pla biblioteca

Col·legi Públic Es VedràEscoles Noves, s/n. 07839 – Sant Agustí (Eivissa – Illes Balears)

Tlf / Fax 971 341 [email protected] – http://sites.google.com/site/cpesvedra/

PROJECTE DE BIBLIOTECA ESCOLAR I FOMENT DE LA LECTURA

“LA CASA DE LA PARAULA”

DC080201 Pla biblioteca i foment de la lectura.

http://sites.google.com/site/cpesvedra/

mailto:[email protected]

1

CEIP ES VEDRÀ

PROJECTE DE BIBLIOTECA ESCOLAR I FOMENT DE LA LECTURA“LA CASA DE LA PARAULA”

Introducció i justificació. 2

1. Anàlisi del context. 3

2. Formulació d’objectius. 5

3. Principis d'actuació didàctica.

3.1. L'aprenentatge de la lectura.

3.2. L'aprenentatge a través de la lectura.

3.3. El gust per llegir.

3.4. La formació d'usuaris.

6

4. La dinamització cultural del centre i de la comunitat escolar. 14

5. Aportació del Pla Lector al desenvolupament de les competències bàsiques. 16

6. Concreció de tasques globals i interdisciplinars de promoció de la lectura i escriptura i de coordinació/integració amb les TIC. 17

7. Tractament de les dificultats d’aprenentatge i mesures d'atenció a la diversitat. 18

8. Formació i informació a les famílies i col·laboració amb elles. 19

9. Col·laboració amb altres institucions de l'entorn. 20

10. Actuacions previstes.

10.1. Actuacions previstes davant l’obertura de la nova Biblioteca. Escolar.

10.2. Actuacions previstes per al foment de la lectura.

21

11. Mecanismes de coordinació, difusió, seguiment i avaluació del Pla Lector. 25


2

CEIP ES VEDRÀ

Introducció i justificació.El Pla de Lectura del nostre Centre és una eina per acostar-se a la lectura amb una mirada més àmplia. En ell s’impliquen els docents de totes les etapes per poder vincular l’aprenentatge de la lectura tant al treball curricular i disciplinar i al gust per llegir, sinó també al gust per conèixer i saber.

Per aconseguir tots els beneficis de la lectura i del Pla de Lectura de Centre, és imprescindible que cada ensenyant assumeixi que la lectura forma part dels objectius i continguts de totes i cadascuna de les àrees del currículum. Això no vol dir que necessàriament s’hagin de desenvolupar estratègies concretes per assolir els objectius marcats, sinó que vol dir també aprofitar la tasca docent que ja s’està portant a terme en el centre, coordinar-la, gestionar-la i seqüenciar-la perquè esdevingui una inèrcia funcional, mai rutinària, en la gestió i desenvolupament de les activitats del centre.

D'aquesta manera es facilita el compliment del mandat de la Llei Orgànica 2 / 2006, de 3 de maig, d'educació, que en els seus articles 16.2, 17.e), 19.2 i 19/3 indiquen:

- Una de les finalitats de l'Educació Primària és l'adquisició de les habilitats culturals bàsiques relatives a l'expressió i comprensió oral i la lectura.

- Els alumnes han de desenvolupar hàbits de lectura.

- La lectura s'ha de treballar en totes les àrees del currículum.

- Per tal de fomentar l'hàbit de lectura, es dedicarà un temps diari a la mateixa.

Tenim present que s’ha de treballar des del centre educatiu amb la col·laboració activa de les famílies (AMPAS) i d’altres institucions com poden ser les biblioteques públiques i les administracions (plans d’entorns, plans municipals...).

Des de fa molts de cursos, dins un projecte de multiculturalitat, es va ubicar al pati La Casa de la Paraula, un lloc de reunió tradicional en moltes societats africanes, on la paraula és el mitjà utilitzat per explicar històries, discutir problemes de la vida quotidiana, dirigir pobles o posar-se al dia de les notícies de la comarca. Aquesta caseta ha set el nostre espai de lectura durant el temps de pati, l’espai de reflexió en les tutories, el lloc de moltes assemblees,... i hem considerat que La Casa de la Paraula era la millor manera de batiar aquest projecte.


3

CEIP ES VEDRÀ

1. Anàlisi del context.El CEIP Es Vedrà està ubicat a dos quilòmetres del nucli urbà de Sant Agustí des Vedrà, i a mig camí de les poblacions de Cala de Bou i Port des Torrent, d’on prové la majoria del nostre alumnat. Fins al moment, l’edifici d’Educació Infantil es troba separat del de Primària, la qual condiciona la manera d’organitzar tots els recursos, tant els humans com els materials. Amb l’imminent finalització de les obres d’ampliació del nostre centre, l’alumnat d’ambdues etapes podran compartir un mateix recinte escolar.

La llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge és la catalana, que és, a més a més, llengua única d’aprenentatge a l’etapa d’Infantil. Al curs 2003-2004 vàrem posar en marxa el projecte de revista escolar, que s’edita en llengua catalana trimestralment.

A grans trets, els canvis produïts en el context educatiu els darrers cursos que més han condicionat el procés d’ensenyament - aprenentatge es poden resumir en:

Les instal·lacions. La comunitat educativa s’ha implicat molt en pressionar a la Conselleria d’Educació per accelerar la construcció del nou aulari, necessitat urgent davant l’augment dels grups per ampliació de la matrícula. Finalment, ja és una realitat: en les pròximes setmanes aconseguirem un antic desig de la comunitat educativa: unificar en el mateix recinte ambdues etapes, i dotar al centre d’unes instal·lacions pròpies del segle XXI.

La biblioteca escolar del CP Es Vedrà estarà situada en una sala àmplia i lluminosa (uns 60 m2), en la planta primera. Per primera vegada, comptarem amb un espai dedicat en exclusiva a la biblioteca; fins ara, s’han hagut de potenciar les biblioteques d’aula, gestionades pels mestres-tutors tal com contempla el nostre Pla d’Acció Tutorial.

El centre compta amb un fons bibliogràfic de 6500 exemplars, dispersats en diferents espais: la sala de professors, el despatx de direcció, l’aula d’atenció a la diversitat, la biblioteca d’Infantil i la de Primària, i que ara s’unificaran.

Aproximadament, un 40% del fons és en llengua catalana, un 57’5% en castellà, i un 2’5% en altres llengües (anglès). Hi ha llibres, a més a més, en la sala de suport, en la sala de mestres i en la sala de suport de l’edifici d’Educació Infantil. Un 20% del fons està catalogat amb el programa ABIES, programari que quatre mestres coneixen a nivell usuari.

