PLA D’ACCIÓ DE L’ENERGIA SOSTENIBLE DEL MUNICIPI ...IV informe del IPCC (2007): En el qual...

PLA D’ACCIÓ DE L’ENERGIA SOSTENIBLE DEL MUNICIPI DE CALAF

DOCUMENT I: PLA D’ACCIÓ DE L’ENERGIA SOSTENIBLE

JUNY 2013

Àrea de Medi Ambient Gerència de Serveis de Medi Ambient

Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipi de CALAF

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i segueix la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Equip Redactor:

AMBIENS S.L., Empresa consultora

ADRIÀ CASTELLTORT MASCÓ , ECONOMISTA LAIA MARTÍ VALLS, ENGINYERA DE FOREST NEUS BARALDÉS REGUANT, AMBIENTÒLOGA

Ajuntament de CALAF; Responsables seguiment PAES

JESÚS LOPEZ HEREDIA, REGIDOR SOLENN LAMOUR, TÈCNICA MUNICIPAL

Diputació de Barcelona; Direcció del treball

SALVADOR FUENTES BAYÓ, TÈCNIC DE L’OFICINA TÈCNICA D’AVALUACIÓ I GESTIÓ AMBIENTAL

Document I. Pla d’Acció per l’Energia Sostenible Ajuntament de Calaf

1

TAULA DE CONTINGUT – PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE - PAES -

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE – CALAF - .....................................................................3

1. INTRODUCCIÓ .....................................................................................................................................3

1.1. MARC GENERAL ..........................................................................................................................3 1.1.1. Antecedents .............................................................................................................................3 1.1.2. Objectiu ...................................................................................................................................5

1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI ....................................................................................................5 1.2.1. Característiques geogràfiques del municipi ..............................................................................8 1.2.2. Poblament i Habitatge..............................................................................................................8

1.2.2.1. Poblament .........................................................................................................................9 1.2.2.2. Habitatge ......................................................................................................................... 10

1.2.3. Infrastructures i instal·lacions Municipals; Abastament d’aigua ............................................ 10 1.2.4. Infrastructures i instal·lacions municipals; Gestió de residus ................................................ 11 1.2.5. Infrastructures i instal·lacions municipals; Comunicacions i Transport Municipal i Públic ... 12

1.3 ORGANIGRAMA MUNICIPAL I DESCRIPCIÓ DE COMPETÈNCIES ............................................................ 14 1.3.1. Organigrama municipal ......................................................................................................... 14

2. INVENTARI DE CONSUMS I EMISSIONS..........................................................................................16

2.1. AVALUACIÓ DE CONSUMS ENERGÈTICS ........................................................................................... 16 2.1.1. Consums energètics del municipi ............................................................................................ 16

2.1.1.1. Per sectors (primari, industrial, terciari, domèstic, transports.) ......................................... 17 2.1.1.2. Per fonts (electricitat, GN, GLP i CL) .............................................................................. 23

2.1.2. Consums energètics de l’àmbit del PAES ............................................................................... 25 2.1.2.1. Per sectors (terciari, domèstic, transports.) ....................................................................... 25 2.1.2.2. Per fonts (electricitat, GN, GLP i CL) .............................................................................. 26

2.1.3. Consums energètics de l’ajuntament ...................................................................................... 29 2.1.3.1. Consum energètic de l’ajuntament per fonts. ................................................................... 29 2.1.3.2. Consum energètic de l’ajuntament per sectors. ................................................................ 31

2.2. INFORMACIÓ SOBRE PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA......................................................................... 41 2.3. AVALUACIÓ D’EMISSIONS. ............................................................................................................. 43

2.3.1. Emissions del municipi. .......................................................................................................... 43 2.3.1.1. Per sectors (primari, industrial, terciari, domèstic, transports.) ......................................... 43 2.3.1.2. Per fonts (electricitat, GN, GLP i CL) .............................................................................. 49

2.3.2. Emissions de l’àmbit del PAES ............................................................................................... 51 2.3.2.1. Per sectors (terciari, domèstic, transports.) ....................................................................... 51 2.3.2.2. Per fonts (electricitat, GN, GLP i CL) .............................................................................. 52 2.3.2.3. Provinents de la gestió de residus .................................................................................... 56 2.3.2.4. Provinents de la gestió de les aigües ................................................................................ 57

2.3.3. Emissions de l’ajuntament ...................................................................................................... 57 2.3.3.1. Emissions de l’Ajuntament per fonts. .............................................................................. 58 2.3.3.2. Emissions de l’ajuntament per sectors.............................................................................. 60

3. DIAGNOSI I ESTRATÈGIA ENERGÈTICA .......................................................................................71

3.1. PUNTS FORTS I FEBLES I OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE LA DIAGNOSI ................................................... 73


2

3.1.1. Àmbit del PAES ...................................................................................................................... 73 3.1.2. Àmbit de l’Ajuntament ............................................................................................................ 75

3.2. PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIÓ DE GEH FINS AL 2020 ............................................................. 77 3.3. OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE REDUCCIÓ I ÀMBITS D’ACTUACIÓ ......................................................... 77 3.4. DECLARACIÓ DE COMPROMÍS ......................................................................................................... 79

4. PLA D’ACCIÓ .....................................................................................................................................80

5. PLA DE SEGUIMENT ....................................................................................................................... 149

5.1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 149 5.2. METODOLOGIA ............................................................................................................................ 149 5.3. INDICADORS ................................................................................................................................ 149

5.3.1. Indicadors objectiu............................................................................................................... 150 5.3.1.1.- Càlcul dels indicadors objectiu ................................................................................ 157

5.3.2. Indicadors de seguiment ....................................................................................................... 158 INDEX DE TAULES .............................................................................................................................. 162

INDEX DE GRÀFIQUES ....................................................................................................................... 164

INDEX D’IMATGES............................................................................................................................... 166


3

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE – CALAF -

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Marc general

A l’actualitat existeixen una sèrie de greus problemes estretament relacionats: contaminació i degradació

dels ecosistemes, esgotament de recursos naturals, creixement de la població mundial, conflictivitat

social, pèrdua de diversitat biològica i cultural…

És per això que és necessari assumir un compromís per mostrar a tots els sectors de la població una

especial atenció a la situació del món amb la finalitat de proporcionar una percepció correcta dels

problemes i de fomentar actituds i comportaments conscients i conseqüents amb els problemes que ens

ocupen per aconseguir un desenvolupament mes sostenible.

Una eina que pot ajudar als Ajuntaments a assolir aquest objectiu és el Pla d’Acció per a l’Energia

Sostenible. Un document que neix del pacte d’Alcaldes on es concreten les accions que cal dur a terme

en un municipi per tal de superar els objectius de reducció del consum energètic establerts per la Unió

Europea per l’any 2020, que suposa una reducció del 20% de les emissions de gasos efecte hivernacle

(GEH) al municipi.

1.1.1. Antecedents

Els documents que emparen la iniciativa Europea es resumeixen en:

A Nivell Global:

§ IV informe del IPCC (2007): En el qual l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el

Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA) van crear el Grup Inter

governamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) el 1988. Es tracta d’un grup obert a tots

els Membres de les Nacions Unides i de la OMM, els quals analitzen de forma exhaustiva,

objectiva, oberta i transparent, la informació científica, tècnica i socio-econòmica rellevant, per

entendre els elements científics del risc que suposa el canvi climàtic provocat per les activitats

humanes, les seves possibles repercussions i les possibilitats d’adaptació i atenuació del mateix.

§ L’Informe Stern (2007): Dins d’aquest informe s’ha examinat una àmplia gamma de dades sobre

les repercussions del canvi climàtic i sobre els seus costos econòmics, havent utilitzat diverses

tècniques per l'avaluació d'aquests costos i riscos. Tenint tot això en compte, l’evidència recollida

per la revisió ens duu a una clara conclusió: els beneficis de l’adopció de mesures promptes i

fermes superarà amb escreix els costos econòmics de la passivitat.


4

Segons l’informe, la inversió realitzada en els pròxims 10-20 anys tindrà un profund impacte sobre el

clima durant la segona part del present segle i en el segle pròxim. Les nostres accions actuals i de

les pròximes dècades podrien crear el risc que es produeixi una important pertorbació de les

activitats econòmiques i socials. En conseqüència, es requereix l'adopció de mesures a nivell

internacional, ja que el canvi climàtic és un problema global. La nostra resposta haurà de cimentar-se

sobre una visió compartida dels objectius a llarg termini, en un acord sobre els marcs que

acceleraran l'aplicació de mesures durant la pròxima dècada i en plantejaments mútuament

enriquidors a nivell nacional, regional i internacional.

El canvi climàtic exigeix una resposta internacional, cimentada sobre una comprensió compartida

d'objectius a llarg termini i un acord sobre els marcs per a l'acció. Són ja nombrosos els països i

regions que s’han posat a treballar. La UE, l’estat de Califòrnia o Xina es conten entre aquells amb

polítiques més ambicioses, que contribuiran a reduir les emissions de gasos hivernacle. Si bé la

Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i el Protocol de Kyoto, juntament amb

diverses associacions i altres plantejaments, estableixen la base de la cooperació internacional, es

necessita l'adopció de mesures més ambicioses a tot el món.

A nivell europeu:

§ La carta de Leipzig (2007): El Consell Europeu va establir uns objectius clau: Reduir almenys un

20% les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'aquí al 2020; aquest percentatge podria

arribar al 30% en cas d'arribar-se a un acord mundial que comprometi a altres països

desenvolupats a assolir reduccions "comparables de les emissions i, als països en

desenvolupament econòmicament més avançats, a contribuir adequadament en funció de les

seves responsabilitats i capacitats respectives".

§ El Pacte d’Alcaldes/alcaldesses: Una eina per afavorir el desenvolupament sostenible de les

ciutats que va ser llançada per la Comissió, per primera vegada, el mes de gener de 2008 amb la

finalitat de mobilitzar alcaldes i responsables polítics de tot Europa per a arribar més enllà dels

objectius que, en matèria d'energia sostenible, es van fixar el 2007 els Caps d'Estat i de Govern

de la Unió. Segons va assenyalar la Comissió, es tracta de la iniciativa més ambiciosa empresa

fins a ara en matèria de participació de ciutadans en la lluita contra l'escalfament global.

El Pacte d'Alcaldes parteix de la base que l'acció descentralitzada i impulsada des del nivell local

resulta bàsica per a complir amb el compromís de reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle;

afegeix que els ens locals, grans i petits, de tota Europa, ja estan contribuint a reduir la

contaminació mitjançant l'adopció de programes d'eficiència energètica en àmbits com el

transport urbà i la promoció de fonts d'energia renovable en les àrees urbanes.


5

Sobre aquest punt de partida, els alcaldes es comprometen a anar més enllà dels objectius

establerts pels Caps d'Estat per a 2020 i reduir les emissions de CO2 als seus territoris en més

d'un 20% mitjançant l'aplicació d'un pla d'acció d'energia sostenible; es comprometen igualment a

adaptar les seves estructures urbanes i a assignar recursos per a mobilitzar a la societat civil

perquè participi en el pla d'acció, elaborar un informe d'avaluació anual per a seguiment i control

del pla, posar en comú les seves experiències i organitzar “Dies de l'Energia” o “Dies del Pacte

d'Alcaldes” per a donar a conèixer a la ciutadania la iniciativa empresa i els avantatges d'un ús

energètic més intel·ligent.

A nivell català:

Es troben referències d’iniciatives encaminades a l’aprofitament energètic eficient com:

- Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012.

- Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020.

- Catàleg de propostes per la Mitigació i adaptació local al canvi climàtic elaborat per l’Àrea de Medi

Ambient de la Diputació de Barcelona.

1.1.2. Objectiu

Recopilar i comptabilitzar l’estat dels consums energètics del municipi de Calaf, i en base a les dades,

definir les accions que l’Ajuntament de Calaf ha de dur a terme en els sectors d’activitat on té

competència per assolir els objectius establerts per la UE per al 2020. Anar més enllà de la reducció del

20% de les emissions de CO2 a nivell municipal.

1.2. Característiques del municipi

El terme municipal de Calaf té una extensió de 9,22 Km2. Administrativament pertany a la comarca de

l’Anoia, tot i ser la capital de la subcomarca natural de l’Alta Segarra, una reivindicació històrica dels

habitants de la zona. Calaf es troba en un altiplà en plena línia divisòria entre les conques hidrogràfiques

internes catalanes (Cardener i Anoia) i la gran depressió central (Llobregós) que aboca a la conca del

Segre i mes endavant al riu Ebre.

El municipi de Calaf es composa pel poble de Calaf i per la urbanització de la Pineda, adjacent al poble.

Tot i ser un dels municipis mes petits de la zona, conté la major densitat de població, comptabilitzant-se

un total de 3.522 Habitants1.

1 .- Idescat , 2011.


6

Així Calaf, situat al centre de la contrada és una cruïlla de camins de lloc de pas obligat per a tots els

pobles dels voltants. Avui està travessat per la carretera que uneix Cervera i Manresa (N-141) també

units prop de Calaf per la C-25 (Eix transversal) que s’estén des de Cervera a Girona. Per altra banda

també hi ha la C-1412 que uneix Igualada amb Tremp, i algunes carreteres comarcals que faciliten la

comunicació entre nuclis propers: la de Sant Martí de Sesgueioles fins a Sant Guim de Freixenet, o la de

Calaf a Pinós. Per altra banda, Calaf també conté una parada del ferrocarril de rodalies (RENFE) en la

línia Barcelona – Almacelles, i també a Calaf, hi fan parada les línies d’autobús mes importants que

passen per la zona: La Seu d’Urgell – Igualada – Barcelona (Alsina Graells) a part de les pròpies; Calaf –

Igualada – Barcelona (Hispano Igualadina) i Calaf – Manresa (Transports Castellà).

La base econòmica del municipi ha girat tradicionalment entorn al sector agrícola i ramader. Pel que fa a

la base agrícola s’ha fonamentat en terres de conreu de secà, bàsicament ordi i blat. En canvi, la

ramaderia s’ha basat en la cria d’aviram i bestiar porcí, i en una menor mesura la cria de conills i de

bestiar porcí. Tot i la importància sociocultural que representa el sector agrari, en els últims anys s’ha

patit un retrocés important d’aquest, passant del 8,9% (1975) al 3,58% (2001) fins el 2,09% (2011).

Aquest retrocés del sector agrari s’ha compensat sobretot amb la pujada de la construcció (Fins al

23,64%), de la indústria (32,86% dels ocupats) i sobretot el sector serveis (41,41%). Una de les

indústries que ha sigut motor de l’economia Calafina ha sigut la indústria de la construcció, amb les

fàbriques de ceràmiques i els productors de ciments. Altres sectors que també han sigut rellevant en la

indústria han sigut el tèxtil, la maquinària agrícola i la logística. Per altra banda, la oferta de serveis ha

augmentat molt les últimes dècades, tot i així, Calaf sempre ha tingut una funció de capital, per tant,

principal centre d’oferta de serveis dels nuclis rurals de la seva influència. Aquesta afirmació es constata

per la coneguda tradició del Mercat de Calaf o les fires que s’hi realitzen.


7

Imatge 1. Localització i Terme municipal de Calaf

Imatge 2.Terme municipal de Calaf


8

1.2.1. Característiques geogràfiques del municipi

Calaf és un municipi situat al sector septentrional de la comarca de l’Anoia, és capital de l’Alta Segarra o

Segarra Calafina, que a més de comprendre la zona nord de la comarca de l’Anoia també conté

municipis del Solsonès sud, alguns municipis del Bages a la zona est i algun altre municipi a la zona oest

provenint de la pròpia comarca de la Segarra. Així trobem que tot i que Calaf correspon a un municipi de

la província de Barcelona, la Segarra Calafina conté municipis de la província de Lleida, i fins al sud

limiten amb la província de Tarragona. Calaf limita al nord amb el municipi d’Aleny, al sud amb els Prats

de Rei i Sant Martí de Sesgueioles, a l’est amb la Llavinera i a l’oest amb Mirambell.

El municipi forma part del centre geogràfic de l’altiplà de Calaf, aquest altiplà és una extensa plataforma

calcària, d’uns 680m d’altitud que conté els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Sant Martí

Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i els Prats de Rei. El municipi limita al nord amb els puigs del Castell

(685m), de Sant Sebastià (765m) i de Ferrera (759m), i s’estén vers el sud amb planures de camps de

conreu. A l’Oest està limitat per el municipi de Sant Martí de Sesgueioles i la Guàrdia Pilosa (Pujat), un

turó de 797,6 m.

L’altiplà Calafí realitza la funció de línia divisòria entre les conques internes de Catalunya, en contacte

amb les conques del Cardener per part del Bages i de l’Anoia per part de l’Anoia. I la conca del riu Ebre,

integrada per la conca del Llobregós, que aboca al riu Segre.

1.2.2. Poblament i Habitatge

El municipi té 3.522 habitants (IDESCAT 2011), amb una densitat de 382 hab/km2. La comarca de l’Anoia

té 118.509 habitants (IDESCAT 2011), per tant, el 2,97% de la població de la comarca està ubicada a

Calaf.

La població de Calaf es distribueix de forma més o menys equitativa entre homes i dones, amb una

lleugera desviació cap a major nombre d’homes. Pel que fa a l’estructura d’edats de la població trobem

que es distribueixen igual que la mitjana catalana. Per altra banda destaquem que el municipi conté un

menor volum de població immigrada provenint de l’estat espanyol on, per contra, no es veu compensat

per població immigrada de l’estranger. Un altre factor a destacar és el menor nivell de població amb

estudis universitaris, estant la mitja catalana sobre un 9,7% de la població i, en canvi, la mitjana Calafina

sobre un 5,28%. Podem interpretar aquest resultat com la falta d’oferta de llocs de treball d’alt valor

afegit degut al caràcter rural del municipi i la regió en el seu conjunt.

L’Anoia és una comarca amb tres realitats socio-demogràfiques totalment diferenciades. L’Alta Anoia,

que és un territori bàsicament rural amb baixa densitat de població. L’Anoia Sud, que vindria a ser la

prolongació mes perifèrica de l’Àrea metropolitana de Barcelona, on s’hi localitza bona part de població

tot i no representar molta importància a nivell estadístic degut a ser territori de segona residència. I

finalment la Conca d’Odena i la seva àrea d’influència més directa, on si que s’hi localitza el pes


9

demogràfic més important, amb unes 75.000 persones, i on la seva majoria estan localitzades a Igualada

i ciutats perifèriques.

1.2.2.1. Poblament Any Valor Tipus

1497 66 Focs

1515 91 Focs

1553 128 Focs

1717 1.041 Habitants































10






2011 3.522 Habitants Taula 1. Creixement poblacional

1.2.2.2. Habitatge

Gràfica 1. Evolució de la població de Calaf.

Segons dades de l’IDESCAT 2001 el règim de tinença de les Llars al municipi de Calaf és de 81,9% en

propietat, el 14,95% de lloguer i un 3,14% d’altres tipologies.

La població a les llars es distribueixen de la següent manera, en un 18,57% en una sola persona,

26,67% en dues persones, 23,05% tres persones i un 31,71% quatre persones o més. Podem veure que

la tendència a Calaf és que les cases acumulin més població que no la mitja del conjunt de Catalunya.

1.2.3. Infrastructures i instal·lacions Municipals; Abastament d’aigua La gestió de l’aigua al municipi de Calaf la porta a terme l’empresa Aigües de Manresa. Calaf s'abasteix de tres captacions:

• dos pous profunds (situats al costat mateix dels dipòsits del nucli urbà).

• aigua superficial de la riera de Mantellí, al terme municipal la Molsosa. Quan aquesta riera pateix

estiatge, es compra aigua al sistema de Calonge de Segarra.

Evolució de població a Calaf

0500

1.0001.5002.0002.5003.0003.5004.000

1497

1553

1787

1860

1887

1910

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1991

1999

2001

2003

2005

2007

Anys

Hab

itant

s


11

La potabilització d’aquest aigües es fa amb la següent metodologia:

- En el cas dels pous, es fa una desinfecció amb hipoclorit.

- L’aigua de la riera es tracta en una potabilitzadora situada prop del nucli d’Enfesta, a la Molsosa. El

procés de tractament comprèn: procés de correcció de ph, floculació, preoxidació, decantació, filtració

amb sorra sílex i desinfecció amb hipoclorit.

Per compensar l'excés de nitrats en els pous profunds, es barregen les aigües amb les de la

potabilitzadora de forma que es situïn dins els nivells exigibles.

La taula següent mostra els volum d’aigua que la companyia ha proporcionat a Calaf procedent de les

captacions esmentades:

Volum d'aigua facturat per la companyia (m3/any)

Domèstic Industrial 2005 141.396 65.245 2006 143.554 46.651 2007 146.218 53.541 2008 144.381 52.923 2009 147.687 43.748

Taula 2. Volum d’aigua

Concretament l’any d’estudi (2005) el consum va ser de 173,07 litres/hab i dia.

Per a les aigües residuals, Calaf disposa d’una EDAR en funcionament des del 1994. Disposa de

tractament biològic amb eliminació de nitrogen, i aboca les seves aigües a la riera d’Anoia.

1.2.4. Infrastructures i instal·lacions municipals; Gestió de residus

Segons dades de l’Agència de residus de Catalunya les dades de generació de residus i recollida

selectiva de Calaf són les següents:

Rebuig MO Envasos Vidre Paper-cartró 2000 1.178,32 10,00 32,45 80,10 2001 1.219,47 5,93 15,19 29,88 2002 1.159,10 5,93 15,19 29,88 2003 1.090,10 5,93 15,19 29,88 2004 1.067,92 5,93 15,19 29,88 2005 1.120,00 46,94 64,00 169,18 2006 1.185,60 42,59 169,18 360,78 2007 1.402,21 37,52 68,64 165,60 2008 977,98 245,32 58,96 100,30 180,40 2009 974,58 266,06 57,70 89,56 152,52

Taula 3. Generacío de residus i recollida selectiva


12

De mitjana, a Calaf l’any 2005 es van generar 1,14 kg/hab/dia xifra inferior a la mitjana catalana que va

ser de 1,64 kg/hab/dia pel mateix any.

