de trobadaViladecans

Publicació independent d’informació i opinió

punt

vila

deca

ns@

tele

foni

ca.n

etht

tp://

punt

vila

deca

ns.b

logs

pot.c

om

Punt

Equip de redaccióAnna Besora

M. Carmen CastellanoMaria Comas

Josep LligadasJaume Muns

Montserrat PastorMiguel de la Rubia

Mercè Solé(els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar).

La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit-geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi-em a un amic o amiga vostres, feu-nos arribar la seva adreça. Gràcies.

Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes.

El nostre correu electrònic:puntviladecans@telefonica.net

El nostre bloc:http://puntviladecans.blogspot.com

Segueix-nos al Facebook

2 L’ambaixador de Viladecans. El Mamut de Viladecans

3 Informe del Síndic de Greuges. Vicenç Mazon

4 L’èxit d’una Cash Mob. Bàrbara Lligadas

5 Els Nou Rals, endavant. Miguel de la Rubia

6 Fer política. Jordi Miralles

7 La libertad de expresión y la censura. David Rebollo

7 Bones notícies per al GOAR

8 Un nou camp de golf, un nou atac al Delta. Ricard Caba

9 L’Institut Miramar celebra el 25è. aniversari. Emili J. Goñi

10 El servei de mediació de l’habitatge de Càritas. Josep Co-mas

12 La mirada aguda: Oreneta cua-rogenca. Eio Ramon

13 Recerca històrica: Juliol de 1958. El naixement del primer càmping de Viladecans. Xavier Calderé

15 Històries viladecanenques: El Joanet de cal Menut del Begues, místic, pagès, fejocista (3). Andreu Comellas

17 La memòria en imatges: Les excavacions de l’Ermita de Sales.Josep Maria Solias i Jaume Muns

65Any 7

15 d’abril de 2013

En aquest moment tan durNo sabem com acabarà tot plegat, però les sensacions no són bones. Els anomenats mercats imposen unes polítiques que fan mal als més febles, i els nostres representants democràtics no semblen tenir capacitat ni valentia per obrir altres camins. I mentrestant, aquí, a Viladecans, molta gent està sense feina. Molta gent pateix perquè no pot pagar el lloguer o la hipoteca. Molta gent malviu sense calefacció i amb una alimentació al límit. Una po-bresa severa l’extensió de la qual resultava inimaginable fa pocs anys.Davant d’això i malgrat les retallades generals, els Serveis Socials de l’Ajuntament van incrementant el seu pressupost i coordinen la Taula de Necessitats Bàsiques de Viladecans; Càritas i la Creu Roja aconsegueixen multiplicar-se amb més ingressos i més persones voluntàries; s’ha engegat la campa-nya que aplega el compromís de les entitats de Viladecans Solidària amb el Punt Solidari de Vilade-cans... Tot plegat va agafant un volum que impulsa a una bona organització i una millor coordinació per servir amb dignitat les persones que ho necessiten. També sorgeixen altres iniciatives, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). En conjunt, anem trobant respostes modestes, que sovint ens semblen insuficients en relació al gruix de problemes que veiem. I ens podem imaginar, a més, que darrere les parets de molts pisos hi ha encara nous problemes, que no surten a la llum i que caldria fer també alguna cosa per detectar.No, no sabem com acabarà tot plegat. Voldríem animar des d’aquí tots els esforços de reactivació econòmica que es puguin fer des de les administracions més properes. I, més encara, voldríem espe-rar que els nostres dirigents polítics fossin capaços de no limitar-se a fer seguidisme de les directrius dels anomenats mercats i intentessin obrir altres vies d’actuació. Però en tot cas, sí que creiem que podem afirmar dues coses. La primera, que la resposta de la ciutat davant la situació actual és re-alment valuosa, i està fent sortir de dins nostre el millor de nosaltres mateixos. I la segona, que cal avançar en el treball coordinat per respondre millor a les necessitats que es manifesten, i per detectar les que, pel motiu que sigui, no arriben a fer-se visibles.

Sumari

Que vols tenir l’honor de ser…

Mamutaire d’Honor?El teu comerç, la teva entitat, la teva associació, la teva família, o tu mateix personalment, pots tenir un gran honor:Figurar a la llista dels que fan possible que el nostre gran sím-bol, el Mamut de Viladecans, pugui continuar sortint per la Festa Major i pugui ser un referent de la nostra vida ciutadana.

Com ho pots fer? És molt senzill. Es tracta que facis una aportació de 50 € (o, si vols, de més, només faltaria!), i et lliurarem el diploma de Ma-

mutaire d’Honor perquè el puguis lluir en un lloc ben visible. I després, a principis de setembre, pocs dies abans de la Festa Major, el Mamut et vindrà a visitar i et portarà uns mocadors, un domàs i alguna cosa més, perquè en facis l’ús que consideris oportú.

Si vols ser Mamutaire d’Honor, envia’ns un correu amb les teves dades a aquesta adreça:mamutviladecans@gmail.com

i ens posarem en contacte amb tu.

L’ambaixador de Viladecans

El Ian Bohorguez és un joveníssim ciutadà de Viladecans que ara viu als Estats Units. L’he conegut a través del meu facebook i ens hem fet amics: em vaig veure etique-tat en fotografies del Ian i de la Marcela, la seva mare,

que van anar passejant el meu mocador en els seus viatges. Tam-poc no es perd cap partit del Barça.Però ara el Ian, que va fer des de P3 fins a 4rt. al CEIP Martí i Pol, ha fet un pas més: ensenyar als seus actuals companys de classe a Los Ángeles què fem per Sant Jordi a Catalunya.Moltes gràcies, Ian: per la teva estada a Viladecans, on segur que has deixat molts amics, per continuar sent amic del Mamut i per ser un excel·lent ambaixador de Catalunya. Un petó del teu Ma-mut!

El Mamut de Viladecans

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 2

El dijous 21 de març de 2013, en el Ple Municipal, com a Síndic Municipal de Greuges de Vilade-

cans, vaig presentar l’informe de les actuacions de l’any 2012.Durant l’any 2012 vaig realitzar 188 atencions, de les quals 38 van ser queixes, de les quals en vaig tramitar 25 a l’Ajuntament per ser matèria de la seva competència; les altres queixes van ser deriva-des a altres Síndics o Defensors. A més a més es van gestionar 18 queixes de l’any anterior que van quedar en tràmit. Del total de queixes gestionades se’n van resoldre el 77%, de les quals he plantejat 7 recordatoris, 19 reco-manacions i 8 suggeriments.Vaig obrir tres expedients d’ofici relacionats amb la mobilitat i amb les sancions de trànsit. Amb pro-postes adreçades a una adequada senyalització de la via pública i la correcció de l’ordenança de tràn-sit.De les atencions globals realitza-des, queixes i consultes, es desta-ca l’àmbit municipal de Serveis a les Persones que abasta un 33,5% de les atencions, motivat per la necessitat de millorar l’atenció es-pecialment de serveis socials, da-

