1

UN PROJECTE PER A LA POSTA EN VALOR DEL SÒL AGRÍCOLA DEL

MONTSERRAT

PARC RURAL (ENTORN AGROAMBIENTAL)

DEL MONTSERRAT

2

1. Introducció

La planificació territorial actual als diferents municipis és fruit de l’herència

franquista dels anys 60 i 70, que ha acabat desembocant en molts casos en la

ocupació incontrolada del territori, la submissió de les economies locals a la

construcció i en la conseqüent destrucció de la riquesa del nostre entorn natural.

Amb l’arribada dels ajuntament democràtics, cada municipi ha seguit el seu

camí i llur idiosincràsia: uns han esdevingut més industrials i d’altres més

residencials i turístics, uns han esdevingut clarament urbans i d’altres han

mantingut més les seves característiques rurals, però arreu es segueixen

mantenint les pressions sobre el territori i el medi ambient.

Sigui com sigui, tots arribem al segle XXI amb la constatació i la conscienciació

de que cal abordar plantejaments al voltant del creixement zero pel que fa a la

nova ocupació del territori o, com a mínim, amb un clar interès per l’equilibri o

el reequilibri del territori i dels diferents sectors productius. En definitiva, qui

més qui menys, amb major o menor èmfasi, s’està plantejant el

desenvolupament territorial sostenible entès com aquella ocupació i gestió del

sòl que prevegi deixar per les generacions futures una millor qualitat de vida,

una millor qualitat ambiental.

És clar que els conceptes d’equilibri o reequilibri territorials són, certament, de

difícil quantificació – el càlcul de l’anomenada petjada ecològica podria ser un

indici - i amb molts components subjectius. Malgrat tot, hi ha elements que, per

ser fàcilment visualitzables, com la pèrdua de gestió del sòl agrícola,

representen el denominador comú que ens ha portat a aquesta iniciativa.

3

Així consta clarament també en els primers resultats dels estudis elaborats pel

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya durant la

elaboració del Mapa de Cobertes. L’informe que acompanya aquest estudi diu

literalment:

“Els principals tipus de cobertes a l’Àmbit Metropolità l’any 2000 eren els boscos densos, que ocupaven el 37,8% del territori, i els conreus que ocupaven el 21,0%. Les zones urbanes representaven el 15,2% d’aquest àmbit. Si comparem aquestes dades amb les de 1993 es posa de manifest que a l’àmbit metropolità hi ha hagut una important dinàmica de canvis en les cobertes del sòl entre els anys 1993 i 2000. Els conreus són la coberta que més ha disminuït, però també s’ha produït una reducció significativa en la superfície de bosc. Per contra, han augmentat els matollars i les zones urbanes. Aquests canvis són resultat essencialment de quatre factors: l'abandonament agrícola, els incendis forestals, la regeneració natural de la vegetació i la urbanització.

Els incendis forestals han guanyat la partida a la regeneració natural en aquest territori durant els set anys considerats. Tot i que s’ha produït un cert augment en la superfície de bosc a partir d’algunes zones que l’any 1993 tenien només una coberta arbustiva, aquesta regeneració natural ha estat insuficient per contrarestar la pèrdua de bosc deguda sobretot als incendis forestals durant aquest període. La disminució dels conreus s’ha degut en part a la construcció de noves zones urbanes i industrials i de xarxes de comunicació i a la colonització per part de matolls i herbassars de conreus abandonats durant el període i en els anys immediatament anteriors.”

Els factors que més han incidit en aquesta pèrdua de sòl agrícola són entre

d’altres:

• La falta de prestigi social del pagès.

• La falta de relleu generacional.

• Rendes Baixes.

• Incerteses i treball dur.

• Esgotament del sòl.

• Estructura parcel·laria.

• Comercialització atomitzada, depenent i sense productes d’alt valor afegit.

• Poca rendibilitat econòmica de l’agricultura de secà i de muntanya.

4

• Expectatives especulatives.

I la conseqüència és la pèrdua de molts valors:

• productius.

• de qualitat agronòmica dels sòls.

• culturals i socials.

• paisatgístics.

• ambientals ( diversitat, corredors biològics, etc.)

• turístics ( elements singulars, arquitectura popular, etc.)

La preocupació per aquest fet i les seves conseqüències sobre el medi natural és

manifesta en els quatre municipis i tots ells es troben plenament implicats en el

desenvolupament de les corresponents Agendes-21 Locals. Tant els Plans

d’Acció Ambientals així com els Plans Estratègics elaborats durant els darrers

anys estableixen en tots els casos i com a prioritat urgent la protecció del sòl

rústic, la revitalització de l’agricultura i la gestió del sòl forestal. En l’annex IV

es recull un resum d’aquests documents.

Per tot, els ajuntaments de Collbató, el Bruc, Esparreguera i Olesa de

Montserrat, després de parlar amb el DARP, amb el Consell Català

d’Agricultura Ecològica, amb la Gerència Agrícola del Consell Comarcal, amb

tècnics del Parc Agrari del Baix Llobregat i de l’Oficina Tècnica d’Acció

Territorial de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, han arribat

a la conclusió de què és necessari i factible plantejar un PARC RURAL

(ENTORN AGROAMBIENTAL) DEL MONTSERRAT a l’àmbit

5

determinat pels municipis anteriorment esmentats com a dipositaris de dues

característiques comunes que els aglutina:

• L’oliverar i la vinya com a cultius tradicionals de secà.

• La ubicació a les faldes de la muntanya de Montserrat.

• I una tercera característica, comuna a Collbató, Esparreguera i Olesa, com

és el formar part de la conca del riu Llobregat que, des d’un punt de vista

estrictament agrícola, és de prou importància a Esparreguera i Olesa.

L’ens de gestió del parc podria ser un Consorci a fi de donar-hi cabuda a

representants de fora l’administració municipal, els pagesos fonamentalment,

així com altres entitats agrícoles, forestals, culturals i turístiques, de gestió

d’àrees naturals, etc.

Les funcions d’aquest ens de gestió serien:

• La de planejament i gestió global ( Pla Especial de Protecció del sòl

agrícola, Pla de Gestió i posta en valor, etc.)

• La de foment, suport i millora del sòl agrícola local

• Integració de tots els sectors primaris ( agrícola, forestal i ramader ) i relació – potenciació dels terciaris ( comerç, restauració, turisme ).

Per això, una vegada s’ha assolit el necessari consens entre els municipis i

s’han consultat els diferents sectors implicats: propietaris de sòl agrícola i

forestal, pagesos i diverses entitats, es presenta aquesta memòria justificativa

amb l’objecte d’iniciar els estudis per a la creació d’un PARC RURAL

(ENTORN AGROAMBIENTAL) DEL MONTSERRAT, a l’Àrea

d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.

6

2. Antecedents

Als quatre municipis hi podem trobar un gran nombre de construccions que són

un testimoni històric de la gran importància que l’agricultura havia tingut com a

un dels principals elements motrius de l’economia dels municipis de l’entorn de

Montserrat. Es tracta de masies construïdes prop de cultius. També hi podem

trobar un gran nombre d’altres testimonis de l’arquitectura popular directament

relacionats amb el treball del camp com: marges de pedra seca, cabanes de

vinya, pous d’aigua, sínies, etc. Tanmateix els nuclis històrics dels quatre

municipis encara mantenen vestigis del mon rural. Es manté l’organització

tradicional de l’espai domèstic a partir de les tasques del camp, amb una planta

baixa dedicada a eines i productes agraris i un pis amb sala, destinat a

l’habitatge familiar. Es conserven espais molt vinculats a la indústria domèstica

relacionada amb la transformació de productes naturals: eres, assecadors, trulls

d’oli, premses i cups de vi, cellers, etc. (Fotos 3 i 4)

En el cas concret dels marges, cal destacar els que ressegueixen la ruta que va

d’Olesa al Pla del Fideuer, un veritable repte de l’home en front d’una orografia

adversa, per tal d’aprofitar el més mínim espai pel cultiu de l’olivera (fotos 1 i

2).

La forta pressió industrial i urbanitzadora ha fet que moltes d’aquelles masies

hagin quedat absorbides per les zones urbanes i hagin perdut els seus camps de

conreu. Actualment es troben en bona part enrunades (foto 5), desaparegudes o,

en el millor dels casos, rehabilitades amb funcions turístiques (foto 6). Els

7

marges de pedra i les cabanes de vinya també han sofert el pas del temps i el

deteriorament progressiu.

Malgrat tot, encara podem trobar alguns masos que, amb el suport de masovers,

segueixen l'explotació agrícola amb cultius de secà, de regadiu i arbres fruiters,

com per exemple: La Vinyavella, Can Paloma i Ca n’Estruc a Esparreguera, La

Vinya Nova al Bruc, Can Perellonc, Can Guineu, Cal Po, La Fumada, Can

Llates i Can Martí Joan a Collbató, Can Llimona i el Mas de Sant Jaume a Olesa

(Fotos 7 a 11). També cal dir que es troben en fase de reconstrucció i

reaprofitament agrícola altres masies tradicionals com Can Dolcet de Collbató.

Es tracta en general d’iniciatives privades aïllades, que disposen de poc o nul

recolzament institucional i que no compten amb un planejament global que

garanteixi el seu futur. Altres produccions, generalment disseminades en petites

parcel·les es mantenen simplement per una agricultura d’oci o familiar, amb

molt poques garanties de continuïtat.

Històricament, la producció agrària més apreciada ha estat el cultiu de l'olivera.

L'existència de premses d'oli es remunta al segle XV. En el segle XVIII es té

constància que l'oli d'Olesa s'utilitzava amb fins medicinals i l'any 1929 va

guanyar la Medalla d'Or a l'Exposició Internacional de Barcelona.

En els segles XVIII i XIX és quan la producció d'oli va arribar al màxim, amb

nombrosos molins d'oli, tant públics com privats; però a finals del segle XIX hi

hagué una forta davallada d'aquest cultiu i poc a poc van anar quedant menys

molins en funcionament.

8

El cultiu de l'olivera va anar davallant: la prosperitat de la indústria tèxtil i la

forta glaçada de 1956, que va matar moltes oliveres, van ser les causes

principals. Amb l’arribada de la crisi industrial es va produir una lleu

recuperació d'aquest cultiu, però actualment ha tornat a disminuir, sobretot per

culpa dels greus incendis de l'estiu de 1994.

Un altre cultiu tradicional de la zona ha sigut la vinya, però després de les

plagues de fil·loxera de finals del segle XIX i de l’acabament dels contractes de

rabassa morta, el cultiu de la vinya va patir una forta davallada i els únics

testimonis de certa importància que podem trobar en l’actualitat són la Vinya

Vella , les vinyes de Ca n’Estruc, Can Paloma i la vinya de Can Febrer totes

elles al terme municipal d’Esparreguera.

La varietat d'olivera que es conrea majoritàriament és la palomar, així com la

vera i últimament s’està introduint també la varietat arbequina. A can Dolcet

(Collbató) hi podem trobar un camp experimental d’oliveres que estudia

l’obtenció del millor clon de palomar i l’adaptació de les diferents espècies al

territori. Els quatre municipis mantenen importants extensions d’olivera

destacant: les zones de pre-parc de Collbató i el Bruc, Can Llimona a Olesa i la

Vinyavella a Esparreguera.

L’evolució durant els darrers anys de l’agricultura als quatre municipis és la que

figura en l’annex III d’aquesta memòria on s’estableixen els quadres

comparatius en base a les dades obtingudes dels Institut Català d’Estadística,

corresponents als anys 1982, 1989 i 1999. També s’han considerat estudis

realitzats per altres entitats o professionals del sector, enginyers agrònoms locals

i dades relatives als PGOU’s dels municipis.

9

3. Fonaments de la formulació d’aquesta proposta a l’Àrea d’Espais

Naturals de la Diputació.

a) Encaix dins del projecte “ Anella Verda Metropolitana “

La formulació de l’Anella Verda Metropolitana supera en molt la de l’actual

Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació en tant que l’Anella, més enllà de les

diferents baules de la cadena, es constitueix com una unitat territorial

interconnectada.

La definició de l’Anella, en opinió de la pròpia Diputació, podria ser : “ Àmbit

d’espais lliures, de preservació del medi natural o de les activitats forestals i

agràries, al voltant de la Regió Metropolitana de Barcelona “. L’Anella

cavalca entre dos Àmbits Funcionals Territorials definits en el Pla Territorial

General de Catalunya: l’àmbit “ Central “ ( o pròpiament metropolità ) i l’àmbit

de “ Planes intermèdies “. Haurà, doncs, de ser definida de conjunt pels

planejaments territorials parcials dels dos àmbits.

L’Anella estaria constituïda, entre d’altres espais, pels següents:

. “ Espais del PEIN de Montserrat ( Parc Natural de Montserrat i Espai

Natural de Sant Salvador de les Espases – Puigventós ) i Roques Blanques,

amb les seves connexions mútues i les de tot el conjunt amb el Parc de San

Llorenç de Munt i l’Obac.

. “ Espais de connexió de la Serralada Prelitoral amb la Litoral amb, entre

d’altres, la connexió entre Roques Blanques i l’Ordal.

10

Per tant, la proposta de Parc Rural que es presenta encaixa perfectament

amb la formulació del Projecte d’Anella Verda Metropolitana: com a espai

agrari o agroforestal dels 4 municipis que el conformarien, representa la matriu

que uneix l’Espai Natural de Roques Blanques amb el Parc Natural de

Montserrat i l’Espai Natural de Sant Salvador de les Espases – Puigventós; a

més d’aproximar la unió amb l’Ordal.

El fet de que el Parc Natural de Montserrat ja disposi d’un Pla Especial de

Protecció i d’un ens de gestió com és el Patronat de la Muntanya, no creiem que

representi cap inconvenient per a la gestió del Parc Rural: només representa un

doble blindatge de protecció per a aquells espais comuns a ambdós àmbits. A

més, el Parc Rural ja té un fort component en valors ambientals com per

assimilar i compartir els que protegeix el Pla Especial de Montserrat.

b) Encaix de la proposta dins del Pla d’Actuació del Mandat 2004 – 2007 de

la Diputació.

La proposta que es presenta de Parc Rural encaixa a les accions 9 – Gestió

d’espais naturals – i 11 – Gestió d’espais fluvials i costaners - de la línia

d’actuació “ Acció territorial sostenible “ del Pla d’Actuació del Mandat 2004

– 2007 de la Diputació de Barcelona; en tant que:

11

Pel què fa a l’acció 9:

• Representa una millora d’intervenció en la gestió sostenible dels espais

lliures al integrar la promoció dels valors naturals amb el desenvolupament

econòmic dels sectors primari i terciari.

• Representa una actuació coordinada entre tots els actors territorials.

Pel què fa a l’acció 11:

• Es promou la gestió, millora i recuperació de l’espai fluvial com a recurs

patrimonial, econòmic, lúdic i ecològic.

12

4. Àmbit del Parc Rural

Inicialment l’àmbit que es proposa es composa dels sòls agrícoles i forestals dels

municipis del Bruc, Collbató, Esparreguera i Olesa de Montserrat.

Les dades bàsiques dels municipis segons els respectius PGOU són les següents:

I l’aprofitament a finals de 1999 és, segons fonts de l’Institut Català

d’Estadística, el següent:

* A Collbató s’indiquen els resultats d’un treball de camp realitzat per l’Enginyer Agrícola

Jordi Tomàs. Són dades reals

Sup. Hes Sòl no urbanitzable % Sòl no

urbanitzable

Habitants

any 2004

El Bruc 4.676 4.329 92,58% 1.379

Collbató 1.810 1.484 81,99% 3.150

Esparreguera 2.740 2.279 83,18% 19.403

Olesa 1.660 1.247 75,12% 21.700

TOTAL 10.886 9.339 85,79% 47.636

Municipi Terres llaurades Pastures Terreny forestal Altres Total

El Bruc 159 238 705 692 1.794

Collbató (*) 119 3 654 274 1.050

Esparreguera 378 0 417 222 1.017

Olesa 170 0 82 48 300

TOTAL 826 241 1.858 1.236 4.161

13

La distribució de la coberta del sòl (Dades del Departament de Medi Ambient

2003: http://www.creaf.uab.es)

Conreus % Bosc % Matolls % S.Total

Municipi

El Bruc 520 11,12% 1406 30,07% 2471 52,84% 4676

Collbató 297 16,41% 903 49,89% 284 15,69% 1810

Esparreguera 754 27,52% 979 35,73% 529 19,31% 2740

Olesa 509 30,66% 353 21,27% 547 32,95% 1660

TOTAL 2080 19,11% 3641 33,45% 3831 35,19% 10886

Els usos del sòl actuals del sòl no urbanitzable (2004) segons dades dels PGOU

o Auditories Ambientals són:

• En el capítol “d’altres” s’inclouen terrenys actualment qualificats com de

regeneració forestal, recuperació de graveres, sols erms i altres bàsicament amb

coberta de matolls. Una bona part d’aquests terrenys corresponen a zones de

cultiu totalment abandonats i que en molts casos esdevindrien amb el temps, o han

esdevingut ja, en forestals per la invasió d’espècies arbustives.

Municipi Agrícola Pastures Terreny forestal Altres (*) Total

El Bruc 441 0 1417 2471 4.329

Collbató 312 0 857 315 1.484

Esparreguera 631 0 469 1.179 2.279

Olesa 386 0 353 508 1.247

TOTAL 1.770 0 3.096 4.473 9.339

14

Amb les dades anteriors, les consideracions de recuperació de sòls

actualment improductius o en estat de conversió a forestals i tal com es

justifica en l’apartat 4.1 es pot estimar que l’àmbit agrícola del Parc Rural

(Entorn agroambiental) del Montserrat podria ser d’unes 1.731 Hes i el

forestal de 3.096 Hes.

15

5. Línies bàsiques d’actuació:

5.1 Fomentar la recuperació de terrenys agrícoles.

A pesar de la evident crisis dels sector agrícola, de la forta pressió especulativa i

de les expectatives de reconversió del sòl rústic en urbanitzable cal dir que

afortunadament encara es manté una importat extensió de sòl rústic en l’àmbit

objecte d’aquest estudi, tal com recull el quadre anterior. Les gairebé 2.000 Hes

de sòl de conreus dels conjunt dels quatre municipis, les noves polítiques

mediambientals impulsades per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de

Barcelona i altres organismes supramuniciplas, el naixement d’una nova cultura

del paisatge, el fracàs de moltes operacions especulatives dels darrers anys i la

ferma voluntat dels ajuntaments implicats en protegir el seu territori donen un

raig d’esperança a que la recuperació del mosaic rural del Montserrat pugui ser

una realitat a curt termini. De fet, ja en els darrers anys i en l’actualitat s’estan

impulsant mesures de protecció paral·leles, com l’ampliació del Parc Natural de

la Muntanya de Montserrat, una eina molt valuosa per la preservació d’un espai

natural únic però que ha deixat de banda la major part dels espais agrícoles que

conformen el seu entorn.

És en definitiva possiblement la última oportunitat de preservar la identitat de

Montserrat, històricament vinculada al mon rural i agrícola. I és evidentment

també una oportunitat de revitalització econòmica alternativa i sostenible per a

uns municipis que, avui per avui, no tenen altres fonts d’ingressos que la

construcció i la industrialització, quan no gaire lluny d’aquí tenim suficients

exemples de com amb un ens de gestió i el suport de les noves tecnologies

16

agrònomes i la reconversió a productes ecològics l’agricultura és una important

font de riquesa i de prestigi a nivell mundial.

Per assolir l’objectiu, primer de tot ens hauríem de centrar en estudiar l’estat

actual de cadascuna de les parcel·les agrícoles (estat actual , anàlisi del sòl,

situació , risc d’inundació, potencial, etc. )

Es a dir, el Pla de Gestió hauria de preveure, com a una de les primeres mesures,

un Pla de millora dels cultius existents i de posta en valor dels abandonats;

arribant a definir en cada cas el tipus de cultiu i d’explotació més adient.

Preferentment s’impulsaria l’agricultura integrada i l’ecològica.

Aquest Pla també comportaria una actualització del cadastre de sòls agrícoles i,

per tant, hauria de propiciar i facilitar una necessària renovació global del

cadastre de rústica.

L’ens de gestió del Parc Rural podria proporcionar mitjançant les cooperatives

agrícoles la maquinària necessària pel desenvolupament de l’activitat, productes

químics, subvencions, etc i mitjançant les Associacions de Defensa Vegetal –

ADV - proporcionaria el convenient assessorament tecnològic al pagesos i

productors.

La disposició de maquinària comunitària és especialment útil a la majoria

d’explotacions petites portades com a agricultura d’oci o de segona ocupació

que, no per ser petites, deixen d’acomplir unes gran finalitats ambientals.

Tanmateix, el propi ens de gestió podria establir convenis de custòdia amb

aquells propietaris que no disposin de la capacitat de gestió del seu sòl rústic.

17

Amb aquestes mesures de protecció i suport, la redacció dels plans de gestió i

plans especials corresponents i la creació dels òrgan de gestió del Parc es

considera factible assolir els següents objectius d’utilització del sòl agrícola:

Oliveres Herbacis Fruiters Vinya Pastures Total

El Bruc 310 71 30 30 0 441

Collbató 280 3 19 10 0 312

Esparreguera 340 142 58 91 0 631

Olesa 310 26 40 10 0 386

Total 1240 242 147 141 0 1770

% 69,32 14,04 8,49 8,15 0,00 100,00

70%

14%

8%

8%

OliveresHerbacisFruitersVinya

• El quadre anterior s’ha obtingut analitzant les dades corresponents a la evolució

entre els anys 1982 i l’actualitat i les dades corresponents a sòl agrícola disponible

actual.

18

A nivell indicatiu s’ha elaborat un quadre comparatiu (Quadre II-1 de l’Annex

II) amb d’altres municipis i comarques de reconegut prestigi corresponents a les

quatre denominacions d’origen de Catalunya. Les 1.200 Hees que potencialment

es consideren en aquesta estudi situarien al Parc Rural (Entorn agroambiental)

de Montserrat amb una producció superior a comarques com l’alt Penedès (516

Hes) o municipis d’alta tradició olivarera com Gandesa (493 Hes), Horta de

Sant Joan (698 Hes), La Fatarella (632 Hes) i a nivell similar dels principals

municipis productors com Borges Blanques (1.357 Hes), Batea (1.110 Hes) o

l’Ampolla (1.192 Hes)

El mateix quadre relacionat amb comarques de la província de Barcelona

(Quadre II-2) ens situaria el Parc Agroambinetal de Montserrat en el primer lloc

de producció d’oli d’oliva. A finals de 1999 a la província de Barcelona el total

de superfície dedicada al cultiu de l’olivera era tant sols de 1.634 Hes i per tant

la producció del Parc podria significar gairebé el 50 % del total de la província

de Barcelona

19

5.2 Consolidació i augment de la població agrària

La situació actual de la població agrària als 4 municipis és la següent:

Municipi

Total de

productors

Propietaris

Arrendataris

A tota dedicació

o a títol principal

Empresaris

Agrícoles

A títol

secundari

u oci

El Bruc

Collbató

48

41

7

2

46

Esparreguera

Olesa

TOTALS

Els objectius serien:

• Consolidar la població activa agrària actual mitjançant la consecució dels

objectius indicats en les altres línies d’actuació.

• Potenciar la població activa agrària a dedicació plena o a títol principal i

augmentar-la mitjançant la introducció de col·lectius de joves tècnics,

fórmules de custòdia i foment dels arrendaments, concentracions

parcel·laries, modernització de cultius, comercialització directa o

mitjançant estructures agràries, etc.

20

5.3. Orientar la producció en vers un producte de qualitat : Agricultura

ecològica

Cal fomentar la recuperació dels terrenys abandonats amb cultius tradicionals

del municipi, buscant fórmules i tècniques que els facin el més rentables

possibles perquè aquest sector recuperi un paper important en l’economia i en

l’identitat dels quatre municipis, i prioritzant la producció integrada,

l’agricultura ecològica i els productes amb denominació d’origen (oli i vi).

Quan parlem de producció integrada, en un sentit genèric, ens referim a un

sistema de producció d’aliments utilitzant tècniques respectuoses pel medi

ambient i per la salut de les persones

No hem d’oblidar que l’ús i abús de productes fitosanitaris i d’adobs químics

també han comportat canvis en la fauna que al llarg de segles d’agricultura

tradicional s’havia adaptat a viure entre conreus. Entre les espècies que més han

patit aquests canvis hi ha algunes d’especial importància en els ecosistemes

mediterranis ja que són les espècies-presa típiques de bona part dels predadors

mediterranis, el conill i la perdiu, en són exemples.

Per altre banda, cal indicar que la utilització sistemàtica de plaguicides,

herbicides i adobs químics ha acabat tenint un efecte contrari al desitjat,

produint-se un efecte “de rebot” amb la destrucció dels equilibris naturals i

l’aparició de noves patologies antigament inexistents com la margaronia

unionalis i verticillium dahliae.

