1

Butlletí trimestral de l’Ampa de l’escola Sant Josep Orioldesembre 2008

PAMA PAM31

2

Presidenta: Sara VendrellVicepresident: BaptistaBorrellTresorer: Víctor LlinàsSecretària: Carme UrpíCensor de comptes:Marc GómezDelegades P3: Natàlia Sanz i Anna MestresDelegada P4: Rocio Olcese i Marta CorralDelegades P5: Bàrbara Ovejas i Núria LizandraDelegada 1r: Rosa López i Àngels Benedito

Delegada 2n: Anna IzquierdoDelegades 3r: Imma Conill i ConchiDelegat 4t: : M. JoséPedragosa i Olga ArtigasDelegada 5è: Tony RodriguezDelegat 6è: CarmeCararach Àrea d’esports: BaptistaBorrell, Agustí Panadès,Josep Fijo, David Márquezi Olga PomaresÀrea de comunicació:Gemma Gras, Natàlia Sanz i Anna Mestres, Sergi

Opisso, Laia Fidalgoi M. José PedragosaÀrea de formació iconvivència: Montse Gríful, Mònica MuñozMaite Górriz i Rosa LópezSubvencions: RamonCasòlivaÀrea projectes: ElisabetMassana , Núria Lizandra, Carme Urpí, Roser BordesProjecte Donyets: Tani Brunet Loteria: Eli LozanoPam a Pam: Roser Bordes,Laia Fidalgo i Sergi Opisso

En aquest número han col:laborat: Sara Vendrell, Roser Bordes, Jordi Piqué, Xavier Cussó, Núria Lizandra, Gemma Roset, Josep Vilaró, Olga Artigas, MAite Górriz, Rosa López, Teresa Franquesa, Cristina Domènech, Laia Fidalgo, Teresa Palacín i Isabel Estringana.

Cançó popular catalana

QUI SOM

LA DITA

2LA DITAQUI SOM

7ADÉU A SISÈ

12A CUINAR!RECEPTES

3PENSEM-HI:A L’ESTIU TOTA CUCA VIU

8ENTREVISTA A L’AMÈLIA BETORET

13XERRADA IEL REBOMBORI

4AMPA:MINES D’OSOR

10AULA DE MÚSICA:ESTIU MUSICAL

14CÒMICLES AVENTURES DE’N PEP-O

6ESCOLAUNA FINESTRA AL MÓN

11BIBLIOTECA:L’AVENTURA DE LLEGIR

Catric, catroc,encen-te focque hi ha un pobretque es mor de fred

3

Mirant el futurPer Roser Bordes i Sara Vendrell

AMPA

Ja fa unes quantes setmanes que vaig passar el relleu de la presidència de l’AMPA a la Sara, una mare de tercer, primer i P3. I vull donar-li la benvinguda en un càrrec que m’ha proporcionat força feina, però moltes satisfaccions. Per a mi no és el final del camí, sinó una nova estació. Torno a ser una mare “rasa”, disposada a treballar amb la nova “presi” i amb tots els pares i mares que cada primer dilluns de mes ens tro-bem a la nostra escola, sacrificant hores de son o el capítol de Ventdelplà. El nou trajecte ens portarà nous projectes i reptes, que ens han de permetre continuar construint i millorant la nostra petita comunitat educativa. Educadors, adminis-tratius, pares i mares tenim un objectiu comú: treballar per l’educació dels nostres fills i filles. Tots podem aportar el nos-tre granet de sorra, i tots els granets són importants. Som-hi. Ja fa uns quants dies que la Roser m’està passant el testi-moni com a presidenta de l’AMPA. No era pas una fita que m’hagués imaginat mai com a mare dels meus fills. De fet, no ha estat cap fita. Em van convidar a pujar a aquest tren i ho he viscut com una ocasió més de participar.

D’entrada, vull aprofitar aquest espai de participació, que és el butlletí, per saludar-vos. Hem arribat a aquesta nova estació amb la sort d’haver fet un trajecte en què molts pares i mares hem trobat un espai on relacionar-nos i compartir desitjos, somnis, projectes i dubtes sobre l’educació dels nostres fills en un lloc on es passen la gran majoria de les hores. Volem continuar amb la mateixa direcció: tothom que vulgui millo-rar el desenvolupament integral dels nostres infants hi tindrà cabuda.

I per cert, parlant de PARTICIPAR : la paraula ja cansa. És d’aquests termes que avui dia tothom ha de fer servir... no hi ha institució que no parli de processos participatius... i el que és cert és que la participació es construeix principalment des de la voluntat de les persones. Tenim la sort de formar part de l’escola Sant Josep Oriol, petita i d’infraestructura senzilla, però amb un nivell de relacions humanes entre tots els seus membres que és de gran valor. Aprofitem-ho i contribuïm-hi positivament!!!

4

Taller de prevencióPer Maite Górriz i Rosa López

AMPA

Els dies 23 d’octubre i 27 de novembre vam realitzar a la nostra escola uns tallers de prevenció de drogodependències i conductes de risc, subvencionats per la Generalitat de Catalunya. Valorem l’experiència com a molt positiva, tant per les idees aportades per una ponent engrescadora i dinàmica, com perquè van ser un punt de trobada i intercanvi entre pares. La conductora del taller va ser la Gloria Téllez, llicenciada en Biologia per la Universitat de Granada, sexòloga per la Universitat d’Alcalá de Henares i professora de secundària a Barcelona. Per als qui no hi vau poder assistir, preneu nota de la “recepta” que ens va donar la Gloria:

PREVENCIÓ DE DROGODEPENDÈNCIES I CONDUCTES DE RISC xef: Gloria Téllez

Ingredients: Comunicació pares-fillsEmpatiaModels de referènciaLímits i normes

Elaboració:La comunicació és l’eina de treball fonamental entre pares i fills, que s’ha de treballar dia a dia, en un ambient de confiança. El fet de saber escoltar i ser escoltats ha de ser prioritari en la construcció de la relació. Gràcies a l’empatia, ens posem en el lloc dels nostres fills, i intentem comprendre els seus sentiments i ajudar-los a posar nom a les emocions que senten davant les noves situacions a què s’han d’enfrontar cada dia.

