Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de ... · Seguint les recomanacions del...

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Cervelló

Document I Avaluació d’emissions. Inventari

Abril 2010

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Cervelló

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i seguint la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat.

El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l’eficiència energètica i les fonts d’energies renovables.

Equip Redactor:

Mcrit Oriol Biosca, Enginyer de camins, canals i ports

Marta Calvet, Ambientòloga

Ajuntament de Cervelló; Responsable de seguiment del PAES

Ricard Sendrós, enginyer municipal de Cervelló

Diputació de Barcelona; Direcció del treball

Núria Parpal, Tècnica de la Gerència de Serveis de Medi Ambient

1 INTRODUCCIÓ.......................................................................................................... 3

1.1 MARC GENERAL.............................................................................................. 3 1.2 OBJECTIU DEL PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE ..................... 4 1.3 CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI............................................................. 4

2 AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI................................................................. 7 2.1 METODOLOGIA................................................................................................ 7

2.1.1 Abast ............................................................................................................. 7 2.1.2 Font d’obtenció de dades .............................................................................. 9 2.1.3 Factors d’emissió......................................................................................... 13

2.2 CONSUM ENERGÈTIC .................................................................................. 17 2.2.1 Tot el municipi ............................................................................................. 17 2.2.2 Àmbit del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible............................................ 25 2.2.3 Àmbit de l’ajuntament .................................................................................. 31

2.3 EMISSIÓ DE GASOS EFECTE HIVERNACLE............................................... 43 2.3.1 Tot el municipi ............................................................................................. 43 2.3.2 Àmbit del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible............................................ 46 2.3.3 Àmbit de l’ajuntament .................................................................................. 49

2.4 PRODUCCIÓ LOCAL DE L’ENERGIA INFERIOR A 20 MW.......................... 57 3 DIAGNOSI ENERGÈTICA....................................................................................... 59

3.1 TAULES RESUM ............................................................................................ 59 3.2 DIAGNOSI....................................................................................................... 61 3.3 PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIONS DE GEH DELS ÀMBITS D’ACTUACIÓ............................................................................................................... 74

4 PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE ...................................................... 75 4.1 ORGANIGRAMA MUNICIPAL ........................................................................ 75 4.2 FITXES DE LES ACCIONS............................................................................. 75 4.3 RESUM DEL PLA D’ACCIÓ.......................................................................... 102 4.4 TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ .......................................................... 103

5 PLA DE PARTICIPACIÓ........................................................................................ 107 6 PLA DE SEGUIMENT DEL PLA D’ACCIÓ D’ENERGIA SOSTENIBLE ................ 109

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Cervelló

3

1 INTRODUCCIÓ 1.1 MARC GENERAL

En el IV Informe del grup intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic (IPCC), es posava de manifest que el canvi climàtic ja és una realitat i que un dels principals factors de l’escalfament global són les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH) derivades de la utilització d’energia en les activitats humanes.

Al mateix any 2007, l’Informe Stern afirmava que els costos del canvi climàtic sobre l’economia mundial podien oscil·lar entre el 5% i el 20% del PIB mundial.

En aquest context mundial, el Consell d’Europa va establir dos objectius clau:

- Reduir un 20% les emissions de GEH al 2020

- Augmentar el pes de les energies renovables i que representin el 20% del consum energètic de la Unió europea

Seguint les recomanacions del Consell d’Europa i en el marc de la Setmana de l’Energia, la Unió Europea va posar en marxa el Pacte d’Alcaldes/esses, una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació de la ciutadania en la lluita contra l’escalfament de la Terra.

El Pacte consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovable.

El desafiament de la crisi climàtica només es pot abordar amb un plantejament global, integrat, a llarg termini i, sobretot, basat en la participació de la ciutadania. És per això que s’ha considerat que les ciutats han de liderar l’aplicació de polítiques energètiques sostenibles i cal recolzar els seus esforços.

El municipi de Cervelló té la voluntat d’avançar cap a l’establiment de polítiques eficaces per a reduir la contaminació que ocasiona l’escalfament global mitjançant l’adopció de programes d’eficiència energètica en àmbits com el transport urbà i l’edificació, a més de la promoció de fonts d’energies renovables en les àrees urbanes.

És per aquest motiu que l’ajuntament de Cervelló es va adherir al Pacte d’Alcaldes/ esses el passat dia 31 de juliol de 2008 per tal de fer seves les propostes de la Unió Europea en matèria d’estalvi i eficiència energètica i es compromet a reduir les seves emissions de CO2 en un 20% fins l’any 2020, incrementant en un 20% l’eficiència energètica.

Per assolir aquest objectiu estratègic de reducció de les emissions, Cervelló es compromet a dur a terme les següents accions operatives:

- Elaborar el Pla d’Acció d’Energia Sostenible en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte

- Elaborar un informe bianual per l’avaluació, control i verificació dels objectius, a organitzar el Dia de l’energia, a informar de les fites obtingudes en acompliment del Pla d’Acció i a participar en la Conferència d’alcaldes per l’energia Sostenible a Europa.


4

1.2 OBJECTIU DEL PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE

Definir les accions que haurà de dur a terme l’Ajuntament de Cervelló per tal de reduir un 20% les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH)1, per tots els sectors que es desenvolupen en el municipi, a l’any 2020. Es distingeixen dos àmbits d’actuació: l’àmbit PAES, que inclou els sector transport, els sector domèstic, el sector serveis, el cicle de l’aigua, el tractament de residus i la producció local d’energia; i l’àmbit del l’Ajuntament, que inclou la gestió energètica dels equipaments i de l’enllumenat públic, de la flota municipal (pròpia i externa) i el bombament d’aigua.

En relació al compromís de l’ajuntament en l’àmbit PAES, es definiran accions dins del camp de la formació, l’assessorament i la sensibilització.

1.3 CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI

El municipi de Cervelló està situat a l’est de la comarca del Baix Llobregat. Limita al nord amb Corbera de Llobregat i al sud amb Torrelles de Llobregat.

El nucli de Cervelló, amb 3.771 habitants, es concentra al voltant de la carretera N-340, que travessa el municipi d’est a oest. Disseminades pel territori s’escampen un gran nombre d’urbanitzacions i entitats singulars. Vora el 50% de la població de Cervelló viu en urbanitzacions disseminades.

Taula 1 Habitants de les urbanitzacions i entitats singulars

Urbanització Habitants

Can Guitard Vell 1.030

Puigmontmany 492

Can Paulet 454

La Torrevileta 379

Mas Can Pi 358

Can Castany 334

Santa Rosa 236

Can Roig 86

La Ciutat del Remei 10

La Costa de la Perdiu 248

La Granja Garcia 309

Interclub Residencial 84

El Mirador 119

Les Rovires 16

1 GEH s’expressa en emissions de CO2eq, seguint la següent expressió:

CO2eq= CO2 + 21CH4 +310 N2O


5

Urbanització Habitants

Sector Grab 18

TOTAL 7.942

Font: Municat, 2007

El creixement demogràfic ha estat molt important des de l’any 2001 (34%) però s’espera que el valor actual de residents es mantingui estable en els propers anys.

Segons l’ajuntament, la meitat de les residències de les urbanitzacions de Cervelló són primeres residències.


7

2 AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI 2.1 METODOLOGIA

2.1.1 Abast L’ajuntament de Cervelló es compromet de forma directa, en el marc del present Pla d’acció d’energia sostenible (PAES) a reduir el consum energètic i, per tant, les emissions de gasos efecte hivernacle dels següents àmbits i que són responsabilitat directa del consistori:

• Equipaments municipals

• Enllumenat públic i semàfors

• Flota de vehicles municipals i flota externalitzada

• Bombament d’aigua

L’ajuntament de Cervelló, per aquells sectors que no són àmbit de gestió directa, es compromet de forma indirecta a reduir les emissions de GEH dels següents sectors:

• Sector domèstic (energia i aigua)

• Sector terciari

• Sector transport (públic i privat)

• Tractament de residus

• Consum d’aigua

Per aquestes accions l’ajuntament no es compromet de forma directa sinó que acompanyarà les polítiques i potenciarà les mesures que s’engeguin des d’altres administracions d’àmbit supramunicipal (UE, Estat, Generalitat, Diputació de Barcelona...).

Així doncs, l’ajuntament potenciarà mesures d’eficiència energètica i promourà l’ús de les energies renovables aplicables a cada sector per tal de poder assolir l’objectiu global de reduir el 20% d’emissions de GEH l’any 2020 respecte l’any 2005.

Els sectors primari i industrial queden fora de l’àmbit del pla d’acció per l’energia sostenible.

En aquest document s’estudien les emissions totals del municipi (inclòs sector primari i industrial), les emissions dels àmbits de compromís indirecte de l’ajuntament i les emissions de l’àmbit directe de l’ajuntament. En la reducció de les emissions, doncs, caldrà distingir les accions que es duran a terme en l’àmbit directe de l’ajuntament i les que es duran a terme en els àmbits de compromís indirecte.


8

Font: Diputació de Barcelona

ÀMBIT MUNICIPAL

ÀMBIT D’ACCIÓ DEL PAES

•Transport (públic i privat) •Consum domèstic (energia i aigua) •Tractament residus •Terciari (inclou ajuntament)

AJUNTAMENT

•Flota municipal i flota externalitzada •Equipaments • Enllumenat i semàfors • Bombaments d’aigua

•Sector industrial •Sector primari

Compromís indirecte de reducció de GEH

Compromís directe de reducció de GEH


9

2.1.2 Font d’obtenció de dades Per avaluar el consum energètic de l’àmbit del PAES, s’ha obtingut la informació de les fonts que es presenten a continuació o s’han realitzat estimacions a partir de les dades disponibles.

Per l’anàlisi global del consum del municipi:

• Les dades per avaluar el consum energètic del municipi de Cervelló, tan per fonts com sectors econòmics, han estat facilitades per la Diputació de Barcelona i l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). S’han obtingut dades per la sèrie 2000 – 2007.

• En relació a les dades de consum elèctric i consum de gas natural, s’ha treballat amb les dades específiques pel municipi. En canvi, en relació amb les dades de gasos liquats del petroli (GLP) i combustibles líquids (CL) s’ha fet una aproximació a partir de les dades del consum de GLP i CL de la província de Barcelona, seguint la metodologia de la Diputació de Barcelona.

• En relació al cicle de l’aigua, les dades energètiques del subministrament d’aigua potable en alta s’obtenen a partir del volum d’aigua subministrada en alta a Cervelló (Aigües Ter-Llobregat) sobre el qual s’aplica les ràtios següents:

Taula 2 Consum elèctric de la potabilitzadora ETAP Llobregat

Any kWh/m3

2005 0,49

2006 0,53

2007 0,54

2008 0,55

Font: Aigües Ter – Llobregat

• El consum energètic del tractament de les aigües residuals s’obté a partir del consum d’aigua de Cervelló sobre el qual s’aplica la ràtio de consum energètic per la depuradora de Sant Feliu de Llobregat (depuradora biològica amb tractament terciari):


10

Taula 3 Consum energètic d’una EDAR en funció del tipus de tractament

Tractament kWh/m3

Fisicoquímic 0,12

Biològic + terciari 0,42

Biològic + eliminació de nitrogen 0,56

Biològic + eliminació de nitrogen i fòsfor 0,57

Tractament biològic 0,54


• Les dades relacionades amb el bombament de l’aigua dins del municipi han estat facilitades per l’empresa concessionària del servei d’abastament d’aigua potable (SOREA). Es disposen dades dels anys 2005 i 2008.

• En relació al tractament de residus, les dades de generació de residus i volum de recollida selectiva s’han obtingut a través de l’Agència de Residus de Catalunya.

Si el destí final dels residus del municipi és la valorització energètica (incineració, ecoparcs – metanització) cal descomptar l’energia produïda pels residus del municipi del consum elèctric total. Si no es fes així l’energia elèctrica generada a partir dels residus es comptabilitzaria dues vegades, una amb el tractament de residus i una altra incorporada a les emissions associades al consum elèctric, ja que l’energia produïda pels residus es comptabilitza en el mix elèctric.

L’energia elèctrica generada en la incineració/ metanització dels residus caldrà descomptar-la de l’energia elèctrica consumida al municipi així com les corresponents emissions de GEH.

Càlcul de l’electricitat produïda a cada planta=PBres – PNres – pèrdues de xarxa

PBres: producció bruta de residus

PNres: producció neta de residus (PBres – autoconsum de planta)

Pèrdues de la xarxa a causa de la distribució i el transport.

El municipi de Cervelló porta els seus residus a l’abocador d’Hostalets de Pierola. Actualment s’hi estan realitzant les obres per tal de posar en marxa l’Ecoparc 4, on es tractarà la fracció resta dels residus municipals.

• En relació al consum energètic del servei de recollida de residus, la informació ha estat facilitada pel propi ajuntament. És una empresa externa (COPTÀLIA) la que realitza el servei. Les dades de consum de gasoil pels anys 2005 i 2008 han estat facilitades en euros. A partir del preu mitjà del gasoil de cada any, s’ha arribat a l’estimació del consum en litres.


11

Per l’anàlisi local dels consums que depenen directament de l’Ajuntament:

Dependències municipals S’ha estudiat el consum energètic de tots els equipaments de l’ajuntament i s’han visitat1 els 10 més representatius per veure’n l’estat de les instal·lacions (tancaments, instal·lació elèctrica, calderes...), els principals consumidors energètics i les instal·lacions de calefacció, refrigeració i climatització. S’han redactat tot un seguit de fitxes resum que es poden consultar a l’annex.

Taula 4 Equipaments avaluats energèticament

Nom equipament Tipologia

Ajuntament Administració i oficines municipals

Complex esportiu municipal CERAQUA Equipaments esportius (amb i sense piscina)

CEIP Santa Maria de Cervelló Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

Ateneu Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

Camp de futbol municipal Equipaments esportius (amb i sense piscina)

Escola bressol La Masia Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

Escola bressol El Mestre Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

Casal dels avis Josep Tarradelles Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

Biblioteca municipal Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

Comissaria de la Policia Administració i oficines municipals

Font: elaboració pròpia

Per avaluar-ne el consum energètic, s’ha estudiat els consums d’energia elèctrica i gas natural per cada un dels equipaments pels anys 2005 i 2008. Les dades han estat extretes directament de les factures dels proveïdors energètics, facilitades pel propi ajuntament.

La metodologia emprada en la recopilació i tractament de les dades ha estat facilitada per la Diputació de Barcelona.

Les dades originals de consums i costos energètics, la metodologia i les fitxes dels equipaments auditats es pot consultar en el document annex de dades.

Enllumenat públic i semàfors S’ha estudiat el consum de tots els punts de llum dels anys 2005 i 2008 a partir de les factures elèctriques facilitades per l’ajuntament. L’ajuntament també ha aportat la

1 Octubre 2009. S’ha seguit la Guia per les Visites d’avaluació energètica facilitada per la Diputació de Barcelona.


12

informació necessària com, per exemple, número de làmpades instal·lades o tipus de làmpades instal·lades.

El municipi de Cervelló compta amb quatre semàfors. Aquests, però no compten amb escomesa pròpia, sinó que pengen dels quadres de l’enllumenat o d’edificis municipals.

Flota de vehicles municipals L’ajuntament ha facilitat les dades dels consums (en euros) de gasoil i gasolina pels anys 2005 i 2008. A partir de les dades en euros i del preu mitjà del gasoil i la gasolina1 de cada any, s’ha arribat a una estimació del consum en litres.

La flota de vehicles municipals està formada per 3 vehicles de la policia municipal, 2 vehicles de la brigada i 1 vehicle de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF). Tots els vehicles utilitzen com a carburant el gasoil d’automoció.

Flota de vehicles externs La informació ha estat facilitada pel propi ajuntament, encara que són diferents empreses externes les que gestionen els diversos serveis. En aquest cas, el consum dels combustibles líquids estaven en litres o en km recorreguts.

Els serveis que es gestionen de forma externa i les empreses concessionàries es presenten a la taula següent:

Taula 5 Serveis externalitzats

Servei externalitzat Empresa concessionària

Recollida de residus i neteja viària COPTALIA

Manteniment de parcs i jardins Moix

Manteniment de l’enllumenat públic Mellado y Minguillón

Subministrament aigua potable SOREA

Bus urbà Soler i Sauret SA

Font: Ajuntament de Cervelló

Transport públic El municipi de Cervelló compta amb una línia municipal de transport públic que connecta les diverses urbanitzacions amb el nucli de Cervelló. És un servei externalitzat, tal i com ja s’ha comentat en l’apartat anterior. En relació al transport supramunicipal, hi ha dues línies de transport públic que arriben a Cervelló. Són les línies d’Avinyonet del Penedès a Barcelona, amb una freqüència de pas de cada mitja hora en hora punta. L’altra línia transcorre entre Vallirana – Molins de Rei (amb parada a l’estació de RENFE de Molins de Rei) i té una freqüència de pas de cada mitja hora en hora punta. És l’empresa Soler i Sauret qui gestiona el servei.

