Revista Parlem-ne! 8

Parlem-ne! 8 Índex

Editorial .......................................................1 Infantil ...........................................................2 Cicle Inicial .................................................5 Cicle Mitjà ..................................................9 Cicle Superior .......................................13 Aula d’Acollida.......................................16 Premis Sant Jordi .................................19 Cursa Sant Josep ...............................26 Grups Missioners .................................27 Animació Cristiana ..............................28 AMPA .....................................................30 Pares ..........................................................32 Dansa ........................................................34 Educació ..................................................35 Premis ........................................................36 Publicitat ...................................................37

Parlem-ne! 8 Editorial

1

Per fi, el cim! Hi arribem amb la motxilla carregada de vivències, amb la satisfacció d'haver complert una nova missió i amb el desig del merescut descans. Lluny queda la sortida al setembre, quan varem començar a caminar disposats a emprendre un viatge de deu mesos ple d'emocions, d’activitats, de dies bons i de no tan bons, de tempestes i de belles postes de sol, de cingles i de valls... Tenim clar que som diferents, molt diferents i que en aquesta diversitat hem trobat la nostra riquesa, perquè hi som tots. L’expedició la fem tots junts cap al mateix destí i amb la mateixa finalitat: CRÉIXER COM A PERSONES. Tots ho hem fet possible i de tots és el mèrit. Hem treballat junts, fent pinya en els moments decisius per tal de coronar el cim. Hem preparat una cordada per assegurar l’ascensió i, en alçar els ulls i l'ànima al cel, hem comprovat que no estem sols, formem una COMUNITAT. Han estat moltes hores viscudes amb l'afany i el desig de formar, d’aconseguir que tothom se senti necessari, de crear vincles entre nosaltres. Enguany la nostra escola ha celebrat el 130è aniversari. La muntanya de Montserrat va rebre un nodrit grup de pares, alumnes i professors com a testimoni d’aquest llarg camí fet i per donar gràcies. Tot aquest treball desenvolupat: els grups missioners, els concursos convocats, els premis concedits, el treball de síntesi dels alumnes d’ESO, les colònies dels d’Infantil i Primària, la tasca del projecte Enugu,.. Sempre posant pel davant de tot la PERSONA i amb el convenciment que gràcies als nostres nens i nenes, nois i noies, un futur millor es possible. Un futur en PAU, amb JUSTÍCIA, SOLIDARI i RESPONSABLE. Un futur que premiï L’ESFORÇ, la feina ben feta, el treball en EQUIP. El futur que a tots ens agradaria pels nostres fills i filles, pels nostres alumnes. En aquests dos mesos d'aturada els caminants s’han de posar a punt: revisar el material, carregar el sac de noves il·lusions, paciència, alegria, entusiasme, empatia, responsabilitat i solidaritat. Perquè el veritable muntanyenc és aquell que sempre intenta noves ascensions. Nosaltres, els educadors, així ho farem. Tot es prepara per a rebre amb els braços ben oberts als nous muntanyencs, per organitzar les noves expedicions que iniciarem al setembre. Vine i DEIXA’T SORPRENDRE! Recordeu que TOTS hi sou benvinguts i que JUNTS fem la travessa. Per haver-ho fet possible, per la vostra confiança, pel vostre suport... GRÀCIES a tots!

Parlem-ne! 8 Educació infantil

2

Dia 29 de maig els nens i nenes de P5 van celebrar la seva graduació de fi d’etapa d’educació infantil. Tots ben formals i eixerits van dedicar un poema als pares i familiars per tal de sensibilitzar que es fan grans.

Benvinguts tots a la festa de fi de curs. Enguany, es procedirà a celebrar el primer concurs, dels diferents grups del centre, a fi i efecte d’acomiadar els grans de la promoció del 1968-1969. El primer grup a actuar ens il·luminarà amb “un raig de sol”...


3

A continuació seguirem el concurs amb una de les cançons més sentides en aquests moments actuals, que ens arriba de Londres...Que ens fa plorar, embogir i cridar!!! Sabeu de qui estem parlant??? Doncs si!!! Dels Beatles.

I ara gaudirem d’un popurri d’algunes de les millors cançons d’aquests moments a nivell nacional, que no ens cansem d’escoltar i ballar en els diversos mitjans de comunicació: la ràdio, la televisió...

