L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 1 3

Divendres, 16 de setembre del 2016

Pokémon Go i les noves tecnologies als mercats financers Podem analitzar millor la nova informació que afecta a l’evolució dels mercats

P okémon Go és un fenomen global extraordinari de l’estiu, que ha aconseguit captivar milions de ‘gamers millennials’, així com tam-

bé de totes les generacions amb hàbits digitals d’arreu del món. Aquest joc de realitat augmentada, –pels que no el co-neixeu o pels que heu preferit badar a la platja lluny dels mòbils– consisteix a caçar aquestes bestioletes, els poké-mons, que apareixen a través de la fi-nestra de qualsevol mòbil, com si exis-tissin de veritat. El joc l’han creat con-juntament Nintendo, un clàssic del ‘gaming’ dels anys noranta, i el líder de la digitalització i internet Google.

És la primera vegada que una apli-

cació de realitat augmentada és adop-tada massivament gràcies a una com-binació de tecnologia, l’ús de les xarxes socials i el tractament massiu de dades, així com també d’aconseguir conver-tir en engrescadora una activitat ruti-nària com passejar –un procés cone-gut com la ‘gamification’. Pokémon Go probablement passarà de moda d’aquí a uns mesos, però segurament la realitat augmentada ha arribat per quedar-s’hi, i no només en l’àmbit dels jocs virtuals.

Així, molts d’aquests factors innova-dors que han estat clau en l’èxit de Po-kémon Go han començat també a intro-duir-se al món dels mercats financers i a la gestió d’inversions. Tot i que tradi-cionalment el sector financer sempre ha fet ús intensiu de la tecnologia i de les eines d’anàlisi de dades de les borses i de l’economia, actualment s’està pro-duint un canvi nogensmenys impor-tant. Ara tenim un allau de dades noves i diferents de les xarxes socials, d’opini-ons i coneixement compartit –és l’ano-menat ‘wisdom of the crowd’ o poder de

El Govern regula el sector de les assegurances per modernitzar-lo

Pàg 3

La nova llei entrarà en vigor el gener del 2018 per tal que les companyies tinguin temps d’adaptar-se,

La liquidació de despesa del sector públic el 2015 puja un 26,56%

Pàg 4

La liquidació de despesa agregada de tot el sector públic en l’exercici de 2015 ha estat de 1.460,25

El Govern aprova la licitació de l’estació d’autobusos per 10 anys

Pàg 4

La intenció de l’Executiu és que aquest servei el realitzi una empresa concessionària de forma

L’Agència Tributària amplia els serveis per la declaració de l’IRPF

Pàg 4

Si fins ara es podien atendre les demandes a dos obligats tributaris al mateix temps, ara es poden

Els diners canviende valor

Pere Brachfield El PIB és un disbarat

i un insult a l’intel·lecte

AlexFustéPàg 3Pàg 2

Segueix a la pàgina següent»

Gerard Albà@AndbankES

General ManagerANDBANK Asset Management

les xarxes socials–, alhora que dispo-sem de noves tècniques per extreure’n la informació més útil –englobades so-vint amb el nom d’intel.ligència artifi-cial. Les entitats financeres tradicio-nals s’adaptaran possiblement, doncs, com Nintendo ho ha fet col·laborant amb Google.

Anem a veure tot seguit alguns exemples de com ha començat ja aquest canvi al sector financer i com està aju-dant a crear alternatives per invertir millor. Són casos on les noves tecnolo-gies ens permeten ara enregistrar, ana-litzar i prioritzar millor la nova informa-ció de què es disposa i que afecta a l’evo-lució dels mercats.

Un primer conjunt d’activitats que està experimentant un canvi revolu-cionari és el del tractament de tota la nova informació que circula per inter-net –notícies, blogs i pàgines web– i que incorpora dades que, ben analitzades, es poden utilitzar per prendre millor

BUSINESS2 Divendres, 16 de setembre del 2016

EEn la conjuntura econòmi-ca actual que experimen-ta l’economia europea, ens estem acostumant a tipus d’interès zero i fins i tot ti-

pus negatius i a inflacions mitjanes anu-als negatives, el que es coneix com de-flació; els confesso que quan estudia-va economia mai vaig pensar que viuria una situació així i que aquest supòsit només era pura teoria. I els experts reu-nits pel Banc Central Europeu (BCE) en la seva conferència anual, van vaticinar que l’era dels tipus d’interès reals molt baixos durarà cinc anys més, fins el 2021.

