolis, MedCities, etc.) i posicionaments polítics davant de les institucions europees
i internacionals. Pel que fa a la cooperació al desenvolupament, l’AMB realitza accions de
cooperació directa amb els seus socis en les regions prioritàries de la Mediterrània i Amèrica
Llatina i convoca anualment una convocatòria dirigida a ONGD i ajuntaments. La relació de
l’Ajuntament amb l’AMB en l’àmbit internacional és poc rellevant.
Pel que fa a la Diputació de Barcelona, la Direcció de Relacions Internacionals té un llarg
recorregut com a actor fortament reconegut del municipalisme europeu i internacional. La
Diputació ofereix serveis i suport financer als ajuntaments de la seva demarcació en el camp de
la internacionalització de les ciutats, les polítiques europees i els seus instruments financers i la
cooperació descentralitzada al desenvolupament. Malgrat que la Diputació de Barcelona co-
finança aquest Pla d’internacionalització, la relació amb l’Ajuntament de Sant Cugat en els temes
europeus i internacionals no és contínua.
També en l’àmbit local destaca la participació de l’Ajuntament en el Fons Català de Cooperació
al Desenvolupament, de la Junta Executiva del qual és membre.
La Generalitat de Catalunya té com a funció “dirigir la promoció i la projecció exterior de
Catalunya”, cosa que fa des de la Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea i d’entitats
vinculades: Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACC1Ó), Institut Ramon Llull, Agència
Catalana de Turisme (ACT), Biocat, la Promotora d'Exportacions Catalanes (PRODECA), el Consell
Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), el Consell Interuniversitari de
Catalunya (CIC) i l’Institut Català Internacional per la Pau. És un actor potent, amb una capacitat
de desenvolupament i lideratge reconeguda a tot el món.
La Secretaria d’Afers Exteriors coordina el Consell d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió
Europea que, entre d’altres, impulsa la col·laboració, cooperació i assistència recíproca en
aquesta matèria entre el Govern i els ens locals i altres ens d’interès públic amb notable activitat
10
internacional. A més, la legislació estableix una Comissió de Coordinació amb els Ens Locals que
impulsa la col·laboració en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament. En el Consell Català de
Foment de la Pau, Generalitat i ens locals coordinen la participació de la societat civil en les seves
activitats de foment de la pau.
La representació dels governs locals catalans en els dos espais de coordinació citats l’asseguren
les entitats municipalistes, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de
Catalunya. L’Ajuntament de Sant Cugat no hi té representació.
Per altra banda, cal apuntar que l’alcaldessa participa en els òrgans de govern del Consell de
Diplomàcia Pública de Catalunya, Diplocat, com a presidenta de la Diputació de Barcelona. El
Diplocat és un “consorci públic-privat que té per objectiu explicar Catalunya al món i incidir en
l’opinió pública internacional per tal de millorar la imatge i el prestigi del país a l’exterior, tot
creant vincles i relacions de confiança amb ciutadans i institucions d’altres països”.
A nivell espanyol, la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) assegura la
interlocució dels governs locals amb les instàncies de l’Estat rectores de la política exterior,
europea i internacional, i de cooperació al desenvolupament, inclosa l’AECID i la FIIAPP. Sant
Cugat participa a la FEMP mitjançant la Federació de Municipis de Catalunya. De tota manera
no té presència en les dues comissions que toquen el tema internacional, la de Relacions
Internacionals i la de Cooperació al Desenvolupament.
2.3. Context sòcio-econòmic
El context sòcio-econòmic de la ciutat de Sant Cugat que es troba a continuació ofereix dades
demogràfiques, econòmiques, de coneixement i innovació, culturals, turístiques i socials que
poden determinar l’acció internacional de la ciutat i, a la vegada, ser determinades per ella en
un futur.
2.3.1. Demografia
Sant Cugat, situada al Vallès Occidental, té una població de 87.830 habitants en un territori de
48,2km2 (IDESCAT 2015). 62.468 habitants han nascut a Catalunya (71%), mentre que 11.305 ho
han fet a la resta d’Espanya (13%) i 14.057, a l’estranger (16%). La mitjana d’edat se situa al
voltant dels 35 anys i un 25% de la població té menys de 18 anys.
La taxa d’immigració és inferior a Sant Cugat que a Catalunya. Si es té en compte la procedència
d’aquesta immigració, la tendència catalana s’inverteix atès que la immigració de països de la
Unió Europea en relació amb la immigració extracomunitària és força superior. Aquest alt
nombre d’immigrants comunitaris és degut, com es veurà, al fet que diverses multinacionals
s’hagin implantat a la ciutat, atraient personal altament qualificat i de nivell sòcio-econòmic
superior i les seves famílies (3.000 nous treballadors en un any, segons dades de l’Ajuntament),
i al fet que immigrants amb el perfil mencionat hagin decidit viure a la ciutat per la seva qualitat
de vida mentre treballen a Barcelona.
11
Quant als immigrants extracomunitaris, principalment han arribat per motius econòmics.
Destaca la immigració provinent de Llatinoamèrica (Bolívia, Equador, Paraguai, etc.), mentre que
la immigració d’Àfrica (Marroc especialment) i Àsia (Xina, Pakistan) té unes xifres molt menors.
Els immigrants extracomunitaris es concentren en el centre urbà, on la densitat de l’edificació
és major i la qualitat, menor.
2.3.2. Economia
Amb un PIB de 3.666,60 MEUR i un PIB per càpita de 43.100 EUR (dades IDESCAT 2012, base
2010), Sant Cugat és considerada una de les ciutats més riques de Catalunya i de l’Estat espanyol.
El PIB per càpita és un 56% major a la mitjana catalana i la renda familiar disponible bruta, un
26,6% major.
Segons dades del tercer trimestre de 2016 (Hermes, Diputació de Barcelona), a Sant Cugat hi ha
una població activa de 38.188 persones (un 44% del total de la població) amb un atur registrat
de 3.015 persones a novembre de 2016. L’atur afecta més el col·lectiu femení, que representa
el 51,33% de la població i el 54,20% dels aturats. Quant al col·lectiu immigrant, hi ha 373
immigrants a l’atur, dels quals 190 (el 50,94%) són dones. Mentre que l’any 2007, just abans de
l’esclat de la crisi, es registrava un atur de 1.795 persones, el 2013 es va arribar a la xifra més
alta dels últims anys: 4.286. Des de llavors, però, no ha deixat de descendir fins a situar-se als
3.015 aturats actuals.
Sant Cugat disposa, segons dades de 2010, d’una superfície destinada a activitat econòmica de
931.000 m2. El sector serveis és el gran motor de l’economia santcugatenca, tant pel que fa a la
creació i el manteniment de llocs de feina com pel que fa a la creació de riquesa. De les 3.102
empreses del municipi, 2.707 (el 87,26%, amb una variació entre 2011 i 2015 de +18,1%)
pertanyen al sector serveis. El segueix la indústria (229, el 7,38%, variació de +8%), especialitzada
en els àmbits farmacèutic, automobilístic i electrònic. En tercer lloc se situa la construcció (160,
el 5,16%, variació de -15,1%) i, finalment, l’agricultura (6 empreses, el 0,19%, variació poc
significativa). El poc pes de la indústria és remarcable: mentre que bona part de les ciutats de
l’entorn barceloní presenten una economia bastant industrialitzada i diversificada i poc
terciaritzada, Sant Cugat ha apostat per la innovació i la qualitat, especialment en els àmbits
econòmic (no industrial) i de les TIC. És important remarcar que vuit de les 25 empreses que més
facturen al Vallès Occidental tenen seu a Sant Cugat que, amb una facturació de 6.159.799 milers
d’euros (any 2016, estudi “Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona”, Diputació de
Barcelona), se situa al capdavant de la llista de municipis amb més facturació de la comarca,
seguit de Montcada i Reixac, Terrassa, Rubí i Barberà del Vallès.
12
Tipus de sòl. Font: Sant Cugat del Vallès
Així, en els últims vint anys s’han implantat a Sant Cugat nombroses empreses d’alta tecnologia
i innovació. Es calcula que aquestes empreses inverteixen un 5,5% de la xifra de negocis en
innovació, mentre que la indústria ho fa en només un 1,5%. De fet, en els últims tres anys, Sant
Cugat ha rebut 1,6 milions d’euros de fons europeus que ha destinat a l’àmbit de la innovació.
Aquest fet, entre d’altres, ha comportat l’atracció a la ciutat de talent, és a dir, nous treballadors
altament qualificats i de nivell socioeconòmic alt, amb un paper important dels treballadors
joves. Aquests fets demostren que Sant Cugat ha desenvolupat amb èxit la seva aposta per
esdevenir business friendly.
Sant Cugat compta amb un total de set parcs d’activitat econòmica que alberguen bona part de
les 3.102 empreses del municipi. En destaquen empreses multinacionals tant nacionals com
estrangeres, la majoria situades en el sector nord de la ciutat, com són:
• En el sector farmacèutic i mèdic: Boehringer Ingelheim, Grifols, Roche, Palex Medical,
Ferrer Internacional, Omega Pharma
• En el sector de l’alimentació: Europastry, Affinity Petcare
• En el sector de les finances, asseguradores i consultories/certificacions: Grup Catalana
Occident, Banc Sabadell, Mapfre, Bureau Veritas, Everis
• En el sector de l’electrònica: Hewlett Packard, Ricoh, Jvckenwood Ibérica, Pioneer
Electronics Ibérica
• En el sector de l’automoció: J.Juan (properament)
• En altres sectors: ISS Facility Services, BWT Ibérica (properament)
Juntament amb Rubí i Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat ha creat el Catalonia Innovation
Triangle, el consorci per a la promoció, al llarg de la B-30, de l’excel·lència educativa,
investigadora i empresarial i que concentra el 5% de les multinacionals del país i el 20% dels
universitaris catalans. Al territori de Sant Cugat, formen part del CIT 3 àrees industrials, 11 parcs
de negoci i 3 àrees de coneixement. Des de l’Ajuntament de Sant Cugat es confirma que, malgrat
que existeixen moltes complementarietats entre les tres ciutats i els seus actors i que aquests
tenen molta predisposició a col·laborar, el projecte es troba actualment aturat.
13
D’altra banda també es troben a la ciutat ESADECREAPOLIS i SC Trade Center, dos centres de
negocis i foment de l’emprenedoria i la incubació empresarial clau a la ciutat. En total, es calcula
que a Sant Cugat hi ha 200 places de co-working en diverses incubadores tant públiques com
privades i un total de 7 programes d’emprenedoria. Quant a les patents, és la segona ciutat
espanyola en nombre de patents sol·licitades.
Mapa zones CIT. Font: Catalonia Innovation Triangle
L’associació Sant Cugat Empresarial agrupa més de 230 empreses del territori i compta amb la
participació de l’Ajuntament. D’altra banda, Sant Cugat Tribuna és una xarxa promoguda per
Sant Cugat Empresarial i l’Ajuntament que fomenta l’associacionisme empresarial i la generació
de sinèrgies entre el sector empresarial, l’administració i les institucions de coneixement i
universitats del territori.
També aprofitant el salt qualitatiu que ofereix la B-30, Sant Cugat va formar part, l’any 2012, de
la constitució de l’associació “àmbit B-30”. Aquesta associació té com a objectiu “definir i
desenvolupar una estratègia de col·laboració entre institucions de sectors diversos per
incentivar l’economia productiva a la zona industrial i tecnològica del territori i per posicionar
aquest territori com una de les regions industrials amb més potencial innovador de Catalunya,
d’Espanya i del sud d’Europa. Aquestes institucions són empreses, centres de recerca,
universitats, administracions locals, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals i
governs” (article 3 dels seus estatuts).
En els seus 485 km2 estesos a banda i banda dels 50km de la B-30, l’àmbit B-30 alberga una
població de 1.018.166 habitants, 30.173 empreses i una ocupació total de 387.478 persones. A
més, mentre que al principi va ser una iniciativa eminentment pública, actualment en formen
part no només les institucions públiques de 23 municipis sinó també el sector privat.
Queda palès, doncs, que per entendre el gran potencial econòmic i la competitivitat de la ciutat
cal mencionar la presència d’infraestructures viàries i de transport que faciliten la mobilitat en
tot el territori metropolità i l’enllaç amb la ciutat de Barcelona, el seu port i l’aeroport del Prat
de Llobregat. Així, travessen la ciutat dues vies d’àmbit supramunicipal, com són l’Autopista del
14
Mediterrani (AP-7, una de les vies amb més freqüència d’ús de Catalunya, convertida en B-30 a
la zona) i els Túnels de Vallvidrera (C-16, que connecta la ciutat amb el centre de Barcelona en
pocs minuts). Cal subratllar també el gran avenç que suposarà el desenvolupament del corredor
mediterrani per a l’economia de Sant Cugat. La Unió Europea calcula que el tràfic de mercaderies
per via fèrria amb destinació França ha d’augmentar d’un 1,5% l’any 2010 a un 22,5% el 2030 si
les inversions previstes en el corredor mediterrani acaben executant-se d’acord amb el que està
previst.
