Els bons usos es perden(Sobre el «Petit Diccionari Fraseològic Cerdanià»)

MORVAY Károly

1

Els bons usos es perden

(Petit Diccionari Fraseològic Cerdanià)

Fraseoteca molt profitosa per entendrei saber utilitzar els

fraseologismes

- combinacions estables de paraules -:expressions (metafòriques,

idiomàtiques, imatjades),maneres de dir, modismes,

locucions, frases fetesestructures estereotipades,fórmules rondallístiques

frases proverbials isentencioses, comparances

proverbis,dites,etc.

emprats en el llibreContalles de Cerdanyade Jordi Pere Cerdà

La fraseologia estricta: les frases metafòriques, les comparances populars, els idiotismes, són peces tan imprescindibles, i elements si fa no fa tan immutables, en la vida sana d’una

llengua, com les eines gramaticals i el lèxic correcte. Ens cal, doncs, conèixer i usar les frases fetes pròpies de la nostra. (Coromines : 1974, 74).

Dedico aquest treball als joves de la Catalunya del Nord, i entre ells, a la nostra filla,Magda, esperant que no deixin perdre els bons usos lingüístics de llurs padrins.

Poseu-hi el nas, si en voleu saber més ...

2

El qui vol tractar amb la gent estudianta ja convé que sigui matiner, atent com un gos caçaire, prudent com la serp, àgil com l’esquirol, tocat posat i alguns talents de més que és rar de trobar-los junts, sobretot en la pell d’un de nosaltres, pobres pagesos, abandonats de la mà de Déu. Aquest cas prou ho demostra que ells estudien per enganyar els demés. Heus aquí el que va passar a un minyonet cerdà, de quin modo el van haver i com ell es va revenjar…

Szép jónapot kívánok! Bon dia! [Bun dia!]

Com heu pogut constatar, el fragment que acabem d'escoltar [d'escutar] fou llegit per un rossellonès. Després de fer-ho en hongarès jo també us he saludat en "nord-català" en el qual durant tot el dia, matí i tarda, es desitja Bon dia! [Bun dia!]

El tema de ponència està íntimament relacionat amb aquesta variant del català: parlaré aquí d’un recull que documenta els fraseologismes emprats a les Contalles de Cerdanya (Cerdà: 1997 i 2001) de Jordi Pere Cerdà.

Volia començar amb un proverbi adequat a la situació, però em vaig adonar que en hongarès i en català només conec refranys que parlen mal dels hostes, com per exemple: «Akármilyen kedves vendég, három napig untig elég», o sigui: L’hoste i el peix menut, al cap de tres dies put, etc. Els polonesos semblen molt més hospitalaris, fins i tot aconsellen endeutar-se per poder fer tot pels hostes: «Zastaw si a postaw si!» - és el seu lema. Permeteu-me doncs que us saludi amb l’ajut d’un proverbi polonès que diu: «Go w dom, Bóg w dom» - Hoste a casa, Déu a casa!

Abans d’entrar en matèria vull expressar el meu contentament no sols per tenir-vos aquí, sinó també pel fet que el primer col·loqui de l’AILLC que es fa a l’anomenat antic bloc soviètic tingui lloc a Hongria. Aprofito l’ocasió per recordar -el que molts sabeu- que la disciplina que represento es va gestar justament a l’ex-Unió Soviètica i que una part important dels treballs fraseològics i obres fraseogràfiques encara avui néixen en la regió. El 2006 és un any excepcionalment ric en congressos de fraseologia. Menciono només tres esdeveniments: fa un parell de mesos va tenir lloc a la localitat hongaresa de Veszprém el congrés de l’Europhras (9-11 de juny; cf. www.vein.hu/german/europhras-2006.htm). Entre els actes eslavístics es pot destacar el col·loqui que es farà a l’illa croata de Rab sobre “Fraseologia eslava i pragmàtica” (17 i 19 de setembre; cf. http://www.ffzg.hr/frazkonf). Gairebé paral·lelament, entre els dies 19 i 22 de setembre, s’organitzarà a Santiago de Compostel·la un congrés internacional de fraseologia i paremiologia amb vuit seccions: estudis metalingüístics; - contrastius i de traducció; - lexicogràfics; - gramaticals; - computacionals; - psicolingüístics i didàctics; - semàntics; - pragmàtics (cf. www.cifp2006.com).

Em fa molt de plaer [pler] que després de la ponència pronunciada el 2003 al Col·loqui de l’AILLC organitzat a la universitat de Girona, on vaig fer classes durant un parell d’anys, em toqui ara parlar a la meva Alma mater. Presentaré aquí un petit diccionari fraseològic, un treball realitzat durant els darrers cincs anys. Al Col·loqui de Girona vaig proposar que a Budapest un dels temes principals fos la fraseologia, per poder fer una mena de balanç del

3

treball realitzat sobre el català, per inventariar les qüestions que han estat ja tractades de manera convincent i recollir les que encara necessiten ser analitzades més detingudament. Tot lamentant algunes absències, com la del company Jordi Ginebra, constato amb satisfacció que al costat de les ponències pronunciades en les diferents seccions tenim una vintena de comunicacions sobre qüestions fraseològiques.

4

1 Informacions preliminars

L’any 1502 un tipògraf alemany, Hans Rosenbach, va imprimir a Perpinyà un petit diccionari, o més aviat una guia de conversa, que portava el títol: Vocabulari molt profitos per aprendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan. (Cf. Stegmann: 1991). Es tracta d’una obra que testimonia que el català en aquella època era la llengua habitual del país i que els estrangers consideraven útil el seu coneixement. 500 anys més tard el català a la Catalunya del Nord està seriosament amenaçat, encara que sortosament és molt menys caigut en desús del que hom podria suposar. El treball que presento aquí i que es pot descarregar de la meva pàgina web (http://morvay-k.web.elte.hu), té el títol «Els bons usos es perden - Petit Diccionari Fraseològic Cerdanià» que citaré abreviat com a PDFC. Es tracta d’un recull que documenta els fraseologismes emprats a les Contalles de Cerdanya (Cerdà: 1997 i 2001), obra de l’escriptor nord-català, Jordi Pere Cerdà, pseudònim literari d’Antoni Cayrol.

[Us faig passar un exemplar del llibrei del diccionari que va ser publicada en una edició limitada per a aquest col·loqui].

L’adjectiu «cerdanià» pot despertar certs dubtes ja que es podria interpretar-lo com a una referència a usos individuals de l’autor esmentat. Segurament es pot trobar també d’exemples d’aquesta mena al llibre com és ara la «dita» {u.p. (hi) deixa les banyes <en una empresa atrevida>} –vegeu al respecte l’article corresponent del PDFC-, però en la majoria dels casos es tracta de combinacions de paraules estables - unitats fraseològiques (UFs) conegudes també a altres contrades, encara que una part important del material reunit al PDFC no sigui recollit pel Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC). Vaig preferir utilitzar al títol l’adjectiu suara esmentat davant la complexitat de la poc investigada fraseologia dialectal catalana en general i davant de l’exigu coneixement que tenim del material fraseològic emprat als parlars de la Catalunya del Nord. A les meves publicacions anteriors sobre el tema vaig fer servir el terme «rossellonès» -com ho fan també altres investigadors- per referir-me a la totalitat de les terres i a totes les variants lingüístiques catalanes de la Catalunya del Nord sota administració francesa des de fa més de tres-cents-quaranta anys. Aquesta vegada, però, he considerat que podria semblar incongruent titllar de rossellonès el llenguatge emprat per un autor cerdà.

[(Pel que fa al terme rossellonès, vegeu les observacions de Joan Veny (Veny : 1993, 50-51) i l’article corresponent del «Diccionari de les llengües d’Europa» de l'Enciclopèdia Catalana (Badia i Capdevila : 2002). Respecte a la denominació Rosselló i Catalunya del Nord cf. l'article Rosselló del «Diccionari Enciclopèdic» (DE) de la mateixa editorial). Per conèixer els trets característics del català parlat a la Catalunya del Nord vegeu les pàgines corresponents de l’obra de Joan Veny Els parlars catalans (Veny : 1993, 50-73).]

5

2 Antoni Cayrol (Jordi Pere Cerdà) i la seva obra

2.1 La producció literària de l’autor

Antoni Cayrol, un polifacètic escriptor autodidacte (nascut el 1920 a Sallagosa), va exercer diferents oficis: va treballar de carnisser, de llibreter. El 1960 va participar en la fundació del GREC (Grup Rossellonès d'Estudis Catalans). Durant anys va dirigir la revista Sant Joan i Barres i va iniciar la publicació de l’Almanac Català Rossellonès. A partir de 1980 es dedica exclusivament a la creació literària.Com a poeta Cayrol va publicar els reculls La guatlla i la garba (1951); Tota llengua fa foc (1954/1955); Obra poètica (1966); Dietari de l'alba (1988), Poesia completa (1988) i dues antologies poètiques amb versions franceses (traduïdes per André Vinas): Paraula fonda, sens profond (1997); Suite cerdana (2000).

Com a dramaturg va publicar Angeleta (1952), La set de la terra (1956) i un recull de la seva Obra teatral (1980). Les seves obres van ser representades en diverses ocasions. Com a prosista va publicar les següents obres: Contalles de Cerdanya (1960, 1977); La dama d'aigua de Lanós: Contalles de Cerdanya (3a ed.. augmentada: 2001); Col·locació de personatges en un jardí tancat (1984, 2a ed. augmentada: 1990); Cant alt. Autobiografia literària (1988); Passos estrets per terres altes (1998).

Jordi Pere Cerdà va guanyar els premis següents: 1985: Crítica Serra d'Or (contes), per Col·locació de personatges en un jardí tancat; 1989: Literatura Catalana de la Institució de les Lletres Catalanes (poesia) per Poesia completa; 1995: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural; 1999: Premi Nacional de Cultura (literatura) per Passos estrets per terres altes. L’escriptor va obtenir també les condecoracions “Croix de Guerre” (1944) i Creu de Sant Jordi (1986). El 1977 l'obra de Jordi Pere Cerdà ha estat objecte d'una tesi: Alain Laguarda L’œuvre de Jordi Pere Cerdà et la nouvelle conscience catalane en Catalogne-Nord (1952-1969).

Per conèixer millor l’obra de Cayrol/Cerdà es pot consultar els textos de les intervencions fetes al Col·loqui organitzat per l'ICRECS de la Universitat de Perpinyà: «Jordi Pere Cerdà - literatura, societat, frontera». Osseja-Llívia, 28-30. 09. 2001 (Carrera & Dalmau & Grau & Valls, eds. : 2004).

Darrerament una plataforma cultural de la Catalunya del Nord proposa presentar Jordi Pere Cerdà al Premi Nobel (cf. El Punt –edició perpinyanenca – del 14 al 20 de gener del 2006, p. 3.)

2.2 Les «Contalles de Cerdanya»

A la nova edició del llibre tenim tretze contalles. A l’Advertiment que les precedeix (pàgines 13-14) l’autor diu: “Permeteu-me de donar les gràcies a les persones -són dones elles totes-, que em van fer el regal d’aqueixes contalles. Són:

la Maria Subirà, de Nahuja [sic, en lloc de Naüja], dita La Pastora, per: «Els tres germans i la filla del Rei»«El cas d’uns pagesos que volien fer treballar un mosso sense cobrar»

6

«En Pere del flaviol [sic]» (N. B. A la Taula -on la numeració de les pàgines correspondents a les contalles apareix errada, aquest títol està escrit com a “En Pere d’en flabiol”).

«El toro Colom»

la Teresa Clot, de Puigcerdà:«La dona més feliç del món»«La nena, el gall i el dimoni»

la Rosa Duran, de Dorres:«El casament de la filadora»

l’Àngela Coll, de Llo:«Les nou veritats de sant Martí»

la Maria Clerc-Peix, de Sallagosa nada a Fontpedrosa.«D’un bergant i d’un bon home»«Les tres Maries»«El toro Colom»«La dona lloba»«La dona d’Aigua de Lanós» (Cf. Cerdà : 2001, 13-14).

Fora de les mencionades, a la nova edició tenim encara la contalla «D’un porc que no era un bou, venut sense diners que va fer ric el qui el perdé» que –segons la informació de l’autor també va ser recollit de la Maria Subirà, de Naüja, dita La Pastora.

2.3 El llenguatge de les «Contalles de Cerdanya»

Degut a les meves limitacions -desconeixement de les varietats dialectals nord-catalans; poques nocions del francès- no puc realitzar, o realitzar sol, l’anàlisi lingüística del material recollit en el PDFC. Haurien de ser els nadius, catalanoparlants dels dos vessants dels Pirineus, que desenvolupessin el tema, presentant els trets característics del llenguatge emprat a les obres de Jordi Pere Cerdà. El primer pas ja està fet: Miquela Valls va enllestir un estudi del lèxic de l’obra narrativa en prosa de creació pròpia de Jordi Pere Cerdà – sense incloure-hi les Contalles (Valls : 2001/2004, 71-101). L’autora explica al respecte:

«Proposar-se l’estudi del “lèxic de l’obra narrativa en prosa de creació pròpia” porta en si limitacions que cal tenir presents: –obra en prosa i no poesia (...).–obra narrativa en prosa de creació pròpia, deixant així de banda les Contalles de Cerdanya, les quals, bo i representant l’entrada en narració de Jordi Pere Cerdà, deuen molt a la literatura oral. I aleshores tornar a les informadores el que els pertany i a en Cayrol el que és seu ultrapassa les nostres capacitats lectores.-lèxic, i no morfologia i sintaxi; perquè vist a l’engrós, no semblen pas tan afectades com en el mateix lèxic per l’entorn idiomàtic de l’autor. (...)-limitacions pròpies d’una servidora». (Cf. Valls : 2001/2004, 73).

7

Sense poder aspirar a realitzar una caracterització detallada enumeraré a continuació alguns dels trets del llenguatge de les Contalles... utilitzant preferentment exemples que apareixen en la contalla «D’un porc que no era un bou, venut sense diners que va fer ric el qui el perdé» (Cerdà : 2001, 77-86). Evidentment el text imprès no reflecteix els trets de la pronúncia i la mencionada lectura de la contalla en qüestió enregistrada per a un programa de Ràdio Arrels de Perpinyà va ser llegida per un veí d’Elna, el sr. Gabriel Escarrà -un poeta-pagès, com ell mateix es presenta.

Per a la caracterització de la morfosintaxi, del lèxic i de la semàntica del text vaig demanar l’ajut d’Eloi Castelló, un jove traductor de Tàrrega, ex-lector de la nostra universitat que va tenir l’amabilitat d’assenyalar-me al text tots els fenòmens gramaticals i mots que no pertanyien al seu català. Hi havia un nombre prou important de tals elements, però verificant-los em vaig adonar que el llenguatge emprat per J. P. Cerdà compartia molts trets característics amb la llengua antiga o amb altres variants, i que la majoria d’ells es trobava documentada pel Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) com és el cas de la forma verbal apar, del nom camalliga en lloc de lligacama o del mot beutat ‘bellesa’ que el diccionari esmentat documenta, entre altres, amb una cita de Ramon Llull. Es pot observar al text l’existència d’un cert polimorfisme: perderíeu i perdran; afores, manera, saviesa al costat de enfores i els castellanismes modo i sabiduria. (Només hi manca sapiència per tenir el quadre complet...). S’hi troben uns quants castellanismes sintàctics i lexicals: que tenia de creure la dona; tot rient del susto, de tots modos, jo m’hi jugui la bolsa; tots despedits s’encontra sol. La forma susurra (escrita així, amb una sola -s-, en lloc de xiuxiueja, murmura - podria ser també gal·licisme). Gal·licismes evidents són és els mots crebar per ‘morir’, despotxar per ‘desembutxacar’ i manxeta / manxetes per ‘bocamàniga’ (manxeta, com ho indica el DCVB, en català vol dir ‘manxa petita’ - cast. ‘fuellecito’), etc. En la combinació decuplat pel dolor l’autor calca el gal·licisme décupler (decuplicar en català ‘multiplicar per deu; fig augmentar, multiplicar’). Tal vegada la presència de certs mots cultes, coneguts, però poc habituals al català parlat, com suputar ‘avaluar indirectament’ (DCVB) també es pot explicar per la influència del francès.

Tenim gal·licismes també en el domini de la fraseologia: a més de la comparació dret com un pal que apareix dos cops a l'obra l’escriptor empra també una forma calcada del francès: dret com una I. (Cf. l’exemple citat sota el punt 2.1.1 a l’Apèndix 2).

Alguns dels gal·licismes podien haver entrat a la llengua a través de l’occità. Aquest és el cas de la combinació sul cop ‘immediatament’, documentat pel PR coup: III 4 Sur le coup: immédiatament. Cf. també el mot sulcòp al Diccionari català-occità / occitan catalan (DCO-OC). Exemples d’occitanismes emprats per J. P. Cerdà – i usats correntment a la Catalunya del Nord- són noga per ‘nou’, peirer ‘paleta’, etc.

A les Contalles tenim també molts exemples de “rossellonismes” lexicals –alguns coneguts per tothom, altres emprats només a Cerdanya. N’enumero uns quants: adret ‘hàbil’; atudar ‘apagar’; arrufa ‘arruga, plec’; tots els bands, d’un band a l’altre; caçaire ‘caçador; de caça’; desbotar ‘forçar (la porta)’; empinnat / empinyat ‘enutjat, irritat, recelós’; entemat ‘tossut’; esmogut < esmoure ‘commoure’; flinganta/fringanta (fringaire) ‘enamorada’; ganyidar ‘ganyolar’; mosellut ‘molsut, carnós’, aquí: ‘el porc’; patoll ‘conjunt de gent que va desordenadament’; pler ‘plaer’; a pleret ‘a poc a poc’; prometència prometença; quitllar ‘posar dret’; retrossar ‘arromangar’, revenial ‘que fa revenir; que fa tornar a la vida’; rodal ‘lloc, indret’. Hi ha mots que l’autor empra en dues variants, com és ara el cas de pastor /

8

pastre: Un cas interessant representa el mot compost Sant-Cugat-del-Vallès, no documentat pels diccionaris que, com es pot deduir també del context; vol dir ‘llit’(li ensenya un Sant-Cugat-del-Vallès ben tou i coixinat. (...) És l’únic que tenim. Trieu! O dins del meu o a la cel·la amb els altres, Cerdà : 2001, 83). L’autor em va explicar que es tractava d’una denominació jocosa derivada de l’expressió: colgar-se al llit. La similitud entre colga’t i Cugat dóna lloc a aquest sentit humorístic.

Entre els elements gramaticals peculiars cal destacar l’ús de la conjunció mes ‘però’ i de les preposicions sus (sul) ‘sobre (sobre el)’ i de la forma an, ana (susurra la gatamaula a n’el prior; venia dret cap a n’ells). Podem observar també la sufixació femenina de cert adjectius invariables (gent estudianta; gent campestra).

9

3 Fraseologia en general i fraseologia nord-catalana en particular

3.1 Imatges originals o frases banals i gastades?

Els que em coneixen de més a prop saben que sóc un «fraseoaddicte» empedreït, fascinat per les expressions idiomàtiques de diverses llengües. Em dedico a l’estudi –aprenentatge i examen- de la fraseologia des del començament dels anys 60. No sóc però un cas únic: hi ha molts «fraseoembadalits» al món: no falten poetes i escriptors que consideren la fraseologia popular un tresor inestimable, una font inesgotable d’imatges originals. El poeta hongarès Sándor Csoóri en un article sobre la llengua materna recorda les paraules d’una csángó [txango], una hongaresa de la regió romanesa de Moldàvia. La mare parlant de la seva filla més petita diu:: “Annának olyan férje van, tedd a sebre, meggyógyít (Anna té un home que si el poses a la ferida, et cura)”. Csoóri afegeix: “Anoto això aquí, com si copiés molt emocionat una cançó popular o una balada desconegudes”» (Csoóri : 1973, 58). El poeta queda encisat per una expressió que no havia sentit mai, però cal dir que res de “cançó popular o balada desconegudes” - es tracta d’un fraselogisme usual en altres llocs. La traducció literal d’aquesta expressió s’empra, per ex., en polonès per designar una persona afectuosa, manyaga, dolça, pacient: miy, dobry, agodny, zgodny cho go do rany przyoy. Fins i tot pot ser que repetida massa sovint aquesta fórmula podria semblar un lloc comú més aviat banal a un altre poeta. Dic això per advertir que no hem d’oblidar que els termes fraseologia, frases fetes poden significar també ‘excés de paraules, ús de frases buides de sentit’ (DIEC) i que hi ha autors, com és ara Josep Pla, que els utilitzen en aquest sentit. En un fragment de la novel·la “El Carrer Estret”, trobem la següent afirmació: “En aquella tertúlia de botiguers l’automatisme col·loquial era enorme. De vegades parlaven mitja hora del temps a base de frases fetes - a base de frases l’aparició de les quals podia predir-se amb una seguretat perfecta.” (Pla : 1998, 232). En la tercera sèrie dels Homenots, parlant de Josep Carner Pla ens diu: “Li costava molt més parlar amb tòpics i frases fetes, vull dir de la manera habitual de no dir res que utilitzem la gent, que donar a la seva expressió un punt de transcendència […]. De vegades, és clar, per a fer-se ràpidament entendre de l’interlocutor, no tenia més remei que utilitzar una frase feta qualsevol, llavors semblava donar-se’n de vergonya i es tornava vermell, com si hagués quedat sufocat literalment.” (Pla : 1972, 242). Frases similars es poden trobar a molts escrits d’en Pla. Per fer veure que l’escriptor parlant de frases fetes no pensa només en lloc comuns, frases banals i gastades citaré encara un exemple: en un altre llibre seu, en “El quadern gris”, afirma: “El llenguatge popular està saturat de locucions de vell. Així ho hem trobat, així ho deixarem; a cada bugada, perdem un llençol..., etc. Aquestes expressions, tan reiterades, em treuen de polleguera.” (75. - El subratllat és meu: K. M.).

[No seria difícil reunir en diferents llengües exemples similars d’un matís més o menys pejoratiu, com, per ex., la frase del famós actor francès Yves Montand que segueix: “Quand il critiquait l’URSS, je répondais par les mêmes formules toutes faites: «Il ne faut pas jeter le bébé avec l’eau du bain...», «On ne fait pas d’omelette sans casser des œufs...». (Le Nouvel Observateur, Supplément au No 2090 du Novembre 2004, 74).” ]

O sigui que el que treu de polleguera alguns, perquè els semblen expressions atrotinades, de vell, per a altres, com Csoóri, representen una frescor, una originalitat increïble. De gustibus no est disputandum, o sigui De gustos no hi ha res escrit -que curiosament en hongarès es diu Az ízlések és a pofonok különbözôek (Els gustos i les bufetades són diferents). En el nostre col·loqui -sense haver-hi bufetades- també hi ha hagut opinions de molta mena, cosa

10

comprensible, ja que a partir dels anys noranta la fraseologia, entesa com a una branca de la lingüística, ha fet grans progressos i s’ha diversificat també a les terres catalanes.

[Sense poder entrar aquí en detalls, recordo només que una àmplia informació bibliogràfica es troba en un article de Gloria Corpas Pastor i Károly Morvay (Corpas Pastor & Morvay : 2002) i en un escrit de Jordi Ginebra (Ginebra 2003 : 45-55). Tenia la intenció de recollir i afegir al text de la meva ponència les novetats més importants no mencionades a les dues publicacions citades, però per falta de temps no ho he pogut fer.