1 Ministerio de industria, turismo y comercio


13

2.1.3 Factors d’emissió L’estimació de les emissions de gasos efecte hivernacle de Cervelló s’ha realitzat a partir de l’inventari del consum energètic i aplicant els factors d’emissió de GEH que estableix la Diputació de Barcelona. Aquests factors són els següents:

Taula 6 Factors d’emissió de GEH del consum energètic per fonts d’energia

Combustible Factor emissió estàndard tones de CO2eq/ kWh

Gas natural 0,000202

Fueloil 0,000279

Gasolina 0,000249

Gasoil 0,000267

GLP 0,000231

Font: Technical annex to the SEAP template instruction document (2009).

Els factors d’emissió dels GEH anuals de l’energia elèctrica obtinguts d’aplicar el mix elèctric estatal es presenten a continuació:

Taula 7 Factors emissió del mix elèctric estatal

Any gr. CO2eq/ kWh

2000 465

2001 408

2002 468

2003 403

2004 417

2005 481

2006 434

2007 450

Font: Diputació de Barcelona a partir del Mix elèctric estatal des de l’any 2000 al 2004 inclosos: DEGSEL. Del mix del 2005 – 2007 Oficina Catalana del Canvi Climàtic a partir de dades d’UNESA

(http://www.unesa.es).

Per avaluar les emissions de gasos efecte hivernacle relacionades amb la generació de residus es fa una estimació a partir de les tones de residus sòlids urbans recollides al municipi i el destí final que tenen aquests residus.

En el cas de Cervelló, els residus es transporten a l’abocador d’Hostalets de Pierola.


14

Taula 8 Factors d’emissió dels GEH associats al tractament de residus

Tipus de tractament Índex unitari d’emissió GEH Unitats

Dipòsit controlat amb recuperació de biogàs 744,67

Dipòsit controlat sense recuperació de biogàs 1.241,11 Kg CO2eq/ tn RSU

Incineració 1.069,00 Kg CO2eq/ tn RSU

Metanització 440,00 Kg CO2eq/ tn RO

Compostatge 320,00 Kg CO2eq/ tn RO


En relació a la recollida selectiva, es considera que les emissions dels residus reciclats són emissions estalviades. La metodologia que es segueix en aquest cas és la que indica la Diputació de Barcelona. És a dir, es multipliquen les tones de residus recollides selectivament (paper, cartró, vidre, plàstics, llaunes...) pel corresponent factor d’emissió. S’ha tingut en compte, però, les següents consideracions:

• En el cas del paper i del cartró es desconeix quin % recollit és de paper i quin és cartró. Es multipliquen les tones totals recollides per un factor resultat d’una mitjana d’ambdós.

• En el cas dels envasos, existeixen diferents factors d’emissió per cada tipus d’envasos i embalatges. Així doncs, caldrà conèixer la caracterització dels envasos per cada planta de tractament:

•

Taula 9 Caracterització dels envasos de la planta de triatge d’Hostalets de Pierola

Envàs 2005 2006 2007

HDPE (tots els colors) 23,77% 20,13% 17,22%

PET 30,38% 30,77% 25,20%

LDPE film 15,20% 19,06% 18,33%

Tetrabric 9,63% 9,76% 10,50%

Llaunes (acer i alumini) 21,02% 21,60% 18,76%

Font: ECOEMBES

Els factors d’estalvi associats a la recollida selectiva es presenten a la taula següent:

Taula 10 Factors d’emissió associats al reciclatge de residus

Residu reciclat Estalvi en kg de CO2 per tona de residu reciclada

Paper i cartró -267,7

Vidre -667,9


15

Residu reciclat Estalvi en kg de CO2 per tona de residu reciclada

HDPE (tots els colors) -2.102,66

PET -1.236,22

LDPE film -1.201,38

Tetrabric 7,82

Llaunes (acer i alumini) -615,72

Font: Diputació de Barcelona a partir de www.ecoinvent.ch


17

2.2 CONSUM ENERGÈTIC

2.2.1 Tot el municipi El municipi de Cervelló va consumir l’any 2007 141.597.517 kWh d’energia. Representa un creixement en termes generals del consum energètic del 24% respecte l’any 2000. El consum energètic ha augmentat de l’ordre del 3% anual. En paral·lel, la població del municipi ha augmentat a un ritme del 4% anual.

Respecte l’any base (2005), el consum energètic s’ha mantingut pràcticament constant (+0,83%), mentre que el consum per càpita ha disminuït de forma important (-6,71%).

Taula 11 Evolució del consum energètic a Cervelló (2000 – 2007). Any base: 2005

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 %

kWh

113.927.876 119.123.996 127.008.748 135.109.334 135.996.903 140.432.428 141.830.899 141.597.517 24%

kWh/

ha

b.

18.788 18.924 19.456 19.730 19.484 19.106 18.482 17.824 -5%

Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’ICAEN i l’ajuntament

El consum per càpita ha disminuït un -5,13% en el període de temps comprès entre els anys 2000 – 2007. Des de l’any 2000 fins l’any 2003 el consum energètic per càpita va augmentar aproximadament un 5% (1,25% anual) però a partir del 2004 es va iniciar un descens a un ritme del 2,16% anual. Actualment el consum d’energia per càpita és de 17.824 kWh/ hab.

Gràfic 1 Evolució del consum energètic del municipi i de l’evolució del consum per càpita

0

20.000.000

40.000.000

60.000.000

80.000.000

100.000.000

120.000.000

140.000.000

160.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Con

sum

ene

rgèt

ic to

tal (

kWh)

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

Con

sum

ene

rgèt

ic p

er c

àpita

(kW

h/

hab)

Consum total (kWh) Consum per càpita (kWh/hab) Font: elaboració pròpia a partir de diverses fonts


18

Si comparem les dades del consum final d’energia de Cervelló amb l’indicador 14 (Consum final d’energia) de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, observem que el municipi de Cervelló es situa per sobre de la mitjana en quant a consum energètic per càpita. Des del 2003, s’observa una tendència a la baixa de l’indicador.

En el càlcul d’aquest indicador s’han utilitzat les dades del consum d’energia final dels municipis adherits a la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat, tots de la província de Barcelona.

Gràfic 2 Evolució del consum energètic per càpita de Cervelló i comparació amb la mitjana de l’indicador 14 (Consum final d’energia) del Sistema Municipal d’indicadors (tep/ hab.)

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

tep/

càp

ita

Cervelló Indicador 14 Font: elaboració pròpia a partir de l’indicador 14 de del Sistema municipal d’indicadors de la Xarxa de

pobles cap a la sostenibilitat (Diputació de Barcelona).

Taula 12 Evolució del consum per càpita i comparació amb l’indicador 14 del SMI

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Indicador 14 1,41 1,48 1,44 1,45 1,46 1,51 1,4

Tep/ hab. 1,62 1,63 1,67 1,70 1,68 1,64 1,59 1,53

Font: elaboració pròpia a partir de l’indicador 14 de del Sistema municipal d’indicadors de la Xarxa de pobles cap a la sostenibilitat (Diputació de Barcelona).

En relació a la intensitat energètica local, és a dir, la quantitat d’energia necessària per a la producció de béns a Cervelló, ha augmentat des del 2001. El creixement del PIB municipal s’ha assolit en base al creixement del consum d’energia, proporcionalment més important. Aquesta tendència, però, sembla canviar a partir del 2007. S’haurà de fer un seguiment en el futur per veure si aquesta tendència es confirma.


19

Gràfic 3 Intensitat energètica local (2001 – 2007)

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

140,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

tep/

mili

ons

€

Font: elaboració pròpia a partir de fonts diverses

Taula 13 Evolució de la intensitat energètica local (tep/ milions €)

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

99,7 106,2 113,0 113,7 117,3 118,5 118,1



20

Consum final per sectors econòmics L’any 2007 el principal sector consumidor d’energia és el sector transport que consumeix el 55% de l’energia, seguit del sector domèstic (20%). Els sectors primari, industrial i terciari tenen un pes semblant en el conjunt del consum energètic del municipi ja que representen el 8%, 7% i el 9% respectivament .

Taula 14 Consum energètic per sector de Cervelló (2007)

Primari (kWh)

Industrial (kWh)

Terciari (kWh)

Cicle de l’aigua (kWh)

Domèstic (kWh)

Transport (kWh)

Residus1 (kWh)

Estalvi (kWh) TOTAL (kWh)

11.268.247 9.756.723 13.085.073 759.732 28.639.590 77.701.833 386.318 0 141.597.517


Gràfic 4 Consum energètic per sectors econòmics (2007)

Primari8% Industrial

7%

Cicle de l'aigua

1%

Domèstic20%

Transport55%

Terciari9%

Residus0,27%


S’observa com el municipi de Cervelló presenta un perfil de consum energètic diferent al perfil català (Observar figura Gràfic 5). El municipi de Cervelló és eminentment residencial amb relativament poca indústria i amb una estructura urbana dispersa amb moltes urbanitzacions. Es tradueix en un pes específic més elevat del sector transport respecte la mitjana catalana (55% a Cervelló contra 39% a Catalunya) i amb un pes de la indústria inferior al de Catalunya (7% a Cervelló contra 32% a Catalunya).

1 Dada de l’any 2005


21

Gràfic 5 Consum energètic per sectors econòmics a Catalunya (2007)

Primari4%

Industrial32%

Domèstic 14%

Transport39%

Terciari11%

Font: Institut Català de l’Energia (ICAEN)

En relació a l’evolució del consum energètic per sectors, des del 2005 (any base del PAES), cal destacar el fet que el consum del sector industrial ha disminuït un 29% i ha perdut pes específic en el consum energètic final. Fins l’any 2005, el sector industrial encara era el tercer sector amb més pes en el consum d’energia. Actualment és un dels sectors que consumeix menys energia del municipi. El sector primari i el cicle de l’aigua també han disminuït el seu consum energètic, un 3% i 6%, respectivament.

En canvi, el sector domèstic és el que ha incrementat més el seu consum energètic (16%), seguit del sector terciari (9%). El consum energètic del sector transport s’ha mantingut pràcticament constant (+0,56%).

Taula 15 Evolució del consum energètic en kWh per sectors econòmics (2005 – 2007)

SECTOR 2005 2007 (%)

Primari 11.573.085 11.268.247 -2,63%

Industrial 13.666.595 9.756.723 -28,61%

Terciari 12.030.952 13.085.073 +8,76%

Domèstic 24.701.568 28.639.590 +15,94%

Transport 77.339.670 78.088.152 +0,56%

Cicle de l’aigua 808.691 759.732 -6,05%

Residus 311.868 386.318 +23%

TOTAL 140.432.428 141.597.517 0,83 %



22

Gràfic 6 Evolució del consum energètic per sectors (2005 – 2007)

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2007

Primari Industrial Terciari Domèstic Transports Aigua

Font: elaboració pròpia a partir de diverses fonts


23

Consum final per fonts energètiques La font principal d’energia del municipi de Cervelló són els combustibles líquids. Representen el 65% del consum final, a l’any 2007. L’energia elèctrica és la segona font energètica i representa el 23% del consum final. El 10% de l’energia consumida a Cervelló prové del gas natural. Els gasos liquats del petroli tenen un pes específic molt baix i només representen el 2%.

Gràfic 7 Consum energètic per fonts energètiques (2007)

Gas Natural10%

GLP2%

CL65%

Energia Elèctrica

23%


En aquest punt, la distribució per fonts energètiques de Cervelló també és sensiblement diferent a la distribució catalana (observar Gràfic 8). Un punt de divergència és el fet que el gas natural té un pes específic relativament baix en comparació amb el pes que té a l’estructura energètica de Catalunya (10% a Cervelló per 22% a Catalunya). El pes específic dels productes petrolífers (CL + GLP) és superior al pes que tenen en la distribució catalana (67% a Cervelló per 52% a Catalunya).

Gràfic 8 Estructura del consum energètic final de Catalunya (2007)

Energia elèctrica

25%

Gas Natural22%

Productes petrolífers (CL+GLP)

52%

Renovables1%

Font: Institut Català de l’Energia (ICAEN)


24

L’evolució des de l’any 2005 permet observar l’augment important del consum de gas natural (+42,62%), l’estancament del creixement del consum dels combustibles líquids (-2,16%) i de l’energia elèctrica (-2,27%) i la caiguda (-10,80%) dels gasos liquats del petroli.

Taula 16 Evolució del consum energètic en kWh per fonts (2005 – 2007)

FONT 2005 2007 (%)

EE 32.886.691 32.138.732 -2,27 %

GN 9.917.003 14.143.481 +42,62 %

GLP 2.410.800 2.150.441 -10,80 %

CL 95.217.934 93.164.863 -2,16 %

TOTAL 140.432.428 141.597.517 +0,83 %


Gràfic 9 Evolució del consum energètic per fonts (2005 – 2007)

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2007

Energia Elèctrica Gas Natural GLP Combustibles líquids



25

2.2.2 Àmbit del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible L’àmbit d’actuació del PAES només inclou els següents sectors:

• Sector terciari

• Sector domèstic

• Sector transport (públic, privat i comercial)

• Residus

• Cicle de l’aigua

En relació a l’apartat anterior, l’àmbit PAES exclou el sector primari i industrial.

Dins de l’àmbit d’actuació del PAES, el municipi de Cervelló va consumir, l’any 2007, 120.572.547 kWh d’energia i suposa un augment del 29% del consum d’energia final des de l’any 2000. En canvi, el consum per càpita ha disminuït un 1,34% en el mateix període de temps. S’observa, però, que en el període 2000 – 2004, el consum per càpita va augmentar un 4,5% però des del 2004 s’observa una tendència a la baixa i, actualment, el consum per càpita en l’àmbit PAES és del 15.178 kWh/ hab.

Des de l’any 2005, any base del PAES, el consum energètic ha incrementat un 4,67%, mentre que el consum per càpita ha disminuït un 3,16%.

Taula 17 Evolució del consum energètic de Cervelló (kWh), àmbit del PAES (2000 – 2007).

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 %

kWh 93.292.663 98.135.305 102.273.374 108.863.892 112.283.503 115.192.749 118.840.809 120.572.547 29

kWh/ hab. 15.385 15.589 15.667 15.897 16.086 15.672 15.486 15.178 -

1,3



26

Gràfic 10 Evolució del consum energètic (kWh) i per càpita ( kWh/ hab.) a Cervelló (2000 – 2007)

0

20.000.000

40.000.000

60.000.000

80.000.000

100.000.000

120.000.000

140.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Con

sum

ene

rgèt

ic to

tal (

kWh)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

Con

sum

ene

rgèt

ic p

er c

àpita

(kW

h/

hab)

Consum total (kWh) Consum per càpita (kWh/hab)



27

Consum final per sectors econòmics Dins de l’àmbit del PAES, és el sector transport el principal consumidor d’energia de Cervelló (64%). El següent sector en quant a consum energètic és el domèstic (24%) i posteriorment el sector terciari (11%). El cicle de l’aigua i els residus tenen un pes específic molt baix.

Taula 18 Consum energètic de Cervelló per sectors econòmics (kWh), 2007

Terciari (kWh)

Cicle de l’aigua (kWh)

Domèstic (kWh)

Transport (kWh)

Residus1 (kWh)

Estalvi energètic (kWh)

TOTAL (kWh)

13.085.073 759.732 28.639.590 77.701.833 386.318 0 120.572.547


Gràfic 11 Distribució del consum energètic per sectors econòmics en l’àmbit PAES

Terciari11%

Cicle de l'aigua

1%

Domèstic24%

Transport64%

Residus0,32%


1 Dada de l’any 2005


28

Consum final per fonts energètiques La distribució del consum energètic de l’àmbit PAES per fonts energètiques no dista gaire de la distribució del consum energètic de tot el municipi. Els combustibles líquids continuen sent la font energètica principal (67%), seguida de l’energia elèctrica (20%) i del gas natural (12%). Els gasos liquats del petroli tenen un pes testimonial en relació al consum total.

Gràfic 12 Distribució del consum energètic per fonts

GLP1%

CL67%

Energia Elèctrica

20%

Gas Natural12%


En relació a l’evolució del consum energètic per fonts, des del 2005, és el gas natural la font energètica que ha incrementat més el seu consum (42,62%). El consum d’energia elèctrica també ha augmentat però de forma més moderada, un 4,43%. En canvi, els gasos liquats del petroli és la font energètica que ha perdut més consumidors i entre el període 2005 – 2007, el consum de GLP s’ha reduït un 11%. En relació al consum dels combustibles líquids, aquest s’ha mantingut pràcticament constant (+0,41%).

