3

Oficina RECREOC. Recreo, 44-46 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 83 20

Oficina COLOMC. Colom, 11 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 94 94

Oficina MACIÀAv. F. Macià, 63 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 33 66

www.vilanovatours.esGC-52

Sumari

pàg. 5

pàg. 6

pàg. 8

pàg. 8

pàg. 8

pàg. 9

pàg. 10

pàg. 12

pàg. 14

pàg. 16pàg. 16

pàg. 17

pàg. 17

pàg. 18

pàg. 20

pàg. 22

pàg. 25

El fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

Context Encadenatsal’euro.................

L’art de viureComprendreperasercompresos...............................

HumorambPerspectiva

VeremaPenedès:hemd’emocionar....

Xarxes2nVins&BlogsdelaPenedes-feraaSubirats..........................

Parlem de...DesignThinking(3).................

Gentderàdio

Gestió empresarialGovernarONGsientitatsbenèfiques(2apart)................

Estrelles i forquilles RestaurantCalPadrí,lacuinaperexcel·lènciadelPenedèsentrevinyes..............................

Lacuinadel’estrèsÚnicssaborsdetardor...........CavaSalvatgeRosat...............ElreideSuèciavisitaTorres,querepelpremiReinaCristinaXXIVediciódelMenjardeTastdeSitges..................................

Gent d’EmpresaJoaquimGaydeMontellà:«Sompromotorsd’unaDOqueidentifiquilapersonalitatdelGarraf»...............................

ComunicacióL’ADEGestrenaprogramadetelevisióalaTDTdelGarraf....

Locus MundiSorprenentAuvernia,elcorvolcànicdeFrança...................

InfraestructuresFomentestudiaràelsoterra-mentdelaviadeltrenaVila-novailaGeltrú.........................

pàg. 27

pàg. 28

pàg. 30

pàg. 33

pàg. 34

pàg. 38

pàg. 40

pàg. 42

pàg. 44

pàg. 46

pàg. 51

pàg. 52pàg. 53pàg. 54pàg. 55

pàg. 56

pàg. 58

TurismeLacampanyaAvui fa un dia Sitges dónaelseufruit...........

ComunicacióCaixaPenedèsapostapelsnouscanalsd’informació.......

Notíciesd'Empresa

Comunicació«EconomiaiEmpresa»cele-braelseuprimeraniversari...

InnovacióPlantemcaraaladomòtica....

L’entrevistaMiquelIlla:«Elreptemésgranésintentarmodificarelsiste-madevendadelpeix»............

PolígonsElspolígonsindustrialsexigeixenunamajoratenció..

Medi AmbientL’ambientaciód’exposicionsiestands:lacertificacióEcoEspais................................

L’empresaTermofrigerapostapercréixerentreelsectorquímic.............

L’empresaImpergaiDismacoat,dosprojectesunúnicobjectiu......

Noussocis

Empreses de l’ADEG•Ibisum.....................................•Centred'OciVilafranca.........•RestaurantLaFassina..........•BusinessSupportCenter.....

L’ADEGrecomana...Guiaderestaurantassociatsal’ADEGdelescomarquesdelPenedèsielGarraf............

Conversesd’antaraElnouespaidePerspectivadedicatalviielcava

Edita:

ADEG.Associació d’Empresaris del’AltPenedès,BaixPenedès iGarraf Carrer de la Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès Carrer de l’Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 902 106 700 · Fax 938 106 701 adeg@adeg.cat · www.adeg.cat

Redacció:ADEG · comunicacio@adeg.catPublicitat:ADEG · comercial@adeg.catFotodeportada:TermofrigerImpremta:Gràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.esDifusió:Gratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el GarrafDistribució:Tramesa per correu postal a través d’Unipost.

DLB-11279-921.400exemplars

5

«...Espanyaestà,doncs,abocada,pertaldesortirdelacrisi,aunaseveradevaluaciódepreusisalarisoalaimmigra-ció...»

Context

Encadenatsal’euro

XavierCardonaTorrandellPresidentADEG

Davant la impossibilitat d’un canvi a curt termini de l’anquilosat model productiu espanyol la “devaluació interna”, és a dir, els retalls de costos i preus i la immigració es veuen com l’única sortida de la recessió tenint en compte la “camisa de força” que suposa la pertinença a l’euro.

Espanya ha esdevingut una de les víctimes propiciatòries de la crisi i, en aquest sentit, s’ha obert un debat en els fòrums econòmics sobre la conveniència de romandre dins de l’àmbit de la moneda única europea. Malgrat que l’economista americà Paul Krugman, Premi Nobel d’Economia l’any 2008, no considera en cap cas la sortida d’Espanya de l’euro, apunta que la permanència a la moneda única està perjudicant l’economia del nostre país. De nou, les darreres setmanes Krugman ha assenyalat que l’euro planteja greus problemes a les regions més deprimides d’Europa, com és el nostre cas, i arriba a la conclusió de la necessitat d’una “forta devaluació interna”, amb retalls de salaris i preus. Per a l’economista americà aquesta sembla ser l’única solució viable ja que l’abandonament de l’euro seria una mesura unilateral tan catastròfica que s’ha de rebutjar.

Els partidaris de l’euro defensen que en l’hipotètic cas de la devaluació de la nova moneda nacional adoptada, la mesura comportaria una millora efímera del dèficit exterior, ja que la competitivitat pel que fa a les exportacions seria anul·lada pels països membres de la Comunitat que procedirien ràpidament a adoptar mesures aranzelàries compensatòries que farien ineficaç l’aventura de la deserció de l’euro. No podem perdre de vista la dependència del nostre comerç exterior dels països de l’àrea de l’euro, que és d’un 75% del total. Per altra part, els efectes de la devaluació sobre el conjunt de l’economia espanyola serien demolidors perquè els nostres bancs estan endeutats amb d’altres institucions financeres europees de l’ordre de 400.000 milions d’euros, la qual cosa faria que, per exemple, en el cas d’una devaluació del 20%, induís un ulterior increment de l’endeutament de 80.000 milions addicionals. Això provocaria la “desintegració” del sistema bancari espanyol portant al col·lapse a la resta d’empreses del sistema econòmic que tenen préstecs de bonus emesos per més de 100.000 milions d’euros. La catàstrofe tindria caràcters epidèmics que s’estendrien i contaminarien el sistema financer europeu. A més, els partidaris de la moneda única ens fan memòria sobre els avantatges que ha gaudit l’economia disposant de “fons de cohesió” i d’altres ajudes que han contribuït a accelerar el desenvolupament

No és d’estranyar que Krugman desaconselli la sortida del sistema euro i deixi als partidaris en una posició falsa, doncs, malgrat que a curtíssim termini seria un avantatge gestionar i flexibilitzar els tipus d’interès, també és ben cert que una devaluació donaria lloc a un increment de la inflació que propiciaria un increment de tipus per damunt dels europeus.

En definitiva, els detractors de la moneda única afirmen que la pertinença a l’euro no ha estat conve-nient ni durant l’època d’auge de l’economia espanyola ni després quan hem entrat a la crisi. Durant el període d’auge perquè la rigidesa a la baixa dels tipus d’interès ha propiciat un endeutament massiu quan convenia una política monetària més restrictiva. I, al contrari, una sortida de la crisi d’Alemanya i França que sembla estar a la vista pot provocar una pujada dels tipus d’interès que aniria en perjudici de la recuperació espanyola.

Així doncs, sospesant els pros i els contres de la pertinença a l’euro la sortida es presenta com a so-lució pràcticament inviable per la forta càrrega desestabilitzadora que suposaria, no compensada per avantatges que tindrien un abast efímer. Espanya està, doncs, abocada, per tal de sortir de la crisi, a una severa devaluació de preus i salaris o a la immigració. L’altra sortida és fer front a un canvi absolut del model productiu amb un horitzó temporal a llarg termini, però les mesures de reformes estructurals s’han de fer aprofitant períodes de bonança i no pas quan la crisi s’ha instal·lat a l’economia.

Les empreses espanyoles es mouen en l’àmbit de l’euro i de la política monetària gestionada pel Banc Central Europeu que està mediatitzada per l’evolució de les “locomotores” econòmiques del continent, Alemanya i França. El fet és que aquesta política -orientada al “pesos pesants” europeus- ha portat, segons l’últim informe de la Comissió Europea, a què des de l’adopció de l’euro Espanya hagi perdut un 20% de competitivitat en preus mentre que Alemanya n’ha guanyat un 13%. I això no es deu només als efectes de la política monetària del BCE però quelcom hi té a veure.

L’empresari en època de crisi ha de fer eina de la cultura emprenedora de l’esforç i del risc i tornar a les essències tradicionals que van fer definir l’economia com la ciència de l’optimització dels recursos escas-sos, doncs, ara que aquests ho són més que mai, la creativitat en la millora de costos sigui l’argument que faci competitives les nostres empreses. Perquè l’euro és una realitat consubstancial a Europa i nosaltres som part indestriable d’Europa. Sobre la realitat de l’euro i la seva relació amb l’economia espanyola no fora bo que fos adient aplicar-li aquella antiga “copla” popular que diu: “Ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio. Contigo porque me matas y sin ti porqué me muero”.

6

PilarGarciaPilarGarcia

L’art de viure

ComprendrepersercompresosComprendre profunda i completament a la persona que tenim davant i a les que ens anem trobant pel camí, des de les seves emocions a les raons que defensa, és el que es denomina escolta activa. Comprendre exigeix un exercici complex d’em-patia, en el qual hem de veure els actes des del punt de vista de les persones que els realitzen. Hem de saber que el que com-prèn no sempre està d’acord amb l’altra persona, però l’estar en desacord no pot influir a l’hora de la comprensió. Si aconseguim comprendre podrem acceptar altres formes de ser; comprendre és la capacitat d’entendre i acceptar des de l’estimació i l’ober-tura de la ment i el cor.

Comprendre és el primer pas per ser compresos, no al revés. Quan més ens importa l’interlocutor, més interès tenim en què ens entengui i, en moltes ocasions, aquest interès fa que no l’es-coltem amb ganes ni cura. Doncs si ens agrada tant que ens entenguin, el primer pas que cal fer és practicar l’escolta empà-tica i l’atenció plena. La majoria de les persones no escoltem amb la intenció d’entendre a l’altra, sinó per contestar. Estem parlant o preparats per parlar de nosaltres. Es filtra tot a través dels nostres propis paradigmes, llegim la nostra autobiografia en les vides de les altres persones i és per això que jutgem i acon-sellem, fins i tot quan ningú ens ho demana. Tenim tendència a precipitar-nos per arreglar les coses. Ens surt el salvador de dins. Si volem interactuar efectivament ens hem de deixar influir per ell i desactivar el nostre enèrgic ego. Influir no és igual a con-vèncer.

Elementsquefacilitenunaescoltaactiva:

• Disposició per escoltar. Observació de la persona que es vol escoltar: identificar el contingut del que diu, els objectius i els sentiments.

• Expressar i mostrar a l’altre que l’escoltes amb comunicació verbal i no verbal.

Habilitatsperal’escoltaactiva:

MostrarempatiaEscoltar activament les emocions dels altres és tractar de “posar-nos a la seva pell” i entendre els seus motius. No parlem d’escoltar amb simpatia, quan ho fem amb simpatia establim un judici: “tu ets dels meus” i es pot generar dependència: “neces-sito que m’escoltis perquè pensem el mateix i em donaràs la raó”. Per demostrar empatia, utilitzarem frases com: “entenc el que sents”, “noto que... “.

ParafrasejarAquest concepte significa verificar o dir amb les pròpies paraules el que ens sembla que l’emissor acaba de dir. És molt important en el procés d’escolta ja que ajuda a comprendre el que l’al-tre està dient i permet verificar si realment s’està entenent i no es malinterpreta el que es diu. Un exemple de parafrasejar pot ser: “Entenc que passava era que... “, “ Vols dir que et vas sen-tir...? “.

EmetreparaulesdereforçPoden definir-se com a verbalitzacions que reforcen el discurs de l’interlocutor i transmetre comprensió davant el que s’acaba de dir.

ResumirMitjançant aquesta habilitat informem a l’altra persona del nos-tre grau de comprensió o de la necessitat de major aclariment. Expressions de resum serien: “Si no t’he entès malament... “; “És a dir, que el que m’estàs dient és... “. Una expressió d’aclariment seria: “És correcte?”

Elementsaevitarenl’escoltaactiva• No distreure’ns, perquè distreure’s és fàcil. Cal tractar de com-batre aquesta tendència fent un esforç especial cap a la meitat del missatge per tal que la nostra atenció no decaigui.• No interrompre el que parla• No jutjar• No oferir ajuda o solucions prematures• No rebutjar el que l’altre estigui sentint: “no et preocupis, això no és res”.• No explicar la teva història quan l’altre necessita parlar-te.• No contraargumentar: si la persona diu “em sento malament” no es deu respondre “ i jo també”.• Evitar la “síndrome de l’expert”: tenir sempre respostes als pro-blema dels altres, abans fins i tot d’acabar l’explicació.

S’ha demostrat que quan més s’exercita l’escolta activa millor es fa. No és una manera d’actuar que sorgeixi de forma espontània –l’ego sempre està alerta per “posar cullerada”- és per això que cal posar consciència i voluntat a l’hora de fer-ho. Perquè si no vigilem l’ego buscarà protagonisme i el protagonisme no busca servir, sinó que el serveixin.

La confiança i la cooperació de les persones estimades neix del sentiment de comprensió. Si la persona se sent reconeguda i apreciada, és a dir, compresa, la seva actitud vers nosaltres serà més acollidora i comprensiva –que és en definitiva el nos-tre anhel-; per tant, val la pena deixar de fer cas a les veus del nostre ego per poder SENTIR i ESCOLTAR de veritat, amb majúscules. És com tot, a mida que es prac-tica resulta més fàcil i ofereix el valor afegit de poder sumar maneres diferents de veure, inter-pretar i escoltar el món.

8

Humor gràfic

Humorgràfic

LaRevistaPerspectiva inclou, desde l’edició 70, unasecciód’humorgràficelaboradaper l’il·lustradorQuim.ElreculldeQuimèriqueseltrobareualwebdel’ADEGawww.adeg.cat/cat/publicacions_humorgrafic.php.

Xarxes

2nVins&BlogsdelaPenedesferaaSubirats

Els Vins&Blogs són les trobades informals de blocaires al Pene-dès que impulsa la Penedesfera. El seu format és molt semblant al conegut com a Beers&Blogs i es realitzen segons la convo-catòria de cada blocaire organitzador. La primera enquesta del Portal de la Penedesfera va servir per triar el nom entre totes les opcions proposades –relacionant les paraules blogs, vi, vins, cava, most, bacus, etc.– adaptant al Penedès les trobades i d’acord amb un dels objectius de la Penedesfera en fomentar la cultura de la vinya, del vi i del cava, a la xarxa. Principalment es parla de totes les temàtiques que envolten els blocaires de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf amb l’objectiu de compar-tir una bona estona desvirtualitzant les experiències viscudes en el mitjà internètic.

El2nVins&BlogsdelaPenedesfera,quevatenirlloceldissabte3d’octubre,vaserconvocatperCavesCastellroigambelsuportdelPatronatdeTurismedeSubirats.

La darrera sessió va tenir lloc el passat 3 d’octubre a les Caves Castellroig del municipi de Subirats. Aquest celler va ser l’amfi-trió de la trobada informal de blocaires, interessats en web 2.0 i TIC. La jornada va iniciar-se parlant del que es cou al món blo-caire i web 2.0 en general i, a continuació, els participants van poder fer una petita visita al celler de la família Sabaté i Coca on se’ls va explicar la filosofia “Vins de Terrer”. Finalment es va fer el tast diferencial de vins 2009 de diferents terrers i el tast de vins 2008 per veure el destí del vi segons el seu terrer.

La primera edició de la Vins&Blogs de la Penedesfera va ser el 14 de febrer i per a la propera encara no hi ha cap calen-dari predeterminat, però si voleu podeu organitzar el següent, només cal que us poseu en contacte amb la Penedesfera via e-mail, penedesfera@penedesfera.cat, per fer la vostra proposta.

«Quimèriques» x Quim#

“ANORÈXIA“

Verema

Penedès:hemd’emocionar

Paradoxalment a l’ànim general, molt marcat per la crisi i les difícils relacions entre la pagesia, els elaboradors i les adminis-tracions, la trobada va venir precedida per l’exposició de les xifres de la collita, amb una significativa millora respecte al 2008, tant en quantitat com en qualitat, molt marcada pel bon compor-tament de les condicions climatològiques a la zona.

Les discusions es van moure en quatre eixos principals: les nor-matives que regulen l’activitat, els preus i la qualitat del raïm entrat, l’amenaça de les marques blanques i sobretot les man-cances a nivell de promoció i notorietat de marca que dificulten les vendes de vi (i no tant de cava) del Penedès, sobretot a Espanya i també a Catalunya.

Com a novetat respecte a anteriors edicions del Capítol de la Verema, es va fer notar l’amenaça que suposa per al sector la implantació de les marques blanques o de distribució en el mer-cat del vi, ja que aquestes es basen únicament en la variable preu, sense tenir en compte orígens i qualitats.

L’Acadèmia Tastavins del Penedès, a través del seu president, Joan Tarrada, es va oferir a liderar els canvis que necessita el món vitivinícola penedesenc i es va posar a disposició del sec-tor per fer de “pal de paller” per aconseguir que el Penedès sigui un referent de vins i caves a Catalunya, a Espanya i arreu del món.

El15d’octubreesvacelebrarl’edició2009delCapí-toldelaVeremaqueorganitzal’AcadèmiaTastavinsdelPenedès.EnelmarcdelrestaurantCalaKatydeSantMartíSarroca,esvanreunirmésde50empre-saris, polítics, representants sindicals, patronals,d’institucionsvitivinícoles,periodistes i acadèmicsperferbalançdelaverema2009alPenedèsidiscutirsobreelseufutur.

En la segona part d’aquesta sèrie d’articles vam començar a definir els aspectes més importants i les principals característi-ques del Pensament de Disseny (PD). Seguim...

B.Imaginació,complexitatipensamentcrític El PD accepta la complexitat i gestiona la innovació reconeixent dosis raonables d’incertesa i d’ambigüitat. Amb aquest nivell de complexitat, és millor experimentar i provar, abans que fixar constants massa aviat. El que proposa el PD és posar menys èmfasi en els fulls de càlcul o les definicions tancades i deixar espais oberts per explorar. Així mateix, conrear una predisposi-ció a qüestionar-s’ho tot des del principi per a evitar una mirada esbiaixada. En termes operatius, s’intenta evitar una definició verbal o escrita massa prematura perquè de vegades, amb pres-ses i una visió unilateral, els usuaris o l’innovador són incapaços d’expressar amb paraules el que realment pensen o desitgen.

El PD és pensament crític perquè advoca sobretot per la imagi-nació, per “parlar el llenguatge de les possibilitats, i no el de les limitacions”, intentant anar el més lluny possible en el viatge des del que és viable i el que és desitjable.

José Luis de Vicente ho explica així: “Un punt de partida común per als nous dissenyadors és pensar que el seu treball no con-sisteix simplement a crear productes útils i fàcils d’emprar, sinó en qüestionar-se el lloc que els objectes i serveis ocupen en la nostra societat, i a investigar com estan connectats amb les nos-tres esperances, pors i desitjos. En comptes de limitar-se a fer nous models de mòbils, els practicants del disseny crític intenten imaginar de quina manera dissenyar mòbils diferents podria can-viar la nostra manera de relacionar-nos amb els altres.