Del total de residus municipals gestionats al 2005, un 17,36% es van recollir de manera selectiva, un

percentatge inferior al de la mitjana catalana que es va situar al 29,08%. Aquest percentatge va

augmentar considerablement l’any 2008 amb la implantació de la recollida selectiva de la matèria

orgànica, situant-se al voltant del 39%.

La recollida a Calaf es fa amb contenidors ubicats a la via pública per a les fraccions de rebuig, matèria

orgànica, paper i cartró, envasos i vidre.

Tot seguit s’adjunta una taula resum de la gestió que es fa de cadascuna de les fraccions, definint qui fa

la recollida i la instal·lació de tractament on es destinen:

Residu Recollida i transport Instal·lació de tractament

FORM Ajuntament. Gestió directa. Planta de compostatge de Jorba

PODA Ajuntament. Gestió directa. Planta de compostatge de Jorba

PAPER I CARTRÓ Juan y Juan Papeles Salmerón (Terrassa)

ENVASOS Juan y Juan UTE Triatge d'envasos de la zona centre (Igualada)

VIDRE Juan y Juan Revibasa (Castellbisbal)

REBUIG Ajuntament. Gestió directa. Dipòsit Controlat d'Hostalets de Pierola

VOLUMINOSOS Juan y Juan Dipòsit Controlat d'Hostalets de Pierola

Taula 4. Gestió de les fraccions

Paral·lelament, l’ajuntament de Calaf, disposa d’una deixalleria municipal per a recollir els residus que no

es poden dipositar en els contenidors ubicats al carrer. La deixalleria està situada al Camí de la Fortesa

s/n, i està oberta al públic els dimecres i els dissabtes.

1.2.5. Infrastructures i instal·lacions municipals; Comunicacions i Transport Municipal i Públic

Calaf es troba situat en un dels eixos viaris important de Catalunya, concretament la C-25 (Eix

transversal Girona-Lleida). Aquesta via té 2 accessos al municipi, per a la comunicació amb la resta de

comarques del territori català. Concretament un a l’est, coincidint amb el Polígon Industrial "Les

Garrigues" (sortida 107) i un altre al nord, per entrar al nucli urbà, (sortida 103).


13

D’altra banda, l’autovia A2 (Barcelona-Madrid), passa a pocs quilòmetres del municipi; s’hi accedeix per

la C-1412, a l’alçada de Jorba.

Pel que fa a transports públics, Calaf compta amb una estació de la companyia ferroviària RENFE en la

seva línia Barcelona-Lleida, així com diverses línies d’autobusos: Alsina Graells (La Seu d’Urgell-

Igualada-Barcelona), Hispano Igualadina (Calaf-Igualada-Barcelona) i Transports Castellà (Calaf-

Manresa).

També es disposa de 3 empreses que ofereixen el servei de taxi: Taxis Albert Molina, Taxi Domingo

Lópex i Taxi Ramon Mantet.

No es disposa de servei de transport interurbà.

Tot seguit es mostra amb més detall cadascuna de les opcions de transport públic:

Transport Públic

SERVEI DE BUS:

ALSINA GRAELLS

Línia La Seu Urgell- Igualada- Barcelona

Parada: Avinguda de Santa Calamanda, 25

Tel: 902 422 242

www.alsa.es

HISPANO IGUALADINA

Línea Calaf- Igualada- Barcelona

Parada: Avinguda Santa de Calamanda, 25

Tel: 902 292 900

www.igualada.net

TRANSPORTS CASTELLA

Línea Manresa- Fonollosa- Aguilar de Segarra- Calaf

Parada: Avinguda de Santa Calamanda

Tel. 93 874 68 00

Tel.: 93 874 68 00

www.castellabus.com

http://www.alsa.es

http://www.igualada.net

http://www.castellabus.com


14

SERVEI DE TAXI:

TAXI ALBERT MOLINA

Tel.: 639 340 834

TAXI DOMINGO LÓPEZ

Tel.: 680 344 464

TAXI RAMON MANENT

Tel.: 609 245 973

Tel.: 679 409 337

SERVEI DE TREN:

RENFE

RODALIES LÍNIA R12

Línia Barcelona – Lleida / Pirineus

1.3 Organigrama municipal i descripció de competències

1.3.1. Organigrama municipal EQUIP DE GOVERN

Maria Antonia Trullàs Povedano Alcaldessa

Regidories: Governació i Relacions Institucionals, Salut, Promoció econòmica, Ciutadania

Joan Caballol Pérez Regidories: Territori, Activitats i Comunicació

Jesús López Herrera Regidories: Medi Ambient, Serveis i Joventut


15

Pilar Cardona Jorques

Regidories: Serveis socials

Fina Bastardas Tarrés

Regidories: Cultura, Festes i Comerç

Joan Rubí Bartrolí

Regidories: Hisenda

Josep Manel Navarro Jacinto Regidories: Esports, Ensenyament

L’organigrama municipal de Calaf s’estructura en 18 regidories:

- Alcaldia.

- Salut

- Ciutadania

- Activitats

- Governació i Relacions Institucionals

- Promoció econòmica

- Territori

- Comunicació

- Medi Ambient

- Serveis

- Joventut

- Serveis socials


16

- Cultura

- Festes

- Comerç

- Hisenda

- Esports

- Ensenyament

Les regidories des de la quals s’han promocionat la redacció del present PAES són Medi Ambient i

Serveis. El contacte ha estat amb el Sr. Jesús López.

Els tècnics i personal de l’ajuntament que ha intervingut en la redacció del PAES ha estat la Sra. Solenn

Lamour.

L’obtenció de dades de consums i costos de les dependències municipals ha estat costosa, ja que

aquestes dades, les corresponents al 2005, no estaven informatitzades, i el número i carrer del

comptador en alguns casos no coincidia amb cap equipament municipal.

2. INVENTARI DE CONSUMS I EMISSIONS

2.1. Avaluació de consums energètics 2.1.1. Consums energètics del municipi

Tot seguit es mostra el consum energètic global de tot el municipi de Calaf, des de l’any 2000 fins al

2007, periode pel qual es disposa de dades generals de tot el municipi. Els anys que s’han estudiat per

fer l’anàlisi concrets dels consums de les instal·lacions de Calaf són l’any 2005, el 2009 i el 2012. En

aquest estudi es prendrà l’any 2005 com a any base.


17

CONSUM TOTAL CALAF

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

KW

/AN

Y

Gràfica 2. Consum total d’energia a Calaf dels anys 2000-2007

ANY total 2000 52.253.577 2001 49.833.976 2002 53.705.704 2003 56.508.020 2004 56.315.808 2005 61.821.850 2006 65.754.885 2007 60.773.941

Taula 5. Consum total de Calaf dels anys 2000-2007

2.1.1.1. Per sectors (primari, industrial, terciari, domèstic, transports.)

El consum per sectors s’ha comportat de manera diferenciada, si bé els sectors transport suposen la

major part dels consums comptabilitzats, s’ha anat incrementant al llarg dels anys. Igualment, el sector

domèstic ha seguit una tendència creixent. Per contra, trobem una davallada del consum energètic

derivat de la indústria, i a l’últim any, també del sector serveis.


18

CONSUM TOTAL PER SECTORS

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

PRIMARI INDUSTRIA SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC CICLE DE L'AIGUA

Gràfica 3. Consum total d’energia a Calaf per sectors dels anys 2000-2007

A continuació es fa l’anàlisi per sectors i per fonts.

SECTOR PRIMARI

ANYS Elèctric kW/h/any

GLP kW/h/any

CL kW/h/any

Gas Natural kW/h/any

Total kW/h/any

2000 275.859 65.900 23.074 n.d. 364.832 2001 228.796 63.576 12.886 n.d. 305.258 2002 225.040 59.737 15.383 n.d. 300.159 2003 237.650 56.151 20.359 n.d. 314.161 2004 363.605 56.133 25.508 n.d. 445.245 2005 273.983 53.644 28.331 n.d. 355.958 2006 368.119 45.989 34.385 n.d. 448.493 2007 282.409 46.493 33.617 n.d. 362.518

Taula 6. Consums del sector primari per fonts dels anys 2000 a 2007

Del sector primari només es disposen les dades corresponents als GLP, al Gas-oil B i Energia Elèctrica,

per aquests dos combustibles s’observa una disminució notable dels GLP i un augment considerable

dels combustibles líquids, bàsicament del Gas-oil. També un augment considerable de l’energia

elèctrica. Aquest augment és el que condueix la tendència creixent en el sector, tal com reflecteix el

següent gràfic. Al gràfic també s’observa una disminució total a l’any 2007 que és deguda a la manca de

dades de GLP del 2007.


19

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

500.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

KW/H

CONSUM SECTOR PRIMARI

Gràfica 4.Total del consum energètic del sector primari

SECTOR INDUSTRIAL


GLP kW/h/any

CL kW/h/any


Total kW/h/any

2000 15.073.039 144.979 3.336.968 n.d. 18.554.986 2001 15.062.094 139.867 3.035.632 n.d. 18.237.593 2002 13.971.645 131.421 3.536.639 n.d. 17.639.704 2003 16.766.756 123.532 2.584.822 n.d. 19.475.111 2004 17.782.430 123.492 1.391.950 n.d. 19.297.871 2005 14.954.398 118.018 1.834.295 n.d. 16.906.711 2006 12.091.737 101.177 3.205.878 n.d. 15.398.792 2007 12.072.833 102.284 874.784 n.d. 13.049.901

Taula 7. Consums del sector industrial per fonts dels anys 2000 a 2007.

En el sector industrial, seguint la mateixa línia que el sector primari, disminueix el consum dels GLP i

també disminueixen els combustibles líquids, tant pel que fa al fuel com al gas-oil. L’augment es va

produir en el consum elèctric assolint un pic de consum l’any 2004, des d’aquest any s’ha estancat el

consum. La reducció del consum dels GLP i dels combustibles líquids no es reflecteix en el consum total,

en el que s’observa una tendència a l’alça. No es disposen de dades de consum de Gas Natural per al

sector industrial.


20

SECTOR INDUSTRIAL

0

20.000.000

40.000.000

60.000.000

80.000.000

100.000.000

120.000.000

140.000.000

160.000.000

180.000.000

200.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

KW

/H

Gràfica 5. Total del consum energètic del sector industrial

SECTOR SERVEIS


GLP kW/h/any

CL kW/h/any


Total kW/h/any

2000 6.195.327 303.138 693.442 n.d. 7.191.907 2001 3.686.186 292.449 645.483 n.d. 4.624.118 2002 7.156.838 274.788 563.820 n.d. 7.995.446 2003 7.044.296 258.295 484.244 n.d. 7.786.835 2004 6.410.114 258.210 381.053 n.d. 7.049.377 2005 6.843.223 246.764 371.143 727.101 8.188.231 2006 6.519.394 211.551 2.314.589 944.150 9.989.684 2007 7.520.863 213.867 325.795 988.232 9.048.756

Taula 8. Consums del sector serveis per fonts dels anys 2000 a 2007.

En el sector serveis hi ha una disminució important dels combustibles líquids, tant pel fuel com el gas-oil,

igualment, i seguint la mateixa tendència que en els anteriors sectors disminueix el consum de GLP,

però augmenta el consum elèctric, augment que es trasllada al total del consum d’aquest sector.


21

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

SECTOR SERVEIS

Gràfica 6. Total del consum energètic del sector serveis

SECTOR DOMÈSTIC


GLP kW/h/any

CL kW/h/any


Total kW/h/any

2000 3.753.693 803.975 973.459 n.d. 5.531.127 2001 3.343.625 775.626 909.732 n.d. 5.028.983 2002 4.237.311 728.787 749.493 n.d. 5.715.590 2003 4.082.301 685.043 666.801 n.d. 5.434.145 2004 4.361.058 684.817 557.458 n.d. 5.603.333 2005 4.546.763 654.462 518.550 6.977.222 12.696.996 2006 4.612.018 561.071 3.653.852 5.778.326 14.605.267 2007 4.871.552 567.211 492.701 6.628.836 12.560.301

Taula 9. Consums del sector domèstic per fonts dels anys 2000 a 2007.

En general en el sector domèstic hi ha un augment del consum energètic. Aquest augment es resultat de

l’augment del consum elèctric, del gas natural i del Gas-oil C, ja que pel que fa als consums dels GLP

han disminuït. Els gràfics de consum mostren un augment sobtat en els anys 2005, 2006 i 2007, això és

degut a que en els anys anteriors no es disposa de les dades corresponents.


22

SECTOR DOMÈSTIC

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

16.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

kW/h

Gràfica 7. Total del consum energètic del sector domèstic

SECTOR TRANSPORT


GLP kW/h/any

CL kW/h/any


Total kW/h/any

2000 n.d. n.d. 20.489.593 n.d. 20.489.593 2001 n.d. n.d. 21.430.758 n.d. 21.430.758 2002 n.d. n.d. 21.925.568 n.d. 21.925.568 2003 n.d. n.d. 23.356.973 n.d. 23.356.973 2004 n.d. n.d. 23.779.654 n.d. 23.779.654 2005 n.d. n.d. 23.528.316 n.d. 23.528.316 2006 n.d. n.d. 25.159.046 n.d. 25.159.046 2007 n.d. n.d. 25.594.550 n.d. 25.594.550

Taula 10. Consums del sector transport per fonts dels anys 2000 a 2007.

El consum energètic del sector transport ha augmentat durant els anys de referència, i també pels anys

que s’han pres per fer l’estudi del PAES. El consum derivat dels vehicles elèctrics i de Gas no està

comptabilitzat, tot i així suposen un consum tan marginal que no ens variarien els resultats.


23

SECTOR TRANSPORT

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

kW/h

Gràfica 8. Total del consum energètic del sector transport

*Els consums elèctrics derivats del cicle de l’aigua es comptabilitzaran al final de l’apartat d’emissions en

l’àmbit del PAES i abans de les emissions municipals.

2.1.1.2. Per fonts (electricitat, GN, GLP i CL)

La següent taula mostra les dades de consum energètic, expressat en kWh/any, de cadascuna de les

fonts energètiques consumides a Calaf.

ANY CL GLP's EE GN CICLE DE L'AIGUA total

2000 25.516.536 1.317.992 25.297.918 121.131 52.253.577 2001 26.034.491 1.271.518 22.320.701 207.267 49.833.976 2002 26.790.903 1.194.732 25.590.834 129.235 53.705.704 2003 27.113.200 1.123.021 28.131.003 140.796 56.508.020 2004 26.135.623 1.122.650 28.917.207 140.328 56.315.808 2005 26.280.634 1.072.888 26.618.367 7.704.323 145.638 61.821.850 2006 34.367.750 919.789 23.591.268 6.722.476 153.603 65.754.885 2007 27.321.447 929.855 24.747.657 7.617.068 157.915 60.773.941

Taula 11. Consums energètics de Calaf per fonts (2000-2007)


24

EVOLUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC PER FONTS 2000-2007

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

40.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

kW/h

CL GLP's EE GN CICLE DE L'AIGUA

Gràfica 9. Consums energètics de Calaf per fonts (2000-2007) Energia Elèctrica

El consum d’energia elèctrica ha augmentat de manera progressiva des de l’any 2000 fins al 2004, sent

en els anys 2003, 2004 i 2005 la primera font d’energia més utilitzada. Des del 2004 es nota una lleugera

davallada marcada pel sorgiment del Gas Natural com a energia substitutiva.

Gas Natural Pel que fa al consum de gas natural, amb les dades disponibles, el consum de gas natural sorgeix l’any

2005 i experimenta un consum sostingut al llarg del 2005, 2006 i 2007.

Durant els 3 anys estudiats, suposa la tercera font d’energia més utilitzada.

GLP (Gasos Liquats del Petroli)

Contràriament al que passa a les altres fonts d’energia consumida, els kWh procedents dels gasos

liquats del petroli disminueixen durant el període 2000-2007, sent en tot moment la font energètica

minoritària.

Combustibles líquids

Els combustibles líquids han suposat, a excepció dels anys 2003, 2004 i 2005, la font energètica més

consumida, experimentant l’any 2006 i 2007 com a anys de major consum al municipi.


25

2.1.2. Consums energètics de l’àmbit del PAES

L’àmbit del PAES inclou els sectors de transport, terciari i domèstic, de manera que se n’exclouen el

sector primari i l’industrial.

Tot seguit es mostra el total de kWh consumits en aquests tres sectors durant el període 2000-2007.

CONSUM ÀMBIT DEL PAES

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

KWH

Gràfica 10. Consum total de l’àmbit PAES dels anys 2000-2007

ANY TOTAL 2000 33.333.7592001 31.291.1252002 35.765.8402003 36.718.7492004 36.572.6922005 44.559.1812006 49.907.5992007 47.361.522

Taula 12. Consum total de l’àmbit PAES dels anys 2000-2007

2.1.2.1. Per sectors (terciari, domèstic, transports.)

Els sectors han estat estudiats a continuació. Puntualitzem que els consums de la corporació municipal

es comptabilitzen dins del consum de sector serveis.


26

ANY SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC CICLE DE L'AIGUA TOTAL

2000 7.191.907 20.489.593 5.531.127 121.131 33.333.759 2001 4.624.118 21.430.758 5.028.983 207.267 31.291.125 2002 7.995.446 21.925.568 5.715.590 129.235 35.765.840 2003 7.786.835 23.356.973 5.434.145 140.796 36.718.749 2004 7.049.377 23.779.654 5.603.333 140.328 36.572.692 2005 8.188.231 23.528.316 12.696.996 145.638 44.559.181 2006 9.989.684 25.159.046 14.605.267 153.603 49.907.599 2007 9.048.756 25.594.550 12.560.301 157.915 47.361.522

Taula 13. Consum total de l’àmbit PAES dels anys 2000-2007

Podem observar que el consum energètic més significatiu és el representat pel sector transport, és a dir,

la font energètica de combustibles líquids. També observem un augment progressiu del consum en

l’àmbit domèstic a partir de l’any 2005. Aquest augment està acompanyat per un consum també en

augment, però més moderat, del consum en el sector serveis.

Com en tots els casos, els consums a l’any 2007 tenen una lleu caiguda, a excepció del consum de

combustibles líquids.

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

KW/H

CONSUM TOTAL PER SECTORS A L'ÀMBIT DEL PAES

SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC CICLE DE L'AIGUA

Gràfica 11. Consum total de l’àmbit PAES dels anys 2000-2007



27

ANY CL GLP's EE GN CICLE DE L'AIGUA total

2000 22.156.495 1.107.113 9.949.020 0 121.131 33.333.759 2001 22.985.972 1.068.075 7.029.811 0 207.267 31.291.125 2002 23.238.881 1.003.575 11.394.149 0 129.235 35.765.840 2003 24.508.018 943.338 11.126.597 0 140.796 36.718.749 2004 24.718.166 943.026 10.771.172 0 140.328 36.572.692 2005 24.418.008 901.226 11.389.986 7.704.323 145.638 44.559.181 2006 31.127.486 772.623 11.131.412 6.722.476 153.603 49.907.599 2007 26.413.046 781.078 12.392.415 7.617.068 157.915 47.361.522

Taula 14. Consums energètics de l’àmbit PAES del municipi de Calaf per fonts (2000-2007)

EVOLUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC PER FONTS A L'ÀMBIT DEL PAES: 2000-2007

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

kW/h

CL GLP's EE GN CICLE DE L'AIGUA

Gràfica 12. Consums energètics de l’àmbit PAES del municipi de Calaf per fonts (2000-2007)

Energia Elèctrica

El consum d’energia elèctrica en l’àmbit del PAES ha augmentat de manera progressiva però molt lleu al

llarg dels anys estudiats (2000 a 2007). Ha suposat la segona font per volum del consum energètic,

suposant la meitat de la primera font, els combustibles líquids.

Gas Natural

Pel que fa al consum de gas natural, s’ha contemplat des de l’any 2005. En aquest moment ha suposat

la tercera font energètica per volum de consum, molt per sobre del consum de GLP i 1/3 per sota del

consum elèctric.



28

En l’àmbit de PAES, tal i com també passa a nivell municipal com a font d’energia disminueixen de

manera progressiva des de l’any 2000 fins al 2007. No es disposa de dades de l’any 2007.

El consum de GLP suposa un percentatge molt baix del consum a l’àmbit del PAES.


El consum dels combustibles líquids ha sigut el més elevat en l’àmbit del PAES. En conjunt la tendència

ha sigut augmentar lleument el consum al llarg del període estudiat, del 2000 al 2007.

SECTOR CICLE DE L’AIGUA

Consum kWh 2000 121.131 2001 207.267 2002 129.235 2003 140.796 2004 140.328 2005 145.638 2006 153.603 2007 157.915

Taula 15. Consums energètics derivats del cicle de l’aigua anys 2000 a 2007.

El consum energètic del cicle de l’aigua ha seguit una tendència a augmentar durant els anys de

referència, i també pels anys que s’han pres per a fer l’estudi del PAES. El consum registrat aquí respon

estrictament als processos de potabilització i tractament.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

KW

/H

CICLE DE L'AIGUA

Gràfica 13. Total del consum derivat del cicle de l’aigua


29

2.1.3. Consums energètics de l’ajuntament

Al municipi de Calaf hi havia al 2005 un total de 20 equipaments municipals. Al 2012, l’últim any del

nostre estudi aquests s’havien transformat en 22, que es distribueixen segons les següents tipologies:

Centres administratius i oficines 7

Centres educatius 3

Equipaments esportius 2

Centres socio-culturals, cívics i biblioteques 6

Altres 5 Taula 16. Nombre i tipologia d’equipaments del municipi de Calaf

Paral·lelament, es consideren consums energètics de l’ajuntament els derivats de la flota de vehicles

municipal, la flota de vehicles dels diferents serveis externalitzats (manteniment de la xarxa d’aigua

potable i claveguera, jardineria o altres...), i l’enllumenat públic.

