pirineus 2
51
núm. 2 ESTIU 2005 Pànxing DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA
description
Revista Pànxing Pirineus
Transcript of pirineus 2
núm. 2 ESTIU 2005Pànxing
DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA
Sumari
La Vall de la Llosa La primavera arriba a la Vall de la Llosa ies fonen les darreres neus, despunten les primeres flors i xerro-tegen els ocells que poc a poc abandonen el niu. Amb el bontemps la letargia de l’hivern dóna pas a una eclosió de vida icolor. pag. 22
Agenda pag. 4 Vallsabollera pag. 17 Turisme Actiu pag. 36 EntrevistaAgustí Roc Amador pag. 42
Circuit BTTFontanals “B2” pag. 62
Golf en elsPirineus pag. 66
La Princesa Mariade Moctezuma pag. 72
Guia d’establimentspag. 80
Cap de Creus, els contraforts del Pirineu Allà on laserralada desapareix, submergida en les aigües fosques delMediterrani, trobem un paisatge únic i inconfusible. En aquestregne del vent i la sal, els Pirineus ens mostren el seu torturatesquelet mineral formant innombrables caps, cales, puntes iillots, transportant el viatger ocasional a una terra que més quereal sembla imaginada. pag. 48
972 89 27 21 972 89 27 29 972 89 27 17 972 89 27 27
CENTRE D’ESPORTSD’AVENTURA
Resort Alp 2500i el “Mountain Park La Molina”
Bolera: Obert tot l’any
Pista de patinatgeCafeteria, restaurant
Burguer KingPub-musical
“Bike Park”Nordic walkingKaiakExcursions a cavallQuadsBarrancsEspeleologiaVols en globus
Resort Alp 2500 i
Salomon Station tornen a obrir les seves
portes aquest estiu presentant una oferta d’activitats i esports
d’aventura molt atractiva i
apassionant.
Central de reserves d’activitats: 972 89 27 17
AgendaNo t’ho pots perdre
ALT EMPORDÀ
PERALADA
XIX FESTIVAL CASTELL DE
PERALADA
Lírica, grans veus, dansa i
espectacles innovadors.
Del 9 de juliol al 20 d’agost.
PORT DE LA SELVA
NIT DE L'HAVANERA
23 juliol.
ROSES
FESTIVAL DE JAZZ, BLUES
I GOSPEL
Juliol.
ROSES
CLÀSSICS A LA FRESCA
Cicle de concerts de música
clàssica a l’aire lliure a la basíli-
ca de la Ciutadella de Roses.
Agost.
FIGUERES
MOSTRA DEL VI DE L'ALT
EMPORDÀ
Promoció dels productes
vitivinícoles de la comarca i
també productes de l'ànec i
xarcuteria selecta, elaborats a la
mateixa zona. Hi participen gai-
rebé totes les cooperatives de
l'Alt Empordà i, per tant, és molt
representativa de la producció
vitivinícola de la comarca.
Del 8 a l'11 de setembre.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES
TERRA DE TROBADORS
Des de l’antiga capital del
Comtat d’Empúries us convi-
dem a gaudir d’un passeig per
aquesta vila empordanesa que
redescobreix i recupera la seva
pròpia història. En aquest mag-
nífic decorat hi podeu trobar
una gran varietat de propostes
culturals, populars i lúdiques
que delectaran a petits i grans.
Comtes i cavallers, trobadors i
joglars, artesans i mercaders,
bruixes i bufons i els propis vila-
tans que reviuen el temps d’es-
plendor del Castelló medieval.
Sopar Medieval – Cercavila i tor-
neig medieval – Mercat medie-
val. Conferències, exposicions,
visites guiades, espectacles de
dansa, música i teatre al carrer,
artesania, encanteris de bruixes,
tallers infantils.
Concert a càrrec de MARIA DEL
MAR BONET, Catedral de Santa
Maria.
9, 10 i 11 de setembre.
L’ESCALA
FESTES DE L'ANXOVA I DE
LA SAL.
SETMANA GASTRONÒMICA
DE L'ANXOVA
Octubre.
ALT URGELL
SEU D’URGELL
COPA DEL MÓN DE
PIRAGÜISME
El Parc Olímpic de La Seu acull
el Mundial de Piragüisme, amb
uns 300 participants de 40
països en totes les categories.
Juliol.
ARSÈGUEL
TROBADA AMB ELS ACOR-
DIONISTES DEL PIRINEU
Festival de música popular i tra-
dicional, que aplega intèrprets
d’acordió diatònic del Pirineu,
d'Europa i d'Amèrica.
Del 29 al 31 juliol.
CASTELLBÒ i JOSA DE CADÍ
X JORNADES DELS
REFUGIS CÀTARS
Conferències, taules rodones,
excursions, gastronomia, teatre,
etc. per recordar el passat càtar
d’aquestes poblacions.
Primera quinzena d’agost.
4 Pànxing Pirineus
COLL DE NARGÓ
BAIXADA DELS RAIERS
Descens de rais pel riu Segre
entre els Clops de Fígols i el
Pont d'Espia que rememora la
tradició raiera de la vila.
14 agost.
ORGANYÀ
HOMILIA 2005
Festa del Llibre Pirinenc i Premis
Literaris "Homilies d'Organyà".
3 i 4 setembre.
COLL DE NARGÓ
FIRA DEL ROVELLÓ
Festa que consisteix en un con-
curs boletaire, una fira de bolets
i productes artesans i un dinar.
12 octubre.
LA SEU D'URGELL
FIRA DE SANT ERMENGOL
La mostra inclou la Fira de
Formatges Artesanals del
Pirineu, productes fets i pastats
a la Seu, i la Fira de l'Esquí
Nòrdic.
16 i 17 octubre.
ORGANYÀ
FIRA DE SANT ANDREU
Una de les fires de muntanya de
més tradició i anomenada, que
dedica espais als productes
artesanals i ramaders.
27 i 28 octubre.
ALTA RIBAGORÇA
DURRO
FALLES
Baixada de torxes des de
l’ermita de Sant Quirc. Antic
ritual que feien els homes per
agrair als déus l’èxit de les colli-
tes i l’arribada del bon temps.
18 juny.
BARRUERA
FALLES
Els joves de tots els pobles
encenen les falles en un indret
elevat i comencen la baixada
muntanya avall, guiats pel fadrí
o cap de colla.
23 juny.
SENET
FALLES
Els joves del poble encenen les
falles en un indret elevat i
comencen la baixada muntanya
avall, guiats pel fadrí o cap de
colla.
24 juny.
ERILL LA VALL
FALLES
La filera de foc baixa muntanya
avall fins arribar al poble, on és
rebuda amb música i campanes.
Al centre de la plaça s’amunte-
guen les falles mig consumides i
es fa una gran foguera.
8 juliol
TAÜLL
FALLES
Cerimònia relacionada amb el
culte solar i festa d’arrelada
tradició a la nostra terra. Aquest
poble tanca la temporada de
falles de la comarca.
15 juliol
EL PONT DE SUERT
IV FIRA DE LA GIRELLA
I VELLES TRADICIONS
A MUNTANYA
Fira d'exposició d'oficis i
tradicions ancestrals de l'Alta
Ribagorça, com també del
comerç i turisme actuals.
26 octubre.
BERGUEDÀ
CERCS
TROBADA DE GEGANTERS
3 de juliol.
AVIÀ
FIRA D’ARTESANIA I FESTA
DEL SEGAR I DEL BATRE
Avià celebra les Festes del
Segar i del Batre, una lloable
iniciativa que ha permès
perpetuar i donar a conèixer la
manera tradicional de segar,
garbellar i batre. Exposicions
d'eines antigues del camp i un
concurs de cuina del confitat
completen la festa.
17 de juliol.
AGENDA Pirineus
6 Pànxing Pirineus
E-9/C-16, km 96.3 · 08600 BERGA · Tel. 938 211 250
w w w . b e r g a r e s o r t . c o mLa qualitat dels nostres serveis estan avalats pel certificat AENOR ER – 0255/2001 i la regulació ISO 9001.
CENTRE TURÍSTIC-ESPORTIU SITUAT A BERGA, A 1 HORA DE BARCELONA,ANDORRA I FRANÇA. PROP DEL PARC NATURAL DEL CADÍ-MOIXERÓ
I DE 20 ESTACIONS D'ESQUÍ. OBERT TOT L'ANY.
ALLOTJAMENTAllotjament en bungalows de fusta, mobil-homes i xalets totalment equipats.
WELLNESS CENTERCircuit termal, on podran gaudir d'aigües tractades amb ozó ipropietats terapèutiques mitjançant l'aromateràpia. Camí de sensacions, temple de dutxes, hamaques tèrmiques, llits d'aigua,font de gel, pileta d'aigua freda, etc.
PROGRAMESDeixa't tractar per les mans dels nostres professionals descansant amb fangs termals, gaudint de massatges relaxants, combinant tractaments, etc. Programes de bellesa, relax, vitalitat, circulatori, especial BERGA RESORT, d’1 a 5 dies.
CENTRE D'ESPORTSEs pot jugar a tenis, pàdel, etc. entrenar-se a la sala de fitness ogaudir a les classes d'aerobic, spinnings, pilates, aqua-gym, etc.Més de 80 classes setmanals.
ACTIVITATS INFANTILSEls més petits poden jugar i aprendre amb les nostres escoles esportives, tallers, mini-club i animació.
RESTAURANTS, CHIQUI-PARK, ETC.I MOLT MÉS...
CASTELLAR DEL RIU
DIADA NACIONALISTA DEL
PI DE LES TRES BRANQUES
El tercer diumenge de juliol se
celebra al pla de Campllong, als
peus del mític Pi, la Diada
Nacionalista del Pi de les Tres
Branques, una festa de caràcter
politicopatriòtic que va ser
instaurada l'any 1904.
La Dictadura de Primo de Rivera
la va suprimir i va ser restaurada
de nou a partir del 1980. Durant
la festa se celebra una missa, es
fan diversos parlaments i una
ballada de sardanes.
17 juliol.
GÒSOL
FESTA DEL SEGAR
Es sega un camp de blat a la
tarda i tot seguit sopar i ball per
a tothom.
21 d’agost.
BAGÀ
TROBADA D’ESBARTS
DANSAIRES
27 d’agost.
CASTELLAR DE N’HUG
CONCURS INTERNACIONAL
DE GOSSOS D’ATURA
Una de les festes més singulars
i amb més projecció exterior i
internacional és el Concurs
Internacional de Gossos d'Atura
que té lloc, el darrer diumenge
d'agost, a la pintoresca
població de Castellar de n'Hug.
Els pastors i els seus gossos
mostren les seves habilitats en
el domini del ramat davant de
més de deu mil persones que
cada any omplen a vessar el
poble, en la festa, sens dubte,
més concorreguda de les que
se celebren al Berguedà.
28 d’agost.
BERGA
FIRA DE SANTA TECLA
Últim diumenge de setembre.
BERGA
FESTA DELS BOLETS
En aquests darrers anys, han
proliferat al Berguedà, a
principis de la tardor, les festes
relacionades amb els bolets,
una de les riqueses més
preuades que amaguen els
boscos de la comarca.
A Berga aquesta celebració,
organitzada per la Penya
Boletaire, té lloc el primer
diumenge d'octubre. Altres
celebracions a la comarca
relacionades amb els bolets i
que compten també amb una
nombrosa participació són la
Festa del Bolet de la Pobla de
Lillet (el darrer cap de setmana
de setembre, amb nombrosos
actes que tenen per centre els
bolets) i els mercats del bolet de
Guardiola de Berguedà i de Cal
Rosal els mesos de setembre i
octubre.
1r diumenge d’octubre.
VILADA
FIRA DELS BOLETS I
GASTRONÒMICA
12 d’octubre.
SALDES
FIRA MEDIEVAL
Als vols de Tots Sants.
LA POBLA DE LILLET
FIRA DE TARDOR
3 de novembre.
CERDANYA
RIU
FESTA MAJOR,
DANSA DE LES
RENTADORES
Sant Joan.
OSSEJA
CONCURS INTERNACIONAL
DE GOSSOS D’ATURA
Juliol.
BELLVER
IX JORNADES DE
REFUGIS CÀTARS AL
PIRINEU CATALÀ
Jornades repartides entre les
poblacions per on van passar
els Bons Homes fugint de
Montsegur. Consten de xerra-
des, conferències, mercats, etc.
del 8 al 15 d’agost.
BELLVER
FIRA DE SANT LLORENÇ
Hi podem trobar tota mena de
productes elaborats d’una
manera natural i així conèixer la
gran varietat de formatges,
embotits, iogurts, melmelades,
gelees, coques, etc. Des de fa
uns anys també es celebra una
trobada de grups d’animació i
música tradicional que fan més
agradable l’estada.
10 d’agost.
LLÍVIA
FESTIVAL DE MÚSICA
VILA DE LLÍVIA
Agost (cicle d’estiu).
QUEIXANS
FESTA D’ESTIU i TROBADA
GEGANTERA
13 agost.
PUIGCERDÀ
FESTA DE L’ESTANY
20 i 21 d’agost.
LA GUINGUETA D’HIX
FESTIVAL D’HIX
Festival de música clàssica.
Agost.
PALAU DE CERDANYA
FESTA DEL PA
Agost.
ALP
MOSTRA GASTRONÒMICA
Setembre.
BELLVER
FIRA RAMADERA
Activitats relacionades amb
la pagesia. Concurs Morfològic
de la Raça Frisona de l’Alt
Urgell i Cerdanya, concurs de
tractoristes, concurs de gossos
d’atura i el concurs de munyida
a mà, amb un gran nombre de
participants, que n’han
assegurat, així., la continuïtat.
11 i 12 d’octubre.
GER
MOSTRA DE CUINA
POPULAR AMB NAPS
DE CERDANYA
Novembre.
FONT- ROMEU
PROCESSÓ DE LA VERGE
NEGRA
Setembre.
BOURG-MADAME
FOIRE AU GRAS
Octubre.
UR
FIRA INTERNACIONAL
DEL CAVALL
Octubre.
AGENDA Pirineus
8 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 9
VOLTA AL PARC NATURAL CADÍ – MOIXERÓ EN BTT
Els amants de la BTT ja podengaudir d’una nova ruta al voltantdel Parc Natural delCadí–Moixeró. Aquesta iniciati-va, pionera a tot Catalunya, pre-serva el medi natural per onpassa i dóna un impuls moltimportant a les comarques peron transcorre la Volta.
La Volta Cadí–Moixeró en BTTconsta d’ un total de 222,3 km. iuns 6.180 m. de desnivell, entreel centre de BTT del Parc Olímpicdel Segre (Alt Urgell) i Bagà(Berguedà), passant per 3comarques. La Volta alCadí–Moixeró 1 (La Seu–Bagà) té114,2 km., i transcorre pel mira-
dor de la Trava, carena del Cadí,Fórnols, coll de Jovell, Josa, elCollell, mirador de Gresolet i collde Bauma; mentre que la Volta alCadí–Moixeró 2 (Bagà–La Seu),de 108,1 km., passa pel coll dePal, Bellver de Cerdanya,Montellà, Martinet, Toloriu, collde Jou, Arsèguel, Boscal i coll deVanses.
El recorregut ofereix unes vistesúniques de l’Urgellet, el Baridà ila Vall de La Vansa. També espoden observar les serres dePort del Comte i del Verd. Si esvol, la ruta es pot fer per etapesja que al llarg del camí es passaper diversos pobles, refugis ialberts.
La volta està pensada per a per-sones que mantinguin un ritmegradual constant d’esforç, i ambuna BTT tipus classe A es podenfer aquests dos trajectes sensecap dificultat.
BREUS
GARROTXA
OLOT
MARE DE DÉU DEL TURA
8 setembre.
BESALÚ
BESALÚ MEDIEVAL
El primer cap de setmana de
setembre, Besalú torna mil anys
enrere i el centre de la vila es
transforma en l’antic comtat de
Besalú oferint espectacle i
record històric. Els carrers
s’omplen de personatges que
fan gaudir als visitants amb les
seves històries i actuacions:
trobadors, músics, malabars,
personatges de la cort i
artesans. Tallers infantils, cerca-
viles, visites guiades, escenifica-
cions, mercat medieval, etc.
3 i 4 setembre.
PALLARS JUSSÀ
LA POBLA DE SEGUR
BAIXADA DE FALLES
Els joves del poble baixen en
processó amb torxes enceses
des de la muntanya de Santa
Magdalena. A l’església, es fa
una ofrena a la Mare de Déu de
Ribera.
17 juny.
LA POBLA DE SEGUR
PROMOPALLARS
Fira de promoció econòmica de
la comarca. Paral·lelament se
celebra el Saló Agroalimentari
del Pallars.
18 i 19 juny.
TREMP
FIRAPAM PALLARS JUSSÀ.
III TROBADA DE PLANTES
AROMÀTIQUES I
MEDICINALS
El Museu Comarcal organitza
conferències, taules rodones,
degustacions, exposicions, fira
de productes herbodietètics,
sortides guiades i tallers per tal
de conèixer les plantes
medicinals i aromàtiques de la
comarca.
Del 23 al 26 juny.
LA POBLA DE SEGUR
XXVII FESTA DELS RAIERS
Recuperació d’antics sistemes
de transport fluvial de fusta. Es
completa amb el Centre Cultural
dels Raiers, que aplega un
important fons documental,
fotogràfic i bibliogràfic.
2 i 3 juliol.
SALÀS DE PALLARS
FIRA D’ART
Exposició de pintors d’arreu del
país en el marc singular de les
antigues eres porticades del
centre històric de la població
13, 14 i 15 d’agost.
PALLARS SOBIRÀ
ISIL
FALLES DE SANT JOAN
La nit de Sant Joan els fallaires
baixen des de Faro amb les tor-
xes enceses fins a la foguera de
la plaça on es ballen danses
tradicionals.
23 juny.
VALLS D’ÀNEU
VI SETMANA MEDIEVAL
DE LES VALLS D’ÀNEU
Activitats diverses (rutes guia-
des, mercat medieval, concerts
de música antiga...) per donar a
conèixer tots els racons
aneuencs i el seu romànic.
Juliol.
SORT
XLII RAL·LI
INTERNACIONAL DE LA
NOGUERA PALLARESA
Proves de totes les modalitats
de caiac. Copa d’Espanya de
descens, amb espectacles
nocturns.
Del 23 al 30 juliol.
ESTERRI D'ÀNEU
VIII FIRA D'ARTISTES I
ARTESANS DE LES VALLS
D'ÀNEU
Fira en la qual els artistes de les
valls exposen i venen les seves
obres d’art a la plaça de Bon
Consell.
Agost.
LLAVORSÍ
CONCURS DE GOSSOS
D'ATURA DEL PALLARS
Campionat internacional en què
els gossos, acompanyats dels
seus amos, han de demostrar al
jurat la seva obediència i habili-
tat per guiar el ramat d’ovelles.
21 agost.
10 Pànxing Pirineus
AGENDA Pirineus
AGENDA Pirineus
RIPOLLÈS
SANT JOAN DE LES ABADESES
CICLE DEL COMTE ARNAU
Festival que reviu la memòria
del mite i llegenda. El primer
cap de setmana s’escenifica al
claustre del monestir la llegenda
de El Comte Arnau.
Tercer cap de setmana de
juliol i durant quatre caps de
setmana.
CAMPRODON
XX FESTIVAL ISAAC
ALBÉNIZ
Camprodon, vila natal d'Isaac
Albéniz, amb motiu del 125è.
aniversari del naixement de
l'il·lustre compositor, va organit-
zar l'any 1985 el primer dels
Festivals "Isaac Albéniz", que
des d'aquella ocasió s'han anat
repetint cada any de manera
ininterrumpuda, esdevenint en
l'actualitat un Festival conegut i
valorat per un ventall molt ampli
de públic i de professionals de
la música.
