8/6/2019 Pau2011 - Filosofia Mill

1/3

FILOSOFIA

STUART MILL, S. XIX. Utilitarista.

Stuart Mill s un dels representats ms importants del corrent filosfic anomenat Utilitarisme.

Cal tenir present que el context de LUtilitarisme s la Revoluci Industrial i lxit de la

Revoluci Cientfica.

Lutilitarisme s un pensament considerat com un positivisme. Aquest, neix a frana amb

Compte. Alguns trets de Compte sn:

La filosofia positivista es fonamenta en els fets concrets, tanmanteix, el seu objectiu

principal no s la fsica sin la societat.

El seu propsit s la reforma social (Compte s considerat un dels fundadors de la

sociologia)

Psicologia de Mill.

Sinspira en lassociacionisme empirista. La ment humana es comporta segons unes lleis

dassociaci. No es tracta de lleis necessries, sin que tenim la llibertat de canviar-les.

Stuart Mill crea letologia. Pensa que un bon estudi del comportament hum pot desvetllar les

lleis que el regeixen. Letologia implica poder predir el comportament hum, tanmateix, aix

no es contradiu amb la llibertat. Conixer-nos a nosaltres mateixos dona la possibilitat de

poder corregir aquells comportaments que considerem inadequats.

Pensament de Mill.

s la part del seu pensament ms propi de lutilitarisme. Lutilitarisme s utilitzat per Bentham.

Tanmateix, el propi Mill es considera el primer que va utilitzar aquest terme amb relaci a la

societat. Un dels conceptes fonamentals de tot el moviment utilitarista s el major b possible

pel mxim de gent possible. Es tracta destalviar el mxim de dolor possible i donar el mxim

de plaer possible. Els utilitaristes saben que el dolor es inevitable i que no hi ha manera

possible deliminar-lo totalment, daquesta manera, en el seu clcul per trobar el mxim de b

possible lobtenen per, tenint en compte la variable de tractar daconseguir el mnim de dolor

possible.

Per explicar el pensament de mill i la seva filosofia, la compararem amb Bentham, daquesta

manera, mitjanant les critiques (en contra) i les influncies (a favor) de Mill respecte Bentham

aprendrem el seu pensament.

Influncies:

Bentham considera que lutilitarisme ha destar al servei de la reforma de la

societat humana. Segons Bentham, el principi de la utilitat o principi de

mxima felicitat es pot subjectar a aquest principi de plaer i del dolor, tot

proporcionant una norma del que s just o no i del que s correcte i

8/6/2019 Pau2011 - Filosofia Mill

2/3

incorrecte. Aquesta llibertat t un inconvenient, per els utilitaristes, el inters

de la societat s la dels individus que la constitueixen. Aix vol dir que a un

individu li interessa la suma total dels seus plaers i dolors, per per a Bentham

(i per a Mill), sha de tenir en compte la societat. Amb aix vol dir que hi ha

dhaver una consonncia entre el b com i lindividual.

Crtica:

Criteris per al clcul del que s bo, til segons Bentham: Amb la finalitat

descollir el que s bo, s necessari establir uns criteris per tal de calcular

adequadament els plaers i els dolors. Aquest criteris sn: intensitat, durada,

certesa i incertesa, proximitat o llunyania, fecunditat i el nombre de gent

afectada.

Criteris per al clcul del que s bo, til segons Mill: Mill tamb defensa la tesi

de qu la felicitat humana consisteix en el plaer i labsncia de dolor, tot hi que

a diferncia de Bentham, ell destaca el carcter qualitatiu dels afectes. (Aix s

molt senzill dentendre, Mill proclama la superioritat dels plaers de

dintellecte, Mill prefereix un plaer molt gran que no molts de petits).

Per Mill, la qesti de la llibertat s fonamental. En lestudi de la naturalesa,

en la seva etologia (ho hem explicat anteriorment) Mill defensa unes lleis que

no sn totalment necessries, de manera que deixa la possibilitat de la

llibertat en el comportament hum.

En lordre econmic no s automtic ni fatal perqu tot i que les lleis de

producci sn les lleis reals de la naturalesa, les lleis de distribuci depenen de

la voluntat humana, daquesta manera, s possible la justcia social,

intervenint en el dret i el consum. (Mill va dir la segent frase: Totes les classes

privilegiades i poderoses sempre shan servit del poder en benefici exclusiu de

la justcia i de lautogovern, el benestar del poble ha de provenir de la justcia i

de lautogovern. Mill, no obstant, no incita a la revoluci, sin que proposa

una reivindicaci de la justcia social amb mitjans pacfics com la cooperaci.)

Pel que fa lmbit social, Mill busca conciliar la llibertat de lindividu i lordre

social. Defensa dindividualisme per sense perdre de vista que lindividu es

desenvolupa en una comunitat i que la llibertat dun individu acaba on

comena laltre. Lestat noms t dret a intervenir i manllevar drets dun

individu o un grup dindividus si aquest perjudiquen els altres. Aquest s el

concepte de llibertat i la base fonamental de Mill i el seu Utilitarisme. La

llibertat, per un utilitarista, s la base perqu una societat lliure augmenti la

seva diversitat i creativitat, daquesta forma, donarem ms varietat i ms

inters a la vida. La llibertat individual fa la vida ms rica en el sentit de ms

capa de promocionar la felicitat. Tot i aix, la societat de Mill no s unasocietat plena de gent que es mou nicament pels plaers, sin tenint en

8/6/2019 Pau2011 - Filosofia Mill

3/3

compte la llibertat dels altres. Daquesta manera, tothom pot actuar amb

plena autonomia mentre que no perjudiqui als altres.

A lmbit poltic i com a conseqncia de la seva defensa de dindividualisme,

propugna un govern que tingui en compte la felicita de individu. La

intervenci de qualsevol autoritat a la conducta individual no pot serjustificada sin est dirigida a defensar els drets individuals i totes les classes

socials han destar representades.

Per Mill, un sistema poltic ha de garantir:

o La llibertat de pensament religis i dexpressi.

o La llibertat de gustos i de poder projectar la vida segons el carcter

individual de cadasc

o Llibertat dassociaci.

Pel que fa a les dones, Hume defensa la seva igualtat respecte els homes i

propugna la necessitat de trobar solucions per tal dacabar amb la

discriminaci. La discriminaci t un origen histric i no natural, s a dir, que

no hi ha res en la naturalesa que justifiqui la idea de qu hi ha ssers humans

duna categoria superior o que la dona sigui inferior a lhome.