PANDORA, EL PORTAL DE LA DONA A L'ANTIGUITAT · 2009-03-11 · Pandora, el portal de la dona a...

PANDORA, EL PORTAL DE LA DONA A L'ANTIGUITAT

(http://www.xtec.cat/~mgarci10/)

Memòria del projecte realitzat durant la llicència d’estudis concedia pel Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya (DOGC

núm.: 4699 de 17.8.2006)

Nom i cognoms: Manel Garcia Sánchez

Curs escolar de la llicència: 2006-2007

modalitat B1

Centre de treball i especialitat / àrea:

I.E.S. MONTSERRAT ROIG(Terrassa)

especialitat: filosofiaàrea: ciències socials

Supervisora: Dra. Carmen Alfaro Giner (Universitat de València)

Pandora, el portal de la dona a l’antiguitat Manel Garcia Sánchez

1.- Introducció:

1.1.- Antecedents del tema objecte del treball.........................................................3

1.2.- Explicació del tema.........................................................................................5

1.3.- Objectius i resultats proposats.........................................................................7

2.- Treball dut a terme:

2.1.- Disseny del pla de treball..............................................................................10

2.2.- Metodologia emprada i descripció dels recursos utilitzats...........................11

3.- Resultats obtinguts:

3.1.- Presentació dels materials elaborats: disseny i navegació............................12

3.2.- Guia didàctica per al professorat: desenvolupament de les activitats,

materials i recursos.................................................................................................14

3.3 Material per a l’alumnat...................................................................................16

4.- Conclusions: suggeriments, conseqüències, aplicacions i valoracions del treball

realitzat, tant des del punt de vista de la matèria objecte del treball de llicència com

des de la pràctica docent en els centres d’ensenyament............................................17

5.- Bibliografia................................................................................................................18

5.1.- Bibliografia genèrica..........................................................................................18

5. 2.- Bibliografia per seccions..................................................................................19

5. 3.- Pàgines web......................................................................................................25

6.- Annex.........................................................................................................................25

2


1. INTRODUCCIÓ

1. 1. Antecedents del tema objecte de treball

El meu interès per l’estudi de la dona a l’antiguitat arrenca de la meva època

d’estudiant de la llicenciatura d’història. Va ser llavors quan vaig iniciar la meva tasca

de recerca sobre els temes de gènere a l’antiguitat amb un treball sobre el matrimoni en

Homer i va ser fruit d’aquella primera experiència que, ja des dels cursos de doctorat, va

néixer la meva monografia sobre la dona a Homer (Las mujeres de Homero, València,

1999).

Aquest interès va rebre un impuls definitiu amb la meva incorporació l’any 1998

al Seminario de Estudios sobre la Mujer en la Antigüedad (SEMA), de la Universitat de

València i amb l’estreta col·laboració amb la Dra. Carmen Alfaro Giner, professora

titular del Departament d’Història de l’Antiguitat i de la Cultura Escrita de la

Universitat de València i supervisora, alhora, del projecte desenvolupat durant el temps

d’aquesta llicència d‘estudis.

La meva experiència com a professor associat del Departament d'Història de

l'Antiguitat i de la Cultura Escrita de la Universitat de València durant els cursos 2001-

2002 i 2003-2004, i en concret com a professor de l'assignatura "Història de la dona a

l'antiguitat", adreçada a alumnat de 2n curs de la llicenciatura d'Història i oberta com a

crèdit de lliure elecció a alumnat de qualsevol altra llicenciatura, em va fer pensar en

l'aplicabilitat a l'àmbit de l’ensenyament secundari d'un conjunt de materials estudiats

en els darrers anys i de presentar-los en un format tipus web accessible a l’alumnat des

de secundària fins als estudis d’àmbit universitari.

Paral·lelament a la meva tasca docent, he dut a terme investigacions sobre

història de la dona que s'han vist plasmades en algunes publicacions, en la participació

activa en l'organització d'un Seminari anual sobre història de la dona adreçat a

estudiants universitaris, en la coedició d'una de les actes d'aquestes jornades i,

finalment, en la impartició d'un taller titulat “Eternes menors: dones i educació a la

Grècia i la Roma antigues”, en l'àmbit de les I Jornades coeducatives, organitzades per

la Federació d’Ensenyament de CCOO i celebrades a Terrassa el 17 i 18 de març del

3


2006, i d'on vaig rebre l’encoratjament definitiu per decidir-me per l'elaboració d'un

material adreçat específicament a l’alumnat d'ensenyament secundari.

Tot seguit detallo les meves publicacions sobre història de la dona, així com la

meva participació a diversos esdeveniments relacionats amb l'estudi de la condició de la

dona a l'antiguitat:

♦ Manel Garcia Sánchez, "El matrimoni en Homer", Auriga, 1995,

13, pp. 14-17 (Premi Àgora d'Assaig).

♦ Manel Garcia Sánchez, “El matriarcado fallido: las madres

homéricas”, dins Carmen Alfaro Giner i Marta Tirado Pascual (eds.),

Actas del Segundo Seminario de Estudios sobre La Mujer en la

Antigüedad (Valencia, 26-28 de Marzo, 1998), València, Sema,

2000, pp. 39-64.

♦ Manel Garcia Sánchez, “Miradas helenas de la alteridad: la mujer

persa”, dins Carmen Alfaro Giner, Manel Garcia Sánchez i Mónica

Alamar Laparra (eds.), Actas del Tercer y Cuarto Seminarios de

Estudios sobre La Mujer en la Antigüedad (Valencia, 28-30 de

Abril, 1999 y 12-14 de Abril, 2000), València, Sema, 2002, pp. 45-

76.

♦ Manel Garcia Sánchez, “Mujer, trabajo y economía en el imperio

aqueménida”, dins Carmen Alfaro Giner (coord.) Más allá de la

Labor Matronalis: Aspectos del Trabajo Profesional Femenino en el

Mundo Antiguo, Saitabi 49 (1999), pp. 289-311.

♦ Manel Garcia Sánchez, Las mujeres de Homero, València,

Monografia del SEMA, I, 1999.

