Perspectiva 111

Juny, 2012Núm. 111

Els Premis ADEG 2012 reconeixen 15 empreses del Penedès Garraf

ADEG

• Vilanova Cafès • L’Espiga d’Or

Reportatges d’empresa

Foix Restaurant,cuina tradicional, marinera, de mercat i mediterrània

Estrelles i forquilles

3

5

6

7

8

10

12

14151515

16

18

19

21

22

24

26

ContextLlum al final del túnel . . . . . . . . . . . . . . . .

L’art de viure La maternitat en les dones d’empresa .

Tuits d’empresaL’opinió de la Gent d’Empresa . . . . . . . .

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . .

Gent de ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gestió empresarial2020! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

La cuina de l’estrès Dia dedicat a la nutrició infantil . . . . . .Seafood Barcelona, a la tardor . . . . . . . .A Bodegues Torres . . . . . . . . . . . . . . . . . .Cuina i terra de la Vall de Boí . . . . . . . . .

Estrelles i forquillesRestaurant Foix, cuina tradicional, marinera de mercat i mediterrània . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ComunicacióNo ets una llauna de Coca-cola però pots ser igual de refrescant . . . . . . . . . .

L’empresaL’ADEG organitza el primer gran happening comercial . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gremi d’Hostaleria de l’Alt Penedès . . .

Formació ADEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaVilanova Cafès s’introdueix en el món dels aperitius amb productes de primeríssima qualitat . . . . . . . . . . . . . . . .

La Nit de l’EmpresaEls Premis ADEG 2012 reconeixen 15 empreses del Penedès Garraf . . . . . .

28

29

30

32

34

36

38

40

41

42

Networking on the road7a Jornada de Turisme Industrial al Penedès GarrafCircuit de visites a empreses . . . . . . . . .

EmprenedoriaEls col·laboradors de l’ADEG Advising ofereixen als nous emprenedors tota la seva experiència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gent emprenedoraMartí Sistané«El Gran Penedès depèn massa del sector serveis, hem de diversificar» . . . .

EDEL’ADEG estrena l’Escola de Direcció d’Empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaL’Espiga d’Or, cinc generacions de flequers fent del pa una filosofia de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

EconomiaInforme ADEG de Conjuntura 1r t 2012El Garraf i l’Alt Penedès, encara més afectades per la recessió . . . . . . . . . . . .

EmprenedoriaEmprendre per necessitat o per actitudLa Jove Cambra de Vilafranca del Penedès organitza el 14è Fòrum de Joves Emprenedors a Vilafranca . . . . . .

Networking on the roadJoves d’Empresa celebra el 4t Sopar Low Cost Networking . . . . . . . . . . . . . . .

Empreses de l’ADEG• L’Arrosseria de l’Andreu, gran varietat d’arrossos al costat del mar . . .

Converses a l’antaraLes vendes de vi a l’estranger salven els papers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SumariEditaADEG . Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf· Carrer de la Beneficència, 1708720 Vilafranca del Penedès· Carrer de l’Àncora, 308800 Vilanova i la GeltrúTel . + 34 902 106 700 Fax + 34 938 106 701· adeg@adeg .cat · www .adeg .cat

RedaccióADEG · comunicacio@adeg .cat

PublicitatADEG · comercial@adeg .cat

Subscripció: 60 €Subscripció socis ADEG: Gratuïta

ImpremtaGràfiques Ferpala · ferpala@ferpala .es

PortadaFoix Restaurant

DifusióGratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf .

DistribucióTramesa per correu postal a través d’Unipost .

DL B-11279-921.400 exemplarsEl fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista .

5

Xavier Cardona Torrandell President ADEG

La llum al final del túnelEls catalans assistim perplexes als esdeveniments del nostre país desitjant que circumstàncies exògenes canviïn una situació que sem-bla cada vegada més deteriorada i difícil de recuperar . Perquè no sembla que l’Estat espanyol sigui capaç de desviar la trajectòria d’uns fets cada cop més punyents que donen la impressió de portar inexo-rablement cap al fracàs . El Govern de l’Estat sembla assistir com a convidat de pedra als esdeveniments que, com en aquelles meda-lles cursis, proclamen “hoy mucho más que ayer y mucho menos que mañana”, un epigrama que alguns curts de gambals trobaven d’allò més sublim per definir el sentiment que creien sentir per la seva esti-mada . Quant a les actuacions de caràcter endogen, el Govern de l’Estat es mostra poc disposat a fer res que no sigui seguir els dictats de la senyora Merkel i aplicar retallades que menystenen l’estat del benestar, malmeten el consum, prolonguen la sequera de crèdit a les empreses i acceleren la destrucció d’ocupació, contribuint en conse-qüència a atiar el foc de la crisi .

Ni els 100 .000 milions d’euros que havien de salvar la banca en falli-da de les autonomies del Partido Popular ni les eleccions gregues amb resultat procliu a la continuïtat dins de l’àrea del euro semblen haver exercit un influx prou significatiu de canvi de l’economia espanyola, sotmesa al setge de l’especulació amb primes de risc inassumibles i cotitzacions d’enderroc de les empreses de l’Ibex . Perquè no n’hi ha prou amb el que es faci des d’Europa, cal ajudar-se amb una políti-ca autòctona que revitalitzi l’activitat econòmica regenerant el teixit empresarial i l’ocupació . No val desaparèixer de l’escena adoptant la figura del don Tancredo de la tauromàquia o esperar mesos a que es facin eleccions a Andalusia per vejam si una majoria hiper absoluta pot beneficiar encara més els “objectius” del Govern . La tempestivitat de l’actuació –si s’actués– en el moment precís que fa falta és una premis-sa indispensable de qualsevol política econòmica .

Ara el Ministro de Hacienda, senyor Montoro, diu que finalment Europa escolta Espanya, que no cal que sigui intervinguda, perquè el que està succeint no és pas un problema del nostre Estat sinó que tot obeeix a una “malaltia” de l’euro que Europa cal que solucioni, i Santes Pàsqües, Pilotes fora i a dedicar-se a allò important, la “política exterior”, amb un cant a les proeses de “la roja” que donarà una gran imatge internacio-nal d’Espanya . . . i que si tot va bé permetrà desviar l’atenció i guanyar temps per dedicar-lo a altres objectius de gran volada .

Objectius de gran volada com ara continuar l’intent secular de “acoso i derribo” de la llengua i la cultura catalanes . Una tasca miserable i mes-quina portada a cap amb obsessió coriàcia pels Governs del Partido Popular al País Valencià, a les Illes i ara mateix a la franja catalana de l’Aragó, a on s’ha decretat que el català és “aragonés oriental” . Situa-ció penosa, d’una misèria intel·lectual i d’una ignorància casposa . No volen entendre que la llengua que escriu Joan Fuster i amb la què ho fa

Salvador Espriu és la mateixa, el català . Sí que entenen que Jorge Luis Borges i Miguel Delibes escriuen el mateix, el castellà . No els agrada-ria gens ni mica que fos dit que Borges escriu en argentí . Però la llei de l’embut és precepte diví per l’exercici de l’arbitrarietat .

Un altre objectiu de gran abast és, malgrat l’evidència dels fets, la defensa en solitari, confrontats amb Europa, del Corredor ferroviari central, que des del Govern de Madrid s’entesten en donar-li la mateixa importància que al Corredor Mediterrani, imprescindible pel desen-volupament econòmic a l’Estat espanyol, fins i tot exigit pels governs populars de l’àmbit mediterrani .

L’ambient de desconfiança generat a Catalunya -i suposo que tam-bé a la resta de l’Estat– per aquests episodis dels primers sis mesos de govern fa concebre poques esperances d’un canvi generat des de dintre . La recuperació l’hem de trobar a Europa, si amb certa promp-titud els canvis polítics a Grècia i especialment a França fan que les decisions de Brussel·les adquireixin certa consistència i continuïtat . Convindria també que el Banc Central Europeu fos menys mediatitzat per la sensibilitat sobre la crisi italiana i s’apropés amb més convicció a una Espanya situada a l’ull de l’huracà .

Ni brots verds ni llum al final del túnel . L’estat actual de l’art no ens per-met circular pel túnel de la realitat econòmica veient cap llum al fons . Tampoc, tot sigui dit, apropant-nos a la llum d’un comboi que circula per la nostra via en direcció contrària . Tal vegada estem donant voltes sobre un itinerari kafkià que ens permet veure al fons del túnel la llum del furgó de cua del nostre propi comboi .

En aquest atzucac econòmic, com sigui, s’haurà d’obrir un forat per on anar vers la concepció d’un nou paradigma, en el què tots els cata-lans seguirem aportant el patrimoni de la capacitat de treball, de la creativitat i del tarannà positiu davant de les dificultats i les incom-prensions .

« . . . no n’hi ha prou amb el que es faci des d’Europa, cal ajudar-se amb una política autòctona que revitalitzi l’activitat econòmica regenerant el teixit empresarial i l’ocupació . . .»

6

L’art de viurePilar García

6

La decisió de la dona de tenir fills –en parella o sola- és del tot trans-cendental en la vida, una aventura única i enigmàtica que comença en el moment àlgid de desenvolupament professional . Entre els 29 i els 38 anys és quan, a més a més de formació i energia, les dones hem aconseguit teixir una primera xarxa professional i una certa experiència laboral, elements claus per accedir a llocs de respon-sabilitat . Racionalment, no sembla el millor moment per quedar-se embarassada i engegar un projecte familiar, però el temps biològic pressiona a prendre la decisió de procrear .

Les professionals cada cop avaluen més els riscos i es retarda aquest moment –ara la maternitat es situa en els 31,2 anys . En el cas d’Espanya hi ha factors poc incentivadors per ser mares com: l’organitzatiu dels horaris laborals, les limitades ajudes socials -les 16 setmanes de permís per maternitat contrasten amb les 20 d’Itàlia, Regne Unit (40), Noruega (52) o Suècia (96)- o les tímides mesures de conciliació . El resultat és que la mitjana de fills de les dones executives europees és de 1,3 fills i aquí és de 0,54 . Un 25% no són mares –és una opció cada cop més habitual– i la resta tenen només un fill . Aquestes dades obliguen a una reflexió .

Davant la maternitat, la majoria de dones directives avui encara es veu obligat a fer una tria difícil: avançar en la seva carrera o frenar-la; més tenint en compte que el percentat-ge de dones amb estudis superiors és més alt que el dels homes, un indicador del que podria ser una ferma voluntat de superació i de progrés . Però com que el model de direc-ció que impera és el de disponibilitat complerta i sense límits no s’acaba de trobar un moment convenient . Una disposició total que encaixa malament amb les demandes d’atenció de les cries humanes durant els primers anys de vida . Per tant, la decisió d’acollir-se o no al permís de maternitat es conver-teix en una opció en la què hi ha en joc molts més factors i més complexos que en el cas de la resta de treballadores . Una de cada cinc altes directives opten por renunciar a ell . Els darrers anys hi ha hagut exemples de polítiques que han tin-gut molt de ressò, com el de l’actual vicepresidenta, Soraya Sáez de Santamaria, que es va reincorporar quasi immedia-tament a les seves tasques públiques, una tria que no és gens fàcil, ni físicament ni des d’un punt de vista emocional .

El resultat d’aquest model queda reflectit en que el 70% de les empreses no tenen cap dona en els càrrecs de direcció o surt en l’enquesta sobre fecunditat del CSIC en què s’indica que la meitat de les directives reconeix que la maternitat ha influït negativament en la seva trajectòria . El 28% de les dones professionals va inter-rompre la seva carrera durant un any i el 17% va abandonar la feina després de la maternitat . A Catalunya, el nombre de dones menors de 45 anys en càrrecs de primer nivell es del 7,5% i augmenta prop d’un 10% entre les professionals d’alt rang a partir de 45 anys .

La baixa presència de directives no és una bona estratègia empre-sarial: ignora un segment amb gran potencial –la visió de la dona és el 80% de la compra- i fomenta que es prenguin les decisions des d’un angle masculí esbiaixat .

La maternitat en les dones d’empresaLa demanda social d’increment del lideratge de la dona s’ha formu-lat des de diverses instàncies del món econòmic i financer . L’Informe McKinsey Quaterly reclama l’emergència del talent femení en les organitzacions, no com “una bona pràctica” sinó com un valor com-petitiu essencial . A la societat les dones encara som vistes (pels altres i per nosaltres mateixes) com les principals responsables de la gestió de la llar i dels fills-, amb tot el que això representa . Si acceptem que es necessita sumar esforços i visions d’homes i dones i que el capital humà és el major potencial per reinventar-nos caldrà buscar siste-mes per canviar els vells paradigmes i hàbits socials i personals que condicionen el desequilibri de gènere en els primers nivells .

Per fer-ho calen més dones; de fet, les mesures per conciliar vida laboral i professional les impulsem majoritàriament les dones en càrrecs de direcció . En molts casos, es tracta de les que els darrers vint, vint-i-cinc o trenta anys vam accedir als primer nivells de la vida pública, les que sabem la dura factura que vam pagar, aquelles que vam descobrir que un altre model permetria resultats més eficients sense assumir sacrificis que resten energia i creativitat .Fórmules i actuacions que faciliten la conciliació .

Per tant, cal implantar fórmules que facilitin compaginar el paper de mares amb les responsabilitats professionals i compartir o dele-gar l’atenció i l’educació dels fills . Les polítiques de conciliació per aquest motiu han d’anar dirigides tant a dones com a homes . Les noves tecnologies poden ajudar molt; el seu punt fort és que perme-ten que la presència física no sempre sigui necessària . El contacte via telèfon o correu electrònic facilita que no calgui el desplaçament diari a l’oficina o fer viatges de feina . Però per la seva implantació cal superar la cultura del “presentisme” i incrementar valors com la confiança, la responsabilitat o el compromís .

