Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant

Com aquella sensació que sento quan les teves mans

S’acosten a sota el meu braç, una a sota cada braç

I els dits es belluguen com gotes de pluja.

Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant

Com aquella sensació que sento quan les teves mans

S’acosten a sota el meu peu, una a sota cada peu

I els dits es belluguen com gotes de pluja.

Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant

Com aquella sensació que sento quan les teves mans

S’acosten a la meva orella, una a sota cada orella

I els dits es belluguen com gotes quan plou.

Pessigolles!

Les escamparem pel món!

Sembrarem les rialles

Pels camps i les muntanyes.

Pessigolles!

Les escamparem pel món!

Sembrarem les rialles

Pels camps i les muntanyes.

Potser demà quan el cel sigui clar tots els nens d’aquest Planeta

es llevaran amb dues mans,

que s’acosten a sota el seu braç, una a sota cada braç

i riuran de valent, fins que torni a ser clar.

Jaume Barri