♦ Carmen Alfaro Giner, Manel Garcia Sánchez y Mónica Alamar

Laparra (eds.), Actas del Tercer y Cuarto Seminarios de Estudios

sobre La Mujer en la Antigüedad (Valencia, 28-30 de Abril, 1999 y

12-14 de abril, 2000), València, Sema, 2002.

El meu interès per estudiar i divulgar la condició de la dona a l'antiguitat no s'ha

centrat únicament en la civilització grecoromana, sinó que he anat més enllà i m'he

4


endinsat en l'estudi de la condició de la dona en el món persa de l'antiguitat. Una mostra

del que dic és la inclusió a la meva tesi doctoral, amb el títol Ο ΜΕΓΑΣ ΒΑΣΙΛΕΥΣ.

Formes de representació de l'alteritat persa a l'imaginari grec, d'un capítol titulat "La

conxorxa de l'harem: les dones i els eunucs del Gran Rei persa", i la inclusió també en

una de les jornades del curs que vaig impartir sobre el "Món de la antiga Pèrsia", en el si

dels "Matins d'art" (del 2 al 30 de maig de 2006) de l'exposició "L'imperi oblidat. El

món de l'antiga Pèrsia", organitzada del 8 de març a l'11 de juny de 2006 per la

Fundació La Caixa, el Museu Britànic, el Museu del Louvre i el Museu Nacional de

Teheran, d'una xerrada que va tenir lloc el dia 9 de maig i sota el títol "La conxorxa de

l'harem: dones perses i decadència aquemènida".

La no existència de cap material en català sobre la història de la dona a

l’antiguitat adreçat a alumnat de ensenyament secundari obligatori, postobligatori o

universitari, així com la enorme potencialitat per treballar valors, en especial la

coeducació, mitjançant l’ús de les TIC, em va animar a donar forma a l’elaboració del

web Pandora.

1.2.- Explicació del tema

El projecte que aquí presento és el resultat d'una lenta i pausada maduració a partir

de la meva experiència com a professor, investigador i divulgador de la cultura clàssica

i, en especial, de la història de la dona a l'antiguitat, tant des de l'àmbit de l'educació

secundària obligatòria i postobligatòria com des de l'àmbit universitari.

Des de la meva especialització, la filosofia, he descobert la importància cardinal

dels valors com a eix transversal, i des de la meva tasca de coordinador del Programa de

Valors del meu institut ("Les persones que volem ser", premiat per la Generalitat de

Catalunya), durant els cursos 1999-2000 i 2000-2001, vaig descobrir la necessitat de

treballar interdisciplinarment valors com la igualtat de sexes, entre d’altres, per pal·liar

les enormes mancances i vèncer els prejudicis que bona part de l'alumnat havia adquirit

d'un entorn en el qual roman, massa viva, una tradició que arranca de l'antiguitat

grecoromana -i d'abans- i que amb la complicitat del cristianisme va esdevenir un mal

de llarga durada.

Així mateix, davant del repte que suposa la introducció de les noves tecnologies

de la informació a l'àmbit de les experiències d'ensenyament i aprenentatge penso que

avui dia tot projecte educatiu no pot menystenir la potencialitat de les Tecnologies de la

5


informació i la comunicació com a eina d’aprenentatge en el sistema educatiu, per la

qual cosa crec que l'elaboració d'aquest material educatiu havia de vehicular-se a través

de la xarxa telemàtica i, en concret, amb l'elaboració d'una pàgina web, que portés com

a nom Pandora, el nom de la primera dona creada per Zeus. Amb Pandora i la seva

capsa que contenia tots els mals va néixer la misogínia occidental, i la pràctica

educativa diària com a professional de l'ensenyament secundari i universitari m'ha fet

palès que la llavor que es va conrear aquell dia llunyà ha germinat amb força al llarg

dels segles i, en bona mesura, la desigualtat de sexes, les imposicions de gènere o la

mateixa violència de gènere posen de manifest, per desgràcia, que encara gaudeix d'una

saludable vitalitat. Així doncs, el projecte que aquí presentem proposa el recurs de les

noves tecnologies, i concretament d’internet, com a eina vehicular per a l’aprenentatge

de la història de la dona a l’antiguitat i, més enllà, per reflexionar sobre valors,

coeducació i qüestions de gènere. Des del nostre web gaudirem també de les avantatges

de la interconnectivitat del llenguatge hipertextual i oferim un suport textual i gràfic que

permeti treballar també des de l’aula i superar, per tant, les restriccions de la tradicional

classe magistral.

Pandora pretén emmarcar-se també en la progressiva incorporació de les TIC en

el sistema educatiu promogut des de la Subdirecció General de Tecnologies de la

Informació i sumar-se també a l’evolució que la nova societat del coneixement reclama

per a les noves, i no tan joves, generacions, no només l’alumnat, sinó també els pares i

qualsevol persona interessada.

D’altra banda, la no existència de prou webs sobre el tema en català, i el

desconeixement generalitzat i endèmic de llengües estrangeres hauria de fer també de

Pandora una eina útil per accedir a una informació que presentada en webs de qualitat

d’àmbit internacional s’escapa sovint a bona part de l’alumnat, el qual, pel seu

desconeixement de llengües, no pot treure tot el profit desitjable. És per això que

Pandora compta amb una secció (Aracniografia) on l’alumnat podrà viatjar per la xarxa

i submergir-se en portals de temàtica afí. Malgrat tot, un recurs educatiu en format web

reclama també una adaptació progressiva als nous reptes del sistema educatiu, elaborant

materials nous i, per tant, en construcció permanent.

Pandora hauria d’esdevenir així un punt de trobada on l’alumnat i el professorat,

però també qualsevol persona interessada en la història de la dona a l’antiguitat, la

cultura clàssica, els valors o les qüestions de gènere, entre d’altres, intercanviés

experiències i trobés materials accessibles per a treballar la coeducació alhora que

6


contribuir al manteniment del llegat clàssic, encara que sigui per aprendre quin disvalors

i conductes misògines s’han de foragitar.

1.3.- Objectius i resultats proposats

L'objectiu proposat en aquest projecte va consistir en l’elaboració d'un web

d'història de la dona a l'antiguitat que inclogués materials (fitxes, textos, el poder de les

imatges, eixos temàtics, ...), aplicables interdisciplinarment i transversal en el sistema

educatiu des de les àrees de Ciències socials, Ciències de la naturalesa, Matemàtiques,

Llengües (Llatí, grec, literatura universal), Educació física, Visual i plàstica, Música i

Tecnologia.