Localització geoestratègica de Sant Cugat. Font: Institut Cerdà
A més, i malgrat que presentin dificultats de mobilitat transversal dins del municipi, les set
estacions que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha distribuït en tot el municipi
permeten arribar ràpidament al centre de Barcelona. Per exemple, des de l’estació de Sant Cugat
fins a la Plaça Catalunya de Barcelona hi ha un trajecte de 25 minuts.
2.3.3. Cultura, coneixement i innovació
Sant Cugat és un exemple de ciutat al servei de les persones. Ha guanyat diversos premis en els
últims anys, com el Premi Europeu del Sector Públic EPSA de lideratge i innovació (2009), la
catalogació amb el màxim grau de transparència per l’ONG Transparency International diversos
anys, o el Living Labs Global Award pel seu pla d’innovació local.
A nivell educatiu, l’alumnat santcugatenc obté uns resultats elevats i superiors a la mitjana
catalana. Compta amb 45 centres d’educació reglada (15 escoles infantils, 21 escoles de primària
i 13 centres de secundària), alguns centres concertats i privats dels quals reben un alt nombre
d’alumnat internacional resident tant a Sant Cugat com als municipis limítrofs com Barcelona.
15
El gran interès i l’impuls d’activitats de caràcter artístic i musical a la ciutat, amb 30 centres tant
públics com privats, situen Sant Cugat com una ciutat amb un valor cultural afegit i amb moltes
possibilitats d’internacionalització. Així, per exemple, l’Ajuntament gestiona centres culturals de
gran importància per a la ciutat com són l’Escola Municipal de Música i Conservatori Victòria
dels Àngels, l’Escola d’Art i Disseny i el taller Triangle i Artefakte per als més joves. També es
promouen des de l’Ajuntament iniciatives com el Curs Internacional de Direcció d’Orquestra
Antoni Ros Marbà, que ja duu deu edicions i compta amb la col·laboració institucional de
l’ESMUC, el Conservatori del Liceu, la Fundació Pau Casals, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat
(que està en procés d’internacionalitzar-se) i la Fundació Victòria dels Àngels, que s’impliquen a
més en altres tasques com l’atorgament de beques o la validació internacional de la formació
que s’ofereix des de l’Escola de Música.
Cal no oblidar les sinèrgies amb l’entorn, del qual cal destacar la presència a Cerdanyola del
Vallès del Centre Internacional de Música Antiga, impulsat per Jordi Savall i Montserrat Figueras,
que aprofiten l’espai del Conservatori de Sant Cugat per dur a terme les formacions
internacionals. Igualment, la importància de la música té impacte en altres sectors, com poden
ser la indústria i el coneixement (en què la unió d’empreses tecnològiques i les universitats
poden treballar l’enllaç entre la tecnologia per al coneixement i el camp de la música), el turisme
(vincle de la música sacra amb el monestir) i l’àmbit social (cooperació amb músics refugiats o
la cerca de talent musical en zones desafavorides).
A Sant Cugat, el percentatge de persones amb estudis superiors és molt elevat: un 53,4% en el
cas dels homes i un 44,8% en el cas de les dones. A més, diverses universitats i centres de recerca
han apostat per instal·lar-se a la ciutat. Es tracta de grans apostes com el nou campus d’ESADE i
la iniciativa innovadora d’ESADECREAPOLIS; la Universitat Autònoma de Barcelona, amb seu a
Cerdanyola del Vallès però amb un gran impacte i un campus en creixement a Sant Cugat;
l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès de la UPC; el Campus Sant Cugat de la
Universitat Internacional de Catalunya; el Col·legi Creanova amb el Grau Universitari LEINN en
Lideratge, Emprenedoria i Innovació (únic grau universitari oficial i internacional sobre
emprenedoria a Espanya i amb una metodologia innovadora procedent de Finlàndia) i l’Escola
d'Art i Disseny de Sant Cugat.
Cal afegir-hi l’impacte que el Sincrotró ALBA, situat a Cerdanyola del Vallès, té a nivell no només
econòmic sinó també social i en termes d’investigació. Segons el document recent “Anàlisi cost-
benefici i d’impacte econòmic del sincrotró ALBA” (Raya, J. M. i García Montalvo, J.) des de la
seva instal·lació els resultats econòmics han estat de “1.018 milions d’euros en termes de
producció bruta i 634 llocs de treball”, amb un multiplicador total de 2,75. A més, a nivell social
s’ha obtingut una rendibilitat del “7,9% d’una instal·lació que contribueix a la recerca i a la
disminució de la sobrequalificació”.
Una altra instal·lació que gaudeix de renom a nivell global és el Centre d’Alt Rendiment (CAR),
que en els últims Jocs Olímpics va comptar amb 78 dels 305 esportistes de la delegació
espanyola. Actualment, una de les línies d’actuació prioritàries del CAR és aconseguir enfortir el
seu posicionament com a centre de referència internacional, per la qual cosa serà un aliat
imprescindible en l’elaboració d’aquest Pla.
16
La innovació està molt relacionada amb la cultura i el coneixement, tal com ho demostra el
Volpelleres Library Living Lab (VL3), projecte de co-creació experimental que explora els enllaços
entre cultura, tecnologia i societat. El promotor és un consorci multiactor basat en el model de
la quàdruple hèlix. Hi participen el Centre de Visió per Computador de la UAB (coordinador),
l’Associació de Veïns del Barri de Volpelleres (veritable impulsora del projecte), el món
empresarial tecnològic (l’empresa Oblong.com, líder en l’àmbit de la interacció visual amb
computadors) i l’Ajuntament de Sant Cugat (com a entitat de suport), i el projecte va ser
presentat en el marc de l’Smart City Expo World Congress 2016 de Barcelona.
També destaca la presència a la ciutat del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya,
gestionat per la Generalitat de Catalunya. El Centre té com a missió definir i executar les
polítiques de protecció, conservació, recerca i restauració del patrimoni cultural moble i dels
elements decoratius que formen part del patrimoni immoble (pintures murals, esgrafiats,
portalades, mosaics, escultura en pedra, etc.) de Catalunya. L’Arxiu Nacional de Catalunya
també de la Generalitat, contribueix igualment a la conservació del llegat patrimonial, històric i
cultural català.
2.3.4. Societat
L’anàlisi demogràfica estableix que el 16% de la població santcugatenca és nascuda a l’estranger.
En general la immigració no és considerada un problema principal per part de la població
santcugatenca, tal com mostra l’Onada Juliol 2016 de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat. En
efecte, la immigració se situa en la posició 17 de 20 en el llistat de principals problemes de
Catalunya. De la mateixa manera, només el 2,1% dels problemes atesos pels Serveis Bàsics
d’Atenció Social (SBAS) del municipi l’any 2011 va tenir relació amb la immigració i l’estrangeria.
Sant Cugat compta amb un fort teixit associatiu, amb especial presència i activitat d’entitats de
l’àmbit esportiu i l’àmbit cultural (que disposen d’equipaments com l’Ateneu, el Teatre La Unió,
L’Esbart o el Centro Popular Andaluz). Existeixen 159 associacions culturals, 20 associacions
juvenils i 15.000 persones actives en total, que la converteixen en la ciutat amb més associacions
i persones actives si es compara amb ciutats de la mateixa categoria.
En l’àmbit internacional destaca la Universitat Internacional de la Pau, nascuda el 1984 a fi de
crear les condicions i facilitar les eines necessàries per a la formació, el debat, la reflexió i
l'intercanvi d'opinions i experiències sobre conflictes i construcció de pau. Té un paper clau en
l’educació per a la pau i la solidaritat, especialment entre els més joves.
Més concretament en l’àmbit de la cooperació, l’Ajuntament en col·laboració amb la Xarxa
Solidària (que integra una vintena d’entitats i ONG) han creat la Taula de Cooperació, Pau i Drets
Humans, un espai de trobada on es defineixen i es coordinen les accions de cooperació al
desenvolupament, sensibilització per a la superació de les desigualtats nord-sud i foment de la
cultura de pau.
A nivell turístic, Sant Cugat no representa encara un nucli turístic important i l’aposta del
consistori pel turisme és encara recent, ja que es va iniciar el 2002. Malgrat això, disposa
17
d’atractius turístics en diversos àmbits: MICE, cultural, esportiu/salut i educatiu, i d’una
localització (a prop de Barcelona, del port i de l’aeroport, i al costat del Parc de Collserola, entre
d’altres) propícia per al desenvolupament d’aquest sector.
El baluard de Sant Cugat segueix sent el seu Monestir que, juntament amb el seu entorn –el
Museu de Sant Cugat i el barri–, conformen les claus del Pla Estratègic de Turisme. La ciutat
gaudeix també d’una important oferta d’arts plàstiques i escèniques així com 6 galeries d’art
privades i 3 sales d’exposició públiques. També el teatre és un art de gran tradició a la ciutat, on
destaca el Teatre-Auditori que, amb una mitjana de 100.000 espectadors l’any, contribueix a
oferir una oferta cultural rica, variada i internacional a la ciutadania. Tant és així que, per als tres
primers mesos de 2017, la programació del Teatre-Auditori inclou artistes i formacions tan
reconeguts a nivell global com el Sant Petersburg Festival Ballet, Sara Baras o Ara Malikian.
D’altra banda, la fira Mercantic – Vintage Village, un espai de venda permanent de mobles i
objectes antics amb l’afegit d’una bona oferta gastronòmica i musical, pot esdevenir un reclam
turístic important inspirat en el conegut Portobello Road londinenc, tot i que fins ara ha estat
orientada al públic local.
L’oferta cultural i turística es complementa amb els equipaments esportius a disposició del
ciutadà i del visitant; en aquest aspecte, és remarcable la gran quantitat d’equipaments
esportius (pistes de tennis, piscines, etc.), que sovint doblen les xifres de la comarca. Atès aquest
avantatge comparatiu, Sant Cugat considera cabdal organitzar l’acollida d’esdeveniments
esportius d’àmbit internacional com una de les vies per donar a conèixer-se al món. Aquesta
línia d’actuació és viable gràcies a la presència de Sant Cugat Creix, associació nascuda l’any 2014
gràcies a l’esforç del Patí Hoquei Club Sant Cugat, el Club de Rugby Sant Cugat i el Club Voleibol
Sant Cugat, als quals es va sumar posteriorment el Club Junior. Aquesta plataforma té per
objectius potenciar el model d'esportista de Sant Cugat i desenvolupar un projecte esportiu de
cooperació tot apostant per la formació esportiva de base. Sant Cugat Creix agrupa 3.000 atletes,
180 tècnics esportius i més de 5.000 famílies.
De moment, Sant Cugat participa en missions internacionals i assistència a fires del sector.
També ha aconseguit consolidar tornejos internacionals com el Torneig Internacional de
Voleibol Base Femení, que enguany celebra la XVI edició, així com de futbol sala i de rugbi, i ha
rebut delegacions internacionals com l’anglesa i l’holandesa d’atletisme, o l’espanyola,
l’holandesa, la belga, la irlandesa i la russa i equips estrangers, que han optat per entrenar-se en
territori santcugatenc.
Quant a l’oferta hotelera, Sant Cugat compta amb 4 hotels de tres estrelles i 3 hotels de quatre
estrelles, que poden albergar un total de 1.417 viatgers, així com amb la Residència Universitària
Roberto de Nobili i la Residència del CAR, amb 194 i 283 places cadascuna. Sant Cugat, a més, es
beneficia dels esdeveniments internacionals que organitza la ciutat de Barcelona, com el Mobile
World Congress, en tant que la capital catalana no pot absorbir tots els participants a aquests
esdeveniments, molts dels quals acaben allotjant-se a la ciutat vallesana.
Segons dades de l’oficina de turisme, entre els anys 2013 i 2015, per països, ha destacat
l’afluència de turistes espanyols, seguit dels turistes francesos i anglesos. A major distància es
18
troben els turistes alemanys i italians, estatunidencs, belgues i holandesos. El grup de
llatinoamericans és molt nombrós, malgrat que les dades no desglossen la provinença exacta
dels visitants. En tot cas, els visitants catalans segueixen sent la majoria.