No obstant això, aquesta situació és provisional i convé recordar un princi-pi en una conjuntura normal de l’eco-nomia, que cal sempre tenir en compte –i molt més en cicles econòmics infla-cionistes. És que els diners tene un va-lor canviant en el temps i ha de ser con-siderat com un valor relatiu i mutant. Una màxima en finances diu: «Els di-ners amb el pas del temps perden valor» (i com més inflació, més valor perd); per tant una unitat monetària rebuda avui val més que la mateixa unitat monetà-ria rebuda dins d’un mes. El que impor-ta dels diners és el seu poder adquisitiu; per tant no és el mateix disposar avui de deu mil euros que –per exemple– po-der fer-ho d’aquí a mig any. La inflació,

Els diners canvien de valorPere Brachfield@PereBrachfield

Director de Brachfield & Morosólogos Asociados, Bcn

la unitat monetària utilitzada.Un axioma en la concessió de crèdits

és que el creditor ha de tenir confian-ça en la promesa de pagament del deu-tor. La base de la concessió d’un crèdit comercial és la confiança que el proveï-dor té, no sols en la promesa, sinó tam-bé en la solvència econòmica i moral del client. Per aquest motiu és clau l’opinió que aquest proveïdor tingui sobre la ca-pacitat del deutor de complir puntual-ment els compromisos econòmics. Si no hi ha confiança és inconcebible que un proveïdor pugui concedir crèdit co-mercial a un comprador ja que la con-cessió del crèdit es basa en la confiança.

El proveïdor ha de concedir el crè-dit al comprador basant-se en l’opinió existent sobre la seva solvència, situació econòmica, honorabilitat i reputació. Si un comprador objectivament –i en vista informació fiable– no mereix crèdit, és millor plantejar altres alternatives co-mercials –com oferir un descompte per pagament al comptador en lloc de ce-dir a les pressions comercials i conce-dir-li un crèdit ja que l’argument clàssic dels venedors és que si no se li dóna la possibilitat de comprar amb pagament ajornat, segur que una altra empresa del sector si ho farà i es perdrà una venda. El raonament del departament comercial és que com a conseqüència de denegar aquesta classe de crèdits es perd quota de mercat i s’enforteix a la competèn-cia, i que per tant és necessari atorgar el crèdit i assumir el risc. Aquest argument no és vàlid ja que el client insolvent aca-barà impagant i per tant provocant pèr-dues al subministrador de béns o ser-

veis que li ha venut a crèdit, per tant els competidors a curt o mitjà termini sor-tiran perjudicats i patiran pèrdues eco-nòmiques per vendre a clients poc sol-vents.

En un marc ideal el proveïdor que concedeix un crèdit comercial a un cli-ent hauria de tenir la seguretat que la si-tuació econòmica i les condicions mo-rals d’aquest li faculten plenament per ser mereixedor d’un ajornament en els pagaments. No obstant això en la pràc-tica mercantil és molt difícil -per no dir impossible- tenir la certesa absoluta que un client realitzarà el pagament de la totalitat del deute en la data pactada, ja que sempre hi ha factors imprevistos o fets fortuïts –deixant a part la intenci-onalitat del deutor– que poden malme-tre una operació comercial i deixar al creditor sense cobrar. El client més sol-vent pot convertir-se de la nit al dia en insolvent a causa de factors externs que modifiquin la seva capacitat de paga-ment o la seva situació financera.

