paisatgística 2

Hortsurbansi periurbans

Ho

rts

urb

ans

i per

iurb

ans

2

2Guia d’integració paisatgística

Direcció i coordinació generalJaume Busquets i Fàbregas

Coordinació tècnicaCinto Hom Santolaya

Equip de redacció

Ajuntament de GironaClara Jiménez Xiberta

Direcció General d’Arquitectura i PaisatgeJaume Busquets i FàbregasJúlia Rubert i Tayà

Secretaria d’edicióJúlia Rubert i Tayà

Il·lustracionsClara Jané Forch

Assessorament i col·laboració

Ajuntament de GironaMercè Solé

Agència Catalana de l’AiguaLluís Godé, Evelyn García

Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de CatalunyaRoser Vives

Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de CatalunyaMiquel Àngel Arrufat

Consorci de l’Espai Rural de GallecsJosep Vallhonrat

Joves Agricultors i Ramaders de CatalunyaJosep Maria Jové, Isabel Vidal

Fundació Enginyeria Agrícola CatalanaXavier Argimon

Observatori del PaisatgeLaura Puigverd, Pere Sala

Direcció General d’Arquitectura i PaisatgeJosep Maria Bosch, Miquel Buch, Lucía Guijarro,Xavier Huguet, Anna Malleu, Josep Piera, Montse Serra

Unió de PagesosMaria Rovira, Núria Llop

Xarxa de Custòdia del Territori Jordi Romero, Xavier Sabaté

Informació sobre casos d’estudi

Ajuntament de BescanóXavier Soy

Ajuntament de Barberà del VallèsJoan Colomé, Manel González

Ajuntament del Prat de Llobregat Núria de Torres, Ramon Roca, Pau Esteban, Marisa Milián

Ajuntament de SabadellMiquel Baldi, Núria Centelles, Ricard Estrada, Max Martín

Ajuntament de Salt Ivan Bustamente, Antoni Gómez, Teresa Muñoz

Ajuntament de TerrassaJoan Pont

Ajuntament de VitòriaYon Bárcena, Javier Alvez

Consorci de l’Espai Rural de GallecsJosep Vallhonrat

Escuela Universitaria de Ingeniería Técnica AgrícolaFélix Revilla

Fédération Nationale des Jardins Familiaux et CollectifsJérôme Clément

Green GuerrillasSteve Frillmann, Dania Sherman

Institut Municipal de Parcs i Jardins de BarcelonaJosep Ordóñez, Noèlia Rubió

A2P PaisatgistesArantxa Mogilnicki, Lina Seguró

Mount Pleasant Community Garden (Vancouver)Gavin Ross

Agraïments: Carme Farré, Carles Fontanals, Barbara Fucci, Giancarlo Poli, Itzíar Carrera, Jean-Nöel Consalès, Sílvia Bueno, Teresa Mendoza,Emili Ramiro, Elisabet Tayà

Disseny gràfic: Salvador Saura - Ramon TorrenteProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial i PublicacionsMaquetació: Edicions de l’EixampleCorrecció lingüística: Anna Jolis Olivé

© 2008, Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Direcció General d’Arquitectura i Paisatge

1.ª edició. Barcelona, juliol 2008

Exemplars: 2500

ISBN: 9788439377948Dipòsit legal: B-XXX-2008Impressió: Xxxxx

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Busquets i Fàbregas, JaumeHorts urbans i periurbans. – (Guia d’integració paisatgística ; 2)ISBN 9788439377948I. Rubert i Tayà, Júlia II. Jiménez Xiberta, Clara III. HomSantolaya, Cinto, ed. IV. Catalunya. Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques V. Girona.Ajuntament VI. Títol VII. Col·lecció: Guia d’integraciópaisatgística ; 21. Agricultura urbana631:504

Hortsurbansi periurbans

2Guia d’integració paisatgística

1 26 PRÒLEG

Joaquim Nadal i Farreras

8 INTRODUCCIÓ

10 EL PROCÉS D’INTEGRACIÓPAISATGÍSTICA: ASPECTES GENERALS

12 EL CONCEPTE D’INTEGRACIÓPAISATGÍSTICA

14 TIPUS I FUNCIONS DELS HORTSURBANS I PERIURBANS

16 ELS OBJECTIUS DE QUALITAT

20 EL PROCÉS D’INTEGRACIÓPAISATGÍSTICA: ELEMENTS DE L’ORDENACIÓ I EL PROJECTE

22 UBICACIÓ

28 ELEMENTS HIDRÀULICS I SISTEMES DE REG

34 VEGETACIÓ

40 XARXA DE CAMINS I ACCESSOS

46 ELEMENTS CONSTRUÏTS

54 ELEMENTS D’URBANITZACIÓ

60 PRÀCTIQUES HORTÍCOLES

Índex

3 4 568 LA GESTIÓ

70 ELS PRINCIPALS ACTORSIMPLICATS

72 EL PROCÉS DE REORDENACIÓD’UN HORT URBÀ O PERIURBÀ

74 EL PROCÉS DE CREACIÓ D’UN NOU HORT URBÀ

78 PRINCIPALS FIGURES I INSTRUMENTS DE GESTIÓ

84 EXPERIÈNCIES PRÀCTIQUES

86 18 ESTUDIS DE CAS

123 ANNEX

124 PLA D’USOS I GESTIÓ DEL PLAESPECIAL DE LES HORTES DE SANTA EUGÈNIA (AJUNTAMENT DE GIRONA)

132 REGLAMENT DE RÈGIM D’ÚS DELS HORTS DE TITULARITATMUNICIPAL I PER L’ATORGAMENTDE LLICÈNCIES D’ÚS PRIVATIU DEL DOMINI PÚBLIC (AJUNTAMENT DE SABADELL)

147 MODEL TIPUS DE CASETA D’HORT

82 CONCLUSIONS

12 IDEES CLAU PER A LA MILLORA PAISATGÍSTICA DELS HORTS URBANS I PERIURBANS

6

En la més immediata postguerra hi havia galliners als terrats. La penúria i el racionament desvetllaven fórmules imaginatives. En els mateixos terrats creixien tomaqueres en testos i en algun bidó més gran agafaven alçada una o dues plantes de blat de moro. Tot era una mica primari i molt precari. Però la ganafeia córrer la imaginació.

La imatge d’un hort i un galliner al terrat ens pot suggerir algunes de les raons bàsiques per la tendènciareiterada de la humanitat a gratar la terra i treure’n productes que fructifiquen estacionalment. És una qüestió de supervivència i manutenció, però és també, amb tota seguretat, una qüestió tel·lúrica, d’arrelsmolt profundes i de ressonàncies atàviques, i podríem afegir-hi també una voluntat natural d’expandir-sei evadir-se del rebombori urbà i de retrobar en l’oci i el treball un contacte directe amb la natura.

Totes aquestes raons s’ajunten en la massiva invasió, pacífica i anàrquica, dels espais intersticials, en elsentorns periurbans, en els sobrants de via pública, en els darreres de les vies dels trens, en les feixes aban-donades de les muntanyes periurbanes, en les lleres inundables i fèrtils dels rius.

Només cal una visita directa i aproximada dels entorns dels nostres sistemes urbans per trobar una refe-rència a la varietat i multiplicitat de solucions elementals per esgarrapar una collita a la terra, des de qua-tre regues mal comptades.

Aquests espais s’han anat configurant per acumulació i per sedimentació en un procés espontani i anàr-quic d’aprofitament i reciclatge de tota mena d’elements impropis per a tancaments amb somiers, cobertes de plàstic, bidons reutilitzats, recipients heterogenis de plàstic multicolor, volums disconformes,emergències i excrecions de la terra, lluny de qualsevol patró cultural i de qualsevol ordenació reglada.

Hi ha un únic ordre essencial: les regues, el planter, les canyes, la geometria del conreu delicat amb elements de jardineria elemental. Emparrats diversos, peònies, hortènsies, clavells moros, petúnies, roses místiques acompanyen les rengleres de cebes i porros, d’apis i enciams, de faves i alls, de pèsols,de pebrots, d’albergínies i d’alguna mata de menta o alfàbrega.

Aquest món multicolor i residual no és fàcil d’ordenar, de regular, de controlar. No hi ha pauta, control nidisciplina possible.

Pròleg

7

Hi ha, això sí, una orientació, un ajut elemental, una guia, una tènue insinuació, unes idees de materials i de colors, unes propostes d’integració paisatgística i de selecció de l’espai. Una orientació cultural quenomés pot ser eficaç si és flexible i subtil. Un ordre de coses que no pot ser la lliçó dels urbans que dic-ten el gust i la moda als periurbans que transiten pels intersticis.

L’ànim d’aquesta guia rep l’herència d’aquells Orti per anziani, que vàrem veure per primera vegada a Reggio Emilia la tardor de 1981 quan, amb entusiasme d’Ajuntament de sinistra, els regidors i l’alcaldeens introduïen a les teories de les escoles bressol de Loris Malaguzzi i ens ensenyaven els horts urbansde promoció i tutela municipal vinculats a les associacions de la tercera edat i que després assajaríem aCatalunya i, més específicament, a les hortes de Santa Eugènia de Girona. Aquesta guia esmenta els refe-rents francesos, holandesos i anglesos, i passa per alt el fil conductor dels precedents italians més remotsi vius, vinculats a l’antiga tradició doctrinària del Partit Comunista d’Itàlia. Però traspua un esperit similar,parteix d’un exercici moderat de respecte de la llibertat i d’insinuació de les pautes de conducta, i apuntaal component paisatgístic de l’impacte dels horts i de tantes altres coses en les perifèries urbanes. Repassaels materials, els espais, els sistemes de reg, l’estratègia territorial, l’orientació topogràfica dels horts, pre-veu un ordre elemental, discret, civilitzat, neteja les imatges decadents i una mica degradades dels entornsdels horts, més enllà de la seva realitat estrictament hortícola, aporta consell i guia, és una bona introduc-ció i un bon estímul a unes pràctiques molt esteses i que requereixen una certa ordenació flexible.

Només que m’heu de permetre que, tornant al principi, afegeixi als usos socials, pedagògics i culturals, algust estètic, a la voluntat de dictar les pautes i les modes, el component bàsic i essencial del complementatàvic a la supervivència d’economies precàries, amb dificultats per arribar a final de mes i amb dificultatsper anar a comprar les verdures insípides als frigorífics dels supermercats.

Joaquim Nadal i Farreras

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

Introducció

Aquesta guia forma part d’una col·lecció de caràcter tècnic i divulgador elaborada

pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques per promoure la integració

d’activitats amb una incidència paisatgística rellevant. Aquest segon número, sobre

els horts urbans i periurbans, ha estat elaborat conjuntament amb l’Ajuntament de

Girona, i amb altres municipis catalans, també capdavanters d’aquesta pràctica.

La guia té com a doble objectiu millorar la qualitat dels horts existents i fomentar la

creació d’horts socials la producció dels quals es destina a l’autoconsum. No és un

manual d’horticultura, sinó que aborda aquests espais des de la dimensió paisat-

gística. Igualment, la guia es dirigeix tant als ens locals com a la societat civil orga-

nitzada que es proposin crear i gestionar horts amb finalitats diverses, i també als

hortolans, responsables de la configuració d’aquests petits paisatges quotidians.

El primer capítol de la guia se centra en els aspectes generals de la integració

paisatgística. El segon tracta els diferents elements que configuren la imatge de con-

junt dels horts: fa una diagnosi de la problemàtica habitual i presenta solucions i es-

tratègies d’actuació útils. El tercer capítol aprofundeix en els aspectes normatius

i de gestió, essencials per al manteniment de la qualitat paisatgística. La síntesi

exposa en dotze idees clau les idees principals i clou la primera part, teòrica.

A la segona part s’aporten exemples de bones actuacions en forma de fitxes sintè-

tiques, il·lustrades amb imatges i cartografia, per tal de fornir una sèrie de referents.

Finalment, a l’annex s’inclouen exemples de normativa i informació diversa d’interès.

9

El procés d’integraciópaisatgística: aspectes generals

1

A les darreres dècades, a Catalunya el paisatge urbà ha sofert una profunda transfor-

mació: s’han rehabilitat antics elements arquitectònics i se n’han construït de bell nou,

s’han renovat els vells teixits urbans i s’ha millorat de manera generalitzada la quali-

tat de l’espai públic. En contrast amb aquesta evolució favorable, als nostres pobles

i ciutats, hi romanen àrees desendreçades o de caràcter marginal, especialment als

límits urbans i a les àrees perifèriques. És en aquestes àrees on habitualment trobem

els horts urbans i periurbans. La presència dels horts sol ser una resposta espontà-

nia al dèficit d’espais verds i a la manca de contacte directe amb la natura. En molts

casos, però, presenten un estat força precari i un aspecte marginal.

Hi ha nombroses denominacions per a referir-se als horts segons que es vulgui des-

tacar concretament una de les múltiples funcions que desenvolupen. En aquesta guia

s’entén que els horts urbans i periurbans són espais agrícoles vinculats als nuclis

urbans (ja sigui als espais lliures limítrofs, als espais intersticials o els àmbits propers)

que combinen les funcions productives associades al consum familiar amb finalitats

socials i ambientals, tant o més importants que les primeres.

Aquesta guia promou la creació i el manteniment d’horts integrats paisatgísticament

al lloc que contribueixin a millorar la qualitat de vida i del teixit social dels munici-

pis. En aquest capítol, després de presentar la diversitat de funcions dels horts

urbans i periurbans, es defineixen els objectius de qualitat que es pretenen assolir

i es tracta el procés d’inserció dels projectes d’ordenació dels horts en relació amb

el seu emplaçament particular.

11

12

EL CONCEPTE D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

D’una manera general la noció d’integració paisatgística s’associa a lesidees d’harmonia, ordre, respecte, coherència... És, però, el lligam ambla restauració ambiental allò que durant els darrers anys ha assolit mésprojecció. Des d’aquesta perspectiva, la integració es relaciona princi-palment amb la idea de renaturalització, és a dir, amb l’aproximació auna imatge prèvia o a un suposat estadi original dels llocs.

Aquest concepte d’integració no és estrictament aplicable a espaisantropitzats com els horts, on no es tracta de retornar a cap estadinatural sinó de crear un paisatge humanitzat, basat en el treball intensi la cura de la terra: modelar el terreny, assegurar el reg i el drenatge,controlar el creixement dels conreus i, en definitiva, dirigir tots els esfor-ços a una finalitat de producció per a l’autoconsum. Al llarg de les darre-res dècades i per múltiples causes, el paisatge meticulosament cuidat,que transmetia una imatge de coherència i harmonia amb l’entorn, hasofert un procés de degradació paisatgística notori.

Per això és important conèixer la diversitat d’estratègies d’integracióexistents, descrites a continuació, i aplicar-les eficaçment en el procésde creació o de millora dels horts urbans i periurbans.

Naturalització. És la concepció més òbvia de la integració paisat-gística; pretén recuperar la imatge de naturalitat dels llocs. L’estratègiaper a aconseguir-ho consisteix a potenciar la presència dels compo-nents naturals (sòl, vegetació, aigua, etc.), la supressió o limitació d’elements artificials i l’afavoriment de l’equilibri ecològic. Pot resultarinteressant per al tractament dels espais naturals presents a l’interiordels horts (cursos fluvials, masses boscoses, etc.) o a l’hora de definirles pràctiques de manteniment de recs i sèquies.

Contextualització. Busca l’establiment d’una continuïtat entre elselements preexistents i els nous. Aquest objectiu s’assoleix mitjançantla referència a determinades pautes (tipològiques, volumètriques, esca-

13

lars, etc.) que permeten que l’observador estableixi una relació lògicaentre ambdós tipus d’elements. És imprescindible en el disseny delseventuals edificis o de les casetes i les tanques de límit de parcel·la.

Ocultació. Pretén amagar, totalment o parcialment, la visió de certselements que es consideren poc desitjables des d’un o diversos puntsde vista. En aquest cas l’estratègia més emprada consisteix a interpo-sar elements propis del paisatge (vegetació, motes, estructures, etc.)entre l’observador i els elements que es volen amagar. És útil per a limi-tar la visió d’espais impactants com les àrees de dipòsit de residus o per a suavitzar la imatge d’elements construïts com edificis i murs.

Mimetització. Té per finalitat fer confondre els elements propis delprojecte amb els elements preexistents. L’estratègia més freqüent enaquest cas és la del camuflatge mitjançant la repetició o emulació depatrons existents al lloc (cromàtics, materials, formals, etc.), de maneraque la percepció aïllada dels elements sigui poc evident. Pot aplicar-se com a estratègia per a decidir els colors i les textures dels materialsde bidons, casetes, canalitzacions d’aigua superficials, etc.

Singularització. Consisteix a establir noves relacions entre els ele-ments del paisatge a partir del protagonisme atorgat a un nou elemento elements. Es pot fer a partir de la seva monumentalització o conce-dint-los tractaments diferenciats i particulars. L’estratègia emprada enaquest cas és la utilització del contrast com a recurs expressiu delsprojectes. Cal limitar la singularització a casos justificats, com la crea-ció d’una imatge de marca de l’espai, la posada en valor d’un elementpatrimonial o la construcció d’equipaments comunitaris distintius.

Hem vist que hi ha més d’una estratègia d’integració paisatgística. L’èxitdepèn de la tria que se’n faci, de saber escollir la més adequada per acada objectiu i lloc. En tots els casos, però, la qualitat intrínseca delprojecte i una gestió adequada acaben assolint una gran rellevànciai contribueixen positivament a la integració.

14

Els horts són espais oberts que poden complir una gran diversitat de funcions. Conèixer aquestes funcions potencials permet que l’or-denació i la creació d’horts compaginin el màxim nombre de benefi-cis derivats de la seva presència. Entre les funcions més habitualsdestaquen:

La funció productiva d’autoconsum: és la raó de ser dels horts.Tradicionalment ha suposat una adaptació mútua entre el lloc i lespràctiques agrícoles per tal d’assolir-hi la màxima productivitat.

La funció ambiental: relacionada amb el potencial dels horts perconservar els valors i les funcions ecològiques, culturals i paisatgís-tiques dels espais lliures, especialment als àmbits periurbans.

La funció urbanística: associada a la contribució que fan els hortsal manteniment dels sistemes d’espais lliures urbans o periurbans.

La funció social: vinculada al potencial de cohesió social dels hortsa través d’activitats de caire educatiu, lúdic, terapèutic, etc., queexpliquen en bona mesura el renovat interès social que hi ha peraquests espais.

La funció salutífera: derivada dels nombrosos efectes beneficiososdels horts sobre el benestar personal, la salut i l’alimentació.

La funció cultural: la tradició hortícola es troba profundament arre-lada tant en poblacions rurals com urbanes d’arreu del món i formapart de la cultura popular, el mode de vida i fins i tot el genius loci ocaràcter de cada lloc.

La funció estètica: malgrat la diversitat formal dels horts en les dife-rents cultures, generalment constitueixen un referent de varietat,riquesa i harmonia i tenen un paper destacat en l’imaginari col·lec-tiu de les societats urbanes.

TIPUS I FUNCIONS DELS HORTS URBANS I PERIURBANS

Segons com es combinen les diverses funcions i el protagonisme rela-tiu de cada funció és possible parlar de tipus d’horts diferents. Pel quefa a la intervenció de l’Administració sobre els horts existents o quanta la creació de nous horts de propietat pública, és especialment útildistingir tipologies d’horts segons les funcions socials que compleixeno que poden complir. En aquest sentit, es poden distingir els tipusd’horts següents, amb funcions no excloents entre si:

Horts familiars, tradicionalment orientats a complementar els ingres-sos familiars o creats recentment arran de l’interès creixent per l’agricultura ecològica i l’oci lligat a la natura i la salut.

Horts per a la gent gran, creats els darrers anys com a alternativade lleure i pràctica saludable per a les persones de la tercera edat,en molts casos amb experiències vitals lligades a un passat rural.

Horts educatius, que inicien els infants en el coneixement del ciclenatural de les plantes, els apropen als ritmes i temps de les esta-cions, els fan conscients de la procedència dels aliments i els edu-quen en la sensibilitat ambiental i en l’alimentació saludable.

Horts terapèutics, dirigits a recolzar processos terapèutics adreçatsa col·lectius amb determinades problemàtiques mèdiques o socials(desintoxicació d’addiccions, reinserció de persones amb dificultatsde socialització, tractaments mèdics físics o psicològics, etc.).

Horts per a la integració social, concebuts per a afavorir proces-sos d’integració social en comunitats amb risc d’exclusió (desenvo-lupament de comunitats marginals, inserció per mitjà de l’economiasolidària i foment de la creació d’un teixit social).

15

16

ELS OBJECTIUS DE QUALITAT

Històricament els horts han estat un component habitual dels espaisinteriors i de l’entorn dels nuclis urbans del nostre país. La majoria esta-ven associats a la proximitat de cursos fluvials o a la presència d’aiguaa poca profunditat.

Al llarg del segle XX aquests horts tradicionals han anat desapareixental mateix temps que han proliferat els horts de caràcter marginal, gai-rebé sempre caracteritzats per una imatge de precarietat i d’escassaqualitat formal. Aquesta dinàmica respon, d’una banda, a l’impacte delprocés urbanitzador que ha confinat els horts als espais residuals, tem-poralment en desús o abandonats. També està lligada a la globalitza-ció del mercat alimentari, que ha allunyat les zones de producció hor-tícola dels punts de consum i ha convertit molts horts productius enpetits reductes dirigits a l’autoconsum. De l’altra, aquesta desaparicióobeeix a una abundància sense precedents de residus i materials derebuig, de naturalesa majoritàriament artificial, l’aprofitament dels qualscontribueix a crear una imatge dels horts urbans i periurbans de pocaqualitat i menys integrada en l’entorn.

Aquesta tendència en part ha estat contrarestada per diverses inicia-tives que, des de la segona meitat del segle XIX, han reivindicat la fun-ció social i ambiental dels horts per als ciutadans urbans. A Alemanya,per exemple, va assolir una gran popularitat el moviment dels Schreber-garten, que va promoure la creació d’horts urbans com a espais peda-gògics, de lleure i descans, especialment útils i segurs per als nens. Enaquell país, l’any 1919 se’n va redactar una llei de regulació específica,i actualment aquests horts urbans constitueixen una superfície verdade dimensió important dins les ciutats. També França va ser pioneraen la popularització del concepte d’horts familiars, especialment enl’entorn obrer, concepte que va assolir un reconeixement i una regula-ció legal el 1952. Avui els jardins familiaux són habituals a les ciutatsfranceses mitjanes i grans i en urbanitzacions residencials. El Regne

17

Unit i els Països Baixos també es compten entre els països europeusamb una llarga tradició pel que fa a la creació d’horts urbans i periur-bans de qualitat, i aquests hi tenen un ampli reconeixement, tant perpart de les instàncies públiques com per part de la ciutadania i la socie-tat civil organitzada.

Al nostre país, durant els darrers vint anys i en la línia de les tendèn-cies europees, s’han promogut nombroses experiències pilot d’orde-nació d’horts existents i s’han realitzat projectes de creació de noushorts amb funcions lúdiques i socials. La preocupació dels municipisi dels ciutadans per la millora de la qualitat de vida ha esdevingut unaexigència i els horts es revaloren com un element destacat en aquestsentit.

Els espais hortícoles poden contribuir a la formació d’una imatge dequalitat adaptada a la identitat local i poden aportar beneficis socialsde diversa índole. Això aconsella establir uns objectius de qualitat quepermetin que els ens gestors i els actors implicats defineixin proces-sos eficients dirigits a la creació d’horts urbans i periurbans integratspaisatgísticament i socialment útils. En aquest sentit, tot seguit indi-quem alguns dels principals objectius de qualitat d’aquests espais:

1. Constituir uns espais d’horts que estiguin ben inserits al lloc,que alhora siguin respectuosos amb els elements del medi natural i també coherents amb els valors paisatgístics de l’entorn.

2. Promoure-hi bones pràctiques d’agricultura ecològica basadesen criteris de sostenibilitat ambiental que redundin en un aug-ment de la biodiversitat, en un més bon coneixement dels proces-sos naturals i en una alimentació més saludable.

3. Ordenar-ne els usos i les activitats, configurant un espai multifun-cional i endreçat on l’activitat productiva dirigida a l’autoconsum puguicoexistir amb les activitats de caràcter social, lúdic o educatiu.

18

4. Definir uns criteris formals i materials coherents, tant per aaquells elements propis de l’activitat productiva com per als ques’associen als usos lúdics i socials.

5. Garantir la connectivitat externa i l’accessibilitat interna delshorts mitjançant una xarxa de camins integrada al sistema urbà.

6. Fomentar una utilització pública responsable dels espais d’horts,basada en la valoració de l’espai per part dels ciutadans i la pre-venció d’actes de vandalisme.

7. Fomentar la gestió comunitària dels horts, tot garantint la parti-cipació activa tant dels usuaris com de l’Administració.

8. Promoure l’associacionisme entre els usuaris i el foment d’unacultura cooperativa.

9. Impulsar estratègies participatives per a implicar diferents agentssocials en els projectes d’horts i per a promoure aliances entre elspropietaris dels terrenys, els usuaris i les entitats d’usuaris.

10. Recuperar, quan sigui possible, les infraestructures agràriesi les pràctiques hortícoles tradicionals.

11. Fomentar l’ús educatiu de l’espai entre les escoles, associacionsi altres col·lectius, cosa que facilitarà la valoració, el coneixement il’apreciació social d’aquest espai.

El procés d’integraciópaisatgística: elements de l’ordenació i el projecte

2

Malgrat que es pugui considerar una problemàtica menor en termes d’ocupació del

sòl, des del punt de vista paisatgístic l’impacte que tenen uns horts urbans o peri-

urbans desordenats en la fesomia del territori i en la percepció de l’espai urbà és ben

significatiu.

Els processos d’integració paisatgística dels horts urbans i periurbans tenen per

finalitat minimitzar els impactes ecològics, visuals i socials dels horts mitjançant

la seva reubicació o reordenació, tot afavorint-ne l’ús social, lúdic i educatiu. Dins

d’aquests processos, el projecte paisatgístic esdevé el principal instrument con-

ceptual per a assolir la integració dels horts.

En aquest capítol s’exposen els principals components dels projectes d’ordenació

o reordenació d’horts a l’hora de facilitar-ne el plantejament i la resolució. Sempre

des del punt de vista paisatgístic, per a cada tema s’esmenten les problemàtiques

habituals o potencials i es presenten sintèticament els criteris d’intervenció i les estra-

tègies més idònies per a assolir uns resultats satisfactoris. Tanmateix, convé fer èmfasi

en la necessitat que el projecte conjumini tots els aspectes apuntats i realitzi una

aproximació global, de manera que la intervenció sigui tan coherent i completa com

sigui possible.

21

22

La ubicació de les zones d’horts ha estat lligada històricament a factors naturals (un sòl fèrtil,

una topografia plana o un accés fàcil a l’aigua) i a factors culturals o antròpics (fàcil accés des

de les poblacions o proximitat a l’habitatge familiar). Durant les darreres dècades, el creixement

continu de les poblacions ha fet que els horts es desplacessin cap a espais residuals o margi-

nals, no sotmesos a una pressió d’ocupació forta. En aquests àmbits els horts ocupen sovint

espais de risc i generen impactes importants en el medi i el paisatge. En altres casos, el deterio-

rament de l’espai ha estat motivat pel seu progressiu abandonament, derivat d’una pèrdua de

competitivitat d’horts que originalment havien estat dirigits a la producció i la comercialització.

En el cas d’horts ja existents, la primera tasca és efectuar-ne una regulació especial des de

l’Administració. Quan els impactes són crítics, l’estratègia ha de consistir a resituar les zones

d’horts en espais més adients, amb el doble objectiu d’eliminar els impactes ecològics i de res-

taurar el paisatge propi del lloc. Quan els impactes són menors, cal procedir a reordenar un pai-

satge que pateix indicis de marginalitat.

En el cas d’horts de nova implantació, tant si són de titularitat privada com de titularitat pública,

és convenient planificar-ne la ubicació des de quatre punts de vista: els requeriments hortí-

coles, el programa previst, la imbricació en el teixit urbà i els aspectes jurídics vinculats

a l’espai. Una bona localització és un factor de partida estratègic per a garantir una correcta inte-

gració paisatgística de la nova peça en l’entorn.

UBICACIÓ

Generació de paisatgesdegradats, caracteritzats per l’acumulació de residus, el desordre i la presènciad’activitats descontrolades i fins i tot il·legals.

Aparició de casosd’inseguretat i marginalitat, atès que els horts podenesdevenir espais de segregacióespacial i exclusió social.

Ocupació de la zona fluvial, la qual cosa pot suposar unimpacte greu sobre l’ecosistemafluvial i un augment dels riscosambientals i personals.

UBICACIÓ

PROBLEMES

Els espais periurbans presenten una granvarietat i juxtaposició d’usos i sovint s’hi produeix una proliferació d’horts de caràcter marginal.

Colonització espontàniad’espais urbans residuals o en desús, com solars noedificats o àrees denudades, quepot comportar l’aparició d’espaisconflictius o de baixa qualitat al bell mig de les ciutats.

Ocupació d’espais de risc,no aptes per a l’horticultura, com els peus de talussos, amb el consegüent perilld’esllavissades.

Aprofitament de terrenysadjacents a infraestructuresde comunicació, onaugmenten els riscos per a la salut a causa del trànsit i lacontaminació, així com l’impactevisual a causa de l’alta visibilitat i freqüentació de les vies.

Ocupació il·legal d’espais,amb els consegüents problemesjurídics, possibles afectacions a tercers i dificultats afegidesd’intervenció i gestió per al’administració competent.

24

L’espai d’implantació d’horts urbans o periurbans ha de tenir una superfíciesuficient i oferir una accessibilitatadequada.

