Piccolo y SaxoMarco Villamizar

Material didàctic de la pel·lícula

Cicle inicial

Drac Màgic

Sant Pere Mitjà, 66

08003 Barcelona

tel.: 93 216 00 04

fax: 93 215 35 19

correu electrònic:

d r a c @ d r a c m a g i c . c a t

w w w. d r a c m a g i c . c a t

Amb el suport de:

3 Fitxa tècnica

3 Sinopsi

3 Objectius

4 Assaig

5 Propostes de treball

6 Glossari

7 Filmografia complementària

í n d e x

2

3 Fitxa tècnica

3 Sinopsi

3 Què treballem?

4 La caracterització dels

personatges en un film d’animació

6 Proposta d’activitats

7 Les diferències com a font

d’aprenentatge

8 Per parlar-ne a l’aula

8 Proposta d’activitats

í n d e x

2

Piccolo y Saxo

Títol original: Piccolo, Saxo et

compagnie

Direcció: Marco VillamizarGuió: Isabelle de Catalogne i JulietteSalesMúsica: André PoppProducció: França, 2006Durada: 85 minutsVersió: doblada al castellà

Arran de la misteriosa desaparició de

les claus de Sol, Fa i Do, tot comença a

anar malament al planeta de la música.

Les famílies d’instruments es barallen

sense parar, fins al punt que la gran

orquestra deixa de tocar plegada. Però

tot canviarà quan Piccolo, un flautí per-

tanyent a la família dels instruments de

fusta, estableix una estreta relació amb

en Saxo, un instrument de metall.

Plegats començaran una aventura

plena d’emocions, en què l’amistat i la

col·laboració seran les eines clau.

Només superant la desconfiança vers

aquells que són diferents podran acon-

seguir els seus objectius.

f i t x a t è c n i c a

s i n o p s i

3

El film de Piccolo y Saxo pren forma a partir d’una peça

musical homònima composta per André Popp l’any

1956; una història musical infantil creada amb la finalitat

de donar a conèixer als més petits els sons dels dife-

rents instruments d’una orquestra i el seu joc en harmo-

nia. Una excel·lent oportunitat per introduir els més

menuts en l’educació musical.

Amb aquesta adaptació en forma de relat cinematogrà-

fic les oportunitats educatives encara s’amplien més. La

construcció d’una història en forma d’aventura enganxa

els més petits des de bon començament i els introdueix

dins el món de la música de forma àgil i senzilla. I a

més, en aquest cas, el descobriment de l’harmonia que

es buscava en la peça musical troba també paral·lelis-

me en la recerca de l’harmonia d’una convivència pacífi-

ca en què totes les diferències tinguin lloc.

El desencadenant de la història és, precisament, aques-

ta pèrdua d’harmonia al planeta de la música. Les claus

Q u è t r e b a l l e m ?

de Sol, Fa i Do han desaparegut. Cada

família d’instruments en culpabilitza una

altra de la seva desaparició, fins al punt

que acaben vivint per separat. La cacofo-

nia ha provocat la discòrdia al planeta.

No serà fins que en Piccolo, un jove flautí

de la família de vent-fusta, i en Saxo, un

instrument de vent-metall, es desprenguin

dels prejudicis imperants i s’uneixin per

trobar una solució, quan es comenci a

entreveure la veritat.

D’altra banda, el film també és l’excusa

ideal per plantejar el procés pel qual es

dóna vida i personalitat a uns personat-

ges en la realitat inexistents, com són

notes i instruments musicals. I és espe-

cialment interessant en aquest cas, ja

q ue els personatges protagonistes del film

no han estat prèviament definits més que

dins una partitura i cal donar-los forma,

color, sentiments, caràcter i història.

La caracterització dels personat-ges en un film d’animació

La pel·lícula d’animació Piccolo y Saxo

troba els seus orígens en una peça musi-

cal creada amb l’objectiu d’ajudar a

conèixer als més petits els instruments

que componen una orquestra. En Piccolo,

que significa flautí en francès, i en Saxo

en són els instruments solistes.