El Síndic agraeix la tasca de les persones i organitzacions civils en atenció a les necessitats de les persones desnonades

vant les dificultats en què es troba la ciutadania. En canvi la resta d’àmbits, Administració General, hi ha hagut un 24,5% de les aten-cions i Ordenació del Territori i la Via Pública oscil·len al voltant del 21% cadascuna.A l’informe presento una descrip-ció gràfica del procés de tramita-ció d’una queixa, pet tal que a la ciutadania li siguin més entene-dores les diferents fases que con-formen la tramitació i les diferents alternatives de finalització.Un dels temes recurrents de la meva actuació referit al discurs de presentació davant el Ple Munici-pal ha estat les diverses recoma-nacions relacionades en el proce-diment sancionador en matèria de trànsit, destacar la importància de la prova per tal d’acreditar la co-missió de la infracció, i el fet que moltes vegades aquesta activitat probatòria es sustenta només en la presumpció legal de veracitat de les declaracions contingudes en les denúncies, sense desplegar una activitat probatòria i incrimi-natòria raonablement suficient. Per tant, tal i com vaig dir, “cal tenir present que en un procediment, l’instructor és la peça clau perquè es compleixin totes les garanties dels drets de la ciutadania, per tant, és ell

el que ha de vetllar i requerir que en els informes de ratificació dels agents es contemplin els fets amb més de-tall, considerant les proves aportades i aplicar-les, i així es pugui motivar millor la resolució.” També he recordat el suggeriment que vaig fer constar en un expe-dient d’ofici en el sentit de la in-clusió en el peu dels recursos de la possibilitat que tenen els ciuta-dans d’acudir al Síndic municipal de Greuges una vegada esgotada la via administrativa; en conse-qüència, davant la situació actual de la pujada de taxes exigeix una consideració especial d’aquesta possibilitat, perquè les queixes que es formulin al Síndic de Greu-ges són gratuïtes.Per concloure vaig fer menció a la situació que pateixen moltes fa-mílies que han perdut l’habitatge i el lloc de treball, agraint la tasca de moltes persones i organitzaci-ons civils per la seva solidaritat que han atès de forma altruista les necessitats bàsiques d’aquests ciutadans. El detall de les actuacions està dis-ponible a la pàgina web www.sin-dicatura.viladecans.cat a l’apartat d’“Informes anuals”.

Vicenç Mazon

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 3

El passat dia 16 de març va ser un dia molt emocionant, la ciutadania de Viladecans i de municipis de l’entorn van demostrar la seva estima per la cultura. Durant 15 dies

s’havia estat organitzant en silenci una Cash Mob a la llibreria Els Nou Rals, i la gent va respondre magníficament bé.

Un grup d’amics vam pensar que calia fer quelcom per ajudar la llibreria Els Nou Rals, sabíem que es-tava passant moments durs i volíem retornar d’al-guna manera tota la tasca feta per a la ciutat. Quan ens vam assabentar que la cosa era pitjor del que ens temíem, vam accelerar la maquinària i en quin-ze dies es va gestionar tot: es van planificar les ac-tivitats, es va redactar el manifest, ens vam posar en contacte amb escriptors que havien passat per la llibreria a presentar la seva obra al llarg de tres dècades, vam contactar amb la premsa... Dia que passava, idea que s’afegia a la iniciativa, gràcies a la positiva resposta que anàvem rebent de cadascuna d’elles.

Finalment, gràcies a la complicitats de centenars de persones, va arribar el dia 16 de març, un dissabte on Viladecans va viure una festa cultural i per a la cultura. La resposta massiva de la gent va permetre que l’objectiu fos assolit amb escreix. Més d’un mi-ler de persones van passar pel carrer de Sant Joan número 19 a comprar algun llibre. De fet, la majoria de gent se n’enduia més d’un.

Però el millor d’aquesta Cash Mob no només ha es-tat l’àmplia concurrència de gent del dia 16, sinó tot el que ha vingut després. L’èxit mediàtic, la presa de consciència de la ciutadania i el replantejament del futur de la llibreria. Ara cal que se sigui cons-

L’èxit d’una Cash Mob

tant, que la gent recordi que cal ser coherent, que una flor no fa estiu i una llibreria de proximitat, valenta, lluitadora i promotora de la cultura és un patrimoni que no es pot deixar perdre.

Ara teniu una altra cita, Sant Jordi. Durant tota la setmana es faran activitats diverses de promoció de la llengua i la cultura catalana gràcies a la implica-ció i col·laboració de moltes entitats de Viladecans –presentacions de llibre, contacontes, actuacions musicals i danses, entre d’altres. La nostra ciutat està viva. Malgrat les dificultats que pateix la gent, sembla que hem recordat que les coses urgents no han d’oblidar pel camí les coses necessàries. Tot-hom ho està passant molt malament, però no po-dem deixar que el país se’ns escoli entre les mans com sorra de platja.

Recordeu, del 19 al 23 d’abril passegeu pel carrer de Sant Joan i invertiu en cultura! Comprar un llibre no és una despesa, és una inversió per a vosaltres i els vostres. Hem d’omplir la panxa, però no podem oblidar alimentar el nostre esperit.

Bàrbara Lligadas

Taps per a l’AngelitaAsdivi (Associació per a la integració de les persones amb disca-pacitat de Viladecans) està recollint taps de plàstic. Amb la ven-da dels taps, es podrà comprar un programa informàtic perquè l’Angelita, membre de l’associació que pateix paràlisi cerebral, vegi facilitada la seva comunicació escrita i per tant la seva qua-litat de vida. Per què no els ajudes? Pots portar els taps a la seu d’Asdivi, al carrer del Nord cantonada Carles Altés (a la tarda sempre hi trobaràs algú!). I en aquesta web, trobaràs informació de la mena de taps que necessita: http://www.lapalma.diba.es/IMAG/tipus%20Taps%20Solidaris-1.pdf

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 4

Quan em va arribar el correu de la convo-catòria d’una Cash Mob i vaig saber que es tractava d’una botiga entranyable per a mi i, suposo, per a molts i moltes vila-

decanenques, no vaig dubtar que era molt important anar-hi. En principi, tenia programada una sortida per aquell cap de setmana, però, bé merexia la pena asistir a aquest acte. Si es tractava de defensar la que és i ha estat una de les llibreries més insignes de la nostra vila. Me’n re-cordo de fa molt de temps, quan esperava per entrar a alguna reunió al sindicat, que donava un cop d’ull per aquella interessant llibreria que hi havia al carrer del Sol. A poc a poc, aquella tenda s’ha fet un racó en cadascun dels veïns i veïnes del nostre poble. Sem-pre ens ha acompanyat en la difusió de la cultura i ha estat present de forma molt activa als Sant Jordis i a la vida cultural de la nostra ciutat. S’havia de fer alguna cosa i jo estava disposat a participar-hi.I va arribar aquell matí, i la meva companya i jo ens vàrem encaminar vers la botiga en qüestió , Els Nou Rals. Quan vàrem arribar sobre les 11 del matí, hora de la convocatòria, vaig veure com hi havia unes taules i ja un bon grapat de persones entorn dels Nou Rals i la tenda plena. Però això, només era el començar doncs a partir d’aquell moment va comen-çar a arribar més i més gent al que es va convertir en un dels actes més importants dels darrers temps, en defensa d’un element significatiu en la cultura de Vi-ladecans però també com un acte de solidaritat amb el Jordi Vicente, el llibreter que tant ha aportat a la nostra ciutat durant tants i tants anys. Molts amics i amigues havien dedicat un dels seus matins de dis-sabte a col·laborar en un acte com aquest. Per moments, em va fer tenir esperança que la gent pot començar a pensar una mica més en el col·lectiu

i en el veí, més que en la individualitat i en el jo.És una altra ma-nera de veure la sortida a la crisi i que consisteix en la col·laboració i el su-port als que l’estan patint de diverses maneres. Però és important asenya-lar que es pot fer tant des del àmbit de l’ajuda com el de la mobilització. Què dir de la bona organització d’aquest acte pel grup promotor? Doncs res, que molt bé. I què dir-li al Jordi? Doncs que endavant i que som al seu costat.

