TOTS ELS INFANTS TOTS ELS INFANTS TOTS ELS INFANTS TOTS ELS INFANTS

CREIXEN.CREIXEN.CREIXEN.CREIXEN.

TOTS MENYSTOTS MENYSTOTS MENYSTOTS MENYS UN.UN.UN.UN.

Il·lustració Mercè Llimona

Il·lustració Portada Publicació octubre 1911

L’ABECEDARI DE PETER L’ABECEDARI DE PETER L’ABECEDARI DE PETER L’ABECEDARI DE PETER PANPANPANPAN

I el seu autor

Amb frases com aquesta que dóna títol a la nostra guia, breus i concises, Barri inicia una de les novel�les fantàstiques que ha captivat tant a petits com a grans, generació rere generació. Va aparèixer per primera vegada al 1911, i des de llavors, aquest heroi que tots i totes, en algun moment voldrien arribar a ser , o bé conèixer-ho i viure alguna de les seves aventures, ha anat agafant lloc i avui en dia és un personatge que tots saben qui és només sentir el seu nom.

Però, qui és Peter? “Sóc la joventut, sóc l’alegria” contesta ell quan algú li pregunta... i si, Peter és alegre, aventurer, despreocupat, presumptuós, sense memòria, lluitador (si veu que la lluita ha de durar poc, no té inconvenient a canviar de bàndol)... Així és Peter, un personatge que encarna com cap altre la por de fer-se gran, d'assumir responsabilitats i obligacions. Vestit amb fulles tardorenques i capaç de volar. En Peter viu a l'illa de Mai Més, un indret fantasiós, fet a mida, on pot fer realitat allò que més s'estima: passar-ho bé; retrobar l'atenció materna i ésser tractat com un infant, no com un adult. Peter Pan farà ús dels seus dots per a captivar la imaginació de la Wendy, el John i el Michael, els fills del matrimoni Darling (ell, rondinaire, ella, conciliadora), residents a Bloomsbury, a Londres. Sense pensar-s'hi gaire, tots tres el seguiran a l'illa de Mai Més. Allí, la Wendy hi acabarà tenint un paper molt important, molt diferent del que hi té el Peter, diríem que oposat i tot.

Però, per saber-ne més hem fet un abecedari dels trets més importants de l’ obra i el seu autor.

Il·lustració Mercè Llimona

Auld Licht Idylls (1988). Segon llibre escrit per Barrie, recopilació d’articles periodístics basats en anècdotes infantils de la seva mare.

Barrie, James

Tot fa creure que el creador del nostre personatge, Sir James Matthew Barrie era ell mateix una mena de Peter Pan –només que a diferència de la seva criatura, Sir Barrie no va tenir més remei que créixer, cosa que va fer tan poc com va poder, ja que era força baixet. això el va nodrir d’una certa ambigüitat envers el fet d’haver de formar part del món dels adults, cosa que demostrava sobretot quan s’havia de relacionar amb les dones, les quals, deia ell, per mor de la seva poca estatura, li feien ben poc cas. Va néixer a KIRRIEMUR (Escòcia) el 9 de maig del 1860. Era el novè fill de David Barrie i de Margaret Ogilvy, dona de caràcter dominant i que va exercir una gran influència en la vida personal i professional del seu fill James. James va arrossegar tota la seva vida l’ombra del record del seu germà David, mort quan ell era petit; potser perquè David era el fill preferit de Margaret, en trobar el camí lliure per la prematura desaparició del seu germà, James va voler ocupar en el cor de la seva mare el lloc del seu germà mort. Des de ben petit, Jimmy, s’inventava històries que ell mateix representava per als seus amics improvisant teatrets. aquesta