El professorat. Tal com es reflecteix a totes les avaluacions dels centres educatius, l’estabilitat del professorat correlaciona amb els resultats positius d’avaluació de l’alumnat. Afortunadament, durant aquest últims cursos hem aconseguit que la Conselleria augmentés la plantilla orgànica del centre (també a l’equip de suport), d’altra banda lògic davant el desdoblament. Això ha possibilitat l’estabilitat dels mestres amb destí definitiu major de la història de l’escola: publicada la resolució provisional del Concurs General de Trasllats, el curs 2011-12, començarà amb sis mestres d’Infantil, nou mestres de Primària i els especialistes d’Anglès, PT i EF com a personal definitiu. Treballar amb un equip estable, jove i ben preparat com el que tenim al centre ha de ser garantia d’èxit escolar, i tots els nostres esforços han d’anar encaminats a aquest fi.


4

CEIP ES VEDRÀ

L’alumnat. L’escola escolaritza els fills del treballadors del sector serveis de diferents procedències; acull a alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, entre ells un 20% d’estrangers. Amb l’augment de la matrícula dels darrers cursos, actualment cursen 340 alumnes al centre, distribuïts en 6 grups d’Infantil (els grups de 5 anys, com ve passant en els darrers cursos, estan a l’edifici de Primària, suposant una modificació en la dinàmica d’organització i funcionament del Centre: horaris, espais, temps de coordinació del cicle afectat, entrades i sortides al Centre, atenció als alumnes per part dels especialistes,…) A l’etapa de Primària, tenim desdoblats els nivells de 2n, 3r i 5è.

En el darrers cursos no deixa de créixer el número d’alumnes de nova incorporació; cal incidir que la gran majoria d’ells és estranger i desconeix les nostres llengües. L’ampliació del centre ens proporciona espais per poder realitzar suports i desdoblaments que ens permeten atendre d’una manera més individualitzada a l’alumnat que ho requereix.

Des del curs 2008-09, s’avalua el nivell d’assoliment de les competències bàsiques de l’alumnat de 4t; aquesta avaluació representa una oportunitat molt valuosa per delimitar els punts forts i els febles del procés d’ensenyament-aprenentatge i cercar estratègies per millorar-lo.

Al curs 2008-09, l’Ajuntament de Sant Josep va posar en marxa un ambiciós projecte, oferint sessions de suport a la tarda a aquells alumnes de 5 anys a 4t de Primària amb dificultats en l’aprenentatge. Al curs 2009-10, es va iniciar el programa de reforç i acompanyament escolar PROA, per al 3r cicle.

Les institucions de l’entorn. Les relacions amb les institucions de l’entorn són fluïdes; en els darrers cursos calen destacar les reunions trimestrals de directors dels CEIPs del municipi, la creació del Consell Escolar Municipal, del qual formem part i la formació de l’Associació de Directors, a la qual estic associada.

Mantenim vies de coordinació fluïdes amb els centres adscrits, l’EEI Cala de Bou i l’IES Sant Agustí.

La nova creació de l’IES Sant Antoni i de l’EEI Sant Agustí implicarà establir vies de coordinació, ja que probablement part del nostre alumnat prossegueix allí la seva educació obligatòria.

Els recursos. La finalització de les obres d’ampliació implicaran la distribució i organització dels espais i els recursos.

Al curs 2007-08, el centre es va adherir al Programa de reutilització de llibres de text i material didàctic, el qual ha suposat una important reducció de despeses per a les famílies i de consum de paper a favor del medi ambient, però un augment de tasques per a l’equip directiu, especialment quan el volum de feina és més elevat, a l’inici i final del curs escolar.

Un altre repte que estam afrontant és la posada en marxa del projecte Xarxipèlag 2.0, que suposa la introducció dels recursos TIC dins l’aula ordinària.

Des del curs 2005-2006, el centre participa en el programa de Seccions Europees, gràcies al qual comptem amb el suport d’una Assistent lingüística.


5

CEIP ES VEDRÀ

Sistema de Gestió de Qualitat. El centre està implantant un sistema de gestió de la qualitat, seguint els protocols europeus i un marc de referència que ens permeti oferir cada dia una educació de més qualitat al nostre alumnat.

2. Formulació d’objectius.Els objectius del pla lector són els següents:

potenciar la comprensió lectora des de totes les àrees del currículum, així com l’expressió d’idees, pensaments i sentiments,

formar lectors capaços de desenvolupar-se amb èxit en l'àmbit escolar i en la vida quotidiana,

despertar i augmentar l'interès de l'alumnat per la lectura,

aconseguir que la majoria de l'alumnat descobreixi la lectura com un element de gaudi personal,

fomentar en l'alumnat, a través de la lectura, una actitud reflexiva i crítica davant les manifestacions de l'entorn,

promoure entre els alumnes l'ús continuat i diari de la biblioteca, de manera que adquireixin les eines per manejar amb eficàcia l’entorn, comprenguin la seva importància per a l’aprenentatge i el gaudi lector i valorin la importància de tenir cura i conservar els llibres,

incorporar les noves tecnologies al dia a dia del centre escolar, de forma que els alumnes aprenguin a utilitzar i analitzar la informació que s'obté d'elles de forma crítica i tenint en compte el context en què s'enuncien.


6

CEIP ES VEDRÀ

3. Principis d'actuació didàctica.El Pla de Lectura de Centre és el conjunt d’objectius, metodologies i estratègies per aprofitar tot el potencial dels centres educatius i per promoure:

l’aprenentatge de la lectura, entès com una progressió ascendent en l’adquisició de la comprensió lectora, com una ampliació de la capacitat de llegir textos cada cop més complexos, i com una necessitat de superació i d’esforç en la lectura. Suposa, principalment, una lectura intensiva i implica principalment les classes de llengües i literatura. Cal recordar que ”aprenentatge de la lectura no és únicament sinònim de “iniciació en el món de l’escrit.”;

l’aprenentatge a través de la lectura, entès com la capacitat de cercar, comprendre i assimilar textos amb una finalitat investigadora concreta, com la capacitat de discernir críticament la informació vehiculada per textos de diferents tipus i registres, i com a aprenentatge de la gestió del coneixement. Suposa una lectura extensiva i implica totes les àrees del currículum;

el gust per llegir, entès com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, com a descobriment d’unes il·limitades possibilitats d’oci, i com a expressió i formació del gust personal i del desig lector propi. Suposa una lectura en llibertat i implica, principalment, la dinamització de la biblioteca;

i la formació d’usuaris, entesa com l’adquisició de les eines tècniques i metodològiques de les diferents formes d’accés, tant a la lectura com a font d’informació, com a la lectura com a font de gaudi. Suposa una formació específica en el si de la biblioteca escolar.