Per aquest motiu qualsevol conces-sió d’un crèdit implica assumir un risc ja que encara que l’expectativa del credi-tor és que rebrà l’import que se li deu a la data prevista, sempre hi ha la incer-tesa –per petita que sigui– del bon fi de l’operació. Així mateix hi ha empreses que assumeixen un major nivell de ris-cos concedint conscientment crèdits a clients menys solvents ja que seguei-xen una estratègia empresarial deter-minada. Si aquestes estratègies de ris-cos funcionen poden aportar beneficis però en cas contrari provoquen impor-tants pèrdues econòmiques.

l’augment dels preus i les fluctuacions de les monedes poden canviar després dels sis mesos el valor de les deu mil uni-tats monetàries, depreciant-les quan-tiosament (pensem en un país com Ve-neçuela amb l’elevat índex d’inflació i els tipus d’interès pels núvols). Un altre punt és que l’empresa creditora pot re-bre interessos sobre els diners rebuts avui o els pots invertir en projectes em-presarials i obtenir un rendiment.

Per tant en alguns contextos econò-mics –per exemple durant processos

inflacionaris o de devaluació de la mo-neda– el proveïdor que concedeix un crèdit durant un període de temps pro-longat s’exposa al fet que quan el client liquidi finalment l’import ajornat, el va-lor dels diners haurà patit una pèrdua important, minvant considerablement la rendibilitat de l’operació comercial. Per tant els proveïdors han de tenir en compte el factor de la inestabilitat del valor dels diners en fer qualsevol mena d’operacions amb pagament ajornat i tenir prevista la possible depreciació de

«Ve de la pàgina anterior

aquestes decisions d’inversió. Un exemple d’això és Accern, una

empresa que analitza en temps real, instant a instant, més de vint milions de fonts diferents de la informació que es publica a internet sobre accions i ac-tius financers globalment. Acumulen ja més deu mil milions d’articles d’internet tractats, l’equivalent a 200 Terabytes de dades –o 200 milers de milions de bytes. Mitjançant mètodes i eines avançades d’anàlisi de dades, ens permet detec-tar, filtrar i extreure’n informació relle-vant de les empreses o instruments fi-nancers. Diversos fons d’inversió i enti-tats especialitzades utilitzen els serveis d’Accern per obtenir un millor ren-diment. Alguns casos ben recents on aquest sistema ha estat capaç d’antici-par i descobrir moviments de mercat i de permetre beneficiar-se’n com inver-sor han estat, per exemple, les notícies de la possible compra per part de Co-ca-Cola de l’empresa Kellog, o la com-pra de Bluewolf –una empresa cotitza-da dedicada a la consultoria digital– per part d’IBM, entre molts d’altres.

Altres empreses similars, que ana-litzen la informació pública de moltes fonts com Prattle o QuantCube, estan també ajudant amb encert a anticipar, per exemple, les decisions dels banc centrals o el resultat del referèndum del ‘brexit’ al Regne Unit.

Una altra àrea, una mica diferent dels mercats financers, on ha sorgit un segon grup d’iniciatives que es recol-zen en aquestes tecnologies innova-dores i en la potència de les xarxes és la predicció de l’evolució dels mercats. Un bon exemple d’aquestes és Numerai, una empresa –una petita ‘start-up’ que està creixent ràpidament– que combi-

na el treball de molts gestors d’inversi-ons anònims –cadascun amb les seves pròpies idees– repartits pel món i que col.laboren en xarxa. Els models d’inte-ligència artificial de Numerai perme-ten unir aquestes aportacions indivi-duals dels experts –refusant sovint les dolentes– per obtenir-ne un resultat òptim col.lectiu. La plataforma dóna ac-

cés a informació sobre les accions i ac-tius financers a aquests gestors, que hi accedeixen des de qualsevol ordinador. La informació circula per la xarxa de manera segura i discreta (encriptada) i els pagaments –als gestors se’ls paga segons els seus resultats– es realitzen mitjançant el ‘blockchain’ (una mena de divises virtuals fora del sistema mone-

Newton va perdre 20.000 lliures en la borsa

tari estàndard que es poden convertir en diners). Un bon gestor anònim, per exemple, fa una recomanació de com-pra d’una empresa que cultiva salmons a Noruega. La seva recomanació, jun-tament amb milers d’altres, s’analitza mitjançant els algorismes de Numerai i, si el resultat és favorable i ho fa mi-llor que la resta de manera recurrent, el gestor cobra –potser uns milers d’eu-ros– com a compensació pel seu en-cert. Aquests negocis (organitzats com si fossin un fons d’inversió) belluguen ja volums molts grans: cinquanta milions d’operacions o recomanacions d’inver-sions canalitzades a través de la plata-forma cada dia; o nou milers de milions d’operacions fetes des del seu inici ara només fa uns mesos.

