Los Tebeos COMPRENDER LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN M. McLuhan.
Palau del Lloctinent Palacio de los Virreyes · 2014. 5. 27. · llevó por título Los Tebeos de...
2
MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE SUBDIRECCIÓN GENERAL DE LOS ARCHIVOS ESTATALES DIRECCIÓN GENERAL DE BELLAS ARTES Y BIENES CULTURALES Y DE ARCHIVOS Y BIBLIOTECAS Arxiu de la Corona d’Aragó Archivo de la Corona de Aragón Palau del Lloctinent Palacio de los Virreyes C/ Comtes, 2 . Barcelona Dilluns a diumenge de 10.00 a 19.00 h Lunes a domingo de 10.00 a 19.00 h Esta exposición es una invitación a evocar un tiempo pasado que fue decisivo para la sociedad española y un desafío a la memoria colec- tiva e individual. Quien se acerque a visitar esta exposición sobre Los Tebeos de Pos- guerra, va a realizar un recorrido emocional e intelectual por veinte años de publicaciones infantiles, juveniles y de adultos, que ejercieron una influencia innegable en la población española de aquellos años. El alcance de aquellos mensajes está aún por interpretar. Los tebeos son un aspecto especializado de la prensa de entreteni- miento, a los que el sistema educativo asignó la triple función de in- formar, educar y entretener. Para ello, desde el principio se aplicó, la idea del “instruir deleitando” como desiderátum imprescindible. Como es obvio, este tipo de prensa surgió con la pretensión de apar- tar a los lectores de la situación político social del momento, atrayendo su atención sobre páginas muy ilustradas, y luego coloristas, pero con escasos textos. Estas publicaciones, tan gráficas y cautivadoras, surgieron en todo el mundo occidental a mediados del siglo XIX. Con el avance y desarro- llo de la prensa ilustrada alcanzaron en Europa y América plena au- tonomía, independizándose de los periódicos diarios, donde muchas se iniciaron, pasando a ser un tipo de periódico especializado con cadencia semanal, quincenal o incluso mensual. Cuando la imprenta y las artes gráficas lograron perfeccionar los siste- mas de reproducción de originales, empezaron a publicarse verdade- ras obras de un nuevo arte, que algunos situaron en el lugar noveno, tras el cine y la fotografía. En los años del cambio del siglo XIX al XX, en varios países europeos, y sobre todo en los Estados Unidos, surgen creadores excelsos de ese nuevo arte comunicador, un arte narrativo, que muestra y expresa, que se ve y se lee. Son los comics, funnies, bandes dessinées, fumetti, quadrinhos, muñequitos, historietas y tebeos. Cada país le da un nom- bre, pero todos se refieren a un mismo tipo de publicaciones muy grá- ficas y en las que un nuevo medio expresivo se afianza con decisión. El emergente siglo XX será el de la madurez y expansión mundial de un nuevo medio de comunicación, con las formas plásticas como medio de transmisión de ideas, emociones, sentimientos y mensajes educativos. Contemplar tebeos siempre conlleva una carga de nostalgia y me- lancolía al evocar tiempos y circunstancias ya desaparecidos, una emoción que cualquiera puede disfrutar. En este caso concreto, con esta exposición enmarcada en la corriente de recuperación la Memoria Histórica, se pretende evidenciar algu- nos aspectos de esos recuerdos, con el testimonio de unos materiales no inocuos, cuyo objetivo se cumplió en mayor o menor medida. La muestra es continuación y complemento de la organizada por el Cen- tro Documental de la Memoria Histórica en diciembre de 2008 y que llevó por título Los Tebeos de La Guerra Civil. Los tebeos de esos años fueron también un material de intercambio, de trueque. Como la economía familiar era exigua, los muchachos tenían que apañárselas comprando algunos ejemplares para sus coleccio- nes, cambiando otros, o incluso, alquilándolos en los míticos lugares donde rezaba el eslogan de “Se compran, se venden, se cambian y se alquilan tebeos y novelas”. Allí, por unos céntimos, y sentados a la vista del dueño o del dependiente, podían leer la última novedad. En otras ocasiones, los chicos acudían con sus lotes bajo el brazo, para canjearlos por otros o jugárselos a la taba o los dados. Los ejemplares más buscados y los números raros exigían dos o tres de los menos cotizados. Este mercado de segunda mano, dio a los tebeos una segunda vida fuera del quiosco o tienda de venta, convirtiéndolos en material de inter- cambio, de relación y de negocios al detalle para los chicos con dema- siado tiempo libre en la calle, y posteriormente, para los coleccionistas. Y, por último, hay que destacar la importancia del coleccionismo de los tebeos en España que, aparte de preservar los materiales como do- cumentos imprescindibles, ha contribuido a mantener vivo el recuerdo de un tiempo pasado y ha propiciado su recuperación, a través de los clubes y asociaciones culturales de todo tipo, o de la edición de facsí- miles de colecciones inencontrables, permitiendo, de esta manera, su