2.4. Principals indicadors ambientals
La superfície de verd urbà a Sant Cugat és de 14 m2/habitant si es té en compte les zones de
gestió pública. Això no obstant, cal tenir en compte que bona part del territori de la ciutat es
troba al Parc de Collserola, de manera que a nivell ambiental la ciutat guanya verd urbà si
s’inclouen en el còmput aquelles parcel·les verdes de gestió privada: en aquest cas, es calculen
34 m2/habitant. Els nivells de contaminació són acceptables (25,5 μg/m3 de NO2 i 54,3 μg/m3
d’O3 a 2015), i la major font de contaminació és el tràfic rodat (especialment els dos grans vials
de circulació: AP-7 i C-16), així com les indústries químiques dins del municipi. La generació de
residus per persona al municipi ha experimentat un descens pronunciat des de 2009, passant
d’1,87kg per persona i dia a 1,1, i la recollida selectiva de residus ha augmentat en detriment de
la fracció de rebuig.
Una de les raons d’aquest descens en la generació de residus és la conscienciació ciutadana
sobre els efectes del canvi climàtic a nivell local i global, que es pot afirmar que és present a la
ciutat. Un altre indicador d’aquest canvi de mentalitat és l’ús quotidià de la bicicleta, que ha
augmentat en els últims anys. Tanmateix, els desplaçaments en bicicleta (1.200 diaris) només
representen un 0,9% dels desplaçaments interns dels santcugatencs davant del 61% que
representen els desplaçaments en vehicle privat. Aquest fet, sumat a la manca de continuïtat
d’alguns trams del carril bici i d’una estructura clara de la xarxa, permeten afirmar que hi ha
encara un llarg camí per recórrer en aquest aspecte.
Finalment, quant als riscos ambientals, destaquen els incendis, atès que el 53% del territori és
forestal (44% corresponent al Parc Natural de Collserola) i gran part de la població viu en
contacte amb les masses forestals.
Per mitjà del Pla Estratègic Smart City 2011-2020, Sant Cugat ja ha posat en marxa diverses
iniciatives per esdevenir una ciutat intel·ligent, sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
Destaca la creació del primer carrer intel·ligent de Catalunya, que inclou un aparcament guiat
de vehicles, un punt intel·ligent de recollida d’escombraries, un enllumenat sensible a la
presència, un sistema de rec segons el nivell d’humitat i encreuaments peatonals equipats amb
sensors de llum, entre d’altres, i que es calcula que representaran un 30% d’estalvi d’energia
global a l’Ajuntament i als contribuents. L’esforç plasmat en el Pla Estratègic Smart City, així com
en el Pla Desplaçament Empresa, li ha valgut a Sant Cugat per rebre el Premi a la Millor Pràctica
Sostenible atorgat per la Fundació Renault per a la mobilitat sostenible en la categoria
d’administració pública.
19
3. Governança municipal de l’acció internacional
La governança municipal de la internacionalització de Sant Cugat inclou diversos aspectes de la
composició i l’actuació de l’Ajuntament en aquest àmbit, que es presenten aquí d’acord amb
quatre categories: organització municipal; acció internacional en el Pla d’Actuació Municipal i
els plans sectorials; experiència europea i internacional, i política de cooperació, pau i drets
humans.
3.1. Organització municipal
A nivell polític, l’Ajuntament s’organitza entorn del Ple integrat per 25 regidors dels diferents
grups polítics amb representació. La Junta de Govern integra l’alcaldessa i les 5 Tinències
d’Alcaldia. A banda, el Govern municipal compta amb 4 regidories delegades.
Pel que fa a l’organització directiva/professional, l’Ajuntament va establir l’any 1999 una
organització gerencial entorn de la figura de la gerent municipal i de 6 direccions d’àmbit de
gestió. El següent organigrama descriu l’esmentada organització gerencial:
Font: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Pel que fa a l’àmbit internacional, l’Ajuntament no té una regidoria específica en matèria de
relacions internacionals ni un equip especialitzat en la matèria. Tampoc disposa d’un equip que
centri la seva activitat en el seguiment de les polítiques de la Unió Europea i els instruments
financers que n’emanen. Sí que té, per contra, una regidoria que impulsa la política municipal
de cooperació al desenvolupament amb un petit equip tècnic que n’assegura la gestió.
20
L’acció internacional i la participació en projectes europeus es gestionen des de la Gerència
Municipal, que es recolza en la responsable de Planificació i Control de l’Institut de Gestió
Estratègica, Promoció Econòmica i Societat de la Informació per a l’impuls del Pla
d’internacionalització o de grans projectes de ciutat que opten a finançament europeu o
internacional (l’EDUSI n’és un bon exemple). Per altra banda, la gerent coordina un grup de
tècnics municipals que gestionen la participació de l’Ajuntament en diferents projectes
sectorials finançats per la UE (vegeu la taula del punt 2.2).
Pel que fa a la cooperació al desenvolupament, hi ha una Regidoria de Cooperació amb
adscripció de la Regidoria d’Educació, Universitat, Ocupació i Família. L’esmentada regidoria
recau en la Tinència d’Alcaldia de Polítiques de Cicle de Vida, Progrés Social i Habitatge. La gestió
tècnica es porta des de la Secció de Ciutadania de l’Àmbit de Gestió de Polítiques Socials,
Habitatge i Esports (o Serveis a les Persones).
L’Ajuntament ha articulat un sistema de participació, la Taula de Cooperació, Pau i Drets
Humans, integrat en el Consell Sectorial de Serveis Socials. L’esmentada Taula la conformen
electes i tècnics municipals així com representants de les entitats de cooperació, pau i drets
humans de la ciutat.
No existeix una comissió informativa específica que tracti els temes europeus i internacionals.
Quan és necessari es passen per la Comissió de Presidència. Pel que fa als dossiers relatius a la
política de cooperació, es tracten a la Comissió de Serveis a les Persones.
Pel que fa als òrgans de coordinació tècnic-administrativa, creats d’acord amb la Instrucció de
Gerència número 03/2012, tampoc n’existeix un d’específic per als temes internacionals o de
cooperació. El Comitè de Direcció els aborda quan s’escau.
3.2. L’acció internacional en el Pla d’Actuació Municipal i en els plans
sectorials
L’acció internacional de Sant Cugat s’emmarca en el Pla d’Actuació Municipal 2015-2019, així
com de manera més sectorial en diversos plans del consistori.
3.2.1. El Pla d’Actuació Municipal 2015-2019
El Pla d’Actuació Municipal 2015-2019, principal instrument de planificació estratègica de la
ciutat que fixa les prioritats d’aquest mandat i orienta així l’acció de govern per als propers anys,
fa una clara aposta per la internacionalització. En efecte, el pla d’internacionalització és un dels
deu plans estratègics transversals que es desprenen dels quatre àmbits d’actuació que proposa
el PAM: desenvolupament econòmic, progrés social, cultura innovadora i entorn urbà.
El següent esquema mostra els deu plans estratègics proposats.
21
Font: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
El PAM proposa, per a cadascun dels Plans Estratègics identificats, tota un seguit de línies
d’acció. Les tres línies d’acció proposades per al Pla d’internacionalització són:
- Implementar el pla estratègic de turisme
- Fomentar la col·laboració en l’estratègia europea 2020
- Construir una xarxa amb altres ciutats i professionals que viuen fora de Sant Cugat
Alguns dels 9 Plans Estratègics proposats restants inclouen també línies d’acció amb una forta
dimensió internacional. Podem destacar-ne les següents:
1. El monestir i el seu entorn. Un centre singular
- Desenvolupar accions de promoció turística
2. Foment de l’ocupació
- Networking professional i empresarial
- Atracció de talent i inversió a la ciutat
- Impuls a la formació. Impuls de la formació professional, i promoció del campus
universitari
- Potenciar el sector de l’economia urbana (comerç de proximitat), social
cooperativa i col·laborativa, així com l’economia circular i el sector cultural, del
coneixement i la creativitat
3. Civisme i cohesió social
- Enfortir el teixit associatiu com element vertebrador de la identitat
4. Sostenibilitat i qualitat urbana
- Reduir les emissions de gas d’efecte hivernacle i promoció de les energies
renovables, participant en projectes Horizon 2020
22
- Potenciar un espai públic de qualitat creant apps d’itineraris de patrimoni
natural, cultural i arquitectònic
- Recuperar i millorar els espais i l’entorn del parc natural de la Serra de
Collserola
5. Parcs empresarials
- Fomentar la col·laboració, clústers i aliances entre les empreses situades a
Sant Cugat
- Manteniment i potenciació del sector industrial
- CIT, corredor de referència per a les indústries avançades
- Garantir la competència en el sector de les telecomunicacions
- Aplicar criteris smart a les zones d’activitat empresarial (parcs empresarials)
6. Pla d’innovació
- Empresa i ocupació: atracció de talent i inversió
- Educació: foment per a la innovació
- Turisme: construir una proposta de valor atractiva i diferencial per al turista de
proximitat
- Oci i cultura: fomentar la innovació i creativitat del sector cultural de la ciutat
Del PAM es desprèn que l’Ajuntament fa una clara aposta per la innovació, per seguir basant
l’economia de la ciutat i la generació d’ocupació en el sector tecnològic i d’alt valor afegit, i per
potenciar el sector cultural, del coneixement i la creativitat. En aquest sentit, l’atracció de talent
i inversió, també procedent de l’estranger, és imprescindible. Tanmateix, el PAM no oblida el
sector de la indústria, menys representatiu a la ciutat que en els municipis del voltant: es
proposa potenciar aquest sector i reactivar el CIT. Es pretén promoure la cerca de
complementarietats i suport mutu entre les empreses a través de col·laboracions, clústers i
aliances, enllaçant també aquestes empreses amb els centres de formació (formació
professional, universitats, centres de recerca) a través de l’impuls a la formació i el networking.
El turisme apareix també com una línia important per a la ciutat. En aquest sentit, s’apunta
clarament a la promoció del monestir, principal referent turístic de la ciutat, del centre històric
i de l’entorn del Parc de Collserola a través de la innovació tant creativa com tecnològica (creació
d’apps per a l’aprofitament del patrimoni natural, cultural i arquitectònic).
La innovació no només és una línia cabdal en l’àmbit del turisme, sinó que apareix com un
element transversal. Es menciona també en l’àmbit del creixement econòmic, en el qual s’ha de
crear un ambient propici perquè tant el talent com la inversió estrangers se sentin atrets per la
ciutat, estretament lligat a una educació innovadora i abocada al coneixement i l’excel·lència.
Finalment, en el sector en auge de les indústries culturals i creatives, que cada cop té més
perspectiva internacional, i del qual la innovació és un element vertebrador.
És important subratllar que el PAM posa de relleu la necessitat de cercar finançament europeu,
malgrat que només s’indiqui en l’àmbit de la sostenibilitat a través del programa Horizon 2020
23
(reducció de les emissions de gas d’efecte hivernacle i promoció de les energies renovables). Es
menciona també el foment de la col·laboració en l’estratègia europea 2020, sense concretar en
quins àmbits o amb quins mitjans s’ha de dur a terme.
El PAM fa igualment una aposta per la cohesió social, la convivència, l’accés a l’habitatge, la
millora de l’espai públic i els equipaments. Aposta també clarament per la sostenibilitat, la
qualitat urbana i la resiliència, apuntant a la reducció de les emissions de gasos d’efecte
hivernacle, les energies alternatives, l’eficiència energètica i el transport sostenible així com a
una gestió més eficient i responsable de l’aigua i dels residus.
Bona part dels Plans Estratègics definits en el PAM estan en procés d’elaboració.
3.2.2. Plans sectorials
A banda del PAM i dels Plans Estratègics que se’n derivin, l’Ajuntament manté en vigor alguns
plans sectorials que poden incidir en l’acció internacional.
En aquest punt és important fer referència al Pla Local de Joventut 2014-2016: inclou un servei
d’assessoria sobre mobilitat internacional, en particular europea, sigui per treballar, estudiar o
viatjar a l’estranger i impulsant programes d’intercanvi europeu adreçat a la joventut, sigui a
títol individual o bé per mitjà d’entitats a través del Servei de Voluntariat Europeu, el programa
Erasmus+ o altres programes de la Unió Europea.
Per altra banda, el Pla Local de Joventut i el Pla Local d’Infància i Adolescència 2014-2016
promouen el voluntariat i l’associacionisme juvenil, també al voltant de causes que afecten
altres territoris i països. Cal remarcar que l’any 2016 Sant Cugat va rebre per segona vegada (la
primera va ser el 2012) el segell de reconeixement de Ciutat Amiga de la Infància que atorga la
Unicef a aquelles ciutats que posen els infants en el focus de les seva agenda local i asseguren
la implementació de la Convenció dels Drets dels Infants en l’àmbit local.
