Emplaçament Ronda d’Europa, 522 ... -...

www.musarquitectes.com [email protected] telf. 93 414 11 76 Projecte d’enderroc d’edificacions aïllades

Conjunt de la Masia de Can Llong 0928 Emplaçament Ronda d’Europa, 522 Sabadell (Vallès Occidental) Promotor Ajuntament de Sabadell Arquitectes Anna Peralta Zaragoza

Néstor Tatché Raurell Aina Solé Jové Mario Adame Vidiella

Data Febrer 2010

PROJECTE D’ENDERROC DE PART DEL CONJUNT DE LA MASIA DE CAN LLONG RONDA D’EUROPA 522, SABADELL

ARQUITECTES:

ANNA PERALTA ZARAGOZA, NÉSTOR TATCHÉ RAURELL, AINA SOLÉ JOVÉ I MARIO ADAME VIDIELLA

2

INDEX GENERAL I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 3 1. ANTECEDENTS 3 2. OBJECTE DEL PROJECTE 3 3. EMPLAÇAMENT 5 4. PROMOTOR 6 5. CONDICIONAMENTS CONSTRUCTIUS 6 6. GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ 11 (Reial Decret 105/2008). Normativa estatal (Decret 201/1994). Normativa autonòmica (Decret 161/2001). Normativa autonòmica (Decret 21/2006). Normativa autonòmica 7. PRESSUPOST 21 II. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 22

1. CRITERIS GENERALS 23 2. CONDICIONS PRÈVIES PER A L’EXECUCIÓ DE L’ENDERROC 23 3. EXECUCIÓ DE L’ENDERROC ELEMENT A ELEMENT 25 4. EXECUCIÓ DE L’ENDERROC PER COL·LAPSE PER EMBRANZIDA DE MÀQUINA 28 5. EXECUCIÓ D’ENDERROC COMBINAT 29 6. UTILITZACIÓ DE BASTIDES I ESTINTOLAMENTS 29 7. RETIRADA D’ENDERROCS 30 8. MANTENIMENT 31 9. PRECAUCIONS A ADOPTAR 31 10. MESURES DE SEGURETAT A ADOPTAR EN L’EVACUACIÓ D’ENDERROCS 32 11. CONTROL DE L’ENDERROC 33

III. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT 34 IV. NORMATIVES D’OBLIGAT COMPLIMENT 46 V. LLISTAT DE PLÀNOLS 48 VI. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES I GENERALS 49 VII. ANNEXES 70 1. FOTOGRAFIES ESTAT ACTUAL DE LA FINCA 70 2. PLÀNOLS 75


ARQUITECTES:


3

I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1. ANTECEDENTS La Masia de Can Llong és una construcció del S. XVI que consta de diversos volums edificats envoltats tots ells per un mur perimetral de tàpia que conté la portalada d’accés al conjunt. Originàriament era una edificació residencial unifamiliar emplaçada al camp, estretament relacionada amb l’activitat agrícola - ramadera. Actualment pertany a la propietat municipal; està en desús i es troba en un estat molt deteriorat. L’edifici principal està inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sabadell, que ve regulat pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sabadell on li correspon la fitxa nº 12 amb la classificació 1.1.1. i un nivell de protecció BDF. 2. OBJECTE DEL PROJECTE El present projecte es redacta amb la finalitat de definir l'execució dels treballs d'enderroc de part del conjunt de la Masia de Can Llong de Sabadell. El conjunt edificat consta d’un edifici principal de planta trapezoidal i dues alçades (1490), una nau de planta rectangular i també de dues alçades (S.XIX) i un mur perimetral que tanca i protegeix tot el conjunt. Aquest mur, de 4m d’alçada mitja respecte la cota de l’Era de la Masia, té adossades dues construccions auxiliars que estan en contacte una amb la façana est i l’altra amb la façana oest. De la mateixa manera, l’edificació principal de la Masia té contacte amb el mur perimetral en la seva façana oest.


ARQUITECTES:


4

Les edificacions a enderrocar són:

- la Nau del Celler Nou, - l’edifici auxiliar 1 (adossat al mur perimetral per la cara oest), - l’edifici auxiliar 2 (adossat al mur perimetral per la cara est), - part del propi mur de tancament (la totalitat del tram est i part del tram sud i oest) - i altres restes com el que havia sigut l’estructura de la bassa de la Masia.

Posteriorment a l'enderroc es procedirà a la neteja de tota l’àrea afectada per aquest.


ARQUITECTES:


5

3. EMPLAÇAMENT Les edificacions a enderrocar formen part del conjunt de la Masia de Can Llong, s'ubiquen a la Ronda d’Europa 522, endinsades en un solar de 7.211,90 m2 del barri de Can Llong de Sabadell. El solar limita al nord i a l’est amb quatre edificis d’habitatges plurifamiliars de 6 i 7 alçades, al sud amb l’Avinguda d’Estrasburg i a l’oest amb la Ronda d’Europa. La parcel·la on s’ubica el conjunt de la Masia de Can Llong es troba actualment dins una àrea urbana de nova construcció. La urbanització dels carrers de l’entorn, a una cota inferior a la natural, han deixat aquestes edificacions suspeses dalt d’un talús i desconnectades dels vials de la ciutat. Així doncs, la topografia del solar presenta un desnivell màxim de fins a 9m en el sentit est - oest. Tot i així l’àmbit que ocupa la Masia, 2.089,66m2, assumeix una diferència de cota màxima de 80cm aproximadament.


ARQUITECTES:


6

4. PROMOTOR El promotor d'aquestes obres és l’Ajuntament de Sabadell, amb domicili al c/del Sol, 1, 08201 de Sabadell, i NIF núm. P 0818600 I. 5. CONDICIONAMENTS CONSTRUCTIUS 5.1. Superfícies de les edificacions a enderrocar

Nau del Celler Nou Planta baixa 380,80 m2 Planta soterrada

47,80 m2

Edifici auxiliar adossat a mur perimetral oest

94,20 m2

Edifici auxiliar adossat a mur perimetral est

134,70 m2

TOTAL 657,50 m2 Com s’ha descrit anteriorment també s’enderrocarà part del mur perimetral:

Tram oest del mur

10,20 ml

Tram est del mur

19,60 ml

Tram sud del mur

4,70 ml

TOTAL 34,50 ml Com que considerem que el mur té una alçada mitja de 4,00 m, la superfície total de mur a enderrocar és de 138,00 m2. Les restes de la bassa de la Masia, que també s’han d’enderrocar, ocupen una superfície en planta de 36,70m2. Nota: a conseqüència de l’elevat deteriorament del conjunt de construccions, en el document Estudi de Gestió de Residus, que permet donar compliment al “Real Decreto 105/2008, regulador de la producción y gestión de residuos de construcción y demolición” d’abast estatal i als decrets de la Generalitat: 201/1994, 161/2001 reguladors de residus i al decret 21/2006, d’ecoeficiència, s’ha utilitzat l’apartat d’enderroc per partides per a la introducció de les dades en m3 de paret de mamposteria i de fusta corresponen a les encavallades existents.


ARQUITECTES:


7

5.2. Geometria - NAU DEL CELLER NOU La Nau del Celler Nou és una construcció senzilla de finals del S.XIX. Es situa a la part posterior del conjunt i forma part del tancament de l’àmbit propi de la masia. Consta d’un únic volum de planta rectangular i de gran alçada amb una planta soterrada on s’hi ubicaven els antics dipòsits del celler. Les dimensions en planta de la Nau són de 34m x 11m. Originàriament tenia una coberta de teula a dues aigües amb una pendent el 40% de la que només se’n manté part de l’estructura principal. Aquesta estructura de suport constava de vuit encavallades de fusta recolzades sobre la façana llarga, de les quals tres han caigut totalment. Les altres cinc, al trobar-se a la intempèrie estan en molt mal estat. El punt més alt d’aquestes està a una alçada respecte el terra d’aproximadament 7,50m mentre que els límits més baixos es troben a uns 5,5m. En general es pot dir que el conjunt de les façanes de la Nau es conserven verticals en la major part. Els testers de la nau (façana est i oest) són pràcticament massissos i es mantenen dempeus en la seva totalitat. La façana exterior de la Nau, és a dir, la façana nord, es manté també força íntegra. Les obertures que aquesta tenia anteriorment van estar tapiades amb fàbrica de ceràmica. La façana amb orientació sud ha patit força més deterioració ja que és la que contenia més obertures de totes i a més a més, a dues alçades. En cap cas es conserva cap tancament lleuger. Les façanes sud i nord tenen una alçada d’uns 6m, mentre que el punt més alt dels testers es troba a uns 8m d’alçada respecte el terreny actual. A l’interior de l’edifici bàsicament només es manté una línia de pilars de ceràmica centrals que suportaven un sostre intermedi (actualment inexistent) de biguetes de formigó pretensades, de les quals encara en resten algunes. Aquest forjat, es situava a una alçada aproximada de 3,5m respecte la cota del terreny. L’edifici compta amb una zona soterrada on s’hi ubicaven els antics dipòsits del celler; aquests tenen una profunditat aproximada de 2,00m respecte la cota actual del terreny i ocupen una superfície en planta de 47,80 m2. Actualment l’edificació presenta un estat de degradació molt avançat: han desaparegut els sostres i la coberta i pràcticament només en queda la façana i part de l’estructura principal.

Façana posterior de la Nau Façana principal de la Nau


ARQUITECTES:


8

Interior de la Nau

- EDIFICACIÓ AUXILIAR 1 L’edificació auxiliar 1, adossada a la tanca perimetral oest, està formada per un únic cos de planta rectangular de 27,30 m x 4,00 m de dimensions. Tant la coberta, a una vessant, com la seva estructura de suport han desaparegut i actualment només se’n mantenen les façanes i les parets divisòries interiors. La seva façana oest, o mur perimetral, té una alçada mitja de 4,20m, mentre que la de l’est té una alçada de 3,20m respecte la cota del terreny actual de l’Era. A la façana est encara es poden visualitzar les obertures de les portes i les finestres de cada un dels espais, però en cap cas se’n conserva el tancament lleuger. No s’enderrocarà el mur perimetral al qual està adossat aquesta edificació (tram cara oest).

Edificació auxiliar 1 - EDIFICACIÓ AUXILIAR 2 L’edificació auxiliar 2, adossada a la tanca perimetral est, està formada per un únic cos de planta rectangular de 27,50 m x 4,50 m de dimensions. Tant la coberta, a una vessant, com la seva estructura de suport han desaparegut i actualment només se’n manté l’envolvent exterior. La seva façana est, o mur perimetral, té una alçada mitja de 3,50m, mentre que


ARQUITECTES:


9

la de l’oest, la de dóna façana a l’interior té una alçada de 4,70m respecte la cota del terreny actual de l’Era. La totalitat de les façanes d’aquesta construcció es podria considerar opaca, ja que les obertures són escasses i de petites dimensions.