3.1. L'aprenentatge de la lectura.La metodologia a emprar per facilitar el procés d’adquisició de la lecto-escriptura es basarà en les teories psicolingüístiques (Teberosky, Piaget) , per tant l’alumne serà el protagonista de les activitats. Es treballarà amb hipòtesis lectores cap a una lectura comprensiva i aprofitant tots els recursos presents al nostre entorn.

L’aprenentatge de la lectura ha de ser funcional. Per aquest motiu, s’han d’aprofitar totes aquelles situacions de comunicació escrita que la dinàmica de l’Escola ens presenta per a la realització d’aprenentatges lingüístics. És interessant, així mateix, organitzar l’Escola de tal manera que l’alumnat pugui observar els símbols gràfics que donen nom al medi que els envolta: targetes identificatives amb el nom i la foto dels nens (sense foto al nivells superiors), llistat de control d’assistència dels alumnes, retolació de les dependències de l’Escola i dels espai i racons de l’aula, calendari amb la data i el temps atmosfèric, cartells i pòsters, ... Però caldrà també inventar o simular situacions comunicatives que la vida escolar no pot oferir o que ho fa en molt comptades vegades: llibres i diaris d’aula (cançoner, fotos, receptes de cuina,...), correspondència escolar, notes informatives a les famílies, agenda de l’alumne i d’aula ,... en les quals els alumnes actuïn tant d’emissors com de receptors, donant funcionalitat comunicativa a l’activitat que han de desenvolupar.

La lectura s’ha de treballar globalment, de tal manera que l’alumnat pugui relacionar i visualitzar (sobre tot, als primers nivells) el significat del que llegeix amb l’objecte, concepte i/o els missatges que transmeten els símbols gràfics i els seus sons (significat-significant).


7

CEIP ES VEDRÀ

Algunes activitats que ajuden a desenvolupar la comprensió lectora són:

- diferenciació entre lletres, dibuixos i números reconeixent les característiques del text escrit davant les imatges, en les diferents situacions quotidianes de l'aula,

- escriptura i reconeixement del nom propi en diferents activitats funcionals de l'aula passant de la còpia amb dificultat a la memorització progressiva de les grafies i a la millora de la cal·ligrafia,

- transferència d’informació: triar la resposta correcta, el dibuix/foto més adequat/descrit, omplir graelles, aparellar preguntes i respostes, completar esquemes, vertader o fals, preguntes amb resposta tancada/ oberta/ personal,...

- relacionar preguntes i respostes,

- ordenar paraules dins una oració, oracions dins un paràgraf, paràgrafs dins un text,...

- separar els components d’una paraula, d’una oració i/o d’un context,

- distingir idees principals i secundàries d’un text,

- reconèixer seqüències dins d’una acció,

- llevar la meitat inferior de la frase

- lectura: individual, compartida, en veu alta, silenciosa, per part del professor,...

- memorització de textos breus cançons, poemes, rodolins, fragments de contes, anuncis, acudits, ... per aprendre les característiques pròpies dels textos escrits,

- lectura de textos memoritzats per analitzar i descobrir les relacions entre el que s'escriu i el que es llegeix,

- lectura de textos incomplets per a l'aprenentatge d'estratègies d’ anticipació,

- tasques de localització de paraules: on diu ...?,

- lectura i anàlisi d’imatges: les il·lustracions, en la seva varietat de formats, textures, traços i colors, ofereixen moltes possibilitats per captar l'atenció i l'interès, ensenyar, mostrar, suggerir i narrar; per això, educar en la lectura d'imatges amplia i enriqueix les capacitats de qui llegeix, aportant-li més informació, suggerint matisos i oportunitats per gaudir i per aprendre.

Al segon cicle d’Educació Primària, l’alumnat realitzarà la lectura guiada d’una novel·la en les àrees de Llengua catalana i castellana; al tercer cicle, seran dues lectures obligatòries a cada àrea i s’introduirà la lectura en Llengua anglesa.

3.2. L'aprenentatge a través de la lectura.Les estratègies que intervenen en el procés lector són nombroses i complexes. Degut a la seva rellevància en el desenvolupament de la competència lectora i en l'aprenentatge escolar, constitueixen continguts educatius que hem d'abordar, seguint un procés creixent de complexitat, al llarg de les dues etapes educatives i en totes les àrees de coneixement.

Les estratègies lectores més habituals utilitzades pels lectors experimentats abans, durant i després de llegir, que podem prendre com a punt de referència en la nostra activitat didàctica queden recollides a la taula de continguts de la pàgina 10.


8

CEIP ES VEDRÀ

3.3. El gust per llegir.La llibertat a l'hora de llegir és una de les bases per fomentar l'hàbit lector, perquè la lectura ens resulti a totes les persones una activitat agradable, difícil però satisfactòria, que compensi la concentració i l'esforç que requereix. Una àmplia gamma de materials de lectura ens durà a una llibertat més gran d'elecció i, així, a més possibilitats de "Donar" amb la lectura que motivi l'alumnat. Com més gran sigui el catàleg de possibilitats, major serà l'opció d'èxit en la motivació per construir un hàbit lector.

Accions que animen a llegir:

Una de les activitats més eficaces per animar a llegir és la lectura en veu alta; una lectura que té al mestre com a mediador entre l'escriptor i el lector, i que reforça els llaços afectius entre la persona lectora, l'oient i el text. No perdre el costum de la lectura en veu alta és una de les tècniques millors per motivar l'hàbit lector en el nostre alumnat.

La dramatització de fragments d'obres dóna lloc a fomentar el gust per la lectura, afavorint la memorització de breus textos i motivant a l'alumnat a ser partícip actiu de l'obra.

Les trobades amb l'autor o il·lustrador poden ser una bona manera d'animar a llegir.

La unió de la lectura i l'escriptura: realitzar abecedaris d'un tema en concret en els que s'hagi de cercar una paraula per a cada lletra; canviar les característiques d'un relat (comportament dels personatges, llocs, finals,...); inventar endevinalles, glosses o refranys.

El carnet de lector o lectora, document personal, del mateix color amb el qual identifiquem els llibres adequats a la seva edat i on es podran registrar tots els llibres llegits durant el curs.

Així mateix, cada alumne podrà disposar del seu diari de lectura, un document en el qual el nen anotarà unes breus pinzellades del llibre llegit, i que podrà guardar com a record i estímul permanent de les seves lectures infantils.

Coincidint amb el Dia del Llibre, podem regalar a cada nen i nena de 6è d’Educació Primària una fotografia en la qual estiguin llegint, muntada en una cartolina i amb algun text que faci referència a la lectura i que li servirà de record i estímul permanent.