Microsoft és una de les empreses que compta amb el certificat Empresa Familiarment Responsable, que lliura la Fundació Más-familia per incentivar a les corporacions perquè s’impliquin en la generació d’una nova cultura del treball que harmonitzi l’esfera laboral, familiar i personal . “Fa anys que Microsoft aposta per la conciliació amb mesures com la flexibilitat horària laboral, el tele-treball, les videoconferències o les facilitats socials”, va manifestar en una entrevista María Garaña, la seva presidenta a Espanya . Hem dotat els empleats de la més avançada tecnologia perquè puguin exercir les seves tasques des de qualsevol lloc . Els resultats positius no només s’han produït pel que fa a l’augment de la productivitat dels treballadors, sinó en el nostre compte de resultats” .

Ser mare és una gran aventura, una aventura apassionant que dóna perspectiva i enlaira a les persones . Decidir sobre aspectes empre-sarials, socials, econòmics, culturals per construir un món millor, també ho és . El lideratge públic de la mare és un model per als fills que els ajuda a la seva maduració i al que no convé renunciar per la cultura caduca de la disponibilitat total . Cada persona i el con-junt de la societat ha de canviar la seva mirada per transformar el món . L’equilibri entre dones i homes en tots els àmbits, en els llocs de responsabilitat, és una condició necessària per a sortir reforçats d’aquest canvi de cicle .

Conciliar no és un luxe, és una necessitat socioeconòmicaNuria Chinchilla

7777

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Jo vaig començar de manera independent ja en època de crisi, l’any 2010Hi ha motius per a l’optimisme? I tant!!! L’optimisme i l’actitud positiva, sempre . El got millor veure’l sempre mig ple . Com valora l’actuació de la classe política? És molt millorable . Manca coherència en tots els àmbits .Cap on orientaria el futur econòmic del territori? Crec que tindrem el que voldrem . Si realment ens volem pro-jectar forts haurem de tenir una visió i mentalitat guanyadora . Sinó serà difícil . Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Moltes, ja que estem molt millor comunicats i facilita l’accés al nostre territori .

Begoña CartagenaBCDesenvolupament de personesVilanova i la Geltrú

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? La crisi és com el vent a les veles de la meva empresa . Temps de crisi, temps creatiu . I jo ajudo a dirigir els esforços a bon port .Hi ha motius per a l’optimisme? Encara que no ho sembli, la “crisi” aporta guanys espectaculars a alguns sec-tors . Ara, s’ha d’escollir bé on posar-los . El de sempre, no .Com valora l’actuació de la classe política? Com a estranger resident des de fa 17 anys, tinc l’obligació de pagar impostos, però no dret de votar . No estan preparats per la vida moderna .Cap on orientaria el futur econòmic del territori? Hi ha molts mercats per descobrir . Ara, mal servei i poc anglès no triomfen en el negoci internacional .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? El meu mercat és global: francament m’interessa més quants vols hi ha des de Barcelona a Ho Chi Minh City . . .

Heiner LehrHeiner L. ConsultingConsultoria de negocisVilanova i la Geltrú

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Primer, indiscutiblement, econòmicament ja que tenim molts impagats . I després hem creat un nou servei, hem ampliat serveis amb el desembús de canonades .Hi ha motius per a l’optimisme? Sí que n’hi ha, hem de ser positius i reiventar-nos amb nous serveis i millora de preus .Com valora l’actuació de la classe política? Molt malament, haurien d’haver parat tot això abans, i fer pagar amb pena de presó i a tornar tots els diners que es deixen de pagar, així evitaríem l’infortunat impagament . Cap on orientaria el futur econòmic del territori? Cap a l’exportació de producte alimentari espanyol, el turis-me i la cultura alimentària i de costums espanyols .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Millora en les comunicacions .

Mònica GallardoFertubInstal·lacionsCubelles

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Replantejar-nos l’oferta formativa i d’assessorament passant d’un enfoc basat en el “saber fer” al “saber ser”, que serà l’aspecte diferenciador de les organitzacions amb futur .Hi ha motius per a l’optimisme? L’optimisme sense més no porta enlloc, cal analitzar que és necessari i treba-llar esforçadament per assolir els objectius en l’economia que afegeixi valor .Com valora l’actuació de la classe política? Lamentable!, la majoria ha fet de la política professió i busca man-tenir el seu “lloc de treball”, allunyats cada vegada més de la realitat i essent una “casta” de mediocres .Cap on orientaria el futur econòmic del territori? El Garraf està plenament orientat al sector serveis, mentre que el Penedès té sectors econòmics més diferenciats, en ambdós casos caldrà buscar els aspectes diferencia-dors innovadors .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? La facilitat de comunicació sempre és un factor de dinamit-zació econòmica i permet trencar barreres físiques, llàstima que l’autovia no s’hagi perllongat fins a Igualada .

Joan PerayreJ Perayre i Ass.Formació i consultoriaSitges

Tuits d’Empresa

L’opinió de la Gent d’Empresa

HumorQuimèriques, per Quim#

La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l’il·lustrador Quim . El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG, a www .adeg .cat/cat/publicacions_humorgrafic .php .

“...Campanada (11a: Entre hojas de parra, uvas de ira!)”

8

10

Gent de ràdio

19.04.12 · Temps d’empresa- Jesús Gálvez, Tot Formació- Carlos Alcover, La CucanyaLa pregunta de l’expert en Prevenció de riscos- Mar López, Preconlab

25.04.12 · Temps d’empresa- Sònia Sánchez, ADEG- Rocío Pelegrí, Centre de dia RecreoLa pregunta de l’expert en Finançament- Martí Sistané, Proment Consulting

03.05.12 · Temps d’empresa- Queta Domènech, Masia Vallformosa- Eva Santos, Cosmonou cosmèticsLa pregunta de l’expert en Empresa familiar- Francesc Güell, TPC Netgrup

06.06.12 · Sopar Low Cost · Joves d’empresa- Dolors Salvany, AGE- Amèlia Maestre, Joieria Maestre

10.05.12 · Temps d’empresa- Maria Baró, Vilarnau- Josep Maria Fitó, DurmiLa pregunta de l’expert en Noves tecnologies- Conrad Rovira, A16 Sistemes Informàtics

02.05.12 · Nous projectes empresarialsParlem d’emprenedoria- Amadeu Pujol, Gestingral Assessoria

Cubelles a les 10 Ràdio Cubelles (107.5 FM) · 1r dimec. de mes10h30 (mensual)

17.04.12 · Les empreses a les xarxes socials- Conrad Rovira, Sistemes Informàtica A16- José Manuel Vázquez, Vázquez & Barea Assessors

24.04.12 · Innovació i gestió estratègica- Joan Pich, T2000- Joana Freixa, Vialtech- Isidre Also, ADEG

08.05.12 · El termòmetre de la construcció- Mónica Gallardo, Instalaciones Fertub- Salvador Duran, Cuines Duran- Llorenç Reixach, Construccions Reixach i Associats- Joan Català, Incatur

Temps d’Empresa Ràdio Ribes (107.2 FM) · Cada dijous, a les 21h

15.05.12 · Premis ADEG 2012- Salvador Casals, Casal Societat La Principal- Laura González, Reciclatges González- Àngel Plazas, Deixalles i Transports A . Plazas- Lluís Vidal, Masia Vallformosa

22.05.12 · Promoció econòmica- Xavier Cardona, ADEG- Joan Torrents, Código DUPV

29.05.12 · Formació- Xavier Parellada, Conversia- Joan Perayre, J . Perayre & Associats- Roger Whipp, Idiomes Supernova

Empresa Empresari Onda Cero (96.3FM) · Cada dimarts, a les 13h15

111111

26.04.12 · Parlem d’innovació- Francesc Güell, EDE- Sergi Callau, UR2

10.05.12 · Premis ADEG 2012- Roselyne Chane, Snack saludable- Martí Sistané, Proment Consulting- Joan Comas, Coral Transports & Stocks- Francesc Bernal, Venca

Teixits Ràdio Maricel (107.8 FM) · Els dijous, a les 10h (quinzenal)

14.03.12 · Els reptes del turisme- Pilar Garcia, Museu del Ferrocarril de Catalunya- Joan Anton Matas, Gremi d’Hostaleria de Sitges- Mireia Rosich, Museu Víctor Balaguer

21.03.12 · Nous emprenedors- Amèlia Maestre, Joves d’Empresa- Carles Carbonell, Flash Flash- Jordi Carballo, Mundo Guía- Begoña Cartagena, BC Coaching

28.03.12 · Tertúlia gastronòmica- Miguel Angel Díaz, Els sentits- Xavier Bonette, D’Ricks- Sito Roso, El Rosso

25.04.12 · Innovació i gestió estratègica- Miguel Rodríguez, Sorbcontrol- David Alonso i David Capafons, CO2 Eficièn-cia Energètica- Francesc Güell, EDE

24.05.12 · Promoció econòmica- Ramon Pérez, Clínica Dental del Vinyet- Albert Tubau, Prysmian

04.04.12 · Conjuntura econòmica- Xavier Sentis, Axo consultors- Josep Boleda, Vilanova Disseny- Javier Méndez, DGA Arquitectura

11.04.12 · Valoracions de la Setmana Santa- Carlos Díaz, Ceferino- Albert Casas, Càmping Vilanova Park- Rafel Burcet, Hotel Ribes Roges

18.04.12 · Les tendències en comunica-ció. Com fer arribar el nostre missatge?- Joaquim Martínez, Sintagmes Audiovisuals- Lluís Garcia, Ribes Mondéjar S .L .- Santi Terraza, Hydra Media- Jordi González, Adalt Comunicación

Gent d’empresa Canal Blau (104.0 FM) · Cada dimecres, a les 9h30

02.05.12 · Formació- Jesús Gálvez, Tot Formació- Carmen Pérez, Carmen Pérez i Pons- Joan Perayre, J . Perayre & Associats

09.05.12 · Premis ADEG 2012- Roger Gatnau, Descoberta- Carmen Pérez, Miquel Mas Cardona Arqui-tecte- Marta Vázquez, Eurofirms- Mireia Ribas, Aula Penedès

12

Gestió empresarialRamon Sallés . Consultorrsallessegura@gmail .com

12

Un estudi que sembla molt assenyat diu que el 2020 l’atur a Cata-lunya serà del 4,5% . Vaig sentir la notícia per la ràdio, el periodista que la donava en un programa econòmic més aviat ho feia des d’una interpretació catastrofista, quelcom similar a la “pau dels cementiris” . Diu l’estudi que les causes del baix atur seran .1 . Les successives i inevitables noves reformes del mercat laboral .2 . La fugida en massa de la immigració dels darrers anys .3 . La baixada dràstica de la natalitat .

Tot plegat farà que els quatre gats que quedem tindrem treball, entre altres coses perquè l’assistència als aturats serà pràcticament inexistent (conseqüència del punt 1) . Veieu per què el periodista ho enfocava com la pau dels cementiris . . .?

Jo em resisteixo a veure-ho d’aquesta manera . Us diré perquè . Quan jo estudiava economia ens deien que un 3% d’atur era estruc-tural . Així doncs, un puntet i mig més ens situa al llindar de la plena ocupació . Una societat en plena ocupació és una societat sana, econòmica i laboralment parlant, amb independència d’altres con-sideracions també possibles .

Si l’estudi és cert ara podem estar en el moment més dur de la crisi . 8 anyets són una bufada . Si ara estem en el pitjor moment encara podem estar contents . Sense voler restar-li importància a les difi-cultats que estan passant milers de ciutadans, hem de concloure que seguim vivint al primer món, en un context d’avantatges i segu-retats que ja voldrien fins i tot les economies emergents (Brasil . China, Índia . . .) .

Un atur d’un 4,5% haurà volgut dir que la societat haurà sabut tro-bar els sectors i triar les polítiques de desenvolupament adients . La recuperació des dels nivells actuals d’atur no s’explicaria només des dels tres punts anteriors . És a dir, crec que val la pena cele-brar el susdit estudi . Ara bé, val la pena completar aquesta dada macroeconòmica amb un detall de l’hipotètic panorama concret que viurem . Permeteu-me aventurar com me’l imagino jo:

Gairebé no tindrem fàbriques . El sector industrial haurà emigrat amb els immigrants . Tindrem milers de micro unitats de producció amb l’èmfasi posat en el disseny i la protocol·larització d’aplicacions innovadores i no només informàtiques .

No hi haurà sindicats ni patronals . Gairebé ens avergonyirem del que aquestes institucions feien el 2012!

Malgrat la fugida de la immigració, la societat serà glocal . El món estarà hiperconnectat i els clàssics frec a frecs dels moviments migratoris d’ara s’hauran acabat . Treballarem en un context inter-nacional, tots, sempre . D’alguna manera la immigració no caldrà, evitant així els desarrelaments i altres drames .

Els nivells de consum retrocediran un quart de segle . Ens podem anar oblidant de canviar-nos de cotxe cada dos anys, de les sego-nes residències i d’altres coses que algunes generacions hem tingut la sort (?) de creure que fins i tot això eren drets adquirits .

La normativa laboral, administrativa, mercantil es reduirà dràs-ticament . El paper regulador de les administracions polítiques es transformarà, limitant-se a mantenir una funció de cens i de recaptació fiscal . Ens sorprendrà molt que el 2012 encara els ajun-taments diguessin quin dia podien obrir les guinguetes de la platja! Per Déu, quina estultícia!

És més preocupant que també es reduiran els serveis assistencials . S’haurà acabat que els milionaris, que seguiran existint, es gua-reixin els refredats agafats mentre esquiaven a Davos amb càrrec a la seguretat social . D’una manera menys frívola també s’haurà acabat una part de les prestacions a les que ens havíem acostu-mat i això serà, de bon tros, l’aspecte més penós d’aquest 2020 que tenim a la cantonada . Amb tot, Europa –i per això Catalunya- seguirà sent el lloc del món on romandrà encara l’estat del benestar, amb una base assistencial inferior a l’actual però que seguirà sent l’enveja dels països emergents .