Taula 19 Evolució del consum energètic per fonts en l’àmbit PAES (kWh)

FONT 2005 2007 (%)

EE 23.596.691 24.641.732 4,43 %

GN 9.917.003 14.143.481 42,62 %

GLP 2.025.072 1.806.370 -10,80 %

CL 79.653.983 79.980.963 0,41 %

TOTAL 115.192.749 120.572.547 4,67%



29

Gràfic 13 Evolució de la distribució del consum energètic per fonts

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

2005 2007

Energia Elèctrica Gas Natural GLP Combustibles líquids



31

2.2.3 Àmbit de l’ajuntament

Anàlisi de la gestió energètica de l’ajuntament Des dels Departaments de Medi Ambient i Serveis Territorials es gestionen diferents aspectes de la gestió energètica. Des de Serveis Territorials es gestiona de forma indirecta els serveis d’enllumenat, subministrament d’aigua i recollida de residus i neteja de carrers; des de Medi Ambient es gestionen les activitats a la via pública i els equipaments

No hi ha cap responsable designat per realitzar un control i seguiment del consum energètic de l’enllumenat públic, dels equipaments i de la flota de vehicles.

Consum energètic de l’ajuntament per activitats S’han estudiat els consums energètics pels anys 2005 i 2008 de les següents activitats:

• Enllumenat públic i semàfors

• Equipaments municipals (administratius, educatius, esportius i socioculturals)

• Flota de vehicles municipals

• Flota externa de vehicles

• Bombament de l’aigua

Per l’any 2005, no hi ha dades disponibles del consum energètic de l’enllumenat públic. Això no permet fer una comparativa real entre els anys 2005 i 2008. S’han adoptat els valors de 2008 com a punt de partida per el llindar objectiu de 20% de reducció.

En relació als equipaments municipals, cal tenir en compte que entre l’any 2005 i 2008 van entrar en funcionament el complex esportiu CERAQUA (inclou la piscina), l’escola bressol La Masia i la Biblioteca municipal.

El consum energètic de l’ajuntament a l’any 2008 va ser de 6.405.488 kWh. L’any 2008 el consum per càpita va ser de 782 kWh/ hab.

Taula 20 Consum energètic final de l’ajuntament per activitats (kWh)

Enllumenat (kWh)

Equipaments (kWh)

Vehicles municipals

(kWh)

Vehicles externs (kWh)

Bombament (kWh)

Semàfors (kWh)

Bus urbà

(kWh)

TOTAL (kWh) kWh/ hab.

2005 SD 966.193 60.622 356.814 563.553 4.906 138.940 2.233.012 304

2008 1.929.452 2.908.186 83.581 538.111 534.357 4.906 203.448 6.405.488 782

Creixement 2005 -2008

- +201% +37,87% +50% -5% 0% 46% - -



32

Els equipaments representen el consum energètic més important de l’ajuntament (46%), seguit, de molt a prop, del consum de l’enllumenat municipal (30%). La flota externa de vehicles i el bombament de l’aigua presenten un pes semblant, un 12% i 8% respectivament. Els sectors amb menys pes dins del consum energètic de l’ajuntament són el bus urbà, els vehicles de la flota municipal i els semàfors.

Gràfic 14 Consum energètic de l’ajuntament per sectors (2008)

Semàfors0%

Equipaments46%

Flota externa12%

Transport públic3%Bombament de

l'aigua8%

Enllumenat30%

Vehicles municipals

1%


Els equipaments municipals han multiplicat per 3 el seu consum energètic respecte l’any 2005. Entre l’any 2005 i 2008 van entrar en funcionament la Biblioteca (2006), l’escola bressol de la Masia (2006) i el Complex esportiu CERAQUA, que inclou la piscina (finals 2005).

La flota externa de vehicles inclou el consum dels vehicles de la recollida de residus i la neteja viària, del manteniment de parcs i jardins, del manteniment de l’enllumenat públic i de la gestió de l’aigua. El consum energètic de la flota externa de vehicles ha incrementat un 50% durant el període d’estudi perquè a partir de l’any 2006 el manteniment de l’enllumenat públic es va cedir a una empresa externa, fent incrementar el nombre de vehicles de la flota externalitzada. Tot i que el transport públic també és un servei externalitzat, s’ha desagregat d’aquest per tal de poder estudiar-ne l’evolució. Entre l’any 2005 i 2008, el consum energètic del bus municipal s’ha incrementat en un 46%.

El consum energètic relacionat amb el bombament de l’aigua pràcticament s’ha mantingut constant entre els anys 2005 i 2008.

Consum energètic per fonts La principal font energètica de l’ajuntament és l’energia elèctrica. Representa aproximadament el 56% del consum energètic. Dins del consum elèctric de l’any 2005 hi


33

falta el consum de l’enllumenat públic, fent inviable la comparativa entre l’any 2005 i 2008 d’aquesta font energètica.

El gas natural representa, actualment, la segona font energètica de l’ajuntament. És la font energètica que ha incrementat més el seu pes específic perquè entre l’any 2005 i 2008 han entrat en funcionament el complex esportiu, que inclou la piscina coberta, l’escola bressola La Masia i la Biblioteca municipal.

Al 2005, el gasoil representava la segona font energètica de l’ajuntament. Tot i que el seu consum s’ha doblat entre l’any 2005 i 2008, actualment és la tercera font energètica. El gasoil només és utilitzat per la flota de vehicles, tan interna com externa i el bus municipal.

Taula 21 Consum energètic per fonts (kWh)

Energia elèctrica (kWh) Gas natural (kWh) Combustibles líquids (kWh) TOTAL (kWh)

2005 1.151.1621 383.490 698.360 2.233.012

2008 3.579.754 1.797.147 1.028.587 6.405.488

Creixement 2005 -2008 - +368,63 % +47,29 % +186,85 %


Recordar que la diferència del consum energètic entre l’any 2005 i 2008 es deu el fet que per l’any 2005 no s’han obtingut les dades del consum energètic de l’enllumenat públic i per l’entrada en funcionament de nous equipaments (l’escola bressol, la biblioteca i el complex esportiu).

Gràfic 15 Fonts energètiques de l’ajuntament2

2005

Energia Elèctrica

52%

Gas Natural17%

CL31%

2008

Energia Elèctrica

56%Gas Natural

28%

CL16%


1 Falta el consum de l’enllumenat públic de l’any 2005 2 Per l’any 2005, falta el consum de l’enllumenat públic


34

Equipaments municipals Les dependències municipals van consumir l’any 2005 966.193 kWh, mentre que l’any 2008 aquest consum va augmentar fins 2.908.186 kWh. Representa un increment del consum energètic d’un 171%, que s’explica, bàsicament, per l’entrada en funcionament de nous equipaments entre el 2005 i 2008: l’escola bressol La Masia, el complex esportiu CERAQUA i la Biblioteca municipal.

Taula 22 Consum energètic per font dels equipaments municipals, en kWh

2005 2008 %

Energia Elèctrica (kWh) 582.703 1.111.039 90,6%

Gas Natural (kWh) 383.490 1.797.147 368%

TOTAL (kWh) 966.193 2.908.186 201%

kWh/ hab. 131,5 355 171%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les factures dels proveïdors energètics

L’energia elèctrica va ser la font energètica principal per l’any 2005 dels equipaments de Cervelló, mentre que a l’any 2008 ja ho va ser el gas natural. S’ha incrementat el consum d’energia elèctrica i del gas natural, però ha estat principalment el gas natural el que ha incrementat el seu consum de forma més intensa.

Així doncs, l’any 2005 es van consumir 582.703 kWh d’energia elèctrica en els equipaments del municipi, mentre que aquest consum va augmentar fins els 1.111.039 kWh l’any 2008. Durant aquest període de temps ha entrat en funcionament la Biblioteca municipal , el complex esportiu i l’escola bressol. Els tres equipaments utilitzen energia elèctrica per a la seva il·luminació i la biblioteca també la utilitza com a font per a la climatització.

El gas natural ha esdevingut la primera font energètica l’any 2008. Els equipaments que utilitzen gas natural per a la seva calefacció són les escoles i el complex esportiu. El consum de gas natural ha incrementat un 368%, passant dels 383.490 kWh l’any 2005 als 2.908.186 kWh l’any 2008. Aquest increment s’explica principalment per l’entrada en funcionament de l’Escola Bressol de La Masia i, sobretot, del complex esportiu.


35

Gràfic 16 Consum energètic per fonts dels equipaments

2005

Energia Elèctrica

60%

Gas Natural40%

2008

Energia Elèctrica

38%

Gas Natural62%


A la taula següent es mostra el consum energètic per font energètica dels equipaments auditats. Aquests equipaments representen un 90% del consum dels equipaments totals del municipi.

Taula 23 Consum energètic en kWh de cada equipament per fonts en (2008)

Equipament Electricitat (kWh) Gas natural (kWh) TOTAL (kWh)

Ajuntament 161.072 - 161.072

Complex Esportiu 573.830 1.317.291 1.891.121

CEIP Santa Maria 64.740 376.323 441.063

EB La Masia 12.632 42.220 54.852

EB El Mestre 7.428 61.313 68.741

Biblioteca 11.098 - -

Ateneu 39.990 - -

Casal d’Avis 89.075 - -

Deixalleria 1.457 - -

Policia 44.892 - -

TOTAL 1.006.214 1.797.147 2.616.849

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les factures dels proveïdors energètics

En relació a l’eficiència energètica dels equipaments auditats, el valor mig obtingut pel conjunt dels equipaments va ser de 78 kWh/m2 l’any 2005, valor inferior als 117 kWh/m21. L’any 2008 el consum va ser de 117 kWh/m2 , amb la mitjana al valor de referència.

1 Font: Diputació de Barcelona


36

El complex esportiu és l’equipament que consumeix més energia per unitat de superfície (309 kWh/m2). Va entrar en funcionament a finals de l’any 2005 i és una instal·lació on hi ha una sala de fitness i la piscina coberta climatitzada (uns 400 usuaris mensualment). També alberga les pistes de tenis i, a l’estiu, compta amb una altra piscina descoberta. Aquesta instal·lació té un fort consum energètic conseqüència d’un ús intensiu d’aigua calenta sanitària per les dutxes, per la climatització de la instal·lació i per a la il·luminació. El complex esportiu compta amb 64 panells solars tèrmics per escalfar l’aigua.

L’escola bressol La Masia presenta una eficiència energètica de 257 kWh/ m2, ràtio inferior als 91 kWh/ m2 de referència i als 66 kWh/m2 de l’escola bressol El Mestre, també de gestió municipal. L’escola bressol la Masia va entrar en funcionament l’any 2006, mentre que l’escola bressol El Mestre va entrar en funcionament l’any 2002. Ambdues escoles utilitzen el gas natural com a font energètica pel sistema de calefacció. Cap de les dues escoles compten amb instal·lació d’aire condicionat. Ambdues escoles bressol compten amb unes instal·lacions totalment reformades.

El CEIP Santa Maria és la instal·lació més antiga que s’ha auditat. En aquesta instal·lació s’hi han anat realitzant reformes que han millorat la instal·lació des del punt de vista energètic. Amb tot, és un dels equipaments amb les instal·lacions més envellides. Compta amb dues calderes que funcionen amb gas natural, una pel sistema de calefacció i aigua calenta de l’edifici, i l’altra caldera s’utilitza pel sistema d’ACS de les dutxes del gimnàs. La ràtio d’eficiència d’aquesta instal·lació és inferior als 91 kWh/ m2 de referència, i l’eficiència ha disminuït entre els anys 2005 i 2008, passant dels 120 kWh/ m2 als 137 kWh/ m2.

El Casal d’Avis també és un dels equipaments que presenta una ràtio d’eficiència inferior al valor de referència (104 kWh/ m2) i aquesta eficiència ha disminuït entre els anys 2005 i 2008, passant dels 74 kWh/m2 l’any 2005 als 128 kWh/ m2 a l’any 2008. És una instal·lació que data dels anys 90 i l’estat de les seves instal·lacions és correcte. Una part del Casal era gestionat per l’ajuntament, mentre que la resta era gestionat per una entitat bancària. Això va portar a una duplicació de molts serveis, entre ells, dels comptadors de la llum. Actualment encara existeix aquesta duplicitat, cosa que eleva la factura elèctrica innecessàriament.

L’edifici de l’ajuntament presenta una eficiència energètica superior a la ràtio de referència (133 kWh/ m2). Les millores introduïdes en els darrers anys han augmentat l’eficiència d’aquest edifici entre els anys 2005 i 2008, passant dels 104 kWh/ m2 als 88 kWh/ m2.

La construcció de la Biblioteca seguint criteris bioclimàtics ha convertit aquest equipament amb un dels equipaments que consumeix menys energia del municipi. Només presenta problemes de climatització conseqüència de la no existència de doble porta a l’accés principal.

L’Ateneu presenta també una ràtio d’eficiència energètica superior a la de referència (104 kWh/ m2) i aquesta eficiència ha augmentat en els darrers anys, passant dels 80 kWh/ m2 als 51 kWh/ m2.

Tots els equipaments, excepte les escoles bressol, el CEIP i el complex esportiu, utilitzen l’energia elèctrica pel sistema de climatització (calefacció i aire condicionat).


37

Taula 24 Eficiència energètica dels edificis públics de Cervelló

2005 2008 Equipaments

kWh/ m2 €/ m2 kWh/ m2 €/ m2

Ajuntament 104 7 88 8

Complex Esportiu - - 309 16,5

CEIP Santa Maria 120 3,5 137 6

EB La Masia - - 257 15

EB El Mestre 45 2 66 4

Biblioteca - - - 1

Ateneu 80 6 51 5

Casal d’Avis 74 6 128 16

Deixalleria 25 2 15 1

Policia - - 69 6


A continuació s’adjunta la taula amb alguns valors aproximats de referència. Vegi’s que en general els valors de referència són només orientatius ja que provenen d’auditories anteriors, en molts casos amb pocs elements de mostreig (per exemple, només una sola piscina!).

Tipus equipament kWh/m2 Nombre equipaments auditats en aquesta categoria

Edificis administratius (administració i oficines municipals) 133,47 16

Centres educatius (IES, CEIP...) 91,23 49

Locals socials (Casals, biblioteques ...) 104,33 16

Piscina coberta 542,74 1


Es pot observar que en general els valors obtinguts pels equipaments auditats a Cervelló estan d’acord, en general, amb els valors orientatius i aproximats proposats per la Diputació de Barcelona.


38

Enllumenat públic i semàfors

Enllumenat públic

L’enllumenat públic està format actualment de 38 quadres amb un total de 2.890 punts de llum que l’any 2008 van consumir 1.929.452 kWh. El canvi de la gestió de l’enllumenat públic l’any 2005, de l’empresa concessionària a l’ajuntament, no ha permès aconseguir les dades referents al consum de l’enllumenat públic d’aquell any.

Taula 25 Característiques de l’enllumenat municipal (2008)

2008

Número de quadres 38

Número de punts de llum 2.890

Làmpada majoritària VSAP

Consum total (kWh) 1.929.452

Cost total (€) 202.927

Font: elaboració pròpia a partir factures de proveïdor elèctric

La majoria de làmpades instal·lades a Cervelló són de vapor de sodi d’alta pressió. Aproximadament, només el 24% dels punts de llum de Cervelló utilitzen làmpades de vapor de mercuri.

El subinidicador 15.1 del Sistema Municipal d’indicadors de sostenibilitat de la Diputació de Barcelona mostra l’eficiència energètica mitjana de l’enllumenat públic, en base als municipis de la xarxa de municipis de Barcelona que han estat auditats amb anterioritat. Segons aquest indicador, el consum energètic mitjà de l’enllumenat públic per habitant als municipis de la província de Barcelona és d’aproximadament 140 kWh / hab. i any i amb un repercussió econòmica anual per habitant de 12 €/ hab. Aquesta ràtio, però, no és un indicador d’eficiència però sí que ens serveix per comparar quina és la situació de Cervelló en relació a altres municipis de la província.

Taula 26 Eficiència energètica de l’enllumenat públic

2005 2008 Subindicador 15.1

kWh/ hab. i any - 236 140

€/ hab. i any - 25 12

Font: elaboració pròpia a partir factures de proveïdor elèctric i Diputació de Barcelona

Observem doncs, que l’eficiència energètica de l’enllumenat públic de Cervelló està per sota de la mitjana de la província.


39

Quan es realitza l’anàlisi de l’eficiència de l’enllumenat públic per nuclis habitats s’observa com l’enllumenat del Casc Urbà, on la densitat d’habitants és més elevada, és l’únic que es troba per sota de la ràtio d’eficiència del subindicador 15.1. Les urbanitzacions presenten un consum energètic per habitant molt superior a la mitjana de 140 kWh/hab. La problemàtica de les urbanització de Cervelló són la seva basta extensió que s’ha de cobrir amb servei d’enllumenat i el baix nombre d’habitants.