Juliol i agost.
RIPOLL
MERCADAL DEL COMTE
GUIFRÉ
El mercadal va néixer el 1997,
en commemoració de la mort de
Guifré El Pelós. Inspirat en els
mercats medievals, nombroses
actuacions recorren els carrers
de la població. Una festa que
ens retorna a èpoques
passades en la qual en que els
comerciants del centre de Ripoll
es disfressen i ofereixen
activitats lúdiques als visitants.
11 d’agost.
RIBES DE FRESER
CONCURS INTERNACIONAL
D’HABILITAT AMB GOS
D’ATURA
Una tradició estesa arreu del
Pirineu que tingué el seu inici a
la Vall de Ribes, fa més de 50
anys.
Primer diumenge de
setembre.
SANT JOAN DE LES ABADESSES
FESTA MAJOR,
EL BALL DELS PABORDES
És, sens dubte, l’acte més
destacat de la Festa Major.
Es balla el diumenge i el dilluns
de Festa Major a la Pl. Major.
De caràcter senyorívol i molt
elegant, 4 parelles executen els
passos de les quatre parts que
configuren la dansa.
2n diumenge de setembre.
ESPINAVELL
FIRA DE BESTIAR A
ESPINAVELL i TRIA
DE MULATS
Després d’haver passat l’estiu
pasturant en els prats de
muntanya, molts cavalls baixen
al poble d'Espinavell per
passar-hi l'hivern. S’ofereix la
possibilitat de comprar i vendre
aquests cavalls
Octubre.
RIPOLL
FIRA DE SANTA TERESA.
FIRA CATALANA DE
L’OVELLA
L’ajuntament va acordar la
institució de la fira l’any 1853.
En els seus inicis era una fira
dedicada a la transacció de
bestiar. Actualment se celebra la
fira de l’ovella ripollesa,
juntament amb la venda de tota
mena d’objectes quotidians.
15 d’octubre.
SOLSONÈS
SANT LLORENÇ DEMORUNYS
MOSTRA D’ANTICS OFICIS
Podreu contemplar els artesans
en el seu treball.
Primer cap de setmana de
juliol.
SOLSONA
TROBADA
D’ACORDIONISTES
La trobada d’acordionistes ha
assolit ja un gran nivell de
popularitat; hi participen
acordionistes de tot arreu amb
els seus acordions diatònics i
de tot tipus.
Primer cap de setmana de
setembre.
VAL D’ARAN
DIFERENTS POBLACIONS
DE LA VALL D’ARAN
VIII JORNADES
UNIVERSITÀRIES
OCCITANOCATALANES
Cursos, conferències i actes
culturals al voltant de les
cultures catalana i occitana.
Fira d’artesania alimentària i
Setmana de la cuina Occitana.
Del 18 al 24 juliol.
12 Pànxing Pirineus
LA VAL D’ARAN
ALPIN RUNNING MEETING
Marató (de més de 2.100 metres
de desnivell), 42 km, i mitja
marató (d'aproximadament
1.000 metres de desnivell) i 21
km de muntanya que tenen lloc
a la vall seguint un recorregut
força tècnic i exigent físicament.
Del 18 al 24 juliol.
LES
TROBADA D’ACORDIONIS-
TES DEL PIRINEU
Trobada d’acordionistes
d'Aragó, Catalunya, la Val
d’Aran, Cominges i el País Basc
que es fa cada any a la població
aranesa de Les.
20 agost.
LA VAL D'ARAN
CORSA DES QUINZE
PÒBLES
Cursa o caminada popular que
té lloc pels antics camins que
unien els pobles de la Val
d’Aran.
4 setembre.
ANDORRA
ESCALDES ENGORDANY
FESTIVAL DE JAZZ
Juliol.
DIADA DE MERITXELL
Setembre.
ORDINO
FESTIVAL INTERNACIONAL
NARCISO YEPES
Setembre.
CANILLO ANDORRA LA VELLA
FIRA DEL BESTIAR
Octubre.
SANT JULIÀ ANDORRA LA VELLA
TEMPORADA DE TEATRE
Novembre.
CATALUNYA NORD
CONFLENT
PRADES
JORNADES ROMÀNIQUES
FESTIVAL PAU CASALS
Festival de música de cambra.
Juliol.
VALLESPIRAMÉLIE-LES-BAINS
FESTIVAL FOLKLÒRIC
INTERNACIONAL
Agost.
ARLES-SUR-TECH
FESTA MEDIEVAL
Agost.
ROSSELLÓBANYULS-SUR-MER
FESTIVAL DE SARDANES
2on cap de setmana d’agost.
COLLIURE
FESTES DE SANT VICENÇ
i FIRA
Agost.
ARGELÈS-SUR-MER/COLLIURE
PRINTEMPS-AUTOMNE
EN DUO
Danses i música tradicionals
catalanes.
Setembre.
AGENDA Pirineus
14 Pànxing Pirineus
Neix Pedals de Foc, la ruta ambBTT per l'àrea exterior del ParcNacional d'Aigüestortes.
Els organitzadors de Carros deFoc, la coneguda travessa a peupel Parc Nacional d'Aigüestortesi Estany de Sant Maurici, presen-ten un nou producte pels amantsde la BTT. Es tracta d’una voltaper l’àrea exterior del Parc enbicicleta tot terreny.
El recorregut consta de 220 qui-lòmetres, amb uns 11.000metres de desnivell acumulat. El70% del recorregut és pistaforestal i la resta carreteres icamins semiasfaltats. La rutadiscorre per pobles quasi aban-donats i indrets espectaculars de
les comarques del PallarsSobirà, el Pallars Jussà, l'AltaRibagorça i la Vall d'Aran.
Al llarg del recorregut hi ha refu-gis, cases de pagès i hotels, onels bikers poden allotjar-se, ambun espai per deixar les bicicletesi fer-ne el manteniment, així comservei de trasllat d’equipatge.Existeix una Central de Reservesque gestiona l’aventura als parti-cipants. Només cal que informindel nombre de dies en què pen-sen efectuar el trajecte segons laseva condició física a través de la web de l'organització:www.pedalsdefoc.com.
PEDALS DE FOC
BREUS
Vallsabollera és una d’aquelles joies que conserva la comarca de
la Cerdanya on el boom constructiu de les segones residències
no hi ha deixat la petjada. És un poble autèntic que manté la
fesomia de poble pirinenc, amb carrers estrets i costeruts, cases
de pedra i un entorn que convida a passejar i gaudir de la pau del
seu entorn.
Vallsabollera
Text: Salut Marquina Fotos: Gonzalo Sanguinetti
ASSOCIACIÓ D’ESTABLIMENTS MÈDICS PER INFANTS A LA CERDANYACENTRES DE TRACTAMENT D’INFANTS AMB PROBLEMES RESPIRATORIS
No és possible parlar de la nostra bella Cerdanya, senseparlar dels específics que existeixen i dels establimentsmèdics especialitzats en l’acollida de nens i adults quepresenten patologies respiratòries.
Situats a la Catalunya Nord, on els beneficis climàtics nos’han de demostrar, tres establiments de salut infantilespecialitzats en el seguiment de patologies respiratòries(asma, bronquitis, infeccions otorrino–laringòlogues,èczemes i al·lèrgies alimentàries) reben tot l’any infants.Els més joves (menys de 7 anys) estan acompanyats d’unfamiliar.
Existeixen diferents formes d’acollida:
Estades curtes: de 15 dies a 1 mes màxim, orientadesessencialment a l’educació terapèutica del nen i de laseva família. Permeten la realització d’un estudi alergolò-gic i funcional respiratori.
Estades llargues: de més d’1 mes, a més de l’educacióterapèutica comprèn el reaprenentatge de l’esforç, elseguiment del tractament i l’escolarització.
Aquestes estades estan subvencionades per les caixesde segurs de malalties i les mútues o caixes privades.Les visites als establiments són possibles en tot momenti les visites amb els metges especialistes es poden orga-nitzar amb cita prèvia.
LES TOUT PETITSTel. 04 68 04 50 59Fax: 04 68 04 54 7266760 [email protected]
CASTEL ROCTel. 04 68 30 08 36Fax: 04 68 30 00 61BP 54 - 66122 FONT-ROMEU [email protected]
LES PETITS LUTINSTel. 04 68 30 07 77Fax: 04 68 30 09 14FONT-ROMEU [email protected]
allsabollera es troba a 1.470 m d’alçada,
a la capçalera de la vall de la Vanera, en
les estribacions de la serra de l’Artiga. A
partir d’aquí s’alcen les muntanyes que
separen la Cerdanya del Ripollès i la Vall de Núria.
La seva situació geogràfica, en un passatge, ha fet
que al llarg de la seva història hi passessin merca-
ders, contrabandistes, carlins i republicans.
Aquesta ruta ja era molt transitada durant l’Edat
Mitjana, concretament pel camí que a través del
coll de Queralbs, dit també Pas dels Lladres, comu-
nicava la Cerdanya amb les poblacions de
Queralbs, Planoles i Dòrria.
El seu topònim format per vall, del llatí vallum i
Sabollera, és d’origen desconegut però sembla que
no té res a veure amb cebes. La vall surt menciona-
da com a Valle Cebollera en algun document del s.
XIII i la seva església és anomenada el 1219 com
una dependència de la d’Oceja (Olcegia). En època
medieval Valle Cebollera era parròquia, i en el s. XIII
la família senyorial dels Canavelles hi tenia drets.
Un cop visitat el poble podem fer un tomb pels
seus voltants on trobarem racons idíl·lics com l’er-
mita de Sant Bernabeu, situada a mitja muntanya a
1.780 m, des d’on es pot admirar una magnífica
panoràmica sobre l’Alta Cerdanya amb el Carlit de
fons. L’ermita es troba a l’antic camí que pujava per
la muntanya de Dòrria o de Gorrablanc i que pel
coll de Queralbs o Pas dels Lladres anava cap a les
poblacions del Ripollès com Queralbs, Dòrria o
Planés. Actualment fa de refugi de pastors i excur-
sionistes.
Per la Festa Major, que té lloc el diumenge més pro-
per a l’11 de juny, els vilatans es troben a la capella
de St. Bernabé per seguir la missa a l’aire lliure. Tot
seguit es reparteix el pa, que tothom acompanya de
llonganissa i vi del Rosselló que porten en el sarró.
És interessant també el llogaret del Puig, antic
poble de rics propietaris de ramats d’ovelles, situat
a l’esquerra de la Vanera, a les galteres del Serrat
dels Lladres i envoltat per espessos boscos. Hi ha
documents que certifiquen la seva existència a l’i-
nici de 1219. En aquest indret hi ha l’església de
Sant Hilari en ruïnes, la qual també consta als
documents de 1219 com una dependència
d’Oceja. El retaule de l’església d’Antoni Peitavi,
pintat en el S. XVI, es conserva en l’actualitat al
Palau dels reis de Mallorca de Perpinyà.
A Vallsabollera la gent ha viscut tradicionalment de
la ramaderia, de la fusta dels seus boscos, del con-
traban i de les lloseres on es feien les llosardes,
adquirides per quasi tots els pobles de la comarca.
Les lloseres es van abandonar ara fa uns 30 anys,
però encara es poden veure plaques d’esquist d’a-
questes famoses lloseres.
El turisme és en l’actualitat una altra font de recur-
sos. Testimoni d’això són el Museu de la Mel i
l’Auberge des Ecureuils, un establiment de 3 estre-
lles on podreu gaudir del repòs i la bona cuina, amb
totes les comoditats d’un gran hotel. Si sou llami-
ners no deixeu de fer una visita a la creperia al cos-
tat de l’hotel, una bona manera de recuperar forces
després d’una activitat física.
VEl poble
18 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 19
Passejant pels seus carrers toparem
amb l’església de Sant Feliu, edifici
d’estil romànic de transició. El seu estil
primitiu, però, va ser definitivament
modificat en la restauració que se li va
fer l’any 1967. Destaca el seu campa-
nar de cadireta amb un òcul a la part
superior.
Vallsabollera és cap de municipi amb el mateix nom. El poble es
troba a 7 km d’Oceja, a la Baixa Cerdanya, i s’hi arriba per la
carretera D30 que surt del poble d’Oceja. Es tracta d’una carre-
tera estreta i sinuosa, pel costat de la qual circula un canal d’ai-
gua. Seguint el curs del riu de la Vanera arribarem a
Vallsabollera.
La situació de Vallsabollera converteix aquest petit
poble en punt de partida de nombroses i interes-
sants excursions, tant a peu com en bicicleta.
Després d’una caminada de 7 hores podeu arribar
al santuari de Núria, peregrinació que té lloc habi-
tualment el 2 de setembre en motiu de la festivitat
de Sant Gil. Altres rutes de més curta durada són el
camí de les Lloses, el Camí de les Corones, el Camí
de la Fusta, el Camí dels Lladres, el Camí dels
Isards que enllaça amb el Pas dels Lladres per arri-
bar fins al bonic poble de Dòrria en el Ripollès o el
Camí dels Replans, antic camí de pagesos i mules
que us durà fins a la ruta forestal i des d’on gaudi-
reu d’una magnífica panoràmica sobre la Cerdanya.
Si el que us agrada és arribar al punt més alt, des
d’aquí es poden assolir els cims del Puigmal (2.910
m), el Pic de Dòrria (2.548 m) o el Puig d’Artigues
(2.662 m) entre altres ascensions.
A l’hivern, amb sortida des del mateix poble, gau-
direu de 25 km de pistes d’esquí de fons senyalit-
zades i 80 km de camins abalisats, a més de
camins aptes per a fer passejades amb raquetes
de neu i trineus. El mateix Auberge des Ecureuils us
facilitarà els esquís i les raquetes per practicar
aquests esports.
A més del senderisme, altres activitats tenen cabu-
da a l’àrea de Vallsabollera: pesca, tennis, petanca,
hípica o escalada ompliran les vostres estones de
lleure a la zona.
VALLSABOLLERA Pirineus
Passejades, rutes i activitatsde lleure
El Museu de la Mel, obert de juny a setembre, us permetrà endin-
sar-vos en el petit món de les abelles i les papallones, a més de
degustar la dolça mel, fruit del treball d’aquests petits insectes
entre altres dolços.
20 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 21
AUBERGE LES ECUREUILS
HOTEL/RESTAURANT/CREPERIA
Auberge Les Ecureuils - F-66340 Valcebollere - Tel. 00 33 04 68 04 52 03 - Fax 00 33 04 68 04 52 34www.aubergeecureuils.com
l’autèntic esperit de la natura!
* * *VALCEBOLLERE - CERDANYA
La Vallde la Llosa
22 Pànxing Pirineus
La primavera arriba a la Vall de la Llosa i es
fonen les darreres neus, despunten les pri-
meres flors i xerrotegen els ocells que poc
a poc abandonen el niu. Amb el bon temps
la letargia de l’hivern dóna pas a una eclo-
sió de vida i color.
Camí de la Portella Blanca d’Andorra
Text: SALUT MARQUINAFotos: GONZALO SANGUINETTI
Entre paratges replets de boscos de pins, afloren
cada dia infinitat d’espècies protegides de flora i
fauna alpina que troben a la vall les condicions ide-
als per al seu desenvolupament. Molt assolellada,
per la seva amplitud i orientació a migjorn, la reser-
va de la Vall de la Llosa, a la Cerdanya, es podria
catalogar de “parc natural”.
La vall de la Llosa és d’origen glacial, formada per
l’avenç successiu de les glaceres. Com quasi totes
les valls dels Pirineus compta amb llacs que són
restes de les cubetes del gel glacial en la seva reti-
rada, que van donar la configuració a les depres-
sions en els cims muntanyencs. Les aigües del
desgel van quedar recollides en aquests llacs
donant lloc al naixement de diversos cursos flu-
vials.
És una vall agresta d’alta muntanya, la més salvat-
ge de la Cerdanya, coronada per impressionants
masses de granit. Els cims més alts de la zona, pro-
pers als 3.000 m., són cims rocosos amb profun-
des canals i elevats prats alpins. Entre ells, tres
importants circs lacustres arrodoneixen el paisatge.
Dels tres circs, el més occidental és el de la Muga,
amb dos llacs amb el mateix nom a 2.550 m, vol-
tats pels cims del Clot de l’Orri, la Tossa Plana de
Lles, la Tosseta de Vall Civera, la Mugueta i la
Muga. El circ lacustre central o de Vall Civera cons-
ta de sis llacs, més els quatre de Montmalús, tan-
cats pels cims de la Muga, la Tosseta de Vallcivera,
l’Alt de Pessons, el pic de la Portella de Joan
Antoni i el Bony d'Engait. El circ més oriental, ano-
menat d'Engait, conté dos petits llacs emmarcats
entre el Bony d'Engait, el cim de la portella de Joan
Antoni, el cim d'Engait, el pic negre d’Envalira, la
Portella Blanca d’Andorra, punt de confluència de
la frontera catalana, francesa i andorrana, i el pic de
Calm Colomer.
EL RIU DE LA LLOSALa calma de la vall es veu destor-bada pel brogit de riu de la Llosa.Aquest curs fluvial neix prop dela barraca dels Esparvers, almagnífic Prat Xuxirà, indret ons’apleguen les aigües delstorrents que vénen dels llacs deVallcivera, Montmalús i Engait.La unió d’aquestes aigües dónanom al riu de la Llosa, amb lesaportacions dels torrents delsestanys de la Muga i de les neusdel massís de Calm Colomer.
Amb fort pendent i sense entra-da d’aigües residuals, el riu de laLlosa baixa amb força, superantentrebancs fins confluir amb elSegre en el poble de Martinet.Per ell hi discorren les truitesmés delicioses del país.
24 Pànxing Pirineus
LA VALL DE LA LLOSA Pirineus
El GR-11 recorre part de la Vall
La Vall de la Llosa ha estat des de sempre un pas
natural d’entrada a la Cerdanya, donant lloc a una
important via de comunicacions i ruta comercial.
Aquest trajecte estalviava moltes jornades als
homes que, d’altra manera havien de passar pel
Puymorent o per les valls d’Andorra.
Era una ruta molt transitada en temps en que els
transports es feien a peu, sobretot a l’estiu, un cop
desapareguda la neu. Generalment s’utilitzaven
una o dues vegades a l’any, per avituallament, amb
camins de mules. Ha estat també pas de pagesos
amb bestiar i per desplaçar-se als camps de con-
reu. Actualment és lloc de pas d’excursionistes.
A l’edat mitjana qualsevol viatge a través d’aquests
camins era una veritable expedició. Molts eren els
que es desplaçaven a peu i el perill no venia només
dels possibles malfactors que es trobaven pel camí
sinó també per malalties i accidents. Era habitual
doncs la presència d’hospitals o llocs de descans
pels caminants. El santuari dels Àngels de la Llosa
era un d’aquests espais que oferia refugi material i
espiritual als qui circulaven per aquesta ruta.
També és conegut el pas d’homes que es dedica-
ven al contraban de mercaderies, un ofici molt dur
que ajudava a l’economia familiar, però que sovint
posava en perill la vida d’aquests homes. El contra-
ban és un fenomen que sorgí en el segle XVIII i que
ha continuat vigent a la comarca fins als nostres
dies. El sistema de transport ha estat sempre el
mateix, el que ha variat són els productes transpor-
tats: tabac, pintures, colònia, pneumàtics de bici-
cleta, espècies pels embotits, bestiar, rellotges,
ràdios... i moltes altres coses. A la Cerdanya es diu
que “el contraban no és pecat mentre que no t’a-
gafin...”