revisión crítica. A varios de estos clubes y asociaciones hemos tenido que acudir, casi tanto como a las hemerotecas, bibliotecas y archivos, para poder llevar a cabo esta exposición. Coleccionismo, nostalgia y revisión histórica, son tres aspectos que acompañan a esta muestra, como no podía ser de otro modo. Aquesta exposició és una invitació a evocar un temps passat que va ser decisiu per a la societat espanyola i un desafiament a la memòria col . lectiva i individual. Qui s’acosti a visitar aquesta exposició sobre Els Tebeos de Postguer- ra, realitzarà un recorregut emocional i intel . lectual per vint anys de publicacions infantils, juvenils i d’adults, que van exercir una influència innegable en la població espanyola d’aquells anys. L’abast d’aquells missatges està encara per interpretar. Els còmics són una vessant especialitzada de la premsa de entreteni- ment, als quals el sistema educatiu va assignar la triple funció d’infor- mar, educar i entretenir. Per això, des del principi es va aplicar la idea del “instruir delectant” com a desideràtum imprescindible. Com és obvi, aquest tipus de premsa va sorgir amb la intenció d’apar- tar als lectors de la situació político-social del moment, atraient la seva atenció sobre pàgines molt il . lustrades, i desprès coloristes, però amb escassos de textos. Aquestes publicacions, tan gràfiques i captivadores, van sorgir a tot el món occidental a mitjans del segle XIX. Amb l’avanç i desenvolupa- ment de la premsa il . lustrada van aconseguir a Europa i a Amèrica ple- na autonomia, independitzant-se dels diaris on moltes es van iniciar, passant a ser un tipus de diari especialitzat amb cadència setmanal, quinzenal o fins i tot mensual. Quan la impremta i les arts gràfiques van aconseguir perfeccionar els sistemes de reproducció d’originals, van començar a publicar-se autèntiques obres d’un nou art, que alguns van situar en el lloc novè, darrera del cinema i la fotografia. En els anys del canvi del segle XIX al XX, en diversos països europeus, i sobretot als Estats Units, van sorgir creadors excelsos d’aquest nou art comunicador, un art narratiu, que mostra i expressa, que es veu i es llegeix. Són els còmics, funnies, bandes dessinées, fumetti, quadrinhos, muñequitos, historietas i tebeos. Cada país li dóna un nom, però tots es refereixen a un mateix tipus de publicacions molt gràfiques i en què un nou mitjà expressiu s’aferma amb decisió. L’emergent segle XX serà el de la maduresa i expansió mundial d’un nou mitjà de comunicació, amb les formes plàstiques com a mitjà de transmissió d’idees, emocions, sentiments i missatges educatius. Contemplar còmics sempre implica una càrrega de nostàlgia i melan- gia en evocar temps i circumstàncies ja desapareguts, una emoció que qualsevol pot gaudir. En aquest cas concret, amb aquesta exposició emmarcada en el cor- rent de recuperació la Memòria Històrica, es pretén evidenciar alguns aspectes d’aquests records, amb el testimoni d’uns materials no inno- cus, l’objectiu es va complir en major o menor mesura. La mostra és la continuació i complement de l’organitzada pel Centre Documental de la Memòria Històrica el desembre de 2008 i que va portar per títol Los tebeos de la Guerra Civil. Els còmics d’aquests anys van ser també un material d’intercanvi, de permuta. Donat que l’economia familiar era minsa, els nois s’havien d’espavilar comprant alguns exemplars per a les seves col . leccions, bescanviant d’altres, o fins i tot, llogant-los en els mítics llocs on es lle- gia l’eslògan de “Es compren, es venen, es canvien i es lloguen còmics i novel . les”. Allà, per uns cèntims, i asseguts a la vista de l’amo o del depenent, podien llegir l’última novetat. En altres ocasions, els nois acudien amb els seus lots sota el braç, per bescanviar-los per altres o jugar-se’ls a la taba o als daus. Els exemplars més buscats i els números rars exigien dos o tres dels menys cotitzats. Aquest mercat de segona mà, va donar als còmics una segona vida fora del quiosc o botiga de venda, convertint-los en material d’intercan- vi, de relació i de negocis al detall per a nois amb massa temps lliure al carrer, i posteriorment, per als col . leccionistes. I, finalment, cal destacar la importància del col . leccionisme dels còmics en Espanya que, a banda de preservar els materials com a documents imprescindibles, ha contribuït a mantenir viu el record d’un temps pas- sat i ha propiciat la seva recuperació, a través de clubs i associacions culturals de tota mena o de l’edició de facsímils de col . leccions introba- bles, permetent, d’aquesta manera, la seva revisió crítica. A alguns d’aquests clubs i associacions hem hagut d’acudir, gairebé tant com a les hemeroteques, biblioteques i arxius, per tal de poder dur a terme aquesta exposició. Col . leccionisme, nostàlgia i revisió històrica, són tres aspectes que acompanyen aquesta mostra, com no podia ser d’una altra manera.