25

Regular la situació d’horts il·legals. Cal regular-ne lasituació, i si no es pot procedir a legalitzar-los o no és convenientfer-ho, cal procedir a reubicar-los, a desmantellar-ne lesinstal·lacions i a restaurar l’ús que correspongui a la zona afectada.

Promoure models de gestió favorables almanteniment de l’espai en bon estat. La recerca de mecanismes de gestió que impliquin associacions ciutadanes o entitats de custòdia, propietaris dels terrenys i usuaris dels hortsés positiva per a garantir que espais erms o desordenats no esdevindran un espai d’activitat descontrolada.

Definir el programa funcional per a assolir els objectius perseguits. En funció dels objectiusperseguits i el potencial d’usuaris, s’han de definir lescaracterístiques generals de l’emplaçament i se n’ha de preveurela superfície mínima necessària. Cal garantir que es disposaràd’un nombre de parcel·les suficient i d’una accessibilitatadequada. Quan es tracti d’horts existents, cal respectar la topografia i la parcel·lació històrica del terreny. Quan siguinimprescindibles, cal tenir en compte la disponibilitat de serveistècnics, com abastament d’aigua potable per al consum delsusuaris o llum per als equipaments.

Escollir espais amb sòl de prou qualitat, atès que és un dels factors fonamentals per a assegurar la viabilitat de la zona d’horts. D’una banda, és convenient mantenir l’ús d’hortsja existents als terrenys de més qualitat i, de l’altra, és necessarifer estudis edàfics previs a la implantació de nous horts per tal de verificar la idoneïtat de les terres per al conreu. En tots els casos, és necessari garantir un gruix mínim de terra vegetal de bona qualitat de 35 cm.

UBICACIÓ

CRITERIS

ESTUDIS DEL SÒL

Els estudis edàfics han de ser efectuats per professio-nals. Cal prendre mostres de punts significatius de l’es-pai on es planifica l’ús hortícola per a avaluar paràme-tres com la textura (proporció de les diferents fraccionsgranulomètriques), l’estructura (disposició de les par-tícules i porositat entre elles) i la qualitat agronòmica(riquesa en nutrients essencials del sòl i fertilitat gene-ral d’aquest mateix sòl). Si la qualitat no és suficient,és imprescindible implementar mesures de milloraabans de l’inici de l’activitat. Es poden introduir esme-nes de textura o estructura del sòl (addició de sorres,palla o matèria orgànica, subsolatge, llaurat o escari-ficat) dirigides essencialment a millorar l’airejament, lapermeabilitat i el drenatge de l’hort o aplicar un sis-tema de millora de la fertilitat del sòl (addició de terravegetal, humus, adobs químics).

26

Dimensionar adequadament les parcel·les.El conreu de les parcel·les no ha de donar lloc a la comercialitzaciódels productes que s’hi cultivin perquè, si no, esdevindria unaactivitat econòmica no autoritzada. Per a garantir que la producciód’aliments es dirigeix a l’autoconsum, s’aconsella definir parcel·lesd’un màxim de 150 m2. El dimensionament i la delimitació sobre el terreny han de respondre també al potencial d’usuaris previst i a la configuració topogràfica de l’àmbit.

Evitar impactes negatius sobre l’espai fluvial.Cal seguir les directrius de l’Agència Catalana de l’Aigua i distingirentre les possibilitats d’actuació sobre la zona fluvial i el sistemahídric. La zona fluvial ha de restar lliure de qualsevol possibleactuació antròpica. Ocupar-la suposaria un impacte crític sobrel’ecosistema i el funcionament hidrodinàmic del riu i comportaria la destrucció periòdica de l’espai i un risc per als seus usuaris. Els horts permeten fer un ús compatible del sistema hídric (definit per la cota d’inundació de l’avinguda amb període deretorn de cent anys), sempre que s’assumeixi el risc periòdicd’inundació (i el beneficiós augment de fertilitat que comporta) i no s’hi col·loquin edificacions ni instal·lacions rígides de captipus (casetes, tanques, etc.) que alteren el règim natural dels corrents.

Ubicar els horts en espais ben comunicats.És important poder accedir a l’àmbit d’horts amb facilitat, tant si és dins una població com si se situa a la perifèria. Cal preveure’nuna connexió fàcil mitjançant transport públic, però també hi had’haver una mínima disponibilitat d’estacionament als voltants.D’altra banda, és important protegir els horts del trànsit i de lesmolèsties que genera (contaminació, soroll, olors) i convé evitarlocalitzacions adjacents a les vies de comunicació de més trànsit.

L’ESPAI FLUVIAL

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha establert unaconcepció de l’espai fluvial dividit en tres zones asso-ciades a les seves funcions, que resulta molt útil per al’ordenació posterior dels usos admissibles i és reco-llida amb aquest objectiu per la legislació urbanísticavigent. La zona fluvial abraça el llit, la riba i una mínimaribera funcional des del punt de vista ecològic, és adir, correspon a l’espai susceptible de ser inundat fre-qüentment. El sistema hídric és la zona de l’espai flu-vial necessària per a preservar el règim de corrents encas d’avinguda, i que té com a referència la línia decota d’inundació de l’avinguda de període de retornde cent anys. La zona inundable és la part de l’espaifluvial ocupada per avingudes extraordinàries, ques’esdevenen amb una freqüència molt baixa. Té coma referència la línia de cota d’inundació de l’avingudade període de retorn de cinc-cents anys i a priori nocomporta restriccions d’usos.

27

Considerar la visió del paisatge hortícola desdels punts rellevants de l’entorn, tant per a decidirl’oportunitat de mantenir horts existents com a l’hora d’escollirnous emplaçaments. Cal considerar sempre les vistes properes i llunyanes des dels punts més rellevants —com vies decomunicació o poblacions. És preferible que els horts nocomportin ruptures dels patrons paisatgístics dominants,modificacions topogràfiques substancials o alteracionsinharmòniques del cromatisme.

Preveure els possibles problemes d’inseguretati cercar espais amb el mínim risc d’actes de vandalisme o delinqüència. Cal evitar que aquests espais lliures esdevinguinpunts marginals i que perdin la seva funció social. Això depèn en gran mesura d’una localització adient i d’un model de gestióadequat, d’acord amb la realitat social de l’espai.

L’ordenació del perímetre dels horts i el tractament vegetal d’aquest tenenuna incidència rellevant en la percepciódes de l’entorn i afavoreixen la integraciópaisatgística dels horts.

Zona Fluvial (ZF)Zona fluvial (ZF)

Sistema hídric (SH)

Zona inundable (ZI)

Zona de policia

Zona inundable

Font

: AC

A

Zona inundable

Zona de servitud Zona de servitud

100 m100 mDomini públic hidràulic

Zona de màximescrescudes ordinàries

Llera

Ribera Riba RibaLlit Ribera

Zona de policia

5 m 5 m

28

La fertilitat del sòl i la disponibilitat d’aigua són dos factors naturals primordials per al bon

funcionament dels horts. L’abastament d’aigua i la seva distribució amb els elements hidràu-

lics condiciona el modelat del terreny i la disposició de les parcel·les i constitueix l’estructura

vertebradora del conjunt.

A les zones d’horts tradicionals, aquest conjunt d’elements té un valor paisatgístic i patrimo-

nial important. S’hi solen trobar antigues infraestructures de reg (nivells, comportes, ulls,

cisternes, pous, recs, etc.), simples però al mateix temps amb un funcionament sofisticat.

En molts casos aquestes peces d’enginyeria presenten un estat de deteriorament més o menys

acusat que es deriva de l’abandonament de les bones pràctiques hidràuliques i de manteniment.

Aquest fet comporta la pèrdua de les normes interiors de funcionament de les comunitats i en

l’actualitat provoca conflictes entre els usuaris per a accedir a l’aigua. Altres vegades, els ele-

ments hidràulics s’han alterat amb materials no fidels als originals.

Quan sigui possible, i compatible amb una eficiència de l’ús de l’aigua, és convenient restaurar

els elements de la xarxa hidràulica.

Pel que fa als horts de nova implantació, cal tenir en compte el punt d’abastament d’aigua

i la xarxa de distribució com a elements projectuals de partida. El disseny ha de prioritzar

l’ús de sistemes de reg a pressió eficients amb l’ús de l’aigua i ha d’esdevenir un element de

cohesió del conjunt (secció tipus dels recs, materials, elements de fàbrica, etc.).

ELEMENTS HIDRÀULICS I SISTEMES DE REG

Impacte visual de l’elementhidràulic de captació oabastament d’aigua, ja siguiuna sèquia, un rec principal, unapeixera, un pou, una cisterna, un dipòsit o una canalitzaciód’aigua potable, quan presentauna localització, un traçat o uns materials inadequats.

Utilització de materials derebuig o artefactes de malaqualitat per a construirarquetes i controlar el pasde l’aigua, tant si es tracta de recs a l’aire lliure com decanalitzacions.

Emmagatzematge del’aigua en contenidors de formes, mides, materialsi colors heterogenis, que suposen un impactepaisatgístic notable.


PROBLEMES

La proliferació desordenada de mànegues, bidons, garrafes i altreselements relacionats amb el reg té un impacte visual elevat, especialmentperceptible en espais sensibles com les vores de les carreteres.

Problemes lligats a la presència d’aigüesestancades, com l’aparició del mosquit tigre o l’eutrofització.

Malbaratament d’aiguaper l’ús de sistemes de reg noeficients, com ara el reg a manta,que són una pràctica pocsostenible en paisatgesmediterranis amb escassesad’aigua.

Deteriorament de laqualitat de l’aigua per l’úsincontrolat d’adobs i pesticides, que pot generar la contaminació dels aqüífers, una eutrofització de les aigüessuperficials, un deteriorament del’estat dels conreus i problemessanitaris en els consumidors.

Problemes d’erosió, pèrduade sòl i deteriorament de la imatge, a causa d’una malagestió de l’aigua i dels sistemesde reg i drenatge.

30

Els elements de captació,emmagatzematge o distribució d’aiguapoden ser objecte d’un disseny acurat,que contribueixi a dotar de personalitatl’espai d’horts, com aquest dipòsit dels horts de Gallecs (Mollet del Vallès, el Vallès Oriental), que segueix la pautade les basses tradicionals.

31

Rehabilitar les antigues infraestructures de reg i promoure’n un ús actiu, si és possible, i convenient. Si existeixen i són recuperables, utilitzar-les per a la seva funcióoriginal és la millor estratègia per a garantir-ne la conservació.Quan es trobin en mal estat, cal procurar fer servir els mateixosmaterials originaris a l’hora de reparar-les o triar materials noblescom la pedra, la ceràmica o el ferro forjat. Cal rehabilitar amb lestècniques adequades i vetllar pel manteniment de la integritat del conjunt. És important efectuar un manteniment adequat que en redueixi el deteriorament.

Definir el sistema de reg més adequat, tenint encompte la quantitat d’aigua disponible i l’objectiu d’optimitzaciódel seu consum perquè sigui un mètode de reg eficient. Com acriteri general és convenient prioritzar el reg gota a gota abans que el reg a manta o per inundació. Cal preveure també la incidència que el sistema escollit tindrà en la imatge global, per exemple homogeneïtzant el traçat i les dimensions dels recs a les parcel·les o optant per colors de tubs de degoteig mimèticsamb el color del sòl.

Evitar l’artificialització dels recs. Mantenir la llera i els marges sense canalitzar, a fi de permetre que es vegi la terra ila vegetació, òbviament sense que aquesta esdevingui un obstacleper a la funció de distribució. Si és necessari, per a evitar pèrduesd’aigua es poden incorporar sistemes d’impermeabilització ambun impacte visual mínim (argiles, làmines de butil, etc.), controlantque se’n faci una col·locació correcta.

Evitar la contaminació de l’aigua. Cal protegir el sistema de transport i emmagatzematge d’aigua de lacontaminació derivada d’un ús incorrecte o excessiu de pesticides


CRITERIS

L’ABASTAMENT D’AIGUA

L’aigua de reg pot tenir diferents orígens. Ha de com-plir uns paràmetres de qualitat diferents de l’aigua deboca, que cal analitzar abans que es faci servir i revi-sar també periòdicament. A l’hora de dissenyar el sis-tema de reg cal tenir presents les diverses possibili-tats d’abastament, com per exemple:

• construir un pou de bombament d’aigua de lacapa freàtica, amb dipòsit d’acumulació (aquestaopció requereix el vistiplau de l’ACA) o sense.

• recuperar l’aigua de pluja amb petits dipòsitsper als diferents usuaris, preferentment per mitjàd’aljubs soterrats.

• dissenyar un sistema de recs que transportinl’aigua a partir d’un riu o canal principal.

• establir una connexió a la xarxa d’aigua potable.

• reutilitzar aigües residuals (tenir en compte elscriteris de qualitat de l’aigua regenerada segonsels diferents usos establerts per l’ACA).

32

i adobs químics, a fi d’evitar impactes negatius en els conreus, en la qualitat de l’aigua i en la salut dels ecosistemes associats o fins i tot en la salut dels consumidors mateixos. En aquest sentit,és positiu incentivar el cultiu ecològic als horts per mitjà de laformació i promovent ajuts.

Adoptar un criteri homogeni i funcional per a lesinfraestructures de reg noves. A l’hora d’escollir modelsi materials, cal tenir en compte avantatges funcionals com el fàcilmaneig i manteniment o la resistència davant d’actes vandàlics,però també cal evitar que generin impactes visuals negatius percausa de la diversitat o el cromatisme. És bo que siguinformalment unitaris i que la naturalesa i el color dels materialsharmonitzin amb l’entorn.

Unificar el tipus d’elements d’emmagatzematged’aigua. Atès que la seva repetició en l’espai serà un tretdefinidor de la imatge dels horts, convé optar per models senzills,colors no estridents i materials que s’integrin fàcilment en l’entorn(preferentment materials naturals, presents en el paisatge, o meteoritzables, que amb el temps adquireixen una pàtina que en redueixi la preeminència visual).

Partir de les pràctiques tradicionals i dels coneixements locals per a definir estratègies de gestió sostenibles. Les tècniques tradicionals són un bagatgevaluós i solen assegurar un bon estat dels horts. Generalmentestan adaptades a les peculiaritats locals i garanteixen unmanteniment adequat. Per tant, és bo recuperar-les, excepte si comporten un malbaratament d’aigua o si ho desaconsellen les modificacions recents del medi (contaminació de l’aqüífer,salinització del terreny, etc.).

ELS SISTEMES DE REG SUPERFICIAL

• Reg per inundació (en parcel·les sense pendent)- continu (com l’arròs)- discontinu: a manta (cobertura total) o amb solcs(cobertura parcial)

• Reg per abocament (en parcel·les amb pendent)- discontinu: a manta (cobertura total) o amb solcs(cobertura parcial i el més propi del cultiu hortícola)

• Reg a pressió- aspersió- difusió - degoteig

Les antigues infraestructures funcionaven generalmentamb el sistema de reg per inundació a partir d’un finís-sim treball de la topografia. Si es vol rehabilitar-les ireaprofitar-les, cal tenir en compte que són sistemesmolt menys eficients pel que fa a l’ús de l’aigua que elreg a pressió, més sostenible.

En qualsevol cas, per a maximitzar l’eficiència de l’úsde l’aigua és convenient:

1. Avaluar les necessitats d’aportació d’aigua, segonsles demandes evaporatives del sòl i de la planta.

2. Avaluar la dosi de reg, en funció de la qualitat del’aigua, de la capacitat de retenció del sòl, de l’espè-cie cultivada i de la fase de desenvolupament.

3. Determinar la freqüència de regs, que és la rela-ció entre la quantitat d’aigua que s’ha d’aplicar al terrenyen un determinat període i la que el terreny admet.

La conservació d’elements del sistema de reg tradicional amb valor patrimonial,com els canals i les sèquies, és compatibleamb sistemes de reg moderns méseficients, com ara el gota a gota o elsrecipients (dipòsits, bidons, regadores, etc.).

33

Promoure el conreu hortícola de secà.La recuperació de varietats locals més adaptades a les condicionsclimàtiques particulars, que no requereixen rec, o de varietats mésresistents a la sequera permet alhora estalviar aigua, diversificarels productes dels horts i conèixer i recuperar un patrimonihortícola propi.

Establir mecanismes consensuats de gestió de l’aigua. L’Administració ha d’incentivar l’organització dels propietaris i usuaris i ha de participar en la definició de lesdirectrius de gestió i distribució de l’aigua. Establir mecanismesparticipatius que involucrin tota la comunitat des de l’inici és unelement clau per a garantir-ne una gestió adequada que eviti elsconflictes entre usuaris.

34

A part de la vegetació cultivada (els conreus), als horts se solen trobar altres tipus de vegeta-

ció: vegetació espontània (marges, boscos i bosquines, comunitats de ribera, etc.) i vegetació

ornamental (arbres aïllats, plantacions de les zones comunitàries, tanques vegetals de límit, etc.).

La combinació d’aquests tres tipus de vegetació és l’element estructural i formal més evident

dels horts i té una incidència determinant en la configuració de la imatge del conjunt. Però la

vegetació també compleix funcions productives (forniment de fruits, llenya, canyes o altres

matèries útils per als horts), ambientals (reservori de biodiversitat, regulació tèrmica i lumínica)

i socials (ombreig de les casetes, creació d’espais de convivència, delimitació de parcel·les) que

cal conèixer, potenciar i dirigir a l’hora d’intervenir en aquest tipus d’espais.

A les parcel·les, els hortolans exerceixen un intens treball de control de la vegetació que consis-

teix a eliminar tota vegetació espontània i a afavorir el creixement de les espècies hortícoles per

a assolir la màxima productivitat. Com a resultat d’aquesta feina, la presència ubiqua i canviant

dels conreus singularitza i dóna identitat al conjunt, amb les seves variacions estacionals de tex-

tura i cromatisme.

D’altra banda, la presència aïllada, en alineació o en massa d’arbres i arbusts sol destacar i els

converteix en fites visuals i elements estructurals que contribueixen significativament a l’or-

denació i a l’habitabilitat de l’espai.

VEGETACIÓ

Tala indiscriminada dels arbres existents a les parcel·les feta per a facilitar el conreu mecànic,prescindint de les seves funcionsecològiques i paisatgístiques.

Proliferació de vegetacióbioinvasora, que pot creardesequilibris ecològics i un empobriment paisatgístic. Tot i que sovint forneixenmaterials per als conreus, és rellevant la presènciadescontrolada dels canyars.

VEGETACIÓ

PROBLEMES

El creixement descontrolat dels canyars,tradicionalment lligats als paisatgeshortícoles, pot causar impactesecològics i constituir barreres físiques i visuals.

Eliminació de la vegetaciónatural dels espaisconnectors associats als horts (cursos d’aigua,marges, etc.), la qual cosaredueix la diversitat ecològica i paisatgística.

Plantacions molt denses,desordenades oirregularment repartidesa les parcel·les, que contribueixena crear una imatge excessivamentheterogènia del conjunt.

Abús de la presènciad’espècies de jardineria i de plantacionsornamentals singulars, que alteren la naturalesafonamentalment rural de l’espaid’horts.

Manca de manteniment de la vegetació, que comportaun augment del risc d’incendi, un mal estat de salut delsindividus o un aspecte descuidatde les plantacions.

36

La imatge d’uns horts ben mantingutss’aproxima a la d’un jardí familiar, com aquest de Sant Martí d’Empúries (l’Alt Empordà), o a la d’un espai verdpúblic i, de fet, pot formar part del sistema d’espais verds d’un poble o ciutat.

37

Conservar al màxim la vegetació de ribera lligadaals cursos fluvials i reservar prou espai per a garantir queassoleix una estructura i una estabilitat adequades. El respecteper la hidrodinàmica dels cursos fluvials és un requisit sine quanon per a garantir el desenvolupament de la comunitat ripària. Per tant, cal impedir els endegaments artificials del curs, calminimitzar les obres que l’afecten (passos, rescloses, ponts) i cal controlar la freqüentació d’aquests espais.

Mantenir l’arbrat vinculat als espais comunitaris i les alineacions arbòries al llarg dels camins.Si per motius de seguretat o malaltia s’ha de tallar algun arbre,caldria substituir-lo per un de nou. D’aquesta manera se’ngaranteix la pervivència en el temps, es conserva la pauta formalde les plantacions i es contribueix a consolidar el patrimoni arboriassociat als horts.

Implantar una estructura arbrada als horts denova creació i reforçar la dels horts existents.La plantació d’arbres i arbustos per a resseguir parcel·les i camins,acompanyar volums construïts o condicionar espais d’estada i zones d’ombra organitza espacialment el conjunt i en potencia la imatge acollidora i rural. Cal conèixer, però, les característiques i requeriments de les espècies i dissenyar acuradament lesplantacions (arbres aïllats, alineacions, masses irregulars, trames)per a aconseguir l’efecte formal desitjat.

Compatibilitzar l’activitat de conreu amb lapresència d’arbrat. Òbviament cal vetllar perquè l’arbrat no afecti negativament els cultius en la competència per l’aigua i els nutrients o en la creació d’ombra. No obstant això, lapresència d’arbres a l’interior de les parcel·les també aporta

VEGETACIÓ

CRITERIS

LA BIODIVERSITAT EN ELS HORTSLa biodiversitat en els horts urbans no es limita a lesespècies de conreu. Els horts solen acollir gran quan-titat d’espècies vegetals i animals. S’hi poden trobarvaluoses comunitats arvenses —pròpies dels espaisagrícoles— i comunitats ruderals —pròpies d’indretstransitats— que de vegades no són conegudes ni apre-ciades, i fins i tot erròniament combatudes. Es tractade petites comunitats adaptades a condicions pecu-liars, d’alt valor ecològic i paisatgístic, i que a més apor-ten beneficis productius. És especialment important elpaper dels elements connectors: vores dels camins,límits entre parcel·les, marges i talussos, ribes dels recsi basses, etc.

Per mantenir la biodiversitat es pot, per exemple:

• alterar el mínim els elements connectors.

• mantenir sense conrear franges d’1 m d’amplada mínima a banda i banda dels camins.

• fer el manteniment dels marges i les vores per trams per a conservar zones menys alterades.

• esporgar arbres i arbustos fora de l’època de nidificació dels ocells (de febrer a agost).

• netejar els recs només per una banda.

• utilitzar espècies vegetals pròpies de la zona en les plantacions perimetrals o interiors dels horts.

• fer plantacions de diferents espècies vegetals.

• no combatre les considerades males herbes excepte on realment competeixin amb els conreus.

• evitar l’afectació de fertilitzants i pesticides fora de l’àmbit de conreu.

38

beneficis: fruits comestibles, matèries primeres com escorça o llenya, ombra per al descans, ocultació de zonesd’emmagatzematge o construccions, etc.

Definir un patró d’espècies arbustives i arbòriesrecomanades que contribueixin a crear una imatge coherentdel conjunt i a dotar-lo d’una identitat. És convenient basar-se en la vegetació autòctona, climàticament adaptada i formalmentintegrada. També es poden incloure arbres fruiters o arbres quetinguin alguna utilitzat hortícola. El patró es pot acompanyard’indicacions respecte de les interdistàncies adequades en les alineacions, de les distàncies als límits de parcel·la, camins o casetes i de l’època de plantació adequada.

Evitar la proliferació d’espècies bioinvasores.Quan una espècie incideix negativament sobre altres espècies,comunitats o processos ecològics, i a criteri dels tècnicsresponsables, es poden aplicar mesures de control (preferiblementlluita biològica o mitjans mecànics en lloc de productes químics).Cal vetllar sempre per no eradicar les espècies pròpies de la zona.No s’han de plantar canyes com a cultiu, però es poden mantenirde manera controlada si tradicionalment s’utilitzen en lespràctiques hortícoles.

Fomentar l’ús de tanques vegetals que noconstitueixin obstacles visuals ni impedimentsper a la fauna, en lloc d’optar per la construcció de murs o la col·locació de tanques artificials. Els tancaments i separacionsentre finques i parcel·les d’hort s’han de fer preferiblement ambespècies arbustives autòctones de la paleta vegetal recomanada i d’altura inferior a 1,2 m. També és recomanable acompanyar les tanques construïdes de vegetació que en suavitzi la duresa.

Cal considerar factors estètics, funcionals i de manteniment a l’hora de dissenyartanques vegetals: nombre d’espècies,altura, persistència de la fulla, presènciade flors, aroma o espines, adaptació a la climatologia, etc.

En zones rurals, on sovint els horts se situen a cavall entre les poblacions i els espais lliures, s’estableixenrelacions harmòniques entre la vegetaciódels horts i la de l’entorn.

39

Fomentar les bones pràctiques agrícoles i incentivar-ne el manteniment adequat. L’ús deproductes fitosanitaris està regulat per una estricta normativasectorial. Els agricultors professionals han de disposar del carnetd’aplicador fitosanitari per poder manipular aquests productes.Però els hortolans afeccionats no els poden aplicar i només podenutilitzar els productes autoritzats per a la jardineria domèstica.D’altra banda, convé tenir present el període i les tècniques mésadequades per podar els arbres i arbustos, segar els marges delscamins com a mesura contra incendis i dur a terme altres mesuresde manteniment dirigides al material viu.

a. Canyes b. Mur de pedra seca d. Fustes o metall verticalc. Pal de fusta amb malla quadrada

EXEMPLES DE TANQUES ARTIFICIALS

Les plantacions arbòries, arbustives o fins i tot herbàcies visibles en aquesta imatge de les hortes de Santa Eugènia (Girona i Salt, el Gironès) mostren les múltiplespossibilitats de la vegetació per a configurarun espai ric en textures vegetals.

40

La xarxa de camins i accessos condiciona la circulació de persones i vehicles cap a l’exterior

i per l’interior dels horts i està estretament lligada a la topografia i a la parcel·lació. La seva

configuració depèn tant de l’espai en si com del seu entorn, i de vegades, pot presentar una jerar-

quització funcional i una diversitat formal.

Pel que fa a l’accessibilitat externa, cal vetllar perquè aquesta xarxa estigui correctament con-

nectada amb l’entorn, tant si és urbà (transport públic, espais públics, embocadures de carrer)

com si és rural (nuclis de població propers, xarxa de camins, carreteres). D’aquesta manera

els horts s’inseriran amb facilitat en el teixit construït i la seva xarxa d’espais lliures o en el

mosaic agroforestal. Una bona accessibilitat evita alhora problemes d’inseguretat. És conve-

nient que els usuaris puguin arribar als horts a peu o en bicicleta i també preveure-hi l’accés rodat

—imprescindible si més no per a la descàrrega d’eines i productes.

Pel que fa a la xarxa interior és important minimitzar els trams pavimentats i que els camins tin-

guin característiques harmòniques amb la naturalesa rural dels horts. Els instruments urbanístics

i els projectes d’ordenació de l’espai han de definir les mides dels vials (amplada, distància de

tanques, casetes, hivernacles o altres elements construïts), el seu tractament constructiu (mate-

rials, mobiliari urbà, il·luminació) i el tipus de manteniment (problemes de drenatge, erosió, com-

pactació). D’aquesta manera es garanteix que les vies i senders interiors són funcionals i pro-

porcionen una bona accessibilitat al conjunt, però contribueixen també al gaudi dels que hi

passegen i a la integració paisatgística en l’entorn.

XARXA DE CAMINS I ACCESSOS

Accessibilitat deficient a la zona d’horts, per mancade camins adequats, en bonestat i ben connectats.

Conflicte d’usos entre elsdiferents usuaris (vianants,hortolans, vehicles) que esprodueix quan les necessitatsespecífiques de cada tipusd’usuari entra en contradiccióamb les de la resta.


PROBLEMES

La precarietat i la impermeabilitat visualdels tancaments pot convertir els caminsen corredors lineals d’aspecte marginal i desolat.

Efecte barrera dels horts,que afecta la mobilitat de la faunasilvestre de l’entorn o queimpedeix l’accés dels vianants aespais d’ús públic que es troben a l’interior o contigus als horts.

Artificialització de camins i corriols amb mitjans depavimentació que contribueixen a la impermeabilització del sòl.

Manca de manteniment dels camins provocada pel desconeixement o abandó deles bones pràctiques tradicionalsper part de propietaris i usuaris.

Drenatge deficient o problemes d’erosiógenerats per un dissenyincorrecte o per un mantenimentescàs dels camins que en causenla degradació creixent.

42

La xarxa de camins i la xarxa dedrenatge de l’aigua sovint avancen enparal·lel i reforcen la imatge geomètricacaracterística dels horts.

43

Assegurar una bona connectivitat interna i externa. A partir de l’anàlisi de la connectivitat a escala local,cal planificar els camins perquè estructurin la mobilitat de l’entorn.En espais extensos convé jerarquitzar els camins, vetllantespecialment per la limitació dels llocs per on poden passarvehicles, bicicletes i gossos. És possible definir una xarxa bàsica,que mantindrà l’Ajuntament, i una xarxa secundària, d’ús restringitals hortolans.

Definir seccions tipus dels camins amb criterisunitaris. Per a cada rang o tipologia de camí s’ha d’especificarl’amplada, la situació dels drenatges, els marges, la presència de vegetació, etc. En general, l’amplada màxima no ha de superarels 5 m i cal senyalitzar els camins aptes per a la circulació debicicletes i vehicles. Preveure sobreeixidors o pous d’infiltració de graves a les cunetes contribuirà al bon estat dels camins. És millor optar per paviments tous i drenants i evitar l’aglomeratasfàltic, propi de les vies de circulació rodada.

Utilitzar la vegetació com a elementestructurador per tal de senyalar els camins principals, llocs d’estada o aparcaments i per tal de protegir o separar l’espai d’horts de l’espai urbà i formar un espai verd de transició.Cal emprar espècies autòctones adequades a la funció (densitatde capçada, velocitat de creixement, port) i que tinguin unmanteniment fàcil.