Tot i reconeixent l’innegable avanç de les recerques catalanes sobre fraseologia cal assenyalar un cert endarreriment en el terreny de la fraseografia (lexicografia fraseològica). Cada vegada és nota més la falta d’un gran diccionari fraseològic català i consultant els diccionaris monolingües i bilingües catalans hom pot tenir la impressió que els redactors aprofiten poc les nostres observacions crítiques sobre el tractament de les unitats fraseològiques. Malgrat tot espero que alguna de les publicacions aparegudes –i entre elles alguns dels textos de les meves comunicacions, ponències i articles realitzats d’ençà del 1989 sobre fraseologia catalana-, hagin contribuït a aclarir certes qüestions teòriques i pràctiques.

3.2 La fraseologia nord-catalana i la gènesi del PDFC

Per conèixer millor la fraseologia del català parlat a la Catalunya del Nord, caldrà començar, com més aviat millor, a arreplegar tot el material que apareix dispers en publicacions diferents, completant-ne la llista amb formes encara no enregistrades que es poden documentar en l’ús oral i/o escrit. Comentaré aquí breument un exemple citat al PDFC:

HEUREval més se les heure amb Déu que no amb els seus sants {val més se les heure amb Déu que no amb els seus sants; més val adreçar-se a Déu que als sants; val més tustar al finestró del Bon Déu que a la portalada d’un sant}<proverbi que> s’usa per aconsellar resoldre els problemes dirigint-se als superiors i no pas als subalterns. [dirigir-se (als superiors)*]

Va agafar-se les virtuts entre mans i s’adreçà al senyor: ja que ho sap tothom, val més se les heure amb Déu que no amb els seus sants. (26) [60-61]

Si Déu no torna, vegem els sants, pensà la Poneta, que sentia amoixar-se-li les il·lusions. El sant... és a dir el capellà, no hi podia gran cosa; però, essent bon home com era, sempre els ajudaria amb una pregària. (27) [61]

Doc.: DIEC déu: Ø; heure: Ø; sant: Ø. | Obs.: La variant: Més val adreçar-se a Déu que als sants figura al DCVB documentada com a rossellonesa, en companyia d’altres sinònims: «Més pot Déu que tots els sants» (Menorca); «Quan Déu no vol, els sants no poden» (Catalunya, València, Balears.); «Més pot Déu que el dimoni» (Mallorca); «Déu pot més que tots els diables»: totes aquestes sentències indiquen que convé més acudir directament al superior principal que servir-se d’intermediaris per demanar-li alguna cosa. | BOTET (1998) sota l’entrada Déu recull les formes: «Estigues bé amb Déu i riu-te dels sants» i «Més val adreçar-se a Déu que als sants». | A la Catalunya del Nord es coneix també la variant: «Val més tustar al finestró del Bon Déu que a la portalada d’un sant» que documento -amb algunes correccions– del fullet que presenta un dels espectacles de la Iera Trobada de Teatre Català, «El Vi de l’Anton», que va tenir lloc el dia 12 d’abril de 2002, a Ceret):

11

“No ho encerta fins que l’Anton [...] s’avisi de li donar un cop de mà. Allavores sí que se’n parlarà [...]. Seria, doncs, veritat que «Val més tustar al finestró del Bon Déu que a la portalada d’un sant»?”

Disposant d'un recull més complet podrem posar-nos a examinar les múltiples coincidències amb altres variants del català i amb diferents llengües d'Europa, sobretot els idiomes veïns. Malauradament hi ha poques publicacions que ens permetin conèixer la fraseologia nord-catalana. Al primer lloc cal mencionar l’imprescindible Diccionari Català-Valencià-Balear i altres obres lexicogràfiques com són ara el refranyer de H. Guiter (Guiter : 1969); els dos diccionaris de R. Botet (BOTET : 1997 i 1998); els de P. Verdaguer (Verdaguer : 1999 i 2002) i de J. Ribas i P. Verdaguer (Ribas & Verdaguer : 2004) i un diccionari bilingüe -francès-català- de locucions de R. Botet i C. Camps (BOTET & CAMPS) que acaba de sortir, del qual els autors estan enllestint-ne la part català-francès.

Entre els pocs articles sobre el tema cal destacar l’article d’A. Roig (Roig : 1981) -que va despertar el meu interès per la fraseologia nord-catalana- i un escrit recent de C. Camps (Camps : 2005). Les llargues estades passades a la Catalunya del Nord des de l'any 1989, m'han permès observar de prop el catal que s’hi parla. La lectura de les Contalles de Cerdanya em va fer descobrir una obra rica en combinacions estables de paraules que penso que pot aportar dades interessants per a la fraseologia i fraseografia catalanes. Entre contribucions meves sobre el tema es pot mencionar un primer article (Morvay : 2001a, 325-332) que en l’apèndix reprodueix una part del material fraseològic documentat pel vocabulari de R. Botet (BOTET : 1997) i publicacions més recents que fan conèixer el projecte del PDFC. El text de la comunicació presentada en el col·loqui organitzat per l'ICRECS (Morvay : 2001/2004, 31-70) conté una mostra que documenta les unitats fraseològiques (UFs) de la llegenda «La Dona d'Aigua de Lanós» (Cerdà : 2001, 15-35). El text d’una altra comunicació (Morvay : 2001b/2003), llegida al Col·loqui Internacional A. M. Alcover (17-21 de desembre del 2001, Palma de Mallorca), va acompanyat per un apèndix amb la llista dels fraseologismes que figuren a les dues novetats que es van afegir en l’edició de 2001 de les Contalles de Cerdanya: «La Dona d'Aigua de Lanós» i «D'un porc que no era un bou, venut sense diners que va fer ric el qui el perdé» (Cerdà : 2001, 15-35 i 77-86, respectivament). Finalment, el text de l’article aparegut al volum I de Miscel·lània Joan Veny (Morvay : 2002c) - una mostra del que seria el PDFC - recull en forma de diccionari les UFs de la contalla «D'un porc que no era un bou, venut sense diners que va fer ric el qui el perdé» (Cerdà : 2001, 77-86). En dues ponències fetes el 2003 sobre altres temes (Morvay : 2003a i 2003b), cito també els materials del meu diccionari.

No podré presentar aquí tot el material enllestit ni publicar-lo sencer a les Actes del col·loqui, per això, tant aviat que pugui, penjaré a la meva pàgina web personal –on es troba ja el diccionari sencer- uns textos que especifiquen els principis del tractament de les UFs al diccionari i altres que conténen l'anàlisi de la fraseologia emprada a les Contalles...

12

4 El paper dels diccionaris fraseològics i la utilitat del PDFC

4.1 El paper dels diccionaris fraseològics

La redacció i la publicació de diccionaris fraseològics tenen no sols una importància pràctica, sinó també científica, lingüística: poden impulsar el desenvolupament de la fraseologia (cf. Kótova: 1998, 255), en el nostre cas concret: poden contribuir a la millora del tractament i de la caracterització del material fraseològic del català. Pel que fa a aquesta darrera possibilitat cal recordar que mentre les descripcions sobre el lèxic de diversos idiomes són prou detallades i fidedignes, les informacions sobre les combinacions de paraules, sobre el funcionament del sistema fraseològic d’una llengua, són més aviat minses. En el cas concret del català, no sabem, per ex., quines són les UFs més freqüentment emprades en el llenguatge oral i escrit, malgrat que per a la lexicografia i l’ensenyament de l’idioma seria molt important disposar d’aquestes dades. Les recerques russes semblen ser les més avançades en aquest camp i per això considero molt útil la publicació de dos manuals de Valerii Mokienko (Mokienko 2000a i 2000b) en gallec (cf. al respecte Morvay : 2004d). En català no conec cap obra similar. Es necessitarien també anàlisis parcials com la de G. Corpas Pastor sobre l’ús de les parèmies en un corpus del castellà peninsular actual (Corpas Pastor : 1998). Com ho he comentat, considero que mentre els estudis fraseològics teòrics sobre el català s’han desenvolupat de manera espectacular, en el camp pràctic, i molt especialment en el de la fraseologia lexicogràfica (fraseografia) es nota un endarreriment considerable. El castellà disposa ja d’un Diccionario fraseológico documentado del español actual (DFDEA) i d’un diccionari combinatori, l’anomenat REDES – unes obres molt completes (cf. al respecte les ressenyes de Morvay : 2006 i 2007, en premsa).

Pel que fa a la fraseologia del català parlat a la Catalunya del Nord -com s’ha dit- no hi ha gaires treballs que s’hi dediquen i no n’existeix cap que sistematitzi els coneixements sobre ella. Per això, i per manca d’un estudi detallat sobre els trets característics de la fraseologia catalana en general i sobre les pecularietats fraseològiques de les seves variants en particular, la breu caracterització del material fraseològic que es troba en les «Contalles de Cerdanya» de J. P. Cerdà, no pot aspirar a ésser més que un dels primer intents, una aportació modesta en aquest domini. De tota manera estic convençut que els reculls fraseològics com és l’excèl·lent treball inèdit de Mercè Biosca i Postius sobre la fraseologia en l’obra de Jesús Moncada (Biosca : 1989) i el treball desenvolupat actualment per aquesta autora i per Maria-Pau Cornadó (Biosca & Cornadó : 2000) poden fornir materials interessants per conèixer millor la fraseologia catalana. Coneixent la realitat sociolingüística de la Catalunya del Nord, penso que no es pot perdre gaire temps per començar a investigar i intentar recuperar per a l’ús normal la fraseologia. El PDFC voldria contribuir a la realització d’aquesta tasca difícil.

4.2 La utilitat del PDFC

En la ponència feta al II Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”. (Tarragona 7-9 d’abril de 2003) vaig examinar unes 460 UFs documentades pel PDFC. La revisió d’aquest material va donar els següents resultats: només 104 unitats -o sigui aproximadament un 22.6%- consten al DIEC en forma idèntica o en alguna variant seva. Per contra 356 unitats, o sigui un 77.4%, no hi figuren. O millor dit, 356 combinacions no es poden localitzar en la versió informatitzada del DIEC (1997) amb el mètode de recerca en les subentrades. Amb una recerca “manual” ulterior, es pot descobrir encara 46 unitats -un 10%

13

del material total que se citen en el DIEC com a exemples, sense definició. Hi ha doncs 311 UFs utilitzades a les contalles que no figuren enlloc al DIEC, xifra que representa un 67.6% del total. (Per més detalls cf. l’Apèndix 2 i 3 en Morvay : 2003a/2006, en premsa). Verificant el material complet recollit al PDFC – fent servir el CD-ROM del diccionari i realitzant també recerca manual per verificar els exemples- ens adonem que de les 619 unitats només 167 (un 27%) s’hi troben documentades d’alguna manera al DIEC. 453 combinacions (un 73%) no hi consten. (Cf. la llista que apareix a l’Apèndix 1, on la cursiva negreta assenyala les 167 unitats que documentades pel DIEC). Aquestes dades, al meu parer, mostren clarament la necessitat de millorar el tractament dels fraseologismes als diccionaris catalans, cosa que difícilment es podrà fer sense publicar un diccionari fraseològic català.

La utilitat del PDFC radica en el fet que a més d’ajudar a desxifrar el sentit de les UFs que apareixen a les Contalles... i permetre de caracteritzar la fraseologia “cerdaniana” i nord-catalana, el diccionari crida l’atenció sobre deficiències d’altres obres lexicogràfiques en el camp del tractament dels fraseologismes. En la selecció del material segueixo el concepte ampli de la fraseologia, incorporant també algunes combinacions de paraules que figurarien en un recull d’expressions idiomàtiques pròpiament dit. Sovint ho faig només per poder documentar solucions, definicions defectuoses dels diccionaris catalans com són ara el DIEC i el DMLC. Aquest darrer diccionari va efectuar millores en el tractament del material fraseològic respecte al DIEC, però al meu parer, encara necessita una acurada revisió (cf. Morvay : 2001c, 13). Aquí comento breument només dos casos. El primer és una falta del DIEC corregida pel DMLC: el terme nervi de bou que està explicat al DIEC pel seu sinònim vit de bou i definit com a ‘membre viril de certs animals. Vit de bou, d’ase’. Evidentment en el fragment que diu: “Cal dir al seu punt que s’havia estacat amb la camalliga, penjant dins l’entrecuix, el nervi de bou, més sec i gruixut, que hagués trobat en el firal.” [81] necessitem el significat no documentat pel DIEC: ‘fuet, assot’. El DMLC corrigeix aquest oblit afegint la forma: vit de bou o SIMPL. vit Peça de cuiro emprada per a fer fuets i per assotar. Un altre tipus d’errada és quan els diccionaris documenten només una de les accepcions d’una combinació polisèmica, com és el cas de la unitat fer fer-se càrrec {u.p. es fa càrrec de quelcom} que apareix tres cops al text de les Contalles en el sentit de ‘u.p. s’encarrega de quelcom’ i que als diccionaris catalans es defineix només com a ‘u.p. es fa una idea de quelcom’ (cf. l’article corresponent del PDFC sota l’entrada CÀRREC). Més exemples vegeu a l’Apèndix 2.

14

5 Breu caracterització del PDFC

5.1 Generalitats

Els qui han descarregat o consultat el PDFC penjat a Internet, han pogut constatar que es tracta d’un recull de diferents tipus de combinacions de paraules estables. El diccionari consta de les següents parts: després de l’apartat que presenta l’estructura bàsica dels articles del diccionari (Guia ràpida) i que forneix també la clau de símbols i abreviacions emprats, tenim l´índex conceptual de les unitats que registra el PDFC (Llista dels fraseologismes ... ordenats alfabèticament segons una paraula clau del significat). L’obra lexicogràfica pròpiament dita és un diccionari fraseològic explicatiu que defineix 619 de les combinacions estables emprades a les Contalles i documenta el seu ús. Pel que fa a la distinció entre un diccionari fraseològic explicatiu i diccionari conceptual vegeu Morvay : 2004a, 175-176). La xifra mencionada de les unitats recollides correspon al nombre de les combinacions de paraules enumerades sota els diferents conceptes semàntics en la Llista dels fraseologismes... ordenats alfabèticament segons una paraula clau del significat. En aquesta llista es considera com a unitats independents també les accepcions de les formes polisèmiques. És per això que expressions com la mencionada deixar-hi les banyes hi apareixen dues vegades:

fracassar*, dany* banya deixar-hi les banyes deixardany*, fracassar* banya deixar-hi les banyes deixar (Cf. l’article corresponent del PDFC).

N. B. L’Apèndix 1. afegit al text d’aquesta ponència conté també la llista dels fraseologismes documentats pel PDFC, però les ordena segons la paraula clau lematitzadora.

La Bibliografia final enumera les publicacions citades, els treballs i diccionaris consultats per a la redacció del PDFC i d’aquest text.

L’Apèndix que tanca el diccionari (1) resumeix les qüestions de la terminologia i conceptes bàsics de la fraseologia i (2) presenta les característiques generals del Petit Diccionari Fraseològic Cerdanià, precisant els principis del tractament les UFs dins els articles. (Per més detalls consulteu aquesta caracterització que conté informacions comentades detalladament en Morvay : 2001/2003 i 2001/2004).

5.2 L’estructura dels articles del diccionari

Consulteu la Guia ràpida i l’Apèndix 2 al PDFC.

6 El material fraseològic de les «Contalles de Cerdanya»

La fraseologia de les Contalles no ha estat fins ara sotmesa a un examen rigorós. El PDFC reuneix material suficient per poder engegar-lo. Evidentment les limitacions del temps i espai que imposen els marcs de la ponència no em permeten presentar aquí amb tots els ets i uts els trets característics de la fraseologia «cerdaniana». Per caracteritzar el material fraseològic de les Contalles de Cerdanya recollit i documentat pel PDFC, a continuació parlaré de les següents qüestions: (6.1) els tipus de les unitats característiques de l’estil rondallístic; (6.1) les

15

unitats emprades més d’una vegada en l’obra; (6.3) els elements constitutius freqüents de les combinacions utilitzades; (6.4.) el significat dels fraseologismes documentats i l´índex conceptual del material de les Contalles...

6.1 Els tipus de les unitats característiques de l’estil rondallístic

J. P. Cerdà en la seva obra utilitza certs tipus de combinacions de paraules que es poden considerar característiques de l’estil rondallístic: proverbis i frases sentencioses; fórmules rondallístiques; diferents fórmules fraseològiques i comparacions.

6.1.1 Proverbis i frases sentencioses

Les rondalles en general, i així també les Contalles..., empren freqüentment proverbis i diferents tipus de frases sentencioses. Al llibre de J. P. Cerdà trobem refranys coneguts en la mateixa forma o amb variants diferents a altres indrets del territori catalanoparlant o fins i tot en altres idiomes, com es pot verificar a la documentació facilitada pel PDFC:

cap capellà no pensa en quan era vicari - cf. DCVB rector: REFR. «El rector no es recorda de quan era vicari» (o «de quan era escolà»): es diu pels qui quan són grans o posats en un càrrec elevat mostren poca tolerància amb els defectes o debilitats dels nois o dels súbdits, com si ells no haguessin tingut les mateixes (català oriental, occidental).

fes-te-hi que Déu t'ajudarà – cf. DCVB ajudar: LOC. – g) «Déu diu: ajuda’t, i t’ajudaré» (Cat. Bal.). «Ajuda’t i Déu t’ajudarà. » (Men.). «El qui cau i s’alça, Déu l’ajuda.» (Manresa). Refranys que ensenyen la necessitat de posar cadascú de sa part l’esforç que necessita per conseguir coses bones, i de no fiar-ho tot a la protecció graciosa de Déu. | DCVB Déu: REFR. – bb) «Déu ajuda al diligent»; «Déu diu: ajuda’t, i t’ajudaré»; «Ajuda’t de lo teu i ja t’ajudará Déu» (Pineda de Mar). | Obs.: Es tracta d’un refrany conegut internacionalment: cf. DHC segíts magadon, (az) Isten is megsegít ajuda’t i Déu t’ajudarà.

qui el tracte féu, mantingui el preu- el DIEC i el DCVB recullen només : tractes són tractes. Cf. DIEC tracte 3: Tractes són tractes. (Exemple sense definició). | DCVB tracte: REFR. a) «Tractes són tractes». Significa que els tractes s’han de complir encara que siguin perjudicals per a un dels qui els han fets.

qui no respon, accedeix – cf. DCVB callar: REFR. m) «Qui calla, otorga» (Spill 10432) Qui calla, atorga; i qui atorga queda penjat» (Marroig Refr.). «Qui calla, hi consent» (Mall.). Obs.: Exemples sense definició. | atorgar o otorgar: REFR. a) «Qui calla, otorga» (Spill 10433) . – b) «Qui otorga, penja»: quien la confiese que la pague. (Voc. desc.). | consentir: REFR. -- «Qui calla, hi consent» (Mall., Men.). | Obs.: Sin.: Qui calla, consent. En llatí: Qui tacet consentire videtur. Existeix també en diferents llengües d’Europa. Cf. hongarès: DCH qui calla consent (prov) a hallgatás beleegyezés. Cf. també al respecte: Litovkina : 2005, 236.

val més paciència que raons; val més se les heure amb Déu que no amb els seus sants - La variant: Més val adreçar-se a Déu que als sants figura al DCVB documentada com a rossellonesa, en companyia d’altres sinònims: «Més pot Déu que tots els sants» (Menorca); «Quan Déu no vol, els sants no poden» (Catalunya, València, Balears.); «Val més s’adreçar a Déu que als sants» (Ross.); «Més pot Déu que el dimoni» (Mallorca); «Déu pot més que tots els diables»: totes aquestes sentències indiquen que convé més acudir directament al superior

16

principal que servir-se d’intermediaris per demanar-li alguna cosa. | BOTET (1998) sota l’entrada Déu recull les formes: «Estigues bé amb Déu i riu-te dels sants» i «Més val adreçar-se a Déu que als sants». | Al Rosselló es coneix també la variant: «Val més tustar al finestró del Bon Déu que a la portalada d’un sant» que documento -amb algunes correccions– del fullet que presenta un dels espectacles de la Iera Trobada de Teatre Català, «El Vi de l’Anton», que va tenir lloc el dia 12 d’abril de 2002, a Ceret): “No ho encerta fins que l’Anton [...] s’avisi de li donar un cop de mà. Allavores sí que se’n parlarà [...]. Seria, doncs, veritat que «Val més tustar al finestró del Bon Déu que a la portalada d’un sant»?”

Dos d’aquests proverbis (qui no respon, accedeix; val més se les heure amb Déu que no amb els seus sants) figuren dos cops al text de les Contalles.

Les frases sentencioses emprades per J. P. Cerdà són:

el temps ho adoba tot; els bons usos es perden; en aquest món el més llest ha de guanyar; la vida és un joc d'arrapinya-cabells; tot consell és bo de prendre; vaquers i carboners són parents de beneits; l'ofici de pagès és perdut.

Aquesta darrera figura al text en la forma següent:

Allà vingueren discutint del servei, mossos i criats; queixant-se del temps, que es perdien els bons usos. (48) [96]

6.1.2 Fórmules rondallístiques

Al costat dels refranys i frases sentencioses que sovintegen en el llenguatge popular els contes populars tenen unes estructures ponderatives com camina que caminaràs, plora que ploraràs i certes fórmules que serveixen per a començar o acabar la rondalla. Les estructures i fórmules rondallístiques estan estrictament lligades amb altres recursos ponderatius, com és el cas de les unitats camina que caminaràs i el proverbi qui camina camí fa; caminant es fa camí. Un altre exemple podria ser la unitat tururut, tururut, qui gemega ja ha rebut, emprat per Jordi Pere Cerdà com a fórmula per acabar una les contalles i que el DCVB recull com a proverbi.

Com es pot apreciar als exemples que segueixen al costat de les fórmules rondallístiques tradicionals a les Contalles... en tenim també algunes que introdueixen elements nous.

Fórmules per començar un conte:

això era…; això va passar fa anys i panys, ja no sé on...; això és un cas que va passar… ; heus ací/aquí el que va passar…; una vegada hi havia…

Evidentment l’escriptor pot introduir el seu conte també d’altra manera, dient, per ex.:

Abans dels carlins, abans dels moros, abans dels romans, ja veieu si és vell, fa anys i panys del temps que Herodes existia, la gent va viure un moment de gran crueltat. (39) [87].

Les fórmules per acabar un conte emprades a les Contalles... són:

17

si així no fos, el conte no seria acabat; encara <fan tal cosa>, si no van crebar; i encara deu córrer...; i encara hi és...; i encara ho és; si no s'han mort, encara hi són; si ho és o no ho és, qui ho sap, no en diu res (o Aquí a fora en diuen més. Poseu-hi el nas, si en voleu saber més); si no és veritat, què us hi diré?

