Estic cansat... em costa aixecar-me cada matí!No sé què em passa. Com és que estic així siahir vaig anar a dormir aviat? Hauré d’anaral metge. I si em quedo a casa? Potser si des-canso un dia.... Ostres! Avui no puc pas, tincuna entrevista amb els pares de l’Abel. Què elsdiré? No sé ni com posar-m’hi. La meva res-ponsabilitat no em deixa d’amagar el cap sotal’ala, he d’afrontar les coses però... renoi! Quen’és de difícil assumir les responsabilitats sensepoder-ne parlar amb ningú. Tothom té unhorari tan dens i intens! Si al menys poguéscomentar-ho amb el profe de mates i amb elde llengua... però no els veuré fins a l’estona depati... i l’entrevista la tinc abans... M’enso-pego amb en Roc per l’escala. Sap prendre’s lavida, ell. Encomana la seva serenor. No sé coms’ho fa que sembla que mai no tingui pressa;se’l veu sempre content i té una paraula ama-ble per a tothom, i és complidor amb la sevafeina. Se’n surt i sap cuidar-se. Que n’és d’im-portant d’atendre’s un mateix! Té clar que totno ho pot fer, ni amb la mateixa intensitat, niamb la mateixa urgència. Jo no en sé de fer-ho. Sovint penso... si tingués més temps....!Però, no! No en vull més de temps. A méstemps, més feina. He de repensar com visc eltemps que tinc. He de trobar alguna estonaper mi, per pensar, per assaborir el que faig. Si

no és així, com puc vibrar amb les pessigades que fa la vida? Compuc, sinó, encomanar als meus alumnes la il·lusió per viure? On, rauel sentit de tot plegat?

Desordenades reflexions com aquesta poden ser habituals en lanostra feina. Què hauria de passar per poder viure la realitat ambtota la seva complexitat sense caure en el desànim o en la de-pressió? Segons com es miri, sembla que depengui d’un mateix isegons com, sembla que són els altres els qui ens provoquenneguit... És allò del si no fos! Si tingués més temps... o, si no tin-gués aquests alumnes... o, amb uns altres companys... Acceptar larealitat i l’evidència, que n’és de dur! Però, d’altra banda avançar,créixer i construir només passa per la capacitat d’acceptació itambé de paciència que uns i altres tinguem. I si, tot plegat, hosabem o ho podem compartir, molt millor!

papersdel Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya

47Febrer 2002 · segona època

www.escolapia.net/papers

2 Estressats, desanimats... algú pot dir per què? José Mauel Esteve 4 Pren-te temps. Carnestoltes o

«carnes toldrem» 5 L’estrès, entre el tòpic i la realitat. EP Granollers. EP Sant Antoni. EP Igualada. EP Moià

9 Gestor d’accions comunicatives 10 Actualitat 12 Malgrat tot, 3 tres minuts per mi! Zum-zum

Atendre’s un mateix per atendre els altres Aprendre a mesurar les pròpies forces ens ha d’ajudar en la pròpia feina

2

EN

TR

EVIS

TA

Per què aquest important malestarentre els docents? El món de l’educació ha canviat profun-dament aquests últims vint anys; de talmanera que el nostre actual model edu-catiu és molt diferent al que teníemmolts de nosaltres en començar a exercirla professió. No tothom pateix malestar,només aquells que no han sabut adaptar-se a les exigències d’una situació social iescolar molt diferent.

Què hem d’entendre per la tan senti-da frase «l’estrès del professorat»? L’estrès és una reacció de defensa del nos-tre organisme que, davant les pressionsde l’exterior, reacciona posant el nostresistema nerviós en estat d’alerta. En prin-cipi és bo perquè ens fa reaccionar millordavant d’una dificultat.

Si és bo, quin és el problema?El problema és quan el nostre cos es posamassa freqüentment en estat d’alerta;aleshores ens acostumem a viure ambtaquicàrdia, amb una alta tasa d’adrenali-na... i això, a llarg termini, ens cansa i ensporta a un estat d’ansietat permanent.

I llavors?Quan arribem a l’ansietat, no cal unadificultat, simplement, la nostra ima-ginació dispara l’alerta davant dels aconteixements que nosaltres imagi-nem amenaçadors i fa que ja no els puguem suportar més temps dinsnostre. Si aquesta situació s’allarga el

nostre cos s’esgota físicament perquèreacciona, tant amb les amenaces quesón reals com en les que nosaltres ima-ginem. I és quan acabem amb unadepressió, abandonant la hiperactivitati enfonsant-nos en la inactivitat de diai l’insomni, de nit.

Alguna solució?L’única sortida és controlar les pressionsi demandes externes, limitant-les tot elque sigui possible i procurant que no ensafectin de forma permanent.

Sovint es parla de bon clima entreel professorat. Com s’aconsegueix?Jo crec que el nostre sistema educatiuestà molt mancat de lideratge. Els cen-tres públics estan sotmesos a direccionscanviants que no poden donar conti-nuïtat al treball del centre ni formarequips de treball permanents quedonin un cert estil educatiu. Això aug-menta la incertesa del professor de apié perquè no hi ha referents en el grupde professors i, cadascú se cenyeix alpropi àmbit de responsabilitat perso-nal, sense voler saber res del treball enequip o del bé comú. Aquest temasembla més resolt en una bona partdels centres privats on, a vegades ellideratge pren formes autoritàries i esprenen decisions al marge del professo-rat. Els caps volen manar i compliquenl’horari del professorat, que és quiporta el dia a dia, organitzant reunionsque no són prou útils.