El consum total de l’ajuntament per els anys 2005, 2009 i 2012 va augmentar de manera rellevant

assolint els valors de la taula següent. Si la comparativa es fa tenint en compte el consum per habitant i

any, la taxa de creixement no és tant alta, tot i tenir un creixement del 2005 al 2009 del 17,34% i del

2009 al 2012 del 25,25%.

2005

(kWh/any)

2005 (kWh/hab2 i

any) 2009

(kWh/any)

2009 (kWh/hab3 i

any)

2012 (kWh/any)

2012 (kWh/hab4 i

any) Total Ajuntament 1664657,55 508,91 2140364,80 589,63

2592981,47 732,89

Taula 17.Consums energètics de l’ajuntamnet pels anys 2005,2009 i 2012

2.1.3.1. Consum energètic de l’ajuntament per fonts.

Els equipaments municipals i activitats que depenen directament de l’ajuntament, fan ús de 3 fonts

energètiques: elèctrica, gas natural i combustibles líquids (gas-oil per a calderes i vehicles i benzina per

a vehicles i eines de la brigada municipal).

El consum, en kWh de cadascuna de les fonts energètiques és el següent:

2 .- Font: IDESCAT 2005 – 3.271 Hab. 3 .- Font IDESCAT 2009 – 3.630 Hab. 4 .- Font IDESCAT 2012 – 3.538 Hab.


30

Taula 18. Evolució del consum energètic de l’ajuntament per fonts

Gràfica 14. Evolució del consum energètic de l’ajuntament per fonts (KWH).

La major part de l’energia consumida a Calaf és elèctrica, seguida del gas natural, i finalment els

combustibles líquids. Els combustibles líquids han patit un retrocés degut a d’implantació de Gas Natural

bàsicament en calefaccions. El gran augment en els consums energètics s’explica pel sorgiment o

renovació del CEIP Alta Segarra, la posada en funcionament de la Casa Gimferrer, la nova Escola de

Música i Sala d’Actes o la Casa Bertran.

En el cas de l’energia la tendència registra uns forts augments de consum (un 14,38% de 2005 a 2009 i

d’un 19,43% entre 2009 i 2012).

Pel que fa a combustibles líquids s’observa un increment important del consum (un 41,81% de 2005 a

2009) però en el període 2009 – 2012 hi ha un retrocés del 13,58%. Aquest fet és compensatori de

l’increment en el consum de Gas Natural que, entre el període 2005 i 2009 augmenta de forma

significativa 207,94% ja que partia d’un volum de consum relativament baix. Però que el període 2009 –

2012 augmenta un 121%, duplicant el consum del 2009, i absorbint la substitució de calefaccions de

Gas-oil per calefaccions de Gas.

2005 (kWh) 2009 (kWh) 2012 (kWh) Elèctrica 1117238,53 1277942,46 1526282,80Gas natural 493114,294 671419,66 580634,236Combustibles líquids 74589 229691 507609TOTAL 1684941,82 2179053,12 2614526,04

0,00

500000,00

1000000,00

1500000,00

2000000,00

2500000,00

3000000,00

2005 2009 2012

Electricitat Combustibles Líquids Gas Natural


31

2.1.3.2. Consum energètic de l’ajuntament per sectors.

S’inclouen en aquest punt els sectors on l’ajuntament té una incidència directa, i són: equipaments

municipals, enllumenat públic, flota de vehicles municipals i vehicles externalitzats.

El consum per cadascun dels sectors es distribueix de manera similar els anys 2005, 2009 i 2012, tal i

com mostren els següent gràfics:

Consum energètic per sectors. Any 2005

Cotxes

EquipamentsEnllumenat


32


Cotxes

Equipaments

Enllumenat


Cotxes

Equipaments

Enllumenat

Gràfica 15. Distribució de consum energètic dels sectors de l’ajuntament 2005, 2009 i 2012.

Pel què fa a valors absoluts de consum expressats en kWh:

2005 2009 2012Cotxes 318.073,22 509.404,63 381.373,37 Equipaments 789.874,13 960.452,17 1.434.490,3Enllumenat 556.710,20 670.508,00 777.117,80TOTAL 1.664.657,55 2.140.364,80 2.592.981,47

Taula 19. Consums municipals absoluts del municipi de Calaf


33

Distribució de consum energètic de l’Ajuntament

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

1600000

2005 2009 2012

kWh Cotxes

EnllumenatEquipaments

Gràfica 16. Distribució de consum energètic de l’ajuntament.

El creixement més important s’ha donat al sector dels equipaments; com hem comentat això és degut a

la posada en marxa de nous equipaments.

L’enllumenat públic ha tingut una pujada sostinguda, i el consum en vehicles municipals ha tingut una

davallada en el període 2009 – 2012.

Cadascun dels sectors, s’analitza individualment i de manera més detallada.

EQUIPAMENTS MUNICIPALS Diferenciem els equipaments municipals en 5 categories, en funció de l’activitat que s’hi desenvolupa.

Així doncs, el consum agrupat per tipologies d’equipaments és el següent:

Tipologia equipament

2005 2009 2012 Consum

total (kWh)

% Consum

total (kWh)

% Consum

total (kWh)

%

Administració i oficines municipals 113.645 14,39% 173.224 18,04% 203.618 14,19%Educació (escoles bressol, CEIPS, altres) 234.841 29,73% 155.984 16,24% 432.016 30,12%Equipaments esportius (amb i sense piscina) 75.086 9,51% 123.478 12,86% 147.736 10,30%Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 16.473 2,09% 157.883 16,44% 193.290 13,47%Bombeig d'aigua 341.236 43,20% 322.143 33,54% 431.603 30,09%Altres (mercats, cementiris, ...) 8.593 1,09% 27.741 2,89% 26.227 1,83%

Taula 20. distribució del consum energètic per tipologia d’equipaments.


34

NOTA: Es consideren dins la tipologia altres els següents equipaments (bombers, deixalleria, església i local de la

brigada municipal...).

Distribució de consum per tipologia d'equipaments

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

2005 2009 2012

Any

Altres (mercats, cementiris, ...)

Bombeig d'aigua

Centres socio-culturals, centrescívics i biblioteques Equipaments esportius (amb isense piscina) Educació (escoles bressol,CEIPS, altres)Administració i oficinesmunicipals

Gràfica 17. Distribució de consum per tipologia d’equipaments.

El major consum es concentra el els equipaments educatius i les bombes d’aigua. Els equipaments

educatius es composen bàsicament al CEIP Alta Segarra i a la Llar d’Infants i l’Escola de Música.

Si l’anàlisi es fa en kWh/nombre d’equipaments, els més consumidors són els educatius, seguits dels

equipaments esportius.

Tipologia equipament 2.005 2.009 2.012 kWh kWh kWh

Administració i oficines municipals 16.235 24.746 29.088

Educació (escoles bressol, CEIPS, altres) 58.710 51.995 144.005

Equipaments esportius (amb i sense piscina) 37.543 61.739 73.868

Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 4.118 26.314 32.215Bombeig d'aigua 341.236 322.143 431.603Altres (mercats, cementiris, ...) 1.719 5.548 5.245

Taula 21. Relació entre consum i nombre d’equipaments per tipologia.


35

Del total d’equipaments municipals de Calaf, s’analitza de manera més detallada els 10 edificis on es

van fer les visites d’avaluació energètica, que són els següents:

LLISTAT D’EQUIPAMENTS VISITATS

Pavelló esportiu i piscina municipal Llar d’Infants “La Boireta”

Escola CEIP Alta Segarra Ajuntament i Sala Felip

Casa Bertran Escola de Música i Sala d’Actes

Camp de futbol Centre de Recursos per l’Ocupació

Casa Gimferrer Institut Municipal de Formació Permanent

Taula 22. Llistat dels equipaments visitats.

El detall de les visites d’avaluació energètica es pot consultar al corresponent annex.

Pel què fa a consum energètic, expressat en valor absolut i en kWh/m2 és el següent:

Equipaments 2005 2009 2012

kWh kWh/m2 kWh kWh/m2 kWh kWh/m2 Ajuntament 103.275,67 114,64 171.594,00 190,48 191.007,00 212,03

Camp de Futbol 21.908,56 48,90 36.116,10 80,62 64.865,33 144,79Casa Bertran 0,00 0,00 5.185,00 14,46 52.225,00 145,64

CEIP Alta Segarra 80.700,23 19,14 55.052,00 13,06 255.775,00 60,67Casa Gimferrer 4.191,25 5,85 139.022,00 194,09 129.738,00 181,13

CRO 12.282,00 19,99 8.837,00 14,38 8.228,00 13,39Escola de Musica 945,00 1,59 39.987,00 67,34 67.470,00 113,63

IMFP 5.826,35 13,29 7.156,20 16,33 2.199,00 5,02Llar d'infants 60.386,66 137,78 53.788,71 122,73 106.572,26 243,16

Poliesportiu i piscina 53.177,70 17,35 87.361,50 28,50 82.870,71 27,04

Taula 23. Cosum energètic dels equipaments visitats.

En general, el consum manté un creixement regular al llarg dels 3 anys analitzats. Trobem

comportaments estranys com el cas del CEIP Alta Segarra:

CEIP Alta Segarra: Expliquem aquest comportament degut a la posada en funcionament del nou edifici.

Les superfícies de l’antic edifici no estan registrades a les dades mostrades.

També és destacable l’augment de consum per la posada en marxa de la nova Escola de Música, la

Casa Bertran, Casa Gimferrer o l’ampliació de la Llar d’infants “La Boireta”.


36

Consum total dels equipaments analitzats amb VAE

0,00

50000,00

100000,00

150000,00

200000,00

250000,00

300000,00

Ajuntament

Camp d

e Futbol

Casa B

ertran

CEIP A

lta S

egarra

Casa G

imfer

rerCRO

Escola de M

usica

IMFP

Llar d'in

fants

Poliesp

ortiu

i pisc

ina

kWh

2005

2009

2012

Gràfica 18. Consum total dels equipaments amb visita d’avaluació energètica.

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

kWh/m2

Consum per superficie dels equipaments analitzats amb VAE

2005

2009

2012

Gràfica 19. Relació entre el consum dels equipaments i la seva superfície.


37

ENLLUMENAT MUNICIPAL

A Calaf, l’any 2005 hi havia uns 974 punts de llum, distribuïts entre els diferents nuclis; les lluminàries

d’aquests punts són majoritàriament de vapor de sodi d’alta pressió (unes 621 unitats). En menor

quantitat hi ha les de vapor de mercuri i halogenurs. A l’any 2009 i 2012 la quantitat de punts de llum va

augmentar cap als 1.154 punts de llum, dels quals 740 punts de llum són de vapor de sodi d’altra

pressió.

El consum d’enllumenat ha augmentat progressivament des de l’any 2005 cap al 2009 i finalment al

2012. De l’any 2005 al 2009 s’hi van incorporar 3 quadres elèctrics nous, i del 2009 al 2012 es van

mantenir els mateixos.

Tot i que en aquest període la població de Calaf ha crescut, la relació de kWh/habitant indica que

efectivament el consum de l’enllumenat per càpita ha augmentat. Però és notable l’augment de 2009 a

2012 ja que en aquest període la població de Calaf va caure un 2,6% tot i mantenir la mateixa

infraestructura d’enllumenat.

kWh kWh/hab.5

2005 556710,20 170,20

2009 670508,00 184,71

2012 777117,80 219,65

Taula 24. Consum de l’enllumenat municipal amb valors absoluts i per càpita.

0, 00

1 000 00,00

2 000 00,00

3 000 00,00

4 000 00,00

5 000 00,00

6 000 00,00

7 000 00,00

8 000 00,00

9 000 00,00

2005 200 9 2012

kWh

Enllumenat públic (kWh)

Con su m kWh

0 ,00

50 ,00

100 ,00

150 ,00

200 ,00

250 ,00

2005 2 009 201 2

kWh

Enllumenat públic, consum per càpita (kWh/m2)

Consum kWh p er càpita

Gràfica 20. Consum de l’enllumenat municipal amb valors absoluts i per càpita.

5 .- Font: IDESCAT 2005 – 3.271 Hab., IDESCAT 2009 – 3.630 Hab., IDESCAT 2012 – 3.538 Hab.


38

TRANSPORT

En aquest sector s’hi inclou la flota de vehicles municipals (vehicles de la brigada i de la policia local) i la

flota de vehicles dels serveis externalitzats (recollida de residus).

El consum d’aquests vehicles, expressat en kWh és el següent:

KWh/Any

Any 2005 318.073,2 Any 2009 509.404,6 Any 2012 381.373,4

Taula 25. Consum dels vehicles municipals i externs.

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

2005 2009 2012

Consum vehicles municipals i externalitzats

Consum …

Gràfica 21. Consum dels vehicles municipals i externs.

Flota de vehicles municipals

El combustible utilitzat per aquests vehicles és la benzina i el gas-oil. Cal dir que la proporció de vehicles

que van amb cadascun dels combustibles ha variat poc entre els anys 2005, 2009 i 2012, però el

consum principal s’ha basat en el gasoil. Les gasolines són poc utilitzades, algun vehicle, una

escombradora i diferents eines de treball.


39

Departament Tipus de vehicle Matrícula Antiguitat (anys)

Tipus de combustible

Kwh/Any 2005

Kwh/Any 2009

Kwh/Any 2012

Serveis CAMIÓ GRUA DE ELEVACIÓ NISSAN CABSTAR E (Camió grua elevació) 7595 CDX 9 anys gasoil

2.191,36

Medi ambient CAMIÓ D'ESCOMBRERIES MERCEDES BENZ 4760 FXG 5 anys gasoil

226.733,59 171.092,67

Medi ambient CAMIÓ D'ESCOMBRERIES NISSAN ATLEON. 210 6694BNM 11 anys gasoil 127.035,23

17.387,04 24.503,97

Serveis NISSAN CABSTAR TL 110,35/2 B6918WH gasoil 14.239,67 21.749,79 13.989,63

Medi ambient CAMIÓ D'ESCOMBRERIES L-35,09 B3972OC 20 anys gasoil 4.863,13 13.756,43 0,00

Serveis DUMPER AUSA 8366BBY 10 anys gasoil 7.686,25 9.431,05 2.540,94 Agutzil OPEL CORSA-© 0527BXH 10 anys gasoil 7.689,79 6.300,82 4.351,15

Vehicle desconegut B-64316-VE gasoil 45.884,92 84.967,67 50.769,15

Medi ambient MÀQUINA ESCOMBRADORA MFH 2200L 6314BCT 14 anys benzina

Serveis RENAULT EXPRESS 1400 COMBI B8646HX 25 anys benzina 12.526,10 14.347,12 7.903,66

Medi ambient LADA NIVA - VAZ-2121 B0431IU 24 anys benzina 11.072,88 5.545,48 Vehicle desconegut B-3137-JM benzina 6.762,14

Desbrossadora benzina 381,55 Grup electrògen benzina 614,46 6.600,23 4.683,00 Eines benzina 6.668,08 3.412,43

TOTAL 227.683,28 419.014,70 290.983,44

Taula 26. Vehicles municipals i kWh associats.

2005 2009 2012

GASOIL 297.788,94 93,62% 470.716,32 92,41% 359.828,8 94,35%

BENZINA 20.284,28 6,38% 38.688,32 7,59% 21.544,567 5,65%

TOTAL 318.073,22 100% 509.404,63 100% 381.373,37 100,00%

Taula 27. Consum dels diferents tipus de combustibles dels vehicles municipals.


40

.

88%

90%

92%

94%

96%

98%

100%

2005 2009 2012

Distribució del consum de combustibles per vehicles entre anys

BENZINA

GASOIL

Gràfica 22. Distribució del consum de combustibles per vehicles entre anys

Flota de vehicles dels serveis externalitzats

De la flota de vehicles externalitzats no se’n disposen dades. Per aquest fet s’han comptabilitzat els dos

vehicles de recollida de residus municipals i se n’ha estimat el consum d’acord a la metodologia

determinada per la Diputació de Barcelona. Les reutes de recollida són les mateixes, i per això els valors

coincideixen durant els 3 anys estudiats.

La taula següent mostra els vehicles.

Departament Tipus de vehicle Tipus de

combustible Kwh/Any 2005 Kwh/Any 2009 Kwh/Any 2012

Extern CAMIÓ RECOLLIDA - ENVASOS (JUAN Y JUAN) gasoil 76.117,83 76.117,83 76.117,83

Extern CAMIÓ RECOLLIDA -

VOLUMINOSOS (JUAN Y JUAN)

gasoil 14.272,09 14.272,09 14.272,09

Taula 28. Relació de serveis externalitzats de l’Ajuntament de Calaf


41

65000

70000

75000

80000

85000

90000

95000

2005 2009 2012

Consums de vehicles externalitzats de l'Ajuntament

CAMIÓ R ECOLLIDA -EN VASOS (JUAN Y JUAN)

CAMIÓ R ECOLLIDA -VOLUMIN OSOS (JUAN Y JUAN )

Gràfica 23. Emissions dels vehicles dels serveis externalitzats

2.2. Informació sobre producció local d’energia.

A Calaf des de l’any 1995 hi ha 1 instal·lació de cogeneració al municipi, que ha passat de 2.012kW

instal·lats a 3.612kW entre l’any 1999 i 2005 i 1.600kW entre el 2006 i el 2009. No es disposen de

dades de producció energètica.

Per altra banda, des de l’any 2006 hi ha instal·lats 100kW de potència de generació fotovoltaica. A l’any

2008 aquests es van transformar en 200kW i finalment a l’any 2009 en 665,3kW en 3 instal·lacions

diferents. Sabem que l’any 2009 aquestes tres instal·lacions fotovoltaiques van generar 462MWh

d’energia elèctrica.

Aquestes 4 instal·lacions de generació d’energia no són de propietat municipal.


42

0,0

500,0

1.000,0

1.500,0

2.000,0

2.500,0

3.000,0

3.500,0

4.000,0

Potencia instal·lada per la producció local d'energia

Fotovoltaica

Gràfica 24. Potència energètica local

Des de l’any 2010 al municipi de Calaf hi ha instal·lat un molí eòlic del parc Alta Anoia. Aquest parc està

repartit entre els municipis de Calonge de Segarra, Pujalt, Prats de Rei, Veciana. El municipi de Calaf

disposa d’un sol aerogenerador dins del seu territori, respon a un model de 2.000 kW de potència

nominal del qual no se’n disposen mes dades. Aquest aerogenerador té una gestió privada, i des dades

de generació d’energia ja estancomptabilitzades dins del mix elèctric del municipi.


43

2.3. Avaluació d’Emissions. 2.3.1. Emissions del municipi.

Les emissions globals de tot el municipi de Calaf, des de l’any 2000 fins al 2007, són les que es

representen a la gràfica següent.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tm CO2 eq.

EMISSIONS TM CO2 eq.

Gràfica 25. Emissions totals a Calaf dels anys 2000-2007

ANY EMISSIONS TM

CO2 eq.

2000 19.5722001 17.1592002 20.1572003 19.5222004 19.9612005 21.9672006 21.2772007 20.630

Taula 29. Emissions totals de Calaf dels anys 2000-2007

2.3.1.1. Per sectors (primari, industrial, terciari, domèstic, transports.)

En general es pot observar que les emissions de Tm de CO2 han anat en lleuger augment entre l’any

2000 i el 2007, amb un màxim l’any 2005 i una posterior disminució.


44

.

EMISSONS PER SECTORS

0,0

1.000,0

2.000,0

3.000,0

4.000,0

5.000,0

6.000,0

7.000,0

8.000,0

9.000,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tm C

O2

eq

PRIMARI INDUSTRIA SERVEIS TRANSPORTDOMÈSTIC RESIDUS CICLE AIGUA

Gràfica 26. Emissions totals a Calaf per sectors dels anys 2000-2007

ANY PRIMARI INDUSTRIA SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC RESIDUS CICLE AIGUA TOTAL

2000 149,4 7.964,7 3.135,8 5.320,2 2.187,9 757,3 56,3 19.571,6 2001 111,2 7.016,4 1.743,6 5.575,3 1.783,2 844,4 84,6 17.158,6 2002 123,0 7.549,0 3.563,4 5.712,7 2.348,6 799,4 60,5 20.156,6 2003 114,0 7.500,6 3.027,6 6.096,2 1.978,7 748,0 56,7 19.521,8 2004 171,2 7.827,0 2.833,7 6.216,2 2.122,9 731,5 58,5 19.961,0 2005 151,5 7.727,3 3.594,1 6.158,4 3.883,4 382,1 70,1 21.966,8 2006 179,4 6.134,6 3.686,4 6.594,7 4.271,8 343,8 66,7 21.277,3 2007 144,6 5.611,4 3.667,1 6.716,5 3.757,4 663,4 70,0 20.630,4

Taula 30. Emissions per sectors. Anys 2000 a 2007

A continuació es fa l’anàlisi per sectors i per fonts.

Sector primari SECTOR PRIMARI

ANY CL GLP's EE GN total 2000 6,16 14,96 128,27 n.d. 149,39 2001 3,44 14,43 93,35 n.d. 111,22 2002 4,11 13,56 105,32 n.d. 122,99 2003 5,44 12,75 95,77 n.d. 113,96 2004 6,81 12,74 151,62 n.d. 171,18 2005 7,56 12,18 131,79 n.d. 151,53 2006 9,18 10,44 159,76 n.d. 179,38 2007 8,98 10,55 125,11 n.d. 144,64

Taula 31. Emissions del sector primari per fonts dels anys 2000 a 2007.


45

L’increment de les emissions corresponent al sector primari es correspon a l’augment de les emissions

de combustibles líquids i energia elèctrica. Es troba un decreixement d’un 30% en els Gasos Liquats del

Petroli, i no es disposa de dades de consum de Gas Natural. Al següent gràfic es pot veure l’evolució de

les emissions.

0,0020,0040,0060,0080,00

100,00120,00140,00160,00180,00200,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tm CO2 eq.

SECTOR PRIMARI

Gràfica 27. Evolució de les emissions dels anys 2000 a 2007.