6.1.3 Fórmules fraseològiques

Igual que al llenguatge col·loquial en les Contalles sovintegen les diferents fórmules fraseològiques que expressen admiració, alegria, resolució, etc. o serveixen per amenaçar, animar, cridar l’atenció, maleir, suplicar o per denegar una cosa, per fer una promesa, etc. En el cas de les f'órmules el PDFC assenyala la seva funció o la situació en la qual aquestes estan emprades:

Funció Forma lexicogràfica habitual

acampar-se* llet s'escampa - jo també m'acampiadmiració* Mare de Déu!admiració* Mare del món!adreçar-se* fills meus (fórmula d’adreçament)afirmació* com hi ha mónalegria* ai, bon Déu de la Mare de Déu!amenaça* ja ho veurem!animar* cap a ... falta gent o que m'hi esperenanimar* cap a dintre que m'hi demanenanimar* i cap a casa, que no hi falta feinaatenció* heus aquí / acíatenció* heus aquí que aquíatenció* mi’ci quecomplicació* caram, quin embull!denegar* ni és fet ni es fadir* el que m'ha dit, ja us ho diréèmfasi* això, rai!feina* això que en diuen moltes eines per a poc treballintenció* allò de pagar, que qualsevol altre ho faci: a mi, ja m'heu vistmaledicció* llamp ferísmanera* i de quina manera!promesa* m'hai acabat les jugadesresolució* encara que m’hi hagués d’empenyorar la camisaresposta* qui us ha dit? - El meu dit petit(, que tot ho sap i ho ha sentit)súplica* per la salut de la vostra ànimatal qual* ja cal que sigueu...tal qual* ja no series ...

Algunes de les contalles del llibre de J; P; Cerdà descriuen la vida dels pagesos, mossos i pastors. Entre les poques possibilitats de divertiment que ells tenen l’autor parla de les apostes que fan. La majoria de les fórmules relacionades amb les juguesques es troben al conte «El toro Colom», la història de la qual es basa justament en una aposta. A les Contalles... tenim les següents fórmules i expressions que es refereixen a les apostes:

18

aguantar la jugada; feta està la barrina; feta està la juguesca; la barrina està feta i la jugada mantinguda; la jugada és dita; m'hi jugaria qualsevol cosa ... que; m'hi jugui el que voldreu; o bé hi perdré el que em fa mascle o bé ...

EL PDFC amb l’ajut de les remissions mostra els lligams entre diferents fórmules, com es veu en el cas d’aquesta darrera frase masclista i la fórmula eufemística que hi refereix:

MASCLE... o bé hi perdré el que em fa mascle o bé ... (euf.)<fórmula que> hom usa per fer veure la seva fermesa, convicció i les ganes d’apostar.

[(fórmula d)’aposta*]

- Bé, féu l’hereu-; jo aguanti la jugada: o bé hi perdré el que em fa mascle o bé ell t’enganyarà i et portarà enganyat. (49) [97]

Doc.: DIEC fer: Ø; mascle: Ø; perdre: Ø. | Obs.: la fórmula fa referència al sexe (d’home). Cf. allò que sabeu.

ALLÒallò que sabeu (euf.)<fórmula que> s’usa per al·ludir a un fet, a una cosa que no es vol anomenar. Aquí  al·lusió al:

[sexe* (de l’home)]

I tots es feien uns grans tips de riure. Més que més, ja es burlaven de l’hereu, que s’hi havia jugat allò que sabeu. (52) [100]

Doc.: DIEC allò: Ø; saber: Ø. | Obs.: cf. el fragment que diu: - Jo aguanti la jugada: o bé hi perdré el que em fa mascle o bé ell t’enganyarà. (49) [97]

6.1.4 Comparacions

La contalla «D'un porc que no era un bou, venut sense diners que va fer ric el qui el perdé» comença amb una frase que acumula tres comparacions i una altra unitat fraseològica:

El qui vol tractar amb la gent estudianta ja convé que sigui matiner, atent com un gos caçaire, prudent com la serp, àgil com l'esquirol, tocat posat i alguns talents de més que és rar de trobar-los junts, sobre tot [sic] en la pell d'un de nosaltres, pobres pagesos, abandonats de la mà de Déu. [77]

Com s’ha mencionat, entre les fraseologismes amb noms d'animals la majoria són comparacions. En aquest breu fragment les tres combinacions comparatives estables són d'aquesta mena. L'acumulació de vàries comparacions dins d'una mateixa frase sembla ésser característica, però no exclusiva, de l'estil rondallístic. En alguns textos periodístics també es documenta aquest fenomen, com es pot verificar en la frase següent que cito d'una revista francesa:

«A 88 ans, droit comme un i, sec comme un coupe de trique et sourire carnassier, le patriarche est frais comme un gardon». (Le Nouvel Observateur, Supplément au No 2090 du Novembre 2004, 148.).

19

Les Contalles... és una obra rica en comparacions fraseolgiques (combinacions comparatives estables). El PDFC en documenta 75 unitats, que significa un 12% del material reunit. La majoria de les comparances s'hi troben enumerades al Diccionari també sota l'entrada COM, on figuren en companyia d'estructures d'altra mena (per ex. com hi ha món; com si per sempre més, etc.). Fora de les combinacions formades amb com o com si tenim encara unes quantes constituïdes amb l'ajut dels mots: més que, semblar, talment o igual que:

més clar que el dia a mig jorn (o a migjorn); plorar més llàgrimes amargues / amargants que no cauen nogues verdes d'un noguer; plorar més llàgrimes amargues / amargants que ni les nogues verdes d'un noguer; semblar fet d'argent viu; semblar que s'hagi demenjar; semblar una vellesa a la Matusalem; punxegut talment l'ullal d'un gos a punt de mossegar; quedar bocabadat talment li hagués caigut mitja volta del cel sus de la closca; sedós igual que un núvol blanc enmig del cel.

La freqüència i la gran quantitat d'aparició d'aquest tipus d'unitat en l'obra examinada em fa evident la necessitat d'incloure-les al PDFC. (Sobre la qüestió de l’exclusió o no de les comparances del domini de la fraseologia cf. Tristá: 1998, 301-302 i Morvay : 2000/2003.) Una dels trets característics de les comparacions –cosa que per a alguns és també un argument per no considerar-les com a fraseologismes propiament dits- és que el seu significat és componencial, o sigui que es pot deduir fàcilment del significat dels seus elements constitutius: atent com un gos caçaire 'molt atent'. Curiosament la majoria dels diccionaris no utilitzen aquest tret per a realitzar la lematització - l’ordenació del material fraseològic sota lemes (entrades) escollits com a mots clau. (Cf. al respecte Bargalló et al.: 2002, nota núm. 8.).

A la llista que conté l’Apèndix 3 s’enumeren les comparacions fraseològiques documentades pel PDFC. El lematitzador hi apareix amb negreta sempre quan aquest conicideix plenament o parcialment amb el concepte clau semàntic (o funció). Es pot constatar que la coincidència apareix en un 75% dels exemples i només en una quarta part dels exemples el lematizador divergeix del concepte clau semàntic. Hem de recordar, però, que les comparacions poden aparèixer també en una forma abreujada: ésser com un escorrí; ésser com una espina, etc. cosa que pot dificultar la seva localització si el diccionari utilitzat no disposa d'un sistema de remissions.

6.2 Unitats emprades més d’una vegada en l’obra

Una part dels fraseologismes apareixen emprats més d’una vegada al llibre: una cinquantena hi figuren dues vegades i més d'una vintena tres, quatre, cinc o sis vegades. Un dels exemples més interessants representa el grup –una "família fraseològica"- format per combinacions quecontenen el mot ham i que pel seu significat es poden el concepte de “parany”:

HAMmossegar l’ham {u.p. mossega / pica l’ham}u.p. està a punt de deixar-se agafar, enganyar; està a punt de caure en el parany preparat. [parany*]

En un sentit estava satisfeta que l’altre hagués mossegat l’ham tot just tirat. Hi endevinà un bon averany del seu enginy. (27) [61]

20

Essent el temps de la llogada, l’amo se’n torna al firal a tirar l’ham que donava tan bon peix. Es troba que així que el tira, ja hi ha qui hi mossega. (33) [69]

Aquest hereu de casa bona, galant a les seves hores, estava enamorat.El mal, segons els seus pares, era que l’ham on havia mossegat no corresponia a llur remball. (57) [107]La múrria aprofita tots els uts per arremangar-se les faldilles […].Aquest ham, venint desprès de la gresca que ha acompanyat el cemonial del poc, no hi ha queixal en tot el col·legi que no es bellugui de mossegar-hi. [82-83]

Doc.: DIEC Ø. | Cf. ham 1: m. Croc petit de ferro que, penjat d’un fil i proveït d’esquer, serveix per a pescar. Picar l’ham. Tirar l’ham. (Obs.: Exemples que il·lustren el significat concret del mot.) | mossegar: Ø. | Cf. també picar: 7 Els ocells, agafar (el menjar) amb el bec; un peix, etc., donar mossegada (al menjar). Les gallines tot el dia piquen gra. ABS. Avui els peixos no piquen. | DCVB ham LOC. a) Menjar-se l’ ham: creure’s una cosa falsam deixar-se enganyar. b) Posar hams, o Tirar hams a la mar: fer les gestions preparatòries per a obtenir alguna cosa. | Obs.: Tenim tot un grup de combinacions formades amb el mot ham i un verb (família fraseològica): tirar l'ham;mossegar l'ham; (em)portar l'ham.portar l’ham {u.p. porta l’ham}u.p. es deixa agafar, enganyar; cau en el parany preparat. [parany*]

- Fins a què l’has fet arribar? Preguntà l’home, amb la inquietud de qui tem pel seu bé.- Fins als límits que no es poden traspassar sense perdre-hi l’honra, féu, resolta.El marit es rascà el clatell en senyal de nerviosisme i de perplexitat.- Això vol dir també que l’ham ha portat. [...]- Per ésser innocent la fusta no l’haurà envestit, del tot, segons entenc. (54) [102]

Doc.: DIEC i DCVB portar: Ø. | Obs.: cf. la documentació sota mossegar l’ham.

tirar l’ham {u.p. tira l’ham (a algú)}u.p. prepara un parany per agafar, enganyar algú. [parany*]

En un sentit estava satisfeta que l’altre hagués mossegat l’ham tot just tirat. Hi endevinà un bon averany del seu enginy. (27) [61]

Van estudiar la manera de fer treballar un home sense despotxar un céntim. [...] Quan s’ho van tenir rumiat, conjuminat i retallat, l’home se les va haver cap a la vila. Quan hi fou, donà un volt pel firal tot cercant la perla que li feia fretura, i, allà on li semblà bé, tirà l’ham:- Jo vull un mosso que compli tot el que li manaré. (31) [67]

Mira! Ell tira l’ham, troba que li escau bé, fan tracte i a casa se’n van. (32) [68]

Essent el temps de la llogada, l’amo se’n torna al firal a tirar l’ham que donava tan bon peix. Es troba que així que el tira, ja hi ha qui hi mossega. (33) [69]

Doc.: DIEC i DCVB tirar: Ø. | Obs.: cf. la documentació sota mossegar l’ham i també la combinacióparar el llaç.

LLAÇparar el llaç {u.p. para / posa el / un llaç a algú}u.p. posa parany a algú. [parany*]

21

La minyona, pressentint el llaç parat, mes sense entendre quina fi cercava l’hereu, es decidí a prendre’l de revés i a atacar abans de l’hora. (93) [148]

DIEC llaç 2: FIG. Parany. Ja has caigut al llaç. | Obs.: cf. també: parany 2: FIG. Artifici dreçat contra algú, esp. per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo. Posar un parany. | parar: 13 Posar (alguna cosa) en disposició de funcionar, de servir a un fi; muntar, dreçar. Parar la ratera. Parar un llit a la sala. Parar taula. Parar botiga. Parar casa, pis. | DCVB llaç 1a: fig. Parany, enginy per a agafar, enganyar, fer caure (en sentit moral, intel·lectual). «Parar llaços»; «Caure en en llaç».

Per més informacions cf. l’Apèndix 4.

6.3 Els elements constitutius freqüents de les combinacions utilitzades

L’anàlisi dels elements constitutius dels fraseologismes emprats a les Contalles... confirma clarament un fet conegut de les descripcions d’altres sistemes fraseològics: el predomini de l’anomenada fraseologia natural, o sigui la de les unitats que estan construïdes amb elements que fan referència a l’home (al seu cos, comportament, sentiments, etc.) i al seu entorn natural i social (fauna, flora, matèries, fenòmens naturals; vida, activitats quotidianes, habitatge de l’home, oficis, religió, creences, etc.). Les combinacions estables de paraules formades amb un mot, o mots, relacionats amb el cos humà reben el nom de somatismes fraseològics o de fraseologia somàtica. El PDFC registra 125 unitats d’aquesta mena, xifra que significa una quinta part, un 20% del total dels exemples reunits. (Al recompte vaig incloure unitats que contenen la paraula veu i vista i també elements com ballmanetes, contracor).

Entre aquestes 125 fraseologismes hi ha 12 combinacions exemples que contenen dos mots “somàtics”: cap – coll (2x), cap – cua, cap – peu, cap – ull, cara – nas, cara – nervi, colze – estómac, cul – forat, dit – peu, orella – ull (2x).

Forma lexicogràfica habitual Concepte clau semàntic(o funció)

cap – coll cert i veritat, així com sus del coll m'hi va el cap veritat*cap - coll alçar el cap de mig pam més amunt que el coll orgull*cap - cua sense cua ni cap absurd*cap - peu de peus a cap completament*cap - ull eixir els ulls del cap irat*cara - nas topar cara i nas xocar*cara - nervi sense moure un nervi de la cara rígid*colze - estómac com un cop de colze a l'estómac frenar*cul - forat tenir el forat del cul estret (+gest) por*dit - peu bellugar-se com si entre cada dit del peu hi tingués un formiguer bellugar-se*orella - ull obrir els ulls i les orelles atenció*orella - ull assegurar-se pels seus ulls i orelles propis (assegurar-se) personalment*

A les estadístiques aquestes unitats han estat comptades només un sol cop (com a 12 unitats i i no com a 24), per contra les variants com llevar el cap / coll hi figuren dues vegades: sota cap: llevar el cap i sota coll: llevar el coll.

22

Els elements constitutius més freqüents al material examinat són els mots cap i ull. El mot cap apareix en 18 fraseologismes. Aquesta llista es pot completar amb 5 exemples més que contenen la paraula calastró, closca, magí i testa respectivament). No cito aquí l’expressió no donar-se ni el temps de bufar, ni de llepar-se els caps del dit, mencionat més avall (cf. temps) la segona part de la qual no sembla ésser una combinació estable.

cap - coll alçar el cap de mig pam més amunt que el coll orgull*cap amb el cap cot / acatat avergonyit*cap barrinar el cap rumiar*cap bellugar dins el cap pensar*cap burxar una idea per batre a dins del cap rumiar*cap - coll cert i veritat, així com sus del coll m'hi va el cap veritat*cap - peu de peus a cap completament*cap el cap esdevé com una gran tomata morada envermellir-se*cap - ull eixir els ulls del cap irat*cap fer baixar el cap controlar-se*cap fugir del cap oblidar*cap / clatell gratar-se / rascar-se el clatell / el cap / la barba nerviosisme*cap / coll llevar el cap / coll decapitar*cap perdre el cap (2) decapitar*cap remenar el cap preocupació*cap - cua sense cua ni cap absurd*cap tenir el cap ple saturat*cap: maldecap trobar maldecaps problema*calastró perdre el calastró boig*

closca guaitar com si una borrumba li hagués caigut sus de la closca admirat*closca ...talment li hagués caigut mitja volta del cel sus de la closca sorprendre’s*magí passar pel magí pensar*testa moure la testa d'un ban a altre negar*

A les Contalles... trobem encara 35 fraseologismes que contenen el nom d’altres parts del cap, exemples que faig constar a la llista següent sense enumerar-hi dos cops les unitats amb dosmots somàtics.

Les 19 unitats formades amb el mot ull que es poden completar amb 5 fraseologismes més que contenen la paraula veu o vista:ull alçar els ulls (1) mirar*ull alçar els ulls (2) mirar* (cap amunt)ull - orella assegurar-se pels seus ulls i orelles propis (assegurar-se) personalment*ull cercar-se amb els ulls mirar*ull d'un cop d'ull mirada*ull - cap eixir els ulls del cap irat*ull el delit els brillanteja els ulls notar-se*ull entelar-se els ulls (1) vista (torbada)*ull entelar-se els ulls (2) plorar*ull esguardar de cua d'ull espiar*ull judicar pels seus ulls personalment*ull - orella obrir els ulls i les orelles atenció*ull obrir els ulls rodons mirar (estranyat)*ull portar els ulls mirar*

23

ull saltar als ulls visible*ull tan alt com els ulls li'n donaven vista*ull tenir present davant els ulls veure*ull ulls de vidre ulleres*ull: ullet fer l'ullet advertir*

veu veu esmorteïda veu*veu veu tremolosa veu*

vista curt de vista miop*vista ésser fora de vista veure*vista perdre de vista, no perdre de vista oblidar*

La resta de les UFs d’aquest grup contenen els següents somatismes: boca, canyó, cara,clatell, coll, damunt, forat, llengua, morro, nariu, nas, oïda, orella, parpelles, pèl, ruminant, salivera, sang, seny:

boca escoltar amb la boca esbatanada admirat*boca: bocabadat quedar bocabadat sorprendre’s*

canyó tenir encallat al canyó entravessat*

cara fer / plantar cara oposar-se*cara - nervi sense moure un nervi de la cara rígid*cara - nas topar cara i nas xocar*

clatell / cap gratar-se / rascar-se el clatell / el cap / la barba nerviosisme*

coll carregar-se a coll collportar*coll el coll te'n sabrà decapitar*coll el coll t'hi va decapitar*coll / cap llevar el cap / coll decapitar*coll pujar les pretensions més alt que el coll pretensió*coll: coll-i-be portar a coll-i-be (o a collibè) portar*

damunt tenir pintat al seu damunt notar-se*

forat el forat de les sopes boca*llengua anar-se’n de la llengua confiar*llengua ésser de llengua curta callat*

morro arrufir els morros descontentament*morro posar-se amb uns morros de quatre pams descontentament*

nariu pessigollar els narius gana*

nas posar el nas investigar*nas Poseu-hi el nas, si en voleu saber més (fórmula* rond.)nas sortir el nas entrar*

oïda arribar a l'oïda oir*

24

orella tapar-se les orelles (no ) escoltar*

parpelles baixar les parpelles avergonyir-se*parpelles no aclucar les parpelles dormir*

pèl el pèl moixí comença d'envellutar-li les galtes jove*pèl tot just si li creixia, el pèl moxí jove*

ruminant espapissar els ruminants [gal·lisicme?] meditar*

salivera acabar-se la salivera rabejar-se*salivera empassar-se la salivera dominar-se*salivera estrènyer el pas de la salivera angúnia*

sang la sang fa tres tombs enfadar-se*

seny destorbar el seny pertorbar*

Fent la suma total d’aquestes unitats ens adonem que 82 dels 125 exemples, o sigui un 65,6% del total dels fraseologismes somàtics estan formats amb un (o dos) mots relacionats d’alguna manera amb el cap o amb les parts del cap.

A les 43 unitats restants (un 34,4%) no enumerades fins ara, hi figuren els següents mots somàtics:

anca (3), ànima (2), braç (2), carn (2), colze (1), cor (7), cos (1), cul (1), dit (4), espatlla (3), esquena (1), estómac (1), mà (5), nervi (1), panxa (1), panxacó (1), pell (1), peu (1), pit (1), sexe (2), sola (1), taló (1), ventre (1).

Aquestes 43 unitats es distribueixen en els següents grups: consten en un sol fraseologisme colze, cos, cul, esquena, estómac, nervi, panxa, panxacó, pell, pit, sola, taló, ventre:

colze-estómac com un cop de colze a l'estómac frenar*cos alçar-se de tot el cos dreçar-se* cul - forat tenir el forat del cul estret (+gest) por*esquena girar-se d’esquena girar-se*estómac tenir un pic a l'estómac gana*nervi ésser un nus de nervis; fet un nus de nervis nerviós*(cara - nervi sense moure un nervi de la cara rígid*)panxa:escalfapanxa passar d’escalfapanxa al foc descansar*panxacó com qui diu el rosari del panxacó afartar-se*pell fotre's la pell morir*peu com si se li obrís un cingle a sota els peus abisme*pit inflar el pit <un sentiment> apoderar-se* sola un timbau s’esvorella sota les soles perill*taló caminar sobre els talons seguir*ventre córrer ratolins pel ventre gana*Apareixen en dues unitats ànima, braç, carn, nervi, sexe:

ànima deixar-hi l'ànima morir*ànima ni ànima ningú*

25

braç no donar el braç a tòrcer cedir*braç tirar-se als braços abraçar*carn de bones carns grassonet*carn trobar-se presa dintre les seves carns prenyat*sexe* allò que sabeu (euf.) (d’home el) sexe* sexe* o bé hi perdré el que em fa mascle o bé ... (euf.) (fórmula) d’aposta*

Figuren en tres anca i espatlla:

anca dret, com si li haguessin premut les anques dret*anca amb les anques estretes que ni un gra de mill por*anca un patac a les anques cop*espatlla carregar damunt les espatlles portar*espatlla fer caure damunt les espatlles afeixugar*espatlla portar uns anys a sobre les espatlles edat*

Es documenten en més de tres combinacions: dit (4) mà (5) i cor (7):

dit alçar el dit (senyal d’) advertència*dit-peu bellugar-se com si entre cada dit del peu hi tingués un formiguer bellugar-se*dit esperar amb candeleta als dits esperar*dit (petit) qui us ha dit? - El meu dit petit(, que tot ho sap i ho ha sentit)

(fórmula de) resposta*

mà agafar(-se) les virtuts entre mans coratge*mà fregar-se les mans satisfacció*mà picar uns cops de mà aplaudir*mà tocar mà compromís*mà: ballmanetes jugar a ballmanetes aplaudir

cor eixut de cor insensible*cor ésser de bon cor bondadós*cor fondre's el cor emocionar-se*cor no sentir-se amb cor atrevir-se*cor trencar el cor compassió*cor trencar-se el cor afligir-se*cor: contracor a contracor (de mal ) grat*

Al costat de la fraseologia somàtica es destaca habitualment la freqüència de les combinacions formades amb un nom (o més) d'animals o plantes (o relacionats amb ells, com banya). A les Contalles... aquesta mena de fraseologismes és menys nombrosa: la fauna apareix en 21, i la flora en 11 unitats – en 12, si s’inclou el mot garrofes que en la combinació en qüestió apareix en el sentit de ‘diners’. (En hongarès també tenim un cas similar: la paraula dohány ‘tabac’ en l’argot significa el mateix).