En un país menys regulat, menys dominat per grans corporacions, sense moltes de les institucions sangoneres de tota mena que ara estan vivint els últims dies el poder, el protagonisme passarà als ciutadans i s’instrumentarà a través de la seva iniciativa . Ja no hi haurà excuses per no fer . Tampoc subvencions per ajudar a fer . Ni falta que faran .

En fi, convido a tothom a fer-se la seva idea de com viurem al 2020 . No es tracta de tenir la bola de vidre, sinó d’imaginar-nos la realitat millor possible . Aquells que veniu als meus cursos a l’ADEG –i molts que no ho feu, evidentment- sabeu perfectament que imaginar la realitat és alhora crear-la, fer-la possible .

Bon 2020 tinguem!

2020!

RESTAURANT MAS ROQUERTel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: [email protected]

Càmping Vilanova Park, SACtra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 6408800 VILANOVA I LA GELTRÚ

SALONS ESPECIALS PER REUNIONSD’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET...PÀRQUING PROPI

La teva llibreria especialitzada en llibres d’economia i empresa www.llibresdempresa.cat

> Preu: 10 € > Preu: 17,50 €> Preu: 23,40 € > Preu: 12 € > Preu: 24,50 €

> Preu: 13 € > Preu: 19,50 €> Preu: 15 € > Preu: 11 € > Preu: 18,95 €

> Preu: 15,95 € > Preu: 5,95 €> Preu: 8,95 € > Preu: 29,50 € > Preu: 5,95 €

> Preu: 6,95 € > Preu: 15,90 €> Preu: 5,95 € > Preu: 8,95 € > Preu: 19 €

La cuina de l’estrèsJosep Maria Matasjmmatas@matasarnalot .com

1414

El present que ens toca viure fa difícil que perdem l’hàbit saludable de nutricionar-nos en lloc de menjar sense to ni so . La Fede-ració Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD) va convocar el passat 28 de maig el dia dedicat a la Nutrició . Es tractava de començar pels que no en sabien i aprendre a menjar bé i saludable introduint als més petits a mante-nir uns hàbits correctes i una elecció de les opcions més favorables per alimentar-nos . El tema principal incideix en el concepte que el millor aprenentatge hauria de ser en famí-lia i amb la família .

Un dels motius principals d’aquesta diada era aconseguir rebaixar la taxa d’obesitat infantil, bàsicament, ja que un estudi de la Fundació Thao, que impulsa programes de promo-ció d’hàbits saludables en escolars de municipis de tot Espanya, mostra que un de cada quatre nens entre 3 i 5 anys pateix un excés de pes . I que nens i nenes en edats compreses entre 3 i 12 anys pateix un sobrepès d’un 21,7%, un 8,3% és considerat obès .

Recomanen que, contra aquest problema infantil, els nens beguin més aigua i menys refrescs ensucrats, que mengin més fruites, hortalisses, llegums, verdures i peix i menys plats precuinats, tret que siguin un recurs extraordinari . Com extraordinària hau-

ria de ser la ingesta de dolços i xocolates, tot demanant quan s’hagin portat bé que siguin els mateixos nens que els portin a la taula i els reparteixin entre grans i petits .

Que mirin menys la tele i juguin menys amb jocs informàtics i facin més activitat física, a poder ser en espais a l’exterior . Que tin-guin un temps raonable de fer la digestió abans d’anar a dormir i que dormin bé i bas-tantes hores .

S’hauria d’implicar els nens a preparar el disseny dels menús de la casa mirant d’introduir aliments nous . Portar-los a com-prar, a poder ser a la plaça o el mercat, la

matèria primera dels productes escollits i ensenyar-los a que reco-neguin els productes que allí es troben . Un cop a casa poden donar un cop de mà, amb compte, ja que els ganivets tallen i el foc crema, a preparar la confecció dels plats . Aquest moment es pot dedicar a compartir intimitats, records . Fer-los responsables de parar la taula, explicant-los com es col·loquen els coberts i perquè serveixen i men-tre se’ls poden explicar normes de conducta i de protocol a la taula, tot dient que si són convidats a casa d’amiguets s’han de saber com-portar com cal per por de no fer el ridícul .

Per realitzar aquestes recomana-cions ens trobem amb més d’un problema com ara el temps dels pares i també el temps dels fills mentre van a l’escola, però princi-palment per ensenyar a menjar bé als més petits cal una ferma volun-

tat de voler-ho fer . L’estar capacitat per part dels pares es pressuposa . Altra cosa serà la voluntat dels mestres o responsa-bles dels menjadors escolars i que el tiberi s’ho valgui . Aquesta segueix sent una assig-natura pendent als col·legis i escoles que no ha calgut retallar-la perquè no existeix .

El comentari

Dia dedicat a la nutrició infantil

Saviesa popular

“La dita popular fa així: “Ni Pasqua sense mona ni Corpus sense ginesta ni Sant Joan sense coca”.Hem passat Pasqua i la mona ens hem cruspit, recollim la ginesta per celebrar, cada cop menys, el Corpus i esperem les revetlles, començant per Sant Joan, la nit de l’amor i la més llarga, i acabant per Sant Jaume, per poder menjar les tradicionals coques que en

un principi sols eren empedrades de pinyons i ara s’han creat i recreat de noves, i que no falti una bona copa de cava i ballaruga.

“Pel juny, confitures, pel juliol, fesols, i per l’agost, figues i most”Les bones fuites del juny, com els préssecs, les prunes, les cireres i els albercocs fa que puguem preparar bones confitures per tot

l’any. A mig juliol cal sembrar el fesol: Per la Mare de Déu Carmeta, a sembrar la mongeta. I a l’agost, la verema primerenca, així com les figues; les varietats coll de dama blanca i negra són de les més preuades.

1515

Sopa de lletres

Cuina i terra de la Vall de Boí

La Fira de Brussel·les (European Seafood Exposition) dedica-da a la indústria del peix està considerada la més important del món . Ara, per un acord del grup americà Diversified Busi-ness Communications i Alimentària Exhibitions, han creat el primer saló pesquer al recinte de la Fira de Barcelona, els propers 15, 16 i 17 d’octubre d’enguany, amb l’assistència d’almenys 20 països i més de 300 firmes expositores . Es pre-veu que assisteixin professionals de l’alimentació, majoristes i minoristes, productors, processadors, importadors i exporta-dors . Hi haurà una gamma completa de productes frescos de

la mar, també en conserva, processats i congelats i molts serveis complementaris de processament, conservació i logística . El saló vol posicionar-se, amb l’atenció prefe-rent als mercats del Sud d’Europa, del Magrib i de Sud-Amèrica per convertir-se en un potent “hub” en la zona euro-mediterrània .

El projecte ha estat rebut de manera molt positiva per la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i així ho manifestà el conseller, Josep M . Pelegrí: ”Seafood ha de representar un punt d’inflexió per a la indústria pesquera de Catalunya i les seves empreses. Barcelona es convertirà en l’epicentre del mercat pesquer i cal aprofitar-ho. Aquesta primera edició serà un projecte sòlid, amb vocació de futur i amb tots els ingredients per a ser un èxit”.

Com bé sabem, la pesca és un sector de gran tradició a Catalunya i ocupa a 4 .500 persones aproximadament, que depenen dels recursos marins . La nostra flota opera bàsicament en aigües litorals i s’ha adaptat a la reglamentació de les espè-cies regulades del calador mediterrani, sorgit arran de la necessitat de preservar els recursos marins davant la situació de sobreexplotació pesquera . En els darrers anys les captures han disminuït un 25% i per altra banda s’ha desenvolupat el sec-tor d’aqüicultura, amb noves tècniques de cultiu adaptades al nostre litoral, amb una abundant varietat de mol·luscs, peixos i crustacis . Cada cop es consumeix més peix i contribueix a la dieta mundial amb uns 17 quilos per persona de mitjana anual . Crec que ha estat un gran encert la convocatòria d’aquest nou saló Seafood Barcelona .

Notícia

Seafood Barcelona, a la tardor

Val a dir que vostès no saben com m’estimo la Vall de Boí . De jovenet vaig fer pràctiques a l’Hotel Manantial de Caldes de Boí i des d’allí, cada vegada que el temps m’ho permetia, feia grans caminades per tots els paratges que inclou la Vall, a l’estany de la Llebreta, al Parc Nacional d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici, a les Festes Majors típiques de foc a terra i amb el Periquín i els seus músics, on no hi podia falta l’acordió tan propi d’aquells indrets . El ball es feia a la plaça empedrada i tothom era considerat com de la família, eren unes festes úniques . Allí he menjat els millors croissants de la meva vida, i mireu que n’he menjat . . .

Aquest llibre amb text d’Albert Moyes Farrero i amb receptari de les Cuineres de la Vall de Boí no té cap mena de rebuig, és més, és una guia magnífica de tot el que es cuina per allí, de la seva història amb arrels iberobasques, les

tradicions i receptes per cada estació de l’any, que són diferents, el gran espectacle del foc amb les seves falles, l’estació d’esquí de Boí-Taüll i sobretot, el gran patrimoni humà del Romànic Català, únic al món, de tota la Vall de Boí, mereixedor de ser Patrimoni cultural de la UNESCO .

La saviesa de les cuineres de la Vall, veritables mestresses de casa, ha sabut recuperar les receptes de sempre i d’ara . Trobaran les sopes de pastor amb farigola, la trumfa (patata de fred) amb carn i bacallà, la verdura negra, el conill amb xocolata, el palpís, la pilota amb conill, la truita amb moixernons i carreretes, la truita de riu farcida, la txirella o girella, únic embotit de corder, el brossat, els crispells, el mostillo, el pa amb vi fregit . No pararíem de cantar les excel·lències d’una cuina que a mi m’és del tot familiar per les meves arrels . I encara troba-ran restaurants o cases particulars que els oferiran el veritable vi de fred que reposa dins unes botes enormes de noguera . De ben segur que no se’n penediran d’assaborir-lo .

Premis

A Bodegues TorresL’edició de la prestigiosa revista angle-sa Drinks International de l’abril-maig d’enguany ha publicat el resultat de l’enquesta realitzada a 60 personalitats del món del vi a àmbit internacional com Masters of Wine, crítics, compradors i ana-listes, on s’han valorat característiques com la qualitat, consistència i millora del vi que produeixen les bodegues, l’impacte a la seva regió o país d’origen, la resposta a les necessitats i gustos del públic, la seva comercialització i que siguin força atracti-ves pel públic en general . Bodegues Torres ha obtingut, per segon any consecutiu, el segon lloc en el rànquing de les marques de vi més reconegudes del món i ha estat, a més a més, la bodega espanyola i europea més valorada . Per la qual cosa mereixen un reconeixement per part nostra .

Torres han estat uns veritables pioners en el món del vi, tant al Penedès com a nivell mundial . Moltes empreses han seguit el camí iniciat per la família Torres que han fet millorar el valor global dels vins . També han estat reconeguts amb el Lifetime Achie-vement Award 2011 per la seva contribució a les pràctiques ecològiques dins el món de la vinya i el vi . Som molts els que sabem els esforços que han fet i fan per preservar el medi ambient de l’entorn on tenen situades les seves vinyes .

16

Estrelles i forquilles

Restaurant Foix Cuina tradicional, marinera, de mercat i mediterràniaBuscant l’excel·lència en la qualitat de la carta i el servei al client

El Foix Restaurant neix de la necessitat de cobrir un nínxol de mercat a la zona . Ofereix una cuina tradicional acompanyada d’una presentació excel-lent . Tothom qui s’acosti al Port Esportiu de Segur podrà degustar tot tipus de plats, inclosos els tan demandats calamars, i comprovar la qualitat de totes les seves receptes . Qualitat que ha estat reconeguda recentment amb la distinció AMED .

Qualitat i bon servei, les claus de l’èxitA Foix Restaurant estan de celebració, tot just acaba de ser el seu primer ani-versari . És una aventura nova. L’entorn és immillorable, ens acompanyen les vistes, el cli-ma, l’ambient, etc., però amb això no n’hi ha prou. N’hi ha molts de llocs així i el client bus-ca l’excel·lència. Com l’hi podem oferir? Amb la qualitat dels nostres productes i una acura-da atenció. És tan important que el client mengi de gust, com que se senti còmo-de i ben atès.

Jaume Casajoanes, director del Foix, és conscient del paper prin-cipal que juga la qualitat dels seus productes per aconseguir la satisfacció dels seus clients i per això el nivell de les matèries primeres ha de ser màxim, des del cafè fins a les verdures, passant pels plats principals i les postres . Aquest és el motiu pel qual a Foix Restaurant han optat per produir ells mateixos tots els productes que ofereixen en la seva carta . Nosaltres ho fem tot. Pot

Però de la mateixa manera que la qualitat del menjar és important per aconseguir la satisfacció final del client també ho és el tracte que se li ofereix . Els clients són molt més que una persona que seu a taula, men-ja i marxa. Els nostres clients són la nostra raó de ser. I notem que marxen contents perquè s’acosten a nosaltres, s’acomiaden i s’allunyen amb un somriure.

Plats estrellaLa nostra cuina es defineix com una cuina tra-dicional, marinera, de mercat i mediterrània, així que el nostre plat estrella són els calamars a la romana. Uns calamars molt cruixents i poc oliosos que ocupen el “top 10” dels pro-ductes més demandats.

El lluç de Palangre, provinent del Cantàbric i de Tarragona, així com l’steak tàrtar tenen molt bona acollida entre els comensals del Foix . Altres plats que surten molt bé són el be al romaní, l’arròs de muntanya o els peus de porc amb romesco. Sorprèn que tot i que el restaurant es troba al costat del mar, amb unes meravelloses vistes, els clients consu-meixen més productes de carn que peix, i és que si us apropeu al Foix hi podreu degus-tar el que es coneix com a “Vaca Vieja”, una carn gallega amb més de 7 anys .

