Paraules del Director ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS 2013

Benvolguts amics i amigues La meua intervenció estarà centrada en 1r) parlar de la Societat Econòmica d'Amics del País, 2n) fer una breu referència a la crisi i la situació en què ens trobem, 3r)parlar de la Societat Civil 4t) informar sobre la Fundació Obra Social de la Caixa d'Estalvis de València, Castelló i Alacant, Bancaixa, Fundació de la Comunitat Valenciana, la “antiga Fundació de Bancaixa”, i la “nova Fundació Especial Bancaixa” i 5t) Una referència a les activitats de l'any que ve. Vull iniciar les meues paraules amb un breu record a la figura de Nelson Mandela que amb la seua tolerància i fermesa de caràcter, entre moltes altres qualitats, va aconseguir, junt amb altres, acabar amb l'apartheid o segregacionisme i convertir-se en el líder mundial més reconegut dels últims temps. Nelson Mandela va repetir al llarg de la seua vida, entre moltes altres frases: “L'educació és l'arma més poderosa que pots usar per a canviar el món”; és un missatge que està íntimament relacionat amb l'esperit de progrés que anima l'activitat de la nostra Societat Econòmica. De les intervencions que acabem de sentir del secretari general i del president de la Comissió de Noves tecnologies de la Junta de Govern podem dir que la Societat Econòmica d'Amics del País està incorporada i al dia en l'ús de les noves tecnologies imprescindibles al segle XXI. Digitalització, Pàg. web., Videoteca, Audioteca, etc. Som una societat modesta però de prestigi, que amb una història de 237 anys continua formant part activa de la societat civil valenciana i participant de manera altruista en la divulgació del coneixement que es genera en les universitats i Centres d'investigació i també, en l'anàlisi, reflexió i debat sobre temes d'interés per als ciutadans. Ens distingim per ser una associació sense finalitat de lucre, privada, lliure, independent, democràtica, lligada a la Il·lustració i reconeguda per la seua permanent defensa d'una societat de valors com ara la llibertat, la justícia, la raó, la solidaritat, el coneixement, la tolerància i el respecte als qui pensen de forma diferent, valors que van transformar el món en el segle XVIII i cap als quals tornen els seus ulls, filòsofs, historiadors, sociòlegs i investigadors buscant en aquells valors, actualitzats a hores d'ara, la resposta necessària que il·lumina una nova societat que es distingisca no sols per un alt

1  

nivell tecnològic i de coneixements, sinó també per ser més humana i més justa. Tot ha canviat i continuarà canviant. El paper de la Societat Econòmica d'Amics del País hui és molt més modest que el d’aquell moment, però no per això menys necessari. Continuem aspirant a aconseguir un futur social equilibrat entre tradició i progrés o el seu equivalent: modernitat, canvi i innovació. Ens sentim orgullosos del brillant passat d'esta entitat que tant ha fet pel progrés econòmic i social dels valencians, però volem continuar participant i compartint la nostra experiència i les nostres aportacions amb altres entitats i institucions que treballen pel progrés econòmic, social i cultural dels valencians. Voldria centrar la meua atenció sobre la situació actual i el futur que se'ns acosta a gran velocitat. Estem immersos en una crisi internacional d'origen financer l'abast de la qual està sent major del que es preveia inicialment, tant en la seua duració com en els seus efectes que indubtablement repercutixen sobre l'economia i la societat valenciana. Les enormes desigualtats socials que apareixen en l'horitzó mitjà de la societat espanyola en general i la valenciana en particular són certament preocupants. L'eixida d'esta severa crisi econòmica serà dura i la forma en què s'està gestionant suposarà canvis profunds econòmics, socials i polítics que estan posant a prova la capacitat d'adaptació al canvi de la societat valenciana, però sobretot estan posant a prova la seua capacitat de reacció per a tractar d'evitar el retrocés dels avanços socials conquistats, amb molt d'esforç, pel conjunt de la ciutadania. La crisi afecta tots clar que sí. Només cal observar la resposta de molts sectors socials que estan en posició reivindicativa davant dels retalls i l'ofensiva legal del govern en Sanitat i el seu sistema hospitalari, l'Educació primària, secundària i universitària, la Dependència, els Treballadors, la Cultura... Cal destacar especialment el cas de la RTVV que al final hi ha deixat d'emetre, segons ha argumentat el Consell, per la seua insostenibilitat que, no obstant això, ha sigut conseqüència d'una gestió economicofinancera i de personal nefasta per part dels diferents persones, alts directius que van ocupar la direcció de l'ens, anomenades per designació política. La qual cosa no fa sinó confirmar la responsabilitat que competix a les persones en la gestió de la cosa pública. No els partits polítics, ni els governs, ni els càrrecs electes, ens abstractes i impersonals. Sinó persones, amb nom i cognoms, amb trajectòries, amb competències i amb responsabilitats concretes, dels que han de donar compte puntual a la ciutadania. Un altre any més les enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) donen com a problemes que més afecten els ciutadans la desocupació, la