L’impacte als mercats financers d’aquestes activitats innovadores se-rà, de ben segur, més gran del què ara ens podem imaginar amb aquestes pri-meres experiències. Invertir requerirà sempre, però, seny i coneixements molt especialistes. Tanmateix, sovint la cièn-cia i la tecnologia tenen els seus límits, i no són sempre suficients per invertir amb èxit. Isaac Newton, un dels cientí-fics més destacats de la història, va pa-tir personalment per exemple les difi-cultats d’intentar encertar la direcció de les borses a la seva època. Newton va perdre vint mil lliures (equivalents a uns tres milions de lliures actuals!) a l’inver-tir en les accions de la South Sea Com-pany, una empresa anglesa que tenia els drets sobre el comerç amb les colònies espanyoles a Amèrica del Sud a canvi del suport britànic a Espanya per fer front al seu endeutament arran de la Guerra de Successió, i que va acabar resultant ser una bombolla financera que va en-xampar, així, a una de les ments més bri-llants de la història de la ciència.

BUSINESS 3Divendres, 16 de setembre del 2016

La legislació entrarà en vigor el 2018 tot i que les entitats demanen que s’aprovi dos anys més tard

E l Govern ha aprovat aquest dimecres el pro-jecte de llei d’ordenació i supervisió d’asseguran-ces i reassegurances, que

substituirà la Llei d’assegurances de l’any 1989 i que suposarà un esforç im-portant del sector per tal d’adaptar-se a la normativa europea i a millorar els controls interns i la valoració de ris-cos. El ministre portaveu, Jordi Cinca, ha anunciat que la llei entrarà en vigor el gener del 2018 per tal que les compa-nyies tinguin temps d’adaptar-se, tot i que no tanca la porta que es pugui allar-gar el calendari en aspectes puntuals que hauran d’implementar. A més, la llei estableix que l’INAF passi a ser tam-bé l’organisme supervisor del sector de les assegurances, de manera que hau-rà d’incorporar un equip d’entre sis i set persones que es dediquin exclusi-vament a aquest sector.

Cinca ha qualificat la llei «molt exi-gent i complexa» que té com a objectiu posar al dia el sector de les asseguran-ces, fins ara regulat per un text de l’any 1989. A causa de la seva complexitat,

El Govern posa al dia el sector de les assegurances

Cinca ha indicat que la seva entrada en vigor està prevista per a l’1 de gener del 2018, i a més, ha deixat la porta oberta a introduir millores durant el tràmit par-lamentari i fins i tot a fixar un calenda-ri més llarg per a aspectes puntuals que el sector haurà d’implementar.

El ministre, que ha recordat que era necessari adaptar la regulació d’aquest sector per les recomanacions que des de fa anys fan tant el Fons Monetari In-ternacional com el Moneyval, ha deta-llat que els canvis tenen com a objec-tiu adaptar la llei als estàndards euro-peus en la matèria. Així, caldrà que les companyies asseguradores millorin els seus controls interns i els seus ‘repor-tings’, sobretot en matèria de preven-ció de blanqueig, les seves valoracions dels riscos i les provisions i capitals per poder-hi fer front. D’aquesta manera, el Govern espera que les companyies puguin ampliar la seva oferta de pro-ductes i que l’usuari estigui més pro-tegit, ja que disposarà de més informa-ció i els contractes seran més trans-parents.

