Petit diciembre 11
Transcript of Petit diciembre 11
Editorial 1
Noticies 1
Sortides 1
Sortides 2
Concert 2
Halloween 3
Espai d’opinió 4
La Buhardilla 4
Contingut:
PETIT ESPAI
EL NOTICIARI TRIMESTRAL DE L’ESCOLA INTERNACIONAL LAIE
Volum nº 33
Desembre 2011 Después de estos meses de tanto trabajo por fin se acercan las vacaciones de Navidad. Es hora de descansar y de disfrutar de la familia y de los amigos, pero también de mirar con calma todo lo acontecido hasta ahora.
Pero cuando hablamos de descansar no nos referimos a la inactividad absoluta, sino a dedicarnos a eso que llaman ocio activo, a no ser meros espectadores pasivos, sino en
participar en actividades que n o s e n r i q u e z c a n personalmente. Leed, id al teatro, practicar algún deporte en compañía, en definitiva sed los dueños de vuestro tiempo para crecer interiormente. Esas son las cosas que nos permiten hacer las vacaciones, y quedan en suspenso, t e m p o r a l m e n t e , l a s obligaciones escolares.
En fin, que seáis felices en estas fiestas, y hasta enero.
EDITORIAL
La noche anterior a empezar la nueva escuela estaba muy nerviosa.
Nos sabía con qué me encontraría la
mañana siguiente. Cuando llegué a la escuela me encontré un montón
de gente que no había visto en la
vida. No sabía qué hacer, ni hacia dónde ir. Seguí avanzando hasta que
me encontré un grupo de niñas que
parecían ser de mi edad, me acerqué, y sí, eran de mi curso. Entonces me
preguntaron si yo era nueva. – Sí,
contesté, y fui con ellas hasta el auditorio, donde nos dieron la
bienvenida a la secundaria y nos
explicaron un poco cómo iría el curso. Cuando acabó el discurso
cada uno nos fuimos a nuestra aula
con nuestro profesor. Allí nos explicaron cómo evaluarían el curso,
nos dieron el horario y nos dijeron
que no nos quedaríamos en una misma aula todo el día, sino que
cambiaríamos de aulas. Me pareció
muy bien, ya que estar en una misma aula todo el día era muy
aburrido.
El primer día estuvo bastante bien,
conocí a un montón de niñas muy
simpáticas que me acogieron muy bien. El segundo día supe que la
secundaria no tenía nada que ver
con primaria.
Pasaron los días y me di cuenta de que echaba de menos a mis
compañeros de la primaria. Me
puse triste, hacía nueve años que iba a la escuela con ellos, día tras
día sin parar. Pero ahora ya sabía
que a muchos de ellos no los
volvería a ver jamás.
Entonces me vinieron a la cabeza
un montón de cosas y experiencias que habíamos pasado juntos,
colonias, excursiones, momentos
vividos juntos desde que íbamos a P3. De hecho, relacionaba cada uno
de los niños de la nueva clase con uno de la clase anterior. Aunque me
gustaba la nueva manera de trabajar
en la escuela Laie, también encontraba a faltar algunas de las
asignaturas, y aunque no me gusta
admitirlo, también a los profesores.
La escuela Laie me ha
gustado mucho, pero
daría lo que fuera por volver a pasar un día con
m i s a n t i g u o s
compañeros.
SORTIDES ESO
1r TRIMESTRE 1r ESO 23-09-10.- Canal Olímpic (Castelldefels) 2n ESO 23-09-10.- Sant Feliu de Guíxols 3r ESO 23-09-10.- Sant Celoni 4t ESO 23-09-10.- Vilassar de Mar
TOT NAVEGANT PER SANT FELIU!! Arnau Mas, Àgata García i Toni Alcayde 2n ESO.
MIS PRIMEROS DÍAS EN SECUNDARIA María Martínez Calventós 1º ESO B
El dia 23 de setembre va ser un dia esperat per tothom. Era la
primera sortida, però no una sortida a un museu o unes
ruïnes, no, era sortida a la platja!!!