Sector industrial

SECTOR INDÚSTRIA ANY CL GLP's EE GN total 2000 922,86 32,91 7.008,96 n.d. 7.964,74 2001 839,33 31,75 6.145,33 n.d. 7.016,41 2002 980,45 29,83 6.538,73 n.d. 7.549,01 2003 715,58 28,04 6.757,00 n.d. 7.500,63 2004 383,69 28,03 7.415,27 n.d. 7.826,99 2005 507,43 26,79 7.193,07 0,00 7.727,28 2006 863,85 22,97 5.247,81 0,00 6.134,63 2007 239,94 23,22 5.348,27 0,00 5.611,42

Taula 32. Emissions del sector industrial per fonts dels anys 2000 a 2007.

El sector industrial ha tingut unes emissions amb una tendència decreixent de les emissions del CO2.

Aquest fet s’explica per la tendència a la des-industrialització del país, als creixements del preu de

l’energia que comporta una millor gestió de l’energia utilitzada.

D’altra banda, l’energia elèctrica és la que té un major volum d’emissions a la indústria. També trobem

un decreixement important dels combustibles líquids, i dels GLP.


46

0,00

1.000,00

2.000,00

3.000,00

4.000,00

5.000,00

6.000,00

7.000,00

8.000,00

9.000,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tm CO2 eq.

SECTOR INDÚSTRIA


Sector serveis

SECTOR SERVEIS ANY CL GLP's EE GN total 2000 186,14 68,81 2.880,83 n.d. 3.135,77 2001 173,23 66,39 1.503,96 n.d. 1.743,58 2002 151,66 62,38 3.349,40 n.d. 3.563,44 2003 130,08 58,63 2.838,85 n.d. 3.027,56 2004 102,11 58,61 2.673,02 n.d. 2.833,74 2005 99,64 56,02 3.291,59 146,87 3.594,12 2006 618,24 48,02 2.829,42 190,72 3.686,40 2007 87,18 48,55 3.331,74 199,62 3.667,10

Taula 33. Emissions del sector serveis per fonts dels anys 2000 a 2007.

Es produeix un augment de les emissions, degut en bona part a l’increment del consum d’energia

elèctrica i el sorgiment de les dades de gas natural a partir de l’any 2005.

També s’observa que les emissions produïdes al 2005, 2006 i 2007 són pràcticament iguals.


47

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

3.500,00

4.000,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tm CO2 eq.

SECTOR SERVEIS


Sector domèstic

SECTOR DOMÈSTIC ANY CL GLP's EE GN total 2000 259,91 182,50 1.745,47 n.d. 2.187,88 2001 242,90 176,07 1.364,20 n.d. 1.783,16 2002 200,11 165,43 1.983,06 n.d. 2.348,61 2003 178,04 155,50 1.645,17 n.d. 1.978,71 2004 148,84 155,45 1.818,56 n.d. 2.122,86 2005 138,45 148,56 2.186,99 1.409,40 3.883,41 2006 975,58 127,36 2.001,62 1.167,22 4.271,78 2007 131,55 128,76 2.158,10 1.339,02 3.757,43

Taula 34. Emissions del sector domèstic per fonts dels anys 2000 a 2007.

Es produeix un augment progressiu de les emissions fins que l’any 2005 s’incorpora el Gas Natural com

a combustible. La tendència ha sigut a la substitució de calderes de Gasoil per calderes de Gas Natural,

així com fer un ús mes intensiu de l’energia elèctrica.


48

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

3.500,00

4.000,00

4.500,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tm CO2 eq.

SECTOR DOMÈSTIC


Sector transport

SECTOR TRANSPORTS ANY CL GLP's EE GN total 2000 5.320,25 n.d. n.d. n.d. 5.320,25 2001 5.575,32 n.d. n.d. n.d. 5.575,32 2002 5.712,72 n.d. n.d. n.d. 5.712,72 2003 6.096,23 n.d. n.d. n.d. 6.096,23 2004 6.216,23 n.d. n.d. n.d. 6.216,23 2005 6.158,35 n.d. n.d. n.d. 6.158,35 2006 6.594,67 n.d. n.d. n.d. 6.594,67 2007 6.716,50 n.d. n.d. n.d. 6.716,50

Taula 35. Emissions del sector transport per fonts dels anys 2000 a 2007.

En el còmput d’emissions degudes al transport no s’ha tingut en compte les degudes al consum elèctric,

ja que aquest està inclòs en el sector serveis, tot i així són una part molt marginal del consum.

L’increment d’emissions equival a l’increment del consum dels dos combustibles més utilitzats en el

transport, la benzina i el gas-oil A.


49

0,00

1.000,00

2.000,00

3.000,00

4.000,00

5.000,00

6.000,00

7.000,00

8.000,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tm CO2 eq.

SECTOR TRANSPORTS


*Les emissions derivades de la generació de residus i del cicle de l’aigua es comptabilitzaran al final de l’apartat d’emissions en l’àmbit del PAES i abans de les emissions municipals.


La següent taula mostra les dades d’emissions, expressat en tn CO2eq, de cadascuna de les fonts

energètiques consumides a Calaf.

ANY CL GLP's EE GN RESIDUS CICLE AIGUA total 2000 6.695 299 11.764 0 757,3 56,3 19.571,6 2001 6.834 289 9.107 0 844,4 84,6 17.158,6 2002 7.049 271 11.977 0 799,4 60,5 20.156,6 2003 7.125 255 11.337 0 748,0 56,7 19.521,8 2004 6.858 255 12.058 0 731,5 58,5 19.961,0 2005 6.911 244 12.803 1.556 382,1 70,1 21.966,8 2006 9.062 209 10.239 1.358 343,8 66,7 21.277,3 2007 7.184 211 10.963 1.539 663,4 70,0 20.630,4

Taula 36. Emissions totals per fonts de Calaf dels anys 2000 a 2007.

Més endavant es farà l’avaluació per a cada font, però, el que es desprèn del gràfic relacionat és que hi

ha hagut un increment sostingut de les emissions, en part pel sorgiment d’emissions de gas natural.


50

EMISSIONS PER FONTS

02.0004.0006.0008.000

10.00012.00014.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tm C

O2

CL GLP's EEGN RESIDUS CICLE AIGUA

Gràfica 32. Emissions de Calaf per fonts dels anys 2000 a 2007

Energia Elèctrica

Com ja s’ha comentat les emissions degudes a l’energia elèctrica al municipi de Calaf varen tenir una

davallada de l’any 2001, però han seguit una tendència creixent fins l’any 2005 assolint el màxim del

període. El 2006 també va patir una lleu devallada, però el 2007 es va recuperar.

Com ja hem comentat, aquests dos últims anys han tingut una baixada de nivell, que la podem explicar

per el sorgiment del Gas Natural com a energia compensatòria.

Gas Natural

Les dades de Gas Natural parteixen de l’any 2005. Amb el sorgiment del Gas Natural trobem una

devallada proporcional en les emissions per energia elèctrica. Al 2007 el Gas Natural suposava la 3a

font emissora de CO2.


El consum dels gasos liquats del petroli ha disminuït durant el període de temps estudiat. De la mateixa

manera les emissions degudes a aquesta font també han disminuït. És la que menys emissions produeix

de les fonts energètiques estudiades.


Els combustibles líquids són la segona font energètica al municipi de Calafper que fa a emissions de

CO2, acostant-se l’any 2006 a la primera font energètica que és l’energie elèctrica.


51

*Les emissions derivades de la generació de residus i del cicle de l’aigua es comptabilitzaran al final de l’apartat d’emissions en

l’àmbit del PAES i abans de les emissions municipals. 2.3.2. Emissions de l’àmbit del PAES

L’àmbit del PAES inclou els sectors de transport, terciari i domèstic, de manera que se n’exclouen el

sector primari i l’industrial.

Tot seguit es mostra el total d’emissions generats per aquests tres sectors durant el període 2000-2007.

ÀMBIT DEL PAES (CO2 eq.)

ANY TOTAL 2000 11.457 2001 10.031 2002 12.485 2003 11.907 2004 11.963 2005 14.088 2006 14.963 2007 14.874

Taula 37. Emissions totals de l’àmbit PAES del municipi de Calaf (2000-2007)

0 ,0

2.000 ,0

4.000 ,0

6.000 ,0

8.000 ,0

1 0.000 ,0

1 2.000 ,0

1 4.000 ,0

1 6.000 ,0

2000 20 01 2 002 2 00 3 200 4 20 05 20 06 2 00 7

Tm CO2 eq.

EMISSIONS TO TAL S PAES

Gràfica 33. Emissions totals de l’àmbit PAES dels anys 2000-2007

2.3.2.1. Per sectors (terciari, domèstic, transports.)

Les emissions degudes als sectors que formen part del PAES han estat exposades en l’apartat següent.

Dels tres sectors, el transport és el que genera més emissions i les degudes al sector terciari i domèstic

són molt semblants, sent però una mica superior els domèstics.

Cal recordar que les emissions associades a l’Ajuntament i equipaments públics s’inclou dins l’apartat de

serveis.


52

ÀMBIT DEL PAES

ANY SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC RESIDUS CICLE AIGUA

TOTAL

2000 3.135,8 5.320,2 2.187,9 757,3 56,3 11.457,52001 1.743,6 5.575,3 1.783,2 844,4 84,6 10.031,02002 3.563,4 5.712,7 2.348,6 799,4 60,5 12.484,62003 3.027,6 6.096,2 1.978,7 748,0 56,7 11.907,22004 2.833,7 6.216,2 2.122,9 731,5 58,5 11.962,82005 3.594,1 6.158,4 3.883,4 382,1 70,1 14.088,02006 3.686,4 6.594,7 4.271,8 343,8 66,7 14.963,32007 3.667,1 6.716,5 3.757,4 663,4 70,0 14.874,4

Taula 38. Emissions totals de l’àmbit PAES del municipi de Calaf per sectors (2000-2007)

EMISSONS PER SECTORS EN L'ÀMBIT DEL PAES

0,0

1.000,0

2.000,0

3.000,0

4.000,0

5.000,0

6.000,0

7.000,0

8.000,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tm C

O2

eq

SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC RESIDUS CICLE AIGUA

Gràfica 34. Emissions totals de l’àmbit PAES dels anys 2000-2007


Les emissions en l’àmbit PAES, l’any 2005 van correspondre majoritàriament als consums elèctric i a la

benzina.


53

ANY CL GLP's EE GN RESIDUS CICLE AIGUA total

2000 5.766 251 4.626 0 757,3 56,3 11.457 2001 5.991 242 2.868 0 844,4 84,6 10.031 2002 6.064 228 5.332 0 799,4 60,5 12.485 2003 6.404 214 4.484 0 748,0 56,7 11.907 2004 6.467 214 4.492 0 731,5 58,5 11.963 2005 6.396 205 5.479 1.556 382,1 70,1 14.088 2006 8.188 175 4.831 1.358 343,8 66,7 14.963 2007 6.935 177 5.490 1.539 663,4 70,0 14.874

Taula 39. Emissions de l’àmbit PAES del municipi de Calaf per fonts (2000-2007)

EMISSIONS PER FONTS EN L'ÀMBIT DEL PAES

01.000

2.000

3.0004.000

5.000

6.0007.000

8.000

9.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tm C

O2

CL GLP's EE GN RESIDUS CICLE AIGUA

Gràfica 35. Emissions de l’àmbit PAES per fonts dels anys 2000-2007

Energia Elèctrica

L’evolució de les emissions de l’energia elèctrica ha anat oscil·lant però seguint una clara tendència a

l’alça.


54

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tm CO2 eq.

EVOLUCIÓ EMISSIONS ENERGIA ELÈCTRICA EN L'ÀMBIT DEL PAES

Gràfica 36. Evolució de les emissions per energia elèctrica de l’àmbit PAES (2000-2007)

Gas Natural

L’evolució de les emissions es corresponen a l’evolució del consum, suposant un 10% de les emissions

de l’àmbit del PAES per l’any 2005.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tm CO2 eq.

EVOLUCIÓ EMISSIONS GAS NATURAL EN L'ÀMBIT DEL PAES

Gràfica 37. Evolució de les emissions per gas natural de l’àmbit PAES (2000-2005)


55


Hi ha hagut un clar descens de les emissions pels GLP.

0

50

100

150

200

250

300

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tm CO2 eq.

EVOLUCIÓ DE LES EMISSIONS DE GLP EN L'ÀMBIT DEL PAES

Gràfica 38. Evolució de les emissions per GLP de l’àmbit PAES (2000-2007)


L’evolució dels combustibles líquids ha estat força constant amb una tendència a la alça poc marcada i

una punta a l’any 2006.

01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.0008.0009.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tm CO2 eq

EVOLUCIÓ DE LES EMISSIONS DELS CL EN L'ÀMBIT DEL PAES

Gràfica 39. Evolució de les emissions per benzina de l’àmbit PAES (2000-2005)


56

2.3.2.3. Provinents de la gestió de residus

Les emissions en l’àmbit PAES en referència als residus els anys 2005 i 2009 es poden observar a la

taula següent:

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Paper i cartró (-) 21,20 7,91 7,91 7,91 7,91 44,78 95,50 43,83 47,75 40,37 Envasos (-) HDPE 44,21 26,22 26,22 26,22 26,22 207,53 188,30 165,88 260,67 255,10 PET 15,28 9,06 9,06 9,06 9,06 71,74 65,09 57,34 90,11 88,18 LDPE film 14,43 8,56 8,56 8,56 8,56 67,75 61,47 54,15 85,10 83,28 Tetrabric 0,0006 0,0004 0,0004 0,0004 0,0004 0,0029 0,0026 0,0023 0,0036 0,0035

Llaunes (acer i alumini) 3,79 2,25 2,25 2,25 2,25 17,80 16,15 14,22 22,35 21,87 Vidre (-) 21,67 10,14 10,14 10,14 10,14 42,73 112,96 45,83 66,97 59,80 FORM (+) 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 78,50 85,14

Residus Municipals (+) 877,85 908,51 863,53 812,12 795,60 834,40 883,27 1.044,65 728,60 726,06 TOTAL 757,26 844,37 799,39 747,99 731,46 382,07 343,81 663,38 234,14 262,59

Taula 40. Evolució de les emissions associades a residus de l’àmbit PAES (2005-2009)

S’observa que de l’any 2005 al 2009 hi ha hagut una disminució de la producció d’emissions degut a la

disminució de tones de rebuig recollides i l’augment de les tones reciclades de totes les fraccions

estudiades. L’any 2008 es comença a recollir la matèria orgànica selectivament, això porta una reducció

important de les emissions.

Cal recordar que la separació selectiva de les fraccions de paper-cartró, envasos i vidre comporta una

bonificació de les emissions de CO2.

0,00100,00200,00300,00400,00500,00600,00700,00800,00900,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Tm CO2 eq.

EVOLUCIÓ EMISSIONS DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS

Gràfica 40. Evolució de les emissions derivades dels residus entre els anys 2000 a 2009.


57

2.3.2.4. Provinents de la gestió de les aigües

Les emissions en l’àmbit PAES en referència al la gestió de les aigües els anys 2005 i 2009 no han

variat significativament, tan sols una lleugera disminució del 2005 al 2009:

TOTAL 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Tn CO2 eq. 56,33 84,56 60,48 56,74 58,52 70,05 66,66 69,96 61,38 43,46

Taula 41. Evolució de les emissions associades a la gestió de les aigües de l’àmbit PAES (2005-2009)

0,0010,0020,0030,0040,0050,0060,0070,0080,0090,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Tm CO2 eq.

EMISSIONS ASSOCIADES AL CICLE DE L'AIGUA

Gràfica 41. Evolució de les emissions derivades al cicle de l’aigua entre els anys 2000 a 2009.

2.3.3. Emissions de l’ajuntament

Entre els anys 2005, 2009 i 2012 les emissions de l’ajuntament s’han mantingut estables, malgrat

l’increment de població que hi ha hagut al municipi, l’augment de punts de llum de l’enllumenat públic,

implantació de nous serveis de recollida de residus.

Les tones de CO2eq. Emeses són les següents:

2005 (Tm CO2eq./any)



Total Ajuntament 678,34 559,68 694,05

Taula 42. Emissions de CO2 pels anys 2005, 2009 i 2012


58

2.3.3.1. Emissions de l’Ajuntament per fonts.

L’energia elèctrica és la font energètica que ocasiona major emissió de Tm de CO2eq, ja que representa

el major consum de kWh. Les altres dues fonts es situen en un valor semblant, estant una mica per

sobre les emissions associades als combustibles líquids.

Pel què fa a la comparativa d’un any amb l’altre, l’energia elèctrica ha disminuït des de l’any 2005 cap al

2009 un 35%, mentre que les altres fonts energètiques han anat creixent de forma significativa. Les

emissions des del 2009 al 2012 han augmentat (un 28% el consum elèctric i un 120% el Gas Natural).

Per contra, les emissions associades als combustible líquids han disminuït un 13,5%.

Taula 43. Evolució de les emissions per fonts.

0,00

100,00

200,00

300,00

400,00

500,00

600,00

2005 2009 2012

EL ECTRICITAT

GAS NATURAL

CL

Gràfica 42. Evolució de les emissions de l’ajuntament per fonts.

Les emissions de cadascun dels sectors es distribueix de manera similar els anys 2005, 2009 i 2012. Tal

i com mostren els següent gràfics:




Elèctrica 537,39 345,04 442,62Gas natural 15,07 46,40 102,54Combustibles líquids 126,11 168,70 149,13TOTAL 678,34 559,68 694,05


59

DISTRIBUCIÓ EMISSIONS MUNICIPALS 2005

ELECTRICITAT

GAS NATURAL

CL


ELECTRICITAT

GAS NATURAL

CL


ELECTRICITAT

GAS NATURAL

CL

Gràfica 43. Distribució de les emissions de l’Ajuntament per sectors.


60

En la distribució de consums el volum d’emissions derivat de l’electricitat ha devallat significativament.

Tot i això, en valor absolut, el consum elèctric, igualment que els altres consums ha augmentat amb

força.

També és interessant denotar la tendencia creixent del Gas Natural, que, any a any, guanya pes en el

mix d’emissions de l’Ajuntament.

2.3.3.2. Emissions de l’ajuntament per sectors.

Seguint el mateix criteri que en l’inventari de consums, s’inclouen en aquest punt els sectors on

l’ajuntament té una incidència directe, i són: equipaments municipals, enllumenat públic, flota de vehicles

municipals i externalitzats.

Les emissions de cadascun dels sectors es distribueix de manera similar els anys 2005, 2009 i 2012. Tal

i com mostren els següent gràfics:

DISTRIBUCIÓ DE LES EMISSIONS SEGONS TIPUS. 2005

Cotxes

Equipaments

Enllumenat


Cotxes

Equipaments

Enllumenat


61


Cotxes

Equipaments

Enllumenat

Gràfica 44. Distribució de les emissions de l’Ajuntament per sectors.

Els diferents sectors municipals es distribueixen de formes similars entre els diferents anys. La partida

destinada a cotxes ha augmentat significativament l’any 2009 però s’ha tornat a reduïr proporcionalment

pel consum de l’any 2012.

(Tm CO2eq./any). 2005 (Tm CO2eq./any). 2009 (Tm CO2eq./any). 2012Cotxes 84,56 135,31 101,44Equipaments 326,00 243,33 367,25Enllumenat 267,78 181,04 225,36

Taula 44. Evolució de les emissions de l’Ajuntament per sectors.

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

350,00

400,00

2005 2009 2012

kWh

Distribució d'emissions de l’Ajuntament

Cotxes

Enllumena t

Equipamen ts

Gràfica 45. Evolució de les emissions de l’ajuntament per sectors.

Cadascun dels sectors, s’analitza individualment i de manera més detallada.


62

EQUIPAMENTS MUNICIPALS

També seguint el mateix criteri, es diferencien els equipaments municipals en 5 categories, en funció de

l’activitat que s’hi desenvolupa. Així doncs, les emissions associades a cadascuna de les tipologies són

les següent:

Tipologia equipament 2005 2009 2012

Tn CO2 eq. % Tn CO2 eq. % Tn CO2 eq. % Administració i oficines municipals 46,25 14,19% 38,47 15,81% 46,37 12,63%Educació (escoles bressol, CEIPS, altres) 69,53 21,33% 41,93 17,23% 102,76 27,98%Equipaments esportius (amb i sense piscina) 34,03 10,44% 33,12 13,61% 41,11 11,19%Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 7,92 2,43% 35,34 14,52% 44,24 12,05%Bombeig d'aigua 164,13 50,35% 86,98 35,74% 125,16 34,08%Altres (mercats, cementiris, ...) 4,13 1,27% 7,49 3,08% 7,61 2,07%

Taula 45. Distribució de les emissions per tipologia d’equipaments.

NOTA: Es consideren dins la tipologia altres els següents equipaments (bombers, deixalleria, església, local de la

brigada municipal...).


63

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2009 2012

DISTRIBUCIÓ D'EMISSIONS ENTRE TIPUS D'EQUIPAMENT MUNICIPAL

Altres (mercats, cementiris , ... )

Bombeig d'aigua

Centres socio-culturals, centres c ívics i biblioteques

Equipaments esportius (amb i sense piscina)

Educació (escoles bressol, CEIPS, altres)

Administ ració i oficines municipals

Gràfica 46. Distribució de les emissions per tipologia d’equipaments.

Per el que fa a emissions trobem que la major part d’emissions provenen del bombat d’aigua. Aquest fet

s’accentua per què l’any 2005, els valors d’emissió de CO2 per kWh consumit eren bastant majors que

els anys 2009 i 2012.

Per altra banda, un tema a destacar és que a l’any 2012 hi ha hagut un creixement important dels

equipaments destinats a educació. Ho expliquem per la inauguració i posada en marxa del nou CEIP i

l’Escola de Música.

La resta de sectors es mantenen estables entre el període de temps estudiat.