La promoció del turisme com a eina de desenvolupament econòmic, social i cultural del territori
és una línia d’acció relativament nova a Sant Cugat, que no va inaugurar la seva primera oficina
de turisme fins al 2002. El Pla Estratègic del Turisme s’ha convertit en una peça clau en la
internacionalització de Sant Cugat del Vallès, tal com mostra el Pla d’Actuació Municipal 2015-
2019 en incloure’l dins d’un dels deu plans estratègics: el pla d’internacionalització.
L’Ajuntament ha aprovat recentment el Pla Director de la Música Clàssica 2017-2021, que,
pilotat pel Patronat d’Educació de la ciutat, representa una gran aposta de la ciutat que apunta
a potenciar un sector que ja té molt de recorregut al territori. Així, l’Ajuntament té per objectiu
vertebrar aquest sector, tot potenciant la formació musical de la ciutadania i optimitzant la
creativitat i la innovació dels agents a fi de millorar el progrés social i la qualitat de vida. Per a
això, ha previst amb la promoció dels agents locals de música clàssica en l’esfera internacional i
l’elaboració d’estratègies internacionals que donin cabuda als postulats culturals de la UNESCO
i que permetin posicionar la ciutat en el mapa musical internacional en base a un tàndem
exportació-importació de talent musical vinculat a la ciutat i a totes les seves institucions
musicals.
24
Una de les apostes d’aquest Pla és l’atracció de la fira-congrés Classical Next, a l’organització de
la qual el consistori presentarà la seva candidatura aquest 2017. La fira aconseguiria reunir els
diversos actors del món de la música clàssica a la ciutat: orquestres, programadors,
discogràfiques, artistes i els sectors de la indústria i el coneixement, amb un total de 1.500
participants de tot el món i un impacte econòmic per a la ciutat de 2,47 milions d’euros (calculat
per l’organització). Així, el Pla també inclourà referències a tots els sectors en què, de manera
directa o indirecta, tindrà repercussió la promoció de la música clàssica, com són la indústria,
l’artesania, la distribució i el marxandatge.
3.3. Experiència europea i internacional
Ja fa anys que Sant Cugat ha començat a materialitzar la seva vocació internacional, no només
en l’àmbit econòmic sinó també en l’esportiu, l’ambiental i el social i solidari. Així, per exemple,
actualment està elaborant la seva candidatura com a Capital Europea de l’Esport 2018.
Així, des de l’any 2007 ja ha presentat i implementat una quinzena de projectes europeus en
àmbits tan diversos com l’eficiència energètica, ciutats intel·ligents, transport i mobilitat urbana,
govern obert, esports, ensenyament o formació en el marc de programes com Erasmus+,
Horizon 2020, CIP, Intelligent Energy Europe o el programa FEDER, entre d’altres.
Programa Objectiu Període Rol
Energy Efficient e-Houses (3e-Houses)
http://www.3ehouses.eu
Competitiveness and Innovation Framework
Programme (CIP)
Millorar l’eficiència energètica dels habitatges a través de la instal·lació
d’equips domòtics de control energètic i de l’ús de les TIC
Febrer 2010 – Maig 2013
Soci (Promusa)
Bike_Train_Bike (BiTiBi)
http://santcugat.cat/go/bitibi
http://www.bitibi.eu
Intelligent Energy Europe (IEE)
Promocionar la intermodalitat tren i bici per al desplaçament a la
feina/estudi
Març 2014 – Març 2017
Territori de proves
Switch http://santcugat.cat/go/switch
http://www.switchtravel.eu/
Intelligent Energy Europe (IEE)
Ajudar a la reducció del trànsit urbà fomentant el canvi dels
desplaçaments de curt recorregut en cotxe per la bicicleta o l'anar a peu
Juny 2014 – Juny 2016
Seguidor
Projecte de senyalització orientativa de les zones empresarials, universitàries i tecnològiques http://santcugat.cat/go/senyalitica-cit
http://www.cit.cat
FEDER 2007-2013 Creació d’una plataforma digital
(www.cit.cat) i el disseny i instal·lació MFP 2007-
2013 Soci (CiT)
25
d’un projecte de senyalització unificada dels parcs empresarials,
universitaris i tecnològics de la B-30
Roadmaps for Energy (R4E) http://santcugat.cat/go/r4e
http://www.roadmapsforenergy.eu
Horizon2020
Desenvolupar una visió de futur i el full de ruta corresponent dins les ciutats per tal d’iniciar activitats
conjuntes per a estimular el desenvolupament i implementació de solucions energètiques innovadores a
les ciutats
Març 2015 – Març 2018
Soci
New integrated methodology and Tools for Retrofit design towards a next generation of
ENergy efficient and sustainable buildings and Districts (NewTREND) http://santcugat.cat/go/new-trend http://www.newtrend-project.eu
Horizon2020
Millorar l'eficiència energètica d'edificis existents i millorar-ne la taxa
de renovació, mitjançant el desenvolupament d'una nova
metodologia participativa i l'establiment del rendiment energètic
com un component clau en les reformes
Setembre 2015 –
Setembre 2018
Soci
Combined HEat SyStem by using Solar Energy and heaT pUmPs (CHESS-SETUP) http://santcugat.cat/go/chess-setup
Horizon2020
Implementar diferents sistemes d’emmagatzematge d’energia tèrmica
procedent d’instal·lacions solars tèrmiques per tal de fer-la servir en
períodes de menys producció, trobant la millor solució per a
l’emmagatzematge sota qualsevol circumstància
Juny 2016 – Juny 2019
Soci
Ethics4Sports http://santcugat.cat/go/e4s
Erasmus+
Implementar instruments innovadors per donar suport a la bona governança
en l'esport de base, mitjançant la millora de les capacitats i habilitats
dels organismes esportius per respondre més eficientment als riscos que amenacen la integritat a l'esport
Gener 2016 – Gener 2018
Coordinador
OPTIMising the energy USe in Cities with smart decision suport System (OPTIMUS)
http://www.optimus-smartcity.eu
Setè Programa Marc Dur a terme actuacions encaminades a
aconseguir barris energèticament eficients
Octubre 2013 – Octubre
2016 Soci
26
Optimised Co-modal Passenger Transport for Reducing Carbon Emissions (COMPASS)
http://www.transport-research.info/project/optimised-co-modal-passenger-transport-
reducing-carbon-emissions
Setè Programa Marc
Implementar equipaments intel·ligents i sostenibles en el en un
carrer urbà per a la millora del transport de passatgers
Novembre 2011 –
Octubre 2014
Territori de proves
Generating Simulations to Enable Testing of Alternatie Routes to Improve WAYfinding in
Evacuation of Over-Ground and Underground Terminals (GETAWAY)
http://www.transport-research.info/project/generating-simulations-enable-testing-
alternative-routes-improve-wayinding-evacuation-over
Setè Programa Marc
Generar simulacions per testar rutes alternatives i millorar la via
d’evacuació de terminals en superfície i soterrades
Novembre 2011 –
Octubre 2014
Territori de proves (FGC)
EURONET 50/50 MAX
http://euronet50-50max.eu/es/
Intelligent Energy Europe (IEE)
Incentivar l’estalvi energètic entre els més joves, que duen a terme petites
auditories per conèixer la despesa energètica de la seva escola
2013 – 2016 Participant
Development & Implementation of Decentralised Solar Energy-Related Innovative
Technologies for Public Buildings in the Mediterranean Basin Countries (Didsolit-PB)
http://www.didsolit.eu/
ENPI-CBC-MED
Promocionar i implementar tecnologies d’energia solar
innovadores per a edificis públics i els seus annexos (Col·legi Catalunya i
edificis de Promusa)
Desembre 2012 – Març
2016
Territori de proves
Projecte XALOC: xarxa de sensors per a la gestió d'aparcaments públics i localització
https://ec.europa.eu/spain/barcelona/about-us/about-eu/funds_ca
FEDER 2007-2013
Desenvolupar una plataforma basada en una xarxa de sensors capaços de
detectar les places d'aparcament lliures en espais exteriors
Gener 2010 – Desembre
2010
Territori de proes
CESBA MED Sustainable MED Cities
Interreg MED
Provar 10 metodologies, entre les millors d’Europa, per seleccionar les
més eficaces i eficients en la implementació de mesures
d’eficiència energètica als edificis
Novembre 2016 –
Octubre 2019 Soci
Sant Cugat també ha apostat pel treball en xarxa amb l’objectiu de compartir experiències amb
altres entitats nacionals i europees que treballen en el mateix àmbit, així com dur a terme
actuacions d’incidència política davant les institucions nacionals i comunitàries. Diverses xarxes
en què participa Sant Cugat tenen com a finalitat convertir les ciutats en territoris intel·ligents i
sostenibles, com la City Protocol Society, la European Network of Living Labs –que funciona molt
27
bé però té caràcter esporàdic, segons l’Ajuntament–, la EU Core Net Cities o la Red Española de
Ciudades Inteligentes. El respecte pel medi ambient també és un àmbit prioritari per a la ciutat,
cosa que canalitza a través de la participació al Covenant of Mayors o la Red de Ciudades por la
Bicicleta. El mateix succeeix amb el foment de la pau, objectiu de la xarxa Alcaldes per la Pau.
Altres xarxes, per acabar, tenen un caràcter més transversal com la Declaració d’Andorra i la
important xarxa Eurocities (tot i que des de l’Ajuntament s’informa que l’alta dedicació
necessària per a la implantació de projectes els ha dut a no participar en cap d’ells).
Sant Cugat també ha participat en nombrosos fòrums internacionals, com l’Smart City World
Congress de Barcelona, l’Smart City Congress d’Àmsterdam (2014), els Open Days (2013),
diversos seminaris i xerrades a EIPA (2013-14) o recentment Hàbitat III, on ha explicat
l’experiència de la ciutat en diversos àmbits urbans.
Unes 20-30 delegacions internacionals visiten anualment la ciutat de la mà de l’Ajuntament a fi
de cercar noves oportunitats de col·laboració i enfortir així les polítiques d’smart city, govern
obert, sostenibilitat ambiental o desenvolupament empresarial. L’origen de les visites rebudes
és divers, on cal destacar les de Canadà, Ucraïna, Finlàndia, Japó, els Països Baixos, Dubai o els
Estats Units.
Finalment, la ciutat està agermanada amb la ciutat italiana d’Alba i amb l’Argub, com s’apunta a
continuació.
3.4. Política de cooperació, pau i drets humans
No podem oblidar el rol solidari de la ciutat i el seu compromís amb els territoris més
desafavorits. Des de l’aprovació del primer pla director de cooperació al desenvolupament l’any
2008, l’Ajuntament ja ha aconseguit plasmar en tres plans la seva voluntat de desenvolupar una
política pública local de cooperació pau i drets humans, el més recent aprovat aquest mes de
desembre (2017-2022). I ho ha fet a través de diversos fronts, com són la cooperació directa i la
cooperació indirecta; l’agermanament amb l’Argub, al Sàhara, a través entre d’altres del
projecte Vacances en Pau; el suport als refugiats sirians (Sant Cugat Ciutat Refugi); l’ajut a
programes humanitaris i emergències; l’educació pel desenvolupament, i la participació de les
diverses entitats per mitjà de la Taula de Cooperació, Pau i Drets Humans del consistori.
L’actual Pla Director de Cooperació al Desenvolupament, Pau i Drets Humans 2017-2021 preveu
destinar el 0,7% dels ingressos propis a la cooperació i, en particular, als tres eixos següents: i)
cooperació, directa i indirecta (52-58% del pressupost); ii) educació per al desenvolupament,
directa i indirecta (30-38% del pressupost), i iii) emergències i ajut humanitari (3-5% del
pressupost). La modalitat indirecta, duta a terme a través de convocatòries, representarà un 39-
45% del total. L’Ajuntament posarà un èmfasi especial en l’impuls de la comunicació en aquest
àmbit, tant a nivell intern de l’Ajuntament com a nivell de la societat, i es farà ressò dels nous
enfocaments a nivell internacional, com és l’adopció dels Objectius de Desenvolupament
Sostenible al setembre de 2015.
28
4. La internacionalització dels operadors de la ciutat
La ciutat de Sant Cugat té operadors molt dinàmics en l’àmbit internacional. El mapa d’actors
realitzat apunta alguns dels operadors amb major presència internacional. Es tracta
d’institucions públiques i privades: empreses multinacionals, pimes i professionals de reconegut
prestigi; laboratoris, centres de recerca i institucions acadèmiques; organitzacions de la societat
civil, i entitats culturals, esportives i educatives. Totes elles són organitzacions que han apostat
per la innovació i el coneixement com a vector clau per al desenvolupament sostenible i la
cohesió de la ciutat.