Miguel de la Rubia

Els Nou Rals, endavant

Continua el Cicle de Primavera “Els Dijous d’Òmnium” amb Francesc EscribanoLa segona sessió del Cicle de Primavera “Els Dijous d’Òmnium” tindrà lloc el dijous 18 d’abril a partir de les 20 hores a l’Ateneu d’Entitats Pablo Picasso amb la presència del periodista, exdirec-tor de Televisió de Catalunya i actual director de la productora Mi-noria Absoluta, Francesc Escribano. En aquesta ocasió el convidat aportarà la seva visió sobre el paper que ha de jugar la televisió pública, i els mitjans de comunicació en general, davant l’actual situació històrica que travessa el nostre país. Un rol que no oblidi el compromís amb la realitat social més propera. Organitza Òmni-um Cultural Viladecans.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 5

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 6

Fa tres mesos que m’he incorporat a la car-teria de Viladecans. He retornat a fer de carter després de 9 anys com a diputat al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA.

El fet de repartir cartes pels carrers Antoni Gaudí, Salvador Baroné, General Prim, Escultor Llimona, Ballester (entre d’altres) de Viladecans, s’ha conver-tit en “noticia”. Diverses televisions, ràdios, premsa escrita i digital, s’han fet ressò d’una notícia, que no hauria de ser-ho pas.La política no és una professió i, per tant, aquells que assumeixen responsabilitats institucionals, un cop acabats els mandats, és normal que retornin a l’activitat laboral, una cosa que fan la majoria de les persones que passen pels ajuntaments i el Par-lament. El que no és normal –ni ètic– és el perpetu-ar-se en els càrrecs i pensar que la política és una professió. El que no és normal –i condemnable– és aprofitar-se de l’exer-cici del servei públic i caure en la corrup-ció, un fet que està esquitxat les màximes direccions del PP, CiU, certs dirigents so-cialistes i la Casa reial, que està generant gran desconfiança per part de la ciutada-nia cap a la política i les institucions. Personalment estic en una nova realitat personal i laboral, però una cosa que tinc molt clara és que continuo i continua-ré fent política. En aquests dies també m’han preguntat: “Has deixat de ser po-lític; i ara què?” La resposta és clara: jo continuo fent política. No comparteixo una idea molt estesa, a l’opinió publi-cada, de reduir la política –de manera interessada– a la representació institucio-nal i tampoc comparteixo l’existència de la classe política, ja que defensem interessos ben diferents.Ara continuo fent política amb els companys i com-panyes de Correus, a la comunitat de veïns i a Cas-telldefels (on visc), a la família i amb amics, a EUiA, a ICV-EUiA... És a dir, jo reivindico la política, la bona política. La manera de fer política que defensa els drets de les persones i que la gent visqui millor. Reivindico la política pensant en les persones, no la política imposada impunement pels mercats. La

política que es fa a la societat i a les institucions. La política útil per a respondre a les necessitats de la

gent.Sóc conscient que les injustes retallades i el nivell d’atur allunyen la gent de la política, perquè no la veuen útil. És evident, també,

que la corrupció d’uns quants –que és una de les cares del sistema– fa prendre confiança en la política. Vivim un moment molt delicat ja que la suma de crisi més corrupció, és letal per a la democràcia i brou pel populisme fat-xa.Quina política, doncs? Aquella que prioritzi la creació d’ocupació de qualitat i reforci l’Es-tat del benestar. La política que contribueix a reconstruir de nou comunitat, que és fo-namental per a la participació de la ciutada-nia. La política que fomenti la participació popular, per a no reduir-la a la delegació del

vot cada 4 anys. La política més transparent i que aparti aquells que han posat la mà al calaix.

La política que diu el que pensa i fa el que diu. La política que uneixi més la realitat social i la pràctica institucional.I l’esquerra? L’esquerra ha d’apostar decididament per la unitat i obrir-se més, treballar per fronts am-plis d’esquerres que vagin més enllà de les sigles. Són moments d’unitat de les esquerres per a mo-bilitzar-se, donar alternatives creïbles i oferir horit-zons d’esperança amb majories electorals progres-sistes.

Jordi Miralles i Conte

Fer política

Al parecer, los respon-sables del Chat del alcalde, han decidi-do no publicar las

preguntas, comentarios o suge-rencias que pueda hacer. No se trata de incumplimiento de las bases del Chat por un tono in-apropiado. En el pasado Chat del alcalde del día 8 de abril hago saber mi malestar por esta cuestión. Me responden por email en privado, respondiendo a algunas de las preguntas no contestadas anteriormente, pero no aquellas más importantes.Hace un tiempo alegaron un “error” que causó la pérdida de datos. Por ello tengo las imágenes de mis envíos y de los avisos de recepción correcta. El mail enviado demuestra que lo reciben, pero mi queja ha sido nuevamente ignorada y no publicada.Parece ser que cuestiones sobre las promesas de transparencia tenía letra pequeña o y oculta.Las críticas a la falta de acciones referentes a las pla-zas de aparcamiento que sufre la ciudad desde el boom del ladrillo, que él tan bien conoce y que tie-nen otras consecuencias como la benevolencia ante esas infracciones. ¿Quizás para evitar reconocer esta inactividad?

La libertad de expresión y la censuraNos gastamos 150.000€ en pintar señales que en pocas ocasiones van a ser respetadas. Las quejas sobre inseguridad y falta de civismo están siendo menospreciadas constantemente sin parecer darse cuenta de que someten a la mayoría cívica ante los pocos incívicos que campan

gracias a la falta de la protección necesaria.Se vanagloria de la Smart City, recogiendo varios premios cuando el acceso a esa red pagada por to-dos solo alcanza menos de un 4% de la población.La publicación de la alcaldía, bastante poco útil por su carga de maquillaje y autopropaganda no coin-cide con las inquietudes de los vecinos, llena de sonrientes fotos suyas cuando en verdad, tal como vamos hay poco de qué sonreír y mucho de qué preocuparse.Seguimos siendo una ciudad dormitorio de la que hay que despertarse para que haya una gestión más eficaz.La censura es un feo y grave asunto.

David Rebollo

Bones notícies per al GOAR

Fa una llarga, llarga de debò, temporada, que només sentim a parlar de males notícies. Per això avui us informem d’una de bona, que fa referència al viatge de final de curs del col·legi Goar.

Fa unes setmanes totes les entitats de Viladecans vam rebre un cor-reu de la Sònia Rodríguez, del Departament de Cultura i Comunitat de l’Ajuntament, en què ens demanava la col·laboració per als alum-nes d’aquesta escola. És que van tenir la mala sort d’haver reservat el viatge de final de curs en una agència de viatges que va plegar... juntament amb la reserva i els diners. Un panorama desolador per a uns nois i noies que junt amb els seus pares portaven molts mesos recaptant diners per a una sortida que és molt més que un viatge. Fi-nalment, una altra agència (Viatges Barceló) s’ha fet càrrec del viatge contractat sense despeses addicionals. Una bona notícia, sens dubte.Però també han estat bones notícies que l’ajuntament, amb agilitat, mobilitzés les entitats de Viladecans a favor de l’escola; que hi hagu-és un bon grapat d’entitats disposades a fer activitats a benefici dels alumnes, i l’agraïment de l’escola i de l’AMPA, que farà una festa amb totes aquestes entitats per celebrar el suport rebut. Felicitats a tots ple-gats!