CRITERIS

EL DISSENY DE LA XARXA

Accessibilitat: facilitat d’accés, possibilitats d’arribada sense obstacles.

Connectivitat: Grau de connexió interna delsvèrtexs d’una xarxa territorial.

L’accessibilitat no està determinada només perl’existència d’una connectivitat adequada (unenllaç entre dos punts), sinó que també depènde l’estat de conservació de la via, l’existènciade transport públic o aparcament, el trànsit, etc.,que poden comportar un augment o una dismi-nució relatius del temps de desplaçament.

A l’hora de definir la xarxa de connexions inter-nes i externes de l’espai d’horts, doncs, cal vet-llar perquè s’adeqüi la secció, els materials i altreselements de disseny a variables que afectaran la seva funcionalitat com el nombre estimat d’usuaris o la climatologia. Això permet dotarcada punt d’una accessibilitat suficient.

44

Definir franges de separació entre els camins i les parcel·les per permetre prou privacitati per no fer necessària la construcció de murs o tanques. Sovint es pot garantir una intimitat i seguretat a l’interior de cada parcel·lasi en l’ordenació es deixen entre 3 i 5 m des dels camins fins a l’espai de conreu. Aquest espai es pot utilitzar per al drenatge o per a la plantació de vegetació, i cal evitar que es degradi o quehi proliferi la vegetació ruderal.

Garantir l’accés permanent als camins de connexió amb espais d’ús públic. La jerarquitzaciódels camins i l’estudi de la seva connectivitat ha de permetredefinir els que s’han de mantenir sempre oberts perquèconstitueixen l’únic accés a espais públics interiors o adjacents als horts. Només es poden definir recintes tancats restringits alshortolans allà on no es produeixin disfuncions en la mobilitat local i on no s’aïllin llocs d’ús ciutadà generalitzat.

Deixar franges enherbades, a l’eix dels camins, o deixar créixer frangesarbustives a les seves vores ajuden a formar una imatge rural i acollidora.

45

Crear espais d’aparcament per als usuaris.Convé minimitzar la necessitat del transport privat fomentant l’ús del transport públic o l’accés a peu i en bicicleta, encara queés necessari disposar racionalment d’aquest equipament. Aquests espais s’han d’integrar a la imatge rural global i, per tant,cal mantenir criteris tous de pavimentació i generalitzar l’ús devegetació de condicionament de l’àrea.

Incloure criteris clars de manteniment delscamins en el pla de gestió de l’àmbit, que identifiquin les tasques que s’han de realitzar, que determinin un calendari i un finançament i que especifiquin clarament els drets i deures de totes les parts implicades.

La mobilitat per l’interior dels horts en àrees extenses requereix lajerarquització i definició d’una secciódiferenciada dels camins.

46

Als horts solen trobar-se nombrosos elements construïts, alguns imprescindibles per al seu fun-

cionament, altres que proporcionen serveis o comoditats complementàries. Els més importants

són les casetes d’horts, espais a recer de la pluja destinats a emmagatzemar eines i llavors, que

poden adoptar múltiples formes i organitzacions: des de mòduls individuals fins a equipaments

col·lectius amb armaris personals i serveis comunitaris. Altres construccions presents als horts

inclouen tanques, porxos, hivernacles, barbacoes, magatzems o edificis de serveis.

La visió d’aquest conjunt d’elements construïts adquireix una gran importància en un paisatge

pla, obert i horitzontal com el dels horts. Sovint s’utilitzen i combinen per a construir-los restes

de materials de tota mena (somiers, uralites, neveres, banyeres, plàstics), que degraden la imatge

del paisatge dels horts. Malgrat que el reciclatge és una pràctica que cal fomentar en general en

els horts l’aprofitament de desferres i d’objectes amb altres funcions dóna lloc a construc-

cions febles, de baixa qualitat constructiva i de gran impacte visual.

Per a garantir un entorn harmònic és necessari que les construccions segueixin criteris unitaris

quant a tipologia, materials, colors, mides, alçades i col·locació. D’aquesta manera s’asse-

gura la preeminència de la imatge rural dels horts, i la percepció de la seva harmonia, que ens

remet a la imatge pròpia dels jardins (no en va en francès els horts s’anomenen jardins potagers

i en anglès, community gardens).

ELEMENTS CONSTRUÏTS

Col·locació d’elementsconstruïts rígids dins el sistema hídric, que constitueixen un obstacle al règim de corrents i augmentenel risc aigües avall en cas decrescudes i inundacions.

Ús de tot tipus de materialsde rebuig com a elementsconstructius, que no ofereixenla solidesa ni la qualitat estèticamínima.

Localització desordenadade les construccions, que genera una percepciócaòtica dels horts.

Heterogeneïtat tipològica,material i estèticade les casetes d’hort, els porxos,els hivernacles i altresconstruccions, que forma un conjunt precari i degradat.


PROBLEMES

La utilització de tota mena de materials de rebuig en construccions precàriescrea uns entorns de molt baixa qualitat,que s’adiu poc amb la imatge pulcraassociada als horts.

Baixa qualitatarquitectònica i faltad’integració en l’entorn dels equipaments i serveiscol·lectius, com magatzems,lavabos, etc.

Presència de tanques i construccions queimpedeixen la visiódel conjunt dels horts tant des del’interior com des de l’exterior.

Impacte visual delscontenidors i espais de compostatge, provocat per l’ús de materials heterogenis i colors estridents en la sevadelimitació o per l’acumulació de residus impropis a l’interior.

Acumulació de deixalles al voltant de lesconstruccions, que provoquenuna imatge de deixadesa i brutícia.

48

Els edificis comunitaris, siguin casetes o armaris d’eines, afavoreixenl’ordenació de les activitats hortícoles i la creació d’espais de qualitat.

49

Ordenar la presència de construccions i instal·lacions als horts. Cal definir normativamentparàmetres que limitin alçades i superfícies màximes d’ocupació i que determinin els gàlibs dels equipaments, els serveis, lescasetes o els hivernacles així com la seva distància a camins i recs, que orientativament pot ser de 5 m. És convenient que la normativa del conjunt limiti la pavimentació de superfícies a l’entorn de les construccions, n’impedeixi l’ús com a habitatgemarginal o de cap de setmana i fomenti pràctiques de construcciósostenibles (energies renovables, reciclatge de materials).

Definir el tipus de construccions per a laprestació de serveis als hortolans. Els hortolansnecessiten uns mínims espais a cobert on guardar materials,llavors o adobs i espais a l’ombra on descansar. Segons els casos,també és convenient que disposin d’equipaments com lavabos,armaris per a la roba, espais de reunió, local de primers auxilis...

Dissenyar els edificis comunitaris d’una maneraharmònica amb l’entorn. Cal vetllar perquè la situació i accessibilitat de les noves construccions destinades alsequipaments s’adeqüi a la seva funció i tingui en compte la imatgeque es veu des de l’exterior. Per a reduir l’impacte visual cal minimitzar l’altura i la superfície ocupada per les novesconstruccions (la superfície mitjana per a un grup de trenta usuarisoscil·la entre els 17 i els 30 m2). Convé optar per dissenys austers i funcionals que no atorguin protagonisme ni singularitat a aquestes construccions.


CRITERIS

La construcció de casetes d’hort o d’edificis comunitaris sol ser un requeriment associat als projectes de creació o d’ordenació dels hortsurbans i periurbans.

50

Dissenyar les casetes hortícoles de maneraunitària. La superfície mitjana necessària oscil·la entre els 2 i els 4 m2 i no pot haver-n’hi més d’una per parcel·la. És recomanable establir un model únic de caseta o, com a mínim,determinar normes comunes quant a dimensions, materials i colors. És millor escollir materials naturals (fusta, pedra, maó vist)o amb una funcionalitat clara (acer galvanitzat, alumini,fibrociment), tons inorgànics (ocres, marrons, grana) i dissenysmodulars i desmuntables. Sovint és necessari proporcionar ajuteconòmic als hortolans per canviar o adquirir les casetespreceptives.

Unificar els elements construïts o les diversesinstal·lacions necessaris per al funcionamentdels horts. Els magatzems de maquinària, els hivernacles o els espais de compostatge també constitueixen elements de la imatge de conjunt dels horts. En termes generals, cal vetllar

AGRUPACIONS DE CASETES D’HORT I LA SEVA INCIDÈNCIAEN LA IMATGE GLOBAL

Casetes alineades al límit de parcel·la, individuals o en grups de dues(encarades a banda i banda del camí de circulació interior), equidistants.

En aquesta caseta d’hort a Olot (la Garrotxa) s’ha buscat un disseny moltsobri, basat en una forma geomètricasimple i un tractament cromàtic que la relaciona amb els colors foscos de la roca volcànica de l’entorn.

L’originalitat del disseny, la qualitat dels materials i una pauta de localitzacióadequada contribueixen a embellir elshorts a Trélazé (Departament de Maine-et-Loire, França).

51

per la màxima homogeneïtat, i definir models estandarditzatsconsensuats, que tinguin en compte el context històric i lestradicions locals. Si és necessari es poden destinar fons públics a substituir els elements discordants.

Definir un model de tanca homogeni. Si és necessarirestringir l’accés, cal prioritzar el tancament perimètric del recinteper a evitar la proliferació de tancaments a l’interior de l’espai.Catalogar les tanques existents amb valor natural, patrimonial i històric i substituir-ne la resta per un model unitari, que permeti el pas de fauna i eviti ombres excessives sobre la superfícieconreada també és un objectiu bàsic. Caldrà limitar l’altura de les tanques entre 0,90 i 1,20 m i optar per models visualmentpermeables. Quant a materials, són recomanables models a based’estaques de fusta i filat metàl·lic o de corda, o pedrissos.Proporcionar el material o donar ajuts econòmics als usuaris potcontribuir a la implementació eficaç d’aquestes mesures.

Mòduls de dues casetesperpendiculars al camí separatsentre ells per no formar gransgrups.

Aquest exemple de tanca construïdaamb simples barres d’acer corrugades,mostra com la qualitat als projectes no sempre requereix inversionsimportants. La tanca evoca l’aspectevincladís i les vores ondulades delscanyars propis de l’entorn dels horts de Salt (el Gironès).

Casetes disposades seguint el perímetre, tant vora el camí com al fons de parcel·la. Modelsindividuals i dobles.

52

Tenir presents factors hidrològics i hidrogeològics en el disseny de lesconstruccions. És necessari garantir que les construccionsno generen canvis en el nivell freàtic que podrien comprometre elfuncionament de la infraestructura hidràulica existent i alterar el regde totes les parcel·les. També és recomanable recollir i aprofitarper al reg l’aigua de les cobertes i els espais exteriors no rodatsmitjançant el disseny d’elements de drenatge i emmagatzematge(si és possible, dipòsits soterrats) connectats amb la xarxa de reg.

Dissenyar les instal·lacions i obres de serveistècnics per a garantir el mínim impactepaisatgístic. Pel que fa al sanejament d’aigua, és necessariconnectar les edificacions i instal·lacions a la xarxa general declavegueram municipal o bé instal·lar un sistema d’evacuació de les aigües negres fins a una fossa sèptica amb filtre biològic o una bassa de llacunatge. Si són necessàries i és possible, convésoterrar les línies elèctriques i telefòniques o, com a mínim, optarpels traçats amb un impacte visual menor, i concentrar-les encorredors paral·lels a camins i límits parcel·laris.

Es poden inscriure les parcel·les d’hortsurbans, delimitades per tanques i equipades amb casetes, entre blocs de pisos, com es fa en aquest projectedel paisatgista francès Jacques Simon a Plessis Robinson (Departament d’Ile-de-France, França).

La simplicitat esdevé una qualitat en els elements construïts destinats als usos hortícoles, com en aquestacaseta dissenyada per a l’àmbit de les hortes de Santa Eugènia del municipide Girona (el Gironès).

53

EL DISSENY DE LES CASETES L’elecció correcta de materials i colors és un tema clau per a una bonaintegració de les casetes en l’entorn.

És convenient escollir materials naturals (fusta, pedra, maó vist) que jaes troben a l’entorn i que han estat tradicionalment utilitzats per a aquestfi. Si els materials tradicionals ja no són idonis, es poden utilitzar mate-rials moderns amb unes propietats adequades i una funcionalitat con-venient (acer galvanitzat, alumini...). Cal atendre especialment perquèes disposin d’una manera acurada, a fi que el caràcter més nou no elsconverteixi en un element artificial visualment impactant. El paisatgeés un ens dinàmic però cal vetllar perquè la seva evolució no sigui massaràpida ni desatengui els valors estètics.

L’elecció de colors s’ha de basar en una anàlisi cromàtica del lloc, queprengui com a referència fonamental el color del sòl i avaluï la varietat i els matisos aportats per la vegetació, el cromatisme estacional delsconreus o el fons escènic. No obstant això, com a criteri general cal teniren compte que la gamma de colors potencialment més harmònica ambl’entorn és la gamma dels tons inorgànics (ocres, marrons, grana). Lagamma dels verds difícilment assoleix la varietat i riquesa de les tonali-tats vegetals, per la qual cosa es pot percebre excessivament artificiosai si es vol utilitzar cal estudiar-la amb una cura especial. Els colors estri-dents, vius o molt saturats s’han d’utilitzar amb moderació i justificada-ment per a evitar la saturació visual de l’espai.

54

Dins dels horts, s’hi solen trobar elements d’urbanització com la senyalització, el mobiliari urbà

i més ocasionalment l’enllumenat. Sovint els caracteritza la diversitat de models i materials uti-

litzats i la manca de coherència pel que fa a la ubicació o disseny, cosa que genera una sensa-

ció de desordre i de poca qualitat.

Per a obtenir una imatge ordenada i integrada del conjunt, cal aplicar-se en l’estudi d’aquests

elements i fer-ne una selecció amb criteris de coherència i unitat. Això proporciona una per-

cepció d’harmonia entre tots els components, contribueix a millorar la qualitat de l’espai i pro-

mou un ús més generalitzat dels horts per part de la ciutadania.

També és possible plantejar la conveniència de dotar l’espai d’una “imatge de marca”, basada

en la definició d’un logotip, uns models i materials de mobiliari propis o el disseny d’uns elements

de senyalètica particularitzats. Això pot afavorir una identificació i apropiació del lloc per part dels

ciutadans, la qual alhora contribuiria a incrementar-ne la sensació d’estima i la voluntat de pro-

tecció, però cal vetllar perquè no es tematitzi excessivament un espai de naturalesa fonamental-

ment no artificial.

A l’últim, cal reflexionar particularment respecte de la presència d’enllumenat. Els horts són espais

d’ús diürn. Per a respectar-ne el caràcter eminentment agrícola i rural i per a assegurar-ne el fun-

cionament dels ecosistemes presents, generalment és preferible no incloure-hi enllumenat. Això

evita que se’n facin usos no desitjables durant les hores nocturnes, i també atacs de vandalisme.

ELEMENTS D’URBANITZACIÓ

Diversitat de models,materials, colors delselements de mobiliari urbà,que crea una imatge de conjuntheterogènia i inharmònica.

Manca de criteris unitarisde localització delselements de mobiliari i enllumenat, que redunda en una percepció caòtica i desendreçada de l’entorn.


PROBLEMES

La presència d’elements de mobiliari de plàstic i artefactes diversos comelectrodomèstics poden tenir un impactevisual elevat i fins i tot estar associats a usos impropis dels horts.

Il·luminació inadequada, tant per manca de llum en espaisde pas —la qual cosa generainseguretat— com per excés de claror —la qual cosa és méspròpia d’espais urbans.

Presència d’infraestructureselèctriques amb un elevatimpacte visual, no nomésderivades de les instal·lacionsaèries sinó també d’elementscom armaris i casetes decomptadors, transformadors, etc.

Senyalització deficient,excessiva o poc integrada,que no s’adequa a lescaracterístiques d’un espai que té una naturalesa rural i querespon a un intens ús social.

56

L’ordenació dels elements d’urbanitzaciói dels serveis comunitaris és un requisitimprescindible per a assolir una imatgeendreçada dels horts.

57

Definir un catàleg de mobiliari urbà, d’elementsde senyalètica i d’enllumenat. Cal escollir una gammalimitada de models que identifiquin i donin unitat a l’espai. Es potoptar per una línia personalitzada sempre que es mantinguincriteris d’integració i simplicitat pel que fa al disseny. En qualsevolcas, és convenient optar per models senzills, materials naturals i colors neutres que no constitueixin un reclam visual innecessari.

Definir criteris unitaris quant a la localització delselements d’urbanització necessaris (bancs, fanals,papereres, taules de pícnic, senyals, etc.). Cal dotar els diferentsespais dels elements imprescindibles per a un correctedesenvolupament de les seves funcions (conreu, descans,passeig, reunió, etc.) i alhora s’han de planificar tots els elementsamb una visió de conjunt i definir uns criteris homogenis per a lacol·locació i instal·lació final (distàncies entre fanals, ubicació de papereres, disposició dels grups de bancs, etc.).

Desmantellar, soterrar o integrar lesinfraestructures tècniques que generin un impacte visual indesitjable. Convé desmantellar els elements obsolets o en desús i enterrar les infraestructures en servei o de nova factura sempre que sigui possible. Quans’hagin d’instal·lar en superfície, cal minimitzar-ne la presència:concentrar-les en l’espai, disposar-les ordenadament i respectantels eixos compositius marcats per camins i parcel·lari, utilitzarmaterials i colors neutres i acompanyar-les de filtres visualsvegetals.

Minimitzar la il·luminació. D’acord amb la legislació de protecció del medi nocturn, la il·luminació dels espais agrícolesi rurals s’ha de limitar a les hores d’activitat; als espais hortícoles


CRITERIS

L’AMBIENT LUMÍNICA l’hora de definir la il·luminació, cal optar perelements energèticament eficients i prioritzar l’ús de làmpades de vapor de sodi d’alta pres-sió (VSAP, de color taronja i eficàcia lluminosamolt alta) i de baixa pressió (VSBP, color grocmonocromàtic i eficàcia lluminosa excel·lent)davant de l’ús de làmpades de vapor de mercuri(de color blanc i d’eficàcia lluminosa menor). Aixòpermet cobrir les necessitats funcionals d’il·lumi-nació, que no fan necessària una bona reproduc-ció dels colors.

58

d’ús diürn, és innecessària. Quan raons de seguretat ciutadana o l’existència de camins, vials i llocs de pas aconsellin el contrari,l’enllumenat ha de ser mínim, s’ha d’instal·lar d’una maneraordenada i estratègica i cal evitar l’excés de claror, més propi d’un entorn urbà.

Senyalitzar els espais amb criteris d’austeritat,claredat i unitat. Cal minimitzar el nombre de cartells, establirmodels unitaris i optar per materials i colors discrets. La creaciód’una imatge pròpia basada en un disseny gràfic singular s’ha de limitar a casos justificats. És bo identificar els accessos i mostrar un plànol on aparegui la distribució dels espais i camins.Una il·lustració tridimensional facilita la comprensió de l’espai i la col·locació de panells amb informació d’interès ecològic,hortícola o paisatgístic pot contribuir a la formació i sensibilitzaciódels visitants. Cal garantir el manteniment dels elements desenyalètica o no col·locar-ne.

Delimitar espais de recollida de residus i compostatge. Els espais de recollida de residus s’hand’emplaçar en punts poc visibles i allunyats de les entrades,preferentment al perímetre, a fi d’evitar que els vehicles de serveiscirculin per l’interior dels horts. També s’han de dimensionarperquè permetin una recollida selectiva dels residus domèstics de tots els horts i s’han de distribuir adequadament per facilitar-nel’ús. Cal disposar els contenidors amb ordre i plantejar possiblesmesures d’ocultació, com ara la construcció de recintes de fusta o la plantació de vegetació. D’altra banda, cal fomentar la pràcticadel compostatge, tant a l’interior de les parcel·les com habilitantespais comuns d’aportació de matèria orgànica sobrant.La col·locació de papereres, tanques

i cartells per numerar les parcel·les amb un disseny unitari ajuden a definiruna imatge coherent de tot l’àmbit.

59

Vetllar per una màxima accessibilitat dels espaisque sigui compatible amb el manteniment delcaràcter rural. Els horts són espais d’ús ciutadà, de cultiu, de convivència i de contacte amb la natura. Per això cal vetllarespecialment per l’accessibilitat de persones amb discapacitats o mobilitat reduïda. Tanmateix, cal evitar la construcciógeneralitzada d’infraestructures d’accessibilitat (rampes, baranes,escales...) i es poden limitar els espais totalment accessibles a les àrees més ben connectades amb l’exterior amb la voluntat de mantenir el caràcter hortícola de l’espai.

Una construcció senzilla de fustatractada pot ser molt eficaç per a camuflar les instal·lacions.

Amb algunes adaptacions els hortspoden ser utilitzats per col·lectius de discapacitats, per exemple, mitjançantla col·locació de jardineres alçades.

La integració dels col·lectius dediscapacitats en els espais comunitarispot incloure mobiliari adaptat comaquesta taula a Salt (el Gironès).

60

Els hortolans són els protagonistes de la gestió dels horts: el seu esforç i saviesa són claus per

a garantir que es mantenen nets, cuidats i ordenats, d’acord amb la seva doble condició d’espai

de conreu i entorn acollidor. Les bones pràctiques hortícoles inclouen un seguit de mesures

i tècniques de conreu, gestió i manteniment que contribueixen molt positivament no només a

la productivitat dels conreus, sinó també a la integració paisatgística dels horts. Sovint es tracta

de coneixements i tradicions adaptats i arrelats al lloc, derivats de l’experiència i l’acumula-

ció d’hàbits i pràctiques al llarg del temps.

La interrupció de la transmissió de coneixements de pares a fills i la pèrdua de la cultura hor-

tícola vernacular pot generar una pèrdua de la qualitat dels horts i problemes de convivència,

com ara desavinences entre hortolans a llocs on el maneig i la cura d’espais i infraestructures

comunes es basava tradicionalment en l’acord i la participació de tots. Tanmateix, el renovat inte-

rès dels ciutadans per l’agricultura ecològica, lligat a la salut i al contacte amb la natura, és una

oportunitat per a recuperar els coneixements tradicionals, per a difondre les noves tècniques

i pràctiques respectuoses amb el medi ambient i harmòniques amb el paisatge i per a revi-

talitzar el teixit social vinculat a la gestió d’aquests espais.

Uns objectius comuns i una identificació en una comunitat i en un entorn que van més enllà

de la pròpia parcel·la són claus perquè les persones s’impliquin a l’hora de tenir cura de l’espai

que ocupen i es protegeixin i ajudin mútuament.

PRÀCTIQUES HORTÍCOLES

Acumulació de materials de rebuig de tota mena(mobiliari, deixalles domèstiques i hortícoles, ferralla, contenidors,runa, etc.).

Ús de les construccionshortícoles com a habitatgeesporàdic o fins i tot permanent,la qual cosa crea problemesd’higiene, residus i molèstiesdiverses.

Tinença d’animals, queprovoca problemes higiènics i sanitaris i molèsties a la restad’usuaris de l’espai perincompatibilitat d’usos.


PROBLEMES

L’aprofitament de materials urbans de rebuig en les pràctiques hortícoles és una pràctica habitual. Tot i que elreciclatge és una pràctica recomanable,el seu ús generalitzat i com a únic recurscontribueix a la proliferació de residus i a la degradació de la imatge dels horts urbans.

Plantació de vegetacióal·lòctona o invasora, quepot alterar els equilibris ecològicsi les formacions vegetals delpaisatge propi del lloc.

Ús de productescontaminants noautoritzats a hortolans. L’ús de productes exclusius del’agricultura professional o l’abúsde pesticides i adobs químicstenen conseqüències ambientalsi paisatgístiques negatives i fins itot poden afectar perillosament la salut.

Crema incontrolada derestes vegetals i residus, que provoca molèsties i generarisc d’incendi.

Vandalisme, que suposa danyseconòmics, productius i materialsi deteriora la qualitat del paisatgehortícola.

62

La proximitat de l’entorn fluvial, la vegetació de ribera i un mobiliarifuncional contribueixen a la creació d’un ambient acollidor en aquesta àreade pícnic.

63

Restaurar els espais degradats o de caràctermarginal. Cal vetllar perquè es millori radicalment l’aspected’espais puntuals dins els horts on es registrin processos dedeteriorament i abandó. Això evita que es generin i es generalitzindinàmiques negatives. Així doncs, s’han de restaurar els puntsd’abocament incontrolat, netejar el sotabosc de plantacionsarbrades o zones boscoses amb la finalitat d’evitar-nel’espesseïment i eliminar les construccions il·legals.

Adequar el disseny dels nous horts a la gestióprevista. Per a realitzar un bon disseny dels horts, també és important preveure els mecanismes de gestió i les accions de manteniment. Això condiciona el projecte de partida; perexemple, la retallada mecanitzada dels marges requereix unaamplada mínima dels camins, la circulació de vehicles de serveis i manteniment per a zones pavimentades fa necessari que els camins tinguin prou resistència, el dimensionament de les zones d’abocament de residus depèn de la freqüència de recollida, etc.

Evitar l’ús de les casetes com a habitatge.Als horts no s’ha de permetre d’habitar-hi excepte si es tracta de masies existents o habitatges lligats a explotacions rústiquesque s’adeqüen a la normativa urbanística. Tampoc no ésrecomanable permetre construccions justificades per a usospuntuals (barbacoes, festes, reunions familiars), que constitueixenhabitatges intermitents de facto.


CRITERIS

El maneig de l’aigua ha estat una de les pràctiques hortícoles tradicionals i ha d’estar adaptat a les necessitats de gestió d’un recurs escàs.

El treball meticulós dels hortolans i les bones pràctiques hortícoles són a la base de l’aspecte de jardí familiarque ofereixen els horts ben gestionats.

64

Redactar un instrument normatiu detallat i vinculant que defineixi els usos i la gestió dels horts. L’aprofundiment en els diversos instruments degestió possibles s’aborda al capítol següent, però és fonamentalremarcar que per a mantenir una qualitat paisatgística òptimadurant el funcionament dels horts, cada zona ha de disposar d’un instrument regulador que en defineixi les pràctiquespermeses i les actuacions de manteniment mínimes.

Fomentar el sentiment de comunitat i l’apropiació de l’espai per part de la ciutadania,a fi de millorar la seguretat i evitar el vandalisme.La clau per a crear un espai segur no és tancar-lo sinó inserir-loadequadament a l’entorn i, sobretot, implicar el veïnatge en el seugaudi i conservació. En aquest sentit, és bo explorar instrumentscom els que ofereix la custòdia del territori. També es potsenyalitzar l’espai per a indicar que pertany a una comunitat. És positiu organitzar activitats i actes col·lectius lúdics i pedagògics.

La utilització dels residus orgànics per a la fabricació de compost és una bonapràctica hortícola que s’ha estès elsúltims anys.

És convenient evitar la creació de gransesplanades d’aparcament enmig dels horts, que esdevenen espais buits i inhòspits. En tot cas, convé fomentar-hila plantació d’arbrat.

65

Evitar la presència d’animals estabulats. En general,convé impedir la cria d’animals en captivitat o la presènciad’animals domèstics no controlats en els horts. El bestiar potocasionar problemes sanitaris i afectar negativament altres usuaris(a causa dels sorolls, les olors o conductes molestes). D’altrabanda, els animals presenten una problemàtica específica pel que fa a l’alimentació, neteja, tractament sanitari o eliminacióde residus. En tot cas, els animals domèstics han d’anaracompanyats dels seus propietaris i han d’estar lligats ambcorretja o subjectats dins les parcel·les.

Promoure les pràctiques d’agricultura biològicaentre els hortolans i proporcionar-los formaciósobre qüestions de seguretat i salut. Als horts, calvetllar perquè s’hi implantin les pràctiques més respectuoses ambel medi ambient i la salut dels consumidors. L’ús inadequat deproductes com adobs i pesticides té efectes sanitaris i ambientalsmolt perjudicials i és sovint problemàtic. És recomanablecondicionar la llicència per a conrear una parcel·la d’hort a l’assistència a cursos específics de manipulació dels productesquímics autoritzats per a hortolans, que són, exclusivament, els que també s’utilitzen en la jardineria domèstica.

És desitjable evitar la utilització de plàstics en les pràctiques hortícolesquan són fàcilment substituïbles permaterials menys impactants.

L’ús social i lúdic dels horts complementala seva funció productiva. Són un llocmolt adient per a celebracions comaquesta a l’espai rural de Gallecs (Molletdel Vallès, el Vallès Oriental).

66

Preveure accions formatives de recuperació de la cultura hortícola vernacular. Els cursos,conferències i demostracions pràctiques de les tècniquestradicionals permeten divulgar un patrimoni immaterial de granvalor i, alhora, en promouen l’ús entre les noves generacions. La participació de persones de la tercera edat amb aquestsconeixements en aquesta mena de pràctiques formatives fomentala integració i valoració d’aquest col·lectiu dins la comunitat. A l’últim, la recuperació de moltes d’aquestes pràctiques,generalment més adaptades al medi i més respectuoses ambl’entorn, té beneficis tant ecològics com paisatgístics.

Difondre coneixements i tradicions hortícolesforanes en procés d’incorporació a la culturalocal. El paisatge és una realitat dinàmica que canviaconstantment. També en el medi hortícola es detecten processosd’evolució lligats als fenòmens d’immigració o a la globalització.La introducció de noves espècies (sense un impacte ecològic o paisatgístic negatiu), de varietats de conreu particular o depràctiques hortícoles diferents pot enriquir el paisatge hortícola i afavorir la cohesió social.

La cultura hortícola vernacular sovint es basa en un aprofitament eficient dels recursos del medi natural. Un clarexemple n’és la tradicional utilització deles canyes de les proximitats dels horts.