Si l’anàlisi es fa en Tm CO2eq/nombre d’equipaments, els responsables d’un nivell més elevat

d’emissions són els de tipus educatiu i esportiu, ja que en els dos casos es tracta de grans edificis d’un

alt consum.


64

Tipologia equipament 2005 2009 2012

CO2eq./núm. Equipaments



Administració i oficines municipals 6,61 5,50 6,62Educatiu 17,38 13,98 34,25Esportiu 17,01 16,56 20,55Socio-culturals 1,98 5,89 7,37Altres 0,83 1,50 1,52

Taula 46. Relació entre les emissions i nombre d’equipaments per tipologia.

Del total d’equipaments municipals de Calaf, s’analitza de manera més detallada els 10 edificis on es

van fer les visites d’avaluació energètica, que són els següents:

Pavelló esportiu i piscina municipal Llar d’Infants “La Boireta”

Escola CEIP Alta Segarra Ajuntament i Sala Felip

Casa Bertran Escola de Música i Sala d’Actes

Camp de futbol Centre de Recursos per l’Ocupació

Casa Gimferrer Institut Municipal de Formació Permanent

Taula 47. Relació dels equipament visitats

Pel què fa a la quantitat d’emissions, expressades en valor absolut, són les següents:

2005 2009 2012 Tm CO2eq/any Tm CO2eq/any Tm CO2eq/any

Ajuntament 24,30 38,03 42,71Camp de Futbol 8,45 9,64 18,13

Casa Bertran 0,00 1,40 12,11CEIP Alta Segarra 49,64 14,83 55,79

Casa Gimferrer 2,02 30,24 28,85CRO 5,91 8,58 2,39

Escola de Musica 0,45 10,80 17,77IMFP 10,55 8,87 14,29

Llar d'infants 8,88 7,42 14,90Poliesportiu i piscina 25,58 23,48 22,97

Taula 48. Emissions dels equipaments on s’han fet les VAE


65

En general, el nivell d’emissions ha mantingut un creixement accelerat al llarg dels tres anys analitzats,

passant de 135,78 Tm CO2eq/any 2005, a 153,32 Tm CO2eq/any 2009 i un augment encara més

significatiu l’any 2012 amb unes 229,92 Tm CO2eq/any.

Els canvis més representatius tenen lloc en els següents equipaments:

L’ajuntament: Creixement sostingut i ininterromput de les emissions de CO2.

Camp de Futbol: L’any 2012 ha patit un augment sobtat de les emissions, causa d’un augment en la

factura elèctrica.

Casa Bertran, Casa Gimferrer i escola de música i llar d’infants: en aquests tres casos, els

equipaments no estaven en marxa i al llarg d’aquest periòde 2005 i 2012 s’han posat en funcionament,

per això observem aquest augment sobtat de les emissions relacionades. En el cas de la llar d’infants,

no es tracta d’un equipament nou, sinó una ampliació.

El següent gràfic mostra aquesta informació d’una manera més visual:

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

Emissions segons equipament municipal

2005

2009

2012

Gràfica 47. Emissions dels equipaments amb visita d’avaluació energètica.

Un aspecte a comentar és la posada en funcionament del nou CEIP, que ha passat a convertir-se en

l’equipament amb major consum, seguit per l’Ajuntament i Sala Felip. La casa Gimferrer i finalment el

poliesportiu i la piscina.


66

ENLLUMENAT MUNICIPAL A Calaf, l’any 2005 hi havia uns 974 punts de llum, distribuïts entre els diferents nuclis; les lluminàries

d’aquests punts són majoritàriament de vapor de sodi d’alta pressió (unes 621 unitats). En menor

quantitat hi ha les de vapor de mercuri i halogenurs. A l’any 2009 i 2012 la quantitat de punts de llum va

augmentar cap als 1.154 punts de llum, dels quals 740 punts de llum són de vapor de sodi d’altra

pressió.

Les emissions associades a l’enllumenat han anat en decreixement per una qüestió de càlcul tècnic. Tot

i que els consums energètics de l’any 2005 fossin inferiors als del 2009 i 2012, el factor emissor de l’any

2005 per kWh consumit és superior que el factor de 2009 i 20126.

Tm CO2eq/any 2005 267,782009 181,042012 225,36

Taula 49. Emissions de l’enllumenat municipal.

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

2005 2009 2012

Emissions CO2 de l'enllumenat

Tm CO2eq/any

Gràfica 48. Emissions de l’enllumenat municipal amb valors absoluts i per càpita.

TRANSPORT El sector del transport s’hi inclou la flota de vehicles municipals (vehicles de la brigada i de la policia

local) i la flota de vehicles dels serveis externalitzats (recollida de residus).

6 .- Factor d’emissió a l’any 2005: 0,000481 tCO2/kWh. Mentre que els anys 2009 i 2012 han disminuït a 0,00027 tCO2/kWh i 0,00029 tCO2/kWh.


67

A diferència de l’enllumenat, amb el transport no s’ha mantingut la mateixa estabilitat, sinó que les

emissions han oscil·lat fins a assolir un màxim de 135,31 Tn de CO2 l’any 2009 i rebaixar fins als 77,3 Tn

de CO2 l’any 2012.

Tm CO2eq/any 2005 84,56

2009 135,31 2012 101,43

Taula 50. Emissions dels vehicles municipals i externs.

Aquest augment ha tingut lloc tant a nivell dels vehicles municipals com de la flota de vehicles dels

serveis externalitzats. La següent gràfica mostra els valors totals del sector transport de l’ajuntament.

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

120,00

140,00

160,00

2005 2009 2012

Emissions de CO2 en els vehicles municipals

Emissions d e CO2 en e ls vehicles municipals

Gràfica 49. Emissions dels vehicles municipals i externs.

Flota de vehicles municipals

El combustible utilitzat per aquests vehicles és la benzina i el gas-oil. Cal dir que la proporció de vehicles

que van amb cadascun dels combustibles ha variat poc entre els anys 2005, 2009 i 2012, però el


68

consum principal s’ha basat en el gasoil. Les gasolines són poc utilitzades, algun vehicle, una

escombradora i diferents eines de treball.

Departament Tipus de vehicle Matrícula Antiguitat (anys)

Tipus de combustible

Emissions CO2eq 2005



Serveis CAMIÓ GRUA DE ELEVACIÓ NISSAN CABSTAR E (Camió grua elevació) 7595 CDX 9 anys gasoil

0,59

Medi ambient CAMIÓ D'ESCOMBRERIES MERCEDES BENZ 4760 FXG 5 anys gasoil

60,54 45,68

Medi ambient CAMIÓ D'ESCOMBRERIES NISSAN ATLEON. 210 6694BNM 11 anys gasoil

33,92 4,64 6,54

Serveis NISSAN CABSTAR TL 110,35/2 B6918WH gasoil 3,80 5,81 3,74

Medi ambient CAMIÓ D'ESCOMBRERIES L-35,09 B3972OC 20 anys gasoil 1,30 3,67

Serveis DUMPER AUSA 8366BBY 10 anys gasoil 2,05 2,52 0,68 Agutzil OPEL CORSA-C 0527BXH 10 anys gasoil 2,05 1,68 1,16

Vehicle desconegut B-64316-VE gasoil 12,25 22,69 13,56

Medi ambient MÀQUINA ESCOMBRADORA MFH 2200L 6314BCT 14 anys benzina

Serveis RENAULT EXPRESS 1400 COMBI B8646HX 25 anys benzina

3,12 3,57 1,97 Medi ambient LADA NIVA - VAZ-2121 B0431IU 24 anys benzina 2,76 1,38 Vehicle desconegut B-3137-JM benzina 1,68

Esbrossadora benzina 0,10 Grup electrògen benzina 0,15 1,64 1,17 Eines benzina 1,66 0,85

TOTAL 60,43 111,18 77,30

Taula 51. Vehicles interns, tipus i emissions associades.

Tm CO2eq/any 2005 Tm CO2eq/any 2009 Tm CO2eq/any 2012

GASOIL 55,38 91,64% 101,55 91,34% 71,94 93,06%

BENZINA 5,05 8,36% 9,63 8,66% 5,36 6,94%TOTAL 60,43 111,18 77,30

Taula 52. Emissions associades als diferents tipus de combustibles dels vehicles municipals.

Flota de vehicles dels serveis externalitzats

De la flota de vehicles externalitzats no se’n disposen dades. Per aquest fet s’han comptabilitzat els dos

vehicles de recollida de residus municipals i se n’ha estimat el consum d’acord a la metodologia

determinada per la Diputació de Barcelona.

Les rutes de recollida no han variat durant aquests anys, de manera que el consum coincideix per a les 3

dates.


69

La taula següent mostra les emissions dels vehicles:

Departament Tipus de vehicle Tipus de combustible




Extern CAMIÓ RECOLLIDA - ENVASOS (JUAN Y JUAN) gasoil 20,32 20,32 20,32

Extern CAMIÓ RECOLLIDA - VOLUMINOSOS (JUAN Y JUAN) gasoil 3,81 3,81 3,81

Taula 53. Relació de serveis externalitzats de l’Ajuntament de Calaf

18,00

19,00

20,00

21,00

22,00

23,00

24,00

25,00

2005 2009 2012

Emissions de vehicles externalitzats de l'Ajuntament

CAMIÓ R ECOLLIDA -EN VASOS (JUAN Y JUAN)

CAMIÓ R ECOLLIDA -VOLUMIN OSOS (JUAN Y JUAN )

Gràfica 50. Emissions dels vehicles dels serveis externalitzats


71

3. DIAGNOSI I ESTRATÈGIA ENERGÈTICA

Tot seguit es mostra una taula resum amb les dades resultants de l’inventari d’emissions que serviran de punt de partida per a la definició del

pla d’acció per a reduir les emissions de GEH.

2005 2007 Tendència 2005 - 2007 Població 3.271 3.435 Creixent

Emissions àmbit PAES TOTAL CL GLP's EE GN Tractament TOTAL CL GLP's EE GN Tractament Serveis (inclòs ajuntament) 3.594,1 99,6 56,03.291,6 146,9 3.667,1 87,2 48,63.331,7 199,6 Creixent Transport 6.158,46.158,4 6.716,56.716,5 Creixent Domèstic 3.883,4 138,5 148,62.187,01.409,4 3.757,4 131,6 128,82.158,11.339,0 Decreixent Residus (tractament i transport) 382,1 382,1 663,4 663,4 Creixent Aigua (potabilització i tactament) 70,1 70,1 70,0 70,0 Constant Total emissions PAES 14.088,16.396,4 204,65.548,61.556,3 382,114.874,46.935,2 177,35.559,81.538,6 663,4 Creixent

Emissions àmbit Ajuntament - 4,21% de les emissions en l’àmbit del PAES

2005 2009 2012

TOTAL CL EE GN TOTAL CL EE GN TOTAL CL EE GN Tend. 05-09 Tend. 05 - 12

Equipaments 326,0 41,3 269,6 15,1 243,3 32,9 164,0 46,4 367,3 47,5 217,3 102,5 Decreixent Creixent

Enllumenat i semàfors 267,8 267,8 181,0 181,0 225,4 225,4 Decreixent Decreixent

Flota de vehicles pròpia i externalitzada 84,6 84,6 135,3 135,3 101,4 101,4 Creixent Creixent

Total emissions Ajuntament 593,8 125,9 537,4 15,1 559,7 168,2 345,0 46,4 694,1 148,9 442,6 102,5 Decreixent Creixent


72

Producció d'energia local

Kw/any

Tendència

Kw/hab i any

3.271 3.630 3.538

2005 2007 2009 2005 2007 2009

Sector privat

Fonts renovables 100,0 665,3 Creixent 0,029 0,188

Altres 3.612,00 1600 1600 Decreixent 1,104 0,466 0,441

Sector public municipal

Fonts renovables

Altres

Total 3.612,00 1.700,00 2.265,30 Decreixent 1,10 0,49Decreixent

73

3.1. Punts forts i febles i objectius estratègics de la diagnosi

Abans d’analitzar les dades, cal tenir present que no es disposa de les dades de

serveis, transport i domèstic per els anys 2009 i 2012. Tampoc de les dades de residus

i aigua per a l’any 2012. Aquest fet comporta a realitzar dos tipus d’anàlisis

diferenciats:

1. Anàlisis en l’àmbit del PAES entre els anys 2005 i 2007.

2. Anàlisis en l’àmbit de l’Ajuntament entre els anys 2005, 2009 i 2012.

3.1.1. Àmbit del PAES

A grans trets, les emissions en l’àmbit del PAES tenen una lleu tendència al

creixement del 2,79% anual. Tot i aquesta dada cal remarcar que la població ha

crescut en un 2,5% anual. És per això que podem dir que les emissions per ciutadà

dins l’àmbit del PAES s’han mantingut constants al llarg del temps, amb un lleu

creixement del 0,29% anual. Un valor no suficientment robust per marcar una

tendència creixent.

Tot seguit es presenta un analisi més concret per cadascun dels sectors de l‘ambit del

PAES.

ESTRUCTURA I TERRITORI

Calaf és un municipi que no ha obtingut una condició jurídica de capital comarcal però

és una capital de zona “de facto”, això fa que tingui una personalitat pròpia per tant

minimitza la influència de ciutats més grans. Els serveis bàsics a les persones es

cobreixen, també disposa d’un volum industrial suficient com per proporcionar llocs de

feina.

Tot i aquest fet, els serveis bàsics especialitzats no estan disponibles al municipi, com

hospitals, oficines institucionals o centres d’estudis especialitzats. És per aquest fet

que el municipi triangula amb tres ciutats mes importants com són Manresa, Igualada i

en menor mesura Cervera. Aquest últim fet ens indica l’alt valor d’emissions derivades

del transport.

MOBILITAT I TRANSPORT

Com ja hem comentat, podem classificar la mobilitat de Calaf en dos grans aspectes:

1. Mobilitat interna: On hi incloem els desplaçaments menors a 8 km.

Calaf és un municipi pròxim entre si. L’implantació de mesures per afavorir la bicicleta

no es va creure convenient ja que les distàncies s’acostumen a fer a peu. Per altra

banda, els transports interns mes rellevants responen a desplaçaments fins als

polígons localitzats als afores per raons de treball.

74

El grup d’emissions internes responen al parc de vehicles de particulars, ja que el

municipi no disposa de servei de transport públic.

2. Mobilitat externa: S’hi inclou desplaçaments superiors a 8 km.

Aquests desplaçaments suposen bona part de les emissions de CO2 derivades del

sector transports. Com ja s’ha comentat respon a desplaçaments interciutats,

bàsicament Manresa i Igualada, també Cervera. Segons dades de l’IDESCAT 2001, un

20,59% dels ciutadans obligats a realitzar transports té mes de 20 minuts per arribar a

la feina, el que suposa uns 285 ciutadans.

De la mateixa manera, un 36,36% dels ciutadans que realitzen desplaçament per

qüestió d’estudis té més de 20 minuts de desplaçament. Aquests suposen 48

ciutadans.

En aquests aspectes, el tancament d’indústries a Calaf i rodalies afavoreix el

desplaçament a fora del municipi. Igualment, la funció de capital de zona atrau

població de les zones colindants (Solsonès Sud i Alta Segarra) per motius d’accés a

serveis. Això fa que les emissions de CO2 per al sector transports suposin un 45,15%

de les emissions totals en l’àmbit del PAES.

AIGUA

El consum energètic associat a l’aigua es centra en les operacions de potabilització i

depuració, amb un consum lleugerament més elevat en aquesta segona.

L’evolució del consum associat a aquestes 2 operacions es majoritàriament constant

en el temps, ja que des de l’any 2000 fins a l’any 2009 observem un augment constant

del 3,29% anual.

En el cas de les emissions, tot i l’augment de consum, la tendència és de disminuir,

passant de les 56,326 t CO2eq. per a l’any 2000, a les 70,052 t CO2eq. per l’any 2005 fins a les 43,464 t CO2eq. per l’any 2009. Aquest fet es pot explicar perquè

l’energia utilitzada en les operacions de tractament d’aigua és l’energia elèctrica, i l’any

2009, les emissions/kWh d’aquesta font energètica són inferior a les de l’any 2005.

RESIDUS

Les emissions associades als residus, s’estudien només des del punt de vista del

tractament.

En aquest aspecte trobem que les emissions han disminuït al llarg del temps, degut a

la implantació dels serveis de recollida selectiva, i a partir de l’any 2008 per la

implantació de la recollida de matèria orgànica. En aquest sentit trobem dades que ens

reflexen aquestes informacions ja que a l’any 2004 s’emetien 731,46 t CO2eq, el 2005

75

amb la recollida selectiva es passa a 382,07 t CO2eq i l’any 2009 262,59 t CO2eq.

El volum d’emissions per habitant a l’any 2009 es calcula per 0,074 t CO2eq/hab.

ENERGIA

En aquest punt descriurem l’evolució de les emissions d’energia descomposada en els

consums en àmbit domèstic i en àmbit del sector serveis.

SECTOR SERVEIS Els consums en l’àmbit del sector serveis han tingut una evolució creixent d’acord amb

el volum de població nova incorporada al municipi. Les emissions han passat de

3.594,1 t CO2eq al 2005 a 3.667,1 t CO2eq l’any 2007. Però en nivells per càpita

l’evolució ha sigut de passar de 1,1 t CO2eq/hab. al 2005 fins a 1,07 t CO2eq/hab al

2007.

SECTOR DOMÈSTIC

La tendència de les emissions en el sector domèstic ha sigut decreixent, més en el

supòsit de que la població ha augmentat. Aquest fet contrasta amb l’augment de

l’energia consumida registrat i s’explica per el menor factor d’emissió en la generació i

transport de l’energia elèctrica l’any 2007. Cal dir que la font energètica mes

consumida a àmbit domèstic és l’energia elèctrica.

3.1.2. Àmbit de l’Ajuntament

Les emissions en l’àmbit de l’ajuntament en el període estudiat han anat en clar

augment, ja que com s’ha apuntat al llarg del document, l’augment de les emissions en

aquest cas va molt associat a la posada en marxa de diferents equipaments

municipals i suposa.

Tot seguit s’analitzen de manera més concreta cadascun dels sectors de l’ambit de

l’Ajuntament.

EQUIPAMENTS

En el cas dels equipaments de Calaf trobem que suposen un 52,9% de les emissions

en l’àmbit de l’Ajuntament, això són 367,25 t CO2eq. per a l’an 2012.

Podem dir que les emissions en equipaments municipals s’han disparat des de l’any

2009 degut a l’adquisició de nous equipaments municipals.

Una de les vies possibles per la reducció dels consums associats a aquestes

emissions és la racionalització energètica a través de bones pràctiques. En aquesta

76

línia es proposa diversos cursos i jornades de formació dels diferents encarregats

dels equipaments municipals.

Per altra banda, una de les vies per contenir les emissions de t CO2eq és la conversió

de sistemes de climatització actuals per climatització per biomassa, una estratègia

indicada degut a la proximitat del combustible i la viabilitat a nivell econòmic i

d’emissions

ENLLUMENAT PÚBLIC

En l’enllumenat destaquem 2 components importants. En primer lloc, part de la

lluminària instal·lada i en funcionament es localitza a la zona de polígon industrial i això

fa que estigui en funcionament quan la industria no està en funcionament o

simplement que s’estigui consumint sense l’existència de construccions a il·luminar.

Per altra banda, una de les prioritats per part dels membres de l’equip de govern és la

substitució de l’enllumenat per metodologies més eficients. Això suposa un pas

important cap a un nou model d’enllumenat més eficient energèticament, més net

ecològicament i més econòmic en el dia a dia.

FLOTA DE VEHICLES MUNICIPALS I DE SERVEIS EXTERNALITZATS

L’Ajuntament de Calaf té una particularitat pel que fa a vehicles municipals, i és que

integra el servei de recollida de residus dins de l’estructura de l’Ajuntament, això fa que

dispari els nivells d’emissió de CO2eq interns, arribant a suposar un 76,2% de les

emissions per consum total en transports dins de l’ambit de l’ajuntament.

Per aquest motiu una de les vies per a reduir les emissions de CO2eq és incidir en els

vehicles de recollida, tant en les bones pràctiques dels conductors, com a l’optimització

de les rutes de recollida o la substitució per vehicles mes eficients.

Per altra banda, part dels altres vehicles disponibles realitzen rutes de proximitat, es

proposa la substitució d’aquests vehicles per vehicles de consum elèctric

INFRAESTRUCTURS MUNICIPALS (BOMBAMENTS I ALTRES)

L’ infrastructura de bombejament d’aigua del municipi de Calaf s’havia suportat amb un

molí eòlic. Però una problemàtica va comportar que unes fuites d’oli es vessessin al

pou. La despesa en bombejament d’aigua a l’any 2012 suposa un 38,4% dels

consums de l’Ajuntament, és per això que es planteja algun sistema de generació

d’energia per suplir aquests forts consums.

POENCIALITAT D’IMPLANTACIO D’ENERGIES RENOVABLES

Calaf és un municipi que es localitza en una de les zones de desenvolupament

prioritari de l’energia eòlica, és per això que la regió és molt propícia al

77

desenvolupament d’aquest tipus de generadors d’energia. Tot i aquest fet, el

municipi de Calaf és petit en superfície, el que dificulta la implantació d’aquests

sistemes de generació. Des de l’any 2010 hi ha en funcionament el parc eòlic Alta

Segarra amb un molí dins el terme municipal de Calaf.

Per altra banda trobem iniciatives privades de generació fotovoltaica, tot i aquest fet

són iniciatives marginals.

3.2. Projecció d’escenaris d’emissió de GEH fins al 2020

Ara analitzarem els escenaris futurs d’emissió de CO2eq.

Trobem dues alternatives:

- Alternativa Zero: La tendència que seguirien les emissions de CO2eq en el cas

que no es realitzés cap actuació per corregir les emissions actuals.

- Alternativa PAES: La tendència que s’espera que segueixin les emissions de

CO2eq amb els objectius establerts en el document PAES, a través de les

actuacions definides a continuació.