Mercè Solé

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 7

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 8

La nova terminal de l’aeroport es va cons-truir sobre el “Pas de les Vaques”, un dels

aiguamolls més extensos i amb més valors ecològics de tota la plana deltaica. La construcció de la tercera pista va suposar la destrucció d’una vasta àrea amb hàbitats d’interès prioritari per

a la UE (pinedes sobre dunes); les seves capçaleres van sepultar una part de les reserves naturals (RN) del Remolar-Filipines i la Ricarda, designades des de l’any 1994 com a ZEPA (màxima figura de protecció de les aus a la UE).A causa de l’elevat cost ambien-tal de l’ampliació de l’aeroport, va ser necessari el vistiplau de la Comissió Europea, de manera que l’Estat espanyol i la Genera-litat de Catalunya van adquirir el compromís de portar a terme un conjunt de compensacions que garantissin la coherència ambi-

ental dels espais naturals deltaics (mitjançant la Declaració d’Im-pacte Ambiental, DIA).Territorialment, la part més subs-tancial d’aquestes compensaci-ons implicava la connexió física dels diferents espais protegits, és a dir, l’enllaç de la RN del Re-molar-Filipines amb la RN de la Ricarda (a través de les pinedes

de l’anomenat Parc Litoral) i amb els Reguerons (a través de les ma-resmes de Can Sabadell). També comportaven la recuperació de les pinedes litorals de Vilade-cans, degradades durant dècades pels nombrosos càmpings. Totes aquestes compensacions haurien de consolidar-se amb l’elaboració i l’aprovació d’un Pla Especial de Protecció dels Espais Naturals de l’entorn aeroportuari.Ja fa gairebé 14 anys que les di-ferents administracions van ad-quirir aquests compromisos, re-

Un nou camp de golf, un nou atac al Delta

flectits a la DIA de l’ampliació de l’aeroport. I què n’ha quedat, de tot allò? Al corredor de Can Sabadell, que hauria de connec-tar el Remolar-Filipines amb els Reguerons, AENA ha construït un gran aparcament de taxis amb tots els seus “serveis”. A les pi-nedes de Viladecans es projecta executar un passeig marítim. A l’anomenat Parc Litoral del Prat de Llobregat s’ha construït el club nàutic, bars, el CRAM, etc., i aquesta setmana s’ha licitat el projecte del camp de golf al Prat, que es vol ubicar també en aques-ta estreta franja litoral i està pen-sat com a un atractiu per a una elit dels passatgers de l’aeroport. Quant al Pla Especial, que hauria d’haver tramitat la Generalitat, tan sols en queda el nom.Amb una manca de respecte ab-soluta per la conservació del pa-trimoni natural i per la llei (la Fiscalia de Medi Ambient està investigant el pàrquing de taxis), AENA i els ens locals actuen per la via dels fets consumats. Da-vant d’això, DEPANA, juntament amb altres entitats que defensen el territori, Plataforma Delta Viu, Sos Delta i Salvem Oliveretes, s’han posat en contacte amb par-lamentaris europeus per interpo-sar una pregunta parlamentària a la Comissió Europea sobre la protecció del delta del Llobre-gat. L’objectiu final de la queixa és que la Comissió Europea forci l’Estat i la Generalitat a complir amb els seus compromisos i les seves obligacions.

Ricard Caba

L’Institut Miramar celebra el 25è. aniversari

Tots els que formem la gran família de l’Insti-tut Miramar estem de celebració. Alumnes, professors, personal d’administració i ser-veis, i pares ens hem de felicitar perquè el

centre compleix 25 anys.

Una mica d’històriaEn el curs escolar 1987-88 es van habilitar 6 aules per a alumnes de BUP en mòduls prefabricats (“caraco-las”) en els terrenys que l’Ajuntament havia cedit a la Generalitat per a construccions escolars en l’avin-guda Roureda, cantonada amb l’avinguda Ballester. El curs següent s’hi van afegir 3 barracots més i la primera promoció de COU, en l’Institut de Batxillerat

- Extensió Viladecans, va sortir el curs 1990-91.La precarietat de les instal·lacions i la urgència d’ur-banitzar el Torrent Ballester fa més evident la neces-sitat de construir un nou edifici. I arriben les tensions. A l’octubre de 1988, l’Ajuntament parla de promeses i compromisos incomplerts pel Departament d’Ense-nyament. Pares, alumnes i professors es manifesten al carrer. El Consell Escolar, fins i tot mitjançant un comunicat publicat al Butlletí de Viladecans, qüesti-ona una carta enviada des de l’Ajuntament als pares:Que tanto profesores como alumnos nos hemos visto do-lidos por el término “calidad de enseñanza en los barra-cones”, ya que aunque falta calidad de instalaciones se intenta suplir con el esfuerzo de los profesores dichas de-ficiencias.El desembre de 1989, l’arquitecte Coque Bianco pre-senta l’avantprojecte. La planta, una creu en diago-nal, incorporava dos volums entrecreuats. Un, geo-mètricament pur i ordenat en tres nivells, per a les activitats acadèmiques i administratives; l’altre, amb sostre ondulant i acabat amb una ona congelada, per al gimnàs, sala d’usos múltiples i tallers. A l’interior, un pati triangular i l’àrea de pistes esportives. El pro-jecte era fantàstic, però els professors van fer notar algunes mancances.

Finalment, el 2 d’octubre de 1992, va començar el curs en les noves instal·lacions de l’Institut Miramar. La inau-guració oficial, a càrrec del President de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol, acompanyat d’altres autoritats, tindria lloc el 27 de febrer de 1993.

Comencen els actes commemoratiusHan passat 25 anys i tots els que hem contribuït a fer créixer la família del Miramar ho volem celebrar. Mi-lers d’alumnes i pares, així com centenars de profes-sionals, hem fet possible la consolidació de l’institut i hem garantit, sens dubte, un fort impacte educatiu entre les generacions de joves que l’han ocupat. Ara que la crisi està posant en qüestió les condicions que garanteixen la qualitat de l’ensenyament, apro-fitem per recordar les dificultats dels primers cursos de funcionament del centre i recuperar l’esperit de reivindicació col·lectiva que ens va permetre supe-rar-les.Per recordar la inauguració del nou edifici, el passat 27 de febrer vam organitzar un acte amb àmplia par-ticipació. • La presentació va anar acompanyada dels parla-

ments del director de l’institut, Carlos Mariño, i de professors dels inicis del Miramar, Toni Sala i Mireia Gasull. La Pepita Miret, actual regidora de Gent Gran, i la Maria Comas ho van fer en la seva condició de membres de l’AMPA dels primers cursos. I finalment, van intervenir com a antics alumnes la Gisela Navarro, tinenta d’alcalde de l’Ajuntament, i el Martín Montoya, jugador del Barça.

• Seguidament, van actuar alumnes de l’institut, in-tegrants de l’escola de ball “Le Danse” de Vilade-cans i el grup “Impacto”, que van ser aclamades pel públic.

• Per acabar, alumnes i professors van participar de manera entusiasta en una flash-mob, dirigida per la Maite Escudero, amb la cançó “Bad” de Michael Jackson que va fer les delícies de tots els assistents.

El programa d’actes commemoratius tindrà noves fites cap a final de curs.