Entre aquestes expressions hi ha també alguns que contenen dos o, fins i tot, tres dels mots en qüestió (gra- mill, falcó – ocell, civada - blat – gra, col – flor):

anca - gra- mill amb les anques estretes que ni un gra de mill por*

26

falcó - ocell saltar com un falcó sobre l'ocell atacar*civada - blat - gra buscar un gra de civada en una sitja de blat (en va) buscar* col - flor trobar-se al bell mig com es troba la flor al mig de la col fortuïtament*

Un cas especial representa la comparació formada amb els elements empinyat - esquirol – pi ja que el mot empinyat (empinnat) es relaciona també amb la paraula pi:

empinyat com un esquirol al cim d'un pi [recelós]*

Hi ha també combinacions formades amb un nom d'un animal i un mot que es refereix al seu cos:

bou - nervi nervi de bou fuet*gos - ullal punxegut talment l'ullal d'un gos a punt de mossegar punxegut*

Entre els fraseologismes amb noms d'animals la majoria (17 unitats!) són comparacions:

banya deixar-hi les banyes fracassar*, dany*bou - nervi nervi de bou fuet*congre sec com un congre magre*escorrí prim com un escorrí magre*esquirol àgil com l'esquirol àgil*esquirol empinyat com un esquirol al cim d'un pi recelós*falcó - ocell saltar com un falcó sobre l'ocell atacar*fera posar-se com una fera enfurir-se*formiguer caber un formiguer multitud*galàpet botit com un galàpet inflat*gat com un gat moix que no ha trobat la llet al tupí decebut*gos arramassat sobre ell mateix, com els gossos arreplegat*gos atent com un gos caçaire atent*gos punxegut talment l'ullal d'un gos a punt de mossegar punxegut*gos(set) ensumar com un gosset davant un rastre de llebre ensumar*peix servir els peixos multitud*pinsà llest / viu com ni un pinsà llest*pollí esbravar-se com els pollins saltar*porc cridar com un porc escotnat al viu cridar*serp prudent com la serp prudent*serp retorcir-se com una serp sus d'un braser retorcir-se*

Entre les expressions amb noms de planta hi ha només dues comparacions, una de les quals ja figura en la llista anterior:

anca - gra- mill amb les anques estretes que ni un gra de mill por*civada - blat - gra buscar un gra de civada en una sitja de blat (en va) buscar* col no cabria en una olla de fer coure vint migeres de cols gran*col - flor trobar-se al bell mig com es troba la flor al mig de la col fortuïtament*escarxofa(r-se) escarxofar-se de riure riure*fava no dir ni fava callar*flor bonic com flor bonic*

27

flor la flor del món excel·lent*garrofa guanyar-se les garrofes guanyar (diners)pi empinyat com un esquirol al cim d'un pi recelós*roser l'edat en què la poncella naix del roser (tendra) edat* soc dormir com un soc dormir*

Nombrosos fraseologismes contenen mots que es refereixen al temps o a diferents fenòmens de la natura.

Hi ha tretze unitats formats amb el mot temps:

temps amb temps i paciència (1, 2) paciència*temps cercar de passar temps temps*temps el temps tot ho adoba temps*temps del temps que Herodes existia (fa) temps*temps el pas del temps temps*temps el temps d'un ram temps*temps el temps ho adoba tot (sent.) temps*temps en un temps de dir un ai (curt) temps*temps no donar-se ni el temps de bufar, ni de llepar-se els caps del dit descansar*temps no donar ni el temps de dir ai descansar*temps no tenir temps temps*temps no tenir temps per perdre entretenir-se*temps temps ha (fa ~) temps*

Altres unitats que pel seu significat es poden relacionar amb el concepte de temps (cronològic o meteorològic) estan formades amb els mots any (2x), desennà, dia, estona (2x), hora, primaria, quan, bo:

any anys i panys temps*any fa anys i panys (fa ) temps*

desennà desennà que hi ha món (fa ) temps*

dia els dies van passant temps*estona estona fa temps*estona una bona estona temps*

hora venir l'hora temps*primaria a primaries del món (fa ) temps*quan quan la Mare de Déu es deia Joana (fa ) temps*

bo fer bo temps* (meteor.)*

He mencionat aquests exemples també per cridar l’atenció sobre possibles lligams entre els elements constitutius i el significat de les combinacions. Penso en la presència de mots com any, estona, hora, etc. Evidentment aquestes mateixes paraules poden aparèixer en fraseologismes que tenen un sentit diferent. cf. per ex., més avall la llista de les unitats que contenen el mot any.

28

Els mots any (4x), dia (8), hora (3), estona (2), moment i els noms de les parts del dia (alba – 2x, llostre, nit –2x) apareixen en 23 combinacions de paraules:

any això va passar fa anys i panys, ja no sé on... (fórmula* rond.)any carregat d'anys ancià*any fa anys i panys (fa ~) temps*any portar uns anys a sobre les espatlles edat*

dia aclarir-se com un gran dia de sol clar*dia més clar que el dia a mig jorn (a migjorn) clar*dia alçar-se el dia dia*dia els dies van passant temps*dia puntar el dia dia*dia puntejar el dia dia*dia desitjar d'ésser més vell de vuit dies impacient*dia vuit dies setmana*

hora a les seves hores és ... convenir*hora abans d'hora aviat*hora venir l'hora temps*

estona estona fa temps*estona una bona estona temps*

moment a partir d'aquell moment des de*

(Parts del dia)

alba depuntar l'alba alba*alba enlluernar com si s'hagués aparegut l'estrella de l'alba enlluentar*

llostre caure el llostre crepuscle*

nit caure la nit nit*nit fosc com la nit fosc*

Els noms dels astres i les denominacions dels fenòmens de la natura també sovintegen als fraseologismes. A les Contalles… a vegades en consten fins i tot varis en el si de la mateixa unitat: segur com hi ha lluna i sol; ésser veritat com com ho són la terra, el vent, l'aigua i el foc; sedós igual que un núvol blanc enmig del cel; com si hagués hagut un tro al mig d'un cel blau. Tenim 26 exemples formats amb els mots sol (7x), lluna (2x), estrella (2x), terra (2x), cel (2x), núvol, llamp (2x), tro, vent (2x), neu, aigua (2x), foc (2x):

sol aclarir-se com un gran dia de sol clar*sol brillantejar com un sol brillar*sol segur com hi ha lluna i sol segur*sol colgar-se el sol pondre's* <el sol>sol com una estella de sol brillant*sol posta del sol sol*sol puntar el sol dia*

29

lluna pur com la lluna al ple pur*lluna segur com hi ha lluna i sol segur*

estrella estrella de l'alba Venus*estrella d’alba enlluernar com si s'hagués aparegut l'estrella de l'alba enlluentar*

terra el / la més ... que la terra hagués mai dut (estr. de) ponderació*terra tan ample com la meitat de la terra ample*

cel sedós igual que un núvol blanc enmig del cel sedós*cel com si hagués hagut un tro al mig d'un cel blau sobtar*

núvol sedós igual que un núvol blanc enmig del cel sedós*

llamp llamp ferís (fórmula de) maledicció*llamp tirar-se com un llamp ràpidament*

tro com si hagués hagut un tro al mig d'un cel blau sobtar*

vent ésser veritat com com ho són la terra, el vent, l'aigua i el foc veritat*vent quedar-se pel vent oblidar*neu com de neu fosa blanc*

aigua dona d'aigua fada*aigua ésser veritat com ho són la terra, el vent, l'aigua i el foc veritat*

foc fer foc que, ni per sant Joan foc*foc ésser veritat com com ho són la terra, el vent, l'aigua i el foc veritat*

Amb el mot món tenim 11 expressions:

món a la ratlla de l'altre món moribund*món a primaries del món (fa ~) temps*món anar-se’n a córrer pel món partir*món com hi ha món (fórmula d’) afirmació*món córrer mig món caminar*món desennà que hi ha món (fa ~) temps*món el / la més ... al món (estr. d’) èmfasi*món en aquest món el més llest ha de guanyar (sent.) llest*món Mare del món! admiració* (fórm.)món posar al món parir*món retirar-se del món retirar-se*

En diferents llengües europees són nombroses també les unitats formades per mots que es refereixen a l’home (al seu comportament, sentiments, etc.) o a la vida humana, les activitats quotidianes de l’home i del seu entorn (habitatge, peces de vestir, oficis i estris, etc.) o estan relacionats amb les creences, la religió, la societat, etc.). En l'obra de J. P. Cerdà el més nutrit és el grup amb referències religioses: 31 unitats (32 amb el mot compost Sant-Cugat-del-Vallès). Es tracta de 31 combinacions de paraules formades amb els mots àngel, ànima,

30

beneit, capellà – vicari, catedral, cristià, déu (10), dimoni (2x), Eva, Glòria - Sanctus, Herodes, Matusalem, paradís, pecat, rosari (2x), sant –a (5x):

àngel somriure als àngels dormir*

ànima per la salut de la vostra ànima (fórmula de) súplica*

beneit honest com el pa beneit honest*

capellà - vicari mai cap capellà no pensa en quan era vicari (manca de) tolerància*

catedral alt com una catedral alt*

cristià com un bon cristià cristianament*

déu abandonat de la mà de Déu abandonat*déu (2x) ai, bon Déu de la Mare de Déu! (fórmula d’) alegria*déu bé de Déu (1) abundor*déu bé de Déu (2) excel·lència*déu el bon Déu déu*déu fes-te-hi que Déu t'ajudarà ajudar-se*déu Mare de Déu! (fórmula d’) admiració*déu quan la Mare de Déu es deia Joana temps* (fa ~)déu - sant val més se les heure amb Déu que no amb els seus sants dirigir-se*déu – sant, -a voler acontentar Déu i sant Pere acontentar*dimoni com si vingués de reüllar el dimoni en persona espantat*dimoni de dimonis terrible*

Eva l’Eva temptadora dona*

Glòria - Sanctus ficat entre entre Glòria i Sanctus feliç*

Herodes del temps que Herodes existia (fa ) temps*

Matusalem semblar una vellesa a la Matusalem vell*

paradís com si l'entrada del paradís hi fos condicionada salvació* (relig.)

pecat pecat venial pecat*rosari com qui diu el rosari del panxacó afartar-se*rosari com qui passa les denes d'un rosari succesivament*Sant Cugat Sant-Cugat-del-Vallès; (anar a ~) colgar-se*

sant, -a ésser com sant Tomàs i només creure ço que toca amb el dit incredulitat*sant, -a fer foc que, ni per sant Joan foc*sant, -a la santa família sencer*sant, -a sant home venerable*sant, -a tot el sant dia sencer*

6.4 El significat dels fraseologismes documentats i l´índex conceptual del material de les Contalles...

31

Com acabem de veure en moltes comparances el significat és componencial – es pot deduir del significat d'algun dels elements constitutius de la combinació. Aquest fenomen s’observa també el en cas d’altres tipus de fraseologismes: buscar un gra de civada en una sitja de blat; (estar) entre vida i mort; escagarrar-se de por; esperar amb candeleta als dits, etc. És per això que al PDFC pel que fa a la lematització se segueix el següent criteri principal: sempre que és possible el lema -la paraula clau lematitzadora- és un nom o verb que es pot relacionar d=alguna manera amb la significació bàsica de la UF. Degut a aquesta decisió en una part dels fraseologismes documentats el mot escollit per a la lematització coincideix amb la paraula clau semàntica, amb el concepte que es pot relacionar amb el significat de la unitat i que al Diccionari apareix entre claudators després de la definició, assenyalada amb un asterisc. A la llista que precedeix el diccionari s’enumeren totes les combinacions documentades al PDFC ordenades alfabèticament segons aquesta paraula clau. Cal dir, però, que aquesta mena de caracterització conceptual és –al meu parer- secundària ja que en la majoria dels casos resulta difícil, si no impossible, reduir el significat d’una UF a un sol mot. Sovint es necessitaria precisar-lo amb l’ajut de més paraules, solució que el PDFC practica només excepcionalment:

[actuar]* (lliurement) màniga emprendre la màniga com li convingui[buscar]* (en va) buscar un gra de civada en una sitja de blat.[cas]* (extraordinari) un cas com un cabàs

[molt*, -a] (~s anys) carregat d'anys[molt*, -a] (~s fills) carregat de mainades

Les paraules clau semàntiques que apareixen al PDFC tenen més aviat un paper orientatiu i la tria de tal i no d’altre concepte pot semblar més d’una vegada un xic arbitrària. En molts casos es podria enumerar la mateixa unitat sota conceptes diferents -com fa sovint el DSFF-, per ex. obrir els ulls rodons mencionada sota [mirar]* i [estranyesa]*, però penso que aquesta solució complicaria la recerca. La decisió de relegar la caracterització conceptual a un segon pla s’explica també pel fet que certes unitats que es poden relacionar amb el mateix concepte sovint no són intercanviables en un contextos diferents:

[personalment]* assegurar-se pels seus ulls i orelles propis – en persona

[mirar]* alçar els ulls (1); cercar-se amb els ulls; obrir els ulls rodons; portar els ulls

Per aquesta i altres raons el PDFC és essencialment un diccionari fraseològic explicatiu en el qual les paraules clau semàntiques tenen un paper secundari.

7 La fraseologia «cerdaniana» i nord-catalana en el conjunt català i europeu

Comparant diferents llengües i variants es pot constatar amb sorpresa que sovint la mateixa imatge serveix per expressar significats ben diferents. La comparació amb uns morros com un forroll de presó representa un d’aquests casos curiosos ja que es pot documentar l’existència

32

de formes molt similars amb sentits divergents en diferents varietats geogràfiques del català i també en altres idiomes:

MORROamb uns morros com un forroll de presó {u.p. (està) amb uns morros com un forroll de presó (o té uns morros com un forroll de presó)} [enfadat*]

De primer el pare feia el sord, i la mare, l’emmudida. Ell torna al seu desvari. El pare, anant-se tapant les orelles; la mare, amb uns morros com un forroll de presó. (63) [114]

DOC.: DIEC morro: Ø; presó: Ø. | Obs.: En el DIEC no hi ha entrada de forroll. | En el DCVB sota forrellat figuren: Loc. – b) Semblar un forrellat de presó : esser molt malcarat (Sta. Col. de Q.) – c) Fer més por que el forrellat de presó : esser cosa molt temible, paorosa (Gandesa). Sota presó tenim: Loc. – Esser més lleig que es portal de sa presó: ésser una cosa molt lletja (Mall.). | Obs.: La comparació tenir uns morros com un forroll de presó podria semblar un gal·licisme fraseològic, però visiblement no ho és. La forma francesa que apareix en el Petit Robert amb la marca locució figurada i familiar vol dir «Aimable, gracieux comme une porte de prison, très désagradable. Triste comme une porte de prison ». Roig (1981, 124) registra la forma sorrut com una porta de presó: Austère comme une porte de prison. | BOTET (1997) no recull aquesta unitat.

A les Contalles tenim encara un altre exemple que il·lustra el fenomen esmentat :ESTRET, -Atenir el (forat del) cul estret; tenir el cul tan estret (o les anques tan estretes) que (no hi cabria) ni un gra de mill {u.p. té el cul estret, té el forat del cul estret; té el cul tan estret que no hi cabria ni un gra de mill; té les anques tan estretes que no hi cabria ni un gra de mill ; u.p. <fa quelcom> amb les anques estretes que ni un gra de mill} (col·loq!)u.p. té molta por. [por*]

Mentre caminava vora a vora amb el sulfurós, tota dreta com un pal, i amb les anques tan estretes que ni un gra de mill... el cap li barrinava. (27) [62]

Va recordar que no havia de girar-se pas! Va passar dret, dret com un pal, i el forat del cul estret. [31].

Obs.: Compareu també l’exemple següent:

De l'ensurtada en Pere es va trobar dret, com si l'haguessin premut a les anques. (76) [128]Doc.: DIEC cul: Ø; cabre: Ø; estret: Ø. | Obs.: Els diccionaris catalans monolingües no documenten aquestes unitats fraseològiques que s'utilitzen també en la forma abreviada: té / tenia el cul així, acompanyada per un gest – un cercle petit fet amb el polze i l'índex. | El Diccionari de Locucions i de Frases Fetes (DLFF) i el Diccionari de Sinònims de Frases Fetes (DSFF) recullen una expressió similar, però amb un ben sentit diferent.

Cf. DSFF: ARROGANTno poder-se-li ficar un pinyó al cul (a algú) O, es diu per a significar que una persona és molt orgullosa / es diu d'una persona molt orgullosa o satisfeta d'ella mateixa (RM, A-M)És molt vanitós, no se li pot ficar un pinyó al cul / No t'estranyi que t'hagi contestat així. No se li pot ficar un pinyó al cul (RM) tibat com un rave, estufat com un paó

33

En el Diccionario Fraseológico Documentado del Español Actual (DFDEA), en l’article piñón tenim: no caberle [Sa alguien] un pinón por (o en) el culo v (col) Tener mucho miedo o estar muy asustado. | En el mateix diccionari sota l’entrada paja apareix la forma: no caberle [a alguien] una paja por el culo. (vulg) Rebosar de satisfacción [esa pers.]. Gralm en la constr estar (o ponerse) que no le cabe una paja por el culo | El Diccionario fraseológico español-ruso (DFER) sota paja documenta la unitat no le cabe una paja por el culo amb el significat de ‘algú no cap en la pell (de satisfacció)’. | En la televisió vaig sentir també la forma: «Oye, me has espantado que no me cabría ni un pelo al culo a martillazos». | Cf. també les variants usades a Amèrica Llatina amb el sentit de ‘tenir molta por’ (estaba que no le cabía un alfiler, etc.) citades per Arora sota els articles alfiler i paja (ARORA , 1977, 51-52, 323). Obs.: La forma incompleta -amb les anques tan estretes que ni un gra de mill...-, usada per J. P. Cerdà correspon gairebé literalment a una expressió hongaresa, documentada al DHC. Cf. zabszem: (úgy megijedt / fél, hogy) egy ~ se férne a fenekébe (hum) tenir cagalló / cucs; estar cagat de por; cagar-se de por; tenir el cul estret; tenir el cul tan estret que no hi cabria ni un gra de mill. (Cf. també Morvay: 2001a, 319-320).

A vegades els diferents diccionaris no es posen d’acord sobre el significat de les combinacions de paraules en la llengua que descriuen. La causa d’aquesta discrepància pot ser la polisèmia dels fraseologismes en qüestió o el fet que – com observa Anna Litovkina, autora d’un nou refranyer hongarès - “la inserció dels proverbis i de les expressions idiomàtiques als contextos comporta en la majoria dels casos l’alteració, la modificació de llur forma. També el seu significat es pot interpretar només en el context donat, ja que la significació de la mateixa parèmia es pot modificar en les diferents situacions.” (Litovkina : 2005, XII. o. – El cursiva és meva. K. M.). Es podria afegir-hi encara que l’ús de les unitats en nous contextos contribuieix al naixement de nous significats, com es pot verificar-ho en cas de certes expressions conegudes internacionalment, com la part de lleó o llàgrimes de cocodril i també en cas de fraseologismes catalans com fer tots els papers de l’auca. (Evidentment no és fàcil traçar la frontera entre les modificacions intencionals individuals i els canvis de significat “institucionalitzats”).

Molts dels fraseologismes emprats a les Contalles, coneguts també en diferents variants del català i/o en altres llengües, mostren clarament l’interès dels estudis comparatius de fraseologia i la importància de prendre en consideració també llengües europees poc conegudes a la Península Ibèrica. L’ampliació del cercle dels idiomes estudiats permetria d’una banda descobrir divergències poc visibles quan es confronten només llengües romàniques. I de l’altra, faria possible conèixer millor els anomenats europeismes fraseològics provinents sovint de les mateixes fonts (europeismes fraseològics culturals). Mitjançant el llatí que durant segles s’utilitzava encara per tota Europa, el material fraseològic i paremiològic considerat com un bé comú era traduït (calcat) i assimilat sense complexos. El resultat d’aquest procés és l’existència d’un gran nombre d’expressions comunes a molts idiomes (cf. Morvay : 1996). Constatant aquestes coincidències és important també assenyalar que les unitats en qüestió un cop naturalitzades viuen en les llengües corresponents llur vida pròpia (cf. Morvay : 2003b/2006) i que moltes d’aquestes formes poden sobreviure en una llengua, mentre en altres cauen en desús. Litovkina documenta dos proverbis hongaresos un xic antiquats coneguts també en llatí. Un d’ells correspon literalment al català: Qui primer arriba, primer mol:

Aki elôbb megy a malomba elôbb önt a garatra [ôröl] <ha többen várnak valamire, azé az elsôség, aki elôbb érkezett> Aki elôbb jön, elôbb ôröl

34

E.: lat. Qui primus venerit [Primus veniens] primus molet.

Al DCVB sota moldre trobem la següent documentació:

LOC. - a) Arribar i moldre: obtenir o executar amb gran rapidesa allò que podria haver-se retardat. [...] REFR. a) «Qui primer arriba, primer mol»: significa que el que matineja sol tenir tots els avantatges damunt els tocatardans. A Menorca es completa aquest refrany amb una restricció, dient: «Qui primer hi és, primer mol, si el moliner vol».

Sota molí consta:

REFR. a) «Qui primer arriba al molí, primer mol» (Cat., Men.); «Qui primer és al molí, fa farina» (Empordà); «En es molí qui primer hi és, primer engrana» (Mall.): significa que el que arriba abans que els altres té bon avantatge damunt ells.

Els proverbis respectius semblen haver caigut en desús a les dues llengües, però la fórmula fraseològica derivada arribar i moldre és viva i utilitzada en diferets indrets de Catalunya.

El DCVB sota arribar explica:

LOC. Y REFR. - a) Arribar y moldre (Barc., Vallés, Ripollès, o arribar y seure (Mall.), o arribar y empènyer (Men.): arribar tan oportunament que tot seguit s’obtengui lo que se desitja. b) «Qui primer arriba, primer mol»: vol dir que el matinejar més que altres és un avantatge damunt ells (Empordà).

(Vegeu també la documentació en el DMLC sota moldre i en el DSFF sota els conceptes ENLLESTIR, OBTENIR, SEGUIDAMENT). També interessa examimar la relació d’aquesta unitat amb les formes sinonímiques arribar i empènyer, arribar i fènyer, arribar i seure.

No ens ha d’estranyar doncs que a les llengües europees, fins i tot a idiomes com el català i l’hongarès que no han mai estat en contacte directe, hi ha un gran nombre de coincidències en el domini de la fraseologia. (Cf. Apèndix 5). L’estudi de l’origen de les combinacions estables comuns en la fraseologia europea és una tasca que exigeix la col·laboració d’especialistes de molts països, sobretot perquè algunes de les llengües d’Europa exportades fora del continent tenen contactes amb altres idiomes. Ara, a l’època d’Internet, aquesta tasca no exempta de dificultats, se’ns presenta més fàcil, encara que necessiti consultes de molts materials, com es pot veure en un escrit de András Zoltán intitulat “El fraseologisme ломать голову ‘trencar-se el cap’ en aspecte comparatiu” (Zoltán : 2006, en premsa) redactat a propòsit de l’aparició de la tercera edició del llibre «Русская фразеология. Историко-этимологический словарь» (Fraseologia russa. Diccionari–històric-etimològic), de V. M. Mokienko. L’autor de l’article escrit en rus suposa que el fraseologisme en qüestió (ломать голову ‘trencar-se el cap’) és d’origen alemany o francès al rus, però que al mateix alemany pot venir d’alguna llengua eslava del sud (cf. eslovè tretu si glavo, croat trti si glavu ‘friccionar el cap’. Un cop calcada aquesta unitat basada en la imatge de l’estimulació de la circulació de la sang i, en definitiva, de la concentració, de la meditació, l’expressió passa de l’alemany al francès i d’aquest a altres llengües.