Edificació auxiliar 2 des de l’interior del recinte Edificació auxiliar 2 des de l’exterior del recinte - TANCA O MUR PERIMETRAL EXTERIOR Tot i que part de la tanca o mur perimetral exterior s’enderrocarà amb de les edificacions descrites anteriorment, encara hi haurà trams d’aquest que hauran de desaparèixer. El mur, en tota la seva longitud, exceptuant els trams on té contacte amb les edificacions, té una alçada mitjana de 4,00m, i un gruix mig de 40cm. S’enderrocarà del tram est 19,60ml, del tram oest 10,20ml i del tram sud 4,70ml. - ALTRES ELEMENTS A la part posterior de la Masia hi havia una bassa amb unes escales exteriors per accedir a la part superior de la Nau. Actualment les escales s’han esfondrat però és possible que encara restin part de l’estructura de la bassa. Aquestes restes s’hauran d’enderrocar. És possible que en el recinte de la masia hi hagi també alguna plataforma horitzontal pavimentada, a enderrocar. 5.3. Sistema constructiu - NAU DEL CELLER NOU L’edificació té un sistema constructiu basat amb murs de càrrega de maó massís. Els murs de càrrega de l’edifici són les pròpies façanes, on s’hi marca l’estructura amb els elements d’obra vista. La resta del tancament de façana es fet també amb peces ceràmiques revestides amb un arrebossat i pintat. El forjat intermedi (actualment inexistent) es suportava amb pilars quadrats de maó massís arrebossats de 45x45cm. La coberta, acabada amb teula àrab (actualment inexistent), estava formada per encavallades de fusta d’ 11m de llum i bigues de fusta. Es preveu que hi haurà una fonamentació superficial continua sota els murs de tancament de façana i de càrrega i una fonamentació també superficial però amb sabates aïllades sota dels pilars ceràmics ubicats


ARQUITECTES:


10

al centre de la nau. A l’àrea que ocupen els dipòsits soterrats es preveu que hi hagi una base, solera, com a estructura de fonamentació. - EDIFICACIÓ AUXILIAR 1 i 2 Ambdues edificacions estan construïdes segons els sistemes tradicionals, basat en murs de càrrega, de tàpia, pedra i altres materials de reblert de les façanes de longitud més llarga. El gruix dels murs de càrrega és variable segons el tram, però es pot generalitzar un gruix mig de 40cm excepte en la façana oest de l’edificació auxiliar 2 que el gruix es considerablement més ample i en alguns punts arriba a fer fins a 1m. La coberta d’ambdues construccions (actualment inexistent) era amb bigues de fusta que es recolzaven de façana a façana cobrint llums de 4m o 4,5m i probablement eren acabades amb teula àrab. Es preveu que hi haurà una fonamentació superficial continua sota els murs de tancament de façana i de càrrega de cada edificació així com de la tanca perimetral, d’aglomerant de calç i pedres. 5.4. Estat de l'edificació Actualment el conjunt dels edificis presenten un estat de degradació molt avançat: en general han desaparegut tots els sostres i totes les cobertes, i pràcticament només queden els tancaments de façana i algun parament vertical interior. No es preveu l’existència de cap servei ja que el conjunt està en desús des de fa molts anys. Previsió de mitjans de protecció col·lectiva: S'adoptaran aquelles mesures de protecció necessàries que garanteixin la seguretat dels operaris que treballin en l'enderroc, així com les mesures oportunes per la protecció dels vianants i edificacions veïnes. Es disposarà així mateix, dels mitjans de protecció personal necessaris, observant-se les prescripcions i normes establertes. 5.5. El moment de l'enderroc Com s'ha vist es tracta d'un edifici molt antic i en molt mal estat de conservació. Les edificacions es troben aïllades, i no es troben properes a altres edificacions antigues exceptuant la propia edificació principal de la masia.


ARQUITECTES:


11

6. Gestió dels residus de construcció i demolició (Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició) L’RD 105/2008, en vigor des del 14 de febrer de 2008, té l’objectiu d’establir el règim jurídic de la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, amb el fi de fomentar la seva prevenció, reutilització, reciclat i altres formes de valorització, assegurant que els destinataris d’operacions d’eliminació rebin un tractament adequat i contribuir a un desenvolupament sostenible de l’activitat de la construcció. (Decret 201/1994 i Decret 161/2001, reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció) (Decret 21/2006, adpció de criteris ambientals i d’ecoeficiència als edificis) 6.1.- FITXA RESUM A continuació s’adjunta la fitxa resum que permet donar compliment al Real Decreto 105/2008 d’abast estatal, i als decrets de la Generalitat 201/1994, 161/2001 i 21/2006.


ARQUITECTES:


12


ARQUITECTES:


13


ARQUITECTES:


14


ARQUITECTES:


15


ARQUITECTES:


16


ARQUITECTES:


17


ARQUITECTES:


18


ARQUITECTES:


19

6.2.- MESURES DE PREVENCIÓ DE RESIDUS Els materials i elements que composen els residus els classificarem segons siguin: - Materials tòxics (o que contenen substàncies perilloses) - Materials reciclables. La classificació en un grup o un altre dependrà de les possibilitats de reutilitzar cada un dels elements. MATERIALS TÒXICS Els residus prodecents de les obres del present projecte poden contenir substàncies i elements, ja sigui dintre de la pròpia construcció o com a desfets de construcció, que per la seva pròpia naturalesa poden ser objecte d’intoxicació per la seva manipulació. Aquests materials poden ser: - Plaques, contenidors o tubs de fibrociment amb amiant. - Compostos o aïllament d’amiant o d’altres fibres similars. - Contenidors o tubs que poden contenir gasoils, olis o substancies tòxiques. - Tubs de plom. En el cas de trobar-hi materials amb aquestes característiques, es procedirà a efectuar una analítica si fos necessari i posteriorment es procedirà a la seva classificació, manipulació, càrrega i transport als dipòsits controlats adients segons les característiques dels materials a eliminar. 6.3.- OPERACIONS DE REUTILITZACIÓ, VALORITZACIÓ O ELIMINACIO A QUE ES DESTINARAN ELS RESIDUS MATERIALS RECICLABLES El processos amb més rellevància en l’enderroc, però, són els relacionats amb el reciclatge de materials d’origen petri, metalls, vidre, tèxtils, plàstics, etc. - Formigons : Sostres estructurals, murs de contenció, etc. - Material ceràmic: Tancaments, paviments, divisions interiors, etc. - Fusta : Elements interiors, elements de sostres estructurals, fusteries, etc. - Plàstics : Canonades d’instal·lacions, etc. Per la gestió de residus que s’obtinguin caldran les següents instal·lacions de recuperació i reciclatge: - Materials petris:

Material procedent de l’enderroc de l’estructura, principalment obra de fàbrica y formigó, es portarà a la planta de reciclatge. Central de reciclatge de materials ferris. Tots els materials fèrrics i altres aliatges es portaran a una planta de reciclatge on tornaran a ser fosos per segona vegada. Aquesta planta de reciclatge estarà autoritzada per la Junta de Residus.

- Central de reciclatge de plàstic: La principal quantitat de plàstic que obtindrem serà P.V.C. Actualment aquest producte té poc mercat com a subproducte reciclat perquè es considera perillós i cancerigen, fet que provoca que la seva recuperació sigui pràcticament nul·la.

- Planta de reciclatge de fusta: La fusta es portarà fins a la planta de tractament on se seleccionarà diferenciant si es tracta de fustes amb tractaments aplicats (pintat, envernissat,...) o sense cap tipus de tractament. En el


ARQUITECTES:


20

primer cas, es triturarà i servirà com energia calorífica i en el segon per a la realització d’aglomerats y embalatges.

Per a la selecció dels centres gestors de residus s’han tingut en consideració els següents factors o aspectes: - Comprovació dels centres gestors autoritzats per la junta de residus més propers a l’obra. - Distàncies a que es troben les instal·lacions dels gestors de residus. - Condicions de l’admissió dels residus per part dels gestors. - Valoració econòmica. El constructor seleccionarà el centre de reciclatge o dipòsit controlat més adient per aquesta obra. 6.4.- MESURES PER A SEPARACIÓ DE RESIDUS A L’OBRA Els residus de construcció i demolició han de ser separats en fraccions quan, de forma individualitzada per cada una d’aquestes fraccions, la quantitat prevista de generació per al total de l’obra superi les següents quantitats:

Formigó: 160t. Ceràmics: 80t. Metall: 4t. Fusta: 2t. Vidre: 2t. Plàstic: 1. Paper/cartró: 1

En el nostre cas, la previsió de residus és la següent:

Formigó: 0.00t. Ceràmics: 0.00t. Metall: 0.00t. Fusta: 68.72t. Vidre: 0.00t. Plàstic: 0.00t. Paper/cartró: 0,00t

Gran part de la quantitat de residus d’aquest enderroc corresponen a paret de mamposteria. Per tant es preveu la separació de residus de fusta. L’ordre previst en l’execució de les tasques d’enderroc facilitarà la selecció dels materials, col·locant-los al seus contenidors corresponents. Per a cada residu s’estudiarà la gestió més convenient, considerant els costos de la seva recuperació i/o extracció i la seva selecció, juntament amb la valorització econòmica que s’obtindria per la venta a la planta de tractament, dipòsit controlat o deixalleria. 6.5.- CÀLCUL COST GESTIÓ DE RESIDUS Per al càlcul del pressupost de la gestió de residus s’han considerat els costos estimatius previstos en la fitxa de compliment del Real Decreto 105/2008 d’abast estatal, i dels decrets de la Generalitat 201/1994, 161/2001 i 21/2006. Segons aquestes previsions el pressupost de la gestió de residus serà de 2.435,27€


ARQUITECTES:


21

7. PRESSUPOST Efectuat el corresponent estudi del cost econòmic, s'estima que els treballs d'enderroc, representen un Pressupost d'Execució Material, que ascendeix a la quantitat de VINT-I-SET MIL DOSCENTS QUARANTA DOS euros i VUITANTA QUATRE cèntims ( 27.242,84- €). (El pressupost desglossat per partides està incorporat al pressupost general del projecte del Centre Cívic de Can Llong - Castellarnau) Barcelona, febrer de 2010. MUS ARQUITECTES SLP Anna Peralta Zaragoza / Néstor Tatché Raurell / Aina Solé Jové / Mario Adame Vidiella N. col. 49326-0 N. col. 54998-3 N. col. 44492-8 N.col. 53182-0


ARQUITECTES:


22

II. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 1. CRITERIS GENERAL

1.1. Definició Es defineix com enderroc l'operació de enderroc de tots els elements aeris o enterrats que obstaculitzin la construcció d'una obra o sigui necessari fer desaparèixer, segons Projecte o ordres de la Direcció Facultativa. Abans de l'execució material, un tècnic facultatiu, redactarà un projecte d'enderroc amb indicació expressa de les normes de seguretat aplicables a les fases i a la tecnologia de l'enderroc, l'aprofitament o no dels materials resultants i la seva retirada. L’execució de l’enderroc inclou les operacions següents: -Enderroc o excavació dels elements a eliminar. -Retirada dels materials resultants i lliurament a un gestor autoritzat, per al seu reciclatge o per a la disposició de rebuig. Les operacions d'enderroc s'efectuaran amb les precaucions necessàries a fi d'obtenir unes condicions de seguretat suficients, evitant danys al personal que treballi en aquestes operacions, a les edificacions existents veïnes i a tercers. Serà la Direcció Facultativa de les obres qui designarà i marcarà els elements que s'hagin de conservar intactes, així com els llocs de dipòsit i la forma de transport. L'execució material es realitzarà sota la supervisió i control de la Direcció Facultativa. 1.2. Amidament Les obres de enderroc no seran objecte d'amidament i s'abonaran com a partida alçada d'abonament íntegre. La partida alçada inclourà els honoraris de projecte i de direcció facultativa de l'enderroc, els mitjans mecànics a utilizar, els costos i la neteja, la càrrega i transport a l'abocador o indret indicat , per gestor autoritzat, a qualsevol distància, així com tots els treballs, materials, operacions necessàries per a deixar el solar i el seu entorn immediat net de tot element que pugui obstaculitzar l'execució de les obres. Encara que en cap document del Projecte figuri el concepte de la possible existència de fonaments soterrats, o que les dades siguin inexactes, s'entén que el contractista i/o constructor ho ha de comprovar a l'hora de calcular l'import de la proposició econòmica. La Direcció Facultativa interpretarà les incidències sobre elements enterrats des del punt de vista del principi de risc i ventura que regeix sobre el Contracte. El Contractista i/o constructor té l'obligació de dipositar els materials procedents d'enderrocaments que la Direcció Facultativa consideri de possible utilització o d'algun valor, en els llocs que els assigni la mateixa. Si durant els enderrocs fos necessària la reconstrucció d'elements constructius, que s'haguessin enderrocat per l'execució de les obres, seran d'igual qualitat, textura, color i acabat que els elements constructius originals, segons instruccions de la Direcció Facultativa. 2. CONDICIONS PRÈVIES PER A L’EXECUCIÓ DE L’ENDERROC

Abans de l'inici de les activitats d’enderroc es reconeixerà, mitjançant inspecció i investigació, les característiques constructives de l'edifici a enderrocar, intentant conèixer el següent: - L'antiguitat de l'edifici i les tècniques amb què va ser construït. - Les característiques de l'estructura inicial. - Les variacions que ha sofert amb el pas del temps, com poden ser reformes, obertura de nous buits, etc. - Estat actual que presenten els elements estructurals, la seva estabilitat, esquerdes, etc. - Estat actual de les diverses instal·lacions. Aquest reconeixement s'estendrà a les edificacions confrontants, el seu estat de conservació i les seves mitgeres per tal d'adoptar les mesures de precaució com són l’anul·lació d'instal·lacions, apuntalament d'alguna part dels edificis veïns, separació d'elements units a edificis que no s'han de enderrocar, etc...;


ARQUITECTES:


23

S’estendrà també als vials i xarxes de serveis de l'entorn de l'edifici a enderrocar que puguin ser afectades pel procés de enderroc o la desaparició de l'edifici. Tot aquest procés d'inspecció servirà per al necessari disseny de les solucions de consolidació, estintolament i protecció relatives tant a l'edifici com a zones del mateix a enderrocar com a edificis veïns i elements de servei públic que puguin resultar afectats. En aquest sentit, deuran ser treballs obligats a realitzar i en aquest ordre, els següents: - Desinfecció i desinsectació dels locals de l'edifici que hagin pogut albergar productes tòxics, químics o animals susceptibles de ser portadors de paràsits; també els edificis destinats a hospitals clínics, etc.; fins i tot els soterranis on puguin albergar-se rosegadors o les cobertes en les quals es detectin nius de vespes o altres insectes en grans quantitats. - Anul·lació i neutralització per part de les Companyies subministradores de les escomeses d'electricitat, gas, telèfon, etc. així com tapat del clavegueram i buidatge dels possibles dipòsits de combustible. Es podrà mantenir l'escomesa d'aigua per a regar els enderrocs amb la finalitat d'evitar la formació de pols durant l'execució dels treballs de enderroc. L'escomesa d'electricitat s’anul·larà sempre, sol·licitant en cas necessari una presa independent per al servei d'obra. - Estintolament i apuntalament dels elements de construcció que poguessin ocasionar algún esfondrament. Aquest estintolament s’haurà de realitzar sempre de baix cap dalt, contràriament a com es desenvolupen els treballs d’enderroc, sense alterar la solidesa i estabilitat de les zones que es trobin en bon estat. A mesura que es realitzi l’enderroc de l'edifici, serà necessari apuntalar les construccions veïnes que es puguin veure amenaçades. - Instal·lació de bastides, totalment exemptes de la construcció a enderrocar, si bé es podran riostrar a aquesta en les parts no enderrocades; s'instal·laran en totes les façanes de l'edifici per a servir de plataforma de treball en els treballs de enderroc manual de murs; compliran tota la normativa que les afecti tant en la seva instal·lació com en les mesures de protecció col·lectiva, baranes, etc. - Instal·lació de mesures de protecció col·lectives tant en relació amb els operaris encarregats de la enderroc com amb terceres persones o edificis, entre les quals cal destacar: - Consolidació d'edificis confrontants. - Protecció d'aquests mateixos edificis si són més baixos que el que s’ha d’enderrocar, mitjançant la instal·lació de viseres de protecció. - Protecció de la via pública o zones confrontants i la seva senyalització. - Instal·lació de xarxes o viseres de protecció per a vianants i lones de protecció per impedir la caiguda d'enderrocs. - Manteniment d'elements propis de l'edifici com ampits, baranes, escales, etc. - Protecció dels accessos a l'edifici mitjançant passadissos coberts. - Anul·lació d'instal·lacions ja comentades en apartat anterior. - Instal·lació de mitjans d'evacuació d'enderrocs, prèviament estudiats, que reuniran les següents condicions: - Dimensions adequades de canals o conductes verticals en funció dels enderrocs a manejar. - Perfecte ancoratge, si escau, de tremuges instal·lades per a l'emmagatzematge d'enderrocs. - Reforç de les plantes sota la rasant si existeixen i s'han d'acumular enderrocs en planta baixa per a treure'l després amb mitjans mecànics. - Evitar mitjançant lones a l'exterior i regat a l'interior la creació de grans quantitats de pols. - No s’han de sobrecarregar excessivament els forjats intermedis amb enderrocs. Els buits d'evacuació realitzats en aquests forjats es protegiran amb baranes. - Adopció de mesures de protecció personal dotant als operaris del preceptiu i específic material de seguretat (cinturons, cascos, botes, màscares, etc.). Es comprovarà que els mitjans auxiliars a utilitzar, tant mecànics com manuals, reuneixen les condicions de quantitat i qualitat especificades en el pla d’enderroc d'acord amb la normativa aplicable en el transcurs de l'activitat. En el cas de procediment d’enderroc mecànic, s'haurà enderrocat prèviament, element a element, la part d'edifici que està en contacte amb les mitgeres, deixant aïllat el tall de la màquina. Quan existeixin plans inclinats, com ràfecs de coberta, que poden lliscar i caure sobre la màquina, s’enderrocaran prèviament.


ARQUITECTES:


24

En el pla de enderroc s'indicaran els elements susceptibles de ser recuperats a fi de fer-ho de forma manual abans que s'iniciï la enderroc per mitjans mecànics. Aquesta condició no tindrà efecte si amb això es modifiquessin les constants d'estabilitat de l'edifici o d'algun element estructural. 3. EXECUCIÓ DE L’ENDERROC ELEMENT A ELEMENT

Els elements resistents s’enderrocaran en l'ordre invers al seguit en la seva fase de construcció. Es descendirà planta a planta començant per la coberta, alleugerint les plantes de forma simètrica, excepte indicació en contra. Es procedirà a retirar la càrrega que graviti sobre qualsevol element abans de enderrocar aquest. En cap cas es permetrà acumular enderrocs sobre els forjats en quantia major a l'especificada en l'estudi previ, tot i que l'estat dels esmentats sostres sigui bo. Tampoc s'acumularà enderroc ni es suportaran elements contra tanques, murs i suports, propis o mitgers mentre aquests hagin romandre en peus. Es contrarestaran o suprimiran les components horitzontals d'arcs, voltes, etc., i s’apuntalaran els elements la resistència dels quals i estabilitat es tinguin dubtes raonables; les volades seran objecte d'especial atenció i seran apuntalades abans d'alleugerir els seus contrapesos. Es mantindran tot el temps possible els arriostraments existents, introduint-ne de nous, en la seva absència, quan resultin necessaris. En estructures hiperestàtiques es controlarà que la enderroc d'elements resistents origina els menors girs, fletxes i transmissió de tensions possibles. Referent a això, no es enderrocaran elements estructurals o d’arriostrament mentre no es suprimeixin o contrarestin eficaçment les tensions que puguin estar incidint sobre ells. Es tindrà, així mateix, present el possible efecte pendular d'elements metàl·lics que es tallin o dels quals sobtadament se’n suprimeixen les tensions. En general, els elements que puguin produir talls com vidres, porcellana sanitària, etc. Es desmuntaran sencers. El trencament de qualsevol element suposa que els trossos resultants han de ser manejables per un sol operari. El tall o enderroc d'un element que, pel seu pes o volum no resulti manejable per una sola persona, es realitzarà mantenint-lo suspès o estintolat de manera que, en cap cas, es produeixin caigudes brusques o vibracions que puguin afectar a la seguretat i resistència dels forjats o plataformes de treball. L'abatiment d'un element es durà a terme de manera que es faciliti el seu gir sense que aquest afecti al desplaçament del seu punt de suport i, en qualsevol cas, aplicant-li els mitjans d'ancoratge i de tirants perquè el seu descens sigui lent. La bolcada lliure només es permetrà en elements que es puguin fer a trossos, no ancorats, situats en planta baixa o, com a màxim, des del nivell del segon forjat, sempre que es tracti d'elements de façanes i la direcció de la bolcada sigui cap a l'exterior. La caiguda es produirà sobre sòl consistent i amb espai lliure suficient per a evitar efectes no desitjats. No es permetran fogueres dintre de l'edifici i les exteriors es protegiran del vent, estarán contínuament controlades i s'apagaran completament al finalitzar cada jornada de treball. En cap cas s'utilitzarà el foc amb propagació de flama com a mitjà de enderroc; és més, en edificis amb estructura de fusta o en aquells que existeixi abundància de material combustible es disposarà, com a mínim, d'un extintor manual contra incendis. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzat per la Direcció Facultativa. No s'utilitzaran grues per a realitzar esforços que no siguin exclusivament verticals o per atirantar, apuntalar o arrencar elements ancorats de l'edifici a enderrocar. Quan s'utilitzin per a l'evacuació d'enderrocs, les càrregues es protegiran d'eventuals caigudes i els elements lineals es traslladaran ancorats, almenys, de dos punts. No es descendiran les càrregues amb el control únic del fre. Al finalitzar la jornada no quedaran elements susceptibles d'esfondrar-se de forma espontània o per l'acció d'agents atmosfèrics lesius (vent, pluja, etc.); es protegiran d'aquesta, mitjançant lones o plàstics, les zones de l'edifici que puguin veure's afectades pels seus efectes. Al començament de cada jornada, i abans de continuar els treballs de enderroc, s'inspeccionarà l'estat dels estintolaments, atirantaments, ancoratges, etc. aplicats en jornades anteriors tant en l'edifici que s’enderroca com en els que es poguessin haver efectuat en edificis de l'entorn; també s'estudiarà


ARQUITECTES:


25

l'evolució de les esquerdes més representatives i s'aplicaran, si s’escau, les pertinents mesures de seguretat i protecció dels talls. 3.1. Enderroc de cobertes: Sempre es començarà des del carener i cap als ràfecs, de forma simètrica per vessants, de manera que s'evitin sobrecàrregues descompensades que puguin provocar enfonsaments imprevists. Les ordres i mitjans a utilitzar s'ajustaran a les prescripcions establertes en el Projecte i sota les ordres de la Direcció Facultativa: - Enderroc d'elements singulars de coberta: la enderroc de xemeneies, conductes de ventilació..., es durà a terme, en general, abans de l’enderroc o arrencada del material de cobertura, desmuntant de dalt cap baix, sense permetre la bolcada sobre la coberta. Quan s'aboquin els materials procedents de l'enderroc a través de la mateixa xemeneia es procurarà evitar l'acumulació d'enderrocs sobre el forjat, traient periòdicament l'enderroc emmagatzemat quan no s'estigui treballant a sobre. Quan aquests elements es baixin sencers es suspendran prèviament, s'anul·larà el seu ancoratge i/o fixació i, després de controlar qualsevol oscil·lació, es baixaran. - Enderroc de material de cobertura: s’enderrocarà, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant per el carener. Les plaques de fibrociment o similars es carregaran i es baixaran de la coberta tal com es van desmuntant i sense trencar-les en trossos. A més a més les plaques de fibrociment, en ser considerat un material potencialment perillós per el seu contingut en amiant, haurà de ser manipulat per personal que provingui d’una empresa autoritzada per a la realització d’aquesta mena de treballs. - Enderroc de tauler de coberta: s’enderrocarà, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant per el carener. Quan el tauler de coberta estigui suportat a sobre d’uns envanets de sostre-mort s’hauran de enderrocar aquests en primer lloc. - Enderroc d’envanets de sostre-mort o conillers: s’enderrocaran, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant per el carener i després d’haver aixecat el tauler ceràmic que es recolza sobre ells. A mesura que avancen els treballs es enderrocaran els envanets i els envanets de riostra. - Enderroc de de l’element de formació de pendents amb material de farciment: s’enderrocarà, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant per els careners més aixecats i equilibrant les càrregues. En aquesta operació no s’enderrocarà la capa de compressió dels forjats ni s'afebliran les bigues o biguetes dels mateixos. Es taparan, prèviament a l'enderroc dels pendents de coberta, els albellons i les buneres de recollida d'aigües pluvials. - Enderroc de llistons, cabirons o cairats, corretges i encavallades: es enderrocarà, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant per el carener. Quan no existeixi cap altre arriostrament entre les encavallades que el proporcionat per les corretges i cabirons, aquests no s’eliminaran fins que les encavallades estiguin ben apuntalades. No es suprimiran els elements de riostra mentre no es retirin els elements estructurals que incideixen sobre ells. Si les encaballadles han de ser baixades senceres, es suspendran prèviament al seu descens; la fixació dels cables de suspensió es realitzarà per sobre del centre de gravetat de l’encavallada. Si, d’altra banda s’han de desmuntar a peces, s’apuntalaran i es trossejaran començant, en general, pels cavalls. Si per sobre de les encavallades hi gravitessin sostres, aquests s’eliminaran de forma prèvia, amb independència del sistema d’enderroc a utilitzar. 3.2. Enderroc de murs de càrrega i tancament. L’ordre i els mitjans necessaris a utilitzar s'ajustaran a les prescripcions establertes en el Projecte i sota les ordres de la Direcció Facultativa. - La enderroc per mitjans manuals s'efectuarà planta a planta, és a dir, sense deixar més d'una alçada de pis amb estructura horitzontal desmuntada i murs a l'aire. Com a norma pràctica es pot aplicar que l'alçada d'un mur no haurà de ser mai superior a 20 vegades el seu gruix. - S'alleugerirà simètricament la càrrega que gravita sobre els murs i arcs dels buits abans d’enderrocar-los. En els arcs s'equilibraran les possibles empentes laterals i s’estintolaran sense tallar els tirants existents fins a la seva enderroc. - A mesura que s’avanci la en enderroc del mur s'aniran aixecant els cèrcols, ampits i impostes. En murs compostos de diversos fulls es poden suprimir alguns d'ells (revestiments, enrajolats, etc.) en tot l'edifici, i


