Pas a Primýria Modificaciý Abril 2014

PROGRAMA DE TRNSIT D'INFANTIL A PRIMRIA

1.- JUSTIFICACI DEL PROGRAMA:

El Programa de Trnsit (ents com a pas d'una etapa a una altra) d'Infantil a

Primria haur d'incloure's en el Pla d'Acci Tutorial i en el Pla General Anual de Centre (PGA)

L'alumnat de 1r de Primria mant encara les caracterstiques psicolgiques prpies de l'alumnat d'Infantil. A ms suposa un canvi prou important perqu canvia el professorat (i es redueix el temps del tutor/a per l'entrada d'especialistes), l'espai, la metodologia, la distribuci del temps, els materials, s'utilitzen diversos llibres de text

Per aix, des de l'Educaci Infantil s'ha de potenciar i desenrotllar totes les

possibilitats de l'alumnat i dotar-los de les competncies, destreses, actituds que faciliten l'adaptaci a Primria perqu es comprova que s difcil i complicat el canvi. Per tant, s imprescindible l'estreta relaci i coordinaci entre el professorat que impartix Infantil 5 anys i el professorat que impartix 1r de Primria (tant tutors/es com especialistes) perqu l'alumnat visca la transici de forma ordenada, progressiva, seqenciada, coherent, evitant canvis bruscos.

2.- PERSONAL RESPONSABLE

El professorat responsable d'implementar el Programa de Trnsit ser:

Els mestres d'Infantil, tutors/es de 5 anys. Equip docent de 1r de Primria. Professorat especialista de P. T. El/La Cap d'Estudis, que coordinar el Programa. El psicleg, que assessorar en cas necessari.

El Programa ser debatut pel Claustre (a travs de les reunions de Cicle i de la COCOPE) ja que tot el professorat pot estar en estos cursos i podr ser revisat anualment fent-se les modificacions que es consideren oportunes pedaggicament justificades. s fonamental l'orientaci i collaboraci de les famlies els fills/es del qual es troben en esta etapa per a obtindre els millors resultats.

3.- FINALITATS: Les finalitats del Programa de Trnsit sn:

a) Facilitar la transici adequada i l'adaptaci de l'alumnat als canvis produts en el context escolar (Pas d'Infantil a Primria).

b) Orientar les famlies sobre els aspectes que permeten l'adaptaci dels seus fills i filles a la nova etapa (Primria).

c) Orientar al professorat (intercanvi de dades, documentaci, informaci) d) Promoure la coordinaci entre el professorat d'Infantil i Primer Cicle de Primria

intentant salvar les dificultats de coordinaci que solen donar-se entre ambds etapes.

4.-CARACTERSTIQUES GENERALS DE LALUMNAT Per a poder coordinar correctament el trnsit d'una etapa a la segent, el professorat de primer curs de Primria necessita conixer les caracterstiques de lalumnat que finalitza Educaci Infantil. Aquestos arriben a Primria amb les caracterstiques psicoevolutives prpies de cinc anys i segons la seua maduresa. FSIQUES: s ms gil. Domina la motricitat grossa i desenrotlla la fina. El seu sentit de l'equilibri s ms madur. S'orienta en les quatre direccions. Bota i bota sense dificultat. Es para sobre un sol peu. Corre de punta. Guarda equilibri en punta i de peu. Utilitza el llapis amb seguretat i precisi. Dibuixa una figura humana completa i que es pot reconixer. Va definint la seua lateralitat. SOCIALS: s obedient, es pot confiar en ell. Pot assumir responsabilitats. Discuteix i pot enfadar-se si se li contradiu. Es mostra protector amb els xicotets. s egocntric, per menys que en edats anteriors. Una certa capacitat per a l'amistat. Prefereix el joc associatiu. Passa del joc lliure al joc de regles. Acata les normes. Li agrada la roba i disfressar-se. Joc imitatiu. T sentit de la vergonya. La seua vida emocional s ms estable. COGNITIVES: Ha superat l'etapa preconceptual per a entrar en la del pensament intutiu. s ms realista i menys espontani. Ha millorat la seua atenci. Li agrada observar, investigar,plantejar hiptesi i verificar-les. Quan pinta o dibuixa la idea precedeix a l'obra. Menys inclinat a faules fantstiques. Curis per conixer la realitat. LINGSTIQUES: Parla sense articulaci infantil. s molt xarrador/a. Les seues respostes sn ms ajustades al que es pregunta. Les seues preguntes, ms escasses i serioses. Predomina el per a qu. Quan pregunta s per a informar-se. S'expressa amb frases correctes i acabades. Usa qualsevol classe d'oracions,subordinades i condicionals. Vocabulari, s'interessa pels significats de les paraules. Pot arribar a dramatitzar fenmens naturals. El dileg t un paper important.

5.- DIFERNCIES ENTRE LALUMNAT DE 5 ANYS I LALUMNAT DE 1r DE PRIMRIA

EDUCACI INFANTIL EDUCACI PRIMRIA

Taules i cadires baixes formant equips. Taules individuals i cadires altes organitzades de diverses formes

Major llibertat de moviments. Moviments ms pautats

Major necessitat de contacte fsic i afectivitat .

Menor necessitat de contacte fsic i afectivitat

Saquet (esmorzar, aigua). Saquet o motxilla menuda (aigua i esmorzar) i carpeta.

Temps lliure desprs de lescola. Deures per a casa. Aula amb diversos espais de joc lliure i guiat, racons.

Aula amb pocs espais de joc.

Activitats didctiques amb enfocament ms ldic i flexible.

Activitats didctiques ms formals i rgides.

Menor temps asseguts. Major temps asseguts.

Situacions daprenentatge molt dinmiques. Situacions amb major comproms datenci, observaci i escolta.

Menor nombre de professorat en laula. Major nombre de professorat en laula. Distinta exigncia acadmica. Distinta exigncia acadmica

rees destudi: autonomia i iniciativa personal, comunicaci i representaci i medi social-natural i cultural.

rees destudi: matemtiques, castell, valenci, angls, medi, religi, E.F...

Fitxes i material ms visual. Llibres i material ms monton.

Temps segons dure lactivitat. Temps pautat amb un horari concret. 6.- DIFICULTATS QUE PODEN APARIXER EN EL PAS DINFANTIL A PRIMRIA Els primers dies en el primer curs de primria es poden observar en lalumnat els comportaments segents:

Prdua d'inters per les tasques escolars. Distints nivells descolaritzaci de lalumnat. Adaptaci als nous espais. Diferents ritmes maduratius. Dificultats en la comprensi d'orientacions i explicacions. Necessiten un major esfor per a mantindre's concentrat en les activitats. Manifesten intranquillitat motora, s a dir, es mouen amb molta freqncia. Solliciten reiteradament anar al bany o beure aigua. Desitgen el joc a cada moment. Alguns poden mostrar sudoracions, plors, reclamar a sa mare o son pare,

desitjos de tornar a l'aula d'infantil, ansietat Estes conductes de l'alumnat aniran desapareixent a mesura que l'alumnat s'adapta a la nova situaci. s per aix que, programar un perode d'adaptaci que els permeta adaptar-se a la nova situaci s una actuaci quasi inevitable. La fase dadaptaci comprendria el tercer trimestre de l'ltim curs d'Educaci Infantil i el primer trimestre de 1r d'Educaci Primria, on es desenrotllen activitats conjuntes als dos cursos destinades tant a conixer els nous espais com a establir vincles afectius positius amb el nou professorat i entre lalumnat.

7.- ACTUACIONS:

Les segents actuacions es realitzaran en el tercer trimestre de cada curs i el

primer trimestre del curs segent:

a Amb l'alumnat:

INFANTIL 5 ANYS:

ACTIVITATS TEMPORALITZACI RESPONSABLES

Fer una part de lassemblea en disposici diferent (en els seus llocs)

Tercer trimestre Tutors/es d'Infantil 5 anys

Treball complementari per a casa (lectura, acabar els deures). A lhora de fer una fitxa, cal ajustar el temps de realitzaci. Si no sacaba se lemportaran a casa.

Tercer trimestre La lectura, un dia a la setmana durant el tercer trimestre. Els deures quan es done el cas. Les fitxes quan no sacaben

Tutors/es d'Infantil 5 anys

Utilitzar la pauta Montessori per a escriure lletres i nmeros (posar data). Pautes per a escriptura en majscula i reconeixement de la minscula.

Tercer trimestre Tutors/es d'Infantil 5 anys

Entrada del professorat. Mes de juny Tutors/es de 1r, especialistes.

Prolongar en el temps leixida al bany

Tercer trimestre Tutors/es de 5 anys, especialistes.

1r de PRIMRIA:


Esmorzar a laula.

Primer mes Lltima setmana caldria aprofitar per a entrenar-los com han desmorzar al

Tutors/es i especialistes de 1r de Primria

pati.

Disposici de la classe en grups. Primer trimestre Tutors/es i especialistes de 1r de Primria

Utilitzar material com (colors, llapis,...en safates) i a partir de lltima setmana de setembre comenar a emprar el material individual (s de lestoig) .

Primer mes Tutors/es i especialistes de 1r de Primria

Lectura a casa Tot el curs Tutors/es de 1r de Primria

Pautes per a escriptura en majscula i minscula i reconeixement de minscula. Sutilitzar la lletra lligada fins al final del 2n trimestre.

Primer trimestre Tutors/es i especialistes de 1r de Primria

Establir racons (lectura, ordinadors, pintar). Assemblees al principi del mat. Flexibilitat en la duraci de les activitats. Donar ms pes en lavaluaci a lobservaci directa, lassimilaci dhbits, treball diari


Realitzar les proves sense que lalumnat siga conscient de que s un control. En alguns moments durant aquest 1r trimestre separar-los per a fer alguna activitat individual de manera que quan hagen de realitzar una prova no associen separaci-prova.


Realitzar algun projecte Primer trimestre Tutors/es

Habilitar un espai del pati de primria per a jugar lalumnat en la terra

Possibilitat de visitar infantil Primer trimestre Tutors/es

INFANTIL 5 ANYS I 1r DE PRIMRIA:


Visita a laula de 1r de primria.

1 dia del mes de juny Tutors/es

Compartir el pati amb lalumnat de 1r fora dhorari.

Un dia del mes de juny

Tutors i tutores

Activitats compartides en la Biblioteca Comptar experincies alumnes de 1r a Infantil (qu han aprs, a on han anat)

Un dia al mes de juny Tutors i tutores

b Amb el professorat:


Reunions internivells per a intercanvi dinformaci i conixer les formes de treballar, metodologia Prendre acords.

Juny (si shan nomenat els tutors/es de 1r) si no en setembre

Tutors/es i Cap dEstudis (que fixar les reunions).

Reuni per a establir pautes dactuaci amb lalumnat amb necessitats especfiques de suport educatiu

Juny Tutors/es, professorat de PT, AL i psicleg.

Seguiment del Programa (Valoraci de les activitats plantejades amb lalumnat)

Juny i desembre Tutors/es, especialistes i Cap dEstudis

Avaluaci del Programa Desembre Tutor/es, especialistes i Cap dEstudis

Reunions del professorat dels 2 cicles per a decidir el prstec dels llibres. Ha de fer-se tots els anys perqu les col.leccions canvien.

Setembre Tutors/es

Reuni de coordinaci per a establir les pautes dactuaci

Tercer trimestre Tutors/es dInfantil i Primria i Cap dEstudis.

El professorat de 5 anys acompanyar al professorat de 1r, en la recepci de lalumnat, el 1r dia, durant uns 5 10

1r dia de classe. Mes de setembre

Tutors/es 1r i mestres dinfantil que han tingut a lalumnat.

minuts

c Amb les famlies:


Informaci sobre el contingut del Programa i el pas a Primria

Final del segon trimestre

Tutors/es de 5 anys, Cap dEstudis

Reuni informativa sobre les caracterstiques psicoevolutives dels xiquets i les xiquetes destes edats.

Juny Psicleg

Convocar una reuni general on se'ls informe del tipus de material que necessitaran, metodologia a emprar, continguts a treballar, normes d'aula i centre Visita a les aules de 1r i altres dependncies del Collegi (Biblioteca, Gimns)

Setembre (abans dentrar lalumnat)

Tutors/es de 1r

Passar un qestionari a les famlies per que valoren les actuacions que shan realitzat en el Pas dInfantil a Primria

Finals del 1r trimestre Tutors/es de 1r

s de lagenda com a ferramenta i mitj de comunicaci amb les famlies

Tot el curs Tutors/es i especialistes de 1r

8.- RELACI FAMLIA-ESCOLA En lnies generals, el pas d'Infantil a Primria, suposa un canvi tant en el fons (nous docents, diferent organitzaci i distribuci d'espais i temps) com en la forma de treball (nova metodologia, un altre tipus dactivitats) Tots estos canvis que ha d'afrontar l'alumnat, davant del pas a la nova etapa escolar, generen una gran incertesa tant en els menors com en les seues famlies. s per aix, que des de l'escola es realitzaran les actuacions proposades en aquest document perqu comprenguen i accepten el canvi.

9.- SEGUIMENT I AVALUACI:

El seguiment es realitzar en juny i desembre i finalitzar amb l'elaboraci

d'una Memria en qu es tindran en compte les dificultades trobades i s'establiran les propostes de millora.

DIL.LIGNCIA per a fer constar que aquest pla va ser aprovat pel Consell escolar degudament

convocat en temps i forma- en sessi ordinria de 16 de juliol de 2013 a la que van assistir

15 membres, dels 24 que de fet i dret composen el consell escolar, votant a favor 14, en

contra 0 i abstencions 0, per tant va ser aprovat amb la majoria legal establerta.

DIL.LIGNCIA per a fer constar que aquest pla va ser modificat pel Claustre degudament

convocat en temps i forma- en sessi ordinria de 2 dabril de 2014 sent aprovat per

unanimitat dels membres assistents.

Aielo de Malferit, 2 dabril de 2014

Pas a Primýria Modificaciý Abril 2014

Documents

Transcript of Pas a Primýria Modificaciý Abril 2014