Des d’ara fins a la seva entrada en vi-gor, el Govern haurà d’aprovar una sè-rie de projectes de llei per complemen-tar aquesta reforma de la normativa del sector de les assegurances. Així, cal-drà aprovar una llei del contracte d’as-segurances, una llei de mediació que

reguli l’activitat dels corredors d’asse-gurances, una llei del fons de garantia per la liquidació d’entitats, i una llei de plans i fons de pensions. En aquest dar-rer punt, Cinca ha justificat l’elaboració de la llei atès que es tracta d’un subsec-tor «que té un potencial molt impor-tant de creixement».

A més, també s’haurà de modificar la Llei de l’INAF, actual regulador i su-pervisor del sector financer, per tal que també passi a ser l’organisme super-visor del sector de les assegurances, de manera que passarà a anomenar-se Institut Nacional d’Andorra d’Assegu-rances i Finances, i haurà d’incorporar més personal (entre sis i set persones). Finalment, també es preveu desenvo-lupar una normativa comptable espe-cífica per al sector.

El ministre de Finances ha desta-cat que era «necessari» elaborar una llei del sector d’assegurances, perquè la que hi havia anteriorment (del 1989) «ha quedat antiquada» i «el sector fi-nancer, que va molt lligat al d’assegu-rances, ha anat evolucionat i incorpo-rant nous aspectes ». Per tant, en fun-ció d’aquest i altres fonaments «calia elaborar una nova legislació».

Cinca també ha puntualitzat que la nova llei ha estat elaborada en base a la normativa europea (més en concret al document Solvència 2) però «fent les adequacions corresponents al context andorrà».

El ministre també ha destacat que a partir de l’any 2000 ja es va comen-çar a veure la necessitat de modificar la legislació d’assegurances i que diver-sos organismes internacionals (com el Moneybal o el Fons Monetari Interna-cional) han estat trametent varies re-comanacions perquè el Principat mo-dernitzés la legislació d’aquest sector.

E n l a m e v a è p o c a d’universitat –i al llarg dels anys– vaig aprendre que l’evolució i el creixement del benestar emergeixen

d’un procés no planificat conegut amb el nom de destrucció creativa, identificat

El PIB és un disbarati un insult a l’intel·lecte

per un «xerraire» austro-americà ano-menat Schumpeter, i que versa sobre la necessitat de destruir per progressar.

Vegem. D’igual manera que en el plà-nol biològic una espècie d’homínids s’extingia perquè una altra –millor adap-tada– sobrevisqués, en el plànol econò-mic ocorre alguna cosa similar amb els projectes i empreses poc adaptades: han de morir i alliberar recursos per donar lloc al genuí creixement.

Avui, l’alt prelat de l’ortodòxia Keyne-siana –i la resta de planificadors de l’eco-nomia– afirmen que això no és així i de-claren que el progrés pot ser creat ‘ex

nihilo’ –és a dir, del no-res– a partir de l’acció d’un Déu benèvol anomenat estat. Entenen ara lo de planificadors?

Partint de la doctrina establerta pel seu profeta (Keynes), prometen la pros-peritat i la felicitat a partir de l’acció de l’estat. La forma escollida per mesurar aquesta felicitat és el PIB –una mesu-ra central del catecisme Keynesià avui, i que combina el valor de les transaccions voluntàries realitzades pel sector privat amb la despesa i la intervenció realitzats des de l’Estat.

Han de saber vostès que aquesta in-tervenció de l’estat s’alimenta o bé d’im-

Alex Fusté@AlexfusteAlex

Economista en cap del Grup Andbank

La intervenció de l’estat s’alimenta de deute o d’impostos

postos o bé de deute. Vol algú explicar-me ara en quina part d’aquesta “felicitat” es computa el dany infringit en el balanç nacional com a conseqüència d’aquest deute? No s’esforcin. El dany que neix de l’acció de l’estat (despesa) per augmen-tar la felicitat (PIB) en un any particular no es registra en els comptes nacionals d’aquest any en curs. És com si estigués-sim comprant felicitat a crèdit, però en realitat, i com sol passar amb les coses comprades a crèdit, no és nostra.