El trajecte era d’una hora , així que tots anàvem amb
aparells de música, llaminadures i xerrant tota l’estona. Quan
vam arribar ens van explicar les activitats que faríem i amb
qui les faríem. Les activitats eren: volei platja, vela i
windsurf. Ens van dividir en 3 grups i vam començar. El
volei va ser divertit i vam acabar arrebossats de sorra. Per fer
vela érem 4 i un monitor els que intentàvem fer anar
endavant al vaixell, però semblava més fàcil des de la sorra
que dins de l’aigua. El més divertit va ser abordar els vaixells
dels nostres companys! Pel que fa al windsurf qui m’ho
havia de dir que estaria més temps a l’aigua que a la taula!
Després de fer totes les activitats vam anar a dinar. Més tard
vam tenir temps lliure per banyar-nos. El temps va passar
volant. Va arribar l’hora de canviar-se i tornar. A l’arribar a
casa ens vam connectar al facebook per comentar la
fantàstica excursió!!
Página 2 PETIT ESPAI
CONCIERTO CINCO ESTRELLAS Banda invitada: The Glasgow Academy.
Día: 19- 10- 2011 Toni Alcayde López 2º ESO A
LA SORTIDA A CAN PUTXET Mariona Nogueras, Francesc Barnadas, Albert López 3r ESO
SOL, PLATJA I AMICS Marta Fernández 4t ESO A
El divendres 23 vam fer una de les
millors sortides de l’ESO. No vam anar
gaire lluny (a la platja Palomares, a
Vilassar de Mar), però va estar molt i
molt bé!
Feia un sol espaterrant i al mar s’hi
estava de meravella. Vam fer una sèrie de
proves on ens havíem d’arrebossar a la
sorra, passar per entre unes cordes,
coordinar-nos amb el grup (això va ser el
més difícil) i, sobretot, compartir
moments divertits, simpàtics i amables
amb tot el grup de 4t. Els monitors hi van
ajudar moltíssim, ja que eren joves,
simpàtics i (tot s’ha de dir) benplantats.
Per als jocs van dividir-nos en grups de
nou persones i vam haver de triar un
nom. Els grups van acabar sent: els “All
my people”, els “Turu-tuus”, els
“Chicago, me limpio” i els “Xupacabres”.
Després, en acabar les activitats, vam
dinar, vam cantar cançons, vam tirar a
certes persones dins l’aigua amb roba,
vam ballar, vam arrebossar-nos altre cop
a la sorra, vam trobar una medusa, … i
moltes coses més.
En resum, va ser una sortida amb un èxit
brutal!
companys et moguessin, pujar a u
iceberg tot l’equip a la vegada i cada
cop era més petit (aquí va ser on el
Javi cridava: Jaime ¡abrazame!!),
jugar a pilota amb xarxes, passar
pilotetes sense moure el cos, …
Després d’acabar les activitats vam
dinar a la fresca. Més tard vam
passejar pel bosc , vam jugar a futbol
o vam aprofitar el temps lliure per
parlar amb els amics. Ens ho vam
passar molt i molt bé i vam riure
moltíssim!!!
Quan els nostres tutors ens van dir on
anàvem d’excursió, la gran majoria
d’alumnes van posar cara de terror/
fàstic. No entenien el perquè nosaltres
havíem d’anar a una “masia amb
vaques”, bitxos i insectes… en
comptes d’anar a la platja com 2n i
4t.