Taula 27 Eficiència energètica de l’enllumenat públic per nuclis (2008) i nombre d’habitants (2007)

Consum elèctric (kWh) kWh/ hab. i any Habitants

Casc Urbà 494.319 131 -

Santa Rosa 55.157 235 236

Can Guitart Vell 295.894 287 1.030

Puigmontmany 175.520 357 492

Torrevileta 148.535 392 379

Can Pi 177.700 496 358

Can Paulet 387.490 861 454

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Cervelló, l’IDESCAT i el proveïdor energètic

Les urbanitzacions que presenten valors de menor eficiència energètica són les de Can Paulet, Torrevileta, Puigmontmany i Can Pi. Aquestes dues últimes urbanitzacions tenen instal·lades làmpades de vapor de mercuri. Les dues primeres, tot i tenir instal·lades làmpades de VSAP, presenten ràtios de ineficiència elevades perquè tenen molta extensió de carrer.

L’enllumenat del casc urbà, el de la urbanització de Can Paulet i el del Can Guitart Vell són els enllumenats que, en nombres absoluts, consumeixen més energia elèctrica.

Gràfic 17 Distribució del consum energètic de l’enllumenat públic per barris

Altres10%

Can Guitart Vell 15%

Can Paulet20%

Can Pi9%

Casc Urbà26%

Santa Rosa3%

Torrevileta8%

Puigmontmany9%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Cervelló, l’IDESCAT i el

proveïdor energètic


40

Semàfors

El municipi de Cervelló té actualment en funcionament 4 semàfors. Aquests no tenen escomesa pròpia sinó que estan connectats directament a quadres de l’enllumenat públic o a alguns equipaments. Els consums que es presenten a continuació són estimacions realitzades a partir de les làmpades instal·lades (làmpades incandescents) i una aproximació a les hores de funcionament.

Taula 28 Estimació del consum energètic, en kWh, dels semàfors (2008)

Escomesa Potència instal·lada Hores de funcionament Consum (kWh)

EP Avinguda Catalunya 70 W 17.520 1.226

Edifici Ajuntament 70 W 17.520 1.226

EP Carrer Major 70 W 17.520 1.226

EP Polígon del GRAB 70 W 17.520 1.226

TOTAL 4.904

Font: elaboració pròpia a partir de la metodologia de l’IDAE i dades de l’ajuntament de Cervelló


41

Vehicles municipals

Flota municipal de vehicles

La flota de vehicles municipal està formada pels vehicles de la brigada municipal (3), de la policia (3) i de l’ADF (1).

Taula 29 Consum energètic de la flota municipal (litres)

Model Vehicle 2005 (litres) 2008 (litres)

POLICIA1

Renault Scenic 4X4 1.9 dci 2.100

Renault Megane 1500 dci 85 cv 1.350 1.350

Galloper Exceed 2.5 TDI 3.000

Renault Megane 1500 dci 85 cv 1.350

Santana 350 1.600 de 90 CV 2.400

TOTAL 7.450 5.100

BRIGADA MUNICIPAL

Furgoneta Renault Kangoo Model Expresión 1.5 SD 1.075

Pick up, Mitsubishi Tipus K 4T SD 1.200

TOTAL SD 2.275

ADF

SD 1.241

TOTAL 7.450 8.616


Serveis externalitzats

El municipi de Cervelló té els següents serveis públics prestats per empreses privades a través de concessió pública.

Taula 30 Serveis externalitzats

Servei externalitzat Empresa concessionària

Recollida de residus i neteja viària COPTALIA

Manteniment de parcs i jardins Moix

Enllumenat públic Mellado y Minguillón

Subministrament aigua potable SOREA

Bus municipal Soler i Sauret SA


1 Consum estimat a partir dels quilòmetres recorreguts pels vehicles


42

La flota externa està formada pels vehicles que es presenten en la taula següent. També es mostren els consums estimats per cada vehicle.

Taula 31 Consum energètic de la flota externa (litres)

Model Vehicle 2005 (litres) 2008 (litres)

RECOLLIDA DE RESIDUS I NETEJA VIÀRIA

Mercedes Benz (Camió de recollida lateral) 19.880 22.584

Piaggio porter 2.356 2.558

MFH 2200 3.670 7.024

CITY CAT 5000 6.014 7.375

TOTAL 31.921 39.541

MANTENIMENT DE PARCS I JARDINS

Ford Transit 1.795 1.881

TOTAL 1.795 1.881

MANTENIMENT DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

IVECO TRAKKER - 8.276

Citroën Berlingo - 2.483

TOTAL - 10.759

SUBMINISTRAMENT D’AIGUA

Suzuqui Samurai 1.225 0

Renault Express 337 0

Renault Kangoo express generic 1.9 D 4X4 312 1.185

Renault Kangoo 1.244 1.705

TOTAL 3.118 2.890

BUS URBÀ

14.221 20.824

TOTAL 51.054 75.902



43

2.3 EMISSIÓ DE GASOS EFECTE HIVERNACLE

2.3.1 Tot el municipi El municipi de Cervelló va emetre l’any 2007 45.334 tones de CO2eq. Respecte l’any 2005 (any base), representa una disminució en termes generals de les emissions de GEH d’un 2%. Les emissions per càpita també han disminuït un 9% en el mateix període de temps.

Taula 32 Evolució de les emissions de GEH (Tn CO2eq) i les emissions per càpita (Tn CO2eq/hab.) .

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Evolució 2005 -2007

35.961 36.224 39.945 41.903 42.716 46.134 45.170 45.334 -2%

5,93 5,75 6,12 6,12 6,12 6,28 5,89 5,71 -9%


Gràfic 18 Evolució de les emissions de GEH (Tn CO2eq) i emissions per càpita (Tn CO2eq/ hab.)

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Con

sum

tota

l (kW

h)

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

kWh/

hab

Emissió de GEH Emissió per càpita



44

Emissió de GEH per sectors econòmics En el període 2005 – 2007, tots els sectors han experimentat un descens de les emissions de GEH a excepció del sector domèstic, transport i els residus. El sector que ha experimentat un descens més notable és el sector industrial, amb un descens del 30% de les emissions.

El sector transport, que és el principal consumidor de combustibles líquids, és el responsable de l’emissió de 20.452 tones de CO2eq (44%). El sector domèstic és el responsable del 21% de les emissions de GEH i va emetre a l’any 2007 9.353 tones de CO2eq. El sector terciari i el sector industrial tenen un pes semblant en l’emissió de GEH (11% i 9%, respectivament). El sector residus i el sector primari tenen un pes específic del 7% en les emissions de GEH.

Taula 33 Emissió de GEH de Cervelló (Tn. de CO2eq)


Gràfic 19 Emissió de GEH del municipi (2005 - 2007)

2005

Primari7%

Industrial12%

Terciari11%

Domèstic19%

Transport44%

Cicle de l'aigua

1%

Residus6%

2007

Primari7% Industrial

9%

Terciari11%

Domèstic21%

Transport44%

Cicle de l'aigua

1%

Residus7%


1 Valorització energètica dels residus

Primari Industrial Terciari Domèstic Transport Cicle de l’aigua Residus Estalvi1

GEH TOTAL

2005 3.087 5.666 5.243 8.725 22.281 389 2.743 0 46.134

2007 3.005 3.983 5.174 9.353 20.452 342 3.025 0 45.334

Evolució -2,65% -30 % -1,31% +7,20% +0,84% -12,11% +10,29% 0 -1,73%


45

Emissió de GEH de fonts energètiques La font energètica principal del municipi de Cervelló són els combustibles líquids (65%) i aquests són els responsables del 58% de les emissions de GEH del municipi. L’energia elèctrica és la segona font energètica (23%) i representa el 34% de les emissions totals del municipi. El gas natural i els gasos liquats del petroli tenen un pes molt baix en relació a les emissions de GEH totals i són els responsables del 7% i 1% de les emissions de GEH, respectivament.

Taula 34 Emissió de GEH per font energètica (Tn CO2eq)

Font energètica 2005

(Tn CO2eq) 2007

(Tn CO2eq) Creixement (%)

Energia elèctrica 15.818 14.462 -8,57%

Gas natural 2.003 2.857 +42,62%

Gasos liquats del petroli 557 497 -10,80%

Combustibles líquids 25.012 24.492 -2,08%


Gràfic 20 Emissió del GEH per fonts energètiques (2005 – 2007)

2005

Energia Elèctrica

36%

GLP1%

CL58%

Gas Natural

5%

2007

Energia Elèctrica

34%

GLP1%

CL58%

Gas Natural

7%



46

2.3.2 Àmbit del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible

Dins de l’àmbit del PAES (sector domèstic, terciari, transport, residus i cicle de l’aigua), el municipi de Cervelló va emetre l’any 2007 38.346 tones de CO2eq. Representa un creixement en termes generals de les emissions de GEH d’un 33% respecte l’any 2000. Les emissions per càpita han augmentat lleugerament en el mateix període de temps (+1,61%). Cada habitant de Cervelló va emetre l’any 2007 4,83 Tn CO2eq, dins de l’àmbit PAES.

Respecte l’any base de l’estudi (2005), l’emissió de GEH ha crescut un 2,58%, mentre que el consum per càpita ha disminuït un 5,09%.

Taula 35 Evolució de les emissions de GEH (Tn CO2eq) i les emissions per càpita (Tn CO2eq/hab.) en

l’àmbit PAES

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Evolució 2005 - 2007

28.806 29.455 31.475 33.456 34.920 37.381 37.420 38.346 +2,58 %

4,75 4,68 4,82 4,89 5,00 5,09 4,88 4,83 -5,09%


Gràfic 21 Evolució de les emissions de GEH (Tn CO2eq) i emissions per càpita (Tn CO2eq/ hab.) en l’àmbit PAES

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Con

sum

tota

l (kW

h)

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00kW

h/ h

ab

Emissió de GEH Emissió per càpita



47

Emissió de GEH per sectors econòmics El sector transport és el responsable de més de la meitat de les emissions de GEH de l’àmbit d’actuació del PAES. El sector domèstic és el responsable del 24% de les emissions, mentre que el sector terciari és el responsable del 13% de les emissions totals. Els residus generats a Cervelló emeten el 8% de les emissions de GEH totals.

En el període 2005 – 2007 les emissions de GEH han disminuït en tots els sectors, excepte en el sector residus, on han augmentat les emissions totals en un 10% i el sector transport, que han crescut un 0,84%.

Taula 36 Emissió de GEH de Cervelló (Tn de CO2eq) dins àmbit PAES


Gràfic 22 Emissió de GEH per sectors dins de l’àmbit PAES

2005

Terciari14%

Domèstic23%

Transport55%

Residus7%Cicle de

l'aigua1%

2007

Terciari13%

Domèstic24%

Transport54%

Cicle de l'aigua

1%

Residus8%


1 Valorització energètica dels residus

Terciari Domèstic Transport Cicle de l’aigua Residus Estalvi1

GEH TOTAL

2005 5.243 8.725 20.281 389 2.743 0 37.344

2007 5.174 9.353 20.452 342 3.025 0 38.291

Evolució -1,31% +7,20% +0,84% -12,11% +10,29% 0% +2,58%


48

Emissió de GEH per fonts energètiques Dins de l’àmbit d’actuació del PAES, són els combustibles líquids la font energètica que emet més emissions de GEH (60%). L’energia elèctrica va ser la responsable d’emetre 11.089 tones de CO2eq. El gas natural i els gasos liquats del petroli tenen un pes específic baix ja que cadascun representen el 8% i 1% de les emissions.

Gràfic 23 Emissió de GEH per fonts energètiques dins l’àmbit del PAES

2005

Energia Elèctrica

33%

GLP1%

CL60% Gas

Natural6%

2007

Energia Elèctrica

31%

GLP1%

CL60% Gas

Natural8%


Dins de l’àmbit d’actuació del PAES, les emissions de gas natural han incrementat un 43%, de les 2.003 tones de CO2eq l’any 2005 fins a les 2.857 tones l’any 2007. En canvi, les emissions de GEH associades als gasos liquats del petroli, en el mateix període de temps, han disminuït un 11%. Les emissions d’energia elèctrica només han disminuït un 2%, mentre que les emissions de combustibles líquids s’han mantingut pràcticament constants (+0,67%).

Taula 37 Emissió de GEH per font energètica (Tn de CO2eq)

Font energètica (Tn de CO2eq)

2005 2007 Creixement (%)

Energia elèctrica 11.350 11.089 -2,29 %

Gas natural 2.003 2.857 +42,63 %

Gasos liquats del petroli 468 417 -10,89 %

Combustibles líquids 20.817 20.958 +0,67%



49

2.3.3 Àmbit de l’ajuntament

Avaluació de les emissions totals de l’ajuntament S’han avaluat les emissions de GEH de l’ajuntament pels anys 2005 i 2008. No s’han obtingut les dades del consum energètic de l’enllumenat públic de l’any 2005 i, per tant, tampoc s’han pogut calcular les emissions de GEH. L’any 2008 les emissions de GEH associades a les activitats de l’ajuntament van ser de 2.249 tones de CO2eq.

Taula 38 Emissions de GEH de l’ajuntament (Tn de CO2eq)

Enllumenat

(tones CO2eq)

Semàfors (tones CO2eq)

Equipaments (tones CO2eq)

Vehicles municipals

(tones CO2eq)

Vehicles externs (tones CO2eq)

Transport públic (tones CO2eq)

Bombament (tones CO2eq)

TOTAL (tones CO2eq)

tones CO2eq/hab.

2005 SD 2 358 17 133 37 271 819 0,11

2008 868 2 863 23 198 54 240 2.249 0,27

Evolució - 0% +141% +35% +49% +46% -11% - -


L’enllumenat públic (39%) i els equipaments públics (38%) són les activitats de l’ajuntament que van emetre més tones de gasos efecte hivernacle. Les emissions associades als equipaments públics han augmentat un 141% perquè entre l’any 2005 i 2008 han entrat en funcionament el complex esportiu CERAQUA, la biblioteca i l’escola bressol La Masia.

El bombament de l’aigua és la tercera activitat amb més pes específic dins de les emissions de GEH de l’ajuntament. Entre els anys 2005 i 2008, les emissions han disminuït un 11%.

La flota externa de vehicles representa el 9% de les emissions de GEH de l’ajuntament i les seves emissions han augmentat un 49% entre els anys 2005 i 2008. El servei de bus urbà, tot i ser un servei externalitzat, es presenta de forma separada. Aquest emet el 2% del GEH.

La flota de l’ajuntament només representa l’1% de les emissions de GEH de l’ajuntament i, entre els anys 2005 i 2008, les emissions de GEH van augmentar un 35%.

En aquest punt hem de remarcar que mentre el gas natural i els combustibles líquids tenen uns factors d’emissió constants, el factor d’emissió de GEH de l’energia elèctrica varia en funció de la producció del mix elèctric estatal i, per tant, pot resultar que a augments del consum d’energia elèctrica, les emissions de GEH disminueixin.


50

Gràfic 24 Emissió de GEH per activitats de l’ajuntament

2008

Enllumenat39%

Semàfors0%Equipaments

38%

Transport públic2%Bombament de

l'aigua11%

Vehicles municipals

1%

Flota externa9%


Emissions de l’ajuntament per fonts energètiques Bona part de les emissions de GEH són degudes principalment al consum d’energia elèctrica ja que és l’enllumenat públic un dels principals consumidors energètics de l’ajuntament. L’any 2005 l’energia elèctrica consumida per l’ajuntament va emetre 554 tones de GEH (sense dades disponibles de l’enllumenat), i durant l’any 2008 aquestes emissions van augmentar fins a les 1.611 tones de CO2eq.

Taula 39 Emissió de GEH per font energètica de les activitats de l’ajuntament (2005)

Enllumenat públic Semàfors Equipaments Vehicles

municipals Flota

externa

Transport públic

municipal

Cicle de l’aigua TOTAL

Energia elèctrica SD 2,36 280 271 554

Gas natural 77 77

CL 0 17 133 37 188

TOTAL - 2 358 17 133 37 271 819



51

Taula 40 Emissió de GEH per font energètica de les activitats de l’ajuntament (2008)

Enllumenat públic Semàfors Equipaments Vehicles

municipals Flota

externa

Transport públic

municipal

Cicle de l’aigua TOTAL

Energia elèctrica 868 2 500 240 1.611

Gas natural 363 363

CL 23 198 54 275

TOTAL 868 2 863 23 198 54 240 2.249


La segona font energètica utilitzada en les tasques de l’ajuntament és el gas natural, que s’utilitza bàsicament com a font energètica per a la calefacció de les escoles bressol, del CEIP i del complex esportiu. També per l’ACS de les dutxes del complex esportiu i per la climatització del vas de la piscina. Entre l’any 2005 i 2008 el consum de gas natural ha augmentat un 370% per l’entrada en funcionament de l’escola bressol La Masia i el complex esportiu.