A continuació s’analitzen breument les aportacions que poden fer a la internacionalització
alguns dels operadors amb seu a la ciutat i el seu entorn d’influència i que se situen fora de
l’Ajuntament, i dels seus organismes autònoms i empreses públiques.
4.1. Centres universitaris i de recerca
Sant Cugat té una important presència de campus universitaris lligats a diferents universitats
(ESADE, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya, Creanova,
etc.). A banda, el vincle amb la Universitat Autònoma de Barcelona, ubicada al terme municipal
de Cerdanyola del Vallès, resulta clau per explicar moltes de les dinàmiques que es produeixen
a la ciutat, entre les quals es troba la lligada a la seva internacionalització.
En relació amb ESADE, destaca el fet que el 95% dels estudiants de l’ESADE MBA (situat al
capdamunt dels rànquings mundials) són estrangers. La innovació és patent a la ciutat de Sant
Cugat, cosa que demostra la creació d’ESADECREAPOLIS, l’“ecosistema d’innovació” adreçat al
desenvolupament i la innovació empresarial d’alt nivell. A ESADECREAPOLIS s’hi troben 3
acceleradores i 2 programes d’acceleració d’start-ups, i actualment 70 pimes s’han ubicat a les
seves instal·lacions. La pertinença a ESADECREAPOLIS els permet cercar més fàcilment
oportunitats de col·laboració amb grans corporacions i en diversos mercats, gràcies també al
Corporate Innovation Excellence Hub, adreçat a grans empreses multinacionals, i als quatre
fòrums sectorials sobre salut, turisme, retail i city. Actualment, més de 30 multinacionals en
formen part com SEAT, Danone, Bayer, NH Hoteles, Ferrer, Novartis, Linde, Chiesi, Roca, HP, IBM
o Esteve.
Recentment, ESADECREAPOLIS ha posat en marxa el projecte de la Rambla de la Innovació, que
preveu l’obertura de cinc laboratoris a la mateixa seu orientats a l'impuls de la innovació i el
foment de la iniciativa emprenedora. Es tracta d'espais com l'EGarage (foment de la iniciativa
emprenedora), l'EWorks (implementació de la idea emprenedora), el Decision Lab (investigació
del comportament del consumidor), Design Factory (resolució de reptes de l'empresa a través
de processos d'innovació) i Fab Lab (maquetació i prototips).
29
La iniciativa, inicialment ciutadana, del FABLAB Sant Cugat, impulsada actualment per
ESADECREAPOLIS en partenariat amb l’Ajuntament, és un centre de fabricació digital i
d’intercanvi en què pot participar la ciutadania a partir de 8 anys i que s’emmarca en el projecte
de creació d’una xarxa de Fab Labs endegat l’any 2001 pel Media Lab de la coneguda universitat
nord-americana Massachusetts Institute of Technology (MIT). La filosofia d’aquest FABLAB és
que tothom pot aprendre a fabricar un objecte físic per mitjà d’un software de disseny i de
màquines d’impressió 3D i altres eines, tot creant per mitjà d’aquests projectes una apropiació
major i a llarg termini, que pot redundar en un futur en el benefici de la ciutadania.
La Universitat Autònoma de Barcelona té un lligam històric amb la ciutat de Sant Cugat del
Vallès, atès que aquesta universitat va néixer l’any 1968 al claustre del Monestir santcugatenc
abans de traslladar-se als terrenys actuals, a Cerdanyola del Vallès. A més, actualment s’hi
troben les escoles universitàries adscrites Gimbernat i Tomàs Cerdà, i l’any 2009 l’Ajuntament
de Sant Cugat i la universitat van signar un acord de col·laboració per formar part del Campus
d’Excel·lència Internacional com a entitat agregada.
La Universitat Politècnica de Catalunya té a Sant Cugat l’Escola d’Arquitectura (ETSAV). El
campus alberga, des de 2006, el Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia (CRITT), on es
desenvolupen projectes de recerca i transferència en l’àmbit de l’arquitectura, l’edificació i
l’urbanisme dins de l’àmbit BarcelonaArch i en col·laboració amb les institucions i el teixit
empresarial del territori. També és, des de 2014, seu de l’Illinois Architecture Abroad Program
Barcelona-Vallès de la Illinois School of Architecture (UIUC), amb un programa propi de beques
als Estats Units, i ofereix una doble titulació en Arquitectura juntament amb la Università Kore
di Enna de Sicília. L’ETSAV també ha participat en diverses ocasions al Solar Decathlon Europe,
una competició internacional universitària en l’àmbit de la sostenibilitat i l’eficiència promoguda
pel Departament d'Energia dels Estats Units. Per últim, diversos projectes de l’ETSAV han
guanyat premis internacionals com el premi Auguste Ferret 2014 de la Unió Internacional
d’Arquitectes.
La Universitat Internacional de Catalunya té a Sant Cugat les facultats de Medicina i Ciències de
la Salut i d’Odontologia.
El Col·legi Creanova és un exemple d’innovació en l’àmbit de l’educació que està en línia amb
l’activitat innovadora i capdavantera de la ciutat de Sant Cugat. El col·legi ofereix l’únic grau
universitari oficial i internacional sobre emprenedoria a Espanya: el Grau Universitari LEINN en
Lideratge, Emprenedoria i Innovació. El col·legi incorpora una metodologia procedent de
Finlàndia, líder mundial indiscutible en pràctiques educatives innovadores. Es tracta de la
metodologia de la Team Academy, desenvolupada des de fa més de 25 anys pel Centre
d’Excel·lència en Emprenedoria de la Universitat de Jyväskylä. Creanova forma part de la xarxa
Mondragon Team Academy, que aplega més de mil joves en seus d’arreu del món: Madrid,
Barcelona, Bilbao, Irun, Oñati, Saragossa i València com a representants espanyols, i Mèxic,
Àmsterdam, Xangai i Pune (Índia) a la resta del món.
L’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat del Vallès fomenta els intercanvis entre estudiants
impulsats per la Unió Europea sota el programa Erasmus+. L’escola té com a països prioritaris
30
aquells països de llengües romàniques (Portugal, França i Itàlia), tot i que també considera
col·laboracions amb el Regne Unit, Alemanya i Holanda. L’escola ofereix un cicle de grau mitjà
d’assistència al producte gràfic imprès, i cicles de grau superior de gràfica impresa, il·lustració,
gràfica interactiva i animació.
Per últim, s’hi troba l’Institut de Teologia Fonamental, incorporat a la Facultat de Teologia de
Catalunya. L’Institut ofereix cursos de llicenciatura i doctorat, així com formació contínua i, en
l’àmbit social, s’ha implicat en la crisi de refugiats de Síria.
Fora de Sant Cugat del Vallès cal destacar algunes institucions que, per la seva transcendència
en l’àmbit de la recerca i les sinèrgies que generen amb l’entorn, s’han de tenir en compte en
aquest pla. En primer lloc cal mencionar que al Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola del Vallès)
té una de les seves seus Eurecat, el principal Centre Tecnològic de Catalunya que, sota el format
d’una cooperació público-privada en l’àmbit de la recerca i la innovació, és un dels principals
actors de l’estratègia tecnològica de Catalunya RIS3CAT. L’Eurecat compta amb 450
professionals que desenvolupen més de 160 projectes de R+D per a més de 1.000 empreses
clients, tant nacionals com internacionals. Té 73 patents i 7 spin offs. La implicació d’Eurecat
amb el territori català és patent, i prova d’això n’és la col·laboració a nivell tecnològic amb la
secció catalana de l’esdeveniment mundial Lego League, que té per objectiu fomentar les
vocacions científiques i tecnològiques dels joves de 6 a 16 anys a través d’experiències
d’aprenentatge diferents que incentiven la innovació, la creativitat, el treball en equip i la
resolució de problemes a través del disseny de robots perquè solucionin problemes de la vida
real.
També a Cerdanyola, el sincrotró ALBA, des de la seva posada en marxa l’any 2012 gràcies a
l’esforç conjunt de la Generalitat de Catalunya i el Govern central, rep desenes d’investigadors
d’universitats i centres de recerca d’arreu i que treballen en àmbits diversos, com la física, la
química, les ciències de la vida, la biologia o la nanotecnologia. La infraestructura científica més
gran del sud-oest d’Europa, a més, té al seu entorn empreses internacionals com Sener, T-
Systems, IBM, SILC-Immobles, Natura Bissé o Stradivarius.
4.2. Empreses privades i entitats que les associen
El sector privat amb presència a la ciutat és molt important i diversificat. La ciutat compta amb
seus d’important multinacionals (Banc Sabadell, HP, Roche, Mapfre, Ricoh, Boehringer, ISS,
Bureau Veritas, Grifols, Catalana Occident, Epson –en creixement a la ciutat–, Gas Natural) així
com amb un teixit de petites i mitjanes empreses i professionals independents amb agendes
internacionals molt importants. L’últim exemple remarcable és l’aposta de reindustrialització de
la planta de Delphi: un grup de quatre empreses catalanes internacionalitzades ha decidit
implantar-se al territori tot preservant el 40% dels llocs de feina de l’antiga Delphi i aportant el
seu alt component tecnològic i innovador en els àmbits de la indústria de la motocicleta (J.Juan),
la indústria aeronàutica (Gutmar), l’electrònica per a l’automoció (Guilera) i l’electrònica
industrial (ISEE).
31
Algunes de les empreses tenen una implicació important amb el desenvolupament del territori.
És el cas de l’empresa d’impressores Ricoh, que aportarà la instal·lació d’impressores, la
formació de professors en l’ús de hardware i software i el suport tècnic en el projecte Aprenem
en 3D. Aquest projecte impulsat per l’Ajuntament té com a objectiu augmentar el coneixement
digital dels alumnes santcugatencs i que compta també amb el suport del Liceu Politècnic de
Rubí Fab Lab School i la participació de 10 centres de secundària.
Una altra de les empreses amb una implantació important a Sant Cugat és GFT. Aquesta
multinacional nascuda a Alemanya l’any 1987 combina assessoria financera i tecnologia a nivell
internacional i, amb set seus en tot Espanya, va apostar per instal·lar el seu centre d’innovació
mundial al territori santcugatenc: és el GFT Digital Innovation Banking Lab, un espai físic on es
combinen noves tecnologies, metodologies diverses, models de negoci, tendències socials i
experiències dels clients per aconseguir idees innovadores per a la multinacional.
A nivell supraempresarial, l’associació Sant Cugat Empresarial en l’àmbit internacional ha signat
convenis amb l’Institut Català de Finances, la Cambra de Comerç de Terrassa i ESADECREAPOLIS
per fomentar la internacionalització entre els seus 230 socis, i ha aconseguit el certificat d’agent
promotor d’ACCIÓ. Al seu torn, a través de l’espai Sant Cugat Tribuna, Sant Cugat Empresarial
ha organitzat diversos esdeveniments que han versat sobre temàtiques internacionals i en què
han participat ponents de renom internacional.
L’associació Sant Cugat Comerç, nascuda l’any 2012, és l’entitat que, a través d’una imatge
corporativa conjunta, agrupa i representa totes les associacions de comerciants de la ciutat.
L’associació té dues línies transcendents per a la implementació d’aquest pla, que són: 1) es posa
en valor la cultura, el comerç i la socialització de la ciutat, i 2) es duen a terme campanyes
solidàries des de l’associació, així com un programa de responsabilitat social corporativa.
4.3. Entitats culturals, entitats esportives i altres organitzacions de la
societat civil
El teixit associatiu de Sant Cugat és molt important i dinàmic. Destaquen de manera important
les entitats lligades al món de la cultura, l’esport i la cooperació al desenvolupament, la
promoció de la pau i els drets humans.
El Teatre-Auditori és una institució de referència en el panorama cultural de l’entorn
metropolità de Barcelona, fins al punt que el 30-40% del públic prové de fora de Sant Cugat. La
seva programació és molt àmplia i està fortament arrelada a determinats circuits internacionals.
La programació del Teatre-Auditori, amb una ocupació de 285 dies de l’espai escènic i musical i
una mitjana del 85% d’ocupació (temporada 2015-2016), ofereix un ampli ventall de gèneres,
com ara teatre, música clàssica, música amplificada (concerts de cantautor, bandes de pop-rock
i músiques del món), jazz, dansa, òpera, poesia, circ, sarsuela, humor i màgia, així com
nombroses activitats complementàries obertes a tota la ciutadania, també als més petits a
través de l’OFF TA i el programa LLETRES. El Teatre-Auditori ha signat un conveni amb el festival
32
d’arts escèniques Temporada Alta de Girona i Salt, col·labora amb el Festival de Jazz de
Barcelona i amb el Festival de Gòspel, duu a terme la Grand Audition de selecció internacional
de ballarins i té un Taller d’Escenografia que prepara escenografies per a companyies que fan
gires mundials. El Teatre també es mou en el marc de xarxes nacionals i internacionals, com la
Transversal Xarxa d’Activitats Culturals a nivell català, amb els municipis de la qual treballa per
atraure companyes de circ internacionals, i la Red de Teatros a nivell nacional (Múrcia,
Alcobendas, Bilbao, Avilés), per mitjà de la qual ha cercat companyies internacionals com Cheek
By Jowel.