3.4. La formació d'usuaris.El desenvolupament de la Societat de la Informació i de les TIC ens ha situat en una situació on la quantitat i varietat d'informació resulta desproporcionada en relació amb les possibilitats d'accedir-hi i aprofitar-la. Les habilitats necessàries per poder utilitzar les diferents fonts documentals configuren una nova alfabetització que necessita una actualització permanent, que s'ha d’iniciar en l’escola. Ara per ara, la formació en l'ús de la informació s'ha convertit en un requisit imprescindible per facilitar els processos d'aprenentatge i permetre que els individus es desenvolupin en la nostra societat, entre altres coses, per la generació i circulació constant de dades i continguts molt diversos. Aquesta formació ajudarà a convertir el nostre alumnat en ciutadans formats i informats, que podran participar activament en la vida diària.


9

CEIP ES VEDRÀ

Definim la formació d’usuaris com el conjunt d’activitats i accions que tracten d’ensenyar com funciona la biblioteca escolar, quins recursos té, com es distribueixen i quins serveis ens ofereix, es detallen en el quadre de continguts de la pàgina 12.

El fons bibliogràfic està organitzat segons els diferents grups d'edats, i es senyalitzen per colors:

tejuelo de color vermell: Educació Infantil

tejuelo de color groc: 1r cicle d'educació primària

tejuelo de color blau: 2n cicle d'educació primària

tejuelo de color verd: 3r cicle d'educació primària

Els llibres de consulta estan ordenats segons l'àmbit: medi ambient, geografia, història, animals, plantes, cos humà,...

En un altre prestatge ens trobem les enciclopèdies, diccionaris i traductors.

Hi ha un apartat de literatura clàssica i per adults, de còmics, de contes per contar en veu alta i de literatura en altres llengües, especialment en llengua anglesa.


10

CEIP ES VEDRÀ

L'aprenentatge a través de la lectura

ACTIVITATS A REALITZAR ABANS DE LLEGIR

ACTIVITATS A REALITZAR DURANT LA LECTURA

ACTIVITATS A REALITZAR DESPRÉS DE LA LECTURA

ED INFANTIL i 1r CICLE EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Preparar i motivar l'alumnat per a la lectura: presentar el text, explicar el seu interès, delimitar l'objectiu de la lectura (per a què es va a llegir, quines activitats concretes es plantegen ...)

Vincular la lectura amb algun aspecte abordat en la seqüència didàctica que s'estigui duent a terme.

Explorar el llibre, text, portada, contraportada, il·lustracions,...

Conversar sobre aspectes que apareixen en el text i connectar amb l'experiència vital de l'alumnat (què saben del tema, què els suggereix ...)

Estimular la realització de comentaris espontanis de l'alumnat per tal de compartir idees prèvies, expectatives i interessos davant la lectura.

Resums orals parcials durant la lectura.

Relacionar la informació que sorgeix amb el coneixement previ del tema.

Relacionar la informació que sorgeix amb les vivències de l’alumnat.

Formulació de preguntes.

Lectura en veu alta de fragments i comentaris sobre el contingut.

Lectura col·lectiva de fragments.

Comprensió del vocabulari.

Resum general del text, col·lectivament, amb suport visual i del mestre.

Ordre i composició de les seqüències del text, amb suport visual.

Formulació de noves preguntes sobre el text i respondre a les preguntes.

Realitzar pràctiques de comunicació oral en grup per expressar i compartir raonaments, idees, impressions, dades o emocions provocats per la lectura o per algun detall de la mateixa.

Habilitats específiques de comprensió lectora: comprensió del vocabulari, identificació de la idea principal del text, recordar els detalls del text, resum, realització d’inferències, establiment d’ordre temporal, etc.

Descripció dels personatges i les seves relacions, i posicionar-los davant una nova situació, inventar les preguntes per a una entrevista, etc.

Dramatització d'algun succés o escena del llibre, realitzant els diàlegs.

Plantejar possibles continuacions o modificacions en algun aspecte de la lectura (finals alternatius, conseqüències derivades de l'alteració d'algunes dades o fets o de la introducció d'algun nou personatge, etc.).

Realització d'activitats artístiques relacionades amb la lectura del llibre, adaptades a l’edat de l’alumnat: dramatitzacions, activitats plàstiques, elaboració de comentaris, activitats d'escriptura, esquemes, quadres, etc.


11

CEIP ES VEDRÀ

L'aprenentatge a través de la lectura

ACTIVITATS A REALITZAR ABANS DE LLEGIR

ACTIVITATS A REALITZAR DURANT LA LECTURA

ACTIVITATS A REALITZAR DESPRÉS DE LA LECTURA

2n CICLE i 3r CICLEEDUCACIÓ PRIMÀRIA

Activitats encaminades a activar el coneixement previ de lectura.

Realització de prediccions sobre el contingut del text, a partir del títol, la portada i contraportada i les il·lustracions.

Establiments d'objectius per a la lectura.

Formulació de preguntes que guiïn la lectura del text.

Lectura de ressenyes.

Lectura i redacció de recomanacions lectores per al tauler de la biblioteca d'aula.

Projecció de pel·lícules basades en obres literàries.

Resums orals parcials durant la lectura.

Avaluació de les prediccions inicials i nova realització deprediccions.

Relacionar la informació que sorgeix amb el coneixement previ deltema.

Nova formulació de preguntes.

Lectura en veu alta de fragments i comentaris sobre el contingut.

Lectura col·lectiva de fragments.

Reconèixer les parts del llibre i la seva estructura.

Comprensió del vocabulari.

Avaluació de les prediccions realitzades.

Formulació de noves preguntes sobre el text.

Realització d'esquemes del text. Resum general del text.

Situar-se en el lloc, l’escenari, l’època, etc. de l’obra.

Habilitats específiques de comprensió lectora: comprensió del vocabulari, identificació de la idea principal del text, recordar els detalls del text, resum, realització d’inferències, establiment d’ordre temporal, etc.

Descripció dels personatges i les seves relacions, i posicionar-los davant una nova situació, inventar les preguntes per a una entrevista, etc.

Dramatització d'algun succés o escena del llibre, realitzant els diàlegs.

Realitzar un taller d'escriptura a partir de qualsevol fragment de l'obra llegida.

Recerca d'informació en llibres i enciclopèdies sobre l'autor o l'autora d'un llibre, sobre el gènere utilitzat, la temàtica, etc. i realització en equip de murals, etc.