El lloc es diu “Can Putxet”. Situat a
Sant Celoni, és un lloc caracteritzat
per les “missions impossibles”. Ens
van dividir en 4 grups per colors:
blau, taronja, vermell i verd. El que
havíem de fer eren diferents reptes en
una sèrie de temps. Aquests reptes no
eren de destresa física, tot al contrari,
eren de treball en equip i
d’organització. Moltes proves no les
podies superar si no confiaves en el
teu grup. Així havíem de construir
ponts, fer curses de sacs amb 6
persones dins, creuar el llac àcid,
penjar-te d’unes cordes i que els
Unos músicos escoceses han venido hoy a la escuela. Algunos tocaban una bolsa de aire que generaba unos sonidos increíbles: la gaita. Otros, con unos palos picaban contra una tensa piel sujeta a un estrecho cubo de madera: el tambor. Con un cilindro de metal que brillaba ante la luz del teatro y que producía unas melodías celestiales, hacían que nuestros oídos oyeran las canciones del cielo: el clarinete. Y, por último, había unos niños que utilizaban el instrumento más antiguo que existe: la voz.
Durante la hora que ha durado este concierto, la escuela se ha fundido en el mundo celestial de la música y de las notas melódicas. Había momentos en que si cerrabas los ojos y escuchabas, podías sentir que te elevabas en el aire y planeabas en el gran y excelente mundo de la música, la armonía pasaba por tu cuerpo. Este mundo solo es perfecto si los instrumentos son tocados con precisión, afinados y con gran talento. Y la escuela extranjera que hoy ha venido ha sido un claro ejemplo de la perfección impoluta.
El director dirigía a los músicos, el pianista acompañaba a los mismos. A la vez, los percusionistas daban el ritmo a los cantantes, los gaiteros hacían la melodía para todos, y el coro tocaba la otra parte de la melodía para que el grupo musical estuviera en perfecta armonía. Y, lo que tiene más mérito de todo, es que, si alguien falla en su tarea, la armonía se rompe y el concierto acaba en desastre; pues bien, esta escuela ha logrado estar en una gran coordinación, y la música ha pasado por nuestros oídos y nos han dejado asombrados.
Por lo tanto, tras haber estado soñando en ese mundo musical, solo me cabe destacar que los cantantes, los percusionistas, los clarinetistas y los demás músicos han tocado de tal manera que podemos decir que ha sido un concierto de cinco estrellas. Y es que se han llevado el oro de la copa. Una gran experiencia para los amantes de la música y de los bellos cantares.
VOLUM Nº 33 Página 3
GUANYADORS HALLOWEEN PRIMARIA 5º A: PAUL MARCO 5º B: MIGUEL GARCÍA 6º A: JORDI SANS 6º B: KOLYA DAM SECUNDARIA 1º A: CLAUDIA ARTALEJO 1º B: LAIA ASCASO 2º A: ARNAU MAS 2º B: TANIT KULLAR 3º A: ARTURO ARISÓ ALBERT LÓPEZ 3º B: ALBERT AGUILAR SALVADOR FLORIACH 4º A: ALEX CANALS 4º B: ALVARO ARISÓ
PROSA
By Miguel García 5th B
On a dark, dark night
a black cat goes outside.
Behind a tree the black cat
Can see three witches in front of it.
It feels scared, and it runs
away and it stumbles on
a pumpkin smiling at it!
The cat returns home and
it faces a skeleton on its sofa
and it goes under the bed
and so scared was it that
it sleeps till tomorrow.
Halloween’s dayHalloween’s dayHalloween’s dayHalloween’s day Martí Jiménez, 4th ESO B. On Friday the 28th of October, we all had an extremely exciting and horrifying experience at Laie School. Halloween is one the most special dates every year and this course couldn’t be an exception. In fact, it was one of the most thrilling Halloweens I have experienced. As usual, we all dressed up as frightening creatures and had great fun. There were death-like vampires, terrifying skeletons, horrifying zombies and creepy witches all around. However, the truly breathtaking experience had still to begin: the Halloween ceremony, which included the writing contest’s awards, the dressing competition and… the absolutely hair-rising film! Although it was done rather speedily, the dressing competition was a success and in my opinion, all the choreographies and performances were brilliantly executed. The film was the event I had been waiting for more anxiously, during all the week. I was one of the main characters of the film, together with ten more cheerful students of 4th of ESO. It had taken us about ten hours to complete all the fabulous recording. Of course, Alvaro, the film director deserves the greatest credit, as he had spent a lot of time editing and adding all the special effects. But all the actors and actresses had been making an incredible effort during the last month and were expectant about the audience’s reactions. Finally, the result was even better than we had expected. All the students and even teachers screamed in terror several times and stared hypnotized at the screen until the last scene.