Emili J. Goñi

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 9

A finals de l’any passat l’Ajuntament de Vilade-cans va signar un Con-veni de col·laboració

amb Càritas, pel Servei de Media-ció de l’Habitatge tant de propietat com de lloguer. L’objectiu d’aquest servei és impulsar fórmules per-què les persones i famílies veïnes de Viladecans no es quedin sense la vivenda que tenen com el seu habitatge habitual.Això no és gens fàcil d’aconseguir i més després de la bombolla inmo-biliària que vam viure. Ara les cir-cumstàncies han canviat i els més febles ho estan pagant. Davant d’aquesta situació des de Càritas busquem la forma de reconduir to-tes aquestes famílies que ho estan passant molt malament.La tipologia de famílies i la seva casuística que ens trobem són molt similars: pèrdua del treball dels membres de la parella, que han acabat la prestació l’atur i que amb una mica de sort potser els concediran l’ajut de 426 €, mol-tes d’aquestes famílies varen fer la compra de la vivenda els anys 2005-2006-2007, que era el mo-ment en què els habitatges tenien el seu valor més alt i com a conse-qüència les hipoteques concedides eren molt elevades i que les famíli-es hi destinaven un dels dos sous. A partir de l’any 2008 , amb la pèr-dua de la feina, totes aquestes pre-visions fetes no es poden complir. Això va suposar moltes vegades un increment del deute inassolible per a les famílies, ja que la majoria tenien un sobreendeutament. Un dels problemes més importants és que les famílies se senten des-protegides i crec que amb aquest servei intentem donar una mica d’esperança a una problemàtica molt complicada ja que la majoria d’ells quan reben citacions del jut-

jat no en fan cas, no van a la seva Entitat per por. Cal destacar la tasca que estan fent els Serveis Socials del nostre Ajunta-ment, ja que a més del problema de la vivenda ens tro-bem amb famílies desestructurades, separacions, mal-tractaments, i les víctimes de tot això a la majoria dels casos són els petits.Intentem reconduir les situacions des de donar pautes perquè la família negociï amb l’Entitat Fi-nancera una rebaixa de la quota mensual, altres enviem les dades als serveis centrals de Mediació de Càritas perquè puguin parar la subhasta i el desnonament, quan veiem que no hi ha cap alternati-va demanem directament la dació amb opció a lloguer. Càritas nego-cia directament amb les Entitats, cal dir que hi ha moltes dificultats per aconseguir-ho ja que actual-ment només dues o tres Entitats ho accepten.Algunes Entitats estan disposades a reestructurar el deute hipotecari per adequar la quota als seus in-gressos, aplicant quatre anys de carència, o fent quitances d’una part del deute per a tots els deu-tors que estan en el llindar de l’ex-clusió social.L’objectiu del SMH és oferir a les famílies una veritable segona oportunitat, evitant la pèrdua de l’habitatge, i, com a conseqüència, un greu deteriorament de la seva salut. Perquè la segona oportuni-tat sigui possible cal que qualsevol nova llei en aquest àmbit contem-pli la validació i l’obligatorietat de les instàncies de mediació amb les

Entitats financeres o amb els propietaris dels habitat-

ges, a petició del deu-tor, com el SMH. És aquesta l’única via justa per pal·liar la desigualtat entre les parts de la negocia-ció.Amb les Entitats fi-nanceres en cas dels préstecs hipotecaris,

cal establir el sistema de negociació de les qui-

tances o rebaixes dels deutes per adaptar les quotes d’amortització dels préstecs als llindars d’ingres-sos suportables de les famílies.Des que va entrar en funciona-ment aquest servei a Viladecans fa dos mesos hem atès trenta famíli-es amb problemes greus de paga-ment del seu habitatge i tres famí-lies amb problemes de pagament del lloguer.Un altre dels problemes greus que tenim és la manca de Vivendes So-cials, perquè fins ara cap estament públic tenia aquesta com una de les seves preocupacions. Si no te-nim vivendes socials es molt difícil reconduir moltes de les necessitats de les famílies, també es parla del famós Banc Dolent SAREB, que és on les Entitats han abocat tots els seus impagats i que segons els acords signats uns 6.000 pisos aniran per vivendes socials. Crec que el nostre model de vida està en joc si no som capaços de recuperar els valors morals i ètics, compartir i tirar endavant la reso-lució dels conflictes, per això crec que es molt important el Servei de Mediació per garantir i trans-metre les possibilitats d’una ne-gociació correcta.

Josep Comas Casany

El servei de mediació de l’habitatge de Càritas (SMH)

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 10

Allibera un llibre per Sant Jordi!

Com l’any passat, el Servei Local de Català de Viladecans ens proposa una activitat d’inter-canvi de llibres per Sant Jordi. El procediment és molt senzill; tota per-sona que cedeixi un lli-bre (del 2 al 19 d'abril) a l'Ateneu d'Entitats Pa-blo Picasso, a l'EOI de Viladecans o al SLC de Viladecans obtindrà un val amb l'adreça d'un web. A partir del 20 d'abril, es publicarà al

web la relació de tots els llibres que s’hagin re-collit i el nom del comerç col·laborador que aco-llirà cadascun. Durant la Diada de Sant Jordi, es podrà intercanviar el val pel llibre que s'esculli. Com podeu observar, a diferència de l'any pas-sat, hi haurà 3 punts de recollida de llibres, per tal de facilitar-ne la participació i eixamplar-ne l'abast.

“Cançó del matí encalmat” El caminant i el mur (1954)

El sol ha anat daurantel llarg somni de l’aigua.Aquests ulls tan cansatsdel qui arriba a la calmahan mirat, han comprès,oblidaven.

Lluny, enllà de la mar,se’n va anar la meva barca.De terra endins, un cantamb l’aire l’acompanya:“Et perdràs pel camíque no té mai tornada.”

Sota la llum clementdel matí, a la casadels morts del meu vell nom,dic avui: “Sóc encara.”M’adormiré demàsense por ni recança.

I besarà l’or noula serenor del marbre.Solitari, en la paudel jardí dels cinc arbres,he collit ja el meu temps,la rara rosa blanca.Cridat, ara entraréen les fosques estances.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 11

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 12

la mirada agudasecció a càrrec d’Eio Ramon

Cecropis daurica - Oreneta cua-rogencaRemolar-Filipines 16/03/13.

Destaca pel seu carpó lleugerament vermellós i per la franja ocular i pel clatell igualment vermello-sos. El capell i el dors són de color blau fosc i la part inferior és de color rosat. S’alimenta d’insectes que atrapa al vol. Les poques parelles reproductores catalanes se situen en zones obertes amb alguns arbres, en les zones del Cap de Creus i en alguna altra del litoral gironí. La població d’aquesta espècie és molt minsa als Països Catalans.

Font: Viquipèdia.

“Nuevos ba-ños de pla-ya junto a la autopista

de Castelldefels”. Amb aquest titular s’encapçalava una breu notícia, apareguda a les pàgi-nes interiors del diari La Van-guardia de l’11 de juliol de 1958. Un titular que continuava amb les següents línies: “Muy cer-ca de Barcelona ha sido erigido un nuevo establecimiento (...) al que se ha dado el nombre de La Pineda. Situado entre pinos, dispone de 350 casetas y aparcamiento para coches (…)”.1 Ara sabem que aquests baños de playa van ser en reali-tat el primer càmping que es va fer en el nostre terme. Efectivament, només quatre mesos abans de la seva in-auguració, concretament el 18 de març anterior, en Joan Mercè i Bernet –director de l’empresa Baños Popula-res de Barcelona, amb domicili fiscal a la Travessera de Gràcia, núm 218– adreçava un instància a l’alcalde Viladecans Joan Miernau, tot informant de l’interès en la construcció d’un establiment destinat per a banys de mar en un solar que l’empresa tenia arrendada a la So-cietat General d’Aigües de Barcelona, situat en el parat-ge proper a l’estany i platja de la Murtra.2 El lligam entre Baños Populares S.A. i la Societat Ge-neral d’Aigües de Barcelona era clar i meridià. Ja des de finals del segle XIX, la segona de les empreses ha-via iniciat una gran expansió pel que fa a la captació i distribució de l’aigua potable a la ciutat a Barcelona, i després de la Guerra Civil la seva hegemonia era ja tan contundent que s’havia assegurat el monopoli de la ca-nalització i el proveïment d’aigua a la majoria dels mu-nicipis de la província, entre ells al poble de Viladecans. En aquella mateixa època, fins i tot, Aigües de Barcelo-na es va atrevir amb la creació d’una obra social de la qual va néixer la societat anònima anomenada Baños Populares, creada amb el objectiu originari de reduir els problemes persistents, en un context de postguer-ra, relatius als dèficits de proveïment d’aigua potable a molts habitatges. De fet, el nom de l’empresa Baños Populares, s’explicava per allò que la gent de la capital

1 La Vanguardia digital, 11 de juliol de 1958.2 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Expedient de cons-trucció d’un establiment de banys al paratge de la Murtra, 1958.