Es mostra dues gràfiques que ensenyen les tendències de les dues alternatives en

l’àmbit del PAES i l’alternativa Zero.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

Pro jecció d'escenaris d'emissió de GEH fins al 2020

E missions ambit PAES sense actuacions

E missions àmbit PAES amb actuacions

Gràfica 51. Tendències de les dues alternatives en l’àmbit del PAES i l’alternativa Zero

3.3. Objectius estratègics de reducció i àmbits d’actuació

Les prioritats definides en l’àmbit d’actuació del PAES es poden resumir en dos

apartats:

78

Actuacions en l’àmbit del PAES:

Informació ciutadana: Potenciar l’accés a la informació (Guies, campanyes, xerrades o

oficines d’atenció ciutadana)

Incentiu fiscal per prendre iniciatives per reduir l’emissió de CO2 eq. com bonificacions

en les taxes municipals...

Actuacions en l’àmbit d’actuació de l’Ajuntament:

Residus: Prevenció, gestió en origen i optimització del reciclatge i la gestió.

Enllumenat: Lluminàries menys consumidores i redimensionat en funció de les

necessitats.

Bombament d’aigua: Optimització del rendiment de les bombes i possiblitat de

generació d’energia per suplir aquests consums.

Transport: Tendència al vehicle elèctric o híbrid.

Equipaments municipals: Optimització de sistemes de climatització a través

d’aïllaments o gestió centralitzada, tendència a l’ús de combustibles de proximitat,

renovació de lluminàries amb tecnologies mes eficients, bones pràctiques del personal

encarregat del mateniment...

Contractació pública: Incorporació de criteris d’Ecoeficiència en la contractació pública

de serveis i subministres.

Concretament, amb les actuacions proposades es volen aconseguir els següents

objectius de reducció:

Total emissions (Any 2005)

Emissions per càpita (Any 2005)

% emissions respecte el total

Objectiu de reducció

Tn CO2 eq estalviades

Equipaments i serveis (inclou domèstic) 7.477,53 2,29 53,08% 12,50% 934,86 Transport 6.158,35 1,88 43,71% 4,86% 299,16 Producció local d'energia 0,00% Altres (aigua, residus) 452,12 0,14 3,21% 49,26% 222,71 Planificació 0,00% Adquisició pública de béns i serveis 0,00% 14,37 Participació ciutadana 0,00% 1.469,96

79

3.4. Declaració de compromís

Donat que les emissions de l’àmbit de compromís del PAES 2005 són de 14.088,1

tCO2 eq es proposen un total de 68 accions que han de permetre la reducció de 2.940,89 t CO2 eq, la qual cosa suposa un 20,87% d’emissions respecte l’any 2005.

En termes relatius es preveu passar de les 4,31 t CO2 eq l’any 2005 a unes 3,41 t

CO2 eq l’any 2020.

80

4. PLA D’ACCIÓ

Tot seguit s’adjunten les fitxes descriptives de les accions proposades per a reduir les

emissions de CO2 del municipi de Calaf:

81

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE Calaf

Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq (Tn/any)

6.2 6.2/1

Ajust de l'impost de circulació creant incentius a la compra de cotxes híbrids i elèctrics

739

Àmbit Temàtica Tipologia

Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts PDR Descripció Crear incentius fiscals en l'àmbit en que l'ajutament té competències (Impost de circulació) per tal d'afavorir l'ús de vehicles híbrids o vehicles elèctrics entre els ciutadans i les empreses del municipi. Objectiu de conversió d'un 12% del parc de vehicles, per tant reducció del 12% d'emissions de transport a l'àmbit del PAES

Relació amb d’altres accions PAES 2.3/1, 2.3/2, 4.2/1

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

Prioritat Calendari Responsable

Alta Llarg termini (fins 2020) REGIDORIA MEDI AMBIENT I REGIDORIA D'HISENDA

Període d’execució Contínua Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs CIUTADANS 28.763,15 Termini d’amortització (anys)

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Import total bonificat de l'impost de circulació 2.823.397,91

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Mobilitat de la població Consum final d'energia total

82



2.3 2.3/1 Guia d'estalvi energètic: l'ús del vehicle i la conducció eficient


Transport Transport privat i comercial AM Descripció Difusió d'una guia per a l'ús dels particulars, de les empreses i del personal de l'Ajuntament on es donin consells de conducció eficient per aconseguir un estalvi energètic



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini (fins 2017) REGIDORIA MEDI AMBIENT

Període d’execució Puntual Agents implicats CIUTADANS

Cost d’inversió (€), IVA inclòs AJUNTAMENT EMPRESA SUBMINISTRADORA

1.250, 00 Termini d’amortització (anys)




83



2.3 2.3/2 Campanya per compartir cotxe 233,489 Àmbit Temàtica Tipologia

Transport Transport privat i comercial PDR Descripció Execució de campanyes per compartir cotxe, sobretot orientat a communicar el centre del poble i les empreses ubicades al muinicipi. Previsió de reducció d'un 3,5% del cost en transport privat



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Llarg termini (fins 2020) REGIDORIA MEDI AMBIENT

Període d’execució Periòdica Agents implicats CIUTADANS Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESES 3.000,00 AJUNTAMENT Termini d’amortització (anys)


889.859,27



84



4.2 4.2/1 Pla pel desenvolupament de la bicicleta Àmbit Temàtica Tipologia

Planificació Plans de mobilitat o transport PDR Descripció Elaboració d'un pla per acompanyar l'ús de la bicicleta a través de definir punts segurs d'aparcament de bicicletes, definir carrers de circulació de bicicletes o altres actuacions d'acompanyament.




Període d’execució Puntual Agents implicats CIUTADANS Cost d’inversió (€), IVA inclòs AJUNTAMENT 2.300,00 Termini d’amortització (anys)




85



1.4 1.4/1 Guia d'estalvi energètic: habitatges sostenibles i bones pràctiques


Equipaments i serveis Sector domèstic AM Descripció Elaboració d'una guia per a l'estalvi energètic en els habitatges dels particulars: Focalització en el consum elèctric, de gas i gasoil, així com introducció a les energies renovables

Relació amb d’altres accions PAES 6.2/2, 1.4/3, 6.1/1, 1.5/1


Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini (fins 2015) REGIDORIA MEDI AMBIENT

Període d’execució Puntual Agents implicats CIUTADANS Cost d’inversió (€), IVA inclòs AJUNTAMENT 1.000, 00 Termini d’amortització (anys)



Consum final d'energia total

86



6.2 6.2/2 Incentius fiscals a la implantació d'energies renovables 690,187


Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts PDR Descripció Crear una bonificació fiscals en l'àmbit en que l'ajutament té competències (Impost sobre béns immobles), per tal d'afavorir la implantació de sistemes generadors d'energies renovables. Objectiu d'estalvi d'un 10% del consum actual.




Alta Llarg termini (fins 2020) REGIDORIA MEDI AMBIENT I REGIDORIA D'HISENDA



Import total bonificat de l'impost sobre béns immobles 1.955.536,41


Consum final d'energia total Producció local d'energies renovables Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

87



1.4 1.4/2 Campanya per a la reducció del consum d'aigua 8,431


Equipaments i serveis Sector domèstic CP Descripció Campanyes de communicació amb el suport dels organismes competents amb la matèria (ACA) per tal d'aconeguir una reducció del consum d'aigua al municipi de Calaf. Objectiu d'estalvi d'un 5% del consum actual.

Relació amb d’altres accions PAES



Període d’execució Periòdica Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs CIUTADANS 6.000,00 Termini d’amortització (anys)

4,90


Consum d'aigua per habitant i dia 29.629,09


Abastament d'aigua municipal Consum final d'energia total

88



1.4 1.4/3 Xerrades informatives sobre calderes de biomassa 456,077


Equipaments i serveis Sector domèstic AM Descripció Xerrades informatives per a veïns, empreses o altres agents consumidors del municipi per tal de fomentar la conversió de les calderes actuals cap a calderes de biomassa. Objectiu de conversió del 25% de calderes actuals



Prioritat Calendari Responsable Alta Llarg termini (fins 2020) REGIDORIA MEDI AMBIENT

Període d’execució Periòdica Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA 6.000,00 CIUTADANS Termini d’amortització (anys)


2.106.688,44


Consum final d'energia total Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

89



6.1 6.1/1 Oficina d'informació sobre energia i eficiència energètica


Participació ciutadana Serveis d'assessorament AM Descripció Creació d'una oficina d'informació ciutadana sobre els ajuts per l'estalvi energètic, les energies renovables i la eficiència energetica. Possiblitat de creació d'aquesta oficina mitjançant un acord publico-privat.



Prioritat Calendari Responsable Baixa Mig termini (fins 2017) REGIDORIA MEDI AMBIENT

Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA CIUTADANS Termini d’amortització (anys)



Consum final d'energia total Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

90



6.3 6.3/1 Pla de foment dels productes locals Àmbit Temàtica Tipologia

Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM Descripció Elaboració d'un pla per fomentar el consum de productes locals i de proximitat. Pot incloure; elaboració d'un segell de qualitat local, campanya de comunicació per la promoció d'aquests productes o la creació d'infraestructures per a la promoció d'aquests productes (via web, mercats o altres)



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Llarg termini (fins 2020) REGIDORIA DE COMERÇ

Període d’execució Periòdica Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs COMERÇOS 6.000,00 CIUTADANS Termini d’amortització (anys)




91



6.4 6.4/1 Tallers a les escoles sobre medi ambient i estalvi energètic


Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM Descripció Portar a térme tallers a les escoles per tal d'educar i fomentar les bones pràctiques a les escoles en témes com el reciclatge o l'estalvi energètic. Aquests poden tenir un caire pràctic i anar associats a uns objectius de baixada del consum a les escoles.



Prioritat Calendari Responsable Alta Llarg termini (fins 2020) REGIDORIA D'ENSENYAMENT

Període d’execució Periòdica Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs ESCOLES 3.500,00 Termini d’amortització (anys)




92



1.5 1.5/1

Guia d'estalvi energètic: construccions sostenibles, transport eficient i bones pràctiques


Equipaments i serveis Sector serveis AM Descripció Elaboració d'una guia per a l'estalvi energètic en les infraestructures de serveis de les empreses: Focalització en el consum elèctric, de gas, gasoil, la conducció eficient i la introducció d'energies renovables per estalviar energia.

Relació amb d’altres accions PAES 1.4/1


Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini (fins 2015) REGIDORIA DE COMERÇ

Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs COMERÇOS 1.250,00 Termini d’amortització (anys)




93



7.1 7.1/1 Ajust als objectius del progremic 194,915 Àmbit Temàtica Tipologia

Altres Residus CP Descripció Campanya de reducció de residus al municipi de Calaf per reduir la generació de rebuig, envasos, vidre i paper, fometar la reutilització de materials i el reciclatge dels què ja no es puguin reutilitzar.



Prioritat Calendari Responsable Alta Llarg termini (fins 2020) REGIDORIA MEDI AMBIENT



Volums de recollida de les diferents fraccions


Percentatge de recollida selectiva

94



7.1 7.1/2 Foment de l'autogestió de residus en origen Àmbit Temàtica Tipologia

Altres Residus CP Descripció Foment de la gestió en origen dels residus orgànics generats. Per exemple a través de l'autocompostatge domèstic.




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs CIUTADANS 5.000,00 Termini d’amortització (anys)


Compostadors repartits des de l'ajuntament



95



7.1 7.1/3 Implantació de sistemes de pagament per generació


Altres Residus PDR Descripció Establir sistemes de pagament per generació per incentivar el foment del reciclatge. Aplicació de taxes mes progressives en funció de la generació, aquests sistemes es poden implementar a grans productors o al conjunt del municipi.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Llarg termini (fins 2020) REGIDORIA D'HISENDA

Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs CIUTADANS COMERÇOS EMPRESES Termini d’amortització (anys)


Volums de recollida de les diferents fraccions



96



7.1 7.1/4 Optimització de punts de recollida i rutes 3,600 Àmbit Temàtica Tipologia

Altres Residus CP Descripció Reevaluació i reorganització de la situació i la composició dels diferents punts de recollida de residus municipals amb objectiu d'optimitzar les rutes de la recollida. Reducció de costos de carburant en la recollida d'un 10%




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs CONCESIONÀRIA DE LA RECOLLIDA 2.000,00 Termini d’amortització (anys)

1,10


Consum de combustible en el camió de recollida 13.496,74


Consum final d'energia total Consum final d'energia de l’ajuntament

97



1.3 1.3/1 Pla d'implantació de l'enllumenat públic en LED 180,291


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció Evaluació de les necessitats d'il·luminació en els diferents espais de Calaf i elaboració d'un pla progressiu d'implantació d'il·luminació LED en l'enllumenat públic del municipi. Perspectives d'estalvi d'un 80% del consum en enllumenat públic.



Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini (fins 2017) REGIDORIA MEDI AMBIENT

Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA 420.000,00 EMPRESA DE LLUMINÀRIES Termini d’amortització (anys)

4,80


Volum de substitució de lluminàries públiques 621.694,24


Consum final d'energia total Consum final d'energia de l’ajuntament Intensitat energètica local

98



1.3 1.3/2 Detectors presencials en la il·luminació de zones del municipi 23,850


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció Reducció de l'emissió de lúmens no necessaris a través de; Per exemple detectors de presencia, minimització de potencies... Especialment a les zones de polígon industrial o zona del cementiri. Reducció de 780,188 Lúmens.




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA 22.000,00 EMPRESA DE LLUMINÀRIES Termini d’amortització (anys)

3,90


77.794, 00



99



1.3 1.3/4 Optimització de les tarifes contractades d'enllumenat públic


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció En les línies d'enllumenat que s'hi realitzin actuacions caldrà renegociar els contractes elèctrics per tal d'adequar aquestes als nous consums que es tindran.




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA Termini d’amortització (anys)

0,00



Intensitat energètica local

100



1.2 1.2/1 Estudi d'eficiència de les bombes actuals Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Infraestructures (bombament, ...) CP Descripció Realitzar un estudi de les necessitats de pressió del municipi, cabdals necessaris i les maquinàries existents. En base a aquesta informació proposar actuacions per millorar l'eficiència i eficàcia del sistema de bombeig.

Relació amb d’altres accions PAES 1.2/2, 1.2/3



Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA CONCESSIONÀRIA 8.500,00 EMPRESA ELABORADORA DE L'AUDITORIA Termini d’amortització (anys)



Abastament d'aigua municipal

101



1.2 1.2/2 Instal·lació de variadors de frequència a les bombes d'aigua 31,291


Equipaments i serveis Infraestructures (bombament, ...) CP Descripció En funció de les dades obtingudes en un estudi d'eficiència instal·lar, si és necessari variadors de freqüencia a les bombes per a reduïr el consum un 25%.




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA CONCESSIONÀRIA 30.000,00 Termini d’amortització (anys)

4,90


Reducció del consum d'energia elèctrica en les bombes 107.900,75


Consum final d'energia total Consum final d'energia de l’ajuntament Abastament d'aigua municipal

102



3.1 1.2/3 Instal·lació de plaques fotovoltàiques i aerogeneradors pel bombament d'aigua 95,260


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Instal·lació de plaques fotovoltàiques i aerogeneradors per subministrar la major part de la energia que requereixen les bombes d'aigua. S'instal·laran 20Kw eòlics i 25Kw fotovoltaics




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA INSTAL·LADORA 150.000,00 Termini d’amortització (anys)

8,20


Autosuficiència energètica de les bombes elèctriques 100.000,00


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia 228500 Consum final d'energia de l’ajuntament Abastament d'aigua municipal

103



2.1 2.1/1 Pla de renovació de la flota municipal 57,975 Àmbit Temàtica Tipologia

Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) CP

Descripció Renovació de la flota de vehicles municipal amb la introducció del vehicle elèctric, hibrid i ús de biodiesels. Perspectiva de conversió del 75% de la flota.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Llarg termini (fins 2020) REGIDORIA DE GOVERNACIÓ I MEDI AMBIENT

Període d’execució Periòdica Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA 168.750,00 Termini d’amortització (anys)

12,80


Consum de combustible en vehicles municipals 114.749,71



104



2.1 2.1/2 Curs de conducció eficient 7,730 Àmbit Temàtica Tipologia

Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) AM

Descripció Prestar un curs de la conducció eficient per els conductors de vehicles municipals i externalitzats (especialment els serveis de recollida de residus). Objectiu reduïr un 10% dels consums.



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini (fins 2015) REGIDORIA DE MEDI AMBIENT


1,10


Consum de combustible en vehicles municipals 16.999,96



105



5.1 5.1/1 Guia de clausules ecoeficients en la contractació pública 14,373


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'eficiència energètica AM

Descripció Manual per a l'aplicació de clàusules energèticament eficients en la contractació publica. S'hi inclourà consums mitjos màxims en vehicles, externalització de costos energètics, clausules de revisió mínima d'equips... Aquestes mesures ténen com a objectiu reduïr els consums municipals en combustibles i despesa en gestió d'equipaments municipals en un 5%



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini (fins 2015) REGIDORIES AJUNTAMENT

Període d’execució Periòdica Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs 3.500,00 Termini d’amortització (anys)

0,40


Elaboració de la guia de contractació verda 58.644,34



106



7.3 7.3/1 Implantació d'un sistema de monitoratge dels consums 24,199


Altres Altres CP Descripció Implantació d'uns sistema de monitorització dels consums municipals dels diferents equipaments, enllumenat, bombes d'aigua i altres consums amb objectiu de conèixer l'origen de cada consum i poder prendre mesures d'eficiència. Aquest sistema de monitoratge pretén estalviar un 10% dels consums en equipaments municipals



Prioritat Calendari Responsable Baixa Llarg termini (fins 2020) REGIDORIA DE MEDI AMBIENT I SERVEIS

Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA 30.000,00 Termini d’amortització (anys)

2,30


Instal·lació i funcionament de la xarxa de monitorització de consums en equipaments municipals 100.288,73



107



1.1 1.1/1

Formació en bones pràctiques energètiques dels diferents responsables dels equipaments municipals


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Curs de formació destinat als diferents encarregats dels equipaments municipals on es formi sobre les metodologies de la gestió energètica eficient. Han d'incloure aspectes relacionats amb l'enllumenat, climatització, obertures i ús d'aparells de consum.



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini (fins 2015) REGIDORIA DE MEDI AMBIENT I SERVEIS

Període d’execució Periòdica Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA FORMADORA 2.500,00 EMPRESES DE CONCESSIONS Termini d’amortització (anys)


Reducció del consum municipal



108



6.1 6.1/2 Responsable energètic municipal 38,279 Àmbit Temàtica Tipologia

Participació ciutadana Serveis d'assessorament CP Descripció Creació de la figura d'un tècnic municipal format en energies renovables i eficiència energètica que s'encarregui de la gestió energètica dels diferents consums de l'ajuntament i proposi solucions per els diferents aspectes del consum municipal. Estalvi d'un 6% de les fonts energètiques consumides



Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini (fins 2017) REGIDORIA DE MEDI AMBIENT I SERVEIS

Període d’execució Contínua Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA FORMADORA 15.000,00 Termini d’amortització (anys)

0,90


Reducció del consum municipal 142.896,46



109



1.1 1.1/3 Protocol anual de manteniment de calderes 7,499 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Elaboració d'un protocol de manteniment de les diferents calderes obicades en els equipaments municipals. Objectiu de reduïr un 5% del consum de Gas-oil i Gas dels equipaments municipals



Prioritat Calendari Responsable Alta Llarg termini (fins 2020) REGIDORIA DE MEDI AMBIENT I SERVEIS


0,80


Reducció del consum de gas i gas-oil municipal 34.266,27



110



1.1 1.1/2 Optimització de les tarifes elèctriques contractades en els equipaments


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Efectuades les diferents actuacions en els equpaments municipals, racionalització de la contractació de les tarifes de consum elèctric i separació de pòlisses si és necessari (IMFP, Llar d'infants...).



Prioritat Calendari Responsable Alta Llarg termini (fins 2020) REGIDORIA MEDI AMBIENT I SERVEIS

Període d’execució Periòdica Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA CONCESSIONÀRIA Termini d’amortització (anys)


Reducció del cost de les factures 0,00


Intensitat energètica local

111



1.1 1.1/4 Ajuntament - Il·luminació LED 1,087 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Substitució progressiva de l'enllumenat de l'edifici de l'Ajuntament per il·luminació LED

Relació amb d’altres accions PAES 1.1/5, 1.1/6, 1.1/7, 1.1/8, 1.1/9, 1.1/10, 1.1/11



Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs 3.500,00 Termini d’amortització (anys)

1,20


3.749,52



112



1.1 1.1/5 Ajuntament - Optimització de les línies d'il·luminació 0,543


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Evaluació de les línies actuals d'il·luminació, substitució d'aquestes per il·luminacions temporitzades i racionalització de la il·luminació actual. Reducció d'un 10% del consum



Prioritat Calendari Responsable Baixa Mig termini (fins 2017) REGIDORIA DE MEDI AMBIENT I SERVEIS

Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)


1.874,76



113



1.1 1.1/6 Ajuntament - Substitució de la caldera actual 29,115 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Substitució de les calderes actuals per calderes de biomassa



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Llarg termini (fins 2020) REGIDORIA DE MEDI AMBIENT I SERVEIS


17, 00




114



1.1 1.1/7 Ajuntament - Sectorització i reconducció de la climatització 5,823


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Sectoritzar i reconduïr l'escalfor de la calefacció a la zona vella de l'equipament mitjançant l'augment de la potència dels motors d'impulsió o instal·lació de motors intermitjos d'impulsió. Estalvi de sobreconsum en climatització d'un 20%



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini (fins 2017) REGIDORIA DE MEDI AMBIENT I SERVEIS


2,30


28.827,60



115



1.1 1.1/8 Ajuntament - Aïllament del porxo 2,911 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Aïllar correctament el porxo de la zona antiga de l'Ajuntament ja que s'ha convertit en fuga d'escalfor important. Estalvi d'un 10% del consum en combustible per a calefacció.