És un insult a l’intel·lecte no conside-rar aquest dany en el PIB. Per tant, haig de dir que el propi concepte de PIB, com a mesura de progrés –i noció de felicitat per als planificadors–, és un altre dis-barat.

Això, i no una altra cosa, explica l’es-tat actual d’ensomni general, amb mun-tanyes de nous bilions de deute gua-nyant altures insospitades. Il·lusió de ri-quesa, doncs al mateix temps observo muntanyes de runa, societats trencades i noves capes acumulant-se en els munts

de deute. Què és el que s’està forjant al món? Pensant en conjunt, m’assalta una sensació de transitorietat, de trajectò-ria sense patró fortuïta i probablement passatgera. Com si tot fos un truc de fes-ta infantil que pot esvair-se amb la pica-da d’ullet d’un il·lusionista. Gràcies, se-

nyors, per haver planificat tan bé.Dit tot això, entendran vostès que ca-

da vegada que escolto la paraula PIB –cosa que ocorre desenes de vegades al dia–, em sobrevé un cert rebuig d’ordre biològic. Penso en aquest concepte com alguna cosa tan grotesca i absurda com un raig de sang en un llenç de Pollock.

BUSINESS4 Divendres, 16 de setembre del 2016

Puja la liquidació de la despesa del sector públicEn l’exercici del 2015 ha estat de 1.460,25 milions d’euros, amb un increment del 26,56% respecte a la liquidació agregada de l’exercici 2014, segons el Departament d’Estadística

L a liquidació de despesa agregada de tot el sector públic en l’exercici de 2015 ha estat de 1.460,25 milions d’euros, amb un increment

del 26,56% respecte a la liquidació agre-gada de l’exercici 2014, segons publica-va ahir el Departament d’Estadística. Aquesta liquidació pressupostària d’in-gressos i despeses del sector públic per a l’exercici 2015, que inclou l’adminis-tració pública i les societats públiques participades per l’administració pública, s’ha fet en base a la classificació per sec-tors i subsectors institucionals d’acord amb els criteris i les definicions del Sis-tema Europeu de Comptes (SEC) 2010.

TAquest augment ve motivat, d’una banda, pels increments en la inversió efectuada per Andorra Telecom (+9,5 MEUR), FEDA (+3,8 MEUR), el Govern (+5,7 MEUR), el Comú d’Encamp (+3,8 MEUR) i el Comú d’Andorra la Vella (+2,5 MEUR) principalment; i d’altra banda per la transferència de capital per part d’Andorra Telecom cap a Govern (19,6 MEUR en concepte de dividends 2014 i a compte 2015) i per l’amortització de ca-pital per part del Govern de deute públic en la modalitat de lletres del tresor (96,6 MEUR euros) i l’amortització d’un em-prèstit (260 MEUR euros), ambdós amb venciment durant l’any 2015.

Si no es consideren els actius i pas-sius financers la liquidació de despesa agregada de tot el sector públic és de 996,04 MEUR amb un increment del

10,35% respecte a la liquidació agrega-da de l’exercici 2014.

La liquidació per sectors institucio-nals mostra que pel que fa a les socie-tats no financeres les despeses van pu-jar a 183,92 MEUR, el que suposa un in-crement respecte el 2014 del 16,15%. En aquest apartat destaca una pujada del 22,7% d’Andorra Telecom i una baixada del 28,9% del Centre de Tractament de Residus d’Andorra.

Pel que fa a les administracions pú-bliques, el Govern ha incrementat les

despeses un 45,1% arribant als 793,69 MEUR, i dins de les administracions pú-bliques, quant a les institucions sense fi-nalitat de lucre de l’Administració Cen-tral, hi va haver una pujada del 2,7% en les despeses del Servei Andorrà d’Aten-ció Sanitària (SAAS) amb un total de 58,42 MEUR; un 7,9% del Consell Gene-ral, amb unes despeses de 5,1 MEUR, i un 0,3% de la Universitat d’Andorra, amb 2,8 MEUR.