Les rutes de pas han estat sempre motiu de protec-
ció, és per això que aquesta zona es va anar mun-
yint de fortificacions al llarg de la història. En tro-
bem restes a Travesseres, Lles, el Vilar i a la matei-
xa vall. Aquests castells protegien la comarca de
possibles incursions provinents sobretot del com-
tat d’Urgell. També vigilaven l’entrada a la Vall de la
Llosa, per on passaven els antics camins per
Vallcivera i la Portella Blanca d’Andorra que anaven
cap a Andorra i França, i per extensió les vies d’ac-
cés a Meranges pel coll d’en Pan, i més enllà amb
el Pimorent i l’alta vall de l’Arieja.
28 Pànxing Pirineus
LA VALL DE LA LLOSA Pirineus
La marmota és un dels habitants més simpàtics de la vall.
Ruta de pas
Vall de la Llosa
Borda de pastor
El castellDel castell de la Llosa, no se’n tenen notícies fins a
mitjan segle XIII, concretament l’any 1244 quan
Dalmau de Santmartí i la seva esposa Guillelma,
castlans de Sant Martí dels Castells, vengueren a
Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell, el castell i la vila de
la Llosa, entre altres possessions. Les restes del
castell permeten determinar que es tracta d’un edi-
fici de planta rectangular amb la porta a peu pla. La
seva construcció es podria datar entorn al segle XII
o més aviat el XIII. A l’Edat Mitjana el castell era
molt important perquè controlava el pas cap a
Andorra, alhora que també guardava el camí de la
indústria del ferro que es desenvolupava a la vall.
L’ermitaL’ermita, antiga parròquia de la Mare de Déu dels
Àngels de la Llosa, també formava part de les pro-
pietats que l’any 1244 Dalmau de Santmartí i la
seva esposa Guillelma van vendre al bisbe d’Urgell.
Sembla bastant probable que l’actual ermita enru-
nada fos en els seus orígens l’església parroquial
del terme del castell de la Llosa, dedicada a Santa
Maria. Es tractava d’un edifici d’una sola nau amb
coberta de bigues desapareguda, i amb un santua-
ri al costat cobert amb volta de canó apuntada.
Actualment el santuari està tancat amb una paret
de pedra seca per aprofitar-lo com a cabana.
Els masosLes cases de la Llosa, a 1.580 m, han estat el nucli
habitat més recentment a la vall. Es tracta d’un
conjunt de masos situats en un paratge extraordi-
nari, del quals només la masia de Cal Jan es manté
ocupat avui dia. Fa uns 50 anys a les cases de la
Llosa hi vivien una trentena de persones. El seu
modus vivendi era la pagesia i la ramaderia, amb
les dificultats que això comportava pel fet de trac-
tar-se d’un terreny molt abrupte.
La FargaPujant per la vora del riu de la Llosa, en direcció a
la barraca dels Esparvers trobem les restes del
complex de la farga de la Llosa, la qual estava for-
mada per una foneria de mineral de ferro i el taller
del ferrer. Aquesta farga es diu que era propietat de
la família Gasconet, procedent de França.
Treballaven a partir del mineral brut que arribava a
lloms de mules des de les mines de ferro del
Pimorent. La farga de la Llosa no és un cas aïllat,
instal·lacions com aquesta van ser molt corrents
arreu del Pirineu.
L’elaboració i fosa del material es podia fer gràcies
a l’energia hidromecànica que proporcionaven les
aigües del riu de la Llosa i l’energia calorífica del
carbó vegetal que s’obtenia dels boscos de les
rodalies. Per destriar el ferro del carbó es feia ser-
vir un mall gros i feixuc que encara es pot veure a
cal Jan de la Llosa, el qual es movia per la força de
l’aigua del riu.
En determinades èpoques de l’any pujaven els
homes de la zona a fer carbó, tant pel funcionament
de la farga com per escalfar les seves llars. Les far-
gues acabaven esgotant els boscos i plegaven quan
ja no quedava arbres. Sembla que això és el que va
succeir amb la farga de la Llosa, ara fa uns 200 anys.
30 Pànxing Pirineus
LA VALL DE LA LLOSA Pirineus
L’ocupació humana
En determinades èpoques de l’anypujaven els homes de la zona a fercarbó, tant pel funcionament de lafarga com per escalfar les seves llars.
Ermita de la Mare de Déu dels Angels a la Vall de la Llosa
Cal Jan de la Llosa
Per la gran varietat de plantes i arbusts amb flors, la zona de laVall de la Llosa esdevé fascinant pel que passeja per aquests indrets.
Tal riquesa d’espècies es deu a les diferents altituds i a la gran varietat de composició dels sòls. El clima i les abundants pluges
són determinants per a aquesta explosió floral.
Viola Viola adorata Genciana Gentiana clusii Herba centella Caltha palustris Viola groga Viola biflora
Botó d’or Ranunculus repens Genciana primaveral Gentiana verna
Argentina Potentilla anserina
32 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 33
La riquesa paisatgística de la vall de la Llosa i la
seva varietat d’espècies botàniques, esdevenen
l’hàbitat ideal per a una gran varietat d’espècies de
fauna autòctona. Prats alpins a les parts culminants
que alternen amb tarteres i la seva interessant flora,
boscos de pi negre que ensenyoregen les vessants
més altes, boscos de pi roig que ocupen les parts
baixes de la vall i boscos de ribera que discorren
paral·lels al riu.
Una de les mostres de la gran importància d’aques-
ta vall com a espai natural d'alt interès és la seva
declaració de Reserva Natural per a la protecció de
la llúdriga, un dels habitants més destacats del seu
riu, que va trobar aquí un dels darrers refugis.
Actualment amb la millora de la qualitat de l’aigua,
aquesta espècie s’estén per tota la Cerdanya, grà-
cies també a la protecció dels boscos de ribera.
La vall de la Llosa està inclosa en la seva part alta
dins la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya i
l’Alt Urgell, creada l’any 1966, amb la finalitat de
promoure i fer créixer les seves poblacions d’isard
i altres espècies cinegètiques protegides. Gràcies a
la feina desenvolupada pels guardes de la reserva
al llarg d’aquests quasi 40 anys d’existència, s’ha
pogut, en els darrers anys, duplicar la població d’i-
sards d’aquesta zona. Malauradament l’aparició
aquesta primavera d’una malaltia provocada per un
pestivirus, ha fet disminuir els isards de forma apre-
ciable. Des del Departament de Medi Ambient i la
Facultat de Veterinària de la UAB es fa un segui-
ment detallat d’aquesta malaltia per veure com
evoluciona i prendre les corresponents mesures.
Els cims més escarpats de la vall, on els prats sub-
alpins es cobreixen de nombroses espècies de
flors alpines com les gencianes, la regalèssia de
muntanya, els safrans bords i moltes altres, estan
habitats per colònies de marmotes i cabrades d’i-
sards, mentre que les zones boscoses són el terri-
tori del senglar. Les marmotes, introduïdes pels
francesos fa uns quants anys, han ocupat quasi
tota la part alta de la vall, fent-se presents amb el
seu característic xiulet d’alarma.
Entre moltes altres espècies de mamífers, rosega-
dors i aus, és habitual la presència de la perdiu
blanca, que per aquest temps enfosqueix el plo-
matge blanc de l'hivern per tal de confondre’s millor
entre els prats i les roques granítiques. El trencalòs
i l’àliga reial són també dos habitants que han tro-
bat a la vall un lloc per instal·lar-se, i no és estrany
sorprendre el seu vol entre les escarpades roques.
Però també trobem moltes altres espècies que,
amb més o menys presència, donen vida a la vall:
el gall fer, que transita algun dels boscos de pi
negre, el mussol pirinenc, que es pot sentir en les
nits fredes d’hivern, la fagina i la marta, els grans
depredadors forestals juntament amb l’astor i l’es-
parver, el teixó, que recorre incansable el seu terri-
tori, l’esquirol del que és fàcil trobar els rastres en
forma de pinyes rosegades, etc.
I a elles cal afegir els petits ocells com la malleren-
ga petita, el pinçà, el raspinell, les merles de pit
blanc, el reietó, les llucaretes i d’altres, que fan les
delícies dels afeccionats a la ornitologia. Per no
parlar de l’increïble món dels petits insectes, alguns
d’excepcional bellesa, que tenen a La Llosa una de
les seves àrees de cria.
Tot un espectacle de vida i color unit per unamateixa vall.
La Vall de la Llosa està ubicada en el municipi de Lles de Cerdanya. El municipi de Lles el formenels pobles de Lles, Arànser, Coborriu de la Llosa, Músser, Travesseres i Viliella. És a la subcomarcadel Baridà, frontera medieval entre Cerdanya i Castellbò. Al municipi s’hi accedeix per una carrete-
ra revirada des d’un trencall que surt prop de Martinet, a la N 260.
34 Pànxing Pirineus
LA VALL DE LA LLOSA Pirineus
Guia de camp per a exploradorsinquiets
Foto panoràmica de Martinet en la confluència del riu de la Llosa i el Segre
La marmota després del llarg hivern pirinenc, reinicia la seva frenètica activitat totes les primaveres
l piragüisme d’aigües braves i les moda-
litats associades com el ràfting o l’hidros-
peed van rebre l’any 1992, amb les com-
peticions olímpiques d’eslàlom i la construcció del
Parc del Segre, un impuls extraordinari.
La construcció del Parc Olímpic, situat al peu de la
cornisa de llevant de la ciutat de La Seu d’Urgell i a
200 m. del centre urbà, va permetre acostar la
pràctica d’esports d’aventura al públic en general,
oferint unes condicions de qualitat i seguretat,
impensables en un espai natural subjecte a les
variacions meteorològiques. El parc disposa de
diferents elements: canals d’aigües braves i tran-
quil·les, remuntadors mecànics, edifici de serveis
amb vestidors i dutxes, minicentral hidroelèctrica,
parc urbà, etc.
Per una altra banda, la infraestructura del Parc per-
met desenvolupar altres activitats diferents de les
estrictament d’aventura a l’aigua. La bicicleta tot
terreny, el nòrdic walking, les visites culturals i la
utilització dels espais del Parc com a centre d’acti-
vitats populars són alguns dels aspectes comple-
mentaris de l’activitat.
La bicicleta tot terreny, on el Parc col·labora amb
l’Ajuntament de La Seu i el Consell Comarcal de
l’Alt Urgell, tindrà senyalitzats 750 km. del Centre
BTT de La Seu - Alt Urgell amb una ruta molt parti-
cular i espectacular pels amants de la BTT, com és
la Volta al Parc Natural del Cadí–Moixeró, de gaire-
bé 230 km.
El servei de guies, el lloguer de bicicletes i el punt
d’informació, són alguns dels complements en el
Parc de la magnífica infrastructura senyalitzada de
la comarca.
En resum, el Parc Olímpic del Segre, a La Seu
d’Urgell, és una instal·lació capdavantera arreu del
món, que any rere any es consolida com un impor-
tant atractiu turístic del Pirineu.
Els Pirineus són plens d’encants que valen
la pena de recórrer, de viure i de sentir. Fent
trekking, bicicleta de muntanya, ràfting,
vols en globus, travesses a cavall, en
quad,... o senzillament passejant, els
podrem descobrir i viure d’una manera molt
especial.
Pocs anys ençà, practicar aquest tipus d’activitats no era
gens popular. Molts es desconeixien i d’altres ni tant sols exis-
tien. Però el turisme ha canviat. Tot i que encara se segueixi
anant a la platja a escarxofar-se tot el dia, són moltes les per-
sones que volen passar el seu temps lliure practicant una acti-
vitat portes enfora.
Cada vegada som més conscients de la importància de l’es-
port per a la nostra salut i qualitat de vida. Però a més d'acti-
vitat física, aquest tipus d’esports a l’aire lliure ens aportaran
diversió, aventura, noves sensacions i pel més agosarats, risc.
Els Pirineus és una terra privilegiada i agraïda per a la pràcti-
ca d’esports. La oferta és variada i completa, per a tots els
preus i nivells. Des dels més tranquils, econòmics i senzills als
més excitants i complets, el més important és tenir ganes i
temps de passar una bona estona, compartir experiències i no
deixar lloc per a l’avorriment.
El creixement de la demanda per a practicar aquestes activi-
tats, ha donat lloc a l’aparició d’infinitat d’empreses especia-
litzades en el sector. Sempre de la mà de monitors especialit-
zats, ens guiaran per gaudir amb els nostres d’aquestes
noves experiències amb la màxima seguretat i qualitat.
E
Una aventura controlada
Parc Olímpic del Segre 2005
PARC OLÍMPIC DEL SEGRE · 25700 La Seu d’UrgellTel.: (34) 973 36 00 92 · Fax: (34) 973 36 01 [email protected]
Turisme Actiu
36 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 37
Resort Alp 2500 i el“Mountain Park La Molina”
972 89 27 21 972 89 27 29 972 89 27 17 972 89 27 27
CENTRE D’ESPORTSD’AVENTURA
Per a tots els amants de les activitats outdoor, laSalomon Station Cerdanya, torna a obrir lesseves portes per a la temporada d’estiu presen-tant una oferta d’activitats i esports d’aventuramolt atractiva i apassionant.
“Bike Park La Molina”En primer lloc cal destacar l’obertura del primer “Bike Park” de Catalunya a La
Molina. Grup Elements, la primera productora d’activitats outdoor de l’Estat, i Guak,
empresa dirigida pels germans “Misser” i especialitzada en events de Mountain
Bike, estan dissenyant un espai ideal per a tots el amants del Mountain Bike.
Constarà de:
Tres circuits nous de descens, un circuit de freeride i una zona de campillo amb el
seu 4x i salts varis. Podràs utilitzar el Telecabina Alp 2500 tantes vegades com vul-
guis utilitzant les diferents modalitats de Forfaits.
També hi haurà recorreguts de cross country, kachers per a netejar les bicicletes,
tenda, lloguer de Mountain Bikes de gamma alta, classes particulars, cursos.....
Calendari d’activitats del “Bike Park” per a aquest estiu:
23 de Juny revetlla de Sant Joan al Resort Alp 2500 (Pista Llarga, La Molina)
i presentació del “Bike Park”
24 de Juny, inauguració i jornada de Portes Obertes
2 i 3 de Juliol: Campionat de Catalunya de Descens
23 i 24 de Juliol: Mondraker Freeride Fun Festival
10 i 11 de Setembre, copa Catalana de Descens
Que més podrem trobar al “ Mountain Park” La Molina?Es realitzaran sortides i activitats dirigides de Nordic Walking, tot combinant amb
recorreguts permanents d’orientació i trekkings per la Cerdanya, utilitzant material
de gamma alta i la darrera tecnologia.
Podrem iniciar-nos al kaiak, tot practicant al llac de La Molina, ideal per a aprendre
a “piraguar”, i pels més avançats baixar per les aigües del riu Segre.
Les excursions a cavall, sortiran des de la mateixa Pista Llarga, i es podran con-
tractar tot tipus de sortides (1 hora, mig dia, 1 dia..)
També podrem realitzar excursions amb Quads, tant al circuit infantil com en els
recorreguts i excursions per a adults.
Barrancs, espeleologia i fins i tot vols en globus.
Totes les activitats que es desenvolupin a la Salomon Station, es duran a terme de
la ma de professionals de cada disciplina que et faran que gaudeixis al 100% de
cada activitat. Escollirem els millors entorns i el millor material per a tu i els teus.
A més, per tal que no et quedis amb les ganes de provar-ho tot, farem
promocions especials per a grups, famílies i paquets d’activitats.
Reserves: Tels.: 972 89 27 17 o al 902 190 415www.grupoelements.com
Na Maria Plà, 19 – 21 - Andorra la VellaT. + 376 879 444 - F. + 376 879 [email protected]
Hotel Plaza, d’alt standing, elegant, clàssic, confortable, modern i amb un restaurant d’altagastronomia, La Cúpula. El Plaza és el pioner de la marca Hotels Plaza Andorra. Aquest esta-bliment reuneix en si mateix tota la filosofia de l’empresa i en ell es troben tots els elementsque fan d’aquesta la marca cinc estrelles del Principat.
Situat en un racó ideal per al descans i a només unes passes de l’Av. Meritxell, l’arteria prin-cipal de la ciutat, el Plaza es troba al costat de les Plaza Galeries, que conten amb 30 boti-gues de moda i actualitat. El restaurant de l’hotel, La Cúpula, és a més, cita obligada delsbons gastrònoms, i en ell és habitual trobar algunes de les cares més conegudes i influentsdel Principat.
Les 100 habitacions estan equipades amb televisió via satèl·lit, connexió per a mòdem PC,sistema de gestlink, aire condicionat independent, mini bar, total insonorització de l’espai ibany equipat amb tots els complements i detalls. 20 de les cent habitacions són suites tipusJunior.
Ctra. General, S/N - CanilloT. +376 739 444 - F. +376 739 445
A 1.600 metres d’altitud, al costat de la parròquia de Canillo, s’alça l’emblemàtic edifici del’Hotel Ski Plaza, a només 150 metres del telecabina de Valls de Canillo que enllaça amb lespistes de Soldeu El Tarter. Es tracta d’un hotel d’alta muntanya, càlid, confortable, pintoresci disposat a acollir tota la família amb la màxima comoditat. El Ski Plaza és tot un món pre-parat per a que el descans, l’oci i la relació amb els altres es converteixi en un plaer de cincestrelles.
Davant de l’hotel es troba el “Palau de Gel” d’Andorra, equipat amb pista de gel, piscina pera infants i adults, tenis, squash, gimnàs, sauna, UVA, etc., d’accés gratuït i il·limitat per alsclients de l’hotel.
121 luxoses habitacions i suites amb decoració d’estil alpí amb calefacció, banyera, dutxa,assecador, bàscula, barnús, TV satèl·lit, caixa forta, minibar, safata de cortesia, servei per-manent de cafè i te, connexió a internet i tot tipus de detalls Plaza.
Prat de la Creu, 88 - Andorra la VellaT. + 376 874 444 - F. + 376 874 445
[email protected] www.plazandorra.com
L’Hotel Crowne Plaza, racionalista, vanguardista, funcional i confortable, és el resort urbàmés internacional de la marca Hotels Plaza Andorra. El repte de la cadena a l’idear el CrownePlaza, fou crear a Andorra les condicions necessàries perquè els hostes se sentin como acasa, vinguin d’on vinguin. El resultat ha estat l’esperat.
El Crowne se situa a tan sols cinc minuts del pont que travessa el riu Valira en ple centrecomercial i de negocis d’Andorra la Vella. Des de l’hotel es pot fer un agradable passeig finsarribar a qualsevol punt neuràlgic de la ciutat en molt poc temps.
Es tracta d’un hotel pensat per al màxim confort, tant dels que es reuneixen en ell per tre-ballar com dels que desitgen oci i relax.Una suite presidencial, tres suites diplomàtiques, quatre suites superiors, cinc suites kid,decorades especialment per nens i 120 júnior suites són el reflex de la diversitat i exclusi-vitat del Crowne. Totes les suites són exteriors, amb climatització individual, televisió viasatèl·lit, accés directe a RSI, minibar, caixa de seguretat, amplis llits i sala d’estar amb sofàllit doble. Existeix una planta destinada als no fumadors i habitacions adaptades per a per-sones amb minusvalia.
Avda. Meritxell, 23-25 - Andorra la VellaT. +376 872 999 - F. +376 872 998
[email protected] www.plazandorra.com
L’Hotel Carlton Plaza, urbanita, confortable, cèntric, cosmopolita, fashion i vanguardista, neixcom un nou concepte d’hotel de la marca Hotels Plaza Andorra. Es tracta, en definitiva, d’o-ferir glamour a tots aquells que exigeixen d’un hotel de cinc estrelles la ubicació perfectaper estar a prop del més trendy, en ple centre de la ciutat: botigues, restaurants, clubs demoda i cultura.
En ple centre comercial i administratiu d’Andorra, situat sobre unes galeries comercials i alcostat dels Grans Magatzems Pyrénées, el Carlton Plaza ofereix una visió única del carrermés concorregut de la ciutat. El lobby i el restaurant Mezza Luna són, sens dubte, punt dereunió de la gent guapa.