Transcript of Palau del Lloctinent Palacio de los Virreyes · 2014. 5. 27. · llevó por título Los Tebeos de...
MINISTERIODE EDUCACIÓN, CULTURAY DEPORTE SUBDIRECCIÓN GENERAL
DE LOS ARCHIVOS ESTATALES
DIRECCIÓN GENERALDE BELLAS ARTES Y BIENES CULTURALESY DE ARCHIVOS Y BIBLIOTECAS
Arxiu de la Corona d’AragóArchivo de la Corona de Aragón
Palau del LloctinentPalacio de los VirreyesC/ Comtes, 2 . Barcelona
Dilluns a diumenge de 10.00 a 19.00 hLunes a domingo de 10.00 a 19.00 h
Esta exposición es una invitación a evocar un tiempo pasado que fue decisivo para la sociedad española y un desafío a la memoria colec-tiva e individual. Quien se acerque a visitar esta exposición sobre Los Tebeos de Pos-guerra, va a realizar un recorrido emocional e intelectual por veinte años de publicaciones infantiles, juveniles y de adultos, que ejercieron una influencia innegable en la población española de aquellos años. El alcance de aquellos mensajes está aún por interpretar.Los tebeos son un aspecto especializado de la prensa de entreteni-miento, a los que el sistema educativo asignó la triple función de in-formar, educar y entretener. Para ello, desde el principio se aplicó, la idea del “instruir deleitando” como desiderátum imprescindible. Como es obvio, este tipo de prensa surgió con la pretensión de apar-tar a los lectores de la situación político social del momento, atrayendo su atención sobre páginas muy ilustradas, y luego coloristas, pero con escasos textos.Estas publicaciones, tan gráficas y cautivadoras, surgieron en todo el mundo occidental a mediados del siglo XIX. Con el avance y desarro-llo de la prensa ilustrada alcanzaron en Europa y América plena au-tonomía, independizándose de los periódicos diarios, donde muchas se iniciaron, pasando a ser un tipo de periódico especializado con cadencia semanal, quincenal o incluso mensual.Cuando la imprenta y las artes gráficas lograron perfeccionar los siste-mas de reproducción de originales, empezaron a publicarse verdade-ras obras de un nuevo arte, que algunos situaron en el lugar noveno, tras el cine y la fotografía.En los años del cambio del siglo XIX al XX, en varios países europeos, y sobre todo en los Estados Unidos, surgen creadores excelsos de ese nuevo arte comunicador, un arte narrativo, que muestra y expresa, que se ve y se lee. Son los comics, funnies, bandes dessinées, fumetti, quadrinhos, muñequitos, historietas y tebeos. Cada país le da un nom-bre, pero todos se refieren a un mismo tipo de publicaciones muy grá-ficas y en las que un nuevo medio expresivo se afianza con decisión.El emergente siglo XX será el de la madurez y expansión mundial de un nuevo medio de comunicación, con las formas plásticas como medio de transmisión de ideas, emociones, sentimientos y mensajes educativos.Contemplar tebeos siempre conlleva una carga de nostalgia y me-lancolía al evocar tiempos y circunstancias ya desaparecidos, una emoción que cualquiera puede disfrutar.En este caso concreto, con esta exposición enmarcada en la corriente de recuperación la Memoria Histórica, se pretende evidenciar algu-nos aspectos de esos recuerdos, con el testimonio de unos materiales no inocuos, cuyo objetivo se cumplió en mayor o menor medida. La muestra es continuación y complemento de la organizada por el Cen-tro Documental de la Memoria Histórica en diciembre de 2008 y que llevó por título Los Tebeos de La Guerra Civil. Los tebeos de esos años fueron también un material de intercambio, de trueque. Como la economía familiar era exigua, los muchachos tenían que apañárselas comprando algunos ejemplares para sus coleccio-nes, cambiando otros, o incluso, alquilándolos en los míticos lugares donde rezaba el eslogan de “Se compran, se venden, se cambian y se alquilan tebeos y novelas”. Allí, por unos céntimos, y sentados a la vista del dueño o del dependiente, podían leer la última