D’altra banda, les despeses de l’Admi-nistració Local s’han incrementat en un

8% amb un total de 125,9 MEUR. En des-taca l’augment del Comú d’Encamp en un 17,6%, amb unes despeses de gairebé 26 MEUR i, per contra, el Comú d’Ordi-no ha estat l’únic que ha patit una dava-llada (5,8%) amb 10,5 MEUR de despeses. Finalment, pel que fa al fons de la segu-ritat social, la Caixa Andorrana de la Se-guretat Social (CASS) ha incrementat les despeses en un 8,8%, que van pujar a la quantitat de gairebé 265 MEUR. Val a dir que en l’elaboració d’aquestes dades no s’ha pogut comptar amb la liquidació de l’exercici 2015 de l’INAF, l’AREB i del Co-mú de Sant Julià.

La liquidació pressupostària del sector públic per a l’exercici de l’any passat s’ha fet en base a la classificació per sectors i subsectors institucionals d’acord amb els criteris i les definici-ons del Sistema Europeu de Comp-tes (SEC) 2010. L’adopció del SEC 2010 permet comptar amb un marc comp-table per a l’economia andorrana que és comparable a escala europea i tam-bé internacional.

El Govern aprova la licitació de l’estació d’autobusos per 10 anys El Consell de Ministres a petició del mi-nistre d’Administració Pública, Trans-ports i Telecomunicacions, Jordi Alco-bé, ha aprovat la licitació de la concessió de la gestió i manteniment de l’estació d’autobusos. La intenció de l’Executiu és que aquest servei el realitzi una empresa concessionària de forma integral, fruit d’un concurs nacional, per un termini de 10 anys prorrogables a 15 anys més, amb tres períodes de cinc anys cadascun. La licitació donarà peu que es pugui cre-ar una entitat explícitament pel concurs entre les empreses del sector de trans-port, perquè l’empresa concessionària pugui operar tan bon punt finalitzin les obres de l’estació.

El Govern ha aprovat aquest dime-cres la licitació de la concessió de l’es-tació d’autobusos coincidint amb la rec-ta final de les obres. S’espera que l’adju-dicació de la concessió coincideixi amb el final de les obres, per tal que l’empre-sa concessionària operi des d’un primer moment en la infraestructura.

El concurs, de caràcter nacional, es-tà destinat a empreses tant de l’àmbit del transport de persones com de compa-nyies especialitzades en gestió d’infra-estructures. A més, deixa oberta la porta a la creació d’una entitat explícitament creada per portar la gestió de la central, i que haurà d’estar formada per diferents empreses del sector del transport.

Així, l’empresa adjudicatària s’encar-

L’IPC registra una variació anual al mes d’agost del -0,7%

Els assalariats creixen un 1,7% al juny i la massa salarial un 2,9%

Tributs amplia els serveis per fer la declaració de l’IRPF

L’índex de preus al consum del mes d’agost ha tingut una variació anual nega-tiva del 0,7%, segons les dades facilitades pel Departament d’Estadística. Aquestes xifres reflecteixen com la variació men-sual ha registrat una disminució del 0,1%. Així mateix, les dades indiquen que, a ni-vell mensual, els sectors econòmics on els preus han baixat han estat el de ro-ba i calçat, el del transport i el de mobles i estris domèstics. En canvi, els sectors de l’alimentació, la salut i l’ensenyament no han patit canvis, i el de l’hostaleria, l’esbarjo, l’habitatge, i béns i serveis diver-sos han augmentat.

L’IPC se situa en el -0,7% en el mes d’agost, i per tant, es registra un pe-tit augment del 0,2% respecte al mes de juliol. Aquestes dades també constaten que la variació mensual ha finalitzat amb una disminució del 0,1%. Per sectors, els preus durant el mes d’agost han disminuït en el de roba i calçat, el del transport i el de mobles i estris domèstics. Els sectors de l’alimentació, la salut i l’ensenyament no han patit canvis, mentre que el de l’hostaleria, l’esbarjo, l’habitatge, i béns i serveis diversos han augmentat.

Quant als països veïns, l’IPC d’Espanya durant el mes d’agost se situa en el -0,1%, xifra que suposa un increment positiu del 0,5% respecte al mes de juliol, moment en què es va registrar un índex del -0,6%. Pel que fa a l’IPC francès, es manté en el 0,2%.