Un espai on tot està pensat per al confort. 66 suites dobles per sentir-se com a casa ambels serveis més sofisticats, sala d’estar independent, self-service de cafè i te de cortesia, 2TV via satèl·lit, climatització individual, contestador automàtic, connexió a internet, etc.També suites equipades per a persones discapacitades.
SEÑYORIAL I CLÀSSIC
FASHION I COSMOPOLITA VANGUARDISTA I FUNCIONAL
ESQUÍ, OCI I MOLT MÉS
Pujar als arbres, dormir en cabanes, fer l’equilibrista en un pont de micosón el darrer terreny de joc de moda.
En un bosc lluminós, Bosc Aventura us invita a descobrir la natura pujant als arbres.Se’n baixa més savi però també una mica més mico.
A ls aventurers del bosc, els agraden els arbres, les cordes, els nusos, les acrobàciesi compartir la seva passió. Seguiu la branca... i veniu a descobrir sensacions fortes amb tota seguretat.
A la vora del llac d’Engolasters, a l’ombra dels pins, la mallarenga, la merla i els altres músicsens donen una altra noció del temps.
Accés. Des d’Escaldes Engordany, agafeu la CS 200 en direcció al llacd’Engolasters. L’accés al parc es troba a l’aparcament de l’hotel restaurant Camp del Serrat.
Especificitats. Més de 2 hores d’activitat amb més de 70 tallersrepartits en 3 circuits (verd, blau i vermell) de diferents nivells. De 5 a 75anys...
Equipament. Roba còmoda i per a aquells que teniu el cabell llarg,recolliu-lo en una cua. Bosc Aventura facilita el material de seguretat.
Horaris. De juny a setembre primera sortida a les 10.00h, darrerasortida a les 16.30h. Penseu en reservar.
Preus. Adults: 19 € Júniors (fins a 14 anys): 16 € Infants (circuit especial infants): 8 € Grups (a partir de 10 persones amb reserva): 13 €
Altres activitats. Senderisme a la Vall del Madriu (declaradapatrimoni de la humanitat per la UNESCO), escalada, via ferrata, BTT, pesca,visita de Sant Miquel d’Engolasters (església romànica)...
Allotjament. A l’hotel restaurant Camp del Serrat, el Joan i la Vaneus cuinaran plats de muntanya i també organitzen àpats per a grups.Terrassa on podeu parar el sol a 5 mm del llac d’Engolasters, espai privilegiatd’Andorra.
ESCALDES-ENGORDANY · ANDORRA
P A R C A C R O B ÀT I C
(+376) 385 077e-mail: [email protected]: www.bosc-aventura.com
Informació i inscripcions:
i
Com vas venir a parar a Andorra?
Fa uns cinc anys amb la meva xicota ens vam
replantejar la vida i decidir marxar de Barcelona,
amb la intenció d’estar a prop de les muntanyes,
que és el que més ens agrada.
Al principi vaig estar treballant durant tres tempora-
des a l’estació d’esquí de Pal-Arinsal com a tècnic
en neu artificial. Era una feina que m’agradava i en
la qual vaig obtenir molts coneixements. Durant
l’hivern combinava els torns de treball nocturns,
amb els entrenaments durant el dia, malgrat el can-
sament que això suposava. Amb l’arribada de la
primavera vaig seguir entrenant, i va ser aleshores
quan vaig veure reflectits els resultats de l’entrena-
ment en alçada a les competicions.
Creus que Andorra és un lloc idoni per
entrenar?
Des del meu punt de vista és un lloc ideal, sobretot
per a la pràctica de l’esquí de muntanya perquè
tens garantida la neu durant tota la temporada. El
fet de no poder córrer o fer bicicleta a l’hivern va fer
que m’afeccionés seriosament a l’esquí de mun-
tanya. Els meus llocs d’entrenament durant l’hivern
se centren a l’àrea de Vallnord doncs són muntan-
yes molt tècniques. A l’estiu entreno la BTT i la
carrera a peu pels circuits marcats al sector de
Pal–Arinsal, un terreny que reuneix les característi-
ques que necessito i a més a més aprofito el tele-
cabina de la Massana com a punt d’inici dels meus
entrenaments.
Què et va animar a fer el teu primer campio-
nat del món?
Un dels meus objectius de futur mentre m’entrena-
va era participar en un campionat mundial. Vaig
començar a obtenir bons resultats en curses de
muntanya i la selecció catalana és va interessar per
mi. Em van oferir participar en un campionat i m’hi
vaig animar sense dubtar-ho, doncs ocasions com
aquestes no es presenten cada dia.
Per què els esports de muntanya? Què se
sent?
És una sensació de llibertat i solitud que m’atrau
molt. Les meves muntanyes no les canviaria per
res, per mi són tot energia.
Creus que els esports extrems i de resistèn-
cia fan l’ésser humà més noble respecte a
altres esports?
L’esport en sí forma part de la formació d’una per-
sona, a excepció d’aquelles disciplines on la gent
es baralla i s’insulta, tant els esportistes com els
propis afeccionats. Pel que fa als esports de resis-
tència tothom sap que són molt durs, i en aquest
món prima l’amistat per sobre de tot. Això queda
palès en el moment de creuar la línia d’arribada, on
t’oblides de qui és el teu rival amb una abraçada.
Pots viure professionalment del teu esport?
No és l’habitual, gairebé ningú es pot dedicar a
aquests esports amb exclusivitat, sempre s’han de
combinar amb una altra feina. Però jo sóc un privi-
legiat i he tingut molta sort, ja que els resultats que
vaig obtenir a l’inici em van portar a aconseguir cer-
tes beques i patrocinis. D’aquesta manera, amb els
premis obtinguts per una banda, i els patrocinadors
per una altra em puc permetre dedicar-m’hi profes-
sionalment.
Quan destaques en un esport no tens mai proble-
mes d’esponsor pel que fa al material. El tema eco-
nòmic és més delicat, caldria el compromís d’em-
preses no relacionades amb l’esport que s’involu-
cressin en la promoció i divulgació d’aquestes
modalitats esportives.
L’esport que practico no és un esport minoritari
perquè hi ha molta gent que s’hi dedica, però la
poca atenció dels mitjans de comunicació el con-
verteixen en un esport minoritari i poc atractiu.
Gràcies a les meves primeres victòries i a les de la
resta d’integrants de la Selecció Catalana de cur-
ses de muntanya els mitjans de comunicació li han
donat més rellevància. Espero que no torni a que-
dar en l’oblit quan ja no hi hagi triomfs i que vagi a
més, no només en aquestes disciplines sinó en
moltes altres.
Entrevista a AGUSTÍ ROC AMADOR
AGUSTÍ ROC AMADOR
“Els esportsextrems fan l’ésser humà més noble”
“Els esportsextrems fan l’ésser humà més noble”
L’esport ha estat sempre la seva màxima afició. Des dels 14 i fins els 16 va dedicar-se a
l'atletisme, practica BTT des de l’any 95, i a partir del 2001 ha anat combinant els entre-
naments d'atletisme amb els de bicicleta de muntanya.
Parlem de l’Agustí Roc Amador, un jove de 33 anys que ha estat campió del món en cur-
ses de muntanya FSA, aconseguint importants èxits esportius a Malàisia, Suïssa, USA i
Itàlia entre altres llocs, així com uns excel·lents resultats en les modalitats esportives de
duatló i esquí de muntanya. Campionat d’Europa de Vertical Race.
L’Agustí es defineix com una persona tranquil·la, tímida, tolerant i amic dels seus amics.
Constant i ambiciós en l’àmbit esportiu, li agrada destacar al màxim i obtenir els millors
resultats. La seva passió, practicar tot tipus d’esports de muntanya.
“Els esports de muntanya són una
sensació de llibertat i solitud que
m’atrau molt. Les meves muntan-
yes no les canviaria per res, per mi
són tot energia.”
Pirineus
42 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 43
Text: Taka
Com compagines la vida de parella amb
l’esport professional?
Dedicar-me en exclusiva a aquest esport em per-
met dedicar molt temps a la meva companya. Quan
vaig estar treballant a l’estació d’esquí era diferent
perquè el poc temps lliure de què disposava era per
entrenar, i gairebé no ens veiem. Suposo que la
vida d’un esportista és un estira i afluixa amb la
parella. La meva companya m’ha ajudat molt doncs
és la cap de premsa i comunicació de Vallnord i em
va donar un cop de mà per tal d’aconseguir una
major repercussió, es pot dir que treballem en
equip.
Quina dieta fas?
Els dies de competició o d’entrenaments de quali-
tat acostumo a seguir una bona dieta. Fora d’a-
quests dies intento portar un dieta més o menys
estricta però confesso que de tant en tant també
ataco els dolços, el tapeo… bé, tot en definitiva,
m’encanta menjar!
Com és un dia amb Agustí Roc?
A l’hivern m’aixeco molt aviat i començo el dia fent
esquí de muntanya. A la tarda faig una altra sessió
amb bicicleta estàtica, gimnàs i manteniment. A
l’estiu és quan més m’agrada entrenar, però la
duresa dels campionats m’obliga a descansar
doncs les competicions són molt freqüents.
Habitualment compagino els entrenaments amb les
feines del dia a dia, petites aficions com la lectura i
la música o feines puntuals a Vallnord com marcar
circuits, col·laborar amb esdeveniments, etc.
Quin ritme d’entrenament fas?
En el meu cas és molt difícil programar un entrena-
ment personalitzat, ja que em dedico a moltes dis-
ciplines i vull destacar en totes. Intento entrenar
cada dia però hi ha dies que el cansament m’ho
impedeix i no tinc més opció que descansar. Durant
l’hivern i la primavera és quan més volum d’entre-
nament realitzo, entreno de 12 a 18 hores setma-
nals i cap a juny i juliol redueixo a 10 hores.
Sóc molt estricte amb els entrenaments de qualitat,
que són els que realment et posen fi. Acostumo a
CURRÍCULUM ESPORTIU MÉS DESTACAT
2005
1r Campionat d’Europa d’esquí de muntanya.
Vertical Race. Andorra
1r Campionat d’Espanya d’esquí de muntanya.
Vertical Race. Cerler
2004
1r Copa del món de curses de muntanya FSA
2003
1r Copa del món de curses de muntanya FSA
2002
1r Copa del món de curses de muntanya FSA
2001
1r Cross Vertical de Cerler i d’Andorra
2n Campionat d’Europa – K.M. Val d’Isère
2000
1r Duatló d’Alta Muntanya de Catalunya
1999
Campió d’Espanya Duatló de Muntanya (Calatayud)
AGUSTÍ ROC AMADOR Pirineus
44 Pànxing Pirineus
guiar-me més per les meves pròpies sensacions, és
a dir, si un dia tinc previst un entrenament de qua-
litat i veig que no em trobo en condicions el deixo
per l’endemà, i quan tinc un bon dia aprofito i faig
un entrenament més intens.
Els entrenaments els acostumo a fer en solitari per
un tema d’incompatibilitat d’horaris. M’agrada sor-
tir amb altres companys però disposem de poques
ocasions per fer-ho.
Fas períodes de descans?
No acostumo a descansar a final de temporada ja
que entre petites lesions i curses molt dures vaig
fent petites pauses al llarg de la temporada. Les
lesions són imprevistes, a vegades es produeixen
per sobrecàrrega i t’obliguen a descansar.
Això si, de tant en tant em prenc algun dia lliure en
el qual no faig absolutament res, únicament anar a
passejar amb els amics, posar el material a punt,
fer feines a casa, però sobretot passar el major
temps possible amb la meva parella.
Has patit alguna lesió important?
La veritat és que mai penses que et pots fer mal en
plena competició, o fins i tot durant un entrena-
ment. He estat pràcticament tres anys sense des-
cansar i ara que m’he lesionat m’he vist obligat a
fer una pausa de dos mesos. Darrerament l’esquí
de muntanya és la disciplina que m’ha provocat
més lesions, ja que els descensos són molt tècnics.
Per evitar-ho aquesta temporada he dedicat una
gran part del temps a entrenar amb l’equip espan-
yol d’esquí de muntanya.
Com fas per concentrar-te davant d’una
competició?
Com em concentro? Doncs desconcentrant-me
molt! Intento prendre-m’ho com un entrenament i
gaudir de la cursa. Sóc molt positiu i no em deixo
pressionar per ningú. Acostumo a sortir molt tran-
quil perquè si sé que he fet bé els deures a l’hora
d’entrenar estaré al davant.
Ets conscient de la teva fama?
Intento no pensar-hi gaire. No m’incomoda espe-
cialment, malgrat que a les curses veig que em
miren, em saluden, em pregunten… El que no vol-
dria és caure malament a ningú, no sempre pots
saludar a tothom. Intento ser amic de tothom i aju-
dar en tot el que estigui a les meves mans.
Coneixes possibles rivals que et puguin
destronar?
I tant! A nivell nacional aviat sortirà gent molt forta.
Hi ha un jove que es diu Kilian Jornet que és molt
fort, crec que encara em deixarà un parell d’anys
de marge, ja es veurà!
Per tota la zona dels Pirineus hi ha esportistes de
molt alt nivell en les seves respectives disciplines.
Molts d’ells no són fills d’aquí, però un dia van fer
com jo i s’hi van quedar. A la Cerdanya hi ha
l’Emma Roca, l’Anna Serra, en David Rovira o en
Xavi Cadena, Hermida. A Ordino, que és on visc,
acostumo a trobar-me en el gimnàs a altres cam-
pions com Cedric Gracia, Carol Chausson, Xavi
Casas i un gran amic, en Cyril Despress.
Quin futur li espera a Agustí Roc?
Tinc clar que mai deixaré de practicar esport. Pel
que fa a l’esport d’alt nivell tot dependrà del meu
treball. Es pot dir que visc molt el present, no busco
un objectiu límit. L’avantatge que tinc és que vaig
començar tard a entrenar, i això fa que encara no
estigui cremat, sinó tot el contrari, em queda molta
“metxa” i sé que puc millorar moltes marques.
El meu objectiu més immediat és, de moment recu-
perar-me de la lesió, i a partir de setembre ja veu-
rem. A nivell internacional no sé si podré participar
en alguna competició. Estem a l’espera de com
evoluciona la meva recuperació per tal de competir
al juliol – agost a la Copa del Món.
Et desitgem molta sort!
“Per tota la zona dels Pirineus hi
ha esportistes de molt alt nivell en
les seves respectives disciplines.
A nivell nacional aviat sortirà gent
molt forta.”
AGUSTÍ ROC AMADOR Pirineus
46 Pànxing Pirineus
Descobreixel que amaga
un centre esporti
Del
un c
Descobel quecentre
obreixe amagre esp
xgaportiu
Ctra. de la Comella s/n · CENTRE ESPORTIU DELS SERRADELLS, 2n pis
Tels. (+376) 874 120 · (+376) 824 016
Serradells Parc és un projecte d’ocii restauració de 1.200 metres quadrats.
Al bell mig d’Andorra hi trobareu un gran centre esportiu que, a més de les instal·lacions habitualsper a la pràctica de l’esport (gimnàs, piscina, squash, tennis, etc.), amaga un gran espai
per a l’oci i la restauració. Serradells Parc ofereix un servei de bar i terrassa a la piscina exterior,servei de cafeteria en el seu interior, una àmplia zona lúdica i un excel·lent restaurant.
A Serradells Restaurant, podreu degustar una acurada cuina de mercat amb un toc del xef,que es pot apreciar inclus en el seu menú diari de 10 euros, així com en els càterings, aperitius, convencions,
sopars a la carta i menús concertats que el restaurant també ofereix. Per als menuts, tindreu un gran parc infantilgratuït perquè els petits es diverteixin mentre vosaltres mengeu. I per als més joves i no tan joves,
a Serradells Disco-Pub i Serradells Bitlles trobareu música, billars, futbolins, bitlles i molta, molta diversió.
Cap deCreusels contrafortsdel Pirineu
48 Pànxing Pirineus
Allà on la serralada desapareix, submergida en les
aigües fosques del Mediterrani, trobem un paisatge
únic i inconfusible. En aquest regne del vent i la sal, els
Pirineus ens mostren el seu torturat esquelet mineral
formant innombrables caps, cales, puntes i illots, trans-
portant el viatger ocasional a una terra que més que real
sembla imaginada.
Text i fotos: Gonzalo Sanguinetti
CAP DE CREUS Pirineus
ot i trobar-se en un dels enclaus turístics
més famosos de tota Europa com és la
Costa Brava, el Cap de Creus és un terri-
tori que ha restat miraculosament a recer
de l’especulació urbanística que va assolar altres
zones de la costa catalana. Sens dubte la seva
accidentada orografia i la duresa del seu clima han
contribuït decisivament a que això hagi estat així.
No obstant, al Cap de Creus s’hi accedeix des del
municipi de Roses, que és un exemple de concen-
tració turística i descontrol urbanístic fruit d’anti-
gues pràctiques, tot i mantenir una de les costes
més boniques del Mediterrani. La majoria dels visi-
tants associen el Cap de Creus als pobles de
Cadaqués i El Port de la Selva i al monestir de Sant
Pere de Rodes, i una costa agresta i ferida per l’e-
rosió que pocs poden arribar a imaginar com una
zona d’extraordinària diversitat biològica. Anem a
conèixer de més a prop aquesta terra màgica i
plena de vida.
La primera impressió que ofereix la península del
Cap de Creus és la d’una terra desolada i aspra
que Josep Pla expressava així: “La costa és con-
vulsionada i cataclismàtica i l’efecte que produeix
és el d’una geologia en estat d’angoixa, com si fos
víctima d’una aclaparadora agonia”. En canvi, els
turistes que visiten aquesta terra agresta i aparent-
ment desolada quedarien sorpresos si sabessin
que un dels trets més importants de la zona és la
diversitat biològica. Pocs sospitarien que el Cap de
Creus és el lloc que, proporcionalment a l’extensió,
gaudeix del major nombre d’aus de Catalunya, amb
121 espècies en 100 km2, a l’hora que és un dels
enclaus catalans amb major nombre i varietat de
líquens. A primera vista tampoc se sospita de l’e-
xistència terra endins de petites valls i turons
coberts de prats amb corrents d’aigua cristallina
en rieres i fondalades, on abunda vegetació de
ribera i que inclús va permetre la presència de tor-
tugues d’aigua fins que l’home va acabar amb
elles.
La vegetació que observem en l’actualitat no és la
que originalment tenia la zona. Segons ens expli-
quen les fonts històriques, la zona estava coberta
d’un mantell forestal. La desforestació començaria
a l’Edat Mitjana quan els monjos benedictins de
Sant Pere de Rodes van substituir bona part dels
boscos pel conreu de la vinya i l’olivera. Aquesta
tendència es va mantenir amb els naturals daltabaixos
T
50 Pànxing Pirineus
La Terra
Administrativament el parc del Cap de Creus pertany a la comarca de l’Alt Empordà
i inclou els termes municipals de Cadaqués, el Port de la Selva, Roses, La Selva de
Mar, Palau-saverdera, Pau, Vilajuïga i Llançà. Totes aquestes són poblacions plenes
d’encant i vitalitat que conformen un dels grans atractius d’aquesta terra. En elles
trobem tota una oferta cultural que va dels museus o festivals de música clàssica a
les festes populars.
Cova de l’Infern (Cap de Creus)
En essència, Cadaqués ha estat durant segles una illa i la seva única via de comunicació era el mar.
fins el segle XIX quan l’entrada de la fil·loxera va
tallar d’arrel el cultiu de la vinya. La importància de
la vinya i el desastre que va suposar la fil·loxera és
apreciable en la infinitat de murs i terrasses actual-
ment en estat ruïnós que solquen completament el
territori de la península.