Estressats, desanimats...algú pot dir per què?Parlem amb José Manuel Esteve

José Manuel Esteve és doctor en Ciències de l’Educació.Actualment és catedràtic de Teoria de l’Educació a la Universitat deMàlaga on ha exercit diferents càrrecs. És autor de Profesores enconflicto (1984); El malestar docente (2001); El árbol del bien y delmal (1998) o Un examen a la cultura escolar (2001) entre d’altres.Guanya el premi nacional d’investigació educativa amb Los profeso-res ante el cambio social (1995). Ha col·laborat amb la Unesco i el2001 va ser distingit amb la medalla d’or al mèrit en l’educació.

Com ha de ser aquest lideratge?En educació, el lideratge s’ha de basaren l’autoritat; és a dir en la saviesareconeguda i en el prestigi del líderdavant del grup. Això suposa molt dediàleg, la recerca d’un consens que noexclogui ningú i, sobretot, que quipren les decisions no s’entossudeixi enfer la seva voluntat, sinó en aconseguirque l’equip actuï amb tota la seva res-ponsabilitat.

A banda del sou de final de mes, quècaldria per atenuar la insatisfacciódel professorat?Allò tan senzill, però tan necessari,com el reconeixement social. Els nos-tres centres tracten d’igual manera elprofessor que compleix amb la sevafeina, fins i tot per sobre del límit delnormal, que aquell que no compleixformalment amb el seu deure. Nomésqueda el reconeixement privat de l’a-lumnat que és qui sap de debò qui elsensenya i els ajuda. És molt importantque aquest reconeixement es facipúblic.

No hauria de ser la societat la primera en explicitar aquest reconeixement ?La societat hauria de valorar més lalabor callada d’aquells que deixen elmillor d’ells mateixos, el millor de lesseves vides en els nostres fills.

Potser aquí neix una part del problema...La nostra societat només valora poderviure bé, i tenir-ho tot. No respecta elconreu de la saviesa, la dedicació alsaltres, l’abnegació o les actituds de ser-vei que, en realitat, són la base de laprofessió docent. Si hi ha algú que volfer-se ric exercint l’ensenyança, sensdubte que s’ho passarà molt malament.

Abans parlàvem d’incentius... Els incentius en la nostra professió sónen el contacte personal, en les relacionsintersubjectives... Ser professor, ensagradi o no, consisteix en estar al serveidels alumnes.

No tothom hi estaria d’acord...El nostre sou es justifica quan ajudemels nostres alumnes a aprendre i aixòsuposa una certa humilitat. Cada curs,s’ha de començar de nou, cada curss’ha de guanyar el prestigi amb unsalumnes a qui no els interessa el teupassat o el que hagis fet en el teu currí-culum; o els ajudes i et guanyes el seurecolzament o, si no ho fas, et comen-cen els problemes.

Un tema una mica delicat el del sou... Pel que fa al sou, cal denunciar la hipo-cresia de la nostra societat. En els dis-cursos tothom diu que l’educació és unaprioritat però, en el moment d’assignarels recursos, descobrim que la realitatno és així. Si es vol un professorat dequalitat, cal pagar-lo.

La duresa que hi ha a les aulesdemana més exigència pedagògicaals equips educatius, però, s’hi pot donar resposta? Caldria començar preguntant per quèara les condicions de treball en l’ense-nyança són més dures.

D’acord. Per què ara és tan dur eltreball a l’aula?Hem incorporat a les nostres aules, perprimera vegada a la història, tots els nens i nenes del país. En declararobligatòria la primària i la secundària,l’educació deixa de ser un privilegireservat als millors. La feina és moltmés difícil i exigeix que el nostre siste-ma educatiu ofereixi als educadorsmillors condicions de treball per poderassumir les noves responsabilitats quetenim a sobre. Una part del conflicteés que seguim treballant amb lesmateixes condicions i mètodes queabans quan hi havia trenta nens apli-cats i bons estudiants. Ara, hi ha alum-nes problemàtics, alumnes amb unaprenentatge lent, alumnes que neces-siten una atenció especial... Si volemque el professorat atengui bé aquestesnoves responsabilitats, els ho hem depoder ensenyar a més de donar-losmitjans i facilitats.

EN

TR

EVIS

TA

3

Pren-te temps per fer alegres els altresés la joia de l’home.Pren-te temps per comprendreés la font de la fraternitat.Pren-te temps per escoltar és un enriquiment sense preu.Pren-te temps per descansar és una ajuda per al cos i l’ànima.Pren-te temps per fer excursions és la joia del conèixer.Pren-te temps per expressar-te és una veu per als altres.Pren-te temps per ajudar els altres és la font de la convivència.Pren-te temps per donar gràcies a Déu s’ho mereix.Pren-te temps per l’art és donar vida a les coses. Pren-te temps per parlar és la manera d’entendre’s.