21

Per tal d’assolir un producte de qualitat i considerant les excel·lents condicions

del sòl per al cultiu de productes de secà caldrien les següents actuacions:

• Suport de tècnics especialistes (ADV) que facilitin la introducció de

l’agricultura ecològica o integrada amb Denominació d’Origen pròpia

(La vinya es podria adscriure a la denominació d’origen Penedès)

• Millora d’infrastructures i rec de suport

• Utilització dels subproductes orgànics com adob prioritzant els d'origen

ramader.

• Recuperació, adequació i millora de les premses d’oli existents

• Control en l'aplicació de fertilitzants nitrogenats a les zones vulnerables

• Promoure la introducció de noves tècniques agrícoles

• Creació de cooperatives agrícoles

Amb aquestes condicions es podria assolir una producció de gran qualitat i, en

molts casos amb el segell distintiu de l’agricultura ecològica, sota la “marca”

de ser un producte elaborat a les faldes de la muntanya de Montserrat.

I si s’assoleix l’objectiu de fomentar al màxim l’agricultura ecològica, el Parc

Rural (Entorn agroambiental) del Montserrat es podria situar en els primers llocs

a nivell de Catalunya. Segons dades facilitades pel Consell Català de la

Producció Agrària Ecològica, la situació a finals de l’any 2003 és la següent:

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

Olivera Ecològica (Ha) 6 15 1.896 385 2.301

22

5.4 Intervenció en la prevenció d’incendis forestals.

Tenint en compte els coneixements actuals dels mecanismes del foc forestal,

dels difícils processos de regeneració del paisatge cremat sobretot en zones amb

incendis reiterats i de les tècniques de prevenció i extinció disponibles; cal

plantejar-se la manera més eficaç per evitar que aquests incendis es produeixin i,

si es donen, controlar-los i extingir-los de la manera més ràpida possible i

afectant la menor superfície possible.

A l’àmbit d’aquest futur Parc Rural (Entorn agroambiental) i pel que fa a la

prevenció i extinció d’incendis, hi actuen diferents organismes i entitats com els

propis ajuntaments, les respectives Agrupacions de Defensa Forestal – ADF –,

l’Associació de Propietaris Forestals – APF – “ Entorns de Montserrat “ i el

Patronat de la muntanya de Montserrat; tots en col·laboració amb la Diputació

i/o la Generalitat.

Actualment es disposa dels corresponents Plans de Prevenció d’Incendis

Forestals municipals i, de fa ben poc, es disposa del Pla Marc de recuperació i

valorització de les finques forestals, de l’APF “Entorns de Montserrat”.

Al respecte doncs, la funció general del Parc hauria de ser la de coadjuvar

coordinadament amb tots els organismes actors. I, a raó de les seves funcions

específiques, es concretaria en els següents aspectes:

• Planejament territorial, tant pel que fa al propi Pla Especial com per a

formular propostes de modificacions puntuals dels PGOU, en ares a

aconseguir un mosaic paisatgístic amb alternància de zones agrícoles,

23

forestals i de pastura, que trenquessin la continuïtat forestal i que, en cas

d’incendi, prefiguressin, amb prou seguretat, les superfícies màximes a

cremar. Pel que fa a la zona de Reserva Natural del Parc Natural de

Montserrat, s’estaria a resultes del seu Pla Especial de Protecció i Pla

d’Usos i Gestió; mantenint, però, els objectius anteriors, fonamentalment

a la zona de l’actual pre – Parc que és on realment s’inicien els incendis

forestals de la muntanya.

• Eixamplar les fórmules de custòdia a la gestió de zones forestals,

coadjuvant amb l’APF.

• Col·laborar amb les actuacions de prevenció d’incendis que

s’endeguessin:

- Manteniment de camins.

- Reducció de combustible amb medis manuals, mecànics i

pastorils.

- Pasturatge i adobat natural de zones agrícoles.

- Infrastructures de dipòsits o basses d’aigua d’utilitat conjunta per

l’agricultura i la prevenció d’incendis.

- Recuperació d’infrastructures hidràuliques tradicionals que

aprofitaven l’escorreria de torrents

.

5.5 Infrastructures pel rec de suport

És ben conegut que el rec de suport mitjançant sistemes de goteix aplicat a

cultius de secà com l’olivera, la vinya i l’ametller proporciona un considerable

increment de la producció que en alguns casos pot arribar fins i tot a duplicar-la.

24

Per tal de facilitar el rec de suport caldria doncs actuar en les següents

direccions:

• Com hem dits abans, recuperar les infrastructures hidràuliques

tradicionals que existeixen en desús.

• Localitzar els cursos d’aigua subterrània existents i construir nous pous

estratègicament distribuïts.

• Aprofitament de les aigües pluvials mitjançant la construcció de dipòsits

d’aigua o basses en els cursos naturals dels torrents o llocs estratègics.

• Construir la xarxa de distribució necessària

• Utilització de les energies alternatives per a operacions de bombeig o

distribució de l’aigua al conreu.

5.6 La catalogació i restauració de tots els camins rurals.

La catalogació dels camins rurals és només indiciària: per una banda existeix

l’anomenada xarxa bàsica de camins inclosa als respectius plans de prevenció

d’incendis forestals i, per l’altra, existeix l’inventari comarcal de camins rurals i

camins i pistes forestals realitzat per l’empresa Naturgest, SL i lliurat pel

Consell Comarcal als municipis el gener d’enguany.

Ambdós documents, però, no recullen la totalitat de camins ni, molt menys, les

seves característiques físiques.

Essent l’estructura de la xarxa viària rural un instrument indispensable pel

desenvolupament agroforestal, ramader i turístic de la zona així com un eficaç

instrument de lluita contra el foc, caldria actuar en les següents direccions:

25

• Realització del catàleg general de camins, pistes, corriols i senders del

Parc Rural (Entorn agroambiental), adaptats al Decret català 166/1998;

atenent les seves característiques físiques i funció desenvolupada.

• Estudi acurat del seu estat de conservació i dels elements de l’arquitectura

popular adjacents ( marges de pedra seca, fonamentalment )

• Coadjuvar amb les actuacions de conservació i millora de camins que

puguin endegar els ens que actuen al territori del Parc.

5.7 La venda de productes agrícoles típics de Montserrat.

Actualment no hi ha cap estructura de comercialització dels productes agrícoles

típics de la zona. L’únic producte que està a la venda actualment és l’oli, però de

manera individual.

Aconseguida la producció de productes de qualitat i amb denominació d’origen

indicada al punt 4.2, l’objectiu seria:

• Venda directa des de les cooperatives.

• Implantació de “Agrobotigues” que es dediquin a vendre tots aquells

productes propis de la zona.

• Productes amb una imatge especial i un segell distintiu.

• Participació en fires nacionals i europees

• Integrar la comercialització d’aquells productes típics que provenen de

l’activitat ramadera o silvícola.

26

5.8 La custòdia del territori i els fons de terres

Una fórmula més que existeix actualment per fer front a la pèrdua de gestió del

sòl agroforestal i de llurs valors és la custòdia del territori entesa com a un

conjunt d’estratègies diverses ( d’educació, de gestió, de mediació, de

participació ) que pretenen crear, afavorir i fer possible la responsabilitat en la

conservació i l’ús sostenible del territori i dels seus recursos i valors naturals,

culturals i paisatgístics, per part de propietaris i usuaris del territori.

Així doncs, el Parc, simultàniament al recolzament i millora de l’activitat

agrícola existent, podria aplicar les fórmules de custòdia amb aquells propietaris

que no disposin de la capacitat o la voluntat de gestió del seu sòl.

Les línies d’actuació serien:

• Creació d’un banc de terres format pel sòl rústic de titularitat pública

posat a disposició del Parc o sòl que provingui de fórmules de custòdia

amb propietaris privats.

• Gestió d’aquest sòl, directament o a través de les cooperatives agrícoles

que, alhora podrien gestionar-les o cedir-les a pagesos.

• Foment dels contractes de parceria o arrendament de terres agrícoles amb

diferents col·lectius com poden ser pagesos joves, d’altres pagesos,

immigrants, jubilats, persones interessades en l’agricultura d’oci, etc.

• Divulgar, assessorar i fomentar la custòdia a d’altres entitats com l’APF “

Entorns de Montserrat “ o el Patronat de la Muntanya, etc.

27

• Foment dels contractes de parceria o arrendament de terres agrícoles amb

diferents col·lectius com poden ser pagesos joves, d’altres pagesos,

immigrants, jubilats, persones interessades en l’agricultura d’oci, etc.

• Divulgar, assessorar i fomentar la custòdia a d’altres entitats com l’APF “

Entorns de Montserrat “ o el Patronat de la Muntanya, etc.

Esparreguera, el Bruc i Collbató estan ja adherits a la Xarxa de Custòdia del

Territori.

5.9 La gestió dels sòls forestals

El sòl forestal és, fins i tot, el “parent pobre” del sòl rústic pel que fa al dèficit de

gestió i a la creació de rendes rústiques. El seu destí sembla ser o l’adscripció a

un Parc Natural amb més o menys recursos per a llur gestió o l’abandonament,

quan no ambdues coses alhora, amb els perills que això comporta.

Existeix ja constituïda l’APF “Entorns de Montserrat” amb la finalitat estatutària

de protegir i conservar els boscos amb l’elaboració i desenvolupament dels plans

de recuperació i valorització dels mateixos. Existeix també el Parc Natural de

Montserrat.

El Parc Rural (Entorn agroambiental) hauria de coadjuvar i cooperar amb

ambdós organismes, amb les finalitats següents:

28

• Planificació territorial del sòl forestal (protecció i conservació, mosaic,

quarteix amb finalitats preventives, usos )

• Reducció de combustible. Activitat pastoril.

• Difusió de les finalitats de l’APF entre els propietaris forestals i el

Patronat de la Muntanya.

• Adhesió a l’APF si es disposa de sòl forestal mitjançant la custòdia

explicada abans.

• Afavorir la custòdia al si de l’APF i el Patronat de la Muntanya.

• Integrar la comercialització dels productes ramaders i pastorils dins

l’estructura del Parc Rural (Entorn agroambiental).

29

5.10 Gestió, millora i recuperació de l’espai fluvial del riu Llobregat

D’acord amb el Projecte – Marc de Recuperació Mediambiental de l’Espai

Fluvial del Llobregat a la comarca del Baix Llobregat, realitzat a l’any 2002 per

la Mancomunitat de Municipis i el seguiment del Consell Comarcal i la

Diputació, l’espai fluvial dels 3 municipis del Parc Rural que contenen trams de

la conca del Llobregat és:

Municipi

Zona

Fluvial

(p.r.10 anys)

Sistema

Hídric

(p.r.100 any)

Zona

Inundable

(p.r.500 any)

Espai

agrari en

ZI

Zona no

inundable

Total espai

fluvial

Collbató

7,09 ha

3,87 ha

4,90 ha

0,00 ha

0,10 ha

15,95 ha

Esparreguera

54,19 ha

35,40 ha

15,18 ha

33,23 ha

41,68 ha

179,68 ha

Olesa de

Montserrat

28,01 ha

23,71 ha

6,10 ha

18,96 ha

9,88 ha

86,66 ha

Totals

89,29 ha

62,98 ha

26,18 ha

52,19 ha

51,66 ha

282,30 ha

30

I pel que fa a camins tenim:

Camins a l’espai fluvial

Municipi

Camins de riu

Camins de

servei

Camins d’accés

al riu

Collbató 0,56 Km

0,00 Km 4,14 Km

Esparreguera

7,99 Km 11,83 Km 4,22 Km

Olesa de

Montserrat

5,45 Km 6,39 Km 5,05 Km

Totals 14,00 Km 18,22 Km 13,41 Km

32,22 Km

Els objectius serien:

• Manteniment i millora dels valors ecològics de l’espai fluvial: tant de la

seva diversitat d’hàbitats, inclòs l’espai agrari, com de la funció de

corredor biològic longitudinal i transversal cap a espais naturals contigus.

• Manteniment de la xarxa de camins que permet accedir a l’espai fluvial i

el recorren.

• Millora del rec de l’espai agrari fluvial.

31

• Potenciar i modernitzar l’activitat agrària basada en sistemes de producció

sostenible.

• Total respecte a la no interferència en la zona de domini públic hidràulic.

• Consolidar i donar a conèixer el patrimoni natural i cultural de l’espai

fluvial, sense interferències amb l’agrari.

5.11 La difusió del patrimoni natural i cultural

Com ja s’ha indicat en el capítol 2 d’aquesta memòria, als pobles de l’entorn de

la muntanya de Montserrat, per les seves característiques històriques i

geogràfiques, el patrimoni cultural i natural no és únicament un bé que cal

mantenir i protegir com a part de la identitat pròpia, sinó que és un recurs que

cal difondre i projectar a l’exterior, una primera matèria de dinamització

econòmica del municipi.

Igualment, els tres geogràfics i demogràfics dels pobles de l’entorn de

Montserrat determinen com a necessari l’establiment de canals formals de

coordinació i cooperació entre municipis propers. El Parc Rural pot constituir un

mitjà de gran valor per establir una col·laboració fluida entre els diferents

municipis i impulsar així una fórmula que pot fer viable una gran quantitat de

projectes que de manera aïllada no poden reeixir.

En l’actualitat ja s’han iniciat algunes accions conjuntes de difusió mitjançant

convenis puntuals amb entitats culturals, com és el cas de l’Associació Cultural

del Montserrat que ha signat acords amb Collbató, Olesa i Esparreguera.

32

5.12 Impuls turístic

Les accions anteriorment exposades, coordinades amb una oferta turística

respectuosa amb l’entorn convenientment associada a la figura del Parc Rural,

permetrien donar un important impuls turístic als municipis. Algunes de les

actuacions serien:

a) Rutes guiades per l’àmbit del Parc Rural: camins dels masos, rutes de

l’oli, visites guiades a molins d’oli

b) Establiment de circuits turístics amb la implantació d’establiments d’agro-

turisme distribuïts per l’àmbit del Parc

c) Aules de natura, centres d’interpretació del Parc, etc.

5.13 Repercussió econòmica

La recuperació del sòl agrícola del sector en estudi, proporcionaria a mig termini

una activitat econòmica de gran importància tant per als propietaris del sòl com

pels Municipis. Actualment, tal com es recull en els diferents estudis efectuats i

en els propis pressupostos dels diferents Ajuntaments els ingressos directes i

indirectes derivats del sòl agrícola són pràcticament inexistents

Amb l’explotació activa del sòl agrícola en el marc d’un producte de qualitat

integrat en el paisatge, s’obtindria un important impuls econòmic dels municipis

derivat de:

33

- Rendes del camp

- Explotació dels molins d’oli

- Increment de l’activitat turística i de lleure

- Increment de l’activitat de restauració (Agro-turisme, cases rurals, etc)

- Increment de l’activitat comercial (Agro-butigues, comercialització dels

productes del camp, exportació, etc)

34

ANNEX I. DADES PER MUNICIPIS

35

ANNEX I. DADES PER MUNICIPIS

Zona de Conreus Collbató

(Hes)

Esparreguera

(Hes)

Olesa

(Hes)

El Bruc

ZA1 16,79 54,87 31,98 104,09

ZA2 76,55 17,45 44,09 29,16

ZA3 21,12 28,58 129,60 34,73

ZA4 4,61 15,88 48,14 4,37

ZA5 16,44 2,39 68,33 10,45

ZA6 4,54 60,85 14,72 5,46

ZA7 2,09 5,31 21,51 39,72

ZA8 9,07 4,65 11,79 87,40

ZA9 5,69 65,61 15,91 12,95

ZA10 74,86 14,14 13,19

ZA11 14,23 31,01 125,00

ZA12 60,99 30,41

ZA13 2,97 130,00

ZA14 12,02

ZA15 37,47

ZA16 31,21

ZA17 7,33

ZA18 10,83

ZA19 11,20

Altres 28,42

TOTAL 309,95 599,63 386,07 466,52

36

Cobertes del Sòl per municipis al Baix Llobregat. Els valors es donen en percentatge

respecte a la superfície del municipi (última columna de la taula). Font: MCSC

Municipi Bosc

Matollars Prats Altres Improductiu

Conreus Total (ha) dens clar natural artificial

Abrera 28,98 0,18 12,27 5,05 0,01 3,51 17,80 32,19 1.981 Begues 26,62 0,34 59,45 0,21 0 0,24 5,12 8,03 5.042 Castelldefels 12,87 0 21,46 3,93 0 6,78 48,35 6,61 1.241 Castellví de Rosanes 66,97 2,48 11,35 0,54 0 0,66 5,81 12,19 1.637 Cervelló 61,10 0,18 16,05 0,98 0 0,30 12,41 8,99 2.962 Collbató 50,23 0,22 15,83 0,11 0 8,31 8,74 16,56 1.799 Corbera de Llobregat 49,61 1,02 18,57 0,13 0 0,11 24,06 6,51 1.846 Cornellà de Llobregat 0 0 1,90 7,29 0 4,68 75,22 10,91 690 Esparreguera 35,44 0,21 19,26 0,92 0 2,60 14,10 27,47 2.747 Esplugues de Llobregat 1,07 0,33 15,54 4,13 0 0,04 76,56 2,32 460 Gavà 15,36 0,18 37,07 1,63 0 2,05 17,00 26,72 3.090 Martorell 13,42 1,27 18,49 1,31 0,10 5,05 40,21 20,14 1.290 Molins de Rei 45,66 0,70 9,43 1,87 0 2,53 17,87 21,95 1.600 Olesa de Montserrat 20,48 0,57 32,68 1,06 0 1,55 13,23 30,43 1.675 Pallejà 30,73 0,79 24,87 1,92 0,19 2,38 24,40 14,72 841 el Papiol 32,55 0,23 7,25 5,88 0 3,41 24,41 26,28 883 el Prat de Llobregat 3,86 0 1,45 14,39 2,78 5,22 32,49 39,80 3.223 Sant Andreu de la Barca 23,44 0,44 8,89 3,38 0 0,26 58,82 4,77 552 Sant Boi de Llobregat 6,92 0,12 9,32 2,30 0,12 2,09 30,14 49,00 2.194 Sant Climent de Llobregat 35,73 0,52 38,59 0 0 0,27 3,44 21,44 1.073 Sant Esteve Sesrovires 21,71 0,67 9,61 0,54 0 2,10 18,61 46,76 1.864 Sant Feliu de Llobregat 15,22 0,14 22,99 1,74 0 3,07 27,48 29,36 1.179 Sant Joan Despí 0,04 0 2,81 6,25 0 1,88 49,39 39,63 563 Sant Just Desvern 14,77 2,42 30,31 1,05 0 0,65 36,65 14,16 785 Sant Vicenç dels Horts 23,58 0,29 7,92 2,93 0 2,38 42,03 20,86 914 Santa Coloma de Cervelló 22,59 0,09 4,17 1,45 0,19 0,04 17,39 54,09 752 Torrelles de Llobregat 61,03 0 2,68 0,06 0 0,08 11,15 25,00 1.355 Vallirana 60,30 0,03 7,53 0 0 0,24 29,17 2,73 2.393

37

Cobertes del Sòl per municipis a l'Anoia. Els valors es donen en percentatge respecte a la

superfície del municipi (última columna de la taula). Font: MCSC

Municipi Bosc

Matollars Prats Altres Improductiu

Conreus Total (ha) dens clar natural artificial

Argençola 45,82 0,71 13,16 0 0 0,01 1,26 39,03 4.710 Bellprat 40,09 0,86 18,49 0 0 0,01 1,37 39,16 3.095 el Bruc 28,53 1,53 52,86 0,05 0 2,12 3,79 11,12 4.676 Cabrera d'Igualada 53,16 0,25 13,14 0,20 0,11 0,16 6,94 26,05 1.704 Calaf 4,02 0,04 2,67 1,39 0 0 12,64 79,25 935 Calonge de Segarra 24,56 0,88 14,21 0,01 0 0,02 1,98 58,34 3.728 Capellades 37,59 0,29 14,49 0,34 0 0,18 28,62 18,48 290 Carme 48,21 3,34 12,02 0 0 0 2,49 33,93 1.122 Castellfollit de Riubregós 23,78 0,52 24,34 0,14 0 0 1,33 49,90 2.628 Castellolí 59,96 1,05 13,26 0,03 0 0,45 3,19 22,07 2.525 Copons 5,23 1,01 52,65 0 0 0,02 1,30 39,79 2.153 els Hostalets de Pierola 48,64 0,36 13,42 0,16 0 0 5,30 32,12 3.333 Igualada 2,00 0,10 18,49 0 0 0,03 58,24 21,14 867 Jorba 19,01 0,89 41,95 0,12 0 0,27 2,96 34,81 3.096 la Llacuna 50,89 2,20 17,72 0,74 0 0,04 1,40 27,01 5.249 Masquefa 23,73 0,29 12,22 0,31 0 0 17,03 46,43 1.706 Montmaneu 17,58 0,61 7,40 0 0 0 4,00 70,41 1.355 Òdena 16,51 0,88 29,20 0 0 0,12 3,93 49,37 5.216 Orpí 45,97 9,70 14,88 0 0 0,11 1,52 27,82 1.542 Piera 30,90 0,26 10,39 0,08 0 0,05 11,91 46,41 5.750 la Pobla de Claramunt 47,03 1,04 18,55 0,08 0 0,12 10,55 22,64 1.837 els Prats de Rei 7,94 1,20 20,81 0,03 0 0 1,01 69,02 3.276 Pujalt 18,20 0,48 9,80 0 0 0 0,93 70,59 3.172 Rubió 4,51 0,45 71,34 0 0 0,03 0,65 23,02 3.851 Sant Martí de Tous 41,80 1,64 11,96 0 0 0 2,33 42,26 3.884 Sant Martí Sesgueioles 2,06 0,12 1,98 0 0 0 4,06 91,78 380 Sant Pere Sallavinera 36,80 0,47 6,60 0 0 0 1,44 54,70 2.195 Santa Margarida de Montbui 34,78 0,81 10,16 0 0,02 0 5,13 49,10 2.782

Santa Maria de Miralles 50,32 2,44 13,14 0 0 0,18 1,11 32,82 2.538 la Torre de Claramunt 46,83 0,24 5,01 0 0 0,08 10,30 37,54 1.480 Vallbona d'Anoia 28,75 2,64 33,99 0,59 0 0,81 9,87 23,36 648 Veciana 8,64 0,86 37,76 0,01 0 0 0,97 51,76 3.889 Vilanova del Camí 34,86 0,88 10,74 0,21 0 0,02 13,77 39,52 1.054

38

ANNEX II. DADES COMPARATIVES MUNICIPIS I COMARQUES

OLIVARERES

39

II.1. Comparativa Comarques Olivareres Catalunya (Quadre II-1) • Nota: En aquest quadre s’ha inclòs el Parc Rural (Entorn agroambiental) de

Montserrat amb uns producció estimada segons les dades resultants d’aquesta

memòria

Municipi / Comarca Hectàrees Denominació

Borges Blanques 1.357 Les Garrigues

Arbeca 831 Les Garrigues

Gandesa 493 Terra Alta

Batea 1.110 Terra Alta

Corbera d’Ebre 479 Terra Alta

Horta de Sant Joan 698 Terra Alta

La Fatarella 632 Terra Alta

El Pinell de Brai 485 Terra Alta

La Pobla de Massaluca 460 Terra Alta

Vilalba dels arcs 788 Terra Alta

Ascó 984 Terra Alta

Flix 2.330 Terra Alta

Ribaroja d’Ebre 1.172 Terra Alta

L’Ampolla 1.191 Baix Ebre-Montsià

El Perelló 2.022 Baix Ebre-Montsià

Amposta 1.076 Baix Ebre-Montsià

Comarca Alt Penedès 516 Siurana

Comarca Baix Penedès 1.123 Siurana

Comarca Garraf 34 Siurana

Comarca Alt Camp 1.997 Siurana

Comarca Tarragonès 1.672 Siurana

Parc Rural (Entorn agroambiental) Montserrat (*)

1.200 Montserrat

40

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

Borges Blanques ArbecaGandesa BateaCorbera d’Ebre Horta de Sant JoanLa Fatarella El Pinell de BraiLa Pobla de Massaluca Vilalba dels arcsAscó FlixRibaroja d’Ebre L’AmpollaEl Perelló AmpostaComarca Alt Penedés Comarca Baix PenedésComarca Garraf Comarca Alt CampComarca Tarragonés Parc Agroambiental Montserrat

Quadre II-1

41

Comparativa comarques olivareres Província de Barcelona (Quadre II-2) Comarca Hectàrees

Anoia 460

Bages 148

Baix Llobregat 236

Alt Penedès 516

Vallés Occidental 108

Vallés Oriental 112

Parc Rural (Entorn agroambiental) Montserrat (*)