DESCRIPTION OF A
TERRYFYING MAN/ WOMAN Marina Rabinad 4th ESO B
He’s a reserved, cold person. He used to work at a chemistry factory when he was young but he got fired. Nobody knows exactly what happened because he moved to another country, but now he has returned. He is about sixty years old, but looks much older. He has breakfast at a small café in town, always dressed strangely. He wears a black, long coat, a black hat and gloves. People are very scared of him and try not to talk to him because he answers shouting and with a rough voice. He walks slowly through the streets with a watch that he never lets go of, between his hands.
http://www.escolessas.com/
escolessas/laie/primer.html
Hamelin-Internacional LAIE C\ Núria , 26-30 08328 Alella
EL NOTICIARI TRIMESTRAL DE L ’ESCOLA INTERNACIONAL LAIE
Telf.:(+34) 93-555-67-17
¿QUIÉNES SOMOS?
Nuestra escuela es una institución privada, creada para dar continuidad a la
Escuela Hamelin-Alella.
MI HOTEL EXISTENCIAMI HOTEL EXISTENCIAMI HOTEL EXISTENCIAMI HOTEL EXISTENCIA (METÁFORA DE REFUGIO INTERIOR)(METÁFORA DE REFUGIO INTERIOR)(METÁFORA DE REFUGIO INTERIOR)(METÁFORA DE REFUGIO INTERIOR)
Nora Navarro 1º Bachillerato
A junior manager, a senior manager and their boss are on their way to a meeting. On their way
through a park, they come across a wonder lamp. They rub the lamp and a ghost appears.
The ghost says: “Normally, one is granted three wishes but as you are three, I will allow one
wish each”.
So the eager senior manager shouted, “I want the first wish. I want to be in the Bahamas, on a
fast boat and have no worries”. And he was gone.
Now the junior manager could not keep quiet and shouted "I want to be in Florida with
beautiful girls, plenty of food and cocktails." And he was also gone.
The boss calmly said, "I want these two idiots back right now.”
VIRUS EFFECT ON MOUSE
ENGLISH HUMOR
Es un lugar mágico. Un lugar donde todo es posible.
Una de las cosas más mágicas de él es que es invisible. Mi hotel existencia es un lugar donde mi mente vuela.
Donde me cautiva la imaginación, la libertad, el amor… Puedo ir cuando quiera. En cualquier momento del día,
mientras esté con alguien especial. No hay preocupaciones. No hay obligaciones. Allí la palabra "IMPROVISAR"
está escrita en oro. Cuando estoy allí tengo la sensación de poder hacer cualquier cosa. Es cuando me llegan
ideas de guiones, cuando veo lo afortunada que soy de tener a gente que me quiere, cuando inspiro y no hay
contaminación… Uno de mis lugares preferidos del hotel es la playa. Sientes el sol en tu piel, en tu cara… Sabes
que no tienes prisa, que te puedes dormir, que puedes disfrutar… Y sabes que cuando quieras experimentar
puedes entrar en el agua. El contraste del calor con el frío. El contraste de la rutina y con la libertad.
Muchas personas creen que su hotel existencia está en un lugar en concreto. Mi hotel existencia viaja conmigo.
Va donde voy. Como una sombra. Nunca desaparece. Puedo ir cuando me plazca y con quien quiera. La única
cosa que no me gusta del hotel es que es imposible irse. Te atrapa. Te cautiva. Te hace ver que no necesitas
marchar. Pocas veces me he ido sin lágrimas. Entonces él me recuerda que puedo volver. Estoy siempre invitada.