novedad. En otras ocasiones, los chicos acudían con sus lotes bajo el brazo, para canjearlos por otros o jugárselos a la taba o los dados. Los ejemplares más buscados y los números raros exigían dos o tres de los menos cotizados. Este mercado de segunda mano, dio a los tebeos una segunda vida fuera del quiosco o tienda de venta, convirtiéndolos en material de inter-cambio, de relación y de negocios al detalle para los chicos con dema-siado tiempo libre en la calle, y posteriormente, para los coleccionistas.Y, por último, hay que destacar la importancia del coleccionismo de los tebeos en España que, aparte de preservar los materiales como do-cumentos imprescindibles, ha contribuido a mantener vivo el recuerdo de un tiempo pasado y ha propiciado su recuperación, a través de los clubes y asociaciones culturales de todo tipo, o de la edición de facsí-miles de colecciones inencontrables, permitiendo, de esta manera, su revisión crítica. A varios de estos clubes y asociaciones hemos tenido que acudir, casi tanto como a las hemerotecas, bibliotecas y archivos, para poder llevar a cabo esta exposición. Coleccionismo, nostalgia y revisión histórica, son tres aspectos que acompañan a esta muestra, como no podía ser de otro modo.
Aquesta exposició és una invitació a evocar un temps passat que va ser decisiu per a la societat espanyola i un desafiament a la memòria col.lectiva i individual.Qui s’acosti a visitar aquesta exposició sobre Els Tebeos de Postguer-ra, realitzarà un recorregut emocional i intel.lectual per vint anys de publicacions infantils, juvenils i d’adults, que van exercir una influència innegable en la població espanyola d’aquells anys. L’abast d’aquells missatges està encara per interpretar.Els còmics són una vessant especialitzada de la premsa de entreteni-ment, als quals el sistema educatiu va assignar la triple funció d’infor-mar, educar i entretenir. Per això, des del principi es va aplicar la idea del “instruir delectant” com a desideràtum imprescindible. Com és obvi, aquest tipus de premsa va sorgir amb la intenció d’apar-tar als lectors de la situació político-social del moment, atraient la seva atenció sobre pàgines molt il.lustrades, i desprès coloristes, però amb escassos de textos. Aquestes publicacions, tan gràfiques i captivadores, van sorgir a tot el món occidental a mitjans del segle XIX. Amb l’avanç i desenvolupa-ment de la premsa il.lustrada van aconseguir a Europa i a Amèrica ple-na autonomia, independitzant-se dels diaris on moltes es van iniciar, passant a ser un tipus de diari especialitzat amb cadència setmanal, quinzenal o fins i tot mensual. Quan la impremta i les arts gràfiques van aconseguir perfeccionar els sistemes de reproducció d’originals, van començar a publicar-se autèntiques obres d’un nou art, que alguns van situar en el lloc novè, darrera del cinema i la fotografia. En els anys del canvi del segle XIX al XX, en diversos països europeus, i sobretot als Estats Units, van sorgir creadors excelsos d’aquest nou art comunicador, un art narratiu, que mostra i expressa, que es veu i es llegeix. Són els còmics, funnies, bandes dessinées, fumetti, quadrinhos, muñequitos, historietas i tebeos. Cada país li dóna un nom, però tots es refereixen a un mateix tipus de publicacions molt gràfiques i en què un nou mitjà expressiu s’aferma amb decisió. L’emergent segle XX serà el de la maduresa i expansió mundial d’un nou mitjà de comunicació, amb les formes plàstiques com a mitjà de transmissió d’idees, emocions, sentiments i missatges educatius.Contemplar còmics sempre implica una càrrega de nostàlgia i melan-gia en evocar temps i circumstàncies ja desapareguts, una emoció que qualsevol pot gaudir.En aquest cas concret, amb aquesta exposició emmarcada en el cor-rent de recuperació la Memòria Històrica, es pretén evidenciar alguns aspectes d’aquests records, amb el