L’estudi de l’origen de les unitats compartides és un tema de recerca apassionant, molt especialment per a idiomes com el basc o l’hongarès que sembla que no han conservat les seves expressions ancestrals, sinó que pouen en la font comuna de la fraseologia europea. No

35

hem d’oblidar, però -com acabo de constatar- que aquestes expressions itinerants (vándorszólások, en hong.) que sovint recorren un camí d’anada i tornada, un cop naturalitzades viuen en les llengües corresponents llur vida pròpia, adaptant-se al sistema lèxic donat. De les les combinacions esmentades: (cast.) romper-se la cabeza, (cat.) trencar-se el cap, (hong.) töri a fejét, (pol.) łamać sobie głowę, (alem.) sich den Kopf (zer)brechen, (fr.) se casser la tête, per via de derivació fraseològica, o pel procediment de calcar, nèixen unes paraules compostes sovint polisèmiques: rompecabezas correspon als mots catalans trencacaps -que segons el diccionari de Coromines (DECLC) es pot documentar en el català del segle XVIII- i trencaclosques; el mot hongarès fejtörés que al DHC és definit pel seu sinònim töprengés (‘cavil·lació, elucubració, meditació’) i un altre derivat, fejtörô que significa, segons el nostre diccionari: jocs ‘trencaclosques, trencacaps’. En polonès amb el mateix sentit de trencacaps tenim el derivat lamigówkai i en francès casse-tête. Els mots alemanys Kopfbrechen, Kopfbrecherei corresponen a l’hongarès fejtörés, o sigui que volen dir ‘cavil·lació...’; kopfbrechend es un adjectiu que vol dir ‘que fatiga mentalment’ i amb l’ajut d’una tercera forma, Kopfbrecher, es refereix a una cosa completament diferent: a un vi de mala qualitat, a ‘pixarelles’. I per acabar aquest tema afegeixo encara que en la nostra llengua existeixen dues locucions verbals de forma idèntica diferenciades només pel seu règim: (vki vmin) töri a fejét escalfar-se / trencar-se / rompre's / buidar-se el cap (amb); barrinar (u c) i (vki vmiben) töri a fejét dur / portar (u c) de cap; maquinar, ordir (u c). Ja podem trencar-nos el cap!

L’afirmació que a l’hongarès i al català, o en qualsevol altra llengua europea hi ha molts fraseologismes que es podrien traduir literalment o amb lleugeres modificacions d’un idioma a l’altre (cf. Morvay : 1996), no contradiu un altre fet: la dificultat de considerar «equivalents fraseològics per naturalesa» certs europeismes fraseològics. Com s’ha dit i redit, moltes combinacions calcades per diferents llengües un cop introduïdes a un idioma donat comencen a viure la seva vida: s’integren al nou entorn lèxic i comencen a desenvolupar noves variants i significats. Ho demostra de manera convincent G. Corpas Pastor en una anàlisi comparativa examinant -a propòsit de les unitats sangre azul i blaues Blut- si els europeismes són equivalents fraseològics per naturalesa (Corpas Pastor : 2006, en premsa). Una dificultat important per a la traducció poden significar les implicacions del context en el qual apareix la unitat en qüestió. M’agradaria il·lustrar aquesta afrimació amb uns versos trets del poema de Joan Salvat-Papasseit Jaculatòria on per parlar dels sofriments causat per l’amor el poeta fa servir un terme botànic:

ESPINES DELLIGA-AMANT

FERIU MA CARN

Aquesta imatge en la traducció hongaresa –i suposo en moltes altres llengües d’Europa- perd el seu encant:

KÖRÖMVIRÁG- TÜSKÉK

SEBEZZÉTEK MEG A TESTEM

(Cf . Raó i follia – Ész és mámor : 1997, 26/27)

36

8 Frase feta no té destorb (Observacions finals)

Recapitulant:

El PDFC és un diccionari fraseològic explicatiu que recull les combinacions estables de paraules emprades a les Contalles de Cerdanya. El diccionari les defineix documentant a la vegada el seu ús al llibre de Jordi Pere Cerdà i seva aparició o absència en altres diccionaris. El PDFC sense renunciar a certes innovacions en el tractament fraseogràfic del material aspira a oferir als usuaris una manera simple de cercar (i trobar) les unitats enregistrades.

Les innovacions concerneixen la forma de les UFs (es distingeix entre forma lexicogràfica i fraseogràfica – aquesta darrera harmonitzada amb la definició) i els criteris de lematització emprats. El sistema de remissions i de referències creuades elaborat no sols facilita la recerca, sinó que conjuntament amb les paraules clau semàntiques, permet descobrir els lligams que existeixen entre diferents fraseologismes documentats. Cf., per ex., mossegar l’ham; portar l’ham; tirar l’ham i parar el llaç que es relacionen amb el concepte [parany]*.

Es tracta –modèstia a part- d’una de les primeres obres lexicogràfiques amb aquestes característiques fraseogràfiques per a la llengua catalana. La utilitat del PDFC radica en el fet que a més d’ajudar a desxifrar el sentit de les UFs que apareixen a les Contalles... i de permetre de caracteritzar la fraseologia “cerdaniana” i nord-catalana, el diccionari crida l’atenció sobre deficiències d’altres obres lexicogràfiques en el camp del tractament dels fraseologismes.

Fa deu anys al Ier col·loqui gallec de fraseologia Xesús Ferro Ruibal va aconsellar “perdre la por de reconèixer que el domini de la fraseologia és el més alt nivell del domini de qualsevol llengua” (Ferro Ruibal : 1996, 104). Es tracta d’una formulació que més tard la Gloria Corpas Pastor va escollir com a lema per a un dels seus articles (Corpas Pastor : 2000, 483). Jugant amb el doble sentit del mot domini (‘camp d’una ciència’ i ‘acció de dominar’) es pot interpretar aquesta frase com dir que ho és la teoria fraseològica i que el fet de dominar la fraseologia significa el més alt nivell del coneixement d’una llengua. Els diccionaris fraseològics, encara que siguin modestos com el que presento, són doncs eines imprescindibles i haurien d’ésser fàcilment accessibles. És per això que abans de cercar-li un editor he decidit penjar-lo a la meva pàgina personal (http://morvay-k.web.elte.hu), amb la següent observació: “Tots els suggeriments i correccions enviats a l’adreça electrònica morvayk_fraseo@freemail.hu seran benvinguts.” Un cop retocat i posat al dia espero que el diccionari sigui publicat en versió paper, cosa que seria una bona ocasió també per a enllestir una edició revisada i corregida de les Contalles de Cerdanya de Jordi Pere Cerdà, perque l’actual, malgrat les millores fetes, encara conté moltes errades.

Gràcies per la vostra atenció i l’eventual col·laboració.

37

7 Bibliografia

Vegeu la Bibliografia afegida al PDFC.

Apèndix 1. Llista dels fraseologismes documentats pel PDFC ordenats segons la paraula clau lematitzadora. (La cursiva negreta assenyala les unitats documentades també pel DIEC)

Paraula clau Forma lexicogràfica habitual Concepte claulematitzadora semàntic (o funció)

a a ... que m'hi esperen (fórmula d') animar*accedir qui no respon, accedeix (prov.) consentir*aclarir-se aclarir-se com un gran dia de sol clar*aclucar no aclucar les parpelles dormir*acontentar voler acontentar Déu i sant Pere acontentar*àgil àgil com l'esquirol àgil*agravi fer agravi (1) injúria*agravi fer agravi (2) retret*aire trobar l'aire eixerit aspecte* això això era (fórmula* rond.)ajut demanar ajut ajuda*alçar-se alçar-se de tot el cos dreçar-se*alè estar sense alè respirar*alè tornar l'alè calmar-se*alegria boig de l'alegria alegre*allò allò que sabeu (euf.) (sexe d’home) sexe*alt, -a alt com una catedral alt*alt, -a confiar alt els seus pensaments (adv) alt*amagar amagar sota un vel amagar*ample, a a l’ample; treballar a l’ample intensivament*ample, -a tan ample com la meitat de la terra ample*anant anants i vinents transeünt*anar-se anar-se’n a córrer pel món partir*àngel somriure als àngels dormir*ànim donar ànim animar*ànim per encalmar els ànims calmar*ànima deixar-hi l'ànima morir*ànima ni ànima ningú*ànima per la salut de la vostra ànima (fórmula) súplica* anomenada de gran anomenada famós*ànsia donar-se bones ànsies afanyar-se*any això va passar fa anys i panys, ja no sé on... (fórmula* rond.)any anys i panys temps*any fa anys i panys (fa) temps*any portar uns anys a sobre les espatlles edat*argent semblar fet d'argent viu llest*arramassat arramassat sobre ell mateix, com els gossos arreplegat*atent atent com un gos caçaire atent*averany mal averany auguri* avís demanar avís opinió*balança posar en balança sospesar*ballmanetes jugar a ballmanetes aplaudir*ban d'un ban(d) a altre costat*band de tots els bands costat*

38

banda deixar de banda negligir*banya deixar-hi les banyes (1) dany*banya deixar-hi les banyes (2) fracassar*barrinar barrinar el cap rumiar*bassiol fondre’s en un bassiol plorar*batalla camp de batalla brega*bé1 bé de Déu (1, 2) abundor*; excel·lència*bé1 home de bé honest*bé2 venir bé consentir*becaina fer una becaina fer dormir*bellugar-se bellugar-se com si entre cada dit del peu hi tingués un formiguer bellugar-se*ben ben bé exactament*ben ben mirat / vist considerar*beneit, -a fer el beneit beneitejar*beneit, -a vaquers i carboners són parents de beneits (sent.) beneit*bo, bona bo i ... (estr.) èmfasi* bo, bona bo i millor; del ~ excel·lent*bo, bona de bones o de males (de mal) grat*bo, bona fer bo (temps meteor.) temps*boca escoltar amb la boca esbatanada admirat* *bocabadat, -ada quedar bocabadat talment li hagués caigut mitja volta del cel sus de la closca sorprendre’s*bocabadat, -ada quedar bocabadat sorprendre’s*bola tornar la bola pel forat insistir*bonic, -a bonic com flor bonic*botir-se botir-se i desbotir-se com una manxa de ferrer esbufegar*botit, -ida botit com un galàpet inflat*bou nervi de bou fuet*braç no donar el braç a tòrcer (no) cedir*braç tirar-se als braços abraçar*brillantejar brillantejar com un sol brillar*brillantejar el delit els brillanteja els ulls notar-se*buf(et) fer un bufet de solaç descans*bullit haver un bullit de gent multitud*buscar buscar un gra de civada en una sitja de blat (buscar en va) buscar*caber no cabria en una olla de fer coure vint migeres de cols gran*camí a mig camí camí*camí anar fora de camí desviar-se*camí camí enllà / ençà partir*camí fer camí avançar*camí no treure del camí que segueix desviar*caminar camina que caminaràs (estr.) caminar* caminar caminant es fa camí; qui camina camí fa (fórmula* rond.)camisa encara que m’hi hagués d’empenyorar la camisa (fórmula) resolució* cap1 alçar el cap de mig pam més amunt que el coll orgull*cap1 amb el cap cot / acatat avergonyit*cap1 bellugar dins el cap pensar*cap1 de peus a cap completament*cap1 fer baixar el cap (més ben quitllat) controlar-se*cap1 fugir del cap oblidar*cap1 remenar el cap preocupació*cap1 perdre el cap (2) decapitar*cap1 tenir el cap ple saturat*cap2 cap a ... falta gent (o que m’hi esperen) (fórmula d') animar*cap2 cap a dintre que m'hi demanen (fórmula d') animar*cap2 i cap a casa, que no hi falta feina (fórmula d') animar*capdavall al capdavall d'una taula(da) (lloc insignificant) lloc*capellà mai cap capellà no pensa en quan era vicari (prov.) oblidar*cara fer / plantar cara oposar-se*cara sense moure un nervi de la cara rígid*

39

caritat demanar caritat mendicar*caritat demanar la caritat demanar*carn de bones carns grassonet*carn trobar-se presa dintre les seves carns prenyat*càrrec fer-se càrrec (1) encarregar-se*càrrec fer-se càrrec (2) idea*carregat, -ada carregat d'anys vell*carregat, -ada carregat de mainades (molts fills) fill*cas això és un cas que va passar (fórmula* rond.)cas és el cas de dir-ho adequat*cas fer cas atenció*cas un cas com un cabàs (cas extraordinari) cas*casa de casa bona família*caure deixar caure (no fer ~) atenció* caure guaitar com si una borrumba li hagués caigut sus de la closca admirat*cingle com si se li obrís un cingle a sota els peus abisme* clar, -a més clar que el dia a mig jorn (a migjorn) clar* *clarivident clarivident com el sol al mig del dia clar*clau tornar al clau insistir*clavar clavar un cop, clavar cops copejar*coll carregar-se a coll collportar*coll el coll te'n sabrà (amenaça) decapitar*coll el coll t'hi va (amenaça) decapitar*coll-i-be portar a coll-i-be (o a collibè) portar*color coses de tot color divers*compte no trobar el compte entendre*compte quedar per compte negligir*condició de condició notable*confiança posar amb confiança confiança*consell donar un consell consell*consell ésser de bon consell consell*consell tot consell és bo de prendre (prov.) consell*conte si així no fos, el conte no seria acabat (fórmula* rond.) contracor a contracor (de mal) grat*contrari ben al contrari contràriament*cop (parar) com un cop de colze a l'estómac frenar*cop sul cop immediatament*cor eixut de cor insensible*cor el cor bat a petar palpitar*cor el cor repica a campanades palpitar*cor ésser de bon cor bondadós*cor fondre's el cor emocionar-se*cor no sentir-se amb cor (no) atrevir-se*cor trencar el cor compassió*cor trencar-se el cor afligir-se*córrer córrer com un boig (que persegueix un babau) àpidament*creure ésser com sant Tomàs i només creure ço que toca amb el dit incredulitat*cridar cridar com un porc escotnat al viu cridar*cristià, -ana morir com un bon cristià cristianament*cua sense cua ni cap absurd*Cugat Sant-Cugat-del-Vallès; (anar a ~) colgar-se*cura tenir cura cuidar*curiositat despertar la curiositat encuriosir*deixar deixar anar dir*desbotar desbotar la porta forçar*desig satisfer l'últim desig desig*despotxar sense despotxar un cèntim (no) gastar*despuntar depuntar l'alba alba*déu abandonat de la mà de Déu abandonat*

40

déu ai, bon Déu de la Mare de Déu! (fórmula d') alegria* déu el bon Déu déu*dia alçar-se el dia dia*dimoni com si vingués de reüllar el dimoni en persona espantat*dimoni de dimonis terrible*dir això que en diuen moltes eines per a poc treball (fórmula) dir*dir el que m'ha dit, ja us ho diré (fórmula) dir*dir fet i dit; dit i fet immediatament*dir no dir ni fava callar*dir qui us ha dit? - El meu dit petit(, que tot ho sap i ho ha sentit) (fórmula) resposta* dir sense dir d'on venia ni on anava (no dir res) dir* dit alçar el dit (senyal d') advertència*doctoral to doctoral (de) savi*dona dona d'aigua fada*dormir dormir com un soc dormir*dret, -a dret com un pal dret*dret, -a dret com una I dret*dret, -a dret, com si li haguessin premut les anques dret*durar durar com un segle durar*edat l'edat en què la poncella naix del roser (edat tendra) edat* embolic trobar-se en un embolic complicació*embull caram, quin embull! (fórmula) complicació*empinyat, -ada empinyat com un esquirol al cim d'un pi recelós*empolainar-se empolainar-se, com una marquesa adornar-se*encallat tenir encallat al canyó entravessat*encara encara <fan tal cosa>, si no van crebar (fórmula* rond.)encara i encara deu <deu fer tal cosa (córrer / menjar)> (fórmula* rond.)encara i encara hi és ... (fórmula* rond.)encara i encara ho és ... (fórmula* rond.)encara si no s'han mort, encara hi són (fórmula* rond.)encisat, -ada fitar com encisat encantat*endavant tirar endavant continuar*engires a les engires voltants*enllà anar més enllà ultrapassar*enllà un tros enllà lluny*enlluernar enlluernar com si s'hagués aparegut l'estrella de l'alba enlluentar*ensec a l'ensec; parar a l'ensec; parar-se a l’ensec sobtadament*ensumar ensumar com un gosset (davant un rastre de llebre) ensumar*entendre deixar a entendre insinuar*entendre no entendre d'aquest so (no) entendre*entortolligar entortolligar com una tribanella entortolligar*envermellir envermellir com un jovencell envermellir*errat, -ada anar errat de comptes enganyar-se*esbravar-se esbravar-se com els pollins saltar*escalfapanxa passar d’escalfapanxa al foc descansar*escarranxar-se escarranxar-se a crebar riure*esmolat,-ada esmolat com una punxa de ganivet esmolat*Espanya anar a veure com ho passen dins Espanya ofegar-se*espatlla carregar damunt les espatlles portar*espatlla fer caure damunt les espatlles afeixugar*esperar esperar amb candeleta als dits esperar*esperar esperar tot llevat ... (no) esperar*esperar-se no esperar-se amb aqueixa (no) esperar* esperitat com esperitat posseït*esquena girar-se d’esquena girar-se*ésser ja cal que sigueu... (fórmula) tal qual* ésser si ho és, si no ho és (o si ho és o no ho és), qui ho sap, no en diu res

(o aquí a fora en diuen més). Poseu-hi el nas, si en voleu saber més. (fórmula* rond.)estel l'estel que la guia estel*

41

estómac tenir un pic a l'estómac gana*estona estona fa fa) temps*estona una bona estona temps*estrella estrella de l'alba Venus*estrènyer estrènyer el pas de la salivera angúnia*estret, -a amb les anques estretes que ni un gra de mill por*estret, -a tenir el forat del cul estret por*Eva l’Eva temptadora dona*fàstic fer fàstic fastiguejar*feina veure's feines difícilment*fera posar-se / tornar-se com una fera enfurir-se*ferir ferir al viu ferir*fer-se fes-te-hi que Déu t'ajudarà (prov.) ajudar-se*fet, -a feta està la barrina / juguesca (fórmula d') aposta*fet, -a la barrina està feta i la jugada mantinguda (fórmula d') aposta*fet, -a ni és fet ni es fa (fórmula) denegar*fil amoixar el fil conversa*fil anar per dolent fil malícia*fil contar fil per randa detalladament*fil de fil a randa conversa*fill fills meus (fórmula) d') adreçar-se*finor d'una finor de porcellana fi*, finafit mirar de fit a fit observar*fit trobar-se de fit a fit enfrontat*flac tenir un flac per on agafar punt* (feble) punt*flor la flor del món excel·lent*foc fer foc que, ni per sant Joan foc*fora quedar-se a fora (no) entrar*forat el forat de les sopes boca*força treure força d'allà on no n'hi ha més esforç*formiguer caber un formiguer multitud*forn passar per cedir*fosc, -a fosc com la nit fosc*fràgil fràgil com un cristall de glaç fràgil*fretura fer fretura falta*gana (ganes) quedar-se amb les ganes (ganes) gana*ganyota fer la ganyota disgust*gat com un gat moix que no ha trobat la llet al tupí decebut*gemec convertit en un sac de gemecs gemegar*gest ésser de gestos amidats parsimoniós*glòria estovar-se de glòria gloriejar*Glòria ficat entre entre Glòria i Sanctus feliç*goig fer goig agradar*goig fet un braser de goig content* gom (emplenar) de gom a gom ple*gràcia caure en gràcia agradar *gràcia demanar gràcia clemència*grat de bon grat o de mal grat (de mal) grat*gratar-se gratar-se el clatell / el cap / la barba nerviosisme*gros, -grossa gros com un farcell de quinze canes enorme*gros, grossa passar una de grossa extraordinari*guanyar-se guanyar-se la vida (guanyar diners) guanyar*guanyar-se guanyar-se les garrofes (guanyar diners) guanyar*ham mossegar l'ham parany*ham portar l'ham parany*ham tirar l'ham parany*haver haver-se-les <cap a un lloc> partir*herba herba remeiera medicament*heure heure-se-les <per obtenir quelcom> rumiar*

42

heure heus aquí / ací (que) (fórmula d') atenció*heure heus aquí / ací el que va passar (fórmula* rond.)heure no saber com un se les heu tractar*heure saber de què les heu competent*heure val més se les heure amb Déu que no amb els seus sants (prov.) dirigir-se*home com un sol home units*honest honest com el pa beneit honesthonor el punt d'honor d'un qui sóc jo orgull*honra perdre l'honra honor*hora a les seves hores és ... convenir*hora abans d'hora aviat*hora venir l'hora temps*idea burxar una idea per batre a dins del cap rumiar*il·lusió amoixar-se les il·lusions desil·lusionar-se*importància no donar importància importància*intent no tenir cap mal intent intenció*jamai com jamai havia fet extraordinari*joc la vida és un joc d'arrapinya-cabells (sent.) lluita*joia compartir la joia alegrar-se*judicar judicar sus del tros jutjar*jugada aguantar la jugada (fórmula d') aposta*jugada la jugada és dita (fórmula d') aposta*jugada m'hai acabat les jugades (fórmula de) promesa*jugar-se m'hi jugaria qualsevol cosa ... que; m'hi jugui el que voldreu (fórmula d') aposta*llaç parar el llaç parany*llàgrima fet un sac de llàgrimes plorar*llamp llamp ferís (fórmula de) maledicció* llamp tirar-se com un llamp ràpidament*llàstima fer llàstima compassió*llei així com ho vol la llei regla*llengua anar-se’n de la llengua confiar*llengua ésser de llengua curta callat*llest, -a en aquest món el més llest ha de guanyar (sent.) llest*llet llet s'escampa - jo també m'acampi (fórmula) acampar-se* lletra la gent de lletra lletrat*llevar llevar el cap / coll decapitar*lliçó la lliçó ha servit escarment*llit botar del llit com si mai no hagués tingut res (sa, sana) sa*llit ficar-se al llit colgar-se*llostre caure el llostre crepuscle*mà fregar-se les mans satisfacció*mà tocar mà compromís*mai mai vist únic*mai que mai hagués reüllat únic*mal dos mals per a matar el millor hostal defecte*maldecap trobar maldecaps problema*manc, -a no ésser manc, ni tort, ni coix vigorós*manera de bones maneres comportament*manera de manta manera manera*manera i de quina manera! (fórmula) manera*màniga emprendre la màniga com li convingui (actuar lliurement) actuar*mare Mare de Déu! (fórmula) d') admiració* mare quan la Mare de Déu es deia Joana (fa) temps*mascle o bé hi perdré el que em fa mascle o bé ... (euf. : sexe* d’home) (fórmula d') aposta*mena de tota mena, edat i color divers*mena perdre's la mena extingir-se*menester cobrir els menesters necessitat*menjar semblar que s'hagi de menjar furiós*mercè fer mercè d'un do regalar*