5,10


14.413,80



116



1.1 1.1/9 Ajuntament - Substitució dels tancaments 1,455 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Substitució dels tancaments i vidres de la zona antiga de l'Ajuntament. Estalvi en climatització d'un 35% per aquesta zona de l'edifici, que suposa un 5% del total.





13,20


7.206,90



117



1.1 1.1/10 Ajuntament - Aïllament del forat d'escala a la zona antiga


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Aïllament del forat d'escala de la zona antiga de l'Ajuntament mitjançant un sistema eficient de tancament com la substitució de les molles automàtiques de tancament de les portes




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA 100, 00 Termini d’amortització (anys)




118



1.1 1.1/11 Ajuntament - Aïllament del celobert del forat d'escala


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Substitució del material del celobert actual per un material mes eficaç en l'aïllament tèrmic.








119



1.1 1.1/12 Camp de futbol - Canvi d'il·luminació del camp de futbol 6,98


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Realitzar un estudi per reavaluar les necessitats d'il·luminació del camp de futbol i substitució de la lluminària per il·luminació LED. Es preveu un estalvi d'un 80% en el consum en enllumenat de l'estadi. Aquest consum suposa un 85% de la factura total, pertant es preveu un estalvi final del 68% de la factura elèctrica de l'equipament.




Mig termini (fins 2017) REGIDORIA DE MEDI AMBIENT I SERVEIS I REGIDORIA D'ESPORTS

Període d’execució Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA 17.500,00 Termini d’amortització (anys)

3,60


24.078,80



120



1.1 1.1/13 Camp de futbol - Substitució de l'enllumenat de servei per LED 0,821


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Substitució de la il·luminació de vestidors i externa per il·luminació LED. Reducció d'un 80% del consum. Que suposa un 8% del consum total




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA 3.000, 00 Termini d’amortització (anys)

5,30


2.832,80



121



1.1 1.1/14 Camp de futbol - Sensors de moviment per la lluminària 0,154


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Instal·lació de sensors de moviment als vestuaris i passadisos per estalviar en despesa elèctrica. Estalvi d'un 15% de l'energia consumida en els enllumenats interiors, el que suposa un estalvi de l'1,5% de l'equipament




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA 700,00 Termini d’amortització (anys)

6,60


531,15



122



1.1 1.1/15 Camp de futbol - Substitució de la caldera 8,218 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Substitució de la caldera actual per una caldera de biomassa








123



1.1 1.1/16 Casa Bertran - Substitució de les lluminàries 1,642 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Substitució de les lluminàries actuals de Casa Bertran per sistemes LED i racionalització d'aquestes (eliminació de llumenàries ornamentals...). Reducció d'un 80% del consum que suposa un 32% del consum total.





2,80


5.655,17



124



1.1 1.1/17 Casa Gimferrer - Regulació de la climatització per zones 4,027


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Sectorització de la climatització del centre de dia a través de l'instal·lació de capçals termostàtics als radiadors actuals. Estalvi d'un 10% de consum en calefacció.




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA 1.000,00 EMPRESA ADJUDICATÀRIA DE LA GESTIÓ Termini d’amortització (anys)

1,40


9.967,90



125



1.1 1.1/18 Casa Gimferrer - Screens de protecció solar Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Instal·lació a la cada Est d'screens de protecció solar exteriors per els mesos calurosos.




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA 2.500, 00 EMPRESA ADJUDICATÀRIA DE LA GESTIÓ Termini d’amortització (anys)




126



1.1 1.1/19 Casa Gimferrer - Instal·lació d'aigua solar tèrmica 0,98


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals ER Descripció Substitució de les calderes elèctriques actuals per panells d'escalfament d'aigua a través d'energia solar tèrmica. Estalvi del 90% de l'energia electrica per escalfament d'aigua, suposa un 18% del total consumit.




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA 8.500,00 EMPRESA ADJUDICATÀRIA DE LA GESTIÓ Termini d’amortització (anys)

11,60


3.381,64



127



1.1 1.1/20 CRO - Substitució del sistema de calefacció 1,073 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Instal·lació de radiadors en els diferents espais i instal·lació d'una caldera de biomassa (al local dels gegants o en les habitacions del forat d'escala)





13,80




128



1.1 1.1/21 CRO - Sistema centralitzat de control de la climatització 0,268


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Gestió del sistema actual de climatització a través de rellotges horaris protegits i nomès maniupulats per el gestor energètic de l'edifici. Estalvi d'un 25% del consum actual que suposa un 11,25% del consum total.




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs EMPRESA SUBMINISTRADORA 250, 00 Termini d’amortització (anys)

1,40


925,65



129



1.1 1.1/22 CRO - Renovació de les lluminàries 0,572 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Instal·lació de sistemes de control presencial per la regulació de la il·luminació en els espais comuns (serveis, passadissos, escala o distribuïdors) i substitució de la lluminària per il·luminació LED. Reducció del 80% del consum en lluminària, que suposa un estalvi del 24% sobre el consum elèctric total d'aquest equipament.





3,60


1.974,72



130



3.1 3.1/1 CRO - Generació d'energia fotovoltaica 3,81 Àmbit Temàtica Tipologia

Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Instal·lació de 4.000W de generació d'energia fotovoltàica per a l'autoconsum de l'edifici.





7,50


13.140,00


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia 13.140 Producció local d'energies renovables Consum final d'energia total

131



3.1 3.1/2 Casa Gimferrer - Generació d'energia fotovoltaica 2,28


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Instal·lació de 2.400W de generació d'energia fotovoltàica per a l'autoconsum de l'edifici.





7,60


6.921,00


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia 6.921,00 Producció local d'energies renovables Consum final d'energia total

132



1.1 1.1/24 CRO - Protecció solar amb screens Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Instal·lació d'screens solars de protecció








133



1.1 1.1/25 E. Musica i Sala d'actes - Substitució de la caldera 6,845


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Subsitució de la caldera actual de gas per una caldera que funcioni amb biomassa. Aquesta inversió també permetrà reduïr el 20% de la factura d'electricitat degut a sistemes de climatització complementaria instal·lats actualment.





3,50


8.480,00



134



1.1 1.1/26 E. Musica i Sala d'actes - Subsititució de la lluminària 3,278


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Subsitució de les lluminàries intal·lades per lluminaries LED. Estalvi del 80% del consum en lluminària. Suposa un estalvi del 24% del total de consum elèctric





3,40


11.306,40



135



1.1 1.1/27 E. Musica i Sala d'actes - Càmera d'aire aïllant 0,547


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Instal·lació d'una doble porta com a càmera d'aire aïllant a l'entrada de l'edificiació i aïllant a la zona de teulada. Millora de l'aïllament tèrmic de l'edifici en un 8%






2.382,56



136



1.1 1.1/28 IMFP - Sectorització de la climatització Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Sectorització de la calefacció segons planta e instal·lació de cabdals regulables en els radiadors.








137



1.1 1.1/29 IMFP - Càmera d'aire aïllant Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Instal·lació d'una doble porta com a càmera d'aire aïllant a l'entrada de l'edificiació








138



1.1 1.1/30 IMFP - Aïllaments tèrmics Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Instal·lació d'aïllaments tèrmics en parets i teulada








139



1.1 1.1/31 IMFP - Renovació de tancaments Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Substitució dels tancaments i vidres actuals per tancaments i vidres amb un major grau d'aïllament exterior.








140



1.1 1.1/32 Llar d'infants - Substitució de la caldera 28,529 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Subsitució de la caldera actual de gasoil per una caldera que funcioni amb biomassa.





7,10




141



1.1 1.1/33 Llar d'infants - Millora de l'aïllament de l'edifici 2,282


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Instal·lació d'una doble porta com a càmera d'aire aïllant a l'entrada de l'edificiació i millora dels aïllaments de teulada i parets per optimitzar l'eficiència tèrmica de l'edifici. Estalvi en climatització d'un 8%




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs 9.000,00 Termini d’amortització (anys)

13,30


8.180,42



142



1.1 1.1/34 Llar d'infants - Aigua calenta solar tèrmica 0,225 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals ER Descripció Instal·lació de plaques solars tèrmiques per a l'ús d'aigua calenta, substituïnt les calderes elèctriques actuals.





15,60


777,06



143



1.1 1.1/35 Llar d'infants - Optimització del sistema de climatització


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Sectorització del sistema de climatització segons zones de l'edifici




Període d’execució Puntual Agents implicats AJUNTAMENT Cost d’inversió (€), IVA inclòs 0,00 Termini d’amortització (anys)




144



1.1 1.1/36 Poliesportiu i piscina - Canvi d'il·luminació de les pistes 4,703


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Realitzar un estudi per reavaluar les necessitats d'il·luminació de les pistes esportives i substitució de la lluminària per il·luminació LED. Es preveu un estalvi del 80% de l'energia consumida en l'enllumenat de les pistes esportives. El que suposa un estalvi del 44% del cost elèctric de l'equipament.




Alta Llarg termini (fins 2020) REGIDORIA DE MEDI AMBIENT I SERVEIS I REGIDORIA D'ESPORTS


3,60


16.220,60



145



1.1 1.1/37 Poliesportiu i piscina - Optimització de la il·luminació 0,855


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Substitució de les lluminàries actuals per il·luminacions LED i instal·lació de sensors de moviment en espais comuns (Vestidors, passadissos, lavabos i vestibuls). Estalvi d'un 80% en il·luminació menor, suposa un estalvi total del 12%



Prioritat Calendari Responsable Baixa Mig termini (fins 2017) REGIDORIA DE MEDI AMBIENT I SERVEIS


4,90


2.949,20



146



1.1 1.1/38 Poliesportiu i piscina - Substitució de la caldera 12,835


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Substitució de la caldera actual de gasoil per una caldera de biomassa





18,00




147



1.1 1.1/39 Poliesportiu i piscina - Aigua calenta solar tèrmica 0,641


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals ER Descripció Instal·lació de plaques solars tèrmiques per a disposar d'aigua calenta a les piscines. Estalvi del 5% del consum en fuel.






2.300,29



148



1.1 1.1/40 Poliesportiu i piscina - Aïllament de l'equipament 1,925


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Millora dels sistemes d'aïllament de les pistes esportives, especialment la teulada. Estalvi en climatització d'un 15%.






6.900,86



149

5. PLA DE SEGUIMENT

5.1. Introducció

L’adhesió al Pacte dels Alcaldes comporta el compromís de fer una avaluació bianual

del Pla, mitjançant una valoració del resultat de reducció d’emissions de cada una de

les mesures, individualment.

El Pla de Seguiment es redacta amb l’objectiu de poder fer aquesta avaluació al llarg

dels anys de desplegament del PAES per tal de poder anar assolint els objectius

gradualment i arribar al 2020 amb els objectius proposats assolits.

Aquesta avaluació s’ha de completar amb l’elaboració dels corresponents inventaris

d’emissions. D’altra banda, el compromís adoptat és intern i davant la ciutadania, però

també davant de la Comissió Europea i la resta de pobles i ciutats que s han adherit al

Pacte, i volgudament es personalitza en la figura de l Alcalde.

Aquest seguiment i el posterior informe, es realitzarà a través de l’Àrea de Serveis de

l’Ajuntament de Calaf.

5.2. Metodologia

El Pla utilitza diverses variables que caldrà que siguin calculades a partir de la

documentació aportada per al seu seguiment. El municipi haurà de recopilar i tractar

aquesta informació per obtenir les dades per comparar i comprovar que els objectius

de reducció s’estan complint.

La metodologia emprada segueix el següent esquema:

- Recerca i recopilació de dades de consums energètics originats per les instal·lacions

municipals.

- Recerca i recopilació de dades de consums energètics originats pel terme municipal.

- Càlcul dels indicadors objectius.

- Càlcul dels indicadors de seguiment.

- Càlcul de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).

- Elaboració de l’informe de seguiment que estableixi els objectius complerts i els

pendents a millorar segons l’acordat en el pla d’acció.

5.3. Indicadors

Els indicadors que es presenten, bàsicament consisteixen en dues tipologies. Per una

banda, els indicadors objectiu, que es basen en objectius genèrics de la població i

150

l’ajuntament. Per altra banda, els indicadors de seguiment, que permeten un

seguiment del compliment de les accions que conté el PAES.

5.3.1. Indicadors objectiu Hi ha 14 indicadors objectiu que es descriuen a les fitxes següents: Indicador 1: Consum final d’energia total del municipi (kWh/any)

Descripció: Consum energètic total del municipi per un any concret (energia elèctrica, gas natural, GLP, combustibles líquids i energia de producció local).

Mètode de càlcul: Sumatori dels consums energètics de les diferents fonts i per cadascun dels sectors (primari, industrial, serveis, transport, domèstic i cicle de l’aigua), dividit pel nombre d’habitants.

∑ Consum anual total d’energia (EE+GN+GLP+CL+EPL)

Unitats: kWh/any

Responsable de facilitar les dades: Oficina tècnica del Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona). ICAEN (Generalitat de Catalunya). Aigües de Manresa SA.

Tendència desitjada: Disminució del consum energètic.

Periodicitat de revisió:Anual Indicador 2: Consum final d’energia total del municipi per càpita (kWh/hab i any)

Descripció: Consum energètic total del municipi per un any concret (energia elèctrica, gas natural, GLP, combustibles líquids i energia de producció local) dividit pel nombre d’habitants de Calaf per el mateix any.

Mètode de càlcul: Sumatori dels consums energètics de les diferents fonts i per cadascun dels sectors (primari, industrial, serveis, transport, domèstic i cicle de l’aigua), dividit pel nombre d’habitants.

∑ Consum anual total d’energia (EE+GN+GLP+CL+EPL) Núm habitants

Unitats: kWh/(any i habitant)


Tendència desitjada: Disminució del consum energètic per càpita.

Periodicitat de revisió:Anual

151

Indicador 3: Consum final d’energia de l’àmbit del PAES (kWh)

Descripció: Consum energètic anual (energia elèctrica, gas natural, GLP, combustibles líquids i energia de producció local) de l’àmbit del PAES, que inclou els sectors serveis, domèstic, transport i cicle de l’aigua.

Mètode de càlcul: Sumatori dels consums energètics de les diferents fonts i per cadascun dels sectors que conformen l’àmbit del PAES.

∑ Consum anual total d’energia (EE+GN+GLP+CL+EPL) dels sectors serveis, transport, domèstic i cicle de l’aigua.

Unitats: kWh/any



Periodicitat de revisió:Anual Indicador 4: Consum final d’energia de l’àmbit del PAES per càpita (kWh/hab)

Descripció: Consum energètic anual (energia elèctrica, gas natural, GLP, combustibles líquids i energia de producció local) de l’àmbit del PAES, que inclou els sectors serveis, domèstic, transport i cicle de l’aigua dividit pel nombre d’habitants de Calaf per al mateix any.

Mètode de càlcul: Sumatori dels consums energètics de les diferents fonts i per cadascun dels sectors que conformen l’àmbit del PAES.

∑ Consum anual total d’energia (EE+GN+GLP+CL+EPL) dels sectors serveis, transport, domèstic i cicle de l’aigua.

Núm. habitants




Periodicitat de revisió: Anual

152

Indicador 5: Producció local d’energia renovable per càpita (kWh/hab)

Descripció: Total d’energia produïda anualment al municipi amb fonts renovables: solar, eòlica, minihidràulica, biomassa, geotèrmica… tant a nivell d’instal·lacions domèstiques, industrials o municipals dividit pel nombre d’habitants.

Mètode de càlcul: Sumatori dels kWh d’energia renovable produïda en un any, dividit pel nombre d’habitants per aquest mateix any.

∑ Producció local d’energia renovable

Núm. habitants


Responsable de facilitar les dades: ICAEN (Generalitat de Catalunya) per a les instal·lacions que generen electricitat. Ajuntament de Calaf per a les instal·lacions d’autoconsum.

Tendència desitjada: Augment de la producció d’energia renovable.

Periodicitat de revisió: Anual Indicador 6: Grau d’autoabasament amb energies renovables (%)

Descripció: Proporció que representa la producció d’energia local respecte al total d’energia consumida al municipi en tots els sectors (primari, industrial, serveis, domèstic, transports i cicle de l’aigua).

Mètode de càlcul: Sumatori dels kWh d’energia renovable produïda en un any, dividit pel nombre d’habitants per aquest mateix any.

∑ Producció local d’energia renovable x 100

Consum anual total d’energia (EE+GN+GLP+CL+EPL)

Unitats: %

Responsable de facilitar les dades: Oficina tècnica del Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona). ICAEN (Generalitat de Catalunya). Aigües de Manresa SA. Ajuntament de Calaf per a les instal·lacions d’autoconsum.

Tendència desitjada: Augment de la proporció d’energia produïda al municipi respecte el total d’energia consumida.


153

Indicador 7: Emissions de GEH totals del municipi (tn CO2 eq/any)

Descripció: Total anual d’emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi.

Mètode de càlcul: El càlcul es fa a partir de les dades de consum de cadascun dels sectors (primari, industrial , serveis, transport, domèstic, cicle de l’aigua i residus), aplicant els factors de conversió corresponents segons s’indica al document de metodologia d’elaboració de PAES redactat per la Diputació de Barcelona.

∑ Emissions CO2 eq. total del municipi (sectors primari, industrial, serveis, transport, domèstic i cicle de l’aigua i residus).

Unitats: tn CO2 eq./hab

Responsable de facilitar les dades: Oficina tècnica del Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona). ICAEN (Generalitat de Catalunya). Aigües de Manresa SA. Agència de Residus de Catalunya.

Tendència desitjada: Disminució de les emissions de CO2 eq.

Periodicitat de revisió: Anual Indicador 8: Emissions de GEH totals del municipi per càpita (tn CO2 eq/hab i any)

Descripció: Total anual d’emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi dividit pel nombre d’habitants de Cafal.

Mètode de càlcul: El càlcul es fa a partir de les dades de consum de cadascun dels sectors (primari, industrial , serveis, transport, domèstic, cicle de l’aigua i residus), aplicant els factors de conversió corresponents segons s’indica al document de metodologia d’elaboració de PAES redactat per la Diputació de Barcelona, dividit pel nombre d’habitants

∑ Emissions CO2 eq. total del municipi (sectors primari, industrial, serveis, transport, domèstic i cicle de l’aigua i residus).

Núm. habitants

Unitats: tn CO2 eq/hab i any.


Tendència desitjada: Disminució de les emissions de CO2 eq. Per habitant


154

Indicador 9: Emissions de CO2 eq de l’àmbit del PAES (tn CO2 eq/any)

Descripció: Emissions anuals de l’àmbit del PAES, que inclou els sectors serveis, domèstic, transport, cicle de l’aigua i tractament de residus.

Mètode de càlcul: El càlcul es fa a partir de les dades de consum de cadascun dels sectors considerats àmbit del PAES ( serveis, transport, domèstic, cicle de l’aigua i residus), aplicant els factors de conversió corresponents segons s’indica al document de metodologia d’elaboració de PAES redactat per la Diputació de Barcelona.

∑ Emissions CO2 eq. dels sectors serveis, transport, domèstic, cicle de l’aigua i residus.

Unitats: tn CO2 eq/any



Periodicitat de revisió: Anual Indicador 10: Emissions de CO2 eq de l’àmbit del PAES per càpita (tn CO2 eq/hab i any)

Descripció: Emissions anuals de l’àmbit del PAES, que inclou els sectors serveis, domèstic, transport, cicle de l’aigua i tractament de residus dividit pel nombre d’habitants.

Mètode de càlcul: El càlcul es fa a partir de les dades de consum de cadascun dels sectors considerats àmbit del PAES ( serveis, transport, domèstic, cicle de l’aigua i residus), aplicant els factors de conversió corresponents segons s’indica al document de metodologia d’elaboració de PAES redactat per la Diputació de Barcelona.

∑ Emissions CO2 eq. dels sectors serveis, transport, domèstic, cicle de l’aigua i residus.

Núm. habitants

Unitats: tn CO2 eq/hab i any




155

Indicador 11: Emissions de CO2 eq de l’ajuntament (tn CO2 eq/any)

Descripció:Emissions anuals de l’àmbit de l’ajuntament: equipaments municipals, enllumenat, semàfors i flota de vehicles municipals i externalitzats.

Mètode de càlcul: El càlcul es fa a partir de les dades de consum de cadascun dels sectors que són competència de l’ajuntament (equipaments municipals, enllumenat, semàfors i flota de vehicles propis i externalitats) aplicant els factors de conversió corresponents segons s’indica al document de metodologia d’elaboració de PAES redactat per la Diputació de Barcelona.

∑ Emissions CO2 eq. dels sectors de l’ajuntament.


Responsable de facilitar les dades: Ajuntament de Calaf.


Periodicitat de revisió: Anual Indicador 12: Emissions de CO2 eq de l’ajuntament càpita (tn CO2 eq/hab i any)

Descripció: Emissions anuals de l’àmbit de l’ajuntament: equipaments municipals, enllumenat, semàfors i flota de vehicles municipals i externalitzats dividit pel nombre d’habitants.

Mètode de càlcul: El càlcul es fa a partir de les dades de consum de cadascun dels sectors que són competència de l’ajuntament (equipaments municipals, enllumenat, semàfors i flota de vehicles propis i externalitats) aplicant els factors de conversió corresponents segons s’indica al document de metodologia d’elaboració de PAES redactat per la Diputació de Barcelona, dividit pel nombre d’habitants del municipi.

∑ Emissions CO2 eq. dels sectors de l’ajuntament

Núm. habitants


Responsable de facilitar les dades: Ajuntament de Calaf.



156

Indicador 13: Emissions de CO2 eq associades al tractament de residus (tn CO2 eq/any)

Descripció: Emissions anuals associades al tractament de residus municipals de Calaf.

Mètode de càlcul: El càlcul es fa a partir de les dades de generació de residus de cadascuna de les fraccions i de les caracteritzacions d’envasos, aplicant els factors de conversió corresponents segons s’indica al document de metodologia d’elaboració de PAES redactat per la Diputació de Barcelona, i que relacionen les tn de residus tractades amb les emissions de CO2 eq.

∑ Emissions CO2 eq. associades al tractament de rebuig + FORM + envasos + paper i cartró + vidre


Responsable de facilitar les dades: Agència de Residus de Catalunya.