Així, les guionistes Isabelle de Catalogne

i Juliette Sales ja tenien els personatges

protagonistes definits. A partir d’aquí, va

caldre inventar una trama on prenguessin

part la majoria dels instruments de l’or-

questra. De fet, la mateixa essència de

l’obra va facilitar la definició dels perso-

natges. Tractant-se d’una orquestra, es va

fer evident el repartiment dels instruments

en famílies i l’existència d’una trama que

jugués amb aquesta divisió. D’altra

banda, el treball en orquestra requereix

l’existència de normes i fa indispensable

un treball en equip i això va facilitar que

l’obra cinematogràfica també tingués un

caire educatiu i que fins i tot traspassés

l’ensenyança exclusivament musical.

Però per tal de fer de la història un film

atractiu més enllà de la seva voluntat edu-

cativa, se li va voler donar els elements

essencials de les pel·lícules d’aventures.

Així, les guionistes també van afegir-hi

nous personatges, com les notes musi-

cals, convertides en salvatges des de la

desaparició de les claus; o les eines,

encarregades de reparar, fabricar, enllus-

trar i preparar els instruments de l’orques-

tra. I, dins d’aquestes eines, el gran anta-

gonista de la història: el Dr. Marteau (el

D r. Martell), un personatge aparentment

malvat i la font del conflicte inicial i futur

desenvolupament de la narració.

Més enllà de la història, en les narracions

de ficció també s’ha de dotar cada perso-

natge d’una identitat pròpia i diferenciada

que l’encamini a actuar i sentir d’una

determinada manera, i que així expliqui el

perquè de certs esdeveniments. D’una

banda, tenim el malvat Dr. Marteau, definit

com el més dolent dels personatges, i,

finalment, el culpable de la cacofonia al

planeta de la música. I, d’altra banda, els

instruments, les notes i la resta d’eines.

Però especialment destacats hi ha els pro-

tagonistes Piccolo i Saxo, les personalitats

dels quals marcaran l’esdevenir dels fets.

En Piccolo és un jove flautí molt obedient

i perfeccionista que s’aplica al màxim a

l’hora de practicar les escales musicals.

4

En Saxo, en canvi, és un instrument des-

obedient, descarat i fins i tot una mica

impertinent. En contraposició amb el pri-

m e r, la seva gran passió és improvisar, i

no suporta fer escales i seguir les partitu-

res al peu de la lletra. Ell és feliç compo-

nent al seu gust. Així doncs, s’observa

com els personatges protagonistes tenen

una personalitat força oposada. Una con-

traposició que, de fet, es transformarà en

complementació i reforçarà una de les

idees principals del film: la riquesa de les

d i f e r è n c i e s .

Segons explica el director, Marco

Vi l l a m i z a r, en una entrevista, el més com-

plicat de tot el procés d’animació va ser

donar ànima i vida a uns instruments

musicals. No va ser una tasca gens sen-

zilla ja que, a diferència de personatges

humans o fins i tot animals, no és una

cosa gens evident. Es tracta d’objectes,

d’instruments sense vida en la realitat i

en els quals, per tant, cal fer tota una

feina extra en personificar-los. Per una

banda, i tal i com acabem de veure, defi-

nir la seva personalitat; i, per a l’altra,

donar una forma antropomorfa als instru-

ments: assumint que caminen, tenen ulls,

b o c a . . .

Per a aquesta segona tasca, l’estructura

habitual de l’orquestra en famílies d’ins-

truments, font d’inspiració per a la matei-

xa història, va ser de gran ajuda a l’hora

de diferenciar físicament tots els instru-

ments. Cada família respondria a uns cri-

teris comuns i homogenis que ajudarien a

identificar-la. Així, una de les distincions

seria la forma de caminar: els instruments

de corda que estan sobre una agulla hau-

rien de saltar sobre aquesta per despla-

çar-se; els de metall caminarien tot ondu-

lant-se sobre les parts inferiors del seu

cos, i els de percussió rodolarien sobre

ells mateixos, destrossant tot allò que es

troben en el seu camí. De la mateixa

manera, els instruments més grossos de

cada família es correspondrien amb els

més vells de tots, com els bombos a la

família de la percussió, el trombó i el

saxòfon a la de vent-metall o el contrabaix

a la família de la corda. I, en canvi, els

més jovenets serien els instruments més

menuts, com el mateix flautí, en Piccolo.