Un altre factor que explica el per què d’aquest
mantell vegetal és la presència reiterada del foc,
algunes vegades per causes fortuïtes i altres per
acció dels pastors que buscaven restablir pastures
pel bestiar transhumant del Pirineu. L’abandó dels
cultius afavoreix el desenvolupament de les males
herbes que cremen amb més facilitat davant del
mínim descuit humà i que atiat per la tramuntana
dificulta el restabliment d’una vegetació madura,
fent difícil la recuperació del bosc. D’aquí es deriva
un paisatge poblat pel matoll mediterrani amb este-
pes, brucs, gatoses, etc., espècies oportunistes i
colonitzadores de les terres calcinades pel foc.
En un ambient predominantment mediterrani l’alzi-
na es converteix en un element d’obligada presèn-
cia, juntament amb les pinedes que sovint i degut a
la forta tramuntana que bufa a la zona adopten for-
mes absolutament aerodinàmiques.
Encara que amagats a l’ull del visitant, els fons
marins representen una de les grans riqueses del
Cap de Creus. Només quan el mar està tranquil i
transparent és quan podem admirar lleument tota
una varietat de colors sota la superfície, es tracta
de l’avantsala d’un món meravellós difícil de des-
criure. Les immersions que aquesta zona deparen
al submarinista esportiu estaran plenes de sorpre-
ses que entrellacen la riquesa biològica, ictiològica
i arqueològica.
Si el relleu costaner d’aquesta terra és obra de les
forces de la natura, els paisatges interiors del Cap
de Creus només es poden explicar per la presència
dels diferents pobles que s’han succeït en aques-
tes terres al llarg de la història.
De l’antiquíssima presència humana en aquesta
zona són testimoni els nombrosos dolmens entre
els que cal destacar el de la Creu d’en Corbetella,
prop de Roses i el conjunt de la Coma d’Inferna
Vilajuïga, però ni aquests pobles prehistòrics ni la
posterior colonització romana van transformar
substancialment el paisatge de la península, la gran
transformació no tindria lloc fins l’Edat Mitjana,
entre els segles X i XII.
Després de la reconquesta del territori a l’Islam i la
fundació de la Marca Hispànica per part dels reis
francs, aquests van decidir repartir les terres entre
els seus socis d’armes i l’església. El territori del
Cap de Creus va caure sota el domini del monestir
benedictí de Sant Pere de Rodes, els monjos del
qual van impulsar eficaçment el cultiu de l’olivera i
sobretot de la vinya. Quan el creixement demogrà-
fic va assolir el moment més àlgid, cap allà el segle
XIII, la quasi totalitat de la superfície de la penínsu-
la estava ocupada per feixes destinades al cultiu de
vinya.
Durant anys el monestir de Sant Pere de Rodes va
ser espoliat i degradat fins als nostres dies en que,
gràcies a un complet treball de restauració llarg i
pacient, el monestir benedictí de Sant Pere de
Rodes ha recuperat part del seu antic esplendor i
ens parla alt i clar de la importància que va tenir
aquest cenobi en el passat.
Les petjadesde la història
CAP DE CREUS Pirineus
54 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 55
SANT PERE DE RODES El territori del Cap de Creus va
caure sota el domini del monestir benedictí de Sant Pere
de Rodes, els monjos del qual van impulsar
eficaçment el cultiu de l’olivera i sobretot de la vinya.
“La costa és convulsionada i cataclismàtica i l’efecte
que produeix és el d’una geologia en estat d’angoixa,
com si fos víctima d’una aclaparadora agonia”.
Josep Pla Menhir de la casa cremada. Correspon al s.IV o III mil·lenni AC en ple neolític mitjà.
La visita al monestir és absolutament imprescindi-
ble. Es tracta d’un conjunt d’edificis de grans
dimensions construïts entre els segles X i XII en
successives etapes. El temple, de tres naus, tres
absis i una cripta, constitueix un exemple monu-
mental del romànic català. Bona part dels murs
estan formats per pedres sense treballar disposa-
des en forma d’espiga (opus espigatum). El mones-
tir està presidit per dues torres impressionants que
són la targeta de visita de l’edifici quan es contem-
pla en la distància, i que donen al conjunt una enor-
me espectacularitat. Una de les torres correspon al
campanar i l’altra és una construcció eminentment
defensiva. Al voltant de la construcció va néixer la
magnífica església preromànica de Santa Helena.
Del monestir surt un sender que ens porta a les
runes del castell de Sant Salvador de Verdera. La
vista des de les ruïnes és impressionant doncs es
veu el Cap de Creus complet. Al nord veurem les
cases blanques de les urbanitzacions de Llançà i
l’elegant silueta del Port de la Selva. A l’est la mira-
da segueix pel litoral de cales que ens porta cap al
Cap de Creus, i si no fos pel Puig Pení, també veu-
ríem Cadaqués i el Cap Norfeu. Amb els seus 630
metres, el castell corona el punt més alt de la Serra
de Rodes i és un dels millors i més espectaculars
miradors del Mediterrani.
CadaquésEncara avui es tracta d’un personalíssim i miracu-
losament ben preservat municipi de la Costa Brava.
Tot i trobar-se a només 40 km de Figueres, a l’altre
costat de la serra marítima, els dos camins que
unien Cadaqués amb l’interior no eren més que
camins de carro i és la raó per la qual la vila es va
mantenir pràcticament aïllada fins a principis del
56 Pànxing Pirineus
Les poblacionsde la península
CAP DE CREUS Pirineus
Cadaqués
Cala Culip
Les paraules no són capaces de reflectir la diversitat i originalitat del Cap
de Creus, un indret privilegiat on poder gaudir de la natura en estat pur i
d’una vida cultural variada. Aquesta terra sorprèn al visitant, sense renun-
ciar a la comoditat d’uns serveis de qualitat i una oferta gastronòmica de
primera. Això sí, sempre respectant les ordenances que regeixen el parc
amb la finalitat de preservar tanta bellesa pels visitants del futur.
segle XX, data en la que es va construir la carrete-
ra actual. Quan Picasso va visitar la població en
companyia de la seva amant i model Fernande
Olivier el 1910, va trigar 12 hores en cotxe de
cavalls des de l’estació de Figueres. Així, era nor-
mal que en aquesta vila dedicada al comerç i a la
navegació, molta gent hagués estat abans a Cuba
o a l’Àfrica abans que a Figueres. En essència,
Cadaqués era una illa i la única via de comunicació
era el mar.
Fins a finals del segle XIX Cadaqués mantenia un
actiu comerç amb Sud-Amèrica, exportant vi, oli
d’oliva i anxoves. Finalment la fil·loxera també va
arruïnar les vinyes, i Cadaqués, a pocs quilòmetres
de la frontera amb França, va acabar convertint-se
en una espècie de Gibraltar del nord amb un con-
traban actiu.
Aquest poble tan particular en aquest enclau tan
extraordinari com és el Cap de Creus, era el lloc
ideal per acollir una de les ments més creatives i
originals del segle XX como va ser el pintor català
Salvador Dalí. La residència d’estiu de la família
Dalí es trobava a Es Llané. L’agost de 1929 Dalí va
veure per primer cop la que seria la seva musa i
companya durant la resta de la seva vida, la russa
Gala. Ella venia acompanyant el que aleshores era
el seu marit Paul Eluard i altres amics del surrealis-
me. Veient tot el potencial d’aquell jove pintor, Gala
va decidir abandonar el seu marit i quedar-se amb ell.
Els estrets carrers de Cadaqués estan plens de vida
i color amb una variada mostra de botigues i galeries
d’art. És d’obligada visita l’església fortificada, deco-
rada per nombrosos pintors cubistes, amb el seu
famós retaule barroc, així com els museus de la vila.
De la mateixa manera, entre els seus màgics i tor-
tuosos carrers, descobrirem una enorme varietat
de bons restaurants on degustar plats locals com el
suquet de marisc acompanyat per un vi també de
la zona com és el Blanc de Blancs, un excel·lent vi
d’agulla ideal per acompanyar el peix fresc acabat
de pescar.
A Cadaqués, com a la resta de pobles costaners,
es celebra la festivitat marinera de la Verge del
Carme i per setembre la trobada d’embarcacions
de vela llatina que atorga a la vila la bellesa d’un
passat que semblava perdut.
Port LligatA pocs minuts de Cadaqués en direcció nord, tro-
barem una petita badia coneguda com Port Lligat,
on Gala i Dalí compraren una casa de pescadors. Al
llarg dels anys van anar adquirint altres cases con-
tigües fins formar un laberint de dependències on la
parella s’establia cada primavera, puntuals com l’a-
rribada de les orenetes i on s’estaven fins la seva
anual migració a París o Nova York quan queia la
tardor. El pintor es dedicava a pintar del matí a la
nit, amb un breu interval per fer la migdiada. En
caure la nit rebia la visita de nombrosos amics i
admiradors. A Dalí li agradava voltar-se de gent
jove i bella, el més andrògina possible. Voyeur
obsessiu, la seva idea del sexe era masturbar-se
rere un biombo mentre observava les seves joves
visites fer l’amor.
El Port de la SelvaNi Roses, ni Cadaqués estan tan ben situades com
el Port de la Selva, mirant a tramuntana. És per això
que les cases blanques s’arraïmen a la banya est,
protegides en el possible per la punta rocosa.
CAP DE CREUS Pirineus
Òs dissecat a la residència de Dalí a Port Lligat
Ruta dolmènica de Cova d’Infern. Vilajuïga.
Port Lligat
Tot aquest conjunt de diversitat geològica, la
seva gran riquesa botànica i zoològica i un
patrimoni artístic i cultural de rellevància es
troba present en un dels paisatges més
encantadors i inalterats del litoral català.
Aquest espai ha estat preservat de possibles
excessos immobiliaris al ser catalogat com a
Parc Natural Marítim-terrestre, el primer a
Catalunya d’aquest tipus.
58 Pànxing Pirineus
CAP DE CREUS Pirineus
Aquesta ubicació, que enfronta el poble a un clima
dur presidit pel vent, l’ha preservat de la cobdícia
de les constructores immobiliàries i fa que sigui un
dels municipis que menys ha patit la transformació
urbanística arribant a una bona entesa entre vida
tradicional i el turisme.
El Port de la Selva és una població que va guanyar
la seva independència de Selva de Mar el 1787. És
per tant un municipi relativament jove que tenia en
la construcció de vaixells, el tradicional llaüt català
o Mallorquina, i en la pesca la seva principal font
d’ingressos. Encara avui el 50% de la població viu
de la pesca. En temps de la república es va conver-
tir en port militar i per això va ser arrasat per les tro-
pes nacionals.
Poetes com Foix i escriptors com Segarra han
celebrat aquesta vila. L’antic municipi de La Selva
de Mar és un lloc tranquil ple d’encant. Els seus
estrets carrers estan presidits per l’església fortifi-
cada de Sant Sebastià. És recomanable recórrer el
seu primitiu entramat de carrers format per cases
de pedra, la majoria vertebrades per la rambla que
neix a la font dels Lledoners i gaudir d’un lloc on
regna la calma per més que les seves antigues
torres de defensa ens parlin d’un passat no tan plà-
cid.
RosesEn l’extrem més meridional de la península trobem
la ciutat de Roses, ciutat fundada pels grecs, els
quals van trobar refugi en las belles aigües del golf.
Les restes de la colònia grega de Rodhe, així com
les medievals del monestir romànic de Santa Maria,
es troben dintre de la ciutadella que va fer aixecar
l’emperador Carles V en el segle XVI per defensar-
se del perill turc, fet que va convertir la vila en plaça
forta.
En l’actualitat Roses és una de les ciutats més
turístiques de la Costa Brava després de Lloret.
Però Roses encara troba en la pesca un important
volum de negoci. El seu port pesquer és el de més
activitat i la seva flota realitza el major nombre de
captures de la costa gironina. A Roses, com a
Cadaqués, Llançà o Port de la Selva, podem assis-
tir a la sorpresa diària que suposa l’arribada dels
vaixells de pesca i la subhasta del peix.
LlançàSituada en l’extrem nord, on comença la península, la
població encara manté el sabor de vila marinera. La faça-
na marítima, davant de la platja, és en els mesos d’estiu un
formigueig d’anar i venir de turistes que fan parada i fonda
en algun dels nombrosos restaurants de la vila. Un dels
productes més emblemàtics de la població són les anxo-
ves, entre altres productes també excel·lents com els
musclos de roca al vapor, els eriçons de mar, las gambes
de Roses o els famosos suquets o arrossos de peix, regats
amb els vins de la denominació d’origen Empordà-Costa
Brava. Per postres podem gaudir dels brunyols i els taps,
acompanyats de garnatxa, i per acabar, un bon rom cre-
mat apagat amb cafè.
Pànxing Pirineus 61
niciem el circuit des del mateix complex de
l’estació d’esquí. A la nostra esquerra apre-
ciarem una pista de terra bastant ampla, que
ascendeix lleugerament uns 250 m. entre pinedes
fins arribar a les quadres de cavalls a mà esquerra.
Conforme anem pedalant deixem a la nostra dreta
la pista d’esquí de La Serra i prenem un sender
que s’endinsa per un bosc frondós de pi negre.
Veureu que es tracta d’un camí una mica més tèc-
nic degut a que és estret i té trams irregulars amb
roques i arrels que sobresurten.
El sender que seguíem fins ara de sobte baixarà
uns 10 m cap a la pista de La Serra. Creuem la
pista i continuem l’aventura per un altre sender
marcat per altres “bikers”. En el primer tram apre-
ciareu que és de més bon pedalar, però al cap
d’uns 230 m. trobarem una pujada difícil de supe-
rar al damunt de la BTT. En aquest punt el millor
serà baixar i assolir a peu el sender que ens perme-
trà seguir rodant amb la bicicleta al cap d’uns 20 m.
Aquest és l’únic tram realment tècnic. Tot seguit
veurem un senyal que marcarà la direcció correcta
a seguir (“B2”).
A uns 240 m. tornarem a creuar una altra pista
d’esquí, passant per sota del telecadira de La
Serra. Seguirem per un sender de molt bon rodar,
però hi haurà moments d’autèntica sensació de
vertigen. Recordem que ens trobem en zona alpina
amb importants desnivells, creuant un total de 6
pistes d’esquí que són majoritàriament vermelles.
Iniciem un descens de 150 m. que ens durà fins a
la base del telesquí del Cubil. Passarem per darre-
ra del remuntador i reprendrem la nostra ruta per
una pista de terra amb una baixada bastant pro-
nunciada. Compte amb els sots. Aquest és un bon
punt per fer una aturada i contemplar el paisatge
que ens envolta. Seguim baixant i a 500 m. veurem
una bifurcació o agafarem el trencall de la dreta que
continua baixant uns 360 m. més. Arribem al punt
anomenat Els Fontanals, just a tocar de la carrete-
ra asfaltada.
Aquí no s’acaba l’aventura! Per sobre d’un edifici
de pedra (neu artificial), visualitzarem una mica més
enllà un lleuger ascens per un sender que s’endin-
sa a través d’una de les zones boscoses més boni-
ques del recorregut. Es tracta d’un tram ple de sor-
preses, pel seu traçat variat i divertit, arribant a
enllaçar amb una part de l’itinerari “B1”. A 1.300 m.
tornem a trobar-nos amb una bifurcació en una
pista de terra. Agafem el camí de la nostra dreta per
ascendir 240 m. Deixem a la nostra esquerra dos
senders i, a la tercera serà la vençuda, prenem el
tercer trencall a l’esquerra des d’on iniciarem un
darrer descens sense més dificultat cap a La
Cubella, pel mig de la pista principal d’esquí que
ens durà novament al punt on hem començat la
pedalada.
Un cop acabat el circuit veureu que no en teniu
prou. De ben segur que us aventurareu per altres
circuits i senders que haureu vist mentre fèieu el
“B2”. La curiositat us convidarà a perdre-us, con-
tant sempre amb el factor sorpresa, està garantit!!
Aquest recorregut de color blau és conegut pels
amants de la BTT, donat que en part del circuit és
disputen diferents proves internacionals.
No és un simple recorregut de passeig en família, té
els seus petits, tot i que no perillosos paranys!!!
CIRCUIT DE BTT FONTNALS “B2”
Circuit de BTT Fontanals “B2”
Nucli d’activitats de l’Estació d’esquí Pal - Arinsal - Andorra
RECORREGUT: La Cubella (1.950 m), telesquí del Pic de Cubil (2.000 m),
Els Fontanals (1.970 m), La Cubella (1.950 m)
Itinerari d’una gran bellesa que
recorre transversalment la pràctica
totalitat de la zona forestal de Pal.
Pirineus
62 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 63
I
Text i fotos: Taka
FITXA DEL RECORREGUT
64 Pànxing Pirineus
CIRCUIT DE BTT FONTNALS “B2” Pirineus
Dificultat: fàcil, tot i que es recomana un cert domini
de la BTT (equilibri, aplicar bé els canvis, etc.)
Cota mínima: 1.950 m
Cota màxima: 2.000 m
Desnivell acumulat: 120 m
Distància: 8 km
Durada: 1 hora
La gran vall del Pirineu
OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PUIGCERDÀ
Tel. 972 140 665 - Fax 972 140 592 - [email protected] - www.CadiMoixero.com
PATRONAT COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYAc/ Plaça del Rec, 5 - 17520 PUIGCERDÀ
Tel. 972 884 884 - Fax 972 882 283 CONSELL COMARCALDE LA CERDANYA
sino
psis
.es
Tranquils i relaxants, els camps de golf són oasis depau dins un món estresat. Caminant enmig d’un gran jardí, entre arbres i llacs, podem trobar en
aquest esport una bona manera de gaudir de la màgica natura dels Pirineus.
El golf és sens dubte un dels esports més emergents delsdarrers anys. Abandonada definitivament la idea de ser unesport elitista, es popularitza amb força a tot Catalunyaentre un ampli ventall de gent.
Multitud de nens, joves, adults i grans d’ambdós sexes,han trobat en el golf el seu aliat, bé sigui per tractar-se d’unpunt de trobada social, pel fet d’estar constantment encontacte amb la natura o per l’exigència personal querequereix.
Sigui pel motiu que sigui, en el nostre país hi ha un granaugment d’activitat al voltant d’aquest esport i se sumencada dia més federats, més socis per als clubs, més gol-fistes d’elit i sobretot més aficionats.
Totalment integrats dins l’entorn natural que caracteritzaels Pirineus, trobem alguns dels camps més representatiusde Catalunya. Són camps amb molts elements naturals iautòctons, arbres, plantes, canals de rec, etc. que existienabans de convertir-se en camps de golf i que ara formenpart dels diferents obstacles que entren en joc.
Els jugadors, a més de poder gaudir d’aquest esport enaquests camps, jugaran amb avantatge, doncs les condi-cions atmosfèriques pròpies dels indrets en alçada propor-cionaran una distància extra a les seves boles .
Golf en els Pirineus
Pànxing Pirineus 67
Foto
: Alb
ert
Pal
au
Foto
: Alb
ert
Pal
au
eralada Golf Club és un camp amb una extensió de 140 hectàrees, ubicat en un lloc privilegiat, alcor de l’Alt Empordà, a 10 minuts delmar i de la frontera Francesa i a 1 h.de Barcelona. Al bell mig del camp degolf trobareu l’ Hotel Golf Peralada (5*),que a més de les seves sales decongressos, banquets i restaurantson podrà degustar la millor cuinamediterrània i internacional,inclou un Centre Wine Spaúnic a Espanya que es
basa en la teràpia dels derivats del viper aconseguir el benestar general.
L’ acurada integració del camp enun terreny muntanyós, perfectamentadaptat al paisatge, igual que elrespecte i el realçament de la flora,la fauna i els llacs naturals
(Certificat EMAS de la Unió Europeaper la cura en la preservació del
medi ambient), fan que elrecorregut del camp sigui
molt atractiu i alhorarelaxant.