1.200

42

0

200

400

600

800

1000

1200

Anoia BagesBaix llobregat Alt PenedésVallés Occidental Vallés OrientalParc Agroambiental Montserrat

Quadre II-2

43

ANNEX III: EVOLUCIÓ DE L’APROFITAMENT AGRÍCOLA

44

III-1. Evolució de l’aprofitament agrícola per municipis

Cal indicar que les dades que es mostren en els quadres posteriors s’han realitzat a

partir de les declaracions de sòl agrari utilitzat i normalment són sensiblement inferiors

a les reals

COLLBATÓ

SAU FORESTAL NO SAU

terres pastures Terreny

Any llaurades permanents forestal Altres

‘2003 71 1 654 274 1000

‘1989 137 0 920 419 1476

‘1982 308 0 1053 139 1500

0

200

400

600

800

1000

1200

Llaurades Pastures Forestal Altres

198219892003

45

ESPARREGUERA

terres pastures Terreny

Any llaurades permanents forestal Altres

‘1999 378 0 417 222 1017

‘1989 382 3 687 115 1187

‘1982 603 0 478 353 1434

0

100

200

300

400

500

600

700

Llaurades Pastures Forestal Altres

198219891999

46

EL BRUC

terres pastures Terreny

Any llaurades permanents forestal Altres

‘1999 159 238 705 692 1.794

‘1989 466 7 2.687 396 3.556

‘1982 621 0 2.666 274 3.561

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

Llaurades Pastures Forestal Altres

198219891999

47

OLESA

terres pastures Terreny

Any llaurades permanents forestal Altres

‘1999 170 0 82 48 300

‘1989 300 0 55 99 454

‘1982 446 0 101 154 701

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Llaurades Pastures Forestal Altres

198219891999

48

PARC

terres pastures Terreny

Any llaurades permanents forestal Altres

‘1999 778 239 1858 1236 4.111

‘1989 1285 10 4349 1029 6.673

‘1982 1978 0 4298 920 7.196

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

Llaurades Pastures Forestal Altres

‘1982‘1989‘1999

49

Evolució de la SAU i SAU potencial

1978

1285

778

2200

4298 4349

1858

3200

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

5000

1982 1989 1999 Potencial

Has Terres llaurades

Forestal

50

III-2. Aprofitament de la SAU per tipus de cultius (1999)

Oliveres Herbacis Fruiters Vinya Altres Pastures Total

El Bruc 51 99 6 3 0 238 397

Collbató 50 2 19 0 0 0 71

Esparreguera 79 149 58 91 0 0 378

Olesa 93 29 47 1 0 0 170

Total 273 279 130 95 0 238 1015

% 26,90 27,49 12,81 9,36 0,00 23,45 100,01

51

Distribució cultius 4 municipis any 1999

28%

27%13%

9%

23%

OliveresHerbacisFruitersVinyaPastures

52

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Oliveres Herbacis Fruiters Vinya

Aprofitament per cultius i municipis (any 1999)

El Bruc Collbató Esparreguera Olesa

53

III-3. Evolució del Sòl Agrícola Utilitzat a Catalunya

Barcelona Girona Lleida Tarragona

SAU 1982 175.127 114.830 386.011 260.760

SAU 1999 142.863 97.703 366.366 210.099

% -18,42% -14,92% -5,09% -19,43%

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

Barcelona Girona Lleida Tarragona

SAU 1982 SAU 1999

54

III-4. Evolució de l’Olivera a Catalunya

Barcelona Girona Lleida Tarragona

Olivera 1982 2.519 2.371 20.132 52.910

Olivera 1999 1.634 2.241 36.782 62.124

% -35,13% -5,48% 82,70% 17,41%

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

Barcelona Girona Lleida Tarragona

Olivera 1982 Olivera 1999

55

ANNEX IV: DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA

56

IV. 1. MUNICIPI DE COLLBATÓ

ZA1

1,11 Ha

0,43 Ha

26

47,8 Ha

1

9,51 Ha

1

66

3,16 Ha

0,3 Ha14

460,20 Ha

39 37

0,68 Ha4028

0,33 Ha35 30

0,95 Ha0,90 Ha

42

4325

24

23

1,11 Ha

22

2,30 Ha

210,56 Ha

171,50 Ha

16 0,36 Ha

0,63 Ha

45

2,14 Ha

20

1,61 Ha47

0,27 Ha

0,96 Ha

49

48

1,26 Ha50

0,65 Ha

5253

2,66 Ha

1,47 Ha

550,24 Ha55

1,40 Ha0,73 Ha

60

5956 58

57

1,08 Ha

1,98 Ha 0,92 Ha0,71 Ha

6162

6564

0,52 Ha

1,02 Ha

0,51 Ha 89

88

66

63

3,11 Ha 15

13

12,10 Ha

0,57 Ha

10

12

111,39 Ha

9

0,89 Ha

8

2,72 Ha

0,51 Ha

670,70 Ha

68

702,16 Ha

73

P.7

1,15 Ha

62

60

0,81 Ha

1,87 Ha

59

57

58

1,39 Ha56

55 54

53

1,38 Ha

1,37 Ha

52

51

1,10 Ha

50

2,16 Ha

49

46

1,41 Ha

45

1,11 Ha

1,08 Ha

43

1,39 Ha42

1,24 Ha

41

391,15 Ha

37

5,59 Ha

31

30

250,23 Ha

2,06 Ha24

23

20

1,73 Ha

2

0,28 Ha

3

0,70 Ha

40,26 Ha

6

4,33 Ha

5

28

1,75 Ha

680,53 Ha

0,66 Ha

0,96 Ha

0,41 Ha0,78 Ha

0,94 Ha

1,05 Ha

0,97 Ha1,68 Ha

0,77 Ha

67

34

35

36

18

19

33

3229

27

26

170,39 Ha

16

1,46 Ha

13

1,16 Ha

0,38 Ha14

5,07 Ha2,64 Ha

21

0,62 Ha

22

8

7

3,16 Ha

16,79 Ha

ZA2

76,55 Ha

ZA3

21,12 Ha

ZA4

4,61 Ha

ZA5

16,44 Ha

4,54 HaZA6

ZA72,09 Ha

ZA10

74,86 Ha

ZA11

14,23 Ha

ZA8

9,07 Ha

ZA9

5,69 Ha

60,99 Ha

ZA12

ZA132,97 Ha

ZB2

ZB1

ZB3

ZB4

ZB5

ZB6

ZB7

1,86 Ha

15

17

9,16 Ha

18

2,67 Ha

57

IV. 1. MUNICIPI DE COLLBATÓ

L’any 2001 es va realitzar a Collbató per encàrrec de la Diputació l’Auditoria Ambiental. Tant

en la memòria del Pla d’Acció Ambiental resultant com en les Línies Estratègiques s’apunta

la necessitat de protegir i fomentar els sòls agrícoles de Collbató, tant pel seu valor propi

com per mantenir els hàbitats de les espècies protegides que habiten en el Parc Natural de

la Muntanya de Montserrat i preservar els corredors naturals que estableixen la connexió

amb diferents àrees PEIN.

A continuació es recullen les parts d’aquesta Auditoria referides a les zones agrícoles i forestals. IV.1.1. Document: Usos del sòl i planejament territorial i urbanístic El Pla Territorial Metropolità proposa la delimitació d'uns separadors, espais destinats a

garantir el trencament de la taca d'oli.

Aquest producte de caire híbrid, separador-connector, actuarà com a filtre, al permetre amb

més o menys intensitat el pas de determinades interaccions (esporàdiques, lúdiques o

culturals), i en canvi barrar les relacions compactadores. En tot cas s'integren en el conjunt

d’espais oberts.

En conclusió, el PTMB caracteritza el terme de Collbató fonamentalment com un espai feble

corresponent al sistema de separadors – connectors, molt protegit pel sistema de PEIN i

zona de pre-parc, exclòs de la Illa metropolitana de caràcter industrial de Martorell-Abrera-

St. Esteve de Sesrovires, exclòs de les previsions de noves vies cíviques o segregades,

sense nous ferrocarrils que cal anar a buscar a Monistrol o a Olesa. El PTMB manifesta de

moltes maneres una clara vocació per Collbató d’incentivar les potencialitats naturals del

municipi, preservant-lo de la transformació metropolitana.

58

IV.1.1. Document: Diagnosis de sistemes naturals 2.1.3.1.- Resum de la situació actual

El municipi de Collbató, es configura dins un mosaic d’espais naturals i rurals d’un elevat valor natural

i paisatgístic, entre els que s’estén una xarxa urbana estructurada seguint un model d’edificació de

baixa densitat amb un bon nombre d’urbanitzacions, que al mateix temps, però, esdevé un gran

consumidor de territori.

Des del punt de vista topogràfic Collbató es troba dins del

massís de Montserrat, pertanyent a la Serralada pre-litoral,

en un altiplà al sud de la muntanya de Montserrat (431m),

que s’alça majestuosa mostrant el seu original perfil, arribant

a una alçada de fins a 1224m (Sant Jeroni). El 50% del terme

municipal pertany al Parc Natural de la Muntanya de

Montserrat, compartit amb els municipis del Bruc (Anoia),

Monistrol de Montserrat i Marganell (Bages).

La riquesa forestal de Collbató defineix el 72,5% del seu territori. Gran part d’aquesta massa forestal

correspon a la zona de Parc Natural de Montserrat i a la zona de Pre-parc. També hi hem de sumar

la part de la serra de Can Dolcet i els plans de Can Guineu i Can Perellonch.

Els conreus, sobretot d’olivera i ametllers, també ocupen una part important del paisatge del municipi,

tot i que molts d’ells s’han deixat de cultivar en els darrers anys, convertint-se en terrenys erms. Es

distribueixen per tota la zona de pre-parc, als peus de la muntanya de Montserrat en direcció NW-SE,

i a l’altra banda de la N-II al Pla de Can Guineu i Can Dolcet.

Pel que fa a la cobertura vegetal, el municipi gaudeix d’una gran diversitat d’ambients i de comunitats

vegetals, des de comunitats madures i ben desenvolupades com els alzinars del parc natural de

Montserrat, la vegetació de ribera associat a la riera de Can Dalmases, fins a la pineda de pi blanc del

bosc de les Ginesteres i el bosc i matollar de la Serra de Can Dolcet i les comunitats ruderals i

arvenses de la zona de pre-parc i de tota la zona suburbana.

Podem identificar fàcilment 5 unitats estructurals que configuren el paisatge de Collbató, cadascuna

d’elles delimitades per diferents aspectes, com la topografia, els usos del sòl, el tipus i el grau de

l’activitat d’origen antròpic que s’hi desenvolupa, els valors naturals que guarden, etc.

59

El 53% del terme municipal de Collbató correspon al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i el

32% l’ocupen espais agrícoles i forestals que juguen un paper important en assegurar la

connectivitat biològica a la zona i en la protecció davant la pressió urbanística i antròpica al Parc.

Si ens fixem només, dins del mosaic paisatgístic de Collbató, en les unitats naturals, podem arribar a

identificar-les de la següent manera:

• Parc Natural de la Muntanya de Montserrat;

• Zona de protecció del parc: espai agrícola al NW del municipi

• Zona de protecció del parc: espai agrícola forestal (l’alzina de la Vinya Nova) al NE.

• Espai agrícola forestal de la Serra de Can Dolcet, Can Guineu i Can Dalmases (bosc de les Ginesteres i bosc de Can Dalmases) al sud de Collbató

• Riera de Can Dalmases.

La superfície ocupada a Collbató per aquests espais es distribueix de la següent manera:

Superfície del Parc Natural de les Muntanyes de Montserrat: 959,5 ha (53%) Superfície de SU, SUP i SUNP (potencial del PGOM): 263,3 ha (15%) Superfície d’espais agrícoles-forestals amb diferents graus de protecció: 573,7ha (32%) Superfície TOTAL 1.796,5 ha A continuació i de forma resumida es presenten les principals característiques dels sistemes naturals de Collbató Taula 6.- Dades més importants dels sistemes naturals de Collbató

Descripció de les unitats naturals:

Parc natural de la muntanya de Montserrat:

Segons el Decret de 29 de gener de 1987 i la Llei de 10 de juliol de 1989. Actualment s’està debatint la Proposta del Pla d’Ús i Gestió i Programa d’Actuacions del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Els alzinars, des del punt de vista de la seva composició florística, corresponen a la unitat fitosociològica alzinar litoral típic (Quercetum ilicis galloprovinciale subass. pistacietosum ): és un bosc alt i força dens, que quan està ben constituït presenta quatre estrats. A l’estrat arbori l’alzina és predominant, però no és rar el pi blanc (Pinus halepensis).

A anotar entre els mamífers el porc senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) i el gat mesquer (Genetta genetta), i, recentment, s'ha iniciat la reintroducció de la cabra salvatge (Capra pyrenaica); entre els rèptils, el dragó comú , l'escurçó ibèric, el vidriol , el sargantaner gros, el llangardaix comú

60

o ocel.lat i la serp verda

Ocells rupícoles visibles a Montserrat són, per exemple, el ballester, el roquerol i el pela-roques mentre que, entre els ocells de bosc, poden esmentar-se el tord, el bruel, el tudó, i el tallarol gros. La presència de rapinyaires és més que infreqüent, si bé hi destaquen l'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), i el falcó pelegrí (Falco peregrinus).

Espai agrícola

Tant a la zona de pre-parc com a l’altra banda de l’autovia NII, al Pla de les Ginesteres i de Can Guineu hi predominen els conreus d’oliveres en terreny pedregós . També hi podem trobar ametllers, avellaners, vinya i fruiters. Les comunitats vegetals que acompanyen aquest espai sobretot dels conreus abandonats, són comunitats arbustives de caràcter secundari que constitueixen les brolles. Aquestes són comunitats arbustives dominades per espècies ericoides i genistoides que han perdut ja el caràcter forestal. Les espècies animals propies de les zones de conreu són el xoriguer, l’aligot, tudons, tórtores, cucuts, mussols, abellerols, puputs, cogullades, aloses, cueretes, tords, botxins, estomells, pardals xarrecs, garses, pinsans, passerells, gratapalles i cruixidells. Els amfibis poden ser abundants als pous. En els últims anys l’activitat agrícola del municipi ha experimentat una regressió important amb l’abandó de molt dels conreus d’olivera, vinya i fruits secs (ametllers i avellaners).

Espai agrícola-forestal

En aquesta part el bosc està sotmès a una major pressió antropogènica i hi trobem una comunitat amb un estrat arbori dominat pel pi blanc i l’alzina. Són boscos secundaris fruit de l’ explotació i la regressió de l’alzinar (Bosc de les Ginesteres). En aquesta zona el bosc associat a la riera de Can Dalmases pren un paper important amb una comunitat pròpia ben desenvolupada que li dona un valor natural i paisatgístic destacat. Quan més ens apropem a la zona urbana, el pi blanc es fa predominant, formant boscos esclarissats amb un sotabosc pobre. Al domini de l’alzinar, l’alteració del bosc determina l’aparició de diferents comunitats arbustives de caràcter secundari, d’un o altre tipus en funció de la naturalesa del substrat i del grau sofert pel bosc originari. El poblament ornític dels ambients forestals pot caracteritzar-se per la presència dels dos rapinyaires diürns forestals per excel·lència, l’esparver i l’astor. El primer a les zones més denses de l’alzinar i el segon en les que la presència de pinassa o pi blanc esclareixi una mica el bosc i li ofereixi millors oportunitats per a la nidificació. Entre els rapinyaires nocturns estan el gamarús, el

61

colltort, el picot garser gros, el tudó, la xixella, la tòrtora, el cargolet, el pit-roig, el rossinyol, la merla, el mosquiter, el bruel, el tallarol de casquet, la mallerenga cuallarga i la carbonera, el gaig, el tord, el tallarol gros. La geneta i la fagina són els predadors més freqüents. Entre els ocells propis de les brolles i garrigues hem de destacar la perdiu roja. (Entre els mamífers podem destacar el conill de bosc, la mussaranya vulgar, la mustela la geneta, la guineu. Els rèptils característics són els llangardaixos ocel.lats, les serps verdes, les serps d’Esculapi i els escurçons ibèrics. El gripau corredor també pot ser-hi present. En els ambients més antropògens la fauna és banal i de poc interès excepte algunes espècies com l’òliba, els coloms domèstics, les orenetes, els falziots i els pardals. Entre els mamífers la rata negra, el ratolí caolà i la rata pinyada pipistrel.la comuna són els més característics. De rèptils podem esmentar el dragó i la sargantana.

Ecologia del paisatge:

Mosaic d’espais forestals i agrícoles envoltant la trama urbana, amb la presència majestuosa del massís de Montserrat ocupant un 50% del terme municipal, al nord.

Corredors: corredors de vegetació de ribera (especialment riera de Can Dalmases), corredor forestal de la serra de Can Dolcet.

Connexions ecològiques i paisatgístiques regionals: serralada pre-litoral amb la depressió central.

Hàbitats d’interès comunitari presents: Alzinars (codi 9340),

Proteccions i espais a destacar:

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (també PEIN); conjunt agroforestal de la zona de pre-parc, Plans de Can Guineu i Can Dolcet (extrem sud i sud-est), riera de Can Dalmasses / Coves del Salnitre

Impactes ambientals Activitats agràries, incendis forestals, urbanitzacions forestals, activitats, línies elèctriques, autovia N-II, freqüentació recreativa, etc.

Els riscos associats als ecosistemes poden ser de caràcter natural i sanitari (des d’inundacions,

incendis forestals, esllavissades, plagues....) o de caràcter antròpic (circuits per a curses, extraccions,

etc.).

62

A Collbató s’identifiquen 3 riscos naturals importants:

• Incendis forestals ( destacats els incendis del 16 al 20 d'agost de 1986 i del 4 de juliol de 1994)

• Avingudes i inundacions (destacar l’aiguat del juny del 2000)

• Riscos geològics per esllavissades.

Collbató és declarat d’alt risc d’incendi forestal durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de

setembre. Quant a l’origen dels focs, a nivell de Catalunya, la major part d’incendis registrats entre

1980 i 1999 han estat provocats intencionadament o bé per negligència.

El terme ocupa una vall oberta en direcció est (Esparreguera) – oest (El Bruc), i es troba encaixonat

per les muntanyes de Montserrat al nord i la serra de Can Dolcet al sud. La riera de Can Dalmases,

receptora de quasi totes les conques pluvials, es troba a l’extrem sud, al peu de la serra de Can

Dolcet. L’aiguat del 10-6-2000 va tenir una intensitat que només la memòria més llunyana recorda

com mínimament comparable. Especial intensitat va tenir la tempesta a les conques nord que,

iniciant-se a les muntanyes de Montserrat, acaben lliurant els cabals al torrent de Can Migrat, al

torrent de La Fumada i a diferents canalitzacions. El recorregut dels cabals, de nord a sud, travessen

sòl rústic primer, zones urbanes o urbanitzables després, i tots han de travessar l’autovia abans

d’arribar a la riera de Can Dalmases.

Les esllavissades són processos que es poden produir a la zona on hi ha una litologia de roques

lutítiques, ja que aquestes roques es poden comportar d'una forma plàstica quan incorporen aigua i

es troben en zones amb pendents pronunciats. A Collbató la zona amb més perill d'esllavissades està

situada a la carretera B-112 que va a Monistrol, en el tram que passa per sota les coves, una zona

amb presència de roques carbonàtiques i evaporítiques ja que poden sofrir processos càrstics.

Aquests processos poden estar amplificats pel fet d'haver-hi una capa de roques evaporítiques

subjacent, les quals es poden dissoldre si hi ha circulació d'aigua.

El medi físic de Collbató es pot considerar com a poc vulnerable a la contaminació de sòls i aigües

subterrànies.

El municipi no disposa de cap Pla Bàsic d’Emergència Municipal.

Taula 7.- Resum principals riscos naturals de Collbató

Identificació risc Descripció, Prevenció i actuacions

Incendis forestals •• Parc Natural Muntanya de Montserrat

•• Superfície forestal: 61% del municipi

63

•• Zones d’esbarjo: Ntra. Senyora de la Salut

•• Pla de Prevenció d’Incendis, elaborat per l’oficina tècnica de prevenció municipal d’incendis Forestals de la Diputació de Barcelona (1998)

•• Pla de Vigilància Complementària contra Incendis Forestals

(A l’estiu del 17 de juny al 16 de setembre)

•• neteja de zones perimetrals a les urbanitzacions - Pla del Castell: amb 2 grans zones verdes

- Can Dalmasses I: no es marca franja de protecció

- Can Dalmasses II: en fase d’urbanització.

- La Fumada.

•• manteniment de camins forestals com els de la Vinya Nova o Can Dolcet

•• mitjans d’extinció a Collbató: hi ha instal·lat un parc de bombers amb un total de 22 professionals i amb 2 camions autobomba i un vehicle lleuger.

l’Agrupació per la Defensa Forestal (ADF) amb un vehicle lleuger amb bomba, i 15 voluntaris de protecció civil amb un vehicle lleuger i un tot terreny

Existeix un llistat de persones que disposen de cubes per donar suport als ADF

•• manteniment hidrants: nº 74

•• Punts d’aigua: 5

Aiguats

•• La riera de Can Dalmases, receptora de quasi totes les conques pluvials, es troba a l’extrem sud, al peu de la serra de Can Dolcet.

•• L’efecte barrera de l’autovia concentra les aigües pluvials en uns pocs punts que agreugen els danys d’una torrentada, com és el cas de Can Dalmases I, La Fumada i Les Illes.

•• El sòl de les muntanyes de Montserrat es troba molt desprotegit del seu horitzó més superficial, de llur vegetació, i amb la roca fragmentada donats els reiterats i importants incendis forestals del 1986 i 1994.

•• El PGOM aprovat l’any 1984, consolida la urbanització de les zones anteriors sense la previsió del seu adient desguàs i urbanitzant total o parcialment algunes lleres de torrents, com és el cas dels torrents de Can Migrat, Can Massana i La Fumada.

64

•• Obres de restauració i reposició dels danys ocasionats pels aiguats del juny del 2000

•• Pendent de redactar un Pla especial de protecció davant avingudes torrencials

Esllavisades

•• zona amb més perill d'esllavissades està situada a la carretera B-112 que va a Monistrol, en el tram que passa per sota les coves, una zona amb presència de roques carbonàtiques i evaporítiques ja que poden sofrir processos càrstics. Aquests processos poden estar amplificats pel fet d'haver-hi una capa de roques evaporítiques subjacent, les quals es poden dissoldre si hi ha circulació d'aigua.

•• El sòl de les muntanyes de Montserrat es troba molt desprotegit del seu horitzó més superficial, de llur vegetació, i amb la roca fragmentada donats els reiterats i importants incendis forestals del 1986 i 1994

3.1.3.2. Elements significatius de la diagnosi

Falta concretar i millorar l’actual gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, pel que fa sobretot als seus usos, per tal de preservar-ne els valors naturals i paisatgístics.

Montserrat és una muntanya excepcional per la seva significació popular i religiosa, però també pel

seu valor ecològic paisatgístic que ve donat pel relleu extern de monòlits i canals i intern de coves,

avencs i galeries per la circulació hídrica interna, com a conseqüència del comportament càrstic de

les roques que el constitueixen. Les condicions del seu sòl ofereixen unes característiques de flora

que tenen per si mateixes un especial valor natural.

És per les seva significació religiosa i per la seva riquesa natural i geogràfica, que aquest paratge ha

esdevingut lloc de peregrinatge, de meditació, d’excursió i d’esbarjo, la qual cosa ocasiona

innombrables conflictes en relació a la capacitat portant o labilitat del seu territori a causa dels

intensos volums d’utilització i a la proliferació del vehicle privat, especialment els caps de setmana.

Per aquest motiu des dels municipi implicats en el Parc es creu necessari diferenciar-ne la seva gestió

en dos àmbits: un pel Monestir de Montserrat i un altre pel Parc.

Pel que fa al Parc s’han de reforçar les mesures necessàries per assegurar-ne la conservació en tota

la seva superfície dels valors naturals que guarda. Un primer pas seria definir més clarament els seus

usos:

65

- defensar aferrissadament el caràcter no edificable amb totes les seves conseqüències i això

vol dir, entre d’altres coses, disposar de vigilància permanent i específica i disposar de prou

sensibilitat i agilitat tècnica-administrativa per part del Patronat per a respondre davant de

possibles infraccions; evitant el succeït els últims mesos en que han aparegut dues

edificacions sense autorització a dins del Parc, una a Collbató i l’altra al Bruc.

- Convindria eixamplar el concepte de conreus agrícoles tradicionals, centrat només en les

oliveres i els ametllers, considerant, per exemple, la vinya que per altra banda, havia estat

també dels tradicionals. Així mateix s’hauria de permetre activitats dirigides a la modernització

de cultius com ara la instal·lació de reg, la substitució d’espècies, etc.