LA CUSTÒDIA DEL TERRITORIÉs una estratègia per a conservar i gestionar elsvalors naturals, culturals i paisatgístics d’un de-terminat espai.

Les entitats de custòdia són organitzacions senseànim de lucre que participen activament en laconservació del territori:associacions de veïns,ens conservacionistes, fundacions, ajuntaments,consorcis o altres agents públics i privats.

La custòdia del territori es plasma en un acordde custòdia (verbal o escrit) entre l’entitat de cus-tòdia i el propietari, que fixa el model de conser-vació i gestió d’un espai i estableix obligacions ibeneficis per a ambdós. És sempre voluntària i requereix una col·laboració continuada.

Aquest mecanisme pot ser útil a les entitats inte-ressades a promoure horts urbans. A l’hora dereordenar-los o crear-ne de nous cal estudiar lapossibilitat més adient a cada casuística entrel’ampli ventall existent.

67

Promoure els horts urbans i perirubans com a espais de qualitat, organitzant-hi actes de difusió de l’activitat que s’hi fa. Iniciatives com l’organització d’actespopulars i visites guiades a l’espai contribueixen a fer que la població local els preservi i els identifiqui amb estima.

Efectuar un control periòdic des del’Administració per a assegurar el correctemanteniment de l’espai i el compliment de lesnormes. És positiu definir un coordinador o responsable de l’espai que pertanyi a l’Administració local. Les visitesfreqüents, el contacte amb els usuaris i les reunions ambl’associació d’hortolans que els representi permeten detectarpossibles irregularitats, deficiències o necessitats i actuar-hi en conseqüència. Els usuaris mateixos i, preferentment, les associacions que els representin també poden actuar de manera activa: informar, denunciar, demanar i proposar.

MECANISMES DE CUSTÒDIA MÉS HABITUALS

+

-

EFICÀCIA PER CONSERVAR VALORSCOST ECONÒMICCOMPROMÍS PER A L’ENTITAT

* Drets reals: vinculats a la finca, no a les persones. Més estables en el temps

** Contracte “atípic”: no sistematitzat pel dret civil, però igualment vàlid

Font: Xarxa de Custòdia del Territori i Fundació Territori i Paisatge

CompravendaDonació, permuta, llegat

Acords amb transmissió de la propietat

▼

+

-

▼

▼

Usdefruit*Arrendament de la fincaCessió d’ús (gratuïta i a precari)

Acords onl’entitat n’assumeix la gestió

▼

Suport tècnicReconeixementEducació

Altresmecanismes(sense acord)

▼

Adquisició,* cessiógratuïta o arrendamentde drets d’ús de la fincaAssessorament tècnicContracte de custòdia**Acord verbal

Acords on el propietari en manté la gestió

▼

PARTICIPACIÓ /IMPLICACIÓ DE LA PROPIETAT

Els horts poden esdevenir espaisd’integració social si es tenen en compteles necessitats dels diversos col·lectius.Aquestes jardineres, per exemple, estanadaptades per a persones discapacitades.

La gestió3

La clau del bon desenvolupament i funcionament dels horts urbans i periurbans

és la gestió integral de tot el projecte, és a dir, la gestió entesa com a procés en

el qual intervenen tots els actors implicats i en què es tenen en compte totes les

variables.

L’assoliment dels objectius marcats i la satisfacció de les expectatives generades,

tant polítiques com socials, paisatgístiques, urbanes, mediambientals, educatives,

etc., depenen de la bona gestió dels horts, tant pel que fa a la seva implantació

com al seu manteniment al llarg del temps.

Aquest capítol tracta de la gestió dels horts, no tant des del punt de vista de l’hor-

tolà que treballa dia rere dia una parcel·la, sinó més aviat des del punt de vista

procedimental. En primer lloc es presenten els principals actors que estan impli-

cats en aquest procés i tot seguit se sintetitzen els mecanismes més habituals per

a reordenar una zona d’horts ja existent o per a crear-ne una de nova. Finalment,

es presenten les principals característiques de la gestió i el contingut bàsic dels

instruments de gestió més habituals i útils.

69

70

El procés de creació o ordenació d’una zona d’horts urbans o periur-bans implica sempre diversos actors, amb interessos i prioritats com-partits però també variats:

L’Administració, que pot ser o no propietària dels terrenys, té unpaper clau en la gestió dels horts. En molts casos és qui en promoula restauració o creació, ja sigui per iniciativa pròpia o recollint lademanda de la ciutadania. A l’Administració correspon promoure la redacció dels plans, projectes o ordenances i sobretot fomentar i coordinar la participació de tots els actors.

La societat civil, a través de les seves entitats, que pot iniciar processos d’ordenació o reordenació d’espais degradats, sense úso simplement disponibles, per a aprofitar els nombrosos beneficisque ofereixen. Associacions de veïns, institucions per a la inserciósocial, escoles, entitats de custòdia del territori, organitzacionsambientals o agrupacions de jubilats són —entre molts altres—col·lectius que poden estar-hi interessats.

Els propietaris dels terrenys. Quan els ens impulsors de l’actuació—ja siguin ajuntaments o entitats de la societat civil organitzada—no siguin propietaris dels terrenys, és imprescindible que arribin a acords amb els propietaris, amb o sense transmissió de la pro-pietat i/o la gestió. La participació dels propietaris privats és impres-cindible per a assolir l’èxit dels objectius dels plans d’ordenació dels horts.

ELS PRINCIPALS ACTORS IMPLICATS

71

Els usuaris, siguin o no propietaris dels terrenys, tenen un paperessencial en la gestió dels horts perquè, amb el seu esforç diari per conrear la terra, en són els responsables del manteniment. Pera garantir l’èxit de la reordenació d’horts existents cal promoure un procés de participació des del principi de l’actuació, a fi de con-ciliar les necessitats i demandes dels usuaris amb els objectius gene-rals de l’ordenació.

La ciutadania, que en molts casos és la que estimula l’Administracióper tal que procedeixi a la protecció o ordenació dels horts urbans,i que és la beneficiària indirecta d’aquests espais. També és moltconvenient que se’n fomenti la participació en el procés de gestióa través de les entitats més representatives.

72

Quan els horts urbans o periurbans es localitzen en espais marginalso es troben fora de la legalitat —amb tots els inconvenients i riscos queaixò comporta—, és necessari ordenar-los o tornar-los a localitzar.

En els casos en què l’àrea d’horts ocupa un lloc adequat i l’objectiu ésla reordenació —és a dir, la millora del seu estat—, cal iniciar el pro-cés amb un coneixement exhaustiu de la situació física i de la proble-màtica global de l’espai. Un cop ben identificada la casuística particu-lar de l’espai, se’n pot començar el procés de regulació a través delsinstruments més adients. Aquest procés és el que es tracta a l’apartatsegüent.

Si s’ha de procedir a una nova localització dels horts existents, perquè es troben en situació il·legal o en zones de risc, cal preveure’nla clausura i, si s’escau, la restauració del lloc. En aquest cas és con-venient informar els afectats amb antelació, a fi que l’avís permeti reduirels perjudicis ocasionats, i també cal informar acuradament de la neces-sitat de l’actuació, atendre les peticions i problemàtiques individuals i cercar solucions consensuades que contribueixin a minimitzar els conflictes eventuals. Per a agilitar el procés també és convenient faci-litar als afectats una parcel·la de conreu al lloc on es creïn els noushorts, sempre d’acord amb els criteris i els mecanismes definits en elpla d’usos i gestió corresponent.

EL PROCÉS DE REORDENACIÓ D’UN HORT URBÀ O PERIURBÀ

74

Per iniciativa pròpia, o com a resposta a una demanda ciutadana, elsajuntaments solen ser els promotors de la implantació dels nous hortsen espais urbans o periurbans. L’empenta també pot procedir d’enti-tats de la societat civil organitzada.

De manera sintètica, quan el sòl és de titularitat municipal, es podendefinir les etapes següents en la implantació de l’espai dels horts:

1. Selecció d’una ubicació apropiada, que reuneixi les exigèncieslegals, funcionals, paisatgístiques i d’accessibilitat.

2. Protecció de l’espai mitjançant la classificació de l’àmbit esco-llit com a sòl no urbanitzable en el planejament general. La redac-ció i tramitació del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) éscompetència municipal, mentre que la seva aprovació definitivacorrespon a la Comissió Territorial d’Urbanisme (CTU) o al consellerde PTOP si el municipi té més de 100.000 habitants.

3. Elaboració d’un estudi previ de la zona d’horts, que ha d’inclou-re la descripció de l’espai i l’anàlisi de les variables que defineixenel seu estat: paisatge, patrimoni natural i cultural, usos existents,aspectes socials i econòmics, cens d’usuaris, mobilitat, serveis, edi-ficacions, impactes, etc.

4. Promoció de la participació pública per a consensuar els objec-tius amb els usuaris potencials i la ciutadania. Cal tenir en compteen el plantejament inicial la viabilitat econòmica de les propostes.

5. Elaboració i tramitació d’un pla especial urbanístic per al desen-volupament de l’àmbit (o impuls d’altres mecanismes de gestió comarrendaments o acords voluntaris).

El pla especial és la figura de planejament derivat idònia per a defi-nir l’ordenació d’espais de molta complexitat o dimensió. El pla espe-cial pot estar previst o no al POUM, però en virtut de la jerarquia nor-

EL PROCÉS DE CREACIÓ D’UN NOU HORT URBÀ

75

mativa sempre s’ha d’ajustar a les directrius que s’hi estableixen. Espot redactar per iniciativa del l’Administració o dels interessats. Atesala repercussió social de l’activitat hortícola, cal que la participaciósigui efectiva per a consensuar al màxim les propostes amb elscol·lectius implicats.

La tramitació del pla especial urbanístic correspon a l’Ajuntament, i l’aprovació definitiva a la CTU o els ajuntaments mateixos si dis-posen d’un programa d’actuació urbanística municipal (PAUM) queels atorga competència per a aprovar el planejament derivat.

6. Redacció d’un projecte de creació d’horts que defineixi les obresque s’han de fer amb prou detall, a fi de fer-ne una correcta execu-ció. Si l’àmbit és relativament reduït o de poca complexitat, l’espaid’horts es pot desenvolupar directament mitjançant un projecte, sensenecessitat de redactar un pla especial previ. En qualsevol cas, tambéés necessari un projecte per a aplicar el pla especial urbanístic.

Es tramita davant l’Ajuntament, que és l’organisme amb competèn-cia per a atorgar la llicència d’obres tant en el sòl no urbanitzable,quan es tracta d’actuacions lligades a l’activitat agrícola, com en elsòl urbà.

7. Establiment d’un pla de finançament i un pla d’etapes, que inclo-guin els compromisos que assumeix cada part. En qualsevol delscasos, per permetre la implementació i la gestió de les propostes ésmolt important assegurar els fons econòmics i programar un des-plegament de les actuacions en el temps. Aquests dos documents,que ja formen part dels plans especials, també s’haurien d’adjuntarquan l’actuació només requereixi un projecte.

8. Elaboració i aplicació d’un pla d’usos i gestió dels horts. Aquestpla determina les normes d’utilització de l’espai, d’acord amb el queestableix el pla especial. L’aprova definitivament l’Ajuntament, fet que facilita introduir-hi les modificacions o ajustos necessaris.

MECANISMES SENSE TRAMITACIÓURBANÍSTICA

Per a assegurar la permanència indefinida dels terrenysen qualitat d’horts urbans, cal utilitzar la via de la sevaclassificació urbanística com a sòl no urbanitzable.Aquest pot ser un procés llarg en el temps i eventual-ment difícil. No obstant això, hi pot haver altres viesper a promoure la presència d’horts en terrenys clas-sificats com a sòl urbanitzable, delimitat o no delimi-tat. Mentre aquest sòl no visqui un procés de transfor-mació urbana, pot acollir horts. A aquest efecte espoden utilitzar simplement arrendaments temporals oacords de custòdia amb els propietaris.

76

En general, el manteniment i la gestió dels espais assignats(parcel·les de cultiu, alguns camins, etc.) i dels elements propis del’ús individual de l’hort corresponen als usuaris, mentre que el man-teniment i la gestió dels elements comuns corresponen a l’Admi-nistració o a altres entitats com ara comunitats de regants o asso-ciacions d’usuaris.

9. Elaboració d’una ordenança o reglament de règim d’ús delshorts de titularitat municipal. Aquest instrument és elaborat perl’Ajuntament i aprovat pel ple. S’hi poden incloure clàusules relati-ves als usos admesos, a les actuacions de manteniment obligatò-ries, etc. En aquest sentit, és un instrument que pot complemen-tar o reforçar el pla d’usos i gestió. Si no n’hi ha, el reglament potser el document que reguli directament aquestes qüestions.

10. Implementació d’un programa de seguiment i avaluació del bonestat dels horts. És imprescindible preveure mecanismes d’avalua-ció continuada que garanteixin el manteniment de la qualitat pai-satgística de l’àmbit i el compliment dels objectius fixats.

77

HORTS EN SÒL URBÀ

En alguns casos és possible destinar un espai inclòsdintre del sistema d’espais lliures o equipaments detitularitat municipal a l’ús d’horts ciutadans. En aquestcas, caldrà establir un contracte amb els usuaris enrègim de concessió administrativa de l’espai per aaquest fi i, per tant, caldrà efectuar un concurs públicper a adjudicar-lo.

En els casos en què la propietat del sòl és privada, tant si és de particulars com d’altres administracions o entitats, a més delsrequisits descrits cal:

11. Establir un contracte de lloguer o un conveni de col·laboracióentre la propietat i l’entitat promotora, sigui l’Ajuntament o una asso-ciació cívica. El conveni pot tenir formes diferents com ara un acordde custòdia, una cessió temporal, etc.

Fon

t:P

OU

M d

e G

rano

llers

78

A continuació es detallen les principals figures urbanístiques i els instruments de gestió que poden resultar útils per a la creació o orde-nació d’horts urbans i periurbans. Es tracta d’una síntesi de les carac-terístiques dels instruments esmentats fins ara amb què es pretén concretar-ne la finalitat i el contingut essencial, amb el benentès queno existeix un únic procediment per a assolir l’objectiu fixat. Normalmenthi ha diverses estratègies i mecanismes possibles, i en cada cas par-ticular s’ha de valorar quines són les opcions més apropiades.

ESTUDIS PREVIS AL PLA ESPECIAL URBANÍSTICAbans de procedir a la redacció del pla especial urbanístic és impor-tant dedicar bona part dels esforços a realitzar l’estudi previ del llocque s’ha de transformar. Cal conèixer profundament la realitat del’àmbit en si, les característiques del seu entorn, els actors implicats,els processos de deteriorament de l’espai, etc. En definitiva, cal ava-luar els “pros” i els “contres” de la situació inicial abans de procedir aconcretar les propostes de millora. Aquesta base de coneixement s’hade fonamentar en un treball de camp exhaustiu, que permeti confec-cionar propostes raonades de futur.

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC El pla especial urbanístic és una figura de planejament derivat moltflexible, que pot tenir diferents finalitats com recuperar o millorar elsespais agrícoles, el medi natural o el paisatge urbà o rural. Per tant, ésl’instrument més adequat per ordenar els espais d’horts urbans.

El pla especial urbanístic defineix l’ordenació de l’àmbit físic i jurí-dic i estableix determinacions en els aspectes següents:

delimita l’espai d’actuació, si no està previst pel POUM

fixa les directrius d’aplicació, ambientals, paisatgístiques o d’altraíndole

PRINCIPALS FIGURES I INSTRUMENTS DE GESTIÓ

79

qualifica els espais en funció de diferents usos (espai agrícola, sis-tema fluvial, xarxa de camins, etc.)

assenyala els accessos rodats i els de vianants

defineix els camins i els recorreguts interns

preveu actuacions d’adaptació topogràfica

regula les possibles construccions auxiliars

defineix materials i tractaments de tots els elements que ho reque-reixen

preveu les xarxes de servei necessàries per a dur a terme l’activitathortícola

La documentació del pla especial ha d’estar està integrada per:

Memòria: descriu la morfologia, les característiques i els usos exis-tents de l’àmbit i el seu entorn.

Plànols d’informació: reflecteixen l’estat original de l’àmbit segonsla topografia, els usos del sòl i les preexistències.

Plànols d’ordenació: defineixen l’ordenació prevista en tots els aspec-tes indicats anteriorment.

Normativa: regula d’una manera articulada l’ordenació i els usos quees volen implantar.

Documentació complementària: pot incorporar estudis socials, his-tòrics, ambientals, paisatgístics, agronòmics, de riscos o altres derellevants segons el cas.

CONTINGUT DELS REGLAMENTS MUNICIPALS

Els reglaments municipals són instruments útils i fle-xibles per a regular la gestió quotidiana dels horts. La seva normativa ha de preveure:

• Condicions dels particulars per a l’obtenció d’un hort

• Obligacions dels titulars de les llicències

• Actuacions i usos permesos i exclosos: aigua, gestió de residus i compostatge, tinença d’animals, foc, ús d’eines i productes de jardineria, etc.

• Termini de la llicència

• Motius d’extinció de la llicència

• Règim econòmic de la llicència (taxes, fiança,etc.)

• Sistema d’adjudicació dels horts. Sistema d’organització dels usuaris

80

PROJECTE DE CREACIÓ DELS HORTSEl projecte defineix les obres que s’han d’executar i les quantifica entermes materials i econòmics. S’ha d’ajustar al pla especial, quan n’hiha. En general, el projecte detalla les actuacions físiques, com ara:

moviments de terres

plantacions

disseny dels espais comuns

situació, mides i tractament de camins o tanques

volumetria i materials de les construccions auxiliars

traçat de les xarxes de servei i escomeses imprescindibles

mobiliari urbà

La documentació del projecte ha d’estar integrada per:

Memòria: descriu les obres que s’han de realitzar.

Plànols: detallen les obres físicament.

Estat d’amidaments: calculen els materials necessaris per partidesd’obra.

Pressupost: calcula els costos econòmics, aplicant els preus de lespartides.

Plecs de condicions: recull les normes legals, generals i específi-ques, que han de complir els materials i la seva posada en obra.

PLA D’USOS I GESTIÓ DELS HORTSUn pla d’usos i gestió és el document adient, la finalitat del qual ésregular específicament els usos i establir les regles bàsiques delbon hortolà. També serveix per a indicar com portar a terme el procésde desenvolupament dels horts en el temps: estableix un pla d’etapesi marca prioritats d’actuació.

81

Aquesta normativa de regulació s’ha d’adequar a cada cas. Per això,és convenient tenir en compte els criteris exposats al capítol 2 i con-sensuar el pla amb els agents implicats en els horts. La participacióciutadana i la incorporació de les entitats interessades és clau per aassegurar l’èxit de la iniciativa i la pertinència de la gestió prevista.

El pla d’usos és aprovat per l’Ajuntament. És preferible que sigui undocument independent per poder ajustar-ne amb més agilitat el con-tingut en funció de l’evolució de la situació dels horts en el temps i enfunció de l’observació de la realitat quotidiana.

És molt important que el pla d’usos estableixi una entitat de repre-sentació dels propietaris o usuaris per a assegurar un funcionamentcorrecte dels horts. Aquesta coordinarà les necessitats i demandesdels usuaris, centralitzarà la comunicació amb l’ajuntament, vetllarà pelbon manteniment de l’espai, distribuirà les tasques comunes, etc.

REGLAMENT O ORDENANCES MUNICIPALS DE RÈGIM D’ÚSDELS HORTSQuan es tracta d’horts de nova creació, generalment promoguts perl’Administració en terrenys municipals, cal establir un mecanisme per a atorgar llicències d’ús als hortolans. Per a això és útil confeccio-nar un reglament o ordenança de règim d’ús dels horts, que estableixel mecanisme d’atorgament de les llicències, les seves condicionsi els drets i deures tant de l’usuari com de l’Administració.

Es pot preveure un mecanisme extraordinari d’adjudicació de llicèn-cies per als hortolans procedents de zones d’horts que s’han clausu-rat o per als hortolans que ja són en l’espai.

En el cas que s’opti per un acord de custòdia per a implantar una zonad’horts, l’articulat també hauria d’establir el règim d’ús dels horts.

CONTINGUT DEL PLA D’USOS I GESTIÓ

Tal com indica el seu nom, el pla d’usos i gestió és un document que regula els usos de l’espai d’horts.El seu contingut, entre altres, s’ha de centrar en elsaspectes següents:

• L’aigua i el reg

• Marges i límits de les parcel·les

• Vegetació i fauna de l’entorn

• Camins

• Edificacions i tanques

• Tinença d’animals

• Residus i compostatge

• Ús de l’espai públic

• Manteniment i neteja dels diferents indrets

• Règim d’usos agrícoles i de cultiu

• Educació ambiental

• Coordinació amb municipis veïns

• Creació d’horts públics de lloguer

• Organització dels usuaris

Conclusions12 idees clau per a la millora paisatgísticadels horts urbans i periurbans

4

1 Adaptar la disposició de les plataformes de conreu i les parcel·les a la topografia.

2 Dissenyar la xarxa de reg d’acord amb la morfologia natural del terreny i utilitzar

sistemes de regatge eficients.

3 Integrar en l’ordenació dels horts els espais naturals, els recursos naturalsi el patrimoni construït tradicional.

4 Planificar les noves plantacions de manera que reforcin la coherència del conjunt

i relacionin els horts amb els valors del lloc.

5 Crear una xarxa de camins que vertebri l’espai interiorment i connecti amb l’entorn.

6 Evitar la construcció de tanques i, quan siguin imprescindibles, col·locar

un tancament perimetral únic i visualment permeable.

7 Localitzar les construccions (casetes, equipaments, hivernacles, etc.) de manera

racional, ordenada, i vetllant perquè tinguin un disseny harmònic amb l’entorn.

8 Minimitzar l’impacte visual de les instal·lacions i serveis complementaris.

9 Evitar la proliferació de materials desordenats i l’ús de materials de rebuig

per a fer construccions i tanques o com a elements auxiliars del cultiu.

10 Redactar i implementar instruments urbanístics i de gestió que garanteixin

la protecció i l’ordenació de l’espai.

11 Constituir associacions d’hortolans que coordinin els usuaris i assegurin

el manteniment i la bona gestió de l’espai.

12 Potenciar els horts com a espais d’identitat col·lectiva i coneixement.

83

Experiències pràctiques5

85

La implantació o reordenació d’horts urbans i periurbans és una actuació que

ha de ser atenta a les característiques de cada lloc i situació concreta. Per això,

a més dels criteris i estratègies generals pot ser útil conèixer-ne referents pràctics.

A continuació es presenta una selecció d’estudis de cas que tenir interès a l’hora

de plantejar noves intervencions. No es tracta d’un recull exhaustiu, sinó que és

una compilació d’experiències pràctiques pioneres i representatives. La major part

són de Catalunya, però hi ha alguns exemples d’Espanya i d’altres països, que

permeten constatar que aquestes iniciatives tenen una àmplia difusió arreu del

món i un interès generalitzat en tot tipus d’espais urbans i periurbans.

Els estudis de cas es presenten en forma de fitxa, amb informació escrita i docu-

mentació gràfica. El text recull de manera sintètica i sistemàtica les dades bàsi-

ques de cada cas, els seus antecedents, les actuacions realitzades i les caracte-

rístiques de gestió establertes. Les imatges i la cartografia permeten situar

espacialment els horts i obtenir una primera lectura del paisatge que configuren.

86

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Construcció d’una granja de gallines,conills, ànecs, oques, ovelles i arnesd’abelles negres catalanes.

Objectius del projecte:Recuperar un espai d’ús poc definit.

Proporcionar un tros de terra als majorsde seixanta-cinc anys per al conreu de verdures i hortalisses.

Acostar la població escolar a la realitatagrícola.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE.ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripció dels horts: Els horts de la masiade Can Mestres constitueixen un reducte de paisatge rural a cavall entre la tramaurbana i la muntanya de Montjuïc. Ocupen

l’espai lliure al voltant de la masia de CanMestres, de propietat municipal i cedida a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins el 1997. La massa arbòria de l’entrada i la masia constitueixen l’avantsala d’unespai hortícola situat en un terreny deprimit i visualment aïllat respecte de l’entorn.

Topografia: Terreny lleugerament inclinat i esglaonat, parcialment enfonsat respectedel vessant de la muntanya de Montjuïc.

Aigua: Connexió a la xarxa d’aigua potable.Treballs en curs de restauració d’un pou.

Vegetació d’acompanyament: Petitamassa de vegetació arbòria i arbustivamediterrània a l’entrada del recinte i plantacions de jardineria complementàries.

CARACTERÍSTIQUES DE GESTIÓ

Obtenció de la llicència: Concurs públic i sorteig entre majors de seixanta-cinc anys

CONTEXTHorts situats al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. Per un costatlimita amb edificis dels barris de CanClos i la Marina i, per l’altre, amb elvessant sud de la muntanya de Montjuïc

DIMENSIONSExtensió: 1 ha

Nombre de parcel·les: 52

Mida de les parcel·les: 40 m2

PROPIETATMunicipal

GESTIÓAjuntament de Barcelona

1. BARCELONA (Barcelonès)

HORT DE LA MASIA DE CAN MESTRES

12

7

106

5

119

8

2

43

12 3 4 5 6 7 8 9

10 11 12

Can Mestres. Sants-Montjuïc

Can Soler. Horta-Guinardó

L’Hort de Turull. Gràcia

L’Hort de l’avi. Gràcia

Hort de la Trinitat. Sant Andreu

Can Cadena. Sant Martí

Hort de Sant Pau del Camp. Ciutat Vella

Hort del Camí de la Torre Melina. Les Corts

Hort urbà de Pedralbes. Les Corts

Hort de la Sagrada Família. Eixample

Casa de l’Aigua. Nou Barris

Hort Collserola. Sarrià-Sant Gervasi1

87

residents al districte, que no convisquin en el domicili d’algun adjudicatari ni haginestat privats d’una parcel·la mitjançant un expedient.

Duració de la llicència: 5 anys.

Rescissió de la llicència: Per renúncia,defunció, canvi de residència o absència del districte superior a 3 mesos,sotsarrendament o cessió a tercers,implantació de construccions o plantaciód’arbres, pràctica d’usos no autoritzats,requeriment de les autoritats municipals,venda dels productes conreats, nopagament de l’import del consum d’aiguaabans d’un mes des de la recepció del càrrec, etc.

Obligacions: No s’hi poden instal·larconstruccions de cap tipus ni hivernacles ni gàbies per a animals, plantar arbres,limitar la parcel·la amb murs, canyes, fusteso altres, utilitzar la parcel·la com a dipòsit

de materials, tenir gossos, construir-hi pous, sobrepassar els límits de la parcel·la,regar amb aspersors o sistemes que puguin envair les altres parcel·les, vendre els productes obtinguts, implantar usos que produeixin molèsties, males olors o altres inconvenients. Cal mantenir la parcel·la neta i lliure de plantesespontànies. Gestionar adequadament lesdeixalles, separant-ne les restes orgàniques,el paper i cartró, el vidre, els metalls i plàstics, i dipositant aquests materials als contenidors de recollida selectivacorresponents.

Drets: Conrear plantes hortícoles.

Equipaments i serveis: Vestidor ambdutxes, lavabos adaptats (també per a nens/es), armaris individuals d’1 m2

i una aula didàctica. Eines i estris de conreuen préstec per als qui en necessitin.

Quotes: Gratuït.

Normativa existent: Reglament de règimintern i funcionament de la Xarxa d’HortsUrbans de Barcelona.

12

71

6

5

119

8

2

43

1 2 3 4 5 6 7 8 9

101112

Can Mestres. Sants-Montjuïc

Can Soler. Horta-Guinardó

L’Hort de Turull. Gràcia

L’Hort de l’avi. Gràcia

Hort de la Trinitat. Sant Andreu

Can Cadena. Sant Martí

Hort de Sant Pau del Camp. Ciutat Vella

Hort del Camí de la Torre Melina. Les Corts

Hort urbà de Pedralbes. Les Corts

Hort de la Sagrada Família. EixampleCasa de l’Aigua. Nou Barris

Hort Collserola. Sarrià-Sant Gervasi

10

88

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Manca d’espais disponibles en una ciutatmolt urbanitzada i compacta.

Objectius del projecte:Recuperar un espai d’ús poc definit.

Proporcionar un tros de terra als majorsde seixanta-cinc anys per al conreu de verdures i hortalisses.

Acostar la població escolar a l’horticultura.


Descripció dels horts: Els horts de laSagrada Família constitueixen una zonalliure de caràcter singular enmig de la tramaurbana. El recinte —tancat però visualmentpermeable— presenta la diversitat de

textures característica dels horts i un sistema reticular de camins de sauló. Hi apareixen com a únics elementsconstruïts el mòdul dels armaris d’eines i el tancat per als contenidors de residus,amb un acabat cromàtic vistós.

Topografia: El terreny és pla i assolellat. No s’hi han fet moviments de terres.

Aigua: Connexió a la xarxa d’aigua potable.

Vegetació d’acompanyament: Plantacionsperimètrics amb espècies habituals de jardineria pública.


Obtenció de la llicència: Concurs públic i sorteig entre majors de seixanta-cinc anysresidents al districte, que no convisquin en el domicili d’algun adjudicatari ni haginestat privats d’una parcel·la mitjançant un expedient.

CONTEXTHorts situats enmig del teixit urbà delbarri de l’Eixample, entre els carrers de Consell de Cent, Padilla i Enamorats

DIMENSIONSExtensió: 0,2 ha



PROPIETATMunicipal

GESTIÓAjuntament de Barcelona

2. BARCELONA (Barcelonès)

HORT SAGRADA FAMÍLIA

89


Rescissió de la llicència: Per renúncia,defunció, canvi de residència o absència del districte superior a 3 mesos,sotsarrendament o cessió a tercers,implantació de construccions o plantaciód’arbres, pràctica d’usos no autoritzats,requeriment de les autoritats municipals,venda dels productes conreats, pagamentde l’import del consum d’aigua abans d’1 mes des de la recepció del càrrec, etc.