Els combustibles líquids són la tercera font energètica de l’ajuntament i s’utilitza bàsicament com a combustibles per a la flota de vehicles, tan l’externa com la interna. L’any 2005, l’ajuntament va emetre 188 tones de GEH associades als combustibles líquids, mentre que l’any 2008 l’ajuntament va emetre 275 tones.

Gràfic 25 Emissions de GEH de l’ajuntament per fonts energètiques1

2005

Energia Elèctrica

68%

Gas Natural9%

CL23%

2008

Gas Natural16%

CL12%

Energia Elèctrica

72%


1 Per l’any 2005, sense dades de l’enllumenat públic.


52

Emissions de l’enllumenat públic L’enllumenat públic va emetre l’any 2008 868 tones de GEH. No s’han aconseguit les dades associades al consum de l’enllumenat públic de l’any 2005.

Taula 41 Evolució de les emissions del GEH de l’enllumenat públic

2005 2008 Evolució (%)

- 868 -


Emissions dels equipaments municipals Els equipaments públics de Cervelló van emetre, l’any 2008, 863 tones de GEH. Les emissions dels equipaments han augmentat un 141% entre els anys 2005 i 2008. Durant aquest període de temps han entrat en funcionament el Complex esportiu CERAQUA, la Biblioteca i l’escola bressol La Masia.

Taula 42 Emissions de GEH dels equipaments per fonts energètiques

Font energètica 2005 2008 Evolució (%)

Energia elèctrica 280 500 +78%

Gas natural 77 363 +371%

TOTAL 358 863 +141%


L’energia elèctrica és la responsable del 58% de les emissions de GEH l’any 2008, unes 500 tones de CO2eq. Suposa un augment del 78% de les emissions de GEH des de l’any 2005. El gas natural és el responsable del 42% de les emissions de GEH de l’any 2008, unes 363 tones de CO2eq, i suposa un augment del 371% respecte les emissions del 2005.


53

Gràfic 26 Emissions de GEH dels equipaments per font energètica

2005Gas Natural

22%

Energia Elèctrica

78%

2008

Energia Elèctrica

58%

Gas Natural42%


L’anàlisi d’emissions de GEH per tipus d’equipaments ens mostra que l’any 2005 eren els equipaments educatius els principals emissors de GEH, mentre que l’any 2008 van ser els equipaments esportius els principals emissors de GEH. Tots els equipaments han perdut pes específic en relació a les emissions de GEH a favor dels equipaments esportius.

Gràfic 27 Emissions de GEH per equipaments

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2008

Centres socio-culturals, centre cívics i biblioteques

Equipaments esportius

Educació

Administració i of icines municipals



54

Emissions de la flota de vehicles municipals La flota de vehicles municipals, formada pels vehicles de la policia local, la brigada i l’ADF van emetre, l’any 2008, 23 tones de GEH. Només s’han obtingut les dades de consum de gasoil per l’any 2008, cosa que complica la comparativa de dades entre 2005 i 2008. La flota consumeix bàsicament gasoil d’automoció. El nombre de vehicles de la flota municipal s’ha mantingut constant en 5 vehicles, tot i que s’han substituït dos vehicles de la policia local.

Taula 43 Evolució de les emissions de GEH de la flota municipal de vehicles

2005 2008 Evolució (%)

17 23 +35%


Emissions de la flota de vehicles dels serveis municipals externalitzats La flota externa de vehicles, formada pels vehicles de la recollida de residus i neteja viària, manteniment de parcs i jardins, manteniment de l’enllumenat públic i gestió de l’aigua, va emetre, a l’any 2008, 198 tones de GEH derivades del consum de gasoil d’automoció. Les emissions entre l’any 2005 i 2008 han augmentat un 49%.

Taula 44 Evolució de les emissions de GEH de la flota de camions de la recollida de residus

2005 2008 Evolució (%)

133 198 +49%


Emissions del transport públic urbà El municipi de Cervelló compta amb una línia urbana d’autobús que connecta el nucli de Cervelló amb les urbanitzacions. El servei és operat per un sol autobús i té parada a totes les urbanitzacions amb una regularitat de dues hores.

Taula 45 Evolució de les emissions de GEH del servei de bus urbà

2005 2008 Evolució (%)

37 54 +46%



55

Emissió de les instal·lacions de producció d’energia de titularitat municipal L’ajuntament no té cap instal·lació de producció d’energia. Tampoc utilitza fonts energètiques renovables per el seu abastament energètic.

El complex esportiu CERAQUA compta amb 64 panells d’energia solar tèrmica per el subministrament d’ACS.


57

2.4 PRODUCCIÓ LOCAL DE L’ENERGIA INFERIOR A 20 MW

Sector privat Segons les dades facilitades per l’Institut Català de l’Energia (IACEN), no hi cap privat local que produeixi energia a partir de fonts renovables.

Recentment l’ajuntament ha aprovat la instal·lació de plaques d’energia solar fotovoltaica per una vivenda, amb una potència instal·lada inferior als 10 kW.

Sector públic municipal L’ajuntament no té cap instal·lació que utilitzi energies renovables per el seu abastament energètic.

El complex esportiu CERAQUA compta amb 64 panells d’energia solar tèrmica per el subministrament d’ACS de les dutxes i per a la climatització del vas d’aigua.


59

3 DIAGNOSI ENERGÈTICA 3.1 TAULES RESUM

2005 2008 Tendència

Població 7.350 8.187

Emissions totals del municipi 2005 2007 Tendència

tCO2eq/ hab. 6,28 5,71

Emissions àmbit PAES 2005 2007 Tendència

tCO2eq/ hab. 5,09 4,83

Energia Elèctrica/ hab. 1,54 1,40

Gas Natural/ hab. 0,27 0,36

Combustibles Líquids/ hab. 2,83 2,64

Serveis/ hab. 0,71 0,65

Transport/ hab. 2,76 2,57

Domèstic hab. 1,19 1,19 =

Emissions ajuntament 2005 2008 Tendència

% Emissions de l’ajuntament sobre el municipi 1,77% 4,96%

tCO2eq/ hab. 0,11 0,27

tCO2eq/ hab. enllumenat i semàfors - 0,11 -


Taula 46 Emissions de GEH a Catalunya i Espanya (Tn CO2eq/ càpita)

2005 2007 Evolució

Espanya 7,7 7,5 -2,5%

Catalunya 6,7 6,5 -3%

Cervelló 5,08 4,82 -5%

Font: Diputació de Barcelona a partir de les fonts següents: Per Catalunya, Pla de Mitigació del canvi climàtic 2008 -2012 (Departament de Medi Ambient i Habitatge) i CCOO. Per Espanya, Plan Nacional de

Asignación 2008 – 2012 (Ministerio de Medio Ambiente)


60

Taula 47 Producció d’energia local inferior a 20 MW (kWh/ hab.)

2005 2007

Fonts renovables - - Sector privat

Altres - -

Fonts renovables - - Sector públic municipal

Altres - -

Fonts renovables - - Altres

Altres - -



61

3.2 DIAGNOSI

Estructura i territori El municipi de Cervelló comptava a l’any 2001 amb 2.142 habitatges, el 91% dels quals eren vivendes unifamiliars. L’estructura del municipi és dispersa, amb el nucli de Cervelló on es concentra el 47% de la població, i 16 urbanitzacions i unitats singulars disperses pel territori.

Urbanització Habitants % població

Can Guitard Vell 1.030 12,97%

Puigmontmany 492 6,19%

Can Paulet 454 5,71%

La Torrevileta 379 4,77%

Mas Can Pi 358 4,51%

Can Castany 334 4,20%

La Granja Garcia 309 3,89%

La Costa de la Perdiu 248 3,12%

Santa Rosa 236 2,97%

El Mirador 119 1,5%

Can Roig 86 1,08%

Interclub Residencial 84 1,06%

Sector Grab 18 0,23%

Les Rovires 16 0,2%

La Ciutat del Remei 10 0,12%

El municipi és eminentment residencial i es calcula que el 50% dels habitatges de les urbanitzacions són primeres residències.

A l’est del municipi i tocant a la B-24 es troba el polígon industrial del Garb on hi ha aproximadament una trentena de indústries.

El municipi presenta una densitat de població baixa en comparació amb la densitat poblacional de la seva comarca, la província de Barcelona i els seus municipis veïns:

Hab./ km2

Cervelló 340

La Palma de Cervelló 554

Vallirana 576

Corbera de Llobregat 730

Baix Llobregat 1.609

Província de Barcelona 701


62

Aquesta baixa densitat incrementat els costos tan econòmics com energètics de la prestació de serveis públics, com per exemple, l’enllumenat públic, la recollida de residus urbans i l’abastament d’aigua potable.

Sector domèstic

Les emissions de GEH associades del sector domèstic es poden veure a continuació:

Emissions (Tn CO2eq) Pes en l’àmbit del PAES Tn CO2eq/ hab.

9.353 24% 1,18

El sector domèstic consumeix energia elèctrica (48%) i gas natural (43%). El gas natural va guanyant pes enfront de l’energia elèctrica, els gasos liquats del petroli i els combustibles líquids.

La introducció de fonts energètiques més netes hauria de permetre disminuir les emissions de GEH. En aquest sentit es podria promoure la instal·lació de plaques solars tèrmiques o fotovoltaiques en les teulades de les cases i promoure el gas natural enfront d’electricitat com a font energètica de les vivendes. També caldrà estimular hàbits més eficients energèticament com, per exemple:

- La compra d’electrodomèstics amb classificació A, B o C

- L’estalvi de l’aigua calenta

- La racionalització energètica (segons les recomanacions de l’ICAEN, la temperatura del termòstat a l’hivern no hauria de superar els 21ºC i a l’estiu no hauria d’estar per sota del 25ºC).

Sector terciari

Les emissions de GEH associades del sector terciari es poden veure a continuació:


5.174 13% 0,65

El sector terciari consumeix bàsicament electricitat (78%). El seu pes ha augmentat un 58%, però té un pes específic baix en les emissions de GEH.

Mobilitat Les emissions de GEH associades del sector transport es poden veure a continuació:


20.452 54% 2,57

La situació i estructura del municipi, amb urbanitzacions disperses, juntament amb un coeficient d’autocontenció moderat (34% al 2001) en línia amb la mitjana del Baix Llobregat i per sota de la mitjana de la província de Barcelona (52%) fa que els habitants de Cervelló depenguin en gran part del vehicle privat. El sector transport és el responsable del 54% de les emissions de GEH totals.


63

Hi ha dues línies de transport públic que arriben a Cervelló. Són les línies d’Avinyonet del Penedès a Barcelona, amb una freqüència de pas de cada mitja hora en hora punta. L’altra línia transcorre entre Vallirana – Molins de Rei (amb parada a l’estació de RENFE de Molins de Rei) i té una freqüència de pas de cada mitja hora en hora punta.

També existeix un bus urbà que connecta el nucli de Cervelló amb totes les urbanitzacions del municipi. Té una freqüència de pas, d’aproximadament, d’un bus cada hora.

Tenint en compte la despesa energètica en transport del municipi, seria convenient:

- Afavorir els vehicles més eficients

- Potenciar la conducció eficient

Cicle de l’aigua Les emissions dins de l’àmbit PAES associades al cicle de l’aigua es poden veure a continuació:


342 1% 0,04

El cicle de l’aigua inclou tan el procés de potabilització com el de depuració. El municipi de Cervelló s’abasteix a partir de la planta potabilitzadora del Llobregat (Aigües de Barcelona). Cervelló envia les seves aigües residuals a la depuradora de Sant Feliu de Llobregat.

En els processos de potabilització i depuració es consumeix només energia elèctrica i les emissions associades a aquests processos no s’emeten des de Cervelló sinó que s’externalitzen cap als municipis on hi ha aquestes infraestructures.

Els habitants de Cervelló, l’any 2008, tenien una dotació de 327 litres/ hab. i dia. Segons l’indicador 20 de la Xarxa de Pobles i Ciutats cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, el consum d’aigua pels municipis amb menys de 100.000 habitants va ser de 205 litres/ hab. i dia, al mateix any.

Per tal de disminuir les emissions de GEH associades al cicle de l’aigua, seria convenient:

- Incidir en l’estalvi de l’aigua a través de campanyes de sensibilització

- Fomentar la construcció de dipòsits d’aigües pluvials, a les cases unifamiliars amb jardí, per usos que no necessitin potabilització de l’aigua (rec de jardins).


64

Residus Les emissions dins de l’àmbit PAES associades del sector residus es poden veure a continuació:


3.025 8% 0,4

En relacions a les emissions de GEH lligades a la generació de residus, cal esmentar que aquestes emissions no s’emeten des del municipi sinó que s’externalitzen cap als municipis on es tracten i s’aboquen aquests residus. En el municipi es separen i es reciclen els envasos, el paper i el vidre. En canvi, la matèria orgànica no es recull separadament, sinó que juntament amb la fracció resta dels residus municipals es trasllada a l’abocador d’Hostalets de Pierola (properament aquesta instal·lació albergarà l’ECOPARC 4). La recollida i gestió dels residus la gestiona el Consell Comarcal del Baix Llobregat.

En breu s’iniciarà la recollida segregada de la matèria orgànica i d’aquesta forma es podrà valoritzar energèticament, disminuint les emissions de GEH de tot el municipi.

Per reduir les emissions de GEH associades a la generació de residus, seria convenient:

- Iniciar en la recollida separada de la matèria orgànica

- Incidir, a través de campanyes de sensibilització, sobre el reciclatge

Energia Energia Elèctrica Gas Natural GLP CL

Emissions (Tn CO2eq) 11.089 2.857 417 20.958

Pes àmbit PAES 31% 8% 1% 60%

El perfil energètic de Cervelló es caracteritza per un pes molt important dels combustibles líquids (el sector transport és el principal consumidor i només consumeix CL). El pes de l’energia elèctrica representa el 31% de les emissions totals. El gas natural i els GLP tenen un pes baix en les emissions totals.

El grau d’autoabsatment del municipi és del 0% i no utilitza cap font energètica renovable.


65

PUNTS FORTS PUNTS DÈBILS

Tot i que les emissions de GEH han augmentat any rere any, les emissions per càpita s’ha mantingut constants

Dependència del vehicle privat, per un poblament dispers.

Les emissions per càpita del municipi es troben per sota de les emissions per càpita de Catalunya

Grau d’autoabastament amb energies renovables nul

Forta dependència de l’energia elèctrica i els combustibles líquids

OPORTUNITATS AMENACES

Disminució de la dependència energètica aprofitant els sostres de les vivendes per instal·lar-hi plaques solars

L’augment de la població pot augmentar les emissions de GEH globals

Ajuts per la implantació d’energies renovables (energia solar tèrmica, fotovoltaica, biomassa...)

Subvenció a través del PLAN E

Inici de la campanya de la recollida de matèria orgànica

Servei de bus des del nucli a les urbanitzacions


66

Àmbit municipal L’ajuntament de Cervelló gestiona més d’una desena d’equipaments municipals, entre els quals cal destacar, com a principals consumidors, 3 centres educatius i un complex esportiu amb piscina. Actualment s’està construint el pavelló municipal esportiu just al costat del complex esportiu.

Els equipaments representen el 38% de les emissions de GEH totals de l’activitat de l’ajuntament. L’ajuntament fa un gran esforç per adequar-se als estàndards d’eficiència energètica , millorant l’envolvent i l’eficiència lumínica dels edificis ja en ús o introduint criteris bioclimàtics en la construcció dels nous equipaments (biblioteca, complex esportiu...). A més, està introduint les energies renovables per abastir els equipaments, com per exemple, la instal·lació de 64 panells d’energia solar tèrmica al sostre del complex esportiu.

Gràfic 28 Evolució de les emissions de GEH dels equipaments municipals

0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000

Administratius

Educatius

Esportius

Socio-culturals

2005 2008

Les millores en relació a l’eficiència energètica van encaminades a millorar l’eficiència energètica dels sistemes d’il·luminació dels equipaments, introduir sistemes de protecció passives com tendals, para-sols o brise-soleils i aprofitar els sostres dels equipaments municipals per a la producció d’energia.

L’enllumenat públic representa el 39% de les emissions de GEH totals de l’activitat de l’ajuntament. L’ajuntament fa un gran esforç per adequar-se als estàndards d’eficiència de l’enllumenat públic però la gran extensió de carrers (urbanitzacions) en dificulta l’adequació pel seu elevat cost econòmic. Actualment l’enllumenat públic de Cervelló compta amb unes 2.890 làmpades, el 24% de les quals encara són làmpades de baix rendiment (VM). El recanvi d’aquestes per làmpades de vapor de sodi a alta pressió (VSAP) pot reduir el consum de l’enllumenat en més de 223.000 kWh.

El bombament de l’aigua representa l’11% de les emissions de GEH totals de l’activitat de l’ajuntament. El fet que hi hagi moltes urbanitzacions (el 50% de la població viu en


67

aquestes urbanitzacions) i que aquestes estiguin disperses per un territori de morfologia complexa contribueix a una elevada despesa, tan energètica com econòmica, per fer arribar l’aigua potable a totes les vivendes del municipi.