Els pares som models de referència molt importants per als nostres fills. Evitem, doncs, les contradiccions entre la nostra manera de pensar i actuar. És important establir normes clares i límits, tenint clar que els hàbits són importants des de la primera infància. Els pares han de tenir autoritat sense caure en l’autoritarisme. Això s’ha de condimentar amb disponibilitat i predisposició al diàleg, potenciar l’autoestima amb el reforç positiu contemporanitzant els conflictes que es produeixen.

Finalment, la xef ens va descobrir alguns dels seus secrets:

1. Davant d’una resposta o actitud inadequada o agressiva, respondre: “Pots dir-ho/fer-ho d’una altra manera?” o “Sé que ho saps fer/dir d’una altra manera”.2. Intentar no utilitzar paraules com mai,sempre… que no deixen alternativa. Igualment, criticar les actuacions en comptes de la persona que les fa: “Has actuat incorrectament” en comptes de “Ets dolent”.3. No utilitzar el càstig com a arma repressora sinó amb un fi educatiu (reflexionar sobre la conducta incorrecta).4. Relativitzar els conflictes per evitar una actitud agressiva de resposta. Davant d’un conflicte, allunyar-nos en l’espai (imaginar-nos que som un espectador extern) i el temps (pensar com veurem un conflicte d’aquí un cert temps).

Fer l’esforç d’entendre els nostres fills. Recordem que, fa temps, nosaltres també vam ser nens. Des de l’àrea de formació, volem agrair a tots la vostra assistència i participació entusiasta en el taller, i volem animar tots els pares a venir a les properes xerrades. Segur que ens donaran més trucs per millorar el difícil ofici de ser pares i mares. Al final aconseguirem la vareta!

5

Oci fet a casaPer Teresa Franquesa

PENSEM-HI

S’acosten dies de lleure i volem passar-ho bé junts. D’ofertes de diversió, no en falten al nostre entorn. N’hi ha prou de donar un cop d’ull a la cartellera dels diaris, escoltar els anuncis o remenar una mica per Internet, per fer-nos càrrec de la quantitat d’energies que destinem a imaginar i planificar com distreure’ns. Espectacles de màgia, fires nadalenques, festivals de la infància, estrenes de dibuixos animats, parcs temàtics, circs, contacontes, espectacles musicals, activitats als museus, vols amb helicòpter, planetaris, tallers de cuina, pastorets, titelles, pistes de gel, pallassos... «Quina sort», penso, «disposar d’aquest devessall de propostes, d’aquesta riquesa lúdica (i més o menys cultural) que és un veritable luxe!» Tanmateix, en un d’aquests webs que comencen dient: «Quan estiguin avorrits a casa, consultin la guia a veure si hi troben un plan divertit», hi he vist una proposta que m’ha fet certa angúnia. «Jugues amb els nens?», pregunta. I segueix: «Aquí tens a la teva disposició un espai per poder compartir diversions amb els teus fills». «De veritat necessitem que ens proporcionin un espai especial per a jugar amb els fills?», reflexiono. Volem, de debò, que ens organitzin la vida fins a aquest punt? O, vist d’una altra manera, és que nosaltres solets no sabem jugar amb els nostres infants?

Penso, un moment, en els records més lluminosos dels Nadals de la meva infància. Només puc parlar de la pròpia experiència, però no crec que sigui gaire singular. Dedicàvem temps a fer les felicitacions, a guarnir la casa i a fer el pessebre, i ens passàvem hores movent les figuretes amunt i avall. Jugàvem al parxís, al dòmino i al monopoli, tota la família junts. Fèiem gran colla amb els cosins, amb els amics, amb els veïns. Ens disfressàvem d’àngels i de dimonis, cantàvem nadales, ens atipàvem de torrons, bevíem xampany i anàvem a dormir tard. No gaire complicat, tot plegat. Segurament massa antiquat, ja. Potser políticament incorrecte, fins i tot. Tant se val. Aquestes lletres són per reivindicar l’oci fet a casa, la diversió organitzada per nosaltres i per a nosaltres. És molt fàcil. Només ens hem de preguntar què és el que ens agrada fer junts. I posar-nos mans a l’obra! Disfressem-nos, fem galetes, retallem paper, amaguem tresors, pintem pedres, fem braçalets, fem bombolles de sabó, organitzem un sopar de gala, fem volar un estel, dibuixem el nostre autoretrat, fem girar el hulahoope, explorem la casa amb llanternes, fem un collage, busquem fotos antigues, estampem amb patata, construïm una caixa niu, preparem un pícnic, fem el nostre arbre genealògic, omplim un pot de vidre amb salt de colors, juguem amb escuma d’afaitar... Mirem de ser feliços junts, alguna estona, sense haver de pagar entrada. Per molts anys!