Obligacions: No s’hi poden instal·larconstruccions de cap tipus ni hivernacles ni gàbies per a animals, ni plantar arbres, nilimitar la parcel·la amb murs, canyes, fusteso altres, ni utilitzar la parcel·la com a dipòsitde materials, ni tenir gossos, ni construir-hipous, ni sobrepassar els límits de laparcel·la, ni regar amb aspersors o sistemesque puguin envair les altres parcel·les, nivendre els productes obtinguts, ni implantar

usos que produeixin molèsties, males olorso altres inconvenients. Cal mantenir laparcel·la neta i lliure de plantes espontànies.Gestionar adequadament les deixalles,separant-ne les restes orgàniques, el paper i cartró, el vidre, els metalls i plàstics, idipositant aquests materials en elscontenidors de recollida selectivacorresponents.

Drets: Conrear plantes hortícoles.

Equipaments i serveis: Lavabo adaptat i armaris individuals d’1 m2. Eines i estris de conreu en préstec per als qui elsnecessitin.

Quotes: Gratuït.

Normativa existent: Reglament de règimintern i funcionament de la Xarxa d’HortsUrbans de Barcelona.

90

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Manca d’homogeneïtat entre els elements estructurals.

Acumulació de tota mena de residus.

Males condicions higièniques.

Objectius del projecte:Protegir el medi ambient, el paisatge i els usos agrícoles.

Afavorir la continuïtat de les activitatsagrícoles productives professionalsexistents.

Regular els béns naturals i culturalsassociats als horts.

Regular les característiques dels elements construïts (casetes,tanques, etc.).

Regular i ordenar els usos de l’àmbitdestinat a horts familiars.


Descripció dels horts: Els horts esdisposen longitudinalment a la banda nordde la població, entre el riu i l’antic traçat del tren. D’una banda constitueixen una deles façanes de la població i, de l’altra, unespai de passeig i de lleure molt freqüentat.

Topografia: Zona que forma part de la planaal·luvial del riu Ter.

Aigua: El sistema de reg emprat pelshortolans és el tradicional per inundació i fins ara no se n’ha implantat cap altre demés eficaç pel que fa a l’optimització de l’aigua.

Vegetació d’acompanyament: A causa de la proximitat del riu, la vegetació existentés la característica de ribera. Dins de l’espaidels horts cal destacar la presència de fruiters.

CONTEXTBescanó és enmig d’una zona agrícolaque ocupa un eixamplament de la planadel Ter. L’espai d’horts familiars estàsituat adjacent al nucli urbà, entre el riuTer i la via Verda (antic traçat de FEVE -Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha)



Mida de les parcel·les: Unitat mínimade 300 m2 i màxima de 1.000 m2

PROPIETATPrivada

GESTIÓAssociació d’Usuaris de les Hortes de Bescanó

3. BESCANÓ (Gironès)

HORTS DE BESCANÓ

91


Obtenció de la llicència: Només en el casde les casetes d’hort reglamentàries.

Duració de la llicència: Indefinida.

Obligacions: Complir la normativa i altrescondicions del règim de funcionament.S’estableix una unitat mínima de parcel·la de 300 m2 per a evitar l’excessivafragmentació del paisatge i es prohibeixenles divisions i segregacions de finques en superfícies inferiors.

Drets: Subvenció del 50% del cost de la caseta d’hort.

Normativa existent: Normativa del Plad’usos.

92

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Presència d’horts il·legals en diversosindrets del municipi.

Demanda específica d’horts per part de sectors importants de gent gran de la ciutat.

Objectius del projecte:Proporcionar un servei cultural, lúdic, de relació social i terapèutic arrelat al territori i adreçat a persones grans de més de seixanta-quatre anys i persones d’entre seixanta i seixanta-quatre anys sense activitat laboral.

Establir un equipament municipalfuncionalment i paisatgísticamentcoherent amb l’entorn agrícola.

Recuperar les parcel·les afectades per abocaments de terres i runa.


Descripció dels horts: Es planteja unatrama de cintes, paviments i desguassosque dibuixen l’estructura dels horts i resolenun tema delicat: la definició dels límits de cada parcel·la. Els horts es distribueixenen dos àmbits, separats per una zonad’accés al llarg de la qual es disposen trens de construccions que resolen tot el programa edificat: serveis, puntd’informació, magatzem i armarispersonalitzats. Aquestes edificacions s’hanresolt amb unes peces prefabricades i unacoberta de metacrilat sobreposada.

Topografia: Es recupera la topografia de l’emplaçament (utilitzada recentmentcom a abocador de terres) lleugeramentdeprimida als camins.

Aigua: Tots els horts disposen de boques

CONTEXTZona d’horts municipals situada al suddel nucli urbà, a prop de l’aeroport delPrat, al marge del canal de la Bunyola i accessible des de la carretera de laplatja del Prat. Els horts són al límit del nucli urbà, a l’espai de transició capal paisatge agrari de la plana deltaicadel Llobregat




PROPIETATPrivada

GESTIÓAjuntament del Prat de Llobregat(contracte de lloguer per a 15 anys)

4. EL PRAT DE LLOBREGAT (Baix Llobregat)

HORTS LÚDICS MUNICIPALS DEL PRAT DE LLOBREGAT

93

de reg. L’aigua procedeix d’uns dipòsits que capten l’aigua del canal de la dreta del Llobregat durant la nit. El sistema dedrenatge de tots els horts retorna les aigüespluvials cap al canal de la Bunyola.

Vegetació d’acompanyament: Replantaciósobre la sèquia veïna de plàtans procedentsd’altres obres que reforcen les alineacionspreexistents. Plantació de totes les tanquesamb espècies autòctones del delta:tamarius, ginestes i canyes. Plantació a l’interior de l’espai de salzes i figueres.


Obtenció de la llicència: Sorteig públicentre els sol·licitants.

Duració de la llicència: 1 any prorrogablefins a 5 anys.

Rescissió de la llicència: Renúncia.Defunció del titular de l’autorització.

Revocació (incompliment de les condicionsde la llicència) o fi del termini.

Obligacions: Mantenir en perfecte estat de conservació tots els elements de lesinstal·lacions. Conrear l’hort i fer-hopersonalment. Dipositar totes les deixallesproduïdes als contenidors de residuscontrolats. Satisfer la taxa anual quel’Ajuntament estableix a les ordenancesfiscals municipals, en concepte de les despeses per al manteniment i la conservació de les instal·lacions, tant de les individuals com de les col·lectives.

Drets: Conreu de plantes agrícoles i de jardineria. Clau d’entrada dels banys iles instal·lacions d’armariets. Aigua. Espaiper a canyes.

Equipaments i serveis: Instal·lacionsaccessibles a persones amb mobilitatreduïda. 110 horts individualitzats de 60 m2.4 horts per a entitats de 30 m2. 29 taules

de cultiu elevades del terra regulables (12 per a persones amb mobilitat reduïda i cadira de rodes). Centre d’informació(encarregat dels horts). Zones d’estada.Instal·lació de lavabos per a homes i dones.Instal·lacions per a eines amb armarisindividuals. Cavallets per a canyes. Dipòsitd’aigua. Contenidors de recollida selectiva.

Quotes: Taxa anual (any 2008, 100 €).

Normativa existent: Bases reguladores de les condicions de l’atorgament de lesautoritzacions d’ús de les instal·lacions dels horts lúdics municipals ubicats al camíde la Bunyola (gener de 2007).

94

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Existència d’horts familiars privats ambproblemes d’integració i de gestió.

Degradació i marginació del paisatged’hortes tradicional.

Degradació dels elements patrimonials i naturals existents.

Manca d’homogeneïtat en els elementshortícoles construïts.

Absència de gestió municipal o autogestió dels usuaris.

Inseguretat i vandalisme creixents.

Desconeixement ciutadà de l’espai.

Objectius del projecte:Protegir i recuperar el paisatge dels hortsi el seu ús actiu.

Definir criteris unitaris d’actuació per

a rehabilitacions, noves construccions,mobiliari, senyalització, vegetació, etc.

Definir criteris per a intervencions ambinterès ecològic i paisatgístic.

Conservar el recurs d’aiguaquantitativament i qualitativament.

Promoure una gestió compartida entreajuntament, usuaris i propietaris.

Crear hortes municipals de lloguer.

Facilitar les pràctiques d’educacióambiental als horts.


Establiment d’una superfície mínima deparcel·la per poder construir una caseta.

Regulació i substitució de tanques i casetes per models subvencionats per l’Ajuntament.

CONTEXTFranja no urbanitzada entre el barri de Santa Eugènia i el riu Ter

DIMENSIONSSuperfície: 41,42 ha

Nombre de parcel·les:Aproximadament 400 usuaris

Mida de les parcel·les:Gran diversitat de mides de parcel·les,amb un predomini de les compresesentre 200 i 1.000 m2

PROPIETATMixta (Ajuntament de Girona i privada)

GESTIÓD’acord amb el Pla especial de leshortes de Santa Eugènia i el seu Plad’usos i gestió

5. GIRONA (Gironès)

HORTES DE SANTA EUGÈNIA

95

Manteniment d’hortes, camins i recs.

Contribució a la creació de l’associaciód’usuaris dels horts i de la comunitat de regants de la Sèquia Monar.

Organització periòdica de cursos.

Creació de les hortes de lloguermunicipals.

Construcció del parc dels aiguamolls, en una finca força degradada.

Reparació d’un tram de la Sèquia Monar,conjuntament amb l’ajuntament de Salt.

Contractació, durant els dos primersanys, d’un tècnic agrícola i un vigilant.

DESCRIPCIÓ DE L’ESPAI

Descripció dels horts: A les hortes de Santa Eugènia es combinen el cultiud’horts familiars, l’horta professional i usosextraagrícoles (18% de la superfície).

Topografia: L’àmbit se situa sobre les terrasses al·luvials del riu Ter. Hi ha un sistema de microparcel·les distribuïdesen 88 unitats cadastrals de 63 propietaris.

Aigua: El curs d’alimentació primari és la Sèquia Monar des d’on els recs principalstransporten aigua al riu Ter. Els recssecundaris i terciaris distribueixen l’aiguacap a les diferents finques i parcel·les.

Vegetació d’acompanyament: Les úniquescomunitats vegetals naturals són les dels marges de parcel·les i recs i el bosc de ribera adjacent al Ter. Cal destacarexemplars d’arbres aïllats: fruiters, salzes,pollancres i nogueres.


Obtenció de llicència: Sorteig públic entremajors d’edat empadronats a Girona.

Duració de llicència: 5 anys prorrogables

anualment fins a un màxim de 5 anys més.

Rescissió de llicència: Venciment deltermini o renúncia de l’adjudicatari.

Obligacions: No s’hi poden instal·larhivernacles o edificacions, plantar-hi arbres,limitar la parcel·la amb murs, canyes o altresmaterials, sobrepassar els límits, utilitzar la parcel·la com a magatzem de materials,tenir-hi animals, construir-hi pous, regarsobre parcel·les veïnes, etc.

Drets: Cultivar l’hort amb verdures,hortalisses, flors.

Equipaments i serveis: Casetes d’horthabituals entre 2 i 9 m2 (la majoria de 3-4 m2).

Quotes: 50 €/any.

Normativa existent: Pla especial de leshortes de Santa Eugènia (que inclou un Plad’usos i gestió) i Reglament de règim intern i funcionament de les hortes de lloguer.

96

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Complexitat de gestió d’un espai agrícolaperiurbà actualment protegit pel seu valorterritorial i ambiental.

Necessitat d’optimitzar les actuacions de consolidació del seu caràcter obert i agrícola.

Inexistència d’horts de titularitat públicaal nucli urbà de Mollet del Vallès.

Objectius del projecte:Mantenir i millorar els valors agrícoles,ecològics i paisatgístics del lloc.

Contribuir a la gestió autosuficient i sostenible de l’espai rural de Gallecs.

Proporcionar un servei lúdic i agrícola als ciutadans de Mollet.


Descripció dels horts: Els horts es trobenal centre de Gallecs, envoltats d’un paisatgeagrícola que contrasta fortament ambl’ambient urbà i industrial adjacent. Situats a prop del camí rural de Gallecs i creuatsper la riera del Caganell o de Gallecs, es troben envoltats de camps de conreu de cereal de secà. Les parcel·les esdistribueixen entre una plataforma central,on també hi ha els equipamentscomunitaris, i algunes terrasses a l’altrabanda de la riera.

Topografia: No hi ha hagut movimentstopogràfics significatius. En estar a propd’una riera, l’emplaçament escollit és una zona potencialment inundable.

Aigua: Bassa general a l’entrada de l’espai,abastida per pous. Sistema de rec per

CONTEXTZona d’horts municipals situada al centre de l’espai rural de Gallecs,territori agroforestal de 774 ha situat a uns 15 km de Barcelona de valorestratègic per la seva posició dins de l’àrea metropolitana




PROPIETATPública (Institut Català del Sòl). Cessióprevista de la titularitat al Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs (CPEING)

GESTIÓCPEING

6. MOLLET DEL VALLÈS (Vallès Oriental)

HORTS DE GALLECS

97

gravetat, per torns. L’escassetat d’aigua,però, fa plantejar el canvi a un sistema mésadequat i sostenible, basat en un rec a pressió localitzat.

Vegetació d’acompanyament: Es permetconrear únicament plantes hortícoles. Nos’autoritza la plantació d’arbres ni la tinençad’animals.


Obtenció de la llicència: Per ordre de petició, prèvia sol·licitud al Consorci.

Duració de la llicència: Renovacions anuals.

Rescissió de la llicència: Incompliment de les condicions de llicència o de conservació de l’hort.

Obligacions: No tenir animals, no plantararbrat, mantenir les parcel·les netes i conreades.

Equipaments i serveis: Edifici comunitariamb armaris d’eines compartits, comptadord’aigua individual, compostadors.

Quotes: Sense quota municipal. Cost demanteniment de les instal·lacions i consumsa càrrec de la comunitat d’hortalans.

Normativa existent: Normativad’autorització dels horts familiars a Gallecs,aprovada per l’Incasol i l’Ajuntament de Mollet el 1995. Conveni d’encomana dela gestió dels horts a l’Ajuntament de Molleti revisions i renovacions anual, prèviasupervisió dels tècnics municipals.

98

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades: Neteja de l’espai: retirada de bidons, construccionsmarginals i hivernacles.

Objectius del projecte:Mantenir i millorar els valors agrícoles,ecològics i paisatgístics del lloc.

Proporcionar un servei lúdic i agrícola als ciutadans d’Olot.


Descripció dels horts: Els horts són enmigd’un mosaic de bosquets de roure pènol (de gran valor i raresa, tant des del punt devista ecològic com paisatgístic) i d’espaisoberts distribuïts en funció del relleu i del substrat (que històricament han estatdestinats a l’horticultura). Hi ha nombroses

tanques de paret seca, formades per pedresretirades dels camps pels antics pagesos,les quals ressegueixen la topografia i augmenten l’interès paisatgístic de la zona.

Topografia: No hi ha hagut movimentstopogràfics importants. Aquest espai ja era un espai d’horts i s’hi ha matingut el mateix ús.

Aigua: Es condueix l’aigua de la font de Cal Tarut fins a dos dipòsits situats a l’espai d’horts. Aquests dipòsits alimentenquatre punts d’aigua distribuïts per l’espai.

Vegetació d’acompanyament: Petitsfragments de roureda de roure pènol.


Obtenció de la llicència: Mitjançantsol·licitud. Es dóna prioritat als jubilats.

Duració de la llicència: 1 any prorrogable.

CONTEXTZona d’ampliació del Parc Nou d’Olot, a la finca de Cal Tarut. El Parc Nou és un jardí romàntic i pintoresc situat en una antiga finca senyorial. El horts deCal Tarut són dins la zona d’ampliació,en un espai de mosaic agroforestal

DIMENSIONSExtensió: Aproximadament 0,6 ha



de mitjana

PROPIETATPública (Ajuntament d’Olot)

GESTIÓMuseu dels Volcans

7. OLOT (Garrotxa)

HORTS DE CAL TARUT

99

Rescissió de la llicència: Incompliment del reglament d’ús.

Obligacions: Mantenir l’espai net i cultivat,no construir casetes d’hort, ni tanques ni cap tipus d’obra, no tenir animals, no plantar-hi arbres i no comercialitzar les hortalisses obtingudes.

Drets: Cultivar l’hort.

Equipaments i serveis: Aigua de reg i casetes per a les eines.

Quotes: Gratuït.

Normativa existent: En el moment de signar el contracte de cessió de l’hort es lliura a l’usuari el Reglament d’ús delshorts del Parc Nou.

100

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Horts il·legals i amb gran impacte visual a la ribera del riu Ripoll, amb ocupacióparcial de llera i presència de talussos.

Objectius del projecte:Eliminar els horts il·legals (s’han eliminat516 horts i 628 construccions).

Ordenar els horts existents i reconegutslegalment.

Crear nous espais d’horts (un dels qualsper a entitats de discapacitats, sensebarreres arquitectòniques i amb lavaboadaptat).

Substituir les tanques perimetrals per tanques ecològiques.

Arranjar les sèquies i construir un assutper al reg dels horts històrics.

Regular les condicions d’explotació(formals i d’usos) de les parcel·les de titularitat municipal.


Descripció dels horts: Horts situats a la terrassa fluvial inferior del Ripoll,dominats per la presència de talussoslaterals i la visió de la façana de la ciutat que dóna al riu. Disposats al llarg del seucurs, alternen sectors que han estat objected’ordenació amb sectors més precaris. Les parcel·les s’hi disposen formant el tradicional mosaic ortogonal dels hortsvallesans.

Topografia: Terrasses fluvials protegides.

Aigua: Pous i sèquies a part del riu, de cabal variable.

CONTEXTZona d’horts municipals situada a les terrasses adjacents al Ripoll, quetravessa el terme municipal, de nord a sud, al llarg de 7 km i constitueix un espai de transició entre Sabadell i el medi natural. Bona part dels hortshistòrics han perdurat fins avui



Mida de les parcel·les: Uns 300 m2, les preexistents, i 100-120 m2, les noves

PROPIETATMixta (Ajuntament de Sabadell i privada)

GESTIÓComissió de Gestió de l’Ajuntament de Sabadell

8. SABADELL (Vallès Occidental)

HORTS DEL RIPOLL

101

Vegetació d’acompanyament:Plantes hortícoles i de jardineria.

Vegetació de ribera als marges de riu i vegetació arbòria.


Obtenció de la llicència: Valoració de mèrits entre els sol·licitants.


Rescissió de la llicència: Incompliment deles condicions de llicència, raons d’interèspúblic.

Obligacions: No fer obres, ni posartanques, ni fer barbacoes. No modificar les casetes existents excepte endeterminades condicions. No tenir bestiar.

Drets: Conrear exclusivament per a consumprivat.

Equipaments i serveis: Caseta individualper a armaris d’eines. Les casetes novessón d’1,20 m2 i les preexistents s’han de reduir a un màxim de 9 m2. Quan s’en recupera l’usdefruit, s’enderroquen i s’adapten a la nova tipologia.

Quotes: 0,33 €/m2 de terra i 6 €/m2

de caseta. El cost de l’aigua i el manteniment a càrrec de l’hortolà.

Normativa existent: Reglament de règimd’ús dels horts de titularitat municipal i per l’atorgament de llicències d’ús privatiudel domini públic, aprovat el 25 de febrer de 2008.

102

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Urbanització difusa dels espaisperiurbans amb criteris allunyats de l’entorn rural.

Degradació de la xarxa de regadiu.

Pèrdua de l’agricultura tradicional.

Objectius del projecte:Organització dels usuaris dels horts.

Acostar la ciutat i el riu, ja que els hortsfan un paper de frontissa important.

Revalorar el patrimoni agrícola.

Ordenar l’espai.


Descripció dels horts: Els horts ocupen unafranja paral·lela al Ter, entre arbredes i el nucliurbà, estructurada per la divisió poligonal deles parcel·les. L’elevada variabilitat cromàticaestacional, l’abundor d’aigua, els arbresaïllats, els camins elevats i les petitesconstruccions de caràcter rural són elementsque contribueixen significativament a conferirun caràcter agradable i acollidor a l’espai.

Topografia: El terreny, sobre terrassesfluvials del Ter, és pràcticament pla, noméssolcat per alguns marges baixoscorresponents a antics cursos fluvials.

Aigua: Procedent del Ter a través de laSèquia Monar. La primera referència d’un rec a la zona és de l’any 833. La xarxade recs és molt extensa i s’han de mantenirsegons la tipologia tradicional.

CONTEXTRestes de la zona agrícola irrigada per la Sèquia Monar que antigaments’estenia per Bescanó, Salt, SantaEugènia de Ter i Girona. Actualment es troba pràcticament englobada dinsl’àrea urbana de Girona, a cavall dels termes de Salt i Girona


Nombre de parcel·les: 304 finquescadastrals subdividides en horts

Mida de les parcel·les: Uns 1.200 m2

les professionals i 500 m2 les familiars

PROPIETATPrivada

GESTIÓPrivada, emmarcada pel planejament

9. SALT (Gironès)

HORTES DE SALT

103

Vegetació d’acompanyament: Els horts es troben situats en un domini de boscos de ribera i bosc mixt de plana. Hi destaquenels canyars. Els herbassars dels marges sónvariats segons els diferents graus d’humitata causa de l’exposició i la proximitat dels recs. La trencanua, l’évol, els margalls,els morrons o els amarants, són plantescaracterístiques dels marges. Esparsos pelshorts hi ha nombrosos fruiters i algunssalzes que serveixen alhora per a ombrejar i aprofitar-ne els vímets.


Obtenció de la llicència: Cal permísmunicipal per a construir les casetes d’hort i les tanques.

Obligacions: Manteniment dels recs que passen per la finca.

Drets: Ús de l’aigua del rec que circula

a ponent de la parcel·la, regulat per la comunitat de regants de la Sèquia Monar.

Equipaments i serveis: Guarda, tancamentnocturn del parc, punts de recollida de deixalles i assessorament per a laimplantació de pràctiques ecològiques.Estan pendents d’executar la creació d’un centre cívic del parc o la implantaciód’una estació agrometeorològica, entrealtres.

Normativa existent: Pla generald’ordenació urbana de Salt i Pla especial del Parc de les Deveses-Parc de les Terres i Aigües del Ter, aprovat inicialment.

104

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Demanda ciutadana d’horts lúdics.

Substitució d’horts il·legals assentats en domini públic.

Objectius del projecte:Reubicar l’horticultura dels espais de la llera fluvial i als marges de les infraestructures viàries.

Condicionar dues zones verdes delpoligon les Salines mitjançant la creaciódels nous horts familiars, la rehabilitacióde la nau existent i la implantació d’una plaça pública.


Descripció dels horts: La urbanització del sector industrial de les Salines preveu

una zona verda. Un 50% de l’espai es destina als horts lúdics, amb la previsiódel tancament i els serveis necessaris. El projecte té dues fases. En la primera es crea una plaça pública en una illa urbanai s’implanten 42 parcel·les d’hort a l’illaveïna, disposades segons l’alineació del parcel·lari i els carrers. En la segona es completa l’ordenació d’aquesta segonailla amb la construcció d’un umbracle i 24 parcel·les d’horts més.

Topografia: Plana deltaica.

Aigua: S’utilitza aigua de companyia per arec a l’espera de la segona fase del projecte,que preveu utilitzar aigua de pou per a regarels horts.

Vegetació d’acompanyament: S’integra en el projecte l’arbrat existent (una petitabosquina d’àlbers). La vegetaciód’acompanyament de nova plantació inclouvegetació arbustiva plantada amb una

CONTEXTPolígon industrial les Salines



Mida de les parcel·les: 80-100 m2

PROPIETATAjuntament de Sant Boi de Llobregat

GESTIÓAjuntament de Sant Boi de Llobregat

10. SANT BOI DE LLOBREGAT (Baix Llobregat)

HORTS LÚDICS DEL POLÍGON LES SALINES. FASE I

105

densitat alta, amb la finalitat de crear un límitdens fragmentat entre les parcel·les, arbresfruiters als espais interiors dels horts i vegetació de mitja ombra (Ficus elasticai bambús) a l’umbracle.


Obtenció de la llicència: Concurs de mèritsamb sorteig.

Duració de la llicència: 5 anys, prorrogables a 10.

Rescissió de la llicència: Abandonamentdel conreu per un període superior a 1 any,engany en la presentació de mèrits,delegació de les tasques a tercers per partdel titular.

Obligacions: Seguir les disposicionsestablertes al Plec de condicions.

Drets: Conrear la pròpia parcel·la i utilitzarl’espai dels horts.

Equipaments i serveis: Aigua, magatzem i lavabos amb dutxa. Dues de les parcel·leses destinen a activitats socials,pedagògiques o terapèutiques.

Normativa existent: Plec de condicions per a regular l’atorgament de llicències per a l’ocupació temporal.

106

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Alternativa a la proliferació d’hortsmarginals en el terme municipal al llargdels anys setanta i vuitanta.

Ocupació de terrenys de domini públic o molt propers al límit de la zona urbana.

Insuficiència de les parcel·les d’hortsmunicipals existents des dels anysvuitanta a la finca de Ca n’Alavedra.

Eradicació dels horts il·legals al torrent de la Grípia.

Objectius del projecte:Donar un servei lúdico-agrícola a tots els ciutadans.

Restaurar el torrent de la Grípia.

Reubicar els hortolans il·legals del torrentde la Grípia.

Crear uns horts formalment exemplars i pedagògicament útils.


Descripció dels horts: Els horts estan dinsun recinte tancat, a l’entrada del qual hi hal’espai comunitari, l’edifici de serveis i una zona d’aparcament. Les parcel·les es distribueixen en plataformes a tres cotesdiferents, amb un camí central per a lacirculació de persones.

Topografia:Anivellament del terreny en tresplataformes en les quals es distribueixenles parcel·les, amb la presència detalussos perimetrals i interiors.

Petits moviments posteriors efectuatspels hortolans per tal d’evitarentollaments puntuals.

11. TERRASSA (Vallès Occidental)

HORTS MUNICIPALS DE LA FINCA DE MOSSÈN HOMS

CONTEXTZona d’horts municipals al nord-est del nucli urbà, localitzada prop deltorrent de la Grípia enmig d’un paisatgeagroforestal periurbà. S’hi accedeix des del camí vell de Sant Quirze a Matadepera



Mida de les parcel·les: 70 m2 aprox.

PROPIETATAjuntament de Terrassa

GESTIÓAjuntament de Terrassa (llicències d’ocupació i ús temporal de les parcel·les per a 5 anys)

Aigua: Disposen d’un dipòsit de 150 m3

que distribueix l’aigua per gravetat, amb un comptador i clau de pas per parcel·la per controlar el consum d’aigua i una aixeta.Es permeten dos bidons blausestandaritzats, com a màxim, per parcel·la.

Vegetació d’acompanyament:Manteniment de dues petites pinedesexistents. Enjardinament dels talussosgenerats pels moviments de terres ambarbust mediterrani.


Obtenció de la llicència: Sorteig públicentre els sol·licitants.

Duració de la llicència: 1 any prorrogablefins un màxim de 5.

Rescissió de la llicència: Incompliment deles condicions de la llicència o fi del termini.

Obligacions: No fer obres ni posar tanques, no tenir-hi animals i no plantar arbrat en lesparcel·les.

Drets: Conrear plantes agrícoles i dejardineria, elaborar compost, tenir dosbidons d’aigua de color blau, col·locaraspres de canya o de ferro.

Equipaments i serveis: Edifici central ambdos mòduls amb vuitanta-sis armarisd’eines de 2-3 m3, lavabos (la neteja delsquals corre a càrrec dels mateixos usuaris),espai comunitari d'aixopluc amb algunsbancs i comptador d’aigua individual.

Quotes: Taxa anual (el 2008, 46’60 €), més cost de l’aigua consumida i el manteniment a càrrec de l’hortolà.

Normativa existent: Plec de clàusules per a regular les condicions de l’atorgamentde llicències per l’ocupació i ús temporaldels horts de la finca de mossèn Homs

(23 de novembre de 2004): normesdetallades respecte de les condicionsd’explotació i les activitats permeses i amb les condicions tècniques de planters,vivers i suports per a canyes.

107

108

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Definició de normes de funcionament de l’espai.

Garantia d’assistència tècnica per a la pràctica de l’horticultura ecològica(contractació de tècnics externs).

Dotació d’infraestructures de reg i d’accessos.

Objectius del projecte:Oferir a ciutadans majors de seixantaanys una forma de lleure que contribueixia preservar-ne la salut física i psicològicamitjançant la feina i les relacions ambaltres persones.

Proporcionar-los formació en horticulturaecològica.

Oferir-los participació en activitatssolidàries i festives.

Oferir-los participació en projectes de recuperació de llavors antigues i autòctones en col·laboració amb bancsde llavors.


Descripció dels horts: Els horts limiten alnord amb una franja de vegetació de riberaconsolidada, a l’oest amb el camí d’accéssenyalat per una alineació arbrada i al sudamb l’edifici de l’escola. Enmig d’unpaisatge pla, dominat per les textures delsconreus agrícoles de producció, apareix un mosaic de gra petit, organitzat amb una trama regular de camins de terra, que técom a fons escènic la vegetació de ribera i la silueta urbana que apareix al seu darrere.