En aquest context, tal com s’ha mencionat anteriorment, la ciutat vol fer una aposta clara per la
música clàssica. I el Teatre-Auditori hi té molts elements a favor: té convenis de col·laboració
amb el Liceu i amb l’Auditori de Barcelona. També col·labora amb institucions artístiques
d’arreu, com l’Institut del Teatre, La Faràndula de Sabadell o el Teatro alla Scala de Milà. A més,
compta amb el suport de Catalana Occident, de les entitats associades Sant Cugat Centre
Comercial, Fundació Damm, Endesa, HP i l’Obra Social La Caixa, dels mitjans Catalunya Ràdio,
TV3, La Vanguardia i Tot Sant Cugat, i amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la
Generalitat de Catalunya (entre d’altres, existeix un conveni amb Ferrocarrils de la Generalitat
de Catalunya per a la promoció del Teatre-Auditori).
La Coordinadora d'Entremesos de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Sant Cugat del
Vallès agrupa onze entitats culturals santcugatenques a fi de potenciar les diverses activitats de
cultura populars i tradicionals catalanes que es duen a terme al municipi. Dins de la
Coordinadora s’hi troben bastoners, castellers, trabucaires, diables, sardanistes, esbarters,
geganters i músics de música tradicional, entre altres, la posada en comú dels interessos i
esforços dels quals pot ser molt important per a la promoció turística del municipi.
En el camp de l’esport, Sant Cugat compta amb una seixantena de clubs i 7.000 esportistes
federats, a més d’un gran nombre d’esportistes no federats. La ciutat té el privilegi de tenir al
territori una infraestructura de referència internacional, el Centre d’Alt Rendiment de Sant
Cugat. Com ja s’ha mencionat anteriorment, en els últims Jocs Olímpics 78 dels 305 esportistes
de la delegació espanyola eren formats al CAR, que actualment està treballant per aconseguir
enfortir el seu posicionament com a centre de referència internacional. Amb una extensió de
170.000 m2, s’ha convertit ja en un dels millors centres d’Europa, no només gràcies a l’alt nivell
de les seves instal·lacions sinó també perquè fa un temps que ha apostat per la innovació
tecnològica i el coneixement científic en el treball d’avaluació i control de l’entrenament.
Sant Cugat Creix, formada pel Patí Hoquei Club Sant Cugat, el Club de Rugby Sant Cugat, el Club
Voleibol Sant Cugat i el Club Junior ha desenvolupat un codi ètic de l’esport i ha participat de la
mà de l’Ajuntament de Sant Cugat en el projecte europeu Ethics4Sports, que pretén promoure
comportaments ètics en la pràctica de l’esport de base a Europa.
Altres institucions com el centenari Club de Golf Sant Cugat i l’Hípica Can Caldés ja han
organitzat diversos esdeveniments internacionals.
33
En l’àmbit de la promoció de la pau i la cooperació al desenvolupament, la Universitat
Internacional per la Pau és potser la institució més representativa del foment de la pau a Sant
Cugat. La institució, nascuda l’any 1984 amb l’objectiu d’oferir eines per a la formació i el debat
sobre els conflictes i la construcció de la pau, és especialment coneguda perquè organitza cursos
d’estiu (amb un 85% de públic català) des de fa gairebé 30 anys. També duu a terme la seva
acció entre els més joves: el projecte Teixint Xarxes ofereix una perspectiva oberta i crítica a
l’alumnat de secundària tot promovent la pau i la solidaritat. Altres accions que duen a terme
són el seminari anual Pensament per la Pau, el lliurament del premi Memorial per la Pau
juntament amb ll’Institut Víctor Seix de Polemologia o la celebració de la diada per la no-
violència.
La Universitat Internacional per la Pau participa en la Taula de Cooperació, Pau i Drets Humans.
També ho fan una diversitat important d’actors santcugatencs: l’Associació Multicultural de
Sant Cugat, l’Associació Solidària ADE, el Centre d'Estudis Amazònics CEAM, CESAL, Educació
sense Fronteres, la Fundació Vicente Ferrer, Oxfam Intermón, Petits Música del Món, la Xarxa
de Consum Solidari i Medicus Mundi. L’acció de cooperació internacional, sensibilització, drets
humans i la cultura de la pau, però, no es queda aquí, sinó que diverses entitats més del territori
sumen esforços en aquesta línia: ACODES, AIMENI, Amnistia Internacional, l’Associació Europea
de Cooperació amb Palestina, l’Assemblea de Cooperació per la Pau, l’Associació Catalana per la
Pau, l’Associació Rostros, Colores y Sueños, Bon Dia Gàmbia, la Creu Roja, Enginyers sense
Fronteres, ForKids, la Fundació Babel Punt de Trobada, la Fundació Yamuna, Global Play
Fundació Privada, Salut i Música, SCAPS, la Xarxa de l’Observatori del Deute i Yachana – Huasi
en són les més importants.
5. Anàlisi DAFO
L’anàlisi de context precedent, juntament amb tota la informació i les opinions obtingudes en el
marc de les entrevistes realitzades amb els diversos actors clau tant de dins de l’Ajuntament
com de la ciutat, han permès elaborar una anàlisi basada en la metodologia DAFO. Aquesta
anàlisi, que inclou les fortaleses, oportunitats, debilitats i amenaces de l’acció internacional de
l’Ajuntament i els actors de la ciutat, permet un acostament a la reflexió sobre quin ha de ser el
posicionament de l’Ajuntament i la ciutat en l’esfera internacional.
El quadre següent resumeix les principals fortaleses, oportunitats, debilitats i amenaces de la
ciutat de Sant Cugat del Vallès, que es troben desenvolupades a continuació.
Fortaleses Oportunitats
• Prestigi, qualitat de vida, ubicació estratègica i entorn favorable
• Ajuntament amb un fort lideratge polític i un equip tècnic altament capacitat
• Inclusió de la internacionalització com a element estratègic del PAM
• Dinàmiques molt positives de l’entorn: Barcelona i el Vallès
• Dinàmiques territorials interessants amb Rubí i Terrassa
• Context institucional català molt obert a les relacions internacionals
34
• Impuls a estratègies clau com la de turisme, música o esport amb fort vincle amb la internacionalització
• Experiència en projectes europeus d’alt valor afegit
• Política de cooperació definida des d’una perspectiva estratègica. Orientació a la cooperació tècnica
• Ciutat amb pols d’excel·lència ben definits i amb gran potencial per a la internacionalització (coneixement, innovació, empresa, cultura-música, esport), així com institucions molt internacionalitzades
• Entorn favorable per a les start-ups i les empreses innovadores (universitats i centres de recerca, teixit empresarial dinàmic, facilitats...)
• Ciutat amb talent, habitants amb nivell cultural alt, professionals de prestigi i agenda internacional
• Paper creixent de les ciutats petites i mitjanes al món
Debilitats Amenaces
• Manca d’estructures de governança interna i externa dels processos d’internacionalització i d’un equip especialitzat en l’acció internacional i/o europea
• Manca d’instruments de promoció internacional de la ciutat
• Manca d’una estratègia ben definida de captació de talent i d’oportunitats
• Sobrecàrrega d’equips derivada de la participació en iniciatives internacionals (projectes europeus o de cooperació directa)
• Manca d’apropiació ciutadana i del propi Ajuntament de la política de cooperació, especialment de la cooperació directa
• Incerteses derivades de les males relacions polítiques Catalunya-Espanya
• Complexitat de les relacions amb el consistori de Cerdanyola
5.1. Fortaleses
La ciutat de Sant Cugat presenta molts elements intrínsecs que representen clares fortaleses per
a l’acció exterior de la ciutat i dels seus actors.
Prestigi, qualitat de vida, ubicació estratègica i entorn favorable
Sant Cugat del Vallès gaudeix d’un prestigi lligat a la qualitat de vida i la innovació. Amb un PIB
que supera en un 50% la mitjana del PIB català, acostuma a disputar-se el títol de ciutat amb
35
major renda per càpita amb Matadepera, també al Vallès Occidental, i Majadahonda, a l’entorn
de Madrid.
Sant Cugat gaudeix d’una ubicació privilegiada, a la falda interior del Parc de Collserola i amb un
entorn natural i zones verdes dels quals poques ciutats poden gaudir. La ciutat disposa d’una
important oferta de serveis i comerços, així com una programació cultural (patrimoni, música i
teatre per a tots els públics) i esportiva que va molt més enllà del que acostumen a tenir les
ciutats de 100.000 habitants de l’entorn. A nivell d’infraestructures val a dir que es troba molt
ben comunicada tant amb la ciutat de Barcelona (a poc més de vint minuts del centre en
ferrocarrils) com amb el port, l’aeroport i les ciutats de l’entorn.
La ciutat es seu d’importants empreses multinacionals, moltes d’elles altament innovadores,
universitats i centres de recerca el que confereix a la ciutat una capacitat important per captar
talent i veïns amb alta capacitat adquisitiva.
Ajuntament amb un fort lideratge polític i un equip tècnic altament capacitat
El lideratge polític de la ciutat és fort i reconegut a nivell nacional i internacional. Mercè Conesa,
alcaldessa des de l’any 2010, és també presidenta de la Diputació de Barcelona i recentment ha
estat elegida co-líder del Consell Polític de Govern Territorial, Multinivell i Finançament
Sostenible de la xarxa Ciutats i Governs Locals Units. Aquesta presència forta de l’alcaldessa de
Sant Cugat es veu reforçada per un equip tècnic altament professionalitzat i qualificat així com
una estructura gerencial molt orientada als resultats i l’eficiència.
Inclusió de la internacionalització com a element estratègic del PAM
El PAM 2015-2019, ha fet una clara aposta per la internacionalització de la ciutat. Ho fa de
manera directa, proposant-la com un dels deu plans estratègics, però també de manera
transversal, incorporant-la als diversos elements que contribuiran a la consecució dels quatre
àmbits d’actuació: desenvolupament econòmic, progrés social, cultura innovadora i entorn
urbà.
Així, la internacionalització de la ciutat passa per l’atracció de talent i inversió estrangers, el
foment de clústers i aliances entre empreses i amb el sector universitari i de la recerca, l’impuls
al turisme i el desenvolupament d’una educació innovadora i abocada al coneixement i
l’excel·lència a tots els nivells, entre d’altres.
La internacionalització, però, també ha estat inclosa en plans sectorials com els d’infància,
adolescència i joventut (que promouen la mobilitat internacional, el voluntariat i
l’associacionisme), el del turisme i, molt especialment, el de música clàssica, que aposta pel
desenvolupament de la cultura, la indústria, el coneixement i la innovació santcugatencs tot
obrint portes a l’estranger.
També cal tenir molt en compte el fort vincle entre internacionalització i cooperació.
36
Impuls a estratègies clau com la de turisme, música o esport amb fort vincle amb la
internacionalització
En coherència amb el que s’ha apuntat en el punt anterior, el turisme, la música i l’esport s’han
convertit en tres pilars de l’aposta de la ciutat per als propers anys. L’estratègia de turisme,
palesa en el Pla 2013-2017, pretén donar un impuls veritable a aquest sector, atès que mai abans
hi havia hagut una reflexió profunda sobre aquest tema a la ciutat, ni tan sols amb l’obertura de
l’oficina de turisme l’any 2002.
Sant Cugat té molts elements diferenciadors que poden contribuir a posicionar la ciutat en el
mapa turístic, tot aprofitant la proximitat i la complementarietat amb Barcelona. El Monestir és
segurament la peça més rellevant. Però l’esport també juga un paper significatiu. La ciutat
disposa d’un ampli ventall d’equipaments esportius de qualitat, i es pot afirmar que té una
àmplia experiència en l’organització d’esdeveniments esportius tant nacionals com
internacionals i en la recepció de seleccions i equips estrangers a les seves instal·lacions. Els
actius de Sant Cugat en l’àmbit de l’esport, però, no es queden en la qualitat i la quantitat de les
seves instal·lacions, sinó en l’alt valor afegit que aporten les persones que practiquen l’esport i
treballen en aquest sector. Cal destacar la iniciativa Sant Cugat Creix, una plataforma innovadora
que ha unit tots els actors de la pràctica esportiva de base (esportistes, entrenadors, famílies) i
ha esdevingut un model de cooperació per a altres ciutats europees.