El contingut d'aquests materials hauria de posar de manifest com la desigualtat

entre sexes i la subordinació del sexe femení al masculí va dur-se a terme a l'antiguitat i

com encara avui dia és necessari un currículum -també un nou currículum ocult- que

venci prejudicis tan fermament arrelats en tants i tants àmbits de la nostra cultura i

societat, per la qual cosa la finalitat d'aquest projecte consisteix en, mitjançant bones

pràctiques coeducatives, treballar el valor de la igualtat de sexes precisament a través de

la presa de consciència de les conductes a evitar i dels falsos valors a eliminar.

Mitjançant aquest treball coeducatiu creiem que es pot contribuir també a evitar les

barreres entre especialitats i fomentar la transversalitat dels valors.

Des del meu punt de vista, la justificació de la necessitat d'aquest material rau en

el fet de què comptem amb un enorme cabdal d'informació sobre la condició de la dona

a l'antiguitat que ens permetria, des de la transversalitat i la interdisciplinarietat,

treballar amb una mostra privilegiada de com en una època històrica, des de tots els

àmbits socials, es va construir un arquetip sobre la dona que s'ha anat reproduint al llarg

dels segles. El motiu de triar l'antiguitat, més enllà de la meva trajectòria investigadora,

les meves llicenciatures de Filosofia, Història i el primer cicle de Filologia clàssica, o la

meva tesi doctoral, es deu a la circumstància que es des la prehistòria i la història antiga

que l'alumnat de primer cicle de l'ESO s'endinsa en l'estudi de la història universal, o

com l'alumnat de segon cicle d'ESO s'endinsa en l'estudi de la cultura clàssica. L'èxit de

la posada a prova d'aquest projecte podria exportar l'experiència a d'altres nivells, penso,

per exemple, en la filosofia de Batxillerat i on autors com Plató o Aristòtil van

contribuir, i molt, a crear unes filosofies de gènere on la dona simbolitzava la matèria i

7


l'home l'esperit, o com des de la biologia es va explicar el rol de la dona en la concepció

com a merament passiu o com se la va presentar sempre com una malalta del sexe i una

neuròtica i inestable emocional. Així mateix, i per posar d'altres exemples, des de

l'àmbit de la tecnologia, es van fixar una sèrie d'oficis típicament femenins i on la

vinculació al teler i el teixit (un àmbit molt present a la ciutat on visc i treballo, a

Terrassa es troba el Museu tèxtil, on es podria treballar presencialment amb l’alumnat)

va ser imperativa per les dones i es va arribar a convertir en un valor per a les dones el

llatí casta fuit, domum seruauit, lanam fecit...(vaig ser casta, vetllar per la casa i filar

llana). Des de l'àrea de Matemàtiques podríem estudiar, per exemple, el paper tan

destacat de dones com Hipàcia, membre de l'escola d'Alexandria; des de la literatura

universal la veu de Safo, plasmada en els seus bells poemes, i que ha esdevingut un

símbol dels corrents feministes i dels gays and lesbian studies, tema també aquest, el de

l'homosexualitat, que encaixa també a la perfecció en un projecte coeducatiu i inclusiu;

o, per citar un darrer exemple de transversalitat, les figures de la corporeïtat femenina a

l'art antic, present en el currículum de Visual i plàstica o en les matèries de batxillerat

d'Història de l'art o d'Estètica. Així mateix, la nostra pàgina podria resultar molt útil per

a les matèries de Llatí o Grec. Finalment, la implantació de la nova matèria d’Educació

per a la ciutadania pot resultar un terreny propici per a treball el valor de la igualtat

partint dels nostres orígens grecoromans i fomentant les bones pràctiques coeducatives.

L'èxit de l'aplicació del projecte podria estimular l'elaboració d'altres materials

corresponents a d'altres èpoques històriques, i arribar fins al nostre present més

immediat, on s'ha reproduït quasi mecànicament el rol -o gènere- assignat a la dona.

Concretant, el projecte que aquí presento, la creació d'un portal de història de la

dona a l'antiguitat per secundària obligatòria i postobligatòria, però també per a l’àmbit

universitari, cerca els objectius següents:

♦ Incorporar les noves tecnologies a les bones pràctiques coeducatives,

des de la transversalitat i l'educació en valors.

♦ Sensibilitzar l'alumnat i el professorat sobre la necessitat d'estudiar la

condició de la dona a l'antiguitat com a mecanisme potenciador dels

valors en general i, en especial, de la coeducació i de la igualtat sexual

entre els joves i adults dels instituts i d'àmbit universitari.

♦ Fer accessibles a través d'Internet una bona part de materials

coeducatius d'aplicabilitat transversal.

8


♦ Proporcionar eines multimèdia vinculades a l'estudi de la història de la

dona a l'antiguitat per al professorat de les àrees més amunt esmentades.

♦ Oferir a través de la xarxa un espai coeducatiu de debat, reflexió, idees

i experiències coeducatives en l'àmbit de la història antiga i la llarga

durada fins al nostre present.

♦ Contribuir a la necessària renovació de la didàctica per mitjà de les

noves tecnologies i a través de materials coeducatius.

♦ Fer veure la pervivència i actualitat del llegat misogin deixat per

Grècia i Roma, o l’Israel de la Bíblia a Europa i al món actual.

♦ Proporcionar eines per reflexionar sobre les causes de la creació de la

misogínia occidental a partir de la seva contextualització en la tradició

cultural occidental. Descobrir la quantitat ingent de material sobre la

dona a l'antiguitat a professorat que no pertanyi específicament a les

àrees de ciències socials i de llengua (llatí o grec), i potenciar d'aquesta

manera l'estudi de la situació de la dona a l'antiguitat com a eix

transversal que podria ser estudiat des d'àrees com ciències de la

naturalesa, matemàtiques, tecnologia i visual o plàstica.

♦ Oferir un enfocament interdisciplinari per superar les barreres i la

incomunicació entre especialitats (ciències socials, ciències de la

naturalesa, tecnologia, matemàtiques, ...).