Topografia: Parcel·la de regadiu al termemunicipal de Valladolid amb bons accessos

CONTEXTEls horts se situen prop de Valladolid,en una finca de l’Escola Universitàriad’Enginyeria Tècnica Agrícola (INEA) ones cultiven espècies de fusta i conreusde regadiu adjacent al riu Pisuerga




PROPIETATINEA

GESTIÓConveni de l’any 2005 que estableix el finançament a càrrec de l’Ajuntamentde Valladolid i la gestió a càrrec de l’INEA

12. VALLADOLID (Valladolid, Castella-Lleó)

HUERTOS ECOLÓGICOS DE VALLADOLID

109

en bicicleta, autobús i automòbil.Aparcament espaiós. Camí d’accés comú a totes les parcel·les.

Aigua: Cada parcel·la té una presa d’aiguaindividual fins al riu.

Vegetació d’acompanyament:A les parcel·les cada hortolà hi pot plantarallò que vulgui, excepte espècies llenyoses (ja que l’adjudicació és temporal). Cal utilitzar tècniques d’agriculturaecològica. Al voltant de la zona d’horts,d’una banda hi ha camps de conreudiversos de l’escola: ametllers, vinyes, pins,etc. De l’altra, hi ha una franja de vegetacióde ribera ben desenvolupada al llarg deltram del riu Pisuegra que travessa la finca.


Obtenció de la llicència: Persones majorsde seixanta anys empadronades a Valladolid

(com a màxim, un hort per cada unitatfamiliar). L’adjudicació es fa per sorteig,sense valorar característiques individuals.

Duració de la llicència: 2-3 anys.

Rescissió de la llicència:Per abandonament superior a un mes es determina la fi de la llicència.

Obligacions: Conrear amb mètodesecològics, no plantar conreus llenyosos ni plurianuals, no fer instal·lacionspermanents, respectar l’horari, no malbaratar aigua, dipositar les deixallesals llocs habilitats, no comercialitzar els productes.

Drets: Tenir cura de la parcel·la(individualment o entre diverses persones),gaudir de les facilitats formatives.

Equipaments i serveis:Formatius: cursos sobre cultiu ecològic,accés en horari específic a la biblioteca

de l’INEA, panell informatiu a l’entradaamb notícies rellevants (plagues, remeisindicats, consells de conreu, etc.), dostècnics assessors en horari laboral.

Equipaments: lloguer d’eines, lavabos,bagul de plàstic verd a cada parcel·latancat amb un candau, dues presesd’aigua a cada parcel·la (una per a instal·lar una mànega de reg i una altraper a eventuals instal·lacions de reg per gota a gota).

Quotes: Gratuït.

Normativa existent: Normes de funcionament intern establertes per l’INEA amb el vistiplau de l’Ajuntament:en rebre una parcel·la, l’adjudicatari a precari signa un document on escompromet a complir-les.

110

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Eliminació d’horts il·legals als margesdels rius Errekaleor i Zadorra.

Transformació d’una àrea ocupada per camps de conreu, prats degradats i abocadors incontrolats.

Objectius del projecte:Proporcionar als habitants de Vitòria-Gasteiz un espai d’activitats d’oci a l’airelliure relacionades amb l’horticulturaecològica.

Crear un espai per a desenvoluparactivitats d’educació ambiental.


Descripció dels horts: Dins el ParcAmbiental d’Olarizu al sud de Vitòria-

Gasteiz, els horts ocupen un recinte tancatde 58.700 m2, format per diferents parcel·lesindividuals, espais comuns i edificis dirigits a la formació i aprenentatge pràcticd’activitats relacionades amb l’horticultura,la jardineria i l’agricultura ecològica.

Topografia: Planera.

Aigua: En l’àmbit dels horts, hi ha basses de reg d’obra amb arrebossat de color groc,que les integra cromàticament a l’entorn. Els usuaris utilitzen regadores per aracionalitzar-ne el consum. Hi ha un petit estany, sobre el qual s’haconstruït un hivernacle accessible per una passera de fusta, que esdevé una clarareferència visual i un focus d’atracció del lloc.

Vegetació d’acompanyament: Dins els horts hi ha espais amb vegetaciódiferenciada: un viver forestal de producció,manteniment i aclimatació d’espècies

CONTEXTEls horts són dins l’anella verda de Vitòria, un continu d’espais verdsconnectats per espais de gran valorecològic i paisatgístic que formen unacorona al voltant de la ciutat i que són el resultat d’un treball de restauració de la perifèria. Estan envoltats decamps de conreu i limiten al nord ambla ciutat de Vitòria i a l’est amb lacarretera A-2124. Al sud es contemplenels monts de Vitòria i el tossal d’Olarizu



PROPIETATAjuntament de Vitòria-Gasteiz

GESTIÓCentro de Estudios Ambientales (CEA)

13. VITÒRIA-GASTEIZ (Àlaba, País Basc)

HUERTAS DE OLARIZU

111

autòctones alabeses, un hort de fruiters on es conreen pomers, perers, cirerers,presseguers, pruners, codonyers, figueres,avellaners, nogueres, vinyes, gerderes i grosellers, una rocalla amb una col·leccióde plantes que requereixen poc sòl, un arborètum amb una representació dels boscos autòctons del municipi(roureda, bosc de ribera, bedollar, alzinar,fageda i bosc mixt), un hivernaclebioclimàtic enmig de l’estany ambcol·leccions de plantes de temporada. Els límits de parcel·la entre camins i horts es defineixen amb jardineres plantades amb espècies aromàtiques com la lavanda,la santolina, el romaní o la sàlvia.


Obtenció de la llicència: Seguiment delprograma d’agricultura ecològica, consistenten un curs teòric i pràctic d’horticultura

ecològica i en la cessió posterior deparcel·les de cultiu. S’adreça a personesmajors de cinquanta-cinc anys no activesprofessionalment.

Duració de la llicència: La cessió és per a 1 any i es podrà prorrogar per períodessuccessius d’1 any de manera indefinidasempre que no hi hagi llista d’espera.

Obligacions: S’ha de complir la normativaestablerta pel CEA.

Drets: Conrear la parcel·la adjudicadasegons la normativa establerta, utilitzar les instal·lacions col·lectives i accedir als cursos d’aprenentatge i reciclatge.

Equipaments i serveis: Un edificibioclimàtic destinat a donar servei als usuaris dels horts. Disposa d’armarisd’eines, vestuaris, lavabos i un magatzemde maquinària i eines. També té una petitaoficina d’atenció al públic i una estació

meteorològica que proporciona informaciósobre temperatura, precipitació, vent,humitat i radiació solar.

Normativa existent: Reglament establertpel CEA.

112

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Eliminació dels horts il·legals als margesdel riu Zadorra.

Regeneració del bosc de ribera en estatde degradació.

Transformació d’un camp de futbol en zona d’horts.

Objectius del projecte:Proporcionar als ciutadans de Vitòria-Gasteiz un espai d’activitats d’oci a l’airelliure relacionades amb l’horticulturaecològica.

Crear un espai per als col·lectiusinteressats en el desenvolupament de l’horticultura ecològica a partir de l’educació ambiental, la formació o senzillament l’activitat d’horta en el temps lliure.

Millorar la xarxa de camins per a vianantsi bicicletes periurbans, enllaçant elsrecorreguts interiors amb els de l’entorn.

Construir un espai amb alta qualitatestètica, en consonància amb el paisatgerural de l’entorn.


Descripció dels horts: Enmig d’un paisatgeagroforestal ondulat, l’antic meandre del riuZadorra allotja un bosc de ribera que avui es troba en bon estat. El bosc va perdentdensitat cap a l’interior: desapareix primerl’estrat arbustiu, s’esclarissa l’arbori i,finalment, apareix una faixa de prats al límitamb l’espai hortícola. El paisatge ordenat i geomètric dels horts, format per diferentsparcel·les, espais comunitaris i edificis,forma un tot unitari i ordenat, visualment

CONTEXTEls horts, com els anteriors, són dinsl’anella verda de Vitòria. Se situen en un antic meandre del riu Zadorra, a propdel nucli d’Abetxuko, al nord de Vitòria-Gasteiz, en terrenys que eren camps de futbol. Al nord limiten amb el nucliurbà i a la resta del perímetre estanenvoltats de bosc de ribera


Nombre de parcel·les: 240 (60 d’individuals i la resta col·lectives)


PROPIETATAjuntament de Vitòria-Gasteiz

GESTIÓCentro de Estudios Ambientales (CEA)

14. VITÒRIA-GASTEIZ (Àlaba, País Basc)

HUERTOS DE URARTE (ABETXUKO)

113

molt obert atès que no hi ha tanquesinteriors de cap tipus i que l’arbrat s’hasituat estratègicament.

Topografia: D’acord amb la naturalesafluvial de l’àmbit, la topografia és totalmentplana.

Aigua: Hi ha una pou de captació d’aiguadel freàtic que omple diferents basses de reg, fetes d’obra i arrebossades de colorgroguenc. En una de les zones d’estada hi ha una bassa-font i una pèrgola, quedonen ombra i frescor.

Vegetació d’acompanyament:La vegetació d’acompanyament dels hortsés majoritàriament arbustiva i es planta en jardineres de fusta entre parcel·les. Hi ha dos sistemes: el sistema de carrers i el sistema de places. Als carrers es fanplantacions lineals monoespecífiques:arbusts de flor i olor a l’eix est-oest (carrerde les lavandes, de les sàlvies, dels

grosellers, dels cotoneàsters, etc.) i arbustsperennifolis a l’eix nord-sud (llorer, marfull,evònim, etc.). A les tres places, on se situenles basses de reg, es fan plantacionsarbòries. S’ha escollit una espècie de fruiterornamental específica per a cada espai i se’n planten tres exemplars al costat de cada bassa.


Obtenció de la llicència: Els sol·licitantshan de fer un curs de formació teòrico-pràctica d’horticultura ecològica, signar un compromís d’ús de la parcel·la i pagaruna quota estipulada en funció del tipus de parcel·la.

Duració de la llicència: 1 any, prorrogableper períodes successius d’1 any de maneraindefinida sempre que no hi hagi llistad’espera.

Rescissió de la llicència: Per incomplimentde la normativa establerta. Si hi ha moltademanda es rescindeixen les llicències mésantigues.

Obligacions: Complir la normativaestablerta pel CEA.

Drets: Conrear la parcel·la adjudicadasegons la normativa, utilitzar lesinstal·lacions col·lectives i accedir als cursosd’aprenentatge i reciclatge.

Equipaments i serveis: Magatzem centralde productes i eines d’ús comú. Magatzemamb armaris individuals per a les eines on hi ha els serveis necessaris. Àrees de lleure,jardins i barbacoes. Hivernacles i edifici de serveis dirigits a la formació pràcticarelacionada amb l’horticultura ecològica i la jardineria.

Quotes: Anuals.

Normativa existent: Reglament del CEA.

114

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Renovació urbana del barri d’habitatgede protecció oficial de Brichères.

Encaix dels horts en un entorn amb valorpaisatgístic.

Objectius del projecte:Proporcionar un servei als habitants del barri.

Habilitar un espai verd adjacent al corredor verd.

Aprofitar l’aigua de pluja com a aigua de reg.

Minimitzar la presència i la singularitat de les construccions hortícolesnecessàries.


Descripció dels horts: L’espai estàestructurat per tres camins paral·lelsperpendiculars a la línia de màxim pendent.A la part superior se situa l’accés principal,l’equipament col·lectiu i una àread’aparcament, així com tres bassesartificials naturalitzades. Sobre el vessants’alternen franges de parcel·les hortícoles i faixes de plantacions de fruiters. La disposició regular i l’homogeneïtat formaldels elements construïts, principalmenttanques i casetes, dóna una gran unitat a un espai visualment molt exposat.

Topografia: El disseny del parcel·laris’adapta a les corbes de nivell.

Aigua: A la part superior de l’àmbit hi ha tres basses de retenció ons’emmagatzemen les aigües pluvials

CONTEXTL’espai dels horts se situa sobre un vessant d’exposició sud-est, limítrofamb el barri de Brichères. Limita al nord-oest amb un antic traçat de ferrocarril habilitat com a corredorverd i al sud-est amb els blocsd’habitatge protegit

DIMENSIONSExtensió: 4 ha aproximadament



PROPIETATAjuntament d’Auxerre

GESTIÓComitè Local de la Fédération Nationaledes Jardins Familiaux et Collectifs creata propòsit

15. AUXERRE (Département de l’Yonne, França)

JARDINS FAMILIAUX D’AUXERRE

115

d’un sector poc o gens urbanitzat de 3 ha,que es depuren per decantació. Tenen unacapacitat total de 600 m2, equivalent a quatre mesos de consum. Des de lesbasses, l’aigua es transporta a través de canalitzacions enterrades i per gravetatfins a dotze punts de distribució situats al llarg de les tres avingudes principals. Els hortolans s’hi desplacen per omplir les regadores. El sistema està connectat a la xarxa d’aigua potable per a fer front a situacions de manca d’aiguaemmagatzemada, però fins avui no s’handonat.

Vegetació d’acompanyament: Al voltant de la zona hi ha masses forestalsconsolidades. A l’interior dels horts, les plantacions de vegetació s’hanconcentrat a l’àrea d’aparcament per a ombrejar els vehicles i s’han disposat en bandes formades per fruiters distribuïts

en retícules regulars inspirades enl’agricultura de la zona.


Obligacions: No ampliar ni transformar les casetes.

Equipaments i serveis: Una caseta per a guardar les eines a cada parcel·la formadaper un espai cobert de 3,36 m2 i una petitaterrassa que s’aïlla visualment per un dels laterals quan la porta oberta es fixa als suports previstos per a complir aquestafunció. Coberta exempta per a asseguraruna ventilació correcta.

Normativa existent: Reglament interior de funcionament.

116

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Reubicació dels horts del barri de Plainesa causa de la remodelació urbanísticaque l’afecta.

Objectius del projecte:Crear una zona verda mixta, habilitadaparcialment com a parc i parcialmentcom a espai d’horts.

Integrar el recorregut a través de l’espaiverd amb la trama verda de la ciutat.

Adaptar el projecte al context (teixit urbà,espais d’extracció de pissarra).

Respectar les preexistències (arbrat aïllat,construccions patrimonials).

Adaptar algunes parcel·les per a persones discapacitades.


Descripció dels horts: Els horts limiten al nord amb el rierol Lapin, que els separade l’àrea d’extracció de pissarra, al sud,amb un barri d’habitatge unifamiliar, a l’est,amb una arbreda, i a l’oest, amb un mur a l’altra banda del qual hi ha camps deconreu i arbredes. S’organitzen al voltant de tres elements estructurants: el rierol i el bosc de ribera associat —que fa de límitfísic amb l’àrea d’extracció que presideixvisualment el conjunt—, el passeig central—que centralitza la circulació i disposa la trama hortícola a banda i banda— i un aflorament d’esquist a la part central, —al voltant del qual es disposa l’edifici de serveis col·lectiu i l’àmbit d’estadacomunitari, que fa alhora d’espai públic debarri. Les construccions contribueixen de manera molt significativa a integrar

CONTEXTLa ciutat de Trélazé, que forma part de l’aglomeració urbana d’Angers,històricament està vinculada a l’activitatminera: l’extracció de pissarra (ardoise)ha estat la base de la seva economia i n’ha modelat el paisatge. Els horts se situen en un barri al perímetre de la ciutat i toquen amb una gran àread’extracció on apareixen immensespiles de restes de material

DIMENSIONSExtensió: 50

Mida de les parcel·les: Variable, 150-200 m2

GESTIÓComitè local

16. TRÉLAZÉ (Département de Maine-et-Loire, França)

JARDINS FAMILIAUX DE TRÉLAZÉ

117

l’àmbit en el paisatge i a donar-li caràcter:l’equipament col·lectiu, situat al centre, és un volum simple i sobri, amb uns acabatsi uns materials cuidats (coberta de xapa de color pissarra, façanes d’acabatsconsonants amb l’orientació). Les casetesindividuals, disposades soles o en grups de dos, tenen un disseny modern. S’inspirenen les cabanes dels treballadors de laindústria de la pissarra i es fan ambmaterials de l’entorn (fusta i pissarra).

Topografia: La zona és plana i no ha calgutfer moviments de terra.

Aigua: Hi ha una estació de depuració de les aigües residuals dels lavabos. Cadaagrupació de parcel·les s’abasteix a partird’un punt d’aigua (fins a un total de cinc),alimentat per una captació de pou.

Vegetació d’acompanyament: A la partexterior de les tanques que delimiten les parcel·les es planten arbustos. El camí

principal té una alineació simple de roures i els transversals s’acompanyen de fruiters.A l’espai central d’estada s’han plantatarbres d’espècies presents a l’entorn.


Obligacions: No modificar ni ampliar les casetes.

Drets: Conreu de la parcel·la en l’horarid’accés establert.

Equipaments i serveis: Edifici col·lectiu(magatzem de llavors i eines compartides),caseta individual de 5 m2 fabricada als tallers municipals, jardineres elevadesadaptades a la pràctica de l’horticultura de persones amb mobilitat reduïda,aparcament, lavabos, accessibilitat a totsels edificis i recorreguts.

Normativa existent: Reglament intern.

118

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Conversió d’espais abandonats i solarserms en espais de verd urbà.

Lluita contra l’especulació urbanística i la urbanització dels espais lliures.

Objectius del projecte:Treballar llocs abandonats per treure’n un profit hortícola.

Habilitar-los com a espais de lleure.

Donar un servei al veïnat dels volltants.

El moviment, creat l’any 1973, va ser iniciatper l’artista Liz Christy. Ha incorporatintel·lectuals, professionals liberals, jubilats,mestresses de casa, estudiants i ciutadansde tot tipus interessats per l’horticultura i ladefensa dels espais verds. Avui l’organitzacióno governamental Green Guerrillas té 200socis i 800 voluntaris. Es finança mitjançant

donatius, una festa benèfica anual iaportacions d’altres fundacions. A cadaespai, hi treballen entre dues i quinzepersones.


Descripció dels horts: Les fotografies sóndel barri de Brooklyn. Cada una de lespeces habilitades com a espai col·lectiu téles seves característiques físiquesparticulars. Però, en general, són espaismolt viscuts i apreciats, que generensentiment de pertinença a una comunitat i esdevenen un espai comú carregat de significats personals i col·lectius.

Topografia: En general, en tractar-se de solars urbans, la topografia és planera,tot i que hi pot haver runes i deixallesabundants, que cal retirar de la superfície.

CONTEXTMés de 700 espais enjardinats o ocupats per horts a tota la ciutat

DIMENSIONSExtensió: Variable, en general reduïda

Nombre de parcel·les: Depèn de lesdimensions del lloc. A tall d’exemple, a United Herkimer hi ha 10 parcel·les i a New Vision, 30

Mida de les parcel·les: Uns 1,2 x 2,4 m

PROPIETATNew York City Parks Department o béfundacions privades, segons els casos

GESTIÓJardiners de la comunitat. Eventualmentajut de tècnics de fundacions

17. NOVA YORK (Nova York, EUA)

HORTS DE L’ONG GREEN GUERRILLAS

119

Aigua: En general, s’utilitzen boques d’aiguad’incendis i sistemes privats de bombament.

Vegetació d’acompanyament: Pel fet de ser zones ermes, la vegetació existentsol ser principalment ruderal. El tractamentconsisteix en una neteja i desbrossada quedóna lloc a un posterior condicionament de l’espai, ja sigui com a lloc d’esbarjo o com a espai de conreu. En tot cas, les plantacions són un element fonamental.


Equipaments i serveis: L’associacióorganitza tallers, proporcionaassessorament als encarregats actuals i futurs de cada espai, dóna serveis enfocatsa la gestió material i humana i ofereix cursossobre tècniques de cultiu. Generalment hi hamagatzem d’eines, que s’ubiquen alsdarreres dels horts.

120

ANTECEDENTS

Problemàtiques afrontades:Inexistència d’horts al barri de MountPleasant.

Dificultat de cultivar personalmentaliments orgànics.

Objectius del projecte:Oferir als residents del barri l’oportunitatde conrear hortalisses, flors i plantesaromàtiques.

Promoure l’agricultura orgànica.

Facilitar un espai on celebrar activitatshortícoles, socials, educatives i la interacció entre els hortolans i els ciutadans en general.


Descripció dels horts: El recinte se situaenmig d’un barri residencial de baixadensitat, format per cases plurifamiliars de planta i pis. Està delimitat per una simpletanca de fusta d’1 metre d’alçada on laporta d’entrada es remarca amb una petitapèrgola plantada amb enfiladisses. El camíprincipal es recobreix amb escorça i elssecundaris estan enherbats. L’espai, malgratla diversitat de materials utilitzats per a delimitar les parcel·les, manté una bonaqualitat paisatgística gràcies a lainexistència de barreres físiques i visuals i lacombinació harmònica de flors i hortalisses.

Topografia: Les parcel·les ocupen un terreny pla situat a cota de carrer,excepte en un dels laterals, on un talús ambvegetació herbàcia fa d’espai de transició.

CONTEXTEls horts estan situats enmig de Vancouver, a la 8ª Avinguda, entre els carrers Fraser i Prince Albert


Nombre de parcel·les: 55 parcel·lesindividuals, 6 parcel·les comunitàries

Mida de les parcel·les: Aprox. 1,8 x 6 m

PROPIETATAjuntament de Vancouver

GESTIÓMount Pleasant NeighbourhoodAssociation (lloguer de l’espai a l’Ajuntament de Vancouver). Urban Diggers Society (gestió quotidianade l’espai)

18. VANCOUVER (Colúmbia Britànica, Canadà)

MOUNT PLEASANT COMMUNITY GARDEN

121

Aigua: Dos punts de connexió a la xarxad’aigua potable amb les dues màneguescorresponents, de longitud suficient per a abastir les diferents parcel·les.Diversos cubells comunitaris.

Vegetació d’acompanyament: Al perímetres’han respectat diversos arbres preexistents.Tant a l’espai d’entrada com a l’espaid’estada comunitari s’han plantat massissosamb plantes aromàtiques, roses, lliris i flors.A les tanques s’han plantat arbustos de fruito de flor i plantes enfiladisses.


Obtenció de la llicència: Llista d’espera de voluntaris.

Duració de la llicència: Anual. Renovacióautomàtica amb confirmació expressa de l’interessat abans de mitjan mes d’abril.

Rescissió de la llicència: No cultivar durant

4 mesos, fer servir pesticides, no complir la normativa d’ús.

Obligacions: Mantenir la parcel·la neta i en bon estat de conservació, no col·locartanques superiors a 30 cm als límits, no col·locar estructures que facin ombra a les parcel·les veïnes, no utilitzarpesticides, participar en el manteniment dels camins i de les zones comunitàries,notificar la cessió temporal de la parcel·la a tercers.

Drets: Conrear la parcel·la, col·locar límitsde parcel·la de fusta, pedra o filat, utilitzarles zones comunitàries, participar a les dueso tres reunions anuals i votar en la presa de decisions que concerneixen la gestió del’espai, obtenir la revista mensual, participaren els actes lúdics i socials.

Equipaments i serveis: Espai d’estada amb banc i armari d’eines comunitari. Plafóinformatiu d’activitats, reunions i altres.

Dos punts d’aigua. Quatre contenidors decompostatge comunitaris. Eines hortícolesper a l’ús a l’interior del recinte.

Quotes: 15 $ (1998). La quota individualanual es complementa amb donacionsparticulars.

Normativa existent: S’adoptavoluntàriament la Community Garden Policy(política de jardins comunitaris) establertaper la Parks Board (Oficina de Parcs) de l’Ajuntament de Vancouver. Hi ha setcomitès de gestió: Parcel·les comunitàries,Disseny, Compostatge, Finançament iAdmissió, Publicació mensual, Activitatssocials i Política general.

EL MARC NORMATIU

1. Introducció

2. Objectius

3. Regulació d’usos

3.1. Creació de l’Associació d’Usuaris de les Hortes de Santa Eugènia

3.2. Recs

3.3. Sèquia Monar

3.4. Tanques

3.5. Casetes d’horta

3.6. Camins

3.7. Tinença d’animals

3.8. Recollida de residus

3.9. Compost i residus orgànics

3.10. Ús de l’espai públic

3.11. Neteja dels espais públics

3.12. Ús dels marges entre parcel·les

3.13. Règim d’úsos agrícoles

3.14. Compravenda de productes

3.15. L’educació ambiental

3.16. Control i punts d’accés

3.17. Vegetació i fauna de l’entorn natural

3.18. Coordinació amb municipis veïns

3.19. Creació d’hortes públiques de lloguer

Ajuntament de GironaÀrea de Medi Ambient

Pla d’usos i gestió del Pla especial de les hortes de Santa EugèniaDocument per a l’aprovació definitiva. Setembre 2005

ÍNDEX

116

1. INTRODUCCIÓAquest document és la conseqüència deri-vada de l’execució del Pla especial de les hortes de Santa Eugènia, marc normatiu decaràcter urbanístic, sobre l’ordenament de l’espai d’horta situat entre el riu Ter, el Plaparcial del parador del Güell, la Sèquia Monari el límit amb el municipi de Salt, amb unasuperfície de 41,42 hectàrees i amb qualifica-ció de parc fluvial i parc agrícola.

2. OBJECTIUSAquest document pretén fer un seguit de pro-postes per a la gestió de l’espai d’horta inclòsdins l’àmbit del Pla especial.

3. REGULACIÓ D’USOS3.1. Creació de l’Associació d’Usuaris de les Hortes de Santa EugèniaL’Associació d’Usuaris de les Hortes de SantaEugènia tindrà un paper fonamental per a lagestió i aplicació del Pla especial de les hor-tes de Santa Eugènia. L’Ajuntament en poten-

ciarà la creació mitjançant accions d’informa-ció pública i adreçant documentació concre-ta als diferents propietaris i també usuaris del’espai. Així mateix, l’Ajuntament dotarà d’unpunt d’informació, amb una persona de con-tacte, que coordinarà i ajudarà a la creació i consolidació de l’Associació d’Usuaris.

Un cop formada l’Associació d’Usuaris de lesHortes de Santa Eugènia, s’hauran de coor-dinar les accions entre l’administració local i els hortolans, mitjançant un programa i uncalendari que caldrà que siguin establertsentre les dues parts, en els quals es definiràuna freqüència de reunions dels usuaris, detrobades entre l’Ajuntament i l’entitat i, en ter-mes generals, el règim de funcionament del’Associació.

En cas de conflictes concrets pel que fa aaspectes previstos al Pla especial (tanques,camins, barraques...) per part d’usuaris del’espai que no segueixin les normatives pre-

vistes en aquesta figura urbanística, els usua-ris mateixos o, si és possible, l’Associaciód’Usuaris de les Hortes de Santa Eugèniamateixa podran comunicar a l’Ajuntament l’in-compliment detectat, i aquest n’haurà d’exi-gir el pertinent compliment i l’adaptació a lanormativa vigent.

S’estima convenient que en el procés de tra-mitació fins a l’aprovació definitiva del Plaespecial de les hortes de Santa Eugènia esconstitueixi l’Associació d’Usuaris de lesHortes de Santa Eugènia, per a facilitar el seufuncionament i també la participació i la presade decisions i accions concretes derivades delPla especial.

L’Ajuntament, de comú acord amb l’Asso-ciació d’Usuaris i Propietaris de les Hortes deSanta Eugènia i en virtud de les normativesque preveu el Pla d’usos i gestió del Pla espe-cial de les hortes de Santa Eugènia, vetllaràper al compliment d’aquest pla. Les hortes

117

118

públiques de lloguer permetran garantir l’arrendament de parcel·les i, si escau i sem-pre en funció de la demanda existent, espodria acordar, juntament amb l’Associaciód’Usuaris i Propietaris de les Hortes de SantaEugènia, posar en marxa altres mesures peral foment del lloguer d’hortes que tinguin coma finalitat mantenir els usos actuals i els pre-vistos al Pla especial.

3.2 RecsEl conjunt de recs que formen la xarxa hídricade les hortes de Santa Eugènia és definit pelplànol 8 inclòs al document del Pla especial deles hortes de Santa Eugènia. D’aquest plànol,se’n deriven dues tipologies de recs: els prin-cipals, considerats xarxa bàsica, els qualsseran mantinguts i conservats per l’Ajuntamentde Girona, i una xarxa secundària, amb recsde menys amplada i de cabal menor, que hau-ran de ser mantinguts per part dels hortolansi usuaris a través de l’Associació d’Usuaris deles Hortes de Santa Eugènia.

Així mateix, cadascuna de les parcel·les queobtingui l’aigua a través dels recs secunda-ris haurà de fer-se càrrec de mantenir en condicions el tram de l’interior de les parcel-les, per a la qual cosa s’evitarà al màxim l’úsde pesticides nocius per al medi ambient enel procés de manteniment dels respectiusmarges.

L’aigua necessària per a l’ús de cada parcel·lad’horta sempre s’agafarà del rec més propersituat a ponent (oest), tal com tradicionalments’ha fet al llarg d’anys d’història a l’espai deles hortes de Santa Eugènia.

Es prioritzarà, allà on sigui possible, el man-teniment de l’espai dels marges a banda ibanda dels recs principals, per la gran vàluaecològica que representen i com a espaishàbils per a corriols i per a afavorir la faunapròpia dels espais d’horta.

El Pla especial, dins del seu informe ambien-tal, aconsella la reducció del consum d’aiguade rec, i això s’aconseguiria amb la utilitza-ció de tècniques de regatge gota a gota (i noamb el regatge manta o per inundació), peral qual es podran instal·lar dipòsits (preferent-ment comunitaris i d’arquitectura i materialsconsonants amb les tanques i barraques), laubicació dels quals serà acordada entrel’Ajuntament i l’Associació d’Usuaris de lesHortes de Santa Eugènia. No obstant això,es podrà continuar fent servir el regatge perinundació.

3.3. Sèquia MonarLa Sèquia Monar és la columna vertebral d’a-portació d’aigua i vida a les hortes de SantaEugènia. La incertesa actual sobre quina és laseva titularitat fa que la regulació de la SèquiaMonar sigui complexa, per la qual cosal’Ajuntament iniciarà els tràmits per a acordar-ne una resolució entre totes les parts implica-des, amb la voluntat d’aclarir les responsabi-litats del seu manteniment.