6

Padrins i fillolsPer Cristina Domènech

ESCOLA

Aquest any l’escola ha posat en marxa una experiència dirigida tant als nens i nenes de P3 com als de 6è. Es tracta de l’activitat dels “Padrins i fillols”. La idea d’aquesta activitat és que els alumnes de 6è apadrinin els alumnes de P3 i que s’estableixi entre ells un vincle afectiu, tenint en compte que els nens i nenes de 6è són per als més petits un punt de referència a l’escola, un lloc nou i desconegut per a ells. Al mateix temps, es pretén crear una situació per treballar els valors i la responsabilitat amb els més grans. Fins ara s’han dut a terme tres trobades. En la primera, que va ser el primer punt de contacte, a cada alumne de 6è se li va assignar un alumne de P3 i van poder compartir una

estona de joc al pati. Va ser una estona molt entranyable, en què es van barrejar moltes emocions, la il·lusió dels més grans i la sorpresa i timidesa dels més petits, que coneixien per primera vegada als seus padrins. Des del primer moment els alumnes de sisè tenien clar qui era el seu fillol, però per als més petits era difícil recordar el nom i la fesomia del seu padrí. Per això es va fer una segona trobada en què padrins i fillols van fer conjuntament un taller de collarets; va resultar una estona molt divertida per a tots. La darrera trobada va ser amb motiu de la Castanyada: cada padrí va ajudar el seu fillol a fer panellets. Tot això només és el principi: esperem que aquest vincle que comença a formar-se serà cada cop més fort.

7

Una visió pedagògica de la crisi econòmicaPer Xavier Cussó

ACTUALITAT

Des de fa alguns mesos ens trobem immersos en la crisi més mediàtica de la història. Diaris i televisions ens bombardegen amb notícies sobre les violentes fluctuacions de l’IBEX-35, so-bre els problemes dels sector immobiliari, dels bancs o sobre els ERO traumàtics impulsats per nombroses multinacionals, sense oblidar taxes d’atur, previsions de creixement negatives o l’escalada de l’euribor i les hipoteques. Però, quines són les causes d’aquesta crisi? Realment resulta difícil trobar una explicació entre tanta informació i entre tantes “crisis”, la financera, l’energètica o la borsària. La història ens pot donar un cop de mà. En les darreres tres dè-cades hem assistit a un procés de desregulació de l’economia, de globalització, d’afebliment dels sindicats i de l’estat del benestar, propiciat per la crisi del petroli dels anys 70, la crisi del deute extern dels anys 80, l’esfondrament del bloc socia-lista i el triomf neoliberal. Un procés que, durant anys, ha fet possible un gran creixement econòmic, del consum, i so-bretot dels beneficis. Però un creixement o uns beneficis mal repartits, socialment i globalment, acompanyats de precarie-tat, exclusió i pobresa. Els beneficis han crescut espectacular-ment, i amb ells l’especulació en borsa, en habitatges, petroli, aliments o en els opacs fons d’inversió. També creixien els recursos dels bancs i el crèdit barat. La incorporació permanent de la dona al mercat de treball, l’arribada d’immigrants i el crèdit bancari han alimentat el consum i l’adquisició d’habitatges, cotxes, ordinadors, vacan-

ces exòtiques, i un inacabable etcètera, amb un endeutament creixent de les famílies. La bola ha anat creixent i creixent fins que un conjunt de circumstàncies, com l’augment dels preus del petroli, dels aliments bàsics i finalment dels tipus d’interès per controlar la inflació, han desencadenat la recessió. Després han vingut la crisi immobiliària, la crisi financera provocada pels riscos assumits per la banca i la des-confiança entre entitats, l’esfondrament de les cotitzacions de bancs i immobiliàries, i, en definitiva, la CRISI ECONÒMICA amb majúscules, amb tancaments, concursos de creditors a dojo i retallades de plantilla. Però no tot és economia, en aquesta crisi. La nostra societat i el seu desenvolupament s’han refugiat i sustentat en un consumisme insostenible èticament i ecològicament. L’austeritat, l’estalvi o el consum responsable ja fa temps que han entrat en crisi.I el futur no és només ajudar els bancs, les nacionalitzacions forçades o el recurs al dèficit públic. Cal canviar els valors de la nostra societat i de la nostra economia. I hem de començar pels nostres fills i filles, a casa i a l’escola. El creixement i el consumisme insostenibles i sense límits no poden ser el nostre projecte vital, el mercat no pot ser la nostra llei. Cal recuperar els sentit de la responsabilitat i la previsió, una solidaritat autèntica, la mesura en el consum, i aquests con-travalors no s’assimilen fàcilment. Cal l’exemple i la coherèn-cia permanents per part dels educadors. Ara tenim una gran oportunitat.

8

Quant temps fa que treballes a Sant Josep Oriol? Quina feina hi fas?Hi treballo dels del 1982, però fa molts més anys que rondo per l’escola... Des dels 14 anys, perquè els meus tres germans hi estudiaven i jo els acompanyava. Hi vaig fer les pràctiques i des-prés ja hi vaig treballar com a mestra. A més, sóc del barri. Tota la vida hi he viscut a prop. Actualment sóc la tutora de sisè, faig Català, Medi social, Medi natural i Informàtica. També sóc la coordinadora de les TIC (Aula d’Informàtica). M’encarrego de les pissarres interactives i del manteniment del web de l’escola.