Pren-te temps per somniar és la ruta de la fantasia.Pren-te temps per caminar estimaràs la natura.Pren-te temps per callar i escoltar aprendràs dels altres.Pren-te temps per cantar és la font de l’alegria.Pren-te temps per superar-te en tens obligació.Pren-te temps per la pobresa és la felicitat veritable.Pren-te temps per caminar descobriràs nous camins.Pren-te temps per realitzar-te arribaràs a ser persona.Pren-te temps per construir serà un profit per als altres.

(inspirat en un escrit medieval anglès)

Pren-te temps. Ed. Claret

4

REFLEXIÓ

L'E

SPIE

LL

Pren-te tempsUn aprenentatge de «saber fer»

Carnestolteso «carnes toldrem»La festa del món al revésEl carnestoltes o carnaval anuncia la pro-ximitat de la Quaresma i la prohibició demenjar carn «carnes toldrem». PeròCarnestoltes significa també la festa i elpersonatge que la presideix.El Carnaval comença amb el Dijous Gras,i no és fins el dissabte que acostuma a arri-bar en Carnestoltes, el rei de la festa, deljoc, de la mofa, del ball, de la gresca, delbeure i del menjar. Després del seu discursque convida a la disbauxa col·lectiva, enpresideix els diversos actes: les mascarades,els balls de disfresses, la Rua, les compar-ses, els predicots... però, tot i els esforçosdels metges per guarir-lo dels excessos, eldimarts següent es posarà malalt, farà tes-tament i morirà, donant pas a tot el ceri-monial del seu enterrament.Aquesta tradició amb origen en les anti-

gues «saturnals romanes», respon a undesig de capgirar el món, a trencar amb elsritus i cerimònies que abasten lo quotidià,al desig de subversió vinculat a una situa-ció d’esclavatge diari. Tot plegat, una festaque ens convida a un gran joc col·lectiu,que consisteix en una catarsi per deixar deser un mateix per unes hores; una teràpiaque esdevé un mecanisme de seguretat dela societat, des de la perspectiva de la sevafunció sociològica de canviar per uns diesl’ordre social establert. Sitges, Vilanova,Solsona, Torelló, Prats de Molló... sónalgunes poblacions catalanes que oferei-xen un carnestoltes amb segell propi.

Per a més informaciówww.diba.es/biblioteques/recursos/dossiers/dossier5-C1.htm

FER DE DIRECTOR DE MANERA SALUDABLE. QUATRE IDEES QUE HI PODEN AJUDAR.

Jaume Font · EP Granollers

Ja torno a estar fora de termini! Aquestescrit fa una setmana que l’havia d’haverlliurat i no m’ha estat possible. Les servi-tuds del dia a dia i la dificultat de trobaruna estona per escriure, és a dir, per refle-xionar se m’han «menjat». No m’estic pastornant un irresponsable, oi? O potser hohe estat sempre? O potser és que estic per-dent facultats? No serà pas que esticestressat, oi? Tota tasca implica un cert estat d’ansietati els especialistes, que s’han preocupat perestudiar aquests temes, indiquen que, finsa un cert punt, això és saludable. Seràdeformació però, deu venir a ser com lainflació. Fins a un determinat percentatgeels economistes diuen que n’hi ha d’haver.A partir d’aquesta xifra la situació ja escomplica. El secret està, diuen, en contro-lar-la (tant la inflació com l’ansietat). Dirigir una escola és, evidentment, unafeina que genera estats d’ansietat provocatsper les mil situacions que es viuen en elcentre: no disposar dels recursos suficientsper fer front a les necessitats que sorgeixen;trobar l’equilibri entre l’estabilitat necessà-ria en tota organització amb els canvisimprescindibles per progressar; atendrecom es mereixen les persones que treballena l’escola; atendre críticament les deman-des que arriben des de les famílies,... Al meu entendre (almenys a mi em fun-ciona), per controlar l’ansietat procurotenir present en tot moment:1. Que «faig» de director, no «sóc» director.He acceptat voluntàriament un repte pro-fessional, i per tant vital, que m’ha propo-sat la Institució. Per tant procuro orientarels meus esforços envers l’assoliment d’u-nes finalitats concretes, explicitades i en la

mesura del possible compartides. 2. Que «faig» de director per un temps i node forma vitalicia. Segurament és un bonantídot per a l’ansietat pensar que lessituacions que ens fan patir tenen unadata de caducitat. Passada aquesta datasegurament en coneixerem d’altres desituacions estressants, però no les matei-xes. Així mateix opino també que comtota responsabilitat professional requereix

d’un horari clarament limitat. Difícilmentpodem atendre tots els altres compromi-sos vitals (familiars, formatius, de lleure,d’amistat, de compromís social,...) si«vivim» a l’escola. Hem de tenir moltesfinestres obertes i deixar que entri «l’aire»de la vida, no només el que es respira al’escola.3. Que tinc clar que avaluen la meva tascai en conseqüència ens hem d’avaluar l’or-ganització per l’assoliment d’uns objec-tius. El que en origen dóna sentit alsmembres d’una organització escolar ésdesenvolupar una tasca professional.Quan som a la muntanya i ens perdemens posem molt nerviosos. Si a l’escola notenim clar per a què treballem també enshi posarem. 4. Que com a responsable de la direcció delcentre, disposem d’un equip de personescrítiques i lleials a la Institució, que fabri-