- Si els problemes erosius, l’escorrentia superficial o el transport de sòlids han esdevingut un

greu problema s’hauria de ser més restrictius respecte determinats usos recreatius en el cas

que el puguin empitjorar, com poden ser l’escalada, la marxa a cavall, el trànsit de vehicles,

les proves esportives, etc.

1La zona de pre-parc i el nucli històric del municipi, queden exclosos del Pla d’Usos del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, ja que només contempla la zona de parc com a tal.

El Pla Especial de Protecció de la Muntanya de Montserrat, aprovat definitivament el 1988, contempla

dos àmbits perfectament diferenciats en quant a llur tutela: el Parc Natural que, alhora, conté el

recinte del Monestir i la zona de Reserva Natural, i l’Entorn de Protecció del Parc (pre-parc) que arriba

a l’autovia N-II. El límit entre ambdós àmbits el constitueix aproximadament la línia que podem traçar

pujant el torrent de la Salut, seguint pel límit nord del sòl urbà del Nucli Històric i el Pujolet, i agafant el

camí de la Vinya Nova fins el terme del Bruc.

Aquesta certa tutela del PE sobre la zona del pre-Parc, desapareix en el Pla d’Usos ja que aquest

només contempla l’àmbit estricte de la zona de Parc Natural.

L’oblit del pre-Parc, format majoritàriament per les planes agrícoles entre el camí de la vinya Nova i el

sòl urbanitzable del Pla del Castell, les zones agrícoles-forestals de la serra d’en Rubió i el Nucli

Històric, suposa ignorar diferents qüestions com:

1 Informe de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Collbató en relació a la Proposta del Pla d’ús i gestió i Programa d’actuacions del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. 15/11/2001

66

a) Que la defensa del Parc Natural pel que fa als incendis forestals, passa inevitablement per

les accions de defensa fetes en el pre-Parc. Els grans incendis de 1986 i 1994 així ho

demostren.

b) Que, en bona part, la qualitat paisatgística del peu de la muntanya la dóna l’estat d’aquestes

zones agrícoles o forestals ara, certament, en procés d’abandonament dels cultius

tradicionals i sense manteniment de marges, camins, etc.; semblant, per part de masses

propietaris, que s’està a l’espera de llur requalificació com a sòl urbanitzable.

c) Que la falta de promoció i foment de les activitats agrícoles i forestals en el pre-Parc contradiu

clarament l’esperit i la lletra del PE que, paradoxalment, estem intentant de fer complir i/o

concretar amb el Pla d’Usos.

d) Que l’abandonament de cultius i la seva successió cap a formacions boscoses disminuirà la

diversitat faunística, tant d’ocells que s’alimenten de petites llavors com d’algunes rapinyaires

que precisen d’enormes espais oberts com a zona de cacera.

e) Que el pre-Parc i el Nucli Històric són les entrades naturals del Parc i són les zones que

suportaran les infrastructures turística, cultural, d’oci i restauració al servei del gaudir del Parc

o complementàries del mateix; amb independència de l’entrada del turisme massiu pel recinte

del Monestir.

Una de les conseqüències de l’abandonament dels cultius previst a pocs anys vista és que entre el

sòl urbà i el Parc es formarà un continu forestal que no ajudarà gens a la seva protecció.

Així doncs ens trobem davant d’una extensa zona agrícola que per una banda no està inclosa en el

Pla d’Usos, i per l’altra, està excessivament “encotillada” i desajustada de la realitat pel Pla Especial

que la “condemna” a l’abandonament per falta d’incentius i oportunitats.

Altres situacions que es poden generar són l’establiment d’activitats il·legals dins la zona de pre-parc

o dins del mateix parc natural.

El conjunt paisatgístic agro-forestal de les planes de Can Dolcet i Can Guineu, està actualment desprotegit, davant possibles actuacions urbanístiques.

A les planes de Can Dolcet2 i Can Guineu l’entorn és agrícola amb alguns retalls forestals de pinedes,

alzinars i rouredes i fragments de bosc de ribera i bardisses resseguint part de la riera de can

Dalmases. Són espais que actualment no estan sotmesos a cap figura de protecció pel que són

vulnerables a desaparèixer o formar part de la trama urbana del municipi. Tenen un important valor

2 Eurup SL., 1999. Pla tècnic de Gestió i Millora forestal de la finca de Can Dolcet.

67

paisatgístic, fent de connexió entre la serralada pre-litoral i la depressió Vallès-Penedès (part

meridional de Collbató amb Esparreguera) o com el cas de la riera de Can Dalmases, actuant com a

corredor biològic.

La connectivitat biològica del territori està compromesa pels creixements urbans i la implantació d’infrastructures amb un efecte clarament fragmentador.

Els espais naturals no són elements territorials simples i estàtics sinó, ben al contrari, estructures

complexes immerses en matrius territorials més àmplies i sotmeses a una dinàmica evolutiva

constant.

Per tant, en general pot afirmar-se que la simple conservació de superfícies naturals aïllades no és

suficient per garantir la viabilitat de les poblacions que hi viuen. Com més reduïdes siguin aquestes

superfícies i més distanciades es trobin, menys probable serà l’intercanvi entre elles. Evitar l’extinció

d’espècies requereix, doncs, prevenir la fragmentació excessiva dels seus hàbitats; anàlogament,

conservar la diversitat biològica implica no sols la conservació d’aquests hàbitats, sinó també un nivell

suficient d’interconnexió.

Potser la idea més estesa quan es parla de xarxes naturals és aquella que interpreta les connexions

entre espais com a grans corredors o passadissos que uneixen unes àrees amb altres.

La carta de presentació mateixa del PEIN ja assenyala la importància de la connexió entre els espais

protegits i cita textualment: "Els espais naturals no poden ser concebuts com a illes relictuals,

desconnectades del territori que les envolta. Cal una planificació i una gestió integrades del territori

global en què es troben immerses, cercant la connectivitat biològica i, fins i tot, la continuïtat física, de

manera que el sistema esdevingui una autèntica xarxa." I acaba afirmant: "L’ordenació territorial ha de

preveure aquesta exigència ecològica, i protegir també aquells hàbitats naturals o seminaturals que,

actuant a tall de passadissos o extensions d’altres formacions, contribueixen a la preservació de les

zones o espècies de més vàlua."

El conjunt de la serra de Montserrat i els sistemes agroforestals de la plana presenten una àmplia

diversitat d’ecosistemes mediterranis, enriquits amb en algunes àrees per comunitats

submediterranies, i representen un punt clau de connexió entre la depressió central i la serralada pre-

litoral present amb la Serra de Rubió i que continua amb el Cairat i puig Ventós. La part més

meridional de Collbató representa la depressió pre-litoral enllaçant amb esparreguera, Olesa, Sant

Esteve Sesrovires, etc. L’alzinar amb alguns retalls de roureda, són els hàbitats de major interès a

Collbató. Els fragments de bosc de ribera també són comunitats d’especial valor.

68

En quant als territoris concrets, el Parc Natural de la serra de Montserrat i la seva vora exterior, el

conjunt paisatgístic agroforestal de la zona de pre-parc i del sud i sud-est del terme (planes de Can

Guineu i Can Dolcet, les riberes de la riera de Can Dalmases i la serra de Can Dolcet), són els espais

que tenen un major interès per ser protegits.

La serra de Can Dolcet, a l’altra banda del terme municipal, està patint un fort impacte paisatgístic

amb l’execució de la segona fase de la urbanització de Can Dalmases, que posa en perill la

continuïtat natural i paisatgística de la serra per un entramat urbanístic continu que uneixi en un futur

Collbató amb Hostalets de Pierola.

La connectivitat biològica del territori està compromesa pels creixements urbans i la implantació

d’infrastructures amb un efecte clarament fragmentador, com és el cas de la N-II, que esdevé una

barrera física i molt poc permeable al pas de fauna i fins i tot de persones.

Collbató és declarat municipi d’elevat risc d’incendi forestal durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre.

Donat que la massa forestal de Collbató ocupa el 72,5% del seu territori, amb el grau de

combustibilitat que això comporta, el risc de patir un incendi forestal, sobretot els mesos d’estiu, és

elevat. D’aquesta manera, el municipi és declarat d’alt risc d’incendi forestal durant el període

comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre.

A aquesta situació hi hem d’afegir un seguit de factors que fan incrementar-ne el risc:

- Freqüentació de l’entorn natural per activitats turístiques

- Les urbanitzacions en contacte amb masses forestals

- Abandonament de conreus i cultius.

- Pas de línies d’alta tensió.

69

Sistemes naturals

Punts forts Punts febles • Tota l’extensa superfície de Parc

Natural de la Muntanya de Montserrat dins del terme municipal de Collbató. Es tracta d’un important punt tant per a la conservació de la biodiversitat, com per al lleure i per a l’educació ambiental, a més de constituir un element clau per l’equilibri territorial de la zona. És també un símbol religiós i nacional català.

• Destacar els valors naturals,

paisatgístics, socials i pedagògics dels espais agrícoles-forestals de la zona de pre-parc i de la zona de Can Guineu i Can Dalmases i Can Dolcet.

• Iniciatives endegades sobre

l’experimentació en el cultiu de l’olivera com a mesura per evitar l’abandó d’aquest tipus de conreu a la zona, que no deixa de ser un símbol pel municipi i pel territori..

• Promoció d’un turisme que permet

conèixer i admirar l’entorn de Collbató, potenciant-ne el seus valors naturals, paisatgístics i culturals.

• Redacció d’un Pla Especial de

Protecció del municipi de Collbató front les avingudes torrencials, amb un estudi hidràulic complert de cadascuna de les conques del municipi.

•• Existència d’un parc de bombers al municipi, i també de voluntaris de l’Agrupament per la Defensa Forestal (ADF), per actuar en cas d’incendi, si més no amb una primera intervenció ràpida.

• Abandonament progressiu de terres de

cultiu. • Manca de recursos per gestionar

correctament els espais agrícoles i forestals de la zona de pre-parc i de la zona de Pla de les Ginesteres i de Can Guineu.

• Efecte fragmentador de l’autovia NII sobre

la connectivitat biològica del municipi i del territori.

• El sòl de les muntanyes de

Montserrat es troba molt desprotegit del seu horitzó més superficial, de llur vegetació, i amb la roca fragmentada donats els reiterats i importants incendis forestals del 1986 i 1994.

• Tot i que es fan tractaments

fitosanitaris a l’arbrat viari per combatre les plaques, caldria augmentar-ne la freqüència.

• Substitució d’espècies vegetals

autòctones a molts dels jardins de les urbanitzacions del municipi.

• Existència de la plaga anomenada

“la Caparreta de les alzines”, responsable de l’anomenada “assecada de les alzines”. A Collbató s’ha detectat la plaga sobretot a l’urbanització del Bosc d’en Missé; també s’han trobat alzines afectades al Pla del Castell, a Can Dalmases (c/ Horta i Avda. del Torrent) o a la riera de sota Les Illes.

• Manca de coordinació entre les

diferents adminstracions implicades a l’hora de resoldre situacions o conflictes que afecten directament al Parc Natural de la muntanya de Montserrat.

• Constant pressió urbanística sobre

els espais forestals i agrícoles en tota la zona al voltant del Parc Natural, que posen en perill la seva conservació, sobretot aquells zones que no tenen cap tipus de figura de protecció.

70

• Manca de neteja de les zones perimetrals

de les urbanitzacions per prevenir possibles incendis forestals.

• L’efecte barrera de l’autovia concentra les

aigües pluvials en uns pocs punts que agreugen els danys d’una torrentada, com és el cas de Can Dalmases I, La Fumada i Les Illes. El desdoblament de l’antiga N-II en autovia, sense haver donat una solució satisfactòria al desguàs i drenatge del terreny ha tingut un efecte de barrera interposada entre la muntanya de Montserrat i la riera de Can Dalmases concentrant cabals al citat pas inferior, a on també hi arriben pluvials del Bruc.

• El PGOM aprovat l’any 1984,

consolida la urbanització de les zones anteriors sense la previsió del seu adient desguàs i urbanitzant total o parcialment algunes lleres de torrents, com és el cas dels torrents de Can Migrat, Can Massana i La Fumada.

• El sòl de les muntanyes de

Montserrat es troba molt desprotegit del seu horitzó més superficial, de llur vegetació, i amb la roca fragmentada donats els reiterats i importants incendis forestals del 1986 i 1994.

• Els diferents estats d’execució del

planejament i de les obres d’urbanització, així com la comprovada insuficiència de les xarxes de desguàs, molt especialment pel que fa a pluvials fa necessària una operació que partint de la situació actual la recondueixi a tenir unes dotacions suficients.

• Caldria revisar i actualitzar el Pla de

Prevenció d’Incendis forestals de Collbató. • Manca de dipòsits d’aigua

suficientment grans per l’extinció d’incendis a la zona. També són insuficients els hidrants prop de les zones forestals i agrícoles del municipi.

71

IV.1.2. Document: FITXES DEL PLA D’ACCIÓ AMBIENTAL

Nom de l’acció Instar la modificació del Pla Especial de Protecció del Parc Natural, de 1988, per adaptar-lo a la realitat actual

Codi de l’acció 1.1.2.

Objectius Dotar el Parc d’una estructura de gestió de llurs valors naturals diferenciada i alhora interdependent de la del Monestir.

Descripció A més d’incorporar dins del Parc Natural de Montserrat el sòl no urbanitzable i el nucli històric de Collbató ara dins del Pre-parc, es recomana tenir en compte els següents punts pel que fa a la definició dels seus usos:

- defensar el caràcter no edificable amb totes les seves conseqüències, disposant de vigilància permanent i específica i de prou sensibilitat i agilitat tècnica-administrativa per part del Patronat per a respondre davant possibles infraccions.

- eixamplar el concepte de conreus agrícoles tradicionals, centrat només en les oliveres i els ametllers, considerant, per exemple, la vinya que per altra banda, havia estat també dels tradicionals. Així mateix s’hauria de permetre activitats dirigides a la modernització de cultius com ara la instal·lació de reg, la substitució d’espècies, etc.

- si els problemes erosius, l’escorrentia superficial o el transport de sòlids han esdevingut un greu problema s’hauria de ser més restrictius respecte determinats usos recreatius en el cas que el puguin empitjorar, com poden ser l’escalada, la marxa a cavall, el trànsit de vehicles, les proves esportives, etc.

Tipus Administrativa

Grau de prioritat Alta

Termini d’implantació Mitjà

Període d’execució 1 any

Estimació del cost econòmic

S.d.

Transversalitat i interrelació amb altres accions

1.1.1

Entitats responsables i organismes implicats

Ajuntament Collbató, Direcció General del Medi Natural (GC), Patronat de la Muntanya de Montserrat.

Possibles finançaments -

Indicadors de seguiment Protecció d’Espais d’Interès Natural. Mosaic territorial

72

Nom de l’acció Instar un Pla de Gestió dels terrenys forestals del Parc Natural

Codi de l’acció 1.2.1

Objectius Millorar la gestió dels boscos que formen part del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Descripció El Pla d’usos de 1995 ja preveu un Pla de Gestió dels terenys forestal, que ha de regular el seu ús, establint limitacions per segons quins aprofitaments (permeten els tradicionals), impedint l’alteració de la composició dels boscos autòctons i prohibint l’obertura de nous camins forestals, executant actuacions que permetin regenerar i preservar les superfícies forestals recentment cremades utilitzant espècies autòctones, i planificant mesures de prevenció d’incendis. En el pla d’usos de 1995 ja es diu que “s’impulsarà amb caràcter prioritari la redacció de Projectes d’Ordenació i Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestals”

Tipus Administrativa

Grau de prioritat Mitjana

Termini d’implantació Mitjà

Període d’execució 1 any

Estimació del cost econòmic

Pressupost ordinari

Transversalitat i interrelació amb altres accions

Programa 1.5 i acció 1.1.2

Entitats responsables i organismes implicats

Ajuntament de Collbató, Direcció General del Medi Natural (GC), Patronat de la Muntanya de Montserrat

Possibles finançaments -

Indicadors de seguiment Evolució de la superfície forestal cremada

73

Nom de l’acció Elaborar el Pla de Gestió Forestal, conjunt i d’acord amb els seus propietaris, de la zona sud del municipi, fonamentalment de la serra de Can Dolcet.

Codi de l’acció 1.2.2

Objectius millorar la gestió dels boscos de la zona sud del municipi i reduir el risc d’incendi forestal.

Descripció Una mala gestió de les masses forestals d’aquesta zona, fa

augmentar perillosament el risc de patir un incendi forestal a més

d’altres conseqüències negatives com el deteriorament de camins

per l’erosió de la pluja amb problemes d’accessibilitat associats

que això comporta.

Així com en l’actuació anterior han de ser objectius d’aquest Pla de Gestió Forestal:

- Planificar mesures de prevenció d’incendis.

- Fixació de la capa de sòl sotmesa a un alt risc d’erosió.

- Repoblació de les zones cremades.

- Potenciar espècies autòctones.

- Facilitar la producció i explotació forestal

Fomentar els aprofitaments tradicionals

Tipus Projecte

Grau de prioritat Mitjana

Termini d’implantació Mitjà

Període d’execució 6 mesos

Estimació del cost econòmic 901.52€ (1.500.000 pts)

Transversalitat i interrelació amb altres accions Accions 1.5.1, 1.5.3

Entitats responsables i organismes implicats

Ajuntament de Collbató, Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca, Propietaris

Possibles finançaments Ajuntament de Collbató, Generalitat de Catalunya, iniciativa privada.

Indicadors de seguiment Evolució de la superfície forestal cremada

74

Nom de l’acció Redactar un Programa de Desenvolupament i Gestió de l’espai agrícola, pel seu potencial productiu i com a configurador de paisatge i d’identitat.

Codi de l’acció 1.3.1

Objectius Conèixer amb detall la situació actual de l’agricultura al municipi i potenciar el seu desenvolupament.

Descripció A Collbató podem trobar, tot i que cada cop menys, algun camp d’oliveres autòctones (palomar i vera) a la falda de la muntanya de Montserrat, així com també alguna vinya. En els últims anys però l’activitat agrícola del municipi ha experimentat una regressió important amb l’abandó de molt dels conreus d’olivera, vinya i fruits secs (ametllers i avellaners).En l’actualitat és difícil trobar-hi alguna persona que tingui dedicació exclusiva a l’explotació agrària, i és habitual que alterni la seva ocupació principal al sector secundari o terciari amb el treball agrari. Això a comportat l’abandonament de bona part dels terrenys cultivats

Aquest Programa hauria de tenir en compte:

- La situació actual: tant en ús com en abandonament. - Estructura de la propietat i parcel·laria. - Potencialitat dels terrenys i diversificació de cultius

(reintroducció de la vinya) - Reactivació del sector oliverer: de les noves tècniques de

cultiu a la comercialització. - Rec de reforç de l’agricultura de secà (aprofitament

d’aigües pluvials i subterrànies). - Agricultura a temps parcial i d’oci. - Adaptació del molí d’oli.

Tipus Projecte

Grau de prioritat Mitjana

Termini d’implantació Curt

Període d’execució 6-8 mesos

Estimació del cost econòmic 10.818€ (1.800.000 pts)

Transversalitat i interrelació amb altres accions Accions 1.3.2 i 1.3.3

Entitats responsables i organismes implicats

Ajuntament de Collbató, DARP i Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Possibles finançaments Diputació de Barcelona, Consell Comarcal i Generalitat.

Indicadors de seguiment Evolució de la Superfície Agrícola Utilitzada (SAU)

75

Nom de l’acció Foment de l’associacionisme agrícola: sindicalisme, cooperativisme, agrupacions de defensa vegetal.

Codi de l’acció 1.3.2

Objectius reactivar l’agricultura tradicional de Collbató

Descripció L’associacionisme agrícola en aquest cas es planteja com una fórmula que ens permet sumar esforços i recursos materials i econòmics, per que els socis que en formin part puguin desenvolupar en el municipi de Collbató, nous projectes i experiències per tal de revitalitzar l’agricultura tradicional de la zona (vinya o olivera), amb rentabilitat econòmica, eficiència i investigant per trobar les tècniques més apropiades per l’indret i compatibles amb el respecte al medi ambient.

Cal buscar assessorament d’altres iniciatives d’aquest tipus que ja estan en funcionament, dins de la mateixa comarca, o del mateix sector.

Tipus Programa o campanya amb implicació dels sectors socials i econòmics del municipi.

Grau de prioritat Mitjana

Termini d’implantació Curt-mitjà

Període d’execució S.d.

Estimació del cost econòmic 901,52€ (150.000 pts)

Transversalitat i interrelació amb altres accions

1.3.3

Entitats responsables i organismes implicats

Ajuntament de Collbató, IPFC, DARP

Possibles finançaments Ajuntament de Collbató, Consell Comarcal

Indicadors de seguiment Evolució de la Superfície Agrícola Utilitzada (SAU)

76

Nom de l’acció Foment de la producció integrada, l’agricultura ecològica i els productes amb denominació d’origen (oli i vi)

Codi de l’acció 1.3.3

Objectius Promoure l’agricultura tradicional al municipi, l’agricultura ecològica i la integrada.

Descripció Cal fomentar la recuperació dels terrenys abandonats amb cultius tradicionals del municipi, buscant fórmules i tècniques que els facin el més rentables possibles perquè aquest sector recuperi un paper important en l’economia i en l’identitat de Collbató, i prioritzant la producció integrada, l’agricultura ecològica i els productes amb denominació d’origen (oli i vi).

Quan parlem de producció integrada, en un sentit genèric, ens referim a un sistema de producció d’aliments utilitzant tècniques respectuoses pel medi ambient i per la salut de les persones

Per la protecció dels cultiu, aquest sistema combina la utilització de mètodes de lluita biològica pel control de les plagues juntament amb altres tècniques tradicionals basades, en la utilització de productes agroquímics. A diferència de la producció ecològica, la PI permet la utilització de productes agroquímics de síntesi (adobs, pesticides, etc.), però, la seva utilització està restringida a aquelles matèries autoritzades per cada cultiu, que prèviament s’estableixen en les respectives Normes Tècniques o reglaments de producció.

L’agricultura ecològica no permet fer ús de productes químics de síntesi, només la lluita biològica, i es basa sobretot en el respecte al medi ambient (estalvi energètic, qualitat de l’aigua, salut, etc.), i en la no sobre-explotació del sòl, mitjançant rotació i associació de diferents cultius.

Tipus Programa o campanya amb implicació dels sectors socials i econòmics del municipi.

Grau de prioritat Mitjà

Termini d’implantació Mitjà

Període d’execució S.d.

Estimació del cost econòmic 120,2€ (200.000pts)

Transversalitat i interrelació amb altres accions Acció 1.3.1

Entitats responsables i organismes implicats

Ajuntament de Collbató, DARP, Consell Comarcal BLL

Possibles finançaments Ajuntament de Collbató, Generalitat, Consell Comarcal BLL,

77

FAO, Inic. Privada.

Indicadors de seguiment Evolució de la Superfície Agrícola Utilitzada (SAU)

Nom de l’acció Aconseguir recolzament econòmic municipal i/o supramunicipal a la producció agrícola, al manteniment de marges i a una llaurada anual per prevenció d’incendis.

Codi de l’acció 1.3.4

Objectius prevenir i reduir el risc d’incendi forestal.

Descripció Aquesta actuació es podria incloure dins el Programa de Desenvolupament i Gestió de l’espai agrícola proposat anteriorment (1.3.1.), i de fet el que pretén és aconseguir el recolzament econòmic necessari per afavorir la producció agrícola i garantir una protecció eficient davant el perill d’incendi forestal en una zona amb un risc tant elevat com és Collbató.

Tipus Organitzatiu

Grau de prioritat Alt

Termini d’implantació Curt

Període d’execució S.d.

Estimació del cost econòmic Pressupost ordinari

Transversalitat i interrelació amb altres accions Accions 1.5.1, 1.5.3

Entitats responsables i organismes implicats

Ajuntament de Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat, Direcció General del Medi Natural

Possibles finançaments -

Indicadors de seguiment Evolució de la Superfície Agrícola Utilitzada (SAU)

Superfície forestal cremada.

78

Nom de l’acció Concretar i definir la figura de protecció que preservi la serra i les planes de Can Dolcet i les planes de Can Guineu i Can Perellonch.

Codi de l’acció 1.4.2

Objectius preservar els espais naturals més febles

Descripció La serra i les planes de Can Dolcet i les planes de Can Guineu i Can Perellonch són espais que actualment no estan sotmesos a cap figura de protecció pel que són vulnerables a desaparèixer i/o a formar part de la trama urbana del municipi. Tenen un important valor paisatgístic i ecològic, fent de connexió entre la serralada pre-litoral i la depressió Vallès-Penedès (part meridional de Collbató amb Esparreguera) o com el cas de la riera de Can Dalmases, actuant com a corredors biològics. Actualment la serra de Can Dolcet està patint l’impacte de la urbanització de Can Dalmases II, sobretot paisatgístic, i s’està comprometent el seu paper de corredor ecològic per la pressió urbanística tant de la vessant de Collbató com la de Hostalets de Pierola.Al mateix temps les planes de Can Perellonch es veuen amenaçades per possibles ampliacions de la zona industrial, que també causaria un fort impacta sobre tota aquesta zona sud del municipi.