Si no haguessis estat mestra, quina altra professió t’hauria agradat fer?No n’hauria triat cap altra que no fos ser mestra. És clar que si la situació ho requerís, m’hi adaptaria. Primer volia ser mestra d’institut (vaig començar a estudiar exactes), però vaig canviar d’idea i vaig passar-me a magisteri i... no me n’he penedit mai! De fet, vaig començar amb les ciències (que m’agradaven mol-tíssim) i vaig canviar a les lletres. Ves per on, ara em dedico més a la llengua, a la història, que m’agraden molt.

Què n’esperes, de l’AMPA?Que col·labori i participi en l’escola. Hi ha coses que pertanyen a l’àmbit dels mestres i també a l’àmbit dels pares. Com més participi més s’entendran les coses que es fan a l’escola. Per exemple, la socialització de llibres ha estat una iniciativa molt bona. Com més comunicació hi hagi, millor.

Recomana’ns un llibre que t’hagi agradat molt.M’agrada molt la lectura, diguem-ne «difícil», que demani un cert esforç. Per exemple, em va agradar molt ElpèndoldeFoucault, d’Umberto Eco i també la novel·la Baudolino, del mateix escriptor. Generalment, llegeixo 3 o 4 llibres alhora. Ah! També sóc una fan del Harry Potter... M’agraden molt els llibres que tracten dels templers, etc.

Ara, recomana’ns una pel·lícula.M’agrada molt el cinema de ciència-ficció. La meva preferida és BladeRunner, va ser una pel·lícula innovadora.

Quina música escoltes generalment?Sóc una «negada» per la música! A casa, mentre treballo o faig qualsevol cosa, prefereixo no escoltar res. Ara bé, sóc una fan dels Beatles; també m’agrada Enya, Gary Jules i les bandes sonores. Ah, cantar també m’agrada molt!

Tens algun hobby?Molts! La jardineria, col·leccionar minerals, buscar paraules al diccionari i llegir-me’n tot l’article. Sóc hàbil buscant informació als diccionaris. Sóc inquieta i m’agrada molt aprendre coses...

Segueixes de prop les notícies relacionades amb la política?Relativament. Sí que les segueixo, però quan el que diuen és

CONEGUEM A LES PERSONES QUE TREBALLEN A L’ESCOLA

Per Laia Fidalgo

Entrevista a laIsabel EstrínganaAvui coneixereu una miqueta més la Isabel, una mestra històrica de Sant Josep Oriol que, com veureu, ha vist passar per les aules unes quantes gene-racions de nens i nenes. Decidim anar a la classe de sisè, on es troba com a casa seva, és clar. Ens asseiem en un raconet i comencem a xerrar del que “marca” el guió i també d’altres coses interessants...

9

repetitiu, doncs plego. Intento estar al dia i comentar-les amb la família i els companys.

Quin és el teu color preferit?El blau! Si haig de pintar alguna cosa, ho faig de color blau. Fixa’t en les portes d’aquest armari: són de color blau! Ara bé, per vestir-me m’agrada el marró.

Què t’estimes més, el mar o la muntanya?Tinc el cor dividit! Sense el mar no podria viure, però m’agrada molt la muntanya i trobo que té més al·licients (les olors, els colors, la gran varietat de plantes, etc.).

Te o cafè?Cafè! Curt i ben fort. Ara bé, prenc més cafè descafeïnat per no posar-me nerviosa. En època de molta feina, el prenc sen-se cafeïna. Tot i això, no tinc mai problemes per dormir...

Digue’ns quin és el teu plat preferit.Les maduixes! No m’hi puc resistir... també m’agraden molt els peus de porc i la xocolata. De fet, m’agrada tot!

On portaries un turista que acabés d’arribar a Barcelona?Al barri gòtic. Sempre dic que si un dia em perdo, em trobaran allí. M’encantaria anar-hi un dia en què tothom treballés.

Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer?Jaume I. M’interessa molt l’edat mitjana. Sempre m’he preguntat per què, després de l’expansió de les terres catalanes, va dividir la corona d’Aragó.

Quin viatge t’encantaria fer?M’encantaria anar a Egipte, sense pensar-m’ho dues vega-des. No hi he estat mai, però m’apassiona l’egiptologia; he fet alguns cursos sobre el tema i vaig sovint al Museu Egipci.

Quin ha estat o és el teu somni?Un somni, per a mi, era treballar com a mestra a Sant Josep Oriol. I ho he fet, ha estat una sort. El segon té a veure amb un curset d’estiu que vaig fer fa alguns anys. Allí vaig coincidir amb dues mestres, mare i filla, que treballaven a la mateixa escola. Em va impactar molt aquesta circumstàn-cia... No hi vaig pensar més... en aquella època la Bàrbara ni tan sols estudiava magisteri. Temps després he viscut una situació semblant, que trobo que és molt maca.

Descriu-nos una imatge que et transmeti la idea de pau.És hivern i estic asseguda en un porxo, ben abrigadeta, veient nevar a la nit. Hi ha un fanalet que ho il·lumina... Vaig viure una vegada aquesta “imatge” de pau, la més forta que he tingut mai.