Aquest sa qüestionament de la realitat aposta fins i tot per jugar amb models oposats i conceptes divergents, per a inten-tar combinar-los. Charles L. Owen anomena a aquesta qualitat: facility for avoiding the necessity of choice (facilitat per a evitar la necessitat de triar entre alternatives), argumentant que els dis-senyadors intenten sempre fugir de les limitacions que planteja la definició d’alternatives massa aviat. Segons Owen, ells s’es-forcen per combinar el millor de les opcions: en lloc d’això o allò altre, s’obstinen a extreure el millor de les dues. Aquesta forma de pensar entranya un enfocament excel·lent per a avançar-se al mercat, per mirar cap endavant, i no quedar-se en el present, com fan habitualment les tècniques de màrqueting basades en enquestes i que es dediquen a preguntar. Aquí entra un dels avantatges del bon dissenyador: la seva capacitat per a des-criure i mostrar idees mitjançant codis menys estrictes que els verbals, com els dibuixos o el modelatge 3D. Són eines que, de vegades, són més eficaces (i més inspiradores i flexibles per a la imaginació) que il·lustrar idees a través de les paraules.

Parlem de... Design Thinking (3)

CarlesSiles·SPSComunicaciónwww.spscomunicacion.com

C.CreativitatdinsderestriccionsLa característica anterior té molt a agrair al costat artístic i crea-tiu que domina la formació, i la personalitat, dels dissenyadors. Però no ens enganyem, Disseny no és Art, i convé insistir en aquesta diferència. Charles Burnette afirma que el Disseny con-sisteix a expressar el que ha de ser expressat per a aconseguir un objectiu o meta dintre de certes limitacions que no poden ser controlades pel dissenyador. En efecte, el Disseny es diferen-cia de l’Art precisament perquè introdueix dosis de realisme en forma de certes restriccions per a la solució. L’Art vola sense limitacions però el disseny reconeix i s’acostuma a jugar dintre de certs graus de llibertat, de manera que és una habilitat que fa molt bé a l’empresa on també hi ha restriccions.

El dissenyador, dins del creatiu que és, resulta un excel·lent gestor de restriccions. El que intenta fer és anar a la màxima creativitat possible dins d’un entorn de restriccions. Això no con-tradiu l’aposta per la imaginació i el pensament crític explicat abans. Seria de ximples ignorar les restriccions quan d’innovar es tracta, però el que fa el dissenyador és posposar-les el més possible en el temps per a poder arribar amb la seva imaginació fins a on la realitat li permet.

Charles L. Owen explica bé la diferència entre un dissenyador i un artista: el dissenyador ha d’aprendre a governar la seva fan-tasia amb un sentit pràctic latent (?) un estil de pensament que, en primer pla, explora lliurement, però mantenint en segon pla una percepció dels costos i de la funcionalitat que ha d’acon-seguir.

Aquesta habilitat per a aprofitar creativament (“volar amb fanta-sia”) tots els graus de llibertat que deixen les restriccions (“sentit pràctic”) avantatja amb diferència el fred possibilisme de les ciències empresarials. A més, el pensament crític del dissenya-dor ajuda a destriar entre el que és una restricció real i el que és un prejudici o limitació mental.

En el següent número seguirem amb l’anàlisi de conceptes com l’experimentació o el treball en equip.

+ info: http://www.emotools.com. Articles de Amalio A. Rei.

A S.p.S. estem en contínua evolució, i en constant contacte amb les noves tendències i pensaments. Ja hem adoptat el Design Thinking com un nou valor en la nostra agència.

9

10

Gent de ràdio

Autoescola La Clau

29.09.09 · Comseranelscotxesdelfutur? Celso Besolí, Automòbils Besolí Òscar Enguita, La Vola

EmpresaEmpresari·Onda Cero (96.3FM) · Dimarts 13h00 · Inclou la secció La pregunta de l’expert... amb Marcel·lí Ferrer

06.10.09 · SeguretatalComerç Gisela Campuzano, Cal Serra Josep Escalera, Mercè Pastissers Joan Rius, Finques Rius

13.10.09 · L’Èticadel’empresariil’empresaètica Sílvia Puig, Grupo Via Joan Montaner, ADEG Advising

20.10.09 · Culturadelcos,cadavega-daenscuidemmés? Judith Tienda, Zeropelo Juan Diego Romero, Espai Blau

27.10.09 · Quèelspassapelcapalsnostresemprenedors? E. Sabaté i J. Quintanilla, Conceptual Factory M. Sistané, Improvement Consulting

30.09.09 · Empresafamiliar M. Pérez, Bodegues Torre del Veguer Francesc Güell, TPC Netgrup A. Pagès, Loteries i apostes Pagès Jordi Trillas, Negrefum

Gentd’Empresa·Canal Blau FM (100.4 FM) · Dc. 09h30 · Inclou la secció La pregunta de l’expert... amb Francesc Güell

07.10.09 · Personescompetitives Neus Montaner, Formació i Treball Joan Enric Vallvé, Imperga Celso Besolí, Automòbils Besolí T. Tardà, Restaurant La Pedrera

14.10.09 · ParlemdeGastronomia Josep Cànovas, Joscavi Montse Ramos, Celler Can Pujol Josep Aguilar, Cornet 1945 S. Coll, Restaurant Marina Can Coll

21.10.09 · Elfuturdelsestudiants C. Ariño Mons, estudiant de Mecànica A. Fernández, est. Telecomunicacions Jordi Farnós, estudiant d’Informàtica M. N. Arnáez, DMM Internacional

10.02.09 · Alpetitcomerçhihalabonaconfitura? Encarna Palau, Enne NúviesPremis Emprendre E. González i Toni Contreras, IMET

Totalainformaciódelesemisionsradiofòniquesdel’ADEGlatrobareua www.adeg.cat,al’apartatd’agenda.

11

Albert Newton

01.10.09 · Tertúlia Albert Tubau, Prysmian Conrad Rovira, A16 Neus Lloveras, Ako Joan Carles Sánchez, Al seu Servei

Tempsd’Empresa·Ràdio Ribes (107.2 FM) · Dijous de 21h00 a 22h00

08.10.09 · Tertúlia Conrad Rovira, A16 Marisol Garcia, periodista Albert Alentorn, enginyer J. Bastan, Hidromecànica Bastán

15.10.09 · Tertúlia Isidre Also, ADEG Guillermo Triay, Asspe Amèlia Maestre, Joieria Maestre Pedro Segura, Art i Bodes Montse Ramos, Rest. La Fassina

22.10.09 · Tertúlia Francesc Güell, TPC Netgrup Cristina Mestre, Design 41 Rafel Florenciano, Grup Qualitat Núria Càmbara, Binari Verónica Gabriel, Sol de Nit

01.10.09 · Autònoms:treballarperunmateix E. Masdeu, Masdeu Assegurances Joan Santacana, comercial Francisco Fernández, Franfer’s

EconomiaiEmpresa·Ràdio Vilafranca (90.2 FM) · Cada divendres 11h30 · Amb la col·laboració de Banc Sabadell

08.10.09 · EmpresesdelPenedès Pere Montserrat, Agrosystem Ventura Alayo, Deixalles i Transports A. Plazas Josep Cabré, Assessor

15.10.09 · Elsdèficitsdelabandaampla Magali Benítez, Polièdric Jordi Bastardas, Wi-Fi Penedès Andreu Batlle, Indret Advocats

22.10.09 · Empresafamiliar Jordi Carbó, Autocam Albert Pijuan, Mobles Morató Eva Sintes, Inalvi Gabriel López, Cuines Gabidec

29.10.09 · Lagastronomiadelxatóidequèmés? Pedro Alonso, Masia Segarrulls Eric Enguita, Artcava J. Saumell, Gr. d’Hostaleria Penedès Lídia Llopart, C. Podològica Llopart

18.12.08 · Valoraciótemporadaturística Josep Maria Matas, Grup Matas F. Domínguez, Gr. d’Hostaleria Sitges J. Maria Matas, Grup Matas Arnalot Joan Ibáñez, Hotels Celimar

Teixits·Maricel (107.8 FM) · Dj 10h00

08.10.09 · Vigilànciaiseguretatalspolígons Antonio Suárez, Active Alarma, Digitecnic Conxita Juncosa, Transports Ferran

Cubellesales12h·R. Cubelles (107.5 FM) · Dj 12h30

Sivoleuparticiparalesnostrestertúliesenvieuuncorreua comunicacio@adeg.catindicateltemaquevoleutractar.

12

GovernarONGsientitatsbenèfiques(2apart)

Gestió empresarial

En el darrer article vam posar sobre la taula els paral·lelismes entre les ONGs i les empreses “convencionals” i el seu entorn altament competitiu.

LesbasesdetotplegatLes entitats benèfiques es mantenen gràcies a: 1) Aportacions econòmi-ques que fan particulars i empreses de manera filantròpica. 2) Dedicació en forma de treball no remunerat de moltes persones (per raons que explicaré em nego a parlar de “voluntariat” o “aporta-ció desinteressada”).

En el nucli de tot Pla Estratègic amb-dós col·lectius haurien d’ocupar el lloc més rellevant, però sovint l’enaltiment de la pròpia missió fa que es tracti només del col·lectiu de persones beneficiades, menystenint el fet que sense aportacions dineràries i força de treball seria impos-sible subsistir. Algunes entitats creuen que qui aporta diners o treball ho fa des d’una obligació moral o rutina de com-promís; que tan sols cal recordar amb campanyes publicitàries “quan toca” col-laborar. Això no funciona al s. XXI.

Col·laborarenentitatsbenèfiques,avuiAvui estem més sensibilitzats a contri-buir, tenim més opcions que mai, i són moltes les causes que s’ho mereixen. A més, arribat el cas, podem esdevenir nosaltres mateixos una “ONG - uniperso-nal”, ajudant directament a persones del nostre entorn, passant dels òrgans insti-tucionals.

Les persones orientem els nostres esfor-ços vers on més impacte poden causari alhora més protagonistes ens en podemsentir. No ens calen reconeixements retòrics. Tampoc ens motiven gaire les revistes corporatives amb fotos de colors. Són un instrument de comunica-ció unidireccional. El que volem són con-verses obertes, transparència, poder debatre allò que fem, intervenir en el pla d’acció, exposar el que ens funciona i el que no. El sentit del diàleg no el marca l’entitat. Volem ser aquest diàleg. Ser escoltats. Poder discrepar si cal: enviar un mail al director general, i que ens el respongui, aviat.

LafidelvoluntariatLes entitats benèfiques tradicionals inte-gren el voluntariat en estructures rígides, on se’ls demana una actitud de militàn-cia. En alguna fins i tot, l’estructura era directament militar.

Considerar el voluntariat com una massa de mà d’obra és el mateix que tractar els RamonSallés·Consultor

rsallessegura@gmail.com

treballadors com a unitats productives intercanviables. Afortunadament, avui això s’ha acabat. Les persones volem mantenir el cervell dins del crani sempre, i en funcionament. Això no suposa voler treballar des de models anàrquics, sinó “només” que se’ns tracti com a perso-nes úniques i integrals. Estem motivats i volem contribuir intensament, volem ser activistes. Els voluntaris, arribat el cas, són intercanviables, com ho eren els tre-balladors de les cadenes de muntatge, els activistes no. Cada activista és únic.Un voluntari obeeix, fa el ranxo pels indi-gents i no pregunta. Un activista el fa amb passió i creu, potser, que sap com millorar el sofregit. I vol al seu abast mitjans per a poder-ho proposar, un activista vol actuar, explicar i escoltar his-tòries d’experiències de les accions, en temps real i de primera mà, no filtrades per la redacció de la paperassa corpora-tiva o la newsletter mensual. No accepta escriure un comunicat al “superior imme-diat”. Els activistes poden esdevenir líders.

El voluntari era passiu i disciplinat, espe-rava que li diguessin què fer i ho feia. Generalment esdevenia voluntari per un sentit del deure, o per costum familiar. L’activista no es mou per obligacions ni per tradicions, sempre vol sentir-se actiu i responsable de si mateix, participar a la vida de l’entitat estigui o no “de torn”. La motivació que el mou és la satisfacció personal al sentir-se útil, i anirà allà on pugui sentir-se’n més.

L’eina que permet passar de voluntarisa activistes és Internet. El web és quel-com més que una manera d’estalviar-nos segells. Però és tan sols l’eina, l’impor-tant de veritat és la decisió valenta d’uti-litzar-la. Però no queden altres opcions. Els voluntaris són una raça en vies d’ex-tinció. Les entitats que no ho entenguin són elefants camí del “zoo”. Hi ha una gran diferència entre una entitat que capta voluntaris i una que atrau activis-tes. Els voluntaris han mort. Visquin els activistes!

Lafidelssocisiempresescol·labo-radoresAlgunes entitats tradicionals parlen d’aportacions desinteressades de socis i empreses col·laboradores. De nou, igual que en el cas del voluntariat, ens tro-bem amb un concepte desfassat. Els qui donen diners, com podem dir que no hi tenen interès? En tenen tant que ja no es conformen en ser “col·laboradors”, volen sentir-se patrocinadors. La col·laboració és una contribució perifèrica, si a més la titllem de “desinteressada” ens duu a

un terreny relliscós, quin valor o principi d’actuació satisfà ser un col·laborador desinteressat? De nou la resposta és un cert sentit del deure (que potser té l’origen en una mala consciència de no “col·laborar” prou la resta del any) i de la rutina, o potser interessos menys obvis. Això són més aviat antivalors.

El patrocini és una contribució des del core business. El patrocinador vol sen-tir-se protagonista, es mou empès per la convicció que la seva contribució va a parar a una entitat que encaixa en el seu esquema de valors, en la seva prò-pia visió del món i –sobretot- de com millorar-lo. L’antic “col·laborador desin-teressat” es mobilitza com a reacció. El patrocinador es mobilitza única-ment per una activació de valors. Hi ha una gran diferència entre una entitat que fa col·lectes i capta socis i una que atrau patrocinadors. Els col·laboradors desinteressats han mort. Visquin els patrocinadors!

Unanovaraça,elsactivistespatroci-nadorsL’antiga divisió entre voluntaris i col·la-boradors perd sentit, era pròpia d’una societat de classes. Avui, el compromís pot adoptar diferents maneres. Internet permet també una espècie de compro-mís online que pot donar molt joc. Podem, per exemple, participar en la vida d’una ONG a l’altre punta del món, sentint-nos alhora molt integrats, apor-tar-hi diners al llarg de l’any i, potser, treballar-hi durant part de les vacances. Cal innovació, creativitat, com a qualse-vol empresa que vulgui prosperar.

Decàlegperapatronatges1. Contracteu un bon director general.2. Qüestioneu-vos l’aportació dels càr-recs honorífics3. Concreteu bé la missió i el posiciona-ment4. Serviu-vos intensivament de les tecno-logies de la informació i la comunicació5. Substituïu Voluntaris per Activistes.6. Substituïu Socis Col·laboradors per Patrocinadors7. Substituïu polítiques push (empènyer) per d’altres pull (atraure) 8. Afavoriu el lideratge, a tots els nivells9. Reduïu les campanyes i les col·lectes. Elimineu les campanyes sobre les col-lectes.10. Sigueu valents.

Que tingueu sort. Us la mereixeu!

14

Estrelles i Forquilles

RestaurantCalPadrí,lacuinaperexcel·lènciadelPenedèsentrevinyes

El projecte gastronòmic deCalPadríes va formar al voltant d’uns dels productes més típics i autòctons de l’Alt Penedès,l’ànec i el gall. La família Olivella ha tre-ballat en els darrers 15 anys en el sector

Deldesig familiar i de l’empentadeduesgermanesvanéixerfaunanyimigelrestaurantCalPadrí,entre elsmunicipis deCastellvíde laMarca iLaMúnia,unespaiacollidor entremigde les vinyesdel Penedès des d’on es podendegustaralgunesdelesreceptesméstradicionalsdelazona.

de la cria d’aviram. I amb escorxadorpropi, el segell dels seus productes ràpidament -però amb molta feina al dar-rera- es va associar a la qualitat entre les carnisseries i restaurants de la zona.

Així es va crear la llavor que més tard va donar lloc al restaurantCalPadrí: «La meva mare és molt bona cuinera, li agrada molt la cuina, i tota la vida ha volgut que muntéssim un restaurant», explica Adelaida Olivella, que és la res-ponsable de la carta del restaurantdesprés d’una llarga trajectòria en el sector de l’hostaleria. Es va formar a l’Escola d’Hostaleria de Cambrils i final-ment va donar el salt al negoci propi de mans de la seva germana, Montser-rat Olivella, que era la responsable del negoci familiar de l’escorxador. «Teníem la matèria prima a casa i sabíem que era de primera qualitat i ho vam voler aprofi-tar», expliquen.

Pels antecedents, no és d’estranyar que el restaurant s’hagi construït a l’antiga granja d’ànecs de la casa familiar, que s’ha transformat en un restaurant des-prés d’un procés de rehabilitació que ha tingut en compte les estructures originalsde la granja ressaltant-les en mig d’un emplaçament de disseny que dóna espe-cial protagonisme a les vinyes de l’entorn a través d’uns generosos finestrals.

El disseny i l’artesania es donen la mà al restaurant CalPadrí, que ja projecta

ampliacions futures, com ara la crea-ció d’una terrassa a l’aire lliure per poder servir sopars a la fresca les nits d’estiu i un sala reservada per a celebracions familiars i convencions. «La gent ens demana que valorem més l’entorn en el que estem, encara que per a nosal-tres és una cosa tan assumida que no li donem la importància que mereix».

Els protagonistes de la carta de CalPadrí són, com no podria ser d’una altra manera, el gall i l’ànec mut del Penedès,que es presenten a taula seguint la recepta que ha passat de generació a generació a la família. «L’ànec el fem seguint la recepta clàssica i tradicional, és a dir, el presentem a taula després de rostir moltes hores al forn amb prunes i pinyons. El gall el fem a la cassola, en cocció lenta i amb herbes aromàtiques».

Els dos plats són l’emblema de la casa i la millor publicitat que poden tenir les seves propietàries: «Més bo, més natural i més directe, impossible. Nosaltres els criem des de petits, els matem, els plo-mem i els cuinem».

Però la carta del restaurant CalPadrí ofereix molt més, des d’un foie mi cuit que elaboren a la mateixa casa i se ser-veix amb un saltejat de daus de mango, fins al carpaccio de vedella, els farcellets de formatges de cabra amb carbassó i fruits secs, els boquerons amb vinagretade coco i maracuià, el filet de bou amb

15

ceba caramelitzada i fetge d’ànec a la planxa, el rap amb llit confi tat de carbas-só i salsa de llimona... La cuina de CalPadrí és caracteritza per l’elaboració de plats molt treballs però que mantenen, conserven i fi ns i tot bus-quen el gust de la cuina tradicional.

Durant la setmana, el restaurant obre les portes per oferir menús diaris, sobretot per a una clientela de treballadors de la zona, però durant els caps de setmana, CalPadrí es converteix en un punt de trobada per al públic familiar i, principal-ment, per a visitants de la comarca que busquen descobrir el Penedès amb totel que representa pel què fa a tradicions,gastronomia, cultura i el seu motor eco-nòmic vinculat al vi i el cava.