♦ Divulgar a través de la xarxa les arrels comunes d'Europa en el món

antic i la raó patriarcal que s'ha reproduït al llarg dels segles, essent el

món grecoromà i el món bíblic un passat molt proper.

♦ Partir de l'entorn de la civilització grecoromana, però també d’Egipte,

d’Israel o la realitat oriental de Pèrsia i Mesopotàmia, per visualitzar els

orígens de la misogínia occidental –i mundial- i de la diferència sexual, i

ensenyar bones pràctiques coeducatives que fomentin la igualtat i el

respecte a la diversitat.

♦ Seleccionar i oferir un link d'adreces de pàgines web comentades per

ampliar coneixements, secció del web que he batejat com Aracniografia,

en honor a Aracne, la filadora i brodadora que va voler competir en l’art

del teixit amb Atena, la deessa de les filadores i brodadores, un àmbit del

teixit molt vinculat a l’univers femení.

9


♦ Oferir un portal sobre la dona a l'antiguitat que normalitzi l'ús de la

llengua catalana en un àmbit on aquesta hi és molt poc representada.

2.- Treball dut a terme

2.1.- Disseny del pla de treball

La previsió de les fases en les quals s'havia de desenvolupar el treball al llarg del

curs 2006-2007 era la següent, tot i que s’han introduït modificacions.

Pel que fa a la planificació i estructuració de continguts s’ha posat en marxa la

creació de l’apartat de Grècia, amb seccions dedicades al món homèric, a Hesíode, a

Safo, a l’homosexualitat femenina i al món del treball a la Grècia antiga. Aquesta

secció, com la resta de seccions, anirà creixent indefinidament. Pel que fa a la secció de

Roma aviat es començaran a descarregar materials en el web i la secció de Pèrsia ja està

quasi acabada. No obstant, la voluntat d’afegir sobre la marxa seccions de

Mesopotàmia, Pèrsia, Israel i Egipte ha provocat un augment en el volum de treball i un

endarreriment en el desenvolupament de la secció de Roma.

Cadascuna d'aquestes seccions té una interfície pròpia, amb un menú que indica

els seus apartats, que remet, quan faci falta, a un altre menú per als respectius

subapartats, amb la possibilitat en tot moment de navegar entre seccions o tornar a la

pàgina d’inici.

Així mateix, tot i que la pàgina engloba la condició de la dona a l’antiguitat està

estructurada temàticament, no pas culturalment, per la qual cosa tractem cada tema

alhora a cadascuna de les seccions i amb la possibilitat de saltar temàticament d’un marc

geogràfic a un altre.

Òbviament, el material existent és prou abundant com per tancar definitivament la

creació de materials i l’elaboració de la pàgina en un semestre. Malgrat tot, més enllà de

què concebem el nostre projecte com un projecte de llarga durada, gaudim de

l’avantatge de que la selecció del material ja ha estat feta durant els anys que porto

dedicant-me a la investigació sobre la història de la dona a l'antiguitat i, per tant, es

tracta d’anar penjant progressivament els materials, tot i que cal assenyalar que la

correcció i actualització de continguts seguirà essent necessària indefinidament.

Malgrat que el meu portal va adreçat fonamentalment a la comunitat educativa,

10


creiem que posa a disposició de tots tipus d'usuari interessat un conjunt considerable

d'informació a la xarxa sobre la dona a l'antiguitat, lliurament disponible i en llengua

catalana. Això explica que el web doni molt de pes a la presentació d’informació i que

les activitats, en canvi, sí que estiguin pensades fonamentalment per a l’alumnat de

secundària.

2.2.- Metodologia emprada i descripció dels recursos utilitzats

La metodologia emprada és la pròpia de la creació de pàgines web: l'escriptura i el

disseny dels continguts ressenyats en aquest projecte i la seva organització per mitjà de

marcs i documents elaborats amb el llenguatge hipertextual, relacionats entre si

mitjançant enllaços i transmesos al servidor de la XTEC per a la lliure consulta a través

de la xarxa d'internet.

He utilitzat principalment com a editor de la meva pàgina web el Dreamweaver

MX 2004, però com és natural s’aniran utilitzant també altres programes o recursos com

a eines complementàries: editor d'imatges Paint Shop Pro 5, extensions del

Dreamweaver com el CoursBuilder o el programari lliure Hotpotatoes.

Per a la recerca a través de la xarxa de materials útils per a l'elaboració de la web

m'inclino pel cercador Google, d'eficàcia més que provada.

Tot l'apartat possible d'animacions es durà a terme amb el programa Flash, la qual

cosa convertiria el web en una eina d’aprenentatge molt més dinàmica i atractiva.

La consolidació dels meus coneixement informàtics aplicats a l'àmbit educatiu ha

començat aquest curs matriculant-me en el curs telemàtic de l'Àrea TIC del Departament

d'Educació, titulat Disseny i creació de pàgines web.

Òbviament, i tal com es recollirà al final d’aquesta memòria, s’han consultat un

gran nombre de treballs escrits, dels quals tan sols recullo una mostra.

El portal web ha estat publicat en un espai web reservat al servidor de la XTEC

per a fins educatius, amb l’adreça .

Pel que fa a les imatges han estat extretes de portals educatius relacionats amb el

món clàssic que permeten un ús no lucratiu del seu material per a usos educatius. En

tots els casos es dóna el nom de l’institució o l’autoria corresponent a les imatges.

11


3.- Resultats obtinguts

El portal educatiu Pandora s’estructura en cinc eixos temàtics fonamentals: el

primer dedicat a la condició de la dona a la Grècia antiga, el segon a Roma, el tercer a

Pèrsia, el quart a Mesopotàmia, el cinquè a Israel i el sisè a Egipte. Aquest cinc eixos –

els tres últims un projecte a mitjà termini- en vertebren els continguts de la següent

manera, tot i que val a dir que tots es troben en construcció i només es ressenyen els

apartats que han estat desenvolupats durant la llicència (en cursiva).

