Pint A Loli
41
Pintura a l’oli Paul Cézanne
-
Upload
rosa-urgell -
Category
Education
-
view
786 -
download
12
Transcript of Pint A Loli
Pintura a l’oli
Paul Cézanne
El pigment i l’El pigment i l’aglutinanaglutinan
Qualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i Qualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinantl’aglutinant
El El pigmentpigment és la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser és la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origen natural, orgànic,inorgànic o sintètic.d’origen natural, orgànic,inorgànic o sintètic.
L’L’aglutinantaglutinant és la substància que uneix les partícules del pigment i li dóna és la substància que uneix les partícules del pigment i li dóna consistència. Els diferents tipus d’aglutinant determinen les diverses consistència. Els diferents tipus d’aglutinant determinen les diverses tècniquestècniques
pictòriques: oli, fresc, aquarel·la, guaix, acrílic,etc...pictòriques: oli, fresc, aquarel·la, guaix, acrílic,etc... L’aglutinant condiciona les característiques de cada tipus de pintura: el L’aglutinant condiciona les característiques de cada tipus de pintura: el
temps d’assecatge, la textura, la seva resistència i el dissolvent que cal temps d’assecatge, la textura, la seva resistència i el dissolvent que cal utilitzar.utilitzar.
El El dissolventdissolvent és un líquid que, barrejat amb la pintura, la fa més fluida és un líquid que, barrejat amb la pintura, la fa més fluida (per pintar) i pot arribar a desfer-la (per la neteja dels pinzells i altres (per pintar) i pot arribar a desfer-la (per la neteja dels pinzells i altres estris)estris)
tècnicatècnica Aglutinant: oli de llinosa amb capacitat Aglutinant: oli de llinosa amb capacitat
d’endurir-sed’endurir-se Suport: tela, fusta, cartró...Suport: tela, fusta, cartró... Dissolvent: aiguarràs o essència de Dissolvent: aiguarràs o essència de
trementina trementina La pintura a l’oli permet insistir-hi molt a sobre, quan ja s’ha assecat.
Es pot fer servir molt espessa proporcionant una textura més matèrica o molt diluïda proporcionant una textura llisa.
Es pot aplicar amb pinzell generalment pla o amb espàtula.
Espàtules
Pinzells plans i llargs
Cavallet amb paleta i tubs
Es una tècnica molt antiga, però no va ser fins al s.XV que els
pintors flamencs el van començar a utilitzar de manera sistemàtica i en van afavorir la seva difusió.
La pintura a l’oli es feia al taller de cada pintor, barrejant i pastant els pigments amb l’oli de llinosa. Sovint els pintors tenien aprenents que els hi feien aquesta feina. Al principi es pintava sobre fusta.
Taller de Rembrand (Amsterdam)
Van Eyck(1390-1441)
El matrimoni Arnolfini 1434
Renaixement
Pintura flamenca
Perspectiva empírica
• Les mans juntes indiquen la unió de dues persones.
• El marit aixeca la mà dreta senyal de jurament sagrat.
• La dona es posa la ma al ventre, suggerint fertilitat.
• La dona porta un vestit verd símbol de la fertilitat en aquella època.
• La parella va descalça, símbol de que s’està produint un acte religiós.
• Els germans Eyck representats en el mirall fan de testimonis de la cerimònia.
• La signatura en el mateix mirall, simbolitza el testimoni del pintor.
• El llit és símbol de matrimoni i el vermell és el color de la passió.
• El gosset és el símbol de la fidelitat.
• El rosari de vidre era un regal que feia el nuvi a la núvia. El vidre simbolitza puresa i el rosari la obligació de ser devota.
• Les fruites simbolitzen fertilitat.
• Santa Margarita (en la cadira del fons), patrona de les dones embarassades.
• La escombreta Santa Marta, patrona de la llar.
• Els esclops del nuvi són prop de la porta indicant la seva activitat fora de casa, quan els de la núvia són sota la cadira, indicant que la seva feina serà dins de casa.
• Hi ha una espelma de la làmpada encesa, símbol de Crist que santifica la cerimònia
Renaixement s.XIV , s.XV i s.XVI• El centre d’ interès de l’art del Renaixement és l’home.
• Torna el pensament humanista del món clàssic de Grècia i Roma que situa l’home en el centre de tot. L’home és la mesura de totes les coses.
• Retorna també la recerca per l’ideal de bellesa.
• La pintura vol representar al món tal com és a la realitat:
- recerca de la representació de la profunditat: aplicació de la perspectiva cònica
- incorporació del paisatge i elements arquitectònics.
- perfeccionament del clarobscur (dibuix de les ombres)
- més realisme en la representació de la figura humana.
• El tema principal és religiós.
• Altres temes: mitologia, al·legories i retrats.
• La pintura flamenca era plena de detalls i més costumista. Els seus avenços en la
representació de la realitat eren intuïtius i concrets. En el Renaixement italià eren
fruit d’estudis més teòrics i científics.
El Bosco El jardí de les delícies
El Bosco(1450-1516)
El jardí de les delícies
http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/zoom/2/obra/el-jardin-de-las-delicias-o-la-pintura-del-madrono/oimg/0/
Renaixement italià
Leonardo Da Vinci
Dona amb ermini Madonna de l’Encarnació
La Gioconda
(1452-1519)
Lisa Gherardini, la tercera esposa del benestant mercader Francesco del Giocondo. Mona era una contracció comuna de la paraula italiana madonna (dama)
La Gioconda, és un joc de paraules amb la forma femenina de Giocondo, que en italià significa «alegria plàcida» (jocunda, en català), cosa que crea un doble sentit amb el nom del suposat marit de la dama i l'expressió del rostre que caracteritza el retrat.