ARQUITECTES:


26

sempre que no afecti ni a la resistència i estabilitat del mateix ni a les del propi mur. En murs d'entramat de fusta, com a norma general, es desmuntaran els dorments de fusta abans de d’enderrocar el material de farciment. - Quan es tracti d'un mur de formigó armat es enderrocarà, en general, com si es tractés de diversos elements, després d'haver estat tallat en franges verticals d'ample i alt inferiors a 1 i 4 metres respectivament. Es permetrà abatre la peça quan s'hagin tallat, pel lloc d'abatiment, les armadures verticals d'una de les seves cares mantenint sense tallar les de l'altra a fi que actuïn d'eix de gir i que es tallaran una vegada abatuda. - No es deixaran murs cecs sense travar o apuntalar quan superin una alçada superior a 7 vegades el seu gruix. - Es podrà desmuntar la totalitat dels tancaments prefabricats quan no s'afebleixin els elements estructurals. - La enderroc d'aquests elements constructius es podrà dur a terme per mitjans mecànics sempre que es donin les circumstàncies que condicionen la utilització dels mateixos i que s'assenyalen en l'apartat corresponent dels enderrocs en general. 3.3. Arrencada de fusteries i elements varis: - Els bastiments es desmuntaran, normalment, quan s’hagi d’enderrocar l'element estructural en el qual estiguin situats. - Quan es retirin fusteries i serralleries en plantes inferiors a la qual s'està demolint, no s'afeblirà l'element estructural que estiguin situades. - En general, es desmuntaran sense trossejar els elements que puguin produir talls o lesions com vidres i aparells sanitaris. El trossejament d'un element es realitzarà per peces la grandària de les quals permeti el seu maneig per una sola persona. 3.4. Enderroc d'elements estructurals: L'ordre, forma d'execució i els mitjans a utilitzar s'ajustaran a les prescripcions establertes en el Projecte i sota les ordres de la Direcció Facultativa. En defecte d'això, es tindran en compte les següents consideracions: - L’enderroc per mitjans manuals s'efectuarà, en general, planta a planta de dalt cap baix de manera que es treballi sempre en el mateix nivell, sense que hi hagi persones situades en la mateixa vertical ni en la proximitat d'elements que s’hagin d’enderrocar per bolcada. - S’apuntalaran els elements en voladís abans de retirar els que els serveixen de contrapès. - La enderroc per col·lapse no s'utilitzarà en edificis amb estructura d'acer; tampoc en aquells on hi predomini la fusta o elements fàcilment combustibles. 3.4.1. Enderroc de murs i pilars de càrrega: Com a norma general, haurà d’efectuar-se pis a pis, és a dir, sense deixar més d'una alçada de planta amb estructura horitzontal desmuntada i els murs i/o pilastres a l'aire. Prèviament s'hauran enretirat d’altres elements estructurals que es recolzin en aquests elements (cindris, forjats, voltes, ...). S'alleugerirà simètricament la càrrega que gravita sobre els murs i arcs dels buits abans de enderrocar-los. En els arcs s'equilibraran les possibles empentes laterals i s’estintolaran sense tallar els tirants existents fins que siguin enderrocats. A mesura que avanci l’enderroc del mur s'aniran arrencant els bastiments, ampits i impostes. En murs d'entramat de fusta es desmuntaran els dorments, en general, abans de enderrocar el material de farciment. Quan es tracti d'un mur de formigó armat es enderrocarà, en general, com si es tractés de diversos suports, després d'haver estat tallat en franges verticals d'ample i alt inferiors a 1 i 4 metres respectivament. Es permetrà abatre la peça quan s'hagin tallat, pel lloc d'abatiment, les armadures verticals d'una de les seves cares mantenint sense tallar les de l'altra a fi que actuïn d'eix de gir i que es tallaran una vegada abatuda. El tram enderrocat no quedarà penjant, sinó que descansarà sobre ferm horitzontal, es tallaran les seves armadures i es trossejarà o descendirà per mitjans mecànics. No es deixaran murs cecs sense arriostrar o apuntalar quan superin una alçada superior a 7 vegades el seu gruix.


ARQUITECTES:


27

L’enderroc d'aquests elements constructius es podrà dur a terme: - A mà: per a aquesta tasca i tractant-se de murs exteriors es realitzarà des de la bastida prèviament instal·lada per l'exterior i treballant sobre la seva plataforma. - Per tracció: mitjançant maquinària o eines adequades, allunyant al personal de la zona de bolcada i efectuant el tir a una distància no superior a un vegada i mitja l'alçada del mur a enderrocar. - Per embranzida: fregant inferiorment l'element i aplicant la força per sobre del centre de gravetat, amb les precaucions que s'assenyalen en l'apartat corresponent dels enderrocs en general. 3.4.2. Enderroc de bigues i jàsseres: En general, s'hauran enderrocat de forma prèvia tots els elements de la planta superior, fins i tot murs, pilars i forjats. Es suspendrà o apuntalarà prèviament la biga o la porció de boga a enderrocar i es tallaran després els seus extrems. No es deixaran mai bigues en voladís sense apuntalar. En bigues de formigó armat és convenient controlar, si és possible, la trajectòria de la direcció de les armadures per a evitar moments o torsions no previstes. 3.4.3. Enderroc de suports: En general, s'hauran enderrocat de forma prèvia tots els elements que arribin a ells per la seva part superior, com per exemple bigues, forjats reticulars, etc. Es suspendrà o apuntalarà el suport i, posteriorment, es tallarà o desmuntarà inferiorment. Si és de formigó armat, es tallaran les armadures d'una de les cares després d'haver-lo atirantat i, per embranzida o tracció, farem caure el pilar, tallant després les armadures de l'altra cara. Si és de fusta o acer, per tall de la base i el mateix sistema anterior. No es permetrà bolcar-los bruscament sobre forjats; en planta baixa es tindrà cura que la zona de bolcada estigui lliure d'obstacles i de personal treballant i, tanmateix, s’atirantaran per tal de controlar on han de caure. 3.4.4. Enderroc de fonaments: Depenent del material que estiguin formats, pot dur-se a terme l’enderroc o bé amb la utilització de martells pneumàtics de maneig manual, o bé mitjançant martell picador mecànic (o retroexcavadora quan la maçoneria -generalment en edificis molt vells- es troba escassament travada pels morters que l'aglomeren) o bé mitjançant un sistema explosiu. Si es realitza per mitjà d'explosió controlada se seguiran amb molta cura totes les mesures específiques que s'indiquen en la normativa vigent. S'emprarà dinamita i explosius de seguretat, situant al personal laboral i a tercers a cobert de l'explosió. Si l’enderroc es realitza amb martell pneumàtic compressor, s'anirà enretirant l'enderroc a mesura que es va demolint el fonament. 4. EXECUCIÓ DE L’ENDERROC PER COL·LAPSE PER EMBRANZIDA DE MÀQUINA L’alçada de l'edifici o restes del mateix a enderrocar per embranzida de màquina no superarà els 2/3 de l'alçada assolible per aquesta. La màquina treballarà sempre sobre sòl sòlid i consistent i en condicions de gir lliure de 360º. Mai s'empenyeran elements d'acer o de formigó armat que prèviament no hagin estat tallats o separats dels seus ancoratges estructurals. Es podrà utilitzar la màquina com a element de tracció per a enderrocar certs elements mitjançant la utilització de cables o tirants d'acer, extremant les mesures de precaució relatives als espais de bolcada, a la pròpia estabilitat de l'element després de les regates i obertures dutes a terme en ell i a la seguretat dels operaris i maquinista. Les zones pròximes o en contacte amb mitgeres s’enderrocaran element a element de manera que el front de treball de la màquina sigui sempre paral·lel a aquestes mitgeres i deixant aïllat d'elles tot element a enderrocar.


ARQUITECTES:


28

Els elements verticals es començaran a enderrocar empenyent-los per la part més elevada i sempre per sobre del seu centre de gravetat per a evitar la seva caiguda cap al costat contrari. Sobre aquests no quedaran, en el moment de l’inici dels treballs, elements o plans inclinats que puguin lliscar i caure sobre la màquina. 5. EXECUCIÓ D’ENDERROC COMBINAT

Quan part d'un edifici s’hagi d’enderrocar element a element i l’altra part per qualsevol alter procediment de col·lapse s'establiran clarament les zones on s'utilitzarà cada modalitat. Excepte casos puntuals molt concrets i definits en la memòria del Projecte d'Enderroc, l’enderroc de la zona per col·lapse es realitzarà després d'haver enderrocat la zona que s'hagi assenyalat per a enderrocar element a element. D'aquesta última no quedarà cap element en equilibri inestable susceptible de caure en el moment de dur a terme l’enderroc de la zona assenyalada per col·lapse. 6. UTILITZACIÓ DE BASTIDES I ESTINTOLAMENTS

S’utilitzaran en l’enderroc d'elements específics, en demolicions manuals, element a element, i sempre en construccions que no presentin símptomes de ruïna imminent. Es comprovarà prèviament que les seccions i l’estat físic dels elements d’estintolament, dels taulons, dels cossos de bastida, etc. són els adequats per a complir a la perfecció la missió que se'ls exigirà un cop muntats. S'estudiarà, en cada cas, la situació, la forma, l'accés del personal, dels materials, la resistència del terreny si recolza en ell, la resistència de la bastida i dels possibles llocs d'ancoratges, les proteccions necessàries a utilitzar, les viseres, lones, etc. buscant sempre les causes que, juntes o per separat, puguin produir situacions que donin lloc a accidents, per tal de poder-los evitar. Quan existeixin línies elèctriques nues s'aïllaran amb el dielèctric apropiat, es desviaran, almenys, a 3 m. de la zona d'influència dels treballs o, en altre cas, es tallarà la tensió elèctrica mentre durin els treballs. 6.1. Bastides de Servei: S’utilitzen com a element auxiliar per al treball en alçada i per al pas del personal d'obra: - Bastides de cavallets: estan composades per un tauler horitzontal de taulons sobre dos peus en forma de "V" invertida que formen una forquilla esbiaixada. Ja siguin sobre cavallets fixos o sobre cavallets armats, hauran de tenir sempre dues baranes, una a un metre d’alçada i l’altra a una distància de 47 centímetres, i un marxapeu de 15 cm d’alçada. - Bastides de fusta: compostos de taulons recolzats en els seus extrems i els punts mitjos, per fustes que sobresurten d'una obra de fàbrica, tenint en l'extrem una plataforma composta per taulons horitzontals que s'usa com plataforma de treball. - Bastides de ponts volats: formats per plataformes recolzades, preferentment, sobre perfils laminats de ferro o bigues de fusta. Si s'utilitza fusta, estarà sana i no tindrà nusos o defectes que puguin alterar la seva resistència, tindran la escuadria corresponent per tal que el coeficient de seguretat no sigui mai inferior a 1/5 de la càrrega de trencament. - Bastides de palomilles o volades: estan compostes de plataformes recolzades en armadures de tres peces, en forma de triangle rectangle, que serveix a manera de mènsula. - Bastides dempeus amb fustes escairades: són plataformes de treball recolzades en dues sèries d'ànimes o elements verticals, unides amb unes altres per travesses o arriostramients i que están encastades o clavades a taulons horitzontals. Han de tenir les dues baranes i el marxapeu per a evitar caigudes. - Bastides transportables o giratòries: compostes per una plataforma de taulons horitzontals unida a un bastidor mòbil. Han de tenir les dues baranes i el marxapeu. - Bastides penjades: formades per una plataforma horitzontal fixa que penja dels pescants realitzats amb perfils laminats d'acer o de fusta sense nusos. Hauran de tenir les dues baranes i el marxapeu. - Bastides penjades mòbils: constituïdes per plataformes horitzontals, suspeses per mitjà de cables o entenimentades, que posseeixen mecanisme de moviment que els permet desplaçar-se verticalment.


