Patrimoni Industrial i canvis urbanístics:El pla Sant Andreu •. La SagreraBarcelona

Al fil de la polémica de! pla-nejament urbanístic de les gairebétres-centes hectárees que formen e!pla Sant Andreu - La Sagrera hi ha laconstrucció de l'estació del tren d'altavelocitat (TA V). L'arca tractada esde-vé e! paradigme d'una important ri-.quesa pe! que fa al patrimoni indus-trial que s'hi emmarca. El fet que esvegés afectada per unes obres públi-ques que canviaren la fesomia de totala zona, va fer que des del Centred'Esrudis Ignasi Iglésias ens plante-géssim de catalogar un patrimoni quemalgrat ser desconegut, no deixava deser interessant, ja que explica moltesde les pautes de la historia social ieconómica de I'área geográfica cone-guda com el pla de Barcelona.

Patrimoni industrial i prein-dusrrial que marca, a manera de fites,els canvis successius del medi i delpaisatge que han afectar l'área.

Aquest patrimoni es dividí ensis grans are es d'estudi. Entre aques-res caldria destacar, pel volum i laimportancia, les re!atives al patrimoniindustrial, que compren grans infra-estrucrures, antigues indústries, lamaquinaria, els equips subsidiaris, lescanalitzacions i les xarxes de comuni-cacions i subministrarnents i les vi esd'accés a les zones industrials. La ri-quesa d'exemples hi permet encabirles restes reutili tzades o no d' indús-tries del sector textil: Fabra i Coats,Pinord, Société Laniere Barcelonaise;del sector alimentari, com ara les fari-

MartíChecaMaria MasoliverJordi Serra

Antiga fabrica de laMaquinista Terrestre iMarítima a Sant An-dreu (1917). Visió desdel parc de vies alpas per I'estació deSant Andreu-Comtal

neres de La Esperanca i del Clor; delsector siderúrgic com són La Maqui-nista, La Pegaso, anreriorment, LaHispano Suiza.

El parrirnoni ferroviari és l'eixde l'área d'estudi i esta marcat per lesvies del tren; trobem l'existencia dedues esracions: la de Sant Andreu(1904), que segueix la típica tipolo-gia de les estacions secundáries o ru-rals, i la de mercaderies de la Sagrera,·construida entre 1918 i 1919 per des-carregar de tráfic la nova esració deFranca. Pero també cal constatar lapresencia de plaraformes de cárrega,magatzems, tant de les empreses fer-roviaries com d'alrres companyies,com són els que encara es conservende Fomento de Obras y Consrruccio-nesinstallars el 1918 prop de I'esta-ció de la Sagrera. També dintre d'a-quest grup es podrien encabir lesrestes de material ferroviari, les vies,els di posi ts, etc,

El patrimoni relariu a lesobres públiques anteriors a la que araes realirzara, amb elernenrs com arales canalitzacions de les rieres, és es-pecialment significativa la conserva-

ció deis murs de conrenció de la Rierad'Horta construits entre 1857 i 1859;els ponrs de forma i rnarerials dife-rents com el del Treball i els gairebédesaparegurs de la zona del Torrenrde Pare liada; els vesrigis del túnel deconnexió de l'antic camí de la Sagreraal poble de Sane Marrí de Provencals,i els sifons del Rec Comtal, deis qualsconservem més d'una desena entre elsconstruirs durant els anys 1854 i 1859i els fers amb motiu de la consrruccióde l'estació de la Sagrera, el 1918-1919.

Al nombrós patrimoni rural,tant pel que fa a les masies encaraexistents com ara can Riera, la Torredel Fang, les Carasses i el nucli anticde Sant Maní de Provencals com pelque fa a les desaparegudes com sóncan Nyau, cal Capó, can Noguera,can Vinyes, can Tisó, can Cársar, etc.Cal afegir infraestructures de carácterpreindusrrial propies d'una zona agrí-cola juxraposada a l'acció industrial.Destacar el rec Comtal com a canalir-zació d'ús mixt, agrari i industrialque malgrat la seva desaparició, lesobres en poden posar al descoberr al-gun tramo

Als elernenrs arquirectonicssignificatius volem afegir els que des-raq uen per les seves propies caracte-rístiques socials i hisroriques i els vin-culats al desenvolupament econornicde la zona. Entre aquests destacaríem:les casernes rnilitars de la zona de Tor-ras i Bages, construides el 1928; laCasa Bloc; els grups d'habirarges comara el Grup Mare de Déu de la Sole-dar al carrer Josep Soldevila, el GrupRicard N ubiola (1953- 57) al carrerBorriana, el Grup Juan Antonio Pare-ra a Sant Martí, les cases barates deBaró de Viver (1928-1931) i les obrespunruals significatives com ara laTorrassa de la Sagrera (magatzem decárrega de mercaderies) al carrer Be-renguer de Palou, l'edifici anomenatla Colmena a l'Avinguda Meridiana,obra del grup MBM (1962-1964), elgrup escolar Diego Velázquez al car-rer Canrábria o les propies parroquiesde Crist Rei, al barri de la Sagrera o lade Sanr Andreu de Palomar.