activitat la va seguir practicant al llarg de la seva vida. De més gran va voler ser escriptor, inclinació en què ja hem dit que va tenir una gran influència la seva mare. Quan era ja un escriptor de teatre mitjanament conegut, va fer amistat amb els fills d’Arthur i Sylvia Llewlyn Davies, una família que vivia al 31 de Kensigton Park Gardens. Així com el pare d’aquelles criatures era un home gris i autoritari sense cap mena d’interès ni fortuna, la mare era, a parer de Barrie, “la criatura més bonica que els seus ulls mai no havien vist”. Barrie va passar moltes estones explicant tota mena d’històries als nois d’aquella casa (que van arribar a ser cinc: George, Jack, Peter, Michael i Nicholas). De fet, els estudiosos de Barrie han coincidit a dir que la família DARLING del llibre de Peter Pan té molt a veure amb els membres d’aquesta família amiga. Va morir a Londres el 19 de juny del 1937, als seixanta-set anys d’edat, havent estat periodista, orador, autor teatral, chancellor de l’Universitat d’Edimburg, havent aconseguit el títol de baronet, i havent ingressat també a l’ordre del Mèrit. Entre els seus actes més extravagants hi ha el fet d’haver patrocinat l’expedició de Scott a l’Antàrtic; entre els seus actes més filantròpics hi ha el fet d’haver pagat de la seva butxaca l’estàtua de Peter Pan a Kensington Gardens i haver ordenat que, a la seva mort, els drets del més famós dels seus llibres, Peter Pan, anessin a parar a un hospital de Londres. La més coneguda de les obres de Barrie està farcida de fantasia i d’humor: tan aviat deixava notar la seva presència de narrador, com hi feia sortir els costums i les bones maneres en l’educació dels infants que imperava en l’època; i tot això, teixit amb un finíssim to irònic i burleta, cosa que fa pensar que, segurament, Barrie destinava la seva obra també als adults. A Barrie se li va donar la categoria de “màgic de la infància”, títol que molts escriptors per a infants voldrien haver però no tenen. Part de l’originalitat de l’obra de Barrie va consistir en la utilització d’un mèdium, el teatre, que en aquella època encara ningú no havia utilitzat per al públic petit. Va ser educat per la seva mare, en l’estricte refús dels plaers del món, segons les creences de l’època, coneguda com era victoriana. Eren temps de guerres colonials, del naixement del maquinisme i, sobretot, del puritanisme. Il·lustració Robert Ingpen

Si hem de buscar influències literàries als escrits de Barrie... hauríem de dir: - Robinson Crusoe de Daniel Defoe - Els contes de les mil i una nits - L’illa del tresor de Robert Louis Stevenson - Kipling també era dels seus preferits perquè el fascinava a ell i

a tots els anglesos amb els paisatges de l’orient - Ivanhoe de Walter Scott (recreació de Robin Hood) i que és el

seu mirall a l’hora de perfilar a Peter Pan. - D’ Escòcia, país natal i de Shakespeare, amb el Somni d’una

nit d’estiu, li ve la influència de les fades...

Campaneta Dringadora. Fada no més grossa que la mà. Anava vestida exquisidament amb una fulla seca, tallada curta i quadrada. Acompanya a Peter en les seves aventures i està una mica “enamorada” d’ell, això fa que estigui molt gelosa de la Wendy, tant i tant gelosa que, en un moment donat, no dubta en posar-la en perill de mort.

Cocodril. En Peter li va llençar la mà tallada del Ganxut, des de llavors persegueix al pirata per menjar-se’l. Té un rellotge a la panxa que és el símbol del temps i de l’ inexorabilitat del seu pas.

Darling. Nom de la família protagonista. Viuen en el número 14. La formen el pare George, la mare Mary, en Jonh, en Michael i l’encantadora Wendy.

Fades. Éssers fantàstics. “Deuen el seu origen al primer nen que va riure per primera vegada, ja que la seva rialla es va trencar en mil bocins que van començar a saltar per totes bandes. Desprenen una llum que només s’apaga quan dormen, però no poden dormir si no tenen son. Són dolentes, de vegades, o boníssimes, depenent del moment. Tenen permís per canviar, però ha de ser un canvi complet. Les fades son tan petites que només tenen lloc per a un sentiment a la vegada”. En un moment donat, la Wendy (experta en la matèria) ens explica “viuen en nius a les copes dels arbres i els de color malva són nois i les blanques noies i les blaves són ximpletes que no estan segures del que són”.