Precisament això ha fet que el restau-rant CalPadrí, juntament amb cases rurals i caves de l’entorn, hagin creat la seva pròpia xarxa de promoció turística gràcies a la qual s’intercanvien clients mitjançant les recomanacions que per-meten a l’usuari descobrir àmpliamentels aspectes més destacats de la comarca.

En l’ambient familiar que envolta tot aquest projecte gastronòmic, CalPadrí li deu el seu nom a l’avi de les germanes Olivella: «va ser una persona molt impor-tant per a nosaltres, ens va portar arreu,ens ajudava en tot i crèiem que li devíem això. Nosaltres mai li vam dir avi, li dèiem LauraMarín

padrí». Així, una foto del “padrí” cultivantles terres de l’entorn del restaurant pre-sideix la sala. I és que si el projecte gastronòmic de CalPadrí se serveix de la matèria prima que dóna l’escorxa-dor familiar, no és menys important la implicació de l’horta familiar, que submi-nistra des dels tomàquets als enciams que s’utilizen a les cartes, passant per tot tipus de verdures, com les cebes i els pebrots i altres innovacions, com els ger-minats, molt utilitzats a la cuina moderna.

Fins i tot l’oli emprat al restaurant és de la casa.

Així es materialitza la implicació dels seus pares al projecte: el pare experi-menta amb els germinats i la mare dóna un cop de mà a la cuina quan es reque-reix. I és que el restaurant es troba a escassos metres de la casa familiar, la masia Ca la Gori.

Restaurant Cal Padrí

Masia Ca la Gori08732 La MúniaT. 93 891 82 68

16

saviesapopular

“Estiuet de Sant Martí”Sant Martí va ser l’antic patró de Catalunya i la seva festivitat es celebra l’11 de novembre. Al voltant d’aquesta data acostuma a fer uns dies de bonança, amb una temperatura molt agradable, que es coneixen com “l’estiuet de Sant Martí” i que diuen són beneficiosos per a la gent gran : “L’estiuet de Sant Martí revifa els vells”

“Treure les castanyes del foc sense cremar-se”Primerament treure les castanyes del foc podríem dir que ées resoldre una situació perillosa i amb risc i que acostuma a sortir bé; sense cremar-se, seria fer una cosa perillosa per mà d’altri i que no ho sembli o ho sigui.

Un cop passat l’estiu, la tardor ens porta els seus sabors que esdevenen quasi únics. Torna a venir el temps de menjar a casa i de recollir-se prest, rera queden els dies d’anar a restaurants a l’aire lliure i de menjar qualsevol cosa per emplenar el pap, coses de caprici i refrescants; ara més aviat ens endinsem en el temps de menjar calent i potent, cal que el cos arreplegui energies per suportar la tardor i l’hivern, que són més freds. També el vi anirà canviant de color, del blanc i rosat fresquets passarem al negre i amb cos quan endrapem menges de caça o similars.

Si ens animem i anem a menjar a restaurants de muntanya, de l’interior, serà el moment just per tastar i assaborir els plats de caça, tant és que sigui de ploma o de pèl. Aque-lles perdius dins d’un escabetx suau i tebi, els arrossos amb conill de bosc amb bolets o amb cargols, els guisats amb llebre i una punta de xocolata de pedra a la salsa espessa, els civets de porc senglar o de cérvol, marinats dies i dies amb un bon vi de cos del Priorat, amb les herbes corresponents i les hortalisses que li escauen com ara cebetes dolces, pastanagues, alls sencers o una cabeça d’alls, farigola, romaní, llorer... cadascú té la seva gràcia en barrejar-les.

Aquests tardans gotims de raïm de moscatell sobremadurat que es tornen mel a la boca, les pomes i peres sense passar per les càmeres de refrigeració, assoleixen uns

gustos espectaculars que no tenen res a veure amb aque-lles d’importació que acostumem a tenir tot l’any. Les magranes de les bones, d’aquelles que els seus grans no tenen fusta ni gust a fusta, que són dolces i que prepa-rades amb moscatell o malvasia, deixant que reposin el suficient sense que s’emborratxin i canviïn de color. O uti-litzades en amanides amb nous i altres fruits i enciams o escaroles que comencen a tenir el seu punt característic d’amargor que les fa tan especials.

Els reparadors fruits secs, avellanes de Reus, ametlles del Baix Camp i nous de la Noguera Pallaresa o Ribagorçana, que ens aporten energia i quilos de més al cos si abusem més dels compte però que són molt saludables si ens els mengem amb la moderació deguda, acompanyats de figues seques de la Franja i pinyons de l’Empor-danet i un glopet de malvasia o moscatell en copa de tieta soltera.

elcomentari

Únicssaborsdetardor

El passat 21 de setembre es va presentar en societat el nou Cava Salvatge Rosat 2007 de CavesNadal, un Brut Reserva elaborat amb raïm Pinot Noir i d’un color que recorda la pell de la ceba. Els caves rosats actuals no tenen res a veure amb els de fa uns anys, que havien assolit una fama no gaire bona pel que fa al cava i pel que fa a la companyia que tenien els homes al moment de demanar-lo. Avui, són uns caves amb gust gens dolç i que d’aperitiu entren molt bé. Hi ha qui apro-fita ja que el té destapat, de fer tot l’àpat amb el mateix cava, que no està gens malament l’atreviment.

A més a més, com a novetat dins l’àmbit vitivinícola nacional, CavesNadal enceta una nova via de comunicació amb el con-sumidor final basada en l’ús de les noves tecnologies. Partint d’una verema pròpia i a través del seu web, www.nadal.com, es podrà consultar fins l’últim detall del procés d’elaboració i traçabilitat de cadas-cuna de les 14.244 ampolles produïdes. El comprador només caldrà que introduei- xi el nº de lot que figura imprès a la contra etiqueta de la seva ampolla.

El cava té molts matisos i dins de quasi res ja s’haurà afinat dins l’ampolla i per Nadal aquest cava Salvatge Rosat de CavesNadal estarà més que bé.

producte

CavaSalvatgeRosat

17

La cuina de l’estrès

Secció coordinada per JosepMariaMatasArnalot·jmmatas@matasarnalot.com

L’any vinent es celebraran els primers 25 anys del MenjardeTastdeSitges. Sembla com si fos ahir que uns entusi-astes agremiats organitzaren el primer a l’envelat del Ral·li amb la finalitat de promocionar la gastronomia sitgetana, bastant malmesa fins aleshores, i també fer més rendible el lloguer de l’envelat vuitcentista, que ja es muntava per aco-llir el dinar de gala del Ral·li.

Realment, gràcies al ClubdeTast,prin-cipalment, Sitges pot estar orgullosa de la seva gastronomia actual, que es fa als seus restaurants, que ha assolit fama a tot arreu i que ha convertit la Vila com la capital gastronòmica del Garraf.

Enguany, va tornar a ser un èxit i, tot que van caure quatre gotes, la gent no va deturar-se en tastar els magnífics plats

XXIVediciódelMenjardeTastdeSitges

El Rei de Suècia va visitar Bodegues Torres juntament amb una delegació de la Real Acadèmia d’Engenieria sueca. Els visitants van tenir l’ocasió de tallar alguns gotims de raïm merlot i veure com es desenvolupava la verema i visitar les instal·lacions que tenen les Bodegues a Pacs del Penedès, dinant a la cava Waltraud de vins de Finca.

La càmara de Comerç Hispana-Sueca va atorgar enguany el Premi Reina Cristina de Suècia a Bodegues Torres. El concedeix a empre-ses o personalitats que han destacat pel foment de les relacions comercials entre Espanya i Suècia.

comarcagastronòmica

ElreideSuèciavisitaTorres,querepelpremiReinaCristina

que havien preparat els restaurants par-ticipants i les delicioses begudes que oferien les bodegues i distribuïdores que any rere any col·laboren en aquesta gran festa de la gastronomia local.

En total hi van participar 18 restaurants, els alumnes de la escola d’Hostaleria de Sitges de l’Institut Joan Ramon Benaprés, cinc pastisseries, una fleca, representants de cuina pirinenca de la Cerdanya, que van ser els convidats d’honor d’aquesta edició del MenjardeTastdeSitges, i per descomptat totes les caves i bodegues que oferien els seus productes que ajuda-ven al diàleg dels més de 700 entusiastes que enguany omplien l’Hort de Can Falç.

Entre les autoritats locals i presidents del Gremi d’Hostaleria i del Club de Tast, la Generalitat va estar representada pel

Secretari General de la Conselleria d’In-novació, Universitat i Empresa, el senyor Enric Alcoy.

La Cuina de l’estrèsésunaseccióobertaalsvostrescomentarisisuggeriments

18

Gent emprenedora

JoaquimGaydeMontellà:«Sompromotorsd’unaDOqueidentifiquilapersonalitatdelGarraf»

JoaquimGaydeMontellàiFerrer-Vidal,rebesnétdelfamósvilanovíJosepFerreriVidal,ésllicenciatenDretidiplomatenDirecciógenerald’empreses.Aquestgranhomedenegocisidefamíliaburgesapresi-deixlesBodegasTorredelVegueri l’HotelVillaPaulita (Puigcerdà).Amés, és conseller de l’EstacióTermalCaldes deBoi i vocal alconsell d’administraciód’AbertisLogísticaideFiatc.Tambééselvi-cepresidentdelFomentdelTreballNacional,vocalalajuntadirectivadelaConfederaciónEspañoladeOrganizacionesEmpresarialesial’AsociaciónEspañoladeDirecti-vos.Amés,éspatróalaFundaciónLuisGoytisolo.

Alllargdelasevacarreraprofes-sional ha estat director generald’Abertis Logística i adjunt aldirectorgenerald’AbertisInfraes-tructuras.Tambéhaestatdirectorcomercial d’ACESA i a d’altrescàrrecs almónde la banca i delesfinances.

Bodegas Torre del VeguerTorre del Veguer, s/nSant Pere de RibesTel. 93 896 31 90www.torredelveguer.com

> Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris?Té un clima excepcional, amb la influèn-cia del mar, i és un espai on hi conviuen iniciatives naturals, com el propi territori i el seu clima, i humanes que han creat un món del vi. A més, el penedesenc té una cultura diferenciada, té una estima important per la seva terra i té iniciativa i esperit d’avantguarda. És molt similar a la Toscana italiana, però amb l’afegit del mar.

> Quines són les principals amenaces d’aquesta comarca?El més important és que la iniciativa del dia a dia no ens porti a fer malbé el ter-ritori. A mi em sap molt de greu quan veig aquelles petites edificacions que no aporten res a les persones que les han fet i en canvi ens taquen el territori. Crec que hem de ser molt conscients de l’espai que tenim quan li sobreposem quelcom que sigui immobiliari. S’han de fer coses, però coses de qualitat.

> Com serà el futur paisatge del Gran Penedès?Jo crec que el futur és més bo. Pel que fa al paisatge, als efectes lumínics, a la natura, al medi ambient.. aconsegui-rem no fer coses que no toquen. Perquè som tots més conscients que hem fet construccions que no estaven bé i que desfer-nos d’elles costa molt perquè hi ha interessos familiars o econòmics. I per això, a partir d’ara no farem un mal tan agosarat al territori. Crec que estem recuperant espais, edificacions, les vinyes i l’estima a la terra.

> Si pogués canviar-ho tot, per on co-mençaria?Jo començaria treient allò que hem fet i no hauria d’estar. Primer hauríem de netejar els boscos, els conreus i els car-rers. I després s’ha de reordenar allò que

es va fer en una altra època i ara ja no té sentit. Així s’anirà recuperant la llibertat d’aquests espais.

> Pel que fa al sector específic, com valora des de dins l’evolució de la viticul-tura?Hi ha hagut un canvi vers la qualitat. Enshem adonat que sense qualitat i sense fer les coses ben fetes no tindrem futur. I això ve des de la vinya. Ara els cellers diem que volem que el nostre raïm sigui reconegut i que la nostra vinya estigui ben cuidada. Aquest discurs no existia fa 15 anys, era la pagesia la que havia dit als anys 60 que volia cuidar bé la vinya. Però la industrialització i la mecanitza-ció havia oblidat la cura i la protecció de la vinya i el raïm. Però ara estem en un moment en què tot el que volem és recordar que mai farem un bon vi si no tenim un bon raïm. I també crec que és molt important cuidar molt, a part de l’elaboració del vi, la presentació de les ampolles i els cellers.

A més, actualment s’ha d’acabar de dis-senyar el model d’estructura vitivinícola perquè puguin conviure les grans mar- ques -que no tenen una gran necessitat d’arrelar-se al territori-, amb les bones marques –que no seran grans, però que seran bones i li donaran molta qualitat–. A més, nosaltres des de BodegasTorredelVeguer promovem que el Gar-raf pugui estructurar-se a través d’una Denominació d’Origen que identifiqui la nostra personalitat. Però dins de la DO Penedès, sense cap renúncia ni cap pèr-dua d’identitat del Penedès.

> Quants anys té l’empresa? Com va començar l’aventura?Realment l’aventura comença quan, al 1878, Josep Ferrer i Vidal, el meu rebe-savi, compra laTorredelVeguer i poc després es converteix en un burgès important.

19

Eltestdelagentemprenedora

1.Elseuvehiclepreferit...No tinc una marca preferida, però m’agraden els cotxes de tecnologia alemanya2.Lessevesvacancesa...M’agrada més la muntanya que el mar perquè m’agrada perdre’m al bosc3.Lasevaciutatpreferida...Barcelona4.Unllibrequel’hagimarcatespe-cialment...“2020”, de Robert Shapiro.5.Unacançóqueelfacivibrarespe-cialment...“Sota un cirerer fl orit” de Joan Manuel Serrat.6.Quantestrucadesrepalseumòbildiàriament?Rebo i faig mol-tes trucades perquè m’agrada molt la comunicació.7.Quantsmissatgeselectrònicsrepdiàriament?Entre 50 i 100, aproxima-dament, però no els obro tots.8.Quiméscontamina,méshadepagar?No s’ha de contaminar i una vegada feta la contaminació s’ha d’en-senyar a no contaminar.9.Perquèpaguemtantsdepeat-ges?Pel model de concessió. El que no està bé és que tinguem males car-reteres públiques i criminalitzem la concessió. Per tant, les administra-cions haurien de fer vies ràpides alternatives gratuïtes. 10.Unasetmanalaboralde35hores,éspossible?Ho veig difí-cil. Honestament crec que haurem de mantenir la jornada actual durant els propers anys.11.Sitornésalainfància,quèliagradariaserquanfosgran?Físic, enginyer de camins o advocat de l’Es-tat.12.Espotserempresariiromàntic?Perfectament. Això ens humanitza i l’empresari el primer que ha de ser és persona.13.Espotserempresariipolític?És difícil en aquest moment.14.Iperquènohihaempresarisquevulguinseralcaldes?Perquè la funció pública és molt intensa i medià-tica i no és fàcilment compatible.

Després de passar cinc generacions per part de la meva família materna (Ferrer-Vidal), el 1994 animo a la meva dona, Marta Estany, a fer un màster en Enolo-gia per ser la bodeguera i continuar així la tradició familiar. I és que vaig interpre-tar que només produint raïm seria molt difícil incorporar valor al conjunt i que la casa es mereixia alguna cosa més que tenir vinyes. I ara mateix la casa ja té sentit. Abans només era una casa per l’ús i goig de la família, però era un espai gran i una mica mort. I ara és una casa viva una altra vegada. Perquè la casa és la façana de la bodega i existeix perquè tenim una bodega, si no la casa s’aniria de mica en mica desfent.

> Quins són els principals clients de la bodega Torre del Veguer?Hotels, restaurants i comerços especia-litzats. També tenim un parell de grans superfícies, però no volem escampar-nos en els supermercats. I per últim tenim una línea que seria el ClubdelVeguer, que és per a particulars. I ara, a més, hem obert la divisió, que a través del pro-grama de l’Instituto Español de Comercio Exterior, a partir d’aquest any el meu fi ll s’ha incorporat per intentar portar a l’ex-terior les nostres bodegues. Ell com a nou director d’exportació ja és la sisena generació d’aquesta família que portarà la bodega.

> Com va ser això de fer-se empresari?Vaig tenir la sort d’estudiar una carrera que em va donar una obertura mental i vaig destinar una sèrie d’anys a treba-llar en corporacions. M’ha agradat molt pensar en gran i la sistemàtica i l’orga-nització que tenen les grans entitats. He après i gaudit molt treballant en equip, compartint, rebatent i construint idees i projectes. Sempre he dit que hauria d’ha-ver pagat en comptes de rebre un salari perquè he gaudit molt.

> Quin és el secret per consolidar i fer créixer una empresa?Treballar, tenir prioritats, organització, innovar, tenir il·lusió, compromís i, segu-rament, una mica de sort.

> Si tornés a començar, què és el que no faria?Segurament en algun moment hem estat massa conservadors. També hi ha hagut moments en què ens hem relaxat massa. Crec que hem d’escoltar més els altres i hem de tenir més capacitat d’anàlisi i de preparar les decisions.

> Com porta un empresari la concilia-ció de la vida laboral i la vida familiar i social?El món de l’empresa requereix un munt de relacions públiques i humanes que fan que allarguis molt la jornada. Però, al fi nal, la família, els companys i els col·laboradors són el més important. El món empresarial et retalla una mica l’es-pai personal, però si tu gaudeixes fent la teva feina, tampoc t’estàs limitant, per-què al fi nal és una cosa que surt sola.

> En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics?Jo diria que al començament tots tenim molts amics i després tenim una etapa de tenir molts clients. Però jo ara ja estic en una etapa en que els meus clients són amics i els meus amics són clients.

JaviPolinario

20

Comunicació

L’ADEGestrenaprogramadetelevisióalaTDTdelGarraf«Gentd’empresa»éseltítoldelnouespaisetmanal

La TDT del Garraf i l’ADEG comencen un nou projecte conjunt amb l’estrena de Gentd’Empresa, un programa de 50 minuts que parla de les nostres empre-ses i de les persones que fan empresa.

El programa es composa de diversos espais; la secció “Made in casa nostra” entra a una empresa per a descobrir-nos què fa i qui ho fa i la secció “Parada i Fonda” mostra els atractius d’un establi-ment d’hostaleria.

El programa inclou un debat sobre un tema d’interès econòmic o empresarial, amb diferents professionals i experts.

També hi ha lloc per a les dades eco-nòmiques més actuals i rellevants i per a repassar l’agenda d’actes. Finalment, la secció “El test de la Gent d’Empresa” ens apropa al perfil més personal d’un empresari o empresària de l’entorn.

El programa està dirigit i presentat per Montserrat Parrilla i compta amb la coproducció de l’ADEG. S’emet setma-nalment, els vespres dels dimarts, a les 21h00 i a les 23h00, i els dimecres (10h30, 12h00, 15h00 i 17h00). A més, des del mateix web de l’ADEG podeu recuperar els programes emesos per televisió; a l’apartat de premsa, ràdios i televisions trobareu els diferents progra-mes que es poden visualitzar online.

En la primera edició, l’espai es va estre-nar amb un debat al voltant de les relacions entre la universitat i l’empresa, amb la participació de Pere Andrada, director del Centre Tecnològic de Vila-nova i la Geltrú (UPC); Valentí Guasch,

vicegerent de Recerca de la UPC; Xavier Cardona, president de l’ADEG, i José Luís De la Torre, director de l’empresa Redman.

La secció “Made in Casa Nostra” ens va endinsar a l’empresa Monocrom, dedicada a les tecnologies del làser, i l’apartat “Parada i Fonda” va seure a la taula del Restaurant La Cucanya.