10

Paolo Conte PsichePlatinum Universal, 2008

El cantautor italià, que darrerament ha passat dos cops per la nostra ciutat (al Teatre Grec, dins la gira del disc Elegia, i al Palau de la Música, com a convidat del Festival de Jazz de l’any 2007), ens presenta així la seva darrera obra (es tracta del tretzè enregistrament d’estudi amb temes inèdits que fa des que es iniciar la seva trajectòria musical l’any 1974): “Les composicions –que contenen nusos harmò-nics imprevisibles, inquiets i potser equívocs– es basen en l’ús neutre i artificial de la sonoritat sintètica, sobre la qual plana sovint la veu del saxo baríton, instrument captivador de la sensualitat dramàtica i misteriosa”. Quin-ze cançons envoltades d’un cert aire “psicològic”que ens expliquen, amb els nivells de qualitat habituals, històries sobre exagerades evocacions amoroses, homenatges ciclistes al voltant del Giro, ballarines de circs eqüestres, teatrals converses sentimen-tals, fugides en direccions oposades, dubtes i equívocs dels encontres casuals, o dedicatòries a la màgia del pleniluni. Imprescindible per a fans; molt recomanable per a gurmets musicals. www.concerto.net/contewww.paoloconte.it

Aramateix 300anysMúsica Global, 2008

Malgrat que la construcció adverbial que dóna nom a aquest grup ens remet a un present absolut, aquest segon disc ens parla essencialment del futur, un futur d’il·lusió, optimisme, festa i ball on els catalans, després de tres segles d’”ocupació borbòni-ca”, han dit que ja n’hi ha prou!!! Ska-rock aborigen (així defineix Aramateix el seu estil musical) que va de l’homenatge a Lluís Maria Xi-rinacs amb la cançó “Plany”, al record de Toni Roig d’Al-Mayurga amb el tema “Lluitadors”, passant per una adaptació de “Ens cobriran de blasmes” del grup Esqui-rols, o la participació dels Maulets d’Osona amb “No-saltres som”. Francesc Ribera “Titot”, l’ex de Brams i actual cantant de Mesclat, compta amb l’acompanyament d’una formació musical energèti-ca (guitarra, baix, bateria i secció de vent amb metall, tible i tenora) per oferir-nos una obra d’arrels elaborada sense complexos identitaris que desbordarà les vostres capacitats auditives, les vos-tres concepcions polítiques. Reivindicatiu i compromès.www.aramateix.catwww.myspace.com/aramateix2007www.blocs.mesvilaweb.cat/titot

Toti Soler VidamésaltaTO/K-Indústria Cultural, 2008

Tot i que l’esdeveniment ha passat desapercebut, també hem celebrat aquest 2008 el quarantè aniversari de la publicació del primer disc del compositor, guitarrista i cantant Toti Soler, Primerafesta (Hispavox, 1968). Tal com ens diu la seva col·laboradora i biò-grafa, Sílvia Amigó, “Toti Soler sent, capta i troba la bellesa al cor de cada cosa i generosa-ment ens l’ofereix en cadascu-na de les seves composicions”. Ara tenim una nova oportuni-tat per descobrir aquestes sen-sacions a través del nou disc, Vida més alta, amb què tanca una trilogia iniciada amb Vitanuova (World Music, 2002) i Vidasecreta (TO/K-Indústria Cultural 2005). Poemes de Joan Vinyoli, Luis Cernuda, Federico García Lorca, i composicions amb la denominació d’origen d’un estil que ell mateix anomena ‘guitarra catalana’, fruit de les influències del blues, el flamenc, la tècnica clàssica, el jazz i el Medite-rrani. Si us agrada, aprofiteu també la reedició que s’acaba de fer dels seus primers discos, i l’espectacle CoralRomput(ver-sió teatral del poema de Vicent Andrés Estellés amb direcció de Joan Oller i música de Toti Soler) que es farà al Teatre Romea els dies 26, 27 i 28 de desembre. Dolç i exquisit. www.totisoler.com

Omar Sosa AfreecanosOtá records, 2008

Un mapa del gran continent africà que es transparenta de terra i arrels; arbres primave-rals que neixen de tots els seus extrems. Així se’ns presenta la portada de l’últim CD d’Omar Sosa, compositor i pianista cubà, “pintor musical d’esperit obert i curiositat cultural sense límits”, que retorna amb aquest treball a la ‘mare Àfri-ca’ per cercar-hi les diverses tradicions vingudes de Cuba, el Brasil, Senegal, Guinea, Mali i Moçambic. El seu piano viatja a través de les llengües (mandinga, yoruga, wolof, brasiler), els instruments (el chivocovoco, la kora, el ngoni, el kongoman, la kalimba, el balafon,...), els músics (Julio Barreto, Childo Tomas, Mola Sylla, Lázaro Galarraga, Leandro Saint-Hill, Stéphane Belmondo, Christophe Disco Minck, Orestes Vilató, Baba Sissoko, Ali Wague, Ali Boulo Santo) i els Déus-Orishas (Eleg-gua, Ochun, Obatala, Oxanla, Yemaya) d’aquestes tradicions per filtrar melòdicament de jazz contemporani les cultures del Carib, l’Amèrica del Sud i Àfrica. Esperit de llibertat musical que també dóna peu a emotius homenatges als per-cussionistes desapareguts fa poc que l’havien acompanyat en el viatge: Miguel Anga Díaz i Pancho Quinto. Impressio-nant i regenerador.www.omarsosa.com

Novetats discogràfiquesPer Jordi Piqué

AULA DE MÚSICA

11

L’aventura de llegirper Teresa Palacín

BIBLIOTECA

De 0 a 5 anys

Primers lectors

A partir de 7 anys

A partir de 9 anys

Anaïs Vaugelade. Sopadepedra. Barcelona: Corimbo, 2001

Un vell llop, sense dents, truca a la casa de la senyora gallina una freda nit d’hivern. La gallina, que és molt curiosa, li obre la porta i el fa passar. La resta d’animals del poble que ho veuen es queden preocupats i, un a un, decideixen apropar-s’hi per veure què passa.

