LA CRISI DE LA DICTADURA

Fernanda ArigónTomàs García

Causes de la crisi:· La crisi polít ica del règim· L'auge de l'ant ifranquisme· La mort del dictador

A més cal afegir la incapacitat del franquisme per adaptar-se a les demandes socials i al context internacional.

La crisi política del règim- Carrero Blanco nomenat president del govern l'any 1973.

- Assassinat Carrero Blanco per ETA en un atemptat a Madrid.

- Fractura cada vegada més gran ent re: immobilistes ioberturistes.

- Sectors més ult res → EL BÚNQUER (comandaments militars,vells falangistes, polít ics del règim: José A.Girón i Blas Piñar).

Carrero Blanco

José A. Girón i Blas Piñar

- Luís Carrero Blanco va ser almirall abans de ser nomenat presidentdel govern franquista (9 juny 1973 – 20 desembre 1973).

Subst ituit per ordre de Franco pel vicepresident del govern de Carrero Blanco, Torcuato Fernández Miranda (20 desembre 1973 – 31 desembre 1973) (paper important a l'acceptació de les corts democràt iques durant la Transició).

Subst ituit per Carlos Arias Navarro, que mantenia millors relacions amb Franco.

Torcuato Fernández Miranda amb Adolfo Suárez.

Carrer Claudio Coello nº104Lloc on esclatà la bomba del cotxe de l'almirall Carrero Blanco

El cotxe en el que anava CarreroBlanco

Oberturistes

“El Búnquer”

- Arias Navarro nou president l'any 1974.

- Objectiu: Unir oberturistes i immobilistes.

- Programa “espír itu del 12 de febrero”

- El nou president va prometre:· Nova llei municipal· Augment del poder i del nombre dels procuradors a les Corts· Reformes sindicals· Nova llei sobre associacions polítiques

- Però, la ult radreta va forçar que el nou govern es posicionés Vers l'immobilisme.

- Fracàs de l'intent d'obertura degut a:· Incapacitat de democratització del règim· Descomposició interna del règim

L'auge de l'antifranquisme

- 1971: Creació de l'Assemblea de Catalunya.

· Formada per l 'oposició catalana.· “Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia”

Manifestació en favor de l'Amnistia celebrada a Vilafranca del Penedès el 17 de juliol de 1976

Carnet de l'Assemblea de Catalunya de l'any 1971

Assemblea de Catalunya 1 La consecució de l'amnist ia general dels presos i ex iliats polít ics.

2 L'exercici de les llibertats democràt iques fonamentals: ll ibertat de reunió, d'expressió, d'asso ciació – inclosa la sindical -, de manifestació i dret de vaga, que garanteix in l'accés al poble al podereconòmic i polít ic.

3 El restabliment provisional de les inst itucions i dels principis configurats en l'Estatut de 1932, com a expressió concreta d'aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al pre exercici del dret d'autodeterminació.

4 La coordinació de l'acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràt ica.

- 1973: Creixement de la conflict ivitat social i contestació polít ica.

· Auge protesta obrera i estudiantil.· Grups d'oposició: creació de nous organismes que reivindicaren la democrat ització del país.

Manifestació contra el règim franquista

- 1974: Creació de la Junta Democrática de España.

· Constituïda a París per iniciativa del PCE.· Integrada per: Comissions Obreres, part its d'esquerra, personalitats de la dreta democràt ica.· Programa:

- Formació d'un govern provisional.- Implantació d'un règim democràt ic.- Amnist ia.- Llibertats polít iques i sindicals- Legalització dels part its polít ics.

Reunió de la Junta Democrática a París

- 1975: Creació de la Plataforma de Convergencia Democrática

- Impulsada pel PSOE, UGT, PNV i altres sectors democratacristians.

- 1976: Fusió de la Junta i Plataforma Coordinación →Democrática o Platajunta .

Reunió de la Platajunta

- Darrers anys de la dictadura:

· Intensif icació de la violència polít ica.· Increment dels atemptats d'ETA. · Nou terrorisme ultraesquerrà:

- FRAP (Frente Revolucionario Ant ifascista y Patr iót ico)- GRAPO (Grupo Revolucionario Ant ifascista Primero de Octubre)

· Resultat:- Intensif icació de la repressió.- 1974 → Execució de Puig Ant ich (militant anarquista).- 1975 → Nou decret de llei ant iterrorista (instauració d'Estat d'excepció permanent).

Diari Arreu, a la portada “L'última nit de Puig Anich”. La seva mort va ser l'última execució mitjançant el “GARROTE VIL“

La mort del dictador

- Ent re el 1974 i el 1975 va agreujar la malalt ia de Franco.

- En aquest context va tenir lloc el Conflicte del Sàhara:

· Territori cobejat pels paÏsos veïns.· 1973: Els saharauís van crear el Front Polisario.· Espanya acceptà la seva descolonització.· 1975: El rei Hassan II del Marroc organitzà la Marxa Verda.· Espanya claudicà i signà l 'Acord de Madrid.· L'abandonament d'Espanya inicià un conflicte ent re el Marroc i el Polisario.

La Marxa Verda

- Franco va morir el 20 de novembre de l'any 1975.

A primera plana dels diaris la mort de Franco. Al centre una foto de Franco al seu taüt

«Españoles: Al llegar para mí la hora de rendir la vida ante el Altísimo y comparecer ante su inapelable juicio pido a Dios que me acoja benigno a su presencia, pues quise vivir y morir como católico. En el nombre de Cristo me honro, y ha sido mi voluntad constante ser hijo fiel de la Iglesia, en cuyo seno voy a morir. Pido perdón a todos, como de todo corazón perdono a cuantos se declararon mis enemigos, sin que yo los tuviera como tales. Creo y deseo no haber tenido otros que aquellos que lo fueron de España, a la que amo hasta el último momento y a la que prometí servir hasta el último aliento de mi vida, que ya sé próximo. Quiero agradecer a cuantos han colaborado con entusiasmo, entrega y abnegación, en la gran empresa de hacer una España unida, grande y libre. Por el amor que siento por nuestra patria os pido que perseveréis en la unidad y en la paz y que rodeéis al futuro Rey de España, don Juan Carlos de Borbón, del mismo afecto y lealtad que a mí me habéis brindado y le prestéis, en todo momento, el mismo apoyo de colaboración que de vosotros he tenido. No olvidéis que los enemigos de España y de la civilización cristiana están alerta. Velad también vosotros y para ello deponed frente a los supremos intereses de la patria y del pueblo español toda mira personal. No cejéis en alcanzar la justicia social y la cultura para todos los hombres de España y haced de ello vuestro primordial objetivo. Mantened la unidad de las tierras de España, exaltando la rica multiplicidad de sus regiones como fuente de la fortaleza de la unidad de la patria.Quisiera, en mi último momento, unir los nombres de Dios y de España y abrazaros a todos para gritar juntos, por última vez, en los umbrales de mi muerte,

"¡Arriba España! ¡Viva España!".»

Testament de Francisco Franco Bahamonde

Panorama políticdesprés la mort de

FrancoPanorama polít ic dividit en t res:

IMMOBILISTES: Defenien la cont inuitat del règim dictatorial. CARLOS ARIAS NAVARRO

REFORMISTES: Defenien el pas lent i progressiu cap a una limitada democràcia. ADOLFO SUÀREZ

RUPTURISTES: Ruptura amb la dictadura i construcció d'un estat democràt ic. ANTIFRANQUISTES (PSOE,...)

Tierno Galván (Partido SocialistaPopular)

Santiago Carrillo (PCE)

Paper de Joan Carles de Borbó

Joan de Borbó successor a la dictadura (segons la Llei de Successió) va abdicar en → →favor del seu fil l (Joan Carles de Borbó) que va ser coronat .

Joan Carles de Borbó va decidir per dir igir Espanya cap a la democràcia (la seva dona, Sofia, s'ho recomana. Un familiar de Sofia, el rei de Grècia, recolzà la dictadura grega i aleshores per pressions populars va haver d'ex iliar-se i amb ell, Sofia)

JOAN DE BORBÓ

JOAN CARLES DE BORBÓ