Finalment, pel què fa a l’estètica de la

imatge de Piccolo y Saxo pròpiament dita,

tot i ser una animació en 3D, se li va voler

donar una aparença més característica de

les animacions en dues dimensions. De

fet, hi ha poques animacions en 3D amb

un aspecte tan fort i marcat com el d’a-

questa pel·lícula. Els colors són molt

intensos i brillants, donen vitalitat a la

imatge i als personatges i n’accentuen el

caràcter fantàstic.

Així doncs, tot allò que sembla donat

quan veiem una pel·lícula, requereix un

procés de creació complex i laboriós fruit

de conceptualitzacions de tot un equip

format per diversos professionals. Unes

conceptualitzacions que gairebé sempre

juguen amb els seus símils humans: per-

sonificant els personatges, dotant-los de

c a r à c t e r, sentiments... i presentant situa-

cions que bé podrien passar en el nostre

dia a dia.

5

Proposta d’activitats

• A l’orquestra del planeta de la música hi havia molts instruments. Sabríeu dir quins dels

següents instruments hi apareixien?

• I ara, sabríeu dir a quina família pertanyen?

– Ve n t - f u s t a

– Ve n t - m e t a l l

– Corda

– Percussió

• Els instruments aquí dibuixats no són com els que hem vist al film de Piccolo i Saxo. Els

falten ulls, boca, braços, veu... A partir d’aquest dibuix feu la mateixa feina que l’equip

d’animació de la pel·lícula.

6

7

Les diferències com a fontd’aprenentatge

Les famílies d’instruments viuen separa-

des al planeta de la música. Des de la

misteriosa desaparició de les claus de

Sol, Fa i Do, les unes desconfien de les

altres i es culpen mútuament de la caco-

fonia actual. Per aquesta raó, a cada ins-

trument només li és permès tocar amb

els instruments de la seva mateixa famí-

lia. En Piccolo, per exemple, mai no

havia vist un instrument de vent-metall o

de percussió fins al dia que, de forma

accidental, va a parar a la terra dels ins-

truments de metall i coneix en Saxo.

Aquell dia tot canvia. Mentre que d’entra-

da es miren amb desconfiança, temoro-

sos de tot allò dolent que havien sentit a

dir d’aquells instruments diferents, amb el

pas de les hores en Piccolo i en Saxo

comencen a qüestionar-se fins a quin

punt és veritat tot allò que es diu.

D’una banda, en conèixer-se descobrei-

xen l’existència d’uns sons que són com-

pletament nous per a ells. I, de l’altra,

també tenen l’oportunitat de conèixer

algú ben diferent. Tal i com s’ha dit més

amunt, la caracterització dels dos perso-

natges protagonistes està feta d’una

forma força antagònica i complementària.

Així, en Piccolo queda atònit davant la

gran capacitat d’en Saxo a l’hora d’impro-

visar i fer volar la seva creativitat musical.

La seva coneixença agita el seu interior,

fent que aprengui a improvisar no només

en el terreny de la música, sinó també en

les qüestions de la vida diària, i se sent

capaç de deixar-se anar. Per la seva

banda, en Saxo també viu un aprenentat-

ge important al costat del petit flautí.

L’admiració que Piccolo sent cap a ell el

fa adonar que aquella improvisació que

generalment li és castigada, és quelcom

de valuós, i això li desperta molta més

seguretat en ell mateix.

En conjunt, doncs, les diferències entre

ambdós personatges, tant musicalment

parlant com pel que fa a les seves perso-

nalitats, es configuren com la font d’un

gran aprenentatge. Allò que un dia va ser

separat, en unir-se i complementar-se,

acaba aconseguint els millors resultats. I

serà només així, plegats, com podran

trencar amb els prejudicis existents i alli-

berar les claus de Sol, Fa i Do; i amb

elles retornar l’harmonia al planeta de la

música fent que totes les famílies tornin a

tocar plegades. L’evolució dels personat-

ges conductors de la narració, doncs,

torna a subratllar el valor constructiu de

les diferències. És a dir, destaca l’enriqui-

ment per al creixement personal i col·lec-

tiu que aquestes diferències aporten.

De fet, la desconfiança vers allò descone-

gut o diferent és quelcom habitual en la

nostra societat. I en el cas dels nens i

nenes més menuts, la major part dels

seus prejudicis provenen d’allò que sen-

ten però que segurament no han vist mai.