Cal apuntar també que l’esport fomenta l’activitat d’altres sectors, com l’econòmic i empresarial
o el de la innovació i la recerca, tot creant sinèrgies entre els diversos actors de la ciutat. El
màxim exponent de la intersecció entre els àmbits de l’esport, el coneixement i l’empresa és,
evidentment, el Centre d’Alt Rendiment, una de les institucions esportives de més renom a
Europa que s’ha convertit en un centre d’excel·lència, innovació tecnològica i coneixement
científic en l’àmbit de l’avaluació i el control de l’entrenament i que ha fet una clara aposta per
la internacionalització.
En aquest context cal valorar l’aposta de Sant Cugat per esdevenir Ciutat Europea de l’Esport,
títol que defensarà els anys 2018 i 2019.
D’altra banda, l’aposta de Sant Cugat per la música se centra especialment en la música clàssica,
amb un pla director específic que apunta a potenciar un sector que ja té molt de recorregut al
territori. Amb el Curs Internacional de Direcció d’Orquestra Antoni Ros Marbà com un dels
principals elements de valor afegit i l’objectiu ambiciós d’atraure la fira Classical Next,
l’Ajuntament pretén potenciar els diversos sectors econòmics involucrats (la indústria –
particularment, les indústries culturals i creatives–, l’artesania, la distribució i el marxandatge),
així com promoure la creativitat i la innovació entre els artistes, tant d’aquí com de fora, i la
ciutadania.
És evident que el turisme, l’esport i la música tenen un alt component internacionalitzador, i el
fet que estiguin tan integrats en la societat santcugatenca contribuirà a la facilitació d’aquest
procés d’obertura a l’exterior.
Experiència en projectes europeus d’alt valor afegit
37
En línia amb alguna de les seves prioriats, l’Ajuntament de Sant Cugat ha implementat, des de
l’any 2007, un bon nombre de projectes co-finançats amb fons europeus que han contribuït a la
consecució de l’excel·lència en àmbits ben diversos com l’eficiència energètica, ciutats
intel·ligents, transport i mobilitat urbana, govern obert, esports, ensenyament o formació.
El bon coneixement de les institucions i els afers europeus, així com l’experiència en programes
de la Comissió Europea com l’Horizon 2020, el CIP, el FEDER o l’Erasmus+, cada cop més
concorreguts, són essencials avui dia si es vol ser una ciutat capdavantera, innovadora i avesada
a la millora constant de la qualitat de vida de la seva ciutadania.
L’Ajuntament gestiona l’acció internacional i la participació en projectes europeus des de
Gerència (amb el suport de la responsable de Planificació de l’IGEPESI per a grans projectes) i
des dels diferents departaments implicats. A banda, l’Ajuntament ha comptat fins fa molt poc
amb una empresa especialitzada. Com veurem més endavant, no es compta amb un equip intern
especialitzat.
Política de cooperació definida des d’una perspectiva estratègica. Orientació a la cooperació
tècnica
El perfil solidari i associatiu de la ciutadania i de l’Ajuntament de Sant Cugat queda palès en el
fet que recentment s’ha aprovat el tercer pla de cooperació, pau i drets humans, tot demostrant
que la cooperació és entesa com una política pública local mereixedora d’una estratègia
consensuada.
La cooperació tècnica, enfocada a l’enfortiment de les capacitats institucionals per mitjà de la
transferència de coneixement i l’intercanvi d’experiències, s’ha convertit en una prioritat per a
la cooperació del consistori, que aposta cada cop més per una cooperació directa de
l’Ajuntament com a complement a la via indirecta a través de les entitats del territori.
Ciutat amb pols d’excel·lència ben definits i amb gran potencial per a la internacionalització
(coneixement, innovació, empresa, cultura-música, esport), així com institucions molt
internacionalitzades
Com s’ha anat observant, la ciutat ha desenvolupat diversos pols d’excel·lència que compten
amb un gran potencial per a la internacionalització i que, en molts casos, ja l’estan explotant. Ja
s’ha analitzat la importància d’àmbits com l’esport i la cultura i la música, amb actors tan potents
com el Centre d’Alt Rendiment, la iniciativa ciutadana Sant Cugat Creix o l’àmplia programació
internacional del Teatre-Auditori de Sant Cugat, que serà un actor clau per a la implementació
del Pla Director de la Música Clàssica 2017-2021 de l’Ajuntament. S’espera que aquests àmbits
contribueixin de manera molt positiva a la promoció del turisme a la ciutat.
La ciutat, a més, té altres pols d’excel·lència contrastada, com són el camp del coneixement i la
innovació i el camp de l’economia i empresa, que molt sovint s’entrellacen.
Pel que fa al coneixement, diverses escoles internacionals i universitats han escollit Sant Cugat
per implantar-hi una seu o subseu. ESADE és, probablement, la institució que més ha arrelat al
38
territori. A banda dels ensenyaments de reconegut prestigi internacional, ha desenvolupat
iniciatives per promoure la innovació i el desenvolupament empresarial i educatius d’alt nivell
com és ESADECREAPOLIS, que cerca la generació de col·laboracions entre les empreses del
territori, així com projectes que s’acosten a la ciutadania com la creació d’un Fab Lab. Aquest
Fab Lab, juntament amb el Volpelleres Library Living Lab, han demostrat que, a banda
d’universitats, empreses i Ajuntament, la ciutadania és crucial per al desenvolupament de la
ciutat, una ciutadania preparada, talentosa i amb moltes ganes d’implicar-se tot aprofitant els
seus coneixements.
La UAB, amb els estudis d’infermeria i fisioteràpia; la UPC, amb els estudis d’arquitectura i el
Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia; la UIC, amb les facultats de Medicina i Ciències
de la Salut i d’Odontologia; l’aproximació innovadora a l’educació superior del Col·legi Creanova
basada en el lideratge, l’emprenedoria i la innovació amb una forta component internacional;
l’Escola d’Art i Disseny, i l’Institut de Teologia Fonamental demostren la concepció de Sant Cugat
del Vallès com una ciutat capdavantera en l’educació, el coneixement, la recerca i la innovació.
Sant Cugat també ha sabut crear sinèrgies amb la ciutat de Cerdanyola del Vallès, que acull la
Universitat Autònoma de Barcelona, així com l’Eurecat (principal centre tecnològic de Catalunya)
i el Sincrotró ALBA, la implantació del qual ha tingut un impacte molt positiu per a l’economia i
el coneixement del territori, ja que ha sabut atraure i consolidar la presència al seu entorn
d’empreses internacionals com Sener, T-Systems, IBM, SILC-Immobles, Natura Bissé o
Stradivarius.
Tampoc és banal la capacitat d’atracció i retenció d’empreses d’alt valor afegit que ha mostrat
la ciutat, en la major part pertanyents al sector serveis. Així, mentre que bona part de les ciutats
de l’entorn barceloní presenten una economia bastant industrialitzada i diversificada i poc
terciaritzada, Sant Cugat ha apostat per la innovació i la qualitat, especialment en els àmbits
econòmic (no industrial) i de les TIC. Empreses punteres del sector farmacèutic i mèdic
(Boehringer Ingelheim, Grifols, Roche), l’alimentació (Affinity Petcare), les finances (Grup
Catalana Occident, Banc Sabadell, Mapfre, Bureau Veritas, Everis) i l’electrònica (Hewlett
Packard, Ricoh) han trobat en Sant Cugat, la seva marca i el seu entorn els elements idonis per
impulsar la seva activitat.
Les iniciatives públiques i privades com el Catalonia Innovation Triangle (que l’Ajuntament s’ha
posat com a objectiu reimpulsar), els centres de negocis ESADECREAPOLIS i SC Trade Center,
l’associació Sant Cugat Empresarial (amb la seva xarxa Sant Cugat Tribuna, compartida amb
l’Ajuntament) o Sant Cugat Comerç són un bon al·licient tant per a les empreses, catalanes o
estrangeres, que cerquen un lloc per implantar-se com per als nous projectes emprenedors que
neixen a la ciutat. De la mateixa manera que algunes universitats com ESADE han arrelat amb
força i s’han implicat amb el territori, també ho han fet empreses com Ricoh, que s’ha sumat a
un projecte amb el consistori per reduir la bretxa digital a les escoles.
39
Entorn favorable per a les start-ups i les empreses innovadores (universitats i centres de
recerca, teixit empresarial dinàmic, facilitats...)
Al marge de les grans empreses multinacionals apuntades en el punt anterior (Banc Sabadell,
HP, Roche, Mapfre, Ricoh, Boehringer, ISS, Bureau Veritas, Grifols, Catalana Occident, Epson –
en creixement a la ciutat–, Gas Natural), a la ciutat també s’ha creat un teixit de petites i mitjanes
empreses i professionals independents amb agendes internacionals molt importants.
Les 200 places de co-working en diverses incubadores tant públiques com privades i els 7
programes d’emprenedoria promouen la creació de petites iniciatives i els permeten créixer tot
entrant en contacte i col·laborant amb la resta d’actors del territori, com les universitats i
centres de recerca, l’Administració o les grans empreses. Només a ESADECREAPOLIS s’hi troben
3 acceleradores i 2 programes d’acceleració d’start-ups, i actualment 70 pimes estan ubicades a
les seves instal·lacions.
A Sant Cugat s’hi troba, doncs, un alt nombre d’empreses joves, majoritàriament del sector
serveis. Aquesta joventut acostuma a ser més dinàmica, mostrar una major adaptació al canvi i
aportar noves idees en relació amb els models de negoci i de finançament, els productes, la
gestió, la promoció del producte i el mode de relacionar-se amb els altres actors, així com un alt
valor tecnològic a les seves activitats. De fet, està demostrat que les empreses joves estan més
disposades a assumir riscos en l’àmbit de la recerca i la innovació.
Les start-ups i les empreses innovadores santcugatenques, doncs, tenen a la seva disposició un
seguit important d’eines i de programes de formació i assessorament per créixer i desenvolupar
la seva activitat amb totes les garanties i amb el suport de la resta d’actors del territori,
principalment l’Administració, el teixit empresarial i els centres de coneixement.
Ciutat amb talent, habitants amb nivell cultural alt, professionals de prestigi i agenda
internacional
El talent és un dels elements que millor defineixen Sant Cugat i la seva ciutadania. Prova d’això
n’és el fet que els resultats acadèmics de l’alumnat santcugatenc són bastant superiors als de
l’alumnat de la resta de Catalunya, com també que la ciutadania està molt oberta i implicada
amb la pràctica d’activitats esportives, culturals i musicals, ja des de ben jove.
També la immigració de Sant Cugat es caracteritza per tenir un perfil acadèmic i un nivell sòcio-
econòmic elevats. A diferència del que succeeix a les ciutats de l’entorn, la immigració prové
principalment de la Unió Europea, atreta per alguna de les diverses multinacionals implantades
al territori (o de Barcelona) i la qualitat de vida de la ciutat, factors que ja s’han analitzat
anteriorment.
5.2. Oportunitats
Sant Cugat també ha de saber aprofitar les oportunitats que es presenten al voltant de la ciutat.
40
Dinàmiques molt positives de l’entorn: Barcelona i el Vallès
El Vallès és una de les regions més industrialitzades i potents del sud d’Europa. El Vallès Oriental
i l’Occidental sumen el 27% del valor afegit brut català pel que fa a la indústria (Idescat, 2014) i
gairebé un 40% de la regió metropolitana de Barcelona, a més de tenir gairebé el mateix nombre
d’empreses que la comarca del Barcelonès pel que fa a empreses amb vendes a l’exterior per
sobre dels 15 milions d’euros: 99 i 104 respectivament (font: El Vallès, motor productiu de
Catalunya).
Tot i que actualment no es troben en una fase d’expansió, l’associació Àmbit B-30 i el Catalonia
Innovation Triangle (que l’Ajuntament de Sant Cugat s’ha proposat redinamitzar) poden ser molt
útils per al desenvolupament de la regió. La realització del corredor mediterrani, que ja ha estat
avalada i defensada per part de la Unió Europea, serà a més una oportunitat única per consolidar
la posició privilegiada del Vallès a Europa a través d’un major accés al continent per mitjans
ferroviaris. I la ubicació de la ciutat, a tocar de Barcelona, Cerdanyola, Sabadell i Terrassa, i a
pocs quilòmetres del port i l’aeroport, infraestructures logístiques que afavoreixen enormement
la competitivitat de la zona.