Com a elernents larenrs en elterritori hi ha les restes arqueologi-ques "clássiques" de les quals trobemunes 28 noticies referenciades en la bi-bliografia exisrent. Norfcies que com-prenen des de l'etapa neolítica fins almón roma. Pel que fa a l'exisrenciaefectiva de restes materials, cal asse-nyalar la presencia de restes del molíde Sanr Andreu darades entre el segleXI iXIII.

Un total de més d'un centenard'elemenrs que cal anar documentant.Quanrirar que esperem i desitgemque no sigui aquesta, puix que unavisió exhaustiva de I'entorn quotidiápot fer que trobem elernenrs que me-reixin la nostra atenció per les sevesconnotacions socials, econórniques iculrurals.

BIBLIOGRAFIA

CHECA, M; MASOLlVER, M; SERRA, J.:"An example of archeological catalo-gation previous ro a public work:Sant Andreu-Sagrera planning (Bar-celona, Spain)". a: First Meeting, Euro-pean Arrheofogist Association. Santiagode Cornpostela, 1995, 110 pago

BUTLLETíD' ARQUEOLOGIAINDUSTRIALI DE It'USEUSDE~CIENCIAI TECNICA

mAssociació del

Museu de la Ciencia i de la Técnicai d'Arqueologia Industrial

de Catalunya

S'ha inaugural el Museu Nacionalde la Ciéncia i de la Técnica (mNACTEC)Vint anys després que l'Associaciód'Enginyers Industrials reclamés lacreació del Museu de la Ciencia i dela Técnica i dotze després que la Ge-neralitat comprés el Vapor Ayme-rich, Amat iJover de Terrassa, s'hainaugurat el Museu Nacional de laCiencia i de la Técnica de Catalunya(mNACTEC).Aquest Museu ha estat tan desitjat,primer, perqué es volia tenir una'

va representar no solament la im-plantació d'un nou sistema produc-tiu que revoluciona la societat sinótambé la possibilitat de preservar lariostra idenrirar com a poble; al tresregions europees amb un passat im-portanr pero que no es van industria-litzar no ho han aconseguit. I,és queCatalunya fou l'única zona delMedi-terrani que s'induscrialitzá al c9-mencarnenr del segle XIX.

insrirució que mostrés que és la tec-nica i quina ha estat la seva evolució,amb la finalitat de fomentar voca-cions tecniques tan importants en unpaís que vol ser modern; segon, per-que es volia tenir un lloc on es pre-serv s in\flst<ilFje1tt~s tecnics que vanquedant 0bsolets i1:g)lesón testirno-

.. I H ~ d l' h' , .rus irnpor] fS e a ~.Jsrona recent;i, rercerl.f ~ue esívqliaun mus:uque expijq indtistrialització deCatalunYa. ¡Per aUosaltres, a" ustrialització

,...

Durant aquesrs dotze anys d'existen-cia s'han creat unes colleccions im-portants, s'han realitzat activitatsper fer coneixer la industrialització isensibilitzar el públic sobre el patri-moni industrial i s'ha creat un siste-ma de museus tecnics únic a Europa.Ara s'ha volgut fer un museu que re-presentí una nova tipologia museís-tica. Un museu descentralitzat ambmuseus pertot el terrirori caralá, unmuseu amb vocació universal perocentrat en el nostre país, un museu

Inum. _

que relacioni la ciencia i la técnica, iaqucstes dues disciplines amb la so-cierat, un museu on les peces siguinel centre d'atracció principal pero enque hi hagin actius, interact ius, au-diovisuals i escenografies que facinles peces exposades més comprensi-bles i, finalment, s'ha volgut un dis-seny acurat que esrigui a l'altura deI'edifici.En el fmur volem que el Museu si-gui un emblema per al país, una re-ferencia rnuseística un centre d'esru-dis i un forurn on les enrirarsciemífiques les empreses i la socie-

, rar es puguin comunicar. Amb [O[

aixo volem contribuir que T errassa,que ja té el segon campus de laUPC sigui un centre de culturaciencfficocecnica.La feina fera fins ara al Museu s'harealitzar grácies a la col-Iaboració decentenars de persones, d'inst irucionsi empreses que han donar la majorpart deis objectes, que ens han asses-sorat i que hi han contribuir de ma-nera molr diversa. De retes aquestescol-Iaboracions vull destacar lad'ENDESA; grácies a la seva genero-sa acció de patrocini, el Museu hapogm inaugurar la gran exposicióEnergeia.

Eusebi CasanellesDirector del Museude la Ciencia i de laTécnica de Catalunya