ARQUITECTES:


29

Els cabrestants de les bastides penjades ha de tenir un mecanisme de descens autofrenant i el corresponent dispositiu de desocupació; hauran de dur també una placa en la què s’assenyali la capacitat i contaran amb llibretes de matriculació amb les seves corresponents verificacions. Els cables hauran de ser flexibles, amb fils d'acer i càrrega de trencament entre 120-160 Kg/mm², amb un coeficient de seguretat de 10. - Bastides metàl·liques: Són les que actualment tenen major acceptació i ús a causa de la seva rapidesa i simplicitat de muntatge, lleugeresa, llarga durada, adaptabilitat a qualsevol tipus d'obra, exactitud en el càlcul de càrregues per conèixer les característiques dels acers emprats, possibilitat de desplaçament sempre que es tracti de petites bastides i major seguretat; es distingeixen dos tipus: els formats per mòduls tipificats o bastidors i aquells altres compostos per estructures metàl·liques subjectes entre si per grapes ortogonals. En la seva col·locació es tindran en compte les següents condicions: - Els elements metàl·lics que formin els peus drets o suports estaran en un pla vertical. - La separació entre els travessers o ponts no serà superior a 2,50 metres. - L'entroncament dels travessers es farà a una quarta part de la seva llum, on el momento flector sigui mínim. - En les abraçaderes que uneixen els elements tubulars es controlarà l'esforç de cargolada per no sobrepassar el límit elàstic dels frens de les rosques. - Els arriostramients o ancoratges hauran d’estar formats sempre per sistemes indeformables en el pla format pels suports i ponts, a força de diagonals o creus de Sant Andreu; s'ancoraran, a més, a les façanes que no hagin de ser enderrocades o no immediatament, requisit imprescindible si la bastida no està ancorada en els seus extrems; han de preveure's com a mínim quatre ancoratges i un per cada 20 m². - No se superarà la càrrega màxima admissible per a les rodes quan aquestes s'incorporin a una bastida. - Els taulers d'altura major a 2 metres estaran proveïts de baranes normalitzades i marxapeu. 7. RETIRADA D’ENDERROCS L'empresa que realitza els treballs de enderroc se li lliurarà, si s’escau, la documentació completa relativa als materials que han de ser aplegats per a la seva posterior utilització; aquests materials es netejaran i traslladaran al lloc assenyalat a aquest efecte en la forma que indiqui la Direcció Facultativa. Quan no existeixin especificacions referents a la reutilització de materials, tota la runa resultant de l’enderroc es traslladarà al corresponent abocador municipal o a l’abocador que indiqui el Gestor Autoritzat de Residus encarregat de la gestió de les runes provinents de l’enderroc. El mitjà de transport, així com la disposició de la càrrega, s'adequaran a cada necessitat, adoptant-se les mesures que convinguin per tal d’evitar que la càrrega pugui espargir-se o originar emanacions o sorolls durant el seu trasllat. L'evacuació d'enderrocs es pot realitzar de les següents formes: - Mitjançant transport manual amb sacs o carretó fins al lloc d'acopi dels enderrocs o fins a les canals o conductes disposats per a aquesta funció. - Amb obertura de buits en forjats, coincidents amb l'ample d'un entrebigat longitud compresa entre 1 i 1,50 metres, distribuïts de manera estratègica a fi de facilitar la ràpida evacuació. Aquest sistema només podrà emprar-se, excepte indicació contrària, en edificis o restes d'ells amb un màxim de 3 plantes i quan el producte de l’enderroc sigui de grandària manejable per una sola persona. - Llançant lliurement l'enderroc des d'una alçada màxima de 2 plantes sobre el terreny, sempre que es disposi d'un espai lliure mínim de 6 x 6 metres. - Mitjançant grua quan es disposi d'espai per a la seva instal·lació i zona acotada per a descàrrega de l'enderroc. - Mitjançant canals o conductes el tram final dels quals quedarà inclinat de manera que es redueixi la velocitat de sortida dels enderrocs i de manera que el seu extrem inferior quedi aproximadament a 2 metres del sòl, contenidor o plataforma de camió. La seva embocadura superior quedarà protegida contra caigudes accidentals; la secció útil de les canals no será major de 50 x 50 centímetres i la dels conductes de 40 centímetres de diàmetre.


ARQUITECTES:


30

- Per desenrunat mecanitzat, en aquest cas la màquina es situarà davant del conjunt d'enderroc a enretirar, i procedirà a l’enderroc i l’acopi dels d'enderrocs en un lloc senyalat, si escau, o ho carregarà directament sobre camió. No es permetrà que la màquina s'aproximi als edificis veïns més del que s'assenyali en la Documentació Tècnica, sense que aquesta sigui mai inferior a 1 metre, i treballant en direcció no perpendicular a les mitgeres. La càrrega d'enderrocs pot portar-se a terme: - Per mitjans manuals sobre camió o contenidor; la càrrega s'efectua en el mateix moment de realitzar l'evacuació d'enderrocs utilitzant algun o varis dels mitjans citats per a aquesta tasca; si l'enderroc ha estat acumulat en una zona assenyalada a aquest efecte, la càrrega es durà a terme de forma manual o mecànica sobre la plataforma del camió. - Per mitjans mecànics, generalment amb utilització de pala carregadora, en aquest cas s'omplirà la pala en el lloc d'apilament d'enderrocs o atacant sobre l'edifici que s'està demolint i, després de les maniobres pertinents, es dipositarà sobre la plataforma del camió. Si l'evacuació d'enderrocs es porta a terme mitjançant la utilització de grua i tremuges o catúfols, la descàrrega pot fer-se directament des d'aquestes al contenidor o plataforma del camió. El transport a abocador, com a norma universal, es realitzarà per mitjans mecànics mitjançant la utilització de camió o dúmper. En el transport amb camió basculant o dúmper la càrrega es disposarà sobre la pròpia plataforma del mitjà mecànic. En el cas d'utilitzar-se contenidor, un camió ho recollirà quan estigui ple i deixarà altre contenidor buit. 8. MANTENIMENT En la superfície del solar resultant es mantindrà el desguàs necessari per a impedir l'acumulació d'aigua pluvial que pugui, si escau, afectar als locals o fonaments dels edificis confrontants. Suposada l'existència d'aquests i mentre no es dugui a terme la consolidació definitiva dels seus elements danyats, es conservaran els apuntalaments i estintolaments realitzats a tal finalitat, així com les tanques i tancaments. Qualsevol anomalia que es detecti es posarà en coneixement de la Direcció Facultativa, que avaluarà la importància de la mateixa i proposarà les reparacions que s’hagin d’efectuar. 9. PRECAUCIONS A ADOPTAR Les precaucions a adoptar durant la construcció de l'obra seran les previstes per l'Ordenança de Seguretat i Higiene en el treball aprovada per O.M. de 9 de març de 1971 i RD 1627/97 de 24 d'octubre. Donada la quantitat d'elements susceptibles de ser enderrocats, la diversitat d'enclavaments per a elements similars, la varietat d'atacs que pot patir una edificació al llarg de la seva vida útil, les diferències sobre els efectes que aquests danys poden ocasionar en estructures de diversa índole, els mitjans i procediment seguits en els treballs de enderroc, etc., etc., els riscos que queden sotmesos els operaris que porten a terme els treballs són molt variats (cops, talls, descàrregues elèctriques, caigudes, atrapaments per màquines o enderrocs, aspiració de pols, ...) Igualment, moltes de les circumstàncies assenyalades incideixen també sobre l'estat i condicions d'edificacions confrontants o pròximes pel que, en nombroses ocasions, queden afectats en major o menor mesura després de l’enderroc efectuat. Quan els operaris treballin a una alçada igual o superior als 3 metres hauran d’utilitzar cinturons de seguretat, ancorats a punts fixos; s'instal·laran bastides quan no existeixin suports que ofereixin garantia d'estabilitat. Sempre que s'efectuï un buit a nivell de planta, generalment destinat a evacuació d'enderrocs, será protegit mitjançant baranes de 90 centímetres d'altura i 175 kg/ml. que no s’enretiraran fins al moment de l’enderroc del forjat que correspongui. En aquest sentit, no es retiraran fins al moment de l’enderroc del tros de mur corresponent els ampits o baranes que disposi l'edificació o, en cas imprescindible, seran substituïts per uns altres de les mateixes característiques que l'anterior. No es dipositarà enderroc sobre les bastides ni sobre les plataformes de seguretat; quan s'aboqui enderroc a través de buits efectuats en els forjats s'evitarà que la càrrega superi els 100 kg/m². fins i tot


ARQUITECTES:


31

encara que l'estat dels mateixos sigui excel·lent. L'espai on es realitzin les caigudes d'enderroc estarà sempre acotat i vigilat evitant-se, en tot moment, la permanència o trànsit d'operaris per aquestes zones, així com sota càrregues suspeses. Els operaris que han de dur a terme l’enderroc se situaran en el mateix nivell de la planta que se suprimeix. S'evitarà que diverses quadrilles puguin treballar en nivells diferents de la mateixa vertical o en les proximitats d'elements que s'han d'abatre o bolcar. Quan la construcció a enderrocar se situï en el nucli urbà tot el recinte de l'obra que limiti amb vies públiques o llocs privats on pugui existir risc per a persones o béns haurà ser barrat amb un tancat de 2 metres d'alçada, realitzat amb material consistent i separat de la façana almenys 1,50 metres (excepte definició en contra de les Ordenances Municipals). Aquesta tanca haurà de dur, en cas d'obstaculitzar el pas de vehicles, la seva corresponent il·luminació en totes els seus cantons i cada 10 metres en la seva longitud. Es preveuran dos accessos a l'obra totalment independents, un per a vehicles i altre per a persones; la resta de buits de planta baixa hauran de ser condemnats per a evitar el seu accés a través d'ells. Aquests accessos, realitzats amb material consistent, constituirán un perfecte tancament del recinte al finalitzar la jornada de treball. En les façanes que donin sobre la via pública es disposaran proteccions com xarxes o lones, així com una plataforma de fusta d'una amplària no inferior a 1,50 metres, capaç de suportar una càrrega de 600 kg/m². Aquesta plataforma protegirà de la caiguda d'enderrocs o eines i podrà col·locar-se aprofitant la part inferior de la bastida de façana, o bé instal·lant-la, volada respecte a la línia de façana, en el nivell de la primera planta. La distància de la màquina a l'element a enderrocar per embranzida serà igual o major que l'altura del mateix. En la enderroc de fàbriques per embranzida la cabina del conductor anirà degudament protegida contra la projecció o caiguda de materials. Les zones de caiguda de materials estaran senyalitzades i vigilades. En l’enderroc per tracció es prendran les mesures necessàries per a evitar la possible fuetada derivada del trencament del cable d'arrossegament, col·locant-se un segon cable de reserva. Mai s'utilitzaran grues per a efectuar l'arrossegament pel gran risc que presenten de bolcar. Excepte casos puntuals molt concrets i definits, l’enderroc de la zona per col·lapse es realitzarà després d'haver enderrocat la zona que s'hagi assenyalat per a enderrocar element a element. D'aquesta última no quedarà cap element inestable que pugui caure en el moment de portar a terme l’enderroc mecànic de les zones encara en peus. Arribat al nivell inferior de l'edifici suprimit, s'efectuarà una inspecció general de les edificacions veïnes per a observar el seu estat i les lesions que hagin pogut sorgir. Les tanques, arquetes, estintolaments i instal·lacions auxiliars quedaran en perfecte estat de servei. 10. MESURES DE SEGURETAT A ADOPTAR EN L’EVACUACIÓ D’ENDERROCS S'evitarà mitjançant lones a l'exterior i regat a l'interior la formació de grans masses de pols i la seva expansió cap a la via pública. S’acotarà i vigilarà l'espai on cau l'enderroc i, sobretot, el despreniment de parts d'aquest enderroc. No s'acumularà enderroc sobre els forjats en quantia de càrrega superior a 150 Kg/m²., encara que aquests es trobin en bon estat. No es dipositaran enderrocs sobre les bastides. Si s'instal·len tremuges d'emmagatzematge, assegurar bé la seva instal·lació per a evitar desploms laterals i possibles ensulsiades. Assegurar les plantes per sota de la rasant, si existissin, si es pensa emmagatzemar enderroc en planta baixa; estintolar suficientment la planta baixa si s’ha de treure l’enderroc amb màquina. Sempre que s'utilitzin grues o altres mitjans d'elevació, es vigilarà que els cables no realitzin mai esforços inclinats. Els materials a elevar es mantindran lleugerament suspesos per a comprovar que el pes de l'element no és superior a la potència de la màquina i per a evitar caigudes o despreniments bruscs. El conductor del camió no romandrà dintre de la cabina quan la pala carregadora dipositi l'enderroc, operació que sempre es durà per la part posterior del camió o per un lateral. Tot bastida, abans d'utilitzar-se, haurà de sotmetre's a una prova de càrrega, repetint-se sempre aquesta prova davant qualsevol canvi o dubte en la seguretat que ofereix.