És per tot això que es fa necessari preservar aquests espais, concretant i definint la figura de protecció adequada en cada cas.

Tipus Instrument jurídic

Grau de prioritat Alta

Termini d’implantació Curt

Període d’execució S.d.

Estimació del cost econòmic Pressupost ordinari

Transversalitat i interrelació amb altres accions 2.3.1

Entitats responsables i organismes implicats Ajuntament de Collbató

Possibles finançaments -

Indicadors de seguiment Adequació del planejament a la singularitat ecològica del territori.

79

Nom de l’acció Revisió integral del Pla de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals, de 1998.

Codi de l’acció 1.5.1

Objectius actualitzar el Pla de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de Collbató.

Descripció A l’any 1998 es va aprovar a Collbató un Pla de Prevenció d’Incendis, elaborat per l’oficina tècnica de prevenció municipal d’incendis Forestals de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de fixar aquelles inversions necessàries per a la prevenció i l’extinció d’incendis.

A hores d’ara es creu convenient fer-ne una revisió i actualització per adequar-lo el màxim possible a la situació actual del municipi i així assegurar l’eficàcia i l’èxit d’aquest Pla. És important insistir sobre els següents punts:

- infrastructures de camins

- punts d’aigua

- franges de protecció

- grans zones verdes de tipus forestal

Tipus Projecte

Grau de prioritat Alta

Termini d’implantació Curt

Període d’execució 3 mesos

Estimació del cost econòmic S.d.

Transversalitat i interrelació amb altres accions Accions 1.2.2 i 1.3.4

Entitats responsables i organismes implicats Diputació de Barcelona

Possibles finançaments Diputació de Barcelona

Indicadors de seguiment -

80

Nom de l’acció Potenciació de l’ADF (Agrupació per la Defensa Forestal) com a òrgan d’intervenció immediata.

Codi de l’acció 1.5.2

Objectius Disposar de recursos necessaris per fer front a un possible incendi forestal

Descripció L’ADF, és una agrupació de caràcter voluntari que té com a finalitat la protecció de les zones forestals i la prevenció d’incendis. També pot actuar com a òrgan d’intervenció immediata o de reforç als bombers. A Collbató l’ADF disposa d’un vehicle lleuger amb bomba i una cuba de 600 litres per a la intervenció inmediata.

Ara com ara, però, no hi ha voluntaris a l’ADF, o n’hi ha pocs, ja que gran part d’ells acaben com a bombers voluntaris. No cal remarcar, en un municipi com Collbató, la importància de disposar d’uns mitjans humans i materials per intervenir de forma immediata en l’extinció d’un incendi forestal.

Tipus Organitzatiu

Grau de prioritat Mitjana

Termini d’implantació Mitjà

Període d’execució Cada any

Estimació del cost econòmic 7.512,65€ (1.250.000 pts)

Transversalitat i interrelació amb altres accions Acció 1.5.1

Entitats responsables i organismes implicats Ajuntament de Collbató

Possibles finançaments Ajuntament de Collbató , Diputació de Barcelona, Departament de Medi Ambient de la Generalitat.

Indicadors de seguiment Superfície forestal cremada.

Nombre d’incendis forestals/any

81

IV.1.3. Extracte del document: MEMÒRIA AMPLIACIÓ PARC NATURAL AL TERME DE COLLBATÓ Zona agrícola situada a ponent de Colbató: Els camps de secà són el refugi de la flora arvense i segetal que cada cop esta més malmesa a causa

de la intensificació agricola i l’abus dels herbicides.

A l’entorn de Collbató aquests procesos de enpobriment de la flora associada als conreus no s’han

produit. La ubicua ravenissa blanca Diplotaxis eurucides encatifa els camps d’oliberes amb la seva

hivernal i permanet florida però junt amb la abundantisima ravenissa hi ha plantes dignes de menció

com ara l’esperó Delphinium peregrinum o l’adonis vermell Adonis Flamea. Aquestes i moltes

altres plantes depenen del manteniment de una agricultura tradicional respectuosa amb el medi.

Qualsevol canvi en l’ús del sòl fara desapàreixer unes plantes que requerixen dels conrreus i els

goreits per prosperar. Cada cop resten menys espais agricoles tradicionals i desde una perspectiva

botànica el manteniment de les practiques agricoles i dels usos del sòl és la unica garantia per

mantenir la flora actual lligada al conreu extensiu de la terra.

A més tota la zona agricola presenta una gran heterogeneitat amb terrenys situats a les diferents

fases de la succesió vegetal. Camps de conreu, fenassars, brolles de romani i bruc d’hivern

bosquetons de pi blanc Pinus halepensis, matollars de ginesta Spartium junceum, i boscos d’alzina

Quercus ilex.

Destaca clarament un bosc d’alzines amb le que és coneix com l’alzina es tracta d’un arbre

monumental i centenari i enblematic situat en un bosquetó molt proper al nucli antic de Collbató.

La serra dels Gatells i el Castell Floristicament diferènciada la Serra dels Gatells o del Rogent esta poblada per brolles calcicoles de

romani i bruc d’hivern, junt amb matols de garric Quercus cocifera destaquen dues orquidies

interesantísimes com són Aceras antropophorum i Ophrys fusca.

Però la diversitat d’aquests espais no acava aquí. Les diferents litologies del sòl produeixen sòls

alcalins i sòls lleugerament àcids. Els sols àcids corresponen al triàsic inferior concretament a les

fàcies del Buntsandstein formades per gresos i conglomerats vermells. Sobre aquesta litologis és

generen sòls sense calç i la abundant brolla de romani i bruc d’hivern de carácter calcicola és veu

substituida per plantes calcifuges com algunes espècies d’estepes Cistus. Aquesta franja de sòls

lleugerament àcids s’exten als peus de la Serra dels Gatells i presenta una important sigualritat en

mig d’un massis montserrati amb sòls majoritariament alcalins. En aquest sentit la hetereogeneitat

geològica actua com a generadora de diversitat floristica.

Cal destacar també algunes bases permanents o semipermanents amb vegetació associada.

82

Riquesa faunística

Els espais per als que demanem protecció presenten una enorme potencialitat de cara a la

presevació de la fauna.

De cara a valorar la riquesa faunistica d’un indret cal tenir en comte diferents aspectes.

Generalment s’estableix una protecció en vers les espècies més amenaçades en el cas de Montserrat

tenim un clar l’exemple amb l’aliga cuabarrada Hieraaetus fasciatus espècie declarada en perill

segons el libro rojo de las aves de España 2002. Les reserves integrals de l’actual parc natural han

estat pensades al voltant dels espais de nidificació de l’espècie. Ara bé preservar les arees de

nidificació oblidant els espais d’alimentació i dispersió de l’aliga cuabarrada és sens dubte un error. Si consultem les publicacions del ministeri de Medio Ambiente concretament l’atlas d’aus reproductores d’Espanya elaborat per la Societat Espanyola d’Ornitologia veiem que en l’apartat dedicat a les amenaces i conservació de l’aliga cuabarrada deixa ben clar que per protegir l’espècie cal mantenir i millorar també en les seves arees d’alimentació. Els espais oberts de matollar com la serra dels Gatells o del Rogent, junt amb les zones agricoles de ponent de Collbató són espais oberts ideals on s’alimenta l’aliga cuabarrada. El manteniment de

la zona agricola de Collbató per a la que demanem protecció es sens dubte la millor manera de

preservar els habitats oberts on s’alimenta una espècie que recordem-ho esta amenaçada i declarada

en perill en base a criteris científics i objectius. Per tant encara que l’aliga cuabarrada no nia a la serra

dels Gatells ni a la zona agricola el manteniment i conservació d’aquests habitats és igualment clau

per al futur de l’aliga cuabarrada.

El que acabem de explicar és igualment vàlid per a gran nombre de rapinyaires diurns i nocturns que

fan niu a les rorques de Montserrat i s’alimenten a les zones obertes inmediates al massís

montserratí.

En aquest sentit el manteniment de les zones obertes i dels usos de la zona agricola és un aspecte

importantisim. La inclusió de els espais proposats al parc natural és la única i millor garantia d’un futur

per als habitats on s’alimenten els rapinyaires enblematics de Montserrat. Per exemple el duc Bubo

bubo nia a les roques però s’alimenta igualment a les arees de matollar de la serra dels Gatells i a la

zona agricola per a la que demanem protecció.

El mosaic d’usos agricoles i forestals junt amb espais de pastura i matollar presenta una

heterogeneitat espaial molt destjable amb una gran riquesa d’especiès. A la serra del Rogent i el

Torrent de la salut amb matollars oberts hi trobem la perdiu roja Alectoris rufa i el tallarol de garriga

Sylvia cantillans, mentre que als bosquetons de pi blanc hi abunden els tudons Columba palumbus el

gaig Garrulus glandarius la mellerenga enplomallada Parus cristata, i la merla Turdus merula. Aquesta

diversitat d’espècies ha quedat manifesta en el mostreig realitzat per Jordi Cerdeira que prenent com

a base la quadricula UTM de 10 per 10 kilometres i que escollint els habitats més representatius ha

mostrejat la zona de la Serra dels gatells o del Rogent i la propera serra del Rubió de cara a

l’elaboració de l’atlas ornitològic.

83

Amb tot la resolució d’aquesta prospecció al voltant dels ocells nidificants és de gra massa gruxut i

caldria una prosprecció de gra mé fi centrada en la zona destricta d’ampliació. Amb tot les dades de

l’atlas oritologic són extrapolables i donen una idea bastant fiable sobre els ocells presents a la zona

que volem protegir.

Però la riquesa faunística no queda restringida a les aus tot i que són el grup més fàcil d’observar,

amfibis com la salamandra Salamandra salamandra abundants rèptils i una munió de petits

rosegadors i insectivors, lagomorfs com els conills Oryctolagus cuniculus que formen part de la base

de la cadana alimentària, grans mamífers com el senglar Sus scorfa, mustèlids com la fagina Martes

foina. Tots ells configuren una diversitat que requeriria una major prospecció i estudi que en aquesta

proposta només hem apuntat.

Agricultura tradicional i conservació dels marges de pedra

Dins les potencialitats de l’àrea hem de reiterar l’importància del manteniment d’una agricultura

tradicional amb varietats d’oliva autóctones. Els conreus i els seus paisatges associats són un

patrimoni tan ric i important com la diversitat d’organismes que hi trobem. En aquest camp i com ja

hem esmentat l’ajuntament de Collbató ha iniciat actuacions tendents a recuperara els marges de

pedra seca del seu terme, en aquesta recuperació també és podran incloure en un futur altres

construccions de pedra seca molt ben conservades que es troben al peu de la Serra dels Gatells i que

queden inclosos dins de l’àrea a protegir.

L’integritat paisatgística una aposta pel turisme rural i de qualitat

És tracta d’una potencialitat que caldria recalcar i que l’ajuntament de Collbató vol promoure conscient

de que un entorn de carácter rural gens massificat és el millor reclam per al visitant Els espais

naturals i agricoles del massis montserratí ben conservats són una garantia per atreure un turisme

que defugint les propostes prefabricades busca la cultura i el paisatge com a valors preponderants. El

manteniment de l’activitat agricola i de l’arquitectura tradicional garanteixen un atractiu indiscutible per

a Collbató i per a tot el massís montserratí. La protecció dels espais proposats dins del parc natural

de la muntanya de Montserrat és sens dubte la millor manera de garantir aquest turisme sostenible.

84

IV. 1. MUNICIPI D’ESPARREGUERA

85

IV. 2. MUNICIPI D’ESPARREGUERA

Actualment, Esparreguera es troba en fase d’aprovació del nou Pla d’Ordenació Municipal.

L’octubre del 2001 es va lliurar el Pla Estratègic Integral elaborat, a instància de

l’Ajuntament per la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat

Autònoma de Barcelona.

A continuació es transcriuen fragments dels POUM d’Esparreguera:

86

IV. EL TERME MUNICIPAL IV.1 La forma del terme municipal El terme d’Esparreguera té una superfície de 27,47 km², equivalent a 2.747 Hes. i una delimitació que

respon als elements geogràfics importants al territori.

Al nord el Cul de la Portadora i Montserrat, a llevant el Llobregat, al sud i ponent, la riera de Masquefa

i la riera de Magarola.

El punt més alt del terme, a l’extrem nord, a 518,6 m. sobre el nivell del mar, el forma el Turó de La

Socarrada, en tant que el punt més baix es troba a

l’embocadura de la riera Magarola amb el riu

Llobregat, a una alçada de 65 m. sobre el nivell del

mar. Una diferència de 453,60 m. en una distància, en

línia recta, de 7 km., el que representa un pendent del

6,50% que, com es pot comprovar als plànols, no és

uniforme.

El terme d’Esparreguera es troba solcat de torrents,

rieres i barrancs que, de ponent a llevant,

constitueixen autèntics talls en el territori.

Les característiques geològiques del lloc expliquen l’aparició d’aquests elements geogràfics que

dificulten molt les comunicacions en sentit

transversal.

Tanmateix, malgrat el seu peculiar relleu, el terme

d’Esparreguera és un territori colonitzat per l’home

durant la seva història. Les masies, cases pairals,

camins, fonts, etc. donen fe de la petjada humana i

del respecte per la conservació dels elements

naturals.

Al plànol toponímic s’ha intentat reflectir bona part

d’aquests elements, amb els seus noms populars,

per tal d’incorporar a la nostra anàlisi la memòria col·lectiva de la vila.

87

Molts dels elements indicats als plànols, com ara masies, fonts,paratges, camins rurals, etc., hauran

de rebre un tractament especial a la nova ordenació urbanística, especialment aquells que estan al

marge del desenvolupament urbanístic, que poden córrer “perill d’extinció”. Al capítol corresponent al

patrimoni històric, que ha de ser el pas previ d’un Catàleg de protecció,fem una referència

articularitzada a tots els que s’han pogut identificar.

Les característiques del lloc Climatologia:

La zona d’estudi presenta un clima mediterrani

temperat molt pròxim al mediterrani semiàrid, el

qual es caracteritza per estius calorosos i a la

vegada secs, mentre que els hiverns són

temperats. Les pluges són irregulars i es

concentren a la primavera i sobretot a la tardor. A

l’estiu es produeix un dèficit hídric molt important,

doncs les temperatures assolides són força

elevades, mentre que la precipitació esdevé mínima, sobretot als mesos de juliol i agost.

Geologia, geomorfologia i litologia:

La geologia de l’indret és bastant complexa. Cal destacar la falla que divideix el terme municipal entre

la Serra de Rubió, la qual forma part de la Serralada

Pre-Litoral, i la Depressió Pre-Litoral o del Vallès-

Penedès, on es troba la resta del terme. El vessant

nord de la Serra de Rubió es troba en contacte amb

la Depressió Central Catalana, on es troba el

massís de Montserrat.

Els materials que constitueixen la Serra de Rubió

pertanyen al sòcol hercinià (pissarres del Paleozoic)

i presenta una cobertura mesozoica de gresos i

calcàries que el riu Llobregat talla al congost del

Cairat. També inclou els relleus formats pels dipòsits

paleògens de la Depressió Central Catalana,

constituïts per conglomerats, gresos i lutites de

l’Eocè, com els que formen Montserrat (columna estratifràfica A).

88

A la zona del Cairat del Llobregat hi ha un conjunt de fins a 200m de gruix de bretxes de còdols

bàsicament calcaris i dolomítics que intercalen lutites vermelles (s’atasconen cap a l’oest i

desapareixen entre el Llobregat i Collbató). També cal destacar el Pla de les Bruixes i el Tossal Rodó,

constituïts per conglomerats, essent la continuació del massís de Montserrat a l’est del Llobregat. La

part del terme situada a la Depressió Pre-Litoral està constituïda per lutites (argiles i llims), gresos i

conglomerats del Miocè groguencs i, localment, vermells.

Destaca el geòtop de les Roques Blaves, format per l’anomenada Farina de Falla o Milonita dels

Blaus (columna estratigràfica B).

Presenten xaragalls amb un grau 5 d’erosió en l’escala de Morgan (1986), que poden assolir fins a

20m de longitud i 2 i 3 m de profunditat.

Finalment, els sediments presents al terme són del Quaternari. Com a riscos geològics, es destaca

l’assenyalat per l’Estudi de les Roques Blaves: hi ha nombroses àrees afectades per petits fenòmens

d’inestabilitat, principalment esllavissaments de tipus rotacional o en cunya. Les inestabilitats, de grau

de perillositat baix o nul per a l’home, són moderades o mitges des del punt de vista de les

infraestructures i del patrimoni, ja que algunes inestabilitats podrien afectar als vials de comunicació o

vivendes.

El torrent Mal també presenta tot un conjunt de riscos

eològics al seu pas per fàbriques i cases del nucli urbà.

Hi ha zones que degut al seu pendent pronunciat, a la

reducció de la cobertura vegetal degut als incendis forestals

patits i a l’escassa regeneració natural, presenten uns nivells

d’erosió rellevants. Són les zones del Turó de la Socarrada,

les parets del Tossal Rodó, el vessant nord-oest de la Serra

de Rubió i el seu vessant sud entorn la Cova del Petrecó. En

elles es produeix una incidència dels factors erosius eòlics i hídrics.

També actuen com a factors erosius els propis cursos d’aigua, de manera que fa que la morfologia

dels mateixos varia al llarg del temps. Exemples en són la Riera del Puig, el Torrent Mal i la Riera de

Magarola. També cal destacar l’acció erosiva de les activitats extractives del terme municipal.

Pel que fa referència a la contaminació dels sòls, no es disposa de cap estudi al respecte, però és

recomanable realitzar-ne en aquelles zones que previsiblement poden ser susceptibles de patir

89

aquesta contaminació, com zones industrials, agrícoles o bé, les zones urbanes que no aboquen a

una xarxa de sanejament les aigües fecals (Can Rial, Mas d’en Gall i Can Vinyals).

Conreus:

A la figura s’analitza l’evolució temporal de les cobertes vegetals del terme:

Avui dia cal destacar els conreus de grans dimensions de les finques de Can Paloma i Ca n’Estruch,

essent les superfícies agrícoles més descentrades de les zones urbanes i situades enmig de l’entorn

forestal.

Les vinyes envolten Can Rial, Mas d’en Gall (en

menor proporció), ocupa una extensió important a la

Vinya Vella, i al sud del terme; els conreus intensius

estan al sud de Can Rial, a Can Vinyals, a les

finques de Can Paloma i de Ca n’Estruch del Cairat

(97 ha); L’horta està establerta entorn el Llobregat (al

sud del terme) (52 ha). El conreu predominant a

Esparreguera són els olivars, repartides entorn el

Torrent Mal, el Camí dels Alemanys, entorn el bosc de la Vinya Vella, a Ca n’Àngel, Can Comelles, al

nord de Mas d’en Gall i a la Serra del Truquell (fins a la Riera de Magarola). D’ençà l’any 1979 les

àrees ocupades per conreus han anat disminuïnt en quant a superfície, degut a la tendència de

l’economia a centrar-se en el sector industrial i de serveis, al creixement de les zones urbanes i a

l’abandonament de camps.

Els conreus remanents, però, no han presentat grans canvis en la seva intensificació. Encara es

conserven, per exemple, les franges herbàcies seminaturals que envolten els camps. Aquestes

franges constitueixen una gran reserva de biodiversitat, ja que hi habiten espècies herbàcies pròpies

de prats naturals; i els insectes associats a aquesta flora.

Zones boscoses: Les comunitats vegetals que es desenvolupen al terme municipal són clarament de dos tipus: les que

s’han originat com a conseqüència de la regeneració natural postincendi i aquelles més complexes,

de les zones boscoses no afectades per cap foc.

90

Les zones cremades per l’incendi del 1994 estan

desenvolupant uns boscos molt importants. Seran

molt diversos en quant a densitat i composició (pi

blanc, alzina, arboç, càdec i roure) i per tant, són

dignes de ser protegits dins el Parc Natural de la

Muntanya de Montserrat.

Els boscos densos, bàsicament de pi blanc, ocupen

574,46 ha del terme (20,91% de la superfície), com el bosc de pi blanc

que acull les Roques Blaves, entorn el Torrent de la Galetxa, la façana

fluvial del Llobregat a la zona del Camí de la Sal, els bosquets de Mas

d’en Gall i Can Rial, el bosc entorn els torrents de Can Cardús i Can

Golart i entorn les rieres de Masquefa, Pierola i Magarola.Cal destacar

el bosc de la Vinya Vella, on la densitat de pins és molt important, són

molt alts i prims (n’hi ha que s’han partit i caigut). El sotabosc és

constituït per uns llentiscles de més de 2m d’alçada en general.

Ha augmentat l’ocupació dels boscos clars de pi blanc respecte el

1993, fins a unes 21,52 ha (0,78%). Estan situats de forma dispersa i

ocupant petites àrees: al nord del Torrent del Camp Gran, prop de l’oest del Torrent de Can Golart, al

sud de la Vinya Vella, al sud del Segon Torrent, i a la zona de les Roques Blaves, Colònia Sedó i Can

Vinyals.

Els boscos de ribera es troben entorn als cursos fluvials, en aquest cas, el Llobregat, degut a la

disponibilitat hídrica suficient per al seu desenvolupament, amb una superfície de 14,13 ha (0,514%).

Formen una important façana fluvia de pins de grans dimensions, amb una gran quantitat de lianes

que van des de les capçades fins al terra; estructura semblant a torrents com el de Can Golart.

L’Ajuntament d’Esparreguera realitzà l’any 1997 un Catàleg d’Arbres d’Interès Local, on es recullen

tots aquells arbres de més interès municipal, presents tant en zones urbanes com en entorns rurals.

Entre ells es poden destacar: El Pi Gros del Salt (ja mort), Alzina del Camí de Ca n’Àngel, Plàtans de

la Drecera de la Mitja Lluna, etc.

Els escassos aprofitaments forestals es concentren, bàsicament, als boscos de pi blanc de les

Roques Blaves i de la Vinya Vella. El terme compta amb dos Plans Tècnics de Gestió i millora

91

Forestal, com per exemple, l’aplicat en una finca forestal ubicada al vessant sud-occidental de la

Serra de Rubió.

D’altra banda, el terreny forestal d’Esparreguera és de tals dimensions que actua coma coixí davant

dels ecosistemes que acull Montserrat, respecte a les àrees industrials situades al sud del Baix

Llobregat.

Zones arbustives:

Actualment, 932,87 ha d’Esparreguera són matollar (33,96%), havent-se incrementat un 77,66%

respecte el que hi havia al 1993.

Existeix una coincidència exacta del perímetre del foc del

1994 amb les zones constituïdes per matollar, estès per

tota la Serra de Rubió i tot el sòl forestal situat al nord del

Llobregat fins al Cul de la Portadora. Els prats i

herbassars ocupen 62,46 ha (2,27% de la superfície).

S’han incrementat les superfícies de roquissars, amb

11,81 ha (0,43% de la superfície), concentrats a les

parets del Tossal Rodó, a l’entorn de la pista forestal

(Camí al Palà) en direcció a la Socarrada al seu pas pel mateix Tossal, al Pla de les Bruixes i a

l’entorn del Cul de la Portadora.

Bona part de determinades zones nues delimitades al 1993 afectades pels incendis del 1985 i 1986,

han regenerat des d’aleshores, acollint una cobertura de matollar. Així, només ocupen 25,88 ha

(0,94% del terme). Bona part d’elles la constitueixen les lleres de les rieres de Pierola i de Masquefa).

Destaca la Serra de Rubió: la seva cara nord, amb un matollar molt dens (>2m d’alçada), on

s’intercalen poblacions mixtes d’arboç i pins, amb les zones on predomina el pi blanc exclusivament.

La seva cara sud presenta un grau de regeneració arbòria inferior, caracteritzada pels pins blancs.

Destaca la brolla de romaní, amb alçades entre els 0,5 i els 1,5m.

La vessant nord-est de la serra (Can Paloma i Mas Manader) presenta una gran densitat de matollar

amb alzinar, de gran alçada (fins 3,5m aprox.).

La part superior del Tossal Rodó, el Cul de la Portadora, la Socarrada, la Serra de la Cova dels

Lladres i Can Tobella contenen un matollar dens d’arboç amb alçades de fins 2,5m.