Cellers de productors jovesÉs important apostar per aquelles joves

promeses que s’arrisquen a treure un nou producte i que potser no gaudeixen

del reconeixement que es mereixen per no comptar amb una gran mar-ca al darrera. Des del Foix creuen en els joves, en el seu potencial i en els seus productes, per això d’entre les més de 70 referències de celler amb les que compta la

seva carta, el 95% dels produc-tes són de productors joves que

s’arrisquen a fer productes diferents i de qualitat . Tenim clients que venen

cada setmana i ens demanen que els sor-prenguem amb una nova aposta vitivinícola.

semblar una idea esbojarrada i una mica ago-sarada, però és la millor fórmula que existeix per controlar la qualitat dels productes. Ela-borem les salses que se serveixen, les postres, inclosos els gelats, així com totes les decora-cions dels plats. Fins i tot ens fem l’oli!

1717

Les postres, una temptació Després de degustar un exquisit menú acompanyat de bons vins, la qualitat de les postres no es pot quedar enrere . Profiterols de xocolata blanca napats amb melmela-da de taronja, delícies de xocolata negra amb cruixent de caramel . . . aquestes són algunes de les postres estrella de la casa, tot i que cada dia s’ofereix una selecció diferent . Són postres totalment artesanals i amb una forta incidència de la xocolata per satisfer el paladar dels més llaminers .

Un restaurant per a tot tipus d’esdevenimentsNosaltres comptem amb una limitació, l’espai. Tenim capacitat per a 90 persones, 40 a l’interior del local i 50 a la terrassa. Però el Foix ha fet d’aquest, a priori, inconvenient, un avantatge, i és que els seus clients són molt selectes . Busquen tranquil·litat, sen-

Cal Agustí ofereix cuina catalana tradicional renovada amb productes completament naturals i frescos. Productes de primera qualitat i una acurada atenció al client que fidelitza els començals.

se grans aglomeracions, ni rebombori que impedeixi gaudir d’una magnífica vetllada . Tenim diferents menús, amb diferents preus. El que pretenem és ajustar-nos a les neces-sitats de cada client. Celebrem reunions d’empresa, festes familiars, així com sopars amb un caire més íntim. El Foix també és un local romàntic on la il·luminació i el jazz són el millor complement per anar a sopar amb la parella .

AMEDLa qualitat de la seva carta i la salubritat dels seus plats van atorgar-li al Foix, el passat mes de març, la distinció AMED (Alimen-tació Mediterrània), destacant-lo així com un dels establiments que compleix amb els requisits bàsics de l’alimentació mediter- rània . El certificat, que concedeix l’Agència de Salut Pública de Catalunya, verifica que el restaurant ofereix com a mínim, en

els seus primers plats, d’un 25% de verdu-res, hortalisses o llegums; que compta amb presència de productes integrals; que el 50% de l’oferta dels seus segons plats són peix o carn magre i l’oferta de postres ha d’incloure l’opció de baix contingut en greix . Però no tots els requisits per obtenir el cer-tificat són culinaris, a més l’establiment ha d’informar als seus clients sobre les dife-rents opcions d’oci .

Tots aquells que es vulguin acostar als fogons del Foix ho poden fer durant tot l’any, doncs el local està obert de dimarts a diumenge pels migdies i les nits dels diven-dres i els dissabtes . L’arribada del bon temps fa que les coses canviïn una mica i del 15 de juliol al 15 de setembre el Foix estarà obert tots els dies de la setmana, oferint dinars i sopars als seus clients .

Foix Restaurant Pg. Marítim St. Joan de Deu Port Esportiu de Segur Segur de Calafell T. 977 673 836www.foix.cat

A l’esquerra tenim la presentació d’una Vieira i tot just a sobre, les peculiars Braves del Foix i unes exquidies Gambes de Vilanova.

18

Comunicació

L’experiència social a internet ha creat una nova dimensió, potser un nou món “no físic” en el què les persones ens relacionem d’una altra manera. Pro-fessionalment, ens hem convertit en marques personals, amb la capa-citat de difondre i influenciar d’una forma inimaginable fins al punt que podem arribar a ser més influents que la mateixa empresa a la què represen-tem. El treball de centenars de cervells el resumeix una sola persona que es deia Steve Jobs i no una marca com Apple. Que ho fa això? Què és un mar-ca? I una marca personal?

Què és una marca personal? Una marca personal és el que la gent pen-sa de tu, igual que en el cas d’un producte, és senzillament l’opinió que té el consumi-dor sobre aquest . Una marca és quelcom tan simple? Doncs puc dir que sí . Una mar-ca és pura percepció . Si no pensen en tu, no existeixes . El que pensen de tu és, al cap i a la fi, la realitat interioritzada que té el teu consumidor sobre tu . Naturalment tu em pots caure bé, o no, igual que un producte em pot agradar més o menys . Si a l’hora de fer negocis ets la cara visible dels productes o serveis que representes, cal que pensis en quina és la teva comunicació personal més enllà del color de la corbata . Benvingut a l’estranya sensació de ser “una marca” .

La diferència està en la diferènciaHem de treballar perquè les nostres mar-ques i les nostres empreses construeixin una percepció favorable per als nostres consumidors . I el que és més important, ser presents en les seves vides per aparèixer en el racó de la memòria just en el moment

adequat . Ser a la shor tlist . Cal posar un aire condicionat nou, passar pel súper i com-prar cafè, trucar a l’empresa del material d’oficina, a quin restaurant vols anar? Totes aquestes preguntes tenen només de quatre o cinc respostes en forma de nom . Què hem de fer per a ser a la llista dels escollits? Quina diferència hi ha entre un producte i una persona? Al cap i a la fi, com a professionals ens veiem constantment sotmesos a una decisió de compra . Estem, ens agradi o no, al lineal, igual que puc escollir un cava d’una marca determinada per fer un present a un amic, com a pro-fessional puc ser l’escollit o no, per a oferir els meus serveis o els de la meva empre-sa . Treballar la diferència i maximitzar la percepció de valor que té tot el que repre-sentes . Ser únics, ha de ser un dels eixos fonamentals de la nostra estratègia de branding .

Beneficis de la marca personal per a la teva l’empresaUna marca personal planificada és una valuosa eina de negoci, que ens permet potenciar el factor diferencial de la nostra oferta, arribar de maneres no convencio-nals als nostres consumidors i per tant ser més competitius . La nostra marca perso-nal ha de construir-se en base a la nostra estratègia de màrqueting . Què vull ser per als meus clients i com he de ser, per ser “l’escollit”? Fidelitat, preferència, identifica-ció, prescripció són atribuïbles al branding propi de la nostra comunicació personal . Tots els directius i professionals projecten la seva essència de marca als seus clients potencials igual que ho fan les marques . Desenvolupar una marca personal ens permet comunicar la nostra oferta i pro-

posta de valor de manera més eficient i diferenciada, augmentar l’atenció de la nostra audiència; motivar-la, fidelitzar, prescriure i sobretot ocupar una parcel·la a la vida dels nostres clients potencials de forma personalitzada .

Jordi CorellaADN Studio

No ets una llauna de Coca-cola, però pots ser igual de refrescant

19

L’ADEG organitza el primer gran happening comercialMés de 80 empreses es concentren al Molí de Mar per fer contactes

Màster 7x7’ ADEG

Divendres 8 de juny, al Molí de Mar de Vilanova i la Geltrú, l’ADEG va estrenar un nou format, expressament dissen-yat per a la promoció de contactes.

El nou Màster ADEG 7x7’ va aplegar fins a tres tandes de set presentacions d’empreses, enmig de les quals hi va haver

pauses per a la interrelació professional i el contacte comercial . Més d’una vintena de presentacions van disposar cadascuna de set minuts per explicar la seva oferta comercial . A banda, més de 80 assistents van podran aprofitar la jornada per ampliar la seva cartera de clients i conèixer nous proveïdors potencials de l’entorn ADEG .

Aquesta vegada els espais intermedis també van tenir un bon regust comer-cial, amb la col·laboració de Cafès Novell, Pastisseria La Granja, Mercè Pas-tissers, Simpàtic Càtering, Patates Piqué Servihostel i VinsdeCatalunya.cat . Cal agrair la col·laboració especial de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú .

Gremi d’Hostaleria de l’Alt Penedès

El Consell Comarcal, el Gremi de Res- tauració i l’Associació d’Artesans Agroali- mentaris de l’Alt Penedès posen en mar-xa una iniciativa perquè els restaurants de la comarca serveixin plats elaborats amb productes artesans locals . Així es va decidir en la reunió celebrada a la seu del Consell Comarcal entre els presidents i els vicepresidents dels 3 organismes .

L’Àrea de Promoció Econòmica i Comarcal del Consell Comarcal de l’Alt Penedès va edi-tar l’any 2011 el “Catàleg de productes de la terra i artesania alimentària de l’Alt Penedès” en el qual s’integren més d’un centenar d’artesans de la comarca agrupats en fun-ció dels productes agroalimentaris que produeixen o elaboren: cacao, cafè, oli, fruita, verdura, llet, pa, pastisseria, confiteria, cervesa, aviram, carn i tots els seus derivats .

Alguns d’aquests artesans es van agrupar en una associació de nova creació per tal de promocionar i comercialitzar conjuntament els seus productes . De la mà del Consell Comarcal, aquests artesans es van trobar amb els restauradors de la comarca en una jornada que va tenir lloc el 24 d’abril a la seu del Consell Comarcal . Aquesta jornada de col·laboració va servir per potenciar les empreses d’ambdós sectors (agroalimentari i de restauració), també va obrir nous canals per millorar la comercialització dels productes km 0 penedesencs i, finalment, va ser l’ocasió per concretar una oferta de plats (primers, segons i postres) cuinats amb productes de la terra que es van poder trobar a les cartes dels restaurants .

El Gremi impulsa “Tasta el Penedès”

El passat 28 d’abril el Gremi d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Penedès va partici-par en les activitats programades dins de l’estand de la D .O . Penedès a Alimentària 2012 de Barcelona . Per part del Racó de la Calma es va oferir la degustació d’un plat amb productes típics del Penedès, amb el seu corresponent maridatge amb vins pro-pis de la comarca . El plat es va tractar d’un Bombó de gall del Penedès amb prunes i pin-yons fet per Xavier Arnan, xef del Racó, i el maridatge va ser ofert per la sommelier i periodista Merit-xell Falgueras .

El Gremi ... a l’Alimentària

Més de 30 anys de Gremi

El Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Penedès va néixer al 1978 amb la intenció d’agrupar les empreses del sector de l’hostaleria i turisme de la comarca i així crear una associació que tingués més força per tal de gestionar lleis, regu-lacions, etc . que afectaven a les empreses del sector, i que per elles soles era molt més difícil fer sentir la seva veu . El fet que va propiciar aquest naixement de l’organització va comportar que el Gremi per altra banda posés també tots els esfor-ços en promocionar totes les seves empreses del sector agremiades . Així ha anat creixent i establint xar-xes amb diferents associacions tant locals, comarcals, o estatals per assolir els seus objectius de repre-sentació i promoció d’aquest sector .

Avui el Gremi representa un cen-tenar d’establiments, un 30% dels quals són bars, un 5% hotels, fondes i cases rurals i el 65% restant, res-taurants pròpiament .

Els principals serveis que ofereix als seus agremiats són informació, formació, atenció telefònica, tra-mitacions, borsa de treball, serveis d’advocats, assessorament compta-ble, fiscal i laboral, etc .

www .gremihostaleriapenedes .com

22

Cursos d’Estiu

22

Podeu consultar els detalls de la programació i gestionar la vostra inscripció a l’espai www.adeg.cat.

Com lligar en Italià

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Socis . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

09.07.12 – 10 horesDilluns i dimecresDe 9h30 a 12h130 €ADEG Vilanova

Aprendre a parlar en públic Prezi(especial per a universitaris)

Con fer-te grafòleg en 6 hores

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu . . . . . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu . . . . . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

02.07.12 – 6 horesDilluns i dimecresDe 9h a 12h78 € · BonificableADEG Vilanova

02.07.12 – 4 horesDillunsDe 9h a 13h52 €ADEG Vilanova

Fer turisme en Anglès


02.07.12 – 10 horesDillunsDe 9h30 a 12h130 €ADEG Vilanova

Català per a castellanoparlants

Protocol socialBones maneres



02.07.12 – 10 horesDillunsDe 9h30 a 12h130 €ADEG Vilafranca

03.07.12 – 6 horesDimarts i dijousDe 9h a 12h78 € · BonificableADEG Vilanova

Coaching


03.07.12 – 6 horesDimarts i dijousDe 9h a 12h78 € · BonificableADEG Vilanova

Com lligar en Anglès

Gestió del temps Aprofita l’estiu

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .


03.07.12 – 6 horesDimarts i dijousDe 9h a 12h78 €ADEG Vilafranca

Taller d’imatge personal

Google Apps (per a universitaris)

Com lligar en Francès


Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .


04.07.12 – 4 horesDimecresDe 9h a 13h52 €ADEG Vilanova

04.07.12 – 10 horesDimecresDe 9h30 a 12h130 €ADEG Vilanova

Com fer el teu propi blog


Fes el teu web amb Joomla


Fes el teu web amb Wordpress


05.07.12 – 10 horesDijousDe 9h30 a 12h130 € · BonificableADEG Vilafranca

Català per a castellanoparlants


06.07.12 – 10 horesDivendresDe 9h30 a 12h130 €ADEG Vilanova

02.07.12 – 6 horesDilluns i dimecresDe 9h a 12h78 €ADEG Vilanova

02.07.12 – 6 horesDilluns i dimecresDe 9h a 12h78 € · BonificableADEG Vilafranca

03.07.12 – 10 horesDimartsDe 9h30 a 12h130 €ADEG Vilanova

04.07.12 – 6 horesDimecres i diven.De 9h a 12h78 €ADEG Vilafranca

05.07.12 – 10 horesDijousDe 9h30 a 12h130 € · BonificableADEG Vilanova

23

Pensats per a tu!