testimoni d’uns materials no inno-cus, l’objectiu es va complir en major o menor mesura. La mostra és la continuació i complement de l’organitzada pel Centre Documental de la Memòria Històrica el desembre de 2008 i que va portar per títol Los tebeos de la Guerra Civil.Els còmics d’aquests anys van ser també un material d’intercanvi, de permuta. Donat que l’economia familiar era minsa, els nois s’havien d’espavilar comprant alguns exemplars per a les seves col.leccions, bescanviant d’altres, o fins i tot, llogant-los en els mítics llocs on es lle-gia l’eslògan de “Es compren, es venen, es canvien i es lloguen còmics i novel.les”. Allà, per uns cèntims, i asseguts a la vista de l’amo o del depenent, podien llegir l’última novetat. En altres ocasions, els nois acudien amb els seus lots sota el braç, per bescanviar-los per altres o jugar-se’ls a la taba o als daus. Els exemplars més buscats i els números rars exigien dos o tres dels menys cotitzats.Aquest mercat de segona mà, va donar als còmics una segona vida fora del quiosc o botiga de venda, convertint-los en material d’intercan-vi, de relació i de negocis al detall per a nois amb massa temps lliure al carrer, i posteriorment, per als col.leccionistes.I, finalment, cal destacar la importància del col.leccionisme dels còmics en Espanya que, a banda de preservar els materials com a documents imprescindibles, ha contribuït a mantenir viu el record d’un temps pas-sat i ha propiciat la seva recuperació, a través de clubs i associacions culturals de tota mena o de l’edició de facsímils de col.leccions introba-bles, permetent, d’aquesta manera, la seva revisió crítica.A alguns d’aquests clubs i associacions hem hagut d’acudir, gairebé tant com a les hemeroteques, biblioteques i arxius, per tal de poder dur a terme aquesta exposició.Col.leccionisme, nostàlgia i revisió històrica, són tres aspectes que acompanyen aquesta mostra, com no podia ser d’una altra manera.
19391945VICTÒRIA I REPRESSIÓ
Entre el final de la guerra civil espanyola i el final de la segona guerra mundial, a Espanya únicament van aparèi-xer amb regularitat els còmics oficialistes del nou règim. Els editors comercials van recórrer als fulletons aperiòdics. Tant en uns com en els altres s’exaltava el nacional catoli-cisme i per allà pul.lulaven orfes aventurers i emmascarats amb doble vida. Publicacions com Flechas y Pelayos o Chicos van assolir la seva màxima expressió i les institucions religioses van intentar captar seguidors amb títols com Ling Ling, Amiguito, Atalaya, Vida y Luz i d’altres.
VICTORIA Y REPRESIÓN
Entre el final de la guerra civil española y el final de la segunda guerra mundial, en España sólo aparecieron con regularidad los tebeos oficialistas del nuevo régimen. Los editores comerciales recurrieron a los folletos aperiódicos.En unos y otros se exaltaba el nacional catolicismo y por allí pululaban huérfanos aventureros y enmascarados con doble vida.Publicaciones como Flechas y Pelayos o Chicos alcanzaron su cenit y las instituciones religiosas intentaron captar segui-dores con títulos como Ling Ling, Amiguito, Atalaya, Vida y Luz y otros más.
19511955LA SENDA CAP ALS PACTES
Un país esgotat i amb sequeres i fam endèmica, rep amb alegria la fi de l’aïllament i s’encamina a tornar al “concert internacional” esbossant acords amb el Vaticà i els EUA, que li propicien ajuts fora del “Pla Marshall” que estava reconstruint la resta d’Europa. Espanya fa costat, bel.ligerant amb la seva propaganda, la guerra de Corea i els seus còmics carregen durament contra el comunisme internacional.Molts títols destaquen en suport de la presència nord-ameri-cana a Europa, Àfrica i Àsia amb les seves tropes i policies intervencionistes.Destaquen títols com Tony y Anita, Pacho Dinamita, El Sar-gento Invencible, Detector, Cimarrón, SCI, Pito, Mendoza Colt, Platillos Volantes i Molinete.