43

mercè restar a la mercè desprotegit*més el / la més ... al món (estr.) ponderació*més el / la més ... que la terra hagués mai dut (estr.) ponderació*més sense fer ni més ni menys (no) immutar-se*mi’ci mi’ci que (fórmula d') atenció*mica una mica, dues miques i encara una mica més poc*mida arribar / anar a (la) mida apropar-se*mida passar de mida excedir-se*mig, mitja ... i mig íntegrament*mig, mitja al bell mig mig*mig, mitja fer mitja feina incomplet*mig, mitja trobar-se al bell mig com es troba la flor al mig de la col fortuïtament*mirada tenir la mirada recta honest*mirar mirar-se de dalt a baix observar* *moda de la darrera moda moda*modo de quin modo manera*modo de tots modos manera*molt, -a molt serà que exagerat*món a la ratlla de l'altre món moribund*món com hi ha món (fórmula) d') afirmació* món córrer mig món caminar*món desennà que hi ha món (fa) temps*món posar al món parir*morat, -ada el cap esdevé com una gran tomata morada envermellir-se*morro amb uns morros com un forroll de presó enfadat*morro arrufir els morros descontentament*morro posar-se amb uns morros de quatre pams descontentament*mort, -a mig mort exhaust*mur saber l'enemic dins els murs prop*nariu pessigollar els narius gana*nas posar el nas investigar*nas poseu-hi el nas, si en voleu saber més (fórmula* rond.)nas sortir el nas entrar*negre, -a (no) escriure's negre damunt de blanc imprés*nervi ésser un nus de nervis; fet un nus de nervis nerviós*neu com de neu fosa blanc*nit caure la nit nit*nou, nova de bell nou novament*nou, nova per nova vegada novament*nu, nua quedar nu i cru (sense) res*obrir obrir els ulls i les orelles atencióofici com ho vol la serietat de l'ofici ofici*ofici l'ofici de pagès és perdut (sent.) ofici*ofici no adir-se amb la serietat de l'ofici ofici*oïda arribar a l'oïda oir*oli ésser oli al llum eficaç*oli tirar oli al foc (gal·l) excitar*orella tapar-se les orelles (no) escoltar*orgull petar d'orgull dins el gec de la brusa orgullós*orgull picar el punt d'orgull orgull*paciència amb temps i paciència paciència*paciència val més paciència que raons (prov.) paciència*pam pam per pam minuciosament*panxa la panxa no li cap dins les calces panxut*paper fer un mal paper actuar*paper fer un paper actuar*paper jugar el paper cartes*paradís com si l'entrada del paradís hi fos condicionada (relig.) salvació*paradís tornar-se en un paradís (lloc ideal) lloc*

44

parar sense parar ni bufar descansar*paraula bones paraules consol*paraula paraula donada prometença*parpelles baixar les parpelles avergonyir-se*partir a partir d'aquell moment des de*pas1 caure de pas topar*pas1 de pas incidentalment* pas1 el pas del temps temps*pas² no deixar ni d’un pas seguir*pas² pas per pas lentament*passa a cada passa pas*passar els dies van passant temps*passar passar de llarg (1, 2) (no) aturar-se*; (fórmula per fer) fugir*passar passar pel magí pensar*patac un patac a les anques cop*pau fer les paus reconciliar-se*pecat pecat venial pecat*pedra quedar dret, fet una pedra fita estupefacte*pedra quedar pedra feta petrificar-se*pedra quedar-se / tornar-se de pedra (o quedar-se fet una pedra) estupefacte*peix servir els peixos negar-se*pèl el pèl moixí comença d'envellutar-li les galtes jove* *pèl tot just si li creixia, el pèl moxí jove*pell fotre's la pell morir*pena fer pena aflicció*pensament dir-se a dins del seu pensament mentalment*pensament trencar els pensaments (fer) desistir*pensar ésser de pensar suposar*perdre arribar a les seves sense perdre ni el davantall honra*perdre perdre el calastró boig*perdre sense perdre un instant immediatament*perill estar fora de perills perill*persona en persona personalment*picar picar uns cops de mà aplaudir*picolat, -ada fer bolilles de picolat matar*pim i pim i pam ràpidament*pinsà escotorit / llest / viu com ni un pinsà llest*pintar tenir pintat al seu damunt notar-se*pit inflar el pit <un sentiment> apoderar-se* (de)piu no badar el piu dir*piu sense un piu callar*pler de pler plaer*pleret a pleret lentament*plorar desmaiar-se a plorar plorar*plorar plora que ploraràs (estr.) plorar*plorar plorar llàgrimes amargues plorar*plorar plorar més llàgrimes amargants que no cauen nogues verdes d'un noguer plorarplorar plorar més llàgrimes amargues que ni les nogues verdes d'un noguer plorar*poc, -a a poc a poc lentament*poc, -a ni poc ni molt gens*poder no poder-hi gran cosa (no) poder*pólvora entumir la pólvora calmar*por escagarrar-se de por por*por tenir un sotrac de por por*posada fer posada allotjar-se*posar-se posar-se en mesura posar-s'hi*posat1 agafar un posat aparença*pregar fer-se pregar demanar*pregària pagar-se de mil pregàries demanar*

45

pressupost fer el pressupost intentar*preu a preu fet (no tenir) temps*prim, -a prim com un escorrí magre*prim, -a prim com una espina magre*primaria a primaries del món (fa) temps*primer de bon primer primerament*propi, pròpia assegurar-se pels seus ulls i orelles propis personalment*prudent prudent com la serp prudent*pujar pujar les pretensions més alt que el coll pretensiópunt tan bon punt així que*punt en punt exactament*punt estar a punt (1) disposat*punt estar a punt (2) prop*punt fer el punt equilibrar*puntar puntar el dia dia*puntejar puntejar el dia / sol dia*punxegut punxegut talment l'ullal d'un gos a punt de mossegar punxegut*pur, -a pur com la lluna al ple pur*rai això, rai! (fórmula) èmfasi*rascar-se rascar-se el clatell / el cap / la barba nerviosisme*record quedar viu el record record*registre passar registre examinar*reguitzell a reguitzells molt*remei no haver-hi altre remei; no tocar altre remei que... solució*respons descuidar-se els respons desmaiar-se*resposta tornar resposta respondre*retirar-se retirar-se del món retirar-se*retorcir-se retorcir-se com una serp sus d'un braser retorcir-se*revés prendre de revés (1) altrament*revés prendre de revés (2) anticipar-se*rifla / rifa treure la rifla / rifa guanyar*riure escarxofar-se de riure riure*riure fer-se un tip de riure riure*riure riure com si fossin a punt de treure la rifla riure*romana repartir el pes de la romana equilibrar*ros, rossa ros, com si era d'or ros*rosari com qui diu el rosari del panxacó afartar-se*rosari com qui passa les denes d'un rosari succesivament*ruminant espapissar els ruminants meditar*saber ja saps allò que vull dir entendre* saber no saber com, ni quan (no) saber*saber saber el fil justet llest*saber saber pla saber*saber tothom sap que notori*salivera acabar-se la salivera rabejar-se*salivera empassar-se la salivera dominar-se*salt amb dos salts i una camada ràpidament*saltar saltar com un falcó sobre l'ocell atacar*sang la sang fa tres tombs enfadar-se*sant, -a sant home venerable*sant, -a la santa família sencer*sant, -a tot el sant dia sencer*sec, -a sec com un congre magre*sedós, -osa sedós igual que un núvol blanc enmig del cel sedós*seguir seguir els passos seguir*seguit tot seguit immediatament*segur, -a segur com hi ha lluna i sol segur*sempre com si per sempre més eternament*sendemà el sendemà al dematí (o al matí) matí*

46

sentit en un sentit mesura*sentit tornar els sentits revenir*seny destorbar el seny pertorbar*servei fer servei servei*seu, seva arribar a les seves finalitat*seu, seva fer-se seva posseir*seu, seva treure de la seva convèncer*silenci trencar el silenci parlar*silenci vestir-se de silenci silenci*sol colgar-se / ajocar-se el solç (pondre's* <el sol>), pondre's*sol com una estella de sol brillant*sol posta del sol sol*sometent tocar a sometent perill*somni com un somni d'or meravellós*sop fer sop topar*sord fer el sord desentès*soroll fer un soroll espantós soroll*sort1 mala sort dissort*sort2 obrir la sort solc*tabola fer tabola gresca*tal un tal algú*taló caminar sobre els talons seguir*temps amb temps i paciència temps*temps cercar de passar temps temps*temps del temps que Herodes existia (fa) temps*temps el temps d'un ram temps*temps el temps tot ho adoba (sent.) temps*temps en un temps de dir un ai (curt) temps* temps no donar ni el temps de dir ai descansar*temps no donar-se ni el temps de bufar, ni de llepar-se els caps del dit descansar*temps no tenir temps temps*temps no tenir temps per perdre entretenir-se*temps temps ha (fa) temps*testa moure la testa d'un ban a altre negar*timbau un timbau s’esvorella sota les soles perilltocat, -ada tocat posat; tocat i posat escrupolós*toix, -a entre toix i tomany ximple*topar topar cara i nas xocar*tot, -a a tot anar (com a) molt*tot, -a i tot inclusivament*tracte qui el tracte féu, mantingui el preu (prov.) tracte*travessar sospirs que travessen la paret sospir*tret sortir el tret idea*treure’s treure's la idea oblidar*trincar trincar en honor brindar*tro com si hagués hagut un tro al mig d'un cel blau sobtar*tronar fer tronar i ploure malifeta*tros tirar del tros mentir*turment posar en mil turments turmentar*tururut tururut, tururut, qui gemega ja ha rebut (fórmula* rond.)ull alçar els ulls (1, 2) mirar*; (mirar cap amunt) mirar*ull cercar-se amb els ulls mirar*ull d'un cop d'ull mirada*ull eixir els ulls del cap irat*ull entelar-se els ulls (1, 2) (vista torbada) vista*; plorar*ull esguardar de cua d'ull espiar*ull judicar pels seus ulls personalment*ull obrir els ulls rodons (mirar estranyat) mirar*ull portar els ulls mirar*

47

ull saltar als ulls visible*ull tan alt com els ulls li'n donaven vista*ull tenir present davant els ulls veure*ull ulls de vidre ulleres*ullet fer l'ullet advertir*un, una tot d'una sobtadament*un, una un a un successivament*ús els bons usos es perden (sent.) costum*ut aprofitar tots els uts ocasió*vailet desençà de vailet nen*valer tant se val indiferent*valor agafar-se el valor atrevir-se*vegada una vegada hi havia (fórmula* rond.)vell, -a desitjar d'ésser més vell de vuit dies impacient*vell, -a era un vell, vell, revell, més que vell vell*vellesa semblar una vellesa a la Matusalem vell*vent quedar-se pel vent oblidar*ventre córrer ratolins pel ventre gana*veritat a dir la veritat veritat*veritat cert i veritat, així com sus del coll m'hi va el cap veritat*veritat per dir-ho de veritat; a dir-te la veritat veritat*veritat provar-se les veritats barallar-se*veritat si no és veritat, què us hi diré? (fórmula* rond.)veu veu esmorteïda veu*veu veu tremolosa veu*veure allò de pagar, que qualsevol altre ho faci: a mi, ja m'heu vist (fórmula) intenció* veure ja ho veurem! (fórmula d') amenaça* via fer via (1, 2) camí*via fer més via ràpidament*vida entre vida i mort moribund*vida jamai / mai de la vida mai*virtut agafar(-se) les virtuts entre mans coratge*virtut refer-se les virtuts refer-se*vista curt de vista miop*vista ésser fora de vista (no és) visible*vista perdre de vista, no perdre de vista (no) oblidar*vora fer vores acompanyar* vuit vuit dies setmana*

48

Apèndix 2. Fraseologismes documentats pel PDFC que no figuren al DIEC

2.1 Absències comprensibles

2.1.1 Gal·licismes

Tenim gal·licismes també en el domini de la fraseologia: a més de la comparació dret com un pal que apareix dos cops a l'obra l’escriptor empra també una forma calcada del francès: dret com una I:

DRETdret com una I {u.c. (és) dreta com una I}u.c. (és) molt dreta. [dret*]

La nostra parella de pagesos i mig se les heu per tornar el mosso a casa seva sense pagar-lo. Un matí, en alçar-se del llit, l’amo li comanda que vagi a podar les rabasses i que no torni que no estiguen dretes com una I. Compteu els qui ho sabeu, com pot ésser la cosa si mai no s’ha vist res de més bonyegut i botzegut que una rabassa que fa raïms; ja hi podeu suar i ressuar, que en tornar, a la nit, tortes eren i tortes són. [...]Amb el seu aire de bonhomia, l'amo comanda per les rabasses ; i l'innocentí del mosso, fart de fer el beneit tota la temporada, obre els ulls rodons per millor entendre les raons.

- Totes dretes, les voleu? - Com una I! - Com una I? - I sí: com una I. Que no en saps, de llegir? - Com una I les tindreu. - (32,33) [68, 70]

DIEC dret: Ø. (Obs.: Sembla ser un gal·licisme. Cf. PR droit 1: I [...] Être droit comme un I, un pieu, un piquet. V. Raide. | DCF dret: ~ com un ciri (com un pal, com un fus, com un perpal) pop droite comme un cierge (un I).

COP®clavar cops

(parar) com un cop de colze a l’estómac {u.c. para algú com un cop de colze a l’estómac}u.c. para, frena sobtadament una acció precipitada (d’algú). [frenar*]

L’altre el detura a l’ensec amb un: Que seu enfadat, l’amo?Allò el para, com un cop de colze a l’estómac. (34) [71]

Doc.: DIEC i DCVB colze: Ø; cop: Ø; estómac: Ø.

d'un cop d'®ull; ®picar uns cops de mà

sul copimmediatament; tot seguit. [immediatament*]

Mentre anava fent, el cap li barrinava [...], i tot d’una li surt el tret tan fàcil que s’estranya sul cop que ni ella ni ningú no hi hagués pensat abans. (26) [60]

Doc.: DIEC cop: Ø. (Obs.: Sembla ser un gal·licisme. Cf. PR coup: III 4 Sur le coup: immédiatament. Existeix també en l’occità. Cf. DCO-OC sulcòp.

HORAa les seves hores {u.p. és a les seves hores algú, u.p. es comporta (o es troba) d’alguna manera}u.p. és algú; u.p. es comporta (o es troba) d’alguna manera quan li convé. [convenir*]

49

Aquest hereu de casa bona, galant a les seves hores, estava enamorat. (57) [107]

Doc.: DIEC i DCVB hora: Ø; seu seva: Ø. | Obs.: Sembla ser un gal·licisme. Cf. PR heure 4: (Avec un possessif) Il est poète a ses hores, quan li ça lui chante, selon sa fantaisie. | Cf. també DCVB dia III. Tenir dies, o anar a dies: tenir diades, estar un dia d’una manera i un altre d’una altra. DCVB diada 2: Tenir diades: tenir diferents maneres de estar o obrar segons els dies. «Encara no està bé el malalt? Té diades: dies està bé, i dies està malament. (Mall., Men, Val.».

MORROamb uns morros com un forroll de presó {u.p. (està) amb uns morros com un forroll de presó (o té uns morros com un forroll de presó)} [enfadat*]

De primer el pare feia el sord, i la mare, l’emmudida. Ell torna al seu desvari. El pare, anant-se tapant les orelles; la mare, amb uns morros com un forroll de presó. (63) [114]

Doc.: DIEC morro: Ø; presó: Ø. | Obs.: En el DIEC no hi ha entrada de forroll. | En el DCVB sota forrellat figuren: LOC. – b) Semblar un forrellat de presó : esser molt malcarat (Sta. Col. de Q.) – c) Fer més por que el forrellat de presó : esser cosa molt temible, paorosa (Gandesa). Sota presó tenim: LOC. – Esser més lleig que es portal de sa presó: ésser una cosa molt lletja (Mall.). | Obs.: La comparació tenir uns morros com un forroll de presó podria semblar un gal·licisme fraseològic, però visiblement no ho és. La forma francesa apareix en el Petit Robert amb la marca locució figurada i familiar: «Aimable, gracieux comme une porte de prison, très désagradable. Triste comme une porte de prison». Roig (1981, 124) registra la forma sorrut com una porta de presó: Austère comme une porte de prison. | BOTET (1997) no recull aquesta unitat.

OLItirar oli al foc {u.p. tira oli al foc; u.c. és tirar oli al foc}u.p., u.c. excita encara més les passions; atia les discòrdies. [excitar*]

Fills meus, allò va ésser tirar oli al foc. [...] Tothom es trobà dret, com si d’un patac a les anques els haguessin enviat quatre pams més amunt de la cadira. (67-68) [118]

Doc.: DIEC oli: Ø. | foc 2: FIG. tirar llenya al foc Excitar les passions. | Cf. també llenya 2: FIG. afegir llenya al foc [o tirar llenya al foc] Atiar les discòrdies. | Tampoc figura en el DCVB. Cf. foc: Ø; oli: Ø. | El DFDEA recull sota aceite: echar aceite al fuego. v (raro) Echar leña al fuego (®LEÑA) | Obs.: Sembla ser un gal·licisme. Cf. PR huile: 6 Mod. Jeter de l’huile sur le feu, attiser un désire, pousser à la dispute. | La forma hongaresa correspon a la francesa. Cf. DHC olaj, on figura també una expressió derivada de la primera: olajat önt a tûzre afegir / tirar llenya al foc; ez csak olaj volt a tûzre això només era afegir llenya al foc.

2.1.2 «Rossellonismes»

MI’CImi’ci que<fórmula que> s’usa per cridar l’atenció sobre algú o quelcom, o per començar a explicar quelcom.Sin.: heus aquí / ací; ve’t aquí. [(fórmula d’)atenció*]

Mi’ci que aquells segons que esperava la mort, el seu esperit es va aclarir com un gran dia de sol, i ell pensà: «Pau! Per què passes el temps fent el mal?» (13) [47]

Mi’ci que s’adona d’un capellà encavallat sus d’una sàrria que creuava, un xic més lluny, el seu camí. (69) [119]

Doc.: En el DIEC no hi ha una entrada corresponent a mi’ci. | Al DCVB trobem 5: MI forma reduïda dialectal de mirar. Mi que ja sun far de t’oir. Saisset Poc de tot 3. En menorquí aquesta forma contractada s’empra únicament quan és pronominal: mi’t (mira’t). Mi’t això, tot s’ha fet miques, Benejam FyF, acte III. | Obs.: cf. BOTET (1997) mi’ci, mi’qui adv. 1. voici (abrev. de mira ací, aquí).

50

PERDREperdre el calastró {u.p. perd (o ha perdut) el calastró / el cap}u.p. fa coses insensates; fa coses de boig; ha perdut l’enteniment / el seny. [boig*]

Si el dia primer hi havia una gentassa, el segon era un bullit. Balancejant de l’enveja a la pietat, deien:- Aquests minyons han perdut el calastró! (9) [41]

Doc.: DIEC Ø. | Obs.: Al DIEC no hi ha entrada de calastró. Cf. també: DIEC cap 7: perdre el cap Perdre el seny, enfollir-se, torbar-se mentalment. | perdre 5: FIG. perdre el cap No saber algú el que es fa. | seny 1: Són coses que fan perdre el seny, que treuen de seny. (Obs.: Exemples sense definició). | DCVB calastró LOC. a) perdre el compte o perdre el calastró: bescomptar-se, perdre el compte o la noció d'una cosa (Ross.) Me feyen perdre el calastrú. Saisset Bingn. i d., 4. | perdre II 1: Perdre el seny, el cap: deixar de tenir la facultat de raonar bé. | BOTET (1997) calastró (o calestró) 1. bons sens, jugement, jugeote, tête. || 2. perdre el calastró perdre l’esprit, la raison; la tête, la boule fam., perdre la tramontane, perdre le nord, devenir dingue fam.

TIMBAU ‘precipici’un timbau s’esvorella sota les soles {un timbau s’esvorella sota les soles (o els peus) a algú}u.p. <té la sensació d’> ésser a la vora d’un abisme; u.p. pressent un gran perill. [perill*]

La nora sent una entresuor a cavimar-la entre el pit i la camisa, i l’amo de la casa pressent un timbau esvorellant-se-li sota les soles. (21) [56]

Doc.: DIEC esvorellar-se: Ø. | Obs.: En el DIEC no hi ha entrada de timbau que el DCVB i BOTET (1997) registren com a rossellonisme. Cf. en aquest darrer: timbau m. (o timbaus) précipice. Obs.: cf. també com si se li obrís un ®cingle a sota els peus.

- - -

HEUREval més se les heure amb Déu que no amb els seus sants {val més se les heure amb Déu que no amb els seus sants; més val adreçar-se a Déu que als sants; val més tustar al finestró del Bon Déu que a la portalada d’un sant}<proverbi que> s’usa per aconsellar resoldre els problemes dirigint-se als superiors i no pas als subalterns.

[dirigir-se (als superiors)*]

Va agafar-se les virtuts entre mans i s’adreçà al senyor: ja que ho sap tothom, val més se les heure amb Déu que no amb els seus sants. (26) [60-61]Si Déu no torna, vegem els sants, pensà la Poneta, que sentia amoixar-se-li les il·lusions. El sant... és a dir el capellà, no hi podia gran cosa; però, essent bon home com era, sempre els ajudaria amb una pregària. (27) [61]

Doc.: DIEC déu: Ø; heure: Ø; sant: Ø. | Obs.: La variant: Més val adreçar-se a Déu que als sants figura al DCVB documentada com a rossellonesa, en companyia d’altres sinònims: «Més pot Déu que tots els sants» (Menorca); «Quan Déu no vol, els sants no poden» (Catalunya, València, Balears.); «Val més s’adreçar a Déu que als sants» (Ross.); «Més pot Déu que el dimoni» (Mallorca); «Déu pot més que tots els diables»: totes aquestes sentències indiquen que convé més acudir directament al superior principal que servir-se d’intermediaris per demanar-li alguna cosa. | BOTET (1998) sota l’entrada Déu recull les formes: «Estigues bé amb Déu i riu-te dels sants» i «Més val adreçar-se a Déu que als sants». | A la Catalunya del Nord es coneix també la variant: «Val més tustar al finestró del Bon Déu que a la portalada d’un sant» que documento -amb algunes correccions– del fullet que presenta un dels espectacles de la Iera Trobada de Teatre Català, «El Vi de l’Anton», que va tenir lloc el dia 12 d’abril de 2002, a Ceret): “No ho encerta fins que l’Anton [...] s’avisi de li donar un cop de mà. Allavores sí que se’n parlarà [...]. Seria, doncs, veritat que «Val més tustar al finestró del Bon Déu que a la portalada d’un sant»?”

2.1.3 Individualismes

51

No ens pot estranyar que al DIEC no hi siguin els usos indivduals de l’autor:

CUGAT(anar a) Sant-Cugat-del-Vallès {u. p. va a Sant-Cugat-del-Vallès}u.p. es colga; es fica al llit [colgar-se*]

Li ensenya un Sant-Cugat-del-Vallès ben tou i coixinat, fet per carns dolces i revingudes. [...] És l'únic que tenim. Trieu! O dins del meu o a la cella amb els altres. [83]

Doc.: DCVB i DIEC no tenen tal article. | Obs.: Es tracta d’una denominació jocosa derivada de l’expressió: colgar-se al llit. La similitud entre colga’t i Cugat dóna lloc a aquest sentit humorístic. (Agraeixo a l’autor per les seves aclaracions al respecte).

2.2 Absències previsibles

2.2.1 Proverbis

El DIEC recull només uns quants proverbis com a exemples, sense definició:

DIEC mig 3: FIG. A lladre, lladre i mig.

DIEC minyó 1: A sants i a minyons no els prometis que no els dons.

El DCVB documenta l’ús de moltes parèmies.

CAPELLÀmai cap capellà no pensa en quan era vicari {mai cap capellà no pensa en quan era vicari; el capellà / rector no es recorda de quan era vicari (o de quan era escolà)}<proverbi que> critica els qui fàcilment obliden el passat mostrant poca tolerància amb els defectes o debilitats de les persones més joves. [oblidar*]

Llavors se les agafa plorant.- No plorava el mosso, l’any passat, que el vau tirar a fora?- Prou.- Que li vau respondre?L’amo ja no se’n recorda, per aquella dita que mai cap capellà no pensa en quan era vicari. (38) [74]

Obs.: L’autor empra un presentador qualificant la unitat com a “dita”. | Doc.: DIEC capellà: Ø; pensar: Ø; vicari: Ø. | Cf. DCVB rector: REFR. «El rector no es recorda de quan era vicari» (o «de quan era escolà»): es diu pels qui quan són grans o posats en un càrrec elevat mostren poca tolerància amb els defectes o debilitats dels nois o dels súbdits, com si ells no haguessin tingut les mateixes (català oriental, occidental).