5

REC

ULL P

ED

AG

ÒG

ICL’estrès, entre el tòpic i la realitat

Conèixer les pròpies possibilitats tranquil·litza

l’estr

és i l’a

tenci

ó d

’un m

ate

ix

quem uns mecanismes sovint poc racio-nals però molt «emocionals» per compar-tir aquelles històries de la vida del centreque ens provoquen malestar. Si el qui fade director no disposa d’aquest «suport»les situacions d’ansietat es passen en soli-tud i això «crema» molt.Al meu entendre ens cal, als qui «fem» dedirectors, aquí i avui, trobar aquells meca-nismes psicològics que ens han de perme-

tre alleugerir l’ansietat que provoca ladistància entre l’escola que volem i l’esco-la que tenim. Perquè suposo que la quetenim la volem millorar, oi?

UN INICI I UN SEGUIMENT.

David Magrí · EP Sant Antoni

Cada 24 hores s’inicia un nou temps, undia. Durant aquest període, ens organit-zem i gaudim d’ell, procurant harmonit-zar les obligacions diàries amb lesactivitats d’oci.De fa més d’un segle, la vida quotidianadels nens, adolescents i joves s’organitzaentorn a tres pols independents: la famí-lia, l’escola i el temps lliure, on l’objectiude tots és: l’educació. Entenem com a

educació el conjunt de les d’influènciesdiverses, voluntàries o no, que s’exerceixensobre l’individu o que l’individu exerceixsobre l’entorn i que, conjugant-se, contri-bueixen a la creació i desenvolupament dela seva personalitat.El primer medi educatiu que troben lamajoria és la família. El medi escolartambé exerceix una influència decisiva,però limitada. La seva importància radicaen el fet que és l’únic espai educatiu comúa tots ells, per la qual cosa exerceix unpaper unificador indispensable. Les acti-vitats de temps lliure, són igualment uncomponent important de l’educació, per-què ofereix als infants i adolescents la pos-sibilitat d’actuar de manera autònoma,proporcionant-los les estructures que elspermet fer-ho en un marc segur. En defi-nitiva, tots els components tenen unamateixa finalitat: que la persona tinguiaccés a la seva autonomia, és a dir quesigui capaç, en un entorn donat, de deter-minar per si mateixa les regles de la sevaacció i posar-les en funcionament.Però compte! aquí hem de fer una aturada ireflexió sobre, quina quantitat de «temps»hem dedicat en tot això? 6 hores d’escola + 2de piscina + 1 anglès + 1 ceràmica ...Situacions com la que remarca FrancescoTonucci* en una de les seves vinyetes lespodem observar dia rera dia:- Com t’ha anat a l’escola? Apa ara depressa que si no farem tard a la piscina ...- Vinga que hem d’anar a anglès!- Ara a ceràmica- Què et passa? et veig una mica desganat.El període que hem utilitzat en gaudir detotes aquestes activitats pot dur, no sem-pre, a un estat de tensió de l’organisme,que es desenvolupa en diferents fases,augment del nerviosisme i un esgota-ment, que es caracteritza per la pèrdua dedinamisme, la manca de motivació ...Aquests són els elements que els diferentsmedis educatius que intervenen en la for-mació d’aquest ésser han de vetllar iseguir. Cadascú, des del seu lloc a travésd’una bona convergència de comunicaciói buscant sempre l’equilibri, aconseguiràque, cada 24 hores s’iniciï un nou tempsamb les ganes i la força de gaudir-ne. * Com ser Infant. editorial Barcanova.

6

REC

ULL P

ED

AG

ÒG

ICl’e

str

és i l’a

tenci

ó d

’un m

ate

ix

L’ESTRÈS DEL PROFESSORAT I L’ATENCIÓ D’UN MATEIX

Jaume Mensa · EP Igualada

Sembla que l’excés d’estrès és un malpropi dels nostres dies, que actualmentafecta moltes persones. Alguns col·lec-tius de persones estan més exposats, perraons laborals, a aquesta situació i si femcas d’estadístiques i enquestes, els pro-fessors i metges, en són dels principals.N’hi hauria prou de donar un cop d’ullde tant en tant al diari per prendre cons-ciència de la magnitud d’aquest proble-ma entre els professors: el degoteig denotícies descoratjadores en aquest sentités constant. A més, ben segur que totsnosaltres hem experimentat situacionsd’estrès alguna vegada, o potser sovint,en la nostra feina de cada dia. Segons la«IV Encuesta Nacional de Condicionesde Trabajo» l’estrès laboral es manifestaamb símptomes fisiològics, psicològics ide conducta: agressivitat, irritabilitat,cansament crònic, manca de concentra-ció, apatia, transtorns de son, poc rendi-ment, dificultat per a les relacionspersonals, i amb el temps, si els proble-mes es cronifiquen, depressió i l’anome-nat «síndrome de cremat» (burnout). Encanvi, les causes potser són més difícilsde determinar i solen ésser de tipologiamolt diversa: baixa motivació i conflicti-vitat, amb problemes de disciplina, d’al-guns alumnes; diversitat a les aules; unapreparació pedagògica dels professorsque, de vegades, a la pràctica serveix depoca cosa; manca de recursos econò-mics; poc reconeixement social de laprofessió... D’aquestes causes, n’hi hamoltes, certament, que no depenendirectament de nosaltres ni com acol·lectiu ni com a persones individualsi sobre les quals difícilment podem inci-dir. Ara bé, n’hi ha que depenen de comtreballem a la nostra escola i, en lamesura que en formem part, hem departicipar en la seva lluita. I n’hi ha,finalment, que són conseqüència directade l’actitud de cadascú. Naturalment,no tinc solucions, però voldria compar-tir alguns suggeriments.