El consum d’aigua per habitant i dia al municipi de Cervelló és d’aproximadament 327 litres/ hab. i dia, ràtio molt superior a la mitjana de la província per municipis petits (205 litres/ hab. i dia). Per reduir el consum d’aigua i, per tant, les emissions de GEH associades al bombament de l’aigua, és necessari que l’ajuntament continuï fent campanyes de sensibilització per a l’estalvi de l’aigua. Actualment ja grava el tercer bloc de consum d’aigua.

La flota externa de vehicles representa l’11% de les emissions de GEH totals de l’activitat de l’ajuntament. L’ajuntament té en concessió pública diversos serveis, com per exemple la recollida d’escombraries i neteja viària, el servei de manteniment de parcs i jardins, el manteniment de l’enllumenat públic, el servei de la gestió de l’aigua i el bus urbà. Els vehicles consumeixen només gasoil d’automoció. És el servei de recollida de residus el servei que emet més del 50% de les emissions associades a la flota de vehicles i el bus urbà, gairebé el 30% de les emissions de GEH.

L’ajuntament pot incidir en la disminució de les emissions de GEH, instant a les empreses concessionàries, a través dels contractes, a utilitzar vehicles més eficients. Per exemple, en el servei de recollida de residus, s’ha donat més puntuació per aquelles empreses que utilitzessin vehicles més eficients energèticament (camions i escombradores).

Gràfic 29 Pes de les emissions de GEH de la flota externa de vehicles

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

2005 2008Bus públic

Gestió de l'aigua

Manteniment de l'enllumenat públic

Servei de neteja i manteniment de parcs i jardins

Servei de recollida d'escombraries i neteja viària

La flota de vehicles de l’ajuntament només representa l’1% de les emissions de GEH totals de l’activitat de l’ajuntament. Inclou els vehicles de la policia i de la brigada municipal. L’ajuntament, per tal de reduir-ne les emissions, haurà de substituir, progressivament, la flota actual de vehicles per altres més eficients sempre i quant sigui necessari.


68

PUNTS FORTS PUNTS DÈBILS

Els edificis administratius han augmentat la seva eficiència gràcies a les millores introduïdes recentment

Poc ús d’energies renovables per el seu abastament energètic

L’ús de criteris bioclimàtics en la construcció de nous equipaments fa que aquests tinguin una ràtio d’eficiència superiors a la mitjana (per exemple, la biblioteca i el complex esportiu)

El 24% de les làmpades instal·lades són de vapor de mercuri (VM)

Aprofitament del sostre del complex esportiu per a la instal·lació de panells solars tèrmics per el subministrament d’ACS.

Ni la flota de vehicles municipals ni els vehicles de serveis externs utilitzen combustibles alternatius o vehicles més eficients

OPORTUNITATS AMENACES

Disminució de la dependència energètica aprofitant els sostres municipals

Reducció dels pressupostos municipals per efectes de la crisi (reducció d’un 20%)

L’entrada en funcionament del pavelló municipal farà augmentar les emissions de GEH globals de l’ajuntament


69

Anàlisi del potencial d’implantació d’energies renovables a les instal·lacions municipals

Energia solar fotovoltaica

L’energia solar fotovoltaica es presenta com una alternativa possible a la matriu energètica actual. Tot i que començaren a aplicar-se coma a sistemes autònoms en habitatges aïllats, últimament han proliferat molt els sistemes connectats a la xarxa, a través dels quals s’hi injecta energia elèctrica provinent del sol. L’aprofitament de la superfície de la teulada en edificis representa una solució a l’impacte que aquestes instal·lacions generen en el territori amb els anomenats horts solars i una forma de descentralitzar la producció d’energia, amb els seus corresponents beneficis.

Rendiment del sistema fotovoltaic

Per tal de determinar el rendiment del sistema fotovoltaic és necessari tenir en compte una sèrie de factors ambientals i antròpics en els càlculs. Són importants per aquest càlcul la latitud del nucli de població, el promig d’irradiància anual diària (kWh/m2) o HSP1, hores promig de llum i temperatura mitjana de la zona. Per a la zona on se situa l’estudi, segons dades del Photovoltaic Geographical Information System (PVGIS) de la Comissió Europea de l’Energia, els paràmetres bàsics són2:

Taula 48 Paràmetres bàsics

Latitud 41º

Irradiància anual 1737 kWh/m2

Irradiància mensual 145 kWh/m2

Irradiància diària 4,8 kWh/m2

Font: Photovoltaic Geographical Information System

Els càlculs donen per aquesta latitud una inclinació màxima de 36º i una orientació azimutal dels mòduls de -4º. Utilitzant les dades locals de temperatura ambient mitjana, s’ha calculat una pèrdua estimada del 8,7%. A aquesta, s’hi ha de sumar les pèrdues estimades degut a l’efecte angular de reflectància, és a dir, 2,6%. I les pèrdues combinades del sistema fotovoltaic 25,4%.

1 La hora solar pic o HSP és una unitat que mesura la irradiació solar i es defineix com el temps en hores d’una hipotètica irradiació solar constant de 1000 W/m2. Una hora solar pic equival a 3,6 MJ/m2 o el que és el mateix, 1 kWh/m2. 2 Donada la limitació d’escala de l’aplicació, s’atorguen els paràmetres del nucli més proper. En aquest cas, Sant Andreu de la Barca.


70

Teulades solars fotovoltaiques a Cervelló

Els edificis municipals susceptibles a ser utilitzats com a base física per a la instal·lació de les plaques solars fotovoltaiques són:

Taula 49 Teulades aprofitables per energia solar fotovoltaica

Descripció i comentaris

m2 de teulada

m2 en pla aprofitables

m2 inclinats aprofitables

m2 totals aprofitables

Ajuntament Un edifici amb sostre pla 96 50 - 50

CEIP Santa Maria de Cervelló Un edifici amb sostre pla 800 500 - 500

Escola Bressol El Mestre Un edifici de 4 aigües 90 - 45 45

Biblioteca Coberta plana i inclinada 240 120 120 240

Casal d’Avis Coberta plana sense 70 30 - 30

Policia Coberta plana sense problemes d’ombra 150 150 - 150

TOTAL 1.446 850 165 1.015


Els aproximadament 845 m2 de teulada aprofitable fan possible la instal·lació de la mateixa superfície de plaques solars fotovoltaiques.

En el marc dels Fons Estatal d’Inversió Local 2010, l’ajuntament de Cervelló ha estudiat detalladament la possibilitat d’instal·lar panells fotovoltaics als sostres de l’ajuntament i de la biblioteca municipal. Els detalls dels projectes es presenten a la taula següent:

Taula 50 Característiques instal·lacions fotovoltaiques

Panells fotovoltaics Potència instal·lada Pressupost

Ajuntament 15 3 kW 20.000€

Biblioteca municipal 34 7 kW 40.000 €


Per problemes d’ombres s’han desestimat aquestes dues instal·lacions

Càlcul del rendiment i producció d’energia elèctrica

A diferència d’un sistema fotovoltaic autònom, els sistemes de connexió a la xarxa no necessiten ser dimensionats específicament. Com ja és sabut, aquests no satisfan una càrrega en particular perquè per realitzar una instal·lació d’un sistema d’aquest tipus, seguint una estratègia que optimitzi els avantatges i objectius, només es necessitarà saber el pressupost disponible per executar la inversió i el lloc on es realitzarà la instal·lació dels mòduls fotovoltaics.


71

Una vegada traçada l’estratègia i coneguts el pressupost i el lloc, és possible determinar la potència fotovoltaica que s’instal·larà (Wp) en el sistema. A partir d’aquesta potència es pot determinar a priori, de manera teòrica, l’energia que injectarà el sistema a la xarxa durant un període determinat que sol ser d’un any ((kWh/any)/kWp). Si es consideren les dades de l’Institut Català d’Energia, la producció pic d’1 kWp es generaria amb 8 m2 de teulada inclinada o 15 m2 de teulada plana1 amb una producció anual d’energia de (1.200 kWh/any)/kWp. Per aquest cas, la producció d’energia seria:

Taula 51 Producció potencial d’energia solar fotovoltaica

m2 de

teulada m2 en pla

aprofitables

kW potencials

(kWp)

m2 inclinats aprofitables

kW potencials

(kWp)

m2 totals aprofitables

kW potencials

(kWp)

Producció anual

energia (kWh)

Ajuntament 96 50 3,33 0 0 50 3,33 4.000

CEIP Santa Maria de Cervelló

600 300 20 0 0 300 20 24.000

Escola Bressol El

Mestre 90 0 0 45 5,62 45 5,62 6.750

Biblioteca 240 120 8,00 120 15 240 23 27.600

Casal d’Avis 70 30 2 0 0 30 2 2.400

Policia 150 150 10 0 0 150 10 12.000

TOTAL 1.246 650 43,33 165 20,625 815 64 72.750


Energia solar tèrmica

L’energia solar tèrmica aprofita la radiació del Sol per escalfar un fluid que, en general, sol ser aigua. Les aplicacions més generalitzades d’aquesta tecnologia són l’escalfament d’aigua calenta sanitària (ACS), la calefacció per terra radiant i el preescalfament d’aigua per processos industrials. Altres aplicacions són l’escalfament d’aigua per a piscines cobertes o exteriors i usos emergents com el de la climatització alimentant bombes d’absorció. Actualment es pot afirmar que l’aprofitament de la calor del sol és una tecnologia madura i fiable, que les inversions realitzades en general són amortitzables sense la necessitat de subvencions.

1 Cal considerar que els mòduls instal·lats en superfície plana generen ombres sobre els mòduls contigus.


72

Cadascun d’aquests sistemes necessita distints tipus de col·lectors o panells solars tèrmics, variant també la complexitat de la instal·lació. D’aquesta manera, podem usar col·lectors solars plans per aplicacions típiques d’escalfament d’aigua sanitària, col·lectors de tub de buit en zones especialment fredes o per a aplicacions de calefacció i climatització, col·lectors de polipropilè sense coberta per augmentar la temporada de bany en piscina a la intempèrie, etc. En qualsevol cas, a l’hora de decantar-se per un o altre captador, s’ha de considerar quin d’ells s’adapta millor a les circumstàncies i per a quina aplicació s’utilitzarà.

En general, per a condicions mitjanes en el context de Catalunya i per a la producció d’aigua calenta sanitària, els captadors plans són suficients per donar serveis en unes condicions per cobrir el 100% de la demanda d’aigua calenta durant l’estiu i del 50% al 80% del total al llarg de l’any; un percentatge que pot ser superior en zones amb moltes hores de sol a l’any, com per exemple el

sud de la Península Ibèrica.

Segons l’IDAE, la vida mitjana d’una instal·lació d’energia solar tèrmica és d’uns 25 anys malgrat actualment es tendeix a dissenyar equips amb una duració de 30 anys de vida útil. El termini habitual d’amortització es troba entre els 10 i 15 anys.

S’ha de tenir en compte que amb l’entrada en vigor del nou Codi Tècnic de l’Edificiació (CTE) el març de 2007, totes les noves construccions estan obligades a instal·lar sistemes d’aprofitament d’energia solar tèrmica. A més, a nivell de Catalunya, l’Ordre TRI/110/2005 (Departament de Treball i Indústria), de 16 de març, aprovà les bases reguladores per subvencionar la realització d’actuacions en matèria d’estalvi, eficiència energètica i aprofitament dels recursos energètics renovables.

Càlcul del rendiment i producció

Considerant les dades d’irradiació solar per a Cervelló calculades a l’apartat de solar fotovoltaica, el dimensionat de la instal·lació de plaques solars tèrmiques dependrà del consum d’aigua calenta sanitària o calefacció (i del percentatge d’aquest consum que volem substituir) per a cadascun dels edificis en els quals es pretén fer la instal·lació.

Segons el Codi Tècnic d’Edificació actual, per a la zona climàtica II on s’inclou Cervelló, s’exigeix una contribució solar mínima per un consum determinat d’ACS, a determinar amb la següent taula:


73

Taula 52 Contribució solar mínima per consum d’ACS

Demanda total de ACS de l’edifici (l/dia)

% servit per energia solar tèrmica

50-5.000 30

5.000-6.000 30

6.000-7.000 35

7.000-8.000 45

8.000-9.000 52

9.000-10.000 52

10.000-12.500 55

12.500-15.000 65

15.000-17.500 70

17.500-20.000 70

> 20.000 70

Font: Codi Tècnic de l’Edificiació

Per dimensionar en cada cas les instal·lacions d’energia solar tèrmica és necessari avaluar el consum d’ACS corresponent. La següent taula resumeix les característiques del sistema i l’estalvi potencial associat per a cadascun dels edificis municipals.

Taula 53 Estalvi energètic potencial per ACS

Edificis i equipaments

Usuaris /dia

ACS litres /persona·dia

Consum mitjà d’ACS (litres)

Contribució mínima solar

anual exigible

segons CTE (%)

Àrea mínima

col·lectors (m2)

Nombre necessari

de col·lectors

Contribució solar anual

resultant (%)

CEIP Santa Maria de Cervelló 30 20 600 30 8,6 5 138 %



74

3.3 PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIONS DE GEH DELS ÀMBITS D’ACTUACIÓ

En el següent gràfic s’observa l’evolució de les emissions de gasosos efecte hivernacle en el municipi de Cervelló si no s’emprenen mesures de millora de l’eficiència energètica i l’ús de les energies alternatives (alternativa zero).

També s’observa com evolucionarien les emissions de GEH si es duen a terme les accions del Pla d’Acció que es presenta en el següent apartat (escenari Pacte d’alcaldes/esses).

Es comparen aquest dos escenaris amb l’escenari objectiu del Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic (PCMCC):

Gràfic 30 Projecció de diferents escenaris en l’emissió de GEH

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Emis

sion

s de

GEH

BaU Pacte d'Alcaldes/esses PCMCC



75

4 PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE 4.1 ORGANIGRAMA MUNICIPAL

L’ajuntament de Cervelló està organitzat en 11 departaments:

- Serveis territorials

- Departament de Benestar Social

- Departament de Cultura

- Departament de Joventut

- Departament de la Dona

- Departament de Medi Ambient

- Departament de Promoció Econòmica

- Departament de Salut Pública, Consum i Sanitat

- Departament de Seguretat Ciutadana

- Departament d’Educació

- Departament d’Esports

Són Serveis territorials i Medi Ambient els que gestionen els principals serveis relacionats amb la gestió de l’energia.

Els Serveis territorials gestionen de forma indirecta (a través de concessions) els serveis que tot seguit es presenten:

- Enllumenat públic

- Subministrament d’aigua

- Recollida d’escombraries (inclou neteja de carrers i gestió de la deixalleria)

També és el responsable de redactar i executar la planificació urbanística aprovada.

El departament de medi ambient és el responsable de la gestió energètica dels equipaments.

4.2 FITXES DE LES ACCIONS


76

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE CERVELLÓ

Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq (Tn/any)

1.1 1 Racionalització de l’ús d’aparells de climatització 68

Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció L’objectiu de la mesura és reduir el consum energètic per la introducció de bons hàbits a l’hora de fixar la temperatura de les zones de treball (calefacció i aire condicionat), assegurant el manteniment d’una temperatura adequada entorn a 26 graus a l’estiu i 21 graus a l'hivern. Per cada grau de temperatura que es puja la calefacció o es disminueix l’aire condicionat, es consumeix un 8% extra d’energia. L’eficiència d’equipaments es pot millorar a través de la instal·lació d’un termòstat d’ambient que permeti regular la temperatura de les diverses sales de treball o aules de forma independent. La instal·lació de termòstats té un cost associat d’uns 100€. A més, caldrà afegir el cost d’adaptació de la instal·lació.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.2

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Serveis Territorials

Període d’execució Contínua Agents implicats Treballadors de l’ajuntament Cost d’inversió (€), IVA inclòs Manteniment 5.000 Termini d’amortització (anys)

1

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Consum energètic dels equipaments 74.280 kWh EE 188.993 kWh GN

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Consum final d’energia de l’ajuntament


77



1.1 2 Millora dels tancaments i introducció d’elements de protecció solar passiva 26


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció L’objectiu de la mesura és millorar les condicions d’aïllament de l'envolvent dels edificis per tal de reduir-ne les fugues de calor o el seu escalfament excessiu, i per tant reduir les necessitats de climatització. Això implica la renovació de fusteries, instal·lació de vidres dobles, instal·lació de mesures de protecció solar com tendals retrectables o persianes brise-soleils en façanes. S’ha estimat el cost d’actuació únicament en aquells equipaments públics que presenten condicions d’estanqueïtat millorables. Per tal de fer una aproximació a l’estalvi energètic associat a aquesta mesura s’ha establert, que de mitjana, la substitució d’una obertura amb marcs de fusta i vidre simple per marcs d’alumini amb trencament de pont tèrmic i doble vidre comporta una reducció del consum energètic, associat a la climatització de l’edifici, del 10%. La instal·lació de tendals o porticons en les façanes sud i oest té associat un estalvi energètic del 5% sobre la climatització. Es proposa instal·lar mesures de protecció passiva a l’escola bressol El Mestre, al CEIP Santa Maria de Cervelló i millorar l'envolvent del CEIP Santa Maria.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Serveis Territorials

Període d’execució Puntual Agents implicats ICAEN Cost d’inversió (€), IVA inclòs 58.347 Termini d’amortització (anys)

37


Consum energètic dels equipaments 44.482 kWh EE; 35.847 kWh GN




78



1.1 3 Optimització dels elements d’il·luminació. 19 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Substitució de les làmpades actuals (fluorescents de 36 mm) per fluorescents de 16 mm, sempre que l’activitat i la instal·lació ho permeti. El cost inclou el cost de cada làmpada (aproximadament de 3,5€) de 16 mm que s’instal·larà. Es preveu la substitució d’unes 3.853 làmpades. També es proposa instal·lar detectors de presència en determinats equipaments, com per exemple, la biblioteca, per evitar que els llums estiguin encesos quan no hi hagi usuaris.