L’art d’embolicar regals



Prezi (especial per a universitaris)


09.07.12 – 4 horesDillunsDe 9h a 13h52 €ADEG Vilafranca

Taller d’imatge personal


10.07.12 – 6 horesDimarts i dijousDe 9h a 12h78 €ADEG Vilanova

Aprendre a parlar en públic


11.07.12 – 6 horesDimecres i divendresDe 9h a 12h78 € · BonificableADEG Vilafranca

Facebook

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

11.07.12 – 6 horesDimecres i divendresDe 9h a 12h78 € · BonificableADEG Vilanova

Com fer-te grafòleg en 6 hores


17.07.12 – 6 horesDimarts i dijousDe 9h a 12h78 €ADEG Vilafranca

Com organitzar una festa social


17.07.12 – 3 horesDimartsDe 9h a 12h 39 €ADEG Vilanova

Google Apps (per a universitaris)


11.07.12 – 4 horesDimecresDe 9h a 13h52 € ADEG Vilafranca

Protocol socialBones maneres


10.07.12 – 6 horesDimarts i dijousDe 9h a 12h78 € · BonificableADEG Vilafranca

Com puc inscriure’m?Si esteu interessats en alguns dels cursos que us proposem podeu gestionar la vostra inscripció al web www.adeg.cat o bé trucant al telèfon 902 106 700 .

iPad / iPhone / Apple


16.07.12 – 4 horesDillunsDe 9h a 13h52 €ADEG Vilanova

Jo twittejo, i tu?


16.07.12 – 6 horesDilluns i dimecresDe 9h a 12h78 € · BonificableADEG Vilafranca

Google Docs · Com gestionar els teus documents


23.07.12 – 4 horesDillunsDe 9h a 13h52 €ADEG Vilafranca

Gestió del tempsAprofita l’estiu



L’art d’embolicar regals


18.07.12 – 6 horesDimecres i divendresDe 9h a 12h78 €ADEG Vilafranca

Google Docs · Com gestionar els teus documents

Jo twittejo, i tu?


18.07.12 – 4 horesDimecresDe 9h a 13h52 €ADEG Vilanova

23.07.12 – 6 horesDilluns i dimecresDe 9h a 12h78 € · BonificableADEG Vilanova


24

L’empresa

Tot just acaben de sortir al mercat les cot-nes, el nou producte de la marca Piqué . Una aposta que de ben segur aconseguirà l’èxit de les ja consolidades i valorades pels clients Patates Piqué .

Les cotnes pretenen ser un producte dife-rent del que trobem habitualment al mercat o als linials dels supermercats . Seguint l’estela de les Patates Piqué, volen ser un snack de primera qualitat que només es tro-barà en establiments d’hostaleria i on el client busca alguna cosa més .

La primera aposta de Vilanova Cafès pels snacks van ser les patates . Va ser el resultat de mesos de treball i de laboratori per tro-bar un producte que pogués conviure amb el cafè. L’objectiu era que que la mateixa xarxa comercial que tenim, comenta Marcel Ferré, director de Vilanova Cafès, pogués servir per la distribució del nou producte. I les pata-tes són ideals, no pesen, ocupen poc espai i és un producte econòmic pel consumidor final. A més, va coincidir amb el retrobament amb un

amic valencià que produïa patates i de tot ple-gat en va esdevenir Patates Piqué.

Ràpidament, tant el Marcel com tot el seu equip van adonar-se que el nou produc-te requeria un tractament especial quant a la marca i la imatge per realment trans-metre el que volien . En un primer cop d’ull, el color negre de la bossa ja ens desvetlla l’elegancia del producte i el seu caràcter diferenciador .

Els origensTot i que els inicis professionals de Mar-cel Ferré estan vinculats al món del cafè, quan va agafar les regnes del projecte Vilanova Cafès, portava 23 anys vincu-lat exclusivament al sector de l’hostaleria . Com ell mateix comenta: Mentre jo estava en el món de la distribució del vins i productes de restauració hi havia empreses que feien les coses molt ben fetes en el sector del cafè. Va entrar al Fòrum Cultural del Cafè i va apro-fitar els dos anys que va estar a la Junta directiva per aprendre tot el necessari per tirar endavant un projecte tan enriquidor com Vilanova Cafès.

Objectiu: generar negoci al seu clientDes de Vilanova Cafès aposten per la inno-vació . La seva meta és aconseguir que els seus clients generin negoci i es diferenciïn de la competència . Cafè aràbic presen-tat en llaunes de 3kg, expositors amb una gran varietat de tes, articles promocionals per decorar les taules dels establiments, sobres de sucre personalitzats . . . aquestes

Vilanova CafèsS’introdueix en el món dels aperitius amb productes de primeríssima qualitatLes noves cotnes se sumen a les ja reconegudes Patates Piqué

L’any 2000 es funda Vilanova Cafès en societat conjunta-ment amb la fàbrica Cafès 3JP . Durant aquests anys ha anat creixent propagant-se pel territori fins a abastar una important zona d’influència que s’expandeix des de Barce-lona fins al final de la provín-cia de Tarragona .

www.coraltransports.com

25

Vilanova CafèsRonda Ibèrica, 14. Nau C3Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 89 09www.vilanovacafes.com

són només algunes de les iniciatives tirades endavant pels professionals de Vilanova Cafès per reforçar la seva imatge de mar-ca però, sobretot, per aportar valor afegit als establiments dels seus clients . La gent demana el que veu i per tant hem de fer visi-bles els nostres productes.

El cafè en monodosiTothom és conscient que el consum de cafè ha disminuït considerablement en els darrers anys, però la qualitat d’aquest producte no pot decaure. Quan els restauradors tenen emma-gatzemat el cafè durant molts dies dins la tolba, perquè no consumeixen un important volum de producte, el cafè s’oxida i perd les seves aromes. Estem pensant en locals de res-tauració que volen donar la millor qualitat de cafè als seus clients.

Veient aquesta mancança des de fa uns 4 anys oferim als nostres clients un sistema de cafè presentat en monodosi. No té res veure amb les que estem acostumats a tenir a casa, estan pensades per a professionals de l’hostaleria. La consciència que la població està adquirint del cafè en monodosi per al consum particu-lar s’està encomanant a l’hostaleria. El cafè en monodosi, envasat amb gas inert, propicia l’adequada conservació del producte.

Un servei tècnic exclusiuBons productes de qualitat, un personal atent i amable, nous envasos que ajuden a conservar millor les qualitats del cafè . . . la llista de productes i serveis que s’ofereixen

des de Vilanova Cafès es pot estendre molt més, però cal destacar un dels ser-veis més valorats pels clients, el servei tècnic . Una de les coses que fa que es vengui un producte és donar un servei més enllà de la pròpia distribució. Comptem amb un un ser-vei tècnic propi gràcies al qual podem oferir un servei integral. Proporcionem la maquinària, la vaixella, el producte fungible i el servei post-venda. Formem als nostres clients i els seus treballadors, revisem i reparem les cafeteres, els aportem idees de màrqueting, etc.

Des de Vilanova Cafès volen donar una atenció personalitzada als seus clients, per això els ofereixen revisions periòdiques de la maquinària i s’interessen per les necessi-tats individuals de cada un d’ells .

Aula de formacióLa formació és un tret diferenciador, per això la nau que estem a punt d’estrenar, d’uns 1000 m2, comptarà amb una aula de forma-ció amb l’objectiu de formar personal nou dels nostres clients. Els ensenyarem com elaborar cafès, tes, caputxinos, etc. Busquem donar un valor afegit al seu negoci. Una de les nostres primeres premisses és intentar donar negoci als nostres clients.

El Marcel i el Salvador, el seu director comercial, juntament amb tot l’equip que forma Vilanova Cafés, el seu equip, consi-deren bàsica la contínua formació . Per això, són els primers en reciclar-se constantment . Per a oferir un bon servei els primers en estar ben informats i formats hem de ser nosaltres.

www.pastisserialagranja.com

26

Catorze ducs i una estela van ser els protagonistes de la Nit de l’Empresa, la gala anual que congrega empreses, institucions i representants polítics de les comarques del Penedès Garraf.

La convocatòria més rellevant del calen-dari de l’ADEG, la Nit de l’Empresa, va tenir lloc el dilluns 7 de maig, a la Finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes .

Enguany, el primer convidat de la Nit de l’ADEG va ser el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas .

Anna Poch va ser l’encarregada de con-duir el guió de la nit que va comptar també

amb l’ambientació del grup de jazz de saló “Tres de Copes” .

La Nit de l’Empresa 2012 va coincidir amb la celebració del Fòrum FIAE 2012 i comp-tà amb la participació de les delegacions de Portugal -Conselho Empresarial dos Vales do Lima e Minho, CEVAL- i França -Association Française des Entreprises et des Associations d’Entreprises, AFA2E, de l’Aquitània .

A la sobretaula es va conèixer el veredic-te del Jurat dels Premis ADEG 2012 . Els guardonats van rebre el seu duc, l’escultura corporativa de l’ADEG que és obra de l’artista sitgetà Artur Duch .

A més, també es van conèixer els guanya-dors dels premis Jove Emprenedor 2012, promogut pel col·lectiu Joves d’Empresa i el 2n Premi Estela Dona Emprenedora, iniciativa promoguda per Dones d’Empresa i patrocinada per l’Hotel Estela de Sitges .

La Nit de l’Empresa 2012 va tenir l’espai habitual per homenatjar aquelles entitats i aquelles empreses associades que cele-bren un aniversari prou significatiu .

En aquesta edició es va rebre el patroci-ni de Mútua Penedès, Endesa i Sammer, i la col·laboració de Remm Guitart i Automòbils Besolí .

Els Premis ADEG 2012 reconeixen 15 empreses del Penedès GarrafArtur Mas va presidir la gala amb més presència internacional

PREM

I AD

EG 2

012

La Nit de l’Empresa 2012

FIAE · Presidents de les associacions membres, ADEG, CEVAL i AFA2E

Ducs i EstelesEls protagonistes de la Nit de l’Empresa

Teatre Societat La Principal, El Casal Premi ADEG a la trajectòria sociocultural

Artur Mas President de la Generalitat de Catalaunya

Venca · Vilanova i la Geltrú Premi “Anxanet”, en Tecnologies de la Comunicació

Anna Poch Presentadora de la gala

“Tres de copes”El grup de jazz va amenitzar tot l’acte

Eurofirms · Vilanova i la GeltrúPremi “Mútua Penedès”, en l’Entorn Laboral

2727

Coral Transports & Stocks · La GranadaPremi ADEG a la Innovació

Descoberta · CubellesPremi ADEG en l’àmbit de Nova Creació

Masia Vallformosa · Vilobí del Penedès Premi ADEG a la Internacionalització

Indústries Durmi • Sant Pere de RibesPremi ADEG en l’apartat d’Ecoproducte

Festival Faraday · Vilanova i la GeltrúPremi ADEG a l’esdeveniment amb major projecció

Nou Verd · Vilafranca del PenedèsPremi ADEG al Compromís i Sostenibilitat

Reciclatges González · Vilanova i la G .25è aniversari

As. Turística de Serv. de Platges de Sitges25è aniversari

Aula Empresarial del Penedès 25è aniversari

Deixalles i Transports A. Plazas · Lavern 50è aniversari

Roselyne Chane, Snack Saludable Premi “Estela” Dona Emprenedora

“Remus” · Avinyonet del PenedèsPremi “Jove Emprenedor 2012”

Fotografia de grup · Premis ADEG 2012

28

Com ja ve sent habitual, la primera set-mana de juny toca visitar empreses. L’ADEG promou cada any la Jornada de Turisme Industrial, un programa de visita a empreses per conèixer els seus processos i estratègies.

Enguany, el circuit de visites va començar a la terminal portuària de Vilanova i la Geltrú, amb les empreses Sammer i Esti-bas Vilanova com a amfitriones i amb la col·laboració de Ports de la Generalitat . Des del passeig Marítim de la capital del Garraf, l’autocar es va desplaçar al Penedès per fer la primera parada a Gràfiques del Foix, indústria centrada en les arts gràfiques i ubicada a Vilafranca del Penedès . La terce-ra visita va ser a les flamants instal·lacions de l’empresa de logística integral Coral Transports & Stocks, a La Granada del Penedès . El celler Albet i Noya, pioner en vins ecològics, de Sant Pau d’Ordal, va completar el recorregut d’aquesta jorna-da de coneixement i contacte entre la Gent d’Empresa .

La 7a Jornada de Turisme Industrial de l’ADEG va comptar amb la participació de més d’una trentena d’empresaris i directius del territori .

La Jornada de Turisme Industrial és una convocatòria dirigida a empresaris i directius de les empreses de l’ADEG que té l’objectiu de fomentar la interrelació entre ells i el coneixement d’altres empreses i pro-cessos productius . Podeu veure el detall de totes les edicions a l’espai www.adeg.cat .

7a Jornada de Turisme Industrial al Penedès GarrafCircuit de visites a empreses

Networking on the road

Fotografia de grup

L’ADEG agraeix molt especialment el patrocini d’autocars Monbus en l’edició d’enguany. I la

col·laboració rebuda per part de totes les empreses

que van participar a la 7a Jornada de Turisme Industrial del Penedès-

Garraf.

Sammer i Estibas · Vilanova i la G . Gràfiques del Foix · Vilafranca P .

Albet i Noya · St . Pau d’Ordal Coral Transports · La Granada del P .

292929

Emprenedoria

C. de l’Aigua, 199, 1r 3a · 08800 Vilanova i la Geltrú · T. 619686234 · F. 938101391

NETEJA GENERAL GOPAIM

- Comunitats- Pàrquings - Oficines- Obra nova- Consultoris- Anti-acars

Els col·laboradors de l’ADEG Advising ofereixen als nous emprenedors tota la seva experiènciaEn el marc de col·laboració que manté l’ADEG amb diferents ajunta-ments de la nostra demarcació, els col·laboradors del programa ADEG Advising participen com a ponents en diferents actes de difusió i estímul promoguts des dels mateixos consis-toris.