Ganxut. Antagonista de Peter. D’Ofici pirata. Va ser el Nostramo d’en Barbanegra. Va perdre la mà dreta amb una lluita aferrissada amb el Peter. Des de llavors porta un ganxo de ferro. Físicament, tenia aspecte cadavèric , negrós i duia el cabell pentinat en llargs rínxols, els ulls de color blau cel, i, encara, conservava en las seves maneres alguna cosa de gran senyor, però totes aquestes característiques no treien la seva sinistralitat i es deia que només

s’emocionava amb la vista de la pròpia sang, que per cert, era d’un color especial.

Henley, William Ernest. Poeta amic de Barrie. La seva filla Wendy va donar nom al personatge femení protagonista de la famosa obra de la que parlem.

Infants perduts. “Són els nens que cauen del seu cotxet quan la mainadera mira cap a una altre banda. Si no són reclamats al cap de

set dies se’ls envia a la Terra de Mai-Més”. Peter és el seu capità. En el llibre ens parlen de, “El Bessons no es poden descriure per separat són sempre molt indefinits i fan el que millor podien per donar satisfacció als altres; en Tootles el nen més desafortunat de tota la banda dels nens perduts. “Era el que havia tingut menys aventures que qualsevol dels seus companys perquè totes les coses importants sempre succeïen quan ell havia voltat la cantonada. La mala sort l’havia endolcit el caràcter, per tant era gairebé el més humil dels nois; en Nibs, l’alegre i complaent; l’Slightly, que talla flautes dels arbres i dansa extasiat per les pròpies tonades, és el més presumptuós de tots els nois; en Curly és un embolicaire i acostuma a

ser el responsable de algunes de les malifetes que es donen a l’illa”.

John i Michael, germans de la Wendy, tenem 10 i 7 anys, respectivament, estàn encantats d’anar a la terra de Mai-més.

Il·lustració Mercè

Llimona

Il·lustració Robert Ingpen

Kensington Garden, abans els jardins privats del palau de Kensington. És un dels parcs reials de Londres i es troben a l'oest de Hyde Park. En ells es situa l’illa fantàstica de Mai-més. Si fem una passejada podem trobar l’estàtua que Barrie va fer posar d’en Peter. L’escultura feta per Sir Frampton, va ser molt criticada en aquell moment, avui és una de les més benvolgudes del parc.

Llewelyn-Davies. Familia amb la que va entrar en contacte l’autor en els seus passejos per Kensintong Garden. tot fa pensar que els nois de la família (George, Jack, Peter, Nico y Michael) van inspirar els personatges de l’obra de teatre que va ser la llavor de la novel�la posterior. Quan van morir els pares dels nois, Barrie els va adoptar.

Mai –més. Illa deliciosa, la més còmoda i sòlida. Lloc on es desenvolupen els viatges i aventures de la ment dels infants. “Té sorprenents esquitxos de colors aquí i allà, amb barreres de corall i la visió d’un vaixell rebent en alta mar, i caus salvatges i solitaris, i gnoms que són sastres en la seva majoria i coves per les

quals corre un riu i princeses amb sis germans grans, i una cabana a punt d’ensorrar-se, i una dona molt velleta amb un nas ganxut, però també hi ha el primer dia d’escola, religió, pares, bassiots, punt de cosi, assassinats, penjats, mots en datiu, el dia del pastís de xocolata, posar-te els primers elàstics, dir noranta-nou, els tres penics per treure’t tu mateix la dent, i tantes altres coses: i tot això, o bé són parts de l’illa o són altres mapes que s’hi mesclen, i tot és prou confús, especialment si res està quiet” Hem de dir per això que és una terra molt variada i que cada un té una pròpia.

Nana gossa mainadera dels infants Darling ”Tenia la fantàstica qualitat de parlar i a més no tenia cap dels defectes que enlletgien la pràctica habitual de les mainaderes de l’època. No era despistada, ni xerraire, ni feia safareig mentre duia els nens als llocs”.

Ogilvy, Margaret. Mare de James Barrie. Mai va superar la mort de David el fill gran. Va tenir una gran influència en el seu fill.