Juliol de 1958. El naixement del primer càmping de Viladecans

podia trobar si acudia a aquella adreça de la Travessera de Gràcia: banys, dut-xes i piscines, a preus populars.3

Ara bé, cap a finals de la dècada dels anys cinquanta, els interessos de Baños Populares, S.A. ja eren uns altres. Pas-sades les estretors de la postguerra més crua i ja superats els migrats resultats econòmics de l’autarquia franquista, l’empresa amb objectius socials d’Ai-

gües de Barcelona va ensumar un altre filó on poder seguir tenint incidència so-cial i econòmica: el turisme. Aquell inte-

rès per aquella zona propera a Barcelona era, en qualse-vol cas, deutor de la importància cabdal que tenia tota la costa del Delta del Llobregat i, dins d’ella, la de Vila-decans, des dels inicis de la dècada dels anys cinquan-ta. Un interès que no era pas nou,4 però que a inicis dels cinquanta cobrava una nova dimensió adquirida per la recent urbanització de l’autovia de Castelldefels, inicia-da el 19495 i l’arribada dels primers estiuejants i turistes atrets per la devaluació de la pesseta i la liberalització econòmica del règim dictatorial.

3 Per consultar com ha estat la història del subministrament d’aigua a la ciutat de Barcelona i veure el naixement i desen-volupament de la SGAB, es pot consultar l’exposició virtual: La revolució de l’aigua a Barcelona, 1867-1967. http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/revol_agua_bcn_es.pdf4 Només cal recordar el conegut projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances del 1933 –promogut des de Barcelona pels arqui-tectes i urbanistes aplegats a redós GATCPAC–, que s’hauria d’haver fet a la franja litoral de Viladecans, Gavà i Castellde-fels, com a fórmula d’oferir lleure a l’abast de totes les classes populars. En aquest mateix sentit d’intervenció de la franja costanera cal interpretar alguns dels projectes promoguts des de l’ajuntament viladecanenc republicà: projecte de passeig marítim, des dels estanys de la Murtra i el Remolar (1933), i es-tudi de millora dels accessos a la platja des del poble des de la carretera de la Murtra i de les Filipines (1934). Projectes barce-lonins o viladecanencs d’incidència en la franja litoral que van acabar en no res a conseqüència dels fets esdevinguts a partir de juliol del 1936.5 La idea original de construir una via ràpida de conne-xió entre Barcelona i el massís del Garraf ja havia aparegut en l’anomenat Pla Macià de desenvolupament de Barcelona del 1931-1932. Després dels anys de la guerra i de la immediata postguerra, a finals de la dècada dels anys 1940 el projecte es va reprendre. L’any 1951, el traçat de l’autovia ja havia arribat al terme municipal del Prat de Llobregat i cap a l’any 1954 es va inaugurar en arribar al litoral de Castelldefels.

El Càmping Albatros. Foto publicada a la pàgina web www.gavamar.com

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 13

Recerca històrica

La memòria del projecte ho explicava de la següent for-ma: “La apertura hace pocos años de la autovía de las Playas de Castelldefels ha constituido para Barcelona un acontecimiento que ha marcado el sector más indi-cado como pulmón de la ciudad de cara a los baños de oleaje. (...) Ciertamente existen ya diversos estable-cimientos y concesiones, pero cubren tan solo una ín-fima parte de la demanda y todos ellos se hallan más alejados de la ciudad y de la carretera, que el estable-cimiento objeto del presente proyecto. (...)”. I realment, l’arquitecte que s’havia encarregat d’escriure allò tenia coneixement de causa del que expressava. Aquell no era un altre que Ramon Estrada i Tort, llavors arquitec-te municipal de Gavà, el qual havia projectat el 1954, a la veïna població, el restaurant-balnerari Capri, en el qual havia previst la construcció de 90 casetes destina-des per al bany, arran de mar. De fet, l’arquitecte era del tot coneixedor de l’ocupació i urbanització que l’ajun-tament de Gavà havia propiciat, en els darrers anys, en tota la seva franja litoral: construccions dels restaurants Gavamar (1947), la Pineda (1955) i la Pava (1948), i pro-jectes dels primers càmpings: el Càmping Las Naciones (1954) –més tard, anomenat Càmping Tres Estrellas, encara avui situat a la riba gavanenca de l’estany de la Murtra–; i els esmentats Baños Capri (1957). Amb aquell panorama no era gens estrany que el projecte vi-ladecanenc de primer càmping s’encarregués a qui feia llavors d’arquitecte municipal de Gavà.6 Entre la instància presentada per Baños Populares, S.A. i la inauguració del mes de març van passar pocs mesos. Temps suficient per construir a Viladecans tres zones dins del càmping: uns blocs de cabines-vestidors amb els seus serveis de recepció i guarda-roba on també hi hauria un dipòsit d’aigua elevat per a la regulació del

6 Per a un recorregut històric detallat de la intervenció urba-nitzadora del municipi de Gavà en tota la seva franja costanera es pot consultar la pagina web dissenyada per l’Associació de Veïns de Gavà Mar: www.gavamar.com. Una intervenció que també es produí a la resta de municipis del Delta i que es va ini-ciar, sobretot, arran de l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbana de Barcelona i la Comarca (1953).

cabal d’aigua; una segona zona on es construiria una pèrgola amb bar i terrassa i una piscina infantil; i, final-ment, una tercera d’ús comú situat a tocar de la platja mateixa, la qual estaria “(...) cercada con alambrada, a fin de poder velar debidamente para que dentro de los límites de la concesión puedan cumplirse las normas de moral dictadas por la Autoridad y el buen sentido entre el público usuario de les servicios (...)”. En total, el projecte preveia una inversió de poc més d’un milió de pessetes.La crònica de la inauguració del càmping de la Pineda explica que a inicis del mes de juliol de 1958 hi van as-sistir els membres dels consistoris de Gavà i Viladecans, a qui van acompanyar rellevants homes de Barcelona: entre d’altres, els banquers Josep Garí i Josep Garriga-Nogués, l’hisendat Jesús Cambó –nebot de l’antic cap del regionalisme conservador català–, els enginyers de la SGAB, el director de Baños Populares S.A. i l’arqui-tecte Ramon Tort. Tampoc van voler faltar a l’acte un tinent coronel de la Creu Roja Espanyola i el mossèn de la parròquia de Sant Joan de Viladecans, Ramon Sa-borit, qui s’encarregà de beneir les noves instal·lacions turístiques i, molt probablement, la sorra mateixa de la platja de la Murtra. La crònica de la notícia seguia dient: “(...) Sirven de fondo grupos de pinos y algunas palmeras excediendo del millón de palmos de exten-sión, todo ello situado al mismo lado de tan importante via de comunicaciones. No es pues arriesgado augurar-le un magnífico porvenir (...)”.Tot contradient els bons auguris periodístics, l’esde-venidor immediat d’aquest primer càmping vilade-canenc quedaria engolit pel projecte ambiciós d’un altre càmping, aquest promogut per l’empresa AISA, S.A. de Rafael Paulo Galindo; un projecte nascut tam-bé l’any 1958, però no acabat del tot fins a l’any 1963. La nova instal·lació turística rebria el nom de Ballena Alegre i pocs anys més tard compartia la franja costa-nera viladecanenca, juntament amb el Càmping Fili-pinas i el Càmping El Toro Bravo.7