I la història de Piccolo y Saxo treu a la

llum aquest fet. D’una banda, dins un

context de ficció fàcilment comprensible

per als més joves, fa palesa la tendència

social a la desconfiança vers aquells que

no comparteixen les mateixes caracterís-

tiques que un mateix, tot culpant allò dife-

rent i desconegut dels mals ocorreguts. I

de l’altra, també posa sobre la taula el fet

que sovint es tracti d’acusacions sense

fonaments, simplement fruit de pors

infundades.

8

Tanmateix, el film supera la situació d’una

manera clara i senzilla. Quan Piccolo i

Saxo es coneixen i parlen, s’expliquen el

que es diu de cada família d’instruments,

i ho contrasten amb allò que veuen, s’a-

donen que potser no hi ha motiu per a

témer-se l’un a l’altre; i que, a més, men-

tre les famílies d’instruments perden el

temps enrabiades, les claus de Sol, Fa i

Do continuen perdudes qui sap on.

Així, des d’una mirada pròpia de la infan-

tesa, on tot és un descobriment i tot allò

nou causa sorpresa i admiració, en

Piccolo i en Saxo decideixen unir-se per

solucionar el conflicte del planeta de la

música. Junts emprendran una intensa

aventura en la recerca de l’harmonia, tant

musical com entre les seves famílies. I és

que la música encara sona millor quan la

componen plegats.

En conclusió, doncs, el film és un cant a

l’amistat i la convivència pacífica entre

els pobles. L’harmonia, tant musical com

més metafòrica, només s’aconsegueix

quan se superen els prejudicis, i quan les

diferències entre uns i altres són interpre-

tades sota un codi positiu. Només quan

uns trets propis es complementen amb

altres s’obtenen els millors resultats.

Per parlar-ne a l’aula

• En Piccolo és un flautí molt aplicat, i en

Saxo és un rei de la improvisació.

Junts, aprenen moltes coses l’un de

l’altre. Coneixeu algú de qui sigueu

diferents i de qui aprengueu moltes

coses? Quines coses apreneu?

• Arran de la desaparició de les claus de

Sol, Fa i Do les famílies d’instruments

es divideixen i van a viure cadascuna

en un lloc diferent del planeta de la

música. Què passa quan no toquen

juntes? Què hi guanyen quan tornen a

unir-se?

• Què passa quan es troben en Piccolo i

en Saxo per primera vegada? Perquè

desconfien l’un de l’altre? Canvia la

seva actitud un cop es comencen a

conèixer? Per què? Aquest fet es

podria extrapolar a situacions que

podrien viure els mateixos nens i

nenes; reflexioneu al voltat dels prejudi-

cis vers allò desconegut.

Proposta d’activitats

• Escolteu qualsevol peça musical clàssi-

ca. En sabeu distingir els diferents ins-

truments? I les famílies? Quina sensa-

ció us transmet cada tipus de so per

separat? I tota l’orquestra conjunta-

m e n t ?

• Si compteu amb una aula de música i

alguns instruments, jugueu a endevinar

els sons. Que un nen o nena s’amagui i

faci sonar un instrument. La resta hau-

ran d’endevinar:

– Què sona?

– Què ens suggereix el so de cada

i n s t r u m e n t ?

Piccolo y Saxo

Títol original: Piccolo, Saxo et

compagnie

Direcció: Marco VillamizarGuió: Isabelle de Catalogne i JulietteSalesMúsica: André PoppProducció: França, 2006Durada: 85 minutsVersió: doblada al castellà

Arran de la misteriosa desaparició de les

claus de Sol, Fa i Do, tot comença a anar

malament al planeta de la música. Les

famílies d’instruments es barallen sense

p a r a r, fins al punt que la gran orquestra

deixa de tocar plegada. Però tot canviarà

quan Piccolo, un flautí pertanyent a la

família dels instruments de fusta, estableix

una estreta relació amb en Saxo, un instru-

ment de metall. Plegats començaran una

aventura plena d’emocions, en què l’amis-

tat i la col·laboració seran les eines clau.

Només superant la desconfiança vers

aquells que són diferents podran aconse-

guir els seus objectius.

f i t x a t è c n i c a

P r o g r a m a d e m à

C i c l e i n i c i a l

A la pel·lícula les claus de Sol, Fa i Do han desaparegut. Empreneu una aventura tal i com fan en Piccolo i en

Saxo i intenteu recuperar les claus musicals travessant aquest laberint. Quin camí han de seguir?

Piccolo y Saxo