92

A l’entorn de Sant Salvador de les Espases la vegetació és

bàsicament arbustiva, amb petits sectors de roures (Coll

de Roure) i pins. Els arbusts predominants són el

llentiscle, marfull, romaní, etc: i com a espècies arbòries

trobem l’arboç i l’alzina. En canvi, a les zones on es

produeix una major erosió degut als grans pendents

(parets del Tossal, entorn de l’Aeri de Monistrol i les parets

descendents del vessant de la Socarrada), l’arboç esdevé

presencial, apareixent també alguns pins aïllats.

Si no es fa cap tipus de gestió els boscos que predominaran a les zones cremades (actuals

matollars), al 2024, seran de pi blanc (41,48%), en forma de bosc pur o mixt, a la Serra de Rubió i a la

banda més meridional dels terrenys situats al nord del Llobregat (Can Tobella, Serra del Cairat, etc).

L’arboç serà la segona espècie més abundant (31,83%), predominant al nord del terme (des de Sant

Salvador de les Espases fins el Cul de la Portadora, passant per la Socarrada i el Tossal Rodó). Com

a espècies minoritàries es troba l’alzina (8,74%), repartida en petites taques; i el càdec (7,89 %).

Pel que fa a les densitats, al 2024 els boscos densos (20 al 85% de cobertura forestal) ocuparan el

45,39% de les zones cremades, els boscos clars un 19,12%, els molt densos un 14,66% i els

excessius un 10,77%. I el 10,06% de les zones cremades presenta una regeneració arbòria

insuficient.

Fauna: Cal dir que no s’ha realitzat cap estudi especifíc de la fauna, els seus hàbitats ni la seva mobilitat al

terme municipal d’Esparreguera. Només trobem les referències de la Topografia mèdica

d’Esparreguera, d’Orenci Valls (1932). Es pot deduir que és la fauna característica de les zones

muntanyoses de la Serralada Prelitoral i la Depressió Prelitoral.

Hi ha una absència de grans mamífers, com per exemple, el senglar, del qual se n’ha trobat algun

exemplar. S’hi troben els talps, eriçons, guineus, fures, esquirols, conills, etc. La fauna ornitològica és

important per la presència d’un mosaïc d’hàbitats: s’hi troben puputs, mussols, estornells,

mallerengues, tudons, passarells a les zones boscoses; aus de les zones agrícoles i és ben palesa la

presència de bernats pescaires a l’entorn fluvial del Llobregat. La fauna ictiològica (peixos) és bastant

reduïda i poc diversa i es limita al riu Llobregat.

93

Un altre aspecte a considerar són els elements faunístics vinculats a l’aigua. Avui dia hi ha basses de

reg, abeuradors, fonts d’aigua, la bassa de Can Cardús, la xarxa de torrents i rieres, el riu Llobregat,

etc, llocs aptes per a la reproducció dels amfibis, ja siguin de caire temporal o permanent. Ara bé, l’ús

de productes químics en l’agricultura i les modificacions que pateixen les lleres de les rieres de

Pierola i Magarola pel pas de determinats vehicles de les activitats extractives, esdevenen una

amenaça que comprometen la seva supervivència.

Corredors biològics i efecte barrera:

Els animals i les espècies vegetals són molt sensibles a l’existència de barreres físiques als seus

desplaçaments i depenen de la presència de corredors biològics.

Al terme municipal es poden detectar une barreres a la fauna i a la vegetació molt importants: les

carreteres C-55, la C-1414, la N-II i la B-231, bàsicament; les activitats extractives, les tanques que

delimiten determinades zones agrícoles, els Ferrocarrils de la Generalitat,etc.

Es desconeix quina és la distribució dels passos de fauna a aquestes infraestructures de transport per

tal de minimitzar aquest efecte barrera, així com la seva tipologia i la seva efectivitat.

Malgrat aquestes barreres importants, hi ha elements naturals que actuen com a corredors,

especialment el riu Llobregat i l’extensa xarxa de cursos hídrics (rieres de Masquefa, Pierola i

Magarola) i les grans àrees forestals comunicades entre elles. Les masses forestals ocupen 1643 Ha

aproximadament (60% del terme municipal), les quals es troben comunicades amb els entorns

naturals del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i

Serra de l’Obac, els boscos de Collbató amb el Bosc de la Vinya Vella, zones naturals d’Abrera,

Vacarisses, etc.

Per tant, per evitar aquests impactes negatius, es volen preservar els futurs boscos d’Esparreguera

(zones cremades) i la zona dels Blaus dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

D’altra banda cal considerar petites zones que corren el risc de restar aïllades. Un exemple n’és el

tram fluvial del torrent Mal, des del polígon industrial de Can Comelles fins el barri Font. La causa és

el teixit urbà que envolta el torrent al nord i al sud, i el pas de la N-II al sud-est.

Una segona àrea amb risc de restar aïllada és la zona agrícola de les Costes de la Gorgonçana i la

serra del Truquell, tancades pel barri del Castell, el nucli urbà i la C-1414, actuant com una barrera

important per a la connectivitat amb el riu Llobregat i la riera de Magarola.

94

Una tercera zona és la que resta limitada entre la carretera de Mas d’en Gall i els barris de Can Rial i

Mas d’en Gall. La fauna pot creuar la carretera, amb el conseqüent risc d’atropellaments. Una situació

similar es produeix a la zona forestal compresa entre el Camí antic del Cairat i la carretera de Santa

Margarida del Cairat.

Figures de protecció de l’entorn natural:

Actualment, el territori que s’emmarca des de la cara nord de la Serra de Rubió, passant per Can

Tobella fins el Cul de la Portadora està inclòs dins l’Entorn de Protecció del Parc Natural de la

Muntanya de Montserrat.

D’altra banda, el Pla General presenta la necessitat d’incloure aquestes zones amb el nivell de

protecció de Parc Natural. Però a més, amplia les zones a incloure dins aquesta figura, incloent

doncs, la cara sud de la Serra de Rubió, fins incloure el geòtop de les Roques Blaves; la Socarrada i

Sant Salvador de les Espases, la Serra del Cairat, el Desert Carmelità, Can Paloma i l’entorn de Can

Castells i de la Font Rosada.

Amb la inclusió d’aquestes zones al Parc Natural es durà a terme una regulació més estricta dels

usos que s’hi poden desenvolupar (usos admesos i usos prohibits), regulats al Títol Primer del Pla

Regulador del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Hidrologia Tal com es pot observar al Mapa de la xarxa hidrogràfica del t.m. d’Esparreguera 4.02 Relleu i cursos

d’aigua, el relleu variable i pronunciat del territori fa que s’hi desenvolupi una important xarxa de

torrents i rieres.

Allà on els pendents són més importants (part septentrional), aquests cursos d’aigua es presenten

més encaixonats en el relleu, un pendent elevat i la seva llera és molt estreta, que en cas de pluges

importants, drenen l’aigua ràpidament, cap al Llobregat. A la part meridional, aquesta xarxa esdevé

amb menys pendent i presenta unes lleres de més amplada.

A excepció del riu Llobregat, no hi ha cap curs hídric que porti aigua durant tot l’any de forma

abundant. Només les rieres de Masquefa, de Pierola, de Magarola i el torrent de Can Tobella porten

aigua durant tot l’any, en forma d’una capa superficial d’aigua. La resta de cursos només porten aigua

quan es produeixen precipitacions. Pel que fa a la qualitat físicoquímica i biològica de les aigües, cal

95

assenyalar l’acció de l’activitat industrial i de l’abocament de les aigües residuals urbanes al riu

Llobregat, aigües que posteriorment passen per l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Abrera.

El torrent Mal rep les aigües dels polígons industrials de Can Comelles i Can Roca, així com de

l’Olana i el de Magarola.

El torrent dels Ducs rep directament les aigües fecals dels barris de Mas d’en Gall i Can Rial; i el

torrent del Saig recull les aigües de La Mina, quan s’obren les comportes periòdicament.

Cal considerar que la proximitat de camps agrícoles fa que les aigües puguin portar productes

químics (herbicides, insecticides, etc). Els torrents del Truquell, de Can Claramunt, del Maset, poden

patir contaminació de les seves aigües superficials i subterrànies, degut a l’acumulació de residus

derivats de les activitats extractives o bé de les seves màquines, com olis minerals.

A continuació es descriuen breument les característiques dels principals cursos d’aigua:

El riu Llobregat: Només travessar el congost del Cairat, el Llobregat rep tributaris que configuren una xarxa de torrents

temporals que evacuen les aigües dels relleus vessants. La torrencialitat és una de les seves

característiques, com a conseqüència de l’organització i l’estructura de la conca.

Riera del Puig:

Juntament amb el torrent del Puig, el torrent de Pruneres i el torrent del Violí, aquests cursos es

caracteritzen per estar secs bona part de l’any o per tenir petits cabals d’aigua circulant

esporàdicament. Quan es produeixen pluges importants poden arribar a acollir importants cabals

d’aigua i actuen com a canals d’evacuació de la zona.

La riera del Puig no té tendència a les crescudes del nivell de l’aigua, el seu funcionament hídric és

intermitent i presenta un desguàs ràpid.

Riera de Magarola: La seva conca està formada per tres subconques: la riera de Masquefa, la riera de Pierola i el torrent

Mal. La conca està relativament urbanitzada. La vegetació natural recobreix les zones de muntanya

(pinedes), especialment a les rieres de Pierola i Masquefa. Part de la superfície està ocupada per vies

de comunicació: la N-II i la B-231.

L’Estudi de Planificació de l’Espai Fluvial del Torrent Mal i la riera de Magarola a Esparreguera (ACA,

abril 2001) realitza una proposta d’ordenació dels usos del sòl compatibles amb el funcionament

96

hidràulic, de manera que divideix els cursos hídrics en tres zones (zona fluvial, sistema hídric i zona

inundable).

D’estudis sobre els aqüífers del terme municipal d’Esparreguera només trobem el que s’inclou dins

l’Estudi Geològic i Ambiental per a la Conservació i Protecció d’Els Blaus. En aquesta zona es

defineixen quatre unitats hidrogeològiques (Mapa Unitats Hidrogeològiques), de les quals només la

del Neògen o Quaternari (per la zona de l’ermita del Puig, el nucli d’Esparreguera i la Colònia Sedó)

presenta un sistema d’aqüífers homogenis i isòtrops intergranulars i lliures, bastant superficials, amb

nivells piezomètrics poc profunds, donant lloc a diferents fonts.

En general, aquesta zona no és de gran riquesa hidrogeològica, degut a que la major part de l’aigua

que cau per precipitació esdevé escorrentia superficial, ja que la infiltració és baixa.

Aquest estudi recomana que es dugui a terme la seva preservació per tal d’afavorir la infiltració,

l’emmagatzematge de l’aigua subterrània i per tant, la disminució de l’erosió i la formació d’avingudes.

Finalment, cal destacar la Cubeta d’Abrera, que s’estén des del congost del Cairat fins el congost de

Martorell.

Pel que fa a la qualitat físicoquímica de les aigües subterrànies cal assenyalar:

- La única font d’aigua natural potable del terme municipal és la de l’Ermita de Sant Salvador de les

Espases.

- En els darrers 2 anys ha aparegut un problema de contaminació per crom hexavalent a les aigües

del torrent Mal/riera de Magarola. L’ACA està investigant l’origen de la contaminació, probablement

al polígon industrial Magarola. –

- Les graveres eliminen part de la zona de recàrrega i emmagatzematge de l’aigua de l’aqüífer del

Llobregat, de manera que es redueix la disponibilitat de recursos hídrics.

Al llarg del territori del terme municipal s’hi troben distribuïdes diverses fonts d’aigua, com per

exemple, la de Sant Salvador de les Espases, la del camí de Can Tobella, la de la Barona, la de la

Teula, la de l’Avellaner, la de Can Golart, etc. Rajen aigua, però no són potables, a excepció de la

situada a St. Salvador, degut a problemes bacteriològics.

Problemes que amenacen l’equilibri del sòl rústic actualment

L’extracció d’àrids: Part dels materials que constitueixen la geologia del terme municipal són

sediments del Quaternari, caracteritzant-se per tenir una bona qualitat com a terres de conreu.

97

Les sorres i les graves han estat i són objecte d’explotació per set àrees extractives al terme

municipal, les quals ocupen el 3,07% de la superfície del terme: Can Cordelles, El Truquell, Can

Claramunt, Ampliació de Montserrat, Ca n’Estruch i La Masia.

La producció anual conjunta és superior als 40 milions Tn/any, de

manera que és un dels municipis catalans amb major extracció

d’àrids a de Catalunya.

El Pla General d’Esparreguera (1983), modificat puntualment al

1996, actualment classifica com a sòl no urbanitzable les àrees

on s’estan duent a terme una part important de les activitats

extractives. En el seu article 256, regula el sòl no urbanitzable de

valor agrícola admetent com a compatibles, en quant a activitat industrial, únicament els moviments

de terres i, específicament, les activitats extractives sempre i quan aquestes activitats garanteixin la

restitució de terres i objectivament, suposin una millora per l’activitat agrícola o ambiental. Aquesta

millora no es produeix amb les activitats desenvolupades a Esparreguera i, per tant, les graveres no

s’adapten a les previsions d’ús definides al PGOU.

Els impactes de les graveres són els següents: visual (modificació de la topografia, destrucció de la

vegetació, construcció d’infrastructura auxiliar per a l’explotació), biològic (pèrdua de biodiversitat,

desforestació i variació de les condicions microclimàtiques), geològic (destrucció de dipòsits fluvials

lligats a la dinàmica hídrica del Llobregat, erosió), hidrogeològic (reducció de la superfície de

recarrega d’aigua meteòrica, alteració de la dinàmica hídrica subterrània i destrucció de les aigües

superficials), hidrogràfic (modificacions dels sistemes d’escorrentia superficial, contaminació d’aigües

superficials i subterrànies, erosió), edàfic (desaparició del substrat edàfic, augment dels processos

erosius), atmosfèric (emió de partícules en suspensió i de gasos de combustió del parc mòbil) i

acústic. Algunes de les activitats presenten talussos superiors als 45º i alçades de fins a 25 metres,

presentant un risc elevat de desprendre’s davant la pèrdua de resistència del terreny i la modificació

d’angles d’estabilitat. Alguns d’aquests són pròxims a la carretera o camins, essent potencial el risc de

col·lapse sobre aquests eixos de comunicació.

Val a dir que part de les graveres presenten una restauració integrada (no a posteriori), però amb

dificultats i sense els resultats esperats.

Els incendis forestals Els incendis forestals són un agent pertorbador familiar dins el terme municipal d’Esparreguera, degut

a les seves característiques climàtiques que n’afavoreixen el risc, així com la presència d’una gran

98

superfície forestal. Els darrers grans focs han estat el del 1980, 1985, 1986 i, especialment, el de

1994, amb 890 ha cremades al nord del terme municipal.

Els incendis produeixen diferents efectes sobre els diversos elements dels ecosistemes: altera els

fluxos hidrològics degut a una disminució de la capacitat de retenció de l’aigua del sòl i un augment

de l’escorriment superficial. També modifiquen les propietats físiques i químiques del sòl, com per

exemple, l’augment de l’erosió i una pèrdua global de nutrients. Provoquen la mortalitat i l’emigració

de la fauna (inclòs la pèrdua de llocs per a la nidificació o protecció). També generen canvis sobre el

paisatge, pèrdues econòmiques, pèrdues en vides humanes i les pèrdues socials, lúdiques i

educatives. Però els efectes més visibles es produeixen sobre la vegetació.

La successió dels diferents incendis a Esparreguera ha anat canviant el paisatge, passant de tenir

una gran extensió de boscos de pi blanc a una gran extensió de matollar. Aquests incendis han

causat una degradació de la complexitat estructural de les zones afectades pel foc.

Per tal d’evitar i en cas d’incendi, extingir-los, Esparreguera compta amb diverses eines:

- PAM (Pla d’Actuació Municipal).

- PPI (Pla municipal de Prevenció d’Incendis forestals).

- PVI (Pla de Vigilància d’Incendis Forestals).

- Pla de Protecció Civil.

- Pla de Gestió i Restauració Forestal per a les zones afectades per grans incendis (1980-2002) al

terme municipal d’Esparreguera.

A més a més, el terme municipal compta amb una gran xarxa de camins i pistes forestals que

comunica tots els espais naturals, xarxa que es detalla a l’apartat 5 d’aquest mateix capítol.

L’accessibilitat i l’estat per a la circulació per a vehicles tot terreny autoritzats (de l’A.D.F. i dels

bombers) és variable, tot i que dins el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals (PPI) s’estan arranjant

totes aquelles pistes més malmeses.

La principal via d’accés a l’espai forestal des del nucli urbà és agafant el camí de Can Sant Joan, Can

Batlló, Can Roca i les Roques Blaves. Val a dir que dues pistes presenten unes tanques de ferro per

evitar la circulació de vehicles a motor no autoritzats.

Des de la carretera que va a l’ermita de Santa Margarida del Cairat, a l’alçada de Can Paloma, neix

una altra pista que arriba fins el Mas Manader i segueix per la carena de la Serra de Rubió.

Aquesta via presenta dificultats en quant al pendent, però els vehicles d’extinció són capaços de

remuntar-la.

99

Des de la carretera de la Colònia Sedó es pot accedir als Blaus a través de la Riera del Puig. Per

enllaçar el camí de les Bramones hi ha una altra tanca metàl·lica. El camí també és accessible tot i

que presenta alguns xaragalls degut a l’erosió hídrica de la zona.

Una pista forestal a destacar és la que creua el Bosc de la Vinya Vella. Presenta importants

problemes de circulació degut a la presència de pins caiguts al llarg del camí, al creixement de

vegetació i a l’estretament en alguns trams.

Altres camins i pistes que es poden destacar són el camí del Cementiri, la pista de Ca n’Estruch, el

camí que enllaça a les Tres Rieres, la llera de les rieres de Magarola, Pierola i Masquefa; el camí de

Can Fontanals, el camí de Can Golart, a la part sud del riu Llobregat. I a la seva part septentrional, el

camí de Can Tobella, el camí de la Sal, el camí de l’Aeri (més estret), el camí al Palà (amb algun

revolt amb dificultats), la pista de la Socarrada, el camí del Cul de la Portadora, etc.

A partir d’un estudi sobre com seran els boscos a l’any 2024 (25 anys desprès del foc), el Pla de

Gestió i Restauració Forestal per a les zones afectades per grans incendis (1980-2002) al terme

municipal d’Esparreguera, proposa un conjunt d’actuacions prioritzades per tal d’afavorir el

desenvolupament d’uns boscos amb unes densitats adients des del punt de vista del risc d’incendi, la

diversitat d’espècies forestals, la conservació d’espècies arbòries poc estudiades, la recuperació del

paisatge forestal i la minimització del risc d’erosió.

Aquest fet farà que l’establiment d’infraestructures de subministrament de recursos (electricitat, aigua,

gas, etc.) sigui viable, a diferència de que es produís el cas contrari.

IV.3 Els usos del sòl Actualització del mapa de cobertes del sòl

Per tal de caracteritzar les cobertes del sòl del terme municipal, el CREAF-DMA realitzà l’any 1993 un

mapa de les Cobertes del sòl.

Però degut al gran incendi que afectà 890 ha forestals del terme l’any 1994 i els canvis en el

creixement urbà i en els terrenys agrícoles, es realitzà una actualització d’aquest mapa de Cobertes

l’any 2002, emmarcat dins el Pla de Gestió i Restauració Forestal per a les àrees cremades.

Cal assenyalar que prèviament al mapa de 1993, es disposava del Mapa de Cultivos y

Aprovechamientos, de l’any 1979.

100

Per tant, amb aquest tres mapes es pot analitzar quina ha estat l’evolució temporal de les cobertes del

sòl al terme municipal d’Esparreguera.

Àrees urbanitzades

D’ençà l’any 1993, s’ha produït un increment de les zones urbanitzades, bàsicament degut al

creixement dels barris de Can Comelles i de Can Vinyals, l’expansió dels Polígons Industrials de Can

Comelles i Can Roca, l’aparició de noves vivendes als barris de Can Rial i Mas d’en Gall i la

consolidació del barri del Castell.

Amb aquest augment, el sòl urbà ocupa 352,89 ha (12,85% de la superfície).

En els darrers 9 anys, s’ha passat d’un 11,80% al 12,85% de superfície urbana. Aquest fet s’explica

degut a l’augment dels moviments migratoris des d’altres municipis cap a Esparreguera, per motius

econòmics i de millora de la qualitat de vida (Pla Estratègic Integral d’Esparreguera, octubre 2001).

Superfícies globals i percentatges.

Relació amb el relleu i les característiques del territori L’actual composició de les cobertes del sòl al

terme municipal queda reflectit en la següent taula:

Tal com es pot observar al plànol de cobertes del

sòl, l’actual coberta predominant és la de matollar.

En segon lloc, predominen els conreus, seguit dels

boscos densos i finalment les àrees urbanes.

Durant el període situat entre 1989 i 1999, el

nombre de terres llaurades passà de 382 a 378 ha,

en tant que el terreny forestal passà de 687 a 417

ha.

A la distribució d’aquestes cobertes segueix una

estreta relació amb el relleu del terme municipal

(Mapa Cobertes 2002). En general, es poden

establir tres categories de pendents:

- Les àrees amb un pendent superior al 30%, situades principalment al nord del terme (Serra de Rubió

i àrea septentrional al riu Llobregat). Presenten unes característiques físiques que en fan inviable la

101

urbanització o bé l’establiment d’espais agrícoles, de manera que acullen bona part de les àrees

forestals.

- En segon lloc, trobem aquelles zones amb un pendent entre

el 10 i el 30% (oest i sud del terme). Especialment a l’oest es

va desenvolupar el creixement d’Esparreguera més enllà del

nucli urbà, amb els barris de Mas d’en Gall i Can Rial. Ara bé,

aquestes vivendes s’han hagut d’adaptar a aquests pendents

significatius.

- En tercer lloc, les zones amb menys pendent del terme

(<10%) són les ocupades pel nucli urbà i La Plana.

Pel que fa a les zones agrícoles, aquestes es troben

fonamentalment esteses per les zones de pendent mitjà,

adaptant-se a aquest relleu. En canvi no se’n troben a les

zones septentrionals del terme, on el relleu és molt més

pronunciat.

DOCUMENT: AVANÇ del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Esparreguera (Revisió PGOU). (AVANÇ) 7.3.- Protecció de les àrees agrícoles i forestals.

A partir de la informació disponible, tant fotogràfica (foto aèria 2002), com provinent del CREAF

(plànols de Cobertes de sòl de 1993 i de 2002), i tenint present tant la protecció del sistema hídric

com els edificis i paratges al medi rural, es delimiten les àrees que cal protegir ja sigui pel seu ús

agrícola o forestal.

La protecció de les àrees d’explotació agrícola respon a la voluntat del Pla de no deixar perdre una

activitat econòmica que, si bé als darrers anys presenta una certa decadència, contribueix de manera

important a mantenir l’equilibri territorial. I això per diversos motius que es desenvoluparan:

- Pel seu valor ecològic.

- Per la seva funció de mosaic territorial, fent que el paisatge sigui heterogeni, actuant de fre davant

dels incendis al disminuir la càrrega de combustible (excepte els camps de cereals que el propaguen

ràpidament).

- Per la seva funció de coixí entre les zones urbanes i les àrees forestals.

- Per la seva tasca de corredor biològic d’espècies que habiten en zones agrícoles.

102

- Acullen espècies vegetals a les seves vores diferents a les que es troben a les zones forestals,

contribuint a la diversitat.

- Acullen espècies animals diferents a les de les zones forestals, especialment ocells. Aquests no

poden habitar en altres indrets perquè s’alimenten de llavors, fruits, etc.

- Per la permeabilitat del sòl.

- Pel seu valor paisatgístic, social i cultural.

- Per preservar una activitat històrica a Esparreguera.

- Pel seu interès econòmic.

La protecció de les àrees forestals sembla indiscutible avui dia, quan la pèrdua del bosc mediterrani

per la urbanització o pels incendis ha estat clau per explicar el nou paisatge i els problemes de la

comarca. Aquestes àrees forestals són importants ja que:

- Mantenen la connectivitat entre espais naturals (tant per la fauna com de la vegetació).

- Regulen el cicle de nutrients del sòl, evitant la seva pèrdua.

- Regulen el cicle hidrològic, perquè afavoreix una major infiltració de l’aigua precipitada, reté aigua

que posteriorment s’evapora i es transpira, de forma que disminueix l’escorriment superficial.

- Actuen de controladores de les avingudes d’aigua.

- Disminueixen l’acció erosiva de l’aire i l’aigua sobre el sòl.

- Absorbeixen el CO2 a través de la fotosíntesi (contribució local a la disminució de l’efecte

hivernacle).

- Produeixen oxigen.

- Acullen comunitats vegetals de diferents tipus.

- Acullen comunitats faunístiques que poden ser d’especial interès.