Entre 2004 i 2005 els tres càmpings viladecanecs van haver de tancar a conseqüència de la necessitat d’espai que demanava l’ampliació de l’aeroport del Prat. Gai-rebé 50 anys enrere, el naixement del Càmping La Pine-da va poder encetar un mateix ús continuat i concret de l’espai de costa del nostre terme. La seva llarga presèn-cia, bé mereixeria un estudi més aprofundit amb el qual poder conèixer com es van unir, en un mateix territori, els interessos de rendistes i homes de negocis barcelo-nins, les pràctiques dels pagesos locals, els dignes pro-jectes d’alguns arquitectes, les il·lusions estiuenques d’algunes generacions de turistes i la incomprensió de no pocs viladecanencs als quals se’ls va negar accedir còmodament a la seva platja durant anys.

Xavier Calderé i Bel

7 AMVA-Biblioteca: Serra i del Castillo, Enric, Viladecans. Les idees del passat, Ajuntament de Viladecans, Àrea de Planifi-cació Territorial i Promoció de la Ciutat, 1997.

El Càmping Tres Estrellas. Foto publicada a la pàgina web www.gavamar.com

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 14

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 15

Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas

Així com la fil·loxera a la fi del mil vuit-cents ar-rasà les vinyes que om-plien vessants, costers i

samontà de Miramar, Montbaig i les valls de Sant Climent, la cons-trucció a dojo de pous artesians per regar amb motor, caracteritzà la transformació agrícola del Vila-decans dels anys trenta. A comen-çaments del segle XX, substituint els ceps obligatòriament arrencats, els climentons s’havien passat a les cireres i els viladecanencs a les garrofes. Els primers continuaren fent, bàsicament, pagesia de secà i els segons es passaren definitiva-ment al regadiu. Aquests, necessi-taven alimentar bé eugues, cavalls i matxos, per treure-li el màxim suc a la doble sembrada i doble co-llita anual de les terres deltaiques regades fins aleshores amb sínies. Amb l’aigua dels pous extreta a motor, a més d’alliberar al besti-ar de la pesantor de pujar-la amb catúfols, s’incrementava altament la productivitat de les terres. Tot i així, i perquè els canvis no són d’un dia per altre, en terres deltai-ques, encara s’hi feren els cereals tan propis del secà fins entrats els anys cinquanta.Aquesta fou l’agricultura que heretà en Joan Comellas i Gui-tart quan l’any 1942 se li morí el pare. Dos anys després de tornar del servei militar, l’any 1945, mo-ria també i sense descendència el seu cunyat Antonet Canals. Però de tots dos n’heretà només la fei-na. El pòndol, és a dir, el govern de la casa i l’administració del pa-trimoni, continuà en mans de la seva mare, l’àvia Angelona, que per res del món hauria deixat de

El Joanet de cal Menut del Begues, místic, pagès, fejocista (3)

ser la pubilla de Cal Me-nut del Begues. Amb bona mà esquerra però, plegats s’ocuparen de fer-ne profit fonamentats en el treball. Al meu pare Joan li tocà ocupar-se de les feines del camp. La meva tia Rosita, alhora que l’ajudava en les feines menys pesades, tenia com a primera feina anar a vendre al Born el que no ens haviem de men-jar, i la iaia, finalment, era qui manegava la casa, els animals de corral. Tot sigui dit, les petites estraperla-des amb els excedents, tan pròpies dels pagesos de després de la guerra, també eren cosa la mestressa. Pel que fa al menjar, a molta gent del poble no els rutllava ni de bon tros tan bé com els rutllava a bona part dels pagesos. Però, amén de la gana, el Viladecans de la fi de la guerra, patia també de desolació política, religiosa i social i patia de por a la repressió franquista. Una desolació que féu que, quinze dies després de donar per acabada la guerra, els militars guanyadors no trobessin millor alcalde que en Pere Masallach, ja massa gran per fer-se càrrec de la nova situa-ció. Tenia 72 anys, ho fou durant els dos anys següents i ja n’havia estat durant la dictadura d’en Primo de Rivera, de l’any 1924 al 1930. Amb anterioritat, durant la Setmana Tràgica de 1909, en Pere Masallach ja havia presidit el con-sistori com a republicà federal. El protagonisme polític doncs, a par-tir d’aquell moment l’adquiriren els convertits en capdavanters de

la Falange, el Dr. Ferro com a Cap Local i en Joan Miernau com a De-legat d’Informació i Investigació.Viladecans, que en la dècada de 1920 al 1930 havia passat de 1.500 a 3.000 habitants, fins ben a prop dels anys cinquanta no arribaria als 4.000. En aquells anys era un poble aïllat, incomunicat i tirant a poca cosa, que continuava mí-nimament creixent gràcies a l’en-grandiment de la fàbrica Roca de Gavà i al fet que els camps de con-reu, en la seu traspàs al regadiu i en la seva lluita contra de la ma-resma, continuaven admetent com a mà d’obra gent que s’ho passava pitjor a altres llocs. Enderrocada l’església i els locals parroquials, les misses es feien a la plaça de la Vila en aquells pri-mers temps de postguerra. “De campaña”, en deien. Després, es celebraren a la capella del Col·legi de les monges fins que es pogue-ren tornar a aixecar les parets del nou temple amb els maons i tot-xanes de l’antic edifici parroquial. Aquests i aquestes havien estat

Ca l’Anglada, la seu de la Falange viladeca-nenca després de la guerra.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 16

utilitzats per fer un mercat durant la guerra que igualment acabà per terra després de finalitzar-la. Tor-nà el senyor rector de 1936, Mn. Homar. Però no tornà a Vilade-cans ni l’assassinat Jaume Abril, és clar, ni a Catalunya l’exiliat carde-nal Vidal i Barraquer... Tampoc la Federació de Joves Cristians, que quedà dissolta, acusada de cata-lanista. Substituïda per una Acció Catòlica de caire més conservador, integrista i espanyolista, la volada d’aquesta fou molt més fluixa que la que havia tingut la Federació. En Joan Comellas, doncs, en tor-nar del servei militar a primers d’agost de 1940, s’arremangava per tornar a cavar amb el magall, remoure el terra amb arpiots o da-llar farratge i, altrament, veient de què anava el bròquil de cara a l’ac-ció política possible, ingressà a la “Falange Española Tradicionalista y de las JONS” que tenia el local a Ca l’Anglada de l’avenida del Ge-neralísimo, quatre cases més enllà de cal Menut del Begues. El dia 22 d’aquell mateix mes d’agost era nomenat “Jefe Local accidental” per delegació personal del Dr. Fer-ro, malalt de tuberculosi, contre-ta en l’anada com a presoner cap a la frontera, en caure Barcelona. Dos mesos després, el 10 de no-vembre, en Joan Comellas havia presentat la dimissió juntament amb el que després va ser el meu padrí Andreu Calvet. No van tenir altra ocurrència que la d’anar tots dos, en visita personal, a demanar el canvi d’alcalde al Governador Civil, perquè el que Viladecans te-nia no servia a les necessitats dels temps. El menyspreu en el tracte que reberen del delegat enviat a Viladecans pel Governador fou determinant per dimitir i plegar ambdós. El mes d’abril següent, però, el de l’any 1941, en Nicasi Marieges va ser nomenat alcalde per quatre anys i en Joan Come-llas, tenint-ne llavores vint-i-tres, l’acompanyà com a regidor a l’Ajuntament. Paral·lelament, s’in-tegrà a la Junta d’obres del Tem-ple. Es començaren a fer coses a Viladecans, entre altres, asfaltar