Realització d'activitats artístiques relacionades amb la lectura del llibre: exposició de dibuixos sobre els personatges, disseny d'una nova portada, confecció d'una maqueta de la ciutat o paratge on es desenvolupa l'acció de la història, confecció de l'escenari i la decoració per a dramatitzar un text teatral llegit, realització d'un recital de poemes, transformació en còmic d'alguna escena, etc.


12

CEIP ES VEDRÀ

La formació d'usuaris INTRODUCCIÓ A LA BIBLIOTECA RECERCA I LOCALITZACIÓ DE

LA INFORMACIÓ ÚS DELS DOCUMENTS

ED INFANTIL Distingir la biblioteca escolar de la biblioteca pública i del racó de biblioteca de l’aula. Visitar la biblioteca pública de Sant Josep.

Localitzar la biblioteca del Centre i familiaritzar—se amb l’espai.

Reconèixer els documents que es poden trobar en la biblioteca a partir de les seves característiques essencials: impresos, mitjans electrònics i audiovisuals.

Conèixer i seguir les normes de comportament a les biblioteques.

Identificar al mestre responsable de la biblioteca escolar i explicar les seves funcions.

Reconèixer i mantenir l’ordre dels llibres en la biblioteca d’aula. Anomenar responsables de biblioteca de manera rotativa i especificar les seves funcions.

Conèixer on es troben els llibres adequats a la seva edat, a la biblioteca del Centre.

Saber expressar oralment les necessitats d’informació o de lectura, concretant el tema i l’objectiu de la demanda, etc.

Iniciar-se a l’hàbit de consultar llibres de coneixement, seleccionats segons els projectes en els que s’hi està treballant.

Seleccionar la informació gràfica continguda en els llibres i altres fonts informatives, en funció de les seves necessitats.

1r CICLE EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Entendre la biblioteca com a centre de recursos en l'escola i com a servei comunitari.

Conèixer les funcions de la biblioteca i els seus serveis: informació, préstec, lectura,...

Distingir els llibres de ficció dels llibres d'informació, i la seva ubicació a la biblioteca.

Reconèixer els elements que identifiquen els documents: títol, autor, il·lustrador, editorial, col·lecció.

Distingir les funcions d'autor i il·lustrador en les obres de ficció. Cercar llibres d'un mateix

Identificar la ubicació per als llibres del seu nivell.

Identificar i localitzar els catàlegs com a instruments de recuperació de la informació.

Identificar les parts d'un llibre i reconèixer la informació que donen: portada, contracoberta, índex.

Utilitzar les imatges dels documents com a font d'informació.

Establir les relacions entre imatge i text en els llibres d'informació.


13

CEIP ES VEDRÀ

autor amb diferent il·lustrador, i viceversa

Respectar i tenir cura dels llibres i distingir les accions que poden fer malbé els llibres.

2n CICLE EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Dominar l'espai de la biblioteca i les seves seccions. Dibuixar un plànol de la biblioteca.

Identificar les característiques i usos dels documents impresos, electrònics i online.

Utilitzar correctament els serveis de la biblioteca escolar i la biblioteca pública. Responsabilitzar-se del compliment de les normes específiques del préstec de recursos.

Comprendre el sistema d'ordenació dels llibres segons la CDU.

Comprendre el sistema d'ordenació propi de la biblioteca escolar.

Utilitzar el catàleg per a consultes bàsiques: autors, títols i col·leccions.

Distingir els diferents nivells d'informació continguts als documents: gràfics, esquemes, resums,...

Utilitzar correctament les obres de referència pròpies del seu nivell: diccionaris, traductors, enciclopèdies,...

3r CICLE EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Reforçar el concepte de biblioteca com a recurs, com a informació i oci, realitzant nombroses activitats en la biblioteca.

Conèixer els fons de la biblioteca, i també els arxius especials.

Saber llegir les indicacions essencials dels registres bibliogràfics, especialment els que permetin identificar els documents.

Realitzar un procés de recerca en el catàleg automatitzats de la biblioteca.

Conèixer els sistemes de recerca en Internet, el seu ús i els seus elements de connexió.

Conèixer l'organització i l'estructura dels llibres informatius i la funció dels seus elements: contracoberta, bibliografia, glossari, cronologia, índex,...

Seleccionar correctament els tipus de llibres o fonts electròniques segons les necessitats informatives.

Citar les fonts utilitzades en la recerca documental.


14

CEIP ES VEDRÀ

4. La dinamització cultural del centre i de la comunitat escolar.La biblioteca ha de ser un lloc on es potenciï la cultura, on s'ofereixin petites exposicions de novetats, de materials de premsa, de pòsters; on s'ofereix informació diversa. La biblioteca ha de ser generadora de múltiples fets culturals d'interès. Per a això, cal iniciar una sèrie d'accions com les següents:

1. Mantenir a la biblioteca una “cartellera” actualitzada amb totes les notícies que es refereixin a llibres, lectura, escriptors i escriptores, premis literaris, centenaris i qualsevol fet cultural.

2. Crear espais per a l'exposició de publicacions que es van fent a les classes: llibrets de poesia, revistes de classe, monografies, etc. Mantenir una secció a la biblioteca on s'arxiven totes les publicacions que es fan a l'escola.

3. Realització de dossiers de premsa monogràfics sobre autors d'actualitat, sobre autors que són notícia per diverses raons, sobre notícies rescatades de la premsa que parlin de llibres, lectura, biblioteques, escriptors i escriptores, etc. Es deixaran exposats en lloc visible per a la seva lectura i consulta.

4. Realització de "setmanes", exposicions, etc. des de la biblioteca escolar, convertint-la en un espai dinàmic que la faci mereixedora de la consideració de lloc d'alt interès per a l'alumnat i el professorat del centre. Aquestes activitats podran tenir com a punt d'arrencada la poesia, la il·lustració, el cinema, els contes, els viatges, els espais naturals, la pau i la tolerància, etc.

5. Realitzar sessions de contacontes, recorrent a personal especialitzat, mares, àvies i mestres de l'escola. Els nens i nenes dels cursos alts poden preparar sessions narratives, de recitació o de dramatització per als petits i petites.

6. Mantenir un espai on es presenten les novetats que es van incorporant a la biblioteca. És aquest important capítol de la incorporació periòdica de novetats que vagin alimentat la biblioteca de sorpreses.

7. Col·locar per diferents llocs de la biblioteca "cites lectores", paràgrafs significatius de llibres que hi ha a la biblioteca i que poden servir de reclam perquè nens i nenes busquin el llibre del que han estat tretes i vulguin llegir-lo.