PRocabertí, s/n
Casa Club - Tel. (34) 972 538 287Fax (34) 972 538 236
17491 PERALADA (Girona) - [email protected]
PERALADA GOLF CLUB
El camp és apte pels més alts nivells decompetició. El disseny del camp està pensatper adaptar-se a jugadors de tots els nivells,tant per aquells que estan fent els seusprimers passos en aquest apassionantesport, com a aquells que són jugadorsprofessionals. Inaugurat el Juny del 1993,s’han organitzat diferents campionats de laPGA European Tour, com per exemple,l‘OPEN CATALONIA’95 i altres proves comla Pre-Qualifying School (PQII) - PGA i laSeniors Qualifying School.
recorregut
fitxa tècnica
Camp de pràctiques:Putting green:
Zona approach:Servei WC en el recorregut:
Servei de begudes en el recorregut:Vestuaris/dutxes:
Classes de golf:Lloguer de material:Lloguer de boogies:
Pro-shop:Cafeteria:
Restaurant:Pàrking:
Nº forats: 18Par: 71
Longitud (barres grogues): 5.716 m
Temporada: OBERT TOT L’ANY
16
17
8
65
2
31
9
10
11
15 13
4
187
1214
uns 10 minuts d’Andorra i a 2 de La Seu d’Urgell, l’aficionat al golf pot gaudir d’un recorregut dissenyatpel mestre Olazábal, en plenanaturalesa i amb vistes espectacularsa la Serra del Cadí. El projecte d’AravellGolf Andorra va néixer gràcies a
Iniciatives Alt Urgell i a un grupd’andorrans constituïts en la societatAngolf. Ocupa una superfície de 75hectàrees, de les quals 48 estandestinades a la pràctica del golf i laresta a un projecte d’inversióimmobiliària.
AAR
AVELL GOLF ANDORRA
És palpable la ma del campió basc,perquè gran part del traçat permetl’ús de ferros llargs i mitjos per ferfront a diferents cops, i el joc curtadquireix gran rellevància. Amb 18forats, tres rius que creuen els seuscarrers, un llac i envoltat d’arbres,el camp presenta diferents grausde dificultat.. Aquestacircumstància permet al golfistadisputar un recorregut variatacompanyat pels seus companysde partit, doncs s’adapta adiferents nivells de joc.
recorregut
fitxa tècnica
Camp de pràctiques:Putting green:
Zona approach:Servei WC en el recorregut:
Servei de begudes en el recorregut:Vestuaris/dutxes:
Classes de golf:Lloguer de material:Lloguer de boogies:
Pro-shop:Cafeteria:
Restaurant:Pàrking:
Nº forats: 18Par: 71
Longitud (barres grogues): 5.872 m
Temporada: OBERT TOT L’ANY.DILLUNS NO FESTIUS TANCAT
Afores, s/n25712 Aravell (LLEIDA)
Tel.: 973 360 066 · Fax: 973 354 448E-mail: [email protected]
4
12
87
918
11
13
1514
C.P.
10
16
171
2
3
5
6
pocs metres del centre urbà de Camprodon, a l’alta vall del Ter, en ple cor dels Pirineus i molta la vora de França, s’estén el Clubde Golf Camprodon, inaugurat fa 10anys i dissenyat per Vidaor,Sardà&Saenger.
El camp, amb un recorregutmolt divers i divertit, estàemmarcat per zones de
frondós arbratge i aprofita les lleresnaturals d’aigua per fer de l’estratègiala millor eina de joc.
El Club de Golf Camprodon, situat enuna bucòlica finca a mig vessant demuntanya, s’adapta sorprenentment
a l’esplendor, suavitat i harmoniadel paisatge natural, tot creant
un conjunt de bellesaincomparable.
A
6
7
9
83
5
1
4
2
De dilluns a dijous + diumenge tarda9 forats: 15 euros
18 forats: 20 euros
Boogies 9 forats: 20 euros
18 forats: 30 euros
Juny, juliol, octubre i novembreTEMPORADA 2005
EXCEPTE FESTIUS
Imprescindible presentarAQUEST ANUNCI
especial descomptePÀNXING PIRINEUS
Bac de Sant Antoni, s/n17867 CamprodonTel. 972 130 125Fax 972 130 625
CLUB GOLF CAMPRODON
fitxa tècnica
Camp de pràctiques:Putting green:
Zona approach:Servei WC en el recorregut:
Servei de begudes en el recorregut:Vestuaris/dutxes:
Classes de golf:Lloguer de material:Lloguer de boogies:
Pro-shop:Cafeteria:
Restaurant:Pàrking:
Nº forats: 9Par: 35
Longitud (barres grogues): 5.214 m
Temporada:OBERT DEL 15 DE FEBRER AL 15 DE DESEMBRE
VAL DESCOMPTE Temporada 2005Juny, juliol, octubre i novembreVAL DESCOMPTE Descompte sobre
ta r i f a no rma l .20%�
olf Puigcerdà és un campde golf ubicat a la fincade Sant Marc, en elterme municipal dePuigcerdà.
A la mateixa finca se situen un petithotel amb encant, un restaurant de
reconegut prestigi i un centred’hípica, que es complementaran
amb les instal·lacions del golf,creant un fantàstic
complex esportiu.G FINCA SANT MARC
Cami de les Pereres, s/nPuigcerdà – Girona
Tel. 902 290 299 - Fax 93 487 02 01E-mail: [email protected]
GO
LF
PUIGCERDÀ - SANT M
ARC
Enrique Saenger - Golf Project - ha
dissenyat un magnífic camp de golf
de 18 forats amb una longitud
aproximada de recorregut de 3.000
metres. Essent un camp d’alta
muntanya, els forats projectats
s’adapten a l’orografia de l’entorn
i s’integren en la vegetació
autòctona de la Cerdanya.
Dos llacs naturals, bunkers i altres
obstacles embelleixen el recorregut
a la vegada que dificulten un camp
d’allò més exigent en un entorn
excepcional.
recorregut
P R O P E R A I N A U G U R A C I Ó
fitxa tècnica
Nº forats: 18Par: 58
Longitud (barres grogues): 2.787 m
Temporada: OBERT TOT L’ANY
Camp de pràctiques:Putting green:
Zona approach:Servei WC en el recorregut:
Servei de begudes en el recorregut:Vestuaris/dutxes:
Classes de golf:Lloguer de material:Lloguer de boogies:
Pro-shop:Cafeteria:
Restaurant:Pàrking:
8
5
4
7
6
9
16
18 15
17
1014
1
2
3
11
12
134
5
8
9
6
7 3
2
1
10
17
14
11
12
13
18 15
16
Toloriu(Alt Urgell)
La PrincesaMaria deMoctezumaAsseguts davant de la majestuosa serra del Cadí és fàcil
fer volar la imaginació i inventar històries de cavallers i
princeses. Això segurament és el que va passar a algú que
es va deixar endur per la màgia del paisatge i va voler
donar vida a una romàntica història, la de la princesa
Maria de Moctezuma i el seu espòs Joan Grau.
Text: Salut Marquina Fotos: Gonzalo Sanguinetti
ls fets sembla que se situen a Toloriu,
poble de l’Alt Urgell a la frontera amb la
Cerdanya. Explica la llegenda que
Maria Xipaguazin, anomenada també
de Moctezuma, filla del novè emperador asteca
Diego Moctezuma II, va arribar a Espanya al segle
XVI i va contraure noces amb en Joan Grau, baró
de Toloriu i lloctinent d’Hernán Cortés.
En Joan Grau i la princesa asteca van anar a viure
al poble de Toloriu, però també feien estades a
casa Vima, una casa de pagès propera a l’antic
camí del Quer Foradat a Martinet. Aquest nucli de
població antigament havia arribat a tenir tants habi-
tants com el Quer Foradat.
La història d’amor entre la princesa i el baró va ser
breu, doncs sembla que tres anys després del
matrimoni aquesta va morir, concretament cap a
l’any 1537. Segons la mateixa llegenda, la princesa
va ser enterrada amb el seu tresor a l’església de
Toloriu, a sota mateix de l’altar. Altres comenten
que aquest tresor es troba enterrat en algun lloc de
les rodalies de Vima. Hi ha fonts però que expliquen
que qui va ser enterrada a l’església de Toloriu no
va ser Maria Xipaguazin sinó la filla del matrimoni
amb en Joan Grau, la tomba de la qual va quedar
destruïda el 1936 durant la guerra.
Són nombrosos els curiosos que s’han apropat a la
zona a la recerca del famós tresor, amb resultats
infructuosos. Dintre d’aquest misteri els més afor-
tunats van ser uns masovers que sembla que van
trobar unes monedes d’or a Vima, i qui sap, potser
sí que pertanyien al tresor de la princesa!
Els descendents murris
Dintre d’aquesta història no hi falta la picaresca, i
ara veureu perquè. De la branca Moctezuma sem-
bla que queden molts descendents doncs l’empe-
rador asteca tenia moltes dones: una
emperadriu,dues reines, diverses esposes legíti-
mes i moltes concubines. Entre aquests suposats
descendents de l’emperador, fa uns anys va aparèi-
xer un tal Guillem “de Grau Rifé”, nascut a Montant
de Tost, que deia ser descendent del baró Joan
Grau, marit de la princesa.
El tal Guillem de Grau Rifé es va autoproclamar
S.M.I. i R. Príncep Guillem III de Grau-Moctezuma,
descendent legítim del baró de Toloriu i de
Moctezuma II per via de la seva filla Maria. A partir
E
72 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 73
d’aquesta proclamació el personatge en qüestió va
fer ús i abús de la corona asteca, es va coronar
príncep de Mèxic a l’exili i va viure a costa de con-
cedir títols, medalles i càrrecs a tota una colla d’in-
nocents. El conte de fades va acabar amb una
detenció per estafa per part de la policia.
El que diu la història
Un cop explicat tot això cal dir que en els volums
“Colección de documentos relativos al descubri-
miento, consulta y organización de las antiguas
posesiones de ultramar” consta que Maria
Moctezuma va morir soltera, i que el suposat baró
Joan Grau no consta entre els passatgers d’índies
ni tampoc entre els conqueridors ni pobladors de
Mèxic o Nova Espanya. Difícilment doncs podia
tractar-se d’un lloctinent d’Hernán Cortés.
L’epíleg
La llegenda de la princesa Moctezuma encara s’ex-
plica avui dia i les males llengües diuen que la his-
tòria és fruit de relats divulgats per uns i per altres,
versions contradictòries sovint sense gaire sentit
comú. La situació de la història, en un poble piri-
nenc a la falda del Cadí, i la tradició excursionista
de la zona ha fet engreixar la llegenda amb històries
transmeses per autòctons i visitants.
La població autòctona ha admès que quan eren
infants ningú els havia parlat mai d’aquesta histò-
ria, però en canvi sembla que els homes de la
generació que havia fet la guerra de Cuba havien
sentit dir als que visqueren la “guerra del francès”
que aquests darrers havien vist la tomba d’una
princesa dins l’església de Toloriu i sentit a dir que
havia estat enterrada amb les seves joies.
Veritat o mentida, si us agraden les històries de
princeses, podeu fer una visita al suposat lloc dels
fets i reviure la llegenda. Per donar-li més realisme
als fets, a la façana de l’església de Toloriu podreu
llegir una placa on diu: “El capítol dels cavallers de
l’Ordre de la Corona Asteca de França a la memò-
ria de S.A.I. Princesa Xipaguazin Moctezuma, espo-
sa del noble Joan Grau, baró de Toloriu, morta l’any
1537”. La placa està signada pel cavaller L. Vilar
Prada de Mir el 1963, una de les moltes condeco-
racions que es va posar el famós personatge
Guillem Grau Rifé.
LA PRINCESA MARIA DE MOCTEZUMA Pirineus
74 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 75
TOLORIU és un dels
nuclis habitats del terme
municipal del Pont de Bar,
juntament amb Ardaix, els
Arenys, Aristot, els Banys
de Sant Vicenç, Bar,
Castellnou de Carcolze i
el mateix Pont de Bar.
Tots plegats formen la
subcomarca del Baridà.
S'estén a ambdues ban-
des del Segre, des del
turó Punçó, al nord, fins al
serrat del Cogulló, al sud-
est, i entre el pla de Sorri,
a ponent, i el roc de l'Àli-
ga, a llevant. A més del riu
Segre, pel municipi disco-
rren diversos torrents,
com els de Sant Joan, del
Molí i de Barguja.
El cap del municipi, Pont
de Bar, és a tocar de la
carretera N-260. Des d'a-
questa via s'accedeix a
tots els altres pobles del
terme per carreteres asfal-
tades. L'economia del
municipi es basa en l'agri-
cultura i la ramaderia. Fins
fa un segle era terra de
vinyers, per això s'ha ubi-
cat un petit museu dedi-
cat a la vinya i el vi. Avui el
que hi predomina és el
bestiar boví per a la llet, a
més d'alguns caps desti-
nats a l'engreix.
Toloriu
Residència-casa de pagès
Cal Mateu (Urtx)
Molt a prop de Puigcerdà, a menys de deu
quilòmetres, el petit poble d’Urtx ocupa una
posició privilegiada, dominant des del seu llo-
garret la gran vall de la Cerdanya. Situat de
manera estratègica en el camí que ens porta
cap a la Collada de Toses, aquest municipi és
un nucli amb prop d’un centenar d’habitants
que majoritàriament viuen de la pagesia i que
gairebé no s’ha vist afectat per la invasió de
forasters i la construcció de segones residèn-
cies.
Text i Fotos: Gonzalo Sanguinetti
76 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 77
FITXA PRÀCTICA
Pl. Major, 1 Urtx - 17538 Fontanals de Cerdanya (Girona)Tel. 972 89 04 95
ALLOTJAMENT
Es lloga per habitacions, tot i que si el nombre de
persones és suficient es pot llogar tota la casa.
HABITACIONS
Cal Mateu d' Urtx disposa de sis dormitoris:
quatre dobles, un individual i un per a quatre
persones. Totes les habitacions tenen bany propi.
INSTAL·LACIONS:
Sala d’estar amb llar de foc i televisió.
La sala comunica amb la cuina i el menjador.
PREUS:
Dormir i esmorzar costa 45 euros.
ACTIVITATS:
La casa no organitza activitats de lleure, però
proporciona informació sobre el poble i les rodalies.
A més, hi ha un recull de mapes i guies amb itineraris
i rutes de la zona.
OBERT TOT L’ANY
estil de les seves edificacions recorda
les cases tradicionals d’alta munta-
nya. A Urtx l’arquitectura és original,
de la mateixa manera que també ho
són les llambordes dels carrers, la pissarra dels
teulats i l’església de Sant Martí, d’origen romànic.
La residència-casa de pagès CAL MATEU d’Urtx és
tot això: un original i genuí mas de muntanya, amb
una cort a redós de la casa on cada matí podem
veure com en Salvador i la Lola alimenten els
vedells i les gallines. No hi trobarem pista de tennis,
ni solarium, ni internet, però sí que hi podem trobar
un niu de falcons entre els cairats del sostre o dei-
xar-nos despertar pel so cridaner del gall.
Això no vol dir, però, que no es gaudeixi de les
comoditats habituals del turisme rural. Cal Mateu
és una de les poques residències-cases de pagès
titulades amb el Diploma de Turisme de Catalunya
que atorga la Generalitat.
Les sis habitacions de la residència, repartides en
dues plantes, compten amb bany propi. A més,
disposa de menjador i cuina on un mateix pot pre-
parar-se el menjar amb tota llibertat. Però l’autèntic
caliu és prop de la llar de foc que presideix la sala
d’estar. Acompanyada per uns sofàs i un aparell de
televisió, reconforta, durant l’hivern, els esquiadors,
ja que Urtx està a tocar de les pistes de La Molina,
Masella i prop de moltes altres.
A l’estiu l’ambient canvia. El visitant arriba a aquest
indret per poder practicar senderisme, alta munta-
nya, ciclisme o senzillament per respirar la profun-
da tranquil·litat del Pirineu català i oblidar per uns
dies el tràfec de la ciutat.
Al matí trobareu un complet esmorzar sobre la taula
que la Lola, mestressa de la casa, ajudada sempre
per la seva filla Anna, us haurà deixat a punt.
Embotits, pa amb tomàquet, cafè amb llet, suc de
fruites, torrades, mantega, rebosteria,… tot allò que
cal per omplir-se d’energia i poder-se enfrontar a
qualsevol repte esportiu que la vall ens ofereix.
I de ben segur que la Lola o en Salvador ens expli-
caran històries de l’indret o ens recomanaran algu-
na ruta. Sempre amb llibertat per entrar i sortir, per
anar al nostre aire, és gairebé com tenir la teva prò-
pia casa al bell mig d’aquest paratge extraordinari
dels Pirineus.
CAL MATEU Pirineus
L’
78 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 79
Guiad’establiments
AllotjamentsHOTEL PLA DEL PICtra. Alp a Bellver km. 625721 Prats i Sampsor - La CerdanyaTel. 972 89 17 03 - Fax. 972 89 17 22
FONDA COBADANA - RestaurantUrús - La [email protected] - Tel. 972 89 01 29www.fondacobadana.com
HOSTAL ESCADARCS - RestaurantEscadarcs – La CerdanyaTel. 972 14 40 88
CÀMPING QUEIXANS - RestaurantCamí Queixans a Urtx, s/n17538 Fontanals de Cerdanya – La CerdanyaTel. 972 14 12 80 / Fax. 972 14 13 20Reserves: 972 14 12 80 / 630 02 85 18
AUBERGE LES ECUREUILSHotel / Restaurant / CreperiaF-66340 ValcebollereTel. 0033 04 68 04 52 03 / Fax. 0033 04 68 04 52 34www.aubergeecureuils.com
RESIDÈNCIA – CASA PAGÈS CAL MATEUPlaça Major, 1 Urtx – La CerdanyaTel. 972 89 04 95
HOTEL ROCATravessera de la Font, 2 Alp – La CerdanyaTel. 972 89 00 11
80 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 81
AERO HOTEL CERDANYARESTAURANT
Passeig Agnès Fabra, 4
17538 ALP Tels. 972 89 00 33 - 972 89 03 54
Fax 972 89 08 62
Av. Catalunya s/n. • 17527 LLÍVIA (Girona)Tel. i fax 972 896 303 - 972 146 363
Av. Catalunya s/n. • 17527 LLÍVIA (Girona)Tel. i fax 972 896 303 - 972 146 363
El vostre espai a la Cerdanya.
Cereja, 5 - 17527 Llívia (Girona) - Tel. 972 14 62 06 - Fax. 972 14 63 54www.hotelbernatdeso.com - [email protected]
FONDA BIAYNA
c/ Sant Roc, 11Tel.: 973 510 475BELLVER DECERDANYA
Establimentfundat l’any
1880
Casona d'Age
Re s t a u r a n t
ESPORT I NATURA“CASONA AGE”
ESPORT I NATURA“CASONA AGE”
Afores Age, s/n - 17529 AGE (Puigcerdà) GIRONA.
