Peter paul rubens 2

20
{ Peter Paul Rubens Bieleras

Transcript of Peter paul rubens 2

Page 1: Peter paul rubens 2

{

Peter Paul Rubens

Bieleras

Page 2: Peter paul rubens 2

Peter Paul Rubens va néixer el 28 de Juny del 1577 a Siegen, Alemanya.

Va ser fill de Jan Rubens i de María Pypelincks.

Després de néixer, van marxar a Amberes, Bèlgica, on va començar la

seva carrera artística, que més tard va marxar a Itàlia interessat per l’art

antic d’aquella ciutat.

Rubens va tenir varies dones, entre elles una de 16 anys amb la que va

tindre cinc fills.

La seva última dècada de vida la va acabar amb molt bones obres,

exposades a Amberes.

Peter Paul Rubens va morir el 30 de Maig de 1640 a Amberes, Bèlgica.

Vida de Rubens

Page 3: Peter paul rubens 2

Peter Paul Rubens es basava bàsicament en l’art grec de l’antiga Roma i

de la pintura renaixentista.

Feia molts paisatges i retrats.

Rubens va ser un gran fan de Leonardo Da Vinci.

Estil pictòric de Rubens

Page 4: Peter paul rubens 2

Els flamencs tenen una branca espanyola i per això que l’art espanyol del

Renaixement i del Barroc està bastant relacionat amb les formes

flamenques.

La pintura Flamenca:

Utilitzaven colors brillants i detallaven les teles

Un avanç tècnic sobre l’oli

Els quadres, sempre tenien un paisatge d’aire lliure, sigui a través d’alguna

finestra o d’alguna porta.

Els personatges estaven distribuïts equilibradament en el centre o

simètricament.

Aquestes tècniques permetien una representació naturalista del món.

Característiques generals

de la pintura flamenca

Page 5: Peter paul rubens 2

Autor: Peter Paul Rubens

Data: 1610 - 1611

Museu: Catedral d'Anvers

Característiques: 462 x 300 cm

Estil: Barroc centreeuropeu

Material: Oli sobre taula

Elevació de la creu

Page 6: Peter paul rubens 2

El quadre ocupa l’espai central d’un tríptic, on Rubens pren a com a

referència diferents fonts:

La diagonal del cos de Crist Inspiració de la crucifixió de Tintoretto

L’anatomia dels saions i les seves postures escorçades Inspiració de

l’estatuària clàssica i de Miquel Àngel

Clarobscur Inspiració en Caravaggio

Rostre de Crist Inspiració de Laocoont

Amb aquestes fonts, Rubens crea una obra difícilment superable, en què

la violència, la tensió i el dramatisme estan continguts de manera

espectacular.

Elevació de la creu

Crucifixió de Tintoretto

Rostre de Laocoont

Page 7: Peter paul rubens 2

Els gestos de tensió es converteixen en un altre focus d’atenció,

especialment el rostre de Crist, els seus ulls es dirigeixen cap a la part

superior de l’escena, concretament cap a les estàtues de Déu i cap als

àngels.

La composició del quadre s’organitza amb una accentuada diagonal

típica del Barroc, que es projecta des del fons de l’espai pictòric fins al

pla de l’espectador.

Elevació de la creu

Page 8: Peter paul rubens 2

Autor: Peter Paul Rubens

Data: 1611-14

Museu: Catedral d'Anvers

Característiques: 420 x 310 cm

Estil: Barroc centreeuropeu

Material: Oli sobre taula

Davallament de la creu

Page 9: Peter paul rubens 2

Té bastants vincles amb l’Elevació de la creu, especialment amb el

clarobscur per destacar la figura del Crist mort i la manera d'accentuar el

volum de les figures.

En aquest quadre els personatges unificant l’acció per concentrar la

tensió i el dramatisme.

No obstant això, en aquest quadre trobem una menor profunditat

espacial, mentre que els personatges es disposen com si fos un relleu

clàssic. La disposició de Jesús repeteix esquemes compositius del

Cinquecento.

La disposició de les figures, ocupa tot l’espai pictòric, organitzant la

composició en una potent diagonal que avança des del fons de la taula

fins a l’espai de l’espectador, atorgant un ritme lent a l’escena.

Davallament de la creu

Page 10: Peter paul rubens 2

Autor: Peter Paul Rubens

Data: 1639-1639

Museu: Museu del Prado

Característiques: 221 x 181 cm

Estil: Barroc

Material: Pintura al oli

Les Tres Gracies

Page 11: Peter paul rubens 2

El quadre està inspirat en el quadre de Raffaello Sanzio “Les Tres

Gràcies”, que caracteritza la bellesa ideal i el sentiment general de

castedat. Mentre que el quadre de Rubens, ens caracteritza la bellesa

més sensual de les dones.

El seu tema prové de la mitologia grega. En la pintura podem veure a

Eufonisme, Taila i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eurínome, i aquestes

van ser les deeses de l’alegria i la bellesa.

En la obra, diuen que com almenys una de les tres gràcies, és la viva

imatge de la segona dona de Peter Paul Rubens, Hélène Fourment.

Les Tres Gràcies

Viva imatge de la segona dona

de Rubens

Les Tres Gràcies de Raffaello Sanzio

Page 12: Peter paul rubens 2

Cada una de les deeses, li correspon un qualitat i per això són el símbol

de la felicitat:

La Gràcia rossa (esquerra) Bellesa

La Gràcia del centre Desig

La Gràcia morena (dreta) Satisfacció

Durant la guerra civil espanyola, l'obra va ser evacuada del Museu del

Prado per qüestions de seguretat.

Les Tres Gràcies

Page 13: Peter paul rubens 2

Autor: Peter Paul Rubens

Data: 1614

Museu: Catedral d’Israel , Jerusalem

Característiques: 325 x 212 cm

Estil: Barroc

Material: Oli sobre llenç

La mort d’Adonis

Page 14: Peter paul rubens 2

Aquest quadre fa referència al mite mitològic sobre la mort del déu

Adonis pel cop a l'engonal dels ullals d'un senglar enviat per Artemisa,

però altres versions diuen que el senglar era el gelós amant transformat

d'Afrodita, Ares, per poder assassinar al seu rival .

A l'escena es veu a Adonis ensangonat, envoltat per Afrodita, Cupido i

per les Tres Gràcies.

El mite d'Adonis diu que a l'hora de néixer, Afrodita es va enamorar

bojament d'ell, perquè era molt preciós. Així que el va tancar en un cofre

per quedar-se'l sol per a ella i l'hi va lliurar a Persèfone, però quan

aquesta va descobrir el que portava dins, va quedar encantada per la

seva bellesa sobrenatural i no va voler tornar-lo. Això va formar una

disputa entre les dues deesses, fins que Zeus es va interposar entre

elles i va decidir que el déu Adonis passés 4 mesos amb Afrodita, 4 més

amb Persèfone i els altres 4 eren decisió seva. Adonis però, preferia

passar els seus 4 mesos amb Afrodita.

La mort d’Adonis

Page 15: Peter paul rubens 2

Diferents quadres de RubensVenus i

Cupido

Perseu alliberant Andròmeda

Page 16: Peter paul rubens 2

Autoretrat

amb la seva

esposa

Isabel Brant

Saturn

Page 17: Peter paul rubens 2

Daniel a la fossa dels lleons

Ròmul i Rem

Page 18: Peter paul rubens 2

El judici de Paris

La massacre dels innocents

Page 19: Peter paul rubens 2

Els quatre filòsofs

Reconciliació d'Esaú i Jacob

Page 20: Peter paul rubens 2

FIN