El Govern ha fet públiques les dades del mercat laboral del mes de juny, que mostren un increment pel que fa a as-salariats, massa salarial i salari mitjà, que per segon mes consecutiu supera els 2.000 euros. Els assalariats han aug-mentat un 1,7% respecte al mateix mes de l’any anterior, i la massa salarial s’ha incrementat un 2,9%, cosa que s’ha tra-duït en un creixement del salari mitjà d’un 1,2%. El sector amb més creixement és el de l’educació amb un 8%, en canvi, el sector de l’administració pública i se-guretat social registra la major caiguda amb un descens del 3,5%.

La xifra global d’assalariats registra-da al mes de juny ha estat un 1,7% su-perior a la del mateix mes de l’any an-terior, situant-se en 34.825 persones davant les 34.256 del juny del 2015. La mitjana d’assalariats amb les dades dels darrers 12 mesos és de 36.212 persones, amb una variació positiva de l’1,6% res-pecte al període anterior. Els sectors laborals que han crescut són l’educa-ció, amb un 8,2%, les activitats sanitàri-es i veterinàries, serveis socials, amb un 8%, i les activitats immobiliàries i ser-veis empresarials, amb un 6,1%. Els sec-tors on s’ha reduït el nombre d’assala-riats són l’administració pública i segu-retat social, amb un descens del 3,5%, les llars que ocupen personal domèstic, amb una baixada del 3,3%, i el sistema financer, amb un descens del 0,9%, en comparació al mes de juny del 2015. Pel que fa a la massa salarial total del mes de juny del 2016 és de 70,17 milions d’euros. La variació és positiva, amb un 2,9% més respecte al mateix mes de l’any anterior.

El dia 30 d’aquest mes finalitza el termini per presentar la declaració de l’IRPF (Im-post sobre la Renda de les Persones Físi-ques). Degut a aquest fet, l’Agència Tri-butària ha vist augmentada significativa-ment l’afluència de ciutadans que s’han desplaçat a les oficines tributàries per donar compliment a aquest impost.

El ministre Portaveu i de Finances, Jordi Cinca, va destacar que com és habi-tual, un any més la gent ha deixat aquests tràmit pel final, i en el que portem de se-tembre les oficines tributàries han tingut cues i temps d’espera força notables de-gut a l’acumulació de ciutadans que s’han presentat a l’Agència Tributària per re-alitzar la declaració.Així, des d’ahir s’han incrementat el nombre de cites prèvies, de manera que si fins ara es podien aten-dre les demandes d’informació a dos obli-gats tributaris al mateix temps, ara es po-den atendre fins a tres tributaris simul-tàniament. Aquesta ampliació però, es fa gràcies a l’implementació del personal. Els dissabtes 17 i 24 de setembre, entre les 8.00 hores i les 15.00h, s’atendran als usu-aris que requereixin informació i que an-teriorment hagin concertat cita prèvia.

regarà de la gestió de la central d’auto-busos de forma integral, tenint cura de la gestió de tots els aspectes de la infra-estructura com ara les voravies, la re-lació amb els operadors, les façanes, el propi local, les taquilles i tots aquells elements que formen part de l’estació.

L’equipament ha rebut crítiques per part dels arquitectes. El ministre d’Or-denament Territorial, Jordi Torres, s’ha mostrat sorprès per les crítiques que ha adreçat el Col·legi d’Arquitectes (COAA)

cap al projecte de l’estació d’autobusos i ha assegurat que s’ha actuat «correcta-ment, obertament i amb tota transpa-rència». Torres ha defensat que no s’ha fet un concurs d’idees perquè «no es co-mençava de zero» sinó que era «una se-gona fase d’un mateix projecte», iniciat amb la construcció dels vials del Prat del Rull. Així, s’ha procedit d’aquesta mane-ra per una qüestió d’agilitat, segons ha afirmat, perquè en cas contrari «hagu-éssim hagut de parar l’obra dels vials».