Tel. 972880040 Recepció - 972881524 Despatx - Fax 972884733
Comunions i recepcions - Cuina de Cerdanya i CatalanaMenú de la Casa i Carta - Menú per a nens - Jardí
Aparthotel
“Les Corts’’per gaudir d’un descans integral
Cana 9 - 17527 Llívia
Informació i reserves:Tel. 972 14 62 56Fax 972 14 62 66
http://es.turinet.net/empresa/aparthotellescorts
Refugi Cap Del RecRefugi Cap Del Rec
MENJARS CASOLANS / BAR / DORMIRS I ESTADES PER GRUPS
Crta. Cap del Rec s/n - Lles de Cerdanya Tel: 973 29 30 50 - Mbl: 669 510 093
www.spainmountains.info/ refugicapdelrec
11 Habitacions dobles · Banys i dutxes Hidromassatge · TV · MinibarBar · Saló · Jocs · Terrassa Solarium · Biblioteca · Conexió internet
EN EL MATEIX EDIFICI: Apartaments
Hotel d’esqui i muntanya
EL SEU RESTAURANT “EL TORB”Carta gastronòmica · Menú · Menú nens · Plats de muntanya
Situat a peu de pistes i en el centre comercial www.amoreteshotel.comAv. Supermolina, s/n · 17537 La Molina - Alp Tel. i Fax 972 14 51 00
ESTIU OBERT DEL 15 DE JULIOL AL 15 DE SETEMBREOFERTA ESPECIAL PER ESTADES DE MÉS DE 3 DIES
Tel. 972 892 080 / 629 729 962 - LA MOLINA (Girona)www.refugiperecarne.com / [email protected]
XALET-REFUGI PERE CARNÉ
Ambient familiar
45 places
Activitats de muntanya
(guies titulats)
Habitacionsde 2,4 i 7
places
OBERT TOTL’ANY
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
Platja de Canyelles Petites17480 Roses - Costa Brava
Tels. 972 25 65 00 - 04Fax. 972 25 66 47
Per presentar aquest anunci, vostés es beneficiaràn d’un descompte del 5% de la seva factura.
Esmerada cuina tradicional Catalana i internacional amb servei de carta,menú i carta especial per els nens.
Esmerada cuina tradicional Catalana i internacional amb servei de carta,menú i carta especial per els nens.
HOTEL DEL PRADO RESTAURANT SERVEI I CONFORTCtra. de Llívia, s/n 17520 Puigcerdà (Girona)Tel. 972 88 04 00 - Fax 972 14 11 58 - www.hotelprado.com/ [email protected]
TEMPS DE MAR, S.L. · Pg. de la Mestrança, 116 · 17300 BLANESTel.+fax: 972 338 203 · Mòbil: 687 802 080 · [email protected]
www.tempsdemar.com · www.margaretalison.com
· Passeigs, max. 11 pers.· Charters, max. 11 pers.· Sortides de pesca amb canya
i curricans (diürna o nocturna)· Reunions d’empresa
(menjar a bord)· Snorkeling· Reportatges fotogràfics.· Aniversaris, matrimonis,
festes originals.· Festival internacional de focs
artificials de Blanes, etc...
“Farem junts un recorregut a la seva mida”
82 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 83
HOTEL GOLF FONTANALS****Tel. 972 89 18 18 - Fax 972 89 17 40 Fontanals, 2 - 17538 SORIGUEROLA [email protected]
ALBERG ABRIGALL Tel. 972144201/972144148 - MASELLA [email protected]
HOTEL ADSERÀ***Tel. 972 89 20 01 - Fax 972 89 20 25Barri Adserà - 17538 ALP - LA MOLINAwww.hoteladsera.com - [email protected]
ALP HOTEL*** MASELLATel. 972 14 42 01 - Fax 972 14 41 48Urb. Masella s/n - 17537 ALP - MASELLAwww.alphotelmasella.com - [email protected]
AMORETES HOTEL***Tel. 972 14 51 00 - Fax 972 14 51 50 Av. Supermolina s/n - LA MOLINA [email protected]
AVET BLAU HOTEL***Tel. 972 88 25 52 - Fax 972 88 12 12Plaça Santa Maria - 17520 PUIGCERDÀ
HOTEL BELLAVISTA**Tel. 973 51 00 00 - Fax 973 51 04 18 Ctra. Seu d’Urgell - BELLVER DE CERDANYAwww.spainmountains.com/[email protected]
HOTEL BERNAT DE SO***Tel. 972 14 62 06 - Fax 972 14 63 54Cereja, 5 - 17527 LLÍVIA www.hotelbernatdeso.com - [email protected]
HAB. 9 ALT. 1.200
HOTEL CA L’EUDALD**Tel. 972 89 00 33 - Fax 972 89 08 62Passeig Agnès Fabra, s/n - 17538 ALPwww.caleudald.com - [email protected]
CAL MARTRI**Tel. 972 14 70 19 - 636 371 683Major, 39 - 17539 GERwww.calmartri.eresmas.com
HOTEL DEL LAGO***Tel. 972 88 10 00 - Fax 972 14 15 11Av. Dr. Piguillem, 7 - 17520 PUIGCERDÀwww.hotellago.com - [email protected]
ESPORT I NATURA CASONA D’AGE Tel. 972 88 00 40 - Fax 972 88 15 24 Afores s/n - 17520 AGE - PUIGCERDÀwww.casonage.com - [email protected]
HOSTAL COBADANA*Tel. 972 89 01 29 - Fax 972 89 01 29 Camí de la Rota, 11 - 17538 URÚS www.fondacobadana.com - [email protected]
HOTEL LA COLLADA****Centre Lúdic Termal Spa&FitnessTel. 972 89 21 00 - Fax 972 89 20 47 N-152, Km 145 - 17538 LA MOLINAwww.hotellacollada.com - [email protected]
APARTHOTEL LES CORTSTel. 972 14 62 56 - Fax 972 14 62 66 Canà, 9 - 17527 LLÍVIA www.es.turinet.net/empresa/[email protected]
HUSA MOIXERÓ CERDANYA**Tel. 972 89 02 38 Ctra. d’Alp a BellverKm. 6,6 - 25721 PRATS I SAMSORwww.husalamontana.com / [email protected]
HAB. 39 ALT. 1.124
HOTEL JAUME*** Tel. 972 89 00 16 - Fax 972 89 00 16 Central, 30 - 17538 ALPwww.hoteljaume.com - [email protected]
HAB. 15 ALT. 1.160
HOTEL MIRADOR**Tel. 973 51 50 75 - Fax 973 51 52 23 Plaça Sant Pere, 7 -25726 LLESwww.lles.net/mirador - [email protected]
HOTEL MUNTANYA**Tel. 973 51 02 60 - Fax 973 51 06 06 Puig, 3 - 25727 PRULLANSwww.prullans.net - [email protected]
HAB. 32 ALT. 1.100
PARK-HOTEL PUIGCERDÀ*** Tel. 972 88 07 50 - Fax 972 88 07 54Ctra. de Barcelona s/n - 17520 PUIGCERDÀwww.hotelparkpuigcerda.com [email protected]
HOTEL DEL PRADO**Tel. 972 88 04 00 - Fax 972 14 11 58Ctra. Llívia s/n - 17520 PUIGCERDÀwww.hotelprado.com - [email protected]
HOTEL ROCA**Tel. 972 89 00 11 - Fax 972 89 00 11La font, 1 - 17538 ALP www.spainmountains.com/hotelroca
HAB. 38 ALT. 1.160
HOTEL ROC-BLANC***Tel. 972 14 50 00 - Fax 972 14 50 02 Ctra. Interior - 17538 ALP - LA [email protected]
HAB. 52 ALT. 1.600
HOTEL SANT GUILLEM****Tel. 972 14 63 67 - Fax 972 14 61 69 Esport, 2 - 17527 LLÍVIAwww.hotelstguillem.com - [email protected]
HAB. 6 ALT. 1.200
HOTEL SOLINEU SPORT***Tel. 972 89 22 22 - Fax 972 89 21 22Ctra. Supermolina- 17538 ALP - LA MOLINAwww.solineusport.com - [email protected]
HAB. 66 ALT. 1.700
HOTEL SUPERMOLINA**Tel. 972 14 50 03 - Fax 972 14 50 55Ctra. Interior - 17538 ALP - LA MOLINAwww.hotelsupermolina.comhotelsupermolina@hotelsupermolina.com
HAB. 52 ALT. 1.600
HOTEL TÉRMINUS**Tel. 972 88 02 12 - Fax 972 88 00 02 Plaça Estació, 2 - 17520 PUIGCERDÀwww.hotelterminus.net
HAB. 24 ALT. 1.200
TORRE DEL REMEI*****Tel. 972 14 01 82 - Fax 972 14 04 49Camí Rial s/n - 17539 BOLVIR www.torredelremei.com - [email protected]
HAB. 4 SUITES 7 ALT. 1.145
HOTEL XALET DEL GOLF****Tel. 972 88 43 20 - Fax 972 88 43 21 Devesa del golf - 17539 BOLVIR www.chaletdelgolf.net - [email protected]
HAB. 17 BUNG. 16 ALT. 1.000
HOTEL PUIGCERDÀ**Tel. 972 88 21 81- Fax 972 88 22 90 Avgda. Catalunya - 17520 PUIGCERDÀ [email protected]
HAB. 39 ALT. 1.200
CÀMPING QUEIXANSTel. 972 14 12 80 - Fax 972 14 13 20 Camí d’Urtx, s/n - 17538 QUEIXANS www.adv.es/[email protected]
CÀMPING PIRINEUS 1ª categoriaTel. 972 88 10 62 - Fax 972 88 24 71 Ctra. de Guils - SANEJA - 17528 GUILS www.stel.es - [email protected]
CÀMPING STEL 1ª categoriaTel. 972 88 23 61 - Fax 972 88 23 61Ctra. de Llívia s/n - 17520 PUIGCERDÀ www.stel.es - [email protected]
CÀMPING SOLANA DEL SEGRETel. 973 51 03 10 - Fax 973 51 06 98 Ctra. N-260 km 198 - 25720 BELLVERwww.solanadelsegre.com - [email protected]
PARCEL.LES 245 ALT. 1.200PARCEL.LES 250 ALT. 1.380 PARCEL.LES 222 BUNG. 26 ALT. 1250 PARCEL.LES 260 BUNG. 45 ALT. 1200
HAB. 55 ALT. 1.200HAB. 54 ALT. 1.200
HAB. 39 ALT. 1.471HAB. 60 ALT. 1.100
ALT. 1.200HAB. 100 ALT. 1.800HAB. 5 ALT. 1.260HAB. 21 ALT. 1.175
HAB. 23 ALT. 1.200HAB. 36 ALT. 1.160HAB. 21 ALT. 1.217
HAB. 52 ALT. 1.200HAB. 6 ALT. 1.200HAB. 11 ALT. 1.710HAB. 148 ALT. 1.600
HAB. 33 ALT. 1.600
HAB. 40 ALT. 1.600
CC
ASSOCIACIÓ D’HOTELS I CÀMPINGS DE LA CERDANYA
w w w . c e r d a n y a h o t e l e s . c o m
w w w . h o t e l e s c e r d a n y a . c o m
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
Te l . 0 0 3 3 4 6 8 0 4 0 4 7 9 - F a x 0 0 3 3 4 6 8 0 4 0 6 8 9
A 10 Km de Puigcerdà i a 5 Km de Llívia Cerdanya Francesa a 1.300 m alçada
Parc Residencial “LE VEDRIGNANS”R o u t e d e Ve d r i g n a n s . 6 6 8 0 0 S a i l l a g o u s e
230m2 de jardí. El cotxe al peu del xalet.Jocs infantils tot l’any.INCLÒS: 2 vehicles - Consum d’aigua.NO INCLÒS: Roba de llit i fundes de coixí quadrades. Roba de bany. Consum elèctric (comptador).EQUIPAMENTS: Sanitari. Cuina equipada.Vaixella. Mantes. Terrassa. Jardí.Despeses de neteja: 18 Euros / 29 Euros
PREUS DE LLOGUER XALET (SENSE CONSUM ELÈCTRIC)
SETMANES I CAPS DE SETMANA
ALTATARIFES VÀLIDES
DEL 4-12-04AL 4-12-05
BAIXA
403159469192697278759304
4 pers. 7 nits4 pers. 2 nits4 + 2 pers. 7 nits4 + 2 pers. 2 nits6 + 2 pers. 7 nits6 + 2 pers. 2 nits8 pers. 7 nits8 pers. 2 nits
289129338157501228547249
4-12-04/8-05-059-07-05/3-09-05
8-05-05/9-07-053-09-05/4-12-05
OBERT I VIGILATTOT L’ANY
LLOGUER DE XALETS EQUIPATSwww.levedrignans.com e-mail: [email protected]
Auberge CatalaneHotel**-Restaurant
10 av. du Puymorens 66760La Tour-de-CarolTél 04 68 04 80 66 Fax 04 68 04 95 [email protected]
AL COSTAT DE LA PARADA DEL TREN GROC!
Un racó de natura en un entorn idíl·lic...No us ho perdeu!
a només 10 minuts
de Puigcerdà!
Carretera de Les Escaldes, 266760 DORRES (Alta Cerdanya)
Tel: 0033468044742 / Mòbil: 649 311 [email protected]
www.elbalcodedorres.fr
Casa de ColòniesRidolaina
Bellver de CerdanyaParc Natural Cadí-Moixeró
973293003 / 609333853www.accac.es/[email protected]
Estades per a escoles (programes de tardor, estades d’1 dia, programes de 3 i 5 dies…), estades per a famílies i grupsen general. Ideal per a celebracions.
Pirineus, 29 • 17520 PUIGCERDÀTel. 972 88 31 23
www.allau.net
75 anys de qualitat i servei
Plaça Estació, 1 - 17520 PUIGCERDÀTel. 972 88 02 12 - Fax 972 88 00 02
www.hotelterminus.net
HOTELTèrminusR e s t a u r a n t
H**
c/ Central, 3017538 ALP (Girona)Tel. 972 89 00 16Fax: 972 14 42 42 www.hoteljaume.com
HOTEL HUSA MOIXERÓ (972 89 02 38) Completament reformat, acollidor,
familiar... voldràs repetir!
PIZZERIA DOLCE VITA (972 89 04 01)La nostra massa de les pizzes marquen
la diferència. Cuinades al forn de llenya... comprova-ho tu mateix!
www.husamoixero.com · www.husalamontana.com · www.husa.es
84 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 85
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
Immobiliaries
Bars Musicals
IMMOBILIARIA SEPTENTRIÓNTel. 93 418 70 24 Mòbil. 609 225 495
FUDESAEmpresa constructoraTel. 902 10 11 11
JOKER’SC. Sant Quintí, 35 - Ribes de FreserTel. 972 72 90 69 - 605 676 451www.fincasjokers.com
RUS - PLA SERVEIS
GRAN VALL 972 88 18 00 www.granvall.com
972 89 03 78 www.gruspla.com
972 14 43 43 www.finquesalpi.com
CALOR/POLS/MUNTANYES/AIGUA/PEDRES/SOL/ESTELS/NITS/AIRE/TEMPESTES/LLIBERTAT/RIUS/LLACS/ADRENALINA/RELAX/SENSACIONS/AIRE/VIVAC/SUOR/FELICITAT/RUTES/FRED/MOSQUITS/DUTXA/PAISATGE/COMPARTIR/SALT D’AIGUA/BARRANC/GRIGRI/RAPPEL/VIATGE/OCI/REPTE/SATISFACCIÓ//FONT/GANYIPADAcentxcent
C/ Alfons I, 18 - 17520 PUIGCERDÀ - Tel. (00 34) 972 881 183
CONSTRUCCIONSPEDRO FABREGA LOPEZ, S.L.
C. Espanya,22 - 17520 PUIGCERDÀ
Tel. 972 88 11 95 / 609 78 40 16 / 699 92 79 17
Fax 972 14 11 30
PFL
VENDA DE CASES DIRECTE PROMOTOR
86 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 87
AVDA.CATALUNYA, 33 - 17520 PUIGCERDÀ- GIRONAT 669 797 210
C. de l’Estació s/n (darrere benzinera) 17520 PUIGCERDÀ
Tel. i Fax 972 88 20 42
OUTDOOR365DIES L’ANY
EsportsSALOMON STATION Centre d’activitats esportivesResort Alp 2500 - Plaça Pista LlargaLa Molina - La Cerdanya - Tel. 972 89 27 17
PARC DEL SEGRE25700 La Seu d’Urgell - Alt UrgellTel. 973 36 00 92 / Fax. 973 36 01 92 - mwww.parcolimpic.com
CENTRE ESPORTIU DELS SERRADELLSCtra. de la Comella, s/n. - Andorra - Tel. (376) 874 100
GOLF CAMPRODONBac de Sant Antoni, s/n - 17867 Camprodon - GironaTel. 972 130 125 / Fax 972 130 [email protected] - www.golfcamprodon.com
GOLF SANT MARCCamí de les Pereres, s/n. - Puigcerdà - La CerdanyaTel. 902 290 299 / Fax. 93 487 02 01- [email protected]
GOLF ARAVELLAfores, s/n. - 25712 Aravell - LleidaTel. 973 360 066 / Fax. 973 354 [email protected]
GOLF PERALADARocabertí, s/n - Casa Club - 17491 Peralada - GironaTel. (34) 972 538 287 / Fax. (34) 972 538 [email protected]
GOLF FONTANALSFontanals, 2 - 17538 Soriguerola - La CerdanyaTel. 972 891 818 / Fax. 972 891 740www.hotelfontanals.com - [email protected]
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
CONSULTI LA NOSTRA WEB!
PREUS ENTRE 150.000 I 240.000 €.
IMPOSTOS INCLOSOS. ACABATS RÚSTICS.
CONSULTI’NS.PER MÉS INFORMACIÓ ENS PODEU TRUCAR
AL 636 52 86 95 O AL 630 24 86 17.
PROPERA PROMOCIÓ D’APARTAMENTS AL CENTRE D’OSSEJA
PROPERES PROMOCIONS A
ENVEITGBELLVER DE C.SAILLAGOUSE
ANGOUSTRINEOSSEJA
ERRCALDEGASLLOPUIGCERDÀBOURGMADAME
SORIGUEROLA - AP23 Davantmateix del Golf de Fontanals,extraordinari dúplex de 4 dormi-toris, amb unes vistes úniques.Construcció rústica. Preu: 721.214.-€
C/ Escoles Pies, 27 baixos (nou local)17520 PUIGCERDÀTel. 972 88 43 15Fax 972 88 43 16Mòbil 630248617 - [email protected]
88 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 89
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
· Serveis immobiliaris, àmplia selecció a La Cerdanya
· Construcció
· Promoció
· Projectes a mida
· Reformes
Contacti amb nosaltres a: C/ Raval 11, Llívia · Mòbil: 696 40 31 81 · Tel. 972 14 61 60 · Fax 972 14 62 82
[email protected] · Visiti’ns a la web: www.verquivall.com
MoblesLA BORDAEl bressol del moble rústic.Orient, 4-617538 Alp - La CerdanyaTel. 972 89 04 34 / Fax. 93 211 21 10
MOBLES LLOMBARTAv. Catalunya, 12Puigcerdà - La CerdanyaTel. 972 14 10 85
COLONIAL STOREAv. Catalunya, 17Puigcerdà - La CerdanyaTel. 972 14 15 23
Pol. Ind. La Plana. C. 16, Km 91 Entre Cal Rosal i Gironella - Berguedà.Tel. 93 825 16 68
MOBLES MUÑOZPuigcerdà - La Cerdanya Tel. 972 881 667
Colònia Rosal - BerguedàTel. 93 822 18 25
FRANCH MARTÍInteriorisme.Estació, 28 - Sallent (entrada Sallent Sud)Tel. 93 837 07 95 www.franchmarti.com
Ens agrada la Roca!Ens agrada l’escalada a la Cerdanya!