El passat 2 de maig a Cunit (Baix Penedès) i el 4 de juny a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) es van realizar sengles tallers d’ocupació i emprenedoria . En el primer cas, a Cunit, la sessió va comptar amb les ponències de Maria Batet i Bego-ña Cartagena . Es tractava d’orientar als assistents, amb perfil de persones sen-se ocupació, de com s’havien de preparar i quina actitud els ha de guiar a l’hora de presentar-se a una empresa . La sessió va resultar molt satisfactòria per als partici-pants i se’n faran més passat l’estiu .Pel que fa al municipi quintinenc, l’acte va comptar amb el concurs de Rena-ta Bedós, tècnica del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Pene-

dès-Garraf, i d’Èric Enguita, emprenedor penedesenc promotor de diferents projec-tes . Aquesta vegada la sessió s’adreçava a ciutadans i ciutadanes que tenen idea de posar-se pel seu compte o que barrunten un projecte d’empresa . D’una banda es van exposar les maneres i els procediments a l’hora de crear una empresa, així com les circumstàncies jurídiques i burocràtiques que acompanyen els nous emprenedors d’activitat . Bedós també va posar tot l’accent en la importància de fer-se un lloc en el mercat i trobar l’encaix que afavoreixi la supervivència de l’empresa . De l’altra, Enguita va optar per una ponència expe-rimental i participativa, amb pinzellades d’enginy però sobretot amb una casuís-tica pròpia, la seva, a partir de la qual es projecten totes les amenaces i totes les adversitats que atropellen els nous ini-ciadors . El finançament és la preocupació primordial dels emprenedors, així ho va palesar la vintena d’assistents al taller, en un moment en què no es troba el recurs bancari i que tampoc no és fàcil enfi-lar l’interès de l’inversor privat . En aquest

sentit, l’ADEG treballa per la creació d’un fòrum d’inversors privats de base local, que des del mateix territori apostin pels projectes ideats en el territori i generats per la nostra gent emprenedora .

Avui, una trentena d’empresaris i consul-tors externs composen el quadre d’experts i assessors que col·laboren, de manera generosa i no retribuïda, amb el programa ADEG Advising . A banda de les actua-cions susdites, es manté un cicle regular de sessions orientatives adreçades als nous iniciadors d’activitat . Aquestes accions es programen de la mà de la Mancomunitat Penedès-Garraf i s’emplacen de manera itinerant als municipis de Cubelles, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurní d’Anoia, Sit-ges, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú .

30

Gent emprenedora

Martí Sistané«El Gran Penedès depèn massa del sector serveis, hem de diversificar»

Martí Sistané compta amb una dilatada trajectòria en el món de les finances, concretament a la banca, i un ampli coneixement en els sectors del màrqueting i la formació . Conjugant la seva experiència en aques-tes àrees neix Proment Consulting, amb l’objectiu de convertir-se en la con-sultora de capçalera de les petites i mitjanes empreses del territori .

altra banda, també és important seguir millorant les comunicacions, tal i com ho hem anat fent en els darrers deu anys .

· Com serà el futur paisatge del Pene-dès?És un moment de molta incertesa en el què hi ha molta informació contradictòria, però crec que l’important és que des de tots els estaments es tingui la voluntat de treballar conjuntament per defensar un únic projec-te . Això és el que marcarà com serà aquest futur .

Crec que seria bo aconseguir aquest teixit empresarial i aquesta diversificació, doncs dependre molt d’un sector sempre és com-plicat .

· Si pogués canviar-ho tot, per on començaria?Més que canviar-ho tot, que probablement això és una utopia, el que faria seria utilitzar el sentit comú i que tothom que té implica-cions, dins del que és l’economia i el mercat de les comarques que constitueixen el Gran Penedès, treballessin d’una manera unida i amb un objectiu comú i ben definit, que no pot ser un altre que el de generar riquesa a través del progrés i la creació d’estructures econòmiques que siguin viables, basades en un projecte de futur . Si aconseguíssim això, canviaria tot .

· Com valora des de dins l’evolució del seu sector: l’assessorament?Està en procés de transformació, com tots els sectors . La majoria de consultores el

que fan és dissenyar un model que ells con-sideren d’èxit i pretenen que les empreses s’adaptin a ell . Nosaltres, des de Proment Consulting, hem vist que això no és via-ble amb el nostre tipus de client, la petita i mitjana empresa . Ha de ser precisament a la inversa . A partir de les experiències i els coneixements que té tot el nostre equip, som nosaltres els que ens hem d’adaptar a la realitat de les pimes . Adaptar-nos en tots els sentits, a la seva dimensió, al seu sector, però també a les seves característiques i als seus balanços . Així s’aconsegueix una solu-ció unipersonal que li permet a l’empresa arribar als seus objectius de la millor mane-ra possible .

Parlant financerament, és evident que sem-pre es pot millorar en una empresa la seva gestió, mirant quin és el cost d’oportunitat que comporta aquesta millora . Tota empre-sa, amb la pròpia gestió del dia a dia pot millorar, i això és un factor molt important . Venim d’uns anys on les empreses eren molt dependents del finançament aliè i ara han de viure molt més pendents de la seva prò-pia tresoreria . Les empreses van oblidar la seva capacitat de finançament intern perquè era molt fàcil aconseguir el finança-ment extern . Nosaltres podem ajudar-les a gestionar els seus recursos interns . · Com comença aquesta aventura empresarial?L’any 2009 vam iniciar aquest projec-te . La idea era crear una consultora molt orientada a les petites i mitjanes empre-ses . Nosaltres coneixem molt bé la realitat de les pimes i per tant volem ser un part-

· Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris?El Gran Penedès és un territori amb una gran qualitat de vida . És un lloc molt atrac-tiu, però no té un teixit empresarial molt gran i les empreses que ens desenvolupem aquí sovint hem de sortir fora del territo-ri per complementar la nostra feina . És un bon lloc per viure i per tant ha de ser també un bon lloc per a treballar-hi .

· Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques?Probablement l’excessiva dependència amb el sector serveis, concretament amb el turisme . Això crea molta estacionalitat i poca diversificació del teixit empresarial . No és fàcil crear una línia empresarial, però al Gran Penedès hi ha molta gent empre-nedora i per tant és possible si es treballa amb una visió de mitjà i llarg termini . Per

3131

ner de referència per a elles en tres àrees, la financera, la de màrqueting, vendes i comu-nicació, i la de formació . Aquestes són les tres línies de serveis que nosaltres oferim a les empreses, però tenim un acord amb moltes consultores del nostre nivell . Així, si algun dels nostres clients necessita un ser-vei que nosaltres no oferim directament, podem proporcionar-li aquestes consulto-res amb les què no notarà canvi en la forma de fer .

· Qui són els clients de Proment Consul-ting?Petites i mitjanes empreses . No ens hem especialitzat en un sector, sinó en una tipo-logia d’empresa .

· Com va ser això de fer-se empresari?Va ser un projecte que no es va gestar d’un dia per un altre . Poc a poc va anar neixent en mi aquesta idea de fer alguna cosa prò-pia, fins que un dia vaig fer un bussiness plan i vaig creure que podia tenir sentit tirar-lo endavant . Està sent una experiència molt positiva .

· Quin creu que és el secret per consoli-dar i fer créixer una empresa?No és fàcil, no només pel moment, sinó pel propi sector . No és un sector emergent, sinó tot el contrari, és un sector molt madur . Però hi ha tres coses bàsiques: treballar moltes hores, treballar amb una orientació

clara cap al client i el reciclatge constant d’un mateix .

· Si tornés a començar què és el que no faria?Dels errors que hem comès, n’hem sor-tit reforçats amb el seu aprenentatge, per tant, benvinguts siguin els errors .

· Com porta la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social?Evidentment, la vida personal se’n resenteix . És difícil dir “és diumenge i marxo a treba-llar el despatx”, però s’ha de fer . La família ho ha de viure amb tu, tot i que professio-nalment no estiguin dins de l’empresa, ells ho viuen amb tu . Ells han de formar part de l’empresa en aquest sentit . Jo tinc la sort de que la família ho entén i ho viu així .

En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics?Canviaria la paraula amic per confiança . Si un client només és un client, entenent per client una persona que et compra un servei i ja està, en el nostre cas no té massa sentit . Han de ser clients amb una relació basada en la confiança . L’element de la confiança és importantíssim .

Els fills, la continuïtat...Jo no vaig crear l’empresa en aquest sentit, la vaig crear com un projecte personal, així que dependrà d’ells .

El test de la gent emprenedora1. El seu vehicle preferit... Per treballar el Suzuki Sx4

2. Les seves vacances a... Estan per venir

3. La seva ciutat preferida Florència

4. Un llibre que l’hagi marcat especialment? “Cien años de soledad”, em va marcar molt quan era jove.

5. Una cançó que el faci vibrar especialment... You’ve got a friend, de James Taylor

6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil? Més de les que voldria

7. I quants correus electrònics? Més dels que puc contestar

8. Qui més contamina més ha de pagar? Sí, clarament sí

9. Per què paguem tants peatges? Hem creat un país de peatges i ara ho estem pagant

10. Una setmana laboral de 35 hores és possible? Com a mínim ho hauria de ser per a tothom. Tothom té dret a treballar, però per als empresaris no n’hi ha prou amb 35 h.

11. Si tornés a la infància què li agradaria ser quan fos gran? Feliç

12. Es pot ser empresari i romàntic? Sí, i tant!

13. I empresari i polític? Es pot ser empresari i bon polític

14. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? Perquè són dues professions molt absorbents i per tant no compatibles.

Proment ConsultingCarrer Sagrada Família, 16 A · Sant Pere de RibesT. 93 516 92 92www.promentconsulting.com

3232

L’Escola de Direcció d’Empresa és un segell exclusiu i de qualitat per a la for-mació d’empresaris i directius de petites i mitjanes empreses i empresaris indi-viduals.

D’aquesta manera, la primera organització empresarial del Penedès Garraf, ADEG, emprèn un dels projectes més ambiciosos del seu pla estratègic. La nova marca EDE té molt a veure amb el bagatge de gairebé 20 anys en l’organització d’accions formatives per a tots els públics d’empresa. Ara és el moment de con-solidar aquesta experiència amb un centre de formació exclusiu per als direc-tius.

Dirigit a un públic molt concret· Homes i dones d’empresa· Professionals liberals· Àmbit geogràfic: Catalunya

La metodologia, exclusivaL’EDE parteix d’una nova concepció metodològica, pensada i dissenyada per a una tipologia d’alumnes que requereix una formació ad hoc, fins ara inexistent. A l’EDE, els perfils d’alumnes són del tot heterogenis però tenen en comú la ne-cessitat d’una oferta formativa assequible en els temps d’impartició, accessible en les maneres i sotmesa a preceptes pràctics.

Els programes formatius combinen tres conceptes:> La ponència acadèmicaEl rigor acadèmic, amb docents de reconeguda vàlua i ponents que han excel·lit en les respectives parcel·les empresarials> La casuística aplicadaEstudi addicional de casos reals que resulten propers i comprensibles per als públics de les pimes.> El procediment dialècticA través del debat amb un expert de primer nivell, al voltant d’una temàtica empresarial i sempre a curta distància, l’alumne pot avesar-se a la dinàmica discursiva. En el contrast de parers, s’assoleix un major nivell de solvència en l’ús de la paraula i l’exposició d’idees.

El CampusEl marc d’interrelació entre els alumnes, els professors i els coordinadors és el campus virtual. Conforma un escenari formatiu complementari per a l’obtenció de continguts acadèmics addicionals i nous referents casuístics.

És d’accés reservat per als participants en els programes de Direcció. El codi d’accés al Campus EDE es registra en una acreditació personalitzada per a ca-dascun dels alumnes.

L’ADEG estrena l’Escola de Direcció d’Empresa

«Estratègies Directives»«Estratègies directives» és el nom genèric d’una programació inicial que ofereix un total de sis cicles, relacionats ca-dascun d’ells amb la Innovació, la Direcció de Persones, el Màrque-ting, el Finançament, la Comunicació i la Interna-cionalització.

El programa «Estratègies Directives», s’impartirà al balcó mediterrani del Molí de Mar, a Vilanova i la Geltrú a la tardor.

+ [email protected] · 902 106 700

Els participants en el primer cicle de la programació d’«Estratègies directi-ves» han valorat molt favorablement el nou marc formatiu que s’ofereix des de l’Escola de Direcció d’Empresa. La iniciativa EDE ha merescut, en el seu inici, una avaluació del tot satisfactòria per part d’alumnes i professors.

Els dies 4, 11 i 17 de maig, a la balconada mediterrània del Molí de Mar, a Vila-nova i la Geltrú, es va impartir el cicle La innovació, motor estratègic del canvi. El combinat metodològic, la qualitat dels continguts i les condicions ambientals han estat els tres factors més ben valorats pels alumnes i professors. A més, els participants han destacat l’alt nivell del quadre docent i l’audició de conceptes novedosos.

El valors qualitatius del segell EDE ja han quedat expressats des del primer moment amb la posada en escena d’una nova manera d’impartir formació per als nostres empresaris i directius: accessible en els temps i els formats, asse-quible en els requeriments i de màxima rendibilitat. L’aprehensió rellevant de coneixements i experiències, així com el factor convivial generat pels mateixos participants, han excel·lit en les avaluacions proferides pels directius i directi-ves que han gaudit d’aquest primer cicle.

La innovació estratègica, primer episodi de l’EDE

Calendari de nous cicles· 2n cicle: 28 de setembre, 5 i 11 d’octubre Comunicació corporativa, l’estratègia de l’èxit

· 3r cicle: 19 i 26 d’octubre i 9 i 16 de novembre Màrqueting estratègic en un mercat global

· 4t cicle: 23 i 24 d’octubre La intel·ligència financera, estratègia vital

· 5è cicle: 8, 15 i 22 de novembre La gestió de persones, eix estratègic

· 6è cicle: 4 i 11 de desembre Estratègia i pràctica de la internacionalització

Per a més informació o reserves de plaça podeu enviar un mail a [email protected] o bé trucar al telèfon 902 106 700.