Miquel Desclot. Pallufet&Ventaflocs. Barcelona: Cruïlla, 2008. (El vaixell de vapor; 62)

En Pallufet és un gegant que els pares abandonen al mig del bosc quan ja no el poden mantenir. Caminant, caminant, en Pallufet arriba a una masia on viu la Ventaflocs, una noia molt espavila-da que també han fet fora de casa perquè no sap ballar el vals ni el minuet. I tots dos junts, gràcies a un llapis màgic, engeguen un negoci molt pròsper que els porta, fins i tot, a Hollywood.

Montse Canal. Unsomnidinselmitjó. Barcelona: Animallibres, 2008. (La formiga; 8)

La Naima espera anar de vacances amb els seus pares, però la mare està molt enfeinada i s’ha quedat sense dies per fer-ne, i sense temps per somiar. La nena sospita que hi ha un lladre que roba el temps a la mare i, amb l’ajut d’en Rimmi, el seu millor amic, trama un pla per atrapar-lo. La Naima farà una pila de descobriments i una gran troballa: què vol fer quan sigui gran.

Dolors Garcia i Cornellà. Elsbronsielmaleficidelestresharpies. Barcelona: Editorial del Pirata, 2008.

Els brons, uns follets valents i excel·lents amics que van fer la pri-mera aparició a Els brons a les fondalades tenebroses, tornaran a seduir els lectors amb les seves fantàstiques aventures. Aquesta vegada, els simpàtics personatges han de resoldre un conflicte generat per la sequera que fa temps que assola el seu territori. Un problema que agreugen les malifetes de les mitològiques harpies i el seu exèrcit de capgrossos sumades a les d’una bruixa burleta i juganera.

12

Els músics de BremenEspectacle de dansa basat en el conte infantil ElsmúsicsdeBremen. Explica la història d’uns animals domèstics mal-tractats pels seus amos que es rebel·len contra aquesta situació, i que amb enginy tots hi troben una sortida.

Lloc:AuditorideCornellàAdreça:c/AlbertEinstein,51CornellàdelLlobregat.FGCAlmedaDuracióaprox.:55min.Edat:Apartirde3anysDies:20i21dedesembreInformació:www.liceubarcelona.com––––––––––––––––––––––––––––––––––––

El retablo de Maese Pedro, de Manuel de Falla.Els titelles de la Compañía Etcétera recreen en un nou espectacle el divertit episodi d’ElQuixot al so de la música de Falla interpretada per l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu.

Lloc:GranTeatredelLiceuDuracióaprox.:60min.Edat:Apartirde8anysEspectaclecantatencastellàDies:3,4,5i10degenerInformació:www.liceubarcelona.com ––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Pere i el llopCada instrument representa un perso-natge en aquest conte musical amb na-rrador que explica la història d’en Pere, un nen que amb la seva intel·ligència i la seva valentia va ser capaç de capturar el llop.

Lloc:SalaPrincipaldelLiceuiAuditorideCornellàAdreça:LaRambla51-59(M.L3Liceu)AlbertEinstein,51CornellàdeLlobregat(FGCAlmeda)Duracióaprox:50min.Edat:apartirde4anysDies:7,14i15defebrerInformació:www.liceubarcelona.com

La petita flauta màgicaAdaptació per al públic inafantil de l’òpera LaFlautamàgica de W. A. Mozart, realitzada per la companyia Come-diants.

Lloc:AuditorideCornellàDuracióaprox:75min.Edat:Apartirde6anysDies:18,24i25degener,i1defebrerInformació:www.liceubarcelona.com–––––––––––––––––––––––––––––––––––– El superbarber de SevillaA partir del seu peculiar i personal humor, la companyia Tricicle revisa i adapta per al públic jove l’òperaIlbarbie-rediSeviglia, de Rossini.Espectacle cantat en català.

Lloc:AuditorideCornellàDuracióaprox.:75min.Edat:apartirde8anysDies:7i8demarçInformació:www.liceubarcelona.com––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Allegro VivaceFragments provinents de les grans òperes del repertori units per un fil argumental sorprenent i ple d’humor, formen aquest espectacle d’iniciació a l’òpera creat per la companyia Come-diants.

Lloc:AuditorideCornellàDuracióaprox:75min.Edat:apartirde10anysDies:28i29demarçInformació:www.liceubarcelona.com

La primera cançóLa primera cançó recorre l’espai que va del balboteig al cant, de la paraula al cant, del plor al cant, de la imitació dels sons de la natura al cant, i vol dur l’infant al descobriment de la capacitat de cadascú per cantar i del poder del cant sobre l’emoció.

Lloc:GranTeatredelLiceu(Foyer)Duracióaprox.:50min.Edat:perinfantsde2i3anysacompanyatsd’unadultDies:14,15,21i22demarçInformació:www.liceubarcelona.com––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Britten-guia d’orquestraLa genial obra que Benjamin Britten va escriure per presentar els instruments de l’orquestra és una eina idònia per acostar-nos al conjunt simfònic. Amb la interven-ció d’alumnes de dansa visualitzarem les variacions dels diferents instruments fins arribar a la fuga final que tanca l’obra.

Lloc:Auditori.Sala1-PauCasalsAdreça:Lepant,150Duracióaprox.:60min.Edat:apartirde6anysDia:14demarçInformació:Tel.932479300www.auditori.org––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Corda i descordaEls protagonistes: dos violins, una viola, un violoncel, un contrabaix i una guitarra deixen descobrir les diferents sonoritats dels instruments de corda mitjançant la música, la màgia i la ima-ginació.