Relació amb d’altres accions PAES


Prioritat Calendari Responsable Mitjana Curt termini Serveis Territorials


3


Consum energètic dels equipaments 43.985 kWh EE




79



1.1 4 Creació de la figura d’un Gestor Energètic municipal


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Es crea la figura del gestor energètic per tal que faci el seguiment i control del consum energètic i de la facturació de cada equipament municipal així com de l’enllumenat públic. Haurà de fer un seguiment de la idoneïtat de les millores impulsades així com proposar noves mesures d’estalvi. Mantindrà una estreta relació amb altres organismes i endegarà accions d’informació i sensibilització als ciutadans. La figura pot ser coberta per un dels tècnics municipals i el temps de dedicació seria d’una jornada i mitja al mes.




Període d’execució Periòdica Agents implicats Tècnics de l’ajuntament Cost d’inversió (€), IVA inclòs 1.500 Termini d’amortització (anys)


Consum energètic dels equipaments




80



1.3 1

Substitució de làmpades de vapor de mercuri per làmpades de vapor de sodi a alta pressió a l’enllumenat.

82


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció L’objectiu de la mesura és reduir el consum energètic de l’enllumenat substituint les làmpades de vapor de mercuri per làmpades de vapor de sodi d’alta pressió de potència inferior. Aproximadament es substituiran unes 694 làmpades amb un cost unitari aproximat de 30 €. També hi ha un cost associat a la instal·lació de les làmpades. Les instal·lacions actuals compten amb làmpades de VMCC de 125 W les quals tenen una eficàcia de 55 lm/W i un flux lluminós de 6.700 lm i una vida útil de unes 8.000 h aproximadament i que es substituiran per làmpades de VSAP de 100W. Aquestes làmpades de 100W seran iguals o d’idèntiques característiques tècniques que les Philips Master Son Pia Plus 100W, les quals tenen un flux lluminós de 10.000 lm i una eficàcia de 100 lm/W i una vida útil aproximadament de 12.000 h.

Relació amb d’altres accions PAES 1.3.2; 1.3.3



Període d’execució Puntual Agents implicats ICAEN

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Fons Estatal per l’ocupació i Sostenibilitat Local

49.939 Termini d’amortització (anys)

3


Consum energètic de l’enllumenat públic 185.277 kWh EE




81



1.3 2 Instal·lació de balasts electrònics 67 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció L’objectiu de la mesura és reduir el consum energètic de l’enllumenat a través de la instal·lació de balasts electrònics. El balast actua regulant la potència tot reduint el flux lluminós de cada làmpada. Aproximadament s’instal·laran 694 balast, quan es substitueixin les làmpades de vapor de mercuri per làmpades de vapor de sodi, amb un cost unitari de 88 €.





4






82



1.3 3 Instal·lació de reguladors de flux en capçalera 113


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció L’objectiu de la mesura és augmentar l’eficiència energètica de l’enllumenat públic gràcies a la instal·lació de reguladors de flux en capçalera en aquells quadres que ja s’hagin instal·lat làmpades de vapor de sodi alta pressió o en aquells que es decideixi substituir les làmpades de VM per làmpades de VSAP i instal·lar el regulador de flux. El regulador de flux en capçalera és un dispositiu que redueix la tensió al conjunt làmpada-reactància, de manera que en regula la potència tot reduint el flux lluminós. Permet incrementar la vida útil de les làmpades en un 30%, aconsegueix cromatisme i uniformitat de les làmpades sense variacions i l’estalvi associat pot arribar al 40%. El cost unitari d’un regulador de flux és de 9.300 € i es preveu la seva instal·lació en 18 escomeses. Es preveu iniciar la instal·lació en els enllumenats públics de la urbanització Can Cabastany (58.000 €) i per una part del nucli urbà (33.000€).

Relació amb d’altres accions PAES 1.3.1 ; 1.3.2



Període d’execució Puntual Agents implicats ICAEN

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Fons Estatal per l’ocupació i Sostenibilitat Local

167.400 Termini d’amortització (anys)

7






83



1.4 1

Elaboració d’una guia de bones pràctiques i sobre l’ús racional de l’energia en la vida diària.


Equipaments i serveis Sector domèstic AM Descripció Elaboració d’una guia de bones pràctiques energètiques destinada a la població del municipi especialment enfocada a la realitat de Cervelló. Aquesta acció es complementarà amb campanyes de sensibilització i informació al públic (butlletins, web, xerrades ...). Hauria de promoure la compra d’electrodomèstics eficients (classe A), la substitució de les bombetes incandescents per bombetes de baix consum, la racionalització de l’energia, l’ús del transport públic i incidir en el reciclatge i en l’estalvi de l’aigua. Els costos d’elaboració i difusió de la guia són els associats al disseny i impressió de la guia i al temps emprat pels treballadors de l’ajuntament.

Relació amb d’altres accions PAES 6.1.1; 6.2.1; 6.2.3;



Període d’execució Periòdica Agents implicats Població Cost d’inversió (€), IVA inclòs 3.000 Termini d’amortització (anys)


Consum sector domèstic 2.791.000 kWh


Consum final d’energia total


84



2.1 1

Substitució progressiva de vehicles convencionals per vehicles híbrids, elèctrics i/o que utilitzin combustibles més nets.

8,4


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) AM

Descripció L’objectiu de la mesura és la renovació progressiva de la flota municipal de vehicles (policia, serveis tècnics i brigada municipal) per d’altres més eficients energèticament i/o elèctrics o que utilitzin biocombustibles. Alhora serà una mesura exemplificadora de l’ajuntament de cares als habitants del municipi. Aquesta acció es du a terme a mesura que s’han de substituir els vehicles. Un cotxe emet una mitjana de 162 gr. CO2/ km, tot i que aquest valor pot variar en funció del tipus de cotxe. La substitució de la flota de vehicles té com objectiu utilitzar vehicles que emetin menys GEH. Per exemple, els vehicles híbrids, que tenen com a principal característica utilitzar el motor elèctric en trams urbans curts i aprofitar l’energia de frenada per carregar les bateries, aconsegueixen disminuir les emissions fins els 89 gr. CO2/ km i de mitjana un cotxe híbrid estalviaria, en el cas de Cervelló, unes 1,7 tones anuals. El cost d’un vehicle híbrid és d’uns 25.000€. En el cas de substitució del combustible tradicional per biocombustible, la reducció de les emissions dependran de l’origen de la matèria prima utilitzada. En el cas europeu, s’utilitza bàsicament biocomobustible a partir de la colze i el gira-sol, que permeten reduir les emissions d’un vehicle convencional entre un 40% i un 60%. Els biocombustibles es poden utilitzar en els vehicles dièsel, tot i que s’ha de tenir en compte que el seu ús fa incrementar el cost de manteniment (substitució de filtres ...). Relació amb d’altres accions PAES 2.1.2



Període d’execució Periòdica Agents implicats Encarregats de manteniment Cost d’inversió (€), IVA inclòs 25.000 Termini d’amortització (anys)

10


Consum flota de vehicles 3.168 litres de gasoil




85



2.1 2 Cursos de conducció eficient 5 Àmbit Temàtica Tipologia

Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) CP

Descripció Acció que té com objectiu la disminució del consum de combustibles de la flota municipal a través de millorar els hàbits de conducció dels treballadors de l’ajuntament que utilitzen la flota municipal de forma regular (policia, brigada municipal i ADF). Són cursos de 4 hores per a conductors de turismes i 8 hores per conductors de vehicles industrials i autobusos. Amb l’aplicació de les tècniques que s’apliquen en la conducció, s’estima que el consum energètic del cotxe disminueix de mitjana un 20% i redueix la despesa en manteniment del vehicle. El cost de cada curs de conducció eficient és de 100€.




Període d’execució Puntual Agents implicats ICAEN Cost d’inversió (€), IVA inclòs Treballadors de l’ajuntament 300 Termini d’amortització (anys)

1


Consum de la flota de vehicles 1.711 litres de gasoil




86



2.1 3 Impuls de vehicles més eficients en la flota de vehicles externa


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) CP

Descripció L’objectiu de la mesura és impulsar els vehicles més eficients energèticament i/o més nets en la flota de vehicles externa. És a través del plec de clàusules dels contractes que l’ajuntament aposta per les millores ambientals en aquells serveis que presta a través d’una empresa privada. Aquesta mesura consisteix en donar una puntuació més elevada a les empreses que utilitzin vehicles híbrids/ elèctrics (escombradores en el cas de la recollida de residus i neteja viària) i/o que utilitzin biocombustibles en la prestació dels seus serveis municipals.




Període d’execució Puntual Agents implicats Empresa externa contractada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)


Consum de la flota externa de vehicles




87



2.2 1 Promoció del transport públic Àmbit Temàtica Tipologia

Transport Transport públic municipal AM Descripció L’objectiu de la mesura és potenciar el transport públic. Actualment ja existeix una línia d’autobús que connecta el nucli de Cervelló amb les diverses urbanitzacions del municipi. Aquest bus permet connectar amb altres línies de transport públic que van a Barcelona i/o Molins de Rei (estació de tren). L’ajuntament hauria de promoure aquesta línia ja existent i augmentar el servei en funció de la demanda. També podria estudiar la possibilitat d’organitzar sistemes de carpooling/ carsharing o transport públic adaptat a la demanda entre els veïns.




Període d’execució Puntual Agents implicats Empresa externa contractada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)


Usuaris del transport públic


Mobilitat de la població


88



2.3 1 Promoure els cursos de conducció eficient entre la ciutadania 1.040


Transport Transport privat i comercial AM Descripció Fer difusió de l’existència d’aquests cursos entre la població per tal de promoure l'ecoconducció. L’objectiu és la disminució del consum energètic en el sector transport i implicar els ciutadans de manera directa en la consecució de l’objectiu del PAES. Aquests cursos es realitzen a diverses autoescoles i no suposaria cap cost per l’ajuntament. La reducció potencial del consum energètic dels vehicles és d’un 20% .



Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini Serveis Territorials

Període d’execució Periòdica Agents implicats Autoescoles Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)


Ciutadans que realitzin el curs 1.137.861 litres de gasoil i 445.695 litres de gasolina




89



3.1 1 Instal·lació de panells fotovoltaics a les cobertes dels equipaments públics. 27


Producció local d’energia Fonts d’energia renovables ER Descripció Prenent com a base les recomanacions i predimensionaments del PAES en matèria d’energia solar fotovoltaica, estudiar la implantació de panells solars a les cobertes dels edificis públics del municipi (CEIP de Santa Maria, Ajuntament, escola bressol El Mestre, la Biblioteca Municipal i Policia). Cervelló compta amb un sostre potencial aproximat per l’explotació d’aquest tipus d’instal·lacions en edificis públics entorn a 700 m2. Comportaria un estalvi associat de 56.650 kWh d’energia elèctrica (són necessaris 15 m2 per generar 1 kWh d’energia elèctrica fotovoltaica). El cost aproximat d’un m2 de plaques fotovoltaiques és d’aproximadament de 300€. Es tracta d’augmentar el grau d'autoabastament energètic del municipi amb energies renovables. Es pot fer a partir d’actuació pròpia de l’ajuntament o llogant sostre municipal a la gestió privada. Si es fa llogant el sostre, l’empresa adjudicatària es farà càrrec de les despeses d’inversió, explotació i manteniment de les plaques solars. La concessió pot tenir una durada de 25 anys i l’ajuntament rebrà el màxim del 6% de la producció. Al final de la concessió, les instal·lacions passaran a ser propietat municipal. Tot i això es determinarà mitjançant contracte. Relació amb d’altres accions PAES 3.1.2



Període d’execució Puntual Agents implicats ICAEN Cost d’inversió (€), IVA inclòs Banc Europeu d’inversions 202.500 Termini d’amortització (anys)

6


m2 de plaques instal·lades


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d’energia 56.650 KWh Producció local d’energies renovables


90



3.1 2

Instal·lació d’energia solar tèrmica amb suport de biomassa a les escoles bressol del municipi

4,45


Producció local d’energia Fonts d’energia renovables ER Descripció L’objectiu de la mesura és abastir amb energia solar tèrmica les dues escoles bressol del municipi: La Masia i El Mestre. Cada instal·lació servirà tan per l’abastament d'ACS com per la calefacció de les instal·lacions gràcies al terra radiant que ja tenen instal·lat. Es complementarà amb una caldera de biomassa com a suport de tota la instal·lació, tot i que les calderes de gas natural, actualment instal·lades, es mantindran com a combustible de suport. La capacitat de la instal·lació s’ha dissenyat per una ocupació mitjana de 70 nens/es amb un consum mitjà de 509 litres d'ACS al dia. Per cada instal·lació es preveu instal·lar 6 col·lectors solars d'ACS, amb una superfície aproximada de 2 m2; 2 acumuladors de 500 litres, un per satisfer les necessitats d'ACS i l’altre per satisfer les necessitats del terra radiant; 1 caldera de biomassa amb una potència mínima de 35 kWh i un dipòsit de combustible per a biomassa d’una capacitat mínima de 750 litres. Pel sistema d'ACS es preveu una contribució solar mínima del 68% i pel sistema de calefacció, del 23%.




Període d’execució Puntual Agents implicats

Fons Estatal per a l’ocupació i Sostenibilitat Local

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Banc Europeu d’inversions 109.040 Termini d’amortització (anys)

6


Consum energètic per equipament 23.814 kWh de gas natural


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d’energia Consum final d’energia de l’ajuntament


91



3.1 3 Instal·lació d’energia solar tèrmica al CEIP Santa Maria 1,3


Producció local d’energia Fonts d’energia renovables ER Descripció L’objectiu de la mesura és reduir el consum energètic del CEIP Santa Maria associat a l'ACS. El CEIP compta amb un gimnàs de superfície de 200 m2. Seguint les recomanacions del PAES, es proposa instal·lar plaques solars tèrmiques al sostre del gimnàs per disminuir la dependència energètica del centre. Comportaria amb un estalvi associat de 7.197 kWh de gas natural i seria necessària una àrea mínima de col·lectors de 8,6 m2 (5 col·lectors), amb un cost de associat de 2.000 €.




Període d’execució Puntual Agents implicats Manteniment Cost d’inversió (€), IVA inclòs Banc europeu d’inversions 2.000 Termini d’amortització (anys)

8


Consum energia per equipaments 7.197 kWh gas natural




92



4.1 1

Adopció de criteris de sostenibilitat energètica en la revisió del planejament urbanístic.


Planificació Planejament urbà PDR Descripció Fomentar, a través de les figures de planejament, l’estalvi energètic a través de la determinació de la disposició òptima dels nous desenvolupaments urbanístics (insolació solar, climatització...). Foment de la ciutat compacta i amb presència d’usos residencials / comercials / ocupacionals en coexistència per fomentar l'autocontenció i l’autosuficiència.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Llarg termini Urbanisme

Període d’execució Puntual Agents implicats Població Cost d’inversió (€), IVA inclòs Tècnics de l’ajuntament Termini d’amortització (anys)





93



5.1 1

Ús de criteris d’eficiència energètica en la contractació de nous serveis i en l’adquisició de béns


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d’eficiència energètica CP

Descripció A nivell europeu, les adquisicions de les administracions públiques representen aproximadament el 16% del PIB, cosa que evidencia la seva importància dins de l’economia i les situa com a una de les principals bases per contribuir decisivament a la lluita contra el canvi climàtic. Amb l’objectiu de reduir el consum energètic de l’ajuntament de Cervelló i augmentar-ne l’eficiència energètica, s’introduiran criteris de sostenibilitat, per exemple, en la compra d’energia verda, en la compra de paper reciclat amb certificat d’origen i en la compra d’equips ofimàtics amb certificats GEEA o TCO. Alhora serà una mesura exemplificadora vers els habitants de Cervelló. D’aquesta forma, la compra pública esdevindrà un àmbit d’actuació molt important en la política energètica actual per prevenir el canvi climàtic.