Phil Gondoux al Chaos de Targassonne (CerdanyaQueen of heart, 8b
6, Av.Emmanuel Brousse - 66760 BourgMadameTel. 0033 468 30 60 60 / Fax 0033 468 04 90 63
Masia catalana del segle XVIII, situada a l’anti-ga via reial que unia Perpinyà a la Cerdanya.Habitatges independents. Ple sud i magníficavista. Masia de prestigi com poques a laCerdanya.Preu: 840.000 Euros REF. 202
A prop de Font Romeu, casa rústica oferint 4nivells i 2 apartaments independents més 2hab. i espai per arranjament a les golfes. Grangaratge a la planta baixa. Jardí privat + depen-dències.Preu: 256.114 Euros REF. 190
La Tour de Carol. Casa rústica, cuina oberta,sala d’estar amb llar de foc,1 hab.+ grans golfes rehabilitades, pati i jardí. Dependènciesper rehabilitar.Preu: 230.000 Euros REF. 208
A 7 km de Bourg Madame. Magnífic aparta-ment rústic a peu de jardí en masia catalanadel segle XVIII. 3 hab. Sala d’estar amb llar defoc. Cuina independent. Autèntiques biguesde fusta, pedra vista, gran finestra que dóna aljardí. Exposició sud, vista intocable, jardícomunitari.Preu: 369.171 Euros REF. 207
Mobles Llombart
CortinesMatalasseria
DecoracióMobiliari rústic
Mobiliari colonial Mobiliari modern
Av. Catalunya, 12- PUIGCERDÀTel. 972 14 10 85Fax 972 88 45 44
ANTIGUITATSCompraVenda
Restauració
Tel. 616 77 33 64
3 ÚLTIMES CASESEN VENDA
A PUIGCERDÀ
Promocions Verd-BlauPirineus, S.L
ALTRES PROMOCIONS A QUEIXANS, BOLVIR, PRATS, ÉLLER I RIU
CONSULTI’NS PREUS DIRECTES DE PROMOTOR
3 ÚLTIMES CASESEN VENDA
A PUIGCERDÀ
asa comSERVEIS IMMOBILIARIS
Carrer Alfons, 13 - PuigcerdàTel. 97214 14 12/ Fax. 972 14 04 62
Mbl 618 98 55 98/97
90 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 91
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
RestaurantsFONDA COBADANA - RestaurantUrús – La Cerdanya - - Tel. 972 89 01 [email protected] / www.fondacobadana.com
CAL RITA PORTA Fontcitrana, 8 - Llívia – La CerdanyaTel. 972 89 64 12
EL PORTAL Bar - restaurantPlaça Major, s/n - 17539 Ger – La CerdanyaTel. 972 89 42 75 / Fax. 972 89 42 75
BRASERIA SANT JORDI Plaça Cabrinetty, 15 - PuigcerdàTel. 972 140 366
Edif. Pirineus 2 · Tel. 972 14 51 04 · 17537 LA MOLINA
Gran varietat en carns a la brasa
roco Brasa
RESTAURANT - BRASERIA
LOCAL REFORMAT I AMPLIAT
Aquest magnífic restaurant està situat al centre de la bonicapoblació de Llívia. Ideal per a reunions i àpats entre amics.Us hi esperem!!
Restaurant
Frederic Bernades, 27 - 17527 Llívia - Tel. 972 14 60 41
A Llívia vine a menjar a L’Olla
PARADA I FONDA, ESTACIÓ RENFE QUEIXANSFONTANALS DE CERDANYA - TEL. 972 88 24 00
RestaurantL’ESTACIÓ
sense cap pretenció
Gaudeix de la muntanya a la Cerdanya!!
HOSTAL ESCADARCS - RestaurantEscadarcs – La CerdanyaTel. 972 14 40 88
CÀMPING QUEIXANS - RestaurantCamí Queixans a Urtx, s/n17538 Fontanals de Cerdanya – La CerdanyaTel. 972 14 12 80 / Fax. 972 14 13 20Reserves: 972 14 12 80 / 630 02 85 18
EL BISTROT D’EN SEBAS L’Antiga Serradora - Font Gasolà - PuigcerdàTel. 972 884 539
PIRINEU - restaurantCarrer Ull de Ter - 17869 Setcases - RipollésTel. 972 13 60 50
Moda OciDUCK’S - MARGALLMajor, 26 - Puigcerdà - La CerdanyaTel. 972 88 06 93 / 972 88 09 31Barcelona - Tel. 93 209 73 80
MAYKA JUNIORSÀngels, 2 - BergaTel. 93 822 01 65 - www.maykajuniors.com
JUVIÑÀPlaça de les Fonts, 6 - BergaTel. 93 821 01 20
LOLA MARTÍPasseig de la Pau, 23 - Berga - Tel. 93 822 11 21Avinguda Cerdanya, 31 - Alp - Tel. 93 822 11 21
GUIU BOUTIQUEPlaça Viladomat, 9 - Berga - Tel. 93 821 01 91
PIZ
ZE
R I A BRASER
IA
L'AVETOBERT TOT L’ANY
Ctra. Gorguja, 1 (edifici Alt Segre)LLÍVIA
Tel. 972 14 63 64
Pizzes per emportar (al forn de llenya)Plats de temporadaVarietats en Bacallà
Cabrit al forn de llenya
OBERT TOT L’ANY
C. Sant Climent, 717538 UrúsTels. 972 890865972 144172(Al darrera de l’Ajuntament)
Sugeriments del dia, cuina internacional, fondues i pastissos propis. Menú i pollastres
fets amb forn de llenya per emportar.
RREESSTTAAUURRAANNTT--BBAARR
Barcelona (7 botigues), Badalona, Hospitalet de Ll., Sta.Coloma de Gramanet, Terrassa, Sabadell, Granollers, Vilanova i La Geltrú, Manresa, Vic, Girona, Lloret de Mar, Blanes, Figueres, Puigcerdà, Lleida, Tarragona (2 botigues), Reus, Palma de Mallorca, Benidorm, Elche, Gandía, Castelló.
Descomptes especials amb la seva targeta client. Sol·liciti-la gratuïtament!
www.latiendadelolin.net Tel. atenció client: 902137 313
el més granen moda fins
la talla 54!
92 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 93
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
INFORMACIÓ I RESERVESTEMPS DE MAR, S.L. · Pg. de la Mestrança, 119 · 17300 BLANESTel.+fax: 972 338 203 · Mòbil: 687 802 080 · [email protected]
Restaurants
Serveis Transports
Ventolà, 17534 Ribes de Freser
Tel. 972 72 72 60
FUSTA D’EMBOTITS.CARNS GUISADES
I A LA BRASA
neteges
manteniments
lloguers
atenció de persones
trasllats i transports
jardineria
Tel. 620 88 58 04
ser-matcerdanya
Cafeteria - Restaurant
ElMesónd'Alp
Marisqueria
St Pere, 8 - Alp - Tel. 972 14 41 20 - 972 89 03 51
Restaurant d’ambient rústic i acollidor, dirigit per en SerafíMéndez i l’Anna Mª. Fernández. Ofereix diàriament menú i carta,i els caps de setmana, a més, peix fresc i marisc viu rebuts directa-ment de la Costa Brava, fet que en garanteix la qualitat. “El Mesónd’Alp” valora el seu èxit per la seva cuina de tradició, adequada algust i preferències actuals, amb la correcta relació qualitat- preu.“El Mesón d’Alp” és referència obligada quan es tracta de parlar dela gastronomia d’Alp i, conseqüentment, de la Cerdanya. Obert de dimarts a diumenge migdia.
TTUURRÓÓ DDEELLAA PPEERRDDIIUUR E S T A U R A N T
Turó de la Perdiu s/n - Tel. 972 89 21 69 - LA MOLINA
BAR - RESTAURANT
A AP YAM
Plaça l’Alguer, 2 - Tel. 972 88 23 60 - P U I G C E R D À
ESPECIALITATSCargols a la llaunaCarn a la brasaPaellaPeix i marisc frescAssortiment de tapes
CERDANYA TRACTAMENTTractaments de la fusta. Parquets.Puigcerdà - La CerdanyaTel. 972 141 222 - Mòbil. 679 147 096
FERRETERÍA FRANURPl. Estació, 7Puigcerdà - La CerdanyaTel. 972 141 445
J. SEIJASPintura, manteniment i decoració.Puigcerdà - La CerdanyaTel. 696 11 74 01
TRANSPORTS, MOBLES I MOLT MÉSTel. 669 028 322Martinet
MUDANCES I TRANSPORTS CASASTel. 637 433 471
TRANSCARTransports i Serveis de grua.Tel. 637 839 806 - 637 839 807
c u i n a c r e a t i v a
Informació i Reserves: Camí de Sant Marc, s/n 17520 Puigcerdà Restaurant: 972 88 43 40 / Hotel: 972 88 00 07
De dimecres a divendres migdiamenú a 15 euros
94 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 95
RESTAURANTCA LA CONXITAB R A S E R I A
com arribar-hi...
C/Nord Cantonada · C/Rabal - Tel. 972 144 448 · 17538 ALP
OBERTS CAPS DE SETMANADel 15 de Juliol al 15 de Setembre
Obert tots els dies
Ctra. Rosesa Vilajuïga, Km217480 Roses
Telf/Fax.972 25 31 92
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
GARROTXA
OLOT
C/ Hospici, 8 Tel. 972 260 141
www.olotweb.info [email protected]
Turisme Garrotxa
OLOT
Av./ Onze de Setembre, 22 2ª planta
Tel. 902 119 337 – 972 271 600
www.turismegarrotxa.com
BESALÚ
Pl. de la Llibertat, 1 Tel. 972 591 240
www.ajuntamentbesalu.org
SANT JOAN LES FONTS
Ctra. d’Olot, 53 Tel. 972 290 507
SANTA PAU
Can Vayreda, Pl. Major, 1
Tel. 972 680 349
www.garrotxa.com/santapau
LA VALL D’EN BAS
Local S. de les Olletes. El Mallol
Tel. 972 692 177
www.garrotxa.net/vallbas
ALT EMPORDÀ
CADAQUÉS
Cotxe, 2-A Tel. 972 258 315
EMPURIABRAVA –
CASTELLÓ D’EMPÚRIES
C/ Puigmal, 1
Tel. 972 450 088
Pl. dels Homes, 1
Tel. 972 156 233
www.castellodempuries.net
L’ESCALA
Pl. de les Escoles, 1 Tel. 972 770 603
Ctra. Orriols a Viladamat
Tel. 616 253 524
www.lescala.org [email protected]
FIGUERES
Pl. del Sol, s/n Tel. 972 503 155
www.figueresciutat.com [email protected]
Consell Comarcal
C/ Nou, 48 Tel. 972 503 088
www.altemporda.ddgi.es
LLANÇÀ
Av. Europa, 37 Tel. 972 380 855
www.llanca.net [email protected]
PERALADA
Pl. Peixateria, 6 Tel. 972 538 840
www.peralada.org [email protected]
PORT DE LA SELVA
C/ Mar, 1 Tel. 972 387 025
www.ddgi.es/porselva [email protected]
PORTBOU
Pg. Lluís Companys Tel. 972 125 161
ROSES
Av. Rhode, 101 Tel. 972 257 331
www.roses-costa-brava.com
L’ALT URGELL
LA SEU D’URGELL
Turisme Alt Urgell
Pg. Joan Brudieu, 15
Tel. 902 154 715 - 973 353 112
Av. de les Valls d’Andorra, 33
Tel. 973 351 511
www.laseu.org [email protected]
L’ALTA RIBAGORÇA
VALL DE BOÍ
Pg. St. Feliu, 43 – Barruera
Tel. 973 694 000 www.vallboi.com
PONT DE SUERT
Patronat Comarcal de Turisme de
l’Alta Ribagorça
Av. de Victoriano Muñoz, 48
Tel. 973 690 402 – 902 101 516
www.ribagorca.com
Oficina Turisme
Av. de Victoriano Muñoz, 23
Tel. 973 690 640 – 973 690 005
www.elpontdesuert.com
LA CERDANYA
PUIGCERDÀ
Oficina de Turisme de la Cerdanya
Cruïlla N-152 amb N- 260
Tel. 972 140 665 www.cerdanya.org
Patronat de Turisme de Puigcerdà
C/ Querol, 1 Tel. 972 880 542
www.puigcerda.com
ALP
C/ Nord, s/n Tel. 972 890 385
Av. Tossa d’Alp, 6 Tel. 972 890 226
BELLVER
Pl. Sant Roc,9 Tel. 973 510 229
www.bellver.org [email protected]
LLÍVIA
C/ dels Forns, 10 Tel. 972 896 313
LA VALL D’ARAN
VIELHA
C/ Sarriulèra, 10 Tel. 973 640 110
Ctra. de Gausac, 1 Tel. 973 640 688
www.aran.org [email protected]
BERGUEDÀ
BERGA
Carrer dels Àngels, 7
Tel. 93 821 13 84
GÓSOL
C/ Conseller Agustí Carol i Folch, s/n
Tel. 973 370 016 – 973 370 055
http://gosol.ddl.net
EL PALLARS JUSSÀ
LA POBLA DE SEGUR
Av. de Verdaguer, 35 Tel. 973 680 257
www.pobladesegur.org
TREMP
Pl. de la Creu, 1 Tel. 973 650 005
VALL FOSCA
La Torre de Capdella
Casa Consistorial. C/ Únic, s/n
Tel. 973 663 001 www.vallfosca.net
EL PALLARS SOBIRÀ
SORT
Av. dels Comtes de Pallars, 21
Tel. 973 621 002 www.pallarssobira.info
ESTERRI D’ÀNEU
C/ Major, 40 bis Tel. 973 626 345
www.vallsdaneu.com
LLAVORSÍ
Ctra. s/n Tel. 973 622 217
http://llavorsi.ddl.net
TAVASCAN
Ctra. de Tavascan, s/n Tel. 973 623 079
www.tavascan.net
VALL DE CARDÓS
Ribera de Cardós
Casa de la Vila, s/n
Tel. 973 623 239 – 973 623 122
EL SOLSONÈS
SOLSONA
Ctra. de Bassella, 1
Tel. 973 482 310
www.elsolsonesinvita.com
EL RIPOLLÈS
RIPOLL
Pl. Abat Oliba, s/n Tel. 972 702 351
www.inforipoll.info
Consorci Ripollès Desenvolupament
Pol. Ind. Els Pintors C/ Joan Miró, 2-4
Tel. 972 704 499
CAMPRODON
Pl. d’Espanya, 1 Tel. 972 740 010
www.valldecamprodon.org
Ctra. Comarcal 151, Km 23,5
Tel. 972 740 936
www.valldecamprodon.org
RIBES DE FRESER
Pl. Ajuntament, 3
Tel. 972 727 728
www.vallderibes.com
SANT JOAN DE LES ABADESSES
C/ Palau Abadia, 9
Tel. 972 720 599
www.santjoandelesabadesses.com
Oficines de Turisme
Pastisseries
Publicitat
PASTISSERIA GILRaval, 38Llívia - La CerdanyaTel. 972 89 63 24
FORN POUSPl. del Portal, 15Bellver de Cerdanya - La CerdanyaTel. 973 51 01 23
MAJOR, 20 • RAMON COSP, 2TEL. 972 88 01 03 - PUIGCERDÀ
Procedència de “El Rebost de la Cisqueta”En Pere va néixer a Cortàs, al seu pare n’hi deienen Pep Pastor i a la seva mare la Cisqueta de CanCristòfol. La passió d’en Pere són els animals,sobretot els xais, que en té cura amb molt d’amori es passa hores mirant-los... De jove, se’n va anara Barcelona i es va posar de tocinaire. Per a mi erael millor... La seva clientela encara recorda el per-nil dolç, els frankfurts, les seves botifarres a laceba, etc. El seu somni era tornar de gran a laseva adorada Cerdanya. Així va ser com va veniramb el seu fill Dani, expert en vedelles de LaCerdanya i van obrir: El Rebost de la Cisqueta. Ushi esperem! Donem les gràcies a tots els nostresclients per la confiança que ens teniu.
C A R N I S S E R I A / X A R C U T E R I A
PLAÇA DEL PORTAL, 16 - TEL. 973 51 08 70 - BELLVER DE CERDANYA
96 Pànxing Pirineus
QueviuresCANSALADERIA JAUMEElaboració pròpia d’embotits. SupermercatSant Roc, 1 - Bellver de Cerdanya - La Cerdanya
TURETComestibles. CansaladeriaSegre, 54 - Martinet - La CerdanyaTel. 973 51 50 27
CARNISSERIA XARCUTERIA BLANQUERPuigcerdà, 33 - Llívia - La CerdanyaTel. 972 89 62 06
CARNISSERIA CANSALADERIA CERDANYAPl. del Portal, 1 - Bellver de cerdanya - La CerdanyaTel. 973 51 12 37
GINESTASegre, 36 - Martinet - La CerdanyaTel. 973 51 50 58
PUIGSegre, 23 - Martinet - La CerdanyaTel. 973 51 50 29
PEIXATERIA LA BATLLIAPujada Joan Alay, 2 - Bellver de CerdanyaTel. 973 51 12 26
EL BON GUSTMenjars per emportar. Servei de catering.Av. de Catalunya, 24 - Llívia - Tel. 972 14 60 90
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
Pànxing Pirineus 97
Direcció EditorialMaria Teresa Pàmies.
Coordinació EditorialGemma Pàmies, Carme Dominguez
i Gonzalo Sanguinetti.
Redacció i colaboradorsSalut Marquina, Carme Domínguez,
Gonzalo Sanguinetti, Cristina Saball, Alex
Portas, Jordi Garcia Petit i Isidre Navarro.
Disseny i MaquetacióJordi Pàmies, Mercè Marsal, Xavier
Escandell, Ferran Puiggròs, Toni García i
Aleix Muñío.
FotografiaGonzalo Sanguinetti i Taka.
PublicitatPUIGCERDA - 17520
Gemma Pàmies, Eva Garrido, Oscar
Palomino, Marcos Lorenzo i Taka.
Tel. 972 88 07 63 - Fax 972 88 14 29
Alfons I, 44A
Puigcerdà 17520 (Girona)
LA SELVA
Carme Domínguez
Tel. 972 87 72 57
Plaça Farners, 10
Santa Coloma de Farners 17430 (Girona)
BERGA
Monserrat Vilanova
Tel. 636 82 85 41
EditaSINOPSIS DISSENY, S.L.
Tel. 93 753 27 08 – Fax 93 750 87 71
Enric Morera, 23
Vilassar de Dalt 08339 (Barcelona)
Dipòsit legal B-49063-2004
Pànxing
Pànxing
Pànxing PIRINEUS no es fa responsable de l’opiniódels seus col.laboradors en els treballs publicats.L'editorial prohibeix expressament la reproducció oescàner dels seus anuncis, il·lustracions i textes.Tant sols es poden reproduir previ permís per escritde l'autor.
Allotjament durant 1 nit en una habitació doble en qualsevol delshotels Plaza d’Andorra durant temporada mitja en règim d’allotjament.
Envia’ns una carta al C/Alfons I, 44Aamb les dades següents:
NOMCOGNOMSADREÇADNIDATA NAIXEMENTTELÈFON DE CONTACTE
I ens contestes les preguntessegüents:-On has adquirit el teu exemplar del Pànxing Pirineus?
-Quin és el teu suggeriment per millorar la nostra revista?
S’admetrà una sola carta per participant. L’estada serà per a lapersona participant (necessari presentar el DNI) i una persona acompanyant.
El sorteig es farà davant de notari,el 14 d’octubre de 2005.
ENTRE ELS NOSTRES LECTORS DE 4 ESTADES ALSHOTELS PLAZA D’ANDORRA
SorteigSorteig
Envia’ns les teves dades a [email protected] que desitges ser subscriptor i
nosaltres te n’informarem.
Fes-tesubscriptor del
Pànxing
Av. Catalunya, 18 - PUIGCERDÀ - Tel. 972 88 18 19 - Fax 972 88 43 17
Cortines - Tapisseria - Mobles - Decoració
Treballant amb els sistemes d’accionament més sol·licitats pel mercat: cortines tradicionals, verticals, enrotllables,
estores (plegables, romanes, pacchetos), panells lliscants, prisades, venecianes d’alumini i fusta, cortines solars, llucanes, mosquiteres i tendals.
Comptem amb una gamma composta per múltiples aplicacions decoratives i tècniques:
