22/9/15

1

1

Per començar:

≠

2

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Forma massissa península Elevada altitud mitjana

Disposició perifèrica del relleu muntanyós

3

22/9/15

2

EVOLUCIÓ GEOLÒGICA ERA ARCAICA

(4000 – 600 MILIONS ANYS)

•  Apareix  el  NW  peninsular,  Sistema  Central  i  Muntanyes  de  Toledo.  

 •  Erossió  arrasa  aquests  massisos.    

ERA PRIMÀRIA O PALEOZOIC (600 – 225 MILIONS ANYS)

• Orogènesi  HERCINIANA    • Massís  Hespèric  arrasat  per  l’erossió  i  converFt  en  ZÒCOL  

 • Materials:  granit,  pissarra  i  quarcita.  

5

EVOLUCIÓ GEOLÒGICA SECUNDARI O MEZOZOIC

(225 – 68 MILIONS ANYS) •  Calma  orogènica    •  Erosió  i  sedimentació.  Acumulació  grans  espessors  sediments  en  les  foses  marines  

 •  Transgressions  i  regressions  marines  

TERCIARI (68 – 1’7 MILIONS ANYS)

• Orogènia  ALPINA  •   Grans  serralades  peninsulars  •   Depressions  pre  alpines  •   Meseta:  Ø       s’eleva  per  l’est  Ø       s’enfonsa  per  l’oest        • Apareixen  les  serralades  perifèriques  •   S’estableix  la  xarxa  fluvial  actual      QUATERNARI

(1’7 MILIONS ANYS FINS ARA) •  Glaciarisme  en  les  serralades  més  elevades  •  Terrasses  fluvials,  conseqüència  de  l’alternança  climàFca  del  període    

6

Unitats morfoestructurals

Sòcols o

escuts

Massissos antics

Conques sedimentàries

Serralades de

plegament

7 8

22/9/15

3

9 10

11

El rocam

SILICI

•  GELIFRACCIÓ •  Alteració química

CALCARI

•  Dissolució calcari •  KARST

ARGILÓS

•  XARAGALLS •  BADLANDS •  CAMPINYES

12

22/9/15

4

13

UNITATS

ESTRUCTURALS

14

Uni

tats

est

ruct

ural

s

La meseta

Sòcol paleozoic

Serralades interiors S. Central

M. de Toledo

Conques sedimentàries

Vores muntanyoses de la meseta

Massís galaic-lleonés

Serralada cantàbrica

Sistema Ibèric

Sierra Morena

Serralades perifèriques

Muntanyes Basques

Pirineus

S. Litoral Catalana

Sistema Bètic

Depressions exteriors Ebre

Guadalquivir 15

1.- LA MESETA 1.1.- ZÒCOL PALEOZOIC

•  Peneplanura zamorano-salmantina i extremenya

•  Formes de relleu suaus i molt erosionades

•  Muntanyes illa •  Profundes valls fluvials: gorges (arribes

Duero)

1.2.- SERRALADES INTERIORS •  Resultat rejuveniment sòcol paleozoic •  Presenten formes arrodonides •  Dues cadenes muntanyoses:

SISTEMA CENTRAL Ø  Divideix Meseta en dues submesetes Ø  Somosierra, Guadarrama, Gredos, Gata Ø  Pas de Béjar (riu Alagón) Ø  Modelat glaciar (Peñalara) MUNTANYES DE TOLEDO Ø  Divideix en dos la submeseta sud

Ø  Serralada de Guadalupe

1.3.- CONQUES SEDIMENTÀRIES: Blocs enfonsats / antics mars SUBMESETA NORD (DUERO) ù 800-850 mts altitud ù limitada per serralades ù Pàrams: nord i est de la meseta ù Campinyes: centre i oest de la meseta

SUBMESETA SUD (TAJO – GUADIANA) ù 500-700 mts altitud ù Dividida per les Muntanyes de Toledo ù Pàrams: nordest de la meseta (La Alcàrria) ù Campinyes: centre i oest de la meseta

16

22/9/15

5

17 18

2.- VORERES MUNTANYOSES DE LA MESETA

q  Orogènia alpina provoca:

§  Rejuveniment de blocs paleozoics.

§  Plegament dels sediments secundaris erosionats

19

2.1.- MASSÍS GALAIC-LLEONÉS

§  Sòcol meseteny rejovenit que forma blocs fracturats de nord a sud.

•  Comunicacions O-E complicades.

•  Sierra Segundera, Cabrera, Los Ancares.