D’aquest fet deriva també la necessitat decrear la Comunitat de Regants de les Hortesde Salt i Santa Eugènia de Ter, que serà impul-sada per part de l’Ajuntament, amb l’asses-sorament tècnic i la implicació política neces-saris per a fer-la possible en un futur.

L’Ajuntament de Girona vetllarà per garantirun cabal mínim per al regadiu tot mantenintconverses amb l’ACA i altres ens implicats.

3.4. TanquesEn correspondència amb les propostes del Plaespecial sobre la tipologia de tanques quedefineixin àmbits parcel·laris concrets i unitatsd’usos definides, els usuaris hauran de subs-tituir les tanques existents (a excepció de lesque estiguin catalogades pel seu valor natu-ral, històric o patrimonial) per altres previstesal Pla especial, en un termini màxim de tresanys a partir de l’aprovació d’aquest pla.D’aquesta manera, s’aconseguirà un paisat-ge agrícola de caràcter ordenat i homogeni,respectuós alhora amb l’entorn natural.

Per a facilitar aquesta tasca i com a mesurade subvenció, l’Ajuntament proporcionarà elmaterial necessari per a realitzar-ne la substi-tució, el qual podrà ser aconseguit aportant ladocumentació necessària que acrediti l’ús del’espai d’horta.

En tot moment, les tanques s’adequaran almodel previst al Pla especial per a evitar lestanques d’alçada excessiva que podrien pro-vocar problemes d’ombra a les parcel·les veï-nes. Aquestes tanques seran permeables a lafauna.

3.5. Casetes d’hortaDe la mateixa manera que amb les tanques ien correspondència amb les propostes del Plaespecial de les hortes de Santa Eugènia sobrela tipologia de casetes d’horta permeses enl’espai, els usuaris hauran d’adaptar-les a la

119

normativa proposada. La finalitat de les case-tes d’horta, imprescindibles per a l’exercici del’activitat agrícola en l’espai, no és més que lade guardar el material necessari per al conreude l’horta, per la qual cosa les mides, la par-cel·la mínima de conreu per a disposar-ne, latipologia i els materials s’han establert a la nor-mativa del Pla especial. No es permet de per-noctar en l’espai ni emmagatzemar-hi objec-tes i materials impropis del conreu.

Els usuaris que disposin en l’actualitat decasetes d’horta no adequades a les que per-met el Pla especial de les hortes de SantaEugènia, les hauran de substituir (a excepcióde les que estiguin catalogades pel seu valornatural, històric o patrimonial) per les que esfixen al Pla especial dins d’un termini màximde tres anys. D’aquesta manera, s’aconsegui-rà un espai agrícola de caràcter ordenat ihomogeni, respectuós alhora amb l’entornnatural i paisatgístic.

Per a facilitar aquesta tasca i com a mesurade subvenció, l’Ajuntament proporcionarà elmaterial necessari per a realitzar-ne la substi-tució, el qual podrà ser aconseguit aportant ladocumentació necessària que acrediti l’ús del’espai d’horta.

3.6. CaminsEl conjunt de camins que formen la trama d’es-pai viari de les hortes de Santa Eugènia és defi-nit als plànols 7.1 a 7.7 inclosos al documentdel Pla especial de les hortes de SantaEugènia. Tal com succeeix a l’apartat referentals recs, del plànol de la xarxa de camins, se’nderiven dues tipologies: els camins principals,

considerats xarxa bàsica, que seran mantin-guts i conservats per l’Ajuntament de Girona,i els corriols o xarxa secundària, de menoramplada i d’ús restringit als usuaris de les par-cel·les on aquests porten, que hauran de sermantinguts pels hortolans i usuaris a través del’Associació d’Usuaris de les Hortes de SantaEugènia. Per a la tasca de manteniment delsmarges d’aquests camins, s’evitarà al màximl’ús de pesticides nocius amb el medi ambient.

El Pla especial preveu el tancament de la xarxade camins i corriols durant la nit i alhora la pro-hibició de circular-hi amb vehicles motoritzats,exceptuant-hi els usuaris de l’horta que, mal-grat tot, estaran subjectes a certes restric-cions. Tanmateix, els aspectes més concretsde la gestió dels camins, l’horari de tancamenti el règim de funcionament es podran modifi-cat a petició de l’Associació d’Usuaris de lesHortes de Santa Eugènia.

3.7. Tinença d’animalsPer tal d’evitar problemàtiques sanitàries od’incompatibilitat d’usos, i per a mantenir elcaràcter únicament agrícola de les hortes deSanta Eugènia, no es permetrà la tinença d’a-nimals a les hortes. La presència, doncs, depetites construccions destinades a guardarbestiar (vacum, cabrum, aviram, porcí, equí,etc.) no es permetrà, i només seran permesesles edificacions que serveixin per a guardareines, estris o material de caràcter agrícola,en cap cas ramader, tot segons fixa la norma-tiva del Pla especial. Tampoc no es permetràtenir gossos a l’espai durant la nit, encara quesí que podran estar a les parcel·les d’hortadurant el dia quan estiguin acompanyats de

120

l’usuari en l’exercici de la activitat agrícola.Aquesta prohibició no afecta els masos i cons-truccions catalogades com a habitatges exis-tents a l’actualitat, on es permetrà la tinençad’animals sempre en caràcter de consum i úspropi, així com la presència d’animals de com-panyia, com ara gossos o gats.

Es permetrà el passeig d’animals domèsticssempre que es respecti la normativa queregeix per al conjunt de la ciutat, és a dir, duentlligat l’animal, recollint-ne els excrements, pas-sejant sense sortir de l’espai públic i seguintla resta d’aspectes que preveu l’ordenança detinença d’animals domèstics aprovada perl’Ajuntament de Girona.

3.8. Recollida de residusL’Ajuntament ubicarà diversos punts d’apor-tació selectiva de residus, pròxims a les zonesd’activitat agrícola, però sempre en indretsaptes per a l’accés dels vehicles necessarisper a fer-ne l’eliminació periòdica, per tant

quedaran als límits d’aquest Pla especial, a fid’evitar l’entrada dels vehicles de recollida dinsl’àmbit. Tanmateix, la ubicació exacta d’a-quests punts de recollida s’acordarà entrel’Ajuntament i l’Associació d’Usuaris de lesHortes de Santa Eugènia. L’Ajuntament seràl’ens responsable del buidatge periòdic deresidus.

3.9. Compost i residus orgànicsAmb la finalitat de gestionar la recuperaciódels residus orgànics de petites dimensions,i alhora de possibilitar-ne la revaloració, espotenciarà la producció de compost per partdels usuaris. L’Ajuntament proporcionarà alsusuaris formació i material necessari per a laproducció de compost dins de les pròpies par-cel·les, sense perjudici que, si l’Ajuntament il’Associació d’Usuaris de les Hortes de SantaEugènia ho creuen convenient, es creïn puntsverds o àrees d’aportació de matèria orgàni-ca sobrant, procedent únicament de l’activi-tat agrícola.

3.10. Ús de l’espai públicL’espai públic de les hortes de Santa Eugèniapot ser utilitzat per a diferents usos, ja siguiper a passejar, anar en bicicleta, fer esport,observar la natura, passejar el gos, etc.Aquest ús públic ha de permetre que l’espaisigui un parc més de la ciutat de Girona,encara que, en aquest cas, inclòs en una tipo-logia diferent, atès que és un parc agrícola i per part dels usuaris que no són hortolanscal un màxim respecte per les activitats agrí-coles. Els seus habitants hauran de seguir lesnormatives aplicades a aquest espai i lesordenances de convivència ciutadana decaràcter general. Tanmateix, caldrà tenir pre-sent per part dels visitants els usos i la tipo-logia d’espai públic de les hortes, gran partdel qual està destinat als conreus i usos agrí-coles tradicionals.

Amb la finalitat de permetre la convivènciaentre ambdues activitats, l’Ajuntament man-tindrà nets i en bon estat els principals camins

121

de la xarxa bàsica i instarà el Consorci de lesVies Verdes a mantenir en condicions el tramde carril-bicicleta que passa per les hortes deSanta Eugènia. Així mateix, dotarà l’espai dezones de repòs, papereres, bancs, punts d’in-formació, rètols i cartells informatius i tambéd’una àrea de pícnic.

3.11. Neteja dels espais públicsAmb la vocació de convertir les hortes deSanta Eugènia en un entorn públic més de laciutat, la neteja dels espais públics d’aquestparc agrícola serà assumida per part del’Ajuntament, mitjançant un contracte de man-teniment com els que ja hi ha per a la resta deparcs i jardins de la ciutat. Aquest manteni-ment farà referència al buidatge de les pape-reres, la neteja dels camins públics, la planta-ció d’arbres i reposició d’arbres morts, la segai poda dels marges situats vora els caminspúblics, etc.

3.12. Ús dels marges entre parcel·lesEls marges interiors (entre la parcel·la de con-reu d’horta i el límit del camí o corriol) sónpunts de gran importància per a mantenir unentorn endreçat i net i un paisatge agrícolaen bones condicions. Així mateix, són espaisbàsics per al manteniment dels camins i pera evitar-ne així l’erosió o degradació amb elpas dels anys. Per a garantir-ne aquest úscorrecte, no es permetrà plantar entre latanca (sigui vegetal o de fusta) i el camí ocorriol, ni mantenir brut de vegetació espon-tània aquesta franja, la qual haurà de sernetejada periòdicament per part de l’usuari;si es pot, es farà sense ús de pesticidesnocius per a l’entorn natural.

Així doncs, aquests marges de les parcel·lesde conreu d’horta hauran de ser mantingutspel propi usuari, amb la possibilitat quel’Ajuntament en requereixi i n’insti l’actuacióo que procedeixi a l’execució subsidiària.

3.13. Règim d’usos agrícolesLa vocació d’aquest Pla de gestió pel que faa l’ús principal de les hortes de Santa Eugèniaés mantenir-hi el caràcter agrícola de petitesparcel·les de regadiu. En conseqüència, cal-drà evitar la presència de grans parcel·leshomogènies de conreus d’espècies impròpiesde la zona, per la qual cosa, de comú acordamb l’Associació d’Usuaris de les Hortes deSanta Eugènia, es podran regular els tipus deconrus i les dimensions màximes de les plan-tacions.

Tanmateix, preferentment es mantindrà laplantació d’espècies pròpies de l’horta deregadiu, sense ús de transgènics, i alhora esfomentarà l’ús de l’horticultura ecològica i laseva implantació progressiva.

Així mateix, es preveu la possibilitat de man-tenir parcel·les ermes, que actuïn com a gua-rets, amb el benentès que no estiguin mai enaquest estat més de dos anys, temps suficientper a desenvolupar les funcions del repòs.

3.14. Compravenda de productesLes hortes de Santa Eugènia, a més de con-servar un paisatge únic a la ciutat, un mosaicfragmentat de parcel·les d’horta, contribuei-xen a la producció de gran quantitat d’horta-lisses i altres productes agrícoles. Com a complement de l’activitat familiar i lúdica,

l’Ajuntament estudiarà, conjuntament ambl’Associació d’Usuaris de les Hortes de SantaEugènia i amb el Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca de la Generalitat deCatalunya, la possibilitat de potenciar aquestproducte local a través de la seva venda enun règim concret d’ubicació i freqüència. Lavenda d’aquest producte propi, a poder serelaborat de manera ecològica, ajudarà a finan-çar l’activitat dels qui ho desitgin, a augmen-tar la percepció social i ciutadana sobre laimportància agrícola de la zona i, alhora, a ferviable de cara al futur el manteniment de l’ac-tivitat d’horta a la ciutat.

3.15. L’educació ambientalLes hortes de Santa Eugènia constitueixen unespai de gran valor ecològic i paisatgístic pera la ciutat, per a la qual cosa cal potenciar-nei mantenir-ne els usos, a més de divulgar-ne l’existència i el funcionament específic. Peraquesta raó, des de l’Ajuntament es crearanrecursos educatius per a les escoles i s’edita-ran també llibrets d’itineraris per les hortes des-tinats al públic en general, i alhora s’instal·laranplafons, cartells i altres informacions als espaispúblics de les hortes de Santa Eugènia.

Per la seva banda, els usuaris de l’horta hau-ran de ser conscients de l’existència d’aques-tes activitats, perfectament compatibles ambel manteniment de l’agricultura d’horta a lazona.

D’altra banda, com a tasques d’educacióambiental destinades als usuaris mateixos deles hortes de Santa Eugènia, l’Ajuntament, de comú acord amb l’Associació d’Usuaris de

122

les Hortes de Santa Eugènia, prepararà cur-sos, conferències i assessorament sobre tèc-niques d’horticultura ecològica, permaculturai altres aspectes de l’horta. Així mateix, l’Ajun-tament fomentarà altres pràctiques socialsmolt apropiades per a ser implementades enun espai d’horta amb usuaris heterogins, amborígens, edats i tipologies socials molt dife-rents, com són l’educació intergeneracional oel banc de temps, entre altres. Per a això,l’Ajuntament assumirà el cost de pagar unapersona que algunes tardes a la setmana pro-porcioni aquest tipus d’assessorament, infor-mació o realització d’activitats.

3.16. Control, seguretat i punts d’accésTal com es recull a l’apartat referent als caminsi corriols i com s’observa al mapa de xarxa vià-ria del Pla especial, l’espai de les hortes deSanta Eugènia, es mantindrà tancat durant lanit per mitjà de pilones i portals ubicats als prin-cipals accessos (parador del Güell, ponts sobrela Sèquia Monar...). Aquesta iniciativa es coor-dinarà amb el municipi de Salt i s’establirà unacord previ sobre el règim de funcionamentque ha de seguir entre l’Ajuntament i l’Associa-ció d’Usuaris de les Hortes de Santa Eugènia.

Així mateix, el Pla preveu que la policia muni-cipal de Girona vigili les hortes. Tanmateix,mentre no s’apliqui aquest tancament (el quales comunicarà a l’Associació d’Usuaris iPropietaris de les Hortes de Santa Eugènia),no se sancionarà la presència de gossos.

Juntament amb el tancament de nit, un seguitd’accions diverses permetran augmentar-hi laseguretat: les rondes freqüents de la patrulla

de policies municipals, la contractació d’untècnic que assessorarà i alhora tindrà conei-xement de les incidències que es registren al’espai i la contractació d’una brigada de ser-veis que mantindrà les zones públiques encondicions i s’encarregarà de tancar i obrir elsaccessos durant la nit i a primera hora delmatí, respectivament.

3.17. Vegetació i fauna de l’entorn naturalLes hortes de Santa Eugènia són una impor-tant reserva de biodiversitat per a la ciutat de Girona, ja que acullen , en un hàbitat agrí-cola, un gran nombre d’espècies de plantes ianimals salvatges cada vegada més escassosen els nostres territoris. Per aquesta raó, fercompatible l’ús de l’horta amb la conservacióde la vida animal i vegetal de les hortes és unapremissa d’aquest pla de gestió, especialmentpel que fa als marges, recs, espais naturalsfluvials, marges arbustius, etc.

Com a complement de l’activitat agrícola, espodran tenir espècies vegetals com ara frui-ters o altres arbres que ajudin a l’activitat agrí-cola, com els saules o les vimeteres i canyes,encara que caldrà fer atenció a l’alçada queassoleixin per evitar que facin ombra a les par-cel·les veïnes. Així mateix, s’evitarà l’existèn-cia i sobretot la propagació d’espècies vege-tals al·lòctones i invasives, les quals sónnocives ambientalment parlant i creen greusproblemes ecològics en l’entorn natural.

La vegetació autòctona existent als recs, eco-lògicament molt valuosa, no podrà ser elimina-da, a excepció d’aquells casos que en provo-quin un deteriorament o un mal funcionament.

Pel que fa als nombrosos animals presents ala zona, s’evitarà eliminar-los (invertebratsaquàtics, papallones, petits peixos, amfibis,rèptils, petits mamífers, nius d’ocells, etc.), aexcepció que causin problemes per als con-reus, moment en el qual s’intentarà utilitzarproductes o tècniques ecològiques que evitinels danys sobre l’horta, i sempre amb la super-visió de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajunta-ment. Es fomentarà la instal·lació de refugisper a la fauna a les edificacions existents,especialment per als ocells associats a lescases de l’horta.

Amb aquestes premisses, l’Ajuntament exe-cutarà el projecte de creació d’un parc d’ai-guamolls al sector del parc fluvial, vora elmarge dret del riu Ter al seu pas per les hor-tes de Santa Eugènia, que farà compatible lapreservació dels valors naturals existents, larecuperació d’hàbitats escassos, la creaciód’ecosistemes naturals amenaçats i l’úspúblic, especialment enfocat al gaudi i l’edu-cació ambiental. L’espai destinat a parc fluvialté una clara vocació de reserva de fauna, florai biodiversitat en general; alhora, ha d’actuarcom a corredor biològic i connector ecològicdel tram mitjà del Ter a Girona entre els espaisfluvials de Girona i la rodalia, i també com acorredor de la pròpia fauna i flora de les hor-tes, raó per la qual ha de garantir la permea-bilitat ecològica amb l’entorn.

3.18. Coordinació amb municipis veïnsPel fet que les hortes de Santa Eugènia pre-senten una unitat paisatgística i ecològica, ialhora un règim d’usos continu amb el tramdel municipi de Salt, proper al riu Ter, caldrà

123

establir criteris unitaris a l’hora de gestionaraquest espai. Per aquesta raó, abans de l’a-provació definitiva del Pla especial de les hor-tes de Santa Eugènia, els ajuntaments de Salti Girona procuraran haver consensuat les líniesbàsiques d’actuació i aplicació dels respec-tius plans especials, així com la gestió de l’es-pai, un cop aquests estiguin aprovats.

3.19. Creació d’hortes públiques de lloguerFinalment, l’Ajuntament recuperarà el projectede creació d’hortes municipals de lloguer pera ser ubicades en espais públics de l’interiorde les hortes de Santa Eugènia, sigui en l’àm-bit d’afectació del Pla especial de les hortes deSanta Eugènia o en terrenys dels espais lliuresde cessió del sector del parador del Güell.

L’Ajuntament vetllarà perquè els usuaris quefacin ús de les parcel·les d’horta, tant si sónde lloguer com de titularitat privada, seguei-xin la normativa que el Pla d’usos i gestió —que s’aprova dins el mateix Pla especial—

preveu. Tanmateix, a les hortes públiques delloguer, els contractes d’arrendament preveu-ran específicament aquestes normatives ialtres condicions del règim de funcionamentque puguin sorgir fruit dels acords entrel’Ajuntament i l’Associació d’Usuaris i Propie-taris de les Hortes de Santa Eugènia.

EQUIP REDACTOR:

Oficina del Pla / Urbanisme

Pere Solà i Busquets, arquitecte, cap de l’Oficina

Clara Jiménez Xiberta, arquitecta i paisatgista

Pep de Solà-Morales Capdevila,arquitecte

Col.laborador:Jordi Figueras i Bosch, coordinador Agenda 21 Local

Girona, setembre de 2005

124

Ajuntament de Sabadell

Reglament de règim d’ús dels horts de titularitat municipal i per l’atorgament dellicències d’ús privatiu del domini públicAprovació definitiva pel ple de 25 de febrer de 2008

ÍNDEX

TÍTOL I Condicions generalsArticle 1 ObjecteArticle 2 Naturalesa jurídica de la llicènciaArticle 3 Normativa general i caràcter

supletoriArticle 4 TerminiArticle 5 Tractament de les preexistènciesArticle 6 Règim econòmic de les llicències

TÍTOL II Obligacions dels titulars de les llicències

Article 7 Garanties sanitàries i de seguretatArticle 8 Règim d’ús de les parcel·les d’hortArticle 9 Actuacions no permesesArticle 10 Manteniment, obres i danys

en el domini públicArticle 11 Els pous i l’ús de l’aiguaArticle 12 Armaris d’eines

TÍTOL III Règim específic de les associacions i entitats

Article 13 Associacions i entitats

TÍTOL IV Extinció de les llicències d’ús privatiu

Article 14 Causes genèriques d’extinció

Article 15 Caducitat de la llicència d’ús privatiu

Article 16 Revocació de la llicència per part de l’Ajuntament

Article 17 Efectes de l’extinció de l’autorització

Article 18 La Comissió de Gestió

TÍTOL V Règim d’adjudicació i formalització de les llicències d’ús privatiu

Article 19 Procediment de seleccióArticle 20 PublicitatArticle 21 Termini de presentació

de sol·licitudsArticle 22 TramitacióArticle 23 Sorteig i llista d’esperaArticle 24 AdjudicacióArticle 25 Formalització de les adjudicacionsArticle 26 Lliurament de les adjudicacions

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIADISPOSICIÓ DEROGATÒRIADISPOSICIÓ FINALANNEX 1ANNEX TÈCNIC

125

TÍTOL I – CONDICIONS GENERALS

Article 1. ObjecteAquest Reglament té per objecte regular elrègim jurídic de les llicències d’ús privatiu deldomini públic atorgades per l’Ajuntamentsobre horts de titularitat municipal al terme deSabadell, exclusivament per al seu conreuagrícola amb destinació a l’autoconsum, elcontingut dels drets i obligacions a complirpels beneficiaris d’aquestes llicències i el règimde licitació i adjudicació de les mateixes.

Article 2. Naturalesa jurídica de la llicència Les llicències municipals atorgades en virtutd’aquest Reglament tindran la naturalesa d’úsprivatiu del domini públic, regulat per l’article57.2 del Reglament del patrimoni dels enslocals, aprovat pel Decret 336/1988, de 17d’octubre.

Aquesta llicència s’atorga salvant el dret depropietat i sense perjudici d’altri, i per tant,

no suposa la transmissió del domini de laparcel·la d’hort utilitzada, que continuaràessent propietat de l’Ajuntament de Saba-dell, tant pel que fa al terreny com a totes les instal·lacions existents en el moment d’atorgament de llicència i també de les queels diferents usuaris o associacions d’horto-lans que es constitueixin realitzin, que que-daran unides de manera permanent a la par-cel·la.

L’adjudicatari solament tindrà la possessióprecària de l’hort municipal que se li assignipel termini que es determini i en els termesque preveu la llicència o document de forma-lització de l’adjudicació i resta d’articles d’a-quest reglament.

Les llicències atorgades tenen caràcter per-sonalíssim, i en cap cas els titulars no podrancedir, alienar, gravar o disposar, a tall oneróso gratuït, els drets que es derivin de l’autorit-zació d’ús, ni transmetre-la a tercers.

Article 3. Normativa general i caràctersupletori 1. Constitueixen normativa i prescripcions apli-cables al procediment de formació i d’apro-vació de l’expedient, licitació, adjudicació, for-malització de les llicències d’ús privatiu deldomini públic regides per aquest Reglament,a més de les disposicions que aquest preveu,les establertes a:

- el Plec de clàusules administratives gene-rals aplicables als contractes de consulto-ria i assistència, de serveis i subministra-ments, a altres contractes administratius ials privats que faci l’Ajuntament deSabadell, aprovat pel ple municipal en ses-sió celebrada el 22 de febrer de 2006.

- el Text refós de la Llei de contractes deles administracions públiques, aprovatper l’RDL 2/2000, de 16 de juny, el Regla-ment general de la Llei de contractes deles administracions públiques i la resta

126

de disposicions que els despleguin,modifiquin o afectin.

- la Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, regu-ladora de les bases del règim local i les dis-posicions que la despleguin, modifiquin oafectin, així com la normativa autonòmicade desplegament que, en el marc d’aque-lla, sigui vigent.

2. Constitueixen normativa i prescripcions apli-cables al contingut de la llicència, a la sevaextinció i altres potestats de l’administraciósobre el domini públic, a més de les disposi-cions d’aquest Reglament, les establertes a:

- La Llei 33/2003, de 3 de novembre, delpatrimoni de les administracions públiques.

- el Reglament del patrimoni dels ens localsde Catalunya, aprovat pel Decret 336/1988,de 17 d’octubre.

Les ordenances i els reglaments de la corpo-ració, els acords i les resolucions sobre elrègim d’atribució de competències i les basesd’execució del pressupost.

3. En tot allò no previst a les anteriors, seranaplicables la resta de normes de dret adminis-tratiu, i, en darrer terme, les de dret privat.

Article 4. TerminiLes llicències d’ús privatiu dels horts s’ator-garan per un període màxim de cinc anys. En el cas que un hort quedi sense treballarmés de sis mesos per part de l’adjudicatari,sense que hi hagi una comunicació expressa

i motivada a l’Ajuntament de Sabadell, aquestquedarà lliure i podrà ser adjudicat novament,una vegada resol el títol administratiu, segonspreveu aquest Reglament.

Article 5. Tractament de les preexistènciesActualment, a les zones d’horta municipaldedicades a cobrir la finalitat de conreu agrí-cola amb destinació a l’autoconsum hi pothaver ocupacions d’horts procedents de:

a) situacions preexistents a l’obtenció dela titularitat del terreny per part de l’Ajunta-ment, o

b) reubicacions d’usuaris d’horts promo-gudes per l’Ajuntament de Sabadell mateix.

Les persones que actualment ocupen aques-tes parcel·les hauran d’acreditar documental-ment que formen part d’una de les dues situa-cions anteriors si es volen beneficiar del’adjudicació directa d’una nova llicència d’úsprivatiu del domini públic de l’hort que ocu-pen, sense haver de participar en el sistemade sorteig públic d’adjudicació de les novesparcel·les.

Les noves llicencies d’ús privatiu extingiran elstítols anteriorment atorgats des de la formalit-zació de l’adjudicació segons l’article 25 d’a-quest Reglament. No obstant això, des de l’en-trada en vigor d’aquest reglament administratiu,les persones usuàries hauran de complir lesnoves obligacions que aquest estableixi.

Les llicencies d’ús privatiu per a aquests inte-ressats preexistents s’atorgaran a tall perso-

nal i seran intransferibles fins a la renúncia omort de l’adjudicatari o l’incompliment delReglament, prèvia tramitació d’expedient con-tradictori, la qual cosa significarà la recupera-ció de l’hort per part de l’Ajuntament deSabadell, segons els articles 15 i següents d’a-quest Reglament.

Article 6. Règim econòmic de les llicenciesEls adjudicataris de les parcel·les d’horts que-daran obligats a satisfer la taxa establerta perles ordenances fiscals i reguladores delspreus públics en concepte d’utilització priva-tiva del domini públic, que es meritarà anual-ment durant la vigència de la llicència. Lamanca de pagament de l’esmentada taxadins el termini establert per a la seva realit-zació facultarà l’Ajuntament a exigir-la per lavia de constrenyiment, de conformitat amb la Llei general tributària i la resta de normati-va de desenvolupament, sense perjudici dela potestat de revocació de la llicència que té l’Ajuntament de conformitat amb la basetretzena.

L’Ajuntament repercutirà simultàniament ambaquesta taxa la resta de conceptes que ha defer front l’adjudicatari, que es regulen mésdetalladament als article específics d’aquestreglament, per satisfer el preu dels serveis quel’Ajuntament posa a la seva disposició, comés l’assegurança de responsabilitat civil o elconsum d’aigua per a regar.

Els usuaris de l’horta hauran de dipositar unafiança de 100 €, que hauran d’ingressar a laTresoreria Municipal, com a requisit previ allliurament de la parcel·la i subscripció de la for-

127

malització de l’adjudicació que preveu l’article25, dins d’un termini de quinze dies des de lanotificació de l’adjudicació de la llicència.L’import d’aquesta fiança s’executarà per acobrir possibles danys o desperfectes, si s’es-cau, i es retornarà quan acabi el termini de lallicència d’ús privatiu de la parcel·la d’horta.

TÍTOL II – OBLIGACIONS DELS TITULARSDE LES LLICÈNCIES

Article 7. Garanties sanitàries i de seguretatRecau sobre l’adjudicatari la plena responsa-bilitat de:

- L’adequació de l’hort, de les seves instal-lacions i els productes obtinguts a les con-dicions d’higiene, salubritat i sanitat quesiguin exigibles conforme a la normativavigent.

- El compliment de la normativa referent afer foc i a la protecció civil.

- Només es podran aplicar productes fito-sanitàris que disposin de l’autorització d’úsen jardineria domèstica i no estiguin clas-sificats con a ús professional. Únicament,en el cas de disposar de carnet d’aplica-dor de fitosanitaris (Ordre ARP 455/2006,de 22 de setembre), es podran aplicar pro-ductes de la categoria “nocius” (Xn). En capcas no es podran aplicar productes fitosa-nitàris tòxics (T) o molt tòxics (T).

L’Ajuntament de Sabadell concertarà unaassegurança de responsabilitat civil per a fer

front a possibles danys i perjudicis a tercersque puguin esdevenir com a conseqüència dela llicència d’ús privatiu dels horts municipals.El cost anirà repercutit anualment a cada adju-dicatari en forma proporcional als metres qua-drats de l’hort adjudicat en el mateix momentque es liquidi la taxa municipal per a l’ús pri-vatiu del domini públic.

Article 8. Règim d’ús de les parcel·lesd’hortEls adjudicataris dels horts estan obligats:

a) A crear una associació d’hortolans per acada zona d’horta, o bé a associar-se a lesja existents, i a escollir un representant pera cadascuna.

b) A complir l’ordenança municipal regula-dora de l’aplicació dels residus orgànicsamb destinació agrícola, o qualsevol altranormativa aplicable en matèria mediam-biental.

c) A informar, en compliment de l’article15 del Decret 64/1995, de 7 de març, pelqual s’estableixen mesures de prevenciód’incendis forestals, de la crema de res-tes vegetals que es generin durant el perí-ode comprès entre el 15 d’octubre al 15de març de cada any. La resta de l’any, noes podrà cremar cap resta vegetal del’hort.

d) A facilitar l’entrada als horts a grupsescolars que, sota direcció de monitors,vulguin conèixer els treballs agrícoles o lesproduccions que s’hi fan.