El 20d’octubre,CanalBlauTV iMaricel TV van estrenar l’espaisetmanal “Gent d’Empresa”, unprogramad’economia i empresapensat per a agradar a tots elspúblics.

22

SorprenentAuvernia,elcorvolcànicdeFrança

Locus Mundi

Fins fa poc l’Auvernia havia estat una de les regions desaparegudes de França, per la seva orografia principalment. Des-prés de la construcció de l’espectacular viaducte de Millau per on passa la nova autopista A75 que annexa el Sud de França, el Midi, amb la capital París i que travessa l’Auvernia ens és molt més fàcil poder arribar-hi des de Catalunya. Lògicament, també ens hi podem arribar en avió d’Air France des de Barcelona fins a Lió i després llogar un vehicle per fer el recorregut amb bones carreteres que són repletes de petits i encantadors poblets.

A Auvernia el més menut i l’immens es fonen dins un paisatge grandiós i sense que t’anguniï, amb unes tonalitats de verds que semblen sortides d’una paleta de pintor. Amb un meravellós respecte cap a l’entorn i gran part de l’arquitectura local històrica amb un patrimoni inoblida-ble. Paisatges plens de volcans apagats, amb les seves cassoles o calderes amb profundes valls i una orografia importantque l’han convertit en un paradís per ales activitats a l’aire lliure, ja sigui en caminades o escalant, ja en bicicleta o

Jo&Vi

És imprescindible parlar de pantagruè-lics menjars i plats com la truffade que s’assembla molt a l’aligot de l’Aubrach, amb patates amb formatge de la terra fos al damunt, llardons i pernil salat cru i una acurada selecció de productes de la terra, du terroir, on no hi pot mancar mai el plateau du fromages i rebosteria de zona de fred. Hem de beure vi de la terra i aigua de Chateldon que des de 1650 l’utilitzen i surt d’una petita font de Thiers i que la va fer famosa Louis XIV.

La capital de la regió és Clermont-Fer-rand i és seu d’una de les multinacionals més famoses i conegudes del món: Michelin. Pel que ha representat i repre-senta aquesta empresa es fa del tot imprescindible visitar el seu museu, el Centre d’Informació Michelin. Ens ado-narem que forma part de la història de França del segle XX. No es pensin que només hi ha pneumàtics, car, res més lluny de la realitat. Hem d’escoltar la seva història fins i tot amb passió per part de la guia que la sabrà transmetre si hi ha voluntat d’escoltar, que val la pena.

És encisador caminar per la ciutat, quan es fa fosc no queda ningú pels carrers, ni els estudiants, i això que n’hi ha molts. El silenci regna. De dia, s’ha d’anar a veure la Catedral, feta amb pedra negra típica de la regió d’origen volcànic.

Seguint una vertiginosa carretera arri-bem alPuydeDôme,de 1466 metres, conegut per ser final d’etapa del Tour de France. Des d’allí contemplarem una vista de 360º, més de 30 volcans a sota dels nostre peus i al costat les restes d’un temple romà dedicat a Mercuri.

Seguint el viatge arribem a Vichy, la que fou capital de França en temps d’invasió Alemanya i on hi havia el govern francés. És una ciutat que et recorda de prompte la Belle Époque de les ciutats balneari, amb més de 300 fonts medicinals i més de 600 persones que treballen en cos-metologia sota el nom de Vichy-l’Oreal.

esports d’aigua o d’aventura amb para-pent o globus.

Sempre es veuen les dues varietats de races locals de vaques: l’Aubriac i la de Salers per tots els camps que fan de l’Auvernia la primera regió gala amb cinc formatges amb Denominació d’Ori-gen: Cantal, Salers, Bleu d’Auvergne, Fourme d’Ambert i Saint Nectaire. Els hem tastat tots i són realment exqui-sits, s’han d’acompanyar amb un bon pa de forn de llenya que encara se’n troba i el vi Saint-Pourçain del departa-ment d’Allier. Departament d’on surten les fustes de roure per fer les bótes de vi de qualitat. Els altres tres departaments que composen la regió són: La Haute Loire, el Puy de Dôme i el Cantal.

Els estudiosos de la zona donen molta importància al fet que quatre personat-ges de la història de França hagin nas-cut a la regió de l’Auvernia, quelcom de bo o de dolent tenim, ens explicaven amb una mica de sorna però orgullo-sos de la seva gent important. Aquests personatges eren: Jacques Chirac, Georges Pompidou, Valéry Giscard d’Estaing i François Mitterand. Ens ho haurem de creure que hi van néixer; la seva família potser sí que era originària de la regió.

Si volen conèixer país, els recomano que vagin als hotels de Logis de France a l’Auvergne, en tot França n’hi ha més de tres mil i s’estan escampant per Itàlia i possiblement ho fassin pel nostre país. Són hotels portats directament pels seus propietaris, pous de saviesa. Alguns d’ambient rural, en llocs de repòs, d’al-tres són més clàssics i altres amb tocs de disseny. La gran majoria han sabut crear en llocs remots unes fortificacions de pau i bon gust, en plena harmonia amb el paisatge que els envolta. Alguns Hotels-Logies estan fets amb diferents cases del poble que es tocaven unes amb les altres i ara es comuniquen inte-riorment.

23

Aigües que les van fer famoses la Mar-quesa de Sévigné, Napoleó III que va ser el gran propulsor de la ciutat i la va aju-dar molt econòmicament construint el Casino, l’Església, l’Ajuntament i el Jardí-Bosc Botànic més bonic d’Europa entre altres edificacions; Eugènia de M, el Paixà de Marrakeix, el Xa de Pèrsia i les seves concubines.

El 1900 era coneguda la ciutat con Le Petit Paris, havent-hi edificacions moder-nistes, decò, belgues flamenques i més de típiques i especials.

La seva economia actual rau en l’esportja que té més de 3 quilòmetres de riu dedicat a l’esport d’aigua i un camp de golf de 1908. Després, és important el turisme de negocis, congressos, el casino, el termalisme i els tractaments de bellesa a l’Spa Les Celestins, amb unes banyeres especials de multimassatge que sembla una discoteca cada cop que canvia d’aigua i de pressió, canvia el color i que et fa levitar lleugerament del tractament que et fa. Tot junt crea un magnetisme cap a Vichy que no et deixa indiferent.

Moulins és una ciutat simbòlica dins el país dels Borbons. És interessant saber que Gabrielle Chanel a “Le Grand Cafè” de Moulins va ser descoberta com a cantant i li van posar el nom de Coco Chanel. El cafè-bar és emblemàtic i ple de glamour. Dins uns quarters militars s’ha creat el Centre Nacional del Tratge d’Escenari. Més de nou mil vestits, alguns centenaris, de representacions teatrals i operístiques estan, dipositats en el museu. Ara hi ha una exposició de Nureyev, única.

A prop es troba el bressol dels Bourbons, el poblet de Bourbonl’Archambault amb el castell i les termes que daten de l’Edat Mitjana. És un lloc ple d’his-tòria i de romanticisme. Una sorpresa agradable va ser el centre didàctic del Volcanisme, aixecat dins un cràter de 38

metres i que es diuVulcania. Es mereix una visita d’un dia, a l’entrar ja rebem el so, els vapors i veiem el foc d’un volcà a punt d’esclatar, després seguim simu-ladors de terratrèmols i una nau que ens portarà al centre de la terra. Les pel·lícules en 3D sobre la història dels volcans a l’Auvernia i els seients que trontollen fa que sembli que ens trobem al bell mig d’un volcà prop del centre de la terra. És una forma divertida i didàc-tica de conèixer els efectes del volcans i la història geològica del planeta.

El poble d’Issoire ens delecta amb la superba església romànica de Saint Aus-tremoine, una peça única, i al voltant de la capital hi ha dos poblets que no us heu de deixar de visitar. Un és Mont-peyroux un dels pobles més bonics de França i l’altre és Thiers, ciutat medie-val on encara fan els famosos ganivets i tenen escola perquè no es perdi la tra-dició; que diuen que el ganivet seria de procedència catalana, introduït pels transhumans que venien amb els ani-mals a pastar per allí. La mitologia diu que una part del mànec era de banya fosca per simbolitzar el brau i l’altra era clara en representació de la vaca; que si la fulla tenia osques simbolitzaven els dies de la setmana, o sia 7, i sabien que era un bon cristià qui així ho tenia. I també diu la tradició que qui regala un ganivet espera rebre un cèntim o moneda a canvi perquè no es talli mai l’amistat.

Pertenirencompte...

ATOUTFRANCEENESPAGNEwww.franceguide.comFontanella,21-23-4º3ª08010BARCELONATel.933172971Fax933172971

VULCANIATel.0033820827828Horaride9h00a19h00

Sant Pere de Ribes 08810 - Tel. 93 893 36 66 - Fax. 93 893 39 12www.fincamassolers.com - massolers@fincamassolers.com

Els dies 4, 5, 11, 12 , 18 i 19 de desembre a partir de les 21h, vine a celebrarel tradicional sopar de Nadal amb els companys d’empresa i amb els amics

a Finca Mas Solers, antic Gran Casino de Barcelona.

UN PALAU ON CELEBRAR les festes de NADAL

GRUP PERALADA

MENú dEGuSTaCió NadalENC, Ball i MúSiCa dJ

36€ + IVA

ADEG.indd 1 29/10/09 12:59

25

Infraestructures

FomentestudiaràelsoterramentdelaviadeltrenaVilanovailaGeltrú

El Ministeri de Foment encarregarà fi nalment l’estudi sobre la viabilitat del cobriment de la línia ferroviària a Vila-nova i la Geltrú, una demanda que durant anys han expressat agents eco-nòmics, socials i polítics per poder donar solució a la barrera històrica que ha representat la via del tren a la ciutat.

Una esmena del PSC als pressupostosgenerals de l’Estat ha permès que el Ministeri de Foment destini l’any vinent 500.000 euros a encarregar l’elaboraciód’un informe tècnic que estudiï la possi-bilitat de fer subterrània la línia ferroviària seguint el traçat actual pel litoral i que planteji també la seva integració a la trama urbana i la possibilitat de desviar-lo cap al nord per aprofi tar, en aquest cas, el traçat de la futura línia orbital.

Així, el soterrament de la via del tren faràel 2010 el seu primer pas amb la redac-ció d’un document que estudiarà les possibilitats que existeixen per eliminarla barrera física que representa la via del tren a Vilanova i la Geltrú i que separa el barri marítim de la resta de la ciutat.L’alcalde de Vilanova, Joan Ignasi Elena, ha qualifi cat aquest fet com a molt impor-tant per al futur de la ciutat «hem de treballar per avui, per demà i també per passat demà. Si volem que la fractura que suposa per a la ciutat la via del tren sigui el passat, hem de començar a tre-ballar ara». I és que des del govern de Vilanova i la Geltrú s’és conscient que la materialització d’aquest projecte no serà un fet immediat: «Hi ha moltes coses que no veurem però que no seran possible si no es fan passos com aquest».

El ministeri inclourà als pres-supostos generals de 2010 unapartida econòmica de 500.000euros per a la redacció del’estudideviabilitatdelprojecte.

L’informe que encarregui l’any vinent Foment haurà d’analitzar la viabilitat de fer subterrània la línia seguint el mateix traçat actual, però també estudiarà la possibilitat de desviar la línia pel nord de la ciutat i vincular-la d’aquesta manera al projecte futur del tren orbital.

La línia orbital, que unirà per tren les ciu-tats de la segona corona metropolitana, des de Vilanova a Mataró, ja preveu el seu pas pel nord de la ciutat i fi ns i tot situa una nova estació ferroviària al llarg de la ronda Ibèrica. Per això, es planteja ara la possibilitat de mantenir dues línies i dues estacions a la ciutat, per diversifi -car les opcions de mobilitat o unifi car-les per minimitzar l’impacte visual i urbanís-tic. Precisament, sobre la coincidència de dos projectes relacionats amb el tren en el futur de Vilanova, com són el soter-rament de la via i la futura línia orbital, l’alcalde de Vilanova i la Geltrú ha dit que la ciutat ha de treballar i analitzar totes les opcions: «No s’ha de descartar la doble via, podem tenir una via soterrada pel centre i una pel nord, més estacions,i tancar el cercle». I és que des del govern municipal es defensa que l’estudi de viabilitat analitzi el cobriment pel tra-çat actual i el desviament pel nord de la ciutat, malgrat que s’ha pronunciat en

altres ocasions perquè es tingui en compte el desviament del recorregut fer-roviari pel nord de la ciutat, fent que desaparegui defi nitivament el tren per la línia del litoral.

Sitgestambéestudiaelsoterrament

Per la seva part, el municipi de Sitges java aconseguir arrencar l’acord del minis-teri de Foment fa mesos i ja s’ha adju-dicat la redacció de l’estudi de viabilitat. De moment, s’ha creat una comissió de seguiment que s’encarregarà de tirar endavant la integració ferroviària i que està formada per agents socials, eco-nòmics i polítics. Com en el cas de Vilanova, el soterrament va començar a plantejar-se davant la necessitat d’aca-bar amb la històrica divisió que pateix el municipi per la via del tren, però també per millorar el medi ambient urbà i l’ac-cessibilitat al servei ferroviari. L’estudi fet per Barcelona Regional proposava soterrar la via del tren en un radi de tres quilòmetres que va de la zona de Terra-mar fi ns al port d’Aiguadolç.

LauraMarín

27

Turisme

LacampanyaAvui fa un dia Sitges dónaelseufruit

Segons dades del Gremid’Hostale-riadeSitges i referent a l’ocupació hotelera, durant el mes d’agost els establiments han aconseguit un 90% d’ocupació i els càmpings també han fre-gat el ple arribant a un 85%. Aquesta és una dada positiva si tenim en compte que la mitjana de Catalunya al mes d’agost ha estat d’un 75%.

Juny i juliol també han estat dos mesos bons, amb el 75% i el 80% d’ocupaciórespectivament, mentre que al 2008 l’ocupació va ser d’un 72% al juny i un 74% al juliol. Al mes de setembre de

2009 l’ocupació va ser també del 75%, una xifra signifi cativa ja que la majoria de reserves s’han efectuat a última hora i per tant no era fàcil preveure per avançat com es resoldria el mes.

AvuifaundiaSitges

Durant aquest estiu TurismedeSitgesi l’AjuntamentdeSitges, amb el patro-cini de Martini, han fet una campanya per portar a Sitges turistes i ciutadans de Barcelona amb el lema Avui fa un dia Sitges.

La campanya ha donat bon resultat ja que ha contribuït que Sitges mantingui l’ocupació hotelera respecte al 2008 i ha portat a Sitges un gran nombre de turis-tes i visitants provinents de Barcelona. I és que Sitges és una destinació turís-tica complerta que ofereix no només sol i platja, sinó una àmplia oferta cultural, una variada cuina mediterrània, comer-ços singulars i possibilitat de realitzar activitats a l’aire lliure, entre d’altres al-licients.

La campanya Avui fa un dia Sitges ha estat l’última d’un conjunt d’accions dutes a terme durant el fi nal de 2008 i 2009 per TurismedeSitges enfoca-des a atraure mercats propers. Dins d’aquesta estratègia destaquen la tro-bada amb empresaris i periodistes a Madrid, el novembre de 2008, i una altra presentació a Bilbao, el mes de juny de 2009.

Sitgesésunadelespoquesloca-litats turístiquesquepotdir queaquest estiu ha tingut unabonatemporada des de juny fins almesdesetembre.Malgratquelesprevisions per a l’estiu no erengaire esperançadores, el sectorhoteler,restauracióicomerciantsestancontentsambelresultatfinalobtingut d’aquesta temporada.

28

Comunicació

CaixaPenedèsapostapelsnouscanalsd’informaciópatrocinantelVideoblocdel’ADEGL’espai audiovisual de l’ADEG a Inter-net compta des del mes d’octubre amb el suport de CaixaPenedès. L’entitat pene-desenca s’implica amb aquest mitjà amb l’objectiu d’entrar més a les noves tecno-logies i als nous canals de comunicació.

El Videoblocdel’ADEG és una iniciativa que desenvolupa l’empresa gelidenca 3 Interactiva amb la col·laboració de TN Produccions. Es tracta d’un espai de trobada a la xarxa on les empreses poden allotjar els seus vídeos corporatius i espots publicitaris. Es tracta, en defini-tiva, de crear un espai de referència per a les empreses i la seva competència, un espai de consulta i benchmarqueting.

El Videoblocdel’ADEG compta amb un cicle d’entrevistes mensuals a empresa-ris i directius del Penedès i el Garraf. El mes d’octubre el protagonista ha estat el gerent de l’empresa vilafranquina Joan Cortiada i el mes de novembre és Toni Creixell, gerent de Pimexa. A més, podeu

consultar totes les entrevistes que s’han realitzat en el mateix Vídeobloc.

El VideoBloc de l’ADEG és el primer espai d’aquestes característiques pel que fa a les organitzacions empresarials del nostre país. A banda de les entrevistes i dels espais propis de l’entitat, el Video-Bloc ofereix, en format podcast, bona part dels espais de ràdio i televisió que setmanalment coprodueix l’ADEG amb diferentes emissores del Penedès i el Garraf.

A més, el VideoBloc de l’ADEG dóna cabuda a continguts audiovisuals de les empreses associades, com ara spots publicitaris, vídeos corporatius i reportat-ges d’empresa. Aquest aspecte és del tot novedós i suposa un extraordinari apa-rador per als establiments comercials, indústries i empreses de serveis.

Podeu visitar el VideoBloc de l’ADEG a l’espai http://videoblog.adeg.cat.

30

Notícies d’empresa

LaVolarepelPremialaCompetitivitat2009LaVola ha estat guardonada als premis convocats per la Generalitat de Catalunya, ACC1Ó per ser una empresa capdavantera en la divulgació de la sostenibilitat, a través del treball cooperatiu amb diferents associacions i organitzacions nacionals i internacionals. LaVola ha estat premiada en la categoria de Cooperació Empresarial per la seva capacitat d’implicar a diferents actors i organitzacions en el camí de la sostenibilitat empresarial econòmica i social. Aquests premis també van reconèixer la tasca d’altres empreses catalanes que han afavorit la dinamització de la societat catalana i el seu esperit emprenedor.

LaSetmanadelFerrocarrilEl MuseudelFerrocarrilde Vilanova i la Geltrú ha cele-brat aquest mes d’octubre la Setmana del Ferrocarril, amb motiu de la commemoració de la inauguració del primer ferro-carril de la península. Aquest novembre, però, el Museu té altres activitats programades, com la presentació de la pro-gramació de la temporada 2009/2010.

Espresentael7èGinjolerL’editorial ElCepilaNansaha presentat recentment el setè llibre de la col·lecció Ginjoler. Aquesta col·lecció, adaptada a la llengua de signes catalana, celebra, enguany, dos anys de vida i set llibres de trajectòria. Aquest últim es titula Quin Em-bolic Còsmic, escrit per Montse Balada i Joan M. Celorio i pro-tagonitzada per l’estrambòtic doctor Estelèrius.

CalPeretPareraaAgrotur09L’empresa CalPeretParera ha estat present a la 16a edició de la Fira AGROTUR que s’ha fet a Cornellà els dies 6, 7 i 8 de novembre. AGROTUR és l’únic saló del país dedicat de forma monogràfica al turisme rural i les activitats complementàries. CalPeretParera ha presentat les noves propostes: rutes en BTT, excursions amb 4x4, tro-bades, cates de cava, etc.