8. Elaboració de pòsters utilitzant fotografies tretes de revistes i diaris en què es veuen persones llegint, amb prestatgeries de llibres darrere, amb llibres a les mans i que poden servir com a punts de sensibilització cap a la lectura. Al pòster escriurem frases com "Quan tantes persones llegeixen, per alguna cosa serà ..." o "Totes aquestes persones tenen una biblioteca darrere, tu la tens davant, aprofita-la! ", etc.

9. Oferir una secció de llibres per a adults, per al professorat i per mares i pares, per tal que nens i nenes vegin que també els grans van a la biblioteca. El valor exemplificador d'aquesta pràctica pot ser positiu.

10.Oferir a mares i pares la possibilitat que s'encarreguin d’ obrir la biblioteca un o diversos dies a la setmana. La seva presència a la biblioteca i la seva col·laboració en tasques d'animació lectora té un valor important.

11.Promoure activitats d'escriptura que es divulguin: contes individuals il·lustrats, llibres de poesies, i altres col·laboracions per a la revista EXPLORA de l'escola.


15

CEIP ES VEDRÀ

12.Mantenir un expositor de publicacions periòdiques on s'exposin per la seva lectura la revista EXPLORA, revistes que es reben com a intercanvi, revistes rebudes per subscripció i tenir un arxiu de les mateixes.

13.Organitzar una parada solidària de llibres pel dia de Sant Jordi a preus assequibles, convidant també a les famílies a participar-hi.

14. Intercanvi i bona relació amb les biblioteques públiques i infantils de la localitat. El préstec interbibliotecari, especialment des de la pública cap a la escolar i la possibilitat que algunes accions de l’ escola s'estenguin fins a la biblioteca pública, genera un ambient positiu cap al llibre i la lectura.


16

CEIP ES VEDRÀ

5. Aportació del Pla Lector al desenvolupament de les competències bàsiques.Llegir en la nostra societat implica el desenvolupament d'una sèrie de competències que es tradueixen en la capacitat de realitzar diferents estratègies de lectura en funció del tipus de text, de la via o suport de transmissió del mateix i de la intencionalitat o objectiu, del que es busqui o s'intenti respondre amb la lectura.Vivim un moment d'explosió de la informació, de creixement vertiginós dels textos i de les necessitats de lectura, avui més que mai cal ser crítics per seleccionar i saber interpretar l'allau de missatges que es reben per molt diversos canals. En aquest context, el lector ha de ser versàtil i polivalent, capaç de saber formular les seves necessitats, de buscar i valorar la pertinència de les seves lectures, de comprendre el que llegeix i de fer seus els continguts, així com de restituir, reformular i transformar críticament.

En aquest marc, el paper de l’escola i la biblioteca és fonamental per cultivar lectors competents, capaços de buscar per poder decidir, de llegir comprensivament i d’escriure amb sentit per expressar i comunicar.

Aquest quadre resumeix les aportacions del Pla Lector a les competències bàsiques del currículum:

CB1: Competència lingüística CB2: Competència matemàticaEscolta activa.Conversa i diàleg.Lectura.Escriptura.

Representació i mesura de l’espai.Relacions entre diverses variables.Incertesa i atzar.

CB3: Competència coneixement i interacció món físic

CB4: Tractament informació i competència digital

Comprensió i interpretació de la vida, del món físic i les seves interaccions.Implementació dels projectes científics i tecnològics.Pràctica de valors.

Recerca, tractament i comunicació de la informació.Comunicació social en l’aprenentatge cooperatiu.

CB5: Competència social i ciutadana CB6: Competència cultural i artísticaRelacions interpersonals.Treball cooperatiu.Exercici dels drets i els deures.Pràctica de valors.Coneixement i interpretació de la realitat social.

Comprensió artística.Creació artística.Coneixement del patrimoni.Construcció cultural compartida.

CB7: Competència aprendre a aprendre CB8: Autonomia i iniciativa personalConeixement de les pròpies capacitats i motivacions.Planificació i hàbits d’estudi.Estratègies d’aprenentatge i autoregulació.

Coneixement i confiança en un mateix.Innovació i creativitat.Coneixement i control de les pròpies emocions.Empatia en les relacions personals.


17

CEIP ES VEDRÀ

6. Concreció de tasques globals i interdisciplinars de promoció de la lectura i escriptura i de coordinació/integració amb les TIC.A l’escola, la biblioteca escolar és el lloc ideal per desenvolupar iniciatives relacionades amb el foment de l’hàbit lector, i per integrar totes les eines i materials que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge, la qual cosa ha de traduir—se en la convivència d’una gran varietat de recursos: llibres, enciclopèdies, manuals, documents audiovisuals i tecnologies digitals.

La societat de la informació i internet no ens van a redimir de llegir. En aquest sentit, la lectura segueix sent la clau per accedir al coneixement. És segur que la forma de llegir ha variat, llegir a Internet requereix altres perícies, l'ús de cercadors, la introducció consegüent de criteris de cerca, el maneig de bases de dades, obrir i desar fitxers, baixar imatges, que fer la lectura atenta, meticulosa i comprensiva d'un missatge és impossible d'obviar. Sobretot perquè la informació és molt canviant, no hi ha criteris d'autoritat i la possibilitat de crítica o de contrast a la Xarxa és difícil.

Per això podem afirmar que els nostres alumnes van a necessitar ser lectors competents en qualsevol tipus de suport. Capaços de desentranyar críticament qualsevol discurs, missatge, text i imatge, el que suposarà també el maneig i creació de pàgines web, l'elaboració d'hipertextos, l'ús curricular dels gèneres discursius d'Internet, correu electrònic, fòrums, xats, grups de notícies ... Unes competències que tornen a la lectura el seu caràcter angular i clau però que l'enfronten a nous i apassionants reptes.


18

CEIP ES VEDRÀ

7. Tractament de les dificultats d’aprenentatge i mesures d'atenció a la diversitat.Pensant en els alumnes que presenten dificultats per a la lectura, seria important que els mestres dedicarem part del nostre temps per a aprendre com poder fer que els escrits que facilitem als nostres alumnes els hi resultin més accessibles, entenedors i atractius. És fonamental afavorir hàbits d’apropament dels nens cap a la iniciació a la lectura i a l’escriptura mitjançant activitats que fomenten la creativitat. Hem de crear i seleccionar els textos i les lectures adequant-los als gustos, interessos i nivell dels alumnes, així com elaborar i aplicar recursos específics tenint present els aspectes afectius, cognitius i socials.