A continuació el grup més marxós que fins i tot ens fa moure el dit gros del peu!!! Encara que no tingueu guitarra ni ganes de ballar, prepareu-vos per tremolar en aquest Rock and Roll!!! Uauuuu!!!

Imagine all the people living life in peace


4

I si penseu que els més petits d’aquesta festa, no saben ballar, jejeje!!! estigueu ben atents que bocabadats quedareu! Què us hi jugueu ??? Fem una “Tómbola”!!!

El Abuelo de Vicente Casanueva

Dibuix a llapis

El nostre petit homenatge a la gran tasca que féu tots els avis

amb els vostres néts

L’AVI L’avi sempre explica històries de quan ell era petit. I a mi se’m passen les hores Escoltant-lo tot embadalit. Ara com que l’avi és fora, i no ens veiem tant sovint li vull escriure una carta, i vull començar-la així: Avi, que encara no tornes? que no t’enyores de mi? Agafa paper i bolígraf i explica’m en una carta totes aquelles històries que m’agraden tant sentir.

Parlem-ne! 8 Cicle Inicial

5


6

Alguns dibuixos dels nens i nenes de 1r de primària


7

....i alguns dibuixos de 2n de primària!


8

Ens ho vam passar molt bé, ja ho veieu!!!

Parlem-ne! 8 Cicle mitjà

9


10

Els alumnes de tercer de primària hem estudiat el pas del temps...


11

Els alumnes de quart vam fer entre tots unes redaccions sobre l’escola i el seu equip preferit...


12

Parlem-ne! 8 Cicle Superior

13


14

Mines prehistòriques


15

Parlem-ne! 8 Aula d’acollida

16

SORTIDA A LA BIBLIOTECA JAUME FUSTER

El 4 de març, l’alumnat de l’aula d’acollida del Col·legi Sant Josep, vam

anar a visitar l’exposició “Les llengües a Catalunya”, a la biblioteca Jaume

Fuster. La seva finalitat era mostrar la pluralitat de llengües que es parlen

a Catalunya i estimular el respecte envers totes elles.

També ens han explicat el funcionament de la biblioteca i la possibilitat de

fer-nos el carnet per poder gaudir d’aquests serveis.


17

SORTIDA AL PALAU ROBERT

El dia 27 de març, els alumnes de l'aula d'acollida vam anar al Palau Robert

a veure l'exposició " La immigració, ara i aquí".

Guiats per una monitora també

immigrant, ens va explicar els

diferents espais que hi havia, el

procés migratori i els percentatges

de immigració que hi ha a

Catalunya.

Hem participat i dialogat sobre els

temes que es tracten a l'exposició i

després ho hem complementat a classe amb la lectura del diari que ens van

donar.

Aquesta sortida ha estat molt interessant, ja que ens ha permès d’ampliar la

informació de que disposàvem i alhora enriquir els nostres coneixements


18

FESTA DE LA INTERCULTURALITAT

El dia 14 de maig, els nois i noies de l’aula

d’acollida vam presentar els seus països

d’origen en presentacions informàtiques

als companys i professorat del centre, ha

estat una oportunitat per a tothom el

poder gaudir de la riquesa cultural que

genera el coneixement mutu.

Després de veure el power point de

Catalunya, com a país acollidor, tots junts

vam ballar una sardana com a símbol

d’unió.

Parlem-ne! 8 Premis Sant Jordi

19

Premis Sant Jordi 09

La 25ª edició del certamen literari arriba a l'escola amb un sol esplendorós ,l'esclat de les roses i l'abundor de llibres i poemes que ens apropen la cultura i l'assimilen a la festa d'aprendre i divertir llegint.

El do de la paraula ens fa més propers afiançant els lligams d'amistat i companyonia entre tots els que celebrem aquesta magnífica diada.

Tenint en compte les tres modalitats considerades es van atorgar els següents pre-mis:

LLENGUA CATALANA: ARTS PLÀSTIQUES: Categoría D Prosa: Desert 1r Premi: Paula Àlvarez Poesia: Mª Cruz Jiménez 2n Premi: Marta Berbel Categoría E Prosa: Judit Cuenca Poesia: Laura Nin Accésit: Carla Cuenca

LLENGUA CASTELLANA: Categoría D Prosa: Iris Rovira Poesia: Maria Herraez Categoría E Prosa: Sara Gorgues Poesia:Àngels Carrió


20

Paula Álvarez 2n ESO

Paula Àlvarez Marta Berbel


21

Marta Berbel 2n ESO


22

Per què, quan és Sant Jordi et regalen una rosa? Per què quan és Sant Jordi et regalen un llibre? Per què Sant Jordi és un dia de felicitat? Per què tothom s’emociona amb Sant Jordi? Aquestes preguntes no les has de saber, sinó, que les has de sentir en el teu cor!!!