Periodicitat de revisió: Anual Indicador 14: Emissions de CO2 eq associades al tractament de residus per càpita (tn CO2 eq/hab i any)

Descripció: Emissions anuals associades al tractament de residus municipals de Calaf dividit pel nombre d’habitants.

Mètode de càlcul: El càlcul es fa a partir de les dades de generació de residus de cadascuna de les fraccions i de les caracteritzacions d’envasos, aplicant els factors de conversió corresponents segons s’indica al document de metodologia d’elaboració de PAES redactat per la Diputació de Barcelona, i que relacionen les tn de residus tractades amb les emissions de CO2 eq., dividit pel nombre d’habitants.

∑ Emissions CO2 eq. associades al tractament de rebuig + FORM + envasos + paper i cartró + vidre

Núm. habitants


Responsable de facilitar les dades: Agència de Residus de Catalunya.



157

5.3.1.1.- Càlcul dels indicadors objectiu Indicadors objectiu 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2020Consum final d’energia total del municipi (kWh/any) 52.253.577 49.833.976 53.705.704 56.508.020 56.315.808 61.821.850 65.754.885 60.773.941Consum final d’energia total del municipi per càpita (kWh/hab i any) 17.325,46 16.398,15 17.436,92 18.169,78 17.522,03 18.899,98 19.616,61 17.692,56

Consum final d’energia de l’àmbit del PAES (kWh/any) 33.333.759 31.291.125 35.765.840 36.718.749 36.572.692 44.559.181 49.907.599 47.361.522 35.173.421Consum final d’energia de l’àmbit del PAES per càpita (kWh/hab i any) 11.052,31 10.296,52 11.612,29 11.806,67 11.379,18 13.622,49 14.888,90 13.787,92Producció local d’energia renovable per càpita (kWh/hab i any) n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.

Grau d’autoabasament amb energies renovables (%) n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.

Emissions de GEH totals del municipi (tn CO2 eq/any) 19.572 17.159 20.157 19.522 19.961 21.967 21.277 20.630Emissions de GEH totals del municipi per càpita (tn CO2 eq/hab i any) 6,49 5,65 6,54 6,28 6,21 6,72 6,35 6,01Emissions de CO2 eq de l’àmbit del PAES (tn CO2 eq/any) 11.457,49 10.031,00 12.484,64 11.907,23 11.962,81 14.088,01 14.963,32 14.874,37 11.156,38Emissions de CO2 eq de l’àmbit del PAES per càpita (tn CO2 eq/hab i any) 3,80 3,30 4,05 3,83 3,72 4,31 4,46 4,33

Emissions de CO2 eq de l’ajuntament (tn CO2 eq/any) 678,34Emissions de CO2 eq de l’ajuntament càpita (tn CO2 eq/hab i any) 0,21Emissions de CO2 eq associades al tractament de residus (tn CO2 eq/any) 757,26 844,37 799,39 747,99 731,46 382,07 343,81 663,38 187,15Emissions de CO2 eq associades al tractament de residus per càpita (tn CO2 eq/hab i any) 0,25 0,28 0,26 0,24 0,23 0,12 0,10 0,19

Taula 54. Càlcul dels indicadors objectiu

158

5.3.2. Indicadors de seguiment

CODI

ACCIÓ TÍTOL INDICADOR DE SEGUIMENT UNITATS Any 2015

Any 2017

Any 2019 Any2020

1.1/1 Formació en bones pràctiques energètiques dels diferents responsables dels equipaments municipals Reducció del consum municipal kWh

1.1/1 Protocol anual de manteniment de calderes Reducció del consum de gas i gas-oil municipal litres

1.1/10 Ajuntament - Aïllament del forat d'escala a la zona antiga Variació del consum energètic de l'ajuntament kWh

1.1/11 Ajuntament - Aïllament del celobert del forat d'escala Variació del consum energètic de l'ajuntament kWh

1.1/12 Camp de futbol - Canvi d'il·luminació del camp de futbol Nombre de lluminàries substituïdes Núm. lluminàries

1.1/13 Camp de futbol - Substitució de l'enllumenat de servei per LED Nombre de lluminàries substituïdes Núm. lluminàries

1.1/14 Camp de futbol - Sensors de moviment per la lluminària Nombre de sensors instal·lats Núm. sensors 1.1/15 Camp de futbol - Substitució de la caldera S'ha substituït la caldera? Sí/No Sí/No

1.1/16 Casa Bertran - Substitució de les lluminàries Nombre de lluminàries substituïdes Núm. lluminàries

1.1/17 Casa Gimferrer - Regulació de la climatització per zones Nombre de capçals instal·lats Núm. capçals 1.1/18 Casa Gimferrer - Screens de protecció solar Nombre d'screens instal·lats Núm. screens 1.1/19 Casa Gimferrer - Instal·lació d'aigua solar tèrmica S'ha substituït la caldera? Sí/No

1.1/2 Optimització de les tarifes elèctriques contractades en els equipaments Reducció del cost de les factures €

1.1/20 CRO - Substitució del sistema de calefacció S'ha instal·lat la caldera de biomassa? Sí/No 1.1/21 CRO - Sistema centralitzat de control de la climatització S'ha instal·lat el rellotge horari? Sí/No

1.1/22 CRO - Renovació de les lluminàries Variació del consum energètic de l'equipament kWh

1.1/23 CRO - Generació d'energia fotovoltaica Variació del consum energètic de l'equipament kWh

1.1/24 CRO - Protecció solar amb screens Nombre d'screens instal·lats Núm. screens 1.1/25 E. Musica i Sala d'actes - Substitució de la caldera S'ha substituït la caldera? Sí/No Sí/No

1.1/26 E. Musica i Sala d'actes - Substitució de la lluminària Nombre de lluminàries substituïdes Núm. lluminàries

1.1/27 E. Musica i Sala d'actes - Càmera d'aire aïllant Variació del consum energètic de l'equipament kWh

159

1.1/28 IMFP - Sectorització de la climatització Variació del consum energètic de l'equipament kWh

1.1/29 IMFP - Càmera d'aire aïllant Variació del consum energètic de l'equipament kWh

1.1/30 IMFP - Aïllaments tèrmics Variació del consum energètic de l'equipament kWh

1.1/31 IMFP - Renovació de tancaments Variació del consum energètic de l'equipament kWh

1.1/32 Llar d'infants - Substitució de la caldera S'ha substituït la caldera? Sí/No Sí/No

1.1/33 Llar d'infants - Millora de l'aïllament de l'edifici Variació del consum energètic de l'equipament kWh

1.1/34 Llar d'infants - Aigua calenta solar tèrmica S'ha substituït la caldera per les plaques solars tèrmiques? Sí/No

1.1/35 Llar d'infants - Optimització del sistema de climatització Variació del consum energètic de l'equipament kWh

1.1/36 Poliesportiu i piscina - Canvi d'il·luminació de les pistes Variació del consum energètic de l'equipament kWh

1.1/37 Poliesportiu i piscina - Optimització de la il·luminació Nombre de lluminàries substituïdes Núm. lluminàries

1.1/38 Poliesportiu i piscina - Substitució de la caldera S'ha substituït la caldera? Sí/No Sí/No 1.1/39 Poliesportiu i piscina - Aigua calenta solar tèrmica Variació del consum de fuel litres

1.1/4 Ajuntament - Il·luminació LED Nombre de bombetes substituïdes Núm. bombetes

1.1/40 Poliesportiu i piscina - Aïllament de l'equipament Variació del consum energètic de l'equipament kWh

1.1/5 Ajuntament - Optimització de les línies d'il·luminació Nombre de línies d’il·luminació temporitzades instal·lades Núm. línies

1.1/6 Ajuntament - Substitució de la caldera actual Nombre de calderes substituïdes Núm. calderes 1.1/7 Ajuntament - Sectorització i reconducció de la climatització Consum energètic estalviat kWh

1.1/8 Ajuntament - Aïllament del porxo Variació del consum energètic de l'ajuntament kWh

1.1/9 Ajuntament - Substitució dels tancaments Variació del consum energètic de l'ajuntament kWh

1.2/1 Estudi d'eficiència de les bombes actuals S'ha realitzat l'estudi? Sí/No Sí/No

1.2/2 Instal·lació de variadors de freqüència a les bombes d'aigua Reducció del consum d'energia elèctrica en les bombes kWh

160

1.2/3 Instal·lació de plaques fotovoltaiques i aerogeneradors pel bombament d'aigua Nombre de bombes autosuficients Bombes

1.3/1 Pla d'implantació de l'enllumenat públic en LED Volum de substitució de lluminàries públiques

núm. lluminàries

1.3/2 Detectors presencials en la il·luminació de zones del municipi Lúmens emesos Lúmens

1.3/4 Optimització de les tarifes contractades d'enllumenat públic Núm. de contractes elèctrics modificats Núm. contractes

1.4/1 Guia d'estalvi energètic: habitatges sostenibles i bones pràctiques Guia realitzada? Si/No Sí/No

1.4/2 Campanya per a la reducció del consum d'aigua Consum d'aigua per habitant i dia l/hab i dia

1.4/3 Xerrades informatives sobre calderes de biomassa % de calderes substituïdes per calderes de biomassa. %

1.5/1 Guia d'estalvi energètic: construccions sostenibles, transport eficient i bones pràctiques Guia realitzada? Si/No Sí/No

2.1/1 Pla de renovació de la flota municipal Consum de combustible en vehicles municipals litres

2.1/2 Guia per la conducció eficient Guia realitzada? Si/No Sí/No

2.1/3 Curs de conducció eficient Consum de combustible en vehicles municipals litres

2.3/1 Guia d'estalvi energètic: l'ús del vehicle i la conducció eficient Guia realitzada? Si/No Sí/No 2.3/2 Campanya per compartir cotxe Campanya realitzada? Sí/No Sí/No

4.2/1 Pla pel desenvolupament de la bicicleta Nombre de places d’aparcament de bicicletes instal·lades Núm. palces

5.1/1 Guia de clàusules eco eficients en la contractació pública Elaboració de la guia de contractació verda Sí/No

6.1/1 Oficina d'informació sobre energia i eficiència energètica S'ha creat l'oficina? Sí/No Sí/No 6.1/2 Responsable energètic municipal Reducció del consum municipal kWh

6.2/1 Ajust de l'impost de circulació creant incentius a la compra de cotxes híbrids i elèctrics

Percentatge de vehicles canviats per cotxes híbrids o elèctrics. %

6.2/2 Incentius fiscals a la implantació d'energies renovables Import total bonificat de l'impost sobre béns immobles €

6.3/1 Pla de foment dels productes locals S'ha redactat el pla? Sí/No Sí/No 6.4/1 Tallers a les escoles sobre medi ambient i estalvi energètic Nombre de tallers realitzats Núm. tallers

7.1/1 Ajust als objectius del progremic Kg recollits/hab i any de les diferents fraccions kg/hab i any

7.1/2 Foment de l'autogestió de residus en origen Compostadors repartits des de l'ajuntament

Núm. compostadors

161

7.1/3 Implantació de sistemes de pagament per generació Kg recollits/hab i any de les diferents fraccions kg/hab i any

7.1/4 Optimització de punts de recollida i rutes Consum de combustible en el camió de recollida litres

7.3/1 Implantació d'un sistema de monitoratge dels consums Instal·lació i funcionament de la xarxa de monitorització de consums en equipaments municipals

Sí/No

Taula 55. Indicadors de seguiment

162

INDEX DE TAULES

Taula 1. Creixement poblacional ............................................................................................................. 10 Taula 2. Volum d’aigua ........................................................................................................................... 11 Taula 3. Generacío de residus i recollida selectiva ................................................................................... 11 Taula 4. Gestió de les fraccions ............................................................................................................... 12 Taula 5. Consum total de Calaf dels anys 2000-2007 ............................................................................... 17 Taula 6. Consums del sector primari per fonts dels anys 2000 a 2007 ...................................................... 18 Taula 7. Consums del sector industrial per fonts dels anys 2000 a 2007. .................................................. 19 Taula 8. Consums del sector serveis per fonts dels anys 2000 a 2007. ...................................................... 20 Taula 9. Consums del sector domèstic per fonts dels anys 2000 a 2007. ................................................... 21 Taula 10. Consums del sector transport per fonts dels anys 2000 a 2007. ................................................. 22 Taula 11. Consums energètics de Calaf per fonts (2000-2007) ................................................................ 23 Taula 12. Consum total de l’àmbit PAES dels anys 2000-2007 ................................................................ 25 Taula 13. Consum total de l’àmbit PAES dels anys 2000-2007 ................................................................ 26 Taula 14. Consums energètics de l’àmbit PAES del municipi de Calaf per fonts (2000-2007) ................. 27 Taula 15. Consums energètics derivats del cicle de l’aigua anys 2000 a 2007. ......................................... 28 Taula 16. Nombre i tipologia d’equipaments del municipi de Calaf ........................................................ 29 Taula 17.Consums energètics de l’ajuntamnet pels anys 2005,2009 i 2012 .............................................. 29 Taula 18. Evolució del consum energètic de l’ajuntament per fonts ......................................................... 30 Taula 19. Consums municipals absoluts del municipi de Calaf ................................................................ 32 Taula 20. distribució del consum energètic per tipologia d’equipaments. ................................................. 33 Taula 21. Relació entre consum i nombre d’equipaments per tipologia. ................................................... 34 Taula 22. Llistat dels equipaments visitats. .............................................................................................. 35 Taula 23. Cosum energètic dels equipaments visitats. .............................................................................. 35 Taula 24. Consum de l’enllumenat municipal amb valors absoluts i per càpita. ........................................ 37 Taula 25. Consum dels vehicles municipals i externs. .............................................................................. 38 Taula 26. Vehicles municipals i kWh associats. ....................................................................................... 39 Taula 27. Consum dels diferents tipus de combustibles dels vehicles municipals. .................................... 39 Taula 28. Relació de serveis externalitzats de l’Ajuntament de Calaf ....................................................... 40 Taula 29. Emissions totals de Calaf dels anys 2000-2007......................................................................... 43 Taula 30. Emissions per sectors. Anys 2000 a 2007 ................................................................................. 44 Taula 31. Emissions del sector primari per fonts dels anys 2000 a 2007. .................................................. 44 Taula 32. Emissions del sector industrial per fonts dels anys 2000 a 2007. ............................................... 45 Taula 33. Emissions del sector serveis per fonts dels anys 2000 a 2007. .................................................. 46 Taula 34. Emissions del sector domèstic per fonts dels anys 2000 a 2007. ............................................... 47 Taula 35. Emissions del sector transport per fonts dels anys 2000 a 2007. ............................................... 48 Taula 36. Emissions totals per fonts de Calaf dels anys 2000 a 2007. ....................................................... 49 Taula 37. Emissions totals de l’àmbit PAES del municipi de Calaf (2000-2007) ..................................... 51 Taula 38. Emissions totals de l’àmbit PAES del municipi de Calaf per sectors (2000-2007) .................... 52 Taula 39. Emissions de l’àmbit PAES del municipi de Calaf per fonts (2000-2007) ................................ 53 Taula 40. Evolució de les emissions associades a residus de l’àmbit PAES (2005-2009).......................... 56 Taula 41. Evolució de les emissions associades a la gestió de les aigües de l’àmbit PAES (2005-2009) ... 57 Taula 42. Emissions de CO2 pels anys 2005, 2009 i 2012 ........................................................................ 57 Taula 43. Evolució de les emissions per fonts. ......................................................................................... 58 Taula 44. Evolució de les emissions de l’Ajuntament per sectors. ............................................................ 61 Taula 45. Distribució de les emissions per tipologia d’equipaments. ........................................................ 62

163

Taula 46. Relació entre les emissions i nombre d’equipaments per tipologia............64 Taula 47. Relació dels equipament visitats ............................................................................................... 64 Taula 48. Emissions dels equipaments on s’han fet les VAE .................................................................... 64 Taula 49. Emissions de l’enllumenat municipal. ...................................................................................... 66 Taula 50. Emissions dels vehicles municipals i externs. ........................................................................... 67 Taula 51. Vehicles interns, tipus i emissions associades. .......................................................................... 68 Taula 52. Emissions associades als diferents tipus de combustibles dels vehicles municipals. .................. 68 Taula 53. Relació de serveis externalitzats de l’Ajuntament de Calaf ....................................................... 69 Taula 54. Càlcul dels indicadors objectiu ............................................................................................... 157 Taula 55. Indicadors de seguiment ......................................................................................................... 161

164

INDEX DE GRÀFIQUES

Gràfica 1. Evolució de la població de Calaf. ............................................................................................ 10 Gràfica 2. Consum total d’energia a Calaf dels anys 2000-2007 ............................................................... 17 Gràfica 3. Consum total d’energia a Calaf per sectors dels anys 2000-2007 ............................................. 18 Gràfica 4.Total del consum energètic del sector primari ........................................................................... 19 Gràfica 5. Total del consum energètic del sector industrial ...................................................................... 20 Gràfica 6. Total del consum energètic del sector serveis .......................................................................... 21 Gràfica 7. Total del consum energètic del sector domèstic ....................................................................... 22 Gràfica 8. Total del consum energètic del sector transport ....................................................................... 23 Gràfica 9. Consums energètics de Calaf per fonts (2000-2007) ................................................................ 24 Gràfica 10. Consum total de l’àmbit PAES dels anys 2000-2007 ............................................................. 25 Gràfica 11. Consum total de l’àmbit PAES dels anys 2000-2007 ............................................................. 26 Gràfica 12. Consums energètics de l’àmbit PAES del municipi de Calaf per fonts (2000-2007) ............... 27 Gràfica 13. Total del consum derivat del cicle de l’aigua ......................................................................... 28 Gràfica 14. Evolució del consum energètic de l’ajuntament per fonts (KWH). ......................................... 30 Gràfica 15. Distribució de consum energètic dels sectors de l’ajuntament 2005, 2009 i 2012. .................. 32 Gràfica 16. Distribució de consum energètic de l’ajuntament. .................................................................. 33 Gràfica 17. Distribució de consum per tipologia d’equipaments. .............................................................. 34 Gràfica 18. Consum total dels equipaments amb visita d’avaluació energètica. ........................................ 36 Gràfica 19. Relació entre el consum dels equipaments i la seva superfície. .............................................. 36 Gràfica 20. Consum de l’enllumenat municipal amb valors absoluts i per càpita. ..................................... 37 Gràfica 21. Consum dels vehicles municipals i externs. ........................................................................... 38 Gràfica 22. Distribució del consum de combustibles per vehicles entre anys ............................................ 40 Gràfica 23. Emissions dels vehicles dels serveis externalitzats ................................................................. 41 Gràfica 24. Potència energètica local ....................................................................................................... 42 Gràfica 25. Emissions totals a Calaf dels anys 2000-2007 ........................................................................ 43 Gràfica 26. Emissions totals a Calaf per sectors dels anys 2000-2007 ...................................................... 44 Gràfica 27. Evolució de les emissions dels anys 2000 a 2007. .................................................................. 45 Gràfica 28. Evolució de les emissions dels anys 2000 a 2007. .................................................................. 46 Gràfica 29. Evolució de les emissions dels anys 2000 a 2007. .................................................................. 47 Gràfica 30. Evolució de les emissions dels anys 2000 a 2007. ................................................................. 48 Gràfica 31. Evolució de les emissions dels anys 2000 a 2007. .................................................................. 49 Gràfica 32. Emissions de Calaf per fonts dels anys 2000 a 2007 .............................................................. 50 Gràfica 33. Emissions totals de l’àmbit PAES dels anys 2000-2007 ......................................................... 51 Gràfica 34. Emissions totals de l’àmbit PAES dels anys 2000-2007 ......................................................... 52 Gràfica 35. Emissions de l’àmbit PAES per fonts dels anys 2000-2007 ................................................... 53 Gràfica 36. Evolució de les emissions per energia elèctrica de l’àmbit PAES (2000-2007) ...................... 54 Gràfica 37. Evolució de les emissions per gas natural de l’àmbit PAES (2000-2005) .............................. 54 Gràfica 38. Evolució de les emissions per GLP de l’àmbit PAES (2000-2007) ........................................ 55 Gràfica 39. Evolució de les emissions per benzina de l’àmbit PAES (2000-2005) .................................... 55 Gràfica 40. Evolució de les emissions derivades dels residus entre els anys 2000 a 2009. ........................ 56 Gràfica 41. Evolució de les emissions derivades al cicle de l’aigua entre els anys 2000 a 2009. ............... 57 Gràfica 42. Evolució de les emissions de l’ajuntament per fonts. ............................................................. 58 Gràfica 43. Distribució de les emissions de l’Ajuntament per sectors. ...................................................... 59 Gràfica 44. Distribució de les emissions de l’Ajuntament per sectors. ...................................................... 61 Gràfica 45. Evolució de les emissions de l’ajuntament per sectors. .......................................................... 61

165

Gràfica 46. Distribució de les emissions per tipologia d’equipaments. .....................63 Gràfica 47. Emissions dels equipaments amb visita d’avaluació energètica. ............................................. 65 Gràfica 48. Emissions de l’enllumenat municipal amb valors absoluts i per càpita. .................................. 66 Gràfica 49. Emissions dels vehicles municipals i externs. ........................................................................ 67 Gràfica 50. Emissions dels vehicles dels serveis externalitzats ................................................................. 69 Gràfica 51. Tendències de les dues alternatives en l’àmbit del PAES i l’alternativa Zero ......................... 77

166

INDEX D’IMATGES

Imatge 1. Localització i Terme municipal de Calaf ....................................................................................7 Imatge 2.Terme municipal de Calaf ...........................................................................................................7

PLA D’ACCIÓ DE L’ENERGIA SOSTENIBLE DEL MUNICIPI ...IV informe del IPCC (2007): En el qual...

Documents

Transcript of PLA D’ACCIÓ DE L’ENERGIA SOSTENIBLE DEL MUNICIPI ...IV informe del IPCC (2007): En el qual...