2.2.2 Fraseologismes amb noms propis

Al DIEC no hi ha entrades de noms propis. Algunes d’aquestes unitats apareixen lematitzades sota un altre dels seus elements constitutius:

VELLESAsemblar una vellesa a la Matusalem {u.c. <nombre d'anys> sembla una vellesa a la Matusalem; u.p. té els anys (o l'edat, o la vellesa) de Matusalem}u.c. <nombre d'anys> sembla una edat molt avançada; u.p. té molts anys. [vell*]

52

A tot anar pensaven que la terra podia portar uns quinze mil anys a sobre les espatlles, cosa que a tots ens semblava una vellesa a la Matusalem. (...) Fa uns cinquanta anys unes descobertes de la ciència van fer recular les possibilitats seculars de Matusalem fins a milers, centenars de milers de segles. Al dia d'avui sabem que molt de temps després dels dinosaures, el Matusalem de Tautaüll vivia fa quatre cent mil anys. [17]

Doc.: DIEC vell2 1: És més vell que Matusalem. És més vell que Adam. (Obs.: Exemples sense definició que il·lustren el significat del mot). | Obs.: El DIEC i DCVB no tenen entrada de Matusalem. | DCVB vell: LOC. a) Més vell que Adam, o que Matusalem, o que anar a peu, o que l'arròs a l'olla, o que l'arna, o que la tinya, o que el mal pa, o que els camins, o que el camí de la font, o que el pastar, o que la picor, o que l'escopir en terra, o que el pixar en terra, o que les gallines menjar sense dents, o cagar ajupit: es diu d'una persona o cosa molt vella.

Altres, com ésser com sant Tomàs i només creure ço que toca amb el dit, citat al apartat següent, no consten al DIEC.

2.3 Absències incomprensibles

CARAsense moure un nervi de la cara {sense moure un nervi de la cara; u.p. no mou ni un nervi de la cara}amb una cara rígida, inexpressiva; u.p. té una cara rígida, inexpressiva. [rígid*]

Van passar el primer poble, va passar-lo el cap dret, com esperitat, com si tot ell fos una paret que avancés sense moure un nervi de la cara. [32]

Doc.: DIEC i DCVB cara: Ø; moure: Ø; nervi: Ø.

CASun cas com un cabàs {u.c. és un cas com un cabàs, passa un cas com un cabàs}u.c. és extraordinària; passa u.c. extraordinària. [extraordinari*]

A Isòbol els passà un cas com un cabàs. (25) [59]

Doc.: DIEC i DCVB cas: Ø. | Obs.: cf. DIEC cabàs 6: fer-ne una com un cabàs Fer un acte fora de propòsit i reprensible. | DMLC cabàs 5: fer-ne una com un cabàs Fer un acte fora de propòsit i reprensible. En Joan n’ha fet una com un cabàs: s’ha menjat tots els bombons i no n’ha deixat cap per als altres.

CREUREésser com sant Tomàs i només creure ço que toca amb el dit {u.p. és com sant Tomàs (només creu ço / el que toca amb el dit)}u.p. és incrèdula; només creu el que veu. [incrèdul]

- Me’n vaig a l’església a parlar amb Déu va dir en Joan.- Ahir vaig anar-hi, va fer en Pere. Només té bones paraules.- Ho provaré, i després avisarem, va tornar en Joan, que era un xic com sant Tomàs i només creia ço que tocava amb el dit. (75) [127]

Doc.: DIEC creure: Ø; sant: Ø; tocar: Ø. | Obs.: En el DIEC no hi ha entrada de Tomàs, ni d’altres noms propis. | El DCVB sota creure menciona un sinònim: «Per a creure, veure; i per més assegurar, tocar» (valencià). | Es tracta d’un europeisme fraseològic cultural d’origen bíblic. | Al llibre Refranys personals trobem la comparació de Com sant Tomàs, que només creia el que veia. (Amades 1980, 205). | A. Cazes, (1981, 38) recull també la forma «Jo son com Sant Tomàs per ho creure hi posi el nas», una forma que mostra que l’origen bíblic de la unitat --recordada pel comentari que l’acompanya (1981, 38) -- ha estat oblidada. | En hongarès hi ha un verb derivat d’aquesta comparació, que traduït literalment al català seria «tomasejar» i que vol dir ‘mostrar-se incrèdul’. El DHC el fa constar en companyia dels següents equivalents fraseològics catalans: tamáskodik: fer com sant Tomàs (si no ho veu, no ho creu); fer com sant Tomàs: per a creure, veure (i per més assegurar, tocar).

53

Cf. també «Amb En Casesnoves, En Malagelada i altres nadius de Sort, pegam una bona estreta a la conjugació, i tocam amb les mans196 que la conca o ribera del Noguera pallaresa constitueix un subdialecte dins el català occidental.» 196 Ens convencem per l’experiència. Alcover, A. M. (2006) Dietari de l’excursió filològica 1906. Barcelona: Proa, 110. (Glossari, 232: Tocar amb les mans una cosa: convèncer-se’n per l’experiència).

DÉUel bon DéuDéu. [Déu*]

El bon Déu va per bones paraules, i jo he trobat qui va per bo, cert i pesat. (77) [129]

Doc.: DIEC bo, bona: Ø; Déu: Ø. Ø. | Obs.: El DCVB a l'apartat de les locucions enumera entre les frases exclamatives la forma Bon Déu!

HOMEcom un sol home {unes persones <fan quelcom> com un sol home}unes persones <fan quelcom> unides en una acció comuna, actuant de manera coordinada. [units*]

Els ganivets esmolats, la pastera estanca, les peroles netes, la caldera lluent, el pebre mòlt i la sal picada a la mà de morter, i ells atents com un sol home al primer gruny que oïren. (77) [129]

Doc.: DIEC i DCVB home: Ø; sol -a: Ø.

TEMPSno tenir temps {u.p. no té temps <de fer quelcom>}no són moments, o no és el moment / temps (oportú) <de fer quelcom> [temps*]

- No tenim temps de plorar, digué la nena. (28) [63]

Doc.: DIEC i DCVB tenir: Ø; temps: Ø. | DCVB temps: I. 1: Tenir temps: disposar-ne per a fer quelcom, no estant subjecte a altres ocupacions.*Cf. també DHC idô: meghalni sincs ideje (vkinek) no tenir temps ni d'anar a pixar. Vegeu també ráér: tenir espera / temps (u c); tenir prou temps (algú); vagar (a algú); no urgir (u c).

no tenir temps per perdre {u.p. no té temps a perdre}u.p. té pressa; no pot entretenir-se. [entretenir-se*]

La mairastra, quan s’adonà de la presència d’en Pere, l’agafà pel cul de les calces, i amb la llestesa de qui no té temps per perdre, sense escoltar ni entendre les explicacions del nen, el ficà dins un bagul, que ningú no el veiés. (67) [117]

Doc.: DIEC i DCVB perdre: Ø; tenir: Ø. | Obs.: cf. DIEC temps 1: Perdre el temps. Reparar el temps perdut. (Obs.: Exemples sense definició). | Cf. també  DCVB temps I. 1: Perdre el temps: desaprofitar-lo, no fer allò que caldria o es podria fer.*[Cf. també DHC veszteget: nem vesztegeti az idjét (vmire) no perdre temps (en)]

2.4 El DCVB documenta molt més de les UFs emprades a les Contalles... que el DIEC

BOTIT, -IDA (A la Catalunya del Nord també: botat, -ada)botit com un galàpet / galàpat {u.p. (és o es queda) botida / botada com un galàpet / gripau; u.p. s’estova com un galàpet}u.p. (és o es queda) molt inflada. [inflat*]

54

Fotrals els dóna, i ja penseu el que cobra! De les fiblades de les senyores (que tenen el fibló dolent), en queda estabornit, botit i rebotit com un galàpet. Set dies entre vida i mort, desvariejant dins un desvari de dimonis. (63) [114]

En Pere, amb els nou porcs que se li bellugaven dins el cap, va sentir-se estovar com un galàpet:- Encara voldria una cosa. Voldria que jo fos el sol a qui oferíssieu els nou porcs. (76) [128]

Doc.: DIEC botit: Ø; galàpet: Ø. | Cf. DCVB calàpet: LOC. c) Estar més inflat que un calàpet: estar molt energullit, molt satisfet de si mateix. | Obs.: BOTET (1997) no recull aquesta comparació registrada per A. Roig: «Botat» com un galàpat (botit com un gripau): gonflé comme un crapaud. (Roig: 1981, 129).

CAMINARcamina que caminaràs<estructura intensificadora que> s’usa per dir que algú camina molt. [caminar*]

Va posar-se a caminar. Camina que caminaràs, va anar passant la nit, en puntejar el dia, va arribar en un país desconegut (65) [115]

Doc.: DIEC caminar 1: I el noiet, camina que caminaràs, no va arribar a la cabana fins al vespre. (Obs.: Exemple sense definició). | DCVB caminar: LOC. a) Camina que caminaràs: caminant sense interrupció llarga distància (Mall., Men.)

CAMISAencara que m’hi hagués d’empenyorar la camisa {u.p. s’empenyora / es juga la camisa; u.p. <promet fer quelcom> encara que s’hagi empenyorar la camisa}<fórmula que> s’usa per mostrar la resolució a realitzar quelcom encara que això impliqui despeses serioses; encara que s’arrisqui a perdre-ho tot.. [(fórmula de) resolució*]

Ell es balancejava entre perdre la juguesca i tirar-la avant amb les conseqüències que ja sabia. Rumiant-se els motius d’esperançar bé, el pic de plantar cara i no rebaixar el punt d’honor d’un qui sóc jo, decidí resoludament: - Encara que m’hi hagués d’empenyorar la camisa! (55) [104]

Doc.: DIEC camisa: Ø, empenyorar: Ø. | Cf. camisa: 4 jugar-se la camisa Jugar-s’ho tot. Cf. també jugar: 14 Arriscar al joc (una quantitat). Jugo tot el que tinc a aquesta carta. | 17 jugar-se el tot pel tot Actuar decididament en una situació definitiva o irreversible. | DCVB camisa: LOC. f) Empenyar la camisa: fer tots els sacrificis posssibles per obtenir alguna cosa (Cat.).

ESTRET, -Atenir el (forat del) cul estret; tenir el cul tan estret (o les anques tan estretes) que (no hi cabria) ni un gra de mill {u.p. té el cul estret, té el forat del cul estret; té el cul tan estret que no hi cabria ni un gra de mill; té les anques tan estretes que no hi cabria ni un gra de mill; u.p. <fa quelcom> amb les anques estretes que ni un gra de mill} (col·loq!)u.p. té molta por. [por*]

Mentre caminava vora a vora amb el sulfurós, tota dreta com un pal, i amb les anques tan estretes que ni un gra de mill... el cap li barrinava. (27) [62]

Va recordar que no havia de girar-se pas! Va passar dret, dret com un pal, i el forat del cul estret. [31].

Obs.: cf. també dret, com si li haguessin premut les anques

Doc.: DIEC cul: Ø; cabre: Ø; estret: Ø. | Obs.: Els diccionaris catalans monolingües no documenten aquestes combinacions que s'utilitzen també en forma abreviada: té / tenia el cul així, acompanyada per un gest – un cercle petit fet amb el polze i l'índex. | El DCVB, el Diccionari de Locucions i de Frases Fetes (DLFF) i el Diccionari de Sinònims de Frases Fetes (DSFF) recullen una expressió similar, però amb un ben sentit diferent. | Cf. DCVB pinyó: LOC. e) No se li pot ficar un pinyó al cul: es diu d’una persona molt orgullosa o satisfeta d’ella mateixa.

55

Cf. també DSFF: ARROGANT

no poder-se-li ficar un pinyó al cul (a algú) O, es diu per a significar que una persona és molt orgullosa / es diu d'una persona molt orgullosa o satisfeta d'ella mateixa (RM, A-M)És molt vanitós, no se li pot ficar un pinyó al cul / No t'estranyi que t'hagi contestat així. No se li pot ficar un pinyó al cul (RM)

tibat com un rave, estufat com un paó

En el Diccionario Fraseológico Documentado del Español Actual (DFDEA), en l’article pi tenim: no caberle [a alguien] un pinón por (o en) el culo v (col) Tener mucho miedo o estar muy asustado. | El Diccionario fraseológico español-ruso (DFER) documenta la unitat no le cabe una paja por el culo ‘algú no cap en la pell (de satisfacció)’. En el DFDEA sota l’entrada paja també apareix aquesta forma: no caberle [a alguien] una paja por el culo. (vulg) Rebosar de satisfacción [esa pers.]. Gralm en la constr estar (o ponerse) que no le cabe una paja por el culo | En la televisió vaig sentir també la forma: «Oye, me has espantado que no me cabría ni un pelo al culo a martillazos». | Cf. també les variants usades a Amèrica Llatina amb el sentit de ‘tenir molta por’ (estaba que no le cabía un alfiler, etc.) citades per Arora sota els articles alfiler i paja (ARORA, 1977, 51-52 i 323). | Obs.: La forma incompleta (amb les anques tan estretes que ni un gra de mill...), usada per J. P. Cerdà correspon gairebé literalment a una expressió hongaresa, documentada al DHC. Cf. zabszem: (úgy megijedt / fél, hogy) egy ~ se férne a fenekébe (hum) tenir cagalló / cucs; estar cagat de por; cagar-se de por; tenir el cul estret; tenir el cul tan estret que no hi cabria ni un gra de mill. (Cf. també Morvay: 2001a, 319-320).

2.5 Els tipus més freqüents de les absències

2.5.1 La unitat en qüestió apareix al DIEC només en una definició

ÀNIMdonar ànim {u.c., u. p. dóna ànim a algú}u.c., u. p. anima algú; u.c., u. p. encoratja algú (per fer quelcom) [animar*]

Allò va donar ànim a tots, fins al capellà. (29) [64]

Allò els va donar ànim i, encara que les forces els flaquegessin, qui camina camí fa, i fent camí van arribar al poble de Ribes. (39) [87]

I aquell foc els donava ànim. [...] La gana que portaven els donava delit. (79) [131]

Doc.: DIEC i DCVB ànim: Ø; donar: Ø. | Obs.: La unitat apareix al DIEC en la definició del verb animar 4: Donar ànim (a algú), encoratjar, excitar, avivar.

BO, BONAfer bo {fa bo <el temps>}fa bon temps. [temps*]

No hi havia altre remei sinó d'enviar el bestiar a pasturar pels cims i els alts de la muntanya, els mesos que feia bo. [18]

Doc.: DIEC Ø. | Obs.: La unitat en qüestió apareix en la definició, al DIEC sota bo 7: Fer bon temps, abs. fer bo. | Cf. també temps 22: fer bon temps Fer un temps suau, en què no fa fred, ni plou, ni fa vent. | DCVB bo III/ adj. Fer bo a) Fer goig, esser molt agradable als sentits (Cat.) b) Obrar o funcionar amb perfecció (Mall., Men.) c) Fer bon temps (Barc., Ripoll) «Farà bo demà per anar a pescar?» -d) Obtenir el resultat que pertoca o que es desitja (Mall., Men.).

ENTENDREdeixar a entendre {u.p. deixa / dóna a entendre quelcom a algú}u.p. suggereix, insinua quelcom. [insinuar*]

56

Esperant que el pagès arribés, l’hereu florit s’estovava de glòria i se n’anava de la llengua fins a deixar a entendre que sa muller li havia estat de bon consell. (56) [105]

Doc.: DIEC deixar: Ø; donar: Ø; entendre: Ø. | Obs.: La unitat en qüestió apareix al DIEC en la definició del verb insinuar 5: Donar a entendre (alguna cosa) sense fer sinó indicar-la, suggerir. | DCVB entendre II. b: Donar a entendre: fer entendre, fer veure clarament. [...] Donar a entendre: fer semblar una cosa que no és.

SORD, -Afer el sord {u.p. (es) fa el sord}u.p. fa la desentesa; no vol sentir, escoltar algú, quelcom. [desentès*]

De primer el pare feia el sord, i la mare, l’emmudida. (63) [114]

Doc.: DIEC fer: Ø. | sord: Ø. | Obs.: La combinació fer-se el sord apareix al DIEC en la definició de la unitat següent: orella 1: fer orelles de marxant Fer-se el sord. | DCVB sord: LOC. b) Fer el sord: fingir no oir, obrar sense atendre allò que l’altri diu.

2.5.2 Polisèmia no assenyalada

Cf. fer bo a l'apartat anterior.

BOUnervi de bouvit de bou; fuet, assot. [fuet*]

Cal dir al seu punt que s'havia estacat amb la camalliga, penjant dins l'entrecuix, el nervi de bou, més sec i gruixut, que hagués trobat en el firal. [81]

Doc.: DIEC Ø | Cf. nervi 7: nervi de bou. Vit de bou. | vit 1: m. Membre viril de certs animals. Vit de bou, d’ase. | Obs.: El DMLC corregeix aquest oblit afegint la forma: vit de bou o SIMPL. vit Peça de cuiro emprada per a fer fuets i per assotar. | DCVB nervi 3: Tendó, part elàstica, però dura dels músculs. a) Nervi de bou. Vit de bou. | vit 3. Vit de bou: verga de bou, fuet (or., occ.).

CÀRRECfer-se càrrec {u.p. es fa càrrec de quelcom}1 u.p. s=encarrega de quelcom. [encarregar-se*]2 u.p. es fa una idea de quelcom. [idea*]

Son pare els havia avesats a qualsevol treball i feina que convingui a un pagès. Essent ell el majoral, se’n féu càrrec el primer. (6) [38]

El minyó ben al contrari, cridà pare i germà a fer-se càrrec de la masada. (38) [75]

Es va trobar que en aquells temps, la viuda havent engreixat un porc ben tou, fresc, net i lluent, a punt de vendre i fer diners, el nen es va fer càrrec de mercadejar-lo a la vila. [77-78]

Doc.: DIEC i DCVB Ø. | Obs.: Els diccinaris esmentats només documenten el significat 2. | Cf. DIEC càrrec 3: FIG. fer-se càrrec [o fer-se el càrrec] Comprendre, ésser conscient, formar-se una idea clara (d’alguna cosa). | Cf. també DIEC cas1: 1 posar-se en el cas d’algú Fer-se càrrec de la situació d’un altre. Poseu-vos en el meu cas i em donareu la raó. | DCVB càrrec: 5. Fer-se càrrec: formar-se idea clara. Si ens fem carrec del temps en què fou fundat, Verdaguer Exc. 49.

CAUREdeixar caure {u.p. deixa caure quelcom}u.p. no fa atenció a quelcom, no s’hi interessa. [atenció*]

57

La dama de casa, per diferent que fos això del seu tarannà, pregava al seu marit que deixés caure la gatzara; mes ell no se l’escoltava i seguia. (20) [55]

Doc.: DIEC i DCVB Ø. | Obs.: El DIEC recull només caure 4: FIG. deixar caure Dir en públic (una cosa) per veure quin efecte fa. | deixar 7: Deixar caure el martell que duia a la mà. | Cf. també deixar 9: FIG. deixar córrer una cosa No insistir-hi.

PUNTestar a punt {u.p. està a punt <de fer quelcom>}1 u.p. està preparada, disposada <a fer quelcom>2 u.p. està prop <de fer quelcom>. [disposat*; prop*]

(1) Ell sí, pobre sant home, que, mentre no fos acarar-se amb el Banyeta, estava a punt d’ajudar tothom. (29) [64]

(2) Cada estel, fina, lluenta és esmolada com una punxa de ganivet, una punxa punxeguda talment l'ullal d'un gos a punt de mossegar. [30]

- Aquella idea d’haver de pagar un home els esvalotava, i estaven a punt de posar-se malalts. (31) [67]

El mosso espera que li passi el panteix, i quan amb el bellugar veu que es retorna i està a punt d’explotar, li entumeix la pólvora amb un: - Que seu enfadat, l’amo? (35) [72]

- Feta està la barrina!I tots a riure com si fossin a punt de treure la rifla. (50) [98]

Que no!Que sí!Les dues parts del poble, a punt de tirar-se l’una contra l’altra. (74) [125]

Per l’alba despuntant ells ja estaven dempeus i a punt de treballar. (77) [129]

Doc.: DIEC punt 40: FIG. Estar a punt de fer una cosa, d’esdevenir-se una cosa. (Obs.: Exemple sense definició). | DCVB punt V., 4: A punt: en el moment oportú, en ocasió bona per a una cosa. A punt de: en disposició de fer una cosa; en el moment immeditat a fer-la; en imminència de l’acció. Estava a punt de partir.

2.5.3 Exemples sense definició

AJUTdemanar ajut {u.p. demana ajut a / d’algú}u.p. demana ajuda d’algú. [ajuda*]

Fins i tot que, no podent aguantar més, marit i muller s’agafen el valor i se’n van a demanar l’ajut de la minyona. (63) [114]

Encisat per l’agilitat de la lloba, no es resolgué a demanar ajut. (91) [146]

Doc.: DIEC i DCVB ajut: Ø | DIEC demanar 4: FIG. Demanar ajut, protecció. | Obs.: Exemples sense definició. +El DIEC i el DMLC no assenyalen el règim de la unitat.

ÀNIMAper la salut de la vostra ànima<fórmula que> s’usa per suplicar algú. [(fórmula de) súplica*]

58

- Tindreu pont, fet de mà de dimoni! Per la salut de la vostra ànima; més valdria pagar-lo amb diners! (28) [63]

Doc.: DIEC i DCVB ànima: Ø; salut: Ø. | Obs.: cf. DIEC salvació 1: La salvació de l’ànima. (Obs.: Exemple sense definició). | DCVB salut 1. ant Salvació.

BÉ2

venir bé {u.p. ve bé a quelcom}u.p. consent quelcom [consentir*]

La mare rondinava, el pare s’enfurrunyava, ell provava en va d’amistançar-los perquè vinguessin bé al seu projecte. (57) [108]

Doc.: DIEC i DCVB bé: Ø | Cf. DIEC bé 2: venir bé una cosa Ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada.

CAP1

amb el cap cot / acatat {u.p. (està o fa quelcom) amb el cap cot / acatat}1 u.p. té el cap abaixat. 2 u.p. (està o fa quelcom) avergonyida, humiliada o preocupada.

[avergonyit*]

Allavores el pobre, que s’estava tot encongit al peu del foc, el cap cot com si dormís, va dir amb la seva veu velada: - El sol és més alt que la lluna. (80) [133]

En aquell entremig arribà el segon contrincant, i tots a escoltar-lo amb la boca esbatanada.- Què t’ha dit? Sentencià l’hereu.- Què m’ha dit? Féu l’amo del vaquer, amb el cap cot. (56) [105]

El pobre anava amoixant el fil, el cap acatadet guaitant el foc amb aquell aire seré dels beneits que no donen importància a les pròpies paraules. (81) [134]

Doc.: cot² -a 1 adj. Inclinat avall, cap a terra. Anar amb el cap cot. | acatar: Ø. | Cf. també cap 5: FIG. anar cap baix Estar trist, capficat. | DCVB acatar 1: Abaixar, inclinar. «Acatar los ulls» (Ross., Confl.).