- Disminueixen la incidència directa de la radiació solar al sòl, permetent un creixement de la fauna

edàfica al sòl diferent a la d’altres indrets.

- Generen microclimes diferents en el seu interior, comparant amb zones no forestals.

- Immobilitzen determinats contaminants.

- Presenten determinats organismes (líquens) que actuen com a indicadors de la qualitat de l’aire.

Així, si no es troben presents, aleshores la contaminació és rellevant.

- Produeixen beneficis econòmics i humans: tales d’arbres, recollida de fruits, bolets, espàrrecs,

plantes aromàtiques, etc.

- Generen interessos educatius, científics, didàctics i de lleure.

Els criteris de la nova ordenació hauran de fomentar el seu manteniment i la recuperació de les àrees

cremades. Per això es contempla un àmbit de regeneració, de manera que cada zona té definida un

tractament de la vegetació que acull. Però aquestes tasques s’han prioritzat en el següent ordre, per

les limitacions econòmiques i els objectius/avantatges a assolir:

103

1. Aclarida de masses joves de pi blanc (Pinus halepensis): 152,61 Ha.

2. Selecció de rebrots d’arboç (Arbutus unedo) i d’alzina (Quercus ilex sp. ilex): 414,45 Ha.

3. Neteja de l’estrat arbustiu entorn els càdecs (Juniperus oxycedrus): 119,38 Ha.

4. Neteja de l’estrat arbustiu en zones de risc d’incendi (sense regeneració arbòria), amb un pendent

inferior al 50%: 13,38 Ha.

5. Neteja de l’estrat arbustiu de la resta de les zones: 309,32 Ha.

104

Annex 1 CRITERIS MEDIAMBIENTALS QUE PERMETEN ORIENTAR LES PROPOSTES D’ORDENACIÓ DEL POUM D’ESPARREGUERA

Els següents criteris mediambientals, amb l’objectiu d’orientar les propostes que fa el POUM

d’Esparreguera, s’han ordenat en funció del vector mediambiental al que fan referència:

1. Geologia, geomorfologia i litologia

1.1. El creixement urbà regulat pel Pla General s’ha de dur a terme en aquelles zones amb un

pendent suau.

Al terme municipal es poden distingir indrets amb un pendent superior al 30%, situats principalment al

nord del terme municipal; zones amb un pendent que varia entre el 10 i el 30%, i les zones on és

inferior al 10% (ocupades pel nucli urbà i La Plana). Per tant, és necessari que el creixement es

produeixi en aquelles àrees de menor pendent. El pas contrari comportaria limitacions tècniques i

econòmiques, així com un impacte ambiental sobre les zones forestals, sobre la vegetació, el

paisatge, el sòl, la fauna, la hidrologia, la geologia, etc.

1.2. És necessari evitar o minimitzar les alteracions físiques que les propostes d’urbanització i de

realització d’infraestructures poden efectuar sobre elements geològics singulars del terme municipal,

ja que es tracta d’uns recursos no renovables (si pateixen un impacte sobre els seus trets físics, no

són capaços de recuperarse, ni tan sols a una escala temporal més enllà de la humana).

Per tant, l’ordenació urbanística ha de vetllar per a la protecció d’aquests recursos. Aquesta protecció

es vol fer a través de la inclusió dins el P.N. de la Muntanya de Montserrat de la zona de les

Bramones, la Serra de Rubió, la Puda, la Serra del Cairat, la Socarrada, el Serrat de Sant Salvador de

les Espases, el Tossal Rodó, fins la Portadora.

D’altra banda, l’enllaç entre el Camí Antic del Cairat i el Camí de Can Tobella, caldrà que minimitzi

l’impacte sobre els afloraments que es poden observar a la Puda.

La sortida de la N-II al Camí de la Vinya Vella-La Creueta haurà de ser respectuosa respecte els

materials de tipus sedimentari que configuren la conca del Torrent Mal, doncs es tracta d’una àrea de

recàrrega i magatzem del seu aqüífer. També cal afectar al mínim possible el seu relleu, pel perill

d’esllavissades i les avingudes d’aigua.

Pel que fa a la ronda Nord-est (Llobregat) caldrà realitzar el mínim impacte sobre els també materials

sedimentaris, doncs actuen com a zona de recàrrega i de control de les aigües del torrent del Truquell

o el torrent del Saig (aporten aigües al riu Llobregat).

La ronda sud-oest (Torrent Mal) també ha d’implicar el mínim impacte sobre la seva zona de

recàrrega de l’aqüífer i aspectes geomorfològics de la seva llera, que no afavoreixin a despreniments i

esllavissades.

105

La millora de les connexions de l’àrea industrial Sud haurà de ser especialment respectuosa sobre la

morfologia de les lleres a la zona de les Tres Rieres, doncs es tracta d’una zona de confluència de

cursos fluvials, d’aqüífers i un indret d’importància ecològica degut a la vegetació i fauna que s’hi

desenvolupen.

La resta d’actuacions proposades (remodelació de l’antiga N-II i el telefèric Esparreguera-Olesa) no

afectaran a aspectes geològics específics, però sempre s’haurà de realitzar el mínim impacte sobre

els mateixos.

1.3. Degut al seu caràcter únic a Catalunya, és necessari preservar el geòtop de les Roques Blaves, a

través de la seva inclusió dins la figura del Parc Natural i altres plans per elaborarse.

1.4. És necessari regular i limitar el creixement de les activitats extractives, així com realitzar una

correcta restauració.

Cal tenir en compte quina serà la vida de les actuals graveres i preveure quina serà la seva expansió,

per tal de poder establir línies de conservació d’indrets colindants, amb interès ecològic o forestal o

bé, amb interès geològic, així com la restauració de les mateixes.

Considerant l’impacte ambiental que comporten aquestes activitats, es considera adient delimitar-les

al seu àmbit actual, prohibir noves explotacions i destinar els recursos necessaris a la gestió del seu

programa de restauració. Aquests, a banda d’incloure mesures correctores per a la reducció de

l’impacte visual i atmosfèric, han d’incloure mesures per l’impacte acústic i hidrològic, tenint en

compte la proximitat del riu Llobregat, de la riera de Magarola i la gran permeabilitat dels materials.

1.5. Els residus de runes i terres generats a partir de les obres de construcció poden ser utilitzades

com a material de restauració de graveres del propi terme municipal durant la seva fase inicial

d’omplenat i anivellament del terreny. Així s’evitaria gestionar aquestes residus fora del terme

(abocador controlat), l’abandonament en zones properes i se n’aprofitaria el seu ús.

1.6. És necessari evitar la contaminació dels sòls on s’ubiquin les noves activitats industrials i les

àrees de creixement de vivendes, ja que la seva afectació pot tenir efectes adversos sobre les aigües

subterrànies, el quimisme del sòl i la vegetació del voltant.

1.7. És necessari evitar o minimitzar els abocaments il·legals de residus a l’entorn rural, especialment

a través de la col·locació de barreres a l’accés d’aquestes zones per als vehicles. Aquests

abocaments aumenten el risc d’incendi, produeixen contaminació del sòl i de les aigües,

l’enverinament d’animals i l’afecció a la fisiologia de la vegetació i una alteració de la qualitat

paisatgística, entre d’altres.

2. Vegetació, paisatge i estructura forestal

2.1. És necessari minimitzar l’impacte del creixement urbà sobre el paisatge vegetal, doncs la

contrucció de vivendes i d’indústries a prop dels entorns forestals suposa una entrada de l’home en

aquest territori i un trencament de colors, textures i de la matriu forestal. Cal delimitar en el

planejament les alçades, formes, colors i texturas de les noves vivendes i indústries.

106

2.2. Les àrees agrícoles tenen una especial funció del mosaïc territorial que conforma el terme

municipal, doncs fa que el paisatge no sigui homogeni, afavorint a la presència d’espècies

faunístiques i vegetals diferents a les que habiten en les zones boscoses o arbustives. D’altra banda,

aquestes àrees presenten un comportament diferent davant del foc en cas d’incendi, actuant com a

fre en funció del tipus de conreu que acullen.

A més, cal considerar el paper econòmic que juga l’agricultura a Esparreguera, doncs

aproximadament 200 persones treballen en aquest sector econòmic. Per tant, és necessari conservar

les actuals àrees agrícoles distribuïdes per bona part del terme municipal.

2.3. Les àrees forestals juguen un paper clau. Primer, el bosc realitza tota una sèrie de funcions

biològiques necessàries per a la vida, com l’absorció del diòxid de carboni i la generació d’oxigen,

acull una diversitat de plantes i animals important, regula el cicle dels nutrients del sòl, regula el cicle

hídric, etc. I d’altra banda, cal tenir present els beneficis econòmics que comporta la realització de

tales periòdiques, els beneficis de la recol·lecció d’aliments com bolets, plantes aromàtiques, etc.

A més, aquestes àrees forestals actuen com a coixí del Parc Natural de Montserrat davant l’activitat

impactant de l’home. Per tant, és necessària la seva preservació a través de la seva protecció dins

una figura com la del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat o bé, per una regulació dels usos

que s’hi poden desenvolupar en aquelles zones que no s’hi inclourien.

2.4. És necessari que els aprofitaments forestals que es realitzin segueixin uns criteris de sostenibilitat

i que permetin la capacitat de recuperació del bosc (resiliència) en un temps no massa llunyà, de

manera que no es comprometi l’estructura del bosc, ni l’equilibri de la comunitat que acull. Per tant,

cal realitzar un estudi de les classes diametrals dels arbres i fer-ne una selecció.

2.5. És necessari minimitzar el risc d’incendi entorn a les noves àrees de creixement a través del

control de la vegetació en perímetres de protecció, per exemple, de 25 m d’amplada. L’objectiu és

evitar les pèrdues humanes i econòmiques que pot produir un incendi sobre aquestes àrees

humanitzades.

2.6. La regeneració de les zones cremades per l’incendi del 1994 està essent molt variable i

exhuberant, a excepció de zones molt castigades per l’erosió. Aquest fet provoca que s’acumuli una

càrrega de combustible tan important que un implica un increment en el risc d’incendi. A més a més,

aquesta elevada densitat d’individus produeix una competència entre ells que fa que aquest bosc es

desenvolupi molt lentament. Per tal d’afavorir aquesta regeneració i minimitzar el risc d’incendi actual,

és necessari realitzar una sèrie d’actuacions sobre aquestes àrees. Tot això s’ha de regular des de la

107

normativa del planejament, classificant aquestes àrees com a zones en regeneració i regulant les

actuacions que s’hi ha de dur a terme.

2.7. Els boscos de ribera juguen un paper fonamental per la diversitat faunística i vegetal de caire

fluvial que acullen, així com la seva funció de connexió entre espais naturals (corredor biològic). Per

tant, és necessari preservar-ne l’actual bosc entorn les àrees fluvials, com el Llobregat, i l’extensa

zona de torrents i rieres que configuren el territori.

2.8. És necessari mantenir la connectivitat entre els espais naturals (protegits o no), com per exemple,

entre Montserrat i Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, i com a espais naturals no protegits, la

connexió entre el Bosc de la Vinya Vella i les àrees forestals de Collbató; els entorns fluvials de les

rieres de Pierola i Masquefa amb la riera de Can Golart, l’entorn forestal d’Abrera, etc. L’objectiu és

evitar l’aïllament d’espais i per tant, els efectes negatius que això implica sobre les espècies animals i

vegetals.

2.9. Degut a la importancia que tenen els arbres classificats com a monumentals, ja sigui per l’edat o

bé per característiques físiques dels mateixos, és necessari garantir la seva conservació, doncs

formen part del patrimoni i identitat locals. Exemples són el llentiscle arbori de la Vinya Vella, les

savines, el Pi de les Tres Branques, etc. Altres elements a preservar són les fonts d’aigua (La Barona,

les Setze Fonts, etc), restes arqueològiques (Cova del Petrecó, Cova de Can Paloma, Serra del Mas

Manader, El Castell o Serrat de la Guardiola, Mas Oliva, Mas de la Torre, etc).

2.10. Cal minimitzar la introducció d’espècies vegetals no desitjades, perquè competeixen amb les

autòctones, per exemple, a les àrees agrícoles.

4. Fauna 4.1. Els corredors biològics (rius i altres cursos fluvials, àrees forestals, etc) juguen un paper clar en la

mobilitat de les espècies animals, evitant l’aïllament de poblacions i el conseqüent empobriment

genètic implícit. Per tant, s’han de conservar i protegir aquestes zones de connexió, a través de la

regulació dels usos que s’hi poden desenvolupar a través de la inclusió d’aquestes àrees dins la

figura del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat o bé, a través de la regulació dels usos a la

resta de zones forestals no incloses dins d’aquesta figura de protecció.

4.2. Les noves infraestructures proposades pel planejament (rondes Nordest i Sudoest, la xarxa de

ponts i connexions transversals) han de preveure la incorporació de passos de fauna al llarg del seu

traçat per evitar la fragmentació dels seus hàbitats. Aquests passos de fauna han de reunir unes

característiques bàsiques en funció de l’espècie que s’espera que l’utilitzi.

108

4.3. Per tal de garantir els hàbitats de reproducció dels amfibis, cal preservar tots aquells elements

relacionats amb l’aigua, com poden ser les basses, fonts, etc.

4.4. Cal tenir en compte que s’ha d’evitar, en la mesura de lo possible, la realització d’obres previstes

pel planejament en moments crítics de l’any, com l’època de reproducció d’espècies antropòfobes.

109

IV. 1. MUNICIPI DEL BRUC

110

DOCUMENT: Auditoria Ambiental Municipal del Bruc. Memòria Descriptiva 2.2.3. Distribució d’usos reals del sòl. A partir del mapa de vegetació actual hem realitzat el plànol núm. 6 d’usos del sòl d’on podem extreure la següent distribució dels usos reals (actuals) del sòl: - Nucli urbà - Urbanitzacions - Zona industrial - Zones agrícoles - Zones forestals - Zones d’equipaments i infraestructures 2.2.4. Zonificació i descripció dintre de cada ús i relació entre els diferents usos. D’acord amb el plànol d’usos del sòl actual les superfícies i percentatges dels diferents tipus de sòl són els següents:

Ha % Sól no urbanitzat

Sól forestal 3.888 83,1 Sòl agrícola 441 9,4

Sòl urbanitzat i urbanitzable Sòl Urbà 136 2,9 Sòl Industrial 48 1,1 Sòl urbanitzable 8 0,2

Altres usos Sistema Viari 135 2,9 Altres serveis i equipaments 20 0,4

Per tant, el 92.5% del terme municipal és actualment sòl agrícola i forestal, no urbanitzable urbanísticament. Per tant, es tracta d’un municipi eminentment forestal, on els terrenys agrícoles representen menys del 10% de la superfície. El pes de les terres urbanitzades és, per tant, molt petit en aquest terme, ja que representa menys del 10% de la seva superfície total. Del sòl urbanitzat i urbanitzable destaca que representa el 4,2% de la superfície del terme i essent un 70% sòl urbà, un 26% industrial i la resta (un 4%) urbanitzable. Per tant, el pes de la zona urbana és quasi tres cops el de la terra industrial, la qual cosa indica una incipient i per tant encara moderada industrialització del terme. Finalment, destaca un percentatge tan elevat del sistema viari (2,9%) de la mateixa magnitud que el sòl urbà, la qual cosa demostra la gran influència que té en el municipi el pas d’una gran infrastructura viària com és l’autovia N-II, fruit de l’emplaçament geogràfic del Bruc en una cruïlla de comunicacions regional. La classificació del sòl municipal (urbà, urbanitzable i no urbanitzable) així com els diferents sistemes, apareixen al plànol núm. 5 de planejament.

2.4.4. Gestió dels sistemes agrícola, forestal i hidrològic. Segons el Mapa de Conreus i aprofitament de les comarques de Barcelona, realitzat l’any 1984 per la Generalitat que és la darrera memòria publicada, en el terme del Bruc les 4.676 ha de superfície hi són repartides de la següent manera:

111

276 ha són de conreus herbacis de secà o sembrats 338 ha són de conreus llenyosos de secà o oliveres i vinya 558 ha són de matolls 3.361 ha són de boscos A partir d’aquestes dades es desprèn que la major part del terme està ocupat per terreny forestal i la part cultivada en relació a la superfície total és tan sols d’un 13,1%. Per tant, d’acord amb les superfícies actuals dels usos del sòl abans comentades, aquest percentatge s’ha reduït significativament (fins al 9,4% actual). L’economia agrícola es basa totalment en el conreu llenyós de secà en el qual predomina l’olivera.

Actualment es poden trobar camps d’oliveres i també de vinyes que han estat abandonats. El conreu de l’olivera està situat principalment en tota la plana que s’estén des de la falda de la muntanya de Montserrat fins a la serralada de Moixerigues i el Pedregós (entre la masia del Castell i la de Can Farrés). Aquesta plana està inclosa en la principal concentració d’olivera de la província de Barcelona. La major part de la producció d’olivera va a almàssera o molí d’oli i generalment és utilitzada per autoconsum. Però també últimament alguns productors es venen part de la collita directament.

El cultiu de la vinya s’ha especialitzat en la classe de raïm somoll negre, encara que últimament s’ha plantat carinyena i xarel·lo blanc. L’elaboració de vi en el poble mateix s’ha perdut i la major part dels raïms es porten al Sindicat de Martorell. Els conreus de cereals ocupen el tercer lloc en importància agrícola. Els més conreats són: blat, ordi i civada. L’avellaner i l’ametller, encara que n’hi ha alguns camps, no sobresurten quant a producció agrícola. Actualment, la producció agrícola té molt poca importància en relació amb d’altres sectors d’activitat com són la indústria i el comerç. Aquest retrocés ja va començar pels anys 50 quan les vinyes s’anaren abandonant a causa de la baixada dels preus del vi. El nombre d’explotacions agrícoles han disminuït molt: el 1962 n’hi havia 186 per arribar el 1982 a tan sols 63. L’any 1975 la població que es dedicava a l’agricultura era d’un 17%. Avui dia la major part de les terres de conreu són explotades pels seus propietaris i quasi no hi ha parcers. A nivell de producció d’autoconsum, la majoria de famílies conreen el seu hort particular a la part posterior de casa seva, en un petit pati o en trossos de terra no molt allunyats de la casa. Malgrat que s’ha experimentat un retrocés en l’activitat agrària, actualment hi ha persones interessades a recuperar antics horts abandonats i tornar-los a cultivar. Des de l’ajuntament existeix la voluntat d’engegar una iniciativa de recuperació d’aquests horts a través de la pràctica d’una agricultura ecològica.

112

Quant al sector forestal, aquest sempre ha estat al Bruc un complement del sector agrícola. Antigament el carboneig I l’aprofitament de les llenyes d’alzina va arribar a ser molt important. Actualment, els recents incendis i l’estat d’abandonament de la resta de boscos, no permeten fer aprofitaments rendibles sostinguts. L’escassa dimensió de les finques i l’escàs valor dels aprofitaments fan que aquests siguin molt esporàdics i amb finalitat més aviat de millora de l’estructura que no pas autènticament forestal. Es simptomàtic que no hi hagi cap Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal realitzat al terme municipal del Bruc. Quant a la gestió del sistema hidrològic, les escasses aportacions dels torrents i rieres que travessen el terme del Bruc no permeten aprofitaments importants d’aquest recurs, llevat de petits pous per reg d’hortes. S’han detectat alguns episodis de contaminació a causa d’abocaments incontrolats puntuals, especialment al Torrent de l’Illa. Aquestes accions poden haver provocat que alguns pous hagin estat contaminats. 2.4.5. Riscos. Els riscos que hem contemplat per la presentació del corresponent mapa de riscos són els següents: Risc d’incendi forestal:

El risc d’incendi forestal s’ha diferenciat es dues zones diferents: · zones d’alt risc per elevat grau de combustibilitat:

- màquia 2 – 4 m (molt alta combustibilitat) - arbrat amb brolla > 1 m i brolla > 1 m (alta) - brolla dispersa < 1 m (mitjana)

· zones d’alt risc per infraestructures: · benzinera · polvorí · estacions transformadores · pistes en zones forestals d’alt risc

Risc geològic El risc geològic s’ha representat segons: · despreniments i caigudes de blocs · esllavissaments de barrancs en zones cremades - Risc de les infraestructures, el transport i la indústria Aquest tipus de risc es representa en el mapa atenent a: · infraestructura viària principal · línies elèctriques d’A.T. · línies elèctriques de M.T. · zones industrials Risc hidrològic Finalment, el risc hidrològic ve representat per les possibles avingudes en zones de risc d’inundació per presència d’habitatges o indústries.

113

2.3.2. Elements significatius. Els espais naturals del terme municipal del Bruc tenen un valor estratègic per a la conservació de diversos corredors biològics. Destaquen dos trams de gran interès per al manteniment de la connectivitat biològica entre espais PEIN a Catalunya. - la connexió del Parc de Montserrat a la conca del Llobregat a través dels trams del rierol de Marganell i el de Sant Jaume. - la connexió biològica entre el PEIN de Roques Blanques amb el Parc de Montserrat, a través de la riera de Pierola i els altiplans del coll del Bruc.

També es pot considerar tot Roques Blanques com una unitat que dóna continuïtat al Parc Natural de Montserrat. No obstant, la xarxa viària que discorre pel municipi no deixa d’actuar en diferents trams com a element fragmentador dels hàbitats. Protegir i mantenir netes les rieres ajuda a disminuir els efectes de El torrent de l’Oncle Illa ha patit episodis d’inundació tal com va succeir el passat any 2000, després de les fortes pluges caigudes durant el mes de juny. El risc és existent en diferents cursos d’aigua, molts dels quals han estat envaïts per conreus i boscos, propiciant així l’obstrucció de les aigües que hi circulen de forma sobtada i abundant en els moments d’avingudes extraordinàries. torn pot revertir directament en forma debeneficis socials i econòmics per la població, per tats d’educació ambiental, turisme ecològic, etc. A més de la preservació dels valors ecològics dels sistemes naturals, la conservació de l’entorn pot revertir directament en forma de beneficis socials i econòmics per la població. En aquest sentit, el municipi té un elevat potencial per al desenvolupament d’activitats d’educació ambiental sobre l’entorn i de turisme ecològic específic. i geològic del Bruc és ric i variat, i esdevé un potencial important per a activitats educatives. El medi geològic del Bruc és molt ric, ja que es troba una varietat de substrats i fenòmens geològics considerable que permet l’existència d’una gran riquesa d’ambients naturals. S’inclouen dues zones d’interès geològic dins l’espai de Montserrat. Destaca també una geomorfologia variada i amb un gran potencial per al desenvolupament d’activitats d’educació ambiental sobre l’entorn. Al Bruc es troba una gran diversitat d’espècies de fauna, gaudint algunes d’elles de protecció legal. Als espais naturals del municipi s’hi troben una gran diversitat d’espècies faunístiques, algunes de les quals es troben protegides per la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals: totes les espècies d’amfibis i rèptils estan protegides (excepte la granota verda (Rana perezi)), els rapinyaires diürns com l’esparver (Accipiter nisus) i el xoriguer (Falco tinnunculus) catalogats com a sensibles pel Decret 148/1992, l’àguila cuabarrada (Hieratus fasciatus) catalogada com a molt sensible pel Decret 148/1992, ,el falcó pelegrí (Falco peregrinus), i els nocturns com l’òliba (Tyto alba), el duc (Bubo bubo) i el gamarús (Strix aluco), aquest últim també considerat com a sensible pel Decret esmentat anteriorment. Altres espècies d’aus estan igualment protegides. En el cas dels quiròpters, totes les espècies emparades per la Llei 3/1998, com el rat-penat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum). Al Bruc es troba una gran diversitat d’indrets amb poblaments vegetals d’interès botànic i ecològic. Al Bruc hi ha una gran diversitat d’indrets que presenten poblaments vegetals interessants: Cova dels Pous (vegetació de ribera), Font de la Cova (hi ha alzines centenàries), Can Farrès (masia on encara existeixen dues alzines centenàries que no han estat tallades), Serra de Moixerigues, Roques Blanques (vora la riera de Pierola), Torrent de Roques Blanques i riera de Pierola, fondalades de