Lloc:Auditori.SalaOriolMartorellAdreça:Lepant,150Duracióaprox.:60min.Edat:apartird’1anyDies:29i30dedesembrei24i25degenerInformació:Tel.932479300/www.auditori.org

Música en famíliaPer Gemma Roset

ESPECTACLES

13

Música en famíliaL’ocell de focL’obra central d’aquest espectacle és L’ocelldefoc, d’Igor Stravinsky, basada en un conte tradicional rus i concebuda originalment com un ballet. En aquest concert, però, no hi trobareu ni dansa ni narració. Podreu seguir l’argument mit-jançant petites insinuacions escèniques que en facilitaran la comprensió.

Lloc:Auditori.SalaPauCasalsAdreça:Lepant,150Duracióaprox.:60min.Edat:apartirde6anysDia:7defebrerInformació:Tel.932479300/www.auditori.org––––––––––––––––––––––––––––––––––––

WimowehTots tenim un instrument incorporat al cos: la veu !12 cantants interpreten cants africants, gregorians, òpera, rap, cançons popu-lars... Concert perquè els més petits descobreixin com ens expressem amb la veu arreu del món i perquè ells també es diverteixin cantant!

Lloc:Auditori.SalaOriolMartorellAdreça:Lepant,150Duracióaprox.:60min.Edat:apartirde2anysDies:2i3degener,i22,28i29demarçInformació:Tel.932479300/www.auditori.org

Pierrot a la llunaSis músics amb vuit instruments i un set de percussions ens interpreten músiques compostes als segles XX i XXI. El tema central del concert és la lluna, present en un nombre important de les obres que escoltareu. Entre peça i peça, una cantant recita textos que ajuden a entendre el viatge de l’espectacle.

Lloc:Auditori.SalaOriolMartorellAdreça:Lepant,150Duracióaprox.:60min.Edat:apartirde6anysDia:8defebrerInformació:Tel.932479300/www.auditori.org––––––––––––––––––––––––––––––––––––

GirasonsConcert dissenyat per als més petits. Sis músics amb diferents instruments entre els quals destaquen el piano, la flauta travessera, el clarinet, el fagot, instruments de percussió i l’arpa celta, interpreten obres que compositors de di-ferents èpoques han escrit per a infants.

Lloc:Auditori.SalaTeteMontoliuAdreça:Lepant,150Duracióaprox.:60min.Edat:apartird’1anyDies:7,8i15demarçInformació:Tel.932479300/www.auditori.org

Corda i descordaUna nova i divertida família t’està esperant, la família dels instruments de corda: violins, violes, violoncels, contrabaixos... Un concert dissenyat per oferir als més petits contínues sorpreses sonores de la mà d’uns intèrprets que aproparan els instruments als nens jugant amb la màgia i la imaginació.

Lloc:Auditori.SalaTeteMontoliuAdreça:Lepant,150Duracióaprox.:60min.Edat:apartirde2anysDies:29i30dedesembrei24i25degenerInformació:Tel.932479300/www.auditori.org––––––––––––––––––––––––––––––––––––

El poble de vent i fustaQuan bufa el vent, un món de sons viatja fins a les orelles.Concert que transporta els nens per tots els sons que els instruments de vent fus-ta poden fer: clarinets, flautes, oboès…

Lloc:Auditori.SalaTeteMontoliuAdreça:Lepant,150Duracióaprox.:60min.Edat:apartirde2anysDies:21,22i28defebrerInformació:Tel.932479300/www.auditori.org––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Trencadís de cançonsTres elements arquitectònics ben carate-rístics del Palau –la donzella de la faça-na, les palmeres semivoltes i el cavall alat del segon pis són personalitzats a l’escenari per convertir-se en protagonis-tes. L’espectacle combina poesia, cançó i dansa.

Lloc:PalaudelaMúsica Dia:1defebrerEdat:apartirde2anysInformació:Tel:902442882/www.palaumusica.org

14

Petits GurmetsA CUINAR!

Macedònia de xocolates i fruites exòtiquesaigua,sucrexocolata(xocolatablanca,ambllet,ambun65%decacau,ambun71%decacau)fruitesexòtiques(mango,kiwi,pomaroyalgala,maduixes,papaia,plàtan,pinya,gerds)

En un recipient, poseu 10 dl d’aigua aproximadament i 50 gr de sucre. Talleu un mango i un kiwi (en aquest cas, amb l’ajut d’un ganivet especial) i després aboqueu-ne els trossos en el recipient amb l’aigua i el sucre.Passeu pel túrmix aquesta barreja fins que us quedi una barreja ben fina. Poseu la barreja anterior en una casso-la amb l’ajut de l’espàtula pastissera i escalfeu-ho a foc lent per aconseguir un almívar que ens farcirà una de les xocolates. Quan tingueu l’almívar a punt, el retirarem i el deixarem refredar.Repetiu aquesta operació tres vegades més, combinant les fruites: poma i maduixes / papaia i plàtan / pinya i gerds.Quan tingueu aquests últims tres almívars, deixeu-los re-fredar amb el que hem fet anteriorment de mango i kiwi.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Capó amb salsa pebrada (4 persones)1capóopollastredepagès2cebesdefigueres4gransd’all1codony35grd’ametlles35grd’avellanes35grdepinyons1molladepasec(opcionalmentremulladaambvinagre).pebrenegreengraespècies(canyella,cardamom,matafaluga,clau,anísestrellat,romaní,farigola...)3-4rovellsd’ouduraiguaobroudepollastrefetgedepollastrecebafregida

Talleu el pollastre a trossos petits. Coeu-lo al vostre gust (al forn, saltat, rostit, a l’ast, etc.). Elaboreu la salsa de la forma següent: piqueu al morter, amb un pols de sal, les avellanes, les ametlles i els pinyons, lleugerament torrats.Afegiu-hi la molla de pa amb vinagre o aigua, força pebre, les espècies, els rovells d’un ou dur, fetge fregit i la ceba fregida. La salsa ha de tenir un color fosc. Si ho desitgeu, la podeu passar pel colador. Afegiu-hi una mica d’aigua o brou per aconseguir la consistència desitjada. Cobriu el pollastre amb la salsa i deixeu que arrenqui el bull 4 o 5 minuts. Acompanyeu el plat amb grills de codony bullits.