ARQUITECTES:


32

Es vigilarà que les bastides de ponts volats no es contrapesin amb elements de càrrega que es puguin deslligar, sinó que es s’apuntalaran convenientment mitjançant puntals clavats i encunyats a sostres. Si en les bastides penjades mòbils s'usen bigues en volada, seran a base de perfils d'acer i convenientment calculades o amb un coeficient de seguretat no inferior a 6; la prolongació cap a l'interior de l'edifici no serà inferior del doble del sortint lliure. No s’han d’ancorar o contrapesar mai amb elements mòbils o peses, sinó a força d'estreps, apuntalaments, perforacions en els forjats o altres sistemes semblants de suficient seguretat. Si no es poden aplicar baranes de protecció, serà necessari que els operaris utilitzin cinturons de seguretat subjectats a elements de la bastida. És imprescindible l'anivellació i correcte aplom de la bastida, el perfecte bloqueig de les rodes d'aquest pels dos costats amb tascons i l'ancoratge a la construcció existent, evitant que aquesta es desplaci quan hagi sobre ella persones o sobrecàrregues. Mereixen especial atenció les escales de comunicació en bastides a causa de la inseguretat i inestabilitat que solen oferir. Si aquesta és de fusta, els travessers seran d'una sola peça i els esglaons estaran ensamblats. La longitud de les escales ha de permetre sobrepassarà en un metre el suport superior, tenint la seva base ancorada o amb suports antilliscants i tenint sempre un angle d'inclinació de 70º. L'ascens i descens es farà sempre d'enfront d'ella i amb càrregues inferiors a 25 Kg. 11. CONTROL DE L’ENDERROC Mentre durin els treballs d’enderroc se seguirà un exhaustiu control, específic per a cadascuna de les activitats a desenvolupar. Amb la freqüència que s'assenyali per a cada element constructiu a enderrocar, la Direcció facultativa anotarà en el llibre d’ordres preparat a aquest efecte el compliment o incompliment de totes i cadascuna de les mesures i especificacions assenyalades en el present Plec en els aspectes relatiu a: - Execució de mesures prèvies a la enderroc. - Mesures de protecció col·lectiva. - Mesures de protecció personal. - Organització i forma d'executar els treballs - Altres mitjans de seguretat a vigilar Quan es detecti alguna anomalia o incompliment d’alguna de les prescripcions, la Direcció facultativa deixarà constància expressa de les mateixes i traçarà, a continuació, les pautes de correcció necessàries. Es portarà a terme un control per cadascuna de les plataformes o bastides instal·lades i, almenys, cada vegada que la bastida canvia de lloc o posició. Per cada mitjà d'evacuació instal·lat, amb la periodicitat que s'assenyali en el pla de enderroc, a manera general, un control per cada 200 m². de planta i, almenys, un per planta. Es prestarà especial atenció sobre els següents punts crítics: - Protecció de la via pública en trams de façana. - Acumulació d'enderrocs sobre forjats. - Suport de cindris, voltes, forjats, ... - Arriostramient de cindris durant l'enderrocament. - Deformacions i oscil·lacions durant la suspensió d'elements Fixació de corretges i cindris abans de tallar-les. Embranzides laterals en arcs; atirantat d'arcs. - Murs de diferents gruixos i capes i revestiments que poden ocultar defectes dels mateixos. Protecció de buits o panys sencers que donin al buit. Es retirarà la fusteria recuperable a mesura que se separa dels murs o envans on es troba rebuda. Resistència de la zones destinades a suportar l'impacte de panys de tabiqueria, en cas es duguin a terme demolicions per bolcada. Debilitament del suport del que es retira el revestiment. Debilitament de forjats per quedar afectada la seva capa de compressió després de retirar els paviments. - Ancoratge de cables en l’enderroc per tracció i sense efectuar estirades brusques. - Fletxes, girs i desplaçaments en estructures hiperestàtiques.


ARQUITECTES:


33

- Sistemes de tall i suspensió. - Utilització, si escau, de dinamita i explosius de seguretat. Es controlarà la distància mínima a immobles habitats que no serà inferior a 500 metres. - Protecció de buits de forjat o panys de mur enderrocats que donin al buit. - Peces metàl·liques deformades, el desmuntatge de les quals o seccionament pot provocar accidents. Caiguda brusca d'enderrocs procedents del tall sobre les bastides i plataformes de treball. Debilitament de l'element sobre el qual es realitza la regata o buit.


ARQUITECTES:


34

III. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT 1. DADES DE L'OBRA 1.1 Tipus d'obra Enderroc d’edificacions aïllades 1.2 Emplaçament Ronda d’Europa 522 Sabadell (Vallès Occidental) 1.3 Superfície construida La superfície construïda total a enderrocar és de 657,50 m2st.

La superfície de murs exteriors a enderrocar és de 139,20 m2. La superfície d’altres elements a enderrocar és de 36,70 m2. 1.4 Promotor Ajuntament de Sabadell 1.5 Arquitecte autor del projecte MUS ARQUITECTES SLP 1.6 Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut MUS ARQUITECTES SLP 2. DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT 2.1. Topografia Es tracta d'un terreny amb cert desnivell, amb el punt més alt a la cota 238,00 situat a l’extrem nord-oest de la parcel·la, i amb el punt més baix a la cota 228.00 a l’extrem sud-est aproximadament. Es tracta d'un solar de forma trapezoïdal, amb uns 156m de longitud de façana a l’Avinguda d’Estrasburg i uns 108m de façana a la Ronda d’Europa. L’accés a l’interior solar des dels vials que el limiten, només és possible des del seu extrem nord oest (amb la Ronda d’Europa); en aquest punt el terreny i la vorera es troben a la mateixa cota. A la resta del perímetre de la parcel·la actualment hi ha un talús de terra que va salvant el desnivell amb el carrer. Les edificacions es troben situades bastant centrades respecte la totalitat del solar, lleugerament desplaçades cap al sud oest. 2.2. Característiques del terreny La totalitat de la superfície del solar està coberta de vegetació baixa i de restes de runa. No s’han realitzat estudis geològics del terreny en l’àmbit que pròpiament ocupa la Masia de Can Llong, però si en una àrea del solar molt propera (límit sud-oest). En els sondeigs realitzats en aquest àmbit es distingeixen dos nivells geotècnics:


ARQUITECTES:


35

- Capa R: una capa de sòl vegetal i terres de replè formades principalment per argiles i llims de color marró i marró fosc amb arrels i localment amb algunes restes ceràmiques. Aquesta capa varia amb un gruix homogeni entre 0,3 i 0,9 m.

- Capa A: per sota dels materials de replè, es troba el sostre d’una capa formada per estrats d’edat miocena. Es tracta d’una amalgama de nivells d’argiles de gra predominalment mig amb matriu argilosa i carbonats, amb nivells d’argiles sorrenques de color marró verdós i nivells de sorres heteromètriques amb graves. Les graves presents són subarrodonides, de naturalesa poligènica i mides variables. Els carbonats s’acumulen al nivell més superficial i alterat d’aquesta capa, que té un gruix aproximat de 2m.

Tot i així, per resoldre l'enderroc no cal fer excavacions, si no enderrocar edificacions sobre rasant, exceptuant l’àrea que ocupen els dipòsits de la Nau del Celler Nou, que ocupen una superfície de 47,80 m2. No s'ha apreciat el nivell freàtic, pel que no es preveu cap tipus de problema en aquest aspecte a l'hora d'executar els treballs. 2.3. Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn Les edificacions veïnes es troben a molta distància de les edificacions a enderrocar. Per la banda oest, trobem un edifici d’habitatges plurifamiliar a una distància mínima de 40,40m amb la Ronda d’Europa entre mig. En el límit est trobem dos blocs d’edificis d’habitatges plurifamiliars construïts l’any 2002-2003, a una distància mínima de 35,15m. Per la banda sud, a l’altra banda de l’Avinguda d’Estrasburg i a 36,50m de les edificacions hi ha un altre edifici d’habitatges plurifamiliar de 9 alçades i un solar sense urbanitzar. En el límit nord trobem el punt més pròxim entre una edificació del conjunt de la Masia i una edifici veí; aquest es troba a 30,40m. Per tant, en el límit del conjunt es pot considerar que no hi ha cap edificació propera. Cal tenir en compte però que l’edifici principal del conjunt de la Masia així com part de la tanca perimetral, són construccions protegides que no s’enderrocaran i que si que es troben molt pròximes a les edificacions a enderrocar.


ARQUITECTES:


36

2.4. Instal·lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades No es visualitzen instal·lacions de serveis públics. Segons plànols facilitats per les companyies de serveis de gas, fontaneria i electricitat, no existeixen xarxes soterrades que afectin al conjunt d’edificis de a Masia. 2.5. Ubicació dels vials i amplada de voreres El solar, ubicat en cantonada, limita amb dos vials urbanitzats: al sud amb l’Avinguda d’Estrasburg i a l’oest amb la Ronda d’Europa. La Ronda d’Europa en contacte amb el solar té una amplada de vorera de 8,00m, un espai per a l’aparcament de vehicles d’1,80m i una calçada de 16,00m aproximadament. És un vial amb dos carrils de circulació per a cada sentit i un espai intermedi que conté plantació d’arbrat. L’Avinguda d’Estrasburg té una vorera de 10,30m d’amplada, un carril d’aparcament d’1,80m i una calçada de 7,00m, aproximadament. Aquest vial té tres carrils de circulació: dos en el sentit oest - est i un en el sentit est - oest. Tant la vorera de la Ronda d’Europa com la de l’Avinguda d’Estrasburg inclouen carrils de doble sentit per a bicicletes. Encara que el volum de trànsit rodat i de vianants en els referits vials és força elevat, aquest no es preveu que es vegi afectat en el moment del procés d’enderroc. En tot cas però caldrà establir la corresponent senyalització viària així com mesures de seguretat durant l’entrada i la sortida de maquinària al solar. 3. COMPLIMENT DEL R.D. 1627/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ 3.1. Introducció Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra.


ARQUITECTES:


37

Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è). 3.2. Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats: - El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja - L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació - La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars - El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal.lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors - La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses - La recollida dels materials perillosos utilitzats - L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes - L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball - La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms - Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de l'obra. Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: - Evitar riscos - Avaluar els riscos que no es puguin evitar - Combatre els riscos a l'origen - Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut - Tenir en compte l'evolució de la tècnica - Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill - Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball - Adoptar mesures que posin per davant la protecció col.lectiva a la individual - Donar les degudes instruccions als treballadors L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines


ARQUITECTES:


38

L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal. 3.3. Identificació dels riscos. Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). 3.3.1. Mitjans i maquinaria - Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades. - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitjes, grues...). - Riscos derivats del funcionament de grues. - Caiguda de la càrrega transportada. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques. 3.3.2. Treballs previs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de materials. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques).


ARQUITECTES:


39

3.3.3. Enderrocs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Fallida de l'estructura. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Acumulació i baixada de runes. 3.3.4. Moviments de terres i excavacions - Interferències amb Instal.lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Cops i ensopegades. - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases. - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Riscos derivats del desconeixement del sòl a excavar. 3.3.5. Fonaments - Interferències amb Instal?lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases. - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes. - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Fallides d'encofrats. - Fallides de recalçaments. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques).


ARQUITECTES:


40

3.3.6. Estructura - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Fallides d'encofrats. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques). - Riscos derivats de l'accés a les plantes. - Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials. 3.3.7. Ram de paleta - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques). 3.3.8. Coberta - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Caigudes de pals i antenes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques). 3.3.9. Revestiments i acabats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes).


ARQUITECTES:


41

- Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques). 3.3.10. Instal·lacions - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Emanacions de gasos en obertures de pous morts. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobresforços per postures incorrectes. - Caigudes de pals i antenes. 3.3.11. Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials

(Annex II del R.D.1627/1997) - Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball. - Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible. - Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades. - Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió. - Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió. - Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis. - Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic. - Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit. - Treballs que impliquin l'ús d'explosius. - Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. 3.4. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). 3.4.1. Mesures de protecció col·lectiva - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra. - Senyalització de les zones de perill.