114

pinassa (sudoccidental), tot Montserrat, els boscos d’alzina, i també les comunitats vegetals incloses dins la Directiva Hàbitats. paisatgístic destacable. Dins el municipi Montserrat destaca pel grau de singularitat de la geomorfologia dels relleus del massís a les zones de monòlits: les Agulles, els Ecos, St. Jeroni, així com algunes de les valls adjacents que es troben actualment i en perfecte estat de conservació (torrent del Migdia, torrent de les Comes, torrent de St. Miquel, torrent de les Grutes,... entre d’altres) i colls (de les Agulles, del Miracle, de les Comes, del Migdia, entre d’altres). Destaca també la zona que del PEIN de Roques Blanques, la Serra de les Moixerigues, la zona de Sant Pau de la Guàrdia. És important vetllar pel manteniment de l’activitat agrícola, actualment amb una tendència regressiva, i promoure les pràctiques agràries respectuoses amb l’entorn natural. El manteniment de l’activitat agrícola garanteix l’existència d’una estructura d’hàbitats en mosaic que fomenta la conservació de la biodiversitat, subministra recursos locals a la població i dificulta la propagació dels incendis forestals. Per tant, l’abandonament de l’activitat agrícola propicia l’expansió del bosc i la homogeneïtzació del territori, així com la pèrdua de la biodiversitat associada a l’estructura en mosaic de diferents hàbitats. No obstant, la mecanització de les feines del camp i l’ús i abús de productes fitosanitaris i d’adobs químics també han comportat canvis en la fauna que al llarg de segles d’agricultura tradicional s’havia adaptat a viure entre conreus. Entre les espècies que més han patit aquests canvis hi ha algunes d’especial importància en els ecosistemes mediterranis ja que són les espècies-presa típiques de bona part dels predadors mediterranis, el conill i la perdiu, en són exemples. La major part de la superfície del Bruc presenta un elevat risc d’incendi forestal. El fet que pràcticament un 85% del terme sigui superfície forestal porta associat un elevat risc d’incendi forestal. Alhora, determinades infrastructures també tenen associat un elevat risc d’incendi: benzinera, polvorí, estacions transformadores, pistes forestals,... Els incendis han canviat el paisatge natural del municipi. Un del factors que ha determinat l’actual fisonomia del paisatge vegetal i el poblament faunístic de bona part del terme municipal del Bruc són els incendis de les darreres dècades. Els més importants que afectaren la zona considerada, especialment en el seu sector septentrional, són els dels anys 1986 i 1994. L’Associació de Defensa Forestal del municipi permet una actuació ràpida i eficient davant els incendis forestals. La forta sensibilització i participació voluntària de la ciutadania en el sufocament d’incendis forestals al municipi i entorns, ha contribuït a la ____________________________________________________________________________ Auditoria Ambiental Municipal del Bruc. Auditoria Ambiental 29 potenciació i consolidació d’una ADF. El Pla d’Actuació Municipal en cas d’incendis forestals permet una actuació coordinada i eficient. S’ha aconseguit l’adequació i manteniment dels camins d’accés al medi natural. Coneixement insuficient sobre l’evolució dels sistemes naturals i de la diversitat biològica del municipi. Malgrat el grau de coneixement de l’estat del medi natural de Montserrat és força acceptable, manca millorar el coneixement d’aspectes de la vegetació, els aqüífers, l’avifauna hivernant, ... i

115

aprofundir en el coneixement de l’evolució de les espècies i ecosistemes mitjançant seguiments i analítiques periòdiques que permetin dissenyar polítiques de protecció i conservació adequades. La gestió cinegètica realitzada al municipi és millorable. Al municipi del Bruc hi ha diferents espais de caça: Zona de Caça Controlada de Montserrat, l’Àrea privada de caça i la resta de superfície on es permet caçar (coto). Hi ha problemes de delimitació de les zones i pel control de la caça. La vigilància de la guàrdia forestal respecte l’activitat cinegètica és insuficient. S’han detectat afectacions per aquesta activitat a les produccions agràries en finques a la falda de Montserrat, les quals no reben cap mena d’ajut per pal· liar els efectes. Cal una regulació i ordenació dels usos dins el medi natural, bàsicament l’agricultura, les activitats extractives, la caça i, sobretot el lleure, són les principals activitats que s’hi desenvolupen. Actualment hi ha diferents activitats extractives actives de reduïdes dimensions al sud del terme municipal, sobre les quals caldrà establir mesures per a la seva restauració un cop finalitzada l’activitat. Pel que fa a les activitats del sector primari, el seu impacte sobre el conjunt de sistemes naturals, tenint en compte el baix pes del sector, és menys considerable que anys enrere. Les activitats relacionades amb el lleure en els espais naturals són les que han sofert un augment considerable en els darrers anys. La freqüentació en general, la presència de vehicles motoritzats, la pràctica de l’escalada, etc. provoquen impactes que cal preveure i controlar. Alhora, dins el casc urbà, s’ha aconseguit controlar els abocaments al torrent de l’Illa. S’està vetllant per clausurar l’abocador i recuperar l’espai natural afectat. ____________________________________________________________________________ Auditoria Ambiental Municipal del Bruc. Auditoria Ambiental 30 Cal una regulació dels usos al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. D’antuvi, el paratge de Montserrat, per la seva significació religiosa, ha esdevingut lloc de peregrinatge, meditació, excursió i esbarjo, la qual cosa ocasiona nombrosos conflictes en relació a la capacitat portant del seu territori a causa de la proliferació de visitants, sobretot els caps de setmana. L’aprovació definitiva del Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc i la dotació dels recursos tècnics i econòmics permetrà una gestió sostenible que asseguri la protecció de l’espai i es compatibilitzi amb els aprofitaments dels recursos que ofereix, amb la possibilitat d’aconseguir beneficis socials i econòmics per al Bruc. És necessària la redacció del Pla Especial de Roques Blanques. Aquest espai, el sòl del qual és de propietat privada, malgrat quedar contemplat en les normes subsidiàries d’ambdós municipis, no gaudeix de protecció legal suficient. És per aquest motiu que, dins de les actuacions preventives que es proposen en el PEIN, s’elabori el Pla especial de l’espai –actualment hi ha fet l’Estudi de base- que estableixi la delimitació definitiva de l’espai, o, si s’escau, unes normes especials redactades de conformitat amb el que preveu l’article 78.3 del Reglament de la Llei del sòl, de manera que es creïn les disposicions necessàries per a homogeneïtzar i completar el règim urbanístic en el seu interior.

116

Cal una regulació dels camins d’accés al medi natural. Al Bruc existeix una extensa xarxa de camins i pistes forestals, moltes de les quals estan obertes permanentment, la qual cosa comporta impactes sobre el medi natural, l’augment del risc d’incendis forestals, la generació d’abocaments incontrolats, etc. 2.3.2. Elements significatius. Els espais naturals del terme municipal del Bruc tenen un valor estratègic per a la conservació de diversos corredors biològics. Destaquen dos trams de gran interès per al manteniment de la connectivitat biològica entre espais PEIN a Catalunya. - la connexió del Parc de Montserrat a la conca del Llobregat a través dels trams del rierol de Marganell i el de Sant Jaume. - la connexió biològica entre el PEIN de Roques Blanques amb el Parc de Montserrat, a través de la riera de Pierola i els altiplans del coll del Bruc. També es pot considerar tot Roques Blanques com una unitat que dóna continuïtat al Parc Natural de Montserrat. No obstant, la xarxa viària que discorre pel municipi no deixa d’actuar en diferents trams com a element fragmentador dels hàbitats.

Protegir i mantenir netes les rieres ajuda a disminuir els efectes de possibles avingudes. El torrent de l’Oncle Illa ha patit episodis d’inundació tal com va succeir el passat any 2000, després de les fortes pluges caigudes durant el mes de juny. El risc és existent en diferents cursos d’aigua, molts dels quals han estat envaïts per conreus i boscos, propiciant així l’obstrucció de les aigües que hi circulen de forma sobtada i abundant en els moments d’avingudes extraordinàries.

La conservació de l’entorn pot revertir directament en forma de beneficis socials i econòmics per la població, per exemple, a través d’activitats d’educació ambiental, turisme ecològic, etc.

117

A més de la preservació dels valors ecològics dels sistemes naturals, la conservació de l’entorn pot revertir directament en forma de beneficis socials i econòmics per la població. En aquest sentit, el municipi té un elevat potencial per al desenvolupament d’activitats d’educació ambiental sobre l’entorn i de turisme ecològic específic.

Al Bruc es troba una gran diversitat d’espècies de fauna, gaudint algunes d’elles de protecció legal. Als espais naturals del municipi s’hi troben una gran diversitat d’espècies faunístiques, algunes de les quals es troben protegides per la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals: totes les espècies d’amfibis i rèptils estan protegides (excepte la granota verda (Rana perezi)), els rapinyaires diürns com l’esparver (Accipiter nisus) i el xoriguer (Falco tinnunculus) catalogats com a sensibles pel Decret 148/1992, l’àguila cuabarrada (Hieratus fasciatus) catalogada com a molt sensible pel Decret 148/1992, ,el falcó pelegrí (Falco peregrinus), i els nocturns com l’òliba (Tyto alba), el duc (Bubo bubo) i el gamarús (Strix aluco), aquest últim també considerat com a sensible pel Decret esmentat anteriorment. Altres espècies d’aus estan igualment protegides. En el cas dels quiròpters, totes les espècies emparades per la Llei 3/1998, com el rat-penat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum). Al Bruc es troba una gran diversitat d’indrets amb poblaments vegetals d’interès botànic i ecològic. Al Bruc hi ha una gran diversitat d’indrets que presenten poblaments vegetals interessants: Cova dels Pous (vegetació de ribera), Font de la Cova (hi ha alzines centenàries), Can Farrès (masia on encara existeixen dues alzines centenàries que no han estat tallades), Serra de Moixerigues, Roques Blanques (vora la riera de Pierola), Torrent de Roques Blanques i riera de Pierola, fondalades de pinassa (sudoccidental), tot Montserrat, els boscos d’alzina, i també les comunitats vegetals incloses dins la Directiva Hàbitats. Al Bruc es troben diferents indrets naturals amb un interès paisatgístic destacable.

118

Dins el municipi Montserrat destaca pel grau de singularitat de la geomorfologia dels relleus del massís a les zones de monòlits: les Agulles, els Ecos, St. Jeroni, així com algunes de les valls adjacents que es troben actualment i en perfecte estat de conservació (torrent del Migdia, torrent de les Comes, torrent de St. Miquel, torrent de les Grutes,... entre d’altres) i colls (de les Agulles, del Miracle, de les Comes, del Migdia, entre d’altres). Destaca també la zona que del PEIN de Roques Blanques, la Serra de les Moixerigues, la zona de Sant Pau de la Guàrdia.

És important vetllar pel manteniment de l’activitat agrícola, actualment amb una tendència regressiva, i promoure les pràctiques agràries respectuoses amb l’entorn natural. El manteniment de l’activitat agrícola garanteix l’existència d’una estructura d’hàbitats en mosaic que fomenta la conservació de la biodiversitat, subministra recursos locals a la població i dificulta la propagació dels incendis forestals. Per tant, l’abandonament de l’activitat agrícola propicia l’expansió del bosc i la homogeneïtzació del territori, així com la pèrdua de la biodiversitat associada a l’estructura en mosaic de diferents hàbitats. No obstant, la mecanització de les feines del camp i l’ús i abús de productes fitosanitaris i d’adobs químics també han comportat canvis en la fauna que al llarg de segles d’agricultura tradicional s’havia adaptat a viure entre conreus. Entre les espècies que més han patit aquests canvis hi ha algunes d’especial importància en els ecosistemes mediterranis ja que són les espècies-presa típiques de bona part dels predadors mediterranis, el conill i la perdiu, en són exemples.

La major part de la superfície del Bruc presenta un elevat risc d’incendi forestal. El fet que pràcticament un 85% del terme sigui superfície forestal porta associat un elevat risc d’incendi forestal. Alhora, determinades infrastructures també tenen associat un elevat risc d’incendi: benzinera, polvorí, estacions transformadores, pistes forestals,...

Els incendis han canviat el paisatge natural del municipi.

119

Un del factors que ha determinat l’actual fisonomia del paisatge vegetal i el poblament faunístic de bona part del terme municipal del Bruc són els incendis de les darreres dècades. Els més importants que afectaren la zona considerada, especialment en el seu sector septentrional, són els dels anys 1986 i 1994.

L’Associació de Defensa Forestal del municipi permet una actuació ràpida i eficient davant els incendis forestals. La forta sensibilització i participació voluntària de la ciutadania en el sufocament d’incendis forestals al municipi i entorns, ha contribuït a la potenciació i consolidació d’una ADF. El Pla d’Actuació Municipal en cas d’incendis forestals permet una actuació coordinada i eficient. S’ha aconseguit l’adequació i manteniment dels camins d’accés al medi natural.

Cal una regulació dels usos al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. D’antuvi, el paratge de Montserrat, per la seva significació religiosa, ha esdevingut lloc de peregrinatge, meditació, excursió i esbarjo, la qual cosa ocasiona nombrosos conflictes en relació a la capacitat portant del seu territori a causa de la proliferació de visitants, sobretot els caps de setmana. L’aprovació definitiva del Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc i la dotació dels recursos tècnics i econòmics permetrà una gestió sostenible que asseguri la protecció de l’espai i es compatibilitzi amb els aprofitaments dels recursos que ofereix, amb la possibilitat d’aconseguir beneficis socials i econòmics per al Bruc.

120

LINIES ESTRATÈGIQUES Programa: 1.1. Recuperar i/o consolidar les àrees agrícoles existents i preservar les hortes familiars.

Acció Acció: 1.1.1. Recuperació dels horts del Torrent de l’Illa.

Transversalitats 1.1.2, 3.3.3.

Objectius Recuperar el cultiu dels horts del Torrent de l’Illa. Potenciació de l’educació ambiental a través de la pràctica d’una agricultura ecològica, la difusió dels valors de la permacultura, la recuperació de l’agricultura tradicional d’autoconsum, la sensibilització envers l’ús de l’aigua i el reciclatge, l’embelliment de l’entorn del poble i la recuperació d’una zona verda. Participació ciutadana i la col·laboració intergeneracional.

Descripció de l’acció o projecte

Redacció d’un projecte orientat a recuperar les hortes antigament cultivades al Torrent de l’Illa a través de posar en contacte els propietaris i els potencials arrendadors amb un acord d’explotació que mediï un pagament d’arrendament més o menys simbòlic. Aquesta nova explotació s’ha de basar en uns criteris de sostenibilitat. El projecte hauria d’incloure els següents aspectes: - Identificació de propietaris i parcel·les i negociació amb els propietaris les condicions del lloguer. - Curset d’agricultura ecològica. - Conferència d’agricultura i alimentació ecològica. - Curset de fabricació de murs de pedra seca. - Instal·lació i compra d’infrastructura comuna. - Adequació de pou o cisterna/sistema de rec. - Creació de zona de compostatge. - Millora de l’accés (per la part inferior del Torrent). Un cop acabat el projecte caldria fer una presentació pública del projecte i l’oferta de les parcel·les, i una subhasta pública. Es podria complementar amb una fira de productes ecològics.

Organismes implicats

Ajuntament del Bruc, propietaris dels terrenys i/o de les finques.

Grau de prioritat Alt

T. d’implantació Curt

Valoració econòmica

15.000 €

Finançament Ajuntament

Indicador de seguiment

Hectàrees de superfície conreada, nombre d’arrendadors que han firmat un acord d’explotació, nombre d’assistents als cursets d’agricultura i alimentació ecològica

121

Acció 1.1.2. Recuperar i/o conservar l’ús agrícola a l’entorn de protecció del Parc.

Transversalitats 1.1.2, 3.3.3.

Objectius Garantir la protecció del sòl i l’equilibri de la pròpia muntanya així com conservar la biodiversitat i abundància d’espècies del Parc Natural de Montserrat.

Descripció de l’acció o projecte

Preservar l’ús agrícola per mitjà de la qualificació dels terrenys com a sòl agrícola d’especial protecció. Es tractaria de posar en contacte els propietaris i els potencials arrendadors amb un acord d’explotació que mediï un pagament d’arrendament. Els arrendadors podrien ser antics pagesos o persones interessades a cultivar els horts a les seves hores lliures. Seria convenient practicar-hi una agricultura respectuosa amb el medi ambient amb l’ús d’adobs i fertilitzants naturals. Els productes obtinguts podrien ser per al consum del propi arrendatari o podrien tenir una sortida econòmica per mitjà de la celebració d’un mercat (anual, semestral, segons convingui) amb els productes obtinguts amb aquesta pràctica agrícola. Es podria demanar al Patronat ajut econòmic per conservar les àrees d’ús agrícola d’acord amb el Pla d’Ús i Gestió, per tal que els propietaris puguin vetllar pel seu manteniment.

Organismes implicats

Ajuntament del Bruc, propietaris dels terrenys o parcel·les agrícoles.

Grau de prioritat Alt

T. d’implantació Mitjà

Valoració econòmica

És una activitat que hauria de promoure’s des de l’Oficina 21 que es proposa crear des de l’Ajuntament.

Finançament Ajuntament

Indicador de seguiment

Hectàrees de terrenys qualificats com a sòl agrícola d’especial protecció, nombre de contractes d’arrendament, nombre de mercats amb productes ecològics organitzats.

122

Acció 1.1.3. Elaborar un pla de dinamització del sector agrari i del món rural en el seu conjunt.

Transversalitats 1.1.4., 1.1.5., 3.3.2.

Objectius Potenciar l’activitat agrària en el territori fent més accessibles els serveis i els recursos necessaris per aconseguir una explotació econòmicament viable.

Descripció de l’acció o projecte

Es tractaria d’elaborar una pla adreçat al desenvolupament del sector agrari impulsant programes que activin els seus valors productius i ecològics. El pla hauria de recollir actuacions relacionades amb la seguretat, la comercialització de productes agraris, l’aplicació d’innovacions tècniques, els serveis a l’agricultura, la relació entre zones naturals i zones agrícoles, la utilització d’aigua de rec, l’estat dels camins rurals, difusió dels valors ambientals, etc. En aquest sentit caldria buscar els ajuts existents dins del sector agrari i promoure la creació d’associacions en el sector per aconseguir beneficis en comú.

Organismes implicats

Ajuntament del Bruc, Dept. d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), Patronat de la muntanya de Montserrat, pagesos i propietaris de parcel·les agrícoles i/o finques.

Grau de prioritat Alt

T. d’implantació Llarg

Valoració econòmica

La redacció del pla de dinamització tindria un cost aproximat de 15.000 €.

Finançament Ajuntament del Bruc, Dept. d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP).

Indicador de seguiment

Nombre de programes del pla de dinamització executats, nombre d’ajuts sol·licitats i rebuts.

123

Acció 1.1.4. Realitzar una campanya de foment de l’agricultura ecològica per a l’obtenció de productes amb denominació d’origen i de qualitat

Transversalitats 3.3.2., 6.2.7.

Objectius Potenciar la pràctica d’una agricultura respectuosa amb el medi i amb l’ús d’adobs i fertilitzants naturals. Donar una sortida econòmica als productes cultivats a partir d’aquesta pràctica agrícola.

Descripció de l’acció o projecte

Es tractaria de donar a conèixer al sector agrícola les bones pràctiques en el camp de l’agricultura. Aquestes pràctiques haurien d’estar encaminades a la promoció de fertilitzants d’origen orgànic i a l’establiment de mesures que fixin les millors condicions per a l’adobament i treball dels camps amb el mínim d’impacte ambiental. La utilització de fangs de depuradora, compost de residus municipals i altres residus orgànics com adobs agrícoles són possibles fonts de matèria orgànica aplicables als conreus. Els productes resultants d’aquesta pràctica agrícola podrien tenir una sortida econòmica en l’organització d’un mercat amb productes ecològics i de qualitat.

Organismes implicats

Ajuntament del Bruc, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), sector agrícola del municipi.

Grau de prioritat Mitjà

T. d’implantació Alt

Valoració econòmica

La campanya tindria un cost aproximat de 10.000 €.

Finançament Ajuntament del Bruc, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP).

Indicador de seguiment

Nombre d’activitats realitzades per al foment de l’agricultura ecològica, nombre de pagesos que cultiven productes de forma ecològica, nº d’hectàrees on es practica agricultura ecològica. Auditoria Ambiental Municipal del Bruc. Pla d’Acció Ambiental

124

Acció 1.1.5. Elaborar un programa d’adequació i manteniment dels camins rurals.

Transversalitats 1.1.3., 2.1.4., 2.4.

Objectius Facilitar el desplaçament dels pagesos als camps agrícoles i acostar el medi natural i rural a tots els habitants del municipi. Mantenir en bon estat el conjunt de camins que uneixen diferents indrets del municipi.

Descripció de l’acció o projecte

Al PPI (Pla de Prevenció d’Incendis) apareix actualitzada la xarxa bàsica de camins del municipi amb el pressupost per al seu arranjament i manteniment. A partir d’aquí cal elaborar un programa per portar a terme les tasques de condicionament i conservació d’aquesta xarxa de camins. Aquestes tasques podrien ser realitzades per l’A.D.F. amb l’ajuda del guarda forestal i, en cas necessari, de la brigada municipal. Es tractaria de detectar les mancances d’aquests camins i de realitzar les tasques de manteniment necessàries. Seria convenient establir una via de comunicació entre aquest grup i els propis habitants (especialment pagesos i població dels nuclis aïllats) del municipi per tal que puguin informar de qualsevol incidència detectada en algun camí

Organismes implicats

Ajuntament del Bruc, Associació de Defensa Forestal (A.D.F.), brigada municipal, voluntaris, pagesos i habitants del municipi.

Grau de prioritat Mitjà

T. d’implantació Mitjà

Valoració econòmica

El programa es pot finançar a través de la partida del pressupost del PPI dedicada al manteniment i valorada en 53.000 €.

Finançament Ajuntament del Bruc

Indicador de seguiment

Nombre d’operacions realitzades per al condicionament dels camins rurals. Auditoria Ambiental Municipal del Bruc

125

Acció 1.1.6. Establir un sistema d’aprofitament d’aigües pluvials per regar els horts

Transversalitats 1.1.1., 3.2.4

Objectius Optimitzar l’ús de l’aigua i prendre mesures per combatre la seva escassetat.

Descripció de l’acció o projecte

El projecte es centra en la captació i emmagatzematge de les aigües de pluja per regar els horts. Actualment existeixen col·lectors que recullen aigües pluvials a diferents punts del municipi (c. Santa Teresa, pont…). Es tractaria de cercar un indret on construir una bassa que recollís l’aigua de pluja i la desviés cap als horts per mitjà de la instal·lació de nous col·lectors

Organismes implicats

Ajuntament del Bruc, propietaris o treballadors de parcel·les agrícoles del municipi

Grau de prioritat Mitjà

T. d’implantació Mitjà

Valoració econòmica

El cost serà d’aproximadament 10.000 € incloent la memòria valorada per tramitar la llicència ambiental

Finançament Ajuntament del Bruc

Indicador de seguiment

Nombre de parcel·les agrícoles regades amb aigües pluvials. Auditoria Ambiental Municipal del Bruc

126

Acció Acció 1.1.7. Retornar l’ús agrícola als terrenys actualment abandonats

Transversalitats 1.1.2., 1.1.3

Objectius Recuperar els terrenys agrícoles, dinamitzar el sector agrari i fomentar l’agricultura ecològica

Descripció de l’acció o projecte

Es tractaria de crear una associació de persones interessades a dinamitzar el sector agrari al municipi que portés a terme projectes com:

- Contactar amb els propietaris de parcel·les actualment en desús per tal d’oferir-les com a àrees per a pràctiques a escoles agràries (com per exemple la de Manresa) o per a voluntaris que a través d’organitzacions internacionals busquen llocs per treballar a canvi d’allotjament.

- Organitzar tallers per a la formació de petits i grans en temes d’agricultura, que amb el temps podria plantejar la creació d’una granja-escola si hi ha interès, continuïtat i sorgeix el lloc i les persones a posar-la en marxa

Organismes implicats

Ajuntament del Bruc, voluntaris i persones interessades a formar part d’aquesta associació, propietaris de finques

Grau de prioritat Mitjà

T. d’implantació Curt

Valoració econòmica

Finançament Ajuntament del Bruc

Indicador de seguiment

Hectàrees de terrenys que han recuperat la pràctica agrícola. Auditoria Ambiental Municipal del Bruc

127

128

MUNICIPI D’OLESA DE MONTSERRAT

129

REPORTATGE FOTOGRÀFIC

130

Foto 1: Margesde pedra i bancals al camí d’Olesa al Pla del Fideuer

Foto 2: Marges i bancals al camí d’Olesa al Puig Ventós

131

Foto 3: Cub de vi

Foto 2: Marges de pedra seca a Collbató

132

Foto 5:Can Dolcet: un mas enrunat

Foto 6: La Vinyanova (el Bruc): un mas amb funcions turístiques i rurals

133

Foto 7: Vinyavella (Esparreguera)

Foto 8: Vinyavella (Esparreguera)

134

Foto 9. Ca n’Estruch (Esparreguera)

Foto 10.Vinyes a Ca n’Estruch (Esparreguera)

135

Foto 11. Can Llimona (Olesa)

Foto 12: Oliveres al Parc Natural de Montserrat

136

Foto 13: Oliveres al Parc Natural de Montserrat

Foto 14: Ametllers al Pre-Parc de Montserrat

137

Foto 15: Fruiters a Collbató

Foto 11: Vinya de Can Febrer (Esparreguera)