34

L’empresa

El Jordi Morera és forner de cinquena gene-ració d’una empresa familiar que sempre s’ha dedicat a l’artesania del pa . L’Espiga d’Or neix el 1888, en el casc antic de Vila-nova, i a diferència d’altres forners, sempre han estat molt especialistes en el pa, sen-se derivar a altres coses, com la pastisseria .

L’empresa compta amb més de 130 anys d’experiència . En aquesta dilatada trajec-tòria la manera de fer s’ha anat modificant, però sempre conservant l’essència que els caracteritza . Abans, la concepció que es tenia del forner era la d’un ofici i no tant la d’empresa. En el nostre cas particular, se segueix priorit-zant aquesta primera concepció del forner com a ofici. El producte que nosaltres oferim és molt diferent a la resta, doncs és de con-

sum diari, i per tant no es pot guardar d’un dia per un altre, ni hi pot haver estocs. Això fa que el pa sigui un producte diferent a la resta, sigui un ofici que realment t’ha d’agradar com a tal, i a nosaltres el nostre ofici ens apassiona.

L’evolucióAmb el temps també ha canviat la mane-ra de fer, per exemple, abans es treballava molt més de nit . L’avi era el que treballava de nit, i després l’àvia estava a la botiga tot el dia, encarregant-se dels clients, els proveïdors, el gènere... normalment en un negoci com aquest qui portava “els pantalons” era la dona, tot i el masclisme de l’època.

La forma de consumir també ha canviat . Actualment no tothom pot venir al forn

cada dia . El ritme de vida i les rutines profes-sionals han provocat que molts consumidors comprin el pa per a tota la setmana i el conge-lin. Si el pa és bo i natural aquesta congelació no li fa perdre pràcticament cap de les propie-tats i dels nutrients del pa. Per altra banda, el client està demandant, cada vegada més, pa de grans dimensions. Tenim un pa gros i el client ve i et demana tants grams de pa. Elaboració pròpiaL’Espiga d’Or aposta per la producció prò-pia . El pa es pot fer de moltes maneres. Un dels secrets del pa, més que els ingredients, que també és important comptar amb una bona matèria primera, sobretot és el procés. El principal secret del pa és el temps. El pa es prepara el dia anterior i es deixa fermentar a

L’Espiga d’Or, cinc generacions de flequers fent del pa una filosofia de vidaLa base del seu èxit és continuar fent el pa de cada dia, amb el temps com a ingredient prtincipal

Jordi Morera, 5a generació de flequers “Des dels estrets car-rerons del casc antic de Vilanova i la Geltrú la meva família elabora el seu pa ar-tesà, des de 1888. Tot i que la situació de l’ofici de forner ha canviat radicalment des d’aleshores, a casa meva tot continua, més o menys, igual: la farina i l’aigua en són les protagonistes, juntament amb el temps. Sí, el temps, ingre-dient fonamental per aconse-guir un pa de qualitat”.

C/ Recreo, 50 - Tel: 93 816 80 43 - [email protected] - www.pertonaluminis.com

35

poc a poc durant 24h. Això és el que la gran indústria no pot aconseguir. No poden deixar fermentar lentament el pa i substitueixen aquest procés amb productes químics.

Un altre tret diferencial de l’empresa de la família del Jordi és la utilització del forn de llenya, amb sola de pedra, que ja utilitzava el seu avi .

La importància de la comunicació Hi ha moltes vies per transmetre un missat-ge . S’ha de tenir en compte que els forners són dels pocs sectors que controlen la pro-ducció, la comercialització i la distribució del producte . A mi m’arriba un sac de farina i em marxa el client amb una barra de pa. Els canals són diversos, des d’escrits a les parets de la botiga, a les bosses de pa, internet, així com la formació de les dependentes, que al cap i a la fi són les que tenen aquest contac-te directe amb el client, i les que millor poden transmetre aquesta cultura del pa, així com recollir les necessitats dels clients.

El valor nutricional del paEl pa és el producte més consumit al llarg de la història en la civilització occidental, però mai com ara s’ha menjat tant poc pa, espe-cialment a Espanya . Actualment, es menja menys de la meitat del que es menjava fa 40 anys, tot i que s’aconsella menjar uns 200 grams de pa al dia . El pa artesanal, el pa natural, ens aporta uns nutrients que el nostre cos assimila molt bé. El pa són hidrats de car-boni, sense grasses saturades, és un producte amb una elevada sensació de sacietat, per tant, amb poc que en mengi em sento força ple.

Productes tradicionals vs innovacióInnovar no és només posar-li de tot al pa, sinó innovar amb nous cereals. Els clients ens demanen cada vegada més pas del nord, com d’Alemanya, que són pas més foscos, amb més cereals i sègol. És molt important experimen-tar amb ferments naturals, que els proporciona un sabor increïble.

Però una de les varietats de pa més deman-dades pels clients de l’Espiga d’Or és el pa de vinya . Es tracte d’una barra amb una forma una mica estranya, per la seva ela-boració completament artesanal, i amb un gust molt peculiar, és fort i àcid, però a la mateixa vegada dolç . Els seus ingre-dients són l’aigua i la farina, però el procés d’elaboració és el que li atorga aquest sabor tan característic .

RestauracióFins fa poc, l’únic que portava pa als restau-rants era el forner, avui en dia ja no és així, i el 90% de la distribució va de les mans de gran cadenes industrials de pa congelat .

Nosaltres apostem per treballar amb restau-rants que apostin per un producte amb valor afegit, de producte de proximitat, natural i diferenciat. Treballem sempre a mida pel res-taurant, per fer especial el seu local, fent pans exclusius que només es poden degustar en un determinat restaurant i que li dóna un element característic.

L’Espiga d’OrCarrer Comerç, 17

Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 10 52www.culturadelpa.com

“Només d’unes mans que estimin l’ofici en pot sortir un bon pa. El temps n’és el principal ingredient.”

Jordi Morera

L’Espiga d’Or té un espai internètic obert a tots els amants del bon pa aculturadelpa.com amb articles ben curiosos i un punt de vista prou diferent d’aquest producte tan poc valorat avui.

CAFÈS NOVELL, S.A.POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES

C/ FONT DE L’AVELLANER, S/NTEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www. cafesnovell.com • [email protected]

36

Economia

Després de quatre trimestres consecutius d’intensificació dels ritmes de destrucció de llocs de treball, el 2012 s’inicia amb un menor deteriorament de l’ocupació a Catalunya . Tot i que és insuficient per confirmar un canvi de tendència en la nova etapa recessiva, és una bona notícia per encarar el futur amb perspec-tives més optimistes . Així, la destrucció de llocs de treball registrada els tres primers mesos de l’any ha estat del 2,8% interanual, davant del 3,1% del trimestre anterior, 3 dècimes menys .

L’evolució al conjunt de comarques del Garraf-Penedès ha estat divergent . D’una banda, al Baix Penedès és on s’enregistra una tendència més positiva atès que els dos darrers trimestres es passa d’una reducció dels llocs del -5,9% inte-ranual al -3,2% . Contràriament, a l’Alt Penedès i al Garraf la situació empitjora i s’observa una caiguda de l’ocupació encara més intensa que el darrer tram de 2011 .

Al Garraf es passa del -4,6% al -5,9% i a l’Alt Penedès del -2,1% al -3% . Aquesta dinàmica trenca el comportament que es venia obser-vant des de l’inici de la crisi econòmica, en el què l’Alt Penedès mostrava un to més positiu i el Baix Penedès més negatiu . En termes compa-ratius, el Garraf se situa entre les comarques

amb un pitjor comportament de l’ocupació (la 36a) i l’Alt Penedès, que ocupava la 3a posició en el darrer trimestre de 2011, passa a ocupar la 14a i el Baix Penedès puja fins la 16a posi-ció des de la 33a .

Com en el trimestre anterior, l’ocupació cau a totes les comarques catalanes, excepte a la Val d’Aran . Tot i que només una comarca obté regis-tres positius en l’ocupació, hi ha més comarques que el trimestre passat que s’anoten un aug-ment dels llocs de treball en diversos subsectors del terciari . L’activitat amb més comarques en positiu és l’Educació, seguit de l’Hoteleria i la Sanitat i serveis socials (per sobre la vinte-na) . En totes tres l’evolució es positiva, ja que s’incrementen el nombre de comarques que generen ocupació en termes interanuals res-pecte el trimestre passat . En canvi, la dinàmica és negativa des del punt de vista comarcal en el Comerç i el Transport i comunicacions . També és negativa la Indústria . D’onze comarques en positiu el 3r trim . de 2011 es passa a només una en el primer trimestre de 2012 . A la Construcció encara no es registra cap comarca en positiu . El teixit empresarial experimenta una intensifi-cació en la reducció dels centres de cotització a Catalunya, fet que representa un canvi de ten-dència respecte a l’atenuació registrada durant el 2011 . Aquesta mateixa situació es viu a les comarques del Garraf-Penedès des del tri-mestre passat . Al seu torn, l’evolució del treball autònom es manté a un ritme de contracció estable, tant al Garraf Penedès, com al con-junt de Catalunya .

Millora en el comportament del terciari a Cata-lunya respecte al darrer tram de 2011 . El sector Serveis es contrau a ritmes més moderats des-prés d’enregistrar una alça important els tres

darrers mesos del 2011 . Així, la taxa interanual se situa en el -1,1%, 7 dècimes menys que el trimestre anterior . Al Garraf i l’Alt Penedès la situació és d’empitjorament i s’assoleixen ritmes importants de destrucció de llocs de tre-ball, mentre al Baix Penedès el terciari cau molt tímidament (-3,4%, -2,4% i -0,6% respecti-vament) . A la Indústria s’intensifica la destrucció d’ocupació a Catalunya i ja són quatre els trimes-tres consecutius en què empitjora l’ocupació . La tendència és la mateixa a les tres comarques del Garraf-Penedès . Les contraccions més impor-tants es registren al Garraf i al Baix Penedès (-5,0% i -4,4%) i on és menor és a l’Alt Pene-dès (-1,8%) .

La situació de la Construcció segueix empitjo-rant al Principat, amb una caiguda del 16,1% de l’ocupació respecte a fa un any . Xifra 6 dècimes superior a la de finals de 2011 i 6 punts supe-rior a la de mitjan de 2010 . Al Garraf la reducció interanual d’ocupació se situa a nivells molt ele-vats, el 23,9% (quasi un de cada quatre llocs de treball) . Al Baix Penedès es modera respecte al trimestre anterior (passa del -23,5% al -17,4%) . Finalment, a l’Alt Penedès, es manté per sota la mitjana catalana, el -13,5%, tot i que representa un increment de 3 punts en relació al darrer tri-mestre de 2011 .

El Garraf és una de les comarques de Cata-lunya que mostra un pitjor comportament de l’ocupació durant el primer trimestre de 2012 . Registra una contracció de l’ocupació del -5,9% . En els tres primers mesos de l’any la Construc-ció, la Indústria, el Comerç, l’Educació i els Serveis empresarials han experimentat una evolució comparativament molt negativa . Dins els sec-tors clau, només l’Hoteleria ha seguit creant ocupació . A l’Alt Penedès sectors clau com

Informe ADEG de Conjuntura, 1r trimestre de 2012El Garraf i l’Alt Penedès, encara més afectades per la recessió La consultora Actíva Pros-pect acaba de presentar l’Informe ADEG de Conjun-tura Econòmica per a les comarques del Penedès i el Garraf, amb dades que fan-referència al 1r trimestre d’enguany .

37373737

l’Agricultura, la Mediació financera o els Serveis empresarials han mostrat una dinàmica més negativa que a d’altres comarques . D’altra ban-da, només dos subsectors dels analitzats han creat ocupació: els Transports i l’Educació . Des de finals de 2010 no es donava una situació tan negativa, ja que la comarca durant el 2011 s’havia situat entre les que registraven millor comportament . Al Baix Penedès els sectors que han registrat un mal comportament són la Indústria, la Construcció, l’Administració públi-ca i la Sanitat . Contràriament, l’Hoteleria, un dels sectors clau de la comarca, ha registrat un dels millors registres del panorama comarcal català (4a posició) . En aquesta mateixa línia, l’Educació i les altres activitats i serveis socials mostren també una dinàmica positiva .

El nombre de persones a l’atur a Catalunya segueix augmentant, però l’increment ha estat menor al dels darrers tres mesos de 2011 . Així, la taxa interanual se situa en el 6,1%, 2,9 punts inferior a la de desembre de 2011 . El nombre de persones registrades a les oficines de treball de la Generalitat s’eleva a 637 .802 persones en mitjana trimestral, 22 .645 aturats/des més en

termes intertrimestrals . L’atenuació en el ritmes d’incorporació de persones a l’atur es dóna tam-bé a les tres comarques del Garraf-Penedès . Al Baix Penedès és on l’increment és més mode-rat (5,1%), seguit del Garraf (6,0%) i, finalment, de l’Alt Penedès (7,3%) . Cal assenyalar que, a diferència del que ha estat passant des de l’inici de la crisi, el Baix Penedès presenta des de finals de 2011 increments menors en l’atur que la resta de comarques penedesenques . Així, l’atur presenta un comportament força cohe-rent amb l’evolució de l’ocupació a la comarca, on la destrucció de llocs de treball s’ha mode-rat . Dins el context comarcal català, cal afegir que el Baix Penedès consolida per segon tri-mestre aquesta tendència positiva i se situa com la vuitena comarca amb una millor evolució de l’atur comarcal . Aquesta és una bona notícia si es té en compte que en els darrers anys ha estat una de les comarques més castigades per la destrucció d’ocupació . La sinistralitat laboral segueix experimentant reduccions importants i de forma generalitzada a totes les comar-ques catalanes (en 35 de 41) . En els tres primers mesos de l’any la reducció registrada a Catalun-ya ha estat d’un -18,3% en termes interanuals

(5,3 punts més) . Al Baix Penedès i al Garraf la reducció és significativament superior (per sobre del 20%), mentre que a l’Alt Penedès se situa per sota de la mitjana catalana (-9,3%) .