Davant les dificultats d’aprenentatge, i més concretament les relacionades amb la lectura, hem de reflexionar sobre les metodologies que propicien l’adquisició de les habilitats que es posen en funcionament en situacions d’ensenyament-aprenentatge del procés lector. És per això que caldrà disposar d’eines que facilitin el desenvolupament d’estratègies positives respecte la comprensió lectora, com per exemple:

Ensenyar estratègies abans, durant i després de la lectura per aprendre a:

Treballar diferents tipus de lectura i de forma funcional. Cal que hi hagi un ventall de lectures variades en diferents formats i tipus de text: cartes, revistes, diaris, cartells, notes... Incloure textos elaborats pels propis alumnes, textos preparats, mitjans informàtics, materials amb suport visual, etc.

És important partir de l’activació dels coneixements previs, solucionar aspectes de vocabulari, inferir, captar les idees principals, resumir, estructurar el text, establir mecanismes de control de la comprensió, ensenyar a elaborar preguntes pertinents sobre un text, etc

Modelar i acompanyar, adequant-se al nivell del nen en els suports, en el tipus i la quantitat de textos que proposem. Seleccionar adequadament els textos a llegir en les diferents àrees.

Equilibrar adequadament la lectura individual, de preparació prèvia a la lectura col·lectiva, per parelles, expressiva... treballant l’anticipació de la lectura, el seu enregistrament, etc

Plantejar objectius per a cada lectura i en funció d’aquests adaptar l’activitat.

Practicar de forma habitual la comprensió lectora de manera individual, cadascú al seu nivell, amb autonomia i respectant el ritme personal.

Treballar diferents estratègies com: el modelatge, la fragmentació, l’escenificació de la lectura o el repartiment dels personatges.

Proposar activitats combinant les diferents habilitats comunicatives: llenguatge oral – lectura – escriptura.

Promoure el joc simbòlic i de representació de rols com a principal mitjà de coneixement de la realitat social.

Els mestres hem de seleccionar i posar davant cada alumne el text adequat, tant en relació amb el tema tractat i amb els interessos del lector, com de l’estil i el tipus de text.


19

CEIP ES VEDRÀ

8. Formació i informació a les famílies i col·laboració amb elles.Des de la biblioteca escolar, des del centre educatiu, mitjançant notes informatives, els edublocs i la revista escolar EXPLORA s'informarà periòdicament a les famílies sobre:

Els horaris i l'oferta d'activitats i serveis de la biblioteca escolar i d'altres institucions de l'entorn (biblioteca pública, centres culturals, etc).

Fórmules per adquirir llibres i lectures (pàgines web, préstec de biblioteques, intercanvis personals,...).

Característiques dels llibres i les lectures segons edats, interessos i nivells, així com novetats i títols recomanats.

Al llarg del curs, dins el Pla d'acció Tutorial, el mestre-tutor facilitarà estratègies i suggeriments d'intervenció lectora a casa, en les reunions generals i/o entrevistes individuals amb les famílies d'alumnes:

Tots els membres de la família han de ser protagonistes de la lectura a casa, amb els diferents rols (lector i oient): els pares han de llegir i contar poemes, contes, històries, llegendes, etc, als seus fills; els fills, als pares; un germà pot llegir a l'altre germà; etc. D’aquesta manera afavorirem tant la lectura en veu alta com l’escolta activa.

Es poden representar teatres a casa, intercanviant els personatges d'una obra;

A partir d'una lectura es poden realitzar jocs de creativitat: endevinalles, rodolins,...

S'ha de facilitar un espai diari per a la lectura, sense obligar amb imposicions, tenint en compte que el principal objectiu ha de ser el gaudi per la lectura;

S'ha de facilitar l'apropament dels fills als llibres: regalar llibres, visitar llibreries i biblioteques, visitar fires de llibres, etc;

Anar al cine, al teatre i a diferents espectacles i activitats culturals i comentar-los després.

Crear a casa una biblioteca personal per als infants, dotant-la contínuament de llibres de ficció, informatius, còmics, etc.

Col·laborar amb els fills en el desenvolupament d’activitats promogudes des de l’escola recollides en el Pla Lector: creació de llibres per Sant Jordi, rutines de lectura el cap de setmana, lectures quinzenals, produccions per a la revista EXPLORA, interactuar mitjançant els edublocs d’aula, etc.


20

CEIP ES VEDRÀ

9. Col·laboració amb altres institucions de l'entorn.La direcció del centre, com a representant de tota la comunitat educativa potenciarà i facilitarà la col·laboració amb altres institucions de l’entorn, com ara:

realització de sessions de contacontes pels més petits per part de l’AMPA;

tallers de lectura a la Biblioteca de Sant Josep;

concursos oferts per entitats de l’entorn, com la redacció de contes i poesies, escriptura de cartes (als reis, alumnes d’altres centres, sol·licituds a l’Ajuntament, etc),

entre d’altres..

Així mateix, es sol·licitarà la participació en programes promoguts per la Conselleria d’Educació per al foment de la competència lingüística en el nostre alumnat: Pla de Reforç de la Lectoescriptura (PRL), Equip de Suport a la Immersió Lingüística (ESIL); etc.

Per últim, seguint les recomanacions del Ministeri de Cultura i Educació, fem servir com a programa de gestió de la biblioteca escolar, l’ABIES, programa unificat per totes les biblioteques del municipi.


21

CEIP ES VEDRÀ

10. Actuacions previstes.Les actuacions previstes dins el marc del present Pla versen en dues clares vessants: aquelles derivades de la creació de la nova BE, i les accions de continuïtat i/o ampliació per al foment de l’hàbit lector entre el nostre alumnat.

10.1. Actuacions previstes davant l’obertura de la nova Biblioteca Escolar.El 30 de març de 2011 es signava el conveni d’ocupació dels nous espais, després de les obres d’ampliació del centre. Aquest fet suposa una profunda transformació en l’estructura i organització de la nostra escola:

D’una banda, l’alumnat d’Infantil i Primària compartiran, per primera vegada, el mateix recinte escolar.

D’altra banda, es consolida l’ampliació del centre, que en sis ha passat a ser un centre de doble línia i es duplica el número d’alumnes.

Finalment, es disposaran de suficients espais per a tots els grups, d’aules específiques per al suport i reforç educatiu, per a àrees especialitzades (English, Arts and crafts, Psicomotricitat, EF i Música), i espais per al servei de menjador escolar.

Per primera vegada, també disposarem d’un espai exclusiu com a BE. La posada en marxa del qual comporta una àmplia bateria d’accions:

Actuació 1: Condicionar l’espai de la nova biblioteca escolar.

Netejar l’espai de la biblioteca.

Moblar l’espai.

Utilitzar la documentació associada al PR0802 Biblioteca escolar, seguint les directrius del SGQ que s’implanta al centre.

Responsable: Equip directiu

Temporalització: Abril – Maig 2011

Recursos: Mobiliari antic.