Pel que fa a Barcelona, Sant Cugat n’ha sabut aprofitar amb escreix la marca i les dinàmiques
territorials que ha creat. Sant Cugat és lloc de residència de treballadors d’alt nivell d’empreses
que s’han localitzat a la ciutat aprofitant la marca Barcelona, així com d’empreses que es troben
a Barcelona. La qualitat de vida i la tranquil·litat que ofereix Sant Cugat és un gran al·licient per
a moltes famílies.
D’altra banda, es fa evident que la implementació del Pla Estratègic de Turisme passa per
aprofitar la proximitat i les sinèrgies amb la ciutat de Barcelona, una de les principals
destinacions turístiques del món. La marca “Costa Barcelona” impulsada per la Diputació de
Barcelona amb la implicació del Consorci de Turisme del Vallès Occidental, ja va en aquesta línia
i promou els actius patrimonials, gastronòmics i d’esbarjo amb què compten les ciutats que
envolten Barcelona.
En definitiva, és important saber crear un relat que inclogui Sant Cugat en les dinàmiques
territorials del Vallès i l’àrea de Barcelona, tot posant en valor aquells elements singulars de la
ciutat vallesana.
Dinàmiques territorials interessants amb Rubí i Terrassa
Sant Cugat ha desenvolupat unes dinàmiques territorials interessants amb Rubí i Terrassa, dues
de les ciutats amb les que s’han desenvolupat sinèrgies i complementarietats importants,
especialment en l’àmbit econòmic. Les reunions per establir intercanvis i col·laboracions són
freqüents i fluïdes, no només amb els consistoris sinó també amb la resta d’actors del territori.
Context institucional català molt obert a les relacions internacionals
La internacionalització del territori català està esdevenint cada cop més prioritària per a la
Generalitat de Catalunya. Aquesta internacionalització no inclou només el reconeixement polític
41
de Catalunya a l’exterior, sinó també els àmbits econòmic, empresarial, turístic, cultural i de les
indústries culturals i creatives, i de cooperació al desenvolupament. I ho fa a través de diversos
actors públics que promouen el reconeixement de Catalunya i els seus actors a l’exterior com
són Acció, l’Agència Catalana de Turisme, l’Institut Ramon Llull, l’ICEC i el Fons Català de
Cooperació al Desenvolupament, entre d’altres.
És cert que la marca Catalunya no és tan visible com la marca Barcelona, però el territori català
és reconegut arreu, especialment a Europa, com un territori potent, competitiu i obert al
turisme, la cultura i la solidaritat.
Caldrà, doncs, que Sant Cugat i els seus actors aprofitin aquesta marca generada per Catalunya
per potenciar la seva obertura consolidada a l’exterior, tot aprofitant els canals que la
Generalitat posa a disposició, com són els ajuts en àmbits diversos, assessorament, l’establiment
de plataformes, la participació en xarxes, etc.
Paper creixent de les ciutats petites i mitjanes al món
Les relacions internacionals ja no són cosa dels Estats i les organitzacions supranacionals. Ans al
contrari, ja fa molts anys que les ciutats grans van començar a posicionar-se en l’esfera global
per defensar els seus interessos i els seus drets en els fòrums mundials. Fa menys anys, però ja
amb un paper reforçat, les ciutats més petites també van fer-se escoltar amb èxit. I és que la
vida econòmica i social dels països, i de tot el món, depèn en bona part de les ciutats petites i
mitjanes. Aquest rol creixent de les ciutats petites i mitjanes ha estat patent en tot el procés de
reconeixement del dret a la ciutat que va tenir el seu punt culminant el mes d’octubre passat
amb l’adopció de la Nova Agenda Urbana en el marc d’Habitat III a Quito.
Com s’ha anat deixant palès, Sant Cugat del Vallès ja s’ha posicionat com una ciutat innovadora,
amb un teixit productiu i unes institucions del coneixement que presenten un alt valor afegit. És
seu de moltes multinacionals pertanyents a àmbits punters; mostra una estratègia fonamentada
en relació amb la participació a xarxes internacionals com la City Protocol Society, el Covenant
of Mayors o sobretot Eurocities, i ha estat present en esdeveniments internacionals com
l’Habitat III (mencionat a dalt) i diversos congressos sobre ciutats intel·ligents. La ciutat haurà
de seguir treballant per adaptar aquesta estratègia a les noves prioritats (cerca de nous
partenariats, nous fòrums, noves xarxes) en un context com a ciutat mitjana que li és
absolutament propici.
5.3. Debilitats
En l’elaboració del diagnòstic del Pla d’Internacionalització de Sant Cugat s’han observat algunes
debilitats que s’hauran de tenir molt en compte a l’hora de plantejar i redactar les línies
estratègiques del Pla i a les quals s’hauran de proposar solucions.
42
Manca d’estructures de governança interna i externa dels processos d’internacionalització i
d’un equip especialitzat en l’acció internacional i/o europea
Les estructures de governança de la projecció internacional de l’Ajuntament són gairebé
inexistents, tant a nivell intern com a nivell extern.
A nivell intern de l’Ajuntament val a dir que l’acció exterior per mitjà de la participació en
projectes europeus ha estat intensa i en àmbits variats (eficiència energètica, ciutats
intel·ligents, transport i mobilitat urbana, govern obert, esports, ensenyament o formació, en el
marc de programes com Erasmus+, Horizon 2020, CIP, Intelligent Energy Europe o el programa
FEDER, entre d’altres). També les visites de delegacions internacionals han estat freqüents i amb
propòsits diversos. El treball en el marc de les múltiples xarxes de què forma part (la City
Protocol Society, ENoLL, EU Core Net Cities, Covenant of Mayors, Eurocities) ha estat intens, tot
i que en diverses ocasions l’alta dedicació requerida en l’execució dels projectes ha dut
l’Ajuntament a refusar la participació.
Tanmateix, al consistori no existeix cap regidoria específica en matèria de relacions
internacionals ni un equip especialitzat en la matèria o que centri la seva activitat en el
seguiment de les polítiques de la Unió Europea i els seus instruments financers. La Gerència és
l’encarregada d’impulsar i coordinar l’acció exterior i la participació en projectes europeus. Els
grans projectes de ciutat com aquest Pla compten, a més, amb el suport de la responsable de
Planificació i Control de l’Institut de Gestió Estratègica, Promoció Econòmica i Societat de la
Informació. Però no hi ha cap comissió informativa ni cap òrgan de cooperació tècnico-
administrativa per als temes internacionals, sinó que la Comissió de Presidència i el Comitè de
Direcció respectivament els tracten quan s’esdevé.
Només en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament l’estructura política i organitzativa del
consistori respon a tal efecte. Existeix una Regidoria de Cooperació adscrita a la Regidoria
d’Educació, Universitat, Ocupació i Família, i la gestió tècnica es porta des de l’àrea de Serveis a
les Persones. Mentre que a nivell intern no hi ha cap òrgan de coordinació tècnico-
administrativa, de l’Ajuntament cap enfora la Taula de Cooperació, Pau i Drets Humans, dins del
Consell Sectorial de Serveis Socials, permet l’intercanvi d’opinions i el treball conjunt d’electes i
tècnics municipals amb les entitats de cooperació, pau i drets humans santcugatenques, amb
uns resultats molt positius des dels seus inicis.
Manca d’instruments de promoció internacional de la ciutat
La promoció internacional de Sant Cugat passa en bona part per una bona estratègia de
comunicació. De moment, però, aquesta estratègia no s’ha elaborat. Prova d’això n’és que el
web de l’Ajuntament només es troba en català. Fins i tot en la secció adreçada als nouvinguts,
més enllà de la Guia d’acollida (en català, castellà, anglès i francès), tota la informació del web
de l’Ajuntament adreçada a aquest col·lectiu és en català, com per exemple la Carta de serveis
Assessoria en temes d'Estrangeria.
Per dur a terme aquesta estratègia de comunicació cal comptar amb un sistema centralitzat que
ofereixi informació contrastada i integral sobre totes les qüestions que poden incidir en el
43
posicionament de la ciutat, però aquest sistema de gestió de la informació de manera
transversal, no sectorial, no està prou desenvolupat.
Manca d’una estratègia ben definida de captació de talent i d’oportunitats
Ja s’ha indicat a l’apartat de fortaleses que Sant Cugat compta amb molt de talent. Orientada en
bona part als serveis d’alt contingut tecnològic, els bons resultats de l’economia santcugatenca
troben el seu origen en una ciutadania amb un perfil cultural elevat i un col·lectiu de
professionals de prestigi, tant nacionals com estrangers. Les empreses implantades a Sant Cugat
resulten atractives per a la captació tant de nous empleats i directius com d’inversions
importants. La presència d’universitats com ESADE o la UPC també situa Sant Cugat al mapa del
coneixement internacional. Les característiques de la ciutat (comoditat, proximitat a Barcelona,
a les infraestructures i a parcs naturals, etc.) també la fan destacar en el seu entorn.
Això no obstant, tot i que individualment a Sant Cugat no li falten elements de valor que li
permetin ser atractiva, fins avui no s’ha desenvolupat cap estratègia de captació de talent i
d’oportunitats que presenti conjuntament tots aquests elements, amb el valor afegit que això
comporta. Cal, doncs, promoure aquesta eina per assegurar, en primer lloc, que arribin
empreses i inversions noves i, en segon lloc, que iniciatives nascudes a Sant Cugat o les que hi
han arribat posteriorment no marxin i contribueixin a l’arribada de noves empreses i inversions.
Per exemple, per atraure aquest talent és molt important donar valor als excel·lents resultats
acadèmics de la infància i la joventut santcugatenca, així com al fet que existeix un bon nombre
d’empreses internacionals adreçades molt en particular als fills dels estrangers que s’instal·len
a Sant Cugat per treballar-hi.
Sobrecàrrega d’equips derivada de la participació en iniciatives internacionals (projectes
europeus o de cooperació directa)
Des de Gerència de l’Ajuntament de Sant Cugat s’apunta una debilitat en el fet que els equips
tècnics del consistori que estan més preparats per participar en iniciatives internacionals, siguin
projectes europeus o de cooperació directa al desenvolupament, es carreguen encara més de
feina. Aquest fet genera limitacions a l’hora d’acceptar nous projectes i de treure tot el
rendiment als que s’estan desenvolupant.
Manca d’apropiació ciutadana i del propi Ajuntament de la política de cooperació,
especialment de la cooperació directa
Tot i l’aposta, comentada anteriorment, de l’Ajuntament per la cooperació directa amb governs
locals i entitats d’altres països del món en el marc del nou Pla de Cooperació al
Desenvolupament, es percep una manca d’apropiació ciutadana i del propi Ajuntament
d’aquesta política. En efecte, la cooperació directa de l’Ajuntament es fa actualment amb
territoris com Tarija (Bolívia), Petén (Guatemala) i Cotacachi (Equador), que estan molt poc
vinculats a la realitat de l’Ajuntament i de la ciutat, i tampoc s’ha ofert una argumentació que
avali aquesta cooperació.
44
Caldria revisar aquestes col·laboracions amb l’objectiu de reforçar els vincles entre la cooperació
directa, les prioritats de l’Ajuntament i la ciutat. En aquest context, podria ser interessant
promoure les relacions de cooperació directa amb ciutats emissores de migrants que viuen a
Sant Cugat o amb ciutats en països emergents de perfil innovador. A més, és necessari oferir una
millor argumentació del vincle de Sant Cugat amb les amb les ciutats amb les quals col·labora
per generar aquesta apropiació entre els actors i la ciutadania.
5.4. Amenaces
En la redacció i la implementació del Pla també caldrà estar molt atents a les amenaces externes
que poden condicionar-les.
Incerteses derivades de les males relacions polítiques Catalunya-Espanya
L’actual moment de manca d’entesa entre els Governs català i espanyol és vist per alguns actors
com un entorpiment al desenvolupament empresarial i genera incerteses pel que fa a noves
inversions al territori. Caldrà seguir els esdeveniments polítics de ben a prop i saber minimitzar-
ne els efectes en l’àmbit de la promoció internacional de Sant Cugat.
Complexitat de les relacions amb el consistori de Cerdanyola
La relació de l’Ajuntament de Sant Cugat amb les ciutats veïnes és clau. En aquest sentit, la
complexitat del vincle amb l’actual consistori de Cerdanyola del Vallès suposa una amenaça en
la mesura en què pot obstaculitzar iniciatives importants per a ambdues ciutats. Un bon exemple
d’aquesta complexitat ha estat la impossibilitat de tramitar i presentar el projecte conjunt en el
marc de la convocatòria dels PECT de l’estratègia RIS3CAT.
Això no obstant, cal remarcar que sí que s’han creat moltes sinèrgies amb els actors (empreses,
universitat) de la ciutat.