Cau la contractació per quart trimestre consecu-tiu i en aquests tres primers mesos de l’any ho fa amb major intensitat . El nombre de contractes registrats disminueix en un -6,7% a Catalunya en termes interanuals . A l’AltPenedès i al Garraf cau per sobre la de mitjana catalana (-11,1% i -13,7% respectivament) i registra un empitjo-rament significatiu . Contràriament, millora al Baix Penedès (-6,7%) . Disminueix lleugera-ment la temporalitat contractual a Catalunya, que passa del 90,3% de contractes temporals al 88,4% en tres mesos . Al Garraf i l’Alt Penedès es manté per sobre del 90% i al Baix Penedès baixa fins el 86,6% .

Estudi realitzat per

Garraf1r trim . 12

31.0163.632

13.69744,217,2

6.838

-5,9

11.93,12,1

-23,9-10,0

7,4-3,76,0

-13,7

Alt Penedès1r trim . 12

30.0783.3288.85523,315,8

5.840

-3,0

7,52,20,0

-13,5-8,6-8,6-1,87,3

-11,1

Baix Penedès1r trim . 12

21.0672.427

11.47854.5n.d.

3.911

-3,2

8,51,60,3

-17,4-16,6

-5,6-3,15,1

-6,7

Gran Penedès1r trim . 12

90.1619.387

34.03037,7n.d.

16.589

-4.1

2.81.20.5

-18.7-11.5

-5.4-2.96.0

-11.2

De nivell o volumLlocs de treballCentres de treballAtur registratTaxa excedent laboral (%)Taxa atur estimada (%)Contractacions

Dinàmica (variacions interanuals)Llocs de treball (%)Sectors que més creixen (%)

Sectors amb major pèrdua (%)

Centres de treballAtur registratContractació

Síntesi d’indicadors principals

· Mediació financ .· Sanitat i serv . soc .· Hoteleria

· Construcció· Administrac . i SS· Immob . i serveis

· Educació· Transport i com .· Sanitat i serv . soc .

· Construcció· Administrac . i SS· Altres activitats

· Hoteleria· Altres ac . socials· Educació

· Construcció· Administrac . i SS· Agricultura

· Educació· Sanitat i serv . soc .· Educació

· Construcció· Administrac . i SS· Mediació finan .

Podeu consultar el document íntegre a www.adeg.cat/cat/indicadors_adeg.php

Amb el

suport de....

Demani'ns pressupost sense compromís.

Catàlegs, llibres, revistes, cartells, retolació, etc.

[email protected] · Tel. 93 893 70 11

38

Emprenedoria

Emprendre per necessitat o per actitudLa Jove Cambra de Vilafranca del Penedès organitzael 14è Fòrum de Joves Emprenedors a Vilafranca Els propers 13, 14 i 15 de juliol, una qua-rantena de júniors emprenedors de tota Catalunya participaran en el 14è Fòrum de Joves Emprenedors de Cata-lunya, amb intensos cursos de formació orientats a futurs líders, a Vilafranca del Penedès. El Fòrum es configura com una acadèmia de formació directiva dirigida a joves de 18 a 35 anys de tota Catalunya, que en el seu entorn personal, professional o associatiu necessiten desenvolupar les seves habili-tats directives i potenciar la seva capacitat de lideratge i treball en equip .

El lloc seleccionat pel fòrum és la Fassi-na, situada al costat de l’alberg municipal, on els emprenedors conviuran amb els for-madors tot el cap de setmana tancats en unes instal·lacions idònies per al menester, conjuntament amb la metodologia acadè-

mica utilitzada i les diverses activitats de treball en equip, permeten millorar les acti-tuds directives .

Els seminaris principals, sobre motivació i lideratge, direcció de projectes, tècniques de negociació i comunicació dins l’equip, són impartits per professionals de primera línia, amb reconegut prestigi .

La part més pràctica, el Team-Working, for-mat per una sèrie d’activitats a l’aire lliure, consolida i aprofundeix tots els coneixe-ments adquirits durant els seminaris impartits . Tot això s’aconsegueix amb la unió, amistat i cooperació entre els assis-tents, així com a través de l’intercanvi d’idees, experiències i inquietuds, fomen-tant el treball en equip .

Amb l’organització del Fòrum, la Jove Cam-bra i l’Ajuntament de Vilafranca donen un

pas més cap a la consolidació d’aquesta activitat i d’aquest tarannà emprenedor al territori .

L’èxit de les edicions anteriors, celebrades en diferents indrets de la geografia catala-na, fa que més de 250 emprenedors de tota Catalunya hagin gaudit d’aquestes jorna-des pràctiques de formació .

La jornada inaugural del fòrum, en un acte obert a tothom, el divendres 13 de juliol, a les 19h, a la sala d’actes de l’Escorxador, comptarà amb la ponència d’Albert Bosch, multi aventurer i emprenedor .

Podeu demanar més informació al web, www.forumdejovesemprenedors.cat .

40

Joves d’Empresa celebra el 4t Sopar Low Cost Networking50 joves empresaris i empresàries participen a la trobada anual

Networking

Els Sopars Low Cost Networking són la data més assenyalada del calendari anual de Joves d’Empresa .

És un encontre a la fresca, informal i a peu dret, on es combina l’espai de trobada amb la degustació dels plats proposats pels restaurants convidats, amenitzat tot ple-gat per les propostes dels cellers i caves que els acompanyen . D’aquesta manera es genera un clima distès per a establir llaços entre els par-ticipants, mentre s’assaboreix un sopar preparat pels restaurants d’alguns mem-bres de Joves d’Empresa .

Enguany el 4t Sopar Low Cost Networ-king va tenir lloc a Artcava, una masia del s . XV, a Avinyonet, al cor l’Alt Penedès, el proppassat 14 de juny .

L’organització vol mostrar el seu agrai-ment especial a tots els col·laboradors de l’edició 2012 del Sopar Low Cost: Restau-rant La Cucanya, Cal Matías a Casa, Simpàtic, Avi Pau IRC, Vilarnau, Masia Vallformosa, Artcava, Berdié, Vins de Catalunya i Cafès Novell . A més, cal des-tacar el patrocini de Raiz de Dos, amb el disseny del logotip del 4t sopar Low Cost, Oliver Rueda i Padisgraf .

41

Empreses de l’ADEG

s’ha substituït per una selecta carta de vins i els arrossos encara són servits al mig de la taula amb la intenció que cadascú se ser-veixi la seva pròpia cullerada d’arròs .

La carta està composada per produc-tes del mar de temporada i una vintena d’arrossos diferents . N’hi ha de més modes-tos, per escollir de dilluns a divendres, a més dels típics de temporada, mariners o el ja reconegut arròs de l’olla vermella, un arròs misteriós que no desvetlla de què està com-posat fins que no arriba a taula . Una aposta per la conjugació de la innovació i la tradició .

L’Arrosseria és el lloc idoni per anar amb família o els amics a passar un dia de plat-ja mentre es gaudeix d’un bon arròs . Durant l’any està obert tots els migdies i les nits dels divendres i dissabtes . Amb l’arribada de l’estiu l’horari s’amplia i es pot gau-dir dels seus plats tots els migdies i totes les nits, a excepció del dimarts que roman tancat . A més, del 15 de maig al 15 de set-embre ha incorporat una terrasseta sobre la sorra, on es pot degustar la mateixa car-ta acompanyada de bona música . Compta amb una carta apta per a celíacs .

L’Arrosseria de l’AndreuGran varietat d’arrossos al costat del mar

L’Arrosseria de l’Andreu està situada, des de l’estiu del 2008, al passeig marítim de Cunit, lloc on l’Andreu Ruiz (xef) i la Carme García (sumi-ller) van decidir instal·lar-se després d’una llarga trajec-tòria professional .

L’Arrosseria de l’Andreu va néixer seguint la filosofia dels antics “merenderos” que hi havia a les zones pesqueres, on els clients se seien per degustar productes del mar mentre esperaven que l’arròs estigués a punt . Una vegada a taula, els comensals menjaven del mateix recipient tot compar-tint un porró de vi .

L’Arrosseria de l’Andreu és un “merende-ro” adaptat als nostres temps, amb un aire fresc i acollidor davant del mar, on el porró

L’Arrosseria de l’Andreu

Passeig Marítim, 57Cunit

Tel. 977 16 02 91lacuinadelandreu.com

42

Converses a l’antaraImma Pulido

Ara que parlar d’economia sembla que sigui sinònim de desà-nim vull aprofitar per reivindicar la reconversió de l’analogia per la d’economia, esforç i il·lusió per tirar un projecte endavant .

No és que aquestes línies vulguin servir per elaborar una teoria sobre motivació i emprenedoria, ja que aquest no és ni l’objectiu d’aquesta secció ni l’especialitat de qui l’escriu, però em van que ni pintades per embolcallar el vi que tasto en començar a escriu-re sobre el paper nu .

Avui he volgut escollir una petita joia de producció limitada nascu-da de les vinyes gelidenques de Can Pascual . Es tracta de l’Oxigen, un monovarietal de xarel·lo seleccionat de la finca del Tinquet, del qual s’han fet únicament 3 .800 ampolles . A l’innegable qualitat del vi, li afegeixo el valor de la il·lusió per tirar endavant un projecte per-sonal i empresarial en temps que estan resultant difícils tot i que no catastròfics per al sector del vi .

En una d’aquestes llargues converses sobre vins que tinc el plaer de mantenir encara aquí i allà, m’explicava el representant d’un dels cellers més importants del Penedès que ja tenen venuda gairebé tota la producció i que des de l’empresa respiren tranquils gràcies a les vendes a l’estranger, que estan aconseguint salvar els resultats d’un discret mercat interior .

Una tendència que corroboren estudis diversos com els del Obser-vatorio Español del Mercado del Vino que indica que aquest passat mes de març s’ha mantingut a bon ritme el valor de les exporta-cions de vins amb denominació d’origen, amb creixements del 10,4% en vins tranquils i d’un 18% en escumosos, que, malgrat no augmentar excessivament en volum, sí que han aconseguit aug-mentar la mitjana dels seus preus de venda a l’estranger respecte al mateix mes de l’any 2011 .

Al mercat nacional, i segons l’informe Scan Trends de Nielsen corresponent al passat mes d’abril, s’observa un lleuger augment del valor de venda dels vins tranquils al mercat de lliure servei (supermercats, cadenes alimentàries, etc .), cosa que fa que aques-ta sigui l’única beguda que millora resultats durant els primers quatre mesos de 2012 . No li passa el mateix al cava, que xifra el seu decreixement en un 0,9%, segons el mateix informe . Una tendèn-cia a la baixa que se suma a les dades de tancament de 2011 que va oferir a principis d’aquest any el Consell Regulador del Cava i que indicaven un descens de les vendes a Espanya del 8,71% .

Els cavistes observen amb preocupació les xifres del mercat interior però ara per ara es mostren més centrats en les vendes al mercat internacional, on hi ha més camp per córrer i més marge comercial . A Espanya la contenció econòmica i la crisi de moltes famílies està

provocant una reducció de la despe-sa i fins i tot un canvi d’hàbits en el consum, especialment pel que fa a la consideració de les marques de dis-tribució o marques blanques .

Fa uns anys qualsevol enques-ta a peu de supermercat hagués indicat que els consumidors consi-deraven la marca blanca d’inferior qualitat respecte a la marca comer-cial . Actualment la irrupció al mercat de grans cadenes com Mercadona o Dia, per posar tan sols dos exemples, han modificat l’opinió del consu-midor i la valoració que en fa dels productes amb la marca del super-mercat . La consultora SymphonyIRI, per exemple, feia públic fa poc un estudi sobre les marques de distribució a Espanya en el què indi-cava que el consumidor ja percep les marques blanques amb un valor comparable a les de fabricant i l’Scan Trends d’abril de Niel-sen concreta que la venda de vins tranquils amb marca blanca ha augmentat un 2,3% en els quatre primers mesos de l’any, mentre que els escumosos ho han fet un 4,6% .

Tema a part és, però, a quins preus es venen aquests vins al super-mercat o fins i tot en ofertes cridaneres a través de les xarxes . Fa pocs dies que al lineal de qualsevol Carrefour es podia veure un semisec de la marca de distribució de l’establiment a 1,59 euros o que al web de J . Garcia Carrión (en aquest cas sense marca blan-ca) apareixia una oferta per la compra de sis vins, tots ells amb DO i fins i tot DOQ en el cas de Rioja, al preu total de deu euros, més sis euros de despeses d’enviament . És a dir 1,6 euros per vi si fem una divisió ràpida .

Són tan sols alguns exemples dels molts que es poden trobar a les xarxes o als establiments comercials d’aquest país i que malgrat que es pugui tractar d’ofertes sucoses, amaguen darrera la trista realitat de tot un sector . El del pagès, que veu com els preus con-tinuen estancats any rere any, treballant en moltes ocasions sota cost; el de l’elaborador que ha de sortir a un mercat de lleons a vendre els seus productes i esgarrapar cèntims d’aquí i d’allà per fer-los més competitius dins el seu segment de preu o finalment el del consumidor, que es veu obligat a reduir despeses per quadrar l’economia familiar però que no vol renunciar a assaborir un glop de vi durant els seus àpats o celebracions .

Però per sort, i malgrat tot, de projectes i d’il·lusió encara en que-den . I d’exemples el món que envolta el vi n’és ple .

Les vendes de vi a l’estranger salven els papers

Monbus més de 100 anys portant persones

· Servei d’autocar discrecional

· Transfers a l’aeroport

· Trasllats a hotels

· Serveis a empreses

· Circuits i excurcions

www.monbus.catCarrer Pagesia, s/n 08812 Sant Pere de Ribes Tel . 93 893 70 60info@monbus .cat

Perspectiva 111

Documents

Transcript of Perspectiva 111