Dotació mobiliari nou.

Adquisició d’estora i qualque moble auxiliar o sofà: 500 €.

Observacions: Es sol·licitarà reforç per part de l’Ajuntament, per realitzar les tasques.

Actuació 2: Disposar el fons bibliogràfic.

Traslladar els llibres des de l’edifici d’Infantil i dur-los a la biblioteca.

Desencapsar els llibres de Primària i dur-los a la biblioteca.

Organitzar-los i col·locar-los en les prestatgeries definitives.

Responsable: Equip directiu i responsable biblioteca


22

CEIP ES VEDRÀ

Temporalització: Abril – Octubre 2011

Recursos: Crear un equip de treball entre l’alumnat de 3r cicle per col·laborar, en temps de pati, en les tasques.

Observacions: Es sol·licitarà reforç per part de l’Ajuntament, per realitzar les tasques de trasllat d’edifici.

Actuació 3: Retolar la biblioteca i decorar-la.

Delimitar les diferents zones: lectura Infantil, lectura i treball personal primària, zona consulta, connexió internet, etc.

Realitzar un plànol amb els espais creats.


Responsable: Equip directiu i responsable biblioteca

Temporalització: Maig 2011

Recursos: Crear un equip de treball entre l’alumnat de 3r cicle per col·laborar en les tasques.

Actuació 4: Informatitzar la biblioteca.

Dur la connexió d’Internet.

Adquirir un equip informàtic per a ús exclusiu de la gestió de la BE.

Responsable: Equip directiu

Temporalització: Maig 2011

Recursos: Equip informàtic: 500€

Actuació 5: Informar als mestres i als alumnes de la distribució de la nova biblioteca.

Facilitar un plànol de la BE a cada grup d’alumnes.

Fer una reunió informativa als mestres i facilitar un plànol de la BE a cada mestre.

Organitzar una visita a la BE per a cada grup d’alumnes.

Responsable: Coordinadora biblioteca

Temporalització: Juny 2011

Recursos: Horari dels grups: organització de les visites.


23

CEIP ES VEDRÀ

10.2. Actuacions previstes per al foment de la lectura.

Actuació 6: Constituir la comissió de BE.

Anomenar mestres voluntaris, responsables de la biblioteca.

Responsable: Equip directiu i coordinadora biblioteca

Temporalització: Curs 2011-12

Recursos: Dedicació horària mínima.

Actuació 7: Desplegar el procés 0802 Biblioteca Escolar, dins el SGQ.

Elaborar el procés 0802, seguint les directrius del SGQ.

Elaborar la documentació (documents, models, normes, etc) associats al procés.

Responsable: Directora, coordinadora biblioteca i equip de millora

Temporalització: Maig – desembre 2011

Recursos: Dedicació horària mínima.

Actuació 8: Continuar registrant el fons bibliogràfic al programa ABIES.

Informar als mestres voluntaris el funcionament del programa ABIES.

Organitzar els horaris personals dels mestres voluntaris, amb una mínima dedicació horària per realitzar la tasca.




Recursos: Horari dels mestres: dedicació horària.

Actuació 9: Reiniciar l’activitat lectora en temps de pati.

Reubicar i habilitar la Casa de la Paraula als nous espais de pati.

Organitzar el fons bibliogràfic per a la lectura al pati.

Anomenar alumnes responsables de la biblioteca de pati.



Recursos: Llibres per al pati: còmics, lectures curtes, etc, adequades a tots els nivells d’EP.


24

CEIP ES VEDRÀ

Actuació 10: Continuar potenciant l’ús de les biblioteques d’aula.

Adquirir fons bibliogràfics per enriquir les BA.

Extendre l’ús de registres comuns a les BA: fitxes de control, préstec, rètols, etc., i la documentació associada al PR0802 Biblioteca escolar, seguint les directrius del SGQ que s’implanta al centre.



Recursos: Llibres per al pati: còmics, lectures curtes, etc, adequades a tots els nivells d’EP.

Actuació 11: Fer partícip a tot l’alumnat de Primària de les sessions de lectura internivell setmanal, i crear les seves “biblioteques viatgeres”.

Adquirir fons bibliogràfics per enriquir les biblioteques viatgeres.

Organitzar espais i horaris per possibilitar el desenvolupament setmanal de l’activitat.




Recursos: Ampliació dels recursos bibliogràfic i adquisició de capses: 800€.

Actuació 12: Celebrar el Dia de Sant Jordi. Organitzar tasques i tallers integrals entre l’alumnat del centre.

Possibilitar l’ampliació de la biblioteca personal del nostre alumnat: venda de llibres a preu simbòlic, intercanvi de llibres, creació d’un conte amb les famílies, etc.


Responsable: Claustre i coordinadora biblioteca

Temporalització: Abril 2011 i 2012.

Recursos: Adquisició de llibres d’estoc: 500€

Actuació 13: Incloure a les PPDD les estratègies i activitats que es realitzen a cada àrea curricular en el temps de lectura setmanal / diari.

Redactar les PPDD de cicle.

Responsable: Equips de cicle i CCP

Temporalització: Abril - desembre 2011.


25

CEIP ES VEDRÀ

11. Mecanismes de coordinació, difusió, seguiment i avaluació del Pla Lector.En coherència amb la implantació del Sistema de Gestió de Qualitat iniciat aquest curs 2011-12, la mestra coordinadora de la biblioteca escolar, juntament amb l’equip de millora del centre i la directora, desplegarà el procés 0802 Biblioteca escolar, dins el marcoprocés 08 Prestació de Serveis.

Anualment, s’elaborarà i es posarà en marxa el DC080201 Pla Anual de la Biblioteca Escolar, amb accions temporalitzades per trimestres.

La comissió realitzarà trimestralment una anàlisi de l’assoliment de les accions plantejades, segons la següent lectura: N: no iniciat; P: en procés de consecució; A: assolit; AS: assolit d’una manera molt satisfactòria. Aquesta avaluació, amb les conseqüents propostes de millora i observacions es llegirà a la sessió d’avaluació de final de trimestre del Claustre de professors i professores. Un resum d’aquesta anàlisi es presentarà a la sessió del Consell Escolar. D’aquesta manera aconseguirem que tots els membres de la Comunitat Escolar tinguin la possibilitat d’avaluar i reflexionar sobre la marxa del Pla Lector periòdicament.

El seguiment trimestral del grau d’assoliment de les accions plantejades a la PGA i, sobre tot, les propostes de millora i observacions, quedaran recollits a la Memòria Anual del Curs, punt de partida per a l’elaboració de la PGA del pròxim curs.


pla biblioteca

Documents

Transcript of pla biblioteca