ElsfrarestornenaLeMeridienRaDins del calendari d’activitats organitzades per l’hotel LeMe-ridienRa per commemorar el 80è aniversari del Sanatori, es va celebrar la trobada de fra-res novicis en l’antic Sanatori de Sant Joan de Déu. La trobada va comptar amb 35frares amb més de 68 anys que van demos-trar tenir una memòria extraor-dinària marcant «in situ» les diferents zones rehabilitades.

Rambla de Sant Francesc, 26. 08720 Vilafranca del Penedès, BarcelonaT +34 93 817 47 55 www.casatorneriguell.com

Els ofereix el

MENÚ EXECUTIU

De dilluns a divendres migdia

(no festius)

Aperitiu, entrada, platprincipal, postres

1 copa de vi, D.O. Penedèsó D.O. Cava

22 € (Iva inclòs)

Els esperem!

Rambla de Sant Francesc, 26. 08720 Vilafranca del Penedès, BarcelonaT +34 93 817 47 55 www.casatorneriguell.com

Els ofereix el

MENÚ EXECUTIU

De dilluns a divendres migdia

(no festius)

Aperitiu, entrada, platprincipal, postres

1 copa de vi, D.O. Penedèsó D.O. Cava

22 € (Iva inclòs)

Els esperem!

Rambla de Sant Francesc, 26. 08720 Vilafranca del Penedès, BarcelonaT +34 93 817 47 55 www.casatorneriguell.com

Els ofereix el

MENÚ EXECUTIU

De dilluns a divendres migdia

(no festius)

Aperitiu, entrada, platprincipal, postres

1 copa de vi, D.O. Penedèsó D.O. Cava

22 € (Iva inclòs)

Els esperem!

31

Av.Roquetes,1308812LesRoquetesTelèfon938115447Fax938115449www.yesosmerino.cominfo@yesosmerino.com

43anysoferintqualitat,serveiiinnovació!

Protecciópassivacontraelfoc

Protecciód’estructurametàl·lica

Projecciódeciment

Insonorizaciód’establiments

Projecteianàlisiacústic

Guixprojectat

Realizaciódetottipusdesostres

Instal·ladorsoficialsdePladur

Sostresd’alumini

Retireml’estucat

LaJoveCambradeVilafrancadelPenedèspromouelsPremisPenedesencsAquest projecte presentat per la JoveCambraInternacionaldeVilafrancadelPenedès té la finalitat de reconèixer l’actitud emprenedora, l’esforç i la dedicació d’un jove entre 18 i 40 anys, una entitat o empresa i un personatge rellevant de la comarca del Penedès que, amb les seves trajectòries, hagin destacat personal-ment o professionalment, podent-se considerar models a seguir. Els guanyadors dels Premis Penedesencs es proclamaran en el marc d’un gran sopar de gala, a mitjans del mes de novembre.

NovesjornadesgastronòmiquesEl restaurant ElVelero de Sitgesva celebrar els passats 16, 17 i 18 d’octubre una nova jor-nada gastronòmica. Aquesta oca- sió va ser un monogràfic dedicat als primers bolets de la tempora- da acompanyats pels nous vins del Massís del Garraf. Es van poder degustar plats com el pastís de bolets, rossig-nols amb botifarra i llagostins o creps de crema amb llimona.

MaestreinauguranovabotigavirtualLa JoieriaMaestre de Vilanovaha inaugurat una nova botiga online. Amb aquesta iniciativa la joieria vol facilitar l’accés dels seus clients a les millors peces i articles. La botiga virtual per-met comprar des de casa amb la qualitat de sempre. A més, en aquest espai de la botiga on-l ine , e ls c l ien ts podran conèixer de les millors ofer-tes i les novetats del sector.

Aquacelebra4anysEl centre esportiu Aqua va celebrar el mes d’octubre el seu 4t aniversari. Amb mo-tiu d’aquesta celebració, tots els socis del centre esportiu van poder gaudir d’una ses-sió personalitzada i gratuïta de Power Plate®, la famosa màquina que permet definir els músculs gràcies als seus movi-ments oscil·lants, i els no socis, d’inscripció gratuïta al centre.

Notícies d’empresa

Utrillo,dissenydeConceptualFactoryLa nova agència de publicitat de Sitges, Conceptual Fac-tory, se suma a la commemo-ració de Miquel Utrillo Morlius, el multidisciplinar promotor ar-tístic. I ho fa amb la conceptua-lització i el disseny d’un logotip amb clara base modernista. El logotip de la Commemoració Utrillo té com a referent l’ex-libris que va dibuixar l’any 1903 Alexandre de Riquer.

902 28 30 32 www.previsorageneral.com

més i millors serveis en els nostres centres• Més de 55 professionals al seu servei• Més de 18 especialitats mediques• Exploracions complementàries diagnostiques i tractaments ambulatoris• Servei d’Assistència Ràpida (SAR)• Reconeixements mèdics sanitaris• Reconeixements mèdics per a permisos• Més de 1.500 m2 d’instal·lacions• Servei telefònic d’Orientació Mèdica: 93 891 71 11 (365 dies / 24 hores)

ens pots trobar a:• Vilafranca c/ Vidal, 7-9 | T 93 891 71 00• El Vendrell c/ Josep Carner 35 | T 977 66 04 60(centres oberts i concertats amb altres companyiesd’assistència sanitària privada)

Som una mutualitat. Per això som diferents, perquè per a Mútua Penedès,tots som importants.

un centre d’assistència sanitària molt a prop teu

Previsora General li ofereix el millor producte d’assistència sanitària privada, amb un tracte preferencial en els nostres centres Mútua Penedès

De tota confiança

33

«EconomiaiEmpresa»celebraelseuprimeraniversariElprogramad’economiaiempresaalaTDTdelPenedès

El mes d’octubre va fer una any que la TDT del Penedès acull el programa Eco-nomiaiEmpresaque, tal i com diu el seu nom, parla de l’economia comarcal i de les empreses del nostre territori.

El programa es composa, des dels seus inicis, per un reportatge on s’entrevisten diverses empreses sobre un tema tran-versal i d’una entrevista concreta a una empresa del Penedès.

En el decurs d’aquest any d’existèn-cia; el programa ha donat veu a moltes empreses del territori i ha tractat temes de gran rellevància pel desenvolupa-ment econòmic de la comarca de l’Alt Penedès, com ara... el mercat laboral i la creació d’empreses, el turisme i l’eno-turisme al Penedès, les infraestructures i l’estat dels transports al Penedès, les telecomunicacions, què hem de fer a les empreses davant la Grip A o la Vegueria del Penedès des del punt de vista de la Gent d’Empresa.

EconomiaiEmpresa ha comptat amb entrevistats de renom com JosepPiqué, president de Vueling; JosepHuguet, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya; JordiCuyàs, Secretari de Comerç de la Generalitat de Catalunya; JordiBosch, secretari de Telecomunicacions i Socie-tat de la Informació de la Generalitat de Catalunya; ManelNadal, secretari de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya; ManuelVillalanteiLlauradó, direc-tor general del Transport Terrestre de la Generalitat de Catalunya; JesúsDelHoyoArjona, degà del Col·legi profes-sional de Disseny Gràfi c de Catalunya; PilarYague, del Patronat de Turisme de Vilafranca; JoanCapellades, del Patro-nat de Turisme de l’Ajuntament de St. Sadurní d’Anoia; FredericRàfols,gerent de la Mancomunitat Penedès-Garraf.

Economia i Empresa,elprogramade l’ADEGaPenedèsTVcelebraelseuprimeraniversarid’emissió.L’estrena va ser el 16 d’octubrede2008ivacomptaramblapar-ticipaciódediferents agentsdelterritoriquevanreflexionarsobrela situació econòmica comarcald’aquellmoment.

Comunicació

34

Innovació

PlantemcaraalaDomòtica

Enelsúltimsmesoshemassistita l’increment d’articles en elsmitjansdecomunicaciódedivul-gaciógeneralquetractavensobredomòtica.Aquest increment nofamésque reflectir lamaduresad’unatecnologiadisponibleenelmercatdesdefaalgunesdècades,peròqueen l’actualitat estàpre-paradaperdonarelsaltdesdelshabitatgesdeluxeiedificiscorpo-ratiusalesllarsméshumils.

No obstant això, encara que els diferents agents implicats (instal·ladors, enginyers, arquitectes, promotors, etc.) s’han anat preparant pel que es considera com l’evolució natural de les instal·lacions tradicionals en habitatges i edifi cis, no existeix, en general, una demanda de les funcionalitats que la domòtica pot aportar. Podem apuntar dues cau-ses: principalment el desconeixement del públic en general del que la domò-tica pot fer per nosaltres, però també la por generada pel cinema i les novel·les de ciència fi cció a deixar la nostra llar en mans d’una màquina intel·ligent que pugui tornar-se contra nosaltres.

En aquest article intentarem donar solu-ció a les causes anteriorment citades a partir d’una introducció clara de què és i com afrontar la domòtica, deixant per a posteriors ocasions l’estudi detallat de les diferents funcionalitats domòtiques, els possibles sistemes a implementar i els benefi cis i inconvenients, tant tècnics com econòmics, de cadascun d’ells.

En primer lloc defi nim correctament què és la domòtica. Molta gent considera que la domòtica és la col·lecció d’automa-tismes que té un habitatge o un edifi ci. «Quants més automatismes, ens diuen, més complicat és l’habitatge i més pro-blemes dóna». Res d’això és correcte. Un automatisme com pugui ser el reg

automàtic, les persianes o els tendals motoritzats, l’encesa de llums del jardí, etc, únicament es tracta d’això, automa-tismes que podem trobar en un centre de bricolatge i instal·lar nosaltres mateixos. No necessitem una paraula diferent per a defi nir la seva agrupació, i si realment són tan perillosos, com és que els tenim ja instal·lats en la majoria de les nostres cases?

La defi nició correcta de domòtica és la següent: conjuntd’automatismesqueactuendemaneracoordinadadavantunaordreosenyald’entrada. Un exemple senzill podria ser el següent: arriba el capvespre en un dia d’estiu, el sol ja està molt baix i comencem a notar que falta una mica de llum. El sensor d’il·luminació capta aquesta absència de llum i envia un avís (senyal d’en-trada). Com a conseqüència d’aquest avís, s’encén una part dels llums del jardí i s’aixequen les persianes per a deixar entrar la màxima claredat abans que la nit ens obligui a encendre els llums inte-riors. Al mateix temps, el reg automàtic s’activa per a refrescar el jardí després d’un calorós dia. Com veiem, el reg auto-màtic, les persianes i els llums del jardí han respost de manera coordinada a un senyal d’entrada: el Sol es pon.

Combinacions com aquesta, més o menys elaborades, constitueixen la domòtica. Disposa llavors el sistema d’intel·ligència? En certa manera sí, com també la té una rentadora, un rentavai-xella o una caldera, i no obstant això aquests electrodomèstics estan presents en totes les llars i no es coneix el fet que una rentadora hagi atacat al seu propie-tari.

El desconeixement de les possibilitats que ofereix la domòtica no són culpa de la seva aparent novetat com a tecnolo-gia, sinó més aviat de certs tòpics que l’acompanyen. Un d’aquests tòpics és l’associar la domòtica al luxe. Aquest

tòpic no és del tot erroni, ja que fi ns ara la domòtica només ha tingut cabuda en els habitatges de persones d’alt poder adquisitiu, fi ns al punt que en l’actualitat ja no es conceben habitatges d’aquest tipus que no incorporin com a mínim una pre-instalació domòtica. No obstant això, els fabricants fa temps que van veure que perquè el mercat de la domòtica creixés, aquest hauria de donar accés al gran públic. Aquest fet, a part de gene-rar major competitivitat entre fabricants obligant-los a oferir solucions més atrac-tives, permet que els preus siguin cada vegada més assequibles. En l’actualitat, la majoria dels fabricants disposen de dues versions dels seus sistemes domò-tics: el sistema pròpiament dit, i un kit

RESTAURANT MAS ROQUERTel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: info@vilanovapark.es

Càmping Vilanova Park, SACtra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 6408800 VILANOVA I LA GELTRÚ

SALONS ESPECIALS PER REUNIONSD’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET...PÀRQUING PROPI

35

bàsic que proporciona una instal·lació domòtica senzilla però suficientment atractiva per a molts habitatges.

Un aspecte important és conèixer qui són aquests fabricants. Amb tota segu-retat ens sonaran marques com Simon, BJC, Siemens, Bticino, Schneider, Hager, etc, tots ells productors de mate-rial elèctric fortament establerts en el nostre país i a la resta d’Europa, fins al punt que és molt possible que la instal-lació elèctrica de la nostra casa sigui d’una d’aquestes marques: diferencials, magnetotèrmics, interruptors, endolls, etc. Això justifica la visió que la domòtica és l’evolució natural de les instal·lacions tradicionals: electricitat, fontaneria, gas, telecomunicacions. El fabricant que ja està introduït en un habitatge, ens dóna la possibilitat d’anar un pas més enllà. Realment, si la domòtica fos perillosa, es llançarien les grans corporacions de material elèctric a competir per ofe-rir aquest servei? Moltes de les cadenes de muntatge de les principals empreses europees estan formades per autòmats fabricats per algunes de les empre-ses anteriorment citades. La solidesa d’aquests autòmats, suficientment pro-vada i contrastada, ha servit a aquests fabricants per a implementar sistemes domòtics basats en el mateix autòmat al qual se li han bloquejat certes funcio- nalitats.

Un altre tòpic, conseqüència de l’an-terior, és considerar les funcionalitats domòtiques com alguna cosa total-ment supèrflua. Si és un article de luxe, no és un article de necessitat. Això és cert fins que un dia, tard o d’hora, però que sempre arriba, passa a convertir-se en un article de necessitat. És cert que no necessitem un comandament per a apagar el llum del saló o la cuina quan estem còmodament asseguts en el nos-tre sofà. Podem aixecar-nos i punt. Però llavors, per què no ens aixequem a ajus-tar el volum del televisor?

Està demostrat que la domòtica repre-senta una millora en la qualitat de vida d’aquelles persones que pateixen algun tipus de discapacitat, permetent fins i tot a algunes d’elles dur una vida totalment autònoma, que d’altra forma seria impen-sable. No obstant això, és important ser conscients que, encara que nosaltres no patim cap tipus de discapacitat, consi-derem que tenim tots els nostres sentits afinats i siguem capaços de córrer i sal-tar alegrement, en algun moment de la nostra vida, encara que sigui de manera temporal, tots ens convertim en disca-pacitats: un refredat, un lumbago, un esquinç, una fractura, una operació o simplement l’edat. En aquests moments, tot allò que ens faciliti realitzar accions tan simples com obrir la porta de casa, contestar al porter automàtic, avisar un familiar o simplement encendre el llum, passa de ser un luxe a ser una necessi-tat. La domòtica té aquesta facultat, la de convertir en una necessitat allò que ini-cialment era un luxe. Un altre motiu del desconeixement que podem tenir sobre aquest tema és conseqüència del nostre

comportament davant de la tecnologia. Podem diferenciar tres tipus de com-portament respecte a la instal·lació d’un sistema domòtic: el tecnòleg, amant de tot el que sigui tecnologia, i que si la seva economia l’hi permet s’instal·larà el sistema més car i complicat; el que es considera negat per a la tecnologia, que amb prou feines sap manejar el coman-dament a distància del televisor i que per tant evitarà en la mesura del possible instal·lar qualsevol sistema domòtic en el seu habitatge; i aquell que, sense ser un gran coneixedor de la tecnologia, no li importa aprendre a usar-la en benefici propi. Per donar resposta a aquests tres perfils de comportament, la tecnologia que acompanya a una instal·lació domò-tica ha de ser, d’una banda, invisible i confondre’s amb la resta d’instal·lacions a les quals estem familiaritzats; per una altra, donar resposta a les necessitats reals de l’usuari, i finalment, oferir la pos-sibilitat de poder exhibir-la.

(Continua a la pàgina següent)

En cas d’emergència la casa dóna alerta a la família

Missatges pregravats eviten que els ancians vagin sols per la nit

El sistema d’audio i vídeo es controla amb un sol comandament

Llums automàtics, s’encenen a l’entrar

Hi ha sensors a la cuina que apaguen el foc quan està massa calent

Un sistema de veu dóna instruccions a les persones amb demència per a la gestió a la cuina

Un ordinador amb càmera integrada permet als ancians mantenir una videoconferència amb els familiars

Un sensor detecta el nivell de l’aigua i tanca l’aixeta per evitar inundacións

Una alarma sona amb el dispensador de medicaments fins que es retiren del suport

Un sensors sota el llit detecten quan s’aixeca algú i ilumina el camí cap al bany

Portes automàtiques que s’obren soles

El bany monitoritza cada ús. Les dades són utilitzades per prevenir problemes d’incontinència

Webcams i sensors repartits per la casa permeten la vigilància de familiars i cuidadors

36

És responsabilitat de la persona que projecta la instal·lació conèixer el com-portament que el seu client tindrà davant del sistema, i assessorar-lo perquè no cometi l’error freqüent i fomentat per aquells que busquen treure el màxim partit del moment, d’instal·lar un nom-bre considerable de funcionalitats que en la pràctica no seran de cap utilitat, però que han suposat un cost elevat. L’usuari que sent curiositat per saber si un sis-tema domòtic li serà d’utilitat o no en el seu habitatge ha de tenir en compte la següent piràmide de prioritats a l’hora d’escollir un sistema o un altre: entreteni-ment, estalvi, confort i seguretat.

La base de tota bona instal·lació domò-tica és la seguretat que aporta a la nostra llar. Tots concebem la nostra casa com un lloc de tranquil·litat i descans on poder aïllar-nos, si volem, de la resta del món i on tenir els nostres béns ben protegits. Les alarmes tècniques i els sistemes de detecció d’intrusió ens apor-ten aquesta seguretat: detecció de fuites d’aigua, gas, incendi, alarma mèdica, simulació de presència, etc. Una vegada que ens sentim segurs a la nostra llar, tenim la necessitat, a més, de sentir-nos a gust. Aquí és on la domòtica presenta solucions de gran utilitat, però que han estat considerades fins a ara com un luxe innecessari. Activació de llums, apa-gades centralitzades, escenes, accés al videoporter des de qualsevol televisor o fins i tot des de l’oficina són algunes de les moltes possibilitats. Tal com ja s’ha comentat anteriorment, segons el moment, una utilitat considerada un luxe pot convertir-se en alguna cosa necessà-ria. És important que l’usuari ajudat pel projectista identifiqui quines funcionali-tats li seran d’utilitat ara i en un termini relativament llarg de temps.

Ara que ja ens sentim segurs i còmodes, que ja coneixem les bondats de dispo-sar d’un sistema domòtic a la nostra llar, li demanarem que ens ajudi a reduir els

nostres costos. Racio- nalitzar el nostre consum de llum, gas, aigua i calefacció, a més de notar-se en la nostra economia, ajudarà a la con-servació del medi ambient.

Finalment, una vegada que estan cobertes les nos-tres necessitats més importants i que fem un ús adequat de l’energia que consu-mim, és el moment de relaxar-se. En aquest punt, la domòtica deixa pas a la LlarDigital, on les actuals possibilitats de comunicació, tant dintre de la llar com de manera remota, adquireixen especial rellevància. Gau-dim en qualsevol estança del cinema i la música, procedents de qualsevol equip, cadena, DVD, PC, etc, sense necessitat de compartir el sempre ocupat saló, de la connexió a Internet des de qualsevol lloc, dels jocs en línia, de la possibilitat d’ac-cedir a la nostra llar i actuar sobre ella des del nostre lloc de treball, el nostre cotxe o la nostra residència de vacances.