EL SENDERO HACIA LOS PACTOS
Un país agotado y con sequías y hambrunas pertinaces, recibe con alborozo el fin del aislamiento y se encamina a volver “al concierto internacional” pergeñando acuerdos con el Vaticano y los EE.UU., que le propician ayudas fue-ra del “Plan Marshall” que estaba reconstruyendo al resto de Europa.España respalda, beligerante con su propaganda, la Gue-rra de Corea y sus tebeos cargan la mano contra el comu-nismo internacional.Muchos títulos destacan en apoyo de la presencia esta-dounidense en Europa, África y Asia con sus tropas y agen-tes policíacos intervencionistas.Destacan títulos como Tony y Anita, Pacho Dinamita, El Sar-gento Invencible, Detector, Cimarrón, SCI, Pito, Mendoza Colt, Platillos Volantes y Molinete.
19461950AÏLLAMENT I AUTARQUIA
Quan la ONU nega l’entrada a l’Espanya franquista, el país s’ha de replegar a curar les seves ferides i reconstruir quasi tot amb els seus propis recursos.Les editorials tradicionals de tebeos recuperen les seves antigues capçaleres i proliferen nous títols en els que es colen amb timidesa algunes crítiques socials i protestes per les dures condicions de vida que provoca l’aïllament internacional. Alguns còmics d’aquests anys són Asta, Fredy el Héroe, Tolín el Golfillo Madrileño, El Diablo Verde, Flecha Ne-gra, Rayo Kit, El Misterioso X, Lupita, Magos de la Risa, Selección de Aventuras, Colibrí, Búfalo, Los Peques i Topolino.
AISLAMIENTO Y AUTARQUÍA
Cuando la ONU niega la entrada a la España franquista, el país se tiene que replegar a curar sus heridas y reconstruir casi todo con sus propios recursos.Las editoras tradicionales de tebeos recuperan sus anti-guas cabeceras y proliferan nuevos títulos en los que se cuelan tímidamente algunas críticas sociales y protestas por las duras condiciones de vida que provoca el aisla-miento internacional.De esos años son tebeos como Asta, Fredy el Héroe, To-lín el Golfillo Madrileño, El Diablo Verde, Flecha Ne-gra, Rayo Kit, El Misterioso X, Lupita, Magos de la Risa, Selección de Aventuras, Colibrí, Búfalo, Los Peques y Topolino.
19561960DEL CAMP A LA CIUTAT
El final de la dècada dels anys cinquanta ve marcat per una migració interna per la qual la població rural espanyola esdevé urbana, fugint de la misèria i duresa del camp.En els còmics s’adverteixen símptomes de modernitat, se-guint els models que triomfen a la resta de la Europa del miracle econòmic. El gènere policíac i la ciència-ficció ja competeixen amb les sèries històriques de capa i espasa o del Far West, que encara tenen presència en els quioscs.Són els anys en què triomfen títols com Milton el Corsario, Aventuras de Boro Kay, Policía del Espacio, Intrigas y Esto-cadas, El Pequeño Trampero, El Pequeño Héroe, Don Zeta, Davi Roy, Jim Huracán, Rin Tin Tin, Dick Relámpago, El Co-saco Verde i Kosman.
DEL CAMPO A LA CIUDAD
El final de la década de los años cincuenta viene marcado por una migración interna por la que la población rural es-pañola se vuelve urbana, huyendo de las miserias y dureza del campo. En los tebeos se advierten síntomas de modernidad, según los modelos que triunfan en el resto de la Europa del mila-gro económico.Lo policiaco y la ciencia ficción ya compiten con las series históricas de capa y espada o del Far West, que todavía tienen presencia en los quioscos. Son los años en que triunfan títulos como Milton el Corsa-rio, Aventuras de Boro Kay, Policía del Espacio, Intrigas y Estocadas, El Pequeño Trampero, El Pequeño Héroe, Don Zeta, Davi Roy, Jim Huracán, Rin Tin Tin, Dick Relámpago, El Cosaco Verde y Kosman.