Renaixement espanyolEl Greco (1541-1614)
El hombre de la mano en el pecho
El entierro del Conde OrgazL’últim sopar
Rembrandt (1606-1669)
Autoretrat
Ronda de nit Classe d’anatomia
Barrocpintura flamenca
Barroc s.XVI i s.XVIILa pintura a l’oli de l’art barroc serà menys religiós.
Els temes principals seran les escenes costumistes, pintura històrica, retrats i apareix un nou tema , el bodegó o vanitas.
Pretén evocar la emoció, la passió i el dramatisme del que representa.
Per això les seves principals característiques són:• Importància del color (volum) sobre el dibuix (línia)
• Importància de la llum. Els contrastos de llum aconsegueixen representar la profunditat amb el clarobscur. La llum defineix l’ambientació i l’atmosfera del quadre.
• El moviment. Es vol transmetre sensació de moviment. Les composicions es compliquen, s’adopten perspectives insòlites (escorços), es trenca la simetria.
Vermeer (1632-1675)
La noia de la perla 1665
Al·legoria a la pintura
La lletera
barroc
El triomf de Baco 1628-29
El príncipe Baltasar Carlos a caballo 1635
Velázquez(1599-1660)
La Venus del mirall
Barrocespanyol
Las hilanderas
http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/zoom/2/obra/la-familia-de-felipe-iv-o-las-meninas/oimg/0/
Las Meninas o la família de Felip IV
1656
Les menines La infanta Margarita Els reis pares Velazquez,el pintor
Nana i nan, criats encarregats de les nenes
Aposentador real
Francisco de Goya (1746-1828)
La família de Carlos IV, 1800
El 3 de mayo de 1808
s.XIX
La maja vestida
La maja desnuda
Claude Monet
Renoir pintant
Claude Monet pintant
La fabricació industrial de tubs de
pintura va permetre, al s XIX, que
els pintors impressionistes sortissin dels seus estudis i poguessin pintar a l’aire lliure.
Impressionisme (finals XIX i començaments s.XX)
avenços científics - Teoria del color
- La fotografia
- Fabricació de tubs de pintura a l’oli
•Amb l’arribada de la fotografia el seu objectiu ja no és representar la realitat en exactitud, sinó més aviat la seva impressió. Plasmen impressions efímeres.
• TEORIA DEL COLOR la fusió dels colors es fa en la retina de l’espectador.
• COLORACIÓ DE LES OMBRES Desapareix el clarobscur i el dibuix queda diluït pel color. Les ombres sovint són amb tonalitats complementaries.
• PLASMACIÓ DE LA LLUM Busquen la interpretació de la llum i els seus efectes en els colors de les coses.
• PINZELLADA SOLTA Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda.
• TREBALLEN A L’AIRE LLIURE.
•Ruptura de l’art modern amb l’academicisme.
Claude Monet(1840-1926)
. Impressions a la posta 1872
Roselles a Argenteuil 1873
nenúfars
La catedral de Rouen
Auguste Renoir(1841-1919)
El molí de la Galette 1876
El gronxador
Paul Cézanne (1839-1906)
La muntanya Sta. Victòria 1900
Els jugadors de cartes
Post impressionistes
Vincent Van Gogh (1853-1890)
L’habitació d’Arlès
Nit esteladaCamp de blat amb corbs
Els girasolsLa cadira
Henry Matisse(1869-1954)
La música
La dansa
Harmonia en vermell
Edvard Munch(1863-1944)
Angoixa 1893
Capvespre a Karl Johan 1892
El dia després
expressionisme
““Paseaba por un sendero con dos amigos – el sol se puso – de repente el cielo se Paseaba por un sendero con dos amigos – el sol se puso – de repente el cielo se tiñó de rojo sangre, me detuve y me apoyé en una valla muerto de cansancio – tiñó de rojo sangre, me detuve y me apoyé en una valla muerto de cansancio – sangre y lenguas de fuego acechaban sobre el azul oscuro del fiordo y de la ciudad sangre y lenguas de fuego acechaban sobre el azul oscuro del fiordo y de la ciudad – mis amigos continuaron y yo me quedé quieto, temblando de ansiedad, sentí un – mis amigos continuaron y yo me quedé quieto, temblando de ansiedad, sentí un grito infinito que atravesaba la naturaleza.”grito infinito que atravesaba la naturaleza.”
El crit
Fauvisme André Derain
(1880-19549)
s.XX
Pont de Wensminster
El dic de Londres
Muntanyes de Colliure
Kasimir Malevich (1878-1935)
abstracció
Suprematisme, 1916
Composició suprematista
Suprematisme
autoretrat en dues dimensions
Tensió en vermell
Composició IV, 1911
Vassily Kandinsky(1866-1935)
Composició IV
René Magritte (1898-1954)
Surrealisme
calcomania
amantsVoler l’impossible
El seductor 1953
La memòria
Salvador Dalí (1904- 1989)
Les temptacions de sant Antoni 1946
Girafes en flames
Blau 2, 1961
Joan Miró(1893-1983)
La sortida del sol, 1946
La terra treballada, 1923
Pintor i model 1963
Pablo Picasso(1881-1973)
Les senyoretes d’Avinyó
Jaqueline
Cubisme, expressionisme...
Edward Hopper (1882-1967) Hammershoi (1864- 1916)
hiperrealisme
Habitació al costat del mar 1951
Raigs de sol
Pintura d’accióAction painting
Jackson Pollock (1912-1956)
