Pla   d’internacionalització   dels  serveis  dels  arquitectes  catalans  COAC  –   S e r v e i   I n t e r n a c i o na l  [ e d i c i ó  2011 ]            Equip  Toni Casamor, President de la Demarcació de Barcelona del COAC Maria Sisternas, Vocal Servei Internacional Marta Hernánez, Tècnica del COAC del Servei Internacional Mariona Benain, Assessora COAC de la Guia‐Blog Silvia Sasot, Assessora COAC de la Guia‐Blog Matías Ruiz‐Tagle, Coordinador de les missions a l’estranger Laura Duran, Responsable qüestions administratives 

  2

 ÍNDEX 

1. CONTEXT  3 

2. OBJECTIUS  3 2.1 CONSTATACIONS  3 2.2 DESAFIAMENTS  3 2.3 EXPERIÈNCIES PRÈVIES I PRIMERES CONCLUSIONS  4 

3. PROPOSTES  4 3.1 FORMACIÓ: CAPACITATS TRANSVERSALS DELS ARQUITECTES CATALANS  4 3.2 SENSIBILITAT: ARQUITECTURA RESPECTUOSA AMB L’ENTORN  4 3.3 ARQUITECTE: EMPRESARI, TÈCNIC I ARTESÀ  5 

4. PERFILS: 5 VIES PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ  5 4. 1. ARQUITECTES INDIVIDUALS  5 4. 2. DESPATXOS  6 

4. 2.1 CAPACITACIÓ COM A ARQUITECTE AL PAÍS  6 4. 2.2 VIA SOCI LOCAL  6 4. 2.3 EN CONSORCI AMB ALTRES EMPRESES COMPLEMENTÀRIES  6 

4. 3. CONTRACTACIÓ PÚBLICA INTERNACIONAL  6 

5. ACCIONS  7 5.1 EINES EXISTENTS  7 5.2 NOVES EINES  9 

A.‐ PROMOCIÓ DE LA MOBILITAT D'ARQUITECTES INDIVIDUALS DE CARA A L’EXPATRIACIÓ.  9 B.‐ AJUTS A LES EMPRESES PER TROBAR SOCIS LOCALS A L’ESTRANGER  9 C.‐ ACTES CULTURALS ASSOCIATS A POSSIBLES EXPORTACIONS.  10 D.‐ PROMOCIÓ DE LA SORTIDA PROFESSIONAL DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA INTERNACIONAL  11 E.‐ ESTABLIMENT D'UN PROGRAMA D’INTERNACIONALITZACIÓ CONJUNT AMB ENGINYERIES CATALANES O ESPANYOLES QUE JA DISPOSEN D'INFRESTRUCTURA A L'EXTERIOR I QUE PODEN AUGMENTAR ELS SEUS SERVEIS AMB TREBALLS D'ARQUITECTURA.  11 F.‐ PARTICIPACIÓ DE COMISSIONS D'ARQUITECTES EN MISSIONS POLÍTIQUES INTERNACIONALS DELS MEMBRES DE GOVERN CATALÀ.  11 G.‐ ORGANITZACIÓ DE SESSIONS DE PROMOCIÓ I AJUDA A LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA ARQUITECTURA:  11 H.‐ REFORÇ I ACTUALITZACIÓ DE LA PÀGINA WEB INTERNACIONAL  12 I.‐ RECERCA I PROSPECTIVA. CAP A ON ANAR?  13 

6. RESUM DEL PRESSUPOST  ¡ERROR! MARCADOR NO DEFINIDO.      

  3

 1. Context El creixement urbà, l’arquitectura, l’economia i l'esfera política han estat estretament vinculats des de la Revolució  Industrial. Tradicionalment,  l’expansió  física de  la ciutat ha estat una  sortida a  les èpoques d’estancament econòmic,  i els governs han  impulsat en més d’una ocasió  la construcció d’habitatges  i infraestructures per generar demanda efectiva i crear llocs de treball (vegi’s el Haussmann de París o la sortida catalana a la crisi de 1917). Però  amb  la  crisi  financera  que  travessem  des  de  l’any  2008,  ha  acabat  l’època  en  què  Espanya s’urbanitzava  a  ritme  frenètic  i  el  sector  de  la  construcció  no  pot  seguir  fent  negoci  per  les  vies convencionals, perquè totes les anàlisis apunten que la demanda en serveis d’arquitectura i urbanisme a Catalunya  continuarà  baixant  o  es  transformarà  en  un  tipus  de  serveis  més  especialitzats  i  més innovadors.  És  voluntat  del  Col∙legi  d’Arquitectes  produir  informació  de  qualitat  i  actualitzada  sobre  les perspectives del sector i promoure sortides professionals alternatives, que necessàriament passen per: 

‐ que els despatxos catalans es desmarquin de  la competència  innovant o especialitzant‐se en alguns dels molts àmbits emergents que segueixen generant demanda (arquitectura sostenible, consultoria urbana, equipaments esportius, arquitectura biomèdica, etc) 

‐ que  amplïin  mercats  sortint  a  l’estranger  oferint  serveis  i  expertesa,  amb  honoraris  de referència que els facin competitius a col∙legues locals i internacionals. 

  2. Objectius L’objecte  del  present  Pla  és  promoure  la  Internacionalització  dels  Serveis  dels  arquitectes  catalans, partint  del  treball  d’un  any  d’anàlisi  de  les  possibilitats  del  sector  i  havent  elaborat  un  diagnòstic complet del panorama actual. De  l’experiència del COAC  i dels seus col∙legiats, se’n desprenen alguns FETS sobre l’estat de la Internacionalització:  2.1 CONSTATACIONS 

1. L’arquitectura contemporània catalana al món gaudeix d’un cert prestigi a escala internacional i molts noms i obres d’arquitectes catalans han tingut difusió a escala global. 

2. La forma urbana de Barcelona i els seus edificis modernistes, moderns, post‐moderns i també contemporanis s’associen a la “marca” Barcelona, reconeguda a nivell internacional 

3. Exportar serveis d’arquitectura i urbanisme és molt complicat, perquè: a. Construir en una ciutat estrangera requereix conèixer tota la normativa específica b. Conèixer els mecanismes de contractació pública i privada és complex i diferent a cada 

cas c. És especialment costós  internacionalitzar‐se per  les empreses d’arquitectura catalana 

perquè tenen dimensions molt reduïdes i perquè fins ara molt pocs havien obert camí a fora, donades les bones perspectives que es tenien per trobar feina a nivell local  

2.2 DESAFIAMENTS 1. Internacionalitzar‐se és costós econòmicament i requereix una inversió en hores i temps, amb 

resultats a mig o llarg termini de com a mínim 1 any, que desincentiven molts despatxos. 2. No hi ha formació específica per a la internacionalització des de les Escoles d’Arquitectura, i la 

informació que produeixen ACC1Ó, l’ICEX i les Cambres de Comerç, encara que molt valuosa, és transversal o multisectorial (no dirigida específicament al sector de l’Arquitectura) 

3. En  gairebé  tots  els  països,  per  entrar  cal  crear  Joint  Ventures  amb  socis  locals,  i  per  als arquitectes amb currículums diversificats (amb totes les tipologies d’obra, “una mica de cada”) és complicat trobar partners a qui sumar‐s’hi enlloc de competir. 

        

  4

2.3 EXPERIÈNCIES PRÈVIES I PRIMERES CONCLUSIONS  Els  arquitectes  que  han  participat  en  les  dues  primeres missions  organitzades  pel  COAC han  valorat positivament  l’experiència  i  han  expressat  la  sensació  d'haver  acomplert  els  objectius  del  viatge.  La implicació  i ajuda d'Acc1ó en  l’organització de  les missions ha estat decisiva tant des del punt de vista econòmic com per  la seva  implicació en  la organització  i  l'assessorament a  l'incipient equip del servei internacional del CoAC.  Potser encara és aviat per treure’n grans conclusions, però les primeres constatacions després del viatge són:  1.‐ La demanda d'ajuts a la internacionalització dels despatxos d'arquitectura a través de les missions és molt forta i creixent. Molts despatxos d'arquitectes es mostren ara interessats i per la bona experiència de  les  primeres missions  i  per  no  assabentar‐se  de  l'anterior  convocatòria,  volen  participar  en  les següents.  2.‐ La demanda de cursos  i formació pel què fa als requisits per exportar és també forta  i creixent. Es percep un gran interès pels cursos d'internacionalització a l’Escola Sert i demanda d'ajudes professionals (assessories) a  l’exportació dels despatxos. La "consciència  internacional" dels despatxos catalans està creixent.  3.‐ La internacionalització de la "Marca Barcelona", molt prestigiosa en l'àmbit arquitectònic, urbanístic i del disseny arreu del món pot ser molt exitosa si es promou des de Catalunya, mentre que queda diluïda i es perd quan l'esforç d'internacionalització es fa des de l'àmbit espanyol.  4.‐  Les expectatives d'èxit  (és a dir, d’obtenir encàrrecs d'arquitectura a  l'exterior)  són bones per als arquitectes catalans  i com a mínim dues de  les empreses que van viatjar a Xile tenen perspectives de negoci concretes.  5.‐ Bona part dels  arquitectes basen  el  seu  accés  a un  encàrrec  internacional  a  través de  relacionar inversors d'aquí amb necessitats d'altres països  i es  converteixen en agents de  la  internacionalització d'altres àmbits del mateix sector: Promotors, Industrials, Enginyeries...  Per tot això es fa necessària la continuïtat de l'esforç d'internacionalització dels serveis dels arquitectes catalans  a  través  d'un  seguit  d'iniciatives  coordinades  i  estructurades,  detallades  en  el  present  Pla d'internacionalització.    3. Propostes  La mirada COAC  El  COAC  és  conscient  de  les  potencialitats  de  l’arquitectura  catalana  i  a  través  del  present  Pla d’Internacionalització  es  pretén  traçar  un  full  de  ruta  que  capitalizi  la  singularitat  dels  arquitectes catalans, des de 3 punts de vista:  3.1 FORMACIÓ: CAPACITATS TRANSVERSALS DELS ARQUITECTES CATALANS 

Per  la  seva  formació  transversal,  els  arquitectes  Catalans  aborden  els  projectes  des  d’una perspectiva més àmplia que, per exemple, els seus homòlegs francesos: la titulació d’Arquitecte Superior acredita que el professional té coneixements d’estructures, sap resoldre la integració amb l’entorn, i ha estudiat nocions tècniques d’instal∙lacions. Per la seva formació més integral, els  arquitectes  catalans poden  assumir més  competències que  altres arquitectes d’arreu del món, i això pot suposar un avantatge competitiu que cal explotar.    

3.2 SENSIBILITAT: ARQUITECTURA RESPECTUOSA AMB L’ENTORN La  projecció  internacional  d’un  cert  “model”  Barcelona,  si  bé  és  cert  que  no  és  deguda exclusivament  al  sector  de  l’arquitectura,  cal  reconèixer  que  ha  estat  alimentada  per  una 

  5

concepció molt particular de l’espai públic que aposta pel disseny dels espais col∙lectius com a catalitzadors del canvi a nivell de ciutat.  I molts dels arquitectes que s’han guanyat una certa reputació a l’estranger ho han fet a través d’obres respectuoses amb l’entorn, respectant el gra petit  i  les mides habitualment petites dels  teixits urbans. Perquè és un model que  funciona  i que  treballa per oposició  a altres  concepcions de  l’arquitectura més  icònica  i més de  l’”star system”, cal promoure i ajudar a difondre aquesta manera de treballar amb la ciutat. 

  3.3 ARQUITECTE: EMPRESARI, TÈCNIC I ARTESÀ 

Des del COAC reivindiquem un cert “ofici” de l’arquitectura, i entenem l’arquitecte com aquell professional  que  sap  posar‐se  a  la  pell  dels  altres  tècnics  per  resoldre  la  complexitat  de situacions,  de  vegades  contradictòries,  que  se  succeeixen  en  la  construcció  dels  edificis. L’arquitectura catalana s’ha distingit moltes vegades per la seva sobrietat i una certa vocació de servei  a  la  ciutat  i  als  residents,  més  enllà  del  protagonisme  formal  que  busquen  altres arquitectes més icònics de renom internacional. Però la professió està immersa en un procés de reestructuració molt important, no reversible, i cal que els despatxos orientin els seus serveis i les seves estructures per ajustar‐se a un món globalitzat molt competitiu.  

D’altra banda,  si bé és  cert que  a  grans  trets el  gruix de  la professió  a Catalunya  té  característiques compartides,  cal  reconèixer  que,  a mesura  que  el  número  d’arquitectes  creix,  la  professió  és més heterogènia i que les aspiracions d’alguns no es corresponen a les necessitats dels altres.  Des  del  COAC  creiem  que  la  present  heterogeneïtat  de  la  professió  és  una  oportunitat  i  que  cal estimular‐le. Cal doncs ampliar i reconèixer la diversitat de camps i de serveis que es poden dur a terme des  de  l’exercici  de  l’arquitectura.  Alguns  d’aquests  serveis  seran  cada  vegada  més  demandats  a contextos internacionals amb ritmes d’urbanització més ràpids o més lents dels d’Espanya. En concret, les especialitzacions que tenen bones perspectives són:    ‐ NOVA APROXIMACIÓ A LA SOSTENIBILITAT   ‐ REGENERACIÓ URBANA   ‐ EQUIPAMENTS SANTARIS   ‐ COMPLEXOS ESPORTIUS   ‐ RESIDENCIAL COOPERATIU    ‐ POLÍTIQUES URBANES    4. Perfils: 5 vies per a la internacionalització   Dins de la diversitat en natura imida de les empreses catalanes o dels arquitectes catalans, detectem 5 vies possibles per a la internacionalització:  4. 1. ARQUITECTES INDIVIDUALS  MOBILITAT TEMPORAL A ALTRES PAÏSOS PER A PRESTACIÓ DE SERVEIS A UN DESPATX O CREACIÓ D’UN DE PROPI  Hi ha països que s’estan urbanitzant a ritme frenètic i que necessiten tècnics per a pal∙liar les disfuncions que  genera  el  creixement  urbà  (infrahabitatge,  infraequipament,  manca  de  serveis,  desigualtat d’infrastructures, etc). Brasil o Alemanya, països amb diferents nivells de desenvolupament, en són un exemple.  Un dels objectius del Pla d’Internacionalització és detectar quins són aquests països i fer una recerca activa de  les  institucions que demanen  tècnics estrangers, per  tal de, eventualment, arribar a signar convenis per difondre  les diferents convocatòries, ajudar en els processos de convalidació dels títols, i mantenir un contacte directe al llarg del temps amb tots aquells arquitectes catalans residents a l’estranger,  que  es  podran  convertir  en  ambaixadors  de  la  professió  i  constituir‐se  com  a  contactes locals clau per a altres empreses catalanes amb interessos comercials per a aquests països.   

  6

 4. 2. DESPATXOS   Els despatxos d’arquitectura que  ja han  començat a exportar els  seus  serveis ho  fan principalment a través de 3 mecanismes.  4. 2.1 CAPACITACIÓ COM A ARQUITECTE AL PAÍS a) La via més directa (encara que lenta), però que no requereix crear Joint Ventures amb socis locals és identificar  aquells  països  on  és  fàcil  homologar  el  títol  i  col∙legiar‐se  al  registre  professional corresponent, com és el cas de Dinamarca. Aquest procés té  l’avantatge que els beneficis del despatx poden  ser  íntegres  (no  cal  dividir‐los  amb  un  partner)  però  requereix  un  coneixement  acurat  de  la normativa local, dels mecanismes de concursos, els sistemes municipals per atorgar llicències, etc.  4. 2.2 VIA SOCI LOCAL b) Tanmateix, gairebé sempre, la via d’entrada a un mercat nou passa per la signatura de convenis amb socis locals. Concretament, els països on cal entrar de la mà amb un soci local són: 

‐ aquells  on,  a  l’hora de presentar‐se  a  licitacions públiques,  només  compta  la part de  l’obra executada al país en qüestió (per exemple, Brasil) 

‐ aquells on la via de l’homologació del títol és llarga (cal reexaminar‐se com en el cas dels Estats Units o cal passar una bona temporada en processos burocràtics) 

‐ països en què les seves ciutats tinguin mecanismes legals per otorgar llicències que requereixin contacte directe amb l’administració municipal (impossible de fer els tràmits administratius des de la distància) 

‐ països en què el capital guanyat per una empresa estrangera tingui dificultats per retornar als països d’origen (Brasil, Marroc, etc). 

 4. 2.3 EN CONSORCI AMB ALTRES EMPRESES COMPLEMENTÀRIES c)  Una tercera opció que sembla que és viable i molt ben rebuda en països emergents (amb un sector públic dèbil) és oferir un  “paquet  integral” de  serveis multidisciplinars  tancats, en què els diferents àmbits del sector de  la construcció treballin en consorci per oferir productes de cicle complet: des del finançament, a l’execució i l’entrega de claus en mà. Per a aquesta via caldrà treballar per estimular des del COAC, amb els Col∙legis  i Gremis de  sectors  complementaris  (Promotors, Constructors, Enginyers, Ambientòlegs, etc),  la formació d’equips capaços de fer  la  inversió completa  i controlar  la qualitat del procés de  construcció  fins  al  final. Aquest model, que  sembla que  abans de  la  crisi no  funcionava  a Espanya  (en part per una LSCP poc  innovadora en aquest sentit, veure  les  reflexions d’INNOCONS en aquest sentit...), funciona en canvi en països com França amb un benefici múltiple per als empresaris  i els clients, que acaben adquirint productes de molta més qualitat.  Per a aquestes tres vies d’internacionalització dels despatxos, cal analitzar molt bé cada mercat (tots els països  són molt diferents)  i  les possibilitats d’inversió del  sector públic  així  com  les preferències del sector privat local.   4. 3. CONTRACTACIÓ PÚBLICA INTERNACIONAL  Una  última  via  de  negoci  té  a  veure  amb  la  Contractació  Pública  Internacional,  que  pot  presentar oportunitats per als despatxos com a assessors o tècnics redactors dels informes.  Durant el proper any caldrà buscar aquells programes de la Unió Europea on el Col∙legi podria participar per  després  transferir  la  feina  als  col∙legiats,  regulat  per  un  procés  concursal  que  asseguri  lliure competència entre els despatxos. També caldrà analitzar  les possibilitats de contractació amb el Banc Mundial, el Banc Europeu d’Inversions, o l’UNDP.  Donat que una de  les prioritats dels programes europeus és el creixement sostenible, caldrà analitzar aquelles convocatòries dels programes MED, ENPI‐CBC i altres que fomentin la innovació i la investigació en el camp del creixement sostenible.  

  7

Aquí,  serà  fonamental  també  la  coordinació amb el Departament de Medi Ambient  i Habitatge de  la Generalitat de Catalunya, que moltes vegades actua  com a partner principal en  les  convocatòries de projectes europeus.  Caldrà,  finalment,  trobar  un  sistema  per  difondre  els  avisos  de  licitacions  públiques,  a  través  de buscadors com DG Market o DEVEX i en la mesura que anem rebent les licitacions, poder‐les reenviar als nostres col∙legiats. Potser, per no perdre temps en gestionar tota  la  informació, caldrà escollir alguna àrea geogràfica  i els països prioritaris pels nostres  col∙legiats, per  fer una prospecció d’oportunitats amb antel∙lació a la publicació de les licitacions, tal i com aconsellen els tècnics d’ACC1Ó per a la CPI.  En  tot  cas,  aquesta és una  via  lenta  i que  requereix molta  formació  (s’està programant una primera sessió formativa per a aquests aspectes per a la segona setmana de juny de 2011).   5. Accions  Si  bé  des  del  Col∙legi  no  podem  impulsar  directament  sobre  la  internacionalització  dels  arquitectes catalans, detectem que existeixen algunes barreres que sí podem mirar d’eliminar per tal d’obrir camí:  Existeixen diversos organismes públics que vetllen per l’exportació de les empreses catalanes, i des del COAC volem CLARIFICAR ELS ROLS DE LES  INSTITUCIONS  IMPLICADES:  ICEX, ACC1Ó, CAMBRA,  ICO …, perquè  des  de  fora,  és  difícil  arribar  a  entendre  els  programes  i  iniciatives  que  convoca  cadascuna. ACC1Ó  té molts  interlocutors  per  a  cadascun  dels  programes  i  de  vegades  això  genera  confusió  o desincentiva alguns despatxos per  la quantitat de temps  i de persones que han d’invertir per arribar a comprendre el funcionament d’aquestes institucions.  Potser per la situació de bonança anterior a la crisi, fins ara no ha calgut obrir gaire les vies de negoci i les  aspiracions  de  molts  arquitectes  catalans  coincidien.  El  mercat  residencial  i  la  projectació  i construcció d’habitatges han estat tradicionalment una bona sortida per als arquitectes catalans, però a mesura que el món s’urbanitza, els barris autoconstruïts i els habitatges més humils, que no requereixen de tècnics, proliferen. En canvi, el creixement urbà descontrolat genera unes disfuncions que cal pal∙liar a nivell de serveis bàsics (subministraments d’aigua i electricitat, combustibles per a calefacció, etc). Els organismes públics que vetllen per la reducció de les desigualtats i la millora de la qualitat de vida cada vegada  requereixen més  els  serveis  dels  arquitectes  i  hi  ha més  oportunitats  per  a  la  Contractació Pública  Internacional.  El  repte  és  formar  els  professionals  perquè  puguin  accedir  a  les  licitacions  o convocatòries de programes, que requereixen certs coneixements específics i una gestió administrativa especialitzada.  Sabem que una de les claus per trobar un soci local és ser molt competitiu en algun àmbit molt concret per tal de ser complementari a l’activitat del soci potencial. Així, l’experiència diu que els despatxos que han sabut innovar, que han sabut especialitzar‐se en algun sector concret han fet més contactes durant les missions comercials i han obtingut més bons resultats que altres arquitectes amb un CV més dispers. Com que  la  formació de  l’arquitectura a Catalunya és  força generalista, és comú que molts despatxos tinguin obra en  camps diversos. Cal promoure  la  selecció dels àmbits més demandats a  cada país  i “editar” els CV per seleccionar‐ne els serveis més especialitzats i més innovadors.  Cal  aprofitar  l’experiència  de  les  institucions  que,  des  del  sector  públic,  es  dediquen  a  promoure activament  la  internacionalització  dels  serveis  de  les  empreses  catalanes  i  tenen  personal  format  i especialitzat,  com  ACC1Ó  o  les  Cambres  de  Comerç.  Detectem,  però,  que  pocs  arquitectes  s’han interessat per les jornades i programes oferts per aquestes institucions. Des del COAC voldríem acostar els arquitectes a aquestes oportunitats,  i dissenyar un programa específic de  formació sectorial amb aquestes dues institucions. Això implica, d’una banda, cedir la Sala d’Actes per a qualsevol activitat que programi  ACC1Ó  i  la  Cambra  que  estigui  dirigida  als  professionals  del  sector  de  la  construcció,  i  de l’altra,  treballar  estretament  amb  els  responsables  de  la  formació  per  transmetre’ls  les  dificultats específiques a què s’enfronten els arquitectes que volen exportar.  5.1 EINES EXISTENTS  

  8

El COAC ha tingut en els últims anys una Àrea de Relacions Internacionals que havia desenvolupat eines dirigides  a  la  internacionalització  del  Col∙legi,  amb  la  convicció  que  la  projecció  internacional  de  la institució revertiria positivament en el negoci dels seus col∙legiats. Si bé les prioritats d’aquesta Àrea no es corresponen amb els objectius actuals del Servei Internacional, hi ha algunes eines activades que cal prendre com a punt de partida:  

‐ arqcatmon (atlas de la pràctica des arquitectes catalans a l’estranger), 2005 http://www.coac.net/arqcatmon2005/cat/index.php 

 La primera és un Atlas de la Pràctica dels Arquitectes Catalans a l’estranger, que constitueix una base de dades o retrat dels arquitectes catalans que han treballat (ja sigui a través de propostes de concurs o de projectes  construïts)  a  l’estranger.  És  una  bona  font  d’informació  per  als  arquitectes  col∙legiats  que busquen companys que hagin explorat determinat mercats amb anterioritat.  

   

‐ Pestanya COAC internacional (ocupabilitat internacional) http://www.coac.net/internacional/ 

 Descripció dels continguts: 1.  Exercici  de  l’arquitectura  al món  (informació  recopilada  pel  COAC  en  conveni  amb  la UIA  – Unió Internacional d’Arquitectes) 

‐ Organitzacions  professionals:  links  a  totes  les  organitzacions  professionals  d’arquitectes  (cal actualitzar, algunes ja no són vàlides) 

‐ Models de contracte:  Contracte de prestació de serveis de l'arquitecte (coac) Contracte recomanat pel consell superior dels col∙legis de arquitectes de espanya Contracte recomanat per la federació catalana de promotors i constructors d'edificis Contractes tipus d'altres països 

‐ Acords Internacionals: Acord General de Comerç en Serveis, Acords Regionals i Acords de Mutu Reconeixement  (bilaterals  o  multilaterals  entre  jurisdiccions  a  fi  d’establir  mecanismes d’equivalència que reconeguin els arquitectes de qualsevol de les jurisdiccions participants com a professionals similars als de qualsevol de les altres jurisdiccions.) 

2. Concursos internacionals (enllaços a webs que publiquen concursos, cal actualitzar‐ho) 3. Treball a l’estranger (links a borses de treball, obsolet) 4. ArqCatMón 5. Ajuts per a la Internacionalització (links a ACC1Ó, l’ICEX i la Cambra de Comerç de Barcelona)  

  9

Per tant, es tracta d’una pàgina ben estructurada, que planteja les bones preguntes, però que necessita una  revisió  urgent  de  tots  els  continguts,  perquè  per manca  de  personal  qualificat,  no  s’ha  pogut actualitzar.  5.2 NOVES EINES 

A.‐ PROMOCIÓ DE LA MOBILITAT D'ARQUITECTES INDIVIDUALS DE CARA A L’EXPATRIACIÓ.  Objectiu: MOBILITAT  TEMPORAL  A  ALTRES  PAÏSOS  PER  A  PRESTACIÓ  DE  SERVEIS  A  UN  DESPATX  O CREACIÓ D’UN DE PROPI  Cal fer una recerca d’oportunitats d’ocupació per a arquitectes amb disponibilitat per treballar en països on es necessiten tècnics qualificats,  i cal dedicar‐hi recursos per tal de donar  la  informació necessària sobre:  1.‐  Recerca  i  connexió  a  webs  internacionals  que  donen  puntual  informació  de  llocs  de  treball  i publicació diària de les noves ofertes 2.‐ Elaboració de xarxa d'arquitectes catalans que ja treballen a l'exterior per a la seva aportació d'informació de llocs de treball en el seu entorn. 3.‐  Elaboració  d'una  guia  de  treball  per  a  l'acompanyament  dels  arquitectes  que  cerquen  feina  a l'exterior: vies d’homologació del títol i registre en el Col∙legi Professional corresponent 4.‐ Reforç de les estructures administratives del CoAC de suport als expatriats. 

B.‐ AJUTS A LES EMPRESES PER TROBAR SOCIS LOCALS A L’ESTRANGER  Objectiu:  ACOSTAR  ELS  DESPATXOS  ALS  MERCATS  MÉS  VIABLES,  I  FER‐HO  COORDINATS  AMB  ELS ORGANISMES PÚBLICS COM ACC1Ó, L’ICEX I LES CAMBRES DE COMERÇ  1.‐ Organització de 5 missions anuals per a 10 empreses cada una.   MISSIONS DE DESPATXOS D’ARQUITECTURA REALITZADES: XILE  (març 2011):  ‐ AGENDA COMUNA AL MATÍ, AGENDA PARTICULAR A LA TARDA ‐CONFECCIÓ AGENDA A CÀRREC DE MATÍAS RUIZ‐TAGLE, ARQUITECTE XILÈ RESIDENT A BARCELONA  POLÒNIA (febrer 2011): ‐AGENDA COMUNA ‐CONFECCIÓ AGENDA A CÀRREC DEL CPN VARSÒVIA D’ACC1Ó  PREVISIÓ DE FUTURES MISSIONS Previsió missions futures: Setembre 2011 a Brasil (coordinada per l’arquitecta brasilenya Izabela Taunay) i Dinamarca (coordinada per Àngels Colom, Directora del CPN de Copenhague).  La  previsió  de  costos  per  a  cadascuna  d’aquestes missions  ascendeix  a  29.100€    (Brasil)  i  13.100€ (Dinamarca).  Les conclusions de  les primeres missions, a  través de  les enquestes qualitatives que  se’ls va  fer als arquitectes participants a la missió són:  ‐ Valoració general molt positiva ‐ La durada de 3 dies és suficient per conèixer el mercat ‐ Els costos són raonables, tenint en compte les Borses de Viatge s’ACC1Ó ‐ Es valora molt positivament que sigui una missió només d’arquitectes ja que d’aquesta manera s’obté una  informació molt  precisa  de  com  funciona  el  sector,  la  qual  cosa  seria més  difícil  si  les missions estiguessin integrades per professionals de diferents sectors. ‐ L’èxit de la missió depèn de la vàlua i la implicació personal del confeccionador de l’agenda ‐ Des del COAC s’ha hagut de fer un treball extensíssim de recerca de possibles agendadors 

  10

‐ En el marc d’una exposició cultural o esdeveniment acadèmic (tipus workshop), potser el contacte amb socis locals seria més fàcil i donaria un cert prestigi a la missió ‐ No hi ha acord entre els participants sobre si és millor treballar amb agendes comunes o  individuals per a  cada despatx. Hi ha 2 arquitectes que van participar a  les dues missions,  i ambdós manifesten l’interès dels dos formats  2.‐ Organització de jornades de difusió i de preparació de les missions al COAC, amb els responsables de confeccionar les agendes.    3.‐ Organització de 2 de Grups d'empreses en Origen  (GEO) amb altres empreses del mateix sector, o amb grups d'arquitectes perfectament complementaris entre sí.  4.‐ Plataforma de serveis per als mercats Escandinaus, en coordinació amb el CPN de Dinamarca  Donat que Dinamarca és un dels pocs països on es pot exercir com a arquitecte català sense necessitat de  passar  per  un  soci  local,  es  planteja  oferir  un  servei  específic  per  als  Països  Nòrdics:  el  servei consisteix en publicar, de forma sistemàtica, la informació que es considera necessària:  ‐ Publicació dels concursos d’arquitectura i traducció de les seves bases  ‐ Newsletter del sector:  

o convocatòria de fires, exposicions i congressos del sector de l’arquitectura o Despatxos rellevants o Identificació possibles Partners i nínxols de mercat o Empreses catalanes de materials de la construcció o Promotores catalanes o espanyoles instal∙lades allà  

Serveis vinculats a la plataforma (cost addicional)  Organització  de  missions  vinculades  a  esdeveniments  del  sector,  en  el  marc  d’una  exposició d’arquitectura catalana, etc. (a definir)  Cost ACC1Ó  1 a 20 empreses apuntades: 50 €/mes/empresa. *(20 empreses = 10.000 €/any) de nº 21 a la nº 40: 25 €/mes/empresa. *(+20 empreses = + 5.000 €/any)  

C.‐ ACTES CULTURALS ASSOCIATS A POSSIBLES EXPORTACIONS.   Objectiu: CREAR EL MARC ÒPTIM PER A FACILITAR EL NETWORKING ENTRE ARQUITECTES I PROMOURE SINÈRGIES AMB POSSIBLES SOCIS LOCALS.  1.‐ Promoció de l’arquitectura catalana al món a través de workshops i exposicions Els  actes  de  Promoció  de  l’Arquitectura  Catalana  a  l’estranger  poden  estar  lligats  a  situacions excepcionals (ajudes per situacions d'emergència) o poden estar relacionats a compromisos d'intercanvi amb altres països. Malgrat que hi ha Fires especialitzades del sector de  la construcció a molts països de manera anual, el marc de trobada entre arquitectes requereix un context cultural. Una manera de promoure  l’expansió internacional és organitzar exposicions  i tallers sobre  l’arquitectura “made  in Barcelona” amb el doble objectiu de: a) situar els arquitectes catalans en situació de poder explicar la seva obra en un entorn receptiu, entre col∙legues b) crear situacions de treball conjunt entre un arquitecte català i un del país on s’organitzen els tallers  

  11

 

D.‐ PROMOCIÓ DE LA SORTIDA PROFESSIONAL DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA INTERNACIONAL  Objectiu:  ACOSTAR  ELS  ARQUITECTES  ALS ORGANISMES  INTERNACIONALS  I  ALS  PROGRAMES  DE  LA UNIÓ EUROPEA  1.‐ Sessions de formació especialitzada per a la CPI en el marc de l’urbanisme sostenible i la construcció energèticament eficient  2.‐  Subscripció  als  sistemes  d’avisos  de  licitacions,  com  DG  Market  o  DEVEX  per  reenviar‐ho  als col∙legiats.  Selecció  d’una  àrea  geogràfica  prioritària,  per  fer  una  prospecció  d’oportunitats  amb antel∙lació a la publicació de les licitacions.      

E.‐ ESTABLIMENT D'UN PROGRAMA D’INTERNACIONALITZACIÓ CONJUNT AMB ENGINYERIES CATALANES O  ESPANYOLES QUE  JA DISPOSEN D'INFRESTRUCTURA A  L'EXTERIOR  I QUE  PODEN AUGMENTAR  ELS SEUS SERVEIS AMB TREBALLS D'ARQUITECTURA.  

F.‐  PARTICIPACIÓ  DE  COMISSIONS  D'ARQUITECTES  EN MISSIONS  POLÍTIQUES  INTERNACIONALS  DELS MEMBRES DE GOVERN CATALÀ.  

G.‐  ORGANITZACIÓ  DE  SESSIONS  DE  PROMOCIÓ  I  AJUDA  A  LA  INTERNACIONALITZACIÓ  DE  LA ARQUITECTURA:  Objectiu: CREAR UN ENTORN COL∙LABORATIU  I DE NETWORKING ENTRE PROFESSIONALS QUE JA HAN COMENÇAT A EXPORTAR  Les  taules  export‐experts  es  plategen  com  a  sessions  quinzenals  on  es  tractaran  el  temes  que més interessen als arquitectes catalans que  ja estan duent a terme un procés d’internacionalització. Tenen una vocació molt pràctica, per resoldre aquelles preguntes concretes que sorgeixen quan el despatx  ja ha començat a internacionalitzar‐se.  L’objectiu és aconseguir que, a través de la presentació d’un expert de cada tema, i la participació de la resta d’assistents surtin els dubtes i les possibles solucions per a cadascun dels temes tractats.  Es plantegen com a trobades presencials. A cada sessió es tractarà un tema en concret i les conclusions de  les  taules  i  la documentació preparada es penjarà a  la guia‐blog del  coac  internacional per poder difondre la informació al màxim numero d’arquitectes interessats, a poder ser en format vídeo.  FORMAT Sessions on es convida a 1 o 2 experts a parlar amb un grup de 20‐30 persones. La sessió serà registrada i  resumida per penjar a  la web  i  tothom pugui accedir a  la  informació.  (resum escrit en un paràgraf  i vídeo resum editat amb les parts més interessants, tot plegat 10 min.)  PUBLICACIÓ El resum de les sessions i vídeos es publicaran dins l’apartat Export Experts de la guia‐blog del COAC‐ internacional, i sortirà a destacats de la portada de la web. Els vídeos es penjaran al canal Coac del Youtube Es publicarà al linkedIN com a notícia cada vegada que es pengi el vídeo al blog.  PONENTS Es preveu que hi haurà diversos tipus de perfil: ‐ Expert professional ‐ Tècnics del Coac, per exemple algun expert d’assessoria jurídica que es prepari el tema objecte de la sessió 

  12

‐ Diversos arquitectes amb experiència internacional… ‐ Consultors que vulguin difondre els seus serveis als col∙legiats a canvi d’una informació gratuïta pactada amb el COAC amb antel∙lació  HORARI I LOCALITZACIÓ Es realitzarà a l’Altell del Coac els dimarts de juny i juliol de 13h a 15h  

H.‐ REFORÇ I ACTUALITZACIÓ DE LA PÀGINA WEB INTERNACIONAL En el marc del conveni bilateral entre COAC  i ACC1Ó per a  l’any 2010, renovat fins el 2011,  i rectificat per carta el 22 de febrer de 2011, es va assignar una partida pressupostària a la confecció d’una guia per a  la  internacionalització del sector de  l’arquitectura a escala  internacional, amb voluntat de posar‐la a disposició de tots els col∙legiats en format web amb informacions i links actualitzats sobre oportunitats de negoci a l’estranger.  La GUIA‐BLOG INTERNACIONAL té l’objectiu de ser el portal de referència per la internacionalització dels arquitectes catalans, per la qual cosa es proposa com a una eina 2.0 activa, flexible i col.laborativa. L’aposta és cap a un  format   “obert” on els continguts s’actualitzen  i s’adapten a  les necessitats d’un món globalitzat en canvi permanent, que relaciona els professionals en xarxa i difon tota la informació ja existent.    

  Estructura de la GUIA‐BLOG INTERNACIONAL 

La internacionalització dels arquitectes catalans cap a nous mercats requereix noves destinacions, nous coneixements, noves capacitats, noves estratègies, noves eines, nous  rols professionals, nous  serveis, nous models de negoci, noves aliances, noves relacions, noves energies …  El blog  i  la Xarxa LinkedIN són el  lloc de trobada virtual on els arquitectes catalans poden  informar‐se, preparar‐se,  capacitar‐se  i  conèixer  com  ho  han  fet  els  companys  que  treballen  al  món,  així  com compartir la seva experiència i opinió.  Es vol  generar el punt de connexió pels que es queden però amb un peu fora, pels que marxen, pels que no paren de moure’s i també pels que de moment ja no tornen. 

  13

El blog s’estructura en els següents 4 àmbits:  VIES D’INTERNACIONALITZACIÓ 

Es  parla  de  llocs  on  trobar  informació,  es  defineixen  quines  són  les  estratègies  per  afrontar  la internacionalització segons els diferents perfils professionals, es presenten els requeriments mínims per tenir  èxit  a  l’estranger  i  si  existeix  la  capacitat  d’executar‐los,  es  comenta  com  transformar‐se  de professional a empresari per adaptar‐se a un mercat global... Tot això en format forum perquè l’opinió col.lectiva enriqueixi el debat. 

PAÏSOS S’anirà recopilant tota la informació sobre els països generada a partir del COAC i estudis encarregats a especialistes.  I  sobretot  esperem  la  participació  en  el  forum  d’aquells  que  estiguin  arreu  per  tenir informació de primera mà. 

INICIATIVES COAC S’informarà  de  manera  continuada  de  totes  les  iniciatives  organitzades  pel  Coac  en  l’àmbit  de  la internacionalització. El Coac comunicarà  i convocarà als arquitectes a participar en missions comercials,  i actes presencials com les taules Export Experts o les trobades de Networking.  

INFORMACIÓ A través d’aquest capítol es recull  informació útil  ja generada  i gratuïta a través d’internet, activant  la col∙laboració en el fòrum per ampliar coneixements, i recomanació de links d’interès.  La  Guia‐Blog  internacional  es  complementa  amb  un  Grup  LinkedIn  de  professionals,  “Coac Internacional”,  on  es  publiquen  de  manera  actualitzada  les  iniciatives  sobre  internacionalització (convocatòria de missions, estudis de prospectiva, jornades de formació, concursos internacionals, etc) i on s’atenen les preguntes dels arquitectes o les seves aportacions.   

 

I.‐ RECERCA I PROSPECTIVA. CAP A ON ANAR?  En el marc del conveni bilateral entre COAC  i ACC1Ó per a  l’any 2010, renovat fins el 2011,  i rectificat per carta el 22 de febrer de 2011, es va assignar una partida pressupostària a la confecció Guia Executiva Internacional de Països Objectius pels Arquitectes Catalans als consultors Search & Drive.   La Guia, que estarà disponible el 31 de maig, vol ser una eina pràctica per prioritzar quins països poden ser  més  interessants  i  quines  són  les  accions  a  dur  a  terme  aquests  països  dins  dels  mercats internacionals,  i s’està elaborant amb una metodologia molt específica que parteix dels 186 països del món, i els filtra per una sèrie de criteris d’oportunitat per al sector de l’arquitectura.  Un  cop  elaborada  aquesta  guia,  caldrà  encarregar  estudis  específics  per  als  dos  primers  països identificats com a prioritaris.