els carrers, com el de la Muntanya, a més a més de començar a bastir la nova església de Sant Joan.Donant raons a ma mare Antònia Doñate del perquè s’havia afiliat a Falange sense creure-hi gens, el meu pare li deia: “No hi havia al-tra cosa, Antonia, no hi havia altra cosa, i no hi havia altra manera de poder influir”. “Per influir en què? li preguntava la mare, i ell respo-nia: “Per construir l’església, per reconstruir-la i prou”.Altrament, un posicionar-se en favor de minimitzar la repressió política i frenar, al màxim, el zel del Delegat d’Informació i Inves-tigació, em va ser testimoniat per en Vicenç Mazón, actual Síndic de Greuges de Viladecans, que m’ex-plicava que el seu pare Vicenç Mazón Albadalejo li havia assegu-rat que ell i altres, no van anar a parar a la presó l’any 1940 sinó per interposició d’en Joan Comellas. A ell, el seu cristianisme l’havia por-tat a implicar-se en el govern mu-nicipal per activar la construcció de l’església; però alhora, aquest mateix cristianisme l’havia fet ac-tuar per fer menys dura la situació dels vençuts.Com a Cap accidental de la FET i de les JONS va “disposar” una especie de “ordeno y mando”, en la tardor de 1940, obligant a tot el veïnat entre 15 i 55 anys a treballar un dia al mes “en la construcción de la nueva iglesia, exponente de la cul-tura y espiritualidad de un pueblo, y creyendo que es un deber y un honor

de todos los viladecanenses haber coo-perado... para lograr en ella economía y llegar a su fin lo más pronto posible para que nuestro pueblo no se encu-entre más tiempo huérfano y tenga la casa de Dios donde cobije sus ansias, sus penas y sus anhelos.” No sé pas quin va ser el grau de compliment popular, mai no n’he sentit comen-taris. El que si que sé és quin va ser el grau de compromís de per vida, de la seva persona envers la seva fe. En aquest sentit recordo haver-lo acompanyat, l’any 1957, en diumenge, tenint jo sis anys, amb el carro de trabuc de casa a carregar sorra a la riera, com altres pagesos havien fet, per dur-la, per última vegada, a l’obra d’aixeca-ment del campanar de Sant Joan. Prèviament i de semblant manera, s’havia fet la Rectoria amb els seus locals catequètics i el Centre Par-roquial. I és que, a mi mateix, quan treba-llava al seu costat cap a la fi dels anys seixanta, escatant rengles de pebroteres o tomaqueres, per mencionar algun dels cultius ha-bituals, em semblava treballar al costat d’un místic girat de cara a terra. Avançant silenciosament ai-xadeta en mà i acaronant la planta amb l’altra, a part de no adreçar l’espinada i aixecar el cap al cel fins no ser al capdavall dels socs, semblava fer-ho resant. I, exage-rant una mica més, diria haver-lo sentit demanar perdó a les males herbes abans de ser arrencades, tot xarcolant alls i cebes.

(continuarà)

L’església, encara inacabada, però en ple funcionament. A l’esquerra, Joan Comellas.

Corria l’any 1981 i jo acabava de finalitzar els meus estudis d’ar-queologia a la Univer-

sitat de Barcelona. En el darrer any a la facultat havia estudiat un conjunt d’àmfores que es tro-baven al Museu de Gavà sense estudiar i de les quals tan sols se sabia que havien aparegut a les sorreres del delta del Llobregat, és a dir, les explotacions d’àrids que hi havia a la carretera de Va-lència entre Viladecans i Castell-defels. Animat pels descobriments que havia fet amb les àmfores vaig pensar que em podria dedicar a investigar (gratis, és clar) com i on s’havien assentat els pobla-dors ibèrics i romans a la comar-ca del Baix Llobregat. En aquella època tot es centrava en les restes dels escassos jaciments que s’ex-cavaven. Jo el que volia era saber què passava si els consideràvem com una unitat que explotava un territori.Amb això estava quan un dia, em va trucar el cap del meu de-partament, Dr. Miquel Tarradell, premi d’honor de les Lletres Ca-talanes, i em va dir que a Vilade-cans hi havia un jaciment romà que estaven excavant i que calia que hi anés algú amb estudis d’arqueologia ja que la interven-ció l’estaven dirigint el rector de la parròquia (Mn. Jaume Bogu-nyà) i d’un afeccionat que es deia Llibert Piera, amb l’ajut de nois i noies de la parròquia. Jo vaig dir que d’acord, que em serviria per a completar la visió general

Les excavacions de l’ermita de SalesAquest cop aquesta secció no és només un recull de fotografies, sinó que ve acom-panyada d’una explicació més àmplia, obra del doctor Josep Maria Solias, director del Museu de l’Hospitalet. Moltes gràcies!

sobre el Baix Llobregat d’aquell moment que estava tractant de reconstruir. Així que, ja em tens cap a Vilade-cans. Jo hi havia passat força cops però sempre dalt de l’autobús o el tren i mai hi havia baixat. Vaig arribar a la plaça de l’Ajunta-ment i allà m’esperava el Sr. Piera i vam començar a caminar cap el jaciment romà. I caminant per la carretera hi vam arribar. I, oh sor-presa: ningú s’havia recordat de dir-me que l’excavació era dins del cementiri municipal. Passada la sorpresa inicial ens vam posar a treballar. Les exca-vacions es van centrar darrere l’absis de l’ermita de Sales i es van netejar les parets i paviments del que va resultar ser el celler d’una gran casa de pagès roma-na: una vil·la que es dedicava al conreu de la vinya i a fer vi per a l’exportació. El que havíem trobat era l’habitació on es tro-baven les bases de les premses i els dipòsits on es transvasava el most i començava la fermentació. Encara que les restes es trobaven força arrasades, des d’un punt de vista històric constituïa una troballa de primera magnitud, ja que era el primer cop que es tro-bava un centre productor al Baix Llobregat, just al costat del port que permetia la seva exportació a tot l’Imperi. Però és que, a més, el lloc havia continuat habitat al llarg dels segles i vam poder localitzar les restes d’un assen-tament medieval. En aquell mo-ment encara no es coneixia gaire bé com era la ceràmica de l’Alta

Edat Mitjana a Catalunya i el fet de poder estudiar la seva apa-rició en un context arqueològic com aquest va fer que els estudis poguessin avançar. També ens va sorprendre molt la troballa d’un difunt del segle X o XI amb un aixovar format per una gerra de ceràmica. Va ser molt interessant perquè significava que alguns ri-tus anteriors al Cristianisme ha-vien perviscut, com a mínim fins aquell moment.Des del punt de vista personal, aquella excavació va significar per mi un canvi molt important ja que va ser la primera vegada que m’enfrontava al fet d’orga-nitzar un treball complex i una experiència fascinant que em va permetre conèixer Viladecans i el tracte amb la seva gent: una ex-periència tremendament positiva de la qual encara avui disfruto.

Josep Maria Solias i Arís

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 17

la memòria en imatgessecció a càrrec de Jaume Muns

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 18