Relació amb d’altres accions PAES 2.1.1; 2.1.3; 5.2.1


Prioritat Calendari Responsable Mitjana Curt termini Serveis Territorials

Període d’execució Periòdica Agents implicats Promoció Econòmica Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)


Productes comprats sota el criteri de compra verda


Consum final d’Energia de l’ajuntament


94



5.2 1 Compra d’Energia verda 1600 Àmbit Temàtica Tipologia

Adquisició pública de béns i serveis Requisits d’Energia renovable ER

Descripció L’objectiu de la mesura és que l’ajuntament compri energia verda per satisfer les seves necessitats de consum d’electricitat. Amb la desregularització energètica els usuaris poden escollir l’empresa subministradora d’energia elèctrica. Existeixen empreses distribuïdores venen energia elèctrica d’origen renovable. En funció de l’empresa varia el % d’energia verda subministrada, arribant en algunes empreses al 100%. És a través del Sistema de origen y etiquetado de la electricidad que la Comissió Nacional de l'Energia que es verifica l’origen de l’energia. Si l’ajuntament de Cervelló contracta energia verda pot arribar a estalviar unes 1.600 tones de GEH. També permetria difondre l’experiència entre la població.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Promoció econòmica

Període d’execució Contínua Agents implicats Població Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)


Emissions GEH de l’ajuntament




95



6.1 1

Campanyes d’informació i assessorament al públic sobre l’ús racional de l’energia en la vida diària i instal·lacions d’energies renovables


Participació ciutadana Serveis d’assessorament AM Descripció Realitzar campanyes periòdiques de sensibilització per tal de fomentar els bons hàbits energètics: bombetes de baix consum, electrodomèstics eficients (classe A)... Estudiar la possibilitat d’emprendre noves proves pilot de sensibilització (comptadors energètics intel·ligents...) Establir la setmana de l’energia, amb la presència d’un informador / assessor energètic a disposició de la població. Informar als ciutadans sobre la possibilitat d’instal·lar fonts d’energies renovables a les seves llars (solar, geotèrmica, biomassa...) i assessorar-los sobre les formes de finançament. També seria necessari establir un mecanisme d’informació a la ciutadania sobre campanyes d’estalvi i eficiència energètica que emprenguin altres institucions (Pla Renove de finestres i tancaments, Pla Renove d’electrodomèstics ...). Un dels apartats hauria de ser una guia de bones pràctiques en l’ús dels equipaments públics..



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Participació Ciutadana

Període d’execució Periòdica Agents implicats Població Cost d’inversió (€), IVA inclòs 3.000 Termini d’amortització (anys)


Consum energètic del sector domèstic i terciari 2.791.000 kWh




96



6.2 1

Línia d’ajuts municipals a particulars per la instal·lació de panells solars (tèrmics, fotovoltaics…) i/o altres energies renovables (biomassa/ geotèrmica), en funció de la disponibilitat de fons i de la normativa vigent


Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts ER Descripció Estudiar la possibilitat de crear una línia d’ajuts per tal de fomentar les instal·lacions d’energies renovables (solar, biomassa o geotèrmica)



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Llarg termini Hisenda

Període d’execució Periòdica Agents implicats Població Cost d’inversió (€), IVA inclòs Altres institucions Termini d’amortització (anys)


Habitatges amb energia renovable


Consum final d’energia total Producció local d’energies renovables Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d’energia


97



6.2 2 Estimular la compra de vehicles eficients o elèctrics


Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts PDR Descripció Fomentar la compra de vehicles eficients amb l’objectiu és renovar el parc de vehicles del municipi facilitant avantatges fiscals a aquells ciutadans que adquireixin un vehicle classificat dins de la categoria A (89 gr./ km), segons el Instituto de Diversficación y Ahorro de Energía (IDAE).



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Curt termini Hisenda

Període d’execució Periòdica Agents implicats Població Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)


Vehicles classe A en el municipi




98



6.2 3 Fomentar l’arquitectura bioclimàtica Àmbit Temàtica Tipologia

Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts PDR Descripció Fomentar l’arquitectura bioclimàtica en les noves construccions del municipi estudiant la possibilitat d’oferir bonificacions fiscals per aquells ciutadans que construeixin els seus habitatges sota criteris bioclimàtics.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Hisenda

Període d’execució Periòdica Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)


Consum energètic del sector domèstic




99



6.4 1 Pedagogia a les escoles: Aula de l’energia Àmbit Temàtica Tipologia

Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM Descripció Aprofitant la instal·lació de les plaques solars fotovoltaiques al sostre del CEIP i per tal que els alumnes entrin en contacte amb les energies renovables, proposar als mestres del CEIP Santa Maria crear l’aula de l’energia per tal de sensibilitzar a la població escolar sobre l’ús de les energies renovables. Els mestres comptarien amb els materials editats per l'IDAE dins el marc del programa SOLARÍZATE. Aquest material explica com funciona una instal·lació d’energia solar i permet proposa treballs i experiments que poden realitzar els alumnes a classe.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Educació

Període d’execució Periòdica Agents implicats Població escolar Cost d’inversió (€), IVA inclòs IDAE Termini d’amortització (anys)


Alumnes que realitzen el curs




100



7.1 1 Foment de la recollida selectiva i de la matèria orgànica dels residus municipals 155


Altres Residus AM Descripció L’objectiu de la mesura és incrementar la recollida selectiva i la recollida de la fracció orgànica dels residus a través de campanyes de sensibilització i de formació. L’objectiu seria assolir els objectius establerts en el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) que estableix per l’any 2012 valoritzar el 55% de la matèria orgànica, el 75% del vidre, el 75% del paper i el cartró i el 25% dels envasos. Quan s’assoleixen els objectius, els habitants de Cervelló hauran evitat enviar a l’atmosfera 155 tones de GEH.




Període d’execució Periòdica Agents implicats Població

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empresa externa que presta el servei de recollida de residus

Termini d’amortització (anys)


Recuperació de la FORM


Percentatge de recollida selectiva


101



7.2 1 Millora del Cicle de l'Aigua 39 Àmbit Temàtica Tipologia

Altres Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) AM

Descripció La dotació d’aigua per habitant a Cervelló és de 327 litres/ hab. i dia. Per tal de reduir el consum d’aigua es proposen mesures que incideixin en les diferents fases del cicle de l’aigua. Aquestes mesures són, entre altres, la millora de la xarxa, la recuperació dels recursos propis i la conscienciació ciutadana. A nivell domèstic es proposa la construcció de dipòsits per tal d’acumular l’aigua de la pluja i utilitzar-la pel rec dels jardins. També es proposa gravar aquells ciutadans que consumeixin més aigua, gravant el tercer bloc de consum de la factura de l’aigua. Per exemple, si el consum domèstic es redueix a 290 litres/ hab., es preveu estalviar uns 87.600 kWh. Per millorar la xarxa de distribució, es proposa, la substitució de les bombes d’impulsió amb un estalvi associat a cada bomba de 4.200 kWh. Cada bomba tindrà un cost de 8.500 €.




Període d’execució Contínua Agents implicats Població Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empresa externa d’abastament d’aigua 8.500 Termini d’amortització (anys)


Consum d’aigua al municipi 96.000 kWh


Abastament d’aigua municipal


102

4.3 RESUM DEL PLA D’ACCIÓ

Nombre

d’accions % d’accions

respecte del total Reducció de CO2 en

tones el 2020 Cost

estimat (€)

Equipaments i serveis 8 31% 375 359.323

Transport 5 19% 1.053 25.300 Producció Local d’Energia 3 12% 33 313.540

Planificació 1 4% 0 0 Adquisició pública de béns i serveis 2 8% 1.600 0

Participació ciutadana 5 19% 0 3.000

Altres: Residus i aigua 2 8% 194 8.500

Total 26 100% 3.255 709.663


103

4.4 TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ

BALANÇ ENERGÈTIC kWh O kWhANY BALANÇ ECONÒMIC € o €/ANY EMISSIONS DE CO2EQ

CODI CODI ACCI

Ó TÍTOL TEMÀTICA TIPOL

OGIA CALENDARI

CONSUM ACTUAL

CONSUM ACCIÓ ESTALVI COST

ACTUAL COST ACCIÓ ESTALVI

PERÍODE D'AMORT.

(ANYS)

FACTOR EMISSIÓ EMPRAT

ESTALVI TCO2/ANY

1.1 1 Racionalització de l’ús d’aparells de climatització

Edificis I equipaments municipals

CP Curt termini

74.280 kWh EE 188.993 kWh GN 5.000 € 13.084 € 1

443 Kg CO2eq/ kWh EE

202 CO2eq/ kWh GN

68,00

1.1 2 Millora dels tancaments i introducció d’elements de protecció solar passiva


CP Mig termini

1.209.107 kWh 865.505

44.482 kWh EE; 35.847 kWh GN 58.347 € 1.559 € 37


202 CO2eq/ kWh GN

26,00

1.1 3 Optimització dels elements d’il·luminació.


CP Curt termini 321.978 kWh 277.993 43.985 kWh EE

156.877 €

13.100 € 3.963 € 3 443 Kg CO2eq/ kWh EE

19,00

1.1 4 Creació de la figura d’un Gestor Energètic municipal


CP Curt termini 0 0,00

1.3 1

Substitució de làmpades de vapor de mercuri per làmpades de vapor de sodi a alta pressió a l’enllumenat.


CP Curt termini 185.277 kWh EE 49.939 € 16.691 € 3


82,00

1.3 2 Instal·lació de balasts electrònics


CP Curt termini

1.929.452 kWh 1.337.383

151.422 kWh EE

202.927 €

61.037 € 13.645 € 4 443 Kg CO2eq/ kWh EE

67,00


104


CODI CODI ACCI


OGIA CALENDARI

CONSUM ACTUAL



PERÍODE D'AMORT.

(ANYS)


ESTALVI TCO2/ANY

1.3 3 Instal·lació de reguladors de flux en capçalera


CP Curt termini 255.370 kWh EE 167.400 € 23.011 € 7


113,00

1.4 1

Elaboració d’una guia de bones pràctiques i sobre l’ús racional de l’energia en la vida diària.

Sector domèstic AM Curt

termini 13.934.000

kWh 2.791.000 kWh 3.000 €


202 CO2eq/ kWh GN 267 Kg CO2eq/ kWh GL

0,00

2.1 1

Substitució progressiva de vehicles convencionals per vehicles híbrids, elèctrics i/o que utilitzin combustibles més nets.

Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)

AM Mig termini

3.168 litres de gasoil 25.000 € 558 € 10

267 Kg CO2eq/ kWh GL

8,40

2.1 2 Cursos de conducció eficient


CP Curt termini

50.039 litres de gasoil 45.160

1.711 litres de gasoil

58.045 €

0 € 1.506 € 1 267 Kg CO2eq/ kWh GL

5,00

2.1 3 Impuls de vehicles més eficients en la flota de vehicles externa


CP Curt termini 0 €

2.2 1 Promoció del transport públic

Transport públic municipal

AM Mig termini 0 €


105


CODI CODI ACCI


OGIA CALENDARI

CONSUM ACTUAL



PERÍODE D'AMORT.

(ANYS)


ESTALVI TCO2/ANY

2.3 1 Promoure els cursos de conducció eficient entre la ciutadania

Transport privat i comercial

AM Mig termini

5.709.573 litres de gasoil i

2.262.250 litres de gasolina

1.137.861 litres de gasoil i

445.695 litres de gasolina

0 €

2,68 kg/ litres de gasoil i 2,34 kg/ litres de gasolina

1.040,00

3.1 1 Instal·lació de panells fotovoltaics a les cobertes dels equipaments públics.

Fonts d’Energia renovables

ER Mig termini 56.650 kWh EE 202.500 € 6 27,00

3.1 2

Instal·lació d’Energia solar tèrmica amb suport de biomassa a les escoles bressol del municipi


ER Curt termini

103.533 kWh de GN 23.814 kWh GN 109.040 € 6

202 CO2eq/ kWh GN

4,45

4.1 1

Adopció de criteris de sostenibilitat energètica en la revisió del planejament urbanístic.

Planejament urbà PDR Llarg

termini

5.1 1

Ús de criteris d’eficiència energètica en la contractació de nous serveis i en l’adquisició de béns

Requisits d’eficiència energètica

CP Curt termini

6.1 1

Campanyes d’informació i assessorament al públic sobre l’ús racional de l’energia en la vida diària i instal·lacions d’energies renovables

Serveis d’assessorament

AM Curt termini

13.934.000 kWh 2.791.000 kWh 3.000 €


202 CO2eq/ kWh GN 267 Kg CO2eq/ kWh GL

0,00

6.2 1

Línia d’ajuts municipals a particulars per la instal·lació de panells solars (tèrmics, fotovoltaics…) i/o altres

Incentius fiscals i ajuts ER Llarg

termini


106


CODI CODI ACCI


OGIA CALENDARI

CONSUM ACTUAL



PERÍODE D'AMORT.

(ANYS)


ESTALVI TCO2/ANY

energies renovables (biomassa/ geotèrmica), en funció de la disponibilitat de fons i de la normativa vigent

6.2 2 Estimular la compra de vehicles eficients o elèctrics

Incentius fiscals i ajuts PDR Curt

termini

6.2 3 Fomentar l’arquitectura bioclimàtica

Incentius fiscals i ajuts PDR Mig

termini

6.4 1 Pedagogia a les escoles: Aula de l’energia

Formació i educació ambiental

AM Mig termini

7.1 1

Foment de la recollida selectiva i de la matèria orgànica dels residus municipals

Residus AM Curt termini 155,00

7.2 1 Millora del Cicle de l'Aigua

Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)

AM Mig termini

548.945 kWh EE 96.000 kWh 8.500 €


39,00

5.2 1 Compra d’Energia verda Requisits d’Energia renovable

ER Mig termini 1.600,00

3.1 3 Instal·lació d’Energia solar tèrmica al CEIP Santa Maria


ER Mig termini

56.448 kWh GN 7.197 kWh gas

natural 2.000 € 8 202

CO2eq/ kWh GN

1,30


107

5 PLA DE PARTICIPACIÓ

La partició del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible del municipi de Cervelló s’ha fet a través d’informació pública del PAES al web de l’ajuntament.

Figura 1 Vista del lloc web de l’ajuntament

Font: ajuntament de Cervelló

L’ajuntament, a través de l’edició d’un butlletí, farà públic els resultats del PAES en quant a consum energètic del municipi i les emissions de GEH associades. A través del butlletí es farà públic el pla d’acció i es publicaran tan les accions que afecten a l’ajuntament com aquelles que involucraran la població en al consecució de l’objectiu del PAES.


109

6 PLA DE SEGUIMENT DEL PLA D’ACCIÓ D’ENERGIA SOSTENIBLE

El pla de seguiment ha de ser l’eina que permeti avaluar el grau d’execució del PAES any rere any i valorar l’eficàcia de les accions que s’han portat a terme fins al moment.

Per realitzar aquest seguiment del Pla d’Acció, l’ajuntament comptarà amb tot un seguit d’indicadors que li permetran estudiar la tendència dels consums energètics i, per tant, de les emissions de GEH i avaluar l’estat d’execució de les accions del PAES.

El pla de seguiment serà també l’eina bàsica a partir de la qual el municipi podrà elaborar l’informe bianual de compliment del PAES per la DGTREN (Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea).

Serà l’Àrea de Serveis Municipals de l’ajuntament de Cervelló qui calcularà els indicadors a partir del model facilitat i elaborarà l’informe bianual.

El pla de seguiment ha d’especificar els indicadors de seguiment del PAES i l’avaluació de l’estat d’execució del PAES.

Els indicadors dels PAES són els que es presenten a continuació:

INDICADORS DE SEGUIMENT

1. Emissions de GEH

2. Emissions de GEH per càpita

INDICADORS OBJECTIU

1. Consum final d’energia total

2. Producció local d’energies renovables

3. Intensitat energètica local

4. Abastament d’aigua del municipal

5. Mobilitat de la població

6. Consum final d’energia de l’ajuntament

7. Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte el consum total d’energia

8. Percentatge de recollida selectiva

Avaluació de l’estat d’execució del PAES

S’avaluarà l’estat de les accions: fetes, no fetes o en curs. Les accions periòdiques o contínues que ja s’hagin iniciat es consideraran fetes. També s’avaluarà el balanç econòmic de les accions, independentment de la font inversora.

Per fer la valoració de l’estat d’execució del PAES es proposen els indicadors següents:

1. Percentatge d’accions fetes respecte el total

2. Percentatge d’accions no fetes respecte el total.

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de ... · Seguint les recomanacions del...

Documents

Transcript of Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de ... · Seguint les recomanacions del...