Per Núria Lizandra

15

Aprofitant el viatge en tren que em torna cap a casa, escric aquestes quatre ratlles pel nostre entranyable Pam a pam. El temps és or, diu la dita popular, i corrent amunt i avall tot el dia sembla que el vulguem allargar. Ens despertem al matí, i el primer que fem és mirar el rellotge per saber quan comença la cursa. Correm cap a la dutxa, ens vestim ràpidament i ens empassem un cafè amb llet, mentre preparem l’esmorzar dels nens, posem una rentadora i passem l’aspirador. Despertem els nostres fills i filles a dos quarts de nou, i després de fer el mandra 45 segons, els fem vestir-se, fer-se el llit, esmorzar, tocar el violó i preparar la cartera en temps rècord. Sortim per la porta de casa com una exhalació, baixem les escales de vuit en vuit i arribem al carrer, menjant-nos passos de vianants, semàfors i àvies amb gossets i carros de la compra. A les 8.59 entrem per la porta de l’escola. Allà, les

pobres criatures poden descansar i preparar-se per la Marató, que comença a les cinc de la tarda: anglès dilluns i dimecres de 17.00 a 17.30, flauta travessera els dimarts i dijous de 17.30 a 18.00, i després jazz, hip-hop, tenis, informàtica, golf, paddle i el que calgui. I per fi arribem a quarts de deu a casa, on de-diquem deu minuts a la dutxa, deu al sopar, vint a la televisió i vint més a tallar-nos les ungles. I cap el llit, que després de cinc dies d’entrenament vindrà l’hora de la veritat: el cap de setmana. I, a sobre, a l’escola, ens omplen els nostres fills de deures i treballs en grup, que han de fer quadrant les agendes a l’ascensor, al metro o mentre mengem els cigrons. I és que els nostres fills, pobres, han nascut amb una agenda i un cronòmetre sota el braç. I s’ha acabat, que ja he arribat a Provença.

Ja ens trobem en el nou curs 2008/2009, i per tant, en una nova temporada d’activitats esportives extraescolars. Aquest any de la famosa crisi econòmica, l’escola ha patit per omplir els esports d’equip. Segurament la causa principal no és l’econòmica, però el fet es que ha estat un gran esforç per a molts que s’hagin pogut inscriure quatre equips per a competició escolar. Des d’aquí aprofito per agrair molt aquest esforç a la gent que ho ha fet possible. Els nens que faran aquestes activitats tenen garantit un bon servei i moooooolta diversió. Aquest any, hi ha hagut novetats en els monitors dels esports d’equip. La Xènia Garcia s’ha incorporat a l’equip de futbol 5 de 3r, i el Francesc Xavier Vilaró a l’equip de futbol 5 de 4t. A més, el Jordi Jericó continua al capdavant de l’equip de bàsquet i jo continuo entrenant l’equip de futbol 5 de 6è. D’altra banda, comencem un nou projecte a l’equip de vòlei de l’escola, ja que la majoria de jugadors de l’equip campió de Barcelona ens han deixat per emprendre la

nova aventura de l’ESO en una altra escola. Per tant, ara toca tornar a fer uns bons fonament i així, en un futur immediat, tenir un equip de vòlei competint en el Consell Escolar de Barcelona i qui sap si.... (somiar és gratuït). També hem de destacar la increïble resposta que hi ha hagut en la iniciació esportiva: tenim el rècord d’inscrits –si no, ens hi acostem molt–. Creiem que les campanyes de promoció de finals del curs passat han ajudat a aquest gran èxit. Les monitores noves d’aquest any són la Noemí i la Xènia. Finalment, voldria recordar un cop més –no em cansaré de fer-ho– que de ben segur els nens i nenes que practicaran alguna activitat esportiva a l’escola viuran experiències bones i no tan bones. Ara bé, totes seran educatives i els ajudaran a formar-se com a persones i a potenciar uns valors com el sacrifici, la solidaritat, l’empatia, l’esforç i un llarg etcètera que, de ben segur, que els seran útils el dia de demà. Rebeu una cordial salutació.

TEMPS

ESPORT EXTRAESCOLAR

Per Xavier Cussó

Per Josep Vilaró

EL REBOMBORI

ESPORTS

Agafem llapis de colors, retoladors i també gomets...Pintem l’estel dels colors dels bons desitjos.Fins i tot podem escriure’ls al darrere.Entre tots, posem dalt de l’arbre un estel amb l’esperança de color verd, un petó rosa, una abraçada groga, un record taron-ja o potser lila.Acaronem de blau i turquesa les galtes del nostre germà.I quan ho tinguem tot, el retallem i el posem on tothom el vegi.

L’estel de NadalPer Olga Artigas

MANUALITATS