Sant Jordi, és un dels dies més esperats, per què? Perquè és quan alguna persona que t’estima, et regala una rosa i un llibre, amb tot el seu amor!!! Per què es regala una rosa “VERMELLA”? Perquè la rosa va sortir, d’una sang freda i vermellosa plena d’amor!!! I un llibre, per què ens el regala? Perquè llegir, fa tenir la imaginació més gran i més oberta!!!

A la recerca d’aquella rosa

QUEDEN ELS RECORDSNomés són records: imatges que viuen, moren; recullen somriures i molt sovint plors. Perdudes mirades, versos infinits que mai en cap llibre s’han trobat escrits. Amb tendres paraules i dolços petons moltes nits la lluna no ha tingut malsons. Llàgrimes sinceres, ulls sense destí desperten el dia i ja no ets amb mi. Somnio els teus llavis a cada racó; imagino carícies i em neix el dolor. I queden records: imatges que viuen, moren; recullen somriures i molt sovint plors.

LOS PLANETAS Nueve planetas, dicen que eran, Pero ahora solo, ocho quedan. Que ha pasado, Que habrá ocurrido, Acaso alguno ha desaparecido. Sabemos que somos del Sistema Solar, Por eso entre todos nos hemos de ayudar. Mercurio y Venus del Sol, cerca están; Por eso fiebre siempre tendrán. Marte y la Tierra agua tienen, Que de sus ojos lágrimas fluyen. Júpiter y Saturno, Los más grandes son, Bonitos, y presumidos Con su esplendor. Urano y Neptuno, del Sol alejados están, Y bajas temperaturas que pasar tendrá. Plutón, ¡ay Plutón! Que se sabe de ti ? Eres planeta, estrella, cometa, O solo fruto de la imaginación? Ahora que ya no perteneces al Sistema Solar, Temo que te tendrás que mudar. Algunos te echaremos de menos, Aunque en tu corazón seguiremos. Grandes, pequeños o medianos, Os tratáis todos como a hermanos. Alrededor del Sol giráis, Y muy bien os lo pasáis.


23

Estava dalt de l’escenari, vermella com la rosa que portava a la mà. Tothom m’aplaudia com mai havia vist, i jo no sabia què fer. Ui! Perdoneu, em presento. Sóc la Roser i tinc 14 anys. No sabeu perquè estava a dalt d’un escenari, veritat? Doncs, ara mateix us explicaré la meva aventura. Fa una setmana, va ser Sant Jordi, i per aquesta raó, el meu poble, Sant Celoni, va organitzar un concurs. La gent gran del meu poble, es va reunir i va decidir amagar una rosa a qualsevol punt de Cata-lunya. No era una rosa normal. Brillava més que cap altra. En aquest concurs s’hi va apuntar molta gent, però com heu pogut intuir, he guanyat jo. Es tractava de ser el primer en trobar la rosa. Per distingir la rosa de les altres, tenia gravat el nom de Jordi a un dels pètals. De seguida que vaig saber que ja l’havien col·locat a un lloc concret, vaig començar la meva ruta. Era molt difí-cil trobar-la només amb 15 dies. Cada dia, quan sortia de l’escola, el meu pare em portava amb cotxe a qualsevol indret de Catalunya, però no molt lluny. Pensava que no podria guanyar, que era impossible, perquè la gent se n’anava el més lluny possible i jo no podia. Com us he dit abans, jo no marxava gaire lluny, però m’esforçava per aconseguir-la. Era molt important per a mi, trobar aquella rosa, perquè m’agrada molt participar de les coses del poble. Ningú de la meva classe, s’havia inscrit, només jo i per això era el tema de la setmana. Una tarda, el meu pare em va portar a Mataró. Allà em vaig passar la tarda buscant la rosa. A les 7:00 de la tarda vaig anar a un bosc a les afores de Mataró. Era semblant al de la llegenda de Sant Jordi, quan ell va salvar a la princesa i va matar al drac. Vaig estar pensant molta estona i em vaig recordar que quan el drac moria, de la seva sang sortia una rosa molt vermella. Vaig buscar la rosa per aquell bosc i tal com m’havia imaginat, estava allà, plantada al costat d’un arbre i en un pètal posava Jordi. Em vaig posar molt contenta. El meu pare no s’ho creia. Jo tampoc. Estava molt més a prop del que tothom ens pensàvem. Vam anar corrents cap al poble i vam ensenyar la rosa al jurat. Era aquella que portava a les mans! Era la rosa més brillant i vermella del món sencer. Al dia següent, va ser anunciada la notícia perquè la gent parés de buscar. El meu nom sortia a tots els diaris de Sant Celoni, era una passada! Es van penjar cartells per tot el poble dient que l’endemà es celebraria el lliurament del premi a la plaça major del poble. Quan eren ja les set va començar la celebració. Va ser llavors quan un home em va cridar des de dalt de l’escenari. Vaig pujar amb la rosa a la mà. Tothom m’aplaudia i m’estava posant molt vermella. Al cap d’un moment vaig dir unes paraules que gairebé no em sortien de la boca. Em van regalar La llegenda de Sant Jordi i un ram de roses, va ser una diada de Sant Jordi molt especial per a mi.


24

LA FLOR DE LA MAGIA

abía una vez un hospital, donde siempre había flores. Esas flores tenían alguna cosa en especial,

qué hacía que cada día hubiera un enfermo menos, un día, de una flor salió un flor muy extraña de un color muy vistoso el cual era entre un morado y un amarillo. Esa flor era única, parecía que hasta sonreía, y cada vez qué alguien la miraba a los ojos, para esa persona, era cómo ver magia. Cómo esa flor tubo mucho éxito, la pasaban por cada uno de Las habitaciones de los en-fermos, todos y sobretodo los más peque-ños la disfrutaban cada hora qué la podían ver, tocar, acariciar, oler…Los parientes de los enfermos estaban muy contentos po-respecial se curaban. Por lo cual cada vez había enfermos nuevos. Esa flor tuvo más flores del mismo color, tacto, olor…Hubo un día en qué casi ya no quedaban pacientes porqué todos se habían curado, hasta qué llego el día en qué no quedaba nadie, aquel día esa flor la transportaron a un orfanato de niños, de los cuales la mayoría habían perdido a sus padres, la llevaron allí, para qué cada uno de los niños, pudiera sentir cómo la magia la podía crear uno mismo, y

qué siempre estarían acompañados, los niños, estaban felices, y cada uno de ellos encontraron una familia qué les quería mu-cho y qué les podía proporcionar todo el cariño y amor qué necesitaban. Un día, esa flor empezó a descolorir, empezó a volver-se cómo las demás, nadie entendía nada hasta qué un día, la flor y las otras flores del mismo tamaño, color, olor y tacto murie-ron. Ese día fue un poco triste para todos, pero pronto descubrieron, qué nadie se había curado gracias a ella, nadie había tenido una familia gracias a ella, si no qué esa flor, había sido un regalo caído del cielo, para qué nos diésemos cuenta de qué la magia esta en nuestro interior y qué la creamos nosotros y no una flor; pero a aquella ciudad estaba tan desanimada qué les hacia falta un cam-bio, y al ver una flor distinta a las demás, un tacto distinto, una olor distinta, les había ilusionado en una ma-gia interna. Todos se dieron cuenta y al final, todos acabaron felices.

ESTRELLA VERDE MAR

¿Alguien a visto la estrella verde mar? Debe de estar en un lugar de felicidad,

donde los sueños se hacen siempre realidad, por cualquier precio que tú puedes dar.

Por la mañana la quiero encontrar.

Por el mediodía se que va a hallarse, Porque por la tarde la veo asomarse, y por la noche me la quiero llevar.

Solo allí donde la vas a buscar, la vas a encontrar sin necesidad, de ayuda alguna de generosidad.

Porque la estrella verde mar puede brillar.

En tus sueños la verás llegar, y nunca la vas a ver perderse,

Porque para tu corazón ganarse, poco tiempo va a necesitar.

H


25

Y un día será mañana… Pablo era un chico que veía pasar cada día, llevaba gafas, de estas que llevan los niños pequeños, bastante feas, por cierto. Pablo iba a la escuela de siempre, con sus amigos de siempre, aunque, con los años, la gente fue cambiando, y ya se sabe, eso que dicen, que los niños pueden llegar a ser muy crueles… - ¡Eeehh niñato! ¡Cuatro ojos, cuatro ojos! Te vamos a matar! El prefe de la profe! - Jojo jaja Y le empujaban al suelo, mientras le pegaban, se reían de el. Se sentía solo, muy solo, y los libros, y la música y Internet, terminaron siendo sus únicos compañeros. Yo lo veía, desde lejos, y no podía hacer nada.

Pablo era un niño pequeño, como cualquier otro, las tardes de lluvia se sentaba al lado de la gran ventana de su cuarto, con una taza de chocolate y su perro boby al lado, mientras miraba a la gente correr. Era muy joven para conocer el suicidio; que suerte, pensaba yo cada día, y rezaba a quien fuese que escuchase, para que le hiciera fuerte. Pablo, cada día, era mas fuerte, tenia capacidades de individualidad que había conseguido con los años, que los demás no tenían, y a pesar de su tormento social, era feliz. Con los años, fue creciendo, claro, como todos, termino los estudios obligatorios, con unas notas mas que envidiables, con un currículo inmejorable. Sus compañeros, continuaban como siempre, haciendo de cascarrabias y ahuyentando la alegría de Pablo. Y yo lo veía, desde lejos, y no podía hacer nada. El joven, no tardo en darse cuenta, de que estos mismos, le acompañarían en sus siguientes estu-dios, y que, mientras él salía airoso de cualquier dificultad, los otros iban cayendo como moscas. En la universidad, los que, ya fuese copiando, o desembolsando dinero, habían podido llegar hasta allí, eran los que se habían burlado de él, y claro, Pablo volvió a temer por su propia integridad men-tal, al pensar que no soportaría mas sus insultos. Cada vez, con mas edad, a peor… Y yo lo veía, desde lejos, y no podía hacer nada. Pero no fue así. Allí, Pablo fue muy feliz, hizo muy buenos amigos, aprendió muchas cosas de valor, se saco una buena carrera, y logro la vida digna que soñaba, esa por la cual había podido seguir. Los que se burlaban del chico, los que habían intentado acabar con ese espíritu incansable de Pa-blo, habían acabado siendo la clase de gente sin futuro alguno, y sin características ni motivación para volverlo mejor. Pablo era un chico que veía pasar cada día, llevaba gafas, de pasta, normal. Pablo tenia el trabajo que siempre había merecido, una mujer preciosa, unos hijos que lo querían muchísimo y un perrito, en honor a Boby, llamado Bon. Era respetado en el vecindario, en su trabajo, y en todas partes. Años después, encontró a sus ‘queridos amigos de la infancia’ quienes, muchos de ellos, pidieron disculpas por tantos errores cometidos en el pasado, dándose cuenta de lo mal que lo hicieron, y lo mal que les iba por ello. Y yo le veía, desde lejos, y era feliz. Pablo, con los años, aprendió, que quien siembra tormentas, recoge tempestades, y que no por mucho madrugar, amanece mas temprano, que hay un momento para cada cosa, y quien mal anda, mal acaba…

Parlem-ne! 8 Cursa

26

El passat 15 de març, en la Jornada de Portes obertes i dins la commemoració dels 130 anys de la nostra escola, es va celebrar la "1ª Cursa Popular del Col·legi Sant Josep", oberta a tothom i en la que l'elevat nombre de participació (més de 150 corredors) va ser una de les claus de l'èxit. Durant tres hores van córrer pel voltant de l'escola des dels més menuts fins els més veterans, organitzats en categories i distàncies. Així, els adults (pares i professors) feien 4 voltes rodejant els carrers de l'escola (2.400 metres), els alumnes de l’ESO feien 3 voltes (1.800 metres), mentre que 4t,5è i 6è de Primària corria una volta (1.200 metres), 1r, 2n i 3r feia una volta més petita (400 metres) i els més petits d'Infantil corrien pels dos carrers de davant l'escola (100 metres). Per ser la primera edició es va voler premiar a tots els participants d'una manera excepcional, obsequiant a tothom pel fet de participar i als tres primers classificats masculí i femení en cadascun dels cursos: una pilota de futbol o bàsquet, un portabotes i unes pales de platja. En total 72 premis i més de 150 bosses amb petits obsequis. Córrer és sinònim de salut i per tant de benestar físic i psíquic. I si hi afegim aquest caràcter popular i no competitiu, fa que la festa adquireixi un esperit lúdic, recreatiu i social que ens anima a organitzar-la pel proper curs. Us animem a participar-hi!!!

1ª Cursa Popular 2009

Parlem-ne! 8 Grups Missioners

27

GRUPS MISSIONERS: PINTANT ELS COLORS DE LA VIDA

Un any més, els nois i noies dels Grups Missioners amb les seves monitores s’han compromès en la missió d’aprofundir en els valors que ens fan més persones i que poden transformar el

nostre món. El que han reflexionat i compartit s’ha traduït en el musical “Els colors de la vida”, estrenat el dia de Sant Jordi per als alumnes i posteriorment, el diumenge 10 de maig , per als

pares i mares de família i públic en general.

Enmig d’un món gris i ennegrit per situacions com ara la violència al carrer, la violència contra les dones i els infants, les discriminacions per raons de sexe, de raça o de creences, els

enfrontaments armats entre els pobles i tota mena de conflictes, els nois i noies ens han fet veure que es pot pintar el món amb colors vius, colors que ens parlen de pau i esperança,

d’amistat i respecte, d’amor i alegria, de bellesa.

A més del musical, els nois i noies de Grups van participar, com ja és tradicional, a finals de novembre en la Marxa d’Advent al Tibidabo, juntament amb nois i noies dels Grups del Prat de Llobregat i de Badalona i Terrassa. I pels volts de les festes nadalenques van visitar els avis i

àvies de la Residència Sant Jordi del nostre barri, els malalts de la Clínica Solàrium i les germanes grans de la infermeria veïna a l’escola, per compartir amb tots ells la joia del Nadal. Posteriorment, han tornat a la Residència Sant Jordi per representar allí alguns dels números

del musical.

Al llarg del curs els nois i noies han col∙laborat també en les diferents iniciatives solidàries de l’escola: Nadal per a Tothom, Botiga Solidària, venda de tiquets pel sorteig de Portes Obertes i

pel berenar solidari, etc., i en les celebracions proposades pel Departament d’Animació Cristiana.

Bona feina, Grups Missioners! Que mantingueu ferm el vostre compromís.

Parlem-ne! 8 Animació cristiana

28

HEM ESTAT CREIXENT JUNTS

La missió del Departament d’Animació Cristiana de l’escola és dinamitzar la vivència cristiana de tota la comunitat educativa. La fe de cadascú pot i ha d’anar creixent alimentada per la pregària i la celebració litúrgica, i ha ser

traduïda en gestos de vida.

Aquest curs 2008‐09 hem treballat per créixer mitjançant...

Com sempre, només Déu sap en quina mesura hem crescut, però certament podem dir que acabant el curs ens sentim una mica més comunitat cristiana viva.

Parlem-ne! 8 Animació cristiana

29

Parlem-ne! 8

30

FEM UNA MICA DE BALANÇ?? A finals del curs passat un petit grup de pares vam decidir formar part de la Junta Directiva de l’AMPA amb ganes de revolucionar l’escola... Però repassem una mica que és l’AMPA.

L'AMPA de l'escola Sant Josep és l'associació de totes les famílies dels alumnes de l'escola. És, per tant, el canal de participació de les mares i els pares dels alumnes en el centre escolar, per treballar conjuntament amb tota la comunitat educativa. Què ha de fer l’AMPA?

Representar i defensar els interessos del conjunt de les famílies que formen la comunitat educativa. Organitzar i gestionar les activitats extraescolars per contribuir a la formació integral dels alumnes. Afavorir amb les nostres activitats una relació propera entre l'escola i la família, entre mares/pares, tutors, mestres i direcció de l'escola.

I què ens vam trobar? Fem un flashback. Efectivament l’Ampa estava constituïda però es dedicava exclusivament a organitzar i gestionar les activitats extraescolars. Per tant, si els nostres fills no feien extraescolars no calia fer-se de l’AMPA i pagar una quota. Per un altra banda vam detectar que per motius històrics, existia una distància entre l’escola i l’Ampa Els objectius principals estaven clars:

1.-Havíem d’acostar-nos a l’escola, al seu professorat i a la direcció. No tenia cap sentit tenir dos bàndols oposats treballant pel mateix. La nostra premissa és que l’AMPA és l’escola i l’escola és l’AMPA, de fet l’AMPA sense l’escola no té cap sentit.

2.- Ens havíem de fer veure i dinamitzar al màxim les activitats de l’AMPA, Crear valor afegit i

diferenciador d’altres escoles del barri.

A partir d’aquest moment la direcció de l’escola i l’AMPA hem treballat conjuntament i molt dur per seguir aquesta línia. A part de les activitats extraescolars, hem organitzar la Festa del Patge Reial aconseguint omplir el teatre de l’escola, hem organitzat la primera cursa pel barri, hem col·laborat en la sortida a Montserrat que va ser tot un èxit on vam participar unes 130 persones, hem col·laborat amb el muntatge del teatre per la actuació dels grups missioners, hem fet la festa de l’Esport com a festival de final de curs i hem col·laborat en la festa de fi de curs de 4t d’ESO. Però no ens hem quedat només en les activitats visibles, també hem netejat un antic deute que mantenia l’Ampa amb l’escola, hem pogut ajudar a canviar la pantalla del teatre per una automàtica, hem col·laborat amb l’escola a trobar solucions a les diferents problemàtiques que han anat sorgint com el trànsit al carrer Montseny, i d’altres internes que estem treballant i esperem portar-les a terme a poc a poc. Ha estat un any molt intens però alhora molt gratificant degut a la gran quantitat de mostres de suport que hem rebut tant per pares com pel professorat. Això ens dóna forces per preparar l’any vinent. Quin camí ens queda per recórrer? Doncs, podem dir que tot just hem començat, preparem una any vinent ple de noves propostes; activitats noves pels extraescolars (Taller de ràdio, maquetisme, Aikido, taller de cuina, modelisme en paper, vol virtual, i una llarga llista més), un munt de noves idees per ajudar als pares (intercanvi de material, activitats extraescolar per als més petits i els més grans, activitats per als pares i ex-alumnes, etc. Acceptem tot tipus de propostes). Tot això serà possible si tots hi col·laborem. Necessitem el màxim de suport de totes les famílies per portar a terme tot el que ens plantegem i aconseguir la millor escola que volem per als nostres fills.

TOTS, SOCIS DE L’AMPA!!! L’AMPA som tots, i junts aconseguirem la millor escola per als nostres fills. La Junta Directiva de l’AMPA.

Parlem-ne! 8

31

Parlem-ne! 8 Pares

32

Comiat de 4t d’ESO

Acaba un nou curs. Se’n va una nova promoció d’alumnes. Com cada any. És llei de vida. Nous petitons comencen la Llar d’infants i nous aprenents d’homes i dones marxen del Sant Josep. Com el cicle de l’aigua, uns arriben i uns altres se’n van.

Però per a mi no és un curs més, aquest que acaba. La meva filla gran, que va començar fa tretze anys el P‐3, enguany acaba el 4t d’ESO. I com jo, com la meva dona, com altres mares i pares, avui compartim semblants sensacions, mateixes emocions. No és un curs més, aquest, almenys, per als pares de quart. Molts compartim l’alegria d’arribar a la meta i l’enyor de mirar enrere.

Semblava abans d’ahir (per no dir ahir) que la Laura començava les seves primeres classes amb la seva primera senyoreta, la Rosa T. Havia de dur aquell uniforme marró amb ratlles taronges i grogues (us en recordeu?). Coneixia els seus companys de curs, els seus primers i primeres amigues. I ha crescut amb elles i ells. I en el camí alguns han canviat de col∙le o uns altres han hagut de marxar lluny. Però la majoria han arribat com ella a quart. Amb bones o no tan bones notes, l’important és que la majoria hi ha arribat. Que van començar junts i que acaben junts, que han estat bons companys de trajecte durant tants anys.

I en el camí han conegut senyoretes, professores i professors, germanes i director i caps d’estudis, i recepcionistes i personal de menjador i de neteja i també altres pares i mares, altres germans i altres avis, altres famílies, ja que podem presumir de tenir un col∙le familiar; i amb la Xus va aprendre quatre notes de guitarra i quatre notes amb la veu. I va aprendre a fer botar la pilota amb en Sergi i amb el seu germà, en Carles, i les senyus i els profes li van ensenyar les mates, les ciències, les natus, la plàstica, la reli, les llengües, les socials i tantes disciplines del coneixement.

Parlem-ne! 8 Pares

33

Però… per damunt de tot, ha completat els estudis més importants , aquells que acaben d’arrodonir el que hem intentat que mamés de casa: a ser una bona persona i a lluitar i esforçar‐se per la superació personal, i també a ser solidària. Més enllà d’unes notes acadèmiques, estic content perquè tinc el convenciment que la Laura ha aprovat aquesta assignatura.

I ho ha fet gràcies a totes i tots vosaltres, senyoretes, professores i professors, germanes i totes i tots els qui l’heu acompanyat durant aquests tretze anys. Estic segur que ella us recordarà sempre perquè ja formeu part de la seva memòria més profunda, de la seva vida.

Ella ara ja marxa, ja s’ha fet gran. A mi em queda el consol de continuar al Sant Josep amb la Marta, que començarà sisè. Ja falta menys per al seu 4t d’ESO, encara que no ho sembli. Per això acabo amb un consell als papis que comenceu la Llar o l’Infantil: gaudiu de preguntar lliçons, de repassar les sumes, de disfrutar dels àlbums, de xisclar els seus èxits esportius, de fotografiar el seu hip‐hop o el seu teatre, d’opinar dins l’AMPA o parlar amb la direcció o les senyoretes, de dur la carta al patge o d’aplaudir les festes de fi de curs… que ja us falta menys per a 4t d’ESO (i creieu‐me... no és pas broma això que us dic!).

Bon estiu i molta salut.

Josep Maria Nin Lumbiarres

Juny de 2009

Parlem-ne! 8 Dansa

34

Me pidieron un encargo, el de escribir unas líneas sobre un mundo, el mundo de la danza, el mundo del movimiento, el de la libertad. Los niños que me acompañan se convierten en príncipes y princesas, en magos y brujas, encajando el movimiento con una hermosa melodía. Sus risas se transforman en nervios, nervios que marcan el tempo para abrir el telón. Danzar es bailar, bailar es sentir un movimiento, es soñar, soñar es tener libertad. La libertad que todo ser necesita para sentirse vivo. Un tempo... una punta Un contratiempo... una mano Una canción... un corazón, unas luces... un escenario que

acompaña al bailarín. Una respiración, la que me transporta a la nube en la que deposito mi movimiento para poder seguir soñando... para poder seguir danzando... en vuestro corazón.

YOLANDA ROMERO

Parlem-ne! 8 Educació Article publicat a la revista Barris de Gràcia Juny 2009

35

Parlem-ne! 8 Premis i adreces d’interès

36

Aquí tenim una relació dels premis que han rebut els nostres alumnes al llarg del curs. Felicitats a tots! Premi Marià Foyé 2009: dos primers premis als projectes de recerca de:

Gisela González Lídia Álvarez i Anna Carbó

Alumnes de 4t d’ESO. V Certamen Literari Escolar en Llengües d’Origen (Unesco): quatre segons premis, a:

Hassan Dbouk Clàudia García Marcela Gualatuña Ester Berbel

Alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO respectivament.

Jocs Florals Escolars Gràcia: un tercer premi de poesia catalana, a:

Laura Nin Alumna de 4t d’ESO. Educació Viària-Guàrdia Urbana: un primer premi, a:

Marc Borràs Alumne de 3r d’ESO.

Adreces electròniques d’interès:

Un vídeo on Emilio Calatayud, Jutge de Menors de Granada, ofereix una lliçó magistral sobre l’educació dels fills:

http://blogs.periodistadigital.com/electroduende.php/2007/09/19/emiliocalatayud_menores8794

Monòleg, molt interessant, sobre educació: http://dotsub.com/view/8faa77e7-6d84-4ed6-881a-42bf4280929f

Article sobre l’adolescència, el teniu a l’apartat d’actualitat de la web del col·legi: http://www.santjosepgracia.org

Parlem-ne! 8 Publicitat

37

La pastisseria que et sentiràs com a casa

Revista Parlem-ne! 8

Documents

Transcript of Revista Parlem-ne! 8