Parlem de comerç i nouvingutsTRENCANT RUMORS AL COMERÇC

OL·

LEC

CIÓ

NO

SALT

RE

S TA

MB

É F

EM

CIU

TAT

3

2

Parlem de comerçi nouvingutsTRENCANT RUMORS AL COMERÇ

COL·LECCIÓ NOSALTRES TAMBÉ FEM CIUTAT

4

Aquest document ha estat elaborat per

amb el suport de

amb la col·laboració deUnión de Asociaciones para la Beneficencia de China en Catalunya

© PIMEC Comerç, 2012Viladomat, 17408015 Barcelona (Catalunya)pcomerc@pimec.orgwww.comerc.pimec.org

És permesa la reproducció i la comunicació pública sempre que se’n faci un ús no comercial i se citi el titular dels drets d’autor mitjançant la següent referència: “Parlem de comerç i nouvinguts, PIMEC Comerç”.

Col·lecció Nosaltres també fem ciutat

Parlem de comerç i nouvinguts

Desembre de 2012

Textos: PIMEC ComerçFotografies de portada i pàgines 11, 13, 23, 27 i 31: SixProject (www.sixphotoproject.com)

Àrea d’Economia, Empresa i OcupacióDirecció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat

Les virtuts del diàleg i la discussió, i espe-cialment la seva capacitat per incidir i modi-ficar la realitat, ja van ser reconegudes per les velles civilitzacions grega i romana i han marcat l’esdevenir dels pobles europeus (malauradament, amb conseqüències nefas-tes allà on ha mancat una reflexió profunda). A casa nostra, els comerciants som persones obertes, amables, sociables, que, gràcies al tracte diari i a la conversa quotidiana, tenim una relació gairebé íntima amb els nostres clients. Mercats municipals i comerços, a més, són espais de sociabilitat on sovint es debat i es comenta l’actualitat.

En l’àmbit del comerç nouvingut, recor-do com de profitoses van resultar les tau-les rodones organitzades amb motiu del 1r Congrés de Comerç i Nouvinguts de PIMEC Comerç, el novembre de 2011, en les quals vaig tenir l’oportunitat de participar i d’aportar el meu punt de vista. En aquell moment vam ser capaços de reconèixer l’aportació positiva que realitza el comerciant nouvingut al nostre model de comerç i, al mateix temps, els reptes col·lectius a què hem de fer front.

Per això, em plau presentar aquest recull d’entrevistes sobre el comerç nouvingut,

Les virtuts del debat

ANDREU LLARGUÉSPresident de PIMEC Comerç Barcelona

5

6

una polifonia de veus que reflecteix la rique-sa d’un debat apassionant. Un debat que ha estat objecte de profundes reflexions a Ca-talunya però també a altres països europeus com França o el Regne Unit, no sense certa polèmica.

En aquesta ocasió, gràcies a les entrevistes que tot seguit podreu llegir, podem arribar a copsar una visió global del fenomen del co-merç nouvingut a partir de la suma de visions complementàries: des de l’àmbit del sector públic, amb les diferents visions (local, su-pramunicipal i nacional) que es corresponen amb els diversos nivells administratius, fins a representants de comunitats nouvingudes i del tercer sector. Un debat, en definitiva, que continua viu i que condicionarà la feso-mia del nostre comerç de proximitat en els anys a venir, especialment ara que ens tro-bem en un moment de gran transcendència per al nostre país.

“Mercats municipals i comerços són espais de sociabilitat on sovint es debat i es comenta l’actualitat”

Índex d’entrevistes

7

Xavier Boschpàg. 8

Alejandro Goñipàg. 34

Miquel Estevepàg. 18

Comerciants autòctonspàg. 38

Raimond Blasipàg. 14

Lam Chuen Pingpàg. 24

Àngel Colompàg. 28

8

Xavier Bosch va néixer a Barcelona l’any 1962. Va estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola a l’Escola d’Agricultura de Barcelona.Entre 1992 i 1999 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya i va exercir el càrrec de secretari de la Mesa del Parlament durant les dues legislatures. Els anys 2003 i 2004 va ser subdirector de la Delegació de la Generalitat de Catalunya al Marroc i responsable de l’aplicació del programa Xarxa d’Informació Laboral en Origen (XILA).El gener de 2011 va ser nomenat director per a la Immigració del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

9

“Patronals i botiguers de nacionalitat estrangera han

fet un pas important per trobar-se i unir esforços”

XA

VIER

BO

SCH

Directo

r gen

eral p

er a la

Imm

igra

ció

Gen

eralita

t de C

ata

lun

ya

10

Quins són els principals reptes de la Di-recció General per a la Immigració en els propers anys?

El principal repte és aconseguir la plena integració de les persones nouvingudes. Hem d’anar construint estructures que ens permetin incidir en un model propi de ges-tió de la immigració, vinculant els nous flu-xos a les necessitats de mà d’obra.

Quins són els fluxos migratoris actuals a Catalunya?

Des de fa un parell d’anys els saldos mi-gratoris són negatius per un cúmul de cir-cumstàncies: la crisi, l’efecte retorn que es detecta sobretot entre els llatinoamericans, la progressiva nacionalització dels que

fa més temps que són aquí i l’emigració d’autòctons (alguns d’ells immigrats nacio-nalitzats).

Fins a quin punt el comerç ha estat una eina integradora per a les persones im-migrades?

Ha estat important. A través d’aquests co-merços moltes famílies i persones nouvin-gudes han tingut un contacte més directe amb la societat catalana i hi ha hagut un intercanvi, una reciprocitat que és sinònim de bona convivència.

La Direcció General per a la Immigració porta a terme alguna acció per evitar la concentració de comerços ètnics a de-

“A través del comerç moltes famílies nouvingudes han tingut un contacte més directe amb la societat catalana”

terminades zones de les ciutats i pobles de Catalunya?

La competència per regular el sector del comerç recau sobre la Direcció General de Comerç i els ajuntaments. El camí encetat d’obrir les portes als comerciants d’origen estranger perquè s’integrin a les associa-cions de botiguers i comerciants, diguem-ne de tota la vida, és l’adequat. En tot cas, la concentració de comerços ètnics en de-terminades zones té a veure amb la mateixa composició sociodemogràfica del barri on estan ubicats.

Com creu que evoluciona l’associacio-nisme en les comunitats nouvingudes?

En l’àmbit de l’associacionisme comercial,

prou bé. És un fet que tant les patronals com els mateixos botiguers de nacionali-tat estrangera han fet un pas important per trobar-se i unir esforços. El més important és que s’està produint la integració des de la normalitat, evitant la duplicitat de xarxes o la segregació en funció de l’origen ètnic o nacional.

La Direcció General per a la Immigració col·labora amb la Direcció General de Comerç? En quins projectes?

Col·laborem en el marc de la Comissió In-terdepartamental d’Immigració que aple-ga tots els departaments de la Generalitat que gestionen el fet migratori. Una de les darreres col·laboracions ha estat la redac-

11

La perruqueria i la bellesa és un dels sectors amb major presència d’empresaris nouvinguts.

12

ció d’una fitxa antirumors sobre horaris co-mercials que hem penjat al nostre web per trencar tòpics en immigració.

Com valora la Xarxa Barcelona Antirumors?És una iniciativa pionera i referent que de-passa la mateixa ciutat de Barcelona. Cal reconèixer l’esforç que l’Ajuntament està fent per fomentar una bona relació veïnal, per combatre prejudicis i estereotips que s’associen de forma injusta amb el conjunt de persones immigrades. Sens dubte una de les potencialitats de la xarxa és la capa-citat per estendre els missatges i treballar

conjuntament amb tots els membres impli-cats.

Últimament han identificat algun rumor relacionat amb la immigració?

Sempre reapareixen una mica els mateixos. Com ara que els comerciants estrangers obren quan volen i infringeixen la normati-va, obviant que la llei és la mateixa per a to-thom i que, per exemple, permet a tots els comerços d’alimentació de menys de 150 metres quadrats obrir diumenges i festius, a banda dels altres dies de la setmana. La llei no distingeix entre uns i altres.

Als darrers anys nombrosos empresaris i empresàries xinesos

s’han fet càrrec de bars i cerveseries que es

traspassaven.

13

14

Raimond Blasi, nascut l’any 1978 a Barcelona, és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Va completar la seva formació amb un postgrau en Lideratge i Governança Local per la Universitat Autònoma de Barcelona i posteriorment va realitzar un Màster en Comunicació d’Entitats Socials per la Universitat Abat Oliba. Militant d’Unió Democràtica de Catalunya des de 1998, la seva trajectòria política va començar fa més d’una dècada, quan va esdevenir conseller municipal a l’Eixample. Des de l’any 2011 és regidor de Comerç, Consum i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, l’Adolescència i Joventut, i del districte de Sant Andreu. També és president de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona.

Quins són els principals reptes de la Re-gidoria de Comerç, Consum i Mercats per als propers anys?

Garantir el manteniment d’un model basat en un comerç de proximitat, amb uns eixos comercials molt consolidats. Posant-nos com a administració al costat dels comer-ciants per ajudar-los en el que puguem a dinamitzar una activitat tan necessària per reactivar l’economia de la ciutat. El comerç barceloní és sòlid i té recursos per fer front a la crisi, ja que té capacitat per adaptar-se a les noves necessitats amb fórmules inno-vadores.

Cap a quin model de comerç creu que evoluciona el teixit comercial barceloní?

Cap a un model on les grans superfícies i les franquícies coexisteixen amb els formats tradicionals i de proximitat, representats per petits comerços, fires i mercats munici-pals, incloent-hi establiments emblemàtics

15

“Volem proporcionar informació als comerciants

nouvinguts perquè coneguin els seus drets i deures de

forma adequada”

RA

IMO

ND

BLA

SIR

egid

or d

e Co

merç, C

on

sum

i Mercats

Aju

nta

men

t de B

arcelo

na

16

i on destaca la força dels eixos comercials, que concentren actualment una oferta que abans només es trobava al centre.

És el comerç una eina integradora per a les comunitats nouvingudes?

En molts casos el comerç és el primer contacte amb la realitat del país que els acull. I això ho veiem especialment en bar-ris com el Raval, on gairebé la meitat dels comerços són d’origen immigrant. Des de l’Administració volem proporcionar-los informació perquè coneguin els seus drets i deures i la formació adequada a les seves necessitats. També fomentem la seva par-ticipació, a través de l’associacionisme co-mercial, en la construcció d’aquest model

de comerç proper a les persones, on més enllà de la relació comercial s’estableix un vincle personal que parla l’idioma de la proximitat.

Existeix una baixa afiliació de comer-ciants nouvinguts als eixos comercials de la ciutat. Per què creu que succeeix?

És una realitat que posem sovint sobre la taula per tractar de convèncer les empre-ses dels avantatges de compartir sinergies i esforços en un mateix eix comercial. És cert que la nostra és una cultura més associati-va que d’altres cultures d’origen d’aquests comerciants, i que per aquest motiu no acaben d’entendre aquesta necessitat, però també ho és que no és l’únic perfil

“Els comerciants nouvinguts no són l’únic perfil de comerciant a qui li costa associar-se: franquícies i multinacionals també formen part d’aquest llistat”

de comerciants a qui els costa associar-se. Franquícies i multinacionals també són per nosaltres objectius d’aquesta tasca gairebé de seducció.

Com valora la Xarxa Barcelona Antiru-mors? Com col·laboreu des de la Regi-doria de Comerç en aquest projecte?

Aquest projecte, fonamental en el procés d’integració dels nouvinguts a la nostra co-munitat, es basa a desmuntar tòpics erronis o, si més no, inexactes o que atribueixen a tot un mateix grup de persones, i també de comerços, els incompliments o negligèn-cies d’algun dels seus integrants. La nostra col·laboració passa per proveir la Xarxa de dades fiables, provinents d’estudis i en-

questes de què disposa la Regidoria, per tal de contrarestar els rumors falsos o exa-gerats.

Com està afrontant el debat dels horaris comercials, atesa la diversitat d’opinions que hi ha a la ciutat?

Precisament respectant aquest debat i de-fensant que no es pot prendre cap decisió en aquest aspecte sense comptar amb el consens del sector. Barcelona té un comerç basat en un model de proximitat que con-viu amb grans àrees comercials. Totes dues formes de comerç han de poder avaluar la conveniència d’alliberar els horaris comer-cials buscant un punt d’equilibri que aporti beneficis a uns i altres.

17

L’Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, amb la segona tinent d’Alcaldia, Sònia Recasens, i el regidor Raimond Blasi.

18

Miquel Esteve, de 56 anys, és llicenciat en Filosofia i Lletres. Professor a l’Institut Miquel Taradell del Raval, actualment és comissionat d’Immigració i Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en el moment del seu nomenament com a comissionat, va assegurar que Miquel Esteve era “la millor opció”. L’avalen, va dir, la trajectòria i l’experiència humana. De fet, Esteve ha atès alumnes procedents de les primeres onades migratòries, sobretot d’ètnia gitana procedents de Romania i Portugal. Des de 2008, treballa en la direcció del Secretariat d’Immigració de Convergència Democràtica de Catalunya, i va participar en l’organització de la campanya humanitària “Catalunya contra la fam a l’Àfrica” al 2003.

Quins són els reptes actuals de l’Ajunta-ment de Barcelona pel que fa la immi-gració?

Amb el nou canvi de paradigma pel que fa als fluxos migratoris, on ha disminuït nota-blement l’entrada de noves persones a la nostra ciutat, la màxima preocupació de l’Ajuntament és treballar per a la cohesió i la integració de totes aquelles persones que volen fer de Barcelona la seva ciutat i la ciutat dels seus fills i filles. Barcelona és ja una ciutat diversa i hem d’aconseguir apro-fitar aquesta diversitat, tot allò de positiu que té, per construir dia a dia una ciutat millor. Es tracta d’aconseguir que aquesta Barcelona diversa sigui també una ciutat de cohesió i de convivència.

Quins són els principals fluxos migratoris instal·lats a Barcelona en l’actualitat?

El cens a la ciutat és força dinàmic. Amb dades de 2012 el principal origen de les persones nouvingudes ha estat el Pakistan.

Fins a quin punt creu que el petit co-merç és una eina integradora per a les comunitats nouvingudes?

El petit comerç representa una sortida la-boral important per a moltes persones que arriben a la ciutat. En molts casos, persones d’origen immigrat prefereixen obrir un ne-goci propi que treballar per a una empre-sa com a assalariades, ja que així tenen un

19

“Barcelona és una ciutat diversa i hem d’aprofitar

aquesta diversitat per construir una ciutat millor”

MIQ

UEL ESTEV

EC

om

ission

at d’Im

mig

ració

i Acció

Co

mu

nità

ria

Aju

nta

men

t de B

arcelo

na

20

major control sobre la seva cotització a la seguretat social, i inverteixen el volum ho-rari que desitgen en funció dels guanys que volen obtenir. Sobretot persones xineses i pakistaneses amb una notable tradició em-prenedora estan canviant la fisonomia de molts carrers i fins i tot de molts barris de la nostra ciutat. També provoca un efecte de visibilitat i relació cap a la ciutadania autòc-tona, i a poc poc el petit comerç acaba sent un lloc de trobada, diàleg, coneixement i aprenentatge de la llengua. Cal destacar, així mateix, la important tasca que esteu duent a terme les diverses organitzacions empresarials i de comerç establertes a la nostra ciutat, pel que fa a l’acollida i a la integració d’aquest nou comerç, tot ente-

Residents estrangers a Barcelona segons continent

Gener de 2012

AMÈRICA, 40%

ÀSIA, 22%

UNIÓ EUROPEA, 26%

ÀFRICA, 7%

RESTA D’EUROPA, 7%

nent que el comerç no ha de diferenciar orígens.

A quins barris hi ha més comerç d’origen immigrant? Quin és l’origen majoritari dels comerços ètnics de Barcelona?

Raval, Fort Pienc, La Sagrera, darrerament Eixample i també Nou Barris, pel que fa a bars. Majoritàriament parlem de xinesos i pakistanesos.

Quines mesures es poden prendre per-què s’eviti la concentració de comerços ètnics a determinades zones de la ciu-tat?

En principi obrir un comerç és lliure, no es fa distinció per cap motiu, com ara el

d’origen dels comerciants. I en tot cas és el propi mercat el que segurament ho aca-ba regulant. Pensem que la reactivació del comerç de proximitat és un benefici per als diferents territoris de la ciutat, que havien perdut una mica d’inèrcia comercial.

Cap a quin model de comerç creu que avança la ciutat?

Cap al comerç de proximitat, sens dubte. Això no vol dir que les grans superfícies no tinguin quota, al contrari, però cada cop es fa més necessari el comerç de proximitat, i no només pel consum proper, també per construir barri i cohesionar el territori.

Com creu que evoluciona l’associacio-

21

PIMEC Comerç, com a membre del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, va participar a la Carpa Laboral i del Comerç de la Trobada d’Entitats, celebrada el passat 21 d’octubre al Moll de la Barceloneta.

22

nisme en les comunitats nouvingudes?És un repte actual la incorporació progres-siva de comerços regentats per persones d’origen immigrat al teixit associatiu comer-cial de la ciutat. En aquest sentit, s’estan do-nant experiències molt positives impulsades pels propis eixos comercials de bar-ri (com ara l’Ass. de Comerciants de Creu Coberta, Tot Raval, etc ) i per altres entitats dedicades a la dinamització comercial. S’ha d’explicar a una persona que arriba a la ciutat la tradició associativa barcelonina i per què és impor-tant associar-se. Cal dir que en molts paï-sos d’origen l’associacionisme comercial no existeix o té característiques molt diferents, per tant cal apropament, diàleg i informació. Des dels districtes de la ciutat també s’han portat a terme i/o estan en marxa diferents projectes per fomentar l’associacionisme co-mercial entre els comerciants d’origen divers (ja no podem parlar d’origen immigrant,

moltes vegades són persones que porten aquí més de 10 anys). Està clar que el come-rç nouvingut esdevé un motor econòmic per a la ciutat i cal visibilitzar aquesta aportació per part de la població immigrada, sovint mal identificada com a població receptora de recursos i passiva.

En quins projectes col·labora amb la Re-gidoria de Comerç, Consum i Mercats?

Actualment estem treballant en l’edició de materials antirumors sobre comerç immi-grant. Considerem fonamental desmentir les falses informacions que circulen respec-te al col·lectiu, com ara que no paguen im-postos pel fet de ser d’origen estranger, o que no són inspeccionats com els comerços autòctons. Cal refermar la idea que existeix una vida comercial diversa, però amb els mateixos drets, deures i responsabilitats per a tothom.

Cada cop són més presents a tots els districtes

de la ciutat els salons de bellesa regentats pel

col.lectiu xinès.

“En molts dels països d’origen l’associacionisme comercial no existeix o té característiques diferents, per la qual cosa cal diàleg, apropament i informació”

23

24

Lam Chuen Ping és una de les persones més influents de la comunitat xinesa a Catalunya. Va ser dels primers joves xinesos que van arribar a Barcelona, on va obrir el primer consultori de medicina xinesa i acupuntura. Actualment és empresari i, entre moltes altres coses, president de la Unión de Asociaciones para la Beneficencia de China en Catalunya.

Quins són els principals objectius de l’associació que presideix?

Des de la Unión de Asociaciones para la Beneficencia de China en Catalunya volem establir ponts entre la comunitat xinesa i la catalana, així com actuar d’interlocutors amb les institucions i administracions públi-ques, sempre vetllant pels xinesos empre-nedors que s’estableixen a Catalunya.

Com creu que evoluciona l’associacio-nisme en les comunitats nouvingudes?

Formar part d’una associació aporta un punt important de confiança per a l’empresari nouvingut que entra a Europa per fer nego-cis. El cas de la comunitat xinesa a Catalu-nya és un bon exemple d’associacionisme. Estem molt ben estructurats i tenim els millors emprenedors xinesos de l’Estat es-panyol. A més, tenir el suport d’una patro-nal com PIMEC Comerç ens ajuda molt. A Catalunya el 40% dels treballadors d’origen xinès són autònoms. Aquestes dades ens mostren la cultura emprenedora que tenim els xinesos. Sabem que junts aconseguim molt més que separats i per això creiem en l’associacionisme.

La crisi econòmica i social està afectant especialment el sector del comerç mi-norista per la gran caiguda del consum. Quina és la realitat actual dels comer-ciants xinesos a Catalunya?

25

“La crisi econòmica afecta també els comerciants

xinesos, però tenim molt clar que hem de treballar

més per a guanyar menys”

LAM

CH

UEN

PING

Em

presa

ri xin

ès

Un

ión

de A

socia

cion

es pa

ra la

Ben

eficencia

de C

hin

a

26

La crisi econòmica ens afecta exactament igual, però crec que psicològicament es-tem més preparats per fer front a situacions com aquesta. Els xinesos tenim molt clar que hi ha moments en què s’ha de treballar més i guanyar menys. La situació econò-mica a Espanya ha canviat molt i en molt poc temps i això ha creat incertesa a molts emprenedors. Els xinesos seguim treballant i obrint negocis perquè tenim una cultura empresarial i perquè mai hem viscut per so-bre de les nostres possibilitats. Creiem en la cultura de l’esforç i de l’estalvi.

Creu que els comerciants nouvinguts han d’adaptar els seus negocis a l’estè-tica catalana?

Rotundament sí. Tothom que vingui de fora s’ha d’adaptar als costums i integrar-se en la societat i conviure. Un cop fet això, ja pot anar treballant per traslladar i fer conèixer la seva cultura a la societat d’acollida. Els xine-sos no tenim gaires problemes per adaptar-nos a noves realitats ja que el nostre país és immens i hi conviuen moltíssimes persones i moltíssimes cultures. La comunitat xinesa és empresarial i, per tant, mirem com po-dem guanyar més diners. Això ens obliga a evolucionar i adaptar el nostre negoci al nostre públic. Si et tanques i no canvies, et quedes en el camí.

Què diria a aquells que pensen que els comerciants xinesos suposen una com-

“Tothom que vingui de fora s’ha d’adaptar als costums de la societat d’acollida; més tard ja es treballarà per fer conèixer la seva cultura d’origen”

petència deslleial?Doncs que els xinesos no venem per perdre diners. Ens acusen de competència deslleial perquè venem el producte a preus més econòmics, però us puc ben garantir que els marges que s’aconsegueixen permeten consolidar els projectes empresarials dels xinesos. D’altra banda, les botigues xineses han beneficiat molts consumidors, sobretot ara en època de crisi, perquè poden com-prar alguns productes a millor preu. Per què tothom ha d’estar obligat a gastar-se 80 euros en unes sabates?

Des de l’associació que presideix, por-ten a terme alguna acció per desmentir acusacions com aquesta?

El nostre objectiu és vetllar perquè els xine-sos emprenedors tirin endavant projectes empresarials, complint les normatives i amb bona sintonia amb la societat catalana. En això gastem tots els nostres esforços. Això no obstant, quan faig alguna entrevista o em reuneixo amb algun polític o represen-tant d’institució, aprofito per desmentir ru-mors que ens afecten.

Com valora la Xarxa BCN Antirumors que impulsa l’Ajuntament de Barcelona?

Són projectes molt positius i necessaris, però també caldria que els polítics tin-guessin molt en compte les comunitats nouvingudes en els seus discursos i plan-tejaments.

27

Interior d’un restaurant xinès de la ciutat de Barcelona.

28

Amb quin objectiu neix la Fundació Nous Catalans?

La nostra institució prové de l’evolució del secretariat d’Immigració de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Sempre hem cregut important treballar l’encaix entre el catalanisme i la immigració i la Fundació Nous Catalans ha resultat la consagració del que havíem començat fa uns anys a tra-vés del secretariat d’Immigració de CDC. La Fundació Nous Catalans desenvolupa una tasca de cohesió social. L’objectiu és aproximar els ciutadans arribats a Catalunya a principis del segle XXI, i que ja representen un 16% de la població catalana, a les nostres realitats econòmiques, socials, culturals i lingüístiques. Crec que com més aviat les persones immigrades se sentin catalanes, millor.

La Fundació Nous Catalans es defineix com un espai d’integració. Quines ac-

Àngel Colom va néixer a Rupit i Pruit l’any 1951. Partidari de l’independentisme català, ha desenvolupat la seva carrera política a tres partits: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el Partit per la Independència (PI) i, actualment, a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Entre 1988 i 1999 va ser diputat al Parlament de Catalunya per ERC. L’any 2000 es va fer militant de CDC i l’any 2003 va ser nomenat delegat de la Generalitat de Catalunya al Marroc. Va residir a Casablanca, al Marroc, fins el mes d’abril de 2008, que va tornar a Catalunya. El 18 de setembre de 2008 va ser escollit president del Secretariat d’Immigració de CDC, càrrec que ocupa actualment, i dirigeix també la Fundació Nous Catalans.

29

“A les persones que arriben a Catalunya per

a viure i treballar els demanem que mica en mica es vagin sentint catalanes i

estimin el nostre país”

ÀN

GEL C

OLO

MS

ecretari d

’Imm

igra

ció d

e CD

C

Fu

nd

ació

No

us C

ata

lan

s

30

cions estan portant a terme per inte-grar les comunitats nouvingudes a la societat catalana?

La Fundació Nous Catalans és un espai d’integració global que s’estructura en 5 grans projectes permanents: l’espai llatí, l’espai afrocatalà, l’espai catalanomarroquí, l’espai Àsia i l’espai Europa. Creiem que és important desenvolupar projectes específics dirigits a les persones segons el seu origen, ja que el procés d’aproximació entre una persona procedent de la Xina, de Mèxic o de Ghana, és diferent. La nostra entitat té un altre gran projecte, NousCatalans.Joves, presidit per l’Èric Bertran. Es tracta d’un moviment juvenil sobiranista que pretén aproximar-se a tot el jovent que pro-cedeix d’orígens immigrants.

Què demana la Fundació Nous Catalans a les persones immigrades?

Al milió i mig de persones que han vingut a Catalunya i treballen (o ho intenten), els demanem que mica en mica es vagin sentin catalans i que estimin Catalunya. Cadas-cuna d’aquestes persones ha de trobar el seu propi camí d’integració i el seu encaix. Tot plegat suposa un enriquiment per al futur col·lectiu del nostre país.

Estan trobant dificultats en aquests pro-cessos d’aproximació? Hi ha voluntat per part de les persones immigrades de formar part d’aquest projecte?

Els processos són complexos però cal remar-car que hem trobat una predisposició molt alta per part de tots els origens. La resposta

“L’associacionisme empresarial entre els afrocatalans està resultant un èxit; la Fundació ja ha realitzat les primeres jornades empresarials”

31

32

ha estat molt satisfactòria, hi ha una gran voluntat d’anar-se identificant amb el país que han escollit per viure.

Com creu que evoluciona l’associacionis-me empresarial en les comunitats nou-vingudes?

En alguns casos va una mica més lent, però crec que evoluciona molt favorablement. L’associacionisme empresarial entre les persones d’origen xinès o del sud d’Àsia ve de ja fa uns anys. Més recent és l’associacionisme entre els afrocatalans, però també està resultant un èxit. De fet, l’Espai afrocatalà de la Fundació Nous Catalans ja ha realitzat les primeres jorna-des empresarials. El món llatí i marroquí també es va associant cada cop més, de la mateixa manera que també ho fa l’euro-peu.

Fins a quin punt el comerç ha estat una eina integradora per a les persones im-migrades?

Sense cap mena de dubte el comerç és una eina intgradora. Dintre del procés inte-grador, la vessant econòmica ocupa la primera posició. El comerç és la punta de llança, l’eina primera d’arrelament en el país. Els comerciants d’origen nouvingut formen part del teixit productiu català i això suposa un compromís per part d’aquestes famílies emprenedores. Posteriorment, i

potser d’una manera més lenta, ve la inte-gració cultural.

Els comerços d’origen immigrant han de complir les normatives legislatives catalanes. Han d’adaptar també els co-merços a l’estètica catalana?

Òbviament han de complir les normatives catalanes, com tots, però adaptar els comer-ços a l’estètica catalana és un procés més lent. Actualment, molts comerços d’origen immigrant mantenen una estètica pròpia per atraure l’atenció dels seus clients. Crec que a poc a poc, amb el suport, les recomanacions i l’acompanyament de les patronals del sector, els comerços aniran adoptant l’estètica catalana, tot i que entenc que seguiran conservant les seves arrels.

Quines mesures creu que s’han d’adoptar per acabar amb la problemàtica del “top manta”?

L’Espai Afrocatalà de la Fundació Nous Catalans té un projecte en marxa per fre-nar aquesta problemàtica. Es tracta d’un pla integral centrat en dues zones, l’àrea de Barcelona i la Costa Daurada, i que comptarà amb la col·laboració de les pa-tronals del sector, dels ajuntaments i dels treballadors del “top manta” que tenen una voluntat de retorn als seus països d’origen o volen regularitzar la seva situació i acabar amb aquesta feina il·legal.

33

34

Alejandro Goñi va néixer al barri de Gràcia, a Barcelona, l’any 1947. Amb 10 anys, ja repartia peix als veïns del barri xino de Barcelona, ja que la seva família tenia una parada de peix al Mercat de la Boqueria. Actualment i seguint amb el llegat familiar, té dues parades als Mercats Municipals de la Concepció i de les Corts. Els seus inicis en el món associatiu es remunten a principis de la dècada dels 70, sent delegat del Gremi de Peixaters de Catalunya al Mercat de la Concepció. Uns anys més tard va ser escollit president del Mercat. Durant la seva trajectòria, ha estat president de l’Agrupació Empresarial Independent (AEI), vicepresident primer i adjunt a la presidència de PIMEC, i des de l’any 2000 és president de PIMEC Comerç.

En termes generals, com es valora des de PIMEC Comerç l’arribada de comer-ciants nouvinguts al comerç de proximi-tat de Barcelona?

Es tracta d’un fenomen molt positiu. El co-merç de proximitat aglutina els barris des del punt de vista social i econòmic, i a la darrera dècada la manca de relleu genera-cional podia posar en perill aquest equilibri. L’arribada de comerciants nouvinguts ha in-vertit aquesta tendència i, a hores d’ara, a Barcelona tenim la sort de comptar amb un teixit comercial viu, dinàmic i modern, ca-paç de satisfer les necessitats dels clients a tots els districtes.

Quina ha estat l’actitud de la societat d’acollida?

Deixant de banda episodis molt concrets i aïllats, crec que els catalans i les catala-nes hem mostrat una actitud molt positi-va. Afortunadament, comptem amb uns poders públics conscients de la necessitat d’abordar el fenomen de la immigració des d’àmbits d’acció complementaris. Als da-rrers anys s’hi han dedicat molts recursos, cosa que no succeeix a tot arreu. Uns recur-sos, a més, que han multiplicat la incidència de les accions del teixit associatiu del nostre país, compromès amb la integració real de les persones nouvingudes. Això no obstant, és evident que es tracta d’un procés delicat i, al marge de les opcions ideològiques cla-

3535

“Els comerciants nouvinguts han de superar l’aïllament i recolzar-se en els gremis

sectorials de la ciutat”

ALEJA

ND

RO

GO

ÑI

Presid

ent

PIM

EC

Co

merç

36

rament xenòfobes, sí que és cert que hi ha hagut molts tòpics i rumors sobre aquestes comunitats nouvingudes.

Com definiria l’actitud dels comerciants nouvinguts?

En la seva majoria són gent jove, amb moltes ganes de treballar, de fer les coses bé i d’integrar-se al país que els ha acollit. Ara bé, és necessari complementar aquesta bona voluntat amb assessorament tècnic especialitzat, per exemple, per tal de complir correctament les ordenances municipals. En aquest sentit, els comerciants nouvinguts poden recolzar-se en els gremis sectorials i en patronals del sector com PIMEC Comerç, que treballem activament

“Tenim la sort de comptar amb uns poders públics conscients de la necessitat de destinar recursos a facilitar la integració dels comerciants nouvinguts”

perquè aquests nous comerciants coneguin el nostre model de comerç i s’hi integrin sense problemes.

Quina relació ha tingut PIMEC Comerç amb la comunitat empresarial xinesa?

Si hi ha alguna comunitat nouvinguda que destaca en l’àmbit empresarial, aquesta és la xinesa sense cap mena de dubte. Les persones d’origen xinès que viuen a Barcelona són emprenedores, assumeixen reptes, obren comerços i intenten oferir un bon servei a la ciutat. Això, de vegades, pot ser motiu de conflicte amb la gent del barri o amb la resta de comerciants, per la qual cosa va ser molt positiu l’adhesió del col·lectiu empresarial xinès a PIMEC

Comerç l’any 2007. Això ens ha permès treballar colze a colze i desactivar situacions de tensió que s’hagin pogut produir.

Aquest procés d’integració continua en marxa. Quins són els principals reptes de futur?

Com deia, els comerciants nouvinguts han de superar l’aïllament en què es tro-ben molts d’ells actualment i integrar-se als gremis sectorials i a les associacions territorials de comerciants. Allà trobaran l’assessorament i el suport necessaris per modernitzar els seus negocis i començar a aplicar les bones pràctiques del comerç que hem anat consolidant els comerciants autòctons.

37

Alejandro Goñi i Lam Chuen Ping durant l’acte d’adhesió de la Unión de Asociaciones para la Beneficencia de China en Catalunya PIMEC Comerç, l’abril de 2007.

38

De moment, al nostre barri hi ha pocs comerços regentats per persones immigra-des. Sí que es veuen alguns comerços tipus basar i, evidentment, el sector més afectat és el de la ferreteria i les botigues de regal. A la nostra associació no hi ha socis immigrants, però crec que és molt important que s’associïn als gremis i les associacions de barris, pobles o ciutats, per anar tots en una mateixa direcció.

Els comerciants autòctons i el comerç nouvingut

“Per anar tots en una mateixa direcció hem d’afiliar-nos als gremis i associacions territorials”

ICA GARCÍAPresidenta de l’Associació de Comerciants de La Bordeta (Lleida)

39

La valoració davant l’arribada de comerç nouvingut és positiva, sempre que compleixi totes les normatives i lleis del nostre model de comerç. En aquest cas creiem que no és cap problema tenir més comerços a la nostra vila, sigui quin sigui el sector i sigui quin sigui el país de procedència. En el cas que no compleixin les normatives ni les lleis, creiem que les autoritats competents haurien d’actuar ràpidament per no afeblir ni deteriorar més el model de comerç del nostre país. La nostra associació té com a associats alguns comerços de nouvinguts que compleixen a la perfecció les regles de joc. Comerços establerts de fa molts anys, pioners en el seu sector i que s’han adaptat i incorporat als models de comerç i de treball de la nostra ciutat.

LLUÍS SERRAPresident de l’Associació de Botiguers i Comerciants de Montmeló

Tots els canvis, en general, poden ser positius. A Salt, tot i que es comencen a notar alguns canvis, la majoria de comerços regentats per nouvinguts neixen amb l’única motivació de l’autoocupació. No són més que una alternativa a l’atur o a la inactivitat. Es parla molt d’integració i de mediació, però mentre no aconseguim canviar aquesta visió, qualsevol canvi normatiu que no ga-ranteixi un control estricte i en igualtat de condicions pot agreujar la situació existent. Pel que fa a l’associacionisme, a Salt hem tingut algun comerciant nouvingut però, en general, s’impliquen poc i es fa difícil que es mantinguin durant un període de temps gaire llarg. Actualment no n’hi ha cap i penso que caldria que hi fossin tots.

JOSEP MARIA BERGAPresident de l’Associació de Comerciants de Salt

“A la nostra associació tenim comerciants nouvinguts que s’han adaptat al nostre model de comerç i de treball”

“La majoria de comerços de nouvinguts responen a la necessitat de l’autoocupació”

40

Els canvis són positius per al sector comercial però és necessari que tots els comerços es regeixin per les mateixes normatives, tant les locals com les de tot Catalunya, sense que l’idioma sigui un impediment o, de vegades, una excusa. Des de les associacions, tenim el deure de posar a l’abast dels comerciants nouvinguts les eines necessàries per a dur a terme tots aquests tràmits i poder oferir al client un servei de qualitat. A la nostra associació tenim alguns nouvinguts en el sector alimentari i dels serveis personals (perruqueries). L’associacionisme fa que se sentin més segurs, més assessorats i més integrats.

En els darrers anys, han aparegut multitud de basars que entren en competència directa amb el nostre sector: la ferreteria i el parament de la llar. A Espanya hi ha un total de 18.000 basars i a Catalunya són més de 3.200. Si comparem aquest número amb els establiments de ferreteria i bricolatge, 1.500 a Catalunya, és evident que aquesta proliferació ens afecta. Un estudi de la Direcció General de Comerç Interior de l’Estat constata que entre un 18% i un 20% dels productes dels basars coincideixen amb els nostres. Crec que seria important que els controls de qualitat dels productes que es comercialitzen als basars tinguessin el mateix nivell d’exigència que tenen les ferreteries tradicionals. Seria molt positiu que els comerciants nouvinguts s’associessin al nostre gremi, però en el cas dels basars, com que són botigues multiproductes, és difícil predefinir a quin gremi s’han d’adherir.

JORDI PORTAPresident de la Unió de Comerç Rapitenc

JOAN ALARCÓNPresident del Gremi de Comerciants de Ferreteria de Catalunya

“El desconeixement de l’idioma pot ser una excusa per no complir les normatives”

“És difícil determinar a quin gremi han d’associar-se els basars xinesos”

41

42

Aquest document ha estat elaborat per

amb el suport de

amb la col·laboració deUnión de Asociaciones para la Beneficencia de China en Catalunya

Agraïments a Xavier Bosch, Raimond Blasi, Miquel Esteve, Lam Chuen Ping i Àngel Colom

Àrea d’Economia, Empresa i OcupacióDirecció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat

www.comerc.pimec.org

@

www

pcomerc@pimec.org

elblocdecomerc.pimec.org

www.facebook.com/PimecComerc

twitter.com/PIMECComerc

43

PIMEC Comerç és membre actiu de la Xarxa BCN Antirumors i a través de la se-va participació promou l’entesa entre els comerciants autòctons i nouvinguts i la integració d’aquests a la trama comercial de proximitat de la ciutat. També contribueix especialment a desactivar els rumors que existeixen en l’àmbit del comerç.

Aquest document pretén ser una eina útil per al dia a dia dels membres de la Xarxa BCN Antirumors d’acord amb el compromís de PIMEC Comerç de proveir la Xarxa de materials específics en l’àmbit del comerç. En cas de dubte, podeu posar-vos en contacte amb l’equip de PIMEC Comerç a través dels següents canals:

44

COL·LECCIÓ NOSALTRES TAMBÉ FEM CIUTATAquesta col·lecció pretén ser un punt de trobada entre les entitats patronals del comerç, els comerciants autòctons i els nouvinguts, les Administracions

Públiques i tots els membres de la Xarxa BCN Antirumors.

TÍTOLS DE LA COL·LECCIÓ1. Els comerciants xinesos de Barcelona2. Horaris comercials i comerç nouvingut

3. Parlem de comerç i nouvinguts

SEGUEIX-NOS A