3.1.- Presentació dels materials elaborats: disseny i navegació

Des de la presentació de la pàgina inicial, s’ofereix al navegant la possibilitat

d’endinsar-se en diferents itineraris, cinc de principals i geogràfics i d’altres seccions

complementàries. Cada itinerari inclou a la vegada un disseny de pàgina que permet

navegar per les diferents seccions, així com enllaços interns i externs. A títol d’exemple

es pot entrar a la secció del web Grècia/Economia: la casa

(http://www.xtec.cat/~mgarci10/economia/oikos.htm) i anar seguint els enllaços i les

activitats proposades per a l’alumnat.

► Grècia

▪ Literatura: models de dona i veus femenines

• Homer

• Hesíode

• Safo

▪ Dret

▪ Economia: la casa

• A l'oîkos d'Odisseu i Penèlope

• A l'oîkos d'Iscòmac

• Feines femenines a la Grècia antiga

▪ Sexualitat

• Homosexualitat femenina

▪ Política

▪ Religió

12

http://www.xtec.es/~mgarci10/economia/feinesfemenines.htmhttp://www.xtec.es/~mgarci10/economia/iscomac.htmhttp://www.xtec.es/~mgarci10/homer/homerpyle.htm


▪ La ciència: la medicina

► Roma


▪ Dret


▪ Sexualitat

▪ Política

▪ Religió


► Pèrsia: La dona persa aquemènida (559-330 a. C.)

▪ Les dones del Gran Rei: l’harem

▪ El matrimoni

▪ La religió

▪ Treball i economia

► Mesopotàmia


▪ Dret


▪ Sexualitat

▪ Política

▪ Religió


► Egipte


▪ Dret


▪ Sexualitat

▪ Política

▪ Religió

▪ La ciencia: la medicina

► Israel


▪ Dret


13


▪ Sexualitat

▪ Política

▪ Religió

▪ La ciencia: la medicina

Així mateix, el portal principal consta de les seccions anomenades: Presentació,

Sobre el web, Mapa del web, Bibliografia, Aracniografia (altres webs sobre la dona a

l’antiguitat), Novae (blog de notícies relacionades amb la dona a l’antiguitat:

http://novae-pandora.blogspot.com/), Capsa de Pandora (fòrum o punt de trobada per a

l’intercanvi d’opinions entre les persones interessades en l’estudi de la dona a

l’antiguitat i les qüestions de gènere –donat d’alta a http://www.melodysoft.com a

l’adreça http://boards.melodysoft.com/pandora-agora), Iris (comunitat virtual de

persones interessades en la dona a l’antiguitat, donat d’alta com

http://es.groups.yahoo.com/group/irisvirtual), Hipàcia (biblioteca de novetats

bibliogràfiques sobre la dona a l’antiguitat) i Contacte (una petició d’informació oberta

a l’usuari del web).

3.2.- Guia didàctica per al professorat: desenvolupament de les activitats,

materials i recursos

El projecte pretén posar a l'abast de la comunitat educativa un ampli ventall de

materials que s’adeqüen perfectament a alguns dels continguts curriculars dels crèdits

comuns de Ciències socials de 1r cicle de l'ESO, de Cultura clàssica de segon cicle de

l'ESO, de religió i de matèries comunes, de modalitat o optatives de Batxillerat, com per

exemple, Filosofia 1 i 2, Llatí, Grec, Història de l'art, Literatura universal, Estètica,

Sociologia, etc., d'acord amb el decret 75/1996, de 5 de març i amb el decret 285/1998,

de 3 de novembre, i el decret 182/2002, de 25 de juny, pel qual es modifica el decret

82/1996, de 5 de març pel que fa al Batxillerat. Malgrat tot, hem indicat repetides

vegades que el nostre portal pretén ésser una capsa d'eines educativa que fomenti les

pràctiques educatives com a eix transversal interdisciplinar i d'aplicabilitat a tots els

nivells de l'ESO i el Batxillerat, per la qual cosa creiem que el nostre material tindria

aplicació en Crèdits de síntesi o en matèries pròpies de les àrees de Ciències Socials,

Llengües, Ciències de la naturalesa, Matemàtiques, Visual i plàstica i Música, Educació

14

http://es.groups.yahoo.com/group/irisvirtualhttp://boards.melodysoft.com/pandora-agora/http://www.melodysoft.com/


física i Tecnologia. D'altra banda, creiem que podria estimular l'elaboració de Treballs

de recerca sobre història de la dona, tasca que ja hem posat a prova a través de la tutoria

del treball de recerca.

Els materials i activitats continguts en el portal podrien ser utilitzats de dues

maneres diferents:

♦Com a treball del grup-classe amb la guia del professorat a realitzar dins l’aula i

com un suport per a les activitats realitzades a classe.

♦Treball individual o en equip de l’alumnat d’ESO i de batxillerat fora de l’horari

escolar com a complement de les classes al centre. En aquest sentit vol ser un

portal que estimuli l'alumnat a entrar en el món clàssic i a aprofundir-hi, que doni

continguts i eines per ampliar els ensenyaments escolars pel seu compte.

♦Com a material disponible per a l’alumnat universitari, com ja ha estat utilitzat

durant aquest curs a l’assignatura d’Història de la dona a l’antiguitat, impartida

per la supervisora d’aquest treball, la Dra. Carmen Alfaro Giner, i per a l’alumnat

de la llicenciatura d’Història de la Universitat de València.

La possibilitat d’una visita individual lliure o bé la recerca d’informació

necessària per aprofundir en els continguts d’un apartat han de ser fàcilment realitzables

gràcies als enllaços entre els diversos apartats. Algunes de les activitats plantejades a

l'alumnat l'obligaran a complementar els continguts d’un apartat amb els d’un altre amb

la finalitat que relacioni conceptes de disciplines o d’èpoques diferents que estan més

pròxims entre si del que podria semblar en un estudi per separat. Així, literatura i art,

Grècia i Roma, antiguitat i actualitat, història, ciència i filosofia, per exemple, són

aspectes que s’estudien sovint per separat, seguint criteris cronològics o curriculars,

però que en el cas de la història de la dona estan estretament relacionats.