ARQUITECTES:


42

- Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors. - Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària. - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega. - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents. - Els elements de les Instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants. - Fonamentació correcta de la maquinària d'obra. - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc. - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra. - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat. - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes). - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases. - Utilització de paviments antilliscants. - Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col·locació de xarxat en forats horitzontals. - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones). - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades. - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides. - Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes. 3.4.2. Mesures de protecció individual - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules. - Utilització de calçat de seguretat. - Utilització de casc homologat. - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria. - Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades. - Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos. - Utilització de mandils. - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire. 3.4.3. Mesures de protecció a tercers - Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. - Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors. - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega. - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes). - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones). 3.5. PRIMERS AUXILIS Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces


ARQUITECTES:


43

dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats. 3.6. NORMATIVA APLICABLE Relació de normes i reglaments aplicables (en negreta les que afecten directament a la Construcció).Data d'actualització: 12/05/1998 Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92) Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de construcción temporales o móviles RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97) Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción Transposició de la Directiva 92/57/CEE Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obres públiques Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95) Prevención de riesgos laborales Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions: RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97). Reglamento de los Servicios de Prevención Modificacions:RD. 780/1998 de30 de abril (BOE: 01/05/98) RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo En el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97)


ARQUITECTES:


44

Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956 O. de 31 de enero de 1940. Andamios: Cap. VII, art. 66º a 74º (BOE: 03/02/40) Reglamento general sobre Seguridad e Higiene O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica Correció d'errades: BOE: 17/10/70 O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86) Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad e Higiene Correcció d'errades: BOE: 31/10/86 O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87) Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su cumplimiento y tramitación O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87) Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) Reglamento de aparatos elevadores para obras Modificació: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81) O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) Intrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de elevación y Manutención referente a grúas-torre desmontables para obras Modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90) O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84) Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87) Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89) Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71) Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo


ARQUITECTES:


45

Correcció d'errades: BOE: 06/04/71 Modificació: BOE: 02/11/89 Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997 O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98) S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos medios de protección personal de trabajadores -R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores Modificació: BOE: 24/10/75 -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de electricidad Modificació: BOE: 25/10/75 -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos Modificació: BOE: 27/10/75 -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de maniobras Modificació: BOE: 28/10/75 -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección personal de vias respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales Modificació: BOE: 29/10/75 -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos Modificació: BOE: 30/10/75 -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes Modificació: BOE: 31/10/75 -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco Modificació: BOE: 01/11/75 - Normativa d'àmbit local (ordenances municipals) Tots els dubtes d’interpretació que pogués presentar la part d'aquesta Memòria dedicada a l'Estudi Bàsic de seguretat i salut, o el conjunt de plànols que conformen el corresponent projecte d’obra civil, es resoldrà prèvia consulta amb la Direcció facultativa, i amb l’arquitecte redactor del present Estudi. Barcelona, Febrer del 2010 Anna Peralta Zaragoza / Néstor Tatché Raurell / Aina Solé Jové / Mario Adame Vidiella MUS ARQUITECTES SLP


ARQUITECTES:


46

IV. NORMATIVES D'OBLIGAT COMPLIMENT 1. NORMATIVES D'OBLIGAT COMPLIMENT Seran normatives d'obligat compliment, les següents: NTE-ADD (BOE 22.2.75) "Norma Tecnològica de l'Edificació: Acondicionament del terreny. Desmunts. Demolicions" Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo, així com el Reglamento de Seguridad e Higiene en el Trabajo, en la Industria de la Construcción, i concretament allò referent a "Trabajos de demolición", prevists a la Secció 3a, articles 89 a 95. Real Decreto 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. Decret 201/1994 i Decret 161/2001 de la Generalitat de Catalunya, que reglamenta el tractament dels enderrocs i altres residus de la construcció. Decret 21/2006, adaptació de criteris ambientals i d’ecoeficiència als edificis 2. ALTRES REFERENCIES LEGISLATIVES Llei 6/1993, de 15 de juliol (DOGC 1776, 28.7.93) Llei reguladora de residus Decret 115/1994, de 6 d'abril (DOGC 1904, de 6.3.1994) Regulador del Registre General de gestors de residus de Catalunya Ordre d'1 de juny de 1995, del Departament de Medi Ambient (DOGC 2069 de 30 de juny de 1995) Acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus Decret 1/1997, de 7 de gener (DOGC 2307, de 13 de gener de 1997) Disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats Orden de 31 de octubre de 1984, del Ministerio de Trabajo (BOE 267, de 7 de novembre de 1984) Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto Ordre de 27 de juny de 1985, del Departament de Treball (DOGC 570, de 5 d'agost de 1985) Inscripció d'empreses amb risc per amiant. Orden de 7 de enero de 1987, del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social (BOE 13 de 15 de gener de 1987) Normas complementarias del Reglamento sobre Trabajos con riesgo de amianto. Orden de 26 de julio de 1993, del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social (BOE 186 de 5 de agosto de 1993 Se modifican los articulos 2º, 3º y 13 de la Orden de 31 de octubre de 1984 por la que se aprueba el Reglamento sobre Trabajos con Riesgo de Amianto y el articulo 2º de la Orden de 7 de enero de 1987 por la que se establecen normas complentarias al citado Reglamento.


ARQUITECTES:


47

Resolución de 6 septiembre de 1987, de la Dirección General de Trabajo (BOE 246 de 14 d'octubre de 1987) Tramitación de solicitudes de homolagación de laboratorios especializados en la determinación de fibras de amianto.


ARQUITECTES:


48

V. LLISTAT DE PLANOLS El present projecte l'integren, a més d'aquest document escrit, els següents plànols: 01. Situació i emplaçament Escala 1/5000, i 1/2500 02. Planta d’estat actual Escala 1/500 03. Planta d’enderroc Escala 1/500 04. Seccions i alçats. Estat actual Escala 1/200 05. Seccions i alçats. Enderroc Escala 1/200


ARQUITECTES:


49

VI. PLEC DE CONDICIONS TECNIQUES 1. PLEC DE CONDICIONS GENERALS DE L'EDIFICACIÓ FACULTATIVES I ECONÒMIQUES Condicions generals Les condicions tècniques generals del present Plec tindran vigència mentre no siguin modificades per les prescripcions tècniques particulars del projecte, en cas d'incloureís l'esmentat document. Capítol Preliminar: Disposicions Generals Naturalesa i objecte del Plec General Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte arquitectònic tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra. Documentació del Contracte d'Obra Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent: 1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix. 2. El Plec de Condicions particulars. 3. El present Plec General de Condicions. 4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i pressupost). Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala. Capítol I: Condicions Facultatives Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques L'Arquitecte Director Article 3.- Correspon a l'Arquitecte Director: a) Comprovar l'adequació de la cimentació projectada a les característiques reals del sòl. b) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin.


ARQUITECTES:


50

c) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució arquitectònica correcta. d) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. e) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció. f) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure juntament amb l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, el certificat de final d'obra. L'Aparellador o Arquitecte Tècnic Article 4.- Correspon a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic: a) Redactar el document d'estudi i anàlisi del Projecte d'acord amb el previst a l'article 1.4. de les Tarifes d'Honoraris aprovades per R.D. 314/1979, de 19 de gener. b) Planificar, a la vista del projecte arquitectònic, del contracte i de la normativa tècnica d'aplicació, el control de qualitat i econòmic de les obres. c) Efectuar el replanteig de l'obra i preparar l'acta corresponent subscribint-la juntament amb l'Arquitecte i amb el Constructor. d) Comprovar les instal.lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i salut en el treball, controlant-ne la seva correcta execució. e) Ordenar i dirigir l'execució material d'acord amb el projecte, amb les normes tècniques i amb les regles de bona construcció. f) Elaborar un programa de control de qualitat i fer o disposar les proves i assaigs de materials, instal.lacions i altres unitats d'obra segons les freqüències de mostreig programades en el pla de control, així com efectuar les altres comprovacions que resultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d' acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable. Dels resultats n'informarà puntualment al Constructor, donant-li, en tot cas,les ordres oportunes;si la contingència no es resolgués s'adoptaran les mesures que calguin donant-ne compte a l'Arquitecte. g) Fer les medicions d'obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes,a les certificacions valorades i a la liquidació final de l'obra. h) Subscriure, juntament amb l'Arquitecte, el certificat final d'obra. El Constructor Article 5.- Correspon al Constructor: a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal.lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra.. c) Subscriure amb l'Arquitecte i l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, l'acte de replanteig de l'obra. d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes. e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin.


ARQUITECTES:


51

g) Facilitar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa. h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva. j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra. Epígraf 2: De les obligacions i drets generals del Constructor o Contractista Verificació dels documents del projecte Article 6.- Abans de començar les obres, el Constructor consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol.licitarà els aclariments pertinents. Pla de Seguretat i Salut Article 7.- El Constructor, a la vista del Projecte d'Execució que contingui l'Estudi de Seguretat i Salut o bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador. Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. Els contractistes i subcontractistes seràn responsables de l'execució correcta de les mides preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondràn solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mides previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. Oficina a l'obra Article 8.- El Constructor habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin extendre i consultar els plànols. En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa: - El projecte d'Execució complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti l'Arquitecte. - La Llicència d'obres. - El Llibre d'Ordres i Assistències. - El Pla de Seguretat i Salut. - La documentació de les assegurances esmentades en l'article 5.j) Disposarà a més el Constructor una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada. El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa.


ARQUITECTES:


52

Representació del Contractista Article 9.- El Constructor està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta. Les seves funcions seran les del Constructor segons s'especifica a l'article 5. Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos.

El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Constructor s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa. L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà l'Arquitecte per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència. Presència del Constructor en l'obra Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions. Treballs no estipulats expressament Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi l'Arquitecte dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució. En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Constructor que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscribint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic com de l'Arquitecte. Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Constructor, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Constructor el corresponent rebut si així ho sol.licités. Article 13.- El Constructor podrà requerir de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, segons les seves respectives comeses, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de l'Arquitecte, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, no s'admetrà cap


ARQUITECTES:


53

reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida a l'Arquitecte, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions. Recusació pel Contractista del personal nomenat per l'Arquitecte Article 15.- El Constructor no podrà recusar als Arquitectes, Aparelladors, o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i medicions. Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni perturbar la marxa dels treballs. Faltes del personal Article 16.- L'Arquitecte, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació. Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra. Epígraf 3: Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars Camins i accessos Article 18.- El Constructor disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la señalització i el seu tancament o vallat. L'Aparellador o Arquitecte Tècnic podrà exigir la seva modificació o millora. Replanteig Article 19.- El Constructor iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta. El Constructor sotmetrà el replanteig a l'aprovació de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic i una vegada aquest últim hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat per l'Arquitecte, i serà responsabilitat del Constructor l'omissió d'aquest tràmit. Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs Article 20.- El Constructor començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte. Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació.


ARQUITECTES:


54

Ordre dels treballs Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar. Facilitat per a altres Contractistes Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomenats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes. En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per l'Arquitecte en tant es formula o tramita el Projecte Reformat. El Constructor està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli. Prórroga per causa de força major Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Constructor, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable de l'Arquitecte. Per això, el Constructor exposarà, en un escrit dirigit a l'Arquitecte la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol.licita. Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al.legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol.licitat per escrit no se li hagués proporcionat. Condicions generals d'execució dels treballs Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, entreguin l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic al Constructor, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11. Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Obres ocultes Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents


ARQUITECTES:


55

s'extendran per triplicat i se n'entregaran: un a l'Arquitecte; l'altre a l'Aparellador; i el tercer, al Contractista. Aquests documents aniran firmats per tots tres. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les medicions. Treballs defectuosos Article 28.- El Constructor haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document. Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col.locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran exteses i abonades a bon compte. Com a conseqüència de l'expresat anteriorment, quan l'Aparellador o Arquitecte Tècnic detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col.locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta. Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant l'Arquitecte de l'obra, que ho resoldrà. Vicis ocults Article 29.- Si l'Aparellador o Arquitecte Tècnic tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos, donant compte de la circumstància a l'Arquitecte. Les despeses que ocasionin seran a compte del Constructor, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat. Dels materials i dels aparells. La seva procedència Article 30.- El Constructor té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada. Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Constructor haurà de presentar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun. Presentació de mostres Article 31.- A petició de l'Arquitecte, el Constructor li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra. Materials no utilitzables Article 32.- El Constructor, a càrrec seu, transportarà i col.locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra. Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra. Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni l'Aparellador o


ARQUITECTES:


56

Arquitecte Tècnic, però acordant prèviament amb el Constructor la seva justa tassació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport. Materials i aparells defectuosos Article 33.- Quan els materials, elements d'instal.lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, l'Arquitecte, a instàncies de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, donarà ordre al Constructor de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen. Si el Constructor al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta. Si els materials, elements d'instal.lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de l'Arquitecte, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Constructor prefereixi substituir-los per altres en condicions. Despeses ocasionades per proves i assaigs Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya) Neteja de les obres Article 35.- Es obligació del Constructor mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal.lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte. Obres sense prescripcions Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i pels quals no existeixin prescripcions consignades explicitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Constructor s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció. Epígraf 4: de les recepcions d'edificis i obres annexes De les recepcions provisionals Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, l'Arquitecte comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional. Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor, de l'Arquitecte i de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades. Practicat un detingut reconeixement de les obres, s'extendrà un acta amb tants exemplars com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa extendran el Certificat corresponent de final d'obra. Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Constructor les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra. Si el Constructor no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança.


