Per La Ruth Dos
10
Para ver esta pelcula, debe disponer de QuickTimeª y de un descompresor TIFF (sin comprimir). EDGAR EDGAR ALLAN POE ALLAN POE Clara Szpakowski 4t ESO D
Transcript of Per La Ruth Dos
Para ver esta pel�cula, debedisponer de QuickTimeª y de
un descompresor TIFF (sin comprimir).
EDGAR EDGAR
ALLAN POEALLAN POE
Clara Szpakowski
4t ESO D
’ LA VID A D ED G AR ALLAN ’ LA VID A D ED G AR ALLANP O EP O E
Va néixer a Boston (Massachusetts) el 19 de gener de 1809, amb el nom d'Edgar Poe.
Poeta, cuentista i crític estadounidense. Els seus pares, actors de teatre itinerants, van murir cuan ell era encara un nen. Edgar Allan Poe va ser educat per John Alla, un home de negocis de Richmond, i del 1815 al 1820 va viure amb aquest i la seva dona en el Regne Unit, on va començar la seva educació.
Després de tornar als Estats Units, Edgar Allan Poe va seguir estudiant en centres privats i va asistir a la Universitat de Virginia, però el 1827 la seva afició al joc i a la beguda li va comportar l’expulsió. Va abandonar, poc després, el lloc d’empleat que li habia singnat el seu pare adoptiu, i va viatjar a Boston, on va publicar anónimament el seu primer llibre: Tamerlán y otros poemas.
AR B R E C R O N O LÒ G IC AR B R E C R O N O LÒ G IC’ D ED G AR ALLAN P O E’ D ED G AR ALLAN P O E
La seva labor com a crític literari inscisiu i avegades escandalós, li va donar certa notorietat, i les seves originals apreciacions entorn al conte i de la naturalesa de la poesía, no deixarien de guanyar influència amb el temps.La llarga enfermetat de la seva dona va convertir el seu matrimoni en una experiènciaamarga; cuan ella va morir, el 1847, es va agravar la seva tendencia al alcoholisme i al consum de drogues, segons el testimoni dels seus contemporanis. Ambdos van ser, amb tota prohabilitat, la causa de la seva mort. Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849.
Para ver esta pel�cula, debedisponer de QuickTimeª y de
un descompresor TIFF (sin comprimir).
’ LA O B R A D ED G AR ALLAN ’ LA O B R A D ED G AR ALLANP O EP O E
Segons Poe, la màxima expresió literaria era la poesia, i a ella li va dedicar els seus majors esforços. És justament el seu extens poema ·El cuervo (The Raven, 1845), on el seeu domini del ritme I la sonoritat del vers arriban a la seva màxima expressió.
·Las campanas (The Bells, 1849), que evoca constantment sons metàlics
·Ulalume (1831) y Annabel Lee (1849) manifesten idèntic virtuosisme.
Però la genialitat i la originalitat de Edgar Allan Poe troben potser la seva millor expressió en els contes, que, segons les seves pròpies apreciacions crítiques, són la segona forma literària, doncs permetens una lectura sense interrupcions y per tant, la unitat d’efecte que resulta impossible en la novel·la.
El seu conte, Els crims del carrer Morgue (The murders in the rue Morgue) s’ha considerat, amb tota la raó com el fundador del gènere de la novel·la de misteri y detectivesca. Destaca també la seva única novel·la Las aventuras de Arthur Gordon Pym (The narrative of Arthur Gordon Pym), de cru realisme i en la que reapareixen nombrosos elements dels seus contes. La obra de Poe va influir notablement en els simbolistes francesos, en especial en Charles Baudelaire, qui el va donar a conèixer a Europa.
Para ver esta pel�cula, debedisponer de QuickTimeª y de
un descompresor TIFF (sin comprimir).
’ ’L E S C AR AB AT D O R’ ’L E S C AR AB AT D O R
L'escarabat d'or ( The Gold-Bug en anglès) és un conte d' Edgar Allan Poe, publicat al "Dollar Newspaper" entre el 21 de juny i el 28 de juny de 1843. El narrador ens explica la història que va viure William Legrand, un cavaller de Nova Orleans, al mig del bosc, en companyia d'un servent negre, Júpiter, i del descobriment d'un presumpte escarabat d'or, que podria tractar-se d'una part del tresor del pirata capità Kidd. El narrador, a instàncies de Legrand, participa en la recerca del tresor, que troben, i el segon revela el criptograma que l'ha dut a trobar-ho. És un dels contes més llargs del seu autor, i hi ha dues parts clarament diferenciades : la primera, en un clima nocturn i de terror, i la segona, racionalista.
Para ver esta pel�cula, debedisponer de QuickTimeª y deun descompresor TIFF (sin comprimir).Para ver esta pel�cula, debedisponer de QuickTimeª y de
un descompresor TIFF (sin comprimir).
El criptograma és:
53‡‡†305))6*;4826)4‡.)4‡);806*;48†8¶60))85;1‡(;:‡*8†83(88)5*†;46(;88*96*?;8)*‡(;485);5*†2:*‡(;4956*2(5*—4)8¶8*;4069285);)6†8)4‡‡;1(‡9;48081;8:8‡1;48†85;4)485†528806*81(‡9;48;(88;4(‡?34;48)4‡;161;:188;‡?;
El missatge codificat és:
A good glass in the bishop's hostel in the devil's seatforty-one degrees and thirteen minutes northeast and by northmain branch seventh limb east side shoot from the left eye of the death's-heada bee line from the tree through the shot fifty feet out.
ELS C R IM S D EL C AR R ER ELS C R IM S D EL C AR R ERMO R G U EMO R G U E
Els crims del carrer Morgue ( The Murders in the Rue Morgue ) és un conte d'Edgar Allan Poe, publicat a la revista "Graham's Lady's and Gentleman's Magazine" de Filadèlfia, el desembre de 1841.
El relat, un dels més cèlebres de Poe, narra la investigació que porta a terme Dupin per a descobrir l'assassinat brutal de dues dones en una habitació tancada per dins i com si el criminal s'hagués esvaït. L'autor es basava en els mètodes de l'inspector de policia de París Vidocq i en realitat pretenia fer una burla dels mètodes analítics i racionalistes portats a l'extrem, però, irònicament, va sentar les bases de la narrativa policíaca.
Dupin, que després protagonitzaria dos contes més de Poe, El misteri de Marie Rogêt i La carta robada, inspirà a Arthur Conan Doyle el seu famós Sherlock Holmes.
Para ver esta pel�cula, debedisponer de QuickTimeª y de
un descompresor TIFF (sin comprimir).
Sota aquest nom, i aprofitant l'èxit de "L'ombra de Poe", Seix Barral ha editat aquesta petita joia que reuneix els tres relats curts protagonitzats per aquest cervell privilegiat anomenat Dupin. Els seus títols, coneguts gairebé per tot el món, són els següents:
-Els crims de la calli Morgue
-El misteri de Marie Rogêt
-La carta robada
Amb París als seus peus, i un Prefecte de Policia més aviat obtús, encara que tenaç, Dupin escolta, analitza, observa, raona, dedueix, i resol el cas més abstracte, amb la mateixa facilitat amb la qual fuma la seva pipa d'escuma de mar.
Prefereix estar a les fosques quan es tracta de reflexionar i va anar el primer a constatar - encara que no ho digués - que, quan totes les possibilitats versemblants s'han rebutjat, l'última que queda en peus, per improbable que sembli, ha de ser l'autèntica.
LA TR ILO G IA D E D U P IN LA TR ILO G IA D E D U P IN