Sonrío. Afronto mis obligaciones con ganas porque se que cuando termine me voy a escapar. Nadie sabe dónde
voy. Solo la persona que te traes contigo. Tiene que ser alguien especial. Alguien que quede para siempre en la
pared de los visitantes. Aunque no lo creas, el hotel cambia dependiendo de quién traigas. Por eso siempre voy
con cuidado e invito a aquellas personas que sé que van a apreciar el sabor de la libertad con aroma de
improvisación.
Te dejo. Me voy. Ya sabes dónde buscarme. Hoy creo que voy a pensar en comer las nubes.
SANTA CECÍLIA Laura López 6è B
Que és? Santa Cecília és la patrona de la música i per això cada any a l’escola ho celebrem fent balls o tocant un instrument. Tots els nens que s’animin a ballar, cantar o bé tocar un instrument, tenen la seva oportunitat un cop a l’any fins a sisè al teatre de l’escola. A l’escola es celebra el divendres dia 18 tot i que el dia de veritat és el 22 de novembre. Un mes abans.... Un mes abans de Santa Cecília ja tots pensen en què portaran, com ho faran i sobre tot a practicar el ball. Fer una ball o planejar una actuació no es fàcil... Calen moltes hores d’assaig i de preparació...De mica en mica el patí de l’escola es va omplint de música, nens ballant i de rialles. Santa Cecília també es una activitat per aprendre a compartir opinions amb un grup. El dia. Ja ha arribat el dia, el dia en el que portàvem un mes somiant.... tothom arriba a l’escola amb la seva cartera i una bossa on hi ha la roba. Durant tot el matí es fan classes normals però tots estan molt inquiets... Al pati del matí encara s’escolta música, encara hi ha gent que acaba de practicar el seu ball... canvia alguns moviments .etc. Després de dinar, després de mes o menys 30 minuts de pati tots entrem a dintre. Ens dividim entre nois i noies, cada un a una classe diferent, per anar-nos a canviar. Las noies s’acaben de maquillar i de pentinar mentre els nois acaben d’assajar. Tots ens dirigim al teatre i seiem amb el nostre grup: inquiets fins que ens toqui sortir. Quan diuen el nom del teu grup el cor et va a cent per hora, però al final tot acaba sortint genial.. tothom aplaudeix i riu. Entrevista He entrevistat a l’Amelia Urrea sobre les seves opinions sobre el dia de Santa Cecíla a l’escola. És el primer any que l’Amelia hi participa i diu que és una molt bona experiència. Al ser el primer cop que participa al principi estava molt nerviosa , així que diu que li podria haver sortit millor. Diu que a ella li agradaria poder celebrar-ho tots el anys, perquè aquest ja és el nostre darrer.
JOB SATISFACTION Marina Llobregat 2ND Bachillerato
Many people today say that money cannot
buy happiness, but everybody needs it.
Can we prioritize job satisfaction over
financial success? These two concepts are
closely related as this duality is present in
people’s daily life. But, do really people
prioritize one over the other?
It is usual to hear complaints about jobs
just because people do not like them. As a
result, most people continue with their job
because it gives them a satisfactory salary.
Therefore, this circumstance stops people
reaching high levels of excellence, as they
do not enjoy working.
Nevertheless, a job which produces plenty
of job satisfaction may or may not bring
you sufficient economic earnings to lead a
decent life. As a result, people start
searching for new jobs which could
guarantee better incomes in spite of being
less enjoyable.
In my opinion, job satisfaction is almost a
romantic position of a difficult realization.
We will always depend on money and if
you are easily pleased with what you have
you will have achieved a great point n
your life. In spite of this, in general people
tend to research for jobs with high
financial benefits due to the security and
stability they can provide to you and your
family with. It seems to me that the
importance of both concepts is relative to
people’s necessities and values in their
daily life.
PETIT ESPAI Página 4