Per tant, Pandora es podrà recórrer per camins diferents. Així l’hipertext ha de

permetre triar entre un recorregut temàtic o un recorregut geogràfic. Per a aquest darrer

s’ofereix sempre un quadre cronològic que situarà els diversos temes en cadascuna de

les etapes. En altres ocasions s’inclou un plànol o una reconstrucció per visualitzar un

conjunt (per exemple les cases d’Olint) i així es pot realitzar una visita topogràfica en

comptes de la temàtica. Per exemple, a fi de completar la visita a Homer (dins de la

secció de Grècia) hom pot arribar-se fins a la secció sobre “Virtuts i vicis de les dones”

15


o visitar els textos sobre Pandora i la misogínia d’Hesíode, i també fins al tema del

matrimoni i les feines femenines, i saltar al món persa, veient com la finalitat del

matrimoni en el món antic estava molt lligada a les feines domèstiques.

Possibilitats que donen els enllaços per passar d’un tema a un altre

amb alguns exemples de la condició de la dona a Grècia i a Pèrsia.

3.3 Material per a l’alumnat

Hores d’ara Pandora, més enllà de la informació recollida, només conté

materials per a la secció que apareix al final de cada apartat titulat “Activitats”, tot i que

tinc previst continuar elaborant activitats amb formats més interactius a mida que

profunditzi en els meus coneixements informàtics. El que es troba fins ara són activitats

de caire tradicional com ara lectura de textos, preguntes de comprensió, de reflexió i

redacció, si bé s’hi penjaran paulatinament exercicis interactius, com relacionar ítems,

omplir buits, donar respostes breus, preguntes d’elecció múltiple, omplir encreuats, per

els quals s’aprofitaran els recursos proporcionats per programes que permetin

incorporar efectes dinàmics amb llenguatge html i JavaScript, com per exemple amb el

programa Hotpotatoes. A més a més, l’avantatge d’aquests recursos és que poden ser

Hesíod

La misogínia

Els clàssics

Homer i Xenofont

La religió

Treball i economia

L’harem

Matrimoni

Virtuts i vicis de les dones

Trebal Pèrsia

Visita a una casa grega:

feines femenines

16


autoevaluatius.

Pel que fa als destinataris del material, poden ser de tots els cursos i de àrees

diferents d’ESO o Batxillerat, tot i que en alguns casos seran les orientacions del

professorat responsable les que determinin el material a utilitzar i el material a excloure.

Òbviament, molts dels materials poden fer-se servir en Educació primària i

universitària. Els materials i activitas continguts en el portal poden fer-se servir de dues

maneres diferents: a) com a treball del grup-classe amb la guia del professorat a realitzar

dins de l’aula d’informàtica; b) com a treball individual guiat fora de l’horari escolar i

com a complement a les activitats d’ensenyament-aprenentatge.

Algunes de les activitats que es presenten per a l’alumnat els obliguen a navegar

d’un apartat a un altre del web, relacionant èpoques diferents i complementant així la

seva visió de la condició de la dona a l’antiguitat a través d’un eix cronològic.

4.- Conclusions: suggeriments, conseqüències, aplicacions i valoracions

del treball realitzat, tant des del punt de vista de la matèria objecte

del treball de llicència com des de la pràctica docent en els centres

d’ensenyament.

En resum, Pandora pretén oferir a l’alumnat i al professorat un conjunt de

materials per a l’estudi de la dona a l’antiguitat i, alhora, per treballar la coeducació.

Pandora ha de ser molt més que un nom de ressonància mítica que ens ubica en

aquell dia llunyà quan els déus crearen la primera dona i li donaren una capsa que

contenia tots els mals. Ens explica el mite que un cop aquesta va ser oberta i sortiren

tots foragitadament, va romandre en el fons l'esperança, l'esperança d'aquesta nova

capsa de Pandora que proposem, el nostre portal sobre la dona a l'antiguitat, en ser

oberta ha de permetre trobar en el seu fons un conjunt de bones pràctiques educatives

que contribueixin a posar fi a la discriminació sexual o l'assignació de rols. Treballar en

xarxa permet, a més a més, oferir recorreguts alternatius, obrir tantes capses d'eines com

àmbits de l'activitat humana existeixen i, descobrir que en tots ells, sense excepció, és

possible la igualtat. És així que Pandora pretén ésser una eina en construcció permanent

per estudiar des dels diversos nivells educatius la condició de la dona a l’antiguitat i

treballar el valor de la coeducació des de la transversalitat i en català. Així mateix,

17


Pandora transcendeix l’àmbit educatiu i posa a l’abast de qualsevol persona interessada

un material de lliure disposició sobre la dona a l’antiguitat i en llengua catalana.

Malgrat haver acomplert els objectius bàsics del projecte, Pandora haurà de ser

un web en construcció permanent, que s’haurà d’actualitzar introduint-hi millores i

ampliacions i sempre oberta als suggeriments provinents dels usuaris.

5.- Bibliografia

La bibliografia existent sobre història de la dona a l’antiguitat és enorme i en

diverses llengües. Aquí només incloc, més enllà d’una bibliografia genèrica, la

bibliografia utilitzada en cadascuna de les seccions ja activades en el web.

5. 1 Bibliografia genèrica

- ÁLVAREZ, M. et alii, Las científicas y su historia en el aula, Madrid, Ediciones Síntesis,

2003.

- BONAL, X., Las actitudes del profesorado ante la coeducación. Pautas de intervención,

Barcelona, Editorial Graó, 1997.

- CALERO SECALL, I., Jantipa, Madrid, Ediciones del Orto, 2003.

- CANTARELLA, E., La calamidad ambigua. Condición e imagen de la mujer en la

antigüedad griega y romana, Ediciones Clásicas, Madrid, 1991.

- CANTARELLA, E., La bisexualidad en el mundo antiguo, ed. Akal, Madrid, 1991.

- CANTARELLA, E., Pasado próximo. Mujeres romanas de Tácita a Sulpicia, Ediciones

Cátedra,Madrid,1996.

- COL·LECTIU BAUBO, "Educar la sexualitat, educar per a la igualtat", Guix 311, Gener

2005.

- DAIUTE, C. - MORSE, F., “Access to knowledge and expression: multimedia writing tools for students with diverse needs and strengths, Journal of Special Education

Technology, 12.3 (1994), pp. 221-256.

- DUBY, G. - PERROT, M. (eds.), Historia de las Mujeres en Occidente, I: La antigüedad,

Editorial Taurus, Madrid, 2000.