La domòtica flexibilitza alhora les instal·lacions tradicionals. Les nostres necessitats d’avui segurament no seran les mateixes que quan tinguem vint anys més. El sistema pot i ha d’adaptar-se a aquests canvis sense necessitat d’haver de fer obres, tal com estem acostumats en l’actualitat. Si el sistema domòtic s’ha projectat seguint aquesta piràmide de prioritats, segons les necessitats de l’usuari, i aconsellat per personal espe-cialitzat, podem estar segurs que encara no cobrirà completament les nostres expectatives. El sistema no es tornarà contra nosaltres, no ho faria ni encara

que ho haguéssim dissenyat de manera totalment desordenada; però una cosa és pensar com volem que actuï i altra cosa és viure’l. Amb tota seguretat se’ns hauran passat per alt algunes coses que caldrà anar ajustant. Si programem el sistema perquè aixequi les persianes a les 7 del matí, de dilluns a divendres, perquè és l’hora que ens aixequem, tal vegada ens sentim una mica molests si en un dia festiu s’aixequen. El sistema no es torna boig. El que hem de fer és definir-li correctament què volem que faci. Generalment, aquests ajustaments solen fer-se durant el primer any, per a donar temps a experimentar totes les respostes possibles del sistema a totes les situacions que puguin donar-se.

És important, doncs disposar d’un ser-vei d’assessorament que ens faciliti la presa de contacte amb la domòtica d’una manera natural i senzilla, i a on puguem acudir quan les nostres necessitats hagin canviat. Oferir aquest servei pot ser una oportunitat de negoci per a instal·ladors i integradors, però també un valor afegit ofert pel promotor.

Innovació

(ve de la pàgina anterior)

38

L’entrevsita

MiquelIlla:«Elreptemésgranésintentarmodificarelsistemadelavendadelpeix»

> En altres aspectes no és així?Pel que fa a les infraestructures hi ha moltes mancances i voldria pensar que en aquest aspecte no som dels més importants. Entre d’altres coses, tenim molts problemes d’espais.

> En aquests moments, quins són els principals reptes de la Confraria de Pescadors?En tenim molts. Ara farem una fàbrica de gel nova amb la qual subministrarem el gel per al peix. Pot semblar una cosa petita però té un cost molt elevat, d’en-tre 700.000 i 800.000 euros. Estem pendents també que la Generalitat sub-vencioni l’obra. Un altre repte és fer uns dipòsits de combustible per tal que la mateixa Confraria pugui posar el pro-

El port de Vilanova es conso-lida com un dels ports mésimpo r t an t s de Ca t a l unya .Pelquefaalescapturesestàclar,noméscalmirarelsnúmerosiveurecomésundelsmés importants.

veïdor de gasoil que ens surti més econòmic i no dependre del preu que ens marca ara Repsol. Ara estem bus-cant l’espai i subvencions per fi nançar l’obra. I el repte més gran de tots que és intentar modifi car el sistema de la venda del peix, però això és molt més difícil que fer una obra concreta.

> Aquest ha estat sempre el repte del gremi, fer-se càrrec de la venda del peix al consumidor.Sí, és la realitat que viu el pescador i a partir d’aquí hem d’anar avançant, encara que sigui donant petits passos. Estem estudiant diferents temes, però encara no hi ha res tancat. Hem de con-sensuar el canvi entre tot el gremi: és molt senzill i molt complicat, perquè el gremi de peixaters també existeix i hem de comptar amb ells. Això no té res a veure amb les altres obres, que a molt tardar a mitjans de l’any vinent ja estaran fetes. És molt difícil, sobretot quan veus que les altres confraries de Catalunya, amb més anys d’experiència, encara no se n’han sortit.

> De moment, un pas important serà l’adquisició del combustible.És un tema cabdal perquè estem par-lant de molts diners de diferència. Quan depens d’una sola empresa que et ser-veixi un producte, estàs pràcticament venut. La idea seria de fer un dipósit de la Confraria i nosaltres gestionaríem el producte. L’entitat no es quedaria cap cèntim, únicament es cobriria el cost de l’obra que calculem que en un any esta-ria pagat, i qui sortiria guanyant seria el pescador. A Vilanova tenim un consum de quatre milions de litres l’any i, amb les barques que venen de fora, arribem als cinc milions. I ens podrem estalviar entre 3 i 4 cèntims per litre. Si les coses surten com volem, el sistema serà mot funcio-nal perquè anirà amb targeta magnètica i estar oberta 24 hores al dia, com en qualsevol benzinera.

> Aquestes iniciatives tenen com a objec-tiu reduir les despeses dels pescadors. Com viu el sector aquests moments de crisi?Molt malament, perquè fa anys que arrosseguem aquesta situació. De tenir un nivell adquisitiu prou bo fa vint anys hem anat a menys, any rere any. El sec-tor ha anat a menys perquè tenim un producte que el venem al mateix preu que fa 20 anys, però a nosaltres ens costa qualsevol cosa set o vuit vegades més car que fa 20 anys. Les despeses es mengen els guanys. Som una gent que ens agrada la feina que fem, estem invertint per conservar aquesta feina i el vessant econòmic està de banda. Segu-rament som una mica tontos.

> És una castig que afecta a la majoria d’ofi cis antics.Sí, com la gent del raïm o del camp en general.

39

MiquelIlla:«Elreptemésgranésintentarmodificarelsistemadelavendadelpeix»

> I això posa en perill el futur del sector.A nosaltres ens ha anat malament per moltes coses, com a tots els primaris. La globalització ens ha matat: el nos-tre peix és el 18% del consum total. La gent acaba comprant mirant els preus, i és normal, però acaba consumint un peix de més baixa qualitat i que ve de més lluny. Hem de competir amb la qua-litat, però és difícil amb un producte que és del dia. Això posa en perill la professió perquè ara som 70 barques, quan hem arribat a ser gairebé un centenar. Amb la crisi del totxo, molta gent que havia dei-xat la pesca per anar a fer de paleta o d’instal·lador perquè guanyava molt més, ara torna a demanar feina, tot i que tenim uns sous molt precaris. Hi ha molta gent que no arriba als 1.000 euros.

> I com afecta l’entorn ambiental al sector?Als pescadors sempre ens diuen que no ens podem queixar, però nosaltres veiem que tot els moluscos que vivien a prop de la platja han desaparegut, que no en queda cap. Les closques venen mortes, els cargols petits no creixen,... i si volem trobar-los hem de mirar molt més endins.

Segurament s’ha fet molt bona feina per al sector turístic, perquè hi hagi menys algues, que les platges siguin més bla-ves i transparents, però a nosaltres ens ha afectat i en aquest àmbit ningú pot parlar de sobreexplotació, tot el contra-ri. No es regenera, així de senzill. És una amenaça brutal per al sector. No entenem com les analítiques que fa l’Ad-ministració no valoren mai si hi ha agents contaminants. I ara amb la dessalinitza-dora modifi carem la qualitat de l’aigua: i això fa que desapareguin de la costa una sèrie d’espècies que ara les hem d’anar a buscar massa lluny, la meitat es moren... Alguna cosa passa i l’Adminis-tració hi fa molt poc.

> Què passarà quan es posi en marxa la dessalinitzadora de Cunit?La de Cunit encara va per més llarg, però ara ja està en marxa la del Llo-bregat i a la llarga quedarem envoltats. Tenim la paraula de la Generalitat que quan es posi en marxa la de Cunit hi haurà mesures compensatòries, com ara la cria de la tallarina, reimplantant-la al territori, però ho veig una cosa difícil. Seria bo, si no hi hagués l’amenaça de la regeneració inexistent actualment. Les aigües ja no són les que eren i només ens faltava la dessalinitzadora: adéu als llagostins i a moltes altres espècies... De barquetes artesanals de Barcelona ja no en queda ni una i aquí encara estem subsistint, però hem de pensar que la dessalinitzadora del Llobregat ara va al 2%, quan estigui a ple rendiment no sé què passarà.

> I què passarà amb la polèmica tanca del port?Ports de la Generalitat sempre ens ha dit que farà el que nosaltres vulguem. Sé que l’Ajuntament buscarà un pro-

jecte alternatiu i nosaltres estem oberts a col·laborar amb ells en el que calgui. En general, el pescador està content amb la tanca, perquè des que es va posar no s’han tornat a produir desper-fectes a les barques. A mi, visualment tampoc m’agrada la tanca, però crec que té un servei i si vas a qualsevol polígon industrial, les empreses també tenen les seves tanques i només poden entrar les persones interessades. I al port hi ha 75 empreses.

> La mesura es va prendre per donar garanties de seguretat al sector. Quina és la situació actual?Amb la crisi tenim una entrada massiva de gent al recinte i ens costa molt con-trolar això, ens sobrepassa i hi ha tants agents amb competències dins del port que és molt complicat fi ns i tot trucar als Mossos. I quan trobem gent recollint peix dels nostres contenidors d’escombraries, la policia diu que no pot fer res perquè això no és un delicte, tot i que nosaltres pensem que sí que ho és: en contra de la salut pública.

LauraMarín

Confraria de PescadorsZona de Servei del Port de Vilanova i la GeltrúT. 93 815 02 50www.llotjavilanova.com

40

Polígons

Elspolígonsindustrialsexigeixenunamajoratenció

L’exempledelpolígonVilanoveta,aSantPeredeRibes

Els empresaris del polígon Vilanoveta treballen plegats per mirar de resol-dre alguns dels aspectes més crítics que afecten el seu dia a dia. En aquesta zona de Sant Pere de Ribes (Garraf) un dels principals problemes és el dèfi cit de banda ampla, però també la seguretat vial, la senyalització i, en algunes zones, la inundabilitat o la neteja viària.

Una primera trobada promoguda per l’ADEG, tot i que oberta a totes les empreses de la rodalia, va servir per indexar tots aquells aspectes crítics i donar el tret de sortida a la ronda de reunions per part d’un grup operatiu de treball, format per representants d’em-preses del mateix polígon i coordinat des de l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès.

La primera reunió de la comissió de tre-ball va tenir com a interlocutor l’Alcalde de Sant Pere de Ribes, Josep Antoni Blanco. Val a dir que l’Ajuntament ribetà des del primer moment ha estat informat i en tot moment ha fet costat a la inicia-tiva. En aquesta trobada es van tractar tots aquells temes sotmesos a compe-tències municipals i es van acordar un seguit de solucions que aviat es posaran en marxa.

En una segona reunió es va parlar de seguretat, vigilància i circulació de vehi-cles, amb la inspectora en cap dels Mossos d’Esquadra a l’ABP del Garraf, el subinspector de la Comissaria de Sit-ges i el cap de la Policia Local de Sant Pere de Ribes.

Hi ha previstes més trobades amb dife-rents interlocutors que tenen a veure amb els subministraments i els serveis. Per al proper 30 de novembre, a les 19h, a l’edifi ci municipal de Les Roque-tes, hi ha una nova convocatòria oberta a tots els empresaris del polígon per pas-sar comptes de les reunions realitzades i exposar els acords assolits.

Aquest mateix model pràctic de funcio-nament s’aplicarà progressivament a d’altres polígons de la demarcació amb els quals ja s’han iniciat els primers con-tactes. De fet, en alguns casos hi ha coincidència pel que fa als interlocutors quan es tracta de dèfi cits de subministra-ment o de serveis externs.

L’estadísticaderobatorisésgairebénul·laalspolígonsdelGarraf

Pel que fa a la seguretat, les estadís-tiques dels darrers anys són del tot positives a la comarca del Garraf atès que la xifra de robatoris denunciats per part dels empresaris és gairebé nul·la en el conjunt dels polígons de la demar-cació, segons les dades dels Mossos d’Esquadra.

La bona coordinació entre els Mossos d’Esquadra i les Policies Locals, d’una banda, i la planifi cació del patrullatge per part dels vehicles policials, d’una altra, han contribuït a alleugerir amb escreix les denúncies de robatori.

Tot i això, en la propera reunió d’empre-saris del polígon, el 30 de novembre, es dedicarà una part de la sessió a explicar -per part dels Mossos d’Esquadra- dife-rents consells per a la prevenció de robatoris i furts als establiments indus-trials de la zona.

Problemesdeconnectivitat, sen-yalització deficient, accessosperillosos, inseguretat vial, sub-ministramentsd’aigua i llumde-ficitaris,zonesinundables,trans-portspúblicsquepassendellarg,cotxes abandonats, robatoris,brutícia...Bonapartdelsnostrespolígons industrials pateixenalgunes d’aquestes adversitats.

CAFÈS NOVELL, S.A.POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES

C/ FONT DE L’AVELLANER, S/NTEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www. cafesnovell.com • cafesnovell@cafesnovell.com

42

Medi ambient

L’ambientalitzaciód’exposicionsiestands:lacertificacióEcoEspais

Els espais poden esdevenir instrument de diàleg, difusió de missatges, formació i conscienciació. Existeixen solucions per al concepte, guió, producció, muntatge, difusió, avaluació i manteniment d’expo-sicions, estands, centres d’interpretació, etc, totalment sostenibles i reutilitzables per a altres esdeveniments o fi res.

Els requeriments que defi neix el referen-cial EcoEspais tenen per objectiu acon-seguir l’ús racional i l’estalvi de recursos en exposicions i estands, la minimitza-ció de materials utilitzats, la priorització dels materials en funció de la seva afec-tació al medi, la minimització dels residus generats en la construcció i durant el

Recentment s’ha creat un re-ferencial per a la certificaciód’exposicions i estandspensatsde forma sostenible i que se-gueixen criteris d’ecodisseny.

desmuntatge, i la reducció en l’ús de certes substàncies d’especial impacte ambiental.

Alhora, i a banda de totes les millores ambientals que porta associat aquest referencial, per obtenir el reconeixementtambé és necessari demostrar que l’ex-posició o estand que es vol certifi car compleix amb tota la legislació vigent aplicable, garanteix una qualitat equiva-lent a la resta de productes existents al mercat i disposa d’un disseny adequat i estèticament correcte.

Tots aquests criteris també poden ser aplicats a estands i exposicions sense la necessitat d’optar a la certifi cació, senzillament utilitzant els criteris per incorporar paràmetres ambientals en els nostres projectes.

D’aquesta manera aconseguirem que una activitat econòmica amb forta inci-dència ambiental, especialment degut a

la seva efi meritat, pugui seguir acomplint els seus objectius minimitzant els seus impactes.

Podeu trobar més informació sobre l’am-bientalització d’estands i exposicions a www.lavola.com.

No arrisqui a perdre les seves dades.

Lʼús incorrecte del PC, potenfonsar la seva empresa

És el moment de ser més efectiu i rendible. Deixiʼns ajudar-lo.Tel. 93 896 47 59

www.ontek.netontek@ontek.net

Comas i Solà, 3St. Pere de Ribes 08810

rendibilitat, facilitat i seguretat

44

VIRGILIO BARRIOS LUCENAAgent d‘assegurances - 8/94553

JOSEP COROLEU, 70-74 • 08800 VILANOVA I LA GELTRÚ

TEL. 93 815 12 20 • MÓVIL 658 543 706 • FAX 93 815 72 01virgilio.barrios@catalanaoccidente.com

✓ Assegurances generals✓ Assegurances d‘assistència mèdica✓ Plans de pensions✓ Productes fi nancers

L’empresa

Termofrigerapostapercréixerentreelsectorquímic

Termofriger es troba entre unadesenad’empresesd’àmbitestatalamblesmateixescaracterístiques.Aixíquehihapoquescompanyiesquepuguinfer-liombra.Estractad’una empresa ribetana que en-guany celebra 30 anys de vida,enelsqualshanviscutunasèriedebonesnotíciesfinsaarribaral’èxit,totiqueambmoltd’esforç.

TermofrigerC/Pagesia, 4P. Industrial VilanovetaSant Pere de RibesTel. 93 811 58 60www.termofriger.com

Termofriger va néixer l’any 1979, en plena transició, una invenció de Daniel Lozano, ja que «necessitava trobar una feina per al meu fi ll i era molt difícil per la crisi política que es vivia». La seva formació, experiència professional i con-tactes van provocar que Daniel creés aquesta empresa familiar i que, des de llavors, pare i fi lls han portat endavant amb esforç i dedicació.

Termofriger fa el disseny, muntatge, fabricació i manteniment de maquinària per a diferents utilitats industrials i treba-lla en tres branques:

•Fredindustrial: maquinària especia-litzada per refredar i mantenir a baixes temperatures els aliments en els seus processos d’elaboració.

•Alimentació: la maquinària necessària per al procés d’elaboració de productes alimentaris també pot ser obra de Ter-mofriger. Les fàbriques de vi, cervesa, oli, vinagre, llet, cítrics, sucs de fruites, aigua... poden tenir entre els seus siste-mes mecànics de premsat, concentració, pasteurització, fi ltrats, intercanviadors, etc. un producte fabricat a Sant Pere de Ribes.

• Representaciód’altresfirmes: una altra branca on Termofriger treballa és

la representació de tres cases italianes d’aquest sector tant a l’Estat com als paï-sos de l’Amèrica del Sud en exclusiva. De fet, la primera marca italiana del sec-tor és representada per ells en aquests àmbits territorials.

Aquesta empresa del Garraf, amb prop de 5.000 màquines instal·lades arreu d’Espanya, només té unes vuit empreses que es puguin equiparar per conver-tir-se en competència a tot l’estat. Però la qualitat tècnica dels seus productes, el servei d’assistència tècnica postvenda, els coneixements del sector alimentari i el prestigi que han aconseguit els seus aparells, han fet que els clients poten-cials més reconeguts hagin confi at en Termofriger.

Alguns noms que ajuden a créixer a l’empresa del polígon de la Vilanoveta són García Carrión, Faustino, El Coto, Marqués de Cáceres, Berberana, Hijos de Antonio Barceló, Torres, Castellblanc, Segura Viudas, Freixenet, Martini-Rossi, Vallformosa, Marquès de Monistrol, Grupo Rumasa, Licor 43, entre moltes altres. De fet, anualment tracten amb uns 800 clients.

Termofriger dóna treball a una vintena de persones al seu taller central, situat a Sant Pere de Ribes, amb uns 1.000 metres quadrats. Però també disposa d’un delegat-comercial per a València,Alacant i Murcia, un altre per a La Rioja i Navarra, un més a Galícia, un a la Ribera de Duero, un altre a Andalusia, i dos més a Sud Amèrica –un a Xile i un a l’Argentina–. També han treballat, pun-tualment però, venent productes a la Xina i a alguns països de l’est.

JaviPolinario

45

Peròcomhaafectatlacrisieconò-micaaTermofriger?

Incrementant la facturació en un 4% aproximadament. Amb aquesta sorpre-nent dada ens adonem que el sector de l’alimentació és un dels pocs que no ha reduït gaire les seves comandes i des-peses. I per tant, no ha afectat als seus proveïdors, com és el cas d’aquesta empresa de la família Lozano.

A més, segons el fundador, les bases que s’han hagut d’assentar per poder aixecar aquesta gran empresa han faci-litat que la crisi no afecti massa. Però sobretot, també ha estat molt importantla diversificació de la utilitat de la maqui-nària. Tot i que en un principi -i actual-ment de forma principal- es dedicaven als aparells per a la refrigeració, la deci-sió de dedicar-se al sector alimentari va ser un factor clau, ja que com Lozano recorda això «dóna més llibertat de movi-ment i més possibilitats de treballar». Fins al punt que Termofriger ja és bas-tant coneguda per les seves màquines per a l’elaboració de productes alimen-taris.