CAPDAVALLal capdavall d’una taula(da)a la part inferior de la taula (que no és el lloc d’honor); en un lloc insignificant. [lloc* (insignificant)]

Tots, com es val, s’alçaren a trincar, i cadascú provava de fer el trinc més fort, llevat d’una pobra vagabunda asseguda al capdavall d’una taulada. (20) [54]

Doc.: DIEC i DCVB capdavall: Ø. | Cf. DIEC al capdavall 1 loc. adv. A l’extrem més baix, a la part inferior, al fons. [...] Al capdavall de la pàgina. 2 FIG. A la fi, fins a l’exhauriment; en la situació més baixa, més extrema. Vaig arribar al capdavall de la paciència. | Cf. també DIEC cap1 22: cap de taula Lloc d’honor en una taula.

ESTONAuna bona estonadurant un llarg moment; molt de temps. [temps*]

L'aturen, li demanen avís; esguarda l'animal una bona estona i amb el to doctoral de la gent que saben de què se les han, judica que l'animal és un bou. [80]

Doc.: DIEC i DCVB bo: Ø; estona: Ø. | DMLC bo3 7: Que és considerable, complet. [...] Una bona estona.| Obs.: cf. DIEC bell -a 5: una bella estona Una estona llarga. | DCVB bo: Ø; estona: Passar una bona estona: passar agradablement cert espai de temps.

GANYOTAfer la ganyota {u.p. fa la / una ganyota; fer ganyotes}u.p. fa un posat de disgust; fa carotes. [disgust*]

59

Li ensenya un Sant-Cugat-del-Vallès ben tou i coixinat, fet per carns dolces i revingudes. La dona fa la ganyota.És l'únic que tenim. [83]

Doc.: DIEC ganyota 1: f. Contorsió de la cara feta voluntàriament o involuntàriament. Fer ganyotes. Una ganyota de dolor. | DCVB ganyota: Gest ridícul i grotesc fet amb la cara, i especialment amb la boca: cast mueca, visaje. Tancant los ulls y fent una ganyota. [...] Fer la ganyota: morir a la forca o a garrot.

MÉSsense fer ni més ni menyssense immutar-se. [(no) immutar-se*]

I el pobre, sense fer ni més ni menys, entre toix i tomany, anava tornant la bola pel forat:- El qui té cinc dits a les mans també pot portar guants. (80) [134]

Doc.: DIEC fer: Ø. | més 1: Ni més ni menys. | menys: Ni més ni menys. (Obs.: Exemples sense definició). | Cf. DCVB més: III 11: Ni més ni menys (i mall. Ni més ni pus): exactament, sense diferència.

SENTITen un sentiten certa mesura. [mesura*]

En un sentit estava satisfeta que l’altre hagués mossegat l’ham tot just tirat. Hi endevinà un bon averany del seu enginy. (27) [61]

Doc.: DIEC sentit: Ø; un: Ø.

tornar els sentits {u.p. torna els sentits a algú}u.p. desperta, desensopeix algú; fa tornar en si; fa revenir algú. [revenir*]

En passar-la pels dits, l’espiga es desdoblà d’un punyat de grans que li van emplenar el palmell de la mà. D’un cop de colze va tornar els sentits a la seva companya. - Aquest blat és madur! (43) [91]

Doc.: DIEC i DCVB sentit: Ø: tornar: Ø. | Obs.: cf. DIEC 3: perdre els sentits Perdre el sentiment de si mateix, el coneixement. | El DMLC precisa: cf. sentit1 7: perdre els sentits Perdre la conciència i restar com mort. De la topada, el conductor ha perdut els sentits. | Cf. també DCVB tornar 5b: Fer recobrar els sentits, el seny, la vitalitat parcialment perduda.

ULLulls de vidre {els ulls de vidre}ulleres, *llunetes+. [ulleres*]

El nenet l'ajuda a aixecar-se, l'espolsa, li quitlla els ulls de vidre sus del nas. [78]

Doc.: DIEC i DCVB ull: Ø; vidre: Ø. | Obs.: cf. DCVB ull 1: a) Ull de vidre: ull artificial que porten per dissimular la falta de l'ull natural.

VEURE ja ho veurem!<fórmula exclamativa que> s’usa per contradir algú o per amenaçar algú que no vol fer quelcom.

[(fórmula d’) amenaça*]

- Sense la meva sageta no menjareu perdiu ni guatlla!- Sense mi per a arramassar-los, la teva sageta no et serviria de res! Respon el contraopinant.- Doncs, ja ho veurem! Crida en Pere, irat. I amb el cop de la malícia el traïdor tira la sageta de tal manera que broc i bèstia cauen al bell mig d’una mata d’arces verdes i vives a fer goig. (72) [123]

60

- Que no l’arramassaré!- Que ja ho veurem! (72) [123]

Doc.: DIEC i DCVB ho: Ø; ja: Ø; veure: Ø. | Cf. DCVB veure: REFR. c) «Ja ho veurem vol dir ni en fiis»: es diu en resposta a algú que no es vol comprometre i acaba de dir «Ja ho veurem».

VISTA2

ésser fora de vista {u.c., u.p. és fora de vista}u.c. ja no es veu; no és visible <per trobar-se lluny>. [veure*]

Bé, bé! Agafa les eugues morrallades, esquellades, i se’n va camí enllà. Quan són fora de vista, vet aquí que encontra un marxant de bestiar. (37) [72]

Doc.: DIEC i DCVB fora: Ø; vista: Ø.

no perdre de vista {u.p. (no) perd de vista quelcom}u.p. (no) oblida quelcom. [oblidar*]

- No tornis sense els quants duros que et valdrà, l’adverteix sa mare, que en tota circumstància no perdia de vista l’interès. (62) [113]

Doc.: DIEC perdre 13: FIG. perdre de vista Cessar de veure algú, de freqüentar-lo. Fa tres anys que l’he perdut de vista. | vista 3: Perdre algú o alguna cosa de vista. (Obs.: Exemple sense definició). | Cf. també món 4: perdre el món de vista Desmaiar-se; fig perdre els estreps, perdre el seny).

VUITvuit diesuna setmana. [setmana*]

Ben excitats tots, ja desitjaven d’ésser més vells de vuit dies. Però la setmana següent la dona baixà de la muntanya sense toro ni fetge. (53) [102]

Doc.: DIEC vuit: Ø | dia 8: cada vuit dies Un cop la setmana. Aquesta revista surt cada vuit dies. | DCVB vuit: [...] Passats los huyt jorns, pres comiat. Montaner Cròn., c. 101. [...] Y al cap de huyt dies ne stau enfitat, Viudes Donz, 473.

61

Apèndix 3. Llista de les comparacions fraseològiques que figuren a les Contalles... (El lematitzador hi apareix amb negreta sempre quan aquest conicideix plenament o parcialment amb el concepte clau semàntic).

Concepte clau Paraula clau Forma lexicogràfica habitualsemàntic lematitzadora(o funció)

abisme* cingle com si se li obrís un cingle a sota els peusadmirat* caure guaitar com si una borrumba li hagués caigut sus de la closcaadornar-se* empolainar-se empolainar-se, com una marquesaafartar-se* rosari com qui diu el rosari del panxacóàgil* àgil àgil com l'esquirolalt* alt alt com una catedralample* ample tan ample com la meitat de la terraarreplegat* arramassat arramassat sobre ell mateix, com els gossosatacar* saltar saltar com un falcó sobre l'ocellatent* atent atent com un gos caçairebellugar-se* bellugar-se bellugar-se com si entre cada dit del peu hi tingués un formiguer blanc* neu com de neu fosabonic* bonic bonic com florbrillar* brillantejar brillantejar com un solbrillant* sol com una estella de solcas* (extraordinari) cas un cas com un cabàsclar* aclarir-se aclarir-se com un gran dia de solclar* clar més clar que el dia a mig jorn (a migjorn)clar* clarivident clarivident com el sol al mig del diacridar* cridar cridar com un porc escotnat al viucristianament* cristià morir com un bon cristiàdecebut* gat com un gat moix que no ha trobat la llet al tupídormir* dormir dormir com un socdret* dret dret, com si li haguessin premut les anquesdret* dret dret com un paldret* dret dret com una Iencantat* encisat fitar com encisatenfadat* morro amb uns morros com un forroll de presóenfurir-se* fera posar-se com una feraenlluentar* enlluernar enlluernar com si s'hagués aparegut l'estrella de l'albaenorme* gros gros com un farcell de quinze canesensumar* ensumar ensumar com un gosset davant un rastre de llebreentortolligar* entortolligar entortolligar com una tribanellaenvermellir* envermellir envermellir com un jovencellenvermellir-se* morat el cap esdevé com una gran tomata moradaesbufegar* botir-se botir-se i desbotir-se com una manxa de ferreresmolat* esmolat esmolat com una punxa de ganivetespantat* dimoni com si vingués de reüllar el dimoni en personafortuïtament* mig trobar-se al bell mig com es troba la flor al mig de la colfosc* fosc fosc com la nitfràgil* fràgil fràgil com un cristall de glaçfrenar* cop com un cop de colze a l'estómacfuriós* menjar semblar que s'hagi de menjarhonest* honest honest com el pa beneitincredulitat* creure ésser com sant Tomàs i només creure ço que toca amb el dit inflat* botit botit com un galàpetllest* argent semblar fet d'argent viullest* llest llest / viu com ni un pinsàmagre* prim prim com un escorrí

62

magre* prim prim com una espinamagre* sec sec com un congremeravellós* somni com un somni d'orplorar* plorar plorar més llàgrimes amargues que ni les nogues verdes d'un noguerplorar* plorar plorar més llàgrimes amargants que no cauen nogues verdes d'un noguerposseït* esperitat com esperitatprudent* prudent prudent com la serppunxegut* punxegut punxegut talment l'ullal d'un gos a punt de mossegarpur* pur pur com la lluna al pleràpidament* llamp tirar-se com un llampràpidament* córrer córrer com un boig que persegueix un babaurecelós* empinyat empinyat com un esquirol al cim d'un piretorcir-se* retorcir-se retorcir-se com una serp sus d'un braserriure* riure riure com si fossin a punt de treure la riflaros* ros ros, com si era d'orsa*, sana llit botar del llit com si mai no hagués tingut ressaltar* esbravar-se esbravar-se com els pollinssalvació* (relig.) paradís com si l'entrada del paradís hi fos condicionadasedós* sedós sedós igual que un núvol blanc enmig del celsegur* segur segur com hi ha lluna i solsobtar* tro com si hagués hagut un tro al mig d'un cel blausorprendre’s caure quedar bocabadat talment li hagués caigut mitja volta del cel

sus de la closcasuccesivament* rosari com qui passa les denes d'un rosarivell* vellesa semblar una vellesa a la Matusalemveritat* veritat cert i veritat, així com sus del coll m'hi va el capveritat* veritat ésser veritat com ho són la terra, el vent, l'aigua i el focvista* ull tan alt com els ulls li'n donaven alt, donar

63

Apèndix 4. Llista dels fraseologismes emprats més d’una vegada a les Contalles...

Paraula clau Forma lexicogràfica habitual Concepte claulematitzadora semàntic (o funció)

2 accedir qui no respon, accedeix (prov.) consentir*2 ajut demanar ajut ajuda*2 anant anants i vinents transeünt*2 any fa anys i panys (fa) temps*2 ban d'un ban(d) a altre costat* +band de tots els bands costat*2 becaina fer una becaina dormir*2 ben ben mirat / vist considerar*2 camí camí enllà / ençà partir*2 cap1 de peus a cap completament*2 cap2 cap a ... falta gent (o que m'hi esperen) (fórmula d') animar* +1 a a ... que m'hi esperen (fórmula d') animar* +1cap2 cap a dintre que m'hi demanen (fórmula d') animar* +1 cap2 i cap a casa, que no hi falta feina (fórmula d') animar*2 caritat demanar caritat mendicar*2 condició de condició notable*2 cor eixut de cor insensible*2 dret. -a dret com un pal dret*2 enllà un tros enllà lluny*2 ensumar ensumar com un gosset (davant un rastre de llebre) ensumar*2 estret, -a amb les anques estretes que ni un gra de mill; tenir el forat del cul estret por*2 fera posar-se / tornar-se com una fera enfurir-se*2 fet, -a feta està la barrina / juguesca (fórmula d') aposta*2 fet, -a la barrina està feta i la jugada mantinguda (fórmula d') aposta*2 fora quedar-se a fora (no) entrar*2 forat el forat de les sopes boca*2 goig fer goig agradar*2 guanyar-se guanyar-se la vida (guanyar diners) guanyar* + guanyar-se guanyar-se les garrofes (guanyar diners) guanyar*2 heure heus aquí / ací (que) (fórmula d') atenció*+ heure heus aquí / ací el que va passar (fórmula* rond.)2 heure val més se les heure amb Déu que no amb els seus sants (prov.) dirigir-se*2 jugar-se m'hi jugaria qualsevol cosa ... que; m'hi jugui el que voldreu (fórmula d') aposta*2 llei així com ho vol la llei regla*2 llostre caure el llostre crepuscle*2 mare Mare de Déu! (fórmula) d') admiració* 2 més el / la més ... al món (estr.) ponderació*+més el / la més ... que la terra hagués mai dut (estr.) ponderació*2 mi’ci mi’ci que (fórmula d') atenció*2 mida arribar / anar a (la) mida apropar-se*2 mig, mitja al bell mig mig*2 nervi ésser un nus de nervis; fet un nus de nervis nerviós*2 ofici la serietat de l'ofici (com ho vol...; no adir-se amb...) ofici*2 parar sense parar ni bufar descansar*2 pas² pas per pas lentament*2 pèl el pèl moixí comença d'envellutar-li les galtes; tot just si li creixia el pèl moixí jove*2 pler de pler plaer*2 pregar fer-se pregar demanar*2 punt en punt exactament*2 puntejar puntejar el dia / sol dia*+ puntar puntar el dia dia*2 retirar-se retirar-se del món retirar-se*2 revés prendre de revés (1, 2) altrament*; anticipar-se*2 sant, -a la santa família sencer*

64

2 sant, -a tot el sant dia sencer*2 sendemà el sendemà al dematí (o al matí) matí*2 servei fer servei servei*2 temps en un temps de dir un ai (curt) temps* 2 tocat, -ada tocat posat; tocat i posat escrupolós*2 veure ja ho veurem! (fórmula d') amenaça* 2 via fer via (1, 2) camí*+ via fer més via ràpidament*2 vida jamai / mai de la vida mai*

3 ànim donar ànim animar*3 bé1 bé de Déu (1), (2) abundor*; excel·lència*3 càrrec fer-se càrrec (1, 2) encarregar-se*; idea*3 casa de casa bona família*3 dimoni de dimonis terrible*3 ensec a l'ensec; parar a l'ensec; parar-se a l’ensec sobtadament*3 gratar-se/rascar-segratar-se / rascar-se el clatell / el cap / la barba nerviosisme*3 llevar llevar el cap / coll decapitar*

3 plorar plorar llàgrimes amargues / amargants ... plorar* plorar plorar més llàgrimes amargants que no cauen nogues verdes d'un noguer plorar plorar plorar més llàgrimes amargues que ni les nogues verdes d'un noguer plorar*

3 rai això, rai! (fórmula) èmfasi*3 remei no haver-hi altre remei; no tocar altre remei que... solució*3 sol colgar-se / ajocar-se el sol pondre's*3 veu veu tremolosa veu*

4 cap1 amb el cap cot / acatat avergonyit*4 ham mossegar l'hamparany*+ham portar l'ham parany*4 ham tirar l'ham parany*+ llaç parar el llaç parany*

4 mig, mitja ... i mig íntegrament*

4 pedra quedar-se / tornar-se de pedra (o quedar-se fet una pedra) estupefacte*+ pedra quedar dret, fet una pedra fita estupefacte*+ pedra quedar pedra feta petrificar-se*

4 ull entelar-se els ulls (1, 2) (vista torbada) vista*; plorar*4 un, una tot d'una sobtadament*

5 bo, bona bo i ... (estr.) èmfasi* +bo, bona bo i millor; del ~ excel·lent*5 caminar caminant es fa camí; qui camina camí fa (fórmula* rond.) + caminar camina que caminaràs (estr.) caminar* +plorar plora que ploraràs (estr.) plorar*

2 encara i encara deu <deu fer tal cosa (córrer / menjar)> (fórmula* rond.)encara encara <fan tal cosa>, si no van crebar (fórmula* rond.)encara i encara hi és ...(fórmula* rond.)encara i encara ho és ... (fórmula* rond.)encara si no s'han mort, encara hi són (fórmula* rond.)

6 punt estar a punt (1, 2) disposat*; prop*

65

Apèndix 5. Llista dels somatismes fraseològics emprats per J. P. Cerdà que es podrien traduir literalment o amb lleugeres modificacions a l’hongarès. (La negreta assenyala les coincidències).

Somatisme Forma lexicogràfica habitual Concepte clau semàntic(o funció)

anca dret, com si li haguessin premut les anques dret*anca amb les anques estretes que ni un gra de mill por*anca un patac a les anques cop*ànima deixar-hi l'ànima morir*ànima ni ànima ningú*boca escoltar amb la boca esbatanada admirat*boca: bocabadat quedar bocabadat sorprendre’s*braç no donar el braç a tòrcer cedir*braç tirar-se als braços abraçar*calastró perdre el calastró boig*canyó tenir encallat al canyó entravessat*cap - coll alçar el cap de mig pam més amunt que el coll orgull*cap - coll cert i veritat, així com sus del coll m'hi va el cap veritat*cap - cua sense cua ni cap absurd*cap - peu de peus a cap completament*cap - ull eixir els ulls del cap irat*cap remenar el cap preocupació* cap tenir el cap ple saturat*cap / clatell gratar-se / rascar-se el clatell / el cap / la barba nerviosisme*cap / coll llevar el cap / coll decapitar*cap amb el cap cot / acatat avergonyit*cap barrinar el cap rumiar*cap bellugar dins el cap pensar*cap burxar una idea per batre a dins del cap rumiar*cap el cap esdevé com una gran tomata morada envermellir-se*cap fer baixar el cap controlar-se*cap fugir del cap oblidar*cap perdre el cap (2) decapitar*cap: maldecap trobar maldecaps problema*cara – nas topar cara i nas xocar*cara - nervi sense moure un nervi de la cara rígid*cara fer / plantar cara oposar-se*carn de bones carns grassonet*carn trobar-se presa dintre les seves carns prenyat*clatell / cap gratar-se / rascar-se el clatell / el cap / la barba nerviosisme*closca ...talment li hagués caigut mitja volta del cel sus de la closca sorprendre’s*closca guaitar com si una borrumba li hagués caigut sus de la closca admirat*coll / cap llevar el cap / coll decapitar*coll carregar-se a coll collportar*coll el coll te'n sabrà decapitar*coll el coll t'hi va decapitar*coll pujar les pretensions més alt que el coll pretensió*coll: coll-i-be portar a coll-i-be (o a collibè) portar*colze-estómac com un cop de colze a l'estómac frenar*cor eixut de cor insensible*cor ésser de bon cor bondadós*cor fondre's el cor emocionar-se*cor no sentir-se amb cor atrevir-se*cor trencar el cor compassió*cor trencar-se el cor afligir-se*

66

cor: contracor a contracor (de mal ) grat* cos alçar-se de tot el cos dreçar-se* cul - forat tenir el forat del cul estret (+gest) por*damunt tenir pintat al seu damunt notar-se*dit alçar el dit (senyal d’) advertència*dit - peu bellugar-se com si entre cada dit del peu hi tingués un formiguer bellugar-se*dit esperar amb candeleta als dits esperar*dit (petit) qui us ha dit? - El meu dit petit(, que tot ho sap i ho ha sentit) (fórmula de) resposta*dit-peu bellugar-se com si entre cada dit del peu hi tingués un formiguer bellugar-se*espatlla carregar damunt les espatlles portar*espatlla fer caure damunt les espatlles afeixugar*espatlla portar uns anys a sobre les espatlles edat*esquena girar-se d’esquena girar-se*estómac- colze com un cop de colze a l'estómac frenar*estómac tenir un pic a l'estómac gana*forat el forat de les sopes boca*llengua anar-se’n de la llengua confiar*llengua ésser de llengua curta callat*mà agafar(-se) les virtuts entre mans coratge*mà picar uns cops de mà aplaudir*mà fregar-se les mans satisfacció*mà tocar mà compromís*mà: ballmanetes jugar a ballmanetes aplaudirmagí passar pel magí pensar*morro arrufir els morros descontentament*morro posar-se amb uns morros de quatre pams descontentament*nariu pessigollar els narius gana*nas posar el nas investigar*nas Poseu-hi el nas, si en voleu saber més (fórmula* rond.)nas sortir el nas entrar*nervi ésser un nus de nervis; fet un nus de nervis nerviós*nervi - cara sense moure un nervi de la cara rígid*oïda arribar a l’oïda oir*orella - ull assegurar-se pels seus ulls i orelles propis (assegurar-se) personalment*orella - ull obrir els ulls i les orelles atenció*orella tapar-se les orelles (no ) escoltar* panxa:escalfapanxa passar d’escalfapanxa al foc descansar*panxacó com qui diu el rosari del panxacó afartar-se*parpelles no aclucar les parpelles dormir*parpelles baixar les parpelles avergonyir-se*pèl el pèl moixí comença d'envellutar-li les galtes jove*pèl tot just si li creixia, el pèl moxí jove*pell fotre's la pell morir*peu com si se li obrís un cingle a sota els peus abisme*pit inflar el pit <un sentiment> apoderar-se* ruminant espapissar els ruminants [?] meditar*salivera acabar-se la salivera rabejar-se*salivera empassar-se la salivera dominar-se*salivera estrènyer el pas de la salivera angúnia*sang la sang fa tres tombs enfadar-se*seny destorbar el seny pertorbar*sexe* allò que sabeu (euf.) (d’home el) sexe* sexe* o bé hi perdré el que em fa mascle o bé ... (euf.) (fórmula) d’aposta*sola un timbau s’esvorella sota les soles perill*taló caminar sobre els talons seguir*testa moure la testa d'un ban a altre negar*ull - cap eixir els ulls del cap irat*ull - orella obrir els ulls i les orelles atenció*ull - orella assegurar-se pels seus ulls i orelles propis (assegurar-se) personalment*

67

ull el delit els brillanteja els ulls notar-se*ull tenir present davant els ulls veure*ull alçar els ulls (1) mirar*ull alçar els ulls (2) mirar* (cap amunt)ull cercar-se amb els ulls mirar*ull d'un cop d'ull mirada*ull entelar-se els ulls (1) vista (torbada)*ull entelar-se els ulls (2) plorar*ull esguardar de cua d'ull espiar*ull judicar pels seus ulls personalment*ull obrir els ulls rodons mirar (estranyat)*ull portar els ulls mirar*ull saltar als ulls visible*ull tan alt com els ulls li'n donaven vista*ull ulls de vidre ulleres*ull: ullet fer l'ullet advertir*ventre córrer ratolins pel ventre gana*veu veu esmorteïda veu*veu veu tremolosa veu*vista curt de vista miop*vista ésser fora de vista veure*vista perdre de vista, no perdre de vista oblidar*

68