18


- GIRALT, S., ."Noves estratègies de seducció: estudis clàssics i Internet a secundària",

XVè Simposi d'Estudis Clàssics, LLeida, 21 d'octubre del 2005.

- GONZÁLEZ SUÁREZ, A., Hipatia, Madrid, Ediciones del Orto, 2002.

- LOMAS, C., Los chicos también lloran. Identidades masculinas, igualdad entre sexos y

coeducación, Barcelona, Editorial Paidós, 2004.

- MOONEN, B. - VOOGT, J., “Using networks to support the professional development of

teachers”, Journal of In-service Education, 24.1, 1998.

- MOSSÉ, C., La mujer en la Grecia Clásica, Editorial Nerea, Madrid, 1995.

- Perspectiva Ecolar 301. "Educar és coeducar. Experiències"

- POMEROY, S. B., Diosas, rameras, esposas y esclavas, Ediciones Akal, Madrid, 1987.

- RIVERA GARRETA, M.-M., Nombrar el mundo en femenino, Barcelona, Ed. Icària, 1994.

- La diferencia sexual en la historia, València, Universitat de València, 2005.

- ROUSSELLE, A., Porneia, Ediciones Península, Barcelona, 1988.

- SANCHIS, R., Tot per amor? Una experiència educativa contra la violència a la dona, Barcelona, Rosa Sensat, 2006.

5. 2 Bibliografia per seccions

► Grècia


• Homer

Homer, Ilíada. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich i Mariné, Barcelona,

Edicions de la Magrana, 1996.

Homer, Odissea. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich i Mariné, Barcelona,


Robert Garves, La filla d'Homer, Barcelona, Editorial Edhasa, 1988 (Nova York, 1955).

Christa Wolf, Cassandra, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1986.

Eva Cantarella, Itaca. Eroi, donne, potere tra vendetta e diritto, Milà, Feltrinelli

Editore, 2002.

19


Gioachino Chiarini, "Donne omeriche", a Renato Uglione (ed.), Atti del II Convegno

Nazionale di Studi su la Donna nel Mondo Antico (Torino 18-20 Aprile 1988), Torí,

Associazione Italiana di Cultura Classica, 1989, pp. 61-74.

Beth Cohen (ed.), The Distaff Side. Representing the Female in Homer's Odyssey, Nova

York, Oxford U. P., 1995.

S. Farron, "The Portrayal Women in the Iliad", Acta Classica 22 (1979), pp. 15-31.

Moses I. Finley, El món d'Ulisses, Barcelona, Editorial Empúries, 1985 (Nova York,

1954).

Ana Fraga Iribarne, De Criseida a Penélope. Un largo camino hacia el patriarcado

clásico, Madrid, Horas y Horas, 1998.

Manel García Sánchez, Las mujeres de homero, València, Sema-Universitat de

València, 1999.

Luis Gil (ed.), Introducción a Homero, Barcelona, Editorial Labor, 1984.

Mary R. Lefkowitz, Women in Greek Mith, Londres, Duckworth, 1986.

Marie-Madeleine Mactoux, Pénélope. légende et mythe, París, Les Belles Lettres, 1975.

Claude Mossé, "La femme dans la société homerique", Klio 63 (1981), pp. 149-157.

Sheila Murnaghan, "Maternity and Mortality in Homeric Poetry", Classical Antiquity

11/2 (1992), pp. 242-264.

Sarah B. Pomeroy, "Andromaque: un exemple méconnu de matriarcat", Révue des

Études Grecques 88 (1975), pp. 16-19.

Gisela Wickert-Micknat, "Die Frau", a Archaeologia Homerica III, R, Gotinga,

Vandenhoeck & Ruprecht Verlag, 1982, pp. 1-147.

Michel Woronoff, "La femme dans l'univers épique (Iliade)", a Edmond Lévy (ed.), La

femme dans les sociétés antiques. Actes des Colloques de Strasbourg, II (mai 1980 et

mars 1981), Estrasburg, AECR, 1983, pp. 33-43.

20


Froma Zeitlin, "Figuring Fidelity in Homer's Odyssey", a Beth Cohen (ed.), pp. 117-

152.

• Hesíode

DORA I ERWIN PANOFSKY, La caja de Pandora. Aspectos cambiantes de un símbolo mítico,

Barcelona, Barral Editores, 1975 (Londres, 1956).

JEAN-PIERRE VERNANT, Pandora, la première femme, París, Éditions Bayard, 2006.

• Safo

Safo, Cants. Introducció, traducció i notes de Maria Rosa Llabrés Ripoll, Barcelona,


Poetesses gregues, Les germanes de Safo. Antologia de poetes hel·lenístiques.

Introducció, traducció i notes de Maria Àngels Anglada, Barcelona, Edicions de la

Magrana, 1997.

Poetisas griegas. Poetisas griegas. Edición, traducción, introducción y notas de Alberto

Bernabé Pajares y Helena Rodríguez Somolinos, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994.

Claude Calame, Les choeurs de jeunes filles en Grèce archaïque, Roma, Edizioni

dell'Ateneo, 1977.

Elvira Gangutia, Cantos de mujeres en Grecia, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994.

Ana Iriarte, Safo (Siglos VII/VI a. C.), Madrid, Ediciones del Orto, 1997.

▪ Dret


• A l'oîkos d'Odisseu i Penèlope

JON-CHRISTIAN BILLIGMEIER I JUDY TURNER, "The socio-economic roles of women in

Mycenaean Greece: A brief survey from evidence of Linear B tablets", a HELENE P.

FOLEY (ed.) Reflections of Women of Antiquity, Nova York, Gordon & Breach Science

Publishers, 1981, pp. 1-18.

21

http://www.xtec.es/~mgarci10/homer/homerpyle.htm


CHRISTOPHER A. FARAONE, Ancient Greek love magic, Cambridge (Mass.), Harvard U.

Press, 1999.

MANEL GARCÍA SÁNCHEZ, Las mujeres de Homero, València, Sema-Universitat de

València, 1999, pp. 103-114.