Pols de fades. Només pots volar si te’n espolsen damunt. El primer vol dels germans Darling va ser gràcies a l’espolsada que els hi va fer en Peter.

Pell-roges uns dels habitants de Mai-més. S’ha de distingir entre les diferents tribus , los Piccaninny, els més guerres, els Delawares, els més pacífics o els de les Fures.

Pirates habitants de l’illa de Mai-més. El seu capità és el Ganxut. Tenim a “ l’Starkey abans uxier d’una escola pública i encara delicat en les seves maneres de matar, L’Smee, un singular home genial, L’Skylighth, l’elegant italià Cecco, en Nooldler, que tenia les mans al revés i en Rob Mullins i l’Alf Mason i d’altres prou coneguts i temuts a l’oceà espanyol”.

Quality, Carrer. Obra de teatre publicada a 1901, i on Barrie posa de manifest, com en altres publicades a l’época, el seu particular i irònic sentit de la vida.

Rackham, Arthur. Il�lustrador famós de l’època. Va dibuixar la versió de 1906 publicada com Peter Pan en los Jardines de Kensington.

Roca dels Abandonats. Situada en el Llac i on les sirenes prenien el sol i es pentinaven les llegues cabelleres. Peter acostumava a petar la xerrada amb elles. Allí ella, Peter va se ferit pel Ganxut i va estar punt de morir, va ser salvat per l’ocell meravella.

Il·lustració de Robert Ingpen

Segona a la dreta i després recte fins al matí. “adreça d’en Peter Pan”.

Tiger Lily de la tribu dels Piccaninny, és la més bella i desitjada de totes les noies pell-roges. Coqueta, freda i amorosa segons el cas. En Peter la salva de les urpes d’el Ganxut i des de llavors els pel-roges són els seus amics i intenten protegir-lo de l’atac dels pirates.

Universitat de Edimburgo. Lloc on James Matthew Barrie va estudià i va conèixer a Arthur Conan Doyle i Robert Louis Stevenson amb els que va mantenir una gran amistat .

Verí, el que posa el Ganxut a la medicina d’en Peter i que beu la Dringuets per salvar-lo. Només hi ha un antídot, tots els nois i noies que estiguessin somiant la terra de Mai-més haurien de creure en les fades. Hi creieu? Doncs... aplaudiu.

Wendy Moira Angela Darling és l’heroïna i protagonista del conte de Peter Pan. La seva edat exacta no és esmentada en l’original i d'acord a les diferents representacions realitzades de l'obra, ha aparegut en edats compreses entre els 11 i els 16 anys, sent la interpretació de Disney, la mes coneguda, de uns 14 anys proximadament. l’illa de Mai-més Wendy descobreix la seva faceta més madura i assumeix la cura dels Nens Perduts els quals li demanen de ser la seva "mare". Ella accepta aquest rol i el de narradora de contes i històries que els Nens sempre volen escoltar. És el personatge contraposat a Peter,

és la noia que "ha començat a créixer" mentre Peter, es nega a fer-ho.

Xaragall del Minyó, turó que és a prop de la boca del Riu del Pirata, el Jolly Roger, vaixell del capità Ganxut, s’albirava perfectament des de el seu cim.

Il·lustració Arthur Rackham,

You Can Fly! You Can Fly! You Can Fly!. Cançó popularitzada per la versió cinematogràfica dels estudis Disney (1953). Peter arriba a casa dels Darling i convida als nens a volar.

Ziga-zaga. Línies que giravolten i que apareixen quan intentem dibuixar el mapa de la ment d’un infant que probablement són camins d’una illa com la de Mai-Més.

Il·lustració Mercè Llimona

BIBLIOTECA CA N’ALTIMIRABIBLIOTECA CA N’ALTIMIRABIBLIOTECA CA N’ALTIMIRABIBLIOTECA CA N’ALTIMIRA . Avda Primavera, 2-10 (Torre Altimira). 08290 Cerdanyola del Vallès

Tel. 935.807.602 / 935.807.694. b.cerdanyola@diba.cat Bloc de la secció infantil: Els Petits Lectors.

www.elspetitslectors.blogspot.com.es