ARQUITECTES:


57

Documentació final d'obra Article 38.- L'Arquitecte Director facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril. Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Constructor o del seu representant. S'extendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per l'Arquitecte amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança. Termini de garantia Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos. Conservació de les obres rebudes provisionalment Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista. Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal.lacions, seran a càrrec de la Contracta. De la recepció definitiva Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Constructor de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció. Prórroga del termini de garantia Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i l'Arquitecte-Director marcarà al Constructor els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança. De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal.lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa. Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35. Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de l'Arquitecte Director, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.


ARQUITECTES:


58

Capítol II: Condicions Econòmiques Epígraf 1: Principi general Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes. Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament. Epígraf 2: Fiances Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli: a) Dipòsit previ, en metàl.lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53). b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció. Fiança provisional Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta. El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior. El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf. L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul.la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta. Execució de treballs amb càrrec a la fiança Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, l'Arquitecte-Director, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció. De la seva devolució en general Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes...


ARQUITECTES:


59

Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de l'Arquitecte Director, accedis a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança. Epígraf 3: Dels preus Composició dels preus unitaris Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial. Es consideran costos directes: a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra. b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució. c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i enfermetats professionals. d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal.lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra. e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal.lacions, sistemes i equips anteriorment citats. Es consideraran costos indirectes: Les despeses d'instal.lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes. Es consideraran despeses generals: Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.) Benefici industrial El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors. Preu d'Execució material S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial. Preu de Contracta El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu.


ARQUITECTES:


60

Preus de contracta. Import de contracta Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent. Preus contradictoris Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista. El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis. Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre l'Arquitecte i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàlog dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat. Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte. Reclamacions d'augment de preus per causes diverses Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives). Formes tradicionals de medir o d'aplicar els preus Article 56.- En cap cas podrà al.legar el Contractiste els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de medir les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars. De la revisió dels preus contractats Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte. En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fòrmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, percibint el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100. No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta. Emmaguetzament de materials Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmaguetzaments de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit. Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.


ARQUITECTES:


61

Epígraf 4: Obres per administració Administració Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor. Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents: a) Obres per administració directa. b) Obres per administració delegada o indirecta. Obres per administració directa Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser el mateix Arquitecte-Director, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista. Obres per administració delegada o indirecta Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin. Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents: a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant l'Arquitecte-Director en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts. b) Per part del Constructor, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, percibint per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Constructor. Liquidació d'obres per administració Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Constructor al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic: a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra. b) Les nómines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capataços, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin.


ARQUITECTES:


62

c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs. d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari. A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix. Abonament als constructor dels comptes d'administració delegada Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant. Independentment, l'Aparellador o l'Arquitecte Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Constructor sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment. Normes per a l'adquisició dels materials i aparells Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Constructor se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a l'Arquitecte-Director, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los. Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers Article 65.- Si l'Arquitecte-Director advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Constructor, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Constructor, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per l'Arquitecte-Director. Si un cop feta aquesta notificació al Constructor, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Constructor en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge. Responsabilitats del constructor Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Constructor només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article. En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Constructor està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior. Epígraf 5: De la valoració i abonament dels treballs


ARQUITECTES:


63

Formes diferents d'abonament de les obres Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així: 1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari. 2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades. Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats. 3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de l'Arquitecte-Director. S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior. 4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina. 5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte. Relacions valorades i certificacions Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat l'Aparellador. El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc. Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquesta relació, l'Aparellador li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, l'Arquitecte-Director acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de l'Arquitecte-Director en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals". Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, l'Arquitecte-Director expedirà la certificació de les obres executades. De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert. El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta. Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i entregues a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen.


ARQUITECTES:


64

Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que l'Arquitecte-Director ho exigís, les certificacions s'extendran a l'origen. Millores d'obres lliurament executades Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de l'Arquitecte-Director, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri de l'Arquitecte-Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada. Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen: a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert. b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats. c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, l'Arquitecte-Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista. Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta. A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars. Pagaments Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades per l'Arquitecte-Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments. Abonament de treballs executats durant el termini de garantia Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així: 1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i l'Arquitecte-Director exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es


ARQUITECTES:


65

va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims. 2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats. 3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista. Epígraf 6: De les indemnitzacions mutues Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança. Demora dels pagaments Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació. Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada. Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol.licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol.licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte. Epígraf 7: Varis Millores i augments d'obra. Casos contraris Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que l'Arquitecte-Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte. Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les medicions del Projecte, a no ser que l'Arquitecte-Director ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades. En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades. Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan l'Arquitecte-Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades. Unitats d'obra defectuoses pero acceptables Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons l'Arquitecte-Director de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir


ARQUITECTES:


66

l'esmentat termini. Assegurança de les obres Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran tassats amb aquesta finalitat per l'Arquitecte-Director. En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra. Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions. Conservació de l'obra Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, l'Arquitecte-Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta. En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que l'Arquitecte-Director fixi. Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar. Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne entrega a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat. En el cas que en acabar el contracte i fer entrega del material, propietats o edificacions, no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança. El present Plec General, es subscriu en prova de conformitat per la Propietat i el Contractista en quatriplicat exemplar, un per cada una de les parts, el tercer per l'Arquitecte-Director i el quart per l'expedient del Projecte dipositat en el Col.legi d'Arquitectes el qual es convé que donarà fe del seu contingut en cas de dubtes o discrepàncies.


ARQUITECTES:


67

2 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Capitol I. Enderrocs Definició Execució Mesurament i abonament 1.1. DEFINICIÓ Es defineix com enderroc, l'operació de demolició de tots els elements aeris o enterrats que obstaculitzin la construcció d'una obra o sigui necessari fer desaparèixer per acabar-ne l'execució. La seva execució inclou les operacions següents: Enderrocament o excavació dels materials. Retirada dels materials resultants als abocadors, d'utilització o d'amàs definitiu. Abans de l'execució material, un tècnic facultatiu redactarà un projecte d'enderroc amb indicació expressa de les Normes de Seguretat, aplicables a les fases i a la tecnologia de l'enderroc, l'aprofitament o no dels materials resultants i llur retirada. L'execució material es realitzarà sota la supervisió de la Direcció. 1.2. EXECUCIO DE LES OBRES Les operacions d'enderrocament s'efectuaran amb les precaucions necessàries a fi d'obtenir unes condicions de seguretat suficients, evitant danys al personal que treballi en aquestes operacions i a les estructures existents. Serà l'Encarregat Facultatiu de les obres qui designarà i marcarà els elements que s'hagin de conservar intactes, així com els llocs d'amàs i la forma de transport, amb el vist i plau de la Direcció Facultativa de l'Obra. 1.3. MESURAMENT I ABONAMENT Les obres de demolició no seran objecte d'amidament i s'abonaran com a partida alçada d'abonament íntegre. La partida alçada inclourà els honoraris de projecte i de Direcció Facultativa de l'enderroc, els costos i la neteja, la càrrega i transport a l'abocador o indret indicat a qualsevulla distància, així com tots els treballs, materials i operacions necessàries per a deixar el solar, i el seu entorn inmediat net de tot element que pugui obstaculitzar l'execució de les obres. La partida d'abonament íntegre complementària la possible existència de fonamentacions enterrades, així com els increments de cost d'aquestàfonamentació. Les escales i les rampes es mesuraran per metres quadrats (m2) de lloses d'escales o rampes totalment acabades, inclouent al preu tots els materials (estructurals, d'acabament de graons, baranes i passamans), accessoris i treballs necessaris per a llur construcció.


ARQUITECTES:


68

Capitol Il. Ram de paleta Guixos i escaioles. Pintures i estucats GUIXOS I ESCAIOLES Definició. Els guixos són els revestiments realitzats amb pasta de guix. Poden ser de dos tipus: estesos (guarnits, enlluits o emblanquinats) i estucs. Les escaioles, com a revestiments de sostres, es col.locaran en plaques penjades d'ell. Es presentaran, a la Direcció Facultativa, mostres de mida natural i documentació d'assaigs, realitzats a Laboratoris Oficials, d'aquells materials que hagin d'acomplir qualsevulla funció, a més de la de fals sostre. Mesurament i abonament. Es mesurarà i abonarà per metres quadrats (m2.) de superficie indicada als Plànols i mesuraments del Projecte. Si hi ha diferència entre les indicacions dels Plànols i les dels mesuraments, prevaldrà el que s’indiqui als mesuraments A la valoració per metres quadrats (m2.) de superficie resta inclosa la de formació d'arestes (verticals i horitzontals) i d'angles diedres. Al preu d'abonament s’inclouran tots els materials, treballs propis de col.locació i ajuts d'altres oficis, peces especials, coronaments, preparació dels paraments, talls, juntes, neteja, tots ells necessaris per a executar el revestiment d'acord amb les especificacions del Projecte i de la Direcció de l'Obra així com tots els treballs i materials que calguin per a la correcta execució de les obres i per a aconseguir l'acomplinent de les Normatives corresponents, malgrat que no s'especifiqui exactanent als Plànols. Qualsevol operació o materials especials que calgui incorporar al revestiment, així com els ajuts adients per a realitzar-ho, per tal d'acomplir amb la Normativa en el tractanent de ponts tèrmics, s'entendran inclosos als preus del revestiment. PINTURES I ESTUCATS Definició. Sota aquesta denominació s’agrupen tots aquells treballs de revestiment de superfícies, executats amb materials fluids, generalment acolorats i compostos per elements líquids i sòlids, dossificats per tal d'afavorir la conservació i per a que no es produeixi la disgregació dels materials emprats a la construcció, protegint-los contra els agents atmosfèrics i la intempèrie. Llurs funcions fonamentals són de protecció, decoració i funcionalitat. Els revestiments transparents s'anomenaran vernissos i els opacs pintures. Els tipus de pintures a emprar a cada tipus d'element d'obra, vindran definits al Projecte, així com llurs colors, acabats i textures.


ARQUITECTES:


69

Es presentaran mostres a la Direcció Facultativa abans de procedir al pintat de qualsevol element. Mesurament i abonament. El mesurament de les partides de pintura serà per metres quadrats (m2.) totalment executats, diferenciant els tipus de suports que figuren als Mesuranents, i els tipus de pintura. Al preu s'incloura la repercussió del cost de preparació, neteja, imprimació dels paraments, amb productes adequats a cada tipus de material, i repassos, així com la bastida i els elements necessaris per a poder executar el treball. El mesurament de la pintura de les conduccions serà per metres lineals (ml.), inclosa la part proporcional d'ancoratges i suport, totaAquests mecanismes, quan vagin encastats, ho seran dintre d'un caixetí plàstic de les mides adequades; la fixació al mateix serà preferentment per cargols i no per mordasses, quan a la gama elegida existeixin els dos tipus. Quan el seu muntatge sigui superficial, es farà a l'interior de'una caixa per aquest fi, subministrada pel mateix fabricant del mecanisme i que sigui compatible amb el mateix. En el cas de muntatge exterior, inclús en llocs coberts, balcons, porxos, etc. els mecanismes hauran d'estar protegits per una tapa transparent, amb molla que la mantingui sempre tancada, que les protegeixi contra la caiguda de gotes de pluja.


ARQUITECTES:


70

VII ANNEXES FOTOGRAFIES ESTAT ACTUAL DE LA FINCA


ARQUITECTES:


71


ARQUITECTES:


72


ARQUITECTES:


73


ARQUITECTES:


74

Tots els dubtes d’interpretació que pogués presentar aquesta Memòria, o el conjunt de plànols, es resoldrà prèvia consulta amb la Direcció facultativa, i amb l’arquitecte redactor del present projecte. Barcelona, Febrer del 2010 Anna Peralta Zaragoza / Néstor Tatché Raurell / Aina Solé Jové / Mario Adame Vidiella MUS ARQUITECTES SLP


ARQUITECTES:


75

PLÀNOLS

Emplaçament Ronda d’Europa, 522 ... -...

Documents

Transcript of Emplaçament Ronda d’Europa, 522 ... -...