LUIS GIL, "Economía y trabajo" y "Los demiurgos", en LUIS GIL (ed.), Introducción a

Homero, Barcelona, Editorial Labor, 1984, pp. 393-436

PIETER HERFST, Le travail de la femme dans la Grèce ancienne, Nova York, Arno Press,

1979 (Utrecht, 1922).

ALFONSO MELE, Società e lavoro nei poemi omerici, Nàpols, Università degli Studi,

1968.

CLAUDE MOSSÉ, El trabajo en Grecia y Roma, Madrid, Ediciones Akal, 1980.

M. C. PANTELIA, "Spinning and Weaving: Ideas of Domestic Order in Homer", American

Journal of Philology 114/4 (1993), pp. 494-501.

IOANNA PAPADOPOULO-BELMEHDi, Le chant de Pénélope. Poétique du tissage fémenin dans

l'Odyssée, París, Éditions Belin, 1994.

• A l'oîkos d'Iscòmac

• Feines femenines a la Grècia antiga

CARMEN ALFARO (ed.), "Dossier: Mas allá de la Labor matronalis. Aspectos del trabajo

profesional femenino en el mundo antiguo", Saitabi 49 (1999), pp. 205-359.

ATHÉNA DIMOPOULOU, "Medica, obstetrix, nutrix: les femmes dans les métiers médicaux

et paramédicaux dans l'antiquité grecque et romaine", a CARMEN ALFARO (ed.), pp. 273-

287.

E. GUILLAUME, "ἀγορὰ γυναικεία", s.v. "Agora", Daremberg-Saglio, Ia, p. 151.

22

http://www.xtec.es/~mgarci10/economia/feinesfemenines.htmhttp://www.xtec.es/~mgarci10/economia/iscomac.htm


PIETER HERFST, Le travail de la femme dans la Grèce ancienne, Nova York, Arno Press,

1979 (Utrecht, 1922).

CLAUDE MOSSÉ, "Le travail des femmes dans l'Athènes de l'époque classique", a CARMEN

ALFARO (ed.), pp. 223-227.

M. VAN EFFENTERRE, "Le travail professionnel des femmes dans la Crète antique. Époques

protohistorique et archaique", a CARMEN ALFARO (ed.), pp. 215-222.

▪ Sexualitat

• Homosexualitat femenina

JOHN BOSWELL, Cristianismo, tolerancia social y homosexualidad. Los gays en Europa

occidental desde el comienzo de la era cristiana hasta el siglo XIV, Barcelona, Muchnik

Editores, 1992.

CLAUDE CALAME, Eros en la Antigua Grecia, Madrid, Ediciones Akal, 2002.

EVA CANTARELLA, Según natura. La bisexualidad e el mundo antiguo, Madrid, Ediciones

Akal, 1991.

DANILO DALLA, . Omosessualità e diritto nel mondo romano,

Milà, Giuffrè Ed.,1987.

K. J. DOVER, Greek Homosexuality, Cambridge, Ma., Harvard U. P., 1978.

JUAN FRANCISCO MARTOS MONTIEL, Desde Lesbos con amor: homosexualidad femenina en

la antigüedad, Madrid, Ediciones Clásicas, 1996.

BERNARD SERGENT, La homosexualidad en la mitología griega, Barcelona, Alta Fulla,

1986.

BERNARD SERGENT, L'Homosexualité initiatique dans l'Europe ancienne, París, Payot Ed.,

1986.

BERNARD SERGENT, Homosexualité et initiation chez les peuples indo-européens, París,

Payot Ed., 1996.

23


▪ Política

▪ Religió


► Roma


▪ Dret


▪ Sexualitat

▪ Política

▪ Religió


► Pèrsia: La dona persa aquemènida (559-330 a. C.)

Maria Brosius, Women in Ancient Persia (559-331 BC), Nova York, Clarendon Press,

1996 i 1998.

Manel García Sánchez, “Mujer, trabajo y economía en el imperio aqueménida”, a

Carmen Alfaro (ed.), Más allá de la ‘labor matronalis’: aspectos del trabajo

profesional femenino en el mundo antiguo, Saitabi 49 (1999), pp. 289-311.

_, “Miradas helenas de la alteridad: la mujer persa”, a Carmen Alfaro Giner - Manel

García Sánchez - Mónica Alamar Laparra (eds.), Actas del Tercer y Cuarto Seminarios

de Estudios sobre La Mujer en la Antigüedad (Valencia, 28-30 de Abril, 1999 y 12-14

de Abril, 2000), València, Sema, 2002, pp. 45-76.

▪ Les dones del Gran Rei: l’harem

▪ El matrimoni

▪ La religió

▪ Treball i economia

1. 3 Pàgines web

24


Aquí només incloem algunes webs sobre història de la dona a l’antiguitat, tot i que

en el portal, especialment a la secció Aracniografia, es trobaran enllaços a d’altres webs

de temàtica afí.

- Diotima (http://www.stoa.org/diotima)

- Feminae Romanae: The Women of Ancient Rome (http://dominae.fws1.com/).

- Images of Women in ancient Art (http://www.arthistory.sbc.edu/imageswomen/f3-women.html).

- Internet Women's History Sourcebook (http://www.fordham.edu/halsall/ancient/asbook.html).

- Romanae Antiquae (http://www.realm-of-shade.com/ RomanaeAntiquae).

- Tàcita Muta (http://www.ub.es/prehist/tacita/enllacos.html): grup d’estudis de dones a l’antiguitat de la Universitat de Barcelona.

- Dones a Tàrraco (http://www.mnat.es/exposic/dones/index.htm)(en català): exposició del MNAC, Tarragona.

2. Annex

En el CD annex s’inclouen, a banda d’aquesta memòria (en format word i pdf),

tots els arxius corresponents a l’estat actual del portal Pandora, dins de la carpeta

anomenada “Pandora”. Per accedir a la pàgina principal s’ha de clicar l’arxiu

index.html.

25
http://www.fordham.edu/halsall/ancient/asbook.html

PANDORA, EL PORTAL DE LA DONA A L'ANTIGUITAT · 2009-03-11 · Pandora, el portal de la dona a...

Documents

Transcript of PANDORA, EL PORTAL DE LA DONA A L'ANTIGUITAT · 2009-03-11 · Pandora, el portal de la dona a...