20

22/9/15

6

2.2.- SERRALADA CANTÀBRICA

•  Dos sectors separats pels Pics d’Europa

a) Sector occidental o massís asturià C  Materials paleozoics C  Torre Cerredo, Peña Vieja, Naranjo C  Mineria b) Sector oriental o santanderí i Muntanyes Basques C  materials calcaris del secundari

•  Ports de Pajares i El Escudo entre altres

21 22

2.3.- SISTEMA IBÈRIC § · Dos sectors ù Nord: direcció NO – SE S. Demanda, S. Cebollera, Pics d’Urbión i Moncayo ù Sud: dues direccions separades per la fosa Bilbilitana § Interior o castellana: S. d’ Albarrassí, Muntanyes Universals i Serrania de Conca. § Exterior o aragonesa: Javalambre, S. De Gúdar, Maestrat.

23 24

22/9/15

7

2.4.- SIERRA MORENA

q  Flexió entre la Meseta i la depressió Guadalquivir.

q  Materials paleozoics q  Riquesa minera: Río Tinto,

Linares. q  Pas: Despeñaperros q  Sierra Madrona, Los

Pedroches, Aracena

25

3.- SERRALADES EXTERIORS q  Orogènia alpina provoca:

§  Plegament dels sediments secundaris dipositats en les foses marines

3.1.- MUNTANYES BASQUES q  Enllç entre Pirineus i la Serralada Cantàbrica.

q  Materials calcaris: modelat càrstic

Serra d’Aralar, Aizgorri, Peña Gorbea

26

3.2.- ELS PIRINEUS

q  Des del cap d’ Higuer al de Creus q  Dissimetria q  Estructura

ù ZONA AXIAL: rejoveniment massís Aquitània * paleozoica, abrupta i escarpada * glaciarisme * Aneto, Monte Perdido ù PREPIRINEUS : plegament materials secundaris * rocam calcari * estructurats en dues alineacions paral·leles: C  serres interiors C  serres exteriors separades per la fosa Tremp – Berdún o depressió mitjana

q · Passos : Canfranc, Roncesvalles, Somport 27 28

22/9/15

8

3.3.- SERRALADA LITORAL CATALANA

q  Paral·lela a la costa entre Pirineus i el Maestrat q  Regió molt fracturada (fallada) q  Meitat nord paleozoica (antic massís Catalanobalear) q  Meitat sud materials calcaris del Secundari q  Dues aliniacions separades per una depressió interior:

* Interior: Montseny, Montserrat * Depressió: la Selva, Penedés, el Vallés * Exterior: Tibidabo, Montnegre, Alts del Garraf

29 30

3.4.- SERRALADES BÈTIQUES §  Estructura: ù PENIBÈTICA * Paral·lela a la costa i materials paleozoics (massís Beticorifeny) * S. de Ronda, Sierra Nevada (Veleta, Mulhacén), Los Filabres. ù DEPRESSIÓ INTRABÈTICA * Materials terciaris * Foies d’ Antequera, Granada, Guadix i Baza. ù SUBBÈTICA * interior: S. Grazalema, S. Ubrique, S. Cazorla * materials calcaris del Secundari plegats

31 32

22/9/15

9

4.1.- DEPRESSIÓ DE L’EBRE • Vorejada per muntanyes que frenen

influència marina. •  Antic mar eixugat: abunden les sals •  Modelat: * MALLOS, materials gruixuts * MOLES, amb estrat calcari * BADLANDS, materials tous (argiles)

4.- DEPRESSIONS EXTERIORS A LA MESETA

33 34

4.2.- DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR

• Entre Sierra Morena i la Subbética •  Oberta a l’Atlàntic per l’oest

•  Sediments fins d’origen marí

35 36

22/9/15

10

37

MEDI FÍSIC DE LA COMUNITAT VALENCIANA

El seu caràcter mediterrani implica

Clima mediterrani

Pluges escasses i irregulars

Predomini espais

muntanyosos

38

39

ESTRUCTURA FÍSICA DEL TERRITORI

EL relleu §  Descendeix de forma escalonada cap a l’E. §  Dividit en reduïds unitats morfològiques i nombrosos desnivells topogràfics. §  Nord: directrius ibèriques: NO – SE §  Sud: directrius bètiques: SO – NE §  Es creuen en la línia Xeresa – corredor Montesa.

40

22/9/15

11

41

EL SECTOR IBÈRIC

Corredors, valls, foies i canals que articulen les

connexions intramontanes i les relacions humanes.

corredors fallats paral·lels al mar

Serralades més representatives

•  S. Irta, Desert de les Palmes. •  Penyagolosa, Javalambre •  S. d’ Espadà, S. Calderona, S. de Martés- Dos Aguas, El Caroig. •  Corbera, les Agulles

42

EL SECTOR PREBÈTIC

§  Corredors i valls perpendiculars a la costa

§  Foies interiors §  Corredors N-S

•  La Costera, Vall d’Albaida Vall d’Ebo, Vall de Gallinera •  Foia d’Alcoi, Foia de Castalla •  Valls del Vinalopó

Serralades més representatives

•  Grossa, Benicadell •  S. de Mariola, Puig Campana.

43

• FIN DEL TEMA

44