A més, per a Lozano ha estat molt important aconseguir la representació d’aquestes tres firmes italianes per les quals «s’ha esforçat al màxim», ja que creu que és «negatiu dedicar-se al 100% a una activitat només».

Fins i tot el fundador de Termofriger i pare i assessor dels actuals administra-dors, encara aposta per una expansió més de cara al futur de l’empresa. Creu que, a poc a poc, s’han d’anar introduint en el sector químic. Prenent com a refe-rència les seves representades italianes, Lozano assegura que el futur d’aquesta companyia del Garraf també ha d’anar per aquest camí.

Termofriger tracta 800 clients anuals i té unes 5.000 màquines instal·lades a tot l’Estat

46

L’entrevista

ImpergaiDismacoat,dosprojectesunúnicobjectiu

Quan es localitza un espai en el mercat, es crea una idea. Imperga va sorgir fa 20 anys com a resposta a la falta d’em-preses dedicades a la impermeabilització de cobertes i soterranis. Dismacoat es va crear fa només un parell d’anys, també per oferir un espai especialitzat en la indústria química de construcció.

Totes dues empreses es diferencien dels grans magatzems majoristes per buscar la solució tècnica i el producte adequat per a cada cas concret. Aquest tipus de

Ambl’objectiudedonarunserveiméscomplet,ImpergaiDismacoathanestrenatnoves insta·lacions.Lanovaubicació,alcentredelpolí-gonTorrentdeSantaMagdalenadeVilanovailaGeltrú,esvainaugurarelmesdesetembreicomptaambmésde300metresquadratsperal’exposiciói l’emmagatzematgedelsseusproductes.

magatzem i aquest tipus de servei facilita la relació client-empresa, doncs es tracta de localitzar el problema o necessitat de cada client per a oferir-li una solució feta a mida, fet que implica el contacte cons-tant entre l’empresa i el sol·licitant del servei, i també més efectivitat i rapidesa.

Totaunavidaenelsector

Fill d’un constructor vilanoví reconegut, Enric Vallvé, propietari d’Imperga i Dis-macoat, ha viscut implicat en el món de la construcció des de petit. Va ser tre-ballant a la central nuclear d’Ascó on va descobrir el món de les impermeabilitza-cions de manera especialitzada. Arrel del coneixement sobre tècniques i empreses relacionades amb aquest sector que tre-ballaven a la central i del fet que aquest mercat no estava prou estès a la zona de les nostres comarques, va fer sorgir un projecte prometedor que aquest any ha celebrat el seu 20è aniversari de la seva creació, Imperga.

La impermeabilització en la construcciós’encarrega de protegir els edifi cis i construccions de l’erosió de l’aigua. Això implica cobertes, soterranis, sistemes de fuga, pilars deteriorats, etc. Els com-ponents utilitzats per aquest tipus de treballs van des de la tela asfàltica fi ns al cautxú botil (E.P.D.M.) o el PVC. En altres casos més complicats, com cobrir

una superfície difícil a causa de canto-nades molt tancades o desnivells, es pot optar per l’aplicació de components líquids, poliuretans.

Elnouprojecte,Dismacoat

Dismacoat en canvi, va sorgir fa un parell d’anys, fruit d’una bona experièn-cia, Imperga, i com a projecte per cobrir un altre espai especialitzat dins del món de la construcció, les indústries quími-ques. Aquesta jove empresa avalada per una gran experiència en el sector pot presumir de ser una de les distribuïdores ofi cials de BASF, l’empresa líder del sec-tor de la química industrial, i de pertànyer a l’associació de magatzems de materi-als BASF, estesa per tot l’estat.

Aquest sector implica una constant for-mació, fet que també fa de Dismacoat un centre de formació dels seus treballa-dors. També ofereix per als seus clients cursos de monitors i formació especialit-zada gràcies a la col·laboració de BASF.

Unreferentatotl’estat

Imperga és una empresa puntera en el sector que ha treballat a tot l’Estat, sobretot aquí i al País Valencià, amb construccions com les Jardineres de Vinaròs o l’Hotel Àgora de Penyíscola.

Procésd’elaboració

En aquest cas, es va realitzar la impermeabilització d‘una jardinera de dimensions enmormes que està ubicada entre edifcis de pisos. La difi cultat del procés i la necessitat de crear un producte de gran qualitat implica la utilització de molts recursos tant tècnics com humans.

47

[“Imperga, amb més de vint anys d’experiència en el sec-tor de la impermeabilització, és l’aval de Dismacoat, la nova distribuïdora de químics per a la construcció”]

Imperga · DismacoatRambla dels Països Catalans, 10. n22 Pol. Ind. Santa Magdalena08800 Vilanova i la G.Tel. 93 811 51 46

De les obres més emblemàtiques de les comarques del Penedès i el Garraf figu-ren les cobertes de l’Hospital Sant Antoni o les Bodegues Torres.

Tant Dismacoat com Imperga són unes empreses especialitzades que treba-llen com a empreses subcontractades de la construcció, fet que el seu propi-etari, Enric Vallvé, agreix, doncs gran part de la trajectòria de l’empresa ha estat fruit de les bones relacions amb el sector. Tot i això, l’empresa també ofe-reix solucions i productes a particulars cobrint les necessitats més puntuals, ja que l’objectiu principal és oferir efectivitat i solucions ràpides davant un problema concret.

Elfutur,seguirtreballant

Els nous projectes d’aquestes empre-ses passen per promocionar i donar més força a Dismacoat, ja que Imperga compta amb els seus propis clients i vint anys d’aval en el sector de la construc-ció. Així doncs, i malgrat l’estat actual de l’economia, aquestes empreses es volen centrar en promoure la més jove, per aconseguir posicionar-la dintre del mercat dels components químics de construcció.

Dins dels seus darrers projectes, Dis-macoat i Imperga han estrenat noves

instal·lacions al polígon industrial de Santa Magdalena de Vilanova i la Gel-trú. En aquesta nova ubicació compten amb una nau d’uns 300 metres quadrats per a l’emmagatzematge dels materials i la formació dels seus empleats, així com un espai d’oficines per oferir la màxima comoditat als seus clients.

Totes les iniciatives porten darrera il-lusió i visió, components que no falten en aquestes empreses, on el més impor-tant es trobar solucions personalitzades als seus clients per no aturar-se mai, per seguir creixent i seguir garantint efectivi-tat i bon tracte.

51

Nous socis de l’Adeg

+COACHINGCarrer de Sant Fèlix, 31, 3r 2a08720 Vilafranca del PenedèsTel. 607 982 684Web: www.pluscoaching.netActivitat: formació i coaching

ACADÈMIARESETRambla Sant Francesc, 21, 1r C08720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 818 10 67Act.: cursos d’informàtica i oposicions

ÁNGELACARDONARUBIOAvinguda de les Garrigues, 4608820 El Prat de LlobregatTel. 93 519 29 36 Fax 93 482 15 01A: arquitectura, construcció i rehabilitiació

ARTCAVAMasia Can Batlle, s/n08793 Vilafranca del PenedèsTel. 647906742Web: www.artcava.comActivitat: vinícola · turisme

AUDIHISPANAGRANTTHORNTONCarrer de les Tres Torres, 708017 BarcelonaTel. 93 206 39 00 Fax 93 206 39 10Web: www.ahgt.esA.: auditoria, assessoria, consultoria

CADAPASOMÁS...CUENTACONMIGOCarrer d’Espalter, 32, bxos.08870 SitgesTel. 93 810 72 10Web: www.cadapasomas.comActivitat: serveis d’assistència a domilici

CANCHICARRÓUrbanització Can Xicarró08800 Vilanova i la GeltrúTel. 686 489 031Web: www.canxicarro.comActivitat: turisme i esdeveniments

CANRÀFOLSDELCAUSAvinyonet del Penedès, s/n08739 Avinyonet del PenedèsTel. 93 897 00 13Web: www.canrafolsdelscaus.comActivitat: elaboració de vi

CAPSISVILANOVAAv. Francesc Macià, 55, 1r08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 06 58Web: www.capsisvilanova.comA.: centre d’atenció psicosocial i de salut

CASARURALCANJAPETCarrer de Sant Quintí, 708737 Torrelles de FoixTel. 93 897 14 87Web: www.calxullat.comActivitat: allotjament · casa rural

CAVESVILARNAUCtra. d’Espiells, km, 1,4 · Finca Can Petit08770 Sant Sadurní d’AnoiaTel. 93 891 23 61Web: www.gonzalezbyass.comActivitat: elaboració de cava i vi

CENTREDEDIAVILAVALLCarrer d’Urgell, 408800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 53 33 Fax 93 814 53 33A: centre de dia, serveis per a gent gran

CERVESERIALAPARRÒQUIAPlaça de Soler i Gustems, 708800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 91 31Activitat: restauració

CLÍNICAPODOLÒGICALLOPARTAv. Catalunya, 14, bxos.08720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 819 92 37Activitat: serveis podològics

CÓDIGODUPVRambla del Garraf, 2608810 Sant Pere de RibesTel. 667 581 122Activitat: generació de noves tecnologies

CONCEPTUALFACTORYCarrer de Sant Gaudenci, 1908870 SitgesTel. 666 666 187Web: www.conceptualfactory.comA.: comunicació integral, màrquet. online

CONSTRUCCIONESBELNI1994Av. de la Mediterrània, ed. Xaloc, 4-6, 9è08880 CubellesTel. 938952592 Fax 93 8954154Web: www.belni1994.comActivitat: construcció i reformes

DÖCSTUDIO · ESTRAT.DECOM.Carrer d’Empar Nadal, 643881 CunitTel. 977 674 948Activitat: publicitat · comunicació

IMPROVEMENTCONSULTINGCarrer de la Sagrada Família, 16-A08810 Sant Pere de RibesTel. 609 079 515Web: www.improvement.esActivitat: consultoria d’empreses

LALLOTJA·MARISQUERIAPasseig Marítim, 9408800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 815 56 54Activitat: restauració

MARTÍNEXCOMUNIC.CREATIVACarrer d’Amàlia Soler, 144, local C08720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 890 00 33 Fax 93 890 00 33Web: www.martinex.comA: com. creativa i màrqueting relacional

METAVALORASES.INTEGRALESRambla de l’Exposició, 4908800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 77 77 Fax 93 814 77 77Web: www.metavalor.esA.: assessoria, laboral, fi scal, comptab...

MICOLOGIAFORESTAL&APLICADARambla d’Arnau de Vilanova, 608800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 815 54 55 Fax 93 815 54 55Web: www.micofora.comA: noves tecn. en cultiu bolets silvestres

PREMIÀASSESSORSAv. Francesc Macià, 10, entr. 5è08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 516 92 22 Fax: 901 70 67 77Web: www.premiavng.comActivitat: assessorament empresarial

SERPAv. de Montserrat, 13, local 4-543830 TorredembarraTel. 607 631 310Web: www.serpcolor.esA: arts gràfi ques i retolació

SIXINFORMATICSRambla de la Girada, 10108720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 513 99 27 Fax 93 513 99 27Web: www.six-informatics.comA.: administr. i venda serveis informàtics

SOLDENITCarrer de Carles Buigas, 6108810 Sant Pere de RibesTel. 649 217 552Activitat: bar-restaurant

VALORHUMÀCarrer de l’Almirall Colom, 7, 1r 3a08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 32 33Activitat: consultoria de recursos humans

VILANOVADIGITALCarrer de Joan Fuster, 1608800 Vilanova i la GeltrúTel. 657 949 859Web: www.vilanovadigital.catA.: edició de mitjans de comunicació

VIPHONERonda d’Europa, 60, 1r08800 Vilanova i la GeltrúTel. 670 001 550Activitat: comercial de Vodafone

52

Ibisum, una nova iniciativa d’Assumpció Carbonell que inaugura nova seu a Vilafranca del Penedès, al c/ Migdia, 35. Després de 18 anys d’experiència i en un moment en que tothom parla de crisi, Ibisum fa aquest salt tenint diferents elements consolidats: l’experiència en el món del dret, un equip de col·laboradors experimentat i amb ganes d’assumir nous reptes i creure fermament en el que fan. Nosaltres, precisament, cre-iem que podem contribuir a ajudar a superar la crisi a molts dels nostres clients que avui tenen problemes, perquè no poden pagar els seus crèdits, han estat acomiadats o a empresaris els quals les vendes els han baixat i han de reestructurar l’empresa, expan-dir-se a altres mercats emergents, etc... i, per tant, creiem fermament que precisament és en època de crisi en els moments en que s’ha de mirar endavant amb optimisme.

L’equip d’Ibisumestà format per diferents persones, procedències i pensaments amb un idioma comú, formades en diferents especialitats jurídiques, que treballen des de diverses àrees: Dret mercantil, Dret immobiliari, Dret civil, Dret Penal, Dret Laboral, començant des de l’àrea de gestió del client, sota una mateixa estratègia i amb el màxim rigor.

Ibisum compta amb una consolidada trajectòria que els porta a seguir una línia d’ex-pansió. A les principals capitals ja hi tenen presència i tenen l’objectiu de continuar ampliant, per aquest motiu han invertit molts esforços en la nova seu del carrer Migdia, 35 de Vilafranca del Penedès.

Ibisum,undespatxd’advocatspoccomúenelsector,iapeudecarreraVilafranca

Empreses de l’ADEG

CarrerMigdia,35·08720VilafrancadelPenedès·Tel938181833·www.ibisum.com

53

S�lo los Talleres Autorizados Mercedes-Benz, le ofrecen en cada

servicio de mantenimiento una revisi�n exhaustiva de su veh�culo, a

cargo de los profesionales que mejor lo conocen y con la garant�a de

utilizar siempre Recambios Originales Mercedes-Benz.

www.mercedes-benz.es

Taller Autorizado Mercedes-Benz, C/ Ronda de Europa, 73, 8800 Vilanova i laGeltrffl (Barcelona), Tel 93 893 86 09, Fax 93 814 04 96, www.mercedes-benz.es

Autotaller J.J. S.A.

Si su sueño era tener un Mercedes-Benz,manténgalo

COVCentred’OciVilafranca és una empresa dedicada a l’oci en general però que degut als últims moviments del mercat l’han portat a donar més importància als video-jocs que a cap altre producte. A la botiga, que està situada al carrer Hermenegild Clascar de Vilafranca del Penedès, hi podem trobar una diversificació de productes que van desde els videojocs a peluixos, passan pel lloguer de pel·lícules, venda de produc-tes semi-nous (videojocs, dvd, blu ray), refrescos, aperitius i figuretes de merxandatge, en especial atenció a les sèries de Bola de Drac i de Dr. Slump.

Compta amb un ampli estoc de videojocs semi-nous, amb preus molt assequibles, que van des dels 3,95 € als 44,95 € que pot costar una novetat de PS3.

A la botiga també podeu gaudir d’una zona habilitada per wi-fi (amb consola o portàtil de l’usuari) i una zona que anomenen zona play que serveix per provar els videojocs de nova generació en una pantalla de 32” de HD. Tenen la Wii, la Xbox 360 i la PS3 per a tots els usuaris del centre.

En definitiva, COV intenta donar una nova forma d’entendre el negoci dels videojocs oferint màxima qualitat i bons preus als seus clients.

Centred’OciVilafranca,màximaqualitatperal’ocialcentredeVilafrancadelPenedès

Empreses de l’ADEG

CarrerHermenegildClascar,27·08720VilafrancadelPenedès·Tel935385638·www.cov.over-blog.com

54

Des del mes d’agost es pot gaudir a Vilanova i la Geltrú d’una cuina creada a mida dels millors vins de la comarca. El RestaurantLaFassina està localitzat en un marc incom-parable, annex al Celler Can Pujol. Amb aquestes característiques, LaFassinauneix i difon les cultures del vi i del menjar.

En aquest restaurant, el procés és el que marca la diferència. Es tracta del BIO (Buy it yourserf), un procés pioner a Vilanova i la Geltrú que s’està estenent per tota Europa. En aquest cas, primer s’escull el vi a degustar. Els clients poden passejar-se pel celler i escollir el millor vi i després degustar el plat que tregui tot el rendiment al sabor i a la textura del vi escollit. Malgrat el pes específic del vi, el menjar no s’ha descuidat en absolut. Una cuina majoritàriament d’origen català, de qualitat i adaptada per a celíacs i vegetarians. També hi ha un protagonisme especial en els formatges, fumats i embo-tits ibèrics, juntament amb les amanides.

Per completar l’oferta gastronòmica de qualitat, el restaurant LaFassina planteja acti-vitats complementàries per a oferir als seus clients, com la música en viu. Aquest espai també acull presentacions i actes promocionals de marques de vins.

La Fassina ofereix un menú diari de 12,50 € i un menú de cap de setmana de 20 €. A més, també ofereix menús espe-cials per a sopars d’empresa de cara a les festes de Nadal.

RestaurantLaFassina,unplaerpelssentitsCuinamediterraneaidemercat

Empreses de l’ADEG

CarrerDucdelaVictòria,9·08800VilanovailaGeltrú·Tel938165959

55

Información y Reservas: 902 14 44 44 melia.com

o en tu agencia de viajes

CENA DE GALA NOCHEVIEJA 2009

Aperitivo de Bienvenida

Copa de CavaFrivolidades del chef en mini brochetas

Comenzamos….

Mosaico de Foie Natural con gelee de tomate, virutas de jamón ibérico, lagrimas de oliva virgen

y sal volcánica de Hawai

Crema suave de hinojo con mandarina y chips crujientes de alcachofa

Langosta fileteada sobre ensalada de brotes tiernos, carabineros, perlas de caviar y vinagreta de crustáceos

Sorbete de naranja perfumado con vodka en dos texturas

Steak de ternera lechal en salsa de cava, colmenillas y trufa indicum

Bomba de Chocolate en Mouse sobre coulis de Frangelico

Las uvas de la suerte

BODEGABodega seleccionada por nuestro sumiller Ferran Pluvins

Blanco Atrium Chardonnay de TorresTinto Rioja La Vicalanda Reserva 2000

Cava Reserva Real de FreixenetCafés y Licores

•

Baile amenizado por nuestra Orquesta · Gran Cotillón Fin de AñoBarra libre · El típico chocolate con churros y melindros

Y muchas sorpresas más…

NO SE PIERDA EL ESPECTACULAR BRUNCH DEL 1 DE ENERO

OPCIÓN AHABITACIÓN DOBLE

CENA COTILLÓNDESAYUNO BUFFET

BRUNCH 1 DE ENERO 2010

OPCIÓN BHABITACIÓN DOBLE

CENA COTILLÓNDESAYUNO BUFFET

OPCIÓN CCENA COTILLÓN

FIN DE AÑO 2009ELIJA SU MEJOR OPCIÓN

Joan Papasseit, 3808870 Sitges, Barcelona

T. (34) 93 811 08 11Fax: (34) 93 894 90 34

melia.sitges@solmelia.com

MENÚ DE GALA

FIN DE AÑO 2009

198€

HAz de estAs fiestAs unA experienciA

inolvidAble celebrándolAs en

Meliá sitges.

bienvenido A Meliá.