128

e) A mantenir en perfecte estat de conser-vació tots els elements de la instal·lació, tantles d’ús propi com les d’ús comú, especial-ment les casetes d’eines o armaris, el sis-tema de regatge, els lavabos (establint tornsde neteja, si cal) i les portes i tanques d’ac-cés. També hauran de tenir una actitud derespecte envers la resta d’adjudicataris.

f) A utilitzar el sistema de rec localitzat(regatge gota a gota, microaspersió i cintaexhudant), sempre que sigui possible, i aestablir torns de rec, si fos necessari.

g) A mantenir les portes d’accés generaltancades una vegada s’entra o se surt dela zona d’horta.

h) A recollir les deixalles generades que noes facin servir per al compost. No estanpermeses les acumulacions de deixalles nid’altres materials que no estiguin relacio-nats amb l’activitat pròpia de l’horta.

i) A complir les condicions establertes al’annex tècnic, on es descriuen els modelsd’hivernacles i d’estructures per acumularcanyes.

Article 9. Actuacions no permesesNo es permet a l’adjudicatari:

a) El conreu de cap espècie que no siguiper al consum humà, admetent-se com aúnica excepció el conreu de plantes de jar-dineria en una superfície màxima del 20%de la parcel·la.

b) El conreu de plantes psicotròpiques.

c) La comercialització dels productes obtin-guts en el conreu de l’hort. La collita o pro-ductes resultants del conreu serà exclusi-vament per a consum propi, i en restaràprohibit l’ús comercial.

d) La realització de cap classe d’obra, i en

concret la instal·lació de cap tipus de novatanca o separació; la construcció de bar-bacoes; la instal·lació de taules fixes obancs; la modificació interior o exterior dela caseta o de l’armari d’eines, o la cons-trucció i instal·lació de nous elements o lamodificació dels existents, sense autorit-zació de l’Ajuntament.

e) La instal·lació de bidons o altres conte-nidors per a acumular aigua. Com a màximes podrà tenir una reserva d’un bidó de 50litres, enterrat i amb tapa.

f) L’únic aspre permès per a les colites ésla canya natural o la fusta tractada. No espermet l’ús d’altres materials, com tubs deferro, excepte en els casos indicats a l’an-nex tècnic per als models d’hivernacle.

g) La tinença i cria de qualsevol mena d’a-nimal o bestiar. En cas que l’usuari faci ser-vir l’hort acompanyat de gossos, aquests

129

hauran d’anar lligats per no causar molès-ties o perjudicis a persones o conreus, i nopodran restar sols a l’hort en absència del’usuari.

h) Passar la nit a l’àrea dels horts munici-pals ni fer servir les edificacions existentscom a domicili.

i) La caça, la captura d’ocells en viu, la talad’arbres, l’eliminació de marges o talussosarbustius o qualsevol altra activitat suscep-tible de causar un dany en la fauna i florade l’hort.

j) L’acumulació o abandonament de qual-sevol material o deixalla, ja sigui dins o fora de l’hort, així com l’aportació dequalsevol tipus d’objecte (plàstics, metalls,contenidors, mobiliari, etc.) aliè a la funció de l’hort i susceptible d’alterar l’es-tètica del lloc. Tampoc no es podran abo-car restes vegetals als marges del riu.

Com a única excepció es permet l’acumu-lació de residus vegetals per a l’elaboracióde compost. La pila de compost en cap caspot sobrepassar el 5% de l’espai de l’hort iel metre d’alçada respecte del nivell del sòl.

k) Alterar els camins, les zones de pas entreles parcel·les —caldrà mantenir 30 cm lliu-res de cultiu i les conduccions de rec del’hort adjudicat. Tampoc no es podran can-viar els panys i cadenats de les entrades.

l) Moure les fites i tanques que delimitinl’hort municipal. L’adjudicatari s’obliga aexecutar la seva feina dins dels límits del’hort adjudicat, sense extralimitar la sevaactivitat més enllà dels límits afitats de l’hort.

m) Plantar arbres, arbustos i plantes plu-rianuals amb l’excepció de la carxofa, l’es-pàrrec i les maduixes, de manera que nopuguin envair les finques que toquen.Aquests conreus no seran mai causa de

prevalença per a l’allargament del terminide la llicència d’ús privatiu, ni causa d’in-demnització.

n) La cessió, préstec, arrendament o sub-arrendament de l’hort a tercers. L’adju-dicatari s’obliga a executar el seu treballpersonalment, llevat de casos de forçamajor que haurà d’acreditar davant del’Ajuntament, i llevat de l’ajuda mútua entrehortolans.

o) Deixar l’hort descurat. En cas d’impos-sibilitat temporal, que no es podrà allargarmés de sis mesos, l’adjudicatari haurà decomunicar aquesta circumstància a l’Ajun-tament, tal com s’especifica a l’article 4d’aquest Reglament.

p) Circular per l’interior de l’hort amb vehi-cles de motor. Aquesta prohibició quedalimitada a la utilització d’eines agrícoles demotor.

130

q) Estacionar vehicles de motor a l’interiorde l’hort.

Article 10. Manteniment, obres i danys en el domini públicAniran a càrrec de l’adjudicatari:

- Les despeses generades per la conser-vació i el manteniment ordinaris de la terra,pel consum de cabals d’aigua per a rec oper quotes en associacions d’hortolans.

- Les obres de conservació i mantenimentordinàries de les instal·lacions, així com lesde simple ornat o embelliment, prèvia auto-rització de l’Ajuntament de Sabadell. No espodrà fer servir morter.

- Les indemnitzacions econòmiques i lesreparacions que es generin derivades delsdanys causats a la parcel·la d’hort munici-pal, a les instal·lacions que li donen serveii a les instal·lacions comunes de rec o altresde la zona d’horta, causades pel mal úsque en faci l’adjudicatari o pels seus acom-panyants.

Aniran a càrrec de l’Ajuntament:

- Les obres i reparacions de renovació oreposició d’elements a l’hort o a les instal-lacions degudes a l’envelliment o altrescauses en les quals no concorri dany onegligència.

L’adjudicatari s’obliga a avisar immediatamentl’Ajuntament de Sabadell en cas que detectiqualsevol dany o desperfecte a l’hort o en les

instal·lacions. També haurà d’avisar immedia-tament de qualsevol incidència que afecti elsistema de rec, casetes o armaris d’eines,lavabos o altres elements comuns.

Article 11. Els pous i l’ús de l’aiguaEls pous i les basses són un element comú atota l’horta, encara que estiguin situats en unaparcel·la d’ús privatiu. No s’utilitzarà aigua delspous existents sense previ consentiment del’Ajuntament.

L’Ajuntament de Sabadell preservarà els sis-temes de reg tradicionals per a fer arribar l’ai-gua a les zones d’horta i en regularà l’ús, elcabal i el temps de rec per a cada zona.També instal·larà, quan sigui possible, comp-tadors d’aigua a cada parcel·la i fixarà un con-sum d’aigua màxim. Es facturarà el cost delconsum a cada usuari, segons s’estableixi ales ordenances fiscals municipals.

Article 12. Armaris d’einesEls horts de nova adjudicació disposaran d’unarmari d’eines per a cada parcel·la d’horta.

Pel que fa a les casetes d’horta existents,l’Ajuntament de Sabadell podrà disposar quees comparteixin entre diferents persones coma armaris d’eines.

TÍTOL III - RÈGIM ESPECÍFIC DE LES ASSOCIACIONS I ENTITATS

Article 13. Associacions i entitatsLes parcel·les de l’horta municipal de CanRoqueta s’adjudicaran preferentment a lesentitats i associacions que compleixin les con-

dicions requerides a l’article 19 d’aquestReglament, mitjançant convocatòria pública,segons el règim regulat en el Titol V d’aquestReglament, en alò que els sigui d’aplicació.Dins d’aquesta zona l’Ajuntament destinaràparcel·les a l’activitat d’horta escolar mitjan-çant la subscripció de convenis específics.

Aquestes llicències d’ús privatiu s’atorgaranper un període de cinc anys, llevat que algu-na de les parts ho denunciï amb un mes d’an-telació abans de cada finalització del termini.

Atès l’objectiu pedagògic, terapèutic o sociald’aquests horts, cada parcel·la podrà ser tre-ballada per més d’una persona, però en capcas no es podran establir divisions internesdel terreny ni definir nous passadissos foradels establerts inicialment.

Les entitats tindran un programa anual, el qual servirà per a la formació i la divulgació de les pràctiques de l’horta. Finalitzat el perí-ode, les entitats hauran de presentar unamemòpria que serà avaluada per l’Ajuntamentde Sabadell.

Les entitats i associacions actualment adju-dicatàries de parcel·les d’horta hauran decomplir aquest Reglament des del momentde la seva entrada en vigor i tindran prioritaten l’adjudicació de les parcel.les de l’hortade Can Roqueta, en funció del programa pre-sentat.

En cas de dissolució de l’entitat adjudicatària,la parcel.la d’horta quedarà a disposició del’Ajuntament.

131

TÍTOL IV – EXTINCIÓ DE LES LLICÈNCIESD’ÚS PRIVATIU

Article 14. Causes genèriques d’extincióLes llicències d’ús privatiu del domini públics’extingiran per les causes previstes a l’article100 de la Llei del patrimoni de les administra-cions públiques i concordants del Reglamentdel patrimoni dels ens locals i les generals dela normativa sobre contractació de les admi-nistracions públiques.

Article 15. Caducitat de la llicència d’ús privatiuEn concret, la llicència d’ús privatiu caducaràpels motius següents:

a) Per venciment del termini.

b) Per renuncia del titular abans del venci-ment del termini

c) Per mort o incapacitat sobrevinguda del’adjudicatari, abans del venciment del ter-mini.

d) Per denúncia del titular de la llicència,amb un termini d’un mes d’antelació abansde cada finalització del termini.

Article 16. Revocació de la llicència per part de l’AjuntamentEn concret, la llicència d’ús privatiu podrà serrevocada pels motius següents:

a) Per pèrdua de les condicions d’accés perser beneficiari d’una llicència d’ús privatiu,descrites en l’article 19 d’aquest Reglament.

b) Per haver deixat de conrear l’hort muni-cipal durant més de sis mesos sense causajustificada, segons preveu l’article 4 delReglament.

c) Per superar el consum màxim d’aiguafixat per l’Ajuntament.

d) Per incompatibilitat dels usos dels hortsamb el planejament o amb la construcciód’infraestructures o equipaments d’interèssocial o general.

e) Per raons d’interès públic.

f) Per incompliment manifest de la restad’obligacions previstes en aquestReglament.

Article 17. Efectes de l’extinció de l’autoritzacióL’Ajuntament de Sabadell iniciarà un expedientcontradictori amb audiència pública del titu-lar de l’adjudicació abans de l’aprovació de lacaducitat o la revocació de la llicència d’úsprivatiu. Aquest expedient contindrà l’acta decomprovació de l’estat de l’hort feta pels ser-veis municipals corresponents, i se n’informa-rà per mitjà de la Comissió de Gestió, que ele-varà la proposta de resolució i extinció de lallicència municipal a l’alcalde o regidor quedelegui.

Dins dels vint dies següents a la data derecepció de la notificació de l’acord esmen-tat, l’usuari haurà de deixar l’hort municipalbuit, desembarassat d’estris i a plena dispo-sició de l’Ajuntament de Sabadell. En cas con-

132

trari, l’Ajuntament podrà procedir a l’execuciódels acords mitjançant el procés administra-tiu una vegada transcorregut aquest termini.

Les obres i plantacions que tinguin el concep-te de millora efectuada per l’usuari, i que no puguin ser retirades sense dany al ter-reny municipal, quedaran en propietat del’Ajuntament sense que això generi un dret aindemnització.

Respecte a les collites, davant l’extinció de la llicència d’ús privatiu per causa de mort o incapacitat sobrevinguda de l’adjudicatari,una vegada resol l’expedient administratiucorresponent, els familiars autoritzats perl’Ajuntament podran recollir els fruits de lacollita en curs.

Els usuaris no tindran dret a cap tipus d’in-demnització per pèrdua de collites, per millo-res de la parcel·la o per altres incidències quees derivessin de l’extinció o resolució de la lli-cència d’ús privatiu, a excepció que es revo-qui la llicència d’ús privatiu abans del terminifixat per raons d’interès públic o per incom-patibilitat dels usos dels horts amb el plane-jament o amb la construcció d’infraestructu-res o equipaments d’interès social o general.

Article 18. La Comissió de GestióL’Ajuntament de Sabadell crearà una comis-sió de gestió per a cada horta, la qual estaràintegrada per:

a) Regidor/a del Servei de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes o la persona quedelegui.

b) El comissionat per a la gestió del medinatural.

c) Tècnic/a del Servei de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes.

d) Dos representants de l’Associació d’Hor-tolans per cada zona d’horta.

e) Secretari de la Corporació o la personaque delegui.

Les funcions de la Comissió de Gestió seran:

a) Elaborar les propostes d’adjudicació deles parcel·les.

b) Vetllar per l’adequat ús de les parcel·les.

c) Imposar les sancions d’ofici i de revoca-ció d’autorització d’ús.

d) Resoldre problemàtiques que no siguinincloses en la normativa i fer propostes demillora.

e) Impulsar el foment de l’agricultura eco-lògica i l’ús responsable de l’aigua entre elshortolans prioritzant els sistemes de regsostenibles, d’acord amb el que es preveua l’article 8 d’aquest Reglament.

TÍTOL V – RÈGIM D’ADJUDICACIÓ I FORMALITZACIÓ DE LES LLICÈNCIESD’ÚS PRIVATIU

Article 19. Procediment de seleccióEl sistema d’adjudicació de les llicències d’ús

133

privatiu del domini públic sobre parcel·lesmunicipals d’horts es farà en règim de lliureconcurrència mitjançant sorteig públic, en apli-cació de l’article 92 de la Llei 33/2003, de 3de novembre, del patrimoni de les administra-cions públiques.

No obstant això, l’Ajuntament de Sabadell tin-drà la potestat d’aprovar una reserva d’un15% del nombre de parcel·les que surten aconcurs per a adjudicar-les amb preferènciaa menors de trenta-cinc anys. També es podràfer una reserva de zones d’horta per a la pro-ducció ecològica. Aquestes reserves, caldràesmentar-les específicament en cada convo-catòria que s’iniciï.

La llista definitiva de persones que participa-ran en el sorteig públic estarà formada pelsparticipants interessats que compleixin lescondicions i els supòsits següents:

- Ser persona física major d’edat. Només

es podrà presentar una sol·licitud per uni-tat familiar, entenent-se per unitat familiarles persones que convisquin en un mateixdomicili.

- A la data de l’inici del procés de sol·lici-tuds, cal estar empadronat a Sabadell ambuna antiguitat mínima de cinc anys ininte-rromputs o acreditar haver-hi estat empa-dronat un mínim de cinc anys durant elsúltims deu anys.

- No disposar, a tall de propietari, arrenda-tari o similar, de cap altre hort o terreny deconreu, ja sigui dins del terme municipal deSabadell o dins de la comarca del VallèsOccidental.

Per a l’adjudicació de les parcel.les es tindranen compte els supòsits següents:

- En el cas que els sol·licitants amb ingres-sos quatre vegades inferiors a l’SMI supe-

rin el nombre d’horts a adjudicar, el sorteiges farà únicament entre aquests sol·licitants.

- En el cas que els sol·licitants amb ingres-sos quatre vegades inferiors a l’SMI nosuperin el nombre d’horts a adjudicar, esfarà un primer sorteig entre aquests sol·lici-tants i un segon sorteig entre els sol·lici-tants que superin quatre vegades l’SMI pera adjudicar la resta d’horts.

També podran ser adjudicats els horts muni-cipals a les associacions i entitats que figurininscrites en el registre municipal d’entitats,quan s’acreditin, mitjançant la presentació delsseus estatuts, finalitats de caire pedagògic,terapèutic o social i presentin un projecte degestió per a promocionar el treball de l’hort.En aquest cas, caldrà la designació d’una per-sona física responsable de l’entitat, amb laqual es mantindran totes les relacions deriva-des de l’adjudicació, que es farà responsabledel compliment d’aquest Reglament.

134

Article 20. PublicitatL’obertura i convocatòria de la licitació persorteig públic és publicarà al Butlletí Oficialde la Província, a l’efecte de l’article 78.2 delText refós de la Llei de contractes de lesadministracions publiques. Simultàniamenta la preceptiva publicació oficial, es donaràpublicitat de la convocatòria mitjançant exposició pública al tauler d’anuncis del’Ajuntament de Sabadell, als districtes i a lapublicació en un diari de difusió d’àmbitcomarcal.

Article 21. Termini de presentació de sol·licitudsEs presentaran les sol·licituds dins el termi-ni assenyalat en l’anunci de la convocatòriaal registre de l’Ajuntament de Sabadell, o béper qualsevol dels mitjans que estableix l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de règim jurídic de les adminis-tracions públiques i del procediment admi-nistratiu comú.

Aquesta sol·licitud haurà d’ajustar-se al modelde sol·licitud que s’aprovarà en les bases con-cretes d’atorgament de les llicències d’ocu-pació privativa i ús temporal dels horts de pro-pietat municipal.

Article 22. TramitacióUna comissió de valoració constituïda aaquest efecte informarà de les sol·licituds presentades en la licitació d’acord amb els criteris de selecció i emetrà qualificació documental i proposta d’admissió de lessol·licituds. Aquesta comissió podrà requerir,si cal, aclariments o la presentació de docu-mentació complementària a la sol·licitud, amb la voluntat que els interessats puguinesmenar els defectes o omissions que s’ob-servin.

Article 23. Sorteig i llista d’espera Una vegada acceptada la sol·licitud i en la datai lloc que s’assenyali oportunament i en unacte públic, tindrà lloc el sorteig a partir del

qual s’aprovaran les adjudicacions de les llicències d’ús privatiu de parcel·les d’hortamunicipal.

Si la quota reservada del 15% de les parcel·lesobjecte de sorteig, que preveu l’article 19 d’a-quest Reglament, no s’esgota amb les adju-dicacions efectuades, les parcel·les no adju-dicades passaran a formar part del grupgeneral.

Cada sol·licitud tindrà un únic número d’ordreper al sorteig, segons el registre d’entrada dela documentació. La Comissió de Valoracióreagruparà les sol·licituds segons si complei-xen els criteris de preferència per a accedir al’adjudicació de la reserva de parcel·les amenors de trenta-cinc anys. S’efectuarà unsorteig independent per a aquesta grup i encas que no s’adjudiquessin les parcel·lesassignades a aquesta quota de reserva, lesdisponibles passaran a formar part de la lici-tació general.

135

Les persones que no resultin adjudicatàriesd’una parcel·la, tot i haver estat admeses lesseves sol·licituds en el sorteig, passaran a for-mar part d’una única llista d’espera, que esgenerarà, en ordre ascendent, a partir delsnúmeros atorgats en el sorteig a les diversessol·licituds, en previsió de cobrir les possiblesvacants que es puguin produir en les diversesparcel·les d’horta una vegada resol l’expedientadministratiu d’extinció de les llicències d’úsprivatiu vigents en aplicació de les causes pre-vistes en aquest Reglament.

Aquesta llista d’espera es mantindrà en vigorfins a l’obertura d’un nou procediment admi-nistratiu d’atorgament de llicències muni-cipals.

Article 24. AdjudicacióL’Alcalde, o regidor delegat, aprovarà les adju-dicacions de les diverses llicències d’ús pri-vatiu del domini públic dels horts municipals,a partir de la proposta emesa per la Comissióde Gestió, una vegada efectuat el sorteigpúblic.

La relació definitiva de les adjudicacions s’ex-posarà al públic mitjançant el tauler d’anun-cis de l’Ajuntament de Sabadell i dels distric-tes. Aquesta publicitat no substituirà en capcas la notificació individual a tots els partici-pants de la licitació.

Article 25. Formalització de lesadjudicacionsEls documents administratius que formalitza-ran les adjudicacions de les llicències d’ús pri-vatiu contindran el següent:

- Dades de la persona o entitat autoritzada.

- La finalitat de l’ús,

- Mesura, localització i número de laparcel·la.

- Drets i obligacions de l’adjudicatari (nor-mativa d’obligat compliment).

- Durada de l’autorització.

La formalització d’aquest document suposael reconeixement formal per part dels adjudi-cataris del dret de propietat de l’Ajuntamentde Sabadell de la finca que se’ls assigna, aixícom de totes les instal·lacions inseparablesdel terreny i la total acceptació del règim jurí-dic que preveu aquest reglament.

Article 26. Lliurament d’autoritzacionsEls adjudicataris hauran de recollir els títolsacreditatius del seu dret atorgats perl’Ajuntament de Sabadell, previstos a l’articleanterior, en un termini de trenta dies a comp-tar des de la notificació de l’adjudicació. Seràrequisit necessari la prèvia constitució de lafiança que s’ha establert.

Quan per causes imputables a l’adjudicatarino es pugui formalitzar el document adminis-tratiu dins del termini indicat, l’Ajuntament enpodrà acordar la resolució, amb tràmit d’au-diència prèvia a l’interessat.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIESPRIMERA.- Les persones que, en horts depropietat municipal, han exercit l’activitat

136

d’horta professional i que s’ajustin als supò-sits de situacions preexistents previstes enaquest Reglament podran seguir realitzantaquesta activitat sempre que compleixin ambla legislació sanitària, laboral i de seguretatsocial vigent. La finalització d’aquesta activi-tat comportarà l’extinció d’aquesta situaciótransitòria i la incorporació dels terrenys d’hor-ta municipal en el règim general que preveuaquest reglament.

SEGON.- En qualsevol moment i atenent a l’a-provació de normatives de caràcter general osectorial d’obligat compliment, a l’evoluciófutura de les activitats i a les característiquesdels horts, es podran modificar les disposi-cions d’aquest Reglament. La modificacióseguirà el mateix tràmit establert per a l’apro-vació.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIAL’entrada en vigor d’aquest Reglament dero-ga expressament el Reglament de règim d’ús

dels horts de titularitat municipal, aprovat pelple el 29 d’octubre de 2003.

DISPOSICIÓ FINALAquest Reglament entrarà en vigor al cap dequinze dies de publicar-se’n l’aprovació defi-nitiva al Butlletí Oficial de la Província deBarcelona i al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya i regirà de manera indefinida finsque no sigui derogat o modificat.

137

EMPLAÇAMENTS D’HORTS URBANS A CATALUNYA

L’escassesa d’espais oberts en els entorns urbans i periurbansafavoreix la creació d’horts amb finalitats socials, com es potconstatar en aquest recull d’algunes de les principals experiènciesdutes a terme a Catalunya.

139

MODEL TIPUS DE CASETA D’HORT

ALÇAT B-B’

SECCIÓ C-C’ PLANTA

Estructura depilars i biguesde fusta Tancament

de lames prefabricades de fusta

Moble exterior

Coberta de xapametàl·lica sobre taulonsde fusta

4,25B

B’ A A’

2,651,40

2,10

1,60

Cimentació per mitjà de llosa de formigó

Llosa de formigó amb àrid reciclat

Cubell per a recollidad’aigües pluvials

ALÇAT A-A’

▼

▼

▼

▼

▼

▼

2,75

2,40

▼

▼

▼ ▼

2,05 2,20

▼▼

▼ ▼

▼▼

▼▼

C’C

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. Guia tècnica. Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial. Documents tècnics, núm. 3; Barcelona.

AUBERT, Claude. El huerto biológico: como cultivar todo tipo de hortalizas sin productos químicos ni tratamientos tóxicos,RBA libros, S.A., Barcelona, 2008.

BUENO, Mariano. El huerto familiar ecológico. La guía práctica del cultivo natural, RBA libros, S.A., Barcelona, 2006.

CONSALÈS, Jean-Noël. “Les jardins familiaux de Marseille, Gênes et Barcelone: entre enjeux potentiels et fonctions réellesde l’agriculture urbaine” a Rives nord-méditerranéennes. Urbanisation et Environnement sur les littoraux nord-méditérranéens,2ª sèrie, núm. 15, UMR TELEMME, 2003, pàg. 21-39.

BASORA, Xavier i SABATÉ, Xavier. Custodia del territorio en la práctica: manual de introducción a una nueva estrategia par-ticipativa de conservación de la naturaleza y el paisaje, Xarxa de Custòdia del Territori i Fundació Territori Paisatge – ObraSocial Caixa Catalunya, 2006.

CABALLERO DE SEGOVIA, Gaspar. Parades en crestall. L’hort ecològic fàcil. Per a famílies, escoles, espais públics i finquesagrícoles, Gaspar Caballero de Segovia, Palma de Mallorca, 2002.

CONSALÈS, Jean-Noël. “La charte agricole d’Aubagne, modèle ou utopie”, a Rives nord-méditerranéennes: Nature et Urbanisation, 2ª sèrie, núm. 8, UMR TELEMME (Tems, Espaces, Langages, Europpe Méridional-Méditerranée), 2001, pàg. 25- 35.

FAUS, Pau et al. La ciudad jubilada, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona, 2008.

FEDERATION NATIONALES DES JARDINS FAMILIAUX ET COLLECTIFS. Les jardins familiaux au coeur des villes, 34 èmeCongrès international des jardins familiaux, Lyon, 2005.

INGERSOLL, Richard, FUCCI, Barbara i SASSATELLI, Barbara. Agricoltura urbana, dagli orti spontanei all’Agricivismo per lariqualificazzione del paesaggio periurbano, Regione Emilia-Romagna, Bologna, 2008.

KÖTTER, Engelbert. El huerto en casa, rápido y fácil, Hispano Europea, L’Hospitalet de Llobregat, 2005.

POCH, Manuel. Les qualitats de l’aigua, Departament de Medi Ambient, Barcelona, 1999.

ROMERO, Jordi. El rebost de la ciutat. Manual de permacultura urbana, Fundació Terra, Barcelona, 2002.

VALLÈS, Josep Maria. L’hort urbà: manual de cultiu ecològic als balcons i terrats. Ediciones del Serbal, Barcelona, 2007.

BIBLIOGRAFIA

* Com a complement de les obres relatives a la integració pai-satgística dels horts urbans s’ha cregut oportú afegir alguns llibres bàsics d’horticultura que han esdevingut obres de referèn-cia sobre el tema.

WEBS VINCULADES D’INTERÈS

www.ajuntament.gi/urbanisme/planejament/vigent/pe/pe_hortes.phpwww.cityfarmer.org

www.canmasdeu.net/cat/horts.php

www.ecoterra.org/data/racomesti.pdf

www.greenguerillas.org

www.horturba.com

www.inea.uva.es/web/webs/finca/index.asp

www.jardins-familiaux.asso.fr

www.laciudadjubilada.net

www.mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/espais_fluvials/directrius_planificacio_gestio_espai_fluvial.pdf

www.mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/criteris_tecnics/criteris_reutilitzacio_aigues_regenerades.pdf

www.mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/

www.mediambient.terrassa.org/scripts/index10.asp?na=1&ns=0&narea=entorn%20natural

www.nsalg.org.uk

www.permacultura-es.org

rives.revues.org/document64.html

rives.revues.org/document449.html

www.ruaf.org

upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/2664/6/36050-6.pdf

www.vitoria-gasteiz.org/anilloWeb/es/html/3/56.shtml

Il·lustracions

Clara Jané i Forch:pàgs. 22-23, 28-29, 34-35, 40-41, 46-47, 54-55, 60-61

© de les fotografies:

Departament de Política Territorial i Obres Públiques: pàgs. 12 superior, 17 sup., 18, 24, 26, 29, 36, 37, 38, 43, 44 inferior, 45, 51, 53 esquerra, 55, 57,59 esq. i inf., 62, 73, 75, 76 inf., 77 esq., 81, 101 centre, 125, 127, 133, 134, 135 inf., 136, 138

Ajuntament d’El Prat de Llobregat: pàgs. 93, 135 sup.

Ajuntament de Girona: pàgs. 39, 63 sup.

Ajuntament de Salt: pàgs. 103

Centro de Estudios Ambientales (CEA) de l’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz: pàgs. 111, 112, 113

Consorci de l’espai rural de Gallecs: coberta i pàgs. 44 sup., 65 sup., 97 centre, 117, 129

Fédération Nationale des Jardins Familiaux et Collectifs: pàgs. 15, 27, 50 sup., 58 sup., 59, 67, 71 esq. i inf., 74 sup., 78, 114, 115, 116, 117, 138

Green Guerrillas, Nova York: pàgs. 118, 119

Mount Pleasant Community Gardens, Vancouver: pàgs. 120, 121

Josep Maria Bosch: pàgs. 71 sup. dreta

Carme Farré: pàg. 52 inf.

Clara Jiménez: pàgs. 31, 74 inf., 138

Ricard Jorquera: pàgs. 33 esq., 91, 131, 132, 138

Anna Malleu: pàgs. 119 sup.

Josep Maria Oliveras: pàgs. 1, 6, 12 inf. , 13, 14, 16, 17 inf., 19, 23, 30, 32, 33 dreta i inf., 35, 41, 42, 47, 48, 49, 50 inf.,52 sup., 53 dreta, 56, 58 inf., 61, 63 inf., 64, 66, 70, 72, 76 sup., 77 sup. dreta, 79, 80, 87, 88,89, 97 dreta, 99, 101 dreta,107, 119 int., 120, 123, 124, 128, 138

Júlia Rubert: pàg. 65 inf.

Juan Carlos Rodríguez / Félix Revilla: pàgs. 108, 109

paisatgística 2

Documents

Transcript of paisatgística 2