2  

corrupció i els problemes econòmics, però és significatiu que la corrupció s'haja situat en segon lloc. Després de 5 anys de crisi pareix que es comencen a emetre senyals que el pitjor ha passat, que eixirem de la recessió, encara que tardarem prou a recuperar els nivells de la nostra economia en 2008 i sobretot la seua capacitat per a generar ocupació. I davant d'esta difícil situació descrita, alguns han posat de moda la Societat civil a què li demanen que reaccione i faça acte de presència i col·labore a millorar la marca València. La Societat Civil no s'improvisa, la preocupació per la Societat Civil ha de ser permanent, però no per a instrumentalitzar-la i beneficiar-se electoralment. Segurament per estes i moltes altres raons la Societat Civil Valenciana no respon quan a alguns els interessa. D'este tema parlarem altres vegades, però és important dir que cal recordar-se de la societat Civil abans que descarregue la tempestat. El nostre cas és significatiu i tot i que no volem presumir, sí volem informar, que la RSEAPV sempre s'ha mogut dins de la societat civil procurant col·laborar en la tasca d'articular i promoure l'expressió i contrast del variat conjunt de punts de vista que batega en la societat civil. Val la pena recordar les iniciatives preses per la Societat Econòmica en estos últims anys, com per exemple retre homenatges a diversos col·lectius de la societat civil Valenciana en reconeixement al seu treball amb els què formem un grup que es va denominar “Valencians Solidaris”. I moltes més activitats que tracten de generar opinió i enfortir el teixit cívic de la societat valenciana objectiu clar, des de sempre, de la Societat Econòmica. Lamentablement la crisi s'ha portat per davant una bona part d'estes legítimes aspiracions conjuntes. A continuació passe a informar un any més sobre la posició que van adoptar la Junta de Govern de la RSEAPV i els Representants de la RSEAPV en Bancaixa al llarg dels últims 15 anys i davant de diferents assumptes de Bancaixa. La Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València es va constituir en 1878 gràcies a la seua entitat fundadora la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València (RSEAPV) què va canviar el seu nom pel de Bancaixa en 1990. Els problemes de Bancaixa van començar en 1997 amb la promulgació de la Llei de Caixes de la Comunitat Valenciana sent president del Consell de la Generalitat Valenciana, D. Eduardo Zaplana i conseller d'Hisenda, D. José L. Olivas. De la lectura de la taula adjunta, més avall, és fàcil deduir els problemes.

3  

Les disconformitats de la Junta de Govern de la RSEAPV i dels representants de l'entitat fundadora en Bancaixa, es van posar de manifest des de 1997 de diferents formes: a) en les intervencions d'estos representants en les Assemblees Generals de Bancaixa, b) en les paraules pronunciades pel director de la Societat Econòmica en les Assemblees generals anuals de socis que s'arrepleguen en els Annals o Memòries del 1997, 2001, 2003, 2005, 2009 i 2011, 2012; c) en les Actes del Consell d'Administració i de la Comissió de Control de Bancaixa i d) en els articles de la Junta de Govern publicats en mitjans de comunicació i en notes de premsa en què apareixien estes discrepàncies. Quan es feia difícil parlar en les Assemblees generals de Bancaixa, perquè s'havia concentrat un poder absolut en el president, Sr. Olivas, nosaltres li vam manifestar les nostres discrepàncies. A continuació citaré algunes de les nostres discrepàncies o intervencions crítiques que vam ser presentant al llarg del temps:

1) La Junta de Govern de la Societat Econòmica va ser crítica amb les lleis de Caixes d'Estalvis de la Generalitat Valenciana del 1997 i de 2003. La Generalitat Valenciana va concedir una participació política excessiva als òrgans de govern de les Caixes d'estalvi al deixar en mans dels grups de la Generalitat i ajuntaments (grups polítics) el 56% dels llocs a cobrir, és a dir, va polititzar les Caixes d'Estalvis de manera alarmant. Veure taula adjunta:

Leyes de Cajas de Ahorros de la Generalitat ValencianaAÑOS

GRUPOS LORCA LEY CV. LEY CV. LEY CV. DECRETO LEY G.V.

(1985) (1990) (1997) (2003) (2011)

IMPOSITORES 44 35

EVOLUCIÓN DE LA REPRESENTACIÓN DE LOS GRUPOS EN LOS ORGANOS RECTORES DE BANCAJA:

28

1105

33 38AYUNTAMIENTOS 40 35 28 25 15TRABAJADORES 05 15 11 12EE. FUNDADORAS 11 15 05 05GENERALID. VAL. 00 00 28 25 25OTRAS ENTIDADES 00 00 00 00 05_

TOTAL 100 100 100 100 100

Evolució dels percentatges dels grups de representants en l'Assemblea General

de Bancaixa segons les lleis de la Generalitat Valenciana

4  

Dos lleis, 1997 i 2003, que convertien les Caixes d'Estalvis en banca pública, ja que al passar del 50% el poder quedava en mans del govern autonòmic i per descomptat canviava la naturalesa jurídica d'estes entitats que fins a eixe moment eren entitats privades, de caràcter fundacional i sense ànim de lucre.

La Comissió Europea ens va donar la raó. Per mandat exprés de la Comissió Europea, la Generalitat Valenciana va haver de rectificar i reduir al 50% el percentatge de participació política en les Caixes d'Estalvis reducció insuficient segons la nostra opinió, veure (a la taula) Decret Llei 54/2011 de la Generalitat Valenciana, que va reduir la representació política fins al 40 %. El Sr. Olivas, sent conseller d'Economia i Hisenda, va participar en la politització de les Caixes d'Estalvis en les lleis del 1997 i 2003. I el 18 de juny del 2009 a unes declaracions als mitjans de comunicació a Santander va dir que “les Caixes devien despolititzar-se”, tot al contrari del que opinava i firmava en la llei de 2003, com a president de la Generalitat. 2) El temps també ens ha donat la raó en les nostres repetides intervencions crítiques de l'any 2004 en les que vam sol·licitar, primer, la dissolució de la sociedad Cartera de Participaciones Empresariales S.L. (CPE) i després que no es creara un Fons de Capital Risc (FCR). Cartera de Participaciones Empresariales es va crear per a afavorir la fusió de les dos caixes d'estalvis, CAM i Bancaixa, però al no aconseguir eixe objectiu, segons la nostra opinió, el que corresponia era la seua dissolució per a evitar despeses innecessàries (dietes incloses) i el manteniment d'un consell d'administració inoperant i sense contingut. Vam dir que no seria fàcil prendre decisions en la societat Cartera de Participaciones Empresariales, CPE, i en el Fons de capital risc, FCR, perquè Bancaixa i la CAM, els dos únics socis, eren a més d'adversaris comercials, propietaris al 50% del capital. Evidentment amb el 50 % en cada mà, es dóna peu a què qualsevol de les dos parts puga bloquejar, fàcilment, les decisions en un moment determinat. I així va ocórrer. En 2005, tan sols un any després de les nostres crítiques va ocórrer el que vam vaticinar, Cartera de Participaciones Empresariales va desaparéixer. La dissolució de Cartera de Participaciones Empresariales va aparéixer en tots els mitjans de comunicació en dates 15 i 16 de juny del 2005. Igualment va ocórrer amb el Fons de Capital Risc que no va arribar tan sols a funcionar. En el cas de la societat Cartera de Participaciones Empresariales S.L. Els Representants de l'Econòmica d'Amics del País en l'Assemblea General, en el Consell d'Administració i Comissió de Control de Bancaixa, vam patir: La indiferència o mirar cap a una altra part de molts dels Consellers Generals de la entitat financera. Va haver-hi un temps i un moment en què tota reflexió crítica pareixia antipatriòtica i tot inconvenient pareixia igualment un reprotxe interessat.

5  

I ho podem demostrar perquè la proposta de dissolució de la societat Cartera de Participaciones Empresariales S.L. (CPE) la vaig formular jo mateix en el Consell d'Administració de data 27 de maig del 2004. Efectivament, en eixe Consell d'Administració només va haver-hi un vot a favor de la dissolució de CPE, el meu. La resta de membres, cada u és lliure de fer el que crega oportú, tot i sabent que Cartera de Participacions Empresarials no responia al fi pel que va ser creada, van mirar cap a una altra part i van votar, en bloc, a favor de la seua continuïtat. No estic comptant quelcom que no siga públic perquè l'endemà i per a sorpresa de tots nosaltres, va aparéixer la notícia en els mitjans de comunicació. Veure periòdic Levante de 28 de maig 2004.

6  

El mateix va passar després en l'Assemblea General de Bancaixa del 29 de juny del 2004 en la que D. José Asensio, en aquell moment secretari general, va presentar la proposta que va ser votada només pels representants de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València. Veure periòdic Levante de 29 i 30 de juny 2004.

7  

3) L'any 2002 vam dir i ho reiterem en 2005 (Levante 29 de juny) que era fàcil entrar en Terra Mítica, però molt difícil eixir. El temps ens dóna la raó perquè en 2013 s'està malvenent aquella inversió, després de quasi 12 anys de perdre molts diners. 4) En 2008 i 2009 vam mantindre altres discrepàncies. Una d'elles sobre un grup, el de “reconegut prestigi” que havia sigut creat en anys anteriors en el què es “designava” a proposta del president de Bancaixa, a persones per a formar part de la Comissió Permanent de la Fundació Bancaixa (Obra social) al marge del que establix la Llei de Caixes d'estalvis. Les lleis de Caixes d'estalvis estatal i autonòmica definien que els cinc grups que formaven part dels òrgans de govern de les Caixes eren: Generalitat, Ajuntaments, Impositors, Treballadors i Entitats Fundadores, i que tots els

8  

òrgans de govern de les Caixes d'Estalvis, han d'estar representats per persones triades democràticament com a consellers Generals de l'entitat pels seus respectius grups. En l'inici el grup de reconegut prestigi va ser un grup molt reduït (dos persones), però va acabar sent un nombrós grup de membres (superior a vint si afegim als corresponents a les Fundacions territorials de Castelló, Sogorb i Sagunt) designats a proposta del president de Bancaixa i que incorporava persones que no eren consellers Generals procedents dels cinc grups que contempla la llei, és a dir, es deixava fora de la Comissió Permanent a consellers Generals i se'ls substituïa per persones el reconegut prestigi dels qual era més que dubtós. Per tant este mètode d'elecció es convertia en una forma més de politització de l'entitat. A partir de 2008 els representants de l'entitat fundadora van proposar que totes les persones que formaren part de la Comissió Permanent de la Fundació foren propostes d'entre els consellers Generals de Bancaixa que havien sigut triats, democràticament, pels seus respectius grups i no proposats pel mètode de designació personal del president, entre persones alienes als citats cinc grups de consellers Generals. El temps ens ha donat la raó perquè es va continuar fent arbitràriament el que es denunciava; per tant la denúncia era fundada. Al Gener del 2010 i després de la renovació de representants triats pels cinc grups que fixava la llei sense ser consellers Generals van ser anomenats, a proposta del president, per a formar part d'eixe grup, tant en fundació Bancaixa (València) com a Castelló, Sagunt i Sogorb fundacions territorials de Bancaixa. Està clar que haguera sigut interessant sentir veus crítiques en el moment en què el president de Bancaixa tenia concentrat tot el poder, el de Bancaixa i el del Banc de València. També haguera sigut de desitjar una intervenció més exigent del Banc d'Espanya i per descomptat de l'Institut Valencià de Finances a què, segons el seu Reglament, li correspon “…Exercir les funcions relatives al control, inspecció i disciplina de les entitats financeres que estan davall la tutela administrativa de la Generalitat, així com les competències assignades a la Generalitat en matèria de Mercat de Valors. En definitiva i des de 1997, però en especial des del 2005 fins al 2010 hem discrepat sobre la forma en què presidia Bancaixa el Sr. Olivas. Va arribar a acumular un poder omnímode que li va permetre exercir la presidència des d'una provada “incompetència i arrogància” que, com a conseqüència, va portar a l'entitat financera a la seua desaparició el 27 de novembre 2012. Amb la nostra disconformitat al llarg d'eixos anys vam voler evitar l'explosió de la bambolla immobiliària i financera de Bancaixa que era fàcil de preveure, però

9  

no va ser possible sobretot perquè el nostre percentatge de representació (5%) en els òrgans de govern era simbòlic. A continuació i per a parlar-nos de la “antiga Fundació Bancaixa”, i de la “nova Fundació Especial Bancaixa” intervindrà D. Ricard Pérez membre de la Junta de Govern de la RSEAPV i representant de la RSEAPV, en estos últims anys, en el Consell d'Administració de Bancaixa i en el Patronat de la Fundació Obra Social de la Caixa d'Estalvis de València, Castelló i Alacant, Bancaixa, Fundació de la Comunitat Valenciana. Intervenció de D. Ricard Pérez El Reial Decret Llei 11/2012, de 9-07, d'òrgans de govern i altres aspectes del règim jurídic de les Caixes d'Estalvi, va obligar a transformar-se en Fundacions de caràcter especial aquelles que reduïren a menys del 25% la seua participació a l'entitat bancària a què hagueren cedit el seu negoci financer. Bancaixa va perdre la totalitat de la seua participació en BFA el 27-06-2012, això va significar que en 6 mesos, a meitat desembre, se celebraria una Assemblea general extraordinària i es dissoldria Bancaixa. El 2-08-2012 la RSEAPV va publicar un article en el periòdic deixant clar que la RSEAPV constituïx el nexe d'unió o fil conductor entre la Caixa d'estalvis fundada en 1878 i la Nova Fundació Especial. A la RSEAPV li correspon el paper de garant del manteniment de l'objecte fundacional, i ha de ser membre de la nova fundació. El 3-10-2012, el president de Bancaixa m'entrega el projecte d'estatuts de la nova fundació especial Bancaixa (subjecte al protectorat de Fundacions i IVF) Els dits estatuts imposen 3 condicions a la RSEAPV (i també als Treballadors i Impositors): 1. Només estaran 3 anys (després van dir 5), 2. Els representants de la RSEAPV serien triats per la Fundació i no per la RSEAPV i 3. Els membres de la RSEAPV tindrien veu, però no tindrien vot. Davant d'estes condicions, la Junta de govern de la RSEAPV les va considerar inassumibles i va manifestar la seua intenció de no participar de la nova fundació especial Bancaixa (intenció que va ser ratificada en l'Assemblea general del 19-12-2012), les raons es van fer públiques el 16-11-12 en un article publicat en el mateix mitjà de comunicació. No obstant això, 15-11-2012, llei 9/2012, canvia R.D.Ll de 6 a 5 mesos, per tant, el 27-11-2012, automàticament, es va dissoldre l'Assemblea general + Consell d'Administració + Comissió de Control de Bancaixa, sense que se celebrara una Assemblea general extraordinària que prenguera esta decisió; La

10  

Comissió gestora anomenada pel Protectorat serà qui aprove Estatuts i nomene el Patronat inicial. En l'últim Consell d'Administració de Bancaixa, el 22-11-2012, es va transmetre la decisió unànime de la Junta de Govern de la RSEAP de no formar part de la nova fundació especial. El “president de Bancaixa”, Sr. Mas, va demanar que es mantinguera el representant de la RSEAPV en l'antiga fundació i es va acceptar perquè se'ns va dir que seria per poc de temps i amb l'esperança que els alts directius canviaren la seua forma de gestió. Vana esperança, el Patronat de l'Antiga fundació no es va convocar fins a finals de març del 2013 i per aprovar l'obligada liquidació del pressupost de 2012, mentrestant es van fer exposicions (Andy Warhol superestar, Marilyn Monroe, gravats de P.Picasso, etc.), es van acomiadar treballadors sense expedient de regulació d'ocupació conegut, sense determinar fins a la reunió del patronat al 15-5-2013 els treballadors traslladats i els despedits, ni justificar qui ha pres les decisions i si estava facultat per a fer-ho, sense aclarir les demandes; d'on es nodria el fons per a les activitats, com es justificava la retribució d'un director financer en estes circumstàncies? Davant de l'opacitat de la situació, este representant de la RSEAPV no es trobava en condicions d'avaluar adequadament si les decisions que prenien complien els estatuts o si més no la legalitat. Per tot això, el 28-06-2013, amb l'aquiescència de la Junta de Govern que així ho va acordar el 27-06-2013, vaig presentar carta de dimissió com a membre de la Comissió Permanent i del Patronat, explicitant la falta de transparència i participació en la presa de decisions, sense anàlisi, ni debat, només amb una proposta d'aprovació de les activitats, ni en la gestió dels recursos humans (en 2010 eren 45 treballadors fixos que es reduïxen a 24 en el 2012); inquirint: qui o els que han pres les decisions que han afectat la Fundació des de la dissolució de Bancaixa? Per què les decisions s'han pres fora de l'estatutàriament previst, llevant a la Comissió o al Patronat les seues atribucions? Els que han pres estes decisions estaven facultats per a això? Qui els havia facultat? El mateix dia el president de la Fundació Bancaixa em va contestar, no acceptant les critiques però agraint la dita posició crítica i dient que prenia nota i la traslladava a la pròxima reunió que celebraria el Patronat. Fins hui.

11  

12  

Reprén la paraula el director Qualsevol entitat financera i no financera reivindicaria una entitat fundadora que té més de 2 segles d'existència i no obstant això els gestors d'esta Fundació han menyspreat olímpicament les seues arrels. En fi ho deixe ací perquè reflexionem sobre les causes que han portat a la desaparició de Bancaixa. Des de sempre la gestió dels escassos recursos de què disposa la RSEAPV ha sigut molt austera, prudent, però molt activa, gràcies al treball dels seus socis que suplixen amb la seua dedicació eixa escassetat de recursos financers. Això ens permet fer una travessia del desert prou còmoda. Ens continuem adaptant de forma darwiniana a la nova situació amb canvis com el trasllat de la Seu al carrer La Pau 2, l'acord de col·laboració amb el Conservatori Professional per al desenrotllament de les nostres activitats, l'acord amb la Universitat Politècnica de València que ens permet posar a disposició de tots els socis i internautes interessats, l'Arxiu Documental de la Societat, etc. La Societat Econòmica darrere de les gestions realitzades està rebent ajuda d'entitats i institucions de qualsevol tipus: culturals, financeres, acadèmiques. Per cert una d'estes entitats La Caixa ens descriu en un dels seus escrits dirigits a la Societat Econòmica com: entitat molt arrelada a la Comunitat Valenciana, amb gran prestigi i repercussió social. Enguany, com a activitat interna hem prestat atenció preferent a la digitalització de l'arxiu documental. L'any pròxim destinarem atenció al nou format de la pàgina web i també a la videoteca que elaborem i que junt amb a l’audioteca serà la nostra biblioteca del futur. Una informació de què ens podem sentir pagats i reveladora de que l'esforç sol tindre recompensa. Lorena Cantó alumna de viola del Seminari Internacional de Música (SIM) del Conservatori Professional en què la Societat Econòmica d'Amics del País patrocina la càtedra de viola, s'ha incorporat a la prestigiosa escola internacional de música Yehudi Menuhin. Des d'ací la nostra més cordial enhorabona a esta alumna. I atenció perquè per a enguany pròxim tenim noves i interessant activitats. El concert per al 2014 que espere i estic segur que serà del grat de tots els socis, està previst per al 19 de febrer 2014 i l'orquestra i cors del Conservatori Professional de Música de València interpretaran La Rata Penada de Johann Strauss, i també continuarem organitzant conferències, taules redones, homenatges, presentacions de llibres, etc. Espere comptar amb la vostra presència i que pugueu gaudir d'estes activitats. Amb això done per conclosa la meua intervenció. Moltes gràcies a tots per la vostra atenció.