Els serveis més complets per a qualsevol professional independent o negoci: des de despatxos i sales de reunions fins a suport administratiu, atenció telefònica o domicilia- ció comercial i fiscal. BusinessSupportCenter és un nou concepte de centre de nego-cis que es presenta per primera vegada a la comarca del Garraf. Instal·lat al centre de Vilanova i la Geltrú BusinessSupportCenter és una organització preparada per oferir a empreses, professionals o associacions tots aquells serveis necessaris per a la gestió i desenvolupament de la seva activitat. Es tracta, sens dubte, d’una eina que pot afavo-rir tots aquells emprenedors que pensin a iniciar un negoci o activitat empresarial amb inversió mínima. Els recursos que ofereix BusinessSupportCenter permeten posar en marxa qualsevol negoci o estalviar la inversió que suposaria la compra o lloguer d’un local, les possibles reformes que requereixi, el mobiliari i les línies telefòniques, entre altres coses.

Tenint en compte tots els avantatges que representa aquest nou centre de negocis i la varietat de serveis que pot oferir, BusinessSupportCenter pot ser la solució per a tot tipus d’empresa i professionals, tant per aquelles empreses de nova constitució com per a les petites i fins i tot per a aquells treballadors autònoms que no necessi-ten despatx, però que opten per un domicili fiscal i comercial diferent del de residència. El nou concepte de negoci respon a tots aquells objectius que avui en dia es fixen les empreses i els professionals: comoditat per iniciar l’activitat econòmica, flexibilitat en la contractació de tots els serveis, la tecnologia més moderna a l’abast dels seus clients, personal altament qualificat per a atendre les visites i trucades de la seva empresa i unes instal·lacions que afavoriran la imatge de la seva empresa o negoci.

BusinessSupportCenter,lanovaeinapelsnegocisUncentreambtotselsserveisperalprofessionalil’empresa

Empreses de l’ADEG

RamblaJosepAntoniVidal,11·08800VilanovailaGeltrú·Tel938100270

56

BARREST.POLIESPORTIUCUBELLESAv. Onze de Setembre, s/n08880 CubellesTel. 938951250

Bar restaurant

CALTALAP. de la Marina de Cubelles, 3108880 CubellesTel. 938969457www.caltala.comRestauració

CAMPING-RESTAURANTLARUEDACarretera C-31, km. 146,208880 CubellesTel. 938950207www.la-rueda.comCàmping-Restaurant

CNVRESTAURANTEscullera de Ponent, s/n08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938101330www.cnvrestaurant.comRestauració

DOLCESITGES·ESMARRISAv. Camí de Miralpeix, 1208870 SitgesTel. 938109000www.sitges.dolce.comHotel

ELRACÓDELACIGONYAAv. Catalunya, 2608730 Santa Margarida i els MonjosTel. 938981101www.elracodelacigonya.comRestaurant

ELVAIXELLDEVILANOVAPasseig Marítm, 6108800 Vilanova i la GeltrúTel. 938152181

Restaurant

ELVELERODESITGESPasseig de la Ribera, 3808870 SitgesTel. 938942051www.restaurantevelero.comRestauració

ELSSENTITSBRASERIAC. Santa Madrona, 11, baixos08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938930939

Braseria

ESPAIDELACARMECarrer de Sant Antoni, 608800 Vilanova i la GeltrúTel. 938933308www.espaidelacarme.comRestauració

FINCAMASSOLERSFinca Mas Solers, s/n08810 Sant Pere de RibesTel. 938933666www.fincamassolers.comReunions, incentius d’empresa, banquets i restauració

GENITOCarrer Sant Joan, 3708800 Vilanova i la GeltrúTel. 938932482www.genil.esRestauració

HOSTALCANGATELLCarrer de Puigcerdà, 1608800 Vilanova i la GeltrúTel. 938930117

Hostal i restaurant

HOTELRESTAURANTCASATORNERIGÜELLRambla de Sant Francesc, 2608720 Vilafranca del PenedèsTel. 938174755www.casatorneriguell.comHotel i restaurant

HOTELCEFERINOPasseig de Ribes Roges, 2-308800 Vilanova i la GeltrúTel. 938151719www.hotelceferino.comHoteleria i restauració

HOTELCÈSAR·LAFITORRACarrer d’Isaac Peral, 808800 Vilanova i la GeltrúTel. 938151125www.hotelcesar.netHoteleria i restauració

HOTELDOMO·DOLCEVITACarrer Francesc Macià, 408720 Vilafranca del PenedèsTel. 938172426www.domohotel.comHotel

HOTELESTELA·IRISAvinguda Port d’Aiguadolç, 808870 SitgesTel. 938114545www.hoteldelarte.comHotel-restaurant, banquets, con-vencions, exposicions d’art

HOTELMELIÀSITGESRESTAURANTNORAYC.de Joan Salvat Papasseit, 3808870 SitgesTel. 938110811www.melia-sitges.comHotel **** superior

HOTELRESTAURANTSOLIVICtra. Sant Sadurní, Km. 408739 LavernTel. 938993204www.solivi.comHotel-Restaurant

LACASADELCONILLPlaça Anselm Clavé, 1308734 Sant Miquel d’OlèrdolaTel. 938902001www.lacasadelconill.comRestaurant

LADEESSADELMARPasseig de la Marina de Cubelles, 17, local 208880 CubellesTel. 630140406Restauració

LALLOTJAMARISQUERIAPasseig Marítim, 9408800 Vilanova i la GeltrúTel. 938155654

Restauració

LEMERIDIENRA·VINYADELPENEDÈS43880 El VendrellTel. 977694200www.lemeridien.com/raHotel i restaurant

LESONADESC. del Prat, 40 (Platja Llarga)08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938159568www.lesonades.comHoteleria i restauració

L’OGANPETITCarrer Ferrer i Vidal, 1608800 Vilanova i la GeltrúTel. 938160847

Restaurant

L’OGANQÜITCarrer Llibertat, 128, baixos08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938156362www.loganquit.comRestaurant

MASIALATORRELa Torre del Gall08798 Sant Cugat SesgarriguesTel. 938922929www.calsoler.comHostaleria

MASIASEGARRULLSPujada al Castell km. 108734 OlèrdolaTel. 938903799www.masiasegarrulls.comRestauració

NEGREFUMPlaça de la Mediterrània08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938153362www.negrefum.catRestaurant

PIZZERIAELCISTELLC. Manuel de Cabanyes, 1608800 Vilanova i la GeltrúTel. 938140418

Restauració

PORTSITGESRESORTPasseig Port d’Aiguadolç08870 SitgesTel. 938113177www.portsitges.comRestauració i allotjament

PREDILECTUMRESTAURANTPlaça Pau Casals, 408800 Vilanova i la GeltrúTel. 938939931www.predilectum.comRestauració

L’ADEG recomana...

57

RESTAURANTBOCCALINOCarrer Verge del Pilar, 2408870 SitgesTel. 938941774www.accua.com/boccalinoRestaurant

RESTAURANTSITGESBONESTARCarrer de ParelladEs, 61-6308870 SitgesTel. 938943493

Restauració

RESTAURANTCALPADRíMasia Ca la Gori, s/n08732 La MúniaTel. 938918268

Restaurant

RESTAURANTCANLLOSESCarrer Milà, s/n Urb. Can Lloses - Can Marcer08810 Sant Pere de RibesTel. 938960746www.canlloses.comBar- Restaurant

RESTAURANTCANMARTÍAvinguda Julio César, 243881 CunitTel. 977163046www.canmarticunit.comRestauració i càtering

RESTAURANTELCAUDELVINYETPasseig Maritim s/n08870 SitgesTel. 93 894 15 50www.matasarnalot.comRestaurant

RESTAURANTELBLAURambla de la Pau, 6808800 Vilanova i la GeltrúTel. 938105544

Restauració

RESTAURANTELCREUERRacó de Santa Llúcia, s/n08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938155967www.elcreuer.comCàmping turístic, vacances, allotjament, restaurant

RESTAURANTELGROCCarrer Vapor, 1808800 Vilanova i la GeltrúTel. 938141737

Restauració

RESTAURANTELJARDÍNCarrer Bonaire, 2608870 SitgesTel. 938114442www.eljardinrestaurant.comRestauració

RESTAURANTELMARGALLÓPUNTAGOLFPasseig Marítim, 92-9408870 SitgesTel. 938948647www.elmargallo.comRestauració

RESTAURANTELRACÓDELPORTPasseig Marítim, 59-6008800 Vilanova i la GeltrúTel. 938160990

Hostaleria

RESTAURANTELVIVEROPasseig Balmins, s/n08870 SitgesTel. 938942149www.elviverositges.comRestauració

RESTAURANTLABOTIGAPasseig Marítim, 75, baixos08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938156078

Restauració

RESTAURANTLACUCANYARacó de Santa Llúcia, s/n08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938151934www.restaurantlacucanya.comRestauració

RESTAURANTLAFASSINACarrer Duc de la Victòria, 908800 Vilanova i la GeltrúTel. 938165959

Restauració

RESTAURANTLAFONTCarrer de Sant Antoni, 408880 CubellesTel. 938950155

Restauració

RESTAURANTLAPEDRERACarretera de Vilafranca, 708811 CanyellesTel. 938188194www.restaurantlapedrera.comRestaurant

RESTAURANTMAREJOLPasseig de Ribes Roges, 3508800 Vilanova i la GeltrúTel. 938155682

Restauració

RESTAURANTMARINAPasseig Marítim, 6808800 Vilanova i la GeltrúTel. 938155417

Restauració

RESTAURANTPEIXEROTPasseig Marítim, 5608800 Vilanova i la GeltrúTel. 938150625

Restauració

RESTAURANTPICNICPasseig de la Ribera, s/n08870 SitgesTel. 938110040www.restaurantpicnic.comRestaurant

RESTAURANTQUORUMPasseig del Carme, 2308800 Vilanova i la GeltrúTel. 938101883

Restauració

RESTAURANTEÓRDAGOCarrer Almogàvers, 5208812 Les RoquetesTel. 938148691

Restaurant

RESTAURANT-HOTELLASANTAMARIAPasseig de la Ribera, 5208870 SitgesTel. 938940999www.lasantamaria.comHosteleria

RISTORANTEITALIANOPERBACCOCarrer Ferrer i Vidal, 2408800 Vilanova i la GeltrúTel. 938158383

Restauració

SOLDENITCarrer Carles Buigas, 6108810 Sant Pere de RibesTel. 656906174

Bar-restaurant

SOLIGÓRESTAURANTCarrer Racó, 608810 Sant Pere de RibesTel. 938962777www.soligorestaurant.comRestauració

THENITCarrer Sant Pere, 3908720 Vilafranca del PenedèsTel. 938901057www.thenit.esHostaleria

VILANOVAPARKMASROQUERCarretera de l’Arboç, km. 2,508800 Vilanova i la GeltrúTel. 938933402www.vilanovapark.esCàmping i restauració

XIRINGUITOMIRAMARPlatja de Sant Gervasi, s/n08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938157970

Restauració

Cada vegada que al llarg dels meus anys de professió periodística algú, generalment autoritats polítiques barcelonines, em deia que el Penedès vinícola havia de fer una aposta clara per l’enoturisme, la següent pregunta que els formulava sempre era la mateixa.

-Com es pot aconseguir això si la gent del Penedès no creu en la seva terra?El més curiós és que la resposta sempre era la mateixa. Primer hi havia un lleuger somriure, un petit arronsament d’espatlles i seguidament el clàssic discurs de la necessitat de crear oferta.

Ningú, mai, em va contradir l’enunciat. Tothom donava per fet que era cert, que no crèiem en la terra on vivim. De fet em fa l’efecte que tot continua igual.

Els experts en comunicació interna afirmen que cada missatge directe o indirecte que rebem com a membres d’una comunitat el transmetem a una mitjana de vint persones. S’imaginen quina feina es podria fer si tots plegats ens creguéssim aquest Penedès i que cada cop que en parléssim amb amics o coneguts poguéssim fer de prescriptors en clau positiva d’aquest territori i de les seves activitats o els seus vins? L’efecte publicitari seria fulminant i el boca/orella podria convertir aquesta terra en una zona valorada per la seva cultura, pels seus paisatges i per un dens teixit d’activitats relacionat amb el món del vi.

Idíl·lic, oi? Potser utòpic? Suposo que sí, però somiar encara és gratuït i vull pensar que hem avançat una mica i que encara

es pot aconseguir fer més passes, malgrat que siguin petites petjades de formiga.

De propostes no en falten i tan sols cal fer un cop d’ull a les programacions d’espais com l’Aula de la Vinya i el Vi, a Sant Pere Molanta; a les activitats que Paddy Mannion organitza des de Torrelles de Foix amb excursions en bicicleta pel Penedès i tota mena de propostes relacionades amb el vi o la luxosa aposta que ha fet Can Bonastre, a prop de Masquefa, per promoure la cultura del vi, la gastronomia i el lleure, entre molts altres exemples.

Capítol a part mereixen els cellers que malgrat ser els primers interessats no acaben de sumar-se massivament a l’oferta de propostes enoturístiques i són molts els que encara decideixen tancar les seves portes durant el cap de setmana i gaudir d’un més que merescut descans dels treballadors o propietaris però que deixa els visitants orfes de la visita i amb els calaixos buits de les possibles vendes que es poguessin fer.

Entre els que sí que han fet els deures hi ha, òbviament, els tres grans cellers de la zona: Freixenet, Codorníu i Torres, que tot just fa uns mesos van ampliar la seva oferta enoturística amb elements hologràfics i noves instal·lacions. Més modestes però

Converses a l’antara

igualment lloables; són iniciatives com les que duen a terme les Caves Castell de Vilarnau, a Espiells, on programen una variada agenda d’exposicions, que complementen amb visites i recorreguts especials durant la verema; o altres com caves Nadal, al Pla del Penedès, Castellroig, a tocar de Sant Sadurní, Massana Noya a Subirats o Jean Leon a Torrelavit, que organitzen actes públics i activitats culturals que permeten acostar el públic als seus cellers amb una certa periodicitat.

Cal fer també un esment especial de la firma ArtCava, d’Avinyonet, nascuda a partir de la idea de dos joves emprenedors que, fugint de produccions massives amb marges reduïts, van decidir elaborar caves a mida perquè els clients poguessin fer-se ells mateixos el producte i personalitzar-lo. Ara, fins i tot ,acaben d’incorporar a aquesta oferta una interessant proposta de maridatge gastronòmic a càrrec del restaurant Cal Matias, en el qual ofereixen també un curset de cuina amb àpat inclòs al fabulós celler antic de la masia.

Moltes i variades propostes a les que tan sols falta afegir-hi el convenciment de la gent d’una terra que caldria que s’enorgullís de ser d’on és, de viure on viu i de consumir productes de casa seva.

ImmaPulido

Unglopdesensacions

La meva col·lecció particular de vins i caves preferits és llarga i, malgrat que les descobertes són moltes i la llista s’amplia molt sovint, és difícil tenir sorpreses com les que fa poc vaig tenir amb el cava Nectar Terrenal, un semi dolç de les caves Llopart elaborat amb un 70% de xarel·lo i un 30% de parellada. Varietats autòctones per a un cava cremós, que no acaba sent un dolç empallegós i que conserva unes interessants aromes i una acidesa fresca.

Els seus elaboradors el solen recomanar per maridar amb formatges potents, foie o postres. Particularment penso que amb un reguitzell de dolços com els que tastarem aquestes festes, pot lligar perfectament.

1. Considerar que el més important són les personesRespectar en tot moment la seva dignitat i seguretat, sense discriminació de cap mena, formin part dels pú-blics interns de l’empresa, dels públics que hi estan en contacte o dels públics de l’entorn.

2. Promoure la integritat, l’honestedat i la justíciaDe les persones dins l’organització, pel que fa al seu tracte amb treballadors, clients, proveïdors o d’altres persones, així com pel que fa a la relació amb d’altres organitzacions. Promoure especialment la motivació, la fidelització, l’aprenentatge i la formació permanent de tots i cadascun dels individus.

3. Complir amb rigor i puntualitat els compromisosEls adquirits amb treballadors, clients, proveïdors i d’altres persones, així com amb les administracions i d’altres organitzacions, mitjançant el manteniment d’un sistema viu de qualitat global.

4. Mantenir una comunicació i una informa-ció transparent i verídicaÉs la base de la confiança entre persones, marca la diferència en la capacitat d’interdependència i és l’es-sència del treball en equip. Ha de ser la que calgui, per a cadascun dels agents econòmics i socials interessats, entre els quals hi ha accionistes, creditors, clients, treballadors i Administració pública.

5. Superar els mínims que exigeix la legislacióComplir les lleis, els reglaments i les normes que si-guin aplicables, tant a l’empresa com pel que fa als seus productes i/o serveis, superant els mínims en seguretat i sostenibilitat, tant o més per convicció que per obligació.

6. Realitzar publicitat comercial verídica i responsableSense enganys que falsegin les prestacions reals dels productes i/o serveis. Observar una política de

continuïtat i prestigi a llarg termini, per sobre del benefici immediat a curt termini.

7. Respectar i defensar els drets humansCom a comportament responsable de l’empresa tot fomentant les activitats educatives i la integració de

les persones més desafavorides de la comunitat.

8. Observar el màxim compromís amb l’entorn

No degradar-lo i respectar el medi ambient, sense perdre mai de vista la continuïtat de la vida en el nostre planeta.

9. Assegurar la continuïtat de l’empresaTot donant un veritable servei que contribueixi al bé comú i alhora promoure la creativitat compartida, traduïda en innovacions rendibles.

10. Crear riquesa suficientGenerar riquesa (valor afegit) per retribuir adequa-dament els treballadors (treball) i els propietaris (pel capital i el risc assumit) i atendre els deures fiscals; així com col·laborar en el progrés de la societat civil (país)

on està arrelada i viu l’empresa.

Aquest Decàleg de l’Ètica empresarial és el resultat de les apor-tacions i el debat per part de diferents empresaris i empresàries en el marc de l’Any ADEG 2006, dedicat a l’Ètica empresarial i les bones pràctiques.

Podeu llegir el text d’aquest document a l’espai www.adeg.cat, on hi trobareu les versions catalana, castellana, anglesa, francesa i italiana.

Decàleg de l’Ètica empresarial

Una empresa actua d’acord amb l’ètica empresarial quan, a més a més de generar riquesa (valor afegit) i de vetllar per la seva continuïtat, ho fa amb actituds i maneres que garanteixen una missió en què els valors i els objectius prioritaris són:

Carrer de l’Àncora, 3 | 08800-Vilanova i la Geltrú

Carrer de la Beneficència, 17 | 08720-Vilafranca del Penedès

Tel. 902 106 700 | Fax 938 106 701 | adeg@adeg.cat

www.adeg.cat

Caixa TarragonaAvantatges que es noten

www.caixatarragona.com

(1) Per aconseguir aquests articles, caldrà domiciliar una nòmina superior a 800 euros o el rebut d’autònoms i les despeses professionals superiors a 475 euros a Caixa Tarragona durant un mínim de 36 mesos i contractaruna línia ADSL (amb trucades nacionals incloses) o 3 G durant 36 mesos. El cost d’aquesta contractació és de 1.849 euros, que caldrà pagar per endavant en efectiu o amb la contractació d’un préstec ICO Plan Avanza a

un tipus d’interès del 0%. L’obtenció d’aquests articles té la consideració de retribució en espècie a efectes legals. Promoció vàlida del 22 de maig al 30 de setembre de 2009 o fins que s’exhaureixin les existències.

Serveis ExtraNòmina/Professional

i emporti’s unTelevisor de 32”

i un Portàtil(1)