En primer lloc, em sembla indispensableuna actitud activa, autocrítica i reflexivasobre la tasca que portem a terme.Només detectarem les causes que ensprovoquen excés d’estrès si vivim ambplena consciència. De vegades, esperemque els entesos (pedagogs, psicòlegs...)ens donin la solució a problemes. Potserel nostre col·lectiu està una mica avesatque li diguin què ha de fer en cada cas.Cal prendre consciència dels canvis i decom hem d’adaptar-hi la nostra feina (ila formació permanent hauria d’anar enaquesta línia). No es pot negar quetambé som un col·lectiu amb molta ima-ginació, que és una eina immillorable.

En segon lloc, em sembla elemental teniruna actitud positiva. Les conductes des-tructives envers companys, alumnes,pares, etc. (no són ja conseqüència del’estrès?) no ajuden gens a superar-lo, ial cap i a la fi, fan molt més gros el pro-blema. Fer safareig, lamentar-se i quei-xar-se perquè sí, són indicadors quealguna cosa no funciona. Hem de fer unesforç per fomentar l’autoestima, la prò-pia i la d’aquelles persones que ensenvolten. El sentit de l’humor i un certesperit lúdic poden ser bons aliats de lanostra lluita contra l’estrès!En tercer lloc, el treball en equip, siguiper compartir les experiències positiveso negatives amb els companys, amb quitrobarem un bon punt de suport, siguiper donar una resposta més global aproblemes que solen ser globals. I finalment, aprofitar el temps lliure. No

7

REC

ULL P

ED

AG

ÒG

ICl’e

str

és i l’a

tenci

ó d

’un m

ate

ix

sé si és perquè ens hem sentit a dir tantallò de les «vacances de mestre» quemoltes vegades, quan realment tenimvacances, ens n’amaguem o ens n’excu-sem. Hem d’aprendre a deixar els pro-blemes a l’escola i carregar les piles ambactivitats culturals, esportives i lúdiquesque siguin realment compensatòries: ensho mereixem. Per cert, sempre he parlat d’«excés d’es-très»: i és que un mínim d’estrès, benentès i assumit, crec que és necessari permatenir la motivació en el decurs deltemps, per anar-nos renovant, per fixar-nos nous reptes. Mirem de conduir-lo,doncs, en positiu.

VETLLEM LA VEU DEL MESTRE!

Pilar Espuña · EP Moià

Abans d’iniciar el curs, les mestres vamfer unes sessions formatives per conèixermillor l’eina que fem servir, dia rere dia:la veu. Saber-ne les característiques, lespossibilitats que ens dóna i com n’hemde tenir cura, ens donarà més seguretat imés salut. El nostre educador-formadorBaltasar Font Barrachina ens en fa unasíntesi. Us la fem arribar per mitjà de larevista «Papers» desitjant que us siguiútil.

La veu: una visió d'ús1- Cal entendre que la veu és física. Laparaula té el seu origen no en l’expressiód’una idea, sinó en autèntic reclam físic:

respiratori, postural, comunicatiu...2- Cal fomentar l’equilibri entre treballvocal i el descans vocal.3- No hi ha, tristament, l’hàbit del silen-ci. La paraula només adquireix força siconviu amb el silenci.4- La veu s’agrada dels canvis de registreperquè responen a energies de projeccióvocal diferents. Això té un efecte relaxa-dor i fa la veu més humana.5- El llenguatge neix més com a fontd’afectes que no pas de conceptes.6- Saber parlar és molt semblant a saberdibuixar: cal no oblidar-se els colors.7- La mandíbula és un dels òrgans méstensos del cos humà.

Tenir cura de la veu1- Respirar pel nas sempre que es pugui.2- L’aigua és el millor lubricant de laveu.3- Els bafos són un importantíssim rege-nerador de la mucosa. Cal fer-ne sovint.4- El badall equival a l’estirament mus-cular clàssic que utilitzem per a qualse-vol múscul del cos. Cal fomentar-lo.5- Evitar els aliments àcids i picants. 6- Alimentació rica i variada.7- Controlar la temperatura de les begu-des: ni massa fredes ni massa calentes.8- Cal fomentar l’empassament de lasaliva ja que és un excel·lent lubricantnatural.9- El son és importantíssim per al des-cans profund dels mecanismes vocals.

PatologiesAfonies i Disfonies degudes al sobrecarre-gament vocal. Laringitis aguda motivada bé per unvirus, una bactèria o per la inhalaciód’aire brut o contaminat. Es curacallant.Laringitis crònica deguda a una irritaciócontinuada.

8

l’estr

és i l’a

tenci

ó d

’un m

ate

ixREC

ULL

PED

AG

ÒG

IC

papers març

«sortides i excursions

9

Volem presentar-vos un programa, dis-senyat a partir d’un grup de treball en elqual van participar les escoles de Mataró,Sarriá-Calassanç i Terrassa juntamentamb l’Equip de Gestió, i que estem uti-litzant en la nostra escola de maneraexperimental des de fa un any, el que hapermès comprovar-ne la seva utilitat.

El programa ens ha ajudat a:- coordinar les accions que fem a l’escola- aprofitar el treball fet en aquelles

accions que es repeteixen cada curs:reunions de pares, procés de preins-cripció, reunions d’aprovació del plaanual o del pressupost en el ConsellEscolar,...

- obtenir dades sobre la informació quehem donat als diferents estaments de lacomunitat educativa.

- obtenir calendaris mensuals o anualsde les activitats que interessen als dife-rents sectors de l’escola.

El programa es basa en la confecció d’uncalendari unificat de les accions quefem. En aquest calendari únic, hipodem introduir totes les accions querealitzem per a qualsevol dels nostresdestinataris i organitzades per qual-sevol dels estaments de l'escola, l’Equipde Gestió o l’Ampa. Aquest calendariunificat ens permet fer una bona coor-dinació de totes les activitats, evitantduplicitats en els destinataris d’una acti-vitat, en els espais on s’han de realitzar odels mitjans necessaris per realitzar-la.D’aquesta llista global d’activitats enpodem extreure calendaris parcials quesiguin d’interès per als diversos col·lec-tius de l’escola.Cada una de les activitats que s’intro-dueixen en aquest calendari únic potcontenir informació complementària,que ens serà molt útil quan hàgim derepetir una activitat en el futur, ja que

ens permet explicar quins són els objec-tius, elements previs a tenir en compte(confecció de circular, reserva de l’espai,preparació del material de la reunió) ielements posteriors (informació a perso-nes que no hi han assistit, actes…).També permet explicar el contingut dela reunió i classificar-lo en diversosàmbits: Escola Pia, Secretariat i Equip deGestió, ordenament laboral, administra-ció educativa, gestió econòmica, organit-zació del centre, funcionament delcentre i aspectes humans de la vida delcentre. També permet vincular a cadaacció els documents que necessitem:convocatòria de la reunió, documentaciólliurada, fulls de càlcul, presentacions enpower point… Tot això fa que, tinguemben recollits els objectius de l’activitat,els continguts i el material complemen-tari, cosa que facilita molt la nostratasca.

La comunicació és un aspecte clau per al’escola, ja que és un previ per a la parti-cipació que tant desitgem. Aquest pro-grama ens proporciona informes referentsa les informacions que hem donat alspares, mestres, alumnes o personal d’ad-ministració i serveis. Aquests informesens permeten veure si hi ha temes que nohan estat presentats a un sector determi-nat i, per tant, ens possibilita corregir elsaspectes deficients que l’informe enshagi revelat.Només ens resta animar-vos a usaraquest recurs que és un element més perfacilitar la nostra feina.

Joan Vila · EP Sabadell

PER

MIL

LO

RA

RGestor d’accions comunicatives

Aprofitem els recursos, coneixent-los

«la comunicació és un aspecte clau per al’escola, ja que és un previ per a laparticipació que tant desitgem»

10

AC

TU

ALIT

AT

IGUALADA

PREMI CIRIT

Albert Albareda i Valls, exalumne del’escola, que, aquest curs, ha iniciatestudis universitaris, fou guardonatamb un dels premis CIRIT amb seutreball titulat «Arnau de Solsona».Felicitem l’Albert per aquest merescutpremi, dirigit pels professors de l’esco-la Engràcia Caro i Vidal Melero, alsqui també encoratgem a seguir enda-vant amb la seva reconeguda tascaeducativa.

LA NIT DELS MUSSOLS

De fa anys, amb l’objectiu d’afavorirl’autoconeixement dels alumnes i poten-ciar un espai de relació i convivènciaentre escoles, organitzem l’anomenada«Nit dels mussols» que consisteix en feruna trobada entre els alumnes de 1rd’ESO de la nostra escola amb els nois inoies de 6è de les escoles de les MMEscolàpies i de la Mare del Diví Pastor.Els nois i noies de 4t d’ESO, de batxille-rat i exalumnes de l’Escola Pia fan demonitors, acompanyats per diferentsprofessors. Enguany, el lema de la troba-da serà «Som iguals, som diferents».

MATARÓ

LA MEDIATECA INFORMA

Dins del cicle de conferències i activitatsculturals, l'Escola Pia de Mataró convidapares, alumnes i professors a participar-hi. Aquest mes de febrer, l'Eva Llingonyaparlarà sobre «Adolescència i addiccions»el 12 de febrer’02, Avda. Recoder a 2/4 de 9 del vespre; l'Agustí Barrera ho faràsobre «Companys, la vertadera història»el 18 de febrer’02, Avda. Recoder a les 8del vespre i l'Eudald Carbonell i enRobert Sala, sobre «Sapiens: el llargcamí» el 28 de febrer’02 a la sala d'actes

a les 8 del vespre. A més, tindrem comsempre el «Club de Lectura» el 19 defebrer’02, Avda. Reccoder a les 5 de latarda amb un taller sobre MercèRodoreda. Recordem també el «CinemaFòrum» el 14 de febrer’02, Av. Recodera les 5 de la tarda amb la projecció de«Johny agafà el seu fusell» Aquesta dinà-mica cultural es manté tots els mesos delcurs i està oberta a tothom. Ja us anireminformant!

OLOT

L’ESCOLA I LA MARATÓ DE TV3

Com cada any, els alumnes de l’escolahan col·laborat amb la Marató deTV3, aquest any destinada a la Sida,amb una venda de coques al pati del’escola. En total, els nois van fer ivendre 1620 talls de coca, al preu de100 ptes. Cada un, per tant van reco-llir la quantitat de 162.000 ptes. Laparticipació va ser, com altres anys,molt nombrosa.

SANT ANTONI

GUARDONATS AMB EL PREMI MÖBIUS.

Dintre de l’apartat Ciència-Tècnica, eljurat ha premiat com a millor obra a«Aracné. Ciència en xarxa», de PlanetaActimèdia (Barcelona), per considerarque «transmet la ciència d’una formaamena, sense abandonar metodologiesdivulgatives adaptades a les capacitatsque ofereixen les tecnologies multimè-dia». Aquest premi està considerat comun dels guardons de més prestigi aEspanya i Portugal en el sector de les cre-acions multimèdia. Serà així mateix, pre-sentat al Prix Möbius International desMultimédias del 2002. Enhorabona atot l’equip que hi ha treballat coordinatper en Xavier Muñoz.

Noticiari Breu

11

TERRASSA

LA 13a EDICIÓ DELS PREMIS CALASSANÇ

L’escola convoca la 13ª edició del«Premis Calassanç de la Ciutat deTerrassa», destinats a tots els habitants deCatalunya majors de 18 anys que podenparticipar en la modalitat de prosa, poe-sia i pintura i, cada modalitat del certa-men tindrà la seva pròpia dinàmica,d’acord amb les bases específiques. Elstreballs de les modalitats de prosa i poe-sia cal lliurar-los del 21 de gener al 15 demarç, a la secretaria del CertamentCultural Calassanç (Escola Pia deTerrassa, c/ Col·legi, 14). Els de pintura,entre el 16 d’abril i el 13 de maig, al c/Camí Fondo, 31 de l’escola. La quantiaeconòmica dels premis oscil·la entre els450 i els 1250 euros. Els interessats enparticipar i conèixer amb detall les basesespecífiques poden adreçar-se al comitèorganitzador (Escola Pia de Terrassa, tel.937 885 450, i parlar amb la secretària,Srta. Maite Gàzquez).

INSTITUCIÓ

JORNADES DE NADAL DELS ESCOLAPIS

Els dies 3 i 4 de gener, a l'Escola Pia deSarrià, van tenir lloc les Jornades deNadal. Un grup de religiosos escolapisvan començar la preparació del CapítolProvincial que com cada quatre anys, secelebrarà la primavera de l'any que ve.

UN ANY DE VOLUNTARIAT

En Toni Pedragosa, professor de l'EscolaPia Nostra Senyora de Barcelona, estàdedicant un any de treball voluntari ambels escolapis de Tijuana (Mèxic).

MEDALLA DE PLATA A L’ESCOLA PIA

El diumenge 27 de gener, l'Ajuntamentd'Alella va fer lliurament de la Medalla dePlata de la Vila a l'Escola Pia, pels 85 anys

d'estada en aquella població del Maresmei pel seu treball educatiu. Van recollir-la elP. Provincial, Andreu Trilla, i el P. AntoniSabaté, darrer rector d'aquella comunitatque fa sis mesos que està tancada. L’acte,força emotiu, va comptar amb un parla-ment d’exalumnes de l’escola, que van ferun entranyable recordatori de la presènciaescolàpia a la vila.

LES OBRES DE MATARÓ

Les obres del nou col·legi que s’està aixe-cant a Mataró continuen a bon ritme. El nou edifici, que acollirà els ensenya-ments secundaris obligatoris i postobliga-toris ja està en una fase prou avançada ipot endevinar-se ja la seva fesomia exteriori interior. Ja són molts els locals que con-tindran els espais d’ensenyament ques’han afaiçonat. El proppassat 18 de gener,el P. Provincial i el Secretari General de les Institucions Educatives van visitar lesobres i van poder contemplar in situ,acompanyats pel director gerent de l’esco-la i l’equip tècnic, els nous espais, quepodran acollir el proper curs els alumnesde l’escola.

UN GRUP D’EDUCADORS VA AL SENEGAL

Quatre docents participaran a la visita al’Escola Pia del Senegal, que es realitzaràentre els dies 10 i 19 de març. Es tracta dela Conxita Tarruell de Sabadell, la TxeloOyarbide del Calassanci, el Joan RamonGàlvez de Vilanova i la Geltrú i la MariaJosep Casajoana de Terrassa, també elsacompanyarà l’Albert Pujol, escolapi de lacomunitat del Camp de l’Arpa. Els desit-gem una molt bona i profitosa estada, totesperant que ens facin arribar una crònicade la seva experiència.

AC

TU

ALIT

AT

Novetats bibliogràfiques

Mascaró, C. Em pots dir qui sóc jo? Unahistòria amb Jesús. Ed. Claret

Trilla, A. Sant Josep de Calassanç: educa-ció per a tothom. Col. Sants i santes.Centre de Pastoral Lítúrgica.

AG

EN

DA

I C

ON

TR

APU

NT

Déu meu! Quantes coses que em cauenal damunt! Capvespre del 7 de gener.Repasso l’agenda del trimestre: projec-tes, planificacions, propostes o treballs aelaborar, reunions previstes, formacionsestablertes... Em sento ja esgotat d’entra-da: crèdits o classes a dur a terme, paresa qui he de citar, alumnes que ja veuremcom vindran, noves activitats de tutoria,tasques de departament o de cicle, ... Iencara no he vist cap alumne. Sense niadonar-me’n aturo l’agenda a finals demarç. I sort que enguany el trimestre éscurt.Aquesta és una feina –com moltes d’al-tres, penso quan no estic massa ataba-lat/da– en la qual he de prendre moltesdecisions en espais de temps molt curts,on no passo desapercebut/da en capmoment, on, no sempre, el meu fer ésprou ben entès... Com suportar tantatensió? I, com viure-la positivament tot ique és tan estressant?Quan la vocació ens acompanya i lesganes de fer bé la feina, amb professio-

nalitat, hi són –ho vaig sentir un dia–hem de trobar maneres de tirar endavanten aquest complex entorn sense oblidar-nos mai de nosaltres mateixos ni deixar-nos dominar completament per lesurgències o pels ritmes dels qui ensenvolten. Una petita recepta? No arriba més que amodesta proposta. Primer, en elsmoments delicats, respirar a fons tressegons abans de prendre cap decisió, dedir cap paraula, de gesticular...; tressegons per escoltar bé i per escoltar-mebé! I segon, cada dia em calen tres espaisdiferenciats de tres minuts: un, peragrair tot el que he fet, he viscut, m’haestat donat...; un altre, per pensar en allòque és important –no urgent– de tot elque he de fer o preveure; un tercer, perpensar com puc ajudar els qui tinc al vol-tant. Tres minuts no donen per gaire,però allò que em surt segur que ho pucfer. I m’ajuda a ser feliç!

Zum-zum

Malgrat tot, tres minuts per mi!L’estrès afecta molt els docents i no és fàcil abaixar la tensió

papersés una publicació del

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n 08001 BarcelonaTel.: 93 441 00 04 Fax: 93 441 02 87escolapia@escolapia.net www.escolapia.net

Consell de redacció:

Oriol Blancher, RicardComa, Carme Guàrdia,David Magrí, Eulàlia París,Xavier Sanchís.

Col·laboradors:

Beatriu Garrido, MiquelMateo, Pere Vilaseca.

Maquetació:

Carme Roig.Serafi · industria gràfica

Coordinació:

Eulàlia París.papers@escolapia.net

FEBRER 2002

6 · Reunió responsables d’extraescolars, 2/4 de 4 a 5.7 · Reunió Coordinadors FP, de 4 a 6

12 · Xerrada Cultura Religiosa, de 2/4 de 4 a 2/4 de 6.13 · Formació Coordinadors d’ ESO: «Treball en equip»

de 10 a 1.14 · Reunió personal de recepció, de 10 a 1.18 · Reunió Consell de les Institucions, de 7 a 9.19 · Formació Caràcter Propi (2a tanda) de 10 a 1.20 · Formació Coordinadors de Primària «Treball en

equip», de 10 a 1.21 · Reunió responsables comunicació, de 10 a 1.(*)

Formació recerca documental-inf. i prim., de 2/4de 4 a 6.(*)Formació treball cooperatiu-ESO i post., de 2/4de 4 a 6.(*)Reunió responsables PIRMI, de 4 a 6.

26 · Reunió responsables d’informàtica, de 10 a 2/4de 2.

27 · Formació Coordinadors d’Infantil «Treball enequip», de 10 a 1.

28 · Formació oberta a docents de secund. i post., de2/4 de 10 a 2/4 de 2.

Sera

fi · in

dustr

ia gr

àfica

– D

.L. B

-198

40/97

MARÇ 2002

1 · Conferència-col·loqui a càrrec del professor JoséManuel Esteve (*), 2/4 de 4.

7 · Formació oberta a docents d’inf. i prim.,de 2/4de 10 a 2/4 de 2.(*)Formació treball cooperatiu-ESO i post, de 2/4de 4 a 6. (*)Formació recerca documental-inf. i prim., de 2/4de 4 a 6. (*)

14 · Reunió mediatecaris, de 10 a 1.Formació sobre el Caràcter Propi (2a tanda), de10 a 1.

16 · Formació de monitors «Mou-te», tot el dia.21 · Formació treball cooperatiu-ESO i post., de 2/4

de 4 a 6. (*)Formació recerca documental-inf. i prim., de 2/4de 4 a 6. (*)

22 · Darrer dia del 2n trimestre

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als locals de l’Equip